BI-2121 KONTRAPORTADA · 2017. 1. 27. · Toponimia: Eusko Jaurlaritzako Hizkuntza Politikarako...
Transcript of BI-2121 KONTRAPORTADA · 2017. 1. 27. · Toponimia: Eusko Jaurlaritzako Hizkuntza Politikarako...
KONTRAPORTADA
Fruiz
Lezama
Meñaka
Mungia
Zamudio
Larrabetzu
Morga
San Pedroko atxa
Mantzienagana
Eperri
Urkulumendi
Montañalde
Gamizmendi
Goikogana
Gaztelumendi
Gangurren
Abadebaso
BI-4118
BI-3102
BI-2121
BI-4118
BI-3102
BI-2121
BI-2121
BI-3104
BI-3102
BI-4118
BI-3104
Belarrenagagoikoa
Uspetzagalde
ErrekazabalaMutitu
Basobaltza
Kadaltso
Malatierra
Arridu
Eperlanda
IbarretaMadalenbaso
Amentzakarreta
Landako basoa
Ergoien
Azilloa
Elorrieta
Olagorta
SoietxeGaraioltza
14
1,6
1
1
1,4
2
2
4,3
4
4,6
5,5
2,5
2
2
1
2
3,5
3
1,4
2,5
3,6
3,3
5,5
4,5
13,2
1,7
3
12
4,4
2,2
8,2
5
3
1,4
2,5
3,3
12
4,710,7
2
3
5
3,1
3,5
2,2
3
9
3,6
4,5
3
4
6
3,4
4,5 2
4
4
2,5
1,5
2,2
3
4
24
4
1
7
5,6
17,6
7,2
3,9
7,9
2,2
4,1
5
2
2
4
1,4
2,51,5
2,3
K. 15
K. 17
K. 23
K. 10
K. 12
K. 15
K. 20
K. 20
K. 25
K. 18
K. 20
K. 25
K. 19
K. 15
K. 13
K. 15
K. 21
K. 23
K. 25
K. 21
K. 13
K. 14
K. 18
K. 20
K. 25
K. 30
K. 32
K. 4
K. 5
K. 7
K. 395
K. 5
K. 6
K. 7
K. 20
K. 22
K. 25
K. 26
K. 10
K. 115
K. 120
K. 120
K. 125
K. 13
K. 15
FANO-UREZARANTZA
ASTONDO MOMATEGI
Larrabasterra
ARGALUZA
EGUZKITZA
SANTA ANA URREXOLA
UnbeMARTIARTU
AIARTZA
Astrabudua
MARDARAS
ASTEINTZA
ELORTZA
UGARTE
GOROSTITZA
ENEKURI
EGIRLETASANTO DOMINGO
ARANOLTZASAN ANTOLIN
MIKOLETASANTA MARINA
GANBE
ALEGRIA
GELDO
SAN MARTINDE ARTEAGA GARAIOLTZA
EGUZKITZA
ARETXALDE
ASTOREKA
BARRENETXELOROÑO
GOIKOELEXALDE
MENDI
SERTUTXA
BILLELABASO
ZUMETXAGA
MARKAIDA
AGIRRE
MAÑUA
TRIBIRIS
OLABARRIMAUROLA
ELGEZABAL
GARAIOLTZA
BARASORDA
SAN PELAIO
TALA
ARANA
Meaka
Morgaondo
Oñarte
San MigelSan Andres
Almike
Jainko-OleagaAtxika
ZabaloetxeLauroeta
BasozabalLanda
Atxuri
Belako
Aldai
Ibarra
Goitioltza
Gaztelu
MeñakabarrenaAgirre
Mandaluiz
Botiola
Ugarte
GorordoTrobika
Ganeta
Saratxaga
Isuskitza
Andraka
ButroeUrresti
Igartua
Urkitzaur
Zubiaur
Goitisolo
BillelaLarrauri
Arronategi
Emerando
Goierri
ArtatzaAreetaLas Arenas
Algorta
Lamiako
Erandio Landa
Landa
Libaroa
Txipio
MESTERIKA
Asua
MEAKAUR
ANDRA MARI
ERGOIEN
Laukariz
ELEXALDE
ELEXALDE
ELEXALDE
ARMINTZAGORTETA
IKELTZA
UGARTE
DOBARAN
URTALDE
ERROTAZARRA
ATAUNE
IDIBIN
San Inazio
Deustu
