Bolibar 100 anys

Bolibar. Cent anys obrint portes. Rambla de Catalunya , 43 | bolibar.productes.net | Març de 2010

Exposició Bolibar100 anys obrint portes

Commemoració del cententari deFerreteria Metal·listeria Bolibar

Aquest opuscle complementa l’exposició commemorativa del centenari que des dels aparadors de l’establiment

fa un recorregut per les dates més significatives, els

objectes, les professions i els productes que han format part de la trajectòria de

Bolibar..

RAMBLA DE CATALUNYA 430 8 0 0 7 B a r c e l o n aT E L É F O N O93 488 34 34 F A C S Í M I L93 487 95 55h t t p : / / b o l i b a r . p r o d u c t e s . n e t

La història i lʼevolució de Bolibar com a comerç ha estat paral·lela a la història i lʼevolució econòmica, social i cultural de la ciutat de Barcelona i del país. Bolibar és un clar exemple dʼaquesta relació simbiòtica entre el comerç i la seva ciutat: els esdeveniments que han sacsejat la ciutat han afectat els seus habitants i, amb ells, el seu comerç. Fets com la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil espanyola, la d ic tadura f ranqu is ta , l ʼarr ibada de la democràcia, lʼingrés a Europa, els Jocs Olímpics o el boom recent de la construcció han anat deixant la seva empremta en lʼorientació i lʼorganització de Bolibar.

Des del 1910 Bolibar ofereix un ampli catàleg d e p r o d u c t e s d e q u a l i t a t . L a s e v a especialització és el ferratge tècnic i decoratiu per al moble de fusta, per a la rehabilitació i decoració de la llar i per als edificis públics, així

com tot el ferratge auxiliar necessari per al seu bon funcionament (manetes, panys, bocaclaus, tiradors, poms, nanses, i un llarg etcètera).

La Ferreteria Metal·listeria Bolibar celebra enguany els seus cent anys dʼexperiència en el negoci de la fabricació i venda de peces, mate r ia l s i p roduc tes de fe r re te r ia i metal·listeria. De la participació com a expositor en l ʼExposició Internacional de 1929 a Barcelona a la creació de les de manetes i tiradors de les portes principals de la Torre Agbar, Bolibar segueix posant la professionalitat del seu ofici al servei de la ciutat. Fundada lʼany 1909, és un dels comerços més antics i emblemàtics de la ciutat de Barcelona. Dirigida des dels inicis per la famíl ia Bolíbar, i actualment per la tercera generació de ferreters-metal·listes.

http://boloibar.productes.net4






BOLIBAR. 100 ANYS OBRINT PORTES! PÀGINA 2


1909 (29-12-1909) Constitució de la societat “J. Graupera y Cia”.

1910 El negoci sʼinstal·la a Rambla de Catalunya, 106, a la cantonada amb el passatge de la Concepció. Mor el Sr. Graupera i lʼempresa continua amb el nom de “Santiago Bolibar”.

1912 Trasllat de la botiga al local de la Rambla de Catalunya, 43. Sʼamplia lʼoferta de productes, amb seccions de productes com làmpares i treballs de metal·listeria.

1916 Inauguració dʼun taller propi al carrer Quevedo, 27, per a treballs de metal·listeria i fabricació de bronzes, ferratges i marqueteries.

1918 Expansió de la xarxa de venda per tot Espanya, amb un important equip humà que arriba a tenir més de 40 treballadors i una xarxa comercial formada per 30 representants i 4 viatjants, cosa insòlita en aquella època.

1923 Trasllat del taller a la plaça Letamendi, 5, per poder ampliar l'espai de treball. Això permet augmentar la venda de màquines per a treballar la fusta, fabricar tableros aplacats, etc. Participació en la “Exposición Internacional del Mueble” a Barcelona.

1927 Contracte amb lʼempresa Juan Tortras per a la distribució de vernís per a mobles.

1929 Anys de bonança econòmica. Participació en lʼExposició Internacional de Barcelona, on Bolíbar guanya el Diploma dʼHonor pels seus bronzes artístics.

