Quisiera saludar a todos nuestroscolegas biólogos catalanes en elnombre de todos los colegiados deMadrid dando la bienvenida a vues-tra nueva revista y deseando queesta nueva iniciativa del Col·legi deBiòlegs de Catalunya tenga todos loséxitos que se merece de mano denuestra querida compañeraMargarida y su equipo de gobier-no.

Esperamos firmemente que estanueva publicación contribuya aúnmás a la concienciación social y cor-porativa sobre la importancia delbiólogo en la mejora de la calidadde nuestras vidas y del entorno quenos rodea trabajando en los muchoscampos científicos y técnicos queson de nuestra competencia profe-sional.

Con nuestros mejores deseos paratodos,

José Manuel Cejudo RuizDecano del Colegio Oficial de Bió-logos de la Comunidad de Madrid

Queridos amigos:

Tengo el placer de haber sido invi-tado a escribir estas líneas con mo-tivo del nacimiento de “CBCAT”.

Siempre es una satisfacción dar labienvenida a una nueva publicacióny, más aún, cuando se trata de unarealizada por y para biólogos.

Todos sabemos el esfuerzo que hasupuesto, a lo largo de los últimosaños, transmitir a la sociedad la im-portancia de nuestra profesión y, porello, toda publicación que contribu-ya a difundir y compartir los logrosy el avance de la ciencia debe serrecibida con gran entusiasmo.

En el COB de Euskadi sabemos lodifícil que es poner en marcha unproyecto como éste y, sobre todo,darle continuidad, pero también co-nocemos el constante esfuerzo desuperación y la inquietud que hamovido siempre a todos los biólo-gos del CBC y, por eso, estamos se-guros de que celebraremos muchosaniversarios de esta nueva “CBCAT”.

Nos adherimos con gran afecto aeste nacimiento y le deseamos elmayor de los éxitos.

¡Enhorabuena!

Jon Ander Etxebarria GarateDecano del Colegio Oficial de Bió-logos de Euskadi

BIOGAIA, BIÓLOGOS i, ara, CBCATCBCAT ve a sumar-se a BIOGAIA i BIÓLOGOS, les revistes col·legialsdels biòlegs del País Basc i de la Comunitat de Madrid, que li hantramès una cordial benvinguda. Els donem les gràcies i esperemcompartir experiències. Aprofitem per animar la resta de col·legisde biòlegs en aquest projecte.

LA REVISTA ÉS DE TOTS I PER A TOTS: CAL QUE HI PARTICIPEM.CBCAT pretén ser l’instrument de prestigi en la comunicació entre el Col·legi, elsbiòlegs i la societat, amb la difusió de la professió, la informació transversal dels diver-sos àmbits i l’intercanvi de notícies, experiències i opinions. Això requereix laparticipació directa del major nombre possible de biòlegs.

Adreceu els vostres escrits, articles, propostes de debat i opinions al Departament deComunicació del Col·legi de Biòlegs de Catalunya (per correu postal a Consell deCent 373, 1r, 1a, 08009 Barcelona, o per correu electrònic a cbc@cbcat.net

Revista del Col·legi de Biòlegsde CatalunyaNúm. 1 · Desembre 2003

EditaCol·legi de Biòlegs de CatalunyaConsell de Cent 373-375, 1r 1a08009 BarcelonaTel 934 87 61 59 · Fax 934 87 61 96cbc@cbcat.netwww.cbcat.net

Equip editorialRosa Aledo ZamoraIgnasi Cebrian i EsterFrancesc Fort CaleroFerran Gómez i GrauMargarida Gual i PerellóAna Morales LainzIsabel Sánchez RuizGlòria Soria Guerrero

Departament ComunicacióIsabel Sánchez Ruizcbc@cbcat.net

Disseny i produccióEstudio Ana Moreno, S.L.D.L.: B-???

editorial

sumari

C B C AT

La publicació d’aquest primer nú-mero de CBCAT, la revista delCol·legi de Biòlegs de Catalunya, ésl’inici d’un ambiciós projecte del’assemblea col·legial, amb el dobleobjectiu de proveir un nou vehicled’identitat col·lectiva i una difusióintegradora de la professió.

D’una banda, perquè sembla quel’entorn es presenta favorable, ambnoves oportunitats de reconeixe-ment de l’espai socioprofessionaldel biòleg -present i futur-. Al móncontemporani ha esclatat laimmersió social de les ciènciesexperimentals en un marc de canviconstant i de pretesa globalitzacióde la cultura i l’economia, on elprotagonisme de la Biologia és gran(sovint els mitjans de comunicacióes fan ressò dels seus descobrimentsi debats).

D’una altra banda, perquè, com totsnosaltres sabem, la Biologiaprofessional desenvolupa una dis-ciplina científica relativament jove id’ampli abast, encarregada del’estudi de la vida i dels seussistemes, amb múltiples branquesd’especialització que conformen lariquesa i el potencial de la professió,però que, a vegades, desdibuixenuna identitat col·lectiva.

En aquest sentit CBCAT es configu-ra en diverses seccions que pretenen

estructurar els objectius enunciats.El biòleg protagonista descobriràexperiències professionals parti-culars, com a exemples d’unaprofessió viva; Identitats desplegaràpràctiques, coneixements iperspectives dels grans àmbitslaborals, com l’Ensenyament, laIndústria, la Investigació, el MediAmbient o la Sanitat; El debatcontraposarà punts de vista sobreqüestions d’actualitat; Del segle XXal XXI, que es justifica en la recentcelebració dels 50 anys de la nostraLlicenciatura, incorporarà visionsretrospectives i evolutives de laprofessió i Notícies inclouràaquelles informacions queultrapassin els límits del nostreButlletí Informatiu. Amb caràctermenys permanent hi hauràreferències a publicacions, llibres,viatges i activitats col·legials.

Finalment, agrair als autors delsprimers articles la seva valuosacol·laboració, que ha superat ambescreix l’encàrrec de la Comissió dePublicacions del Col·legi i queexpressa amb gran encert l’orgull iel saber fer quotidià d’algunesrealitats professionals del biòleg.Però, aquest reconeixement s’ha defer extensiu als responsables delsmolts articles publicats al nostreButlletí Informatiu, perquè han estatsòlids fonaments del naixementd’aquesta revista.

CBCAT és ara un projecte viu,preparat per créixer i madurar a lesmans de tots nosaltres, que s’ha denodrir d’experiències, inquietuds iinteressos professionals, totconstruint una àmplia plataformad’identitat, debat i difusió.

Margarida Gual i PerellóDegana del CBC

El Biòleg Protagonista 4

Viatges 8

Del segle XX al XXI 10

Identitats 14

Notícies 17

Un esforçconjunt:

4o sé en quin

moment se’m va despertar la dèriaper la Biologia. Crec que tot va ve-nir d’un somni del meu germà granen què navegàvem arreu del móntot fent reportatges sobre la mar. Ellcapitanejava l’embarcació i jom’encarregava dels reportatges. Sí!potser sí que aquesta va ser la mevavia d’entrada a la Biologia… Opotser no!. Sigui com sigui, un mesde setembre, el de 1983, vaig anara raure a les aules de la UniversitatAutònoma de Barcelona per cursarel primer curs de Biologia a laFacultat de Ciències. El meu primerobjectiu era l’Etologia, peròràpidament (bé, potser no tant) vaiganar evolucionant cap a laReproducció Assistida i la Genètica.

El 1989 em vaig assabentar que a laUnitat de Biologia Cel·lular (d’ara enendavant «la Unitat»), que dirigia elDr. Josep Egozcue i amb qui haviatravat una certa relació en cursarl’assignatura de Citogenètica,necessitaven algú per fer una tesirelacionada amb reproduccióassistida. Sense dubtar-ho vaig anara parlar amb el director. Pocs mesosdesprés començava la mevaformació investigadora sota ladirecció de la Dra. Francesca Vidal,amb qui, encara avui segueixocompartint feina, interès per labiologia de la reproducció,

inquietuds pel diagnòstic genèticpreimplantacional i sobretot, unabona amistat.

