Benz

ina

· Nº 4

7D

e tin

ta s

eʼm

taq

uen

els

dits

de

les

man

s qu

an e

vapo

res

les

lletr

es

3e

BENZINA_3

www.revistabenzina.cat

Editor: David Centol i Lozano

Columnistes: Lluís-Anton Baulenas,

Ricard Biel, Lluís Cabrera, Eugeni Casanova,

Daniel Condeminas, Albert Lladó, Vicenç

Llorca, Xavier Marcé, Montse Gispert-Saüch

i Viader, José Antonio Pilar, Lluís Tolosa

Col·laboradors: David Caño, Ricard

Mirabete, Neus Miró, Oriol Osan, Eva Serra,

Tort Yscla

Portada: Il·lustració de Pau Maragall

Disseny Gràfic: Marga Moreno (cap)

Albert Baldó

Màrqueting: Eva Serra

93 519 43 93

redaccio@revistabenzina.com

publicitat@revistabenzina.com

subscripcions@revistabenzina.com

marqueting@comunicacio21.com

Nº 47

ull agrair la col·laboració d’enPau Riba, la Lulú Martorell i

l’Eduard Voltes que han volgut par-ticipar en la publicació de l’ex -cel·lent peça que obre la revista d’a-questa temporada. No és pas fàcilescriure d’algú que ja no hi és i ésper això que la seva contribució esfa especialment valuosa. Morir dedia és una pel·lícula documentalque s’estrenarà les properes setma-nes i que ens descriu a quatre per-sonatges de la contracultura catala-na que ens ofereixen el relat de laseva vida amb una dosi de compro-mís i sinceritat.

BENZINA recupera firmes per-dudes i els lectors es podran retro-bar amb l’escriptor Lluís-AntonBaulenas a qui també vull agrair laseva empatia permanent amb elprojecte de construir (i mantenir)una revista com la que teniu a lesmans.

També disposem de la lucidesade l’escriptor i periodista AlbertLladó, home orquestra amb unaenorme capacitat per tocar piano,flauta i trombó i, a més, (important)fer-ho bé. Us recomano el diverti-díssim article de Lluís Tolosa, a quihem de felicitar per l‘edició d’unnou llibre (Catalunya no és Cali -fòrnia, LTA edicions) que recopilales seves millors columnes publica-des a BENZINA al llarg dels últimsanys.

En Tolosa ja és indissoluble de lapublicació i som conscients que laseva secció Entre copes és de les mésllegides i valorades: introduir elmón del vi en una revista de pro-ducció cultural no deixa de ser unaexcepció dins l’excepció que és, en simateixa, la pròpia revista.

Aquest número 47 és també elfinal d’una transició que BENZINAva iniciar ara fa més de dos anys.José Antonio Pilar continuarà com acolumnista permanent però altrestasques absorbents dins la mateixaempresa editora l’apartaran de ladirecció d’una BENZINA que haestimat tant com la va estimar elseu predecessor.

L’altra cara de la contracultura

10

David Centolcentol@comunicacio21.com

V

DIPÒSIT LEGAL B-5052-2006 ISSN1885-8589

4822

ESPAI BENZINA

Editor

Amb la col.laboració de:

Joan Maragall

El mètode Galceran

57

Pipilotti Rist

54Benet Rossell

BENZINA_4

ment va ser malinterpretada i associada a l’acte com unanovel·la juvenil, ideal com a lectura obligatòria als insti-tuts catalans. I tant se val que, per exemple, el seu conteEl regressiu, inclòs al recull Trajecte final, sigui moltsuperior al conte del gran Scott Fitzgerald El curiós casd’en Benjamin Button. Tan se val perquè això ho sabemquatre, i si sempre ha estat així per què hauríem de fal-tar ara al respecte al difunt removent les coses, oi?

Sovint es diu que aquest país té per costum aplicarallò del nostre mal no vol soroll. I és clar, això vol diramagar la merda i, entre la merda, espurnes de sabó comara Pedrolo, un sabó que ens convindria, i molt.

Amagar la merda en comptes de netejar-la vol dir serbrut, i a més de collons, perquè en el cas català no estracta de negligència, sinó de voluntat expressa. Ah, peròresulta que aquesta obvietat no només passa per alt, sinóque a sobre a la nostra manca d’higiene l’anomenemseny, cosa que, com es veu, a més de bruts ens converti-ria en cínics si no fos perquè ens converteix en imbècils.I el problema és quan intento suavitzar aquests qualifi-catius per no ser massa sever amb el nostre país, i m’a-dono que l’únic que se m’acut és la paraula “covards”. Elscatalans som covards, em dic, i penso que l’única mane-ra de superar aquesta covardia d’una vegada és tenint unEstat propi que ens elevi l’autoestima exactament almateix nivell que els països normals del món, és a dir,aquells que no endebades disposen del seu Estat propi,aquelles nacions que, sent madures, no accepten tutelesni pluges daurades constitucionals del veí. Desitjable,natural i higiènic. Però tenim un problema de cercleviciós, i és que sense coratge no s’aconsegueix un Estat.Aleshores, com trencarem aquest cercle? Doncs ambl’aigua al coll i la merda ingent emergint per acumulacióde sota la catifa, inundant la nostra presó. Però ja seràmassa tard. Penós.

Comprenc que, havent llegit l’anterior paràgraf, hihaurà algun lector que es preguntarà què coi té a veureel silenciament de Pedrolo amb el fet de tenir o no unEstat. A aquest lector, sentint-ho molt i sense ànim d’o-fendre’l, li diré que, en el seu cas, a aquestes altures de lahistòria no puc saber si és covard, però no puc dubtarque és imbècil. I és que si Manuel de Pedrolo avui noexisteix no és només perquè va morir fa vint anys, sinóperquè era ciutadà d’una nació dependent, o sigui malal-ta, que va cometre el dubtós pecat de denunciar insubor-nablement aquesta malaltia. Per això continua encaradoblement enterrat: a causa d’una mort natural, i perexcés de salut mental. Miserables.

/// Opinió / Barra lliure

La doble mort

Ricard Biel

cabo de fer quaranta anys, i aquest fet importaun rave al lector, perquè per començar m’im-

porta un rave a mi mateix, el mateix rave que el de lesfulles que m’hi he de posar perquè de res no serveixcapficar-s’hi. Tinc aquesta edat i punt. És inútil ale-grar-se’n ni fer-se mala sang. És un fet implacable ique seria irreversible si no fos perquè l’única manerade deixar de tenir-ne quaranta serà tenir-ne quaran-ta-un. En fi. Que sigui l’edat, que sigui la vellesa elque em faci caure per no aixecar-me més. Terribleaspiració, oi? Bé, doncs convé recordar que, a excep-ció dels suïcides, aquesta és l’aspiració de tot mortal.

A partir de certa edat em vaig començar a pre-guntar per què se celebren els aniversaris. Fins ales-hores no hi havia espai per a preguntes, tot es reduïaa la fal·lera de rebre regals. Després vaig continuaresperant els regals, però amb la pregunta fent-meballar el cap. Tot i que ja no va ser el mateix, vaig pas-sar d’una innocència a l’altra. Una nova innocènciaperquè ningú no sap per què se celebren els aniversa-ris, i quan ho preguntes et miren com si fossis marcià.Per això no cal dir que de petit no vaig fer mai la pre-gunta el dia del meu aniversari: no era tan burro d’ar-riscar-me que em retiressin els regals.

El juny va ser l’aniversari dels vint anys de la mortde Manuel de Pedrolo, i deu ser perquè les institu-cions oficials es fan la mateixa pregunta que jo, quehan silenciat aquest fet. I encara amb més motiu,suposo, perquè si ja és incomprensible que una perso-na viva celebri el seu aniversari, encara deuen trobarque ho és més celebrar que va morir la persona enqüestió —perquè és lleig celebrar la mort d’algú, i persolidaritat, atès que la persona no està en condicionsde celebrar res. Com més es pot justificar si no elsilenci cap a l’autor? Podria ser que no se n’hagi dit nigall ni gallina perquè les institucions no saben qui vaser Pedrolo malgrat la ingent obra que va deixar; o béque sí que sàpiguen qui va ser però no n’han llegit maires i els fa vergonya reconèixer-ho; o bé que saben quiés, el van llegir i no el van entendre i el silencien per-què els costa reconèixer-ho; o bé el silencien perquè elvan entendre massa bé i no interessa recordar-lo.Potser és això, sí. En fi, jo només sé que aquest escrip-tor enorme que en qualsevol país normal del món tin-dria un monument a cada poble, aquí, sent català,amb prou feines se sap que va ser l’autor delMecanoscrit del segon origen, una novel·la menor que vaescriure pensant en el públic adult, però que natural-

A

Si Manuel de

Pedrolo avui no

existeix no és només

perquè va morir

fa vint anys, sinó

perquè era

ciutadà d’una

nació dependent,

o sigui malalta,

que va cometre

el dubtós pecat

de denunciar

insubornablement

aquesta malaltia

[ [

[ [

BENZINA_5

BENZINA_6

oure’s a les fosques és complicat. Així és comes troba el sector cultural darrerament, amb

la incertesa que dóna la nova onada d’ajustos pres-supostaris, però sobretot pel convenciment quealguna cosa està passant en un sector que ja no potdependre dels diners públics.

Els circuits teatrals que depenen de les contra-ctacions municipals es reduiran dràsticament. ElMinisteri anuncia una baixada del 50% dels pressu-postos de suport a la producció de cinema, qualse-vol canvi en el mapa polític afavorirà un tractamentmés comercial de la cultura, reduint el terreny de jocde la inversió pública (coses de la dreta) i sectorsindustrials tradicionals com la música o l’editorialhauran de seguir afrontant els canvis propis de latransició digital amb escassa comprensió i ajuda delgovern.

És cert que bona part dels canvis provenen de lacrisi financera però seria absurd no entendre queaquesta crisi ho és també de model econòmic i no ésestrany que afecti a la cultura essent com és unapeça emblemàtica de la nova economia. Som al bellmig d’això que anomenem societat de la informaciói a ningú ha d’estranyar que li afectin de maneraespecial les seves característiques.

La cultura viu en un entorn global. La lecturasenzilla és que tenim el mercat universal més a prop,la complexa és que som terreny abonat per a lesgrans corporacions multinacionals. Tot es transmeta velocitat digital la qual cosa simplifica i optimitzala comunicació i la mercadotècnia, però ens faigual ment més sensibles als grans fenòmens plane-taris del consum de masses.

La societat de la informació és una benediccióper a la modernitat, per a la democràcia, per a l’edu-cació, però un escenari complex per a la cultura iespecialment per a les cultures locals. I és curiosa lamanera com posa a prova la fortalesa de les políti-ques culturals tradicionals incapaces d’entendrequin és el seu paper en les modernes societats occi-dentals. Si alguna vegada havien sorgit dubtes sobrela honestedat intel·lectual de les nostres estratègiesculturals públiques, ara s’ha fet evident que caminena les fosques. En realitat l’Administració cultural notreballa pels ciutadans sinó pels artistes i els produc-tors de continguts.

En un món globalitzat el canal és més importantque el contingut, en primer lloc perquè sense l’un,l’altre esdevé una peça incerta del mapa cultural. En

BENZINA_7

segon lloc perquè a la llarga el canal es converteix enel productor del contingut. Aquesta és la maneracom funciona el sistema. Fixem-nos en la pocaimportància que se li dóna a la gestió de la informa-ció i a l’administració dels espais públics de la comu-nicació, quasi bé tots privatitzats i sovint reactius al’emissió dels continguts del propi país.

El resultat final és paradoxal. L’Estat s’ha conver-tit en el primer productor de continguts culturals(directament o a través de les seves polítiques de sub-venció), tothora que destina minsos recursos a asse-gurar-ne la mínima finestra corresponent. La vitali-tat dels continguts culturals catalans i espanyols s’as-sembla a la vida dels insectes: néixer, reproduir-se imorir després d’una curta i escassament productivavida.

L’actual crisi fa evident que estem davant d’uncanvi de paradigma. Catalunya pot tenir, i serà boque així sigui, tants creadors com sigui possible, tantsartistes com éssers imaginatius siguem capaços d’a-collir. El que no podem és tenir tantes empreses comcreadors, tantes distribuïdores com empreses i tantespropostes reclamant que l’ajuda pública els hi per-meti sobreviure. Cal que tots entenguem que elnegoci de la cultura requereix dinàmiques comercialsi perspectives empresarials, i cal promoure un nego-ci i unes empreses fortes capaces de donar respostasostenible al màxim nombre possible dels nostrescreadors.

Quedaran pel camí projectes interessants, però només que ara, amb el benentès que un 40% de les peti-cions de subvenció no són ateses per manca de fonsi amb el benentès, igualment, que un altre 40% delsfons va a mans de projectes que haurien de ser (siestiguessin correctament plantejats) perfectamentrendibles. A la fi cal que els ciutadans tinguin méscosa a dir en els afers culturals, tal com succeeix enaltres sectors igualment creatius i innovadors.

El problema rau en saber qui prendrà la iniciati-va, qui li posarà el cascavell al gat. Serà l’Ad -ministració qui reunirà programadors públics i pro-ductors privats per tal que redissenyin els circuits deteatre? Serà l’Administració qui avalarà els crèditsnecessaris per transformar el nostre sector fonogrà-fic? Serà l’Administració qui vetllarà perquè les nos-tres pel·lícules tinguin assegurada la finestra impres-cindible per aspirar a ser rendible? O serà el mateixsector qui agafi el bou per les banyes i forci les úni-ques solucions possibles?

/// Opinió / Imaginarium cultural

Xavier Marcé

[ [

`

Quelcom està canviant per sempre a la cultura

[ [Cal que tots

entenguem que

el negoci de la

cultura requereix

dinàmiques

comercials i

perspectives

empresarials, i cal

promoure un

negoci i unes

empreses

fortes capaces de

donar resposta

sostenible al màxim

nombre possible

dels nostres

creadors

M

BENZINA_8

a Comissió Europea ha llançat una consultaoberta per rebre aportacions del que han de

ser els eixos de la seva política d’ajuts i inversionsadreçats a la producció cultural al continent. Amb lavoluntat de formular un llibre de ruta per a lesindústries culturals fins a la propera dècada, laDirecció General d’Educació i Cultura va fer públicfa un parell de mesos un document que –sense capconcreció– aposta perquè la cultura se situi al centrede les estratègies de la societat del coneixement aEuropa, un cop ja s’ha posat en marxa l’AgendaDigital que té programats una sèrie d’eixos perimplementar les TIC en tota l’estructura social ieconòmica dels Estats membres, per tal de no que-dar endarrerits davant l’impuls que les economiesasiàtiques i també els EUA hi estan imprimint.

El procés de debat d’aquest document ha fettornar a aflorar diverses qüestions claus per al des-envolupament del que anomenen a Europa indús-tries culturals i creatives, pensant tant en l’estructu-ra empresarial com amb els professionals i creadorsque les conformen.

És molt important que afirmacions com que lesindústries culturals tiren de la creativitat i de lainnovació de la resta dels sectors econòmics siguindifoses arreu... i assumides pels responsables gover-namentals. En uns moments de retallades inverso-res, esdevé un clàssic ben negatiu que les retalladespassin sempre pels pressupostos de suport a la cul-tura. Cada cop es fa més evident que un dels motorsestructurals d’una economia competitiva passa pertenir al costat un sector cultural potent i diversificat.Dins aquest sector econòmic, les indústries audiovi-suals per la transversalitat dels seus continguts i plu-ralitat dels seus equips, poden oferir un plus benefi-ciós si aconseguim coordinar-les bé amb les indús-tries TIC emergents.

Altres aspectes que el document apunta, i quecaldrà que es desenvolupin en programes concretsde la UE que arribin a casa nostra són claus per aaquest sector; n’apuntem només dos: primer, dotarel sector d’un accés específic al finançament, ja siguide crèdit o de capital-risc. I segon, afavorir ambrecursos específics la innovació i l’experimentació;aquest R+D+I cultural requereix espais i infraes-tructures que la gran majoria d’empreses vinculadesno tenen; per això caldrà també el suport institucio-nal. No parlem de subvencions, sinó d’inversions:afavorir el dinamisme empresarial i l’impuls en elconeixement, ens són vitals per competir en un mónglobalitzat, on les ofertes d’oci cultural audiovisual

arriben directament a casa... o al mòbil. Per això cal,i molt, donar eines als creadors; eines que les TICens fan més accessibles, però que no arriben soles...cal programes i projectes concrets.

No m’oblido de les problemàtiques sobre ladefensa dels drets d’autoria i producció dins l’oceàde la www, però ho deixarem per un proper article,aprofitant la represa del debat sobre la mal anome-nada “pirateria” a Internet que arribarà al Congrésde Diputats aquesta tardor.

Finalment, hi ha el tema recurrent de la diversi-tat cultural. La UE n’ha fet en aquests anys bande-ra en les negociacions de l’OMC davant tercerspaïsos –sobretot els EUA. Però com en d’altresqüestions, això de la diversitat cultural no vol dir elmateix segons qui ho expliqui. En una recent inter-venció d’un alt càrrec del Ministeri de Cultura, quanva fer referència a la diversitat cultural va afirmarque “l’aposta espanyola” passava per una llengua“parlada per 500 milions de persones”; de la resta dellengües i cultures existents a l’Estat, ni mitja parau-la. I això ho deia en un acte públic a Barcelona sotael paraigua de la UE. Si més no cal agrair-li la sevasinceritat; millor això que no les quatre magarrufesdialectals que alguns ens dediquen quan vénen peraquí, i que encara enganyen algú. Ens queda moltafeina –també diplomàtica– a fer a Europa.

/// Opinió / Diafragma obert

Daniel Condeminas

Invertir en cultura per sortir de la crisi

L

[ [

[ [Cada cop es fa més

evident que un dels

motors estructurals

d’una economia

competitiva passa

per tenir al costat un

sector cultural potent

i diversificat

BENZINA_9

BENZINA_10

o deixa de ser paradigmà-tic signar un article comaquest l’any en el qual desdels organismes político-culturals oficiosos i oficialss’ha decidit aixecar acte dedefunció a això que s’ha

anomenat “contracultura” i també a la NovaCançó de casa nostra. Funerals amb bom-bos, aplaudiments i copets a l’espatlla delsqui han acceptat posar la galta i el cul perquèels donin la darrera patacada. No deixa deser curiós, deia, parlar sobretot ara que faquatre dies que ens han tapiat la universitatlliure i autogestionada, La Rimaia, del quealguns voldrien enterrat i ben barrat i altresens entossudim a voler conèixer per seguirexemples i teixir noves realitats pràctiques iencara desconegudes.

MORIR DE DIADiu la Laia Manresa que durant el procés degestació i gravació de De nens l’heroïna apa-reixia contínuament de forma transversalperò potentíssima i que amb Joaquim Jordàcomentaven que el tema mereixia unapel·lícula sencera. I així ho anuncià el mateixJoaquim al MACBA uns mesos abans de laseva mort. És per això que considero queMorir de dia és un documental cronològica-ment anterior a De nens i ho ratifica el finalon els Jocs Olímpics, i sobretot l’aclucadad’ull als plans d’higienització municipal aCiutat Vella, fan acte de presència. És a dir,que mentre uns s’esforçaven a netejar elscarrers de prostitutes, ionquis i camells, tottraslladant-los de barri en un magnífic exer-cici de maquillatge urbà, altres s’arrossega-ven per hospitals, farmàcies o entrades fos-ques a la recerca de la gloriosa metzina queels mantenia vius... Això sí, en ambdóscasos, els mateixos de sempre s’omplienhipòcritament les butxaques dels seus pan-talons nets i ben planxats, impecables.

LA COMPLEXITAT DEL DOCUMENTALTambé diu molt encertadament Pau Ribaque en Sergi i la Laia, com jo mateix, nohem viscut l’època i per tant l’aproximació almaterial sensible tot i ser subjectiu no potser tan emotiu o passional (entenent lairrupció de les emocions/passions comparti-des) com ho hauria estat si ho hagués fet enJoaquim Jordà. Sens dubte, esteu davantd’una recerca, d’un encontre fascinant, d’unainsinuació que t’enganxa i et condueix anoves persones i a més referències que etremeten a nous encontres i a llargues con-verses i més dubtes... però poques conclu-sions, poques afirmacions taxatives.D’aquesta manera arribem als quatre prota-gonistes del film –Pau Maragall (PauMalvido), Mercè Pastor, Pepe Sales i JuanjoVoltas– que ens oferiran les seves creacionsartístiques i un gran ventall de converses alvoltant de la llibertat, la creació, les pràcti-ques revolucionàries, l’experimentació, elstractaments de desintoxicació, les ànsies perdeixar el tatano, les relacions personals ifamiliars, la pèrdua o la mort dels éssers esti-mats, l’alegria de viure en coherència...

Aquesta és la complexitat del documen-tal, encarar-se sense concessions a l’èpocaoblidada, a l’època amagada, a l’època pros-crita de la nostra història més recent. Unaèpoca que s’ha endut una part important dela generació anterior a la nostra i que sobre-tot ens ha deixat orfes d’unes formes de vidai de la rauxa d’unes conviccions pràctiques ireals que feien trontollar l’ordre amansitamb què se suposava que s’havia de superarla grisor putrefacta de la dictadura feixista.

PRIMER TRIPLET DE POSSIBILITATS I davant aquesta situació els creadors deldocumental haurien pogut prendre tres pos-tures:

N

L’altra cara de lacontracultura

A. Mitificar les paraules i les restes del nau-fragi.B. Mantenir el tabú i reafirmar allò de “lesdrogues són letals”, “eren quatre marginatspenjats que s’ho van passar de puta mare finsque va durar la broma”.C. Seguint la tradició del mestre, posar sen-zillament la polèmica damunt de la taulaperquè sorgeixi el debat.

L’HEROÏNA A DEBAT?Tornant a De Nens, en Joaquim Jordà i laLaia Manresa ja van utilitzar el documentalper dur a l’epicentre de l’opinió pública unesreflexions, un punt de vista, al voltant de lapederàstia i també de la violència immobi-liària, així com la interconnexió existententre els mitjans de comunicació i els pro-cessos policials i judicials. Un tema cru comtambé ho és el de l’heroïna. No oblidem que,i com molt bé es diu a la pel·lícula, el con-sum es filtra a tots els ambients i classessocials provocant morts ja sigui al si de lesfamílies del lumpen com dels prohoms de lacultura catalana.