ZABALONDO
BILLELAKOERROTA IKASTAMENDIONDO GARAI
OLA
Eskerika
ELORDUI
GANDIA
Fika
ANTXIA
AURTENENGOA
LIBAO
ARRIETARAHondartza / Playa
ATXIBIRIBILHondartza / Playa
BUTROE
MAPEB U T R OE
AS U A
BA
KIO
BARRIKAHondartza / Playa
GORLIZHondartza / Playa
ARMINTZAHondartza / PlayaBILLAO
Muturra / Cabo
BARASORDAErpina / Punta BAKIO
Hondartza / Playa
Uhartea / Isla
Hondartza / Playa
BILLAOUhartea / Isla
PLENTZIAkoItsasadarra
JATA600
SOLLUBE686
UNBEGana / Alto
BERRIAGA364
GAZTELUMENDI324
BIZKARGI564
MORGAGana / Alto
SOLLUBE Gana / Alto
340
BURGOA447
ARTEBAKARRAMendatea / Puerto
MUNGIA
ERANDIO
SOPELANA(Sopela)
ARRIETA
BAKIO
LEMOIZ
LOIU
SONDIKA DERIO
ZAMUDIO
LEZAMA
PLENTZIA
BERANGO
FRUIZ
LAUKIZ
MARURIJATABE
LEIOA
BARRIKA
GATIKA
GORLIZ
URDULIZ
GAMIZ-FIKA
MEÑAKA
MORGA
SESTAO
BARAKALDO
BILBAO/BILBO
GETXO
Unibertsitatea
TV
Laukariz
Bilboko aireportua
ZamudiokoParke Teknologikoa
BI 2
122
BI 3105
BI 3709
BI 3112
BI 3
715
BI 3102
BI 3213
BI 3214BI 3123
7024 IB
BI 3101
BI 3152
BI 3151
BI 3741
BI 2704
BI 2704
BI 2120
BI 2
153
BI 2101
BI 637
BI 6
31
BI 631
BI 2121
BI 6
31
BI 3726
BI 3148
BI 3124
BI 3733
BI 4203
BI 3108
BI 3154
BI 2704
BI 2713
BI 41
18
BI 3104
BI 3102
BI 3131
BI 3174
BI 4105
BI 4735
BI 311
1
BI 3103
BI 4104
BI 4
137
BI 3707
N 637
BI 634
BI 3737
BI 4155
BI 3158
BI 3784
BI 3752
BI 3743
BI 4346
BI 4344
BI 626BI 627
BI 3122
BI 3117
BI 604
BI 737
BI 3705BI 4736
BI 647
BI 625
N 637
BI-637
BI-735
BI 3715
N 637
BI 3
746
BI-745
BI-711
BI-628
AP-8
U r i b e
EDUKIAMapa toponimikoa (1/10000 eskala)Ortoargazkia 1/10000 eskala (2015. urtea)Kale-izendegia
INFORMAZIO-ITURRIAKKartografia eta Ortoargazkia:Eusko Jaurlaritza. Ingurumen eta Lurralde Politika Saila.Toponimia:Eusko Jaurlaritzako HizkuntzaPolitikarako Sailburuordetzarendatu-basea.Toponimiaren berrikusketa:Euskaltzaindiaren onomastika zerbitzua, EUDELen laguntzaz.
DISEINU ETA ARGITALPEN KARTOGRAFIKOAInforlur S.L.Tel: 94 622 52 45www.inforlur.com
CONTENIDOMapa toponímico (escala 1/10000)Ortofoto escala 1/10000 (año 2015)Callejero
FUENTES DE INFORMACIÓNCartografía y ortofoto:Gobierno Vasco. Dpto. de Medio Ambiente y Política Territorial.Toponimía:Base de Datos de la Viceconsejería de Política Lingüística del Gobierno Vasco.Revisión de toponimía:Servicio de onomástica de Euskaltzaindia /RALV y EUDEL.