El 1989, als laboratoris de l’Institutde Biologia Fonamental (IBF),actualment IBB, vaig aprendre amanipular gàmetes i embrions, apreparar medis de cultiu, a ferextensions cromosòmiques, a tenircura dels animals, a programarexperimentals, a recopilar, analitzar,interpretar i comparar dades però,sobretot, a caminar (sí, sí, caminar)dins d’un laboratori, senseensopegar ni interferir excessiva-ment amb els altres companys.També vaig adquirir aptituds per amantenir, revisar i netejar els aparellsque fèiem servir (lupes, microscopis,incubadors, campanes de cultiu,etc.).

Vaig començar a treballar ambembrions de ratolí fecundats in vivoque obteníem directament delsoviductes de femelles sotmeses a unprocés de superovulació. El nostreobjectiu era l’anàlisi genèticad’embrions preimplantacionals, ésa dir, dels embrions que encara nos’han implantat a l’úter matern.Aspiràvem a determinar el sexe delsembrions i transferir de manera se-lectiva els d’un sexe a una femellareceptora i els del sexe contrari auna altra. Aquest és el fonament del

diagnòstic genètic preimplan-tacional (pgd): determinar lescaracterístiques genètiques d’unembrió a partir d’una sola de lesseves cèl·lules obtinguda mitjançantuna biòpsia embrionària.

Per poder avançar en el camp delpgd calia demostrar que larealització d’una biòpsia em-brionària no anava en detriment dela viabilitat dels embrions i disposard’un mètode de determinació de lescaracterístiques genètiques. El treballva consistir en l’obtenció d’embrionsde ratolí en diferents estadis dedesenvolupament (2 i 4 cèl·lules),treure’ls la zona pel·lúcida (capaglicoprotèica que envolta l’embriófins el moment de la implantació) iseparar els blastòmers (cèl·lules del’embrió) per obtenir dues meitatsd’embrió. Una meitat s’utilitzava pera l’anàlisi citogenètica i ladeterminació del sexe, mentre quel’altra meitat es mantenia en cultiuin vitro fins el moment de transferir-la a una femella receptora, un copseleccionats segons el sexe. Aquestsvan ser els meus objectiusinvestigadors entre 1989 i 1991, queem van permetre obtenir el grau deMestratge en Biologia Cel·lular ambel treball «Caracteritzaciócitogenètica d’embrions preimplan-tacionals de ratolí, mitjançantl’aïllament de blastòmers». En aca-

Carles Giménez Sevilla

N

del diagnòstic genèticpreimplantacional a lareproducció assistida.

el biòleg protagonista

5bar el mestratge em vaig traslladarde l’IBF a la Unitat, per continuartreballant en el tema del pgd amb lafinalitat d’obtenir el grau de doctoren Biologia. No obstant això, donatque el «Ministerio» seguia sensedeixar-se seduir pel meu expedientacadèmic i que el finançamentobtingut en un concurs de TV3 esva exhaurir, vaig haver de compagi-nar el desenvolupament de la mevatesi doctoral amb la docència dematemàtiques i biologia a una escolad’ensenyament secundari.

En la nova etapa, la primera tècnicaque vam provar va ser la hibridacióin situ amb sondes de DNAmarcades amb fluorescència (FISH),que consisteix en la utilització desondes de DNA per detectar un omés cromosomes. Una sonda és unaseqüència de DNA específica d’unaregió cromosòmica concreta queporta adherit un fluorocrom, unamolècula que al microscopi defluorescència es visualitza d’undeterminat color. Així, en funció delcolor o colors que observem en elnucli de la cèl·lula, podem saber ladotació cromosòmica delcromosoma o cromosomes queestem avaluant. En el nostre estudivam fer servir una sonda de DNAespecífica per al cromosoma Y delratolí, que un company de la Unitat,el Dr. Vicenç Català, havia posat a

punt. D’aquesta manera acon-seguíem un sexat embrionari moltmés ràpid que a través de lacitogenètica, ja que el podíem apli-car directament a nuclis interfàsics,sense haver de cultivar les biòpsiesper tal d’obtenir cromosomes. Amés, era bastant més senzill fixarnuclis interfàsics que realitzarextensions cromosòmiques, quemalauradament sovint acabavenamb pèrdues de cromosomes i, enconseqüència, amb una minva delsresultats. La meva experiència enFISH em va permetre fersubstitucions de vacances en unlaboratori de diagnòstic prenatal onvaig aprendre les tècniques de cultiud’amniòcits i limfòcits.

La segona tècnica que vam aplicarper a determinar característiquesgenètiques d’embrions preimplan-tacionals va ser la reacció en cade-na de la polimerasa (PCR). La PCRpermet l’amplificació d’una regióconcreta del genoma a partir d’unsencebadors. En el nostre cas dúiema terme l’amplificació d’unaseqüència concreta del cromosomaY, de manera que podíem determi-

nar el sexe de l’embrió en funcióde si hi havia o no amplificació. Sónnombroses les malalties genètiqueshereditàries que afecten a l’espèciehumana, algunes d’elles amb un altrisc de transmissió. Dissortadament,moltes famílies portadores demalalties genètiques, a part de teniralgun fill afecte, han hagut de passartambé per un avortamentterapèutic, amb el cost psicològicque aquest fet comporta. L’apariciódel diagnòstic preimplantacionalobria la possibilitat d’analitzar elsembrions a través d’una fecundacióin vitro i transferir només aquells quefossin lliures de la malaltia. La nostrafeina en el model animal del ratolíens va permetre fer el salt aembrions humans. En col·laboracióamb l’Institut Dexeus vam anarassajant les tècniques que havíemdesenvolupat en el ratolí sobreembrions humans no viables(polipenetrats, altament frag-mentats), fins tenir la certesa que latècnica era fiable.

D’aquesta manera, l’any 1993 vamfer els dos primers cicles de pgdmitjançant FISH en una parella por-tadora d’hemofília. Aquesta malaltiagenètica recessiva està lligada alcromosoma X, de manera que lameitat dels seus fills barons patiranl’hemofília i l’altra meitat seran sans,mentre que les seves filles en cap

Són nombroses lesmalalties genètiqueshereditàries que afectena l’espècie humana,algunes d’elles amb unalt risc de transmissió.

6

cas seran malaltes, tot i que la meitatseran portadores de la malaltia. Lanostra tasca consistiria, doncs, ensexar els embrions i transferir nomésels de sexe femení. En el segon ciclevam aconseguir l’embaràs i gaire bénou mesos després van néixer duesnenes precioses.

Les tècniques de pgd s’anavenincorporant als centres dereproducció assistida. Poc a poc,vam començar a fer diagnòstics pera diferents centres i la casuísticaanava augmentant. Amb eldesenvolupament d’aquestestècniques i les diferents feines queanava fent, vaig estar «distret» finsel desembre de 1995 quan vaigobtenir el grau de doctor enCiències Biològiques per laUniversitat Autònoma de Barcelo-na, amb el treball «Caracteritzaciógenètica d’embrions preimplan-tacionals».

Actualment estem realitzant pgd enaquells casos on hi ha risc detransmissió d’anomalies cromo-sòmiques a la descendència(translocacions, inversions), peròtambé en casos d’avortaments derepetició, fallades d’implantaciódesprés de varis cicles de FIV, encasos d’edat materna avançada iquan s’hagin diagnosticat anomaliesa la meiosi. A nivell gènic estemrealitzant pgd en parelles portado-res de fibrosi cística i també en ca-sos d’hemofília A.

L’abril de 1997 va arribar l’hora dela necessària professionalització.

Vaig començar a enviar currículums,principalment a centres dereproducció assistida. Com és ha-bitual, la majoria no contestaven,altres em responien moltcordialment amb aquell típic«gràcies pel seu interessantíssim CV,però malauradament en aquestsmoments …, guardarem el seu CVper si en un futur …», i els centresque em coneixien em deiendirectament que en aquell momentno hi havia cap vacant i que sis’assabentaven d’alguna cosa jam’ho farien saber. Però, un d’ells,dirigit per la Dra. Marta Moragas,em va citar. Comptar es-permatozoides, fer morfologies, in-terpretar seminogrames, prepararmostres de semen per ainseminacions i per a fecundació invitro, preparar medis i plaques decultiu per a oòcits i embrions, cata-logar els embrions segons llurmorfologia i un munt de coses més,es van convertir en el meu dia a diadurant cinc mesos al costat de laMarta Moragas. Em trobava en el llocadient en el moment oportú. Lafeina al laboratori de la Martaaugmentava i ella sola no podia ambtot, de manera que el setembre de1997 vaig començar a treballar coma embriòleg en «fiv, laboratori dereproducció assistida».