1932 Baixada de vendes. Es tanca la secció de làmpares. Reformes a la botiga, ampliació del vestíbul i nous rètols dʼestil cubista-racionalista a la façana.

1934 Tancament del taller de la plaça Letamendi en un context d'inestabilitat social.

1936 Durant la Guerra Civil espanyola lʼestabliment

passa a funcionar sota el comandament del Comitè de Control Obrer. La Generalitat passa a ser propietària del negoci i és qui paga els salaris.

1943 Jordi Bolíbar, el segon fill de Santiago Bolíbar, comença a treballar a la ferreteria combinant els estudis dʼenginyeria amb la feina.

1946 Mor Santiago Bolíbar. El negoci continua amb el nom de “Viuda de Santiago Bolibar”, i Jordi Bolíbar es converteix en lʼapoderat general i director del negoci. nʼés el gerent. Promou lʼespecialització cap al ferratge necessari per a la fusteria, deixant enrere productes com les joguines, el parament de la llar i la tornilleria.

1950-1958 En un context de recuperació econòmica la ferreteria comença a comerciar amb lʼexterior, encara, però, en un context de crisi internacional. El Plan de Desarrollo del 1958 marca una obertura i fa possible el comerç internacional.

Cronologia d’un comerç centenari

L’establiment als anys quaranta

BOLIBAR. 100 ANYS OBRINT PORTES! PAGINA 3


2000 S ʼ incorpora un director comercial i sʼactualitza el pla de vendes. Sʼinstal·la un nou programa informàtic de cara a lʼentrada de lʼeuro.

2002 Entra en funcionament la pàgina web de la ferreteria.

2003 Jubilació de Jordi Bolíbar, que continuarà vinculat com a soci de la nova empresa “Bolibar Bronzes, S.L.” de la qual Bruna Bolíbar nʼés la gerent.

2004-2007 Projecte dʼexpansió: sʼelabora un nou pla de fidelització, es potencia el servei al client i es milloren aspectes de publicitat,a màrqueting i innovacions tecnològiques.

2009 Sʼotorguen a Bolibar els premis de la Cambra de Comerç i de lʼAjuntament de Barcelona com a establiment centenari.

2010 La Ferreteria Metal·listeria Bolibar celebra el seu centenari.

Entrada de l’estambliment cap als anys 1930

Santiago Bolibar Jordi Bolibar Bruna Bolibar



Comerç és sinònim de treball i de servei al client, de mostraris de productes i de fulls de comanda, dʼalbarans, factures i llibres de comptabilitat. Les metodologies canvien, les eines de treball evolucionen i es modernitzen tècniques i aparells, però Bolibar conserva la mateixa laboriositat i el rigor de lʼèpoca en què els llibres de caixa eren manuscrits a ploma amb lletra de cal·ligrafia.

Com una eina de treball més, els catàlegs de Bolibar van ser durant molts anys la referència gràfica indispensable per tal que els compradors poguessin triar i encarregar la peça que buscaven. Catàlegs de ferratges per a mobles, de bronzes, de nanses i tiradors, de làmpades; fins i tot va existir un catàleg dʼeines i màquines per a fuster. Resseguir lʼevolució dels seus catàlegs fins al format CD actual i la web és resseguir la història de Bolibar.

Comerç, treball, servei

APUNTS D’HISTÒRIA

El negoci de Bolibar va néixer en una època en què la moda i els moviment artístics de l’època li eren favorables: a inicis de segle XX es donà a Catalunya una interessant barreja entre ismes (modernisme, noucentisme, avantguarda) en què l’art s’estenia a tots els àmbits, penetrant en la societat de la mà de la burgesia. El 1908 s’havia inaugurat el Palau de la Música Catalana de Domènech i Montaner, el 1909 Gaudí acaba les obres de la Pedrera al Passeig de Gràcia, el 1912 s’inaugura la fàbrica Casaramona (avui CaixaFòrum) de Puig i Cadafalch, el 1919 obre les portes a la Gran Via l’hotel Ritz, i cap al 1920 es posa en funcionament l’hospital de Sant Pau, començat el 1902. Per tant, sectors com el moble, els llums o la metal·listeria, que eren aquells amb què Bolibar tractava, es van veure impulsats per la moda artística burgesa. No és estrany, doncs, que en aquest clima d’optimisme econòmic, de millores laborals i d’eufòria pels nous gèneres artístics Santiago Bolíbar Pinós decidís obrir el seu negoci vinculat al moble i a la metal·listeria al centre de Barcelona.




