3AIIT J 0 AU

Princesa,2.

SANT JOAN

NO 152 ARIANY Maig-Juny 1986

Estampes populanLES CREUS DEL TERME

ASSOCIACIÓ PREMSA FORANA

No cal tenir el més petit dubte,que fa uns anys, no menys d'un quartde segle, la vida diària, girava en tornde la religió. Es començava el d ¡a resantles tres A vemaríes, molta gent anava amissa primera per dedicar la jornadalaboral a Déu i pel carrer el salut queImperava era "Adéu" contracció de"Ves-te'n amb Déu". Al migdia,s'aturaven les feines per resar l'Ange-lus al so de les campanes i a la tarda, ala posta del sol, també al so de campa-nes es resava per despedir el dia.

No hem d'oblidar tampoc, lessalutacions que es feien quan s'entravaa una casa: "Avé Maria Puríssima?Concebuda sens pecat" o també "Quihi ha aquí? Déu i noi tros".

Per altra part, ¡què hi- havia depoques cases que no fenguessin al'aiguavés de davant penjat a les parets,una estampa del Sagrat Cor de Jesús aun costat i a l'altre una de la Puríssi-ma!

Els fumerais, la majoria acabavenamb el símbol de la Creu I qui no latenia al fumerai, la tenia a la part mésalta de la teulada.

Amb una paraula, la vida girava entorn d'aquesta ambientació i ja aficatsdins aquest apartat religiós, no podemoblidar les creus de terme I la seva sim-bologia o significat.

Com a creus de terme, es podendefinir, aquelles que s'alçaven princi-palment a l'entrada del poble o alcomençament del terme municipal delmateix, estant aquestes situades perregla general al camí que portava alpoble. Estaven^ un punt de pas, quasi

, bé obligat, per aquella gent que sortiaa fer feina a fora vila I era costum, tantquan sortien cap el treball com quan

A ARIANYtornaven de la tasca diària, al passarper davant la Creu, resar un Credo, unParenostre i es feien la senyal de lacreu. Hi havia gent, que també, perfer les oracions s'agenollava segonsconsta a gravats antics.

Ariany, compte amb tres creus,encara que una de elles, té caràctermés bé decoratiu, I una altra té encaramolt poca història ja que fou alçada al'any 1969, però cumpl els requeri-ments de Creu de terme.

COMUNITAT AUTONOMA DE LESILLES BALEARS

^«"«««¿¿Vwi» c¿ <£>(¿t±oaot¿ • &ÍI&OAJ*

La més rellevant, sens dubte, ésla que dóna nom a la plaça on estàsituada. Es la més antiga i també pertant, la més deteriorada. Fou Mn. Ga-briel Font, prevere nadiu de Porreres,qui la donà i beneíel primer de novem-bre de l'any 1856, en testimoni delseu agraïment al poble d'Ariany onsolia venir molt sovint a predicar,degut a la seva amistat amb el PareBruno que aleshores regentava lanostra capella.

La creu, està tallada en mares, aixícom els escalons que la sustenten.Aquests escalons, en comparació a laCreu, estan molt gastats, degut talvolta a la mala qualitat del mares i alseu ús, ja que no hem d'oblidar que"Sa Plaça de Sa Creu", fou antany elnucli central del poble i a n 'aquestaplaça, era on s'hi insta/aven els p/acersque venien principalment de Muro i SaPobla a vendre tota clase de verduresi hortalisses.

Cal també la possibilitat, de què lacreu donada per Mn. Gabriel Font, nofos la primera allà Instalada. És possi-ble, que la seva donació sols consistí'sen la creu pròpiament dita, per substi-tuir-ne una altra espenyada o desapares-cuda, utilitzant els mateixos escalons.

La Creu, comptava abans, amb tresbolles del mateix mares, i que segonsels més vells del poble, varen ésser lleva-des un any pels quintos I mai més nos'ha sabut res.

La segona Creu, és la de les voltesde Son Bonany. Aquesta, va ésser be-neïda ei primer de gener de 1969 pelRd. P. Gabriel Genovard TOR, acom-panyat de les autoritats locals i elsrectors dels pobles veïnats. La Creu, vaésser alçada, en recordança al qui fou

Di-

rector d'Ariany al llarg de 37 anys,D. Martí Truyols, Pbro.

La Creu, és prefabricada i estàrecalcada damunt unq escalonada demares. El terreny, e/ va cedir la famíliaSancho-Genovard i la varen costejar lesfamílies Genovard-Ferrer. L 'apadrina-ren D. Joan Genovard i la seva esposa

D° Catalina Vidal.Com ja hem dit abans, aquesta

creu, té poca història ja que és recent,ara bé encaixa dins aquest concepte decreu de terme que hem definit abans jaque està al començament de la carrete-ra que enfila cap al poble d'Ariany.

I finalment, la creu instalada a laplaça de l'església, la va alçar D. Mateu^Amorós després d'haver-li regaladaD. Gabriel Mateu de Campanet per talfinalitat, purament decorativa.