Ara, el meu dia a dia passa per va-lorar mostres de semen i preparar-les per a inseminar o microinjectar,manipular gàmetes i embrions,transferir embrions, congelar i des-congelar embrions, micromanipulargàmetes i fer biòpsies embrionàries.Però també, un munt de feines no

Embrió humà a l’estadi de 8-cèl·lules (foto: fiv, laboratori dereproducció assistida).

científiques importants, com lessessions clíniques, les estadístiques,l’edició d’informes, els pressuposts,l’organització, la redacció il’actualització de protocols. Tambéparlem amb els pacients: elsexpliquem quina és la nostra feina,la dels biòlegs, dins un cicle defecundació in vitro. Els expliquemque en primer lloc haurem deprocedir a una estimulació ovàricaper tal d’aconseguir els oòcits. Perfer-ho, els ginecòlegs determinenquina és la pauta d’estimulació mésadient en el seu cas. Quan arriba elmoment s’ha de procedir,mitjançant sedació i controlecogràfic, a la recuperació delsoòcits directament dels fol·licles enels que han crescut a l’ovari. Elsbiòlegs procedim aleshores a recu-perar els oòcits i posar-los en medisadients pel seu cultiu. Un cop s’hanrecuperat els oòcits es demana a laparella de la pacient que ensentregui una mostra de semen quehaurà d’obtenir en aquell moment.Quan ja tenim els oòcits i elsespermatozoides, cal procedir a lainseminació via tècniquesconvencionals o d’ICSI (mi-croinjecció intracitoplasmàticad’espermatozoides).

Sabem que els oòcits estanfecundats quan podem observardins el citoplasma els dos pronuclis,que representen el material genèticpatern i matern. A partir d’aquest

L’aparició del diagnòsticpreimplantacional obriala possibilitat d’analitzarels embrions a travésd’una fecundació invitro i transferir nomésaquells que fossinlliures de la malaltia.

7

moment l’embrió comença a divi-dir-se, passa d’una cèl·lula a dues,de dues a quatre, a vuit isuccessivament, de forma ex-ponencial. El moment de fer latransferència depèn de la política decada centre. Nosaltres la fem en eldia 3 de desenvolupament em-brionari, quan els embrions s’han detrobar entre les sis i les deu cèl·lules:Se seleccionen els embrions amb elsmillors paràmetres morfològics i esprocedeix a la seva transferència.Tretze dies després se sabrà si hi hao no embaràs.

Alguna vegada, em trobo ambpacients pel carrer (sempre són ellsqui em reconeixen), que em crideni m’ensenyen orgullosos la seva cria-tura (a vegades més d’una). És unmoment ben especial: aquellescèl·lules que has dut d’aquí cap allàal laboratori es presenten ara davantteu com una personeta que et mira

en els casos sense èxit, quem’encoratgen a intentar millorar lanostra feina, a no parar d’estudiar iperfeccionar les tècniques, a fixar-me més i més en cadascun delsprocessos per tractar d’augmentarles taxes d’embaràs i per portaralegria a gent que no conec.

M’agrada dir la «nostra» feinaperquè la reproducció assistida maiés la tasca d’un sol professional,sempre és l’esforç d’un equipmultidisciplinar: biòlegs, metges,infermers, secretàries… Tots somprescindibles i ningú és imprescin-dible. Només l’esforç conjunt i lesganes de fer-ho bé ens podenajudar a millorar. No hi ha primersactors o actrius, o actuem tots enbona sintonia o això no funciona.Tinc la sort de formar part d’un bonequip de treball que, òbviament,pot millorar. I en això estem cadadia.

permetin ajudar a tenir fills sans aparelles portadores de malaltiesgenètiques. A més, intentem treureles nostres publicacions científiques,explicar els nostres resultats acongressos i aportar el nostre granetde sorra a aquest món del queformem part.

I parlant del món del que formempart, en el moment en què escricaquestes línies, no gaire lluny d’aquí,s’està produint un dels actes mésinfames que recordo…Som moltsels que amb la nostra feinaprocurem aportar felicitat als nostrescompanys de viatge, de vida i sócincapaç d’entendre els que en prod’altres interessos els defensen ambmort. No vull perdre l’ocasiód’expressar el meu crit: NO A LESGUERRES!. Mentrestant seguiremtreballant, dia rera dia, per la vida,en Pau. Val la pena!

Biopsiant un embrió humàdurant un pgd (foto: fiv,laboratori de reproduccióassistida).

Sexat embrionari en un pgdmitjançant FISH. Anàlisidels cromosomes X, Y i 18(foto: cortesia de la Dra. F.Vidal, Unitat de BiologiaCel·lular, Fac. Ciències,U.A.B.).

Electroforetograma en unaprova de pgd mitjançant PCRde la malaltia de la fibrosicística. A la línia superior, unacèl·lula heterozigota per a lamutació ∆F508, a la líniainferior, una cèl·lulahomozigota per a la mutació(foto: C. Giménez a laU.A.B.).

i somriu (o plora!). És difícildescriure aquesta sensació estranya:no et sents millor ni pitjor, de fet,les poques vegades que m’ha passatem sento content d’haver fet bé lameva feina i haver satisfet lesil·lusions d’altres. Però, també penso

Al temps lliure que em queda l’hiprenc unes hores per seguir fentrecerca a la Unitat. Co-dirigeixoestudiants de tercer cicle que es for-men en el diagnòstic genèticpreimplantacional i intentemdesenvolupar metodologies que ens

Parlem amb elspacients: els expliquemquina és la nostra feina,la dels biòlegs, dins uncicle de fecundació invitro.

La reproducció assistidamai és la tasca d’un solprofessional, sempre ésl’esforç d’un equip detreball multidisciplinar:biòlegs, metges,infermers, secretàries…

Dr. Carles Giménez SevillaEmbriòleg. Ex-col·laborador de «fiv»,Laboratori de Reproducció Assistida.Actualment soci-fundador de l’empresaReprogenetics Spain, S.A. dedicada aldiagnòstic genètic preimplantacional.Col. núm. 9844-C

el biòleg protagonista

que evitan la quemadura del tórri-do suelo apoyando en él la mínimasuperficie de contacto y levantan-do alternativamente sus extremida-des. Sin duda, veremos también lasabundantes ardillas que aquí son, ló-gicamente, terrestres (existen pocosárboles para trepar); su adaptaciónmás espectacular consiste en poderdeambular a pleno sol protegidaspor su enorme cola, que actúa deeficacísimo parasol. Otros animalesse protegen del calor excavandotúneles, puesto que la temperaturaes mucho menor bajo el suelo. Es elcaso de los simpáticos y siemprevigilantes suricatas, cuyo aspecto yposturas recuerdan las del perrito delas praderas.

La observación atenta de los arbus-tos espinosos a lo largo del caminopermite descubrir la gran cantidadde aves que allí se refugian. Son elgrupo de vertebrados mejor repre-sentado en el Kalahari y suelen te-ner patas muy largas, para mante-nerse alejadas del suelo. A muchas

de absoluta libertad.

Además, no es estrictamente nece-sario viajar en un 4x4 ni hundirseen las laderas de las dunas ya queexisten una especie de «calles». Enun mapa de la zona se observanvarios «ríos» que en realidad soncauces secos donde se concentra lavegetación por el agua subterráneaque se mantiene un cierto tiempo.Se llaman «calles» porque las fre-cuentan animales que siguen la ve-getación y porque suelen ser rutasde migración. Estos «ríos-calle» -oramblas- casi nunca llevan agua, aexcepción de unos pocos días uhoras al año y se han formado, bá-sicamente, durante las inundacio-nes, tan raras como intensas. Unode estos «ríos» es el Nossob quesepara Sudáfrica de Botswana y ser-pentea entre las grandes dunas; re-cibe inundaciones tres o cuatro ve-ces cada siglo (las últimas que serecuerdan son las de 1934 y 1963).

Sobre las rocas se observan lagartos

8

E

Muchos son los que sienten «la llamada de África», pero la mayoría van a Marrue-cos, Egipto, Kenia... porque son los destinos más conocidos. Poca gente ha oídohablar del lejano Kalahari, llamado también «el desierto rojo» por el color de suarena y las espectaculares “dunas de sangre” que se erigen sobre el terreno..