Influència de la Primera Guerra Mundial

El 1914, quatre anys després de l’obertura del negoci, esclata la Primera Guerra Mundial , que havia de durar fins el 1918. Es tracta d’una guerra exterior, ja que Espanya es declara neutral i és beneficiada per tot tipus de comerç amb els països contendents. L’augment de les exportacions fa que el país s’enriqueixi enormement, de manera que fins i tot la balança comercial es va tancar a favor i es va reduir el deute públic. Tot i així, la situació a la ferreteria Bolibar és contrària al bon moment general de l’economia espanyola. A les dificultats en el subministrament de materials com el coure, el llautó o el bronze que són prioritzats per a la guerra, cal afegir-hi una restricció del comerç amb els països en guerra i la dificultat d’obtenir matèries o productes acabats. Això va provocar una baixada de les vendes i de la producció. Malgrat aquesta conjuntura, Santiago Bolibar obre un taller propi a Gràcia al carrer

Quevedo número 27, per a treballs de metal·listeria i fabricació de bronzes, ferratges i marqueteries.

Acabada la Gran Guerra va remetent la crisi a la ferreteria. L’any 1923 es trasllada el taller del carrer Quevedo 27 la plaça Letamendi 5, local d’un antic teatre. Aquesta ampliació d’espai permet augmentar la venda de màquines per a treballar la fusta, fabricar tableros aplacats, etc. El local queda ple de material de la ferreteria i els diversos treballs queden establerts en diferents espais dins el local: la restauració s’instal·la a l’escenari amb les polidores i els banys electrolítics, els torns i altres màquines queden a l’antiga platea, junt amb les taules de treball per la llima i el muntatge; al vestíbul es troba la maquinària per la fusta, i a l’anfiteatre la secció de marqueteries. Durant una època Bolibar va distribuir el vernís per a mobles Juan Tortras.

El taller es tancarà l’any 1934 en un context d’eleccions generals, d’augment de la inestabilitat social i problemes economics. L’acomiadament per escrit dels treballadors data de l‘any 1935.

Recreació de la façana del taller de la plaça Letamendi Catàleg de maquinària



Des dʼaquest primer guardó, la ferreteria ha estat premiada en diverses ocasions. Cal destacar que lʼany 2003 lʼAjuntament de Barcelona va premiar Bolibar amb una placa de fosa de ferro i bronze en reconeixement als seus anys de servei a la ciutat.

El guardó, col·locat a la voravia, davant lʼentrada principal, e s c o n c e d e i x a e s t a b l i m e n t s barcelonins que han s a b u t c o m b i n a r modernitat i tradició i mantenir la imatge i signes d ʼ identi tat originals, com són el t a u l e l l d e f u s t a restaurat, original d e l s i n i c i s d e lʼactivitat comercial, o el vestíbul i els rètols de la façana, remodelats durant la dècada dels anys trenta, evocant lʼestil cubista-racionalista.

L’Exposició Universal de 1929


Els “feliços anys vint”: Bolibar, pioners en època d’endarreriment espanyol

A partir del 1920, amb l’acabament de la guerra, es produeix l’inici de l’estabilitat i prosperitat econòmica d’Europa coneguda com els “feliços anys vint”.

