ARXIUS I CINEMA: FRANCESC BOIX És tasca dels arxius ingressar, gestionar i conservar

fons i col·leccions documentals en qualsevol suport i

format que puguin ser rellevats per a l’ estudi i conei-

xement de la nostra història. Els arxius són els respon-

sables del patrimoni documental, testimoni del nostre

passat i de la nostra cultura. Són plens d’històries i de

vides, algunes molt poc conegudes o oblidades i d’al-

tres poc estudiades i plenes d’ombres. Els nostres ar-

xius conserven totes les realitats i singularitats, els ar-

guments, les històries, les comèdies i tragèdies que fa-

rien feliç als novel·listes i guionistes, la realitat des de

la qual teixir i argumentar una bona història.

Una d’aquestes vides és la de Francesc Boix, el fo-

tògraf barceloní famós pel seu testimoni i aportació

documental als judicis contra el nazisme a Nuremberg.

Boix morí jove, l’any 1951 a París i poc en sabíem

d’ell, però les imatges conservades ens han ajudat a

teixir i a esbrinar la seva vida. D’una banda les famo-

ses imatges de Mauthausen. D’altre, el conjunt adqui-

rit per la Comissió de la Dignitat i conservat a l’Arxiu

Nacional de Catalunya. Amb aquest material s’ha pro-

duït una exposició i una publicació amb el títol “Els

primers trets de Francesc Boix”. L’èxit de l’exposició

comissariada per Ramon Barnadas i Ricard Marco i

produïda per l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha estat tan

inusual i la demanda expositiva tan alta que s’han ha-

gut de produir dos jocs per poder donar resposta a tots

els centres i poblacions sol·licitants. Aquesta atracció

del personatge i la necessitat de redescobrir la veritat i

de fer-la arribar a tothom es complementa amb els do-

cumentals sobre la seva figura como el de Benito Ber-

mejo o el còmic de Salva Rubio, Pedro J. Colombo

i Aintzane Landa.

Però encara és un personatge desconegut. Aspectes

de la seva vida mereixen arribar al gran públic per la

porta gran. Per això actualment es treballa en una pro-

ducció cinematogràfica que es preveu s’estrenarà

abans de finals d’any. L’Arxiu Nacional de Catalunya

i col·labora de forma testimonial en la recreació del la-

boratori fotogràfic amb el préstec de material d’atrez-

zo. Esperem que sigui un èxit.

2

COMPTE! PREVENIR ÉS MILLOR QUE CURAR

La problemàtica dels microorganismes: formes de pre-

venció

Els arxius són centres que ingressen documentació

anualment, ja sigui com arxius generals de l’adminis-

tració o com arxius històrics. En el segon cas, la docu-

mentació, que sol provenir de fons privats, i que pot ser

més antiga, és més probable que arribi en unes condici-

ons de conservació general més adverses, a causa de les

situacions d’emmagatzematge en les que s’ha mantin-

gut fins al moment de l’ingrés. Sovint la documentació

històrica ha quedat en espais oblidats que amb el pas

del temps han acumulat pols, brutícia, i potser han patit

filtracions d’aigua i canvis sobtats de temperatura i hu-

mitat relativa, que han propiciat el desenvolupament de

microorganismes, així com la presència d’animals rose-

gadors o altres insectes.

Normalment, els professionals que fan els primers

tractaments d’aquesta documentació són els arxivers.

Per tant, és important que sàpiguen detectar i distingir

les possibles alteracions com la pols, la brutícia o la

presència de microorganismes, per tal que en cada una

d’elles hi puguin associar els riscos que poden suposar

per a la salut. I que sàpiguen com procedir, tant per a

protegir-se a nivell personal com per no contaminar ni

afectar la resta de la documentació que conserva l’arxiu.

En aquest document posarem èmfasi, especialment,

a aquelles alteracions més comunes i que poden supo-

sar un risc per a la salut dels professionals, el qual es

pot reduir amb una sèrie de mesures de prevenció. Les

alteracions que un arxiver ha de ser capaç de reconèixer

són la presència, més o menys acusada, de pols i brutí-

cia, i una possible infecció per aparició de microorga-

nismes, els quals són agents microbiològics que poden

penetrar a l’organisme per diferents vies i provocar

al·lèrgies, infeccions o malalties greus. És important

senyalar la invisibilitat d’aquests riscos, ja que no són

visibles per a l’ull humà, i l’absència d’una conseqüèn-

cia immediata fa que s’infravalori la importància de

protegir-se com a mètode de prevenció.

Primer de tot, cal saber de què estem parlant i, així,

distingir les diferents afectacions. La pols és un agent

físico-químic, està formada per partícules molt petites,

de terra, espores, fibres tèxtils, partícules de pol·lució,

etc. que fàcilment poden ser transportades per l’aire a

causa del seu poc pes. La brutícia és la pols i altres

substàncies alienes a un objecte, que es troba en la seva

superfície i emmascara el suport original (Figura 2).

D’altra banda, els microorganismes són agents de

degradació de caràcter biològic (Figures 3, 4, 5 i 6).

Formats per dos grans grups, fongs i bacteris. La seva

presència provoca diverses alteracions, les principals

són un canvi cromàtic del suport amb taques de diver-

ses coloracions i un canvi en l’estructura molecular de

la cel·lulosa i del col·lagen, la qual cosa provoca la

pèrdua de resistència mecànica, fins arribar a la putre-

facció i desintegració dels materials constitutius.1 La

composició dels materials, paper, pergamí, emulsions

fotogràfiques, etc., que hi ha dipositats en arxius i

biblioteques és adient pel desenvolupament dels micro-

organismes, que els utilitzen com a font de nutrició. A

Fig. 1. Cartell: Feu servir equipament protector adient . CAT ANC1-101-N-85.

Fig. 2. Pols i brutícia acumulada

3

partir d’un anàlisi organolèptic es poden veure en su-

perfície però també es pot apreciar que els microorga-

nismes afecten l’estructura del suport, es troben entre

les fibres del paper i les debiliten. Els fongs són els

principals causants dels problemes per infecció micro-

biològica. En general formen colònies que tenen un

nucli més intens que és el miceli, a partir del qual sur-

ten les hifes de forma ramificada. Aquestes contenen

les espores que són les estructures de reproducció, les

quals són fàcilment transportades per l’aire i es troben a

tot arreu. Les condicions de desenvolupament més idò-

nies són una temperatura d’entre 23 i 28ºC o més i una

humitat relativa superior al 60%.

És important no confondre les taques de foxing amb

microorganismes. El foxing (Figura 7) consisteix en

taques puntuals, més o menys generalitzades, en alguns

suports de paper. Són de color marró amb diverses to-

nalitats. Encara no s’ha determinat la seva causa, però

hi ha dues hipòtesis, una indica que es deu a la presèn-

cia de partícules metàl·liques adquirides durant el pro-

cés de fabricació, ja sigui per l’aigua utilitzada o altres

materials, com els feltres, emprats per assecar els folis

de paper. L’altra assenyala que les taques podrien origi-

nar-se per causa de microorganismes. En tot cas és una

alteració que no s’ha de confondre amb la degradació

per microorganismes perquè les precaucions i protocols

d’actuació no són els mateixos.

Els fongs més comuns en documentació d’arxiu són:

Alternaria, Cladosporium, Aspergillus i Penicillium. A

nivell sanitari són agents etiològics de processos infec-

ciosos (pneumonitis, otitis, etc.) i al·lèrgics, tan a nivell

dermatològic, com respiratori i fins i tot digestiu.

Aquests fongs es troben classificats, segons el seu risc

d’infecció, entre els grups 2 i 3.2 En el grup 2 s’hi in-

clouen aquells agents que “poden causar una malaltia

greu a l’home i pot suposar un perill pels treballadors,

essent poc probable que es propagui a la col·lectivitat i

existint generalment profilaxis o tractament eficaç”,

Aspergillus, Penicillium. En el grup 3, “poden causar

una malaltia greu a l’home i presenten un seriós perill

per als treballadors, amb risc de que es propagui a la

col·lectivitat i existint generalment una profilaxis o

tractament eficaç”, Cladosporium.

Un ambient carregat d’espores i bactèries fa que

Fig. 3. Degradació i debilitament del paper

Fig. 4. Presència de microorganismes

Fig. 5. Llibre amb presència de microorganismes

Fig. 6. Taca d’humitat amb presència de microorganismes

siguem més susceptibles a patir infeccions, especial-

ment les persones amb problemes immunològics o amb

les defenses baixes. Els microorganismes poden pene-

trar en el cos humà per:

Inhalació de la pols i espores escampades per l’am-

bient.

Ingestió, al tocar-se la boca amb les mans contamina-

des.

Contacte, especialment a través de ferides o de les

mucoses.

Per tant, una vegada sabem a què ens enfrontem la

prioritat és protegir-se un mateix abans de començar a

tractar un material que pot estar infectat. D’aquesta

manera, sempre que sigui necessari s’ha de fer ús dels

equips de protecció individual (EPI’s) (Figura 8) ade-

quats per protegir-nos segons cada cas. Cadascun té la

funció de protegir les diferents vies d’accés:

Pell: bata blanca de cotó o bates sintètiques d’un sol

ús i guants de nitril d’un sol ús.

Vies respiratòries: mascareta per a partícules que

permet purificar l’aire inhalat mitjançant filtres. Les

mascaretes es classifiquen a partir d’una enumeració

que correspon a la mida de les partícules que ha de

filtrar. Les mascaretes FFP3 són les adequades pel

tractament de documentació afectada per microorga-

nismes (Figura 9) i les FFP1/FFP2 serien suficients

per protegir-nos de la brutícia general. Tanmateix,

és important una perfecta adaptació a la cara i seguir

les recomanacions del fabricant sobre el temps d’ús.

Ulls: ulleres de seguretat. No són imprescindibles,

però segons la sensibilitat de cadascú i la dispersió

de pols en l’ambient són recomanables.

A més a més d’utilitzar els EPI’s és important in-

cloure unes normes generals d’higiene i seguretat men-

tre es duen a terme les activitats a l’arxiu com a mesu-

res de protecció personal davant dels riscos:3

Si ho requereix, fer servir els equips de protecció

individual (EPI’s) adequats segons la situació

(guants, bata, mascareta, ulleres, còfia, etc.).

Recollir-se els cabells llargs i evitar que estiguin en

contacte amb la documentació.

Procurar que la roba de treball cobreixi les extremi-

tats per protegir-se bé i, sempre, abans de sortir del

lloc de treball treure’s la bata. Es recomana no anar

al bany o, especialment, als espais de descans i men-

jar amb la roba de treball. També és recomanable

rentar aquesta roba de treball separada de la resta

per evitar la possible contaminació.

Cal rentar-se les mans acuradament, amb aigua i

sabó, en abandonar el lloc de treball i especialment

si hi ha contacte directe amb documentació amb

brutícia i/o microorganismes. Després, cal eixugar-

se les mans amb paper d’un sol ús o amb aire calent.

Utilitzar guants de nitril per tal d’evitar el contacte i

en cas de tenir talls i ferides prèvies, a les mans,

s’han de cobrir amb apòsits impermeables. Compro-

var sempre la integritat abans d’utilitzar-los i s’han

de eliminar després del seu ús. A l’hora de treure’s

uns guants contaminats cal evitar el contacte de la

part externa del guant amb la pell i deixar que tota la

part externa quedi a l’interior.

Evitar qualsevol acció que pugui suposar un contac-

te de les mans (amb o sense guants) amb la cara,

especialment els ulls i la boca, durant la manipula-

ció de la documentació.

Netejar la superfície de treball amb una paper d’un sol

ús i una solució hidroalcohòlica (70% de etanol + 30%

d’aigua), que el treballador hauria de tenir sempre a

mà.

Cal evitar guardar i consumir aliments ni begudes al

lloc de treball. També és recomanable mantenir

lluny els objectes personals, com les peces de roba

de abric, les carmanyoles, les bosses, motxilles, car-

teres i telèfons mòbils.

Han de tenir especial precaució els grups d’especial

risc, com les embarassades, persones amb malalties

o amb tractament farmacològic.