Però Morir de Dia no es queda nomésamb aquesta dicotomia sobre el consum dedrogues i ens ofereix un gran i impagableventall d’imatges fins ara inèdites com el PauMalvido de Video-nou o del GrupSensenom, les Jornades Llibertàries, l’Ocañaal Mec Mec, en Pau Riba al Price o a laMola amb la Mercè Pastor, en Jordà aFormentera gravant escenes quotidianes ocurtmetratges... i evidentment totes aquestesseqüències ens aporten nous debats i novesreflexions –algunes vegades de forma explí-cita i altres en forma d’insinuació perquènosaltres també puguem gaudir del gust del’autodescobriment.

“Aleshores encara no sabíem res del que esfeia a San Francisco de Califòrnia ni del que espreparava a París, però vivíem una aventuraespiritual i vital que certament surava o flota-

Per David Caño

Morir de dia, de Laia Manresa, és una pel·lícula sincera que ens obrela porta a uns anys desconeguts carregats d’experiències, de vivències i sobre-tot de compromís i sinceritat. De la mà dels quatre protagonistes, Pau Maragall,Mercè Pastor, Pepe Sales i Juanjo Voltes –tots morts entre el 1991 i el 1995–reflexionarem al voltant del que va ser i no ha estat però inevitablement hauràd’esdevenir. Un documental imprescindible d’un temps imprevisible ple de talenti patiment, de creació i engany, de llibertat i resignació, d’utopia i cruarealitat que t’esclata al bell mig dels morros.

BENZINA_11

Pau escoltant la ràdio, de Pau Maragall

va en l’aire, com en la famosa cançoneta. Lahistòria començava el dia d’avui i començavaamb nosaltres. Que alguns autors del passat comWilde, Jarry, Saroyan o qui fos ens hi fossinfavorables i que la nostra guerra ja hi haguéssigut des de sempre no volia dir res, perquè sen-tíem que ara sí, que aquest any sí.” Així parlal’Enric Casasses d’aquell temps que algunsn’han dit Contracultura. I com en Pau Ribatambé utilitza el mot guerra. Una guerracontra el sistema, un combat a mort entre elsdefensors de dues formes oposades d’enten-dre la vida. La teoria no era res més que unapràctica coherent i espontània, havien optatper l’alliberament total i això implicava certacoherència. Entenien la vida com una obrad’art i per això la seva creativat era perma-nent i deixava rastres en forma de cançó,fanzine o poema al darrere de la porta dequalsevol lavabo (sobretot els de PlaçaCatalunya o de la UB on sovint s’hi deixavencaure Nietzsche, Moctezuma o Lezama deLima). Malgrat que l’art també podia sertan qualitatiu com efímer salvant-se així delshorribles m(a)us(ol)eus.

Calia establir noves relacions antiautori-tàries, fora jerarquies!, trencar rols carques idogmes rígids i caducs per així crear nousmodels de convivència, experimentaren ambles comunes (pre-moviment okupa) ientengueren que la crítica havia de ser glo-bal, però també local i personal.

Denunciaren la crisi ambiental, la crisi indi-vidual, la crisi social, la crisi econòmica i lacrisi cultural... però no des de tribunes alti-ves ni boiroses sobretaules de cafè i cigarrosinó a través del subjectivisme radical. Esllançaren a excercir allò que predicaven iaquesta fou l’amenaça real que no els perdo-naren mai.

Perquè arribada la “Transacció” algunsdels antifranquistes s’integraren còmoda-ment a canvi d’un bon salari base (sobretot apartir de la legalització del comunisme i dela posterior victòria de les “esquerres”) ialtres pactaren –amb el diable– la seva inde-pendència silenciosa a canvi de confort itranquil·litat. Tot amb ordre. Excepte elsvisionaris que havien aconseguit arrossegarmilers de persones a Montjuïc i al ParcGüell, que s’eixamplaven gràcies a substàn-cies psicotròpiques i que s’interessaven perles filosofies orientals i viatjaven a països llu-nyans en el seu afany de descoberta...

SEGON TRIPLET DE POSSIBILITATS Bé, conscient que tot això són generalitza-cions i que de ben segur hi deuria haverdiferents corrents de pensament, de maneresd’enfocar les pròpies vivències... Sí que empermetreu afirmar, sense por a caure en elreduccionisme, que la fusió entre la revolu-ció social i el canvi individual és el que més

ha fet perillar l’ordre econòmic imperant. Ique per tant, els esforços del capitalisme perliquidar qualsevol opció real de canvi sónmés que comprensibles i evidents.

Així doncs és més que probable que: s’a-dulteressin i es prohibissin certes substàn-cies per aconseguir uns beneficis dobles(econòmics i liquidacionistes).

Que la societat de consum i de l’especta-cle intentés absorbir i mitigar aquestesopcions revolucionàries tot integrant-les alsistema a canvi d’uns pocs doblers.

Es presentessin els pocs resistents quehan sobreviscut als xantatges, a les addic-cions i a les malalties... com un reducte demarginats il·luminats, ganduls i paràsitssocials.

Malgrat que als prestatges de les biblio-teques i les llibreries, de les botigues de dis-cos i de les filmoteques, sobrevisquin tantesparaules empolsegades i imatges virginals,no està de més recordar que tot això noméspodrà ser pres en consideració si es fa a peude carrer i amb la camisa de botons mig des-cordada, i amb la corbata de la por a la but-xaca... preparada per ser llançada a la prime-ra cantonada.

Morir de dia s’estrenarà durant el mes de setembrei participarà al proper Festival de Cinema deVenècia.

BENZINA_12

BENZINA_13

Cap als anys vuitanta, jo tenia vint anys iencara quedava molt jaco per prendre.

Molts bells ionquis feien feines molt benfetes a televisions, productores, tallers d’ar-quitectura, estudis de pintors conegudís-sims, bars, restaurants, gabinets d’economia,despatxos d’advocats, estudis de gravació,escenaris, sobretot a dalt i a baix dels escena-ris.

De fet, els mercaders (i després la sida)encara no s’ho havien papejat tot.

Encara quedaven espais o actituds ondeixar un rastre personal, un cert perfumnou a ser possible, un repte prioritari, per-manent. I en aquests espais hi havia cavall,molt cavall. I no sempre era dolent, ben alcontrari. La droga en qüestió es deia hero-ïna, s’assemblava molt a una idea ideal dellibertat, i no era perquè sí.

Tots vivíem amb el cavall d’una manerao d’una altra. Per un mateix, per un familiar,el pare, la filla, un col·lega, els col·legues, lapenya, el cap, l’amant, el veí… Fins i tot elstontos ens equivoquem, pensàvem en silenciobligat. I també ¡a quién le amarga un dulce!(*)

Van ser moments de glòria, de pujada,hereus dels primers que havien estat al lloro,dels més enterats, els pioners, els escollits,els que havien sigut pocs però bons. Días devino y rosas, més aviat. I després la clatellada.La baixada. La caiguda.

Molts d’ells van ser exemplars pels seus,pels Altres. Exemplars perquè van mostraruna creu, el camí que costa la costa d’unaCreu, de tal manera que els altres, els que nohavien caigut pels putos pèls, se la van poderestalviar. I amb el seu exemple i amb els seusmals van obrir moltes portes a aquestsAltres, i per això hi havia un cert respecte,una certa sacralitat, i uns certs drets, sobre-tot quan l’actitud ho acompanyava.

Beckett, a Esperant Godot ho broda quanEstragon li demana a Vladimir: És que potser hem perdut tots els drets? I Vladimir li respon: Tots els drets? Nosaltres ens els hem polit elsnostres drets!

Després el tornado Sida va acabar ambles darreres ànimes sensibles i va acabar ambels últims drets que ens quedaven. Toque dequeda, tu tuut tururut, tothom a casa, tot-hom assenyalat, i dosis de por, i de més por.De terror, diria. De pla dirigit des d’un des-patx que no podia ser més que el despatx delMal, així amb gran i terrorífica majúscula. Itot acordonat. Res d’intercanviar fluxos,líquids, humors o emocions. Tot precintat iapa, a relacionar-se de lluny, sense moure’s

Morir de Dia?ni de la pantalla i a crear riquesa, que és elque suma. I l’antivirus ben incrustat al cer-vellet, i en obligada actualització permanenti automàtica.

Crec que el malaguanyat amic FranciscoCasavella (com m’havia destornillat amb ellper allò de la desafortunada Cecilia!) en elseu gran Día del Watusi, explica meravellosa-ment això que sento. Perquè veu en l’Elsa,l’exemplar i clavada ionqui de l’idiomaimposible que es mou pel xino com peix al’aigua, com una mena de Crist que redi-meix. I que desprèn una tendresa immensa.En paraules del Dylan, una forever young,igual que el Pepe, el Pepe Sales.

Així els veig jo, així de grans i mítics. Iem sembla que la pel·lícula del Sergi i laLaia, també ho mira així. I per això ens hementès i per això han entès tan bé al PepeSales. Tot i que el títol, Morir de dia, a mésde tètric, em sembla de mal rotllo d’hospital,i que no té res a veure amb la vidilla del queens expliquen al documental. Fins avui nosabia ben bé per què no m’agradava el títol,però escrivint això ho he entès. Per a mi lapel·lícula no parla de mort sinó de vida. Totsmorirem algun dia o alguna nit, però algunssegueixen i seguiran vius. Parlo del Francis,del Pepe, del Pepus, del Joaquim Jordà, delPau, de la Mercè, del Juanjo… de tants itants. La Humanitat, em recorden, sempremés poblada de morts que de vius.

També hi va haver molta merda, ja sé.Però a mi em passa que tots els meus amicsem semblen guapos. I per a mi el Pepe Salesva ser un mestre de vida irrepetible i incom-mensurable. Setze anys després de la sevamort encara l’admiro cada dia més i més. Ila meva relació amb ell, afortunadament,està viva. Per sempre viva, com la flor. I lidono vi de palma perquè també el tasti.Perquè ara visc a l’Àfrica de l’oest entre ani-mistes de pura raça i ells sí que m’entenenperfectament. Oi que és així, Pepe? Expli -ca’ls com mola tot això de les ànimes endan sa, que a tu et faran més cas que a mi.Vinga, va, fes de bon ancestre, i per favorajuda’ns que ja ens cal.

Lulú MartorellDjimbering, juliol de 2010

(*) Aprofito per recomanar als interessats lareveladora lectura de Morfina de Mihail Bul -gakov, el de El Mestre i Margarida. Una menad’autobiografia dura i punyent a fons, per a mi, elmillor text sobre l’addicció. Una novel·la vertigi-nosa, tan lúcida que quasi fa por. Pau Maragall

BENZINA_14

EL DARD DEL JOAQUIM

fiança que ell sabia posar-hi i que li perme-tien passar-hi sense estralls. la seva habilitati la seva eficàcia al respecte eren dignes de lameva més absoluta admiració

la propera ja va ser la notícia de laseva mort caient com una bomba en plerodatge de deixa’m en pau i acte seguit l’en-terrament, on vaig conèixer a la laia (man-resa, durant anys guionista i estretacol·laboradora del joaquim, i la que, encol·laboració amb el sergi dies, ha dirigitmorir de dia), que allà mateix plantejà lapossibilitat de continuar el projecte i emdemanà si jo m’hi implicaria. jo volia dir jo;la meva història; els meus paisatges; elsmeus amics; la meva família; el meu arxiu…una porció important de mi. així i tot, alprincipi m’hi vaig implicar. malgrat ser untema molt enrevessat que per motius gaire-bé de supervivència tenia tancat amb pany iclau i sense ganes ni necessitat de reobrir-lo, vaig pensar que no deixa de ser un temapelut sobre el que hi pivota una gran confu-sió: molt de malentès, molta mixtificació,molta injustícia —i un munt de falsedats, imolta mala fe—, i que si el joaquim m’haviallançat aquest dard just abans de morir, hohavia fet perquè jo no pogués estar-me derespondre-hi: dir la meva, que pel cas seriatambé la seva

ara la pel·lícula ja està feta i estre-nada, i té la virtut de ser una sincera, àmpliai ben estructurada panoràmica sobre el temadel cavall —bastant menys el de la sida—des del punt de vista d’una generació poste-rior que no hi va ser, que no ho va viure, ique ara es fa preguntes. la laia i el sergi hanfet el que honestament podien i crec quehavien de fer: deixar-se dur pels seus inter-rogants i assumir sense manies que quan unprojecte canvia de mans, esdevé un nou pro-jecte. fer-lo seu. però el joaquim sí que hi vaser, i a més de tenir un bon cap, va tenirtemps sobrat d’extraure’n conclusions. iestic segur que en lloc de fer-se preguntes elque en realitat volia era donar respostes,encara que fos fent preguntes… donar res-postes per fer callar una mica tot el xivarrisentimental —o folklorico-sentimentaloi-de, ratllant el ridícul— que envolta la qües-tió: la barreja de pietat i fàstic que aquestamena de qüestions sol provocar en la nostra

els darrers anys, amb el joaquim(jordà, amic a qui considerava un segon parei a qui mai no havia anomenat joaquín, tot ique sabia que tenia un però al respecte, norecordo quin) la relació s’havia distanciatuna mica. ens veiem allò que se’n diu deuvas a peras, raó per la qual la primera notí-cia que vaig tenir de morir de dia va ser eldia en què, en ple triomf de les seves tesis,va venir al teatreneu a veure el jisàs i em vadir que volia fer una pel·lícula amb mi

sorpresa, alegria, orgull, una senti-da abraçada… però els detalls quedaren permés endavant. i aquest més endavant fou eldia en el qual, asseguts en un banc de larambla del raval, el meu segon pare, hiper-lúcid, amb autoimposada determinacióperò ja poderosament consumit pel retrocésdel cranc, em concretà el projecte: home-natjant les figures de la mercè (pastor, lamare dels meus dos grans) i la núria (ponsa,amiga de l’ànima de la mercè, i aquella através de la qual el joaquim s’enfrontà a undolorós dilema que el deixà marcat de pervida), ambdues ionquis i víctimes del silen-ci assassí dels anys que van des de l’aparicióreal de la sida, amb la seva assegurada trans-missió a través del costum fraternal delsionquis de compartir xeringa, fins a ladivulgació de l’epidèmia i les seves caracte-rístiques en l’àmbit públic mundial, enmemòria de totes dues volia fer un reportat-ge sobre la forma i les circumstàncies en lesquals es donà la irrupció del cavall i la con-següent aparició de la sida a les nostres llars.¿i jo què hi pintava? el meu paper era el delsupervivent: la persona que hi va ser, que hiva estar implicada, i que en l’actualitat éscapaç de donar-ne testimoni. per partidadoble, a més a més, ja que ell tenia bastantde material meu rodat a l’època

material sensible, tot plegat; ultra-sensible (i no precisament, ni tan sols, elcinematogràfic): desenterrar records, senti-ments, íntims moments, fets dolorosos;reeditar la ràbia, la indignació, no és qualse-vol cosa… però jo sabia que el joaquimtrempava amb aquesta mena de reptes i queningú com ell era capaç de tocar aqueststemes —temes delicats, temes tabú, aquellsque per les raons que sigui ningú no s’atre-veix a tocar— amb la naturalitat i la con-

Per Pau Riba

BENZINA_15

Il·lustració de Pepe Sales

BENZINA_16

marginació —marginació i delinqüència—.l’estat decreta la prohibició; la prohibició, abanda d’impedir el control sanitari, facilital’especulació; l’especulació, gràcies al mono,a la necessitat urgent, posa els preus pelsnúvols; davant els preus desorbitats, l’addic-te no pot assegurar-se la dosi diària —quel’alcohòlic obté a qualsevol botiga per qua-tre quartos—si no és a través d’una o altradedicació delictiva, la més digna de les qualsés el tràfic mentre que les més habituals sónla prostitució i el robatori; la delinqüència itot el llòbrec teatre de la venda clandestinael duen finalment a la marginació i automà-ticament li cau l’estigma: la societat elrebutja, el considera un indesitjable, eltem… o s’apiada d’ell, i arriba l’exagerattremendisme: índex de perillositat, alarmasocial, consideració epidèmica, quantitat demorts. aleshores esdevé una lacra; una lacrade la qual s’alimenta, malgrat tot, un delsnegocis multinacionals més lucratius queexisteixen, tant pels particulars com pelsgoverns com per determinades tribus: a mésde fomentar l’especulació, la prohibiciómanté el narcotràfic

i a partir d’aquí, establerts aquestsquatre punts fonamentals, entraria final-ment en tema: l’arribada a espanya delcavall… que, amb el seu acostumat dilei, calrelacionar directament amb la implantaciómundial d’aquesta droga entre la joventut afinals dels 60 principis dels 70, depenentdels països. així; tot de cop. impulsada o simés no consentida pels propis governs —hihagué propaganda, se’n parlava molt, sensemés ni més n’hi havia gran abundància i erafàcil i barat aconseguir-la (encara hi ha tes-timonis del fet que al principi era la pròpiapolicia qui fornia als camells o la que oferiaals ionquis la possibilitat de convertir-se endilers… per no parlar de clans i màfiesaconxorxades amb l’autoritat i altres her-bes); a l’hora de cercar els coms i els perquèsapel·laria a la manifesta voluntat política desufocar una revolta juvenil amb la inhuma-na i despietada estratègia d’introduir entreels rebels, amb traïdoria i sense escrúpols —recolzant-se, lògicament, en els distintsestaments del narcotràfic… a canvi de noespatllar-los un negoci on sovint acabaven,o començaven, entrant—, primer LSDadulterat amb speed, per tallar el rotllo, permatar el tripi i anar preparant el terreny, i

societat benpensant… que a l’hora de laveritat prefereix no pensar gaire

d’entrada hauria defensat la droga,en abstracte. com a recurs amb efectes posi-tius, i perfectament legítim, utilitzat per laraça humana des que el temps és temps.sempre ens hem drogat —sí: a efectesmèdics, lúdics, místics, civilitzadors… ambcontrol i racionalització adequada a l’ús decada substància, o sense (això ja és cosa decada quisqui)— i sempre ens drogarem. pertant, hi tenim dret. és un dret amb indepen-dència de si —o a qui— agrada o no agra-da. i no hi ha dret ni fonament racional quepermeti justificar que una droga val i unaaltra droga no val, o que una droga pot serlegalitzada i una altra no (els motius per lail·legalització sempre son arbitraris i inte-ressats, per molt que es disfressin de perillo-sitat social, problema sanitari… bé comú).cascuna té les seves coses i cascun de nosal-tres té les seves. la qüestió és trobar-se

acte seguit, hauria defensat ladroga en concret: el cavall. hauria cantat lesseves virtuts, sempre tan inconfessades —potser pel pes que comporten—, però vir-tuts, efectes positius i plaents, en definitiva,per fer entendre que els que hi entren nosón bojos inconscients i temeraris sinó per-sones normals que cerquen un determinatsentit o estat d’ànim a un risc raonablementcontrolable (en aquest sentit cal dir que l’al-cohol és pitjor que el cavall —com també eldelirium tremens és pitjor que el mono— ique tot i amb això es compten per centenarsde milers els alcohòlics que cada dia van al’oficina… cosa que vol dir que en similarscondicions de legalitat els ionquis tambépodrien fer-ho; vull dir que no és la droga laculpable del sancristo sinó que ho són lallei, la política, el negoci, l’entorn social, lapropaganda en contra, la mala fe, la bado-queria general…), hauria cantat les sevesvirtuts per exculpar els ionquis d’entrada iper fer entendre també que si el cavall s’im-plantà amb aquella facilitat és perquè és unabona droga: un no torna a allò que no liagrada

després hauria assenyalat el paranyque li van posar. l’arbitrari i luctuós paranyde la prohibició amb el triangle nefast quese’n deriva. això és: prohibició-especulació-

Il·lustració de Pepe Sales

BENZINA_17

després el cavall, la droga dura, il·legalitza-da a posta, que els estigmatitzarà i els con-vertirà en marginats, o —i més encara ambla providencial aparició de la sida— els duràa la tomba

perquè aquest és un altre aspecte,per no dir el segon acte, la segona part, d’a-quest pla estratègic de terrorisme d’estat,corrupció despietada, fumigació ciutadana icontaminació social: la sospitosa aparició dela sida i, sobretot, la encara més sospitosatardança en publicitar-la, de manera que enconèixer-se el perill ja molts —moltís-sims— estaven infectats (una gran part delsja desapareguts és filla d’aquesta tardança).això completa el quadre social: la por a laxeringa, la por al sexe, a tot el que de botenen les relacions carnals, la por acerva, laira, la desconfiança, la paranoia, els proble-mes de convivència, els plans d’assistència,els equips de sanació, els programes dedesintoxicació, les obres de beneficència…quadre que totes dues plagues juntes —cavall i sida— van plantejar a una societatestupefacta i aliena als veritables motiusd’aquesta epidèmia sobtada i múltiple quesense més ni més li caigué al damunt, gene-rant alarma social, rebuig i discriminació, apart de tota una indústria medico-assisten-cial en què s’hi han acabat colant no pocsaprofitats i estafadors. problemàtica que vaaparèixer per quedar-se i entrar a formarpart d’una rutina que ningú no sembla inte-ressat a trencar…

en fi… es miri com es miri, la cosapinta com una gran i despietada conxorxaamb multitud d’interessos interrelacionats,concebuda i amanyada a les més altes ins-tàncies i orquestrada sense presumpciód’innocència —allunyem de nosaltres latemptació de pensar que tot plegat poguésser fruit de la inconsciència, que alguna cosaels va sortir malament i tingué conseqüèn-cies que no esperaven, que potser l’atzar elsva jugar una mala passada—, que va causarun gran deteriorament tant físic com morala una generació en particular —o dues— i ala societat en general. conxorxa que segueixen peu i segueix impune. ningú no l’ha ana-litzat, ningú no l’ha destapat, encara

crec fermament que això és el quevolia explicar el joaquim a morir de dia

BENZINA_18

El meu germà és la història d’una absèn-cia. Probablement el primer recordconscient que tinc d’ell és vestit de mili-tar al replà de l’escala de casa, esperantl’ascensor per marxar a fer la mili com a“voluntari”. Ho escric entre cometesperquè de voluntari no en tenia res. Vanser els meus pares que el van enviar quanvan tenir constància que prenia drogues.Devien pensar que la disciplina militarho arreglaria. Els meus pares han canviatmolt, però en aquella època eren conser-vadors. Era l’any 1977, el meu germàtenia 17 anys, i jo en tenia set. Es va ficardins l’ascensor i va desparèixer. Nomésaleshores, quan les portes eren tancades,el papa va plorar.

Així doncs, el primer record que tincd’ell és marxant, desapareixent. Amb elpas dels anys va tornar a marxar diversesvegades: per ingressar en granges dedesintoxicació, per anar a treballar demosso de quadra en una escola de nenspijos al sud de França, per sumar-se a lasecta del Patriarca, finalment per casar-se i establir-se a Banyoles. El Juanjo nohi era mai, a casa. Sempre era fora. Oalmenys aquest és el meu record.L’absència.

