Atzeneta XXIV d’ Albaida VALENCIÀ...Albaida és relativament Estret i reduït per a la població...
Transcript of Atzeneta XXIV d’ Albaida VALENCIÀ...Albaida és relativament Estret i reduït per a la població...
El terme d‟ Atzeneta d‟
Albaida és relativament
Estret i reduït per a la
població que alberga.
En temps històric, hi
havia un terme general,
compartit pels set pobles
del Marquesat d‟Albaida:
B e n i s s o -
da,l‟Aljorf,Albaida, el
Palomar, Bufali,Atzeneta
i Carrícola.
Però, a mitjan segle XIX,
arran de l‟abolició del
règim senyorial,el mar-
quesat fou dividit desi-
gualment en set termes
municipals.
El terme municipal d’
Atzeneta, a cavall entre
la Serra i el Pla,afronta
amb els d‟ Albaida
(O);Muro del Comtat
(S);la serra del Palomar i
Carrícola (E), i el Palo-
mar (N).
Els eixos principals que
han articulat històrica-
ment aquest reducte de la
vall, estretament vinculat
al Port d‟ Albaida,són la
Séquia del Port i el Camí
Reial de València a Ala-
cant.
La séquia mare de l‟ Ai-
gua del Port o de la Font
Cabdal és una séquia
islàmica que encara re-
ga,i que ha vinculat du-
rant segles i segles els
llaurados d‟ Atzeneta,
Albaida i el Palomar.La
séquia Major
Naix i s‟ amera d‟ aigua
al Port d‟ Albaida, i con-
tinua canalitzant,plena de
molins,pel repeu de la
serra i per l‟ esgraonada
partida dels Molins d‟
Atzeneta.Després penetra
en el terme d‟
Albaida , a l‟
alçada del Casal
Molinar, de les
Clotes,i segueix
cap avall fins a
l‟ horta de Palo-
mar.
L‟altre gran eix
articulador del
territor Atzenetí
ha sigut, el ca-
mí Reial de
València a Ala-
cant, que puja
des del Palomar
i continua per la Séquia
de la font d‟ Atzene-
ta,fins remuntar la serra
per la Casa el Port.
FONTS, LLAVADORS
I ABEURADORS.
Atzeneta d’ Albaida
Passeig de la Séquia, eix vertebrador d’ Atzeneta.
Destaquem:
Temple parroquial de Sant Joan
Baptista.
Ermita del Santíssim Crist de la Fe.
Cases que donen a la Séquia.
La séquia el Port.
Molí nou de la Serra.
Els molins de Santa Anna.
La nevera.
La Solana.
L’ Artesania de l’ Espart.
Coneguem l’ itinerari d’ Atzeneta gràcies a la informació basada en
el llibre”El mirador de la Vall”dels historiadors Rafa Jordà,Ramon
Yago i Abel Soler.
Completarem el text de suport amb imatges actualitzades, de produc-
ció pròpia, i d’altra informació d’interés per tal que el professorat pu-
ga preparar les visites i els itineraris didàctics amb major profunditat.
Pr
ofe
ss
or
at.
Su
po
rt
UN
IT
AT
D
ID
ÀC
TI
CA
:
UN
I
TI
NE
RA
RI
P
ER
L
A
SÉ
QU
IA
XXIV
TROBADA D’
ESCOLES EN
VALENCIÀ
ATZENETA D’
ALBAIDA
ABRIL 2011
CEIP VERGE DELS DESEMPARATS.
Pàgina 2
del segle XII els qui l‟ embelliren per-
què fóra l‟admiració dels vianants del
camí reial.
Per falta d‟ abeuradors i de llavadors
no patia el nostre poble.
Hui en dia, encara es conserven sis
dels set llavadors de tota la vida, accé-
sibles pels carrerons o des dels matei-
xos postics de les captarreres de les
cases.
Atzeneta es troba enclavada al rai-
guer mateix d‟ una serra calcària , la
d‟Agullent– Benicadell, que és una
autèntica esponja de pedra.Un potent
aqüífer, que parteix aigües cap a lle-
vant i ponent,a l‟ alt de Mariola,fa
córrer l‟aigua de pluja, a través del
permeable subsòl de la Covalta i la
serra del Benicadell, fins als ullals
que alimenten la marjal de Pego-
Oliva.No tota l‟ aigua subterrània,
però, arriba a mesclar-se amb la de la
mar, a la marina de Gandia i Dènia.
Una part d‟ ella suma i brolla en
fonts, en el límit entre la serra i el pla
de la Vall.
Les esporàdiques Tosquetes,l‟ Aigua
del Port, la Font d‟ Atzeneta i la font
Beneita són els més importants.
Però, també estan la Font del Sarvat-
xo,la Font de l‟ Arrier, la Font de l‟
Ordinari,la Font del Pollecó i la Font
del Pla d‟ en Roda.