Las dunas de sangre delEL DESIERTO

n África meridio-nal, en la zona oeste, el Kalahari sepresenta como una enorme exten-sión que supera los 300.000 km2 (lamitad de la superficie de la penín-sula Ibérica), entre Namibia,Botswana y Sudáfrica. En gran par-te es un arenal donde el viento trans-porta material de regiones colindan-tes y lo acumula formando las fa-mosas dunas de sangre. Algunas sontan grandes como las del Sahara,aunque su aspecto es másimpactante debido al color rojo pro-ducido por los óxidos de hierro quecontienen. Otra diferencia es queno se trata de un desierto riguroso,puesto que la mayoría de veranosllueve más de 200 litros/m2. Así, nu-merosas plantas se han podidoadaptar, no sólo las herbáceas, sinotambién algunos arbustos (acaciasespinosas) e incluso árboles (comoel aloe y el baobab): Todo esto sig-nifica comida. Por ello, y porqueestá rodeado de zonas de sabana,el visitante puede contemplar unagran variedad de fauna en estado

K A L AAlbert Masó Planas

viatges

9

Texto y fotos: Albert Masó PlanasMiembro del Dpto. de Ecología (UB)y fotógrafo de NaturalezaCol. N. 7353-C

de ellas podremos acercarnos confacilidad, ya que en estas condicio-nes áridas prefieren no emprenderel sofocante vuelo hasta el últimomomento. Numerosas especies soncorredoras. En algunos árboles des-tacan los nidos de los pájaros teje-dores sociales, que construyen enor-mes «casas comunitarias» de variosmetros de largo, donde viven másde 500 parejas.

Pero, sin duda, lo más espectaculardel Kalahari es la gran fauna: Desdelos inquietos chacales de lomo pla-teado hasta los ñus, que formanmanadas de hasta mil ejemplares.Entre los felinos destaca el guepardo,el animal terrestre más veloz delmundo, y los majestuosos leones,que tienen fama de constituir la razamás hermosa por su gran melenacoloreada. Seguro que también po-dremos observar algún grupo despringboks, un antílope que realizaprodigiosos saltos verticales, muy ca-racterístico de la zona. Antiguamen-te, formaba enormes manadas y

cuando éstas llegaban a unasuperpoblación insostenible se con-centraban decenas de millones deejemplares para migrar hacia el mar.Los lemmings se comportaban deun modo similar, aunque al llegar allitoral los springboks morían por fal-ta de alimento y porque bebían aguasalada. Actualmente, la especie hasufrido tal recesión que ha desapa-recido de gran parte de Sudáfrica,aunque en el Kalahari quedan po-blaciones originales.

Si tuviera que escoger un animalemblemático de la región, éste se-ria el órix. Está muy bien adaptadoal desierto, sus pezuñas impidenque se hunda en la arena y puedepasar meses sin beber una gota deagua, porque la consigue de bulbosenterrados como los «tsamma» (elmelón de los bosquimanos). Losmachos solitarios son territoriales, demanera que cuando alguno seaproxima al territorio de otro luchande forma ritual: Entrelazan la cor-namenta por la base y se empujan

para comprobar quien es el másfuerte. Allí se denomina gemsbok yes el símbolo del Kalahari GemsbokNational Park de Sudáfrica, queofrece el mejor acceso paraadentrarse en este desierto y viviruna emocionante aventura en con-tacto directo con la Naturaleza.

Nota: Para más información, con-sultar el libro “KALAHARI. El desier-to rojo”, que se puede pedir en:http://www.foreste.com/maso/

H A R I

10 La carreraEls biòlegs «digitals» de la mevapromoció vam acabar la carreral’any 1963 («digitals» vol dir,simplement, que per fer-ne elrecompte n’hi havia prou amb elsdits de les mans i encara ensobraven). Mentre érem estudiantsens costava estar atents a les novetatscientífiques que no venien donadespels professors. Excepte per adeterminades matèries o treballs noconsultàvem gaire les millors revis-tes especialitzades, sobretot per ladificultat del seu accés. En aquellsmoments apareixien els primersllibres de síntesi de la nova Biologiaemergent i aquests sí que elsseguíem.

Recordo haver viscut «l’actualitat»dels descobriments que comple-mentaven al de l’estructura delDNA, en relació amb els RNA, haverseguit -per indicació del professor-el fascinant món de les estructuresmembranoses cel·lulars descobertesgràcies a la microscòpia electrònicai que prometien ser la clau per auna nova citologia. Gràcies a algu-na conferència de la Secció deBiologia de la Facultat de Ciències(única) per a la difusió d’aquestesnovetats entre no biòlegs, estudiantsi professorat de la facultat, vam serconscients que la Biologia adquiriaun nou estatus social. A la bibliote-

Repàs informal d'un itinerari

ca del desaparegut Institut Biològicde Sarrià, on gairebé tots elsestudiants de Biologia fèiem el cursd’estiu de tècniques histològiques-tot el mes d’agost, matins i tardes-vaig conèixer la revista Nature.Llavors ens interessava moltl’evolució i l’hominització. Recordohaver «descobert» articles quedescrivien nous fòssils, com elZinjanthropus.

Vivíem en el convenciment que laBiologia seria entesa a través del quellavors anomenàvem Bioquímica,que de seguida va passar a ser laBiologia Molecular. Vam viure lacreació de la primera càtedra deGenètica, que ocupà el nostreprofessor Dr. Prevosti, i el primercurs d’Ecologia (optatiu) que impartíel Dr. Margalef a la seu de l’Institutd’Investigacions Pesqueres del barride la Barceloneta de Barcelona.Com a gairebé únic text ensreferenciàvem a algun exemplar deles lliçons de Puerto Rico delDr. Margalef (reconegut abans al’exterior que al propi país, com solpassar).

Llavors l’ensenyament era la prime-ra sortida professional definitiva otemporal. S’intuïa la necessitatd’insistir en els aspectes didàctics,per què l’ensenyament de lesciències naturals fos realment eld’una ciència experimental, i nomerament descriptiu. Fins i tot, esparlava de constituir un «club» onels estudiants i postgraduatspoguessin treballar tot això.

Al cap de poques promocions es vanaconseguir molts somnis delsestudiants de Biologia per caminsdiversos (Col·legi de Llicenciats,Seminaris didàctics, Centres dedocumentació i experimentació ...)i canvis acadèmics. Un grup deprofessionals de la docència en vanser els tutors, però la seva aportació,fora d’algun cas puntual, no ha estatprou reconeguda. Aquest movimenti el general interès per una novaescola van dur a la potenciació dedos Centres de Documentació deCiències, el del Col·legi de Doctorsi Llicenciats i el del Departamentd’Ensenyament de la Generalitat deCatalunya. Ambdós, al servei del

Àngel Rubio Goday

del segle XX al XXI

11

professorat de Ciències Expe-rimentals i que, amb col·laboradorscomuns, ofereixen documentació iformació sobre totes les àrees de lesciències. De fet, però, els aspectesmés biològics i geològics han estatmés atesos pel segon, ambestructures materials i de personalestables i amb mitjans adients comlocals per a cultius d’organismesvius.

El meu BatxilleratSi evoco el que ha estat per a mil’ensenyament i l’aprenentatge deles Ciències Naturals, he decomençar per un llibre important,el «Tratado de Zoología» d’OttoSchmeil, traduït pel Dr. Pardillo. Eramolt didàctic i metòdic, ambactivitats. Hi apareixia l’evoluciódels dits dels èquids i tenia una partcomplementària de fisiologia i higie-ne humanes, que evitava reduir laimatge de la ciència biològica a lamera descripció: tenia aplicacionssocials! Els dibuixos em fascinaven iem va acompanyar des de la infan-tesa (mirava «els sants» i hireconeixia animals del zoològic «el

Parc»). En arribar a l’adolescència,l’havia llegit mantes vegades.