Per concloure, és imprescindible una bona comuni-

cació i col·laboració entre l’arxiver i el conservador-

restaurador, tan a l’hora de detectar, manipular i tractar

la documentació infectada. Per aquest motiu es podrien

seguir les següents pautes pel control dels nous ingres-

sos de documentació a l’arxiu:4

La detecció i la identificació de possibles alteracions

és la primera i imprescindible mesura de prevenció.

Abans d’acceptar documentació és important avalu-

ar-ne l’estat de conservació i també tenir en compte

l’estat de l’espai a on es troba emmagatzemada per

preveure factors de risc.

Fig. 7. Taques de foxing

4

5

Dins de l’arxiu, la manipulació haurà de ser en un

espai adequat i aïllat i seguint les mesures de protec-

ció abans descrites.

La documentació infectada haurà de ser aïllada, per

evitar que contamini la resta de la documentació no

afectada.

Els tècnics en conservació i restauració posaran en

pràctica el protocol de neteja i desinfecció abans de

l’entrada de la documentació dins dels dipòsits sem-

pre que sigui necessari.

Una vegada desinfectada la documentació haurà de

ser revisada periòdicament.

La millor forma de prevenció per a possibles infec-

cions és mantenir la documentació i els espais a on

s’emmagatzema nets, lliures de pols i de brutícia.

Garantir un sistema de climatització estable que

controli la temperatura (18-20ºC) i la humitat relati-

va (50-55%), és molt important que aquests valors

es mantinguin constants i amb el mínim de variaci-

ons possibles. Alhora s’ha de garantir un sistema de

ventilació que renovi l’aire constantment i eviti la

concentració de contaminants, amb els filtres HEPA

d’entrada i sortida adequats.

Finalment, comentar que en algunes institucions i

museus comencen a utilitzar, en proporcions molt bai-

xes, els olis essencials d’algunes plantes específiques

per millorar la qualitat de l’aire i controlar la prolifera-

ció amb la inhibició del creixement del microorganis-

mes. Algunes plantes utilitzades són l’arbre del te, el

clau, l’artemisa, l’orenga o la farigola, ja que aquestes

són biocides amb propietats antibacterianes i antifúngi-

ques.

Els extractes dels olis essencials de les plantes re-

presenten una alternativa natural, segura, sostenible i

eficaç que substitueix els productes químics per comba-

tre la biodeterioració dels fons documentals. Durant els

últims anys, els científics s’han interessat per l’ús del

olis essencials aplicats a la conservació de béns cultu-

rals, com la Nieves Valentín,5 premi Nacional de Con-

servació i Restauració l’any 2015 pel seu treball sobre el

control de la biodeterioració dels fons museístics i docu-

mentals. Aquests estudis han demostrat la seva eficàcia i

actualment encara s’està estudiant la seva aplicació, però

sembla una solució prometedora que complementarà les

pautes recollides en aquesta ressenya.

Marta Dot Soldevila

Bárbara Viana García

Bello, Carme; Borrell, Àngels (2007). Protocols d’ac-

tuació en cas de desastres en els arxius. Col·lecció Estu-

dis. Sèrie Recursos Culturals, 2. Diputació de Barcelona.

En línia: https://www1.diba.cat/uliep/pdf/37955.pdf.

[Consulta: 13/11/2018].

2. Reial decret 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció

dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’expo-

sició a agents biològics durant el treball. BOE 124, de 25

de maig de 1997. En línia: https://www.boe.es/buscar/

doc.php?id=BOE-A-1997-11144 [Consulta: 13/11/2018].

3. Normes de seguretat al laboratori biològic docent de la

Universitat Autònoma de Barcelona. Àrea de prevenció i

assistència i el comitè de bioseguretat. En línia: https://

www.uab.cat/doc_Normes_seguretat_laboratori_biolo-

gic_docent [Consulta: 13/11/2018].

4. Es pot consultar el següent llibre, és molt interesant i útil

com a guia professional. Recull el treball d’un grup d’in-

vestigació multidisciplinari format per experts en la matè-

ria preocupats pel patrimoni documental, que han elabo-

rat diferents protocols relacionats amb documentació

infectada per microorganismes dins dels arxius: Protocols

per a la prevenció, control i tractament de les infeccions

per microorganismes que afecten el patrimoni documen-

tal (2008). Col·lecció Arxivística i Gestió Documental.

Sèrie Conservació i Restauració, 2. Generalitat de Catalu-

nya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació́.

5. Morales, R.; Valentín, N. (2013). et al. “Extractos na-

turales para la desinfección y desinsectación de bienes

culturales. Las plantas medicinales y el patrimonio histó-

rico.” La Ciencia y el Arte IV. Ciencias experimentales y

conservación del patrimonio. Madrid: Ministerio de Edu-

cación, Cultura y deporte. p. 148-162. En línea: http://

www.rjb.csic.es/jardinbotanico/ficheros/documentos/pdf/

pubinv/RMV/375IPCE.pdf [Consulta: 16/11/2018].

Fig. 8. Equip de Protecció Individual (EPI’s)

DIBUIXOS DE LLUM

Dins la Jornada de portes obertes de l’Arxiu Nacional

de Catalunya, anualment s’ofereix un taller vinculat a

l’edició de paper i adreçat als infants. Enguany, l’Àrea

d’Imatges i l’Àrea de Conservació i Restauració han or-

ganitzat conjuntament un taller de creació de cianotípies.

La cianotípia és un procés fotogràfic monocrom

d’impressió d’imatges per contacte. Es treba-lla sobre

un paper emulsionat prèviament amb la barreja de dos

compostos químics: el citrat de ferro amoniacal i el fer-

rocianur de potassi, col·locant un negatiu de les matei-

xes dimensions o un objecte. Després, s’exposa sota la

llum del sol i finalment, es renta amb aigua. Aviat s’a-

precia com les parts del paper que no han estat cober-

tes es tornen d’un color blau fosc. Precisament és d’a-

questa tonalitat el blau-cian de la que deriva el nom

d’aquesta tècnica.

Va ser l’astrònom anglès John Herschel (1792-1871),

qui el 1842 va inventar el procés de la cianotípia, si bé va ser

la botànica britànica Anna Atkins (1799-1871) qui, un any

més tard, va aplicar aquella tècnica reproduint imatges vege-

tals que va aplegar en el llibre Photographs of British Algae:

Cyanotype Impressions. Si Atkins se la considera la primera

dona fotògrafa, el seu llibre està considerat com el primer

que va ser il·lustrat fotogràficament. En el seu pròleg escriu:

“La dificultad de hacer dibujos precisos de objetos

tan diminutos como las Algas y las Conferas me ha

inducido a aprovechar el hermoso proceso de Cy-

anotype de Sir John Herschel, para obtener impre-

siones de las plantas mismas”. A. A.

La cianotípia va tenir el seu màxim esplendor durant

el segle XIX, sent àmpliament emprada tant per la seva

bellesa com també per ser una tècnica de reproducció

més econòmica que les que utilitzen la plata. La aplica-

ven els fotògrafs que cercaven elevar la fotografia a la

categoria d’art i d’altres que la utilitzaven per a fer pro-

ves d’impressió, abans de fer la còpia definitiva amb

plata. Va tenir també la seva aplicació en la indústria,

ja que va esdevenir una alternativa fiable al calc que re-

produïa els plànols generats per la multitud d’obres

d’arquitectura i enginyeria que es van dur a terme du-

rant la segona meitat del segle XIX. Entrat ja el segle

XX, la cianotípia va permetre la reproducció i circula-

ció d’imatges en targetes postals a baix cost, i va servir

de base a les investigacions lumíniques realitzades per

artistes com Man Ray i Moholy-Nagy , o bé com la que

va adoptar el moviment artístic del surrealisme..

En els fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya es

conserven diversos exemplars d’aquestes aplicacions:

fotografies, plànols i postals com les que es mostren, a

tall d’exemple, en les figures 1 i 2.

En l’actualitat la cianotípia està sent recuperada per

diversos artistes contemporanis i obre noves vies d’ex-

pressió. És per això que en aquesta edició anual de por-

tes obertes per a la ciutadania hem optat per oferir un

taller de creació de cianotípies.

Nosaltres, igual que Atkins, vam optar per fer les

cianotípies sobreposant directament objectes sobre el

Fig. 1

Fig. 2

6

paper. Si bé la toxicitat dels productes químics es molt

baixa en el taller no es van arribar a manipular, ja que es

van utilitzar papers sensibilitzats que actualment es po-

den trobar en botigues especialitzades d’arts plàstiques.

És un procés molt senzill de preparar i manipular,

pel qual no calen ni càmeres, ni lents, ni fixadors però,

en canvi, proporciona imatges permanents.

En el taller els participants –allunyats de les noves i

múltiples tecnologies amb les que actualment es creen i

manipulen les imatges–, van poder experimentar com

les fotografies neixen de l’acció directa de la llum, re-

tornant a la etimologia de la paraula fotografia:

“dibuixos de llum”, terme que va encunyar Sir John

Herschel, l’inventor del procés de la cianotípia.

Merche Fernández

7

L’ARXIU DELS FOTÒGRAFS PERE CATALÀ

PIC I PERE CATALÀ ROCA A L’ARXIU NACIO-

NAL DE CATALUNYA

L’arxiu Pere Català (pare i fill) és un dels conjunts

fotogràfics i documentals més importants per el conei-

xement de la fotografia i de la cultura a Catalunya. Re-

cordem que els Català són una nissaga de fotògrafs ca-

talans iniciada per Pere Català Pic i continuada pels

seus fills Francesc Català Roca i Pere Català Roca, que

fou també historiador, investigador i impulsor en matè-

ria cultural. L’arxiu fotogràfic de Francesc Català Roca

es custodia a dia d’avui al col·legi d’arquitectes de Bar-

celona, i el dels dos Peres (pare i fill), es trobava, fins

al seu ingrés a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a l’edifi-

ci del carrer del Pi, seu d’Editorial Dalmau, on s’ha

conservat almenys els darrers cinquanta anys.

L’Arxiu conté tota l’obra produïda per Pere Català

Pic (Valls, 1889-1971) i per Pere Català Roca (Valls,

1923-2009) i abasta des de 1909 a 2009. Aquests 100

anys de fotografia i de vida cultural catalana ens per-

meten conèixer de primera mà les transformacions vis-

cudes des de la Primera Guerra Mundial, la Guerra Ci-

vil, la dictadura franquista i fins a la transició a la de-

mocràcia.

L’Arxiu Pere Català (pare i fill) està constituït per

quatre grans fons: Fons Pere Català Pic, Fons Pere Ca-

talà Roca, Fons Foto PIC i Fons Alguer. En aquest sen-

tit, els documents fotogràfics i documentals de l’arxiu

són d’una importància cabdal, ja que treballen molts te-

mes diferents: la fotografia costumista de principis de

segle, registre dels monuments arquitectònics més im-

portants de la zona de Tarragona per a la Mancomunitat

de Catalunya, l’ingrés de les avantguardes a Catalunya,

la importància del pensament republicà, publicitari i

psicològic, la creació del Comissariat de Propaganda (i

d’un dels seus cartells més emblemàtics, “Aixafem el

feixisme”), la primera postguerra i la reindustrialització

des de la Fira de Mostres, les penyes literàries pro-

hibides, els Jocs Florals, la biblioteca més important a

Catalunya sobre les relacions amb l’Alguer, els castells

humans i els castells i torres medievals, la catalanitat de

Colom i una col·lecció de 2.000 fotografies de retrats

d’artistes i polítics, entre d’altres.

Podem dir doncs, què la importància d’aquest fons

és inqüestionable per a comprendre l’avantguarda foto-

gràfica del país i és també, un llegat per a comprendre,

al seu torn, el nostre tarannà i el nostre passat.

Pere Català Pic (1889-1971)

Pere Català Pic va néixer a Valls el 15 de setembre

de 1889 al si d’una família de pocs recursos i amb la

mala sort de la mort del seu pare i dels seus dos

germans quan només tenia tres anys. Aquesta situació

obliga a la seva mare vídua a anar cap a Barcelona per

a muntar una dispesa. Amb 12 anys ha de deixar els

estudis per començar a treballar al Banc Hispano

Americà i s’afilia al nou Centre Autonomista de

Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) per

demanar la jornada intensiva i poder tornar a estudiar,

cosa que mai no podrà fer. Dins d’aquest sindicat

crearà la secció de fotografia i al febrer de 1914 publica

les seves primeres fotografies al diari carlí Gráfico

Legitimista. La voz de la tradición. Un any després,

8

Fototècnica Publicitària Pic, 1932. Fotomuntatge.