Aquest període d’excel·lent conjuntura internacional va acabar amb els problemes de comerç exterior de la ferreteria Bolibar i va portar els anys de més expansió i majors vendes del negoci. Els anomenats “feliços anys vint” a la botiga es van veure dificultats per la feble i endarrerida economia d’Espanya, que durant els anys de la

Continua a la pàgina següent

La ferreteria “Santiago Bolibar” va participar en lʼExposició Internacional de 1929 de Barcelona, que va suposar una gran fita industrial i tecnològica per a la ciutat, i va ser guardonada amb un Diploma dʼHonor pels seus bronzes artístics. Les lletres de bronze que sʼexposen a lʼaparador de lʼestabliment en motiu de lʼexposicio commemorativa del centenari són les originals de lʼestand de 1929, conservades per la família Bolíbar.

Les lletres dels rètols, un signe d’identitat de Bolibar

El tauler, restaurat, és original




guerra havia establert una excessiva dependència de l’exportació de material bèl·lic amb l’exterior, fet que va provocar una forta inflació i que va desequilibrar l’economia espanyola a la fi de la guerra.

A més, els beneficis que el país havia aconseguit amb el comerç exterior es van invertir en la fortificació del proteccionisme i l’intervencionisme econòmic. La imposició de l’Aranzel de 1922 va convertir Espanya en el país més proteccionista de l’Europa del moment, un país sense modernitzar, amb tècniques industrials endarrerides i ineficients.

Aquest proteccionisme extrem comportava molts problemes a l’hora d’importar productes de l’exterior. Tot i així, Santiago Bolíbar, amb una mentalitat pionera en l’època, no deixà de banda la importació i s’interessà per les novetats i el mercat europeu. Cada any assistia a la fira de Leipzig, a Alemanya, l’exposició de ferreteria més important del moment. Podem dir que d’alguna manera Santiago Bolíbar porta els “feliços anys vint” de la conjuntura internacional a la ferreteria, malgrat les dificultats comercials de l’època.

La dictadura de Primo de Ribera

La dinàmica de proteccionisme que dificultava a Bolibar les importacions va veure’s reforçada per l’arribada al poder del general Primo de Rivera, que l’any 1923 protagonitza un cop d’Estat que mantindrà el sistema proteccionista ja establert. Tot i així, Primo de Rivera també farà algunes aportacions interessants des del punt de vista del negoci: la gran inversió en obres públiques i en la xarxa de comunicacions espanyola va permetre millorar el comerç de la ferreteria, i l’aposta per tirar endavant l’Exposició Internacional de 1929 a Barcelona, en què van participar països de tot el món, va donar una oportunitat i un aparador

esplèndids a la ferreteria Bolibar, que hi va participar amb un estand i va veure premiada la seva participació amb el diploma d’honor en metal·listeria i “por sus bronces de arte”.

Però tot plegat va canviar a finals del 1929, en què el famós crack de l’economia mundial va fer entrar en crisi el règim de Primo de Rivera: després de moltes crítiques, protestes i vagues, aquest no té altra elecció que dimitir el 28 de gener de 1930, després que el rei retirés el seu suport a la dictadura.

La Segona República: inici de la crisi a Bolibar

El 14 d'abril de 1931 es declara a Espanya la Segona República, amb un govern dels republicans-socialistes enmig del clima de depressió econòmica dels primers anys trenta. El comerç exterior i el PIB es van desplomar, fet que es va notar també directament a la ferreteria, la qual reflectia la dinàmica espanyola i mundial de greu crisi econòmica. La ferreteria es va veure obligada a tancar la secció de llums. Posteriorment, l’any 1935, es va tancar el taller de Letamendi, i es va haver de fer una reducció dràstica de personal.

La ferreteria Bolibar, intentà superar la crisi fent més atractiu el negoci amb unes

reformes d’estil cubista al vestíbul i un gran aparador amb dues amples entrades que

avui encara es conserven.



En els seus inicis Bolibar es dedicà a la f e r r e t e r i a t r a d i c i o n a l , o r i e n t a d a a l subministrament de ferratges per als professionals de la fusta, com bronzes i metalls per a mobles i per a la construcció, aplicacions de marqueteria, electrodomèstics, làmpades i maquinària, entre dʼaltres.