Fóra del terme però molt freqüenta-
des pels atzenetins troben la Font del
Meler (serra de Palomar) i la Font
Freda (terme de Bèlgida).
De fonts públiques monumentals ,
només n‟hi ha una,però ben conserva-
da i volguda pels atzenetins:La Font
dels 21 xorros, que es troba arran de
l‟ antic caní reial formant un graó
entre el camí i el barranc.
L‟ aigua brolla a través de vint dolls
de bronze i cau dins un llarg abeura-
dor, per acostar-se a la qual cal baixar
unes escales.El xorro d‟ aigua núme-
ro vint-i-u ix de la boca d‟ una esque-
màtica cara de lleó,llaurada en pedra
d‟ Atzeneta i encastada al bell mig de
la paret de la font.
Presideix la paret un panell devocio-
nal de manisetes,dedicat a Sant Anto-
ni del Porquet.
La font devia existir ja en temps dels
moriscos, però foren els atzenetins
PR OFESS ORA T. S U POR T
Començant des de dalt, el primer era
el de Baix del Calvari o de la Senda
del Teular,l „únic desaparegut.
Tot seguit, trobem el de la Plaça del
Calvari,el del Carreó de la Penya; el
llavador del Carrer de Sant Vicent; el
del carrer Sant Roc; el del Carrer del
Bot i finalment, el llavador de la plaça
de l‟ Esglèsia.
Per si fóra poc a a comoditat en l‟ ac-
cés a l‟ aigua corrent, hi ha moltes
cases que disposen de postics enllan-
dats, oberts directament sobre la sé-
quia,arran de caixer.
Les dones d‟ aquestes cases encara
escuren i llaven allí mateix, sense ne-
cessitat d‟ eixir del pati de casa.
Tot un privilegi quan no existia la red
d‟ aigua potable ni els moderns renta-
plats ni llavadores de roba.
LA TRADICIÓ ARTESANAL A
ATZENETA.
A) L‟ ESPART.
Els moriscos que habitaven el nostre
poble a les darrerries del segle XVI,ja
treballaven l‟ espart.Hui encara tro-
bem a Atzeneta, gent dedicada a
aquesta manufactura.Fins als nostres
dies l‟espart ha sofert un procés d‟
expansió que ara,amb l‟ aparició de
materials més econòmics, però gens
artesans,ha fet minvar aquesta activitat
espartera.
Els esparters que queden, tots d‟ avan-
çada edat,consideren que amb ells
desapareixerà l‟ ofici.La gent ha can-
viat el treball artesanal pel treball a les
fàbriques,ja que l‟ ofici d‟ esparter és
un treball dur en relació al rèdit que s‟
obté.
Conxita
Vilaplana,
usuària de la
Séquia ( es-
querra)
Llavador de
la Plaça del
Calvari.
(dreta)
Mostra de productes fets amb espart.
Detall de la font dels vint-i un xorros ma-
XXIV T ROBA DA D’ E SCOLE S EN
B) ELS PEDRAPIQUERS.
La familia Ases fou la que introduí
aquest art de traure i picar la pedra.
Les pedreres d‟ Atzeneta arribaren a
comptar amb 30 treballadors especia-
litzats en extraure,picar,fragmentar i
llavorar la pedra,per donar-li una for-
ma concreta segons la utilitat per a la
qual anara destinada.
Una de les pedreres més antigues es
localitza als peus del Castell de Carrí-
cola.
Amb l‟ aparició del ciment,aquest
ofici entrà en decadència.
Actualment, algunes pedreres del po-
ble continuen obertes,tot i que són
treballades amb procediments més
moderns.
C) ELS CAMPANERS.
Un dia qualsevol de l„any 1821, es
sentiren campanes i no sabien d‟ on
venien.Del corral de una de les ca-
ses,la de Domingo Roses, procedien
els tocs de prova d‟un bronze acabat
de coure.No és que fora la primera
campana,ja que elsa Roses feia més
de cent anys que tenien foneria a Be-
nissoda.És que era la primera campa-
na Roses fabricada a l‟ obrador d‟
Atzeneta.Anys a venir, el nom d‟ At-
zeneta, sonaria per centenars de cam-
panars de València i d‟ altres diòcesis
de l‟ orbe catòlic.
UN RELLOTGE DE PEUS: LA ME-
SURA DE L‟ AIGUA.
A fi de saber quan entra en tanda la
meitad de l‟ aigua treta per regar l‟
actual partida del Rafelet , o bé l‟ ins-
tant en què ha de ser tornada als re-
gants d‟Atzeneta i Albaida,els àrabs
de fa molts segles introduïren un curi-
ós sistema que encara es troba en ús.
Es tracta d‟ un rellotge de peus que
consisteix a calcular les hores d‟ inici
i fi de la tanda ficant-se un adult des-
calç i d‟ esptles al sol.