Al Batxillerat de llavors, que desprésd’un curs d’ingrés tenia set anys(l’acabaves als 17 si tot anava bé),els tres primers cursos oferien «Cien-cias Cosmológicas», títol qued’entrada semblava molt misteriós.En el centre on estudiava, els textosde ciències eren els de SalustioAlvarado i a algunes persones elssorprenia que un col·legi decapellans fes servir llibres quesuposaven l’existència de l’evolució,encara que fos sense especialinsistència. Agrairé tota la vida queels tres primers anys de Batxilleratel professor comencés el curs ambuna introducció al llenguatge de laQuímica (símbols i noms) d’una ma-nera que no estava contemplada en

el llibre. Vaig aconseguirfenolftaleïna i tornassol i vaig repe-tir els experiments de viratge queens havia ensenyat, vaig aprendreels òxids metàl·lics, les sals i els gransgrups de la química orgànica. Araque hi ha tanta prudència, per porals accidents (lògica amb el nombreabsolut d’alumnes) i a les denúncies(pròpies d’una societat malaltissa ieconomicista), em faig creus del quejo feia a casa: vaig aconseguir queuns vapors de brom em deixessinunes gotes vermelles a les paretsd’un matràs!.

Però, en els cursos superiors delBatxillerat el desenvolupament deles Ciències Naturals va ser moltanodí. No disposàvem de laboratoribiològic (no sabíem què era), noméspodíem contemplar una col·lecciód’animals dissecats i capsesd’invertebrats. En canvi, per a la Fí-sica i la Química vam gaudir d’unespràctiques força interessants iil·lustratives, gràcies a l’esforç i bonavoluntat d’un professor que,embolicat amb una manta per re-sistir el fred que feia, es tancava elsvespres al laboratori per oferiralgunes sessions experimentals. Allívam detectar camps elèctrics,comprovar els efectes de l’aire líquidsobre els materials, obtenir estersolorosos, .... Evidentment, lluny delque s’ha fet després: pràctiques on

per l'aprenentatge i ladocència de les ciènciesbiològiques.

El gran problema de lareforma educativa vaser la barreja de «refor-mes» (social, adminis-trativa, organitzativa ididàctica), amb unamultiplicitat deproblemes pràctics ques’havien de resoldrealhora

12

l’alumnat treballa personal iactivament per resoldre un proble-ma o aconseguir dades. Però,malgrat les circumstàncies dels anysquaranta, allò va deixar un pòsit iva fer arrelar la llavor de voler ferciència. En tots va provocarl’agraïment a aquell professor,l’Antoni Mur, de qui ja jubilat, hompublicà en homenatge –a lesacaballes del segle XX-, les seves«pràctiques».

Unes generacions de professors iprofessores que assoliren la massacrítica capaç de produir, reproduiro modificar pensaments i teoriesdidàctiques amb gran encert, algunsdogmatismes i certa ingenuïtatpràctica. Això va dur, en la darreradècada del segle XX, als nousensenyaments secundaris, obligatorii postobligatori. Però, el gran pro-blema de la reforma educativa va

professors dels estudis secundaris noés paral·lela a la dels seus estudiants-és que el coneixement «aïllat» decada compartiment del sabercientífic era més ampli. Elsprofessors van poder relacionar isintetitzar coneixements amb mésfacilitat del que poden fer elsalumnes ara. D’aquí pot venir certanegativitat en alguns docents. Però,a més, han entrat en joc dos factors

Vam ser conscients quela Biologia adquiria unnou estatus social

A certs nivells del’ensenyament nouniversitari, és tan real ilegítima l’existència debiòlegs a qui agradaeducar, com la delseducadors a qui agradaensenyar ciències

S’ha passat d’unensenyament més «tex-tual» a un ensenyamentcada vegada més «actiui experimental»Aquella modalitat de Batxillerat

«teòric» s’acabava amb un «examend’Estat» a la universitat, amb elsexercicis escrits i els temuts exercicisorals, a ple juliol i vestits amb ame-ricana i corbata.

Els ordenaments delsestudisDesprés del Batxillerat que jo haviacursat, vingué un nou modeld’estudis que acabava amb un curspreuniversitari. Durant una tempo-rada s’hi introduí un tipus de matèria-que avui en diríem, «un crèdit» delliure elecció- com, per exemple,«Los cereales de invierno», que voliasumar la ciència i els seus aspectesaplicats i tècnics, però que ho feiad’una manera teòrica. Fins l’EGB iel BUP (l’any 1975, si no vaig errat),els temaris van mantenir una ciènciataxonòmica, amb l’estudi detallatdels grups d’animals i plantes, deforma molt teòrica i estàtica. Lahistòria del planeta semblava uncurtmetratge de vistes fixes.

Els anys seixanta i setanta les novespromocions de llicenciats, de la màd’un petit nombre de gransprofessionals, havien recuperat estilsanteriors a la guerra, amb elconeixement de textos forans (perexemple, els llibres francesospublicats en castellà per UTEHA),que proposaven com a bàsic ellaboratori de Ciències Naturals.

ser la barreja de «reformes» (social,administrativa, organitzativa ididàctica), amb una multiplicitat deproblemes pràctics que s’havien deresoldre alhora, agreujats desprèsper la «diversitat» cultural de laimmigració que ha deixat curtes lessolucions previstes. Les qüestions noresoltes i mal resoltes han gravitat,en última instància, sobre elprofessorat, complicant la sevapraxi. Les administracions i elsteòrics sovint han agreujat la situacióamb la seva incomprensió«afectiva».

Però, mica a mica, s’han editat noustextos de disseny modern i ambcolor. L’ensenyament ha adquirituna visió més dinàmica de la vida ide la Geologia (amb un estatus ambmés pes específic). Hi ajudaren moltels descobriments conduents a laTeoria de Plaques, la BiologiaMolecular i la nova Citologia,demostrant que la tècnica i laBioquímica no serveixen només per«descriure», sinó per avançar. Totsels camps estaven realmentrelacionats i lligats: aquestaexperiència -en la pràctica diària-duu a enfocaments nous del’ensenyament i de l’aprenentatge.

Una de les coses que ha passat-quan l’experiència d’alguns

nous. D’una banda, les novesgeneracions de professors tenen unahistòria del propi aprenentatge méssemblant a la dels alumnes, amb més«ensenyaments metodològics»explícits. D’una altra banda, les sín-tesis i les visions globals del mónnatural són avui més properes a lasocietat i al jovent en particular (TV,consciència ecològica, viatges).L’acció d’aquests dos factors permetque alguns dels aspectes negatiusdel recent període de transiciómetodològica deixin de ser-ho.

Què ha canviat?Els canvis experimentats en el currí-culum de les Ciències Naturals al’ensenyament no universitari espoden resumir en els aspectessegüents: s’ha passat d’unensenyament més «textual» (nom’agrada parlar de memorístic) a unensenyament cada vegada més«actiu i experimental»; d’unensenyament amb un alt per-centatge de descriptiva i dereconeixement de grups taxonòmicsa un de més funcional i relacional,però acompanyat d’un tractamentcada vegada més ampli dels nousconeixements biològics; i d’uns

13

del segle XX al XXI

objectius educatius implícits a laseva explicitació metodològica iprocessal, cosa que comportaaccentuar el seguiment d’aspectesgenèrics i bàsics de l’educació del’alumnat.

Per comprendre l’evolució del’ensenyament de la Biologia (i dela Geologia) amb aquests canvis«interns», s’han d’afegir els

presents en els currículums delletres, (com es pot fer Psicologia oÈtica avui dia sense un mínim deconeixements científics?), quealguns temes de la Biologia deBatxillerat, referits als camps queeren nous i que han assolit lamaduresa, siguin aprimats de detallserudits i especialitzats (situació típi-ca dels moments d’or d’unainvestigació), per afavorir infor-

La Dra. Margulis visita el laboratori delCentre de Documentació i Experimentació deCiències i Tecnologia del Dept. d’Ensenyamentde la Generalitat de Catalunya.

Àngel Rubio GodayEx-catedràtic de Ciències naturals d’Institut deBatxillerat. Col·laborador del Centre deDocumentació i Experimentació de Ciènciesi Tecnologia del Dept. d’Ensenyament de laGeneralitat de Catalunya.Col. núm. 1006-C

condicionants externs de l’estructuraeducativa, la reducció del tempslectiu dedicat a les ciències i ladisminució de l’exigència i ladensitat informativa conceptual agran part del currículum. El primerfactor afecta directament alprofessorat; el segon, a l’alumnat deBatxillerat i de retruc, als docents.Els cursos de Batxillerat, ons’acumula la informació moderna,resulten molt feixucs per alsalumnes, com una càrrega deprofunditat contra el sistema -con-tra el desenvolupament del país- iha produït una esbaldida general del’alumnat de ciències: en aquestmoment hi ha instituts ambveritables dificultats per mantenir elBatxillerat científic!.