La distància física, la diferència d’e-dat i l’heroïna van fer molt difícil la con-nexió entre el germà gran i el petit. Hovam arreglar cap al final, quan vivia aBanyoles amb l’Anna i ja li havien dia-gnosticat el VIH. Aquells dos o tres anyspuc dir que vaig tenir un germà. Ellhavia tallat amb l’heroïna i vivia lamalaltia des d’un misticisme creixent.Vaig descobrir una persona bona i fràgil,molt fràgil. Un tio extremadament refle-xiu, que li donava voltes a tot. Un jove dequasi trenta anys en un cos de vell pelsefectes del cavall. Quan jo pujava aBanyoles vèiem el futbol junts a la tele,sortíem a sopar amb la seva companya...Un germà! Tenia per fi un germà.

Però el VIH de finals dels vuitantano era el d’ara. El d’ara no mata. I poc apoc es va anar acostant el moment. Ellhavia aconseguit feina a l’hípica deBanyoles, com sempre de mosso de qua-dra. Era una feina molt dura, molt mésdura del que la prudència aconsellava. Esva anar aprimant, i aprimant. Un dia vaagafar unes febres molt altes i va haverde baixar a l’Hospital Clínic. El vaningressar i de seguida la família vamentendre que allò seria el punt i final.

Feia molta pena veure’l allà al llit de l’hos-pital, tan disminuït, tan prim, tan fràgil alfinal com ho va ser durant tot el seu mala-guanyat viure. En una de les visites delsmeus pares, els va dir referint-se al virus: “ami, aquest bitxo no em matarà”. Vam inter-pretar aquestes paraules com una demos-tració de voluntat de viure, de ganes delluitar, de sortir-se’n. No les vam saberinterpretar bé. El Juanjo volia dir-nos unaaltra cosa. Aquella mateixa matinada, es vaarrencar les vies dels braços, es va aixecardel seu llit, es va dirigir al lavabo de l’habi-tació i es va tirar per la finestra. El bitxo noel va matar, es va matar ell. I amb aquesta

decisió va fer un últim gest de dignitat iindependència. El cavall i les seves conse-qüències l’havien dominat tota la vida, peròl’últim moment, el moment suprem, eldominaria ell. Juanjo guanya, heroïna perd.Aquest va ser el seu missatge, i així el vaentendre la família. Tenia 31 anys i faltavenpocs dies perquè Barcelona entrés a l’anyde la glòria olímpica. La ciutat es mostrariaal món absolutament radiant, i al cementi-ri de Cerdanyola el Juanjo Voltas, per fi,descansaria.

Eduard VoltasBarcelona, Juliol de 2010

Juanjo

Il·lustració de Pepe Sales

BENZINA_20

BENZINA_21

aquest salt de tant en tant? No ens hem deixatil·luminar massa, i durant massa temps, perl’esteticisme del Maig del 68 i la Nouvellevague? La mort de l’autor és una promesa, comtantes altres coses, incompleta. Tots som massaautors, en el fons, com per anar morint en vida.

El cert és que si ens preguntem si Sartre oCamus han estat tan importants a l’hora deconstruir els nostres existencialismes, més enllàde la terrassa del cafè de torn i del “prohibitprohibir”, també ens hauríem de qüestionar perquè tots els autors de Dublín es van escapar tanaviat d’aquesta ciutat. Cal fugir, sortir de lamatriu, per treballar la nostàlgia. No hi ha celtan gris i melangiós, ni una pluja amb un ritmetan semblant al de teclejar una prosa, que eld’aquestes terres. Potser l’amor, a les ciutats, ales dones, als amics, tan sols es pugui modulardes de la distància. O des de les lletres, sempretan allunyades d’allò concret. El diccionari, unaltre cementiri.

El narrador de Dublinesca fa referència als“procediments” de Godard. Aquest art de citarles paraules d’altres, que també són les nostres,que el cineasta tant utilitzava en les sevesprimeres pel·lícules. És que escriure no és això?No estem permanentment teixint una herènciacultural assimilada sense previ avís? Laintertextualitat, i la metaliteratura per tant, ésun dels grans èxits d’Enrique Vila-Matas, moltmés digital -que no digitalitzat- que algunesliteratures que corren amb segells que no licorresponen. Per això passegem -aquest granart tan literari- seguint a Joyce, a Wilde, aYeats, a Shaw, a Beckett. Però tant “salt anglès”,i tanta cervesa negra, ens ha marejat una mica.Creuem el Liffey travessant el pont O’Connell,sense veure cap cavall blanc, passem el TrinityCollege com qui pot obviar la formació abansde tenir-la, i pugem per Grafton street, plenad’estudiants, botigues i músiques. A l’esquerra,de fons, veiem l’església de St. Ann’s. Al mateixcarrer, Dawson street, trobem el Cafè en Seine.Per fi, modernisme per tot arreu. Estem fora deperill. Acabem de complir 30 anys i ensagradaria el mateix regal que va tenir Joyce percelebrar el seu quarantè aniversari, la primeraedició d’Ulysses. També va ser a París.

/// Opinió / Delirium tremens

Dublín i altres invents francesos

Albert Lladó

l soroll de les maletes i un llibre. Elviatge, el doble viatge, el físic i

l’intel·lectual. El nom de Dublín en elsbitllets i l’última novel·la d’Enrique Vila-Matas entre la roba arrufada de l’equipatge.Buscar a través de les ciutats i els personatges.Això són les escapades, o el rastre que deixenen la nostra memòria oblidadissa.

El protagonista de Dublinesca és SamuelRiba, un editor retirat, que convenç a unsamics per anar a la capital de la Repúblicad’Irlanda, el major bressol d’escriptors del’Europa moderna, per celebrar un curiósfuneral. Cal enterrar l’era Gutenberg, que haestat abolida per una nova generació digital, ide la que ell se sent l’últim representant. Persort, aquesta història no té res a veure ambcap apocalipsi. Que cada fi de cicle ha tingutles seves tragèdies. I no estem perdramatitzar.

Però no ens escapem a Dublín únicamentper llegir a Vila-Matas, com altres vegadesvam fer a París, sinó per ser còmplicesd’aquest estrany joc de nines russes amb elqual alguns autors fan les seves literatures.Riba tria el capítol sisè d’Ulysses de JamesJoyce per recrear el funeral de PaddyDignam, i el naixement de la novel·lacontemporània. O la seva culminació. És taninsuportable mirar el propi enterrament queens passem la vida imaginant el dels altres.D’aquesta manera, els seus companysd’aventures, Javier, Ricardo i el jove Nitzky, esconverteixen en Simon Dedalus, MartinCunningham i John Power, acudint tots alcementiri de Glasnevin.

Riba se sap vell. Ha deixat l’alcohol, i lasobrietat, com no podia ser d’altra manera, lifa veure tot excessivament sobri. Per això,busca els fantasmes que recorren els carrersde Barcelona i Dublín per trobar el genialautor que mai va editar. També busquem alsgenis en els altres, perquè mirar cap a dins ésbastant incòmode, i sol portar més temps. Elprotagonista, com el mateix Vila-Matas, ésun gran coneixedor de la cultura francesa i jase sent cansat. Vol donar, d’aquesta manera, el“salt anglès”. No hauríem tots de donar

ENo ens hem deixat

il·luminar massa, i durant

massa temps, per

l’esteticisme del Maig del

68 i la Nouvelle vague? La

mort de l’autor és una

promesa, com tantes altres

coses, incompleta. Tots

som massa autors, en el

fons, com per anar morint

en vida

[ [[ [

ncara hi ha públic aCatalunya per veure Elmètode Grönholm... percinquena vegada?Els productors diuen quesí, però jo no ho sé! Però sí

que és una funció que té un puntet perveure-la una segona vegada. Perquè quan laveus per primer cop et sorprèn i tal, peròquan la veus de nou, coneixent els secretsdels personatges, veus una altra funció, i pottenir una certa gràcia. Hi ha més gent quepot anar a veure l’obra? (Riu i s’arronsa d’es-patlles). Jo no he decidit reprogramar-la!

Jordi Galceran (Barcelona, 1964) ens dema-na permís per encendre una cigarreta. “Comsi fossis a casa teva”, li responc. No som acasa seva, però sí al seu estudi, en un àtic del’Esquerra de l’Eixample, que té des de faonze anys i on es refugia per treballar. Quanva deixar la plaça al Departamentd’Ensenyament de la Generalitat, primercom a professor d’institut de llengua i litera-tura catalanes i després amb altres responsa-bilitats, i va decidir de provar a dedicar-senomés a escriure va voler mantenir la matei-xa disciplina de treball: llevar-se a les vuit ianar a pencar. De manera que a les nou s’hiposa, a les dues plega per anar a dinar, aquarts de cinc hi torna i acaba a les set. “Elque no faig és emportar-me la feina a casa”,assegura. I és que a casa, a més, la temptaciód’escriure en pijama al sofà i llegir en veualta tot allò que produïa no s’acabava d’en-tendre... i més si cal compaginar-ho ambengegar una rentadora o posar les llenties enremull. “Per això tinc aquest estudi. Vincaquí i treballo les meves hores. A vegadescondeixen més i a vegades condeixen menys,tot i que la feina sempre la porto al cap. Peròquan vaig a casa, vaig a casa. Allà no tincordinador ni tinc res. I amb aquest sistema,

per poc que facis, vas fent, ni que sigui unparell de paginetes cada dia”, riu.

Galceran gairebé no necessita presenta-ció. Però pels neòfits direm que, a part decultivar altres disciplines vinculades a l’es-criptura, com la narració, la traducció, o elsguions per a cinema i televisió, és un drama-turg, autor de més de mitja dotzena d’obres,una de les quals, El mètode Grönholm, varebentar qualsevol pronòstic que algú maihagués gosat aventurar. La peça, que desgra-na la batalla de quatre candidats a un lloc defeina, en un peculiar procés de selecció depersonal, està inspirada en un fet real: vanaparèixer llençats en un contenidor d’es-combraries els currículums d’uns aspirants atreballar en una gran superfície comercial,ple d’anotacions, moltes d’elles despectives.L’obra es va estrenar el maig de 2003 alTNC, dins del programa T6, i va obtenir unèxit sense precedents, malgrat representar-senomés durant dues setmanes. L’any següentla va repescar el Poliorama, on s’hi va estar jatres temporades. I el mateix va passar aMadrid. El mètode ha rebut un premi Max ala millor obra, l’Ercilla a la millor creaciódramàtica i el premi Mayte al fet teatral mésdestacat. El monstre estava creat.

L’obra, que ara torna al TeatrePoliorama, ha batut rècords de representa-cions i espectadors, en un còctel de xifresque mareja. Agafeu-vos. Més de 2 milionsd’espectadors, pel cap baix, l’han vista a 35països, des d’Estònia fins a Islàndia. Aquestmateix setembre també s’estrena a CostaRica. El mètode Grönholm s’ha representat atots els continents, excepte a Àfrica.

“És impossible saber la quantitat de gentque ha anat a veure-la”, explica l’autor, quesens dubte ha sabut connectar amb els gus-tos d’un públic majoritari i que ja haviarebut premis, reconeixements i versions encastellà a Madrid per Dakota i Paraules enca-

denades, les seves anteriors obres abans del’apoteosi: “He enviat correus electrònics atots els productors que l’han fet arreu delmón, i n’hi ha que et contesten i n’hi ha queno. Altres ni tan sols saps si t’enganyen.Perquè aquest món del teatre i dels dretsd’autor és així. Nosaltres cobrem un percen-tatge sobre els espectadors que van a veureles obres, i de segons quins països t’arriba unnúmero d’espectadors que et fan dubtar. Aveure, vosaltres heu fet tres anys aquestaobra i només han vingut 27.000 especta-dors?, em vaig preguntar davant la respostad’un productor. Això fa una mitjana de vinti escaig espectadors diaris! I amb vint iescaig espectadors diaris heu aguantataquesta funció durant tres anys????? Demanera que tens la sensació que hi ha algu-na cosa que no encaixa... però en fi, sí que éscert que l’ha vista moltíssima gent, s’ha fet amolts països, es continua fent, i hi ha hagutindrets on l’èxit ha estat una exageració, coma Alemanya”.

Galceran ja ha perdut el compte d’ons’està representant. Quan li preguntes s’had’aturar i pensar a quins països està present.És una criatura que corre sola. “El mètode vafent la seva vida i jo miro d’anar cuidant lesproduccions i controlar allò possible”, diu amanera de disculpa. Fins i tot només hapogut anar a set estrenes, l’última a Moscou,fa uns cinc mesos. Però la que li fa una espe-cial il·lusió és la representació de Melbourne,a Austràlia, “perquè és la primera estrena enanglès, i ha anat molt bé. El que li falta a Elmètode és el salt al món anglosaxó, que perdiverses circumstàncies, malgrat intentarproduir-la un munt de vegades, encara nos’ha aconseguit. Ara, amb aquesta entrada aAustràlia, estic esperançat, perquè vulguis ono ja surten crítiques en anglès, s’editenvídeos, la gent ho pot veure...”. També liencantaria que es representés al Japó.

E

Torna. Per enèssima vegada torna El mètode Grönholm, de Jordi Galceran, als teatres de Barcelona. Una obra que, set anys després de la seva estrena, no perd actualitat, i menys encara ara, en què la crisi econòmica esquitxa tots els sectors. Què estaries disposat a fer per aconseguir una feina? La peça ha demostratque un text d’un autor català té possibilitats de funcionar comercialment com qualsevol altre autor mundial. Les xifres, de vertigen, ho demostren: representada a 35 països, des de Xile fins a Estocolm, passant per Corea del Sud i Austràlia, traduïda a desenes de llengües, i més de dos milions d’espectadors. Algú en dóna més?

El mètode Galceran

Per Oriol Osan

Fotografia: David Campos per a BENZINA

BENZINA_22

BENZINA_23

BENZINA_24

Què se sent quan un dels teus fills literaristé aquest èxit en detriment dels altres?És una qüestió que s’escapa del teu control.És una cosa que et passa. Jo ho comparo aquè et toqui la loteria. Tu compres númerosi hi ha algú a qui li toca la grossa. Doncs ésel que a mi m’ha passat. M’ha tocat la gros-sa amb aquest número, en canvi amb elsaltres no. Òbviament, amb totes les obresque escric ho intento fer el millor possible,perquè vagin molt bé, agradin molt i tin guinèxit. I amb aquesta ha funcionat i s’ha con-vertit en un fenomen. Però en teatre mai sesap perquè es crea un fenomen. I si tu pen-ses amb els grans autors de teatre, sempre etvénen al cap una, dues, tres, potser amb elsgrans, grans autors, quatre obres, i igual

n’han escrit quaranta! Sempre hi ha algunstextos, que no saps ben bé perquè, perquès’estrenen en el moment adequat, perquètenen una producció adequada, en fi, quepassen una sèrie de coses que els conver -teixen en fenomen. I amb El mètode ara japuc dir que el text deu tenir alguna cosa queel converteix en un fenomen, perquè sinomés hagués passat a Barcelona, o aEspanya..., però allà on s’ha estrenat ha anatbé, a tot arreu. I fins i tot produït de milmaneres diferents, sempre ha funcionat!

Ets conscient que has despertat moltesenveges, i no precisament de les sanes.No. Almenys en el meu col·lectiu, que és elcol·lectiu d’autors, no. O potser no en sóc

BENZINA_25

Després d’El mètode Grönholm Galceran vaescriure Carnaval i Cancún, amb repercus-sions desiguals. Ara n’ha escrit una altra,però està convençut que no li estrenaràningú “perquè és una comèdia sobre el ter-rorisme, sobre ETA. Ja he fet els primerscontactes amb productors, però ningú s’hamostrat entusiasmat per estrenar una comè-dia sobre aquest tema, explica rient. “Això vacom va. És una idea que em voltava pel capdes de feia molt temps. Es pot fer unacomèdia sobre el tema més calent i mésanticòmic que et puguis tirar a la cara comés el tema del terrorisme? Almenys ho vaigintentar. Que es pot fer ho he demostrat,perquè l’he escrita, però que es pugui estre-nar? Això encara no ho he demostrat!”. Peraixò s’ha posat a escriure’n una altra, ambl’esperança que algú li estreni.

Malgrat la disciplina, aquest autor quede jove devorava les novel·les d’EmilioSalgari, Jules Verne, Agatha Christie o elscòmics de Moradelo y Filemón asseguraque li costa molt de temps escriure una obrade teatre. Per ser precisos, trobar una ideaque li agradi el suficient com per fer-ne unaobra de teatre, perquè el que és el procésfísic d’escriure-la li costa molt poc. Encomença moltes i n’acaba molt poques.“Tinc una manera de treballar que noméspuc saber si una idea és bona escrivint-la.Molt poques vegades a la meva vida he tin-gut idees que s’hagin convertit en obres deteatre”, reconeix. Una altra cosa són elsguions i serials per a la televisió, però el tea-tre, per ell, té certa importància, i no qualse-vol cosa és vàlida: “trobar una bona idea pera fer una bona comèdia, que et soni original,que no l’hagis vist mai, que tingui un inte -rès, que sigui humana, que toqui els senti-ments de la gent... no és fàcil. La mevamanera de treballar no és organitzada, ni emfaig escaletes, ni res, em poso a escriure i aveure què passa...”.

Excepte Cancún -representada al TeatreBorràs amb gran èxit la temporada passada-que és una comèdia, les altres peces que haescrit no ho són. Una aposta deliberada?“Quan escric no em plantejo mai qüestionsformals: vaig a fer una comèdia, vaig a fer unvodevil, etc.”, manifesta el dramaturg, queprocura triar per les seves obres títols que nopressuposin res i no donin cap pista sobre elcontingut. “Jo escric històries, el que em tirasón les històries. Si se m’acut una bona his-tòria, l’escric, i aquesta història tindrà el toque li toqui tenir, i ja està, tiri per la comè-dia o tiri pel thriller. El que jo sempre escricsón comèdies “realistes”. La meva feina noés mai d’experimentació formal: recerca denous llenguatges, buscar noves maneresd’explicar les coses... No em preocupa gaire,

conscient. Però no tinc cap sensació d’enve-ja. A Catalunya el col·lectiu d’autors ensconeixem gairebé tots, gairebé tots somamics i gairebé tots ens alegrem molt delsèxits dels altres. Perquè l’èxit crida a l’èxit. Isi li va bé als teus companys també t’anirà béa tu. Jo crec que si hi ha enveja, és una enve-ja sana.

T’han felicitat per l’èxit obtingut?Sí. Jo crec que la gent està sincerament con-tenta que una obra d’un autor català hagi tin-gut aquest ressò de públic, sobretot. I crecque ha trencat una idea que hi havia entre elsproductors, especialment els privats peròtambé els públics, que amb una obra d’unautor català era impossible tenir ressò ampli,

que era una cosa que no podia passar, que ten’havies d’anar a fer obres estrangeres, o clàs-sics... Crec que el més important que ha fetEl mètode és demostrar que un text d’autorcatalà, sigui quin sigui, té possibiliats de fun-cionar comercialment com qualsevol altreautor mundial. I jo és del que més orgullósem sento.

No hi ha precedents d’aquest èxit d’un autorcatalà?Potser com a text sí, però com a autor no.Sergi Belbel o Josep M. Benet i Jornet hanestrenat a l’estranger molt més que jo. Peròcom a text potser sí que és el que ha tingutmés èxit... de públic. Però crec que en el tea-tre català hi ha 25 obres millors que aquesta!

BENZINA_26

per no dir gens, el format teatral que hagi detenir l’obra. El format teatral ha de ser l’a-dequat a la història que estic explicant. Joescric teatre per agradar als espectadors,perquè la gent que vingui a veure una obrameva rigui si és còmica, s’emocioni si és ten-dra, pateixi si és un thriller... La meva obses-sió és no avorrir i que la gent s’ho passi bé, ique estigui pendent de què passarà després.Aquesta és la meva obligació com a drama-turg. Si a més a més aconsegueixes altrescoses, són de més a més. El més importantés explicar un conte que sigui apassionant”.

He llegit que en el teu procés d’escripturat’acompanyes sempre de manuals. Un demedicina i un de psiquiatria.Va molt bé quan busques coses! És un catà-leg de malalties mentals. És una lectura quehe fet mil vegades. Sempre et van bé perquèles malalties mentals en el fons són metàforesde malalties socials. Tots els problemes men-tals que té un individu acostumen a ser unreflex de problemes socials, i a l’hora d’expli-car històries, va molt bé perquè ja parteixend’un conflicte potent. M’agrada també moltllegir les pàgines grogues perquè hi ha totesles professions del món. Vas passant les pàgi-nes i tot són històries breus, jo què sé, afina-dor de violins, saps? I t’imagines coses. I lafeina de buscar històries és aquesta: ajuntar avegades una obsessió compulsiva per lesescombraries amb un afinador de violins. Iajuntes aquestes dues coses i a vegades et surtuna historieta. Miro aquestes coses i também’agrada molt mirar llibres de cinema, comaquest (i me l’ensenya) de les 1.001 pel·lícu-les que has d’haver vist abans de morir, on hiha els arguments de les millors històries ques’han explicat mai en el cinema. I a vegadesd’un fil d’una història te’n surt una altra.

Que Jordi Galceran és un fan del cinemaningú ho discuteix. La seva pel·lícula de cap-çalera és Blade Runner, admira DavidMamet, i es confessa més espectador del setèart que dels escenaris. No és d’estra nyar,doncs, que les seves obres traspuïn unaestructura que les fa fàcil traslladar-les alcinema: espai únic, i tancat, molt claustrofò-bic, pocs personatges... Dues peces han estatportades a la pantalla gran: Paraules encade-nades, amb el títol de Killing words (LauraMañà, 2003), premiada al Festival deCinema de Màlaga del mateix any, i, com no,El mètode Grönholm, que el director argentíMarcelo Piñeyro va adaptar al cinema al2005 amb l’abreujat títol d’El método.

Escrius teatre cinematogràfic? “M’ho handit molt. Jo m’he fet la reflexió que potser

s’assemblen temàticament, però mai formal-ment. Quan vaig començar a escriure vaigarribar a la conclusió que no havia de lluitarcontra el cine. Que lluitar-hi, des del punt devista formal, és una lluita perduda. A lesmeves obres mai hi ha moltes petites escenes,ni moltes localitzacions. A mi sí que m’agra-den les bones històries, i al cinema hi sóntotes, però ara les haig de convertir al teatre, iper a mi el teatre vol dir intensitat i concen-tració, i si puc ficar la història en una solahabitació, si la puc ficar en temps real, si lapuc fer amb tres personatges en comptes devuit, com més petit i intens ho faci més teatreserà, perquè més s’allunyarà del cine.Shakespeare escrivia de l’altra manera, perentendre’ns: localitzava les coses ara en uncastell, ara en un vaixell, ara en una illa, enescenes diferents... perquè quan Shakespeareescrivia no hi havia cine, i aquella manera denarrar era molt atractiva. Però avui dia nopots competir contra el cine utilitzant lesseves armes formals, has de competir utilit-zant les armes del teatre. I per això la mevaobsessió sempre és fer-ho el més concentratpossible. Com menys elements faci servir,més intensa i més teatral serà la història”.