DISEÑO Y EDICIÓN CARTOGRÁFICAInforlur S.L.Tel: 94 622 52 45www.inforlur.com
Gamiz-Fika udalerria Mungialdea eskualdearen hegoaldean dago, eta 15,5 km2-ko azalera hartzen du. Butroe ibaiaren ibarrari dagokion zelai lautik zabaltzen da udalerria, gorantz egiten du hegoalde-rantz eta Asua ibaiaren ibarretik banatzen duten Berreaga (360m), Urrusti (349m) eta Urkulu (371m) mendietan amaitzen da.Nola helduBilbotik gatozela Mungiara hurbilduko gara Autobi-atik (Bi-631); behin Mungiara helduta, Bi-3102 errepidetik Gamiz-Fika udalerrira zuzenean helduko gara. Beste aukera bat da Bi-2121 (Gernikarako errepidea) hartzea Soietxe bidegurutzeraino; bidegurutze horretan BI-3104 errepidea hartuz gero Gamiz erdialdera helduko gara. Larrabetzutik ere iritsi daiteke Gamiz-Fikara: BI-2713 errepidetik (Morgaranzko bidetik) gatozela Goikolexea igaro eta BI-3102 hartuta.Gure udalerrira heltzeko beste aukera bat da Lezamatik, BI-3726tik.
Gamiz-Fika se encuentra al sur de la comarca de Mungial-dea, ocupando una extensión de 15,5 Km2. El municipio se extiende por un terreno llano correspondiente al valle del río Butrón, elevándose hacia el sur hasta terminar en los montes Berrega (360 m), Urrusti (349 m) y Urkulu (371 m) que lo separan del valle de Asua.Cómo llegarDesde Bilbao nos acercamos a Mungia por la Autovía (BI-631), una vez allí podemos acceder por la BI-3102 directamente al municipio o bien dirigirnos por la BI-2121 (carretera a Gernika) hasta el cruce de Soietxe donde por la BI-3104 llegamos al casco urbano de Gamiz.Accedemos asimismo al municipio desde Larrabetzu por la BI-2713 (dirección Morga) donde una vez pasado Goikolexea podemos coger la BI 3102.También podemos llegar al municipio desde Lezama por la BI-3726.
InguruakGamiz-Fika itsasoaren mailatik 55 metrora dago. Zelai nahiko lautik (batez ere, erdialdean) hedatzen da. Iparraldetik Butroeibaiak zeharkatzen du. Besteak beste, Atxispe eta Telleria errekek Butroe ibaia elikatzen dute.Landa paisaia lehengo-lehengoan dago, eta edertasun handikoa da.Udalerri barruan interes handiko eraikinak ditugu, Fikako San Martin (Done Martie) eliza eta kurtzi�zioa edota Gamizko San Andres eliza eta Ugarte dorrea, kasurako.Errotabarri errotak ere merezi du bisita egitea. Errotabarriri buruzko idatzizko lehenengo lekukotza 1795koa da; gaur egun oraindik martxan dago eta bisita gidatuak egiten dira bertatik bertara ikusi ahal izateko.IbilbideakUdalerrian errepide nagusitik aparte dauden hainbat bide eta bidezidor daude. Hegazti eta landare mota asko ikusteko aukera emateaz gain pasaiaz gozatzeko era paregabea ere eskainiko digute.
Gamiz-Fikak interes handiko kultur ondarea du. Garrantzitsuenak baserriak ditugu, eta bat aipatu beharko bagenu Olagortako Errementa-ria baserria izango litzateke, XVII. mendean eraiki zenetik ez du-eta ia aldaketarik jasan.Fikako IbilbideakFikako San Martin (Done Martie) eliza 1500 inguruan eraikia dugu. Gerora birmoldaketa batzuk egin zaizkio. Elizpean Fika elizateko kideen antzinako bilera-mahaia dago.Elizaren ondoan Kurtze�zio ermita dugu, Bizkaiko otoitzerako gune ederrenetarikoa. Barrua babesteko ezohikoa den kupula du.Barrokoan eraiki zen (1783), angelu zuzen itxurako oinplanoa eta harlanduzko hormak ditu. Erbestekoentzako aterpe zen, kanpotarrak aldare aurrean makurtzen ziren eta asmo onez zetozela adierazi. Hilotzak -lurperatu aurretik- edukitzeko eta gaubeila egiteko ere erabiltzen zen. Herriaren eskuzabaltasunaz 1784an eginiko Kristo Gurutze�katua dago bertan. Beronen atzean Jerusalen hiriaren irudia daukan balio handiko erretaula dago ikusgai.