Autor: Pere Català Pic

decideix deixar la seva feina al banc i establir-se com a

retratista a Valls. Té 26 anys i és un fotògraf amateur

que tan sols ha estat dos mesos com a ajudant de Rafael

Areñas però fa uns anuncis a la premsa comarcal on es

proclama com a “ex operario de los establecimientos

más importantes de Barcelona”.

A Valls treballa de retratista però també s’interessa

per temes patrimonials, de monuments (fa una gran re-

cerca per a la Mancomunitat de Catalunya), de fotope-

riodisme local i de cultura popular i tradicional. En

aquest moment comença a entendre la necessitat de la

modernització dels pobles, Valls era una ciutat amb un

gran passat però amb un present poc prometedor, i

d’incidir a la premsa local per defensar els interessos de

la Mancomunitat i del republicanisme incipient. En el

periodisme troba l’espai idoni des d’on difondre les

idees i activitats del seu grup de joves amb inquietuds

“els Amics de les Belles Coses”. El 1928 fa un viatge a

Brussel·les i a París per conèixer millor la pintura

avantguardista, però queda atrapat per la fotografia ex-

perimental com a sinònim de modernitat. Els anys entre

l’Exposició Internacional de Barcelona i la proclamació

de la República, a la que hi dóna suport èxplicit, viu

una transició que el porta altra vegada cap a Barcelona

on hi troba el clima intel·lectual, les publicacions i cli-

Pere Català Pic, autoretrat 1920-1925.

Barreteria Prats. Circa 1931.

Autor: Pere Català Pic

Desig de vol, 1931.

Autor: Pere Català Pic

Fotomuntatge Barcelona Barri Gòtic, 1935. Autor: Pere Català Pic

9

10

ents que li permetran desenvolupar la seva nova foto-

grafia moderna.

A la ciutat comtal es dedica plenament a la publici-

tat i en pocs mesos ja té com a clients a les empreses

més importants del país, però a moltes els hi va costar

apostar por la modernitat que ell proposa. Català Pic és

un dels primers en fer servir la fotografia com a ele-

ment central de la publicitat i els fotomuntatges per cri-

dar l’atenció del client. Les seves inquietuds el porten a

formar part del Seminari de Publicitat, el primer espai

acadèmic d’estudis publicitaris creat a Espanya, on aca-

ba sent professor de psicologia de la publicitat, calia

entendre la mentalitat catalana per poder fer una publi-

citat racional i efectiva. La República amb les seves

transformacions socials i l’ascens d’una nova cultura

visual moderna, que es plasma en les grans revistes

amb fotografies a pàgina sencera, li permeten desenvo-

lupar al màxim el seu art. És en aquest context quan fa

la seva exposició més important. La casa Kodak el se-

lecciona, junt amb altres fotògrafs, com a els represen-

tants d’Espanya a l’Exposició Internacional Kodak-

Pathé d’Art Publicitari Fotogràfic, a París, Londres,

Varsòvia i d’altres capitals europees.

Quan esclata la guerra civil, es posa en contacte

amb en Jaume Miravitlles amb qui creen el Comissariat

de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, la pri-

mera oficina de propaganda institucional que s’instaura

a Europa. En el Comissariat fa un dels cinquanta car-

tells de guerra més famosos del món: “Aixafem el Fei-

xisme”, i es dedica a publicar llibres, revistes, cartells i

fer programes de ràdio. És el pas del publicista al pro-

pagandista; calia informar al món de la tasca que feia la

Generalitat de Catalunya en defensa de la democràcia i

en contra del feixisme que prenia força a Europa.

Un cop acabada la guerra i pel seu compromís amb

la República està sis mesos amagat a casa seva, la seva

dona mor a ple hivern i els seus fills, Pere i Francesc,

surten a buscar feina. A l’exili interior decideix repren-

dre la seva vessant literària i escriu una sèrie de textos

autobiogràfics, entre els quals destaca La Herencia, una

obra de teatre “escrita durante las obligadas vacaciones

del año 1939: año de la victoria”. La postguerra és molt

dura, tant econòmicament com personal, però també

professionalment, no hi ha clients i els amics són a l’e-

xili. Amb el retorn de Rafael Tasis el 1948 es comencen

a reorganitzar les penyes, i Català Pic es dedica de dies

a l’empresa de publicitat i de nits a les tertúlies il·legals.

Aquest any, Francesc Català Roca deixa l’empresa

Pompeu Fabra, juny de 1938.

Autor: Pere Català Pic

Aixafem el Feixisme, 1936.

Autor: Pere Català Pic

11

familiar per muntar el seu propi negoci, interessat també

pel cinema i pels artistes, i es produeix una separació

personal que els mantindrà allunyats durant deu anys.

Els altres fills, Pere i Maria Àurea, col·laboren amb

el pare de forma constant fins a la seva mort, tant a

l’empresa familiar de publicitat com amb altres projec-

tes personals. Amb el fill, organitzen el viatge del Re-

trobament amb l’Alguer (1960), el que dóna una mica

d’aire i d’obertura al antifranquisme, tot refermant el

concepte la catalanitat fora del Principat. Amb la filla,

faran molts viatges, principalment a França i Itàlia, per

plaer però també per feina. Entre 1956 i 1960 tots dos

aniran a la casa Kodak de París per aprendre una nova

tècnica de fotografia a color que havia de revolucionar

el mercat i que finalment no s’acabà fent servir; aquesta

aposta per la modernitat és també un gran fracàs pro-

fessional i econòmic.

Els darrers anys de la seva vida els dedica als amics,

a les penyes literàries, a anar a l’Ateneu Barcelonès i a

fer conferències sobre temes molt diversos, des de l’à-

tom i els avions a propulsió, a la personalitat artística i

a la pintura abstracta. Guanya premis literaris, però mai

no podrà publicar un sol llibre, el mateix li passa amb

la fotografia, a l’Espanya franquista grisa li costa gene-

rar espais propicis pel desenvolupament cultural. Pere

Català Pic és un home fet a si mateix, un autodidacta

que va haver de reinventar-se fins a sis vegades durant

la seva vida per sobreviure a tots els entrebancs que va

patir per la història del seu país, com li comenta a Fèlix

Duran i Canyameres a una carta datada el 1963:

“La vida m’ha resultat tan curta com angoixosa, la

voldria tornar a començar... 13 anys de bancari, 54

de fotògraf, 2 de professor de psicologia... 6 boques,

o set quan he tingut minyona, i tot del meu treball,

havent de renunciar al somni de la meva vida: la

carrera de Filosofia i Lletres. Però soc feliç, amb

tot i les angoixes”.

Pere Català Roca (1923-2009)

Pere Català Pic i Anna Roca Puig van tenir tres fills

nascuts a Valls, Maria Àurea (1920-1993), Francesc (1922

-1998) i Pere (1923-2009). Els tres viuen una infantesa

plena en un context de revitalització cultural, econòmica i

cultural de la ciutat on el seu pare feia de retratista, però

també de gestor cultural i escriptor als mitjans locals. Una

vegada traslladats a Barcelona, Pere continua estudiant

però durant la Guerra Civil els ha d’abandonar i mai no els

podrà reprendre; per una altra banda, el seu germà

Francesc comença a treballar amb el pare, que el porta a

col·laborar al Comissariat de Propaganda.

A l’entrada dels nacionals, Pere en té 16 anys i se-

gueix la tradició al treballar al Banc Hispano Americà

fins que, quatre anys desprès, l’economia i la publicitat

tornen a generar un negoci prou rentable. El 1944 es fa

membre de l’Agrupació Excursionista Pedraforca, el

que li permet trepitjar tot el territori, reflexionant sobre

la seva història però també fent fotografies que son un

recull magnífic del nostre patrimoni a la primera post-

guerra. A partir d’aquestes excursions va preparant un

textos, que mai no publica, amb anotacions toponími-

ques, filològiques, genealògiques i històriques producte

del seu contacte directe amb els religiosos i els veïns

Pere Català Roca. Autoretrat 1945-1950 Pere Català Pic. 1950-1955

12

més grans d’allà on va.

Després d’haver de fer el servei militar, el 1948 es

fa càrrec del negoci amb el seu pare, ja que el seu ger-

mà gran, Francesc Català-Roca, deixa l’empresa famili-

ar i obre el seu propi estudi. En aquest moments tornen

les tertúlies literàries i polítiques on participa amb el

seu pare i on es posa en contacte amb tota una genera-

ció d’historiadors, geògrafs i homes de cultura que dei-

xaran empremta als seus temes d’interès. Durant el ser-

vei militar es fa molt amic d’Hipòlit Amorós, que el

convida a anar a Elx per participar a la Festa del Miste-

ri, i fa una sèrie de viatges fotogràfics a les illes Pi-

tiüses (Eivissa i Formentera). Des de l’any 1952 parti-

cipa en diversos Congressos d’Història de la Corona

d’Aragó i en múltiples Assemblees Intercomarcals

d’Estudiosos aportant-hi comunicacions i, posterior-

ment, com a president.

L’any 1954 guanya el premi de fotografia Ciutat de

Barcelona, que ja havia guanyat el seu germà, i, quan

no treballa a l’empresa familiar, es dedica a difondre la

cultura catalana, per exemple a Diario de Barcelona i a

Destino. A l’agost de 1956 va a conèixer la realitat de

l’Alguer i publica un llibre sobre la seva experiència,

Invitació a l’Alguer actual, el que funda les bases del

viatge del Retrobament (1960), un moment clau pel re-

coneixement de la influència catalana fora del princi-

pat. L’any 1958 es fa membre de l’Asociación Españo-

Formentera, molí, circa 1950.

Autor: Pere Català Roca

Ball de faixes al castell de Balsareny. 1950-56.

Autor: Pere Català Roca

Ocells, circa 1950.

Autor: Pere Català Roca

13

la de Amigos de los Castillos on obté accés directe als

propietaris del castells i masies de tot el territori per po-

der conèixer la seva historia i fer reportatges fotogrà-

fics de l’estat de conservació del edificis. El 1966, con-

tinuant amb la seva tasca com a excursionista i fotò-

graf, participa en la fundació de la revista Vèrtex, de la

Federació Catalana de Muntanya.

Pere Català Roca es dedicà al negoci publicitari amb

el seu pare fins l’any 1971 quan aquest mor i es fa càr-

rec, amb la seva dona, de l’editorial del seu sogre, Ra-

fael Dalmau. A partir d’aquest moment, pot aprofundir

en la recerca i divulgació del temes que ja venia inves-

tigant: Colom i el món català, la cultura popular i tradi-

cional, els castells humans, l’Alguer, els càtars, els cas-

tells de pedra i les torres defensives de Catalunya, l’ex-

cursionisme, entre molt altres. Durant la seva trajectòria

com a fotògraf i escriptor va rebre distincions com el

Premi Ciutat de Barcelona (1954), la Creu de Sant Jordi

(1984), el Títol d’Honor de la ciutat de Valls (1999), el

Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Jaume I i la

ciutadania honorífica de l’Alguer (2000) i la Medalla

d’Honor de Barcelona (2009).

Pare i fill formen part d’aquells homes polifacètics,

intel·lectuals, homes d’acció i fotògrafs, persones als

qual l’historia de Catalunya els va marcar de manera

directa. Els Català són una nissaga de fotògrafs iniciada

per Pere Català Pic i continuada pels seus fills Francesc

Català Roca i Pere Català Roca, entre els tres donen una

imatge molt clara del desenvolupament de la historia de

Catalunya entre 1909 i 2009, 100 anys de fotografia.

L’ingrés del fons a l’Arxiu Nacional de Catalunya:

un comodat a 10 anys

El 8 de juny de 2017 se signà el conveni de dipòsit

en comodat entre els hereus de l’Arxiu Pere Català Ro-

ca (pare i fill) i la Generalitat de Catalunya. El conveni

estableix en el seu pacte segon l’ingrés a l’Arxiu Na-

cional de Catalunya i en el pacte quart s’estableix un

període de deu anys, al llarg del qual es realitzaran to-

tes les tasques d’ordenació, classificació, descripció i

digitalització del fons. Transcorregut aquest termini i

acomplerts els objectius, el comodat es transformarà en

una donació. Igualment es crea una comissió de segui-

ment que es reunirà anualment per a comprovar l’estat

de les tasques i s’acorda l’organització d’una exposició

retrospectiva a Barcelona que posteriorment es farà iti-

nerant.