En una de les parets de l’estudi -vell, des-manegat i atrotinat, com si fos un avís perforagitar els intrusos, però amb una terrasse-ta estupenda que il·lumina el despatx onescriu-, hi ha un enorme paper d’embalar queocupa tot el mur. A mode de pissarra hi haapuntades anotacions dels primers capítolsd’El cor de la ciutat, del qual va ser guionistadurant unes temporades, amb post-its decolors per a cada personatge. A l’extrem opo-sat, un plafó de suro on hi té enganxats pro-grames d’El mètode Grönholm en altres llen-gües i retalls de diari.

Fa relativament poc, han sorgit iniciativesper crear una associació de dramaturgs deCatalunya. Galceran, referent inevitable, n’ésescèptic: “He vist per Internet alguna cosa,però no en sé massa res. No em sembla mala-ment però tampoc tinc la sensació que tingu-em grans problemes a reivindicar ni gransgreuges pels quals lluitar. La vida del teatre ésdiferent a la del món del guió, que treballesamb unes determinades condicions econòmi-ques, productors que et collen menys, pro-ductors que et collen més, i és important tre-ballar units perquè no s’aprofitin de nosaltres.Un autor l’únic que pot fer és mirar d’escriu-re la millor obra possible i que li produeixinde la millor manera possible. Els teus guanyseconòmics són un tant per cent de la gent queet vingui a veure: si et ve a veure molta gentguanyaràs molts diners, si vénen pocs, en

“

”

No tinc cap sensació d’enveja. A Catalunya el col·lectiu d’autors ensconeixem gairebé tots, gairebé tots som amics i gairebé tots ens alegrem molt dels èxits dels altres

BENZINA_27

guanyaran pocs. Pot ajudar estar units en unaassociació de cara a aconseguir això? Quet’estrenin millor les teves obres, que s’arribide manera més senzilla als productors? Quees fixin més en el que escrivim? És possible,mal no farà. És com si em diguessin que hihaurà una associació de novel·listes per rein-vindicar els seus drets. O una associació depoetes”.

Quina funció social compleix el teatre?Que la gent pugui viure altres vides. La ficcióserveix per això. Que la gent pugui experi-mentar sensacions i emocions que en la sevavida real mai podrà experimentar. I això ser-veix com a aprenentatge per a les pròpiesemocions: per aprendre coses, per ser perso-na, per aprendre a empatitzar amb el pati-ment dels altres, i per això serveix la ficció iper això la necessitem. Els éssers humansnecessitem menjar, necessitem reproduir-nos,i necessitem la ficció, alguna cosa que li donisentit a una vida que és absurda. A la ficció lescoses tenen un plantejament, un nus i un des-enllaç lògic, cosa que a la vida no passa. I peraixò necessitem les religions, que no és unaaltra cosa que contes explicats d’una maneraque donen sentit a la vida.

En aquests moments de crisi, representar denou El mètode que no fa res més que explicarfins on estem disposats a arribar per aconse-guir una feina, sembla ni fet a posta.Una de les raons de perquè l’obra ha tingutèxit és que parla d’un sentiment que totsconeixem. Tots hem hagut de passar en algunmoment de la nostra vida per un procés detria, per un procés de selecció, una vegada omoltes. I tothom entén aquest patiment queté el personatge per intentar agradar a la per-sona que t’ha de triar, intentar fer-ho el millorpossible. I l’obra planteja això. Fins on estàsdisposat a arribar. I tot i que estigui portat allímit, tothom entén el patiment dels perso-natges, perquè d’una manera o una altra tot-hom hi ha passat. I per això crec que s’enténa tots els països i a tot arreu. I si es continuafent, es continuarà entenent: sempre hauremde buscar una feina i sempre t’haurà de triaralgú.

De moment, el públic i la crítica ja l’han triat.I també el món editorial, perquè aquestsetembre, coincidint amb la reestrena,Edicions 62 ha publicat Sis comèdies, unaantologia de les sis peces teatrals més desta-cades de l’autor: Dakota (1994), Paraulesencadenades (1994), Fuita (1994), El mètodeGrönholm (2003), Carnaval (2005) i la inèdi-ta Cancún (2007).

BENZINA_28

BENZINA_29

/// Opinió / Sobre el terreny

El robatori més gran de la història

Eugeni Casanova

n espectre recorre la historiografia catalana. JordiBilbeny n’ha presentat una esmena a la totalitat segons la qualCastella hauria suplantat l’alta literatura i fets històrics cab-dals protagonitzats per catalans. Fins ara, la visió més o menysoficial s’havia mirat aquestes teories per sobre de l’espatlla,però les contradiccions són tan flagrants, les evidències, tanabassegadores, que els dubtes comencen a penetrar per lesescletxes mal segellades de les càtedres. En pocs mesos tot hacanviat i pocs qüestionen ja, per exemple, la catalanitat deCristòfor Colom. Un país que havia dominat la Mediterrània,que va imposar al món la seua llei marítima i que va generarla gran novel·la o els versos més delicats de la literatura euro-pea, es fon en una dècada. Com és possible?

Jordi Bilbeny fa pedagogia des de les beceroles i ha presen-tat una ponència sobre la censura moderna a la UniversitatCatalana d’Estiu per exposar proves irrefutables, com ara leslleis dictades. El segle XVI és recorregut de dalt a baix perdisposicions reials que estableixen un control ferri sobre lesidees i les publicacions, un fenomen habitual a les dictaduresperò que pocs s’han cuidat d’extrapolar a èpoques llunyanes.El 1503, els Reis Catòlics dicten una pragmàtica sobre el con-trol de les impremtes i l’estampació de llibres. El 1556, unareial cèdula de Felip II prohibeix, entre altres matèries, laimpressió dels llibres que tracten d’Amèrica. El 1556, unaaltra reial cèdula del mateix monarca ordena als oficials reialsdels ports americans que reconeguin els llibres que arriben enels vaixells i que requisin els que es troben a les llistes de laInquisició. El 1558, aquest rei mana imprimir un catàleg detots els llibres prohibits perquè siguin cremats públicament.Dos anys més tard, reforça aquesta disposició amb una reialcèdula.

Els càstigs per contravenir aquestes normes eren severís-sims, inclosa la pena capital. Els oficials reials exercien uncontrol estricte a les duanes i als ports, i existien brigades querecorrien viles i ciutats i buscaven sovint un sol document allàon pogués ser amagat. Bilbeny esmenta el cas de funcionarisenviats expressament a Amèrica per localitzar un llibre prohi-bit.

Aquesta era la part policial, però hi havia tot un estol decensors que eren funcionaris reials i tenien per ofici corregir iesmenar textos. La monarquia hispànica no era un cas excep-cional, a Europa sencera, amb els papes al capdavant, es vandictar centenars de lleis que prohibien i orientaven.

Aquests funcionaris haurien protagonitzat la tasca desuplantar la presència pública i documental d’una nació sen-cera. Els títols de propietat d’un continent acabat de descobrirs’ho valien. És un cas habitual en la història, Franco va esco-metre una tasca anàloga amb èxit i avui mateix, en plenademocràcia, impera una visió unidireccional d’Espanya impo-

sada per l’Estat que costa molt d’esbotzar. Al segle XVI lafeina era molt més senzilla: en va haver prou, possiblement,amb traduir unes 150 obres i alguns milers de documents,una feina que es va abordar en diferents generacions.

Bilbeny ha llegit centenars de textos on les dades que apa-reixen són un desgavell total. Es traduïen noms de lloc, peròes conservava la resta del text, de manera que, per exemple, aEl Larazillo de Tormes (Llàtzer de Tormos, un poble de laMarina Alta, segons la interpretació de Bilbeny) o a la cròni-ca de l’arribada de Carles V apareixen llimones a la Meseta ia Astúries.

Pere Antoni de Beuter escriu a la seua Historia de Valencia,publicada en castellà el 1546: “S’imprimí en llengua valencia-na com jo la componguí (...), sent jo valencià natural i escri-vint de València”. L’edició original, però, no s’ha conservat.Aquest seria el cas de molts llibres dels quals hi va haver unaprimera edició que ha desaparegut, com ara el Quixot, onCervantes –Miquel Servent, segons els estudis de Bilbeny– faconstar: “Nos han prohibido la lengua, pero no la pluma”. Lafe de baptisme d’aquest autor està grollerament adulterada ialgú hi ha escrit a sobre en una lletra totalment diferent.

València era en aquell moment el gran centre cultural delsestats catalans. “¿Com pot ser que personatges monolingüesen un país monolingüe escriguin no només en castellano per-fecto, sinó que regenerin la prosa en aquesta llengua?”, es pre-gunta Bilbeny. L’historiador explica que el segle XVI està plede llibres on apareix “nuevamente publicado” en les edicionsmés antigues. Un cas obvi seria el de Joan Timoneda(València 1518/20-1583), del qual es conserven majormenttextos en castellà en els quals consta “ahora nuevamente saca-do a la luz” o “nuevamente compilado”. “Ell va escriure sobre-tot obres de teatre que van tenir un èxit clamorós, però si elpoble no entenia el castellà!”, diu Bilbeny.

Philippe Berger, que ha estudiat el Renaixement aValència, constata que a partir del 1540 els editors ja nopoden publicar en català pressionats pels censors reials iinquisitorials. Existeix el cas notori del dominic lleidatàJeroni Taix, que va donar a la impremta un llibre sobre laMare de Déu del Roser en castellà el 1549 per ordre dels seussuperiors i, considerant-ho una aberració, ell mateix es vapagar l’edició en català el 1556.

Però la censura i la traducció no només haurien afectat laliteratura. La Decadència hauria estat un invent per justificarla desaparició d’un país sencer. “Segons els documents, tot elcomerç amb Amèrica passa per Sevilla, però això és impossi-ble perquè allà no hi havia llotja, ni consolat, ni casa de con-tractació, ni cosmògrafs, ni drassanes, ni tan sols port. I quancal produir ducats d’or, s’encunyen a Barcelona”. CanviantSevilla per Barcelona en alguns documents tot encaixa.

U

Lluí CabrerasCatalunya disposem d’un bon nombrede festivals que abracen o mesclen una

pila d’estils de música. Innecessari nomenarla quantitat de festes majors que se celebrenja que no trobarem localitat, poble, ciutat odistricte que no mostri amb orgull el seuesdeveniment.

Està acceptat que els espectacles musicals(ball, concert, recital) que es programen dinsdels actes de la festa major siguin gratuïts pera la població, és a dir, que els assistents nopassin per taquilla. Molt al contrari que enaquells festivals on el caixet dels artistes escobreix, en part, amb els ingressos de lavenda d’entrades. En ocasions passa que fes-tivals que van començar la seva etapa dins delregistre assumit pel sector, després van deri-var en un amulet de festa major.

Programar publicitant, sota el paraiguad’un festival, a l’aire lliure, a places, jardins oparcs, sense que el públic hi col·labori mit-jançant la seva butxaca per sufragar un blocdel cost de l’organització del concert o cicle,és una paradoxa que hauria d’abocar a totesles persones o organismes implicats en l’àm-bit de la gestió cultural a una rigorosa refle-xió.

Una altra qüestió que topa amb el con-cepte de festival és que la gratuïtat devalua laproposta artística per diverses raons i tambéper les condicions tècniques en què es desen-volupa: assistència d’un públic on es barre-gen els que tenen interès i els que hi passe-gen fent una ullada, moviment continu depersones que, amb tot el dret del món, vaga-regen per l’espai públic, murmuri de fons a

causa del servei a clients de bars contigus alrecinte, i, de vegades, contaminació acústicaprovocada pels automòbils que circulen peravingudes i rondes adjacents. En una tessitu-ra com aquesta, un festival s’ensorra, i el pro-motor, normalment el municipi, hauria derepensar el plantejament.

Dóna la impressió que es vol emmascararla manca de públic de determinats festivalsque, tot i havent començat en locals tancats icobrant entrada (auditoris, teatres, centresculturals), per seguir caminant necessiten eltrasllat a espais de festa major sota el fals ver-nís de la socialització de la cultura i el dret aaquesta sense que hi hagi participació en eldispendi. Un posicionament més proper apolítiques paterno-populistes que a un trac-tament seriós d’un festival amb personalitat.

Als gremis corporatius, associacions pro-fessionals o sindicats que es mouen dinsl’àmbit musical els hauríem de preguntar alrespecte. La realitat dura i pura constata queaquestes agrupacions s’acosten a grans passesa la dita popular: “pa per avui, gana perdemà”. El bolo pel bolo, l’alimentós (el ques’entén en termes de subsistència), sense dis-tingir entre allò que es presenta sota l’epígrafd’un festival però que utilitza els paràmetresd’una festa major, condueix a la confusió i aldesgavell.

Per prestigiar la música, excepte en lesfestes majors, s’ha de procurar el pagamentmitjançant la venda d’entrades entre aquellsque tenen curiositat o interès per gaudir,escoltar, participar.

Determinats llenguatges musicals s’utilit-zen, a causa de la seva cobertura cultural, peramenitzar el vermut d’aquells que a la sorti-da de concerts “d’alta costura” prefereixenasseure's en un cercle al voltant d’una taulaabans que desaparèixer per altres zones de laciutat on la tapa i el vi perfumat no vénenacompanyats d’un saborós concert de músi-ca popular gratuïta.

Igual que músics que accepten, a canvid’un caixet, només faltaria, tocar als llocsassenyalats, es queixen de la mancança declubs en el territori i de l’augment de lademanda de grups per amenitzar recepcionsd’empresa o actes socials de caràcter institu-cional. El fotut mercat marca la pauta;

aquesta, la partitura, i la hipoteca, la necessi-tat. Això és així, consumir i consumar, peraixò als músics els toca de vegades ballarsense ritme.

MUSICALS A BARCELONAEn la frontera entre segles, al voltant de l’any2000, el consistori barcelonès, animat per lesforces vives de la societat teatrera, transfor-ma, arregla i adapta l’antic Palau delsEsports del carrer Lleida en allò que escomençaria a conèixer sota tres majúscules:BTM, Barcelona Teatre Musical.

Per a l’operació, els nostres responsablesmunicipals van utilitzar l’empresa BSM,Barcelona de Serveis Municipals, la mateixaque gestiona aparcaments, el recinte delFòrum i alguna que altra activitat relaciona-da amb la cosa pública.

La idea, amb una gran dosi de bonesintencions, pretenia sedimentar a partir delBTM una sèrie de musicals amb marca prò-pia per, un cop rodats a la nostra ciutat, viat-jar a Madrid i a diferents territoris europeus.Una teoria, la que defensa que per actuarglobalment s’ha d’emfatitzar el que és local,que, tot i estant ben pensada, en el cas queanalitzem no es va poder afermar.

L’estratègia empresarial se sostenia sobreuna taula de quatre potes: BSM-BTM, elbinomi municipal; Focus, la productora pri-vada; ICIC-Generalitat de Catalunya, inver-sió pública a recuperar a través de crèditsreintegrables, i SGAE-Fundación Autor,aportació privada a pèrdues i guanys.

Durant una llarga temporada, els mitjansde comunicació van informar amb amplitudsobre un projecte que ens col·locaria en elscircuits internacionals del musical amb obresd’autoria pròpia. Si tinguéssim temps, unrastreig per les hemeroteques confirmaria laveracitat d’aquest fet. Però en les societatslíquides com la catalana, la memòria estàsubmergida en el fons del pantà. Per aixòavui ningú se’n recorda de la bona nova queen el seu dia es va anunciar a so de bombo iplaterets.

La cosa bona és antiga i, en adjectivar-lacom a nova, els operadors van oblidar que elmés interessant del teatre musical que s’haparit a Catalunya des de la transició ja ho van

/// Opinió / Guirigai

Dilemes i contradiccions

AIl·lustracions de Carlos Sánchez

BENZINA_31

inventar Dagoll Dagom amb Antaviana iFlor de nit i La Cubana amb Cómeme el coco,negro.

El periodisme lleuger oficial, el queescriu, emet i projecta imatges parlants, no esva preocupar d’informar sobre les possiblescauses de l’ensorrament, molt menys delmuntant de les pèrdues. Ni l’ICIC, Institutque es nodreix de l’erari públic, va poderrecuperar els crèdits reintegrables ni ho fariala SGAE-Fundación Autor, amb uns pressu-postos que sumen els ingressos dels autorsperò també els d’altres mecanismes legals quefaciliten la recaptació pel cànon per còpia pri-vada, un sistema que obliga a passar per caixaa tota la ciutadania.

No obstant això, el musical global de fran-quícia, o el producte internacional que s’ad-quireix per adaptar-lo al que és nostre, vaarrelar a Barcelona. Recordem la quantitat depúblic que va passar per taquilla i comprova-rem aquesta realitat: Grease, Teatre Victoria;Cabaret, Teatre Apolo; Mamma mia!, BTM.Ens queda un sospir: la reposició, vint-i-cincanys després, de Cómeme el coco, negro perLa Cubana en el Coliseum de la Gran Via, ique va tornar a disposar de l’estima del públiccatalà.

Ja va quedar anotat que els pilars del tea-tre musical d’aquí els van construir DagollDagom i La Cubana. Si les bones intencionsd’allò nou haguessin guardat a la memòria alspioners, potser ara estaríem comentant sobreexportació i circuits internacionals o, si mésno, no hauríem fet front a la pèrdua d’unsquants euros, els que es van diluir igual queho fa un terrós de sucre en un got d’aiguacalenta, la que bull i trenca el vidre en miltrossos.

EDUCACIÓ MUSICALPer experiència he detectat que quan es par-lamenta sovint d’un tema, és que l’assumpteroman submergit dins l’estany.

L’educació musical és recurrent en aparèi-xer com el remei de tots els nostres mals. Enshem cregut que conversant molt sobre la divi-nitat pedagògica, l’excels de la didàctica i laplenitud que atorga una bona estratificaciódels nivells d’un formidable programa d’estu-dis, la humanitat caurà rendida als nostrespeus.

La música com a socialització d’hàbitscomunitaris, l’ensenyament musical a primà-ria i secundària, les escoles municipals demúsica, les d’iniciativa privada, els centresespecialitzats per a la professionalització, elsconservatoris, els centres superiors del’excel·lència, la universitat i els seus doctors,

la pràctica musical per pur plaer, las guarde-ries artístiques de les activitats extraescolars,representen unes quantes parcel·les del debat.

Excés de retòrica, justificació de la nostramediocritat culpabilitzant el públic per noestar preparat per entendre el que compo-sem. Pobres genis incompresos! Els mateixosque responsabilitzen el món per la sevamanca d’educació musical. Una potinga con-dimentada segons els criteris del pontífex detorn.

No oblidem que la música va de l’oïda al’ànima i no al revés. Deixem en el bagul delsrecords la nostàlgia dels temps en què es can-tava en família, a tort i a dret, durant les tro-bades festives. Més greu encara: rebutgem latransmissió oral en el procés d’interioritzacióde les claus musicals.

La major part de les cançons, i gran partde les obres musicals, no estan plasmades enuna partitura. És després de creades que algú“que sap música” les trasllada al paper perdonar-les d’alta a la societat de gestió.

Hi ha la creença generalitzada, entreaquells que invertim temps en l’educaciómusical, que l’esforç ens faculta també per aun altre hàbit: el del redemptor que ajuda a lasalvació de les ànimes. Prefereixo l’apel·latiude mestre abans que el de professor i el dedeixeble abans que el d’alumne. A l’espaipedagògic no hi ha mestres sinó deixebles i aaquests no els salva ni Déu, sobretot a aquellsmancats d’oïda i als que la cultura de l’esforçels sona a cantarella antiga.

Hem creat una aristocràcia didàctico-pro-fessoral, fruït de rebuigs tardans causats per lamanca de costum escènica, que ha fet de ladocència una decència; un fracàs i a la vegadaun error, una espècie de barbàrie -espero quepassatgera-, un mal ús del sentit comú.

A l’art i a la creació alguna indecència elsha d’acompanyar, encara que sigui de tant entant. Les societats líquides, com la catalana,prefereixen la higiene, l’ordre, la seguretat, eltibat confort i que l’espai públic es mantin-gui innocu, inodor i insípid. La gent passe-jant, la contemplació, els jardins vius, el pai-satge contaminat, l’agitació del batec delscarrers, els fica la por al cos.

Vivim temps poc propicis per escenaris deruptura, els del “déjame vivir a mi manera y ami aire, que yo no me meto con nadie”.Potser una frase molt usada, no per això unlema, que va íntimament lligada a un apre-nentatge musical que tregui la cera de lesorelles, que valori la intuïció i que no prohi-beixi el seguir fent una miqueta el gamberroa aquells que encara ens agrada la indecènciade les aventures.

El fotut mercat

marca la pauta;

aquesta, la partitura,

i la hipoteca, la necessitat.

Això és així, consumir

i consumar, per això

als músics els toca

de vegades ballar

sense ritme

CANÇÓ-CABARET. ÒscarBriz és un artista de llargrecorregut. Després depertànyer a uns quantsgrups des del final dels anysvuitanta, el cantant i guitarrista de l’Alcúdia ens lliura

aquest treball en directe. Hotel Paraiso aplega un seguit de cançons quevan des del tango als boleros passant per la cançó brasilera. Cal remar-car que en aquest disc compta amb la presència determinant de la can-tant Cristina Blasco i que Briz li cedeix la veu principal en tots els temes.Blasco pren el paper de Victoria en les cançons. Interpreta els monòlegslírics que ha escrit Briz per mitjà del personatge de Victoria. Ella és unadona de quaranta anys separada que treballa a l’Hotel Paraiso. Sota l’at-mosfera de cabaret, els temes giren a l’entorn de l’amor i el desamor, dela tristesa i la sordidesa del present dels derrotats. Tots els temes sóninterpretats en castellà. La connexió amb la sensibilitat femenina quedapalesa en les composicions poètiques del disc. La banda que acompan-ya el duet interpretatiu dóna color i permet acostar la seva proposta auna actuació d’orquestra íntima i experimentada. Hojas secas vuelanhastat tí o Hotel Paraiso són dues de les millors peces d’aquest espec-tacle de cabaret musical.