Aquesta varietat de productes ha comportat el contacte amb un seguit de professions vinculades al negoci de la ferreteria, algunes de les quals estan en risc de desaparèixer, com els ebenistes o els artesans de la forja (forjadors, ferrers, fonedors, llimadors). La contribució de tots i cada un dʼells ha estat indispensable per a lʼèxit i la permanència de la Ferreteria Metal·listeria Bolibar com un dels millors comerços ferreters de la ciutat.

Les professions de l’univers Bolibar


La guerra civil, el moment més difícil

Del 1936 al 1939 la ferreteria passa pel pitjor moment de la seva història coincidint amb el període de la guerra civil espanyola. Barcelona, i per tant Bolibar, queda a dins del territori republicà després que la sublevació militar sigui controlada el 19 de juliol de 1936. El decret de col·lectivitzacions va fer que a Catalunya 2.000 empreses passessin a funcionar sota el comandament de la Generalitat de Catalunya, que organitzava comitès de control per a les

empreses. La ferreteria va continuar funcionant sota el Comitè de Control Obrer. Les vendes a la ferreteria eren pràcticament nul·les, així que si no hagués estat per la Generalitat –que pagava els salaris amb bitllets que ella mateixa havia fabricat– probablement Bolibar hauria desaparegut en aquells anys.Semblantment al que ja havia passat durant la Primera Guerra Mundial, materials de guerra com el coure, el llautó o el bronze (just aquells amb què Bolibar tractava) van ser prioritzats i canalitzats per a la guerra, de manera que la ferreteria gairebé es va quedar sense existències. Finalment, malgrat tots els esforços del bàndol republicà, després de la sagnant batalla de l’Ebre l’exèrcit nacional ja no van tenir cap problema per ocupar Barcelona i Madrid, i la guerra civil va acabar oficialment l’1 d’abril de 1939.

arquitecte, serraller, ferrer, il·lustrador, antiquari, fotògraf, fuster, dissenyador

industrial, ebenista, fonedor, interiorista, impressor, ferreter, metal·lista, llimador,

restaurador, constructor, publicista, pulidor...

Catàleg de ferratges per a mobles, 1945



Al taller de Bolibar es segueix restaurant i reproduint ferratges de llautó de diferents estils: Lluís XIV, imperi, isabelí, anglès, entre dʼaltres, perquè encara es conserven els models originals.

Un dels mètodes tradicionals utilitzats és lʼanomenat “fosa a la terra”. El model a reproduir es pressiona damunt de sorra fina, comprimida i allisada dins dʼun calaix, i hi deixa lʼempremta. Per un canal sʼintrodueix el metall fos, que es cola directament dʼun gresol o amb una cullera. Un cop es refreda, es retira la sorra i queda la peça que sʼha de llimar i polir. Lʼaltre mètode és el procés de “fosa a la cera perduda”, que consisteix a fer un motlle de silicona de la peça que volem reproduir i omplir-lo amb cera fosa. Un cop freda, la peça de cera es munta en un “arbre” i es fica dins un cilindre omplert amb material refractari. Pel conducte que sʼha deixat sʼhi aboca el metall fos, el qual a lʼentrar va fonent la cera i omple lʼespai. Un cop el metall es refreda, es destrueix el cilindre i s'obté la peça final.

Un treball artesanal

Catàleg de bronzos, 1916


Començar de nou sota la dictadura

El 1939, acabada la guerra civil, comença la postguerra. El general Franco promou una dictadura personal i una repressió molt forta. Santiago Bolíbar recupera el negoci però haurà de recomençar gairebé de nou. Durant la Segona Guerra Mundial el tancament de fronteres impossibilita de comerciar amb l’exterior i això, sumat al fort control dels preus, les quotes de producció, i els salaris durant el franquisme limita la ferreteria al comerç interior i a l’incipient fabricació nacional per al

subministrament. Els següents anys es desenvolupen a la ferreteria en aquesta situació de crisi i estancament en l’incipient comerç nacional amb el mercat negre com a pedaç als impediments del franquisme.