Retrat de Pere Català Roca, 2003-2006

L’arxiu de negatius

14

Els mesos de juny i juliol de 2017 s’inicià ja el trac-

tament de la documentació de l’Arxiu Pere Català (pare

i fill) per a preparar l’ingrés des de la seva seu del car-

rer del Pi de Barcelona a l’Arxiu Nacional de Catalu-

nya, intentant recompondre l’ordre primigeni i posant a

lloc els originals i còpies extraviats. Així el primer in-

grés es va fer el 26 de juliol de 2017, amb altres dos

lliuraments posteriors.

Les tasques foren quantioses, organitzar les sèries,

comprovar l’estat de conservació, iniciar la neteja i res-

tauració (en cas necessari), classificar i establir les uni-

tats de catalogació (simples o compostes) i iniciar les

tasques de descripció.

Per l’abast i contingut de l’arxiu s’ha dividit en qua-

tre fons, dels quals ja han ingressat a l’Arxiu Nacional

de Catalunya 3 fons: el 1236 de l’empresa familiar Foto

-Pic (Àrea de Fons d’Imatges, gràfics i audiovisuals,

estimat a l’ingrés amb 12.500 negatius flexibles, 7.600

plaques de vidre i 3.000 positius paper); el 1237 de

Pere Català i Roca (Àrea de Fons Històrics, estimat a

l’ingrés 30 metres lineals) i el 1248 relatiu a Pere Cata-

là i Pic (Àrea de Fons Històrics, estimat a l’ingrés 3,3

metres lineals). A més s’ha traspassat la biblioteca a

l’Àrea de Biblioteca amb un total 1.999 volums. Resta

pendent l’ingrés del fons relatiu a l’Alguer

(documentació, correspondència i biblioteca) i tots els

positius paper.

Estat de la qüestió: el primer any

Durant aquest primer any de treball s’han dut a ter-

me les tasques d’ordenació, buidatge, descripció i ins-

tal·lació de la documentació textual del fons Pere Cata-

là Pic i de la correspondència del fons Pere Català Ro-

ca. Properament es procedirà a la migració de la docu-

mentació de Pere Català Pic al cercador “Arxius en Lí-

nia” i està prevista la digitalització d’aquesta documen-

tació en el pressupost de l’any 2019.

En quant a les imatges del fons Foto-PIC, s’han ve-

rificat les dades i quantificació de l’ingrés i s’ha consta-

tat que hi ha molt més material del que s’havia compta-

bilitzat en un primer moment. També s’ha classificat el

fons en set sèries: 1) Geografia: país i territori, 2) Re-

trats, 3) Cultura Popular, 4) Publicitat i fotografia in-

dustrial, 5) Reproducció d’obres d’art, 6) Família i

amics, i 7) La vida a la Rambla. Aquesta classificació

és provisional i pot ser modificada en el decurs del

tractament.

Així mateix s’han ordenat, instal·lat i descrit les pri-

meres 1.460 imatges corresponents a 1.280 unitats de

catalogació. Es tracta de negatius blanc i negre, ma-

joritàriament suport vidre però també plàstic, que cor-

responen als anys en que Pere Català i Pic va estar tre-

ballant a Valls i les seves comarques d’influència.

Aquestes imatges han estat netejades, digitalitzades i

associades a la fitxa descriptiva i ja es poden consultar

al cercador “Arxius en Línia”. S’han iniciat també les

tasques de la sèrie següent corresponent a 8.500 imat-

ges relatives a castells, esglésies i muntanyes de tot el

territori català.

Per facilitar la descripció d’aquestes sèries s’han

creat uns grups d’especialistes què, utilitzant les xarxes

socials, col·laboren en la identificació i descripció de

les imatges. El bon resultat d’aquesta tasca cooperativa

es reafirma en la creació de nous grups pel tractament

de noves sèries, en especial cultura popular i retrats,

dos temes que pare i fill van treballar durant tota la se-

va vida professional.

Pablo Giori

Imma Navarro Molleví

15

EL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE L’ARXIU

DE LA FAMÍLIA DESVALLS A VILADELLOPS

(OLÈRDOLA, ALT PENEDÈS)

El passat 6 d’abril de 2018, el director-propietari de

finca Viladellops senyor Marcelo Desvalls Leonori i el

director general del Patrimoni cultural, senyor Jusèp

Boya i Busquets van inaugurar el Centre d’Interpreta-

ció de l’Arxiu de la Família Desvalls a Viladellops

(Olèrdola). Es tracta d’un acte pioner en el qual l’Arxiu

Nacional de Catalunya va presentar la intervenció rea-

litzada en l’Arxiu de la Família Desvalls i lliura el seu

inventari. El fons va ingressar a l’Arxiu Nacional de

Catalunya el 7 de febrer de 2017.

L’arxiu de la Família Desvalls és un dels arxius no-

biliaris més rellevants de Catalunya. El fons documen-

tal abasta des de l’any 981 fins al 1983. Està format

per 4.529 pergamins, 289 capses d’arxiu amb manus-

crits i documentació en paper, 554 imatges (172 pla-

ques de vidre, 377 positius b/n i 5 positius color) i 203

plànols i dibuixos en tela, pergamí, paper i paper vege-

tal. Acull documents d’un elevat valor patrimonial i

històric. Esmentem una completa col·lecció de perga-

mins comtals, reials i pontificis (s. X-XVII), entre els

quals es troben cartes de poblament inèdites com les

d’Almenar (1147) i Gimenells (1173) i un nou exem-

plar de les franqueses d’Olèrdola (1114); una completa

col·lecció d’Espèculs dels segles XVI-XVIII; i peces

úniques d’un elevat valor històric i simbòlic, particular-

ment l’original de la Capitulació de Cardona, que va

ser la darrera fortalesa en lliurar-se a l’exèrcit de Felip

V (18 de setembre 1714), i els plànols dels jardins del

Laberint d’Horta signats per l’arquitecte italià Domeni-

co Bagutti (1790-1820).

Vist en conjunt, l’Arxiu de la Família Desvalls aple-

ga els fons familiars i patrimonials de disset grans lli-

natges nobles catalans: el dels seus productors, els Des-

valls, marquesos del Poal; els Masdovelles, castlans de

Vilafranca del Penedès (arxiu incorporat l’any 1758) i

que incloïa alhora els dels llinatges Pujades, Vilarnau,

Vilafranca, Ferran i Rosanes; els Llupià, marquesos de

Llupià (incorporat l’any 1774) i que incloïa també el

dels Marquet, els Icard, els Carcassona, els Vallseca i

els Roger; i finalment, els Ribes, marquesos d’Alfarràs

(incorporat l’any 1796) amb tota la documentació dels

Boixadors, dels Olzinelles i dels Maüll.

Una característica del fons arxivístic és el seu nota-

ble impacte territorial i patrimonial. El seu contingut

esdevé essencial per al coneixement de la trajectòria

històrica de trenta poblacions catalanes, aragoneses i

rosselloneses de les quals els Desvalls van ser senyors

jurisdiccionals o hi tingueren importants patrimonis.

Així mateix, el fons permet documentar un gran nom-

bre de monuments catalans que van pertànyer a la famí-

lia: castells, palaus, esglésies, ermites, molins, ins-

tal·lacions de regadiu, cellers vinícoles, jardins i fins i

tot un pont medieval.

Per tal de divulgar aquest arxiu, Finca Viladellops i

l’Arxiu Nacional de Catalunya han constituït el centre

d’interpretació amb l’exposició “Els Desvalls i Catalunya.

Un llinatge noble català en la història”, que mostra la tra-

jectòria de la família Desvalls a partir de la documentació

textual, gràfica i fotogràfica del fons documental. El cen-

tre d’interpretació permet fer un recorregut per les princi-

pals fites cronològiques dels Desvalls i els llinatges en-

troncats així com per les aportacions més rellevants d’a-

questes famílies a la història, la política, l’arquitectura i

l’art. Sobresurt l’apartat dedicat a la construcció dels jar-

dins neoclàssics del Laberint d’Horta. Així mateix s’ex-

posen els documents més rellevants de l’Arxiu de la Fa-

mília Desvalls, alguns en el seu original i altres en còpia.

Aquest centre és el resultat d’un projecte arxivístic i

cultural col·laboratiu entre el sector públic i el privat.

Explora noves vies per donar valor al patrimoni docu-

mental en el seu context territorial, en aquest cas la co-

marca de l’Alt Penedès i les seves rutes enoturístiques. I

finalment, el Centre d’Interpretació de l’Arxiu de la

família Desvalls està plantejat com un punt de trobada

dels representants de diversos sectors empresarials, cul-

turals i polítics interessats en la preservació del patrimoni

cultural i el seu lligam amb el món del vi i del cava.

Josep Fernández Trabal

LA BIBLIOTECA DE L’ARXIU NACIONAL DE

CATALUNYA S’INCORPORA A DIALNET PLUS

El passat mes de març l’Arxiu Nacional de Catalu-

nya, a través de la seva Biblioteca, s’ha incorporat com

a institució al servei Dialnet Plus. Dialnet és una base

de dades que neix com un projecte de cooperació bibli-

otecària impulsat per la Universitat de La Rioja. Conté

el buidatge dels índexs de sumaris i articles de la major

part de les revistes científiques i humanístiques publi-

cats a Espanya i Llatinoamèrica, en qualsevol llengua,

publicats en espanyol a qualsevol país o que tractin so-

bre temes hispànics. Els tipus de documents que inclou

són: articles de revistes, capítols de monografies col-

lectives, tesis doctorals, llibres, actes de congressos,

etc., en molts d’aquests casos amb accés al text com-

plet. La seva àmplia cobertura converteix Dialnet en la

major base de dades d’articles científics hispans acces-

sible de manera gratuïta a Internet.

Aquesta cooperació bibliotecària està oberta a la

participació de qualsevol biblioteca que vulgui compro-

metres amb el projecte. Es tracta per tant d’una coope-

ració que no gira al voltant d’un territori ni a una temà-

tica específica, sent el principal objectiu el d’unir esfor-

ços per oferir una sèrie de recursos i serveis de qualitat

per a usuaris, biblioteques, autors i editors de revistes.

Les primeres biblioteques que s’incorporen al pro-

jecte, el 2003, van ser les de les universitats de Cantà-

bria i Pública de Navarra. Poc després s’unirien les de

Castella-la Manxa, Saragossa, Extremadura, Oviedo i

País Basc. Des de llavors s’han anat unint altres biblio-

teques universitàries, tant del territori nacional, com de

l’internacional, així com també biblioteques públiques i

biblioteques especialitzades.

Els serveis que ofereix Dialnet són, bàsicament, els

següents: canals d’alertes informatives, realitzar cer-

ques avançades, seleccionar documents per a les nos-

tres recerques, exportar els documents seleccionats al

nostre gestor bibliogràfic i/o enviar-los al nostre comp-

te de correu electrònic. També ofereix informació sobre

la disponibilitat dels documents a la biblioteca de la

nostra institució i facilita la interacció dels usuaris amb

la nostra Biblioteca.

Dialnet Plus és la versió avançada de Dialnet i pro-

porciona una sèrie de serveis de valor afegit, oferint to-

tes les eines necessàries per optimitzar les recerques i

treballar amb els fons disponibles. A més dels serveis

que Dialnet ofereix en obert (cerca simple de docu-

ments i subscripció d’alertes de revistes), Dialnet Plus

dóna accés a nombrosos serveis avançats i personalit-

zats, entre els quals es poden destacar:

Cerca

Cerca avançada de documents. Aplicació de filtres

de recerca (tipus de document, disponibilitat de text

complet, matèria, editor, any, etc.).

Cercador d’autors. Aplicació de filtres de recerca

(matèries, àrees de coneixement, institució, període

de publicació, etc.).

Cercador avançat de Congressos. Aplicació de fil-

tres de recerca (anys, matèries, països, organit-

zadors, etc.).

Cercador de Tesis. Cerca per paraula clau, títol, au-

tor i Universitat.