Hotel ParaisoCRISTINABLASCO &OSCAR BRIZPicap

ROCK. Aquest és un discextens i ambiciós, on ÀlexTorío agrupa divuit com-posicions escrites entre el2004 i el 2008. L’obrafunciona com una menad’enciclopèdia personal

en què Torío amplia els seus horitzons musicals i lletrístics. La totalitatdels temes són interpretats íntegrament en anglès i les connexions ambel rock i la cançó americana són més que presents en cada composició.És el seu quart disc enregistrat i després del seu anterior treball Thelame fiancée (Sinnamon Records, 2006) ens porta cap a terrenys àridsen els quals l’aspresa és bellesa abassegadora. La seva veu rugosa, elsarranjaments granítics i alhora sinuosos de les seves millors cançons,sedueixen pel seu so compacte i madur. Temes com ara Tonight we stayhome que atresoren l’alè dylanià en la seva melodia, o bé Portrait enquè el piano i la seva veu profunda i aspre revisita els paratges sonorsde Tom Waits. Torío no prova de recrear la música dels seus mestresesmentats anteriorment sinó que s’afegeix amb honestedat i talent auna manera de fer cançons atemporals, clàssiques. PrincipiaMathematica és un àlbum que transita per les cançons d’amor i exis-tencialistes, de motius urbans i sobre el sentit de la vida. El títol deldisc fa referència a l’obra Philoshophia Naturalis Principa Mathematicad’Isaac Newton que recollia les seves conclusions sobre el comporta-ment matemàtic de la natura. Aquesta referència s’explica pel fet queTorío és físic i professor de matemàtiques. Tots els dibuixos que il·lus-tren el disc són originals d’Evru, l’artista abans conegut com Zush, queha il·lustrat discos de Peter Gabriel i Pascal Comelade, per exemple. Alllarg de les audicions d’aquest disc compacte, podem detectar la madu-resa creativa i compositiva de Torío, qui per cert s’ha ocupat de la pro-ducció i l’enregistrament de tot l’àlbum. Cal destacar que temes comara Ugly in the city i The farm of horrors –que compta amb la veu deMaria Bennassar- són perles sonores per a oients exigents.

Principia MathematicaÀLEX TORÍOPicap

POP D’AUTOR. Un certminimalisme en una pro-posta que prova d’acordarla tendresa de les seveslletres amb el format dedues veus i guitarra.Tenir-ho tot és el disc de

debut d’aquest tàndem que forma Senyors Tranquil: David Amills i GadSans són els dos cantants i guitarristes del grup. Es fan acompanyar perles percussions i el piano de Pau Vallvé, qui és també el productor deldisc. El referent immediat de la seva música és Simon & Garfunkel.Perquè el duet compositiu se serveix dels recursos harmònics i els jocsde veus a què ens tenien acostumats els artistes esmentats anterior-ment. Senyors Tranquil incorporen les melodies lluminoses i intenses decertes referències d’alt nivell internacional, com ara el vessant harmò-nic de Portishead o d’estils càlids com la bossa nova. Aposten per lasenzillesa i el caliu de la guitarra acústica. Pau Vallvé ha inserit petitsdetalls que fan de les 12 cançons del disc compacte una propostamusical més contemporània. La tendència general del disc és el senti-ment de malenconia que podem detectar en alguns dels millors temes:Tenir-ho tot –cançó que dóna títol al disc i que és una declaració sobreels lligams entre l’amistat i l’amor- i Somiador –tema que reincideix enel després de la ruptura amorosa. La temàtica urbana, els retrats socialsi les relacions entre l’amistat i l’amor són els motius poètics del seu tre-ball compositiu. Són cançons tranquil·les però no pas absolutamentcalmoses. La intensitat en les seves veus donen un to personal a aquestdisc que és una de les bones sorpreses de la música del nostre país. Peracabar el disc, el duet inclou una versió acústica del tema dels TheCure In between days. És una manera excel·lent d’obrir noves possibi-litats melòdiques als seus propers treballs. Els Senyors Tranquil són unaversió renovada dels duets catalans que ja ha conegut el mercat catalàen la pell dels recordats Ia & Batiste, per exemple.

Tenir-ho totSENYORS TRANQUILMúsica Global

CANÇÓ-JAZZ. És un delsnostres cantautors i estu-diosos de la cançó catala-na i francesa més impor-tants. Escriptor i filòleg, amés de cantautor, publicaamb aquest treball dis-

cogràfic el seu quinzè disc. A contraveu ha estat arranjat i dirigit musical-ment per Esteve Molero, que és especialista en big-bands, que ha dotatla seva música d’un regust jazzístic d’alta intensitat. Pujadó ha comptatamb la intervenció de músics de primera fila com ara Jordi Bonell (guitarra) i Eduard Altaba (contrabaix) entre molts d’altres. Es tracta d’un treballque viatja des del lirisme i l’humor cap a paisatges físics i mentals quecaracteritzen l’ésser humà: les pors, l’estupidesa, l’amor i la mort. Hi tro-bem temes de crítica social i política a Plou sobre Europa, que és unacançó que alerta dels perills de l’ultradreta europea. O també fa referèn-cia als costums i les rutines que abasseguen l’individu a Aigua estanca-da. És un gran coneixedor de l’obra de Georges Brassens i ha estat autorde discos monogràfics sobre aquest cantautor francès. Pujadó ha sabutdotar les seves composicions d’un estil versàtil que incorpora la crítica il’humor en la seva proposta de big-band jazzística. A contraveu és unamanera de tenir el bo i millor de la seva música.

A contraveuMIQUEL PUJADÓColumna Música

CANÇÓ. Després d’unaestada a Glasgow, RafaXambó ens porta aquest discque ja ha rebut alguns pre-mis. Andanes inclou deucançons que voregen l’inti-misme i no deixen de banda

la crítica social. Nascut a Algemesí és professor de Sociologia a laUniversitat de València, a més de cantautor compromès amb el naciona-lisme valencià. El seu tema principal del disc és A Glasgow, que ha rebutel premi de Millor Lletra als Premis Ovidi 2010. És el seu quart disc ireincideix en la seva proposta poètica intimista i de crítica social. Cal dirque també se serveix de textos poètics per a les seves cançons. Incorporapoemes de Manel Rodríguez-Castelló i d’Isabel Garcia Canet. Andanes téuna atmosfera de malenconia enamorada. Hi col·labora, per una banda,el gran Miquel Gil, de veu profunda i combativa i, per una altra banda,Albert Ortega s’ocupa dels arranjaments i la mescla final de l’enregistra-ment discogràfic. És un disc amb deu temes intensos, de passió i memò-ria; Vestit de neu, Aiguacels i Assassins del sud són peces rodones d’unalírica ben destil·lada pel sentiment de pervivència i humanitat. En lesdues darreres cançons esmentades, la veu de Miquel Gil acompanya aRafa Xambó.

AndanesRAFA XAMBÓPicap

Crítiques de música Per Ricard Mirabete

BENZINA_32

scexm-el

brana

naltatmbió.

Thedselsns,tayenorses a

piais-delicata-ueus-ueAlu-ro-omde

ertro-daresdera.dead

perdelel.csor-de

mò-laitsstati-

es:breenalsre-entestPerhebi-naalà

BENZINA_33

El Far del Rock

EspalmadamacetaAmb només una veu i

una guitarra, les cançons

de José Juan González

flueixen amb un cert

neguit i una angoixa que

supura pels racons del

seu nou treball Miedo

al silencio. El disc l’ha

produït Arnau Vallvé qui

també s’ha ocupat

juntament amb Aleix

Sons de les mescles

a l’estudi Can Sons.

És autor de cançons denses,

d’atmosferes ben sovint

fosques i melangioses.

A BENZINA ens

ofereix un tast

de la seva visió

de les coses. Per ell

la música és més

que una obsessió.

er què estàs en el món dela música?Per salut mental. És unmón molt saludable perun boig. Molt més salu-dable que el món de la

droga. Però menys saludable que el món del’esport. És un món sobrevalorat sovint i, devegades, màgic quan assajo sol, molt sol acasa o en alguns concerts (però això pre-gunta-ho al públic).

Quin espai ocupes en l’escena musicalcatalana?Un espai molt petit, toco sol a l’escenari; ésun espai petit però molt acollidor, semprem’hi trobo genial i m’ha creat addicció.L’espai de la mida que hi caben els que emvénen a veure. Si vinguessin a milers,necessitaria un estadi de futbol.

Enregistres discos per fama, diners o fans?Per aprendre aquest ofici. Per aprendre demicros, de mescles, de compressors, dereverbs, panoràmiques... pregunto moltís-sim però després m’adono que la mevafeina és cantar i tocar i que a enregistrar,que s'hi dediquin els que en saben. La famala regalo, els diners me’ls gasto en instru-ments i dels fans no en parlo perquè no sócjo.

Recomana’m tres músics o grups catalansManel, Za i Nueva Vulcano.

Quina importància li dónes a les lletres deles cançons?La justa i necessària, mai més que això. Operdó, molts cops menys. Sempre faig elque puc però n’estic orgullós perquè són lesque són, i les passejo amb orgull poruc iencongit.

En quin projecte estàs treballant ara?En el de sempre, fer més cançons, repassarles que tinc, explorar les il·limitades possi-bilitats de dos instruments que sonen a lavegada: guitarra i veu. I que bé que m’hopasso! Pateixo quan la veu se me’n ressent oquan no puc tocar. M’encanta el so delpiano però no puc abandonar la guitarra, ésmolt gelosa. Ara tinc un gran projecte, unacatedral, una piràmide: ser pare. Però tocari cantar sempre m’acompanya com una pas-sió, com una obsessió, com sempre, commai.

Espaldamaceta

P

DISCOGRAFIAMadera y poca luz (Bankrobber, 2008)Cae algo al suelo (Bankrobber, 2009)Miedo al silencio (Bankrobber, 2010)

ENLLAÇOSwww.myspace.com/espaldamacetawww.bankrobber.net/web2/ca/espaldama-ceta

Espaldamaceta

BENZINA_35

El rebost de Benzina

ls Alta Tensió van començar afer música el 1990 pel barri de Sants de Barcelona.Van debutar amb un disc compartit amb elsWhisky’ns collons i els Impresentables que duia eltítol d’Els joves (Al·leluia Records, 1993). Des d’a-leshores van editar aquest Aigua del Carme (1994) iHomo sapiens (Al·leluia Records, 1996). El seu pop-rock de tall clàssic assimilava referències del coun-try i del blues, principalment. La portada il·lustral’estació de Sants als anys seixanta i reprodueix unanunci de l’època. De fet, aquest disc és un home-natge al barri de Sants i amb alguna al·lusió concre-ta al districte, com en el tema Tancat a Montjuïc.Les cançons tenen l’energia i la frescor dels bonsinicis. Van comptar amb Ricky Gil dels Matamalaper compartir la veu en un dels seus millors temesdel disc: Em torna boig. Aquesta cançó recrea el sodels Rolling Stones i apunta bones maneres en laveu del cantant del grup, Joan Pàmies. El nucli ori-ginal manté un equilibri harmònic amb els teclatsde la Núria Martí, la guitarra esmolada d’EnricCiurans i el baix de Josep Lluís Perpinyà. Dos anysmés tard van aconseguir un so més depurat amb eltreball següent, Homo sapiens. És un disc que signi-ficarà la seva consolidació com a grup de pop rockamb un estil propi. Van trigar uns anys a desempa-llegar-se de les influències musicals més marcades ia aconseguir un so més personal. El seu rock éshereu del rock dels setanta del segle passat. Lesseves composicions acullen la duresa rockera ( Ambl’aigua al coll ) i la millor tradició del rock melòdic iagressiu (El somni d’una nit d’estiu). Les cançonscomponen un mosaic d’instantànies musicals, ric endetalls melòdics i amb lletres intimistes i poètiques.Tot és dintre meu, per exemple, és una apologia de laimaginació com a via cap a un estat de felicitat.Finalment, l’any 2000 van produir-se ells mateixosel seu darrer treball discogràfic que contenia lesseves últimes composicions. El disc duia el títold’Àngel salvatge i cada cançó tenia el seu to de veuadient. Aquest àlbum era format per deu temes quevan ser produïts per Richi Roquer i ells mateixos.Durant el 2000 van estar fent una extensa gira perbars presentant aquestes cançons i, en certa mane-ra, acomiadant-se dels seus fidels seguidors. R. M.

E l grup de l’Empordà van aca-bar la seva trajectòria amb aquest últim concertenregistrat a Barcelona el desembre de 2001. El seuprimer disc compacte datava de l’any 1988, quan al’escena catalana hi havia el pop suau i melòdic delsDuble Buble o quan encara els Sopa de Cabra nohavien aixecat el teló del seu rock. Els Sangtraïtvan tirar pel dret i es van afirmar com l’aposta pelrock dur i el heavy en català. La banda va debutaramb Els senyors de les pedres (Picap, 1988) queincloïa un parell de temes que es van convertir enèxit més endavant. De fet, aquestes dues cançonshan estat la seva carta de presentació al llarg de laseva carrera: Els senyors de les pedres i El vol de l’ho-me ocell. Ambdós temes els recuperen al final d’a-quest disc doble de l’últim concert. Al llarg delsanys noranta del segle passat, van editar un parellde discos que recreaven els contes i llegendesmedievals i mostraven la cara fosca del rock dur.Tanmateix, no és fins al 1999 quan editen un disccompacte que convida a pensar que ampliarienhoritzons musicals. Ens referim a L’altre cantó delmirall (Picap, 1999) que és un disc en què la forçade les guitarres i la construcció de temes rockersarriba a un alt nivell d’emotivitat. Això es deu al’excel·lent producció del Jordi Armengol que dónanoves sonoritats a la banda de La Jonquera. Són elstemes d’aquest disc que el grup els reprèn ambencert en aquest testament musical que significaaquest disc en directe. Recordem l’energia poèticad’un dels seus millors temes El bosc de formigó o béla tendresa de la balada-rock Lluna negra. Al llargdels 32 temes que conformen L’últim concertSangtraït van retre un homenatge als seus fidelsdonant-los allò que amb ells compartien: rockenergètic, duresa en l’expressió i força emotiva. Elsmembres del grup que acompanyaven el cantant ibaixista Quim Mandado donaven un contrapuntvitalista al grup: la Lupe Villar (guitarra) i el PapaJuls (harmònica i veus), a més del Josep MariaCorominas a la guitarra i del Martín Rodríguez ala bateria. Ben sovint jugaven la carta de les conne-xions amb els jocs de veu i posada escènica delsQueen i, per exemple, els cors de veus recordavenla proposta dels anglesos esmentats anteriorment.

Eesprés del final forçat de Sau,Pep Sala va reprendre amb força el seu treball ensolitari. La desaparició de Carles Sabater un anyabans de l’enregistrament d’aquest disc, permet res-seguir les petjades de l’amistat que els unia als dosmés enllà de ser el duet de Sau. Pep Sala ja haviaeditat un parell de discos amb La Banda del Bar i ésbo de recordar el doble disc Històries d ’OldJohn/Mardi Gras (Picap, 1997). Amb Nascuts en laboira (2000) Pep Sala demostra àmpliament el seutalent creatiu. El disc manté una unitat temàtica imusical fora mida, composa cançons que recreen lamalenconia i la tristesa dels moments que viu des-prés de la mort de Carles Sabater al febrer de 1999.Recordem algunes de les seves millors peces com araSi no fos per tu i Deixeu que toquin les campanes. Sónhomenatges a la persona, al músic, amb qui va tocarel cel amb Sau. El disc l’obre amb un tema quereprèn al final com una mena de continuació icloenda: Suite de la boira. Pep Sala reflecteix el seutemps vital i alhora el seu paisatge natural tot fentreferència a la Plana de Vic. Es mou entre la melo-dia del pop i els apunts de rock que fan de la sevaproposta una fusió musical que arriba d’una maneradirecta al seu grup de seguidors. Ell mateix en fa laproducció, com en la majoria dels seus treballs, i s’a-ventura en provatures més electròniques i personalscom en el tema Hores d’insomni i rom. La columnavertebral del disc estructurarà des d’aleshores moltdels seus concerts ja que un dels temes més celebratsque conté aquest treball (Fes-me un lloc al teu costat)obrirà moltes actuacions al llarg d’aquesta dècadadel segle XXI. La música celta serà molt més que unreferent en tots els seus discos i les balades d’arrelirlandesa serà un dels punts forts de la seva aventu-ra musical. En els temes esmentats, Sala arriba amostrar-se com un músic i lletrista d’alt nivell, ambles seves constants compositives, però dotat de lacapacitat creativa per arribar directament cap a l’e-moció. Dels seus treballs següents, esmentarem elconcert en directe Una nit amb orquestra (Picap,2003) i Un petit moment de dubte (Picap, 2006) quefan palès el seu talent per aconseguir un so nítid iconvincent, amb una atenció acurada per la melodiai els bons arranjaments musicals. R. M.

DAigua del CarmeALTA TENSIÓAl.leluia Recordspop-rock

Nascuts en la boiraPEP SALABlanco y Negropop

L’últim concertSANGTRAÏTPicaprock

BENZINA_36

BENZINA_37

de comoditat (amb només uns clics és possibletenir el llibre desitjat sense haver de desplaçar-te) i econòmic, ja que els preus de compra sónmolt més assequibles i, per altra banda, és pos-sible la descàrrega de títols gratuïtament, sensehaver de pagar.

En el segon grup, el dels escèptics, en el qualem trobo, hi ha els que pensen que la lecturad’un llibre a través d’un suport digital no equi-val a la d’un llibre tradicional, que és molt méspersonal i més propera ja que permet que el lec-tor es mimetitzi amb l’obra i amb la història queestà llegint. La lectura a través d’un dispositiudigital pot produir cansament en la visió i pro-blemes de lectura; pot violar els drets d’autor jaque algunes de les obres són digitalitzades ipublicades sense cap tipus d’autorització. Elmitjà virtual, a més, no ofereix garanties que lainformació sigui autèntica, ja que qualsevol potmodificar una obra i “penjar-la” a Internet. I perúltim, condueix a la feblesa dels processos depublicació de noves obres, ja que ningú les com-pra perquè se les pot baixar d’Internet.Afortunadament, la compra d’un e-book no estàa l’abast de totes les butxaques.

Jo estimo els llibres, els tradicionals.M’agrada anar a les llibreries i envoltar-me dellibres, admirar-los a les prestatgeries, agafar-losi fullejar-los, llegir alguns paràgrafs, acariciar-los, fer cua a la caixa, pagar-los i fer-los meusper sempre. M’agrada la sensació de portar-nealgun exemplar a la motxilla, saber que en qual-sevol moment el puc treure i practicar amb elluna immersió literària a qualsevol lloc, sensehaver de dependre de cap font d’alimentacióalternativa; m’agrada llegir-los a qualsevol racóde casa, olorar-los, mimar-los. La lectura d’unllibre requereix una litúrgia que es transformaen quelcom religiós, amb el tacte de les pàginesautèntiques i el moment de tancar-los quanarribo al final. El contacte físic. Em nego a lle-gir cap e-book i convido des d’aquí a tothom–tot i el risc que es pugui considerar un acte qui-xotesc– a fer el mateix. El dia que tots els llibresdeixin de tenir ànima, que siguin electrònics,serà un bon moment per retrobar-me amb elsque ja he llegit i donar-los una segona o terceravida. Tantes com ells m’han donat a mi.

/// Opinió / Cabaret d ombres,

No llegiu llibres sense ànima

José Antonio Pilar

embla ser que els dies del paper es vanquedant enrere. Un dels senyals més

evidents és que Amazon, la botiga onlinemés coneguda a tot el món, ja ven més e-books per Kindle (un e-reader) que llibresde tapa dura. La seva aposta pels llibressense ànima, s’ha vist recompensada ambaquesta singular fita, que per als més avan-guardistes ha estat motiu de satisfacció i pelsmés tradicionalistes, una raó de dol.L’empresa va anunciar al juliol que, en elsegon trimestre de l’any, havia venut 143 lli-bres electrònics per cada 100 en paper,incloent-hi els títols que aleshores encara noestaven disponibles al Kindle. I això no éstot: sembla ser que la tendència afavoreixclarament el nou format ja que, en les qua-tre setmanes prèvies al mes d’agost, la pro-porció va pujar fins a 180 a 100; durant l’es-tiu, els ritmes de descàrregues s’han accele-rat. Tant és així, que el líder de la company-ia, Jeffrey Bezos, va qualificar el canvid’”espectacular” ja que porten 15 anysvenent llibres de tapa dura i només 33 mesosper a Kindle, amb un patrimoni llibreter demés de 630.000 títols, a més d’altres 1,8milions lliures de drets d’autor.

Els lectors es van dividint entre els quedefensen el món virtual i el físic, amb argu-ments ben diferents. Els primers, partidarisdel desenvolupament de les noves tecnolo-gies, s’han convertit en viatgers que ocupenun seient preferent en el tren de la moderni-tat. Consideren que l’accés universal els per-metrà, mentre tinguin accés a Internet, arri-bar a qualsevol obra de forma immediata irápida (que no és el mateix que tenir-la a lesmans), sense dependre de les existències ales llibreries i sense haver de portar aldamunt un número infinit de publicacions(no conec ningú que vagi per la vida carre-gat de llibres). També donen raons de mobi-litat, ja que pots portar el teu e-book en unamemòria i llegir-lo a qualsevol sistema digi-tal (no és possible això mateix amb un llibretradicional?); de protecció del medi ambient(el e-reader només consumeix bateria quanes passa la pàgina) i estalvi de paper. També

SM’agrada anar a les

llibreries i envoltar-me de

llibres, admirar-los

a les prestatgeries,

agafar-los i fullejar-los,

llegir alguns paràgrafs,

acariciar-los, fer cua

a la caixa, pagar-los

i fer-los meus

per sempre

[ [

[ [

BENZINA_38

Helena BufferyShakespeare en catalàEditorial Eumo

Lolita BoschVeus de la nova literatura catalanaEditorial Empúries

Veus és un antologia que reuneix textosde quaranta-un autors que escriuen enllengua catalana i vénen d’una tradiciócomuna: la de Francesc Trabal, CaterinaAlbert, Mercè Rodoreda o LlorençVillalonga. Però no està feta amb criteriacadèmic o vocació canònica, sinó queneix de la curiositat lectora de LolitaBosch i de la seva voluntat d’observar dela vora una literatura que a vegades enssembla poc visible i sovint és rebuda, finsi tot a casa nostra, amb estereotips litera-ris sense fonament. Així que Veus és,sobretot, una invitació a fer una immersióinsòlita i poc freqüent en la nova narrati-va catalana. I és també el resultat d’unprocés de recerca independent, meticu-lós, honest i molt gratificant. La possibi-litat de descobrir una literatura ambvoluntat universal, arriscada i viva.