Totes les manifestacions, tenen elseu sentit. Hem passat moltes vegadesper davant aquestes creus i tal volta niles hem mirades. Cal pensar el signi f ¡catbaix el qual varen ésser alçades, la fed'un poble en Déu, un Déu que semblaésser oblidat més de cada dia. Serves-quin aquestes notes per començar aestimar-lo un altre cop partint d'aques-tes petites manifestacions.

Maria MestreI

Biel Tovel/

ESCOLAAquest darrer trimestre ha '

estat sense cap mena de dubte elmés intensiu de tot el curs, peròno per això ha deixat d'ésserinteressant. S'han fetes moltesactivitats, algunes d'elles moltesperades i per les quals s ' havienfet altres feines durant tot el curs.

Podem començar destacant1 ' activitat amb la qual tots hemdisfrutat més. Com tots deveu japensar es tracta del "CAMPA-MENT A LA VICTÒRIA".Seguint la tradició de l'any pas-sat, hem anat treballant tot elcurs alumnes, pares i mestres per'tal d'aconseguir doblers per laseva possible realització (rifes, re-presentació teatral, titelles, carro-ces, etc.) .La valoració nostra,creim que coincidirà sens dubteamb la dels al·lots i pares: haestat excel·lent.

Aquí no podem oferir-vos,l'opinió de cap d'ells; els finalsde curs són els dies en els quals lamanca de temps es fa notar més(avaluacions finals, feines buro-cràtiques i deixar-ho tot a puntpel pròxim relleu).

Totes les activitats desenvolu-pades a la colònia d'estiu (firaíndia, ginkama, sortides per lamuntanya, focs de campament,platja) han contribuii a conèixer-nos tots molt més intensament,ja que conviure les 24 hores deldia, dóna a conèixer aspectes dela personalitat dels nins que maia l'escola no es poden descobrir.

La sinceritat de les relacions, laconvivència continuada, el graucreixent de responsabilitat, sónaspectes que s'han superat ampla-ment en aquesta colònia.

A tots ens sap greu, que elcampament hagi coincidit ambles darreries de curs i que hagisuposat una despedida indesitja-ble.

També ha ajudat a diluir ten-sions lògiques de fi de curs (exà-mens, recuperacions, notes). Sónconegudes les que sofrim alum-nes i mestres per aquestes dates.Els resultats creim, i així ho hemdit a la memòria de fi de curs,han estat bons. El 57,1 */. hasuperat el seu nivell a la convoca-tòria de Juny. El rendiment percicles és el següent:Cicle Inicial:

91,6 '/. ha promocionat.Cicle Mitjà:

70,0 ï, "Cicle Superior:

24,0% "Aquest percentatge d'apro-

vats amb tota probabilitat aug-mentarà a la convocatòria deSetembre, ja que són mòlts elsalumnes que no han tret unaqualificació global positiva peruna sola assignatura.

Això s'ha acabat. Ara tot-hom a nadar, jugar i estudiar unpoquet que no fa mal a ningú.Fins una altra.

Pere, Toni i Roc. '

-

Treballant al camp,mirau prim amb el foc

El foc és una eina molt útil, però també molt perillosa quan es fa servir per cremarrostolls, batzers i la llenya que sobra en haver podat. Aquésta feina provoca cadaany molts dels incendis forestals de Mallorca. Per això la llei prohibeix, durant l'estiu,encendre gens de foc fins a 400 m. de la vegatació natural.Amb el foc, hem de mirar prim.

Evitem els incendis forestalsCONSELL irSSUlARDE MALLORCA ^fe£SERPREISAL

iço

4 DIA A DIA

* El mes de juny ha girat tot entornd'una sola data, 22-J. Ja dels primers diesde la campanya electoral varen anar desfilantpels nostres carrers quasi tots els partitspolítics, amb furgonetes, camionetes i auto-cars; molt de renou, paper a l'aire, i caressomrients per ses parets.

I no podem passar per alt els mítingsconvocats; pareixia que se provaven a quinhi hauria més poca gent. Fint i tot que elsconferenciants d'un dels partits optaren peranar-se'n del lloc de reunió, per manca degent, als cafès de la plaça, i allà amb quatrecopes, i un parell de caramel.los arribaren afer una mica de remolí.

Va arribar el diumenge 22 de juny, iels arianyers anàrem a votar. Damunt uncens de 788, se varen emetre 545 vots, elque suposa una participació del 69,17%

El partit que va obtenir més vots vaésser el PR D, Partit Reformista Democràtic,amb 260 vots. Seguit de la Coalicció Popu-lar (AP-PDP-PL) amb 150.