Visualització de resultats

Visualització de la pàgina d’autor.

Navegació pel llistat d’autors.

Enllaç d’autors a altres catàlegs (BNE, Researche-

rID, GoogleScholar, Scopus, etc.)

Visualització de núvols de coautories.

Visualització de l’arbre acadèmic de tesis doctorals

pròpies, tesis dirigides i participació en tribunals

doctorals.

Visualització de revistes.

Informació sobre disponibilitat dels documents a la

biblioteca de la institució.

Enllaç entre les revistes a Dialnet i el catàleg propi

de la institució.

Treballar amb els resultats

Selecció de documents, que es guarden durant la

sessió oberta com a usuari registrat.

Exportació de documents seleccionats en diversos

formats (Refworks, RIS, format text i BibTex) o en-

viament per correu electrònic.

Emmagatzematge de les recerques realitzades per

recuperar-les o rebre alertes després de la in-

corporació de nous documents.

Creació de llistes bibliogràfiques per compartir.

Possibilitat de tramitar la petició de documents a la

biblioteca a través de Dialnet.

Enllaç al solucionador d’enllaços OpenURL de la

Biblioteca, proporcionant als usuaris enllaços direc-

tes al text complet.

Descàrrega de registres analítics

Permet incloure en el catàleg de la nostra biblioteca

els registres analítics de les revistes de la institució

que estan a Dialnet, en diversos formats.

Altres serveis

Personalització de la imatge del portal.

Personalització de les alertes subscrites pels usuaris

de la institució.

La integració de la Biblioteca de l’Arxiu Nacional

s’ha dut a terme juntament amb altres biblioteques de la

xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat

de Catalunya (BEG), i gràcies a l’impuls i la

col·laboració del Servei de Biblioteques del Departa-

ment de Cultura i de la Universitat de La Rioja.

L’objectiu de la integració és millorar el servei d’in-

formació bibliogràfica de l’Arxiu Nacional, adaptar i

fer més competitius i útils els serveis i els recursos que

16

ofereix la biblioteca als seus investigadors, personal

tècnic i resta d’usuaris de l’Arxiu.

Rosa Maria Cruellas i Serra

EL CATÀLEG DEL FONS EUGENI D’ORS JA ES

POT CONSULTAR A ARXIUS EN LÍNIA

La descripció del fons Eugeni d’Ors ja es pot con-

sultar a Arxius en Línia. Va ser un dels primers fons

que va ingressar l’Arxiu Nacional de Catalunya el juli-

ol de 1989, en compliment del contracte de cessió sig-

nat al Palau de la Generalitat el entre Andreu Gispert i

Llavet, Secretari General Adjunt de la Presidència, i el

senyor Joan Pablo d’Ors i Pérez-Peix, en nom i repre-

sentació dels hereus d’Eugeni d’Ors. El fons es trobava

a la residència que la família d’Ors tenia a Sitges. A

més de la documentació, el contracte inclou alguns ob-

jectes personals i obres d’art d’Eugeni d’Ors. El fons es

va completar el 9 de març de 1992 amb diferents docu-

ments aportats pels hereus i que es trobaven a Madrid.

En una sumària exposició, hauríem de dir que Euge-

ni d’Ors i Rovira, escriptor i filòsof, va néixer a Barce-

lona l’any 1881 i va morir a Vilanova i la Geltrú l’any

1954. Va utilitzar els pseudònims d’Octavi de Romeu

per a les seves col·laboracions a “El Poble Català” i el

de Xènius, nom que emprà definitivament el 1906 en el

Glosari de “La Veu de Catalunya”. La preocupació per

desvetllar una moral col·lectiva seria una de les grans

constants del seu pensament. Es va proposar una euro-

peïtzació rigorosa de la cultura catalana, atenent els

models clàssics i els nous corrents estètics, amb una

volguda superació del moviment modernista recent. Es

va convertir així en el màxim teòric del noucentisme.

El Glossari fou el seu portaveu més eficaç. Va ésser

elegit secretari general de l’Institut d’Estudis Catalans

(1911); director de l’Escola de Bibliotecàries i director

d’Instrucció Pública de la Mancomunitat (1917), càrrec

del qual va dimitir l’any 1919. El 1923 es va establir a

Madrid i va publicar un Glosario al “ABC”, “El Deba-

te”, “Arriba” i a altres publicacions periòdiques. El

1938 va crear l’Instituto de España i durant la guerra va

ser nomenat Director General de Belles Arts per al ter-

ritori que ocupaven les forces franquistes. El 1953 li va

ésser atorgada la càtedra de Ciència de la Cultura a la

Universitat de Madrid.

El volum del fons és de 15’5 m (155 unitats d’ins-

tal·lació) de documentació textual, paper, que inclou

biblioteca i hemeroteca. També, 12 unitats d’ins-

tal·lació que contenen 1037 imatges (999 positius b/n,

19 negatius vidre i 19 negatius flexibles), 1 microfilm,

1 diploma i 8 goigs. El fons conté la documentació ge-

nerada i rebuda per Eugeni d’Ors; documentació perso-

nal i familiar, documentació produïda en funció de la

seva activitat professional com a escriptor, correspon-

dència i documentació sobre el productor del fons. Del

conjunt del fons destaca, especialment, l’obra original

(manuscrits de llibres, conferències, discursos, pròlegs,

articles de premsa, glosses, textos publicats i material

de treball) i la documentació relacionada amb el Insti-

tuto España y la Dirección General de Bellas Artes.

També destaca, la correspondència, tant pel volum de

cartes que reuneix com per l’interès dels corresponsals

que hi apareixen. La documentació s’ha organitzat d’a-

cord amb el quadre de classificació de fons personals

de l’Arxiu Nacional. S’ha identificat les següents sèries

documentals: Documentació genealògica, familiar, pa-

trimonial i personal, activitats professionals , obra crea-

tiva, correspondència, activitat associativa i cultural,

obra aliena, documentació referent a l’autor i la seva

obra, dossiers i col·leccions factícies. S’ha descrit la

documentació a nivell de descripció d’unitat simple i

composta amb un total de 6.995 registres informàtics.

Jordi Domingo Sánchez

17

Anvers i revers d’una postal enviada per Salvador Dalí a Eugeni

d’Ors l’any 1940 des de Nova York

18

PRESENTACIÓ PÚBLICA DEL PLA D’ARXIUS I

GESTIÓ DOCUMENTAL DE CATALUNYA

El passat 30 de maig va tenir lloc la presentació al

sector professional del Projecte de Pla d’Arxius i Ges-

tió Documental de Catalunya, que es va realitzar en el

marc de la XIII Jornada d’Estudi i Debat de l’Associa-

ció d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya

(Barcelona, Museu Marítim). La presentació va ser rea-

litzada per Jusèp Boya e Busquets, director general de

patrimoni cultural i director del Pla, i pel seu coordina-

dor Josep Fernández Trabal.

El contingut de la presentació va girar entorn dels

eixos següents: dades bàsiques per a conèixer el mo-

ment actual del Sistema d’Arxius de Catalunya; carac-

terístiques i objectius del Pla d’Arxius i Gestió Docu-

mental; documents finals, que han de ser el d’Horitzó

Arxius 2030 i el Pla estratègic 2021-2024; planificació

i desenvolupament.

Es tracta d’un pla de govern, que ha de ser elaborat

pel Departament de Cultura a través de la direcció ge-

neral del patrimoni cultural i finalment aprovat pel go-

vern català. És a l’hora l’actuació més rellevant de la

legislatura en matèria d’arxius i documents i una opor-

tunitat per obrir un procés participatiu de diagnosi i debat.

En tractar-se d’una presentació al món professional

dels arxivers i gestors documentals, es fa ver especial

esment al procés participatiu, que tindrà tres moments

claus: a) El debat en taules territorials (gener-febrer

2019), en el qual es convocaran un mínim de set taules

a Barcelona ciutat, comarques de Barcelona (nord i

sud), Girona, Lleida-Pirineus i Tarragona-Terres d’E-

bre. Posteriorment es crearan taules d’expert per a de-

batre ja els principals temes (maig-juny 2019). I final-

ment, un cop es disposin dels esborranys dels docu-

ments, s’obriran noves taules, anomenades de contrast,

per a fer el corresponent debat i perfeccionament.

L’òrgan que ha de fer el seguiment del projecte és el

Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental

(permanent i plenari) que s’anirà reunint conforme

avancin les diferents fases. En l’equip promotor hi té

una participació permanent la direcció general de Mo-

dernització del Departament de Polítiques Digitals. Com

actors externs rellevants hi ha el CONCA i l’Associació

d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya.

Josep Fernández Trabal

L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA ADE-

QUA EL SISTEMA DE GESTIÓ DE QUALITAT

A LA NOVA NORMA ISO 9001

L’Arxiu Nacional de Catalunya compta des de l’any

2004 amb un Sistema de Gestió de la Qualitat certifi-

cat, d’acord amb la Norma ISO 9001 Sistema de gestió

de la qualitat. Requisits. L’objectiu d’aquest Sistema de

Qualitat és doble:

1. La millora contínua dels processos de treball i de la

qualitat dels serveis que ofereix el centre.

2. L’orientació de l’organització cap a la satisfacció

dels destinataris dels serveis, els seus usuaris.

Des de l’any 1987 fins a la darrera versió publicada

el setembre de 2015, la nova ISO 9001 que substitueix

a l’antiga ISO 9001:2008, ha evolucionat força. Aques-

ta és la primera revisió important de la norma des de

l’any 2000. Les organitzacions han disposat de tres

anys des de la seva publicació, és a dir fins el 2018, per

realitzar la transició a la nova versió. Per a la qual cosa,

enguany ha estat necessari enllestir els treballs d’ade-

quació a la nova ISO 9001, que ha incorporat canvis

importants.

El primer canvi és la nova estructura ja que la ISO

9001:2015 s’adapta al model de normes de la resta de

sistemes de gestió ISO, facilitant d’aquesta manera la

seva integració amb altres normes internacionals de sis-

temes de gestió.

Un altre canvi important és l’enfocament basat en la

gestió del risc. Des de la definició dels objectius fins

als plans per aconseguir-los, la gestió del risc és una

part imprescindible de la nova versió de la norma.

Aquest nou enfocament fa que les activitats preventives

passin a ser estratègiques i no només operacionals, com

fins ara.

L’anàlisi de riscos de l’organització és una de les

primeres activitats que cal realitzar i per tal de dur-la a

terme és necessari el coneixement de l’organització i

del seu context.

Finalment, un altre canvi destacable de la nova ver-

sió de la norma és la introducció de l’anàlisi i la com-

prensió de les necessitats i de les expectatives de les

parts interessades. L’organització ha de determinar les

parts interessades per al sistema de gestió de la qualitat

i els requisits pertinents d’aquestes per al sistema.

Així, doncs, el passat 5 d’abril l’empresa de certifi-

cació TÜV Rheinland va realitzar una Auditoria de se-

guiment i de verificació del Sistema de Gestió de la

Qualitat implantat a l’Arxiu Nacional i la seva adequa-

ció a la Norma ISO 9001.

19

L’auditor va emetre un Informe favorable d’au-

ditoria i va recomanar la renovació del Certificat de

Qualitat que l’Arxiu Nacional de Catalunya va obtenir

per primer cop el mes d’abril de l’any 2004. Amb

aquesta recertificació s’acredita que el seu sistema de

qualitat de l’Arxiu Nacional compleix els requisits que

estableix la nova Norma ISO 9001:2015.

Rosa Maria Cruellas i Serra

PRESÈNCIA DE L’ANC A LES II JORNADES

SOBRE ARXIUS, DRETS HUMANS I VÍCTIMES

DEL FRANQUISME CELEBRADES A MADRID

Els passats dies 9 i 10 de març i sota el títol “Por el

derecho a la verdad, al libre acceso a los archivos, a la

Justicia, reparación y la garantia de no repeticion para

las víctimas”, es van celebrar a Madrid les II Jornades

sobre Arxius, Drets Humans i Víctimes del Franquis-

me.

Organitzades per la Fundación 1º de Mayo, la Fun-

dación Francisco Largo Caballero, la Plataforma Co-

misión de la Verdad i la Federación de Asociaciones

de Archiveros, Bibliotecarios, Arqueólogos, Museólo-

gos y Documentalistas (ANABAD), les jornades es van

desenvolupar a la sala d’actes de l’Escola Sindical Juan

Muñiz Zapico, de Comissions Obreres (CCOO), i van

tenir un alt nivell d’assistència de públic.