Xavier CarmaniuHistòria amb pilotesEditorial Meteora

Xavier Carmaniu, historiador i periodista,ens brinda l'ocasió d'acostar-nos a lesbiografies d'onze personatges les videsdels quals han transcendit el món delfutbol i han entrat de ple en la Històriaen majúscules, i no pas per motius espor-tius sinó per poderoses raons humanes. Gràcies al llibre Història amb pilotes viat-jarem de Palamós al Tibet, passant pelBrasil, Anglaterra, França... i saltarem enel temps fins a la Guerra dels Balcans, ladescolonització del continent africà,l'URSS de la Guerra Freda, l'Alemanya deHitler, l'exili de l'Espanya republicana...per arribar a l'any 1895 i comprovar queles dones ja jugaven al futbol! Carmaniuaconsegueix descriure de manera didàcti-ca i atractiva cent anys de la història.

Marta TorresBarcelona Metro a Metro Un viatge històricEditorial AlRevés

Marta Torres ens demostra amb aquestllibre que un dels llocs més interessantsde Barcelona és el metro, ja que cadaestació amaga un pessic d’història de laciutat. Per exemple, Horta era on es ren-tava la roba de les famílies de classe altai l’estació de Fontana deu el seu nom auna antiga finca de Gràcia que comptavaamb jardins i una bonica font. Barcelonametro a metro no és només una guia. Ésun llibre per ser viscut, per conèixer l’ori-gen del nom de cada estació, per apro-par-se a llocs d’interès des d’un punt devista inèdit. La guia fa que cada nomd’estació destapi una plètora d’històries,persones, episodis íntimament lligatstots ells de maneres diferents a la vidapassada –i per tant, present– de la ciutat.

Casimiro Torreiro{Joaquín Oristrell} L’ofici en pluralEditorial Filmoteca de Catalunya

Oriol IllaIndependentisme catalàEditorial Angle

Independentisme català explica minucio-sament i sòlida com l’independentisme aCatalunya és avui una alternativa versem-blant que ha estat capaç d’integrar unespectre prou plural de la societat catala-na, com per sobrepassar el llindar de lautopia per ser una proposta absolutamentrealitzable. Aquesta obra aconsegueix,amb perspectiva històrica, desgranar ambprecisió les dificultats que suposa crearun estat propi avui, però també les opor-tunitats i fortaleses de què gaudeixCatalunya perquè esdevingui un nou estatreconegut per la resta d’estats del món.És una obra consistent, crítica i d’actua-litat, que respon amb rigor i arguments alviu debat de la independència deCatalunya. Una obra sòlida que esdevé unfull de ruta per avançar en l’independen-tisme català del segle XXI.

És el mateix Shakespeare el que llegimen anglès que el que llegim en català?Fins a quin punt les traduccions d'unautor tan cabdal marquen tendències enels escriptors i els dramaturgs nacionals?Quan es va començar a tenir Shakespearecom a la figura més important de leslletres i el teatre universals? Com és queCatalunya és una de les cultures ambmés devoció per Shakespeare? En aquestllibre, l’autora ens explica la història de latraducció i la recepció de Shakespeare aCatalunya, analitza el viatge de les obresde l'autor des de la seva Anglaterra nadi-ua cap al català i estudia la influènciaque va exercir en la regeneració culturalcatalana del segle XIX i el seu paper en lacultura catalana contemporània.

Riccardo PetrellaUna nova narració del mónEditorial Tres i Quatre

El capitalisme i el sistema liberal tendei-xen a convertir en mercaderia tot allò queels envolta, fins i tot els béns comuns,aquells que no són propietat de ningúsinó que han de ser fruïts i respectats pelconjunt de la humanitat. La privatitzacióde l’aigua o de l’aire (espais de controld’aerolínies, etc.) és un element depoder: qui controla l’aigua, com a bévital, controla la vida. L’or blau, per con-trast amb l’or negre, és essencial per a lasubsistència dels éssers vivents. El seucontrol i l’escassetat futura deguda a l’es-calfament global i a la desertificació,desencadenaran conflictes bèl·lics en unfutur no massa llunyà i gens optimista. Laidea global del llibre és que contra lamercantilització i la privatització de lavida, cal reivindicar la humanitat com afigura jurídica.

Elizabeth StroutOlive KitteridgeEdicions de 1984

L’Olive Kitteridge, protagonista que dónanom a l’obra, és testimoni de la vida quo-tidiana dels habitants d’un poble de lacosta est dels Estats Units. Mestra d’esco-la jubilada, observa en la proximitat i en ladistància els canvis, petits i grans, elstràngols dolorosos i les alegries més ínti-mes que es produeixen dins seu i en elsseus veïns. La novel·la està estructuradaen capítols que són com històries inde-pendents i el fil conductor és l’Olive, quesurt a cadascun d’ells amb més o menysprotagonisme. Strout basteix les històriesd’aquesta novel·la coral de fina irona, demoments sorprenents i d’emoció intensa.Pulitzer 2009 a la millor novel·la i mésrecentment ha guanyat també el PremiLlibreter 2010.

Breu biografia i repàs a la trajectòria pro-fessional del guionista, productor, escrip-tor i director barceloní Joaquín Oristrell, acàrrec del professor i crític de cinemaCasimiro Torreiro. Dotat d'un peculiarsentit de l'humor que no defuig la críticasocial i política, Oristrell és una de lesfigures clau en el desenvolupament delgènere de la comèdia amb títols com Losabajo firmantes, Sin vergüenza, Novios oInconscients i un dels realitzadors detelevisió i cinema més prolífic i polifacè-tic del país. El llibre inclou la filmografiadel director, bibliografia i hemerografia,un índex onomàstic i un altre de títols.Pertany a la col·lecció Cineastes quepublica la Filmoteca de Catalunya ambl’Institut Català de les IndústriesCulturals dedicada a conèixer i difondrel'obra de cineastes catalans.

Aparador Per Eva Serra

BENZINA_39

splèndida i exemplar aquesta novel·la, a partir d’arallibre de capçalera pels qui tinguin interès a saber què és unaobra insofrible de solemnitat, per què ho és i, sobretot, com espot escriure i publicar-la sense enrojolar-se. Si algú dubta delpropi gust literari, només cal que llegeixi la carrinclona La terrablanca, d’ínfules simbòliques des del títol mateix, i se li acaba-ran els complexos de cop, entenent ja a la primera pàgina quees troba davant d’un artefacte concebut a cop d’estil a manca detenir res a dir. I és que l’estèril virtuosisme formal i lingüísticacaba i comença en si mateix, cosa que suposa que el mèritprincipal de la novel·la sigui escriure un enfilall de pàginessobre res que de fet no s’hagi dit abans, però aquí sense la forçade la veu narrativa autèntica que, per tant, sent allò que diu iper això ho diu com ho diu. Parlo d’una Víctor Català, d’algu-na obra existencialista de Simone de Beauvoir, del simbolismede Beckett o fins de Camus. La diferència és que algunes de lesobres d’aquests autors són fatalistes, mentre que la deCortadellas és fatal.

Un terrible secret familiar en un entorn rural, que esdevéprevisiblement i des de l’inici un personatge més de la crua his-tòria, determina l’empremta indeleble que perseguirà els perso-natges, alguns d’ells d’una mesquinesa i covardia extremes,miserables trets humans dels quals l’autor demostra un sorpre-nent coneixement. El problema és que quan ja no hi ha mésestil estira com un xiclet l’agonia del full en blanc a costa delsuspens, que Cortadellas mata justament a còpia de dilatar-lo ala manera d’un Henry James d’estar per casa i, per tant, de ferperdre la paciència al lector, que veu que només pot treure pro-fit del vocabulari més enllà del cartó pedra amb què se l’enta-bana. Però és clar, si volem vocabulari ja tenim el diccionari, isi volem estil preferim llegir Flaubert, francament. Per tot ple-gat, és curiós que l’autor ens informi en una sorprenent decla-ració als mitjans que “a la literatura catalana hi ha molt bonsescriptors, però sobra ego i falten històries”. Deu ser per aixòque, mancat com es veu d’ego i sobrat de filantropia,Cortadellas ens regala aquesta suada història, abusiva en sim-bolisme i ambiciosa des de la impostació, no pas des de l’im-puls honest de l’obra concebuda amb l’ànima. I és que no hi hani un bri de veritat en aquesta veu narrativa. Amb tot, llegiu,llegiu La terra blanca. Sort que amb el món rural de lesGavarres que a la novel·la s’acaba, s’acaba també el llibre.Concretament, a la meritòria pàgina 200. Però jo per res delmón no me la perdria. La sensació d’alliberament en acabar-laés indescriptible.

E

Ricard Biel

Xavier Cortadellas

Títol_La terra blanca.

Autor_Xavier Cortadellas

Preu_18 euros

Editorial_Columna

Pàgines_200

Xavier Cortadellas (La Bisbal, 1956) és periodista i professor d’institut.Columnista al diari El Punt, fins al 1999 va dirigir la revista Les Gavarres.Actualment és director de la Revista de Girona. La terra blanca és la seva prime-ra novel.la, després de vuit anys de silenci, havent publicat els llibres de relatsPrimer senyal, Lleis binàries i el recull de llegendes inèdites El poble dels cent focs.Llegendes de les Gavarres. És crític literari del suplement Presència i de Caràcters.

La terra blanca

Crítica literaria `

BENZINA_41

a nit era freda, no obstantaixò ell ja feia temps que havia deixat denotar-ho. En aquell moment, una lleu pàti-na de suor, fruit de l’esforç continuat, se licongriava en el front. Es canvià de mà ambrapidesa el fardell voluminós que transpor-tava i mogué la mà lliure enèrgicament finsque va notar la sang corrent-hi de nou.Aquell paquet li engavanyava la carrera,sobretot perquè a més de la pesantor inten-tava ocultar-lo de mirades indiscretes enve-lant-lo amb el capot que l’abrigava. Nohavia tingut temps d’agafar res més acuitatper les circumstàncies, però realment tam-poc no hi havia cap altre objecte que neces-sitara dur. El que encobria sota aquell emba-lum era el més important.

Encara no sabia molt bé com li haviaarribat l’avís que l’havia fet fugir ni per què.Malgrat que feia temps que temia que podiatornar a estar en perill, s’emparava en l’espe-rança infantil que al capdavall el deixarientranquil. Es deia a ell mateix que ja l’havienfet patir prou i que arribat a aquella edatcomençava a meréixer una vida serena, llunydels patiments i de les preocupacions quehavien travessat els seus dies fins llavors. Lainnocent creença que el podrien oblidar, queseria capaç de viure la resta de la seua exis-tència en paus, s’havia esvanit just quan lafilla petita del seu parent Enric March haviatrucat a mitjan nit a la porta de casa seua i lihavia donat un escrit. Hi havia poquesparaules en aquell paper, a penes una adreçai una indicació, però suficient perquè DanielVives començara a plorar amb desesperació

L allí mateix. Sabia perfectament què signifi-cava aquella nota.

Sabia que no tenia temps a perdre, quecada segon que s’estava en aquella casa elperill que els soldats anaren per ell augmen-tava. Però malgrat això, no pogué evitar d’o-brir l’embolcall una vegada més i d’assegu-rar-se que hi era. Havia d’estar-hi, no podiaser de cap altra manera, però sentia un estú-pid temor supersticiós que no silencià finsque descobrí el que amagava el sac obscur.

Malgrat la dèbil llum que produïa lametxa d’oli, Daniel Vives pogué veure el lli-bre perfectament. Amb la mà acaronà elcolor roig de les tapes, les lletres dauradesdel títol, la pell tibant del llom i, finalment,l’obrí gairebé a l’atzar per llegir un passatgedel començament. Tal com imaginava, se’lsabia de memòria.

Però no era moment de lectures.Introduí el llibre en la seua funda, tornà aposar la fusta al lloc i dissimulà l’amagatallbufant la pols dels voltants. No es donà persatisfet fins que aconseguí oferir una aparen-ça homogènia al terra. Sabia que quan ellsarribaren escorcollarien tota la casa a cons-ciència i no volia que trobaren aquell amaga-tall perquè això els faria sospitar que ellpodia tenir el llibre. Per un instant tornà asentir que les llàgrimes pugnaven per eixir-lidels ulls. Pensar en les seues coses regiradesper aquells maleïts li feia venir basques, ipena, i ràbia, i impotència.

D’una revolada s’aixecà, empenyé el llitfins al seu lloc i eixí de la cambra. En el pisde sota, embolicà el volum amb una tela i hi

posà alguna roba per encobrir-ne les formes.No volia que si algú el veia pel carrer pogue-ra intuir que duia un llibre a les mans. Laciutat era plena d’espies desitjosos de parlarsobre gent com ell i no podia córrer cap risc.

Es vestí amb rapidesa i embotí en unapetita bossa de cuir les escasses monedes queguardava i les pertinences que tenien algunvalor. La resta no podria anar amb ell. A labiblioteca, s’acumulaven molts llibres imolts escrits, però n’hi havia alguns que erenespecials i que estaven dissimulats entre lespàgines de les desenes de volums dels pres-tatges. Agafà aquests escrits i els llançà a lallar de foc. Les flames els devoraren ràpida-ment com si les brandes ataronjades de laxemeneia estigueren delitoses d’alimentar-se d’aquell paper prohibit. Daniel Vivesobservà amb tristesa com els documentsprenien les formes arrugades de la descom-posició i com, al capdavall, esdevenien pols.Després, agafà un dels volums de la biblio-teca. A les tapes deia que es tractava d’un lli-bre de cavalleries, però Vives sabia que el seucontingut era un altre. Arrancà les cobertes illançà les planes que contenia al foc. Haguéde serrar amb força les mandíbules per a noplorar.

Abans d’abandonar definitivament l’ha-bitatge, féu una mirada al seu voltant. Sabiaque mai més no hi tornaria, que tots aquellsobjectes que havia aprés a considerar seusdeixarien de pertànyer-li tan bon punt posa-ra un peu fora d’aquella casa, que mai mésno podria recórrer les pàgines amigues delsseus llibres, ni sentir l’olor familiar....

L’estany de focSilvestre VilaplanaBROMERA

Avanc literari,

BENZINA_42

BENZINA_43

Crema catalana

Tana Marcé(Palma de Mallorca, 1960)

és mestra i contista.

Multipremiada, ha publicat

tres llibres: La història

del meu braç (Res Publica,

1998), amb el qual guanyà

el Premi Ciutat d’Eivissa

de narrativa infantil; el

recull de narracions

Sortir de rutina (Quaderns

Crema, 1999); i Bestioles

(Editorial Moll, 2006).

A més, ha publicat una

vintena de llibres

conjuntament amb altres

autors on ha participat

amb relats curts.

De què va el teu últim llibre? Es diu Bestioles i és un llibre de relats queconta històries de personatges molt diver-sos: un poliglot que domina cent vint llen-gües, un inspector d’hisenda enamorat delsgalls, un comte desenfeinat a la recerca d’a-ventura, una dona que es dedica a alimen-tar moixos abandonats, un pederastainofensiu, un professor obsessionat amb lesmetamorfosis, una escriptora sense ordina-dor propi... i així fins a quinze personatgesque res tenen a veure l’un amb l’altre. Amés, pel mig hi surten cans, moixos, peixos,rens, tortugues, galls, grumers... tot unenfilall de bestioles que donen unitat alrecull i que m’ajuden a endinsar-me en unatemàtica profundament humana com és lasolitud, la vellesa, la vacuïtat, la indiferèn-cia o la bogeria.

Què aporta el teu nou llibre al lector? Quèli ofereixes?Malgrat que alguns contes susciten un grandesconcert de desolació i estranyesa, crecque Bestioles és un llibre divertit i amè. Laironia hi és present en tots els relats i fa l’u-llet al lector en tot moment. La veu narrati-va, sense parti pris, planeja immutable perdamunt els personatges i, a vegades, desem-boca en un paratge de total indiferència. Amés, oferesc al lector un llenguatge senzill iplaner molt treballat i dotat d’una fredornarrativa i sentimental bastant amarga quedescriu l’absurditat de la vida quotidiana i labuidor extrema d’uns personatges que noacaben de comprendre la seva problemàticaexistencial.

Què t’ha portat a presentar-te públicamentcom a escriptora i a publicar els teus escrits?Quan una persona escriu se suposa que hofa perquè algú ho llegeixi, sigui son pare,l’amant, el fill o la societat en general. Unescriptor és, en realitat, un exhibicionistaque li agrada contar històries i somia que ala gent també li agradi llegir-les. Doncs bé,la necessitat de tenir receptors de les meveshistòries és el que em va portar a presentar-me públicament com a escriptora. A més,un manuscrit dins el calaix no hi té capfeina. Així que, una vegada enllestit el pri-mer recull, vaig decidir enviar-ho a dueseditorials i ambdues em digueren que elpublicaven. Això em dugué a pensar, errò-niament, que publicar era facilíssim i serescriptora estava a l’abast de tothom. Ambel segon recull no hi va haver tanta sort. Vaser rebutjat per dues editorials i em va ferbaixar els fums de cop. Ara mai no em pre-sento com a escriptora sinó com a mestraque escriu algun conte de tant en tant.

Quin és el teu proper projecte? En quinsde nous treballes?Actualment tinc un llibre en espera a l’Edi -torial Moll que es diu L’illa de Mallorissa.És un llibre infantil que tracta de la degra-dació mediambiental de les Illes Balears ide passada toca el tema de l’homosexuali-tat. És irònic i divertit. També estic treba-llant en un projecte didàctic i literari con-sistent en un recull de contes infantils quetenen la particularitat de treballar cada und’ells un so de la llengua catalana. Preténser una eina d’ajuda per als mestres en l’en-senyament de l’ortografia i de divertimentliterari per a l’infant. A part, també seguescescrivint relats per a adults.

Sobre què no escriuries mai? Per què?Mai no s’ha de descartar cap tema. Potserno m’agradaria escriure un llibre de ciènciaficció on hi hagués una gran batalla demonstres siderals a galàxies molt llunyanes.Tampoc no escriuria narrativa de terroramb esquitxos de sang per totes les pàgines.Són gèneres i temes que no m’atreuen.

Deixaràs llegir a la teva mare el teu últimllibre? Per què? La meva mare va morir fa poc i haguéspogut llegir Bestioles, però no ho va volerfer. La història del meu braç, el meu primerllibre, ho va llegir i li va encantar (era unllibre infantil), però el segon Sortir de ruti-na la va defraudar una mica. Era el primerllibre per a adults que llegia en la seva vida.Em va dir que no li havia agradat perquè hisortien massa brutors (vaig suposar que esreferia a sexe) i el tercer ja no el va obrir. Livaig explicar que quasi no hi havia brutors,però li va ser igual: no li va interessar.

Per Tort Yscla

Tana Marcé

Què vols aconseguir amb l’edició dels teusllibres? Fama o diners?A mi m’agrada passar desapercebuda, pertant, la fama sé que no m’agradaria. Guanyardiners amb la literatura catalana està reservata una minoria molt petita, que, a més, sol sermediàtica. Si, a això afegim que el conte ésun gènere poc reconegut i ven poc, no emqueda més remei que pensar que tampoc noescric per diners. Per què escric? Suposo queperquè m’agrada i em diverteix.

Ens pots dir quins són els tres escriptors/esque més t’agraden de la literatura catalana?Mercè Rodoreda, Quim Monzó i Josep Pla.

BENZINA_44

e quin cantó mor l’aigua del desig? En una relacióde parella les friccions i els apropaments van d’un cantó al’altre en un mateix futur present. Sonia Moya ha construïtun poemari que relata la vivència determinant que és laconstrucció d’un amor amb dos vasos comunicants: el desigcap a l’altre i la pròpia llibertat. El trajecte poètic busca l’e-quilibri a què apel·la el títol de l’obra a partir de la conscièn-cia d’un amor que es manifesta en els petits gestos de la vidaquotidiana. La poeta se serveix dels elements del seu mónparticular: la seva llar amb tots els rellotges, taules, plats iforquilles possibles que remouen la sintaxi personal de lesseves pors i incertesa. Gramàtica de l ’equilibri és un conjuntde trenta-set poemes amb títols quotidians i sorprenentscom ara Miopia i altres dolences, Galledes o Tupper-where.L’obra s’estructura en tres parts ben diferenciades. Les refe-rències filològiques donen títol a les seccions i a les partscentrals del llibre. Hi trobem una mena de morfologia geo-gràfica i la semàntica d’un escenari. Tot plegat per explicar-se a si mateixa cap a on dirigir les seves paraules i el seudestí. En el poema Itinerari que inaugura la segona part lapoeta escriu: Segueixo les indicacions / que em porten al meudestí: / no hi ha dreceres. / Em mena al teu revolt / la rigidesa dela soledat / i aquesta mà dreta / que es recargola i reinventa /cada cop que agafa el llapis... Mentrestant els poemes relatenles petjades de les besades i les paraules en la memòria.

La incertesa i les pors, les friccions i les trobades, arri-ben a l’assumpció plaent del desig acomplert i feliç. Al llargde la tercera part, els poemes arriben a una certa declaraciópública de confessions i certeses. El jo poètic es deixa anarper mitjà d’una ironia desacomplexada, que voreja el sarcas-me en ocasions. Sonia Moya ha aconseguit d’escriure un lli-bre que relata la història d’un amor, amb els seus orígens iles seves destinacions. L’amor és la peça clau de l’escenarivital que configura el seu present. I el correlat de l’escriptu-ra és l’artefacte emocional que vehicula la seva passió. Allòque entrevèiem al poema citat anteriorment es confirma enl’esclat d’escriptura i vida de l’amor viscut i explicat. Comen el poema Tinta de la tercera i última part: De tinta se’mtaquen / els dits de les mans / quan evapores les lletres, / i emdespullo miqueta a miqueta, / cos a cos, braç a braç... Full enblanc, DIN A4... sense forats? La puresa més obscena. I acaba elpoema amb la confirmació del lligam absolut entre amor iescriptura: Tanta tinta / que em suarà la pell. Com apuntenels membres del jurat del Premi Amadeu Oller en la intro-ducció de l’obra, Sonia Moya construeix uns poemes quedoten de plena significació poètica els objectes quotidiansdel seu viure.