La situació encara es complicarà: davant de les dimensions del problema, l’any 1942 el franquisme crea la “Fiscalía Superior de Tasas”, encarregada de perseguir i multar el mercat negre i les empreses que hi estaven relacionades. En alguna de les seves inspeccions o registres sorpresa l’organisme va descobrir, i va multar la ferreteria Bolibar.



Els catàlegs de Ferreteria Metal·listeria Bolibar sʼhan anat confeccionant al llarg dels anys utilitzant tècniques de reproducció variades que han apropat al client un mostrari complet i detallat del producte de Bolibar, per tal que pugui triar la peça que millor respon a les seves necessitats. Funcionalitat i disseny, solució dʼuna necessitat pràctica i gust per lʼestètica, practicitat i bellesa. Petites obres dʼart que cohabiten amb nosaltres en la discreció dels objectes quotidians. La professionalitat i el rigor traspuen en la delicadesa de les marqueteries; en la precisió dels dibuixos fets a llapis, serigrafiats o amb la tècnica de lʼaerògraf; en el cuidat disseny dʼinteriors i mobiliari de dibuixants i il·lustradors; en el treball de la llum dels fotògrafs de bodegons de ferratges, lletres decoratives o aplicacions per a moble.

El producte


El 1946 mor Santiago Bolíbar. Aleshores el negoci passa a ser propietat de Montserrat Massó, continuant am el nom de “Viuda de Santiago Bolíbar”. El fill de la parella, Jordi Bolíbar Massó, es converteix en l’apoderat general i director, i impulsa l’especialització cap a la metal·listeria i la ferramenta necessària per a la fusteria, deixant de banda altres productes que no es venien bé (com el parament de la llar o les joguines). Suprimeix les vendes a províncies, que són molt costoses i poc rendibles amb la multitud d’impostos del franquisme i amb l’escàs comerç del moment.

BOLIBAR. 100 ANYS OBRINT PORTES! PÀGINA11


L’evolució de la línia gràfica dels logotips i la imatge corporativa de Bolibar representa l’adaptació i l’evolució d’un negoci al llarg de tres generacions. I reflecteix les modes i les tendències estètiques de cada època.

En l’època del seu fundador, Santiago Bolíbar, la imatge gràfica, la publicitat i els logotips s’adaptaven als gustos estètics del moment, amb filigranes i cal·ligrafies sinuoses, emulant

l’estil modernista, o el racionalista. En l’època de “Viuda de Santiago Bolibar”, i amb Jordi Bolíbar al capdavant de la ferreteria, es van utilitzar tipografies noves i variades, i es va arribar a la imatge corporativa actual, amb una cal·ligrafia inspirada en el moviment artístic de la Bauhaus. Du ran t l a t e r ce ra e tapa , representada per Bruna Bolíbar, el logotip s’ha anat simplificant, mantenint la seva essència, fins arribar al disseny actual.

Adaptació i evolució


Millora de l’economia espanyola

A finals dels anys cinquanta la indústria espanyola ja comença a cobrir el subministrament interior, provocant la desaparició del mercat negre de mercaderies. Un tímid inici de la liberalització de l’economia autàrquica, amb la concessió de crèdits, la desaparició de les cartilles de racionament i la liberalització parcial dels preus i la circulació de mercaderies permetran a la ferreteria Bolibar reobrir les primeres finestres comercials amb

l’exterior. Fins els anys 1970 Espanya es veu immersa en el creixement econòmic més gran de la seva història, anomenat “el desarrollismo español.

El nombre d’importacions, que abans era gairebé simbòlic, augmenta progressivament en la ferreteria, que inicia un període d’esplendor i expansió de la mà de Jordi Bolíbar, que es decanta aleshores per una especialització definitiva cap a la ferramenta, la metal·listeria i els bronzes decoratius.



La tipologia de clients de Ferreteria Metal·listeria Bolibar ha estat variada al llarg dels seus cent anys dʼhistòria: del consumidor particular que sʼatreveix amb el bricolatge casolà, i compra parament de la llar, ferratges per a armaris, barres de cortines i carrils de portes corredisses; a lʼantiquari a qui se subministren peces exclusives; sense oblidar els prescriptors dʼobres (constructors, arquitectes, decoradors, fusters). A tots ells calia arribar amb estils diferenciats de publicitat, i en diferents mitjans, com poden ser l'anunci tradicional a la premsa generalista o l'anunci en revistes especialitzades per als professionals del sector.