Ezinbestekoa da Atxispeko San Pedrora osteratxo bat egitea. Oso aspaldikoa dugu, harrian irekita dauden tarteek haitzuloetakosasoira garamatzate. Gure sasoira heldu diren aztarnak gotikoaren eta pizkundearen artean koka genitzake: gure eskualdean ezohikoa den bolekin apaindutako arku zorrotza; testigantzarik zaharrena harkaitzean egindako erdi aroko trapezio itxurako hilobia da, X. eta XI. mendeen bitartekoa, Bizkaian dagoen bakarra eta Kantabria isurialdean aurkitutako bakarren-etakoa.Gamizko IbilbideakGamizko San Andres eliza Pizkunde garaian eraiki zen (XV. mendea) eta XVII. mendean guztiz berreraiki zen. Hemengo elizpean ere gamiztarren antzinako bilera-mahaia dago.Gamizen Ugarte dorrea nabarmenduko genuke, berau batita Erdi Aroko jatorrizko itxura gorde duen bakarra inguru honetan. Hainbat birmoldaketa jasan dituen arren, gotorlekuek berezko zuten babes-egitura gorde du.
EntornoGamiz-Fika se encuentra a 55 metros sobre el nivel del mar. Se extiende por un terreno relativamente llano, sobre todo en el centro, y lo atraviesa por el norte el río Butrón alimentado de pequeños arroyos como el Atxixpe y el Tellería.El paisaje rural se encuentra prácticamente intacto, siendo de gran belleza.Dentro del municipio hay elementos de notable interés como el conjunto de la Iglesia de San Martín y el Humilladero de Fika o la Iglesia de San Andrés y la Torre Ugarte en Gamiz. Asimismo podemos visitar el Molino Errotabarri aún en funcionamiento y del que se tiene constancia escrita por primera vez en 1795 ofreciendo visitas guiadas para poder conocerlo.
Rutas de interésEl municipio cuenta con un entramado de caminos y senderos, muchos de ellos alejados del trá�co, que nos hacen gozar del maravilloso paisaje del que dispone, pudiendo contemplar una gran variedad de aves y plantas.Asimismo cuenta con un patrimonio cultural muy interesante, siendo el más importante su amplio
conjunto de caseríos de calidad entre los que se encuentra el de Errementaria en Olagorta, sin apenas modi�caciones desde su construcción en el siglo XVII.Rutas por FikaLa Iglesia Parroquial de San Martín de Fika fue constru-ida hacia 1500, aunque ha sufrido varias reconstruc-ciones. En el pórtico podemos ver la antigua mesa de reunión de los miembros de la Anteiglesia de Fika.Junto a la parroquia encontramos la Ermita de Jesús Cruci�cado, uno de los humilladeros más atractivos de Bizkaia, con una cúpula que cubre su interior, algo inusual en este tipo de construcciones. Se construyó en el barroco (1783) en planta rectangular con muros de sillería. Como su nombre indica, era lugar de recogimientos para los forasteros que se “humillaban” ante su altar, mostrando así la buena intención de su visita. Otra de sus funciones era la exposición y el velatorio de los cadáveres en los días previos al entierro. En su interior se conserva el retablo, con una pintura de la ciudad de Jerusalén que sirve de fondo al Cristo cruci�cado, imagen que fue construida en 1784 por suscripción popular.No hay que perderse la visita a San Pedro de Atxispe que se asienta en un paraje por el que pasan viejos
caminos desde la Edad Media. Su fundación es antiquísima, como lo indican varios huecos abiertos en la piedra que nos remiten a una ermita anterior semirrupestre. Los restos que han llegado hasta nuestros días son de transición entre lo gótico y lo renacentista, con un arco apuntado, decorado con bolas, muy poco frecuente en esta comarca. El elemen-to más antiguo es un sepulcro medieval excavado en la roca, de forma trapezoidal. Está datado entre los siglos X y XI, tratándose de un ejemplar único en Bizkaia y uno de los pocos encontrados en toda la vertiente cantábrica.Rutas por GamizLa Iglesia de San Andrés de Gamiz se construyó en la época renacentista (siglo XV) rehaciéndose íntegra-mente en el siglo XVIII. También podemos encontrar aquí, en el pórtico, la antigua mesa de reunión de los vecinos de Gamiz.Asimismo, podemos encontrar en Gamiz la Torre de Ugarte, la única de la zona que ha conservado su aspecto medieval original. Pese a las modi�caciones que ha sufrido, responde con �delidad a la estructura defensiva habitual de las casas fuerte.
Eskala: 1/10.000100m0m 500m
II
GR- 280
IBILBIDE HOMOLOGATUAK