El Renaixement italià.

L’arquitectura del Quattrocento

L’arquitectura renaixentista• En el segle XV l’organització feudal entrava en

crisi i la burgesia incrementava encara més el seu poder econòmic, un nou concepte de l’home i de la vida es perfilava a l’horitzó europeu. Els primers simptomes d’aquest humanisme es donaren a Itàlia, on el feudalisme havia arrelat menys. El substrat de l’Antiguitat Clàssica dins la cultura medieval italiana va ser el que va nodrir de formes i solucions el pensament i l’art del Renaixement.

• L’arquitectura renaixentista -estil a l’antiga- va sorgir a Florència a principis del s.XV.

El nou estil “antic” és en un principi un estil florentí. Els edificis que poden servir de transició entre el gòtic i el

retorn al món clàssic poden ser dos palaus encara amb torre feudal, EL PALAU VECCHIO i EL PALAU BARGELO.

Una església que significa també el pas del gótic cap al nou estil es l’església florentina

de la Santa Croce.

Però sobre tot el canvi cap a la Rinascità i motiu d’orgull cívic de la burgesia florentina serà la construcció de la Catedral (Duomo) i

de la seva cúpula.

La Catedral de Florència era un edifici gòtic. El campanile (campanar) l’havia construit Giotto i la

resta de l’edifici Arnolfo di Cambio. La cúpula serà obra de BRUNELLESCHI.

Brunelleschi. Cúpula exterior octogonal de la Catedral de Florència. Les semicúpules

circundants serveixen de contraforts de la base dels tambors.

Brunelleschi. Cúpula interna de la Catedral de Santa Maria dei Fiori (Florència)

• A l’ interior va construir una cúpula semiesfèrica sobre una mena de torre octogonal alleugerada amb claraboies. És de 41,5 mts de diàmetre i va esser construida en el buit sense cintres de fusta.

Brunelleschi. (1377-1446). Pòrtic de l’Hospital dels Innocents (1419-1424).Florència. Façana amb

pòrtic regular d’arcades damunt columnes corínties i entaulament clàssic. En els intercolumnis tenim”putti” blancs sobre fons blau realitzats per Della Robbia. El

pòrtic recorda les stoas gregues.

Brunelleschi. Església de Sant Llorenç (1420) de Florència. Basílica de planta de creu llatina, tres naus i àbsis de base quadrada. Podem veure el

perfil de les voltes esquifades a les naus laterals. També va construir la Sagristia Vella i el claustre.

Brunelleschi. Interior de Sant Llorenç. Coberta plana de fusta per a la nau central i

cúpula sobre petxines sobre el creuer.

Brunelleschi. Claustre de l’església de Sant Llorenç (Florència). Arcades clàssiques i a l’interior dels passadisos, voltes d’aresta.

Brunelleschi. Sagristia Vella de la Basílica de Sant Llorenç (Florència).

• Petita edificació plenament integrada en el conjunt de l’església, subdividida en dos quadrats, un de major i un de més petit, on Brunelleschi va situar l’altar. L’àmbit major està cobert per una cúpula rebaixada amb llanterna i arestes radials, i l’espai més petit igualment cobert amb cúpula sobre petxines, com es pot veure a la foto.

Brunelleschi. Capella Pazzi (1430). Construida en el claustre de la Santa Croce, és sala capitular i capella-

oratori per a la família Pazzi alhora. Pòrtic amb columnes i pilastres corínties. Símbol de la proporcionalitat, l’ordre, la

mesura, l’esveltesa i la simplicitat.

Brunelleschi. Església del Santo Spirito (1432). L’espai interior respon als nous criteris de la

perspectiva, com a Sant Llorenç. Planta de creu llatina envoltada a totes les seves cares per un deambulatori compost per les naus laterals i les

seves perllongacions.

Brunelleschi (1377-1446) Interior del Santo Spirito. La nau central, de coberta plana de cassetons, és més llarga que la de Sant Llorenç i és l’unic espai directament il.luminat. A les laterals apareixen les voltes esquifades (mitja esfera tallada per quatre plans verticals i paral.lels que van dos a

dos.)

Brunelleschi (1377-1446)

• Interior de la Sagristia del Santo Spirito. Volta sobre base octogonal amb nervis que creen com a grells. Alternància de la pedra grisa i la paret emblanquinada.

Brunelleschi. Palau Pitti. Construit per a Luca Pitti, un important mercader florentí, a partir de 1458.

Presenta la forma clàssica d’un cub, en el que es poden distingir tres pisos, l’horitzontalitat dels quals es resalta amb l’encoixinat rústic. Va ser construit per a activitats comercials, religioses i socials (no era sols un Palau

residencial).

Brunelleschi. Palau Pitti. A les fotos de detall es pot apreciar el volum dels carreus de l’encoixinat rústic i de les falses dovelles

de l’arc.

Palau Pitti. El gran pati interior és posterior (del Cinquecento), realitzat per Ammannati (1511-

1592), un deixeble de Miquel Angel.

MICHELOZZO (1396-1472). Es va formar al costat de Brunelleschi.

• Va treballar al Convent de Sant Marc de Florència afagint a l’església un àbsis poligonal, perllongant la capella major o realitzant el Claustre que veim a la fotografia.

Michelozzo. Biblioteca del Convent de Sant Marc de Florència. Per a les columnes

utilitza l’ordre jònic.

• A l’església del Convent de Sant Marc també va redistribuir els espais interiors de la nau mitjançant l’elevació de dos trams murals. Va construir la Biblioteca dels frares dominics.