El paper de la publicitat


La democràcia i la liberalització afavoreixen Bolibar

Un cop Franco mor, el 1975, la crisi espanyola va desapareixent amb l’inici de la democràcia i la liberalització en tots els àmbits. Amb la nova constitució de 1978 Bolibar es beneficia de la llibertat de comerç i els pactes de la Moncloa propicien millores laborals. Aleshores el negoci ja pertany oficialment a Jordi Bolíbar, ja que Montserrat Massó mor el 1977.

Dels vuitanta fins al centenari

Els vuitanta són anys de creixement i modernització a Espanya, i també a la ferreteria. L’entrada d’Espanya en la Comunitat Econòmica Europea l’any 1986, que suposarà una autèntica obertura a l’economia exterior. Amb la desaparició dels aranzels, les llicències d’importació i el lliure comerç de persones, capitals i mercaderies, Bolibar aconsegueix la distribució en exclusiva de diverses marques europees capdavanteres. Jordi Bolíbar estableix una important xarxa d’importacions des d’arreu d’Europa, i assisteix amb regularitat a fires i expisicions. Són aquests bons anys per a la ferreteria, que aposta definitivament per la combinació d’especialització i qualitat.




A finals dels anys vuitanta i principis dels noranta es consolida l’estat del benestar en un clima d’inversió i optimisme econòmic. Els últims anys de democràcia i liberalització han enriquit i modernitzat el país. Aquesta modernització també arriba a la ferreteria Bolibar de la mà de Bruna Bolíbar Ribas (filla de Jordi Bolíbar), que el 1990 acaba els estudis d’Empresarials i es posa a treballar exclusivament a la ferreteria, aportant algunes innovacions com ara la informatització de la botiga o l’entrada del comerç a Internet.

L’any 1992 se celebren l’Exposició Universal de Sevilla i els Jocs Olímpics a Barcelona. L’efecte propagandístic internacional que la ciutat experimentà en aquell moment permetrà un augment de les vendes (sostingut a més en el temps) provinent d’un nou tipus de client: el que aporta el nou flux turístic i comercial de la ciutat tot al llarg de l’any.

L’any 2000 s’incorpora a Bolibar un nou director comercial amb la voluntat de potenciar els clients professionals i d’oferir un servei d’assessorament des de l’inici de l’obra (visita d’obres amb promotors i arquitectes) fins a la finalització de la mateixa (en col·laboració directa amb els industrials i els interioristes).

L’entrada en funcionament de la moneda única europea l’any 2002 comportà una inflació global. A la ferreteria no es

traduí tanmateix en una disminució dels beneficis, ja que la població passa per un bon moment i no baixa la seva propensió el consum malgrat que els preus pugin. A més, l’euro de seguida s’enforteix i converteix Espanya en un país de divises, que com a tal posseeix el poder del lliure comerç, elimina el risc del tipus de canvi i els costos de conversió i millora en l’accessibilitat dels mercats.

El 2003 Jordi Bolíbar Massó, present en el negoci des de 1943, es jubila (sense desvincular-se de l’empresa) i Bruna Bolíbar agafa el relleu de la màxima responsabilitat de la botiga. A partir de 2003, en un context de creixement econòmic basat en el boom de la construcció, Bolibar continua el seu desenvolupament en tots els àmbits.

Malgrat la crisi financera del 2008 Bolibar ha seguit ampliant la gamma d’articles i de serveis que ofereix als seus clients, entre ells la

possibilitat de muntatge i instal·lació a domicili dels productes comprats, així com treballs fets a mida. Poden ser tant baranes d’escala, o reixes de ferro forjat per finestres,

com la restauració o reproducció en el seu taller de metal·listeria de ferratges de llautó d’estils Lluís XIV, imperi, isabelí, anglès, entre d’altres, gràcies a que a Bolibar es conserven els motlles originals.