D

Sonia Moya

Títol_Gramàtica de l’equilibri

Autor_Sonia Moya

Editorial_Galerada

Cabrera de Mar, 2010

Preu_15 euros

Pàgines_78

Sonia Moya (Cerdanyola del Vallès, 1981) és llicenciada en Filologia hispànica i tre-balla com a professora de llengua i literatura castellanes. Pertany al corpus deQuark Poesia i va ser poeta del mes de la revista Ciutat Oci el febrer de l’anypassat. Interessada en el vessant oral de la poesia, ha recitat la seva obra en tottipus d’actes a Barcelona, el Vallès, el Bages i Osona. Sovint recita acompanyada ala guitarra per Pau Ruiz. Aquest poemari ha merescut el prestigiós Premi AmadeuOller de Poesia per a autors inèdits d’enguany. Amb la seva poesia dóna un nouimpuls líric a la poesia d’arrel quotidiana i elabora una radiografia del real a par-tir de la vivència concreta de cadascun dels sentiments del seu paisatge interior.

Gramàtica de l’equilibri

Crítica de poesia

Ricard Mirabete

BENZINA_45

es del recer àlgid i apassionat de la vivènciad’un amor infranquejable, que no es deixa posseir per lareflexió sinó pel vers, Jordi Cervera ens lliura aquestpoemari-tractat d’amor. A Laura, potser és un conjuntpolièdric i multiforme de 43 poemes que assaja lesmodulacions del vers transformant-se en instantànies oepístoles d’un amor i una passió esclatants. Les diver-ses intensitats líriques expliciten la certesa del senti-ment amorós. Al llarg de l’obra hi trobem la gamma decolors, de matisos, que agombolen el neguit de l’amanti el seu anhel incondicional per a l’estimada. L’amor esmostra d’una manera acurada, transparent, per mitjàd’uns versos que són tota una declaració d’intencions.Cervera es deixa portar per l’expressió lliure i desacom-plexada, en què cada paraula evoca un vincle particularamb la Laura destinatària dels poemes.

Al pròleg de l’obra, el poeta Ponç Pons ens antici-pa bellament les coordenades líriques per on transita elpoeta i el seu recorregut líric. Pons escriu: Jordi Cerverano amaga el seu amatori desfici i el va exposant i el verse-ja com qui en escriure es va obrint les venes del sentiment.La major part dels poemes participen del moment vis-cut en què neix l’emoció i la seva plasmació en el vers.Cervera es declara trobador cibernètic i els seus poemessón una carta cadenciosa a l’amant, que el llegeix des dela distància. Són molt més que una confidència; sónuna mena de radiografia de l’amor que van construintde manera original i particular tots dos.

El títol de l’obra remet al nom de l’estimada peròtambé a la Laura de Petrarca. El poeta no defuig lesreferències clàssiques i se’n serveix per acompanyar alslectors en la seva certesa amorosa. Mostra la seva ver-satilitat lírica i plasma en diferents gèneres de compo-sicions poètiques la unicitat del seu neguit i anhel.Convé destacar la seva capacitat per oferir-nos un tastde composicions breus (com ara la tanka i el haikú) itambé composicions llargues, com la sextina o prosespoètiques. El vers lliure domina en els poemes mésllargs que prenen la forma semblant a una carta poèti-ca en vers. Després dels primers poemes del llibre –ALaura, potser i Princesa de fum- que són una invitació aendinsar-nos de ple en l’estat d’amor-passió que des-til·la tot el poemari, el poeta arriba al punt en què elvers és pura confessió i ofrena: Ara que sé que t’agrada, /només vull que el teu cos, / de princesa i de fum, / que segurté gust de sal / i perfum de cotó fresc, / sigui la moixainafalaguera / del futur que lliuro... A Laura, segur.

D

Jordi Cervera

Títol_A Laura, potser

Autor_Jordi Cervera

Editorial_Témenos

Barcelona, 2010

Preu_12 euros

Pàgines_87

Jordi Cervera Nogués (Reus, 1959) és periodista. Responsable de llibres aiCatfm/Catalunya Ràdio i del blog http://blogs.ccrtvi.com/jordicervera en què fauna dissecció de la cultura del nostre país. Difon la tasca d’editors i comenta lesnovetats literàries de narradors i poetes. És novel.lista, assagista i poeta de llargatrajectòria. A Laura, potser és la seva darrera obra poètica. El 1991 publicà el seuprimer poemari Pintallavis i des d’aleshores ha conreat amb èxit la novel.la –va serel Premi Edebé de literatura juvenil 2009 amb La mort a sis vint-i-cinc- i la poesia.El seu poemari anterior va merèixer el Premi Recull de Blanes: Tanta xerramecacansa (Pagès Editors, 2007).

A Laura, potser

Crítica de poesia

Ricard Mirabete

BENZINA_46

BENZINA_47

/// Opinió / Seduccions

L'Estat Apoètic

Vicenç Llorca

a ser Plató qui, ni més ni menys, va expulsar alpoeta de la seva República. Resulta paradoxal

que un dels filòsofs que més han influït en el desen-volupament de la lírica occidental decidís exiliar elpoeta del centre neuràlgic de la seva utopia.Especialment pel fet que l'estil de les obres platòni-ques es fonamenten en un extraordinari domini de lametàfora. Avui dia resulta impensable parlar delpensament occidental sense referir-nos als mites pla-tònics, tan plens de força expressiva. Ni l'estil ni elcontingut de la filosofia platònica són contraris a lapoesia.

I, tanmateix, Plató desconfia dels poetes. Homdiu que va actuar per ressentiment en no ser valoratcom a tal. Sense negar-ho, més aviat crec que cal cer-car la raó en la natura mateixa de la República queproposa. Afirma Emanuele Severino en el llibreFilosofia antiga que “la veritat té un caràcter pràc-tic”, per la qual cosa “La història de l'episteme és lahistòria mateixa de l'“Estat ètic”, o sigui de l'Estatque tendeix a la realització del Bé i del qual Plató haproporcionat la imatge més gran”. I, en tant que elfilòsof és qui coneix la veritat, és ell qui ha de fer deguia dels Estats. De fet La República sembla a voltesuna obra escrita per a desprestigiar la poesia i, mésconcretament, la influència d'Homer. En el llibreDesè afirma sense pietat: “Diguem, per tant, de totsels poetes, començant per Homer, que tant quantracten en els seus versos de la virtut com de qualse-vol altra matèria, no són més que imitadors de fan-tasmes, sense arribar mai a la realitat”. Plató no tansols no resol l'encaix del poeta en la Polis, sinó que elproblematitza. Sortosament, la Grècia clàssica no vaseguir aquest camí i, com aprecia WladyslawTatarkiewicz en la seva brillant Història de l'estètica“Els arguments de Plató van resultar poc convin-cents. Sobretot no van aconseguir convèncer alsartistes grecs que, sense fer-li cas al filòsof, vanseguir desenvolupant el seu art”. I no cal que ensreferim a la canonització d'Homer com un dels paresde la literatura occidental. O, si volem, encara derro-ta més amarga, a la mateixa influència platònica,malgré lui, en el decurs de la poesia posterior.

Ara bé, segles més tard, resulta interessantreprendre aquest fil de pensament per examinar si enla societat actual en certa mesura s'ha acomplert o nol'expulsió del poeta de la República. I, certament,observem arreu d'occident el que gosaria anomenarun “estat apoètic”. No és que el poeta hagi estat

exiliat, ni molt menys per raons racionals. Sinó senzillamentestà “aprestigiat” per un malentès pragmatisme de les coses.Ningú no l'ha expulsat, però ningú l'acaba de voler. Ni tan solsdins el reialme del mateix sector literari. Obsedit pel mercat iper gèneres concrets dins la pràctica de la novel·la, el sistemaliterari no deixa gaire marge a la poesia. No em refereixo a unmarge comercial, sinó a un espai de prestigi, de poder coronard'alguna manera l'edifici literari des de la mateixa grandesaexpressiva i moral que la mateixa poesia significa. I això, ambintensitats i matisos diversos, succeeix per igual a totes les nos-tres literatures.

He de confessar que tampoc no tinc molt clar fins a quinpunt el mateix sector poètic ha contribuït, encara que en menorgrau, a aquest estat. I és que algunes pràctiques de la poesia con-temporània semblen abocades a l'expressió platònica d'“imitacióde fantasmes” més que a la creació de realitats líriques i a l'ex-pressió dels seus matisos. Sigui com sigui, el cert és que la poe-sia, en el seu conjunt, viu en la societat occidental, i la nostra noés pas una excepció, una situació que podríem qualificar de sim-pàtica indiferència. La qüestió és fins quan la llei del pèndol quesembla determinar l'evolució de les arts i les lletres en la histò-ria de la humanitat marcarà territoris nous? I, a l'inrevés, tambécaldria demanar-nos fins quan “el poeta” mantindrà actituds èti-ques i estètiques més pròpies de finals del segle XIX que deprincipis del XXI?

Mentrestant, sense ser bandejada plenament de la República,la poesia resisteix amb més força del que podríem suposar, entred'altres trinxeres curiosament en el cor mateix de la revoluciócultural que està significant la xarxa, dins l'Estat Apoètic.

V

BENZINA_48

a sardana és la dansa mésbella de totes les dansesque es fan i es desfan”. Aixícomença el popular poemadel poeta, periodista i tra-ductor Joan Maragall,

inclòs en el recull de poemes Visions i cants,obra de maduresa i probablement la millorque va escriure, la qual em van fer llegir al’institut i en aquell moment em va deixarindiferent. Suposo, però, que algun pòsitinconscient en quedaria, no endebades quanem vaig casar vaig triar la poesia L’esposaparla del recull perquè un amic la llegís a l’i-nici de la cerimònia. El que és bo semprequeda, llevat que el receptor tingui la sensi-bilitat d’un cactus, i per tant és de justíciarecordar el poeta ara que s’acosta el centena-

ri de la seva mort. No sé si li hauria fetil·lusió el record a la seva persona, però nodubto que, sent un amant de l’autenticitatque “només pot emanar el poble”, adonar-seque la sardana no només no és bella, sinóque de tan lletja va ser totalment menys-preada al Fòrum de les Cultures de Barce -lona 2004 per ser curiosament, segons elgovern dit socialista de la ciutat, la dansamés provinciana de totes les que es fan i esdesfan, no li hauria fet gens de gràcia. Ja esveu, doncs, que Joan Maragall no era unhome modern malgrat viure en ple moder-nisme. En canvi, el seu nét Pasqual, que nova conèixer el seu avi, va creure tenir-ho clarliderant el partit més modern imaginable;multiculti, universalista, promotor de la ciu-tadania del cosmos, és a dir: de totes les

“L

Joan Maragall i l’etern retorn

nacions llevat de la pròpia, no caldria si no.Fantàstic. No es pot demanar més. Però ésclar, igual que el seu avi, deu ser perquè lasang influeix que el nét no va resultar serprou modern, i la secta —perdó, el partit—li va acabar clavant una puntada al cul.

En aquest país només es valora un autora cada generació tot menyspreant-ne laresta, i val a dir que en els últims temps elgurú referencial encarna de fet l’anti-refe-rència. A manca de cultura al carrer, un copsilenciats els autors propis, el nostrat statuquo fabrica o potencia per al poble el refe-rent més convenient. Són altres temps, mésmiserables en aquest sentit. Per sort, aquestaspecte de la nostra misèria nacional no vaafectar Maragall a cavall de finals de segleXIX i inicis del XX.

Per Ricard Biel

BENZINA_49

El poeta va viure la Renaixença, elModernisme i el Noucentisme, amb el qualno va encaixar i se’l menyspreà, per bé queEugeni d’Ors n’acabés reconeixentl’excel·lència. I és que, en el país del reduc-cionisme més idiota, si no estàs amb miestàs contra mi. Però bé, siguem justos.Arreu, històricament un moviment culturalcontradiu l’altre, talment com passa ambl’alternança política. Aquesta és la històriade la humanitat; anar donant pals de cecdavant l’eterna ignorància—i arrogància—,per finalment adonar-nos que tot acabaretornant cíclicament. Això, però, no signi-fica estancament intel·lectual. HermannHesse deia que de veritat només n’hi hauna, però és polièdrica. Cada artista, cadapensador, cada moviment cultural comple-menta allò preexistent, fins i tot —o sovintprecisament— perquè ho contradiu. Peròno sempre aquesta contradicció suposa unavariant complementària, sinó que de vega-des el complement és la correcció d’unerror. Quan Maragall escriu Oda a Espanyaen plena etapa vitalista, no sap que anysmés tard acabarà acomiadant-se del país aqui havia ingènuament saludat. Per acon-seguir l’encert final li va caldre passar perl’error inicial. I és precisament això el quefa que l’artista es guanyi l’afecte del poble.L’home perfecte no agrada perquè no éshumà, i el poble vol referents, algú amb quiidentificar-se, i això passa per reconèixeren l’altre les pròpies febleses i contradic-cions. Parlo, és clar, de misèria, de covar-dia, de mesquinesa. D’insignificança.

Joan Maragall alterna etapes vitalistes idecadentistes, i llevat d’algun momentpuntual en què la curiositat l’empeny ainteressar-se per l’onada decadentista, nohi ha vel·leïtats en la seva trajectòria artís-tica. Tot el que escriu té com a motor elseu sincer i entusiasta —ingenu— amor ala vida, sobretot amb la natura i la pàtria, ival a dir que també el sentiment de culpaper la seva condició burgesa, que el porta acriticar la burgesia per haver-se rentat lesmans en l’afer de la Setmana Tràgica. I totplegat ho manifesta amb seny, rauxa i reli-giositat catòlica tanmateix gens metafísica—no oblidem que és l’autor de La vacacega. Aquest tarannà suposa una inquietudvital que, en el seu cas, el porta a teoritzarsobre la importància de la paraula per arti-cular les emocions. És seva la “teoria de laparaula viva”, la paraula que ha de ser com-presa pel poble per cobrar sentit. El que nopot evitar Maragall, però, és l’oblit de laparaula, de la qual, tractant-se d’aquest des-

graciat poble, posats a oblidar ni tan solsquedarà el nom del poeta, tret que conside-rem que la seva presència a l’estació delMetro de Barcelona, o a les places i carrersd’arreu del país, pugui considerar-se memò-ria; jo més aviat en diria fossilització.Perquè se m’entengui: Joan Maragall, comla resta de personatges insignes del país, ésavui dia per a la massa que vegeta perCatalunya el nom d’un carrer, no el d’unpoeta. De fet, ni tan sols és el nom d’unapersona. És un fòssil.

És una llàstima que un neoromànticcom Maragall es vegi en l’ostracisme de l’i-maginari col·lectiu, perquè aquest, assede-gat com està d’herois que facin la feina perells, potser estaria encantat de conèixer-lo.Potser. Perquè posats a reconèixer el nivellsota zero de dignitat nacional actual, encaraes veuria l’heroi com una amenaça; el mirallque evidenciaria la nostra misèria moral.Sigui com sigui, imaginar-lo en el contextactual és erroni fins i tot com a exercici d’u-cronia, atès que perquè un poble recone-gui un seu prohom, primer cal natural-ment que aquest poble es reconegui com atal. I és clar, és contradictori demanar queuna nació reconegui els seus homes refe-rencials quan aquesta a penes té conscièn-cia de si mateixa, i que quan hi pensa s’a-vergonyeix d’existir.

Malaguanyada tasca la de Maragall pelque fa a la influència que hauria de teniravui dia. Perquè precisament el poeta, epí-gon de l’individualisme de Nietzsche ialhora lliurat a la causa col·lectiva nacio-nal —és seva la superba lletra d’El cant dela senyera—, comprèn per aquesta atracti-va contradicció els excel·lents elementsreferencials que haurien d’esperonar lanació. Home d’ordre i serè, posseïa alhoraun romàntic esperit anàrquic que treia depolleguera l’ordenat noucentisme, per aqui el país era la ciutat, el domini de l’ho-me sobre la natura. Maragall en canvi,creu que l’home està lligat a la natura coml’arbre a la seva arrel. Per això el poeta secentra en l’observació exhaustiva delcamp, la naturalesa, allò que segons elldetermina i fa transcendir l’home mésenllà de la vida i davant de Déu. És unavisió radicalment diferent al noucentisme,i, sobretot, molt personal. El caos del poetaés perfectament ordenat, coincident amb elnoucentisme amb aquesta paradoxa. Vadirigit a la cohesió de tot un poble. JoanMaragall és la bellesa de la concreció delcaos. Un volcà en erupció. L’any vinent se’nparlarà una mica. Perquè no sigui dit.

“

”

Joan Maragall, com la resta de

personatges insignesdel país, és avui

dia per a la massaque vegeta per

Catalunya el nomd’un carrer, no

el d’un poeta. De fet, ni tan

sols és el nom d’una persona.

És un fòssil.

BENZINA_50

/// Opinió / Entre copes

Cara i creu de la Terra Alta

Lluí Tolosas

ls darrers mesos estic visitant les diferents denominacionsd’origen catalanes per veure com estem promocionant el turismedel vi a Catalunya.

L’enoturisme és una excel·lent font d’ingressos per a moltscellers francesos, alemanys i californians, on la gent fa estadesenoturístiques de cap de setmana complet, i fins i tot allarguen lesseves rutes durant 4 o 5 dies, i gasten entre 60 i 90 euros per bode-ga visitada. Això inclou l’entrada per la visita guiada, el tast devins, la compra d’unes ampolles per emportar-se o l’estada perdinar o dormir a la pròpia bodega.

Aquesta vegada em tocava visitar la Terra Alta, i l’experiènciaés una bona mostra de com tenint vins d’alta qualitat, un gran pai-satge i un excel·lent patrimoni arquitectònic, encara estem funcio-nant a dues velocitats.

D’entrada, el Consell Regulador de la DO Terra Alta és unexemple de modernitat. L’Espai del Vi i de l’Oli, ubicat aGandesa, és un bon exemple d’un bon centre de recepció i infor-mació, amb un bon audiovisual de presentació de la zona i unaexcel·lent botiga amb gairebé tots els vins de la denominació d’o-rigen, ben classificats per tipologies i per preus.

Però el factor més destacat és l’atenció de la Raquel Estrada,simpàtica, eficaç i ben formada, amb capacitat d’organitzar-nos laruta completa del dia des del Consell Regulador, atendre’ns per-sonalment en la visita a l’Espai del Vi i l’Oli, i recomanar-nos elsmillors vins de la Terra Alta amb la justa objectivitat per exposar-nos les virtuts de cada vi i no beneficiar ningú en concret .

La veritat és que es nota quan un Consell Regulador apostaper tenir una tècnica de Màrqueting a primera fila, en contactedirecte amb els visitants. De la mateixa forma que és percep eldinamisme d’una persona jove, emprenedora i ambiciosa, com enJaume Marí, secretari del Consell Regulador, que vaig tenir elplaer de conèixer en la meva anterior visita a la comarca, durant laFira de la DO Terra Alta. Aquests són dos exemples clars de comnomés dues persones poden projectar una imatge jove, dinàmica imoderna de tota una denominació d’origen.

La nostra creu va ser la visita al celler cooperatiu de Pinell deBrai. La gran joia de l’arquitectura modernista de la Terra Altaestà en un estat de conservació lamentable. Si França, Alemanyao Califòrnia, o simplement Rioja, tinguessin un edifici monu-mental com aquest, us puc assegurar que no estaria així. I a més,la visita guiada és de les més desastroses que he fet en els darrersanys, i això que porto visitades més de 200 bodegues.

Per començar, quan vam arribar ens van dir que no podíementrar a fer la visita, perquè en tot el matí només hi havia unareserva i el grup acabava d’entrar. Vam haver d’insistir que el propiConsell Regulador ens havia fet la reserva, precisament a aquellahora. Per demostrar-nos que estàvem equivocats ens van mostrarla llibreta de reserves, i allà estava clarament la nostra reserva, alnostre nom. Sorprenentment, ens van insistir en què la reserva era

de l’altre grup, però quin altre grup? Doncs el grup que acaba d’entrar.I el tema no es va aclarir fins que vaig avalar la nostra reserva mostrantel meu carnet d’identitat. Només llavors van accedir a deixar-nosentrar, però el to ja estava contaminat, perquè per ells, el més normalés que marxéssim, i punt. Era evident que la cosa no començava bé.

Però pitjor va ser dintre. Ens vam incorporar al famós grup ques’havia fet passar per nosaltres, i va resultar que era un grup multitudi-nari d’una quinzena d’adults, que portaven deu meravellosos nens enaquella fantàstica edat que són els 7 o 8 anys.

La nostra entrada quan la visita ja estava iniciada va molestar visi-blement a la guia, que ja estava dels nervis perquè els nens no paravende fer soroll i es pujaven per tot arreu.

Jo vaig patir bàsicament per tres coses. La pols i la brutícia quecobria tot l’edifici s’enganxava a les mans dels nens, que eren d’aquellsque es fiquen el dit al nas, després es rasquen un ull i després es fiquenel dit a la boca, per aquest ordre. En segon lloc vaig patir per la sevaintegritat física, perquè quan vam pujar a la segona planta les baraneseren inestables i tant lleugeres que qualsevol nen podria caure ambfacilitat des de vuit metres d’alçada. I en tercer lloc perquè la guia vainsistir vàries vegades que costava aguantar els “monstruets” i que “allàhi ha una porta per on pot marxar qui vulgui”. Quina tensió per un dis-sabte al matí en un tranquil poble de la Terra Alta. Mira que era fàcildividir-nos en dues visites, una darrera l’altre, si no hi havia més visi-tes en tot el matí.

Però els nens no tenien la culpa de tot. Els pares eren indiferents atota aquella festa infantil. I la mateixa guia aportava la seva pròpia ten-sió. “La cooperativa la portem tres dones soles”, repetia. I “farem elpossible per conservar-la, i si cal ballarem jotes”. I sobretot “no deixa-rem que caigui en mans del capital privat”, insistia. Massa sentimentsa flor de pell. Sens dubte allà hi havia moltes històries i moltes feridesque mai sabrem, i que ben segur es remunten ben enrere. Tot el corposat allà, totes les energies, tot el dolor, així ressonava la visita entretristos dipòsits de ciment abandonats i racons plens de trastos, tot ple-gat il·luminat per la tètrica llum que es colava pels forats del sostre.

Una joia del modernisme català on vaig fer el ridícul amb el grupque vaig portar. I on no podré enviar ningú més de visita, ni amics, nifamiliars, ni companys periodistes. En el propi llibre de visites, per dir-ho així, perquè era una petita pissarra mig tirada al terra, lluïa una fraselapidària d’un visitant: “pèssima visita!”, sentenciava, ras i curt.

I certament, els amics que m’acompanyaven, una arquitecta espe-cialitzada en restauració, un importador de vins italians, dos amics dela política catalana, la majoria d’ells nacionalistes aferrissats amb ganesde conèixer i estimar encara més el nostre país, tots ells van coincidiren marxar, abans d’acabar la visita, sense ni tan sols tastar els vins, ambuna sensació de brutícia i amargor que mostrava la Catalunya rural,abandonada i decadent, la que no volem veure perquè ens va fer mal alcor. La sensació d’una majestuosa catedral del vi, única al món, atrapa-da en la foscor d’un poble perdut enmig del no res, la vella imatged’una Terra Alta tancada i amb dècades d’endarreriment, on tres dones

E

BENZINA_51

hi posen el cor i es deixen la pell, segurament heroicament, peròamb un resultat fatal. Tot el contrari que jo volia mostrar als meusconvidats.