I pel futur, què?Què voldria jo pel futur?. Mantenirles millores didàctiques imetodològiques, augmentar (recu-perar) el nombre d’hores lectivesdedicades a ciències i quedeterminats aspectes de les ciènciesbiològiques (i geològiques) fossin

macions més sintètiques i deixarespai als nous conceptes emergents.Això darrer, pensant sobretot en la«formació-informació biològica»que avui dia ha de posseir unamajoria de la població. Pels quivulguin seguir el camí mésespecialitzat hi podria haver algunesmatèries optatives. Però, sobretot,cal tenir present que una bona basede «conceptes fonamentals» permetassimilar millor els cursosuniversitaris que un garbuix deconceptes que es creuen «coneguts»i que poden interferir en els nousensenyaments.

Altres reflexions van pel camí delsauxiliars de classe i de laboratori ide l’augment de les hores dedicadesa l’atenció individual de l’alumnat.I, -perquè no?- que el professoratno universitari reprengui la il·lusióde produir quelcom més quematerials per a la seva aula o estudisestrictament pedagògics, la il·lusióde ser quelcom més que unamàquina eficient de rendimentprevist. Crec que, a certs nivells de

l’ensenyament no universitari, és tanreal i legítima l’existència de biòlegsa qui agrada educar, com la delseducadors a qui agrada ensenyarciències. I els primers són moltimportants per arrossegar el sistemavers la ciència viva, que pot atraureels científics del futur. És demanarmassa?

14

ordi Cantó iMartorell, que va néixer a Barcelo-na l’any 1951, ens comenta que desde sempre va voler ser biòleg. Vaestudiar a la Facultat de Ciències dela Universitat Autònoma de Barce-lona, on es va llicenciar l’any 1976.Es va iniciar en la recerca ambl’àmbit de la Genètica, que va haverd’abandonar al acceptar la direccióde l’Estabulari d’Investigació Técni-ca i Aplicada (actual CIDA) l’any1978. El món de l’Animal deLaboratori el va seduir ben aviat iva decidir quedar-s’hi. L’any 1980es va crear el Servei d’Estabulari dela UAB i en va assumir la direcció,càrrec que ha desenvolupat finsl’actualitat. Així mateix, coordina elsServeis Integrats de l’Animal deLaboratori (SIAL) i pertany al Comitèd’Ètica d’Experimentació Animal iHumana (CEEAH) de la UAB, coma assessor de Benestar Animal.

És membre de la Comissiód’Experimentació Animal de laGeneralitat de Catalunya i fins elnovembre de 2003 ha estatpresident de la Sociedad Españolapara las Ciencias del Animal de La-boratorio (SECAL). Participa en ungrup de treball sobre ètica enexperimentació animal de laFederation of European LaboratoryAnimal Science Associations(FELASA). És membre de la Comissióde Biòlegs per a les Ciències del’Animal de Laboratori (CBCAL) delCol·legi de Biòlegs de Catalunya.

SG - Com coordines totes aquestestasques?JC - La principal, la que mésm’ocupa, és lògicament tota la rela-cionada amb la UAB i la resta

correspon a estones d’oci i a unapart del cap de setmana.

SG - Què és el més difícil al’hora de gestionar un Serveid’Estabulari?JC - Conscienciar els equips directiusi de govern, a vegades poc sensi-bles, sobre la importància d’unServei com aquest (sempre sensevoler passar per sobre de cap delsaltres...). Cal demostrar cada dia laimportància d’aquest Servei en elsuport a la recerca, a la docència i ala problemàtica del Benestar Animal.

SG - És necessari l’ús d’animalsper l’experimentació?. Quin profitse’n treu, a qui beneficia?JC - Avui dia, l’ús d’animals segueixsent necessari en tots aquells campson no es disposa de tècniquesalternatives que aportin la mateixainformació i que estiguindegudament validades. A més, elsbeneficis derivats de la recerca ambanimals són molt amplis, enconeixements de base i aplicats, tantper les persones com per altresanimals i pel medi ambient.

SG - Quines garanties té lapoblació de que l’ús de l’animalde laboratori és ètic?. Es té curadel patiment d’un animal encondicions d’experimentació?. Escombat l’abús?JC - Les garanties de l’ús ètic delsanimals estan estretamentvinculades a la professionalitat i a

l’experiència de la gent que treba-lla en aquest sector. Tant del perso-nal investigador, responsable deldisseny i l’execució del proce-diment, com del personal experi-mentador i del que té cura delsanimals. Han de ser personesacreditades, amb una formacióteòrica i pràctica sobre l’ús d’animalsque inclou aspectes ètics i qüestionssobre el benestar d’aquests éssersvius.

SG - Com veus l’evolució que hatingut l’ús de l’animald’experimentació o laboratori desdels teus inicis professionals?JC - En faig una valoració molt posi-tiva, tant pel procés desenvolupaten aquests darrers anys, com per lesàmplies expectatives de futur queobren les múltiples actuacions alvoltant de la protecció animaliniciades a Catalunya, a la resta del’Estat espanyol i a Europa.

La SECAL

SG - Pertanys a la SECAL des delseu inici, fa uns quinze anys. Quèés i què ofereix com a Societat?JC - La SECAL neix de la necessitatd’aglutinar el col·lectiu de gent re-lacionada amb l’animal de laboratorique deriva, en part, d’una propostainicial de Catalunya a la qualpertanyia, el CIPCAL. La SECAL ésuna societat d’abast estatal, on tenencabuda totes les personesrelacionades amb l’animal delaboratori des de qualsevol aspecte:responsables dels Serveis, personalque té cura dels animals, personalrelacionat amb la salut animal,veterinaris, investigadors... Intentaaglutinar un concepte únic de

L’ús d’animals segueixsent necessari en totsaquells camps on no esdisposa de tècniquesalternatives

J

Entrevista a Jordi Cantó i Martorell,

Sílvia Gómez Fernández

biòleg professional de les ciènciesde l’animal de laboratori

identitats

15

col·lectiu. Actualment, som unes350 persones. L’objectiu de lasocietat és l’ús racional i ètic del’Animal de Laboratori i, per això,coordina la gent que hi col·laborabasant-se en dos aspectes: laFormació, amb la finalitat de donareines d’enriquiment professional id’estandarització dels processos, il’establiment de nuclis similars aaltres països, per ser valorats com asocietat. La SECAL és una societatmolt activa i amb una àmpliarepresentació de tota la geografia.Organitza congressos, cursos, taulesrodones, etc. Realitza unaassemblea general, a nivell estatal,que normalment coincideix amb elCongrés bianual de la Societat, queté lloc a diferents ciutats de totl’Estat. A l’assemblea es presenteninformacions diverses sobre lasocietat i es renova la meitat delscomponents de la Junta de governconstituïda per 14 persones.

Com a president de la SECAL hecoordinat els membres de la Juntade govern i altres components, quesón més dels que «apareixen a lafoto». Hi ha gent que acompleixtasques específiques, que coordinal’edició de llibres i la Revista, du elselements de suport, posa lainformació a l’abast de tothom,organitza cursos de formació o tre-balla en la implantació de lleisd’àmbit estatal. També participemcom a especialistes en determinatscamps i col·laborem amb FELASA,ICLAS, ESLAV...

SG - En la teva opinió, a quin nivellinternacional podríem situarl’investigador que utilitza animalsa Catalunya i a la resta del territori

estatal?JC - La situació a Catalunya es potconsiderar d’un nivell molt alt, coma conseqüència de l’existència delegislació específica des de l’any1995, que exigeix la figura d’unassessor en benestar animal iestableix la creació de Comitès Èticsa cada centre i que condicional’aprovació dels procediments méssevers a una avaluació de laComissió d’Experimentació Animalde la Generalitat de Catalunya. A laresta de l’Estat s’està ultimant unprocés que ha de situar les altresautonomies al nostre nivell.