L’any 2009 Bolibar va rebre els premis de la Cambra de Comerç i de l’Ajuntament de

Barelona com a comerç centenari.

Jordi i Bruna Bolibar i l’equip actual de treballadors



El present de Bolibar el fa realitat un equip de professionals de gran experiència. Duen a terme un programa de fidelització del client, assessorament tècnic i seguiment de projectes. Tradició i modernitat conviuen a Bolibar en les aplicacions i ferratges dʼestil, les innovacions tecnològiques més punteres i les darreres novetats en disseny.

Ferreteria Metal·listeria Bolibar participa a més en treballs per a edificis emblemàtics de la ciutat, tant públics com privats. Entre els seus projectes recents destaquen els següents: treballs:

El present de Bolibar

Hotel Avenida Palace

L'Hotel Avinguda Palace és un dels més antics de la ciutat. Els treballs de restauració de les motllures de les portes i dels finestrals de la façana principal s’havien de dur a terme amb la cura artesanal que l'edifici mereixia. Totes les m o t l l u r e s d e l l a u t ó e s v a n r e s t a u r a r artesanalment seguint els processos de decapació, pulimentació i aplicació de vernís dels antics mestres.

Hotel la Florida de Barcelona

Les ferramentes d'aquest hotel, situat a la part més alta del Tibidabo, estan inspirades en el més pur estil modernista. Subministrades per Bolibar, aconsegueixen donar l'ambient de qualitat i elegància que els seus propietaris buscaven. L'escala senyorial situada al vestíbul és una de les principal joies de l'hotel i els treballs de metal·listeria dels ascensors realcen la seva decoració modernista.

Detall de l’ornamentació de les portes

Vista de l’escala senyorial del vestíbul



Capitanía General de Barcelona

Restauració dels ferratges que decoren els portals de Capitania general, Barcelona: picaportes, florons i rosetons s'han restaurat artesanalment al taller de metal·listeria de Bolibar per tal de realçar la seva bellesa.

Hotel Hesperia Tower de Barcelona

L'Hotel Hesperia Tower constitueïx un nou concepte hoteler i arquitectònic. Els ferratges utilitzats per a les seves habitacions, suites, sales de convencions i restaurants havien de seguir aquesta tendència arquitectònica coneguda com “alta tecnologia”. Les manetes de Bolibar i panys aconsegueixen donar aquest ambient de qualitat i comoditat al servei de les persones.

Torre Agbar de Barcelona

Aquest edifici, creat per l'arquitecte Jean Nouvel, marca una fita en el món de la construcció. Les ferramentes que decoren les seves portes havien de seguir la mateixa tendència. Fruit del treball conjunt entre l'estudi de d'arquitectura i Bolibar neix la col·lecció de manetes i tiradors de les portes principals: la "col·lecció Agbar".

Maneta de la col·lecció Agbar

Picaporta

Hotel Rívoli (Múnic)

Detall dels treballs

Els treballs de metal·listeria per a la decoració dels ascensors són un exemple de la voluntat d’aconseguir un equilibri entre modernitat i tradició. La majestuositat del llautó treballat artesanament aconsegueix l’harmonia d e s i t j a d a p e r a l’ambientació del vestíbul.

Restauració dels elements de la portalada



Ferreteria Metal·listeria Bolibar

Cent anys de tradició ferretera i metal·lista. Cent anys obrint portes.

Agraïments:Jordi Bolibar, Bruna Bolibar, Àlex XXX, XXX, XXX, XXX, XXX, XXX, XXX, XXX, XXX, XXX, XXX, XXX, XXX, XXX, XXX XXX (TOTS), Jaume Subirana.

Redacció:Bruna BolibarMariona Sanfeliu

Comissariat, disseny i muntatge de l’exposició:

Aurora Portillo, il·lustradoraMariona Sanfeliu, documentalista

L’exposició commemorativa del centenari de Bolibar es podrà visitar durant tot l’any als aparadors de l’establiment.

Bolibar 100 anys

Documents

Transcript of Bolibar 100 anys