Michelozzo Palau Medici- Riccardi. Les seves façanes recalquen un bloc cúbic i s’organitzen en tres pisos separats per cornises. Aquest tipus de palau d’aspecte de

fortalesa pel seu tancat volum geomètric -malgrat les finestres obertes a la façana- està emparentat amb els palaus gòtics italians, tot i que hagi perdut l’alta torre

defensiva

Michelozzo. Palau Medici-Riccardi de Florència. Es veuen els tres pisos. L’encoixinat va disminuint progressivament des de la planta baixa molt rústic,

al tercer pis, de textura totalment llisa.

Michelozzo. Palau Medici-Riccardi. Pati interior porticat.

Michelozzo. Pati del Palau Vecchio (Palau Vell). Decoracions clàssiques de

pintures al sostre dels passadissos i relleus a les columnes.

Michelozzo. A les columnes del pati porticat del Palau Vecchio hi apareixen grutescos, decoració a candelieri, columnetes abalustrades, garlandes, festons, corones i orles de llorer, tots els elements

típics ornamentals del Renaixement.

ALBERTI (1403 -1472). Arquitecte nascut a Gènova, format a Pàdua i Bolònia. Treballà a

Roma, Rimini, Màntua i Florència.

• És l’arquetip de l’home del Renaixement, fusionant teoria i pràctica i intentant dominar quasi totes les àrees del saber, perque considerava que eren manifestacions d’una sola veritat. Va escriure el tractat “De Re Aedificatoria” basat en l’obra de Vitruvi.

Alberti. Temple Malatestià (1450) de Rimini. Església i panteó de la família Malatesta. Façana inspirada en l’arc de Constantí de Roma. Enten la

bellesa com “euritmia”, harmonia entre les parts i el conjunt, i com equilibri, manifestat per la simetria.

Alberti. San Francesco de Rimini (TEMPLE MALATESTIÀ). Interior. Coberta de fusta a dues vessants, capelles laterals com excavades en el

mur (capelles fornícules), que serviran de diferents panteons o sepulcres per als membres de la

família Malatesta.

Alberti. Església de Sant Andreu de Màntua. Planta longitudinal de creu llatina amb capelles entre els contraforts. Es

sobrevalora la nau central, que reb en el seu creuer el pes imponent de la cúpula. A la nau central es situa el públic durant les misses

principals. Les capelles entre contraforts permeten la celebració de vàries misses sincrònicament.- Façana d’esquema tripartit inspirada en

els arcs de triomf i en els frontons dels temples clàssics.

ALBERTI

Per ell l’arquitectura és una activitat cívica que te la seva raó de ser en la utilitat pràctica i en la bellesa que proporciona als ciutadans.

• L’arquitecte és el dissenyador, el projectista; el constructor no és més que un executor instrumental d’aquell.

• Premisa antropomètrica: la mesura de l’home ha de generar la dels edificis.

Leon Battista ALBERTI (1404-1472). Els seus edificis solen tenir un caràcter funcional, grandiós i

urbanístic. Presta gran interés a l’obra com expressió de proporcions matemàtiques. Façana de Santa Maria Novella

de Florència

• El seu mòdul és el quadrat. El cos principal es composa de dos quadrats, el costat del qual és la meitat del general. El cos superior s’uneix a l’inferior mitjançant volutes laterals, creant una tipologia que es repetirà durant el manierisme i el barroc. Les plaques i bandes de marbres de colors tenen la funció de subdividir i organitzar el mur.

Leon Battista ALBERTI (1403-1472). Palau Ruccellai (1446-1451).

• La façana està dividida en tres entaulaments. Cada planta te unes pilastres clàssiques diferents, esquema heredat del Colosseu romà: toscà,a la planta baixa; compost al primer pis i corinti en el darrer. També apareixen finestres geminades adovellades amb tres anells entrecreuats.

Benedetto da Maiano. Palau Strozzi. Gran cornisa (o ràfec) a la façana principal i

gradació del volum de l’encoixinat.

Benedetto da Maiano.- Tres detalls del Palau Strozzi, on veim les finestres geminades i la

gradació del volum dels carreus de l’encoixinat.

Façanes comparades dels Palaus Medici- Riccardi (de Michelozzo), Ruccelai (d’Alberti) i Strozzi (de

Benedetto da Maiano).

Orcagna. Loggia de la Plaza de la Signoria de Florència.

Arquitectura del Quattrocento italià distinta de la de Florència

Laurana. Palau d’Urbino. Edificat per a Federico de Montefeltro, Duc d’Urbino, gran humanista i mecenes. El

seu estil es bastant diferent al típic florentí. La façana exterior està concebuda com una espècie d’entrada triomfal amb dues grans torres. Podem veure el pati

interior.

Antonio Amadeo: Cartoixa de Pavía.

Projectes urbanístics. Els artistes italians del Renaixement dissenyen la ciutat ideal. Un

exemple: La Sforzinda.• Filarete (1400-1469) en el seu

Tractat d’Arquitectura concebeix la ciutat dels Sforza com un poligon estrellat de vuit puntes dins una circunferència. En el centre, la plaça principal amb tots els edificis de serveis públics principals (Catedral, Palau Comunal, i mercat) i des d’ella arranquen 16 carrers radials, un d’ells amb funció d’aqüeducte. A la meitat de cada carrer es troben places més petites amb palaus, esglésies, botigues… Una via anular connecta els setze carrers.