La CEEAH

SG - El Comitè d’Ètica de la UABes va crear a l’any 1994, quan laLlei catalana encara no haviaestablert la creació d’aquestscomitès. Què ens pots explicar?JC - Va ser com a una experiènciapilot, sabent que aviat la Lleicontemplaria la creació dels ComitèsÈtics d’Experimentació Animal (comdesprès va fer el Reial decret del1997). Ens vam avançar per adqui-rir experiència. Va servir peraprendre i per assessorarl’Administració amb les nostresexperiències. Ara el CEEAH, funcio-na de manera fluida. A la sevapàgina web l’investigador té a l’abastgran quantitat d’informació: eldocument Normalitzat que facilitala feina en el moment de l’avaluacióper part del Comitè ètic d’unprocediment concret, les datesde les pròximes reunions,l’assessorament legal i sobre dissenydels procediments. L’investigador,que pot fer servir aquesta valuosaeina de treball quan ha de dissenyar

un procediment, compta amb elsuport directe de la Secretaria i delsmembres assessors en benestar ani-mal del propi Comitè, que podenajudar-lo a estandarditzar undeterminat experiment, a elegirl’espècie idònia pel seu objectiucientífic, a establir una N correcta,a orientar-se sobre procediments itècniques específiques, coml’anestèsia, l’analgèsia o els protocolsde supervisió. Una vegada ha rebutaquest ajut i ha confeccionat elprotocol, aquest passa a la CEEA.

Per a Jordi Cantó és molt importantaclarir que lluny de fer de «policies»,el CEEA és una eina facilitadora pelsinvestigadors, que agilitza la sevafeina amb la informació necessàriaper a l’elaboració d’un Protocold’Experimentació Animal, a nivelllegal i procedimental. Pot aportarmillores al disseny del Procediment,optimitzar-lo, garantir l’homo-geneïtat experimental del desen-volupament d’Estudis o de lapublicació d’articles. L’investigadorpot aprofitar aquest grup d’Experts,que provenen de camps molt diver-sos relacionats amb l’Expe-rimentació Animal. Així, elsprotocols són més enriquidors.

Un CEEA està constituït per unmínim de tres membres: un assessoren benestar animal del centre, unrepresentant de la unitat de garantiade qualitat del centre o un investi-gador del centre no implicatdirectament en el procediment ques’hagi d’informar, una persona ambexperiència i coneixements sobrebenestar dels animals no relaciona-da amb el centre o amb elprocediment.

Sílvia Gómez FernándezBiòloga – Responsable del Serveid’Estabulari de l’IMIM

16

identitats

En general, hi participen inves-tigadors o persones d’àmbitsdiferents relacionades amb l’animalde laboratori, amb la finalitat dedisposar del màxim d’informaciódes de tots els camps.

En l’avaluació d’un procediment perpart del Comitè es poden donar tressupòsits:

1. Si tot és correcte, queda apro-vat, s’adreça a la Generalitat i espot posar en marxa.

2. Si cal fer alguna petita modifica-ció o aclariment, la Secretaria delComitè es posa en contacte ambl’investigador per a les possiblesesmenes. El Procediment ja notorna al Comitè. Fet l’aclarimentqueda aprovat i s’envia a laGeneralitat.

3. Si requereix una modificació im-portant, l’aclariment de puntspoc argumentats o confosos o espresenta una discrepància en unpunt que s’entén podriacomprometre el Benestar del’Animal, el Comitè sol·licita al’investigador els aclariments oles modificacions oportunes i had’avaluar novament el Proce-diment.

El Procediment compren apartatsespecífics -per agilitzar la feina del’investigador i del propi Comitè-quan se suposa que l’animal potpatir danys greus. Aquest tipus deProcediment és d’AutoritzacióExpressa i s’envia a la Comissió dela Generalitat, que els avalua.

La Comissió d’Expe-rimentació de la Generalitat

SG - Com a membre d’aquestaComissió, ens pot explicar quin ésel seu paper?JC - La Comissió avalua elsprocediments que, d’acord amb lalegislació, requereixen autoritzacióexpressa, ajuda els centres enl’establiment de comitès i participaen la seva formació, assessoral’Administració respecte a lalegislació, aporta experts idocumentació sobre el BenestarAnimal, en relació amb lesalternatives per a la utilitzaciód’animals en la docència, i avaluaels supòsits innovadors.

formativa, ja que cada centre té unsmedis i un enfocament distint.Sovint la variabilitat entre centres ésdeguda a la manca d’informació enel procediment. Es donen perconeguts determinats processos,quan no ha de ser així perquè cadacentre és diferent. La Comissió esreuneix molt més sovint de laperiodicitat establerta, perquè cadaavaluació requereix l’aportació decomentaris, d’opinions diverses i laconfecció de l’Acta. El fet de reunir-nos sovint agilitza al màxim elsprocessos i el temps de resposta.

El CBC i la seva CBCAL

SG - Que t’aporta pertànyer alCol·legi de Biòlegs?JC - Participar en aquesta entitatpermet aglutinar el col·lectiu debiòlegs i, en concret, la CBCAL, ungrup de professionals que participendirectament al món de l’animal delaboratori, amb la finalitat de coor-dinar les diferents accions que espuguin organitzar i unificar elsesforços dins d’aquest camp.Bàsicament, intento defensar laidoneïtat dels biòlegs en aquestàmbit.

SG - Quines són les tevesperspectives de futur?JC - Intento dur aquest món del’Animal de Laboratori cap a launificació dels esforços realitzats desdels diferents àmbits, ja que aplegapersones molt diverses, no nomésResponsables d’Estabulari, sinótècnics i personal a cura dels animalsi investigadors, amb una grandiversitat geogràfica i amb un últiminterès comú.

La Comissió està constituïda per: unrepresentant dels Centres Usuaris,un de les Universitats, un delDepartament de Sanitat i SeguretatSocial, un del Departamentd’Universitats, Recerca i Societat dela Informació, un de la Direcció Ge-neral del Medi Natural, un de laDirecció General de Producció iIndústries Agroalimentàries, un deles entitats protectores d’animalslegalment constituïdes i un deles associacions professionalsespecialistes en ciències de l’animalde laboratori.

SG - És difícil avaluar unprocediment en una comissió tandiversa?JC - Aquest grup heterogeni fa moltenriquidores les diferents accions,tot i que poden resultar complexes,perquè cadascú aporta l’experiènciadel seu camp. Actualment, s’estanrenovant alguns càrrecs amb la fi delperíode fixat, tot i que alguns d’ellshan estat ocupats per diferents per-sones al llarg de l’etapa. D’altres,amb el canvi de dependència a laGeneralitat, del DARP a MediAmbient, s’han de modificar. Convéque el canvi sigui gradual, perquèuna renovació majoritària fariaperdre l’experiència adquirida perla Comissió.

SG - Quan arriba un procedimenta la Comissió, com l’avalua?JC - La Comissió comença des dezero, és a dir, plantejant-se nonomés el punt pel qual es demanaautorització expressa, com ho fa elComitè ètic d’un centre.

SG - No és un procés massa lent ique pot dur a re-avaluarprocediments semblants?JC - Tot i que el procediment a ava-luar sigui igual que altres en latècnica, quan prové d’un centrediferent la CEA assumeix una tasca

Les garanties de l’úsètic dels animals estanestretamentvinculades a laprofessionalitat i al’experiència de lagent que treballa enaquest sector.

17

notícies

a Biologia és unaciència jove. Només fa 50 anys ques’estudia com a disciplina i això enel terreny professional ha comportatla necessitat d’obrir camí en algunssectors on d’altres professionals jaestaven establerts. La Sanitat ha estatun dels sectors on els biòlegs hanlluitat més dia rera dia per demos-trar la seva capacitació professionali per ocupar el lloc que elscorrespon, en un univers laboralcanviant, que els està atorgant novesoportunitats a més de novesresponsabilitats. Aquesta lluita haestat finalment recompensadaper l’aprovació de la normad’Especialitats Sanitàries (Reialdecret 1163/2002), que crea i re-gula les especialitats sanitàries per aquímics, biòlegs i bioquímics. Calrecordar que els títols de metge ifarmacèutic especialista estavenregulats des de 1982 i 1984,respectivament, és a dir, des de favint anys. Es vital recuperar el tempsperdut i aconseguir que eldesenvolupament d’aquest Reialdecret, i per tant la normalitzaciódel lloc de treball de molts biòlegs,es faci el més aviat possible.

El RD 1163/2002 crea els títolsoficials de Químic Especialista,Biòleg Especialista i Bioquímic Es-pecialista. Els títols de Llicenciat enBiologia i en Bioquímica permetenaccedir a l’especialitat d’AnàlisisClíniques, de Bioquímica Clínica,d’Immunologia, de Microbiologia iParasitologia i de Radiofarmàcia. Eltítol de Llicenciat en Química

permet accedir a les mateixesespecialitats, excepte Immunologia.