La inauguració va anar a càrrec de la directora de la

Fundación Francisco Largo Caballero, Almudena

Asenjo; el president de la Fundación 1º de Mayo, Ra-

món Górriz; el president d’ANABAD, José María No-

gales; i el president de la Plataforma Comisión de la

Verdad, Jaime Ruiz.

Durant els dos dies de seminari hi van intervenir

professionals del dret, experts en la defensa dels drets

humans, arxivers, historiadors i investigadors de la re-

pressió, la Guerra Civil i el franquisme. Les jornades

foren clausurades el dissabte 10 de març pel magistrat

Baltasar Garzón.

Al llarg de les sessions es van abordar problemàti-

ques com la dificultat d’accés als arxius, les restricci-

ons que existeixen i les solucions proposades; i s’ana-

litzaren les recomanacions i experiències d’organismes

arxivístics internacionals i de països de l’entorn de l’es-

tat espanyol amb una història similar, com és el cas de

Portugal.

Entre les persones intervinents s’hi trobaven, entre

d’altres, Silvestre de Almeida Lacerda, Director Gene-

ral del Llibre, els Arxius i les Biblioteques de Portugal;

Antonio González Quintana, Subdirector General d’Ar-

xius de la Comunitat de Madrid; María Teresa Hermo-

so de Mendoza y Baztán, ex directora tècnica de De-

fensa i de l’Arxiu de l’Exèrcit de Terra; i Jesús Espino-

sa Romero, Subdirector de l’Arxiu General de l’Admi-

nistració (AGA).

El segon dia de les jornades l’arxiver de l’Àrea dels

Fons de l’Administració de l’Arxiu Nacional, Enric Ter-

radellas, va presentar les principals actuacions dutes a ter-

me per l’Arxiu en matèria de recuperació de la memòria

històrica i reparació de les víctimes del franquisme.

En concret es van explicar les tasques realitzades

per l’Arxiu que han permès la devolució de la docu-

mentació requisada durant la Guerra Civil a la Genera-

litat i a particulars, entitats, partits polítics i sindicats i

el seu procés de restitució als seus legítims titulars; es

van exposar les línies bàsiques del tractament arxivístic

dels procediments judicials militars “sumaríssims” dut

a terme a la seu de l’Arxiu del Tribunal Militar Territo-

rial Tercer de Barcelona i que ha permès elaborar un

catàleg de persones a qui s’acusà d’haver comès delic-

tes polítics contra la dictadura franquista i aplicar la

Llei 11/2017 de reparació jurídica de víctimes del fran-

quisme aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de

juny de 2017; i en darrer terme, es van descriure les ac-

tuacions portades a cap per l’Arxiu Nacional per con-

servar, descriure i fer accessibles els expedients dels in-

terns dels fons dels centre penitenciaris de Barcelona,

especialment els de la Presó Model.

Des de l’Arxiu Nacional de Catalunya volem felici-

tar a les entitats organitzadores de les jornades tant pels

continguts tractats com per la seva impecable organit-

zació, així com agrair-los una invitació que ens ha per-

mès mostrar alguns dels tractaments arxivístics efectu-

ats per l’Arxiu Nacional, vinculats amb la recuperació

de la memòria històrica i la reparació de les víctimes

del franquisme.

Enric Terradellas i Prat

20

Aisa, Ferran. ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona : la voz

de la revolución : selección de textos: alocuciones,

conferencias, entrevistas y reportajes, emitidos por

la emisora confederal / Ferran Aisa. Barcelona : En-

tre ambos : Ajuntament de Barcelona, 2017. 734 p.

Breu, Ramon. Tractar la memòria a l’aula a través del

cinema / Ramon Breu i Panyella; amb la col-

laboració de Gemma Tribó i Traveria. Barcelona :

Memorial Democràtic : Generalitat de Catalunya,

2015. 199 p. (Eines de memòria ; 7)

Castellví, Josep M. La Segona Guerra Mundial al mar

de l’Ebre i a Tarragona : les traces del conflicte / Jo-

sep Maria Castellví i Viladegut. Tarragona : Autoritat

Portuària de Tarragona, Servei de Publicacions : Aro-

la, 2016. 255 p. (Saturnino Bellido ; 8)

Cien empresarios catalanes / [dirigido por:] Francesc

Cabana ; prólogo de Jordi Maluquer ; [autores: Juan

Carles Alayo Manubens ... [et al.]]. Madrid : LID,

2006. 784 p. (Historia empresarial)

Colomer i Rovira, Margarida. Josep Abril, alcalde de

Mataró afusellat pel franquisme / Margarida Colo-

mer. Barcelona : Fundació Josep Irla, 2018. 200 p.

El Rec Comtal : passat, present i futur / comissari:

Manel Martín Pascal. Barcelona : Centre d’Estudis

Ignasi Iglésias, DL 2018. 90 p.

Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l’Edat Mi-

jana i l’Època contemporània / coordinació de l’edi-

ció: Alexis Serrano Méndez ; autors/es textos: Alexan-

dre Capdevila [i 3 més]. Mataró : Generalitat de Cata-

lunya, Departament de Cultura, Arxiu Comarcal del

Maresme ; Dosrius : Ajuntament de Dosrius, 2018.

150 p. (Documents i estudis maresmencs ; 4)

Estrada i Rius, Albert. La Casa de la Moneda de Bar-

celona : les seques reials i els col·legis d’obrers i de

moneders a la Corona d’Aragó (1208-1714) / Al-

bert Estrada-Rius. Lleida : Pagès, 2015. 611 p., [19]

p. de làm. (Estudis ; 72)

Fabre, Jaume. Periodistes, malgrat tot : 1939-1966 : la

dificultat d’informar sota el franquisme a Barcelo-

na : resistents, possibilistes i col·laboracionistes /

Jaume Fabre ; documentació: Néstor Bogajo; prò-

leg: Borja de Riquer. Barcelona : Ajuntament de

Barcelona, 2017. 409 p.

Freixa, Mireia. Josep Puig i Cadafalch : 150 anys d’un

gran arquitecte / Mireia Freixa i Eduard Riu-

Barrera. P. 24-41

Garcia, Betsabé. Maria Dolors Bargalló, feminista i

propagandista d’Esquerra / Betsabé García.

Barcelona : Fundació Josep Irla, 2017. 259 p.

Garcia Padrosa, Carme. Carme Garcia : des del ter-

rat / cap de projecte: Jordi Serchs i Serra ; textos:

Isabel Segura Soriano, Victòria Bonet Carbonell.

Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Institut de

Cultura de Barcelona, Arxiu Fotogràfic de Barcelo-

na : El Cep i la Nansa, 2018. 124 p.

Gil Garrusta, Marc. Barcelona al servei del Nuevo

Estado : depuració a l’Ajuntament durant el pri-

mer franquisme / Marc Gil Garrusta. Vic : Eumo ;

Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2017. 230 p.

(Referències ; 60)

Giner i la Institución Libre de Enseñanza, des de Ca-

talunya : cent anys després de la mort de Francis-

co Giner de los Ríos (1839-1915) / Isabel Vilafran-

ca, Conrad Vilanou (eds.). Barcelona : Edicions de

la Universitat de Barcelona, [2018]. 280 p.

(Pedagogies UB)

Guillamon, Julià. Els Mitjons Molfort’s i la publicitat

racional / a cura de Julià Guillamon. Mataró :

Ajuntament de Mataró, Direcció de Cultura, [2018].

201 p.

Guillamon, Julià. Travessar la riera / Julià Guillamon ;

amb una il·lustració de coberta d’America Sanchez i

un dibuix de Toni Benages i Gallard. Barcelona :

Comanegra, 2017. 35 p.

Josep Puig i Cadafalch : visió, identitats, cosmopoli-

tisme / a cura de Lucila Mallart. Mataró : Ajunta-

ment de Mataró, Direcció de Cultura, 2018. 263 p.

Les Mans del PSUC : militància / Josep Puigsech i Gi-

aime Pala (ed.). Barcelona : Memorial Democràtic,

2017. 298 p. (Documents del Memorial Democràtic ; 7)

Memorial Democràtic (Catalunya). Col·loqui Internaci-

onal| (4t : 2015 : Barcelona, Catalunya). Del passat

al futur : memòria i processos de transició : IV

Col·loqui Internacional Memorial Democràtic.

21

Barcelona : Memorial Democràtic, 2016. 250 p.

(Documents del Memorial Democràtic ; 6)

Palau i Fabre i Barcelona / edició de Julià Guillamon.

Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Galàxia

Gutenberg, 2018. 189 p.

Planes i Albets, Ramon. L’Arxiu de Josep Puig i

Cadafalch / Ramon Planes Albets. Solsona : Arxiu

Comarcal del Solsonès, [2018]. 26 p.

Puigdemunt i Puig, Eusebi. Art i artistes al Ripollès /

Eusebi Puigdemunt i Puig. Girona : Diputació de Gi-

rona : Obra Social “la Caixa”, 2018. 96 p. (Quaderns

de la Revista de Girona ; 190. Guies ; 83)

Rohrer, Judith Campbell. La Nova escola catalana :

arquitectura i política a l’època del Modernisme

(1888-1906) / Judith Rohrer. Barcelona : L’Avenç :

Ajuntament de Barcelona, 2017. 268 p.

Sánchez i Agustí, Ferran. Sallent desaparegut / Ferran

Sánchez Agustí. El Papiol : Efadós, 2018. 184 p.

(Catalunya desapareguda ; 42)

Segura Soriano, Isabel. Cuines de Barcelona : el la-

boratori domèstic de la ciutat moderna (1859-

1976) / Isabel Segura Soriano. Barcelona : Comane-

gra : Ajuntament de Barcelona, 2017. 201 p.

Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric (5è : 2016 :

Hostalric). Històries del dia a dia a l’Edat Mitjana :

actes del V Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric

(17 i 18 de novembre de 2016, Hostalric) / [Neus Puig

i Amat, Montse Viader i Crous (eds.)]. Hostalric :

Ajuntament d’Hostalric, 2017. 204 p.

Symposium Mies van der Rohe, Barcelona 1929

(2016 : Barcelona, Catalunya). Mies van der Rohe,

Barcelona 1929 / edition and coordination: Joana

Teixidor (editorial Tenov), Llorenç Bonet (editorial

Tenov). Barcelona : Fundació Mies van der Roche

Barcelona : Tenov Books, [2018]. 248 p.

Teixidor i Colomer, Anna. Un Segle d’història de la

premsa a Palamós : (1879-1975) : catàleg de periò-

dics, editors, redactors i impressors / Anna

Teixidor Colomer, Josep Teixidor Planas. Palamós :

Ajuntament de Palamós : Servei d’Arxiu Municipal

de Palamós, 2017. 424 p.

Vinyes i Roig, Pau. Sant Andreu de Palomar fotogra-

fiat : Josep Boixadera, de pastor a fotògraf de po-

bles i ciutats / Pau Vinyes i Roig. Barcelona : Llop

Roig, llibres i Cultura, 2018. (Col·lecció de postals

andreuenques ; 1)

ÀREA DEL FONS DE L’ADMINISTRACIÓ

Fons de la Generalitat de Catalunya

Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la

Generalitat de Catalunya

Llistats de nòmina (1984-1999), 2,5 m. Base de da-

des Access format d’intercanvi amb 64 registres.

Transferits per l’Arxiu central del Departament d’A-

gricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Accés

restringit. [Fons 492, ingrés 3929]

Departament de Política Territorial i Obres Públiques

de la Generalitat de Catalunya

Expedients d’autoritzacions d’obres, serveis i usos

en zones d’influència de les carreteres. (1991-2005),

58,8 m. Base de dades Access format d’intercanvi

amb 10.110 registres. Transferits per l’Arxiu central

del Departament de Territori i Sostenibilitat. Lliure

accés, amb restriccions. [Fons 352, ingrés 3941]

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS

Fons d’associacions i fundacions

Fons Abacus Cooperativa

Documentació generada per l’activitat comercial de

l’entitat. Destaquen les sèries administració general

i organització que apleguen des dels precedents de

l’entitat fins les actes dels diferents òrgans de go-

vern. D’altra banda, cal remarcar la l’apartat de rela-

cions externes i internes que integra la correspon-

dència rebuda i emesa per l’organització. I, final-

ment, cal una menció a la sèrie d’activitats pròpies

de l’organisme que recull les campanyes de l’entitat,

les activitats educatives, els premis i convocatòries,

els catàlegs i els projectes. 1934 - 2016. 3,2 m.