Sort que després ens esperava l’altra cara de la Terra Alta. Lavisita al celler Edetària va ser extraordinària. Un magnífic edificifuncional i modern, amb unes fantàstiques vistes sobre les sevespròpies vinyes, en un meravellós paratge entre la plana deGandesa i la serralada dels Ports, en la carretera de Vilalba.

A Edetària vam poder gaudir de l’atenció del jove JosepMaria Castellanos, apassionat pel celler i pels seus vins, que ensva explicar fins l’últim detall del curós procés d’elaboració delsseus vins. Vam fer un tast realment excel·lent, començant amb elseu blanc Vinya d’Irto, fet amb garnatxa blanca i una mica demacabeu i muscat de gra petit, un vi net, fresc i amb personalitat.Vam seguir amb el negre Via Edetana, fet amb garnatxa peluda,garnatxa fina i samsó, d’aroma ben arrodonit per la seva criançade 12 mesos en roure francès. I vam tancar amb un extraordina-ri vi dolç, fet amb garnatxa fina i cabernet sauvignon, amb raïmsque es deixen sobremadurar de forma natural al propi cep, i queens va enamorar a tots, perquè a l’olfacte no sembla un vi dolç,sembla un vi negre, i en boca és golós i tímidament dolç, demanera que no és estrictament un vi de postres, sinó un vi per

maridar amb foie, amb formatge o amb magret d’ànec amb confitura.Amb ell vam parlar sobre la gran qualitat dels vins de la Terra Alta,

sobre els premis i les grans puntuacions dels seus vins, sobre l’orgull dela nostra garnatxa blanca i sobre les possibilitats d’exportació a Bèlgica,a Mèxic i a d’altres països.

Vam mirar el món des de Catalunya, vam veure un món obert, unmercat global i una època d’oportunitats. Amb en Josep Maria vamaixecar el cap i vam veure que en el mapa planetari hi ha un lloc que esdiu la Terra Alta, amb identitat i sense complexos. I llavors tot allòtenia sentit i alçada. La conservació del paisatge, el cultiu de la vinya,l’aposta dels joves per la vida rural i l’esforç constant per millorar laqualitat dels nostres vins. Tot allò valia la pena i tot era possible.

La visita a Edetària pot impressionar a un nord-americà o a unfrancès. I no per l’edifici, que és senzill, modern i funcional, sinó perles seves fortes arrels locals i la seva gran visió global. Jo per al meu paísvull aquest mateix discurs, però des dels nostres edificis centenaris, queés el que ens fa diferents i millors que els californians. Només aixísobreviurem en el món actual. I així vam marxar d’Edetària, amb laimatge, l’esperança i la confiança en una comarca que pot ser moder-na, segura i ambiciosa. Al final vam marxar orgullosos de la Terra Altai orgullosos de Catalunya, però allà tenim encara ferides obertes quecal tancar.

BENZINA_52

BENZINA_53

rriba a Barcelona Un món flotant.Fotografies de Jacques Henri Lartigue(1894-1986), la primera gran antològicaque es fa d’aquest autor a l’Estat espany-ol.

La fotografia de Jacques HenriLartigue és un afany insaciable de retenirels bons moments, de copsar la fragilitatde la felicitat i de la memòria, un exerci-ci que exigeix una mirada atenta i mera-vellada al que esdevé a l’entorn.

Jacques Lartigue fou un nen malal-tís, que provenia d’una família benestanti unida, àvida de novetats, i des de benpetit sent el cuc de la fotografia per fixarl’esplendor d’instants fugissers i donartestimoni de les innovacions tecnològi-ques que revolucionen la vida, la ciènciai l’art.

Entotsolat en el seu món personal,que arrenca d’una infància feliç, unaèpoca daurada a la qual sempre recorre-rà, es llança a la persecució d’instantsbells per bastir la memòria en un desigllarg d’inventariar la seva vida al detall,de construir una vida feliç. Perquè perell, la felicitat és indissociable de la sevaconservació. Però rere la gràcia i lleuge-resa de les seves imatges plana unainquietud, una fina angoixa pel pasdevorador del temps, una ombra sinistraque amenaça la felicitat.

El món de Lartigue és un bell jardí orecés que construeix amb imatges, pintu-res i paraules, un work in progress quedurarà tota la vida. Anota la ruta del seuesperit i fina sensibilitat en diaris, agen-des i àlbums en un esforç titànic i inútilper conservar el “rastre de la seva felici-tat”. I la fotografia esdevé una pròtesiocular, necessària, per fixar l’instant, cap-turar el moviment, allargar el plaer efí-mer. Però aquest desfici col·leccionistaamaga una desesperació: “Per a mi, lafotografia és provar d’apaivagar el sofri-ment que sento en no poder atrapar iretenir les coses”, diu al final de la sevavida, conscient de la desaparició d’unaèpoca i d’una manera de viure. Perquètot i els 130 àlbums, el seu projecte foto-gràfic persegueix un impossible. Percaça

un món flotant, a la manera de l ’ukiyo-e japonès(estampes d’un món actiu i ociós, fet de petitescoses, de plaer, elegància...) -d’aquí el títol del’exposició-, l’intangible i eteri, el que desafiales lleis de la gravetat i de la geometria, ambuna fixació pels salts, vols i envols, cabrioles iestats de suspensió: El meu gat Zizi, La mevacosina Bichonnade, Golo i Simone, FrancisPigueron...

Jacques Lartigue és el Proust de la foto-grafia, a la recerca del temps perdut, les imatgesdel qual, com les olors, suggereixen i activen lamemòria. Però una memòria tergiversada, cor-regida, que defuig el costat fosc de la vida, d’unperíode de grans conflictes internacionals. Lafotografia li permet inventar-se un món a mida,que reté als seus Àlbums: “Totes les coses boni-ques, curioses, estranyes o interessants (...)M’agraden tant que em torno boig d’alegria(....) Una col·lecció fantàstica que vaig comen-çar amb 7 anys!” (Diari, 1907). La felicitatesdevé aquesta col·lecció de bells instants con-servats que, en reviure’ls, es duplica, segonsLartigue. Embelleix el record, enganxat a l’opide la bellesa i cada fotografia du impregnat,com una aroma, el sentiment o estat en què lava fer. S’emmuralla en els records acumulats, enel màgic “com abans”, i rebutja els canvis itransformacions, la pèrdua i el sofriment.

Retrata l’alegria del joc, la gràcia del movi-ment, el dinamisme de l’esport, l’èxtasi de lavelocitat, la bellesa indolent (Renée), la dolçaintimitat i el sentiment sublim de l’home per-dut en la immensitat de la natura (deliciosaBiarritz, la corredissa d’un nen sortint de l’ai-gua).

Conscient de la fragilitat i impotènciahumanes enfront de la llei de la gravetat i deltemps, no deixa de lluitar, però, per preservarun món bell, que vol etern: “La vida és quel-com meravellós que balla, salta, vola, viu ipassa. I aquesta matèria animada, canviant, jola vull immobilitzar, prendre’n al vol la imatge(feliç) d’un instant, un petit fragment de tempsque a partir d’aleshores designarà quelcometern”.

El consol de l’art, la llum de la fotografia lipermet aturar aquests instants escadussers,esclats per degustar en hores baixes, mogut perla dèria d’“atrapar l’ocell blau”. L’ocell màgic iescapadís del talent” (Diari, 1963).

Lartigue, a l’encalç de la felicitatMontse Gispert-Saüch i Viader

,,/// Crítica / Per l’ull de l’art

A

BENZINA_54

l problema de ser discret ésque passes desapercebut.Per sort, –de tots nosal-tres– la discreció no haestat tan extrema i decaràcter mortífer en el cas

de Benet Rossell, i ara el MACBA acull unasingular exposició de l’obra d’aquest artistasota el títol Paral·lel Benet Rossell, queromandrà oberta fins al principi de gener de2011.

Benet Rossell (Àger, 1937) és un home-orquestra, tal i com s’hi refereix EugeniBonet amicalment en una entrevista repro-duïda en el catàleg, i com era d’esperar laseva obra és ingent. En el decurs de la sevacarrera ha fet de tot: poesia, dibuix, pintura,gravat, cinema, teatre, còmic, etc. etc. iaquesta sobreproducció és un dels elementsque la caracteritza en tant que defuig qual-sevol possible acotació; és excessiva, disper-sa, fragmentària, polifònica, possiblementincongruent. La necessària delimitació perpart de la institució ha fet que la mostra esconcentri fonamentalment en dos aspectesde la seva producció, la caligràfica i la cine-matogràfica, si bé aquests dos àmbits per-meten establir vincles amb altres àrees i l’u-nivers a l’engròs d’aquest artista.

Com no podia ser de cap altra maneraRossell és un etern estudiant i una de les pri-meres escoles que li van impactar va serl’Université du Théâtre des Nations deParís, al final dels anys seixanta, on va sentira parlar per primer cop d’un “teatre total,

com a teatre que aportava el concepte defesta i ritual a la dramatúrgia”, d’experièn-cies, “més a prop de la representació sígnicaque no pas textual. Aquell contacte amb unsllenguatges els codis dels quals m’eren deltot desconeguts, per tant, llenguatges sensecodi per a mi, em fascinaven i possiblementforen l’origen del llenguatge que he conreatdurant tota la meva trajectòria d’artista i queparteix d’una infinitat de signes, d’icones, demicrografies o cal·ligrames o benigramessense codi, irrepetits e irrepetibles, que con-viuen, s’articulen i es manifesten d’unamanera sempre única, sempre reinventada, ique acaben conformant un microteatre orepresentació cal·ligràfica del gran microtea-tre del món (…)”. El teatre, la teatralitat, laposada a escena amb el que això implica enel sentit d’assumpció d’un paper, i d’unacerta distància respecte la realitat, és el queRossell transfereix de forma directa a la sevaobra i el que li permet tractar la realitat comquelcom mal·leable, i com a objecte d’estu-di. Aquesta qualitat “teatrera” és un delsaspectes que im pregnarà tota la seva obra.

Aquesta distància és el que li permettanmateix la construcció de tot un universparal·lel al real a partir de les micrografies,gestos fets amb tinta, de mida petita queproliferen per tot tipus de suports i formats,i que si bé no esdevenen del tot personatges,tampoc son dissenyats sense entitat orgàni-ca, més aviat tot el contrari. El format petit,allò fins i tot minúscul, és una derivacióperspicaç d’una necessitat, o dues. Per una

EBenet Rossell -en paral·lel

banda, l’escassetat de mitjans, l’extremaprecarietat amb la que en ocasions realitza-va l’obra, i per l’altra, la seva timidesa,segons manifesta ell mateix en alguna oca-sió.

Benet Rossell és un autor que es mantéatent a allò que l’envolta, i malgrat la terra,la vinculació amb els seus orígens, hi és pre-sent de forma constant en la seva obra a tra-vés de l’ús d’elements com les garrofes, lesnous, etc. El que actua com a revulsiu en elseu treball és la realitat urbana, que es con-verteix en un objecte d’estudi constant. Unade les peces que mostra aquesta observacióconcreta de l’entorn urbà és la que porta pertítol Rambla 24h (1980-2009) realitzada encol·laboració amb Antoni Muntadas. Lainstal·lació que es pot veure en el MACBAconsta de dues imatges juxtaposades: a l’es-querra una projecció en blanc i negre, men-tre que a la dreta la projecció és en color. Lesdues gravacions s’han realitzat des delmateix balcó situat en un dels laterals de laRambla, i cadascuna de les imatges propor-ciona en un plànol fix la visió de la Rambladurant el primer minut de 24 hores conse-cutives. La instal·lació mostra els canvis quehan esdevingut en aquesta artèria principalde la ciutat de Barcelona; com els ramblairescada cop són menys mentre el contingentturista cada cop és més nombrós. Tot aixòdes de la distància que Rossell imposa a larealitat, des de la distància del voyeur.

Fins al principi de gener de 2011 al MACBA.

Per Neus Miró

BENZINA_55

BENZINA_57

artista suïssa Pipilotti Rist(Grabs, Suïssa, 1962) vaser la guanyadora delPremi Joan Miró l’anypassat, en la seva segonaedició, i ara correspon

veure l’exposició que li dedica la FundacióJoan Miró, la mostra més àmplia d’aquestaartista presentada mai a Espanya i que espodrà veure fins a l’1 de novembre.L’exposició ha estat organitzada per laFundació amb el patrocini de FundacióCaixa Girona i el suport del col·leccionistaHan Nefkens.

A través de deu peces, dues d’elles hanestat realitzades expressament per aquestaocasió, l’exposició ens ofereix un recorregutper l’obra d’aquesta artista que submergeixl’espectador en un caleidoscopi visual. Elrecorregut s’inicia amb dos treballs quecomparteixen sala i que podríem dir són elsmés discrets, pel seu tamany i per la relacióque estableixen amb l’espectador; tots dosestan conformats per pantalles petites, inse-rides en plataformes des d’on la imatgeinterpela el visitant, li demana que s’apropi,que no tingui por a mirar, premisa que espodria aplicar a tot el recorregut expositiu.

Les vídeo instal·lacions de Pipilotti Ristsubmergexien l’espectador en experiènciesvisual i sonores que l’hipnotitzen. Les imat-ges que se succeeixen no construeixen capnarració ni història, ofereixen perspectivesde paisatges i de cossos, fonamentalment delfemení, poc o gens habituals. A tot això calafegir que el tractament visual -els plànolsen picat i contrapicat, així com els colorssaturats- i les músiques de naturalesa elec-trònica que conformen la major part de lesbandes sonores generen una atmosfera, unabombolla de la qual el visitant difícilment espot escapar; les imatges animen les parets iels atorguen una qualitat fluïda, líquida. Enaquest sentit també, Rist té molt en comptel’articulació de l’espai expositiu, el trànsitd’un espai a l’altre i que la relació física del’espectador amb les peces sigui diversa; enl’exposició de la Fundació Miró l’espectadorno només es troba envoltat per imatges sinóque cal que s’estiri per veure com les imatgesli cauen del sostre, o es troben al seus peusen altres ocasions. Un altre element que calconsiderar en l’articulació d’espais és l’úsque ha fet l’artista de les cortines de gassesque dolcifiquen els trànsits, permeabilitzenl’espai, i en alguns casos l’assimilen als plecsde l’interior del cos. En d’altres ha utilitzataquestes membranes com a pantalles, comés el cas d’un dels treballs produïts peraquesta mostra, el que porta per títol TempsLliure, i on es poden llegir en les gasses fra-ses com “you are fair” o “la teva suor fa bonaolor”.

L’aigua i la terra són elements omnipre-sents en els treballs de Rist. La primera ins-tal·lació on l’espectador es troba submergiten aigua es troba al principi del recorregut.Es tracta de la peça titulada Sip My Ocean(1996) on la banda sonora està basada en eltema de Chris Isaak, Wicked Game interpre-tat per la mateixa artista.

Desprendre’s de la força de la gravetat,capgirar l’ordre de les coses, es troben en elcentre de la doble instal·lació tituladaTyngdkraft, var min vän (Gravetat, siguesamiga meva, 2007), en la qual es convidal’espectador a estirar-se i mirar cap al sostreon dos panells amorfs ofereixen imatges depaisatges, de flors, d’aigua que se’ns vénen aldamunt.

Els paisatges de Rist no tenen horitzó,defugen la representació habitual. Les vistesde la naturalesa que ofereixen aquests vídeosemfasitzen el detall ampliat, la proximitat deles fulles, de la terra, els primeríssims plans.

L’

Pipilotti RistA Lungenflügel (Lòbul pulmonar, 2009) l’es-pectador es troba de nou amb una vídeo ins-tal·lació-embolcall en la qual una noia i unporc es passegen per un camp i on tots dosmengen dels fruits de la terra. La visió queRist ofereix de la natura i dels humans s’ub-ica en un ordre totalment harmoniós, ques’escapa de possibles tensions i interessoscontraposats, que és fins i tot anterior a l’ex-pulsió del paradís.

El darrer treball que es pot veure enaquesta mostra és resultat del diàleg entreRist i una peça de Joan Miró, Femme, unbronze de 1968. L’escultura de Miró malgratser un treball en bronze no brilla, és unapeça sòlida, rotunda, plena de rugositats icavitats, clarament terrenal, a la que Rist liafegeix la lleugeresa de la llum que s’escolapel forats i es projecta juganera per les sevessuperfícies.

A la Fundació Joan Miró fins l ’1 de novembre

Per Neus Miró

BENZINA_58

omença un nou curs i en el món editorialeuropeu continua amb força la implantació

del llibre digital. No cal ser endevinaire, en aquestcas, per saber què passarà: només cal fer un cop d’ullals Estats Units i ho coneixerem, tenint en compteque sempre hi anem a remolc. Aquí continuemempenyent endavant amb la idea marc: un suportnou per llegir. Però, per llegir com? Aquesta és lapregunta. Després ja ens informarem de les platafor-mes que comercialitzen, dels drets d’autors, del pos-sible pirateig, etc. Però d’entrada, cal preguntar-se sitot plegat acabarà sent un simple canvi de suport odurà aparellat un canvi d’hàbits. A hores d’ara, qual-sevol ciutadà occidental no es fa il·lusions respecte alpropi dret a decidir. No ens confonguem: pot ser queals catalans no ens deixin decidir el nostre destí coma nació, però també pot ser que ens creguem que ensdeixen decidir com duem a terme l’acte de lectura. Ino seria veritat. La indústria imposa els seus criteriscomercials. En tecnologia, ja som veterans: sabemque el model que comprem, sigui del que sigui, d’a-quí no res serà obsolet. Això vol dir que, no solamentn’hi haurà un al mercat de millor i més barat, sinóque el teu, que et funciona perfectament, acabarà nosent útil. En el llibre electrònic passarà igual. Ja estàpassant, de fet. Per això costa tant d’arrencar, a casanostra. Perquè el mateix suport, l’aparell, evolucionaconstantment. I és clar, una de les raons per les qualset volen convèncer de la bondat de l’invent (fes unainversió ara en l’aparell que, com que els llibres elec-trònics són molt més barats, en un no res, l’amortit-zaràs i la lectura et sortirà molt bé de preu) tronto-lla. I en plena crisi, costa molt de fer el pas d’inver-tir-hi diners fins que la cosa no estigui clara i estabi-litzada. L’aparell, si n’han vist algun, és perfecte. Resa veure amb llegir en un ordinador. La lectura s’hi fasense problemes, ja que la pantalla no estàretroil·luminada. El que en podríem dir “tinta digi-tal” permet una visualització òptima sense cansar lavista. A més, podem engrandir i empetitir la lletra alnostre gust. Però tornem a la pregunta bàsica: és unsimple canvi de suport? Es tracta tan sols de poderdur al damunt la biblioteca sencera (el sistema potemmagatzemar centenars d’obres, milers) i oblidarper sempre més les polsegoses llibreries de tota lavida? Deixant de banda nostàlgies i sentimentalis-mes, llegir el llibre electrònic és el mateix que llegirel llibre de paper? En principi, sí. La cosa es compli-ca quan l’aparell no es limita a ser una fotocòpia

electrònica del seu antecessor en paper. Imaginem queestem llegint una novel·la i que quan el protagonistaestà escoltant una cançó, nosaltres, amb un simple clic,també ho poguem fer. A l’instant. O que una descrip-ció determinada, amb un altre clic, la puguis visualitzarde trenta maneres, des de trenta angles, alhora quel’autor ens l’explica. O fins i tot, si la pantalla és tàctil,que tocant-la suaument amb el dit, et faci un desplega-ment de suggeriments (propaganda inclosa, és clar) pergaudir de la lectura del llibre. Des del millor còctel quepot acompanyar-la, fins a una relació de bibliografiarelacionada, ordenada al teu gust, per temes, per perso-natges que portin ulleres, per escenaris muntanyencs,etc.). O que puguem consultar al moment la versió ori-ginal si es tracta d’una traducció. Només cal posar-hiimaginació i demanar. I segur que t’ho donaran. Aixòés tota una altra cosa, ja. No es tracta de la pura trans-posició de suports. I si no és així, què fem, doncs?Llegir només, segur que no. La relació amb el llibresempre ha estat interactiva, n’és la raó de ser, però ambl’únic filtre de la imaginació del lector. Si quan llegei-xes un llibre en suport electrònic, les interferènciespossibles són tantes i tan llamineres, necessàriamentestem anant cap a una altra mena d’acció que s’assem-bla més, jo diria, a un joc. D’altra banda, estem segursque, en qualsevol cas, el llibre electrònic més sofisticat,el que t’ofereixi més prestacions interactives, t’oferiràla possibilitat de desconnectar-les totes, o una part, avoluntat. Com els cotxes automàtics: si vols, pots con-tinuar conduint-los a la manera tradicional. Coneixencap propietari de cotxe automàtic que canviï manual-ment, ni que sigui de tant en tant per recordar vellstemps? No, oi? Doncs jo, tampoc. Amb el llibre elec-trònic passarà igual. Estem tan acostumats a assimilartotes les innovacions que, sense adonar-nos-en, consu-marem la veritable revolució en la lectura. No pas pelcanvi de suport, sinó pel canvi d’actitud a l’hora d’en-frontar-nos al llibre. Jo mateix, n’estic segur que hisucumbiré. I que, si en tinc l’oportunitat, pitjaré tots elsbotonets interactius durant la lectura. Però també esticsegur que me n’avorriré bastant aviat. I acabaré deixantaquest estri per a lectures especialitzades: en -ciclopèdies, guies de viatge, etc. Ja fa temps que heaprès a no jutjar les grans transformacions del nostretemps. Amb això, igual. Seuré a veure què passa, ambcuriositat activa. Això sí, quan vulgui llegir unanovel·la, me n’aniré al paper. O a una versió obsoleta dellibre electrònic, la que només em doni lletres, negresobre blanc.

/// Opinió / Amagat al matalas

[ [

`

De qualsevol cosa se’n dirà llegir

[ [La relació amb el

llibre sempre ha

estat interactiva,

n’és la raó de ser,

però amb l’únic

filtre de la

imaginació del

lector. Si quan

llegeixes un llibre

en suport electrònic,

les interferències

possibles són tantes

i tan llamineres,

necessàriament

estem anant cap a

una altra mena

d’acció que

s’assembla més, jo

diria, a un joc

C

Lluí - Anton Baulenass