El títol d’Especialista, expedit pelMinisteri d’Educació, Cultura iEsport, és necessari per a ladenominació d’Especialista i perocupar llocs de treball que horequereixin, tant a institucionspúbliques com privades. El sistemade formació per a l’obtenció deltítol és la residència a centressanitaris amb unitats docentsacreditades, d’acord amb els pro-grames oficials publicats al BOE.

Però no només calia aprovar el Reialdecret, també era necessaridesenvolupar-lo. Per dur a termeaquesta tasca, el proppassat mes desetembre –gairebé un any desprésde la publicació del RD 1163/2002-es van constituir les ComissionsNacionals mixtes de Químics iBiòlegs. Les Comissions Nacionals–una per especialitat- són òrgansconsultius dels Ministeris relacionatsamb les Especialitats sanitàries i ac-tuaran com a òrgans col·legiats. Elsseus membres es renoven quan ho

disposa l’òrgan que els proposa o,en termini màxim, als quatre anysde la seva designació, llevat delsrepresentants dels residents, que hofaran, com a màxim, cada dos anys.

Les comissions de totes lesespecialitats es composen de 12membres, llevat d’Immunologia,que en té 10. Tres membres sónproposats pel Secretari d’Estatd’Educació i Universitats amb lescondicions següents: catedràtic oprofessor titular o associatd’Universitat, adscrit a unDepartament universitari queimparteix una de les llicenciaturesesmentades en què ha de serLlicenciat, amb el títol d’Especialistacorresponent i que exerceix activitatdocent en l’àrea de coneixement del’Especialitat. Tres membres sóndesignats directament pelSubsecretari de Sanitat i Consum,amb els requisits següents: llicenciaten Biologia, Bioquímica o Quími-ca, amb el títol d’Especialistacorresponent i que presti servei aInstitucions sanitàries acreditadesper a la docència. Dos membres–un en el cas d’Immunologia-proposats per les entitats científiquesconstituïdes legalment amb caràcterestatal. Dos membres elegits entreels residents de segon any del’especialitat corresponent. Dosmembres proposats pels Consells deCol·legis Oficials de Biòlegs iQuímics o bé, en el casd’Immunologia, un membreproposat pel Consell de Col·legisOficials de Biòlegs.

El títol d’Especialistapel biòleg sanitari

La Sanitat ha estat undels sectors on elsbiòlegs han lluitat perdemostrar la sevacapacitacióprofessional i perocupar el lloc que elscorrespon

L

notícies

18

Diversos Biòlegs catalans han estatnomenats membres d’aquestesComissions, donant així reco-neixement a la realitat del nostrepaís, ja que és a Catalunya on hi hael nombre de biòlegs més importantque es dedica a Sanitat.

Aquestes comissions nacionals tenendiverses funcions de granrellevància, com són: proposar elsprogrames de formació de cadaEspecialitat per a informe iaprovació del Ministeri de Sanitat iConsum i d’Educació, Cultura iEsports, respectivament; informarels requisits generals per al’acreditació de les unitats docentsde cada especialitat i els expedientsd’acreditació i desacreditació; infor-mar l’oferta anual de places deformació de l’especialitat i titulacióper a incloure en les convocatòriespúbliques; determinar, d’acord ambla legislació vigent, la qualificaciófinal del període de formació;proposar al Ministeri corresponentla concessió del títol d’Especialistad’acord amb l’avaluació delsperíodes de residència; informar, apetició de la Secretaria d’Estatd’Educació i Universitats, sobre elscanvis d’Especialitat en casosexcepcionals de petició fundada;realitzar les funcions que preveu elRD en relació amb les peticions detítol d’Especialista d’acord amb lesdisposicions transitòries; informar elsprojectes de disposicions decaràcter general; col·laborar, amb in-formes, propostes o assistènciatècnica, amb els Ministeriscorresponents o altres organismes iinstitucions en el desenvolupamentde la formació especialitzada en

l’àmbit sanitari i proposar alsministeris corresponents lesAuditories dels centres i unitats deformació.

El proper pas en el desenvolupa-ment del Reial decret d’EspecialitatsSanitàries serà publicar una ordreque reguli les vies transitòriesd’accés als títols de Químic, Biòlegi Bioquímic Especialista. Aquestesvies permetran als professionals queactualment es troben exercint un llocde treball en Sanitat i quecompleixen les condicions

formatiu de l’Especialitat, durant unperíode no inferior a la duració delperíode formatiu. En tercer lloc, elsllicenciats en Biologia, Bioquímicao Química que, mitjançant cer-tificació expedida pel seu Col·legiOficial, acreditin l’exercici de lesactivitats pròpies de l’Especialitatdurant un període superior al 150per 100 del programa formatiu del’Especialitat. Finalment, en quartlloc, llicenciats en Biologia,Bioquímica o Química quepertanyen als cossos docents decatedràtics o professors titulars, amb

A Catalunya hi hael nombre debiòlegs mésimportant que esdedica a Sanitat.

El títol d’Especialistaés necessari perocupar llocs detreball que horequereixin, tant ainstitucionspúbliques comprivades.

requerides en les disposicionstransitòries del RD 1163, obtenir eltítol d’Especialista. Serà missió deles Comissions Nacionals examinarles sol·licituds i proposar la concessiódels títols o la desestimació dela sol·licitud. Les disposicionstransitòries del RD 1163 fanreferència a quatre casos. En primerlloc, llicenciats en Biologia,Bioquímica o Química que haginconclòs la seva formació pel siste-ma de residència amb avaluaciópositiva i constin inscrits en el Re-gistre Nacional d’Especialistes enFormació, havent obtingut plaçamitjançant convocatòria nacional deprova selectiva. En segon lloc,llicenciats en Biologia, Bioquímicao Química que mitjançantnomenament administratiu o con-tracte laboral hagin desenvolupat, aInstitucions Sanitàries del SistemaNacional de Salut o concertades,llocs de treball que requereixin elsconeixements previstos al programa

un exercici docent no inferior a ladurada del programa formatiu del’especialitat corresponent.

D’aquesta manera el Reial decret1163 i les disposicions que eldesenvolupen permetran norma-litzar la situació dels biòlegs a laSanitat.

Margarida Salvadó Costa iGlòria Soria GuerreroComissió de SanitatCol. núm. 15-C i Col. núm. 7585-C

Serveis de què disposen els col·legiats del CBCInformació i difusió

- www.cbcat.net web institucional amb informació general sobre la professió col·legiada.- CBC al dia, informació setmanal personalitzada per correu electrònic (noticies col·legials i

professionals, activitats, formació, beques, ofertes de treball, …).- Butlletí Informatiu mensual en paper a tots els col·legiats (ampliació de notícies i informacions).- CBCAT, revista col·legial per a la difusió i el creixement professional.

Assessoria i defensa jurídica- Assessorament gratuït a tots els col·legiats i defensa jurídica col·lectiva i particular.

Participació i orientació experta de la professió- Comissions especialitzades i grups de treball per àmbits (Sanitat, Docència, Medi ambient,

Experimentació animal, Alimentació, Formació continuada, …).- Gestió de la borsa de treball, informació i orientació.

Documentació i suport al treball de documentació electrònica- Biblioteca especialitzada.- Aula tècnica de treball amb accés gratuït a Internet.

Formació continuada i intercanvi professional d’experiències per sectors i àmbits- Cursos , Jornades i Tardes del Col·legi.- Ofertes de Postgraus a Institucions de prestigi amb descomptes en la matrícula.

Participació dels biòlegs en societat- Activitats amb altres professionals, institucions científiques, administracions, entitats cíviques, etc.

Sala d’actes, aula i sales de reunions- Els col·legiats poden utilitzar els espais col·legials per a reunions, sessions de treball, etc.

Serveis bancaris i financers- Conveni amb el Banc de Sabadell i TecnoCredit per a serveis específics als professionals.

Altres serveis- Compulses, visats i recerca de textos legals de referència.- Descomptes en assegurances, informàtica, viatges, sanitat, llibres, cursos d’idiomes i altres.

PER A MÉS INFORMACIÓ CONSULTEU A LA SECRETARIA O LA WEB DEL CBC