Fons Casa Nostra (Associació de gent de parla cata-

lana a Suïssa)

Documentació de l’entitat Casa Nostra de Baden

Wettingen Grup Montseny, adscrita com a delegació

local a Casa Nostra (Associació de gent de parla ca-

talana a Suïssa): 1 carpeta que conté principalment

els estatuts, butlletins, circulars i correspondència

del seu període d’activitat entre 1964 i 2014. 0,1 m.

Fons Fundació Salvador Vives i Casajuana

Documentació constitutiva: estatuts i documentació

testamentària de Salvador Vives i Casajuana (3

capses); llibres originals d’actes manuscrites (1968-

1980) (2 unitats); actes manuscrites fotocopiades

(1968-1990) (6 paquets); llibretes d’actes (còpies

mecanoscrites) (1968-1990) (3 unitats); actes en

suport electrònic (1 CD-R, 2 DVD i 8 disquets);

* Aquest apartat inclou algunes de les referències bibliogràfi-ques de les darreres obres rebudes a la Biblioteca procedents de compres i donatius, que estan relacionades amb l’estudi dels fons documentals que es conserven a l’Arxiu.

22

llibres de pressupostos (1973-1982) (2 unitats); lli-

bre d’inventaris i balanços (1973-1982) (1 unitat);

llibres de “premis” (1968-1976) (4 unitats); cartells

de premis i altres activitats (1 capsa); i carpeta d’ac-

tivitats de la Fundació (1 unitat). 1968 – 1990. 1 m.

Fons Organització pel Multilingüisme (OM)

Precedents, estatuts, acta fundacional, inscripció i

definició d’objectius; conveni amb la Diputació de

Barcelona; memòries d’activitats; organització; nò-

mines; gestió de la despesa: pressupostos, factures i

impostos; subvencions: justificants, sol·licituds i re-

solucions; documents de recerca sobre el multilin-

güisme; inscripció a censos i portals d’entitats; cor-

respondència general; trobades; notes de premsa: in-

fomes i articles; recull de premsa; adhesions; cam-

panyes: “Euro plural”, “Segells plurals”; “Docu-

ments plurals”, “Correus plurals”, Loteries i apostes,

“Monarquia plural” i etiquetatge multilingüe. 1996

– 2013. 2,4 m.

Fons patrimonials i familiars

Fons Família Vidal de Cambrils (Arxiu de la família

Vidal-Barraquer)

Espècul de pergamins del 1759; certificats de bap-

tisme, casament i defunció, capítols matrimonials, tes-

taments i inventaris; documentació relacionada amb la

gestió del patrimoni: vendes, permutes, divisions de

terrenys, establiments emfitèutics, donacions, àpoques,

censals, debitoris, atorgament de poders, constitucions

d’empreses i llibres i llibretes de comptabilitat; corres-

pondència familiar; documentació de caràcter judicial

plets, citacions, sentències i concòrdies; documentació

de caràcter públic (diferents membres de la família van

ser batlles, notaris i regidors); documentació del Sindi-

cat Agrícola i Caixa Rural de Cambrils; relacionada

amb l’Església i l’establiment dels caputxins a la vila

de Cambrils; i col·leccions factícies de diferents publi-

cacions i monografies de mitjans del segle XIX. 1621

– 1991. 5,3 m.

Fons Arxiu de la Família Fortuny, barons d’Esponellà.

Pergamí que conté la venda d’una peça de terra al

terme de Terrassa (1 de febrer del 1004); “Libreta de

recaudación para el año de 1874”; “Libro de ar-

rendatarios de las fincas que en Balaguer y Castelló

de Farfaña posee en propiedad don Epifanio de For-

tuny” (segle XIX); Llibreta de “Gastos de carrua-

ges” (1865); i moble fitxer de catalogació per tipo-

logies dels documents de l’arxiu. 1004 – 1980. 0,5 m.

10 privilegis de noblesa atorgats als llinatges Cortia-

da (1637, 1647 I 1725), Berart (1641), Sentromà

(1676), Hoces Sarmiento (1732), Carles (1737),

Fortuny (1753) i Guàrdia (1754 i 1774), privilegi re-

ial atorgat a Jeroni d’Antist (1472); 2 privilegis re-

ials sobre la jurisdicció d’Esponellà (1401 i 1420);

títol de doctor a favor de Bru de Sentromà (1710),

certificació de les armes dels Fortuny (1835); Privi-

legi reial en facsímil atorgat als Berart (1728); còpia

del segle XVIII en paper d’un privilegi atorgat per

Jaume II (1300); 8 pergamins (1 fragmentari) (986-

1401); capbreu del Castell d’Esponellà (1699)

(llibre manuscrit); “Llibre de la renda de censos i

censals que percebeix i reb la Casa de Senromà i de

Carles de Mataró en lo any 1806” (llibre manuscrit);

libre imprès de la Guerra dels Segadors (1652); no-

menament de batlle d’Esponellà (1743); llicència de

separació del servei a favor de Josep Llovera, ator-

gat per Enrique O’Donnell, mariscal de camp dels

reials exèrcits (1810); fragment imprès sense data; 2

bans impresos (1750 i 1811); 2 retrats amb ressenya

biogràfica de Carles de Fortuny i Miralles i Epifani

de Fortuny i de Carpi (c. 1918); I 1 segell de metall.

986 – 1918. 0,6 m.

Llibre de rebudes de la Cartoixa de Montalegre

(1471-1491) (manuscrit, 240 folis); “Monografía.

Milicia y Armas. Siglo XIII” (segle XIX)

(manuscrit, 39 folis); “Livre des Gardes Wal-

lonnes...” (1702-1767) (manuscrit, 764 folis); “Livre

du Planet des vëus du Chateau et Parc de Bellagarde

en Gastinois...” (1711) (manuscrit amb dibuixos i

plànols acolorits); censos de Montgat (segles XIX-

XX) (1 carpeta); amillaraments i afrontaments del

patrimoni de Tiana i Sant Andreu de Palomar

(segles XIX-XX) (1 carpeta); correspondència, del-

mes, plets i escriptures patrimonials (segle XIX) (1

carpeta); “Cartas y pagos” de l’herència Fortuny

(1854-1926) (1 lligall). 1471 – 1960. 0,4 m.

Títol de baró d’Esponellà atorgat per l’emperador

Carles VI a favor de don Gaspar de Berart i de Cor-

tiada (Viena, 1717) (en pergamí); títol de baró d’Es-

ponellà atorgat per Felip V a favor de don Gaspar de

Berart i de Cortiada (el Pardo, 1728) (en pergamí);

títol de doctor en dret civil atorgat per la Universitat

de Barcelona favor de don Gaspar de Berart i de

Cortiada (14 de novembre de 1692) (en pergamí i

amb segell penjant). 1692 – 1728. 0,1 m.

Fons comercials i d’empreses

Fons Torras, Herrería y Construcciones, S.A.

Expediente de valoración, realizado por Galtier His-

pania” (1963.-1965) de les instal·lacions industrials

23

de Poble Nou a Barcelona i les de Tarragona;

“Balance-Inventario y de resultados del ejercicio

1963”; campanya publicitària de Nersid i catàleg de

materials; gestió de les explotacions de mines de

manganés situades a la Cerdanya i a l’Alt Berguedà.

1963 - 1968. 0,4 m.

Fons personals

Fons Francisca Monzó Blanch

Documentació identificativa, certificats, activitat re-

ligiosa i acadèmica, targeta de proveïment i assegu-

rament mèdic; documentació de Florentín Pardo

Blázquez: documentació d’identitat, laboral i mili-

tar, certificats de bona conducta, penals i del camp

de concentració, reconeixement com a antic militar

de la República; documentació de Manuel Monzó

Manzanera i de Francisca Blanch Martínez: certifi-

cats i documentació d’identitat, militar, lliurament

de moneda republicana i activitat professional; asse-

gurances laborals, certificat de treball de la Genera-

litat republicana, contracte de treball a l’empresa

Alfredo Pons i arrendament d’una màquina de cosir;

carnet d’afiliació sindical, fulls volanders de la

“Afición Teatral” i correspondència amb el RACC.

1907 – 1996. 0,1 m.

Fons Pablo-Ignacio de Dalmases y Olabarría

Informes, memòries i correspondència de la Delega-

ción Provincial de Cultura de Barcelona, del Sindi-

cato Universitario Español i del Frente de Juventu-

des. 1951 – 1971. 0,1 m.

Fons Narcís Verdaguer i Callís–Francesca Bonnemaison

Testaments, memòries testamentàries, codicil i

comptes i rebuts de liquidació de disposicions testa-

mentàries de Francesca Bonnemaison i Farriols.

1929 – 1949. 0,1 m.

Fons Antoni Gutiérrez Díaz

Correspondència i invitacions de caire polític. 1976-

2004. 0,4 m.

Fons Joan Lluhí i Vallescà

Documentació professional de Joaquim Lluhí i Ri-

sech com a advocat de diverses famílies i empreses.

1907 - 1928. 0,1 m.

Fons Marina Lie de Goubonina (Marina Noreg)

Àlbum dedicat al ballet “Zapatillas Verdes”, de Joan

Valls Volart, dedicat a Marina Noreg el 27 de febrer

de 1972: conté fotografies, dibuixos de figurins, re-

talls de premsa i altra documentació de l’obra; parti-

tures de “Pas de Deux” de “Don Quixote”, de Louis

Minkus (Londres, 1959) i “Humoreske” de M. Lévi-

ne (Londres, sense data); i 13 exemplars de “Danza

79. Butlletí informatiu”, números 2 (febrer 1979) a

7 (juliol 1979), 10 (desembre 1979), 13 (juny 1980),

14 (estiu 1980), 20 (setembre 1981), 22 (desembre

1981), 23 (febrer 1982) i 26 (setembre 1982). 1955

– 1982. 0,2 m.

Fons Joan Cortès i Vidal

Documentació identificativa; carnets professionals

de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona i

de l’activitat com a periodista; originals d’articles

publicats en premsa; notes, esborranys i originals de

treballs, articles i conferències, poemes, cançons i

composicions dramàtiques; correspondència rebuda;

vinculació i col·laboració amb associacions i enti-

tats culturals i artístiques; articles sobre ell publicats

en premsa, distincions, necrològiques i documenta-

ció de la publicació pòstuma d’un recull dels seus

millors articles, del llegat de la seva biblioteca i

obra pictòrica, així com un conjunt d’articles i poe-

mes d’altres autors amb dedicatòries personals.

1923 – 1988. 0,5 m.

Fons Epifani de Fortuny i Salazar

Projecte final de carrera per a l’obtenció del títol

d’enginyer agrícola a l’Escola Superior d’Agricultu-

ra (juny 1920); “Estudio de instalaciones deportivas

y sociales del Club Natación Montjuich” [1974]; 5

dossiers de correspondència i documentació perso-

nal d’Epifanio de Fortuny i Salazar (1975-1982); i 5

documents emmarcats amb honors i reconeixements

rebuts (1973-1977). 1920 – 1982. 0,2 m.

Lligall de treballs d’Epifani de Fortuny sobre la his-

tòria de Tiana (al dossier sobre el segle XVII inclou

un document original de 1668 i 4 segells originals

de la Cartoixa de Montalegre); 6 llibretes del dietari

personal (1920-1922); i dossier sobre les excavaci-

ons de Sentromà (anys 70). 1920 – 1970. 0,2 m.

Felicitació nadalenca dels prínceps de Mònaco

(1979); full volander del “Bal de la Rose” (festa

benèfica, Montecarlo, 1985); “El estatuto internaci-

onal del Principado de Andorra”, de Pierre Raton

(dedicat per Òscar Ribas Reig, cap del Govern

d’Andorra); certificats de la Delegación de la Fron-

tera de los Pirineos Orientales de la Cruz Roja Espa-

ñola (1939) (2 unitats); facsímil d’una Reial Cèdula

de 1778 (relacionada amb la família Salazar); tre-

balls sobre la Cartoixa de Montalegre (1 camisa);

treballs de genealogia familiar (1 camisa). 1939 –

1985. 0,1 m.