Aquest amida a continuació el nombre
de peus que separen el punt on es tro-
ba fins a on arriba la seua pròpia om-
bra, fins que la distància entrre am-
bdós punts (7 o 13 peus ,segons el
cas) és l‟oportuna per a derivar l‟ ai-
gua.
Aquest sistema es tracta d‟un mètode
de càlcul horari molt pràctic i força
estés entre els humans de l‟ hemisferi
boreal del nostre planeta: des del golf
de Birmània fins als oasis del Magrib,
tot passant per l „Índia i l‟ Orient Mit-
jà.
Amb tot, es tracta d‟ un xicotete tresor
antropològic que caldria preservar en
la pràctica del reg, per a delit de les
futures generacions.
MONUMENTS RELIGIOSOS.
A) ESGLÈSIA DE SANT JOAN
BAPTISTA.
El primer temple parroquial que tin-
gué Atzeneta es trobava situat en un
emplaçament diferent al que ocupa l‟
actual esglèsia. Concretament ocupa-
va l‟espai on des de temps immemori-
als els musulmans havien instal.lat la
mesquita orientada cap al sud, cosa
habitual en les mesquites andalusi-
nes.Anus després de l‟ expulsió dels
moriscs, allà per l‟ any 1574, l‟ arque-
bisbe Joan de Ribera elevà l‟ edifici
que havia sigut mesquita a la catego-
ria de parròquia.L‟ esglèsia es confi-
gurà davall l‟ advocació de sant Joan
Baptista, en record del prelat que féu
possible la seua fundació.A banda de
Sant Joan Baptista es veneren les
imatges de Sant Josep,Sant Antoni,la
Mare de Déu del Rosari,Mare de Déu
del Carme i la Mare de Déu dels Des-
emparats.
B) ERMITA DEL SANTÍSSIM
CRIST DE LA FE.
La devoció que els atzenetins i atzene-
tines han professat des de temps im-
memorial pel Santíssim Crist de la Fe,
ens ha llegat un patrimoni historicoar-
tístic com és l‟ ermita que custodia la
santa imatge.
L‟origen de l‟ ermita es remunta a la
primeria del segle XVII.L‟ artífex de
la construcció fou mosén Josep Giro-
nés,que l‟ any 1708,decidí construir
un calvari amb una capella dedicada
al Santíssim Crist de la Fe, que abans
es venerava al temple parroquial.
Es conta que l‟ any 1756, el Crist va
protegir al poble d‟ una plaga de lla-
gostes i que l‟ anu 1811 (durant la
Guerra del Francés)intentaren cremar
al Crist sense èxit. Actualment,les
festes estan dedicades a aquest Crist.
Pàgina 3
Un xiquet imita al sequier calculant l’
hora de la tanda pel sistema de peus.
Ermita del Santíssim Crist
Bibliografia
*JORDÀ,R.YAGO,R.SOLER,A.(2002)”EL MIRADOR DE LA VALL”.AJUNTAMENT D’ ATZENETA D’ ALBAIDA.
*SOLER,E.(1983).” ADZANETA D’ ALBAIDA”.ED.CAJA DE AHORROS Y MONTE PIEDAD DE ONTENIENTE.
*TORRES,L.VIVÓ,J.ORTÍ,M.” UNA PARTE IMPORTANTE DE LA HISTORIA DE ATZENETA”.AYUNTAMIENTO DE ATZENETA.
*CONSELL D’OBRES (2006) “EL TEMPLE PARROQIAL”.ED.PARROQUIA SAN JUAN BAUTISTA.
*TEROL,V ET ALII.(1995)” 750 ANYS COM A VALENCIANS:ALBAIDA I LA VALL 1245-1995.ED.CAIXA D’ ESTALVIS D’ ONTINYENT.
*SENDRA,F.(1998). “ MOLINS D’ AIGUA A LA VALL D’ ALBAIDA”.ED.CAIXA D’ ESTALVIS D’ ONTINYENT.
*PROGRAMES DE FESTES ANYS 2006 I 2001.
*VALOR,E.(1985)”RONDALLES VALENCIANES”.ED.FEDERACIÓ D’ ENTITATS CULTURALS DEL PAÍS VALENCIÀ.VALÈNCIA.
CEIP VERGE DELS DESEMPARATS.
Per a saber-ne més
L’orige del nom del nostre poble.
La tribu berber dels Zanata,ha donat nom a diversos
llocs del país,entre ells dos municipis del nostre territo-
ri:Atzeneta d‟ Albaida ( a la Vall d‟ Albaida) i Atzeneta
del Maestrat ( a l‟ Alcalatén).
Rondalles valencianes
La rondalla valenciana ,recollida per Enric Valor,
la mestra i el manyà està situada a la nostra locali-
tat.Aquest text pot ser molt útil per a treballar diferents
aspectes del nostre poble.
Comença així:
“Açò que tot seguit us contaré,diu que va esdevir-se a la
vila d‟ Atzeneta,que es troba en una de les parts més alt-
es i boscoses de la vall d‟ Albaida.”