Invitacions i correspondència, principalment com a

cònsol de Mònaco, amb els presidents de la Genera-

litat, la Casa Reial espanyola i altres autoritats pú-

24

bliques (1978-1982); butlletí de l’Agrupació Excur-

sionista de Badalona de juliol-agost de 1936, que in-

clou la transcripció d’una conferència d’Epìfani de

Fortuny sobre la història de Senromà; 1 diploma; i 3

plaques. 1936 – 1984. 0,1 m.

Fons Carles-Alfred Gasòliba i Böhm

Targetes i paper de carta; comptes; monografia so-

bre CDC; articles d’opinió i entrevistes; dossiers

anuals de correspondència; activitat associativa al

“Círculo de Economía”, “Círculo Ecuestre”, “Ligue

Europeenne de Cooperation Economique” (LECE),

Fundació Llibertat i Democràcia, Institut d’Estudis

Catalans (IEC), Patronat Català Pro-Europa (PCPE)

i Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Finan-

ceres; activitat política: CDC, correspondència amb

el president de la Generalitat, Generalitat de Catalu-

nya, Parlament europeu i Senat espanyol; reculls de

premsa; dossiers temàtics; i publicacions periòdi-

ques. 1976 – 2015. 22 m.

Fons Carles de Fortuny i Miralles

Títol de baró d’Esponellà (1912); i “Libro de presu-

puestos del interior, 1908” (Ajuntament de Barcelo-

na). 1908 – 1912. 0,1 m.

Fons Rosa, Montserrat, Elvira, Pilar i Ramon Tomàs i

Farell

6 sobres que contenen recordatoris, correspondència

i poesies de l’àmbit familiar; i “Geografia elemental

de Catalunya”, de Pere Blasi (Barcelona: Associació

Protectora de l’Ensenyança Catalana, 1922) (1 lli-

bre). 1896 – 1984. 0,1 m.

Col·leccions

Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de

l’Arxiu Nacional de Catalunya

Certificats personals, testaments, capítols matrimo-

nials i cartes dotals, i documentació hereditària, pa-

trimonial, empresarial, bancària i militar de les fa-

mílies Matarrodona, Serra, Serracanta i Viladoms,

propietaris de Manresa, Mura i Sant Vicenç de Cas-

tellet, i de la família Feixas, propietaris i fabricants

d’aiguardents de Castellgalí, Sant Joan de Vilatorra-

da i Manresa. 1859 – 1959. 0,1 m.

Àlbum de programes de concerts (principalment, a

Barcelona i París), de crítiques en premsa i dues car-

tes rebudes pel pianista Enric Montoriol i Tarrés

(nascut a Figueres el 1876). 1893 – 1961. 0,1 m.

Col·lecció documental sobre la Segona República i la

Guerra Civil espanyola

“Diario de operaciones. Historia”, 60 fulls en papers

relligats en forma de quadern. 1938 – 1939. 0,1 m.

Col·lecció Bibliogràfica de l’Arxiu Nacional de Catalunya

“Generación consciente : anatomía, fisiología, pre-

servación científica y racional de la fecundación

no deseada / Franck Sutor. Barcelona : Biblioteca

de “Salud y Fuerza, 1923 (4a edició). 61 pàgines.

0,1 m.

“Bella terra. Revista Mensual”, números 1 a 19.

1923-1927. 0,1 m.

“Decisiones Sacri Regii Senatus Cathaloniae”. Ge-

neuae [Ginebra]: sumptibus Samuelis Chouët,

1662 / Joan Pere Fontanella (1576-1649). 2 vo-

lums. 1662. 0,2 m.

“Diccionari de Medicina”, compilat per Manuel

Corachan i Cuyàs, publicat a Barcelona per l’edi-

torial Salvat el 1936, amb pròlegs d’August Pi

Sunyer i Pompeu Fabra; 829 pàgines. 1936. 0,1 m.

Col·lecció documental sobre la repressió i la lluita anti

-franquista de l’Arxiu Nacional de Catalunya

“Aula”, revista d’estudiants de COU de l’Institut

Jaume Balmes de Barcelona (curs 1973-1974);

inclou també dos números corresponents a la re-

vista del curs 1969-1970 (8 unitats, mecanoscrits

ciclostilats). 1969 – 1974. 0,1 m.

Corpo Truppe Volontarie. Dossier amb 121 imatges

original de 8,5 x 11,5 cm blanc i negre segella-

des per la “Intendenza Aviazione Legionaria Uf-

ficcio Armamento e Munizionamento” sobre els

efectes materials devastadors produïts per les

bombes llançades sobre edificis públics i habitat-

ges a diferents poblacions catalanes. Aquest do-

cument porta per títol: “Relazione sugli effetti

del munizionamiento usato dall’aviazione legio-

naria (dicembre 1938-gennaio febbraio 1939)” i

està signat per A. Monti, “il commandante

dell’aviazione legionaria. Generale Brigata Ae-

rea”. 1938 – 1939. 0,1 m.

Col·lecció de Publicacions Periòdiques de l’Arxiu Na-

cional de Catalunya

“Midi Libre. Numéro spécial Jeux Olympiques de

Barcelone”. 1992. 0,1 m.

Publicacions periòdiques de grups i casals catalans

als Països Catalans, Europa i Amèrica: Hamburg

(Alemanya), Andorra, Buenos Aires (Argentina),

Nova Gal·les del Sud i Victòria (Austràlia),

Brussel·les (Bèlgica), Sao Paulo (Brasil), Mon-

treal i Toronto (Canadà), Bogotà (Colòmbia),

San José (Costa Rica), Copenhague (Dinamar-

ca), Saragossa (Espanya), Los Ángeles i Was-

hington (Estats Units), Angulema, Marsella,

París i Tolosa de Llenguadoc (França), Londres

25

(Gran Bretanya), Guatemala, Luxemburg, Me-

norca, Mèxic, Amsterdam (Països Baixos),

Ginebra, Lausana i Winterthur-Schapfhausen

(Suïssa), i Santiago i Valparaíso (Xile). 1980 –

1997. 0,8 m.

Col·lecció documental sobre la Transició política de

l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Col·lecció “Universitat Catalana d’Estiu” (2a tonga-

da), núm. 0 i 2-9 (3-13/08/1976); col·lecció del

“Butlletí de la Universitat Catalana d’Estiu

(BUCE)” (3a tongada), núm. 1-10 (20-

30/08/1976); documentació de Convergència So-

cialista de Catalunya i el Partit Socialista de Ca-

talunya (1975-1977): manifestos, informes, but-

lletins generals i locals, documents d’estratègia i

discussió interna, relacions de militants i actes

d’assemblees territorials (1 camisa); revista

“L’Hora. El setmanari de Catalunya”, números

0/94 (15 de gener de 1979 a 4 de març de 1981)

(86 exemplars); i “Diario de Barcelona”, núm.

233 (9 d’octubre de 1977): “Los partidos

políticos de Catalunya”. 1975 – 1981. 0,1 m.

ÀREA DELS FONS D’IMATGES

Fons personals

Narcís Verdaguer i Callís–Francesc Bonnemaison

Reproducció d’un retrat, 1 positius b/n.

Xavier Cruanyes i Matas

Fotografies de caire personal i professional, 3 nega-

tius b/n i 159 positius b/n.

Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Arxiu Nacional de

Catalunya) (Arxiu Vidal–Barraquer)

Documentació gràfica sobre la seva activitat perso-

nal i de diversos “Sants papes”, 6 negatius b/n, 1270

positius b/n, 151 positius color i 1 orla.

Ricard Giralt Miracle

Col·lecció completa de les plaquetes i felicitacions

que el taller d’Arts Gràfiques Filograf, del propi au-

tor. Inclou alguns cartells i publicacions sobre l’obre

de Ricard-Miracle –d’ell o de tercers–, 62 cartells,

20 llibre i 74 plaquetes.

Joan Cortès i Vidal

Documentació gràfica de caire personal, 28 dibuixos.

Fons patrimonials i familiars

Família Vidal de Cambrils (Arxiu de la família Vidal i

Barraquer)

Documentació gràfica sobre la vida familiar dels Vi-

dal i Barraquer, 338 negatius b/n, 1297 diapositives

b/n, 1850 positius b/n, 22 negatius color, 219 positius

color, 1 orla, 2 dibuixos, 3 gravats i 15 diplomes.

Família Ribas

Documentació gràfica de temàtica familiar, 12 posi-

tius b/n, 27 postals, 1697 cromos, 2 segells, 1 capsa

metàl·lica, 6 bosses de fil per a monedes i 8 gravats.

Agrupació de supervivents de la lleva del biberó 41

Imatges sobre l’activitat pròpia de l’entitat, 1248 b/n

i 2 postals.

La xarxa, xarxa d’entitats cíviques i culturals dels paï-

sos catalans pels drets i les llibertats nacionals

Imatges sobre l’activitat pròpia de l’entitat, 6 positius

color.

Col·leccions

Col·lecció de fotografies de l’Arxiu Nacional de Catalunya

Cinc imatges fotogràfiques d’un grup musical feme-

ní dels anys quaranta, cinquanta i seixanta, 5 posi-

tius b/n.

Col·lecció d’àlbums fotogràfics de l’Arxiu Nacional de

Catalunya

Àlbum amb un recull d’imatges de la vida de la fa-

mília Ranch durant la seva estada al nord d’Àfrica,

on el pare era tinent coronel –probablement al regi-

ment d’Alcántara–, 83 positius b/n i 2 dibuixos aco-

lorits.

Col·lecció fotogràfica de la Guerra Civil Espanyola

Fotografies panoràmiques realitzades amb càmera

mòbil (maquinària militar) de poblacions no identi-

ficades, probablement del front d’Aragó. Imatges

encarregades pel general Pablo Martín Alonso –al

capdavant de la divisió 83 del front d’Aragó, l’any

1938– al caporal Ramon Comella, 10 negatius b/n.

Col·lecció de documentació fotogràfica procedent d’he-

rències intestades

Documentació fotogràfica aplegada per la Direcció

General del Patrimoni del Departament d’Economia

i Coneixement, procedent d’herències intestades

desconeixent el/els productors o col·leccionistes.

Aquest lliurament aplega un visor estereoscòpic de

mig format, uns prismàtics, una càmera fotogràfica

Kodak junior 620 i cinc caixes amb un total de 81

plaques de vidre estereoscòpiques positives i diver-

sos objectes.

26

Francesc Balada

Àngels Bernal, Rosa Cruellas, Josep Fernández, Gemma Goicoechea, Ingrid Gómez, Imma Navarro i Francesc Olivé.

Francesc Olivé

2013-2484

B. 27.802-2002

“Jocs Olímpics. Fotografies del fons Avelino Pi”

Exposició a la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya

Horari: de 9:00 a 20:00 de dilluns a divendres.

Del 31 d’agost al 26 de novembre de 2018

“Jornades del Patrimoni Sonor i Audiovisual”

Biblioteca de Catalunya i Arxiu Nacional de Catalunya

El 25 d’octubre del 2018 a la Biblioteca de

Catalunya i el 26 d’octubre del 2018 a l’Arxiu

Nacional de Catalunya

Accés gratuït

En el marc de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural

que enguany se celebra, la Biblioteca de Catalunya i

l’Arxiu Nacional de Catalunya organitzen aquestes

Jornades sobre el Patrimoni sonor i audiovisual amb la

voluntat de promoure la creació d’un espai de

coneixement, debat i presentació d’experiències adreçades

a diferents professionals i estudiants del sector. El

Patrimoni sonor i audiovisual és un testimoni viu de

l’herència cultural de les societats, que presenta una

diversitat especial de tipologies i característiques,

vinculades al seu contingut, gestió, suports i procedències.

Les Jornades donen veu a una mostra representativa de les

entitats i d’institucions culturals i acadèmiques que al

nostre país –i també a fora– treballen dia a dia amb fons i

col·leccions sonores i audiovisuals, entre les quals les

mateixes institucions organitzadores i d’altres GLAM

(Galeries, Biblioteques, Arxius i Museus).