Els demés vots es repartiren de lasegüent manera:Centre Democràtic i Social (CDS) 83P. Socialista Obrer Espanyol ( P S O E ) . . . 43Esquerra Nacionalista (PSM) 7Coalició d'Esquerra Unida (IU) 2

* El dissabte, 3 de Maig, els quintos,organitzaren un petit festival amb l'actua-ció d'un grup de nines de l'escola d'Ariany.I després es va posar en escena l'obra teatral"Embulls de família" a càrrec del grup tea-tral Popular de Manacor. Va ésser una vutla-da de lo més entretengo t.

* El darrer diumenge de maig, dia 25es varen celebrar a Ariany les primeres comu-nions. Enguany sols varen ésser tres els quila reberen:

- Práxedes Capó Mestre- Lluc Pons Estelrich- Joan Carles Vanrell Carbonell

* I el mateix dia, s'horabaixa tinguélloc la VII Trobada de Donants de Sang. Esva reunir a Ariany gent de Ca'n Picafort,Costitx, Llubí, Muro, Lloret, Maria de laSalut, Petra, Pina, Sineu, Sant Joan i SantaMargalida.

La festa va començar amb una solemnemissa d'acció de grkies a Nostra Senyorad'Atocha, on el grup s'Esbartd'Auberg vabailarei ball de l'Oferta.

Seguidament a la Plaça Major hi va

haver un refresc per a tothom.Els actes varen ésser presidits pel Presi-

dent de la Germandat Sr. Jeroni Alberti, iles autoritats locals.

* El 29 de maig, dia del Corpus, es vacelebrar s'horabaixa un solemne ofici. Peròla processó no pogué desfilar pels nostrescarrers degut al mal temps.

* El darrer diumenge de maig, els nos-tres majors anaren d'excursió. Començarenper visitar el museu de cera a Binissalem iseguiren per Santa Ponça, Port d' Andratx,Sant Telm, etc., i per acabar d'apurar eltemps arribaren fins a Ca'n Picafort. Els vaacompanyar per dinar el President delConsell Insular de Mallorca, Sr. Jeroni Alber-ti.

També els nins de la Catequesis erenaquest dia d'excursió. Anaren a Valldemo-sa, on visitaren la Cartoxa i la casa de SorCatalina Tomàs, i s'horabaixa el pasaren aMarineland.

* Diumenge, 29 de juny, festivitat deSant Pere i Sant Pau, Ariany es va vestir defesta. Un arianyer, Fra Guillem Bauçà Mas,T.O.R., va ésser ordenat sacerdot pel .Bisbede Mallorca, Móns. Teodor Úbeda Gramage.

Hi va haver missa concelebrada, va can-tar el coro de Sant Francesc de Palma, i elgrup s'Esbart d'Auberg va ballar el Ball del'Qferta.

ri ESGLÉSIA

BAPTISMESMaigDialS

Catalina, filla de Bernat Bergas Masi de Jerònia Sócias Darder. 4-11-85JunyDia 22

Maria Esperança, filla de Pere SerraTorrens i d'Esperança Bisquerra May oi6-12-85

MATRIMONISMaigDialS

Baltasar Sastre Pina amb Na Mar-galida Mas Costa

DEFUNCIONSMaigDia 3

Miquel Rigo Rosselló, viudo, de83 anys. (D'es Molí)Dia 4

Sebastià Darder Pascual, casat, de67 anys. (De Calderitx)

Dial6Maria Pascual Alzamora, fadrina,

de 79 anys. (De ses Tapareres)

EN POQUES PARAULES

NUREDDUNA:UNA RE I VIN D 1C ACÍ tf MUSICAL

Dies passats he tengut l'oportuni-tat de col·laborar en una representacióescolar de'la versió abreujada de LaDeixa del Geni Grec, de l'eminentCosta i Llobera. Juntament amb JoanDeià i Margalida Barceló, que se'n cui-da ven dels decorats i del vestuari; isota la coordinació d'esforços i direc-ció de l'experta mà de l'Amic PereEstelrich, he passat unes hores realmentprofitoses amb els al.lots, recreant laMúsica d'aquella gent... Música, enveritat? Tal volta seria millor parlard'ambientació sonora, perquè és quasisegur que la Tribu de I Alzina no assa-boria aquest Art tal com l'entenemavuí: hi mancaven elements; el rapsodagrec, en canvi, ja devia entonar cantsamorosos amb un ritme ben determinatal servei d'alguna inspirada melodia.

Tot plegat me du a pensar en laMúsica que el pare Massana posà a latrama fatal de Nuredduna i Melesigeniara farà quaranta anys. No em constaque des de la seva estrena al Principal,en versió concert de la Simfònica deMallorca dirigida per Eaktay Ahn,s'hagi representat la sublim obra delpoeta pollencí convertida en llibretoperístic per Miquel Forteza, ni tan-sevulla s'hagi repetit en concert. I ésuna llàstima. Si la Música està a l'altu-ra del poema es podria convertir enuna d'aquelles obres que figurassincom monument del nostre Art, enefectiva representant de la nostra Cul-tura. Consider que és u na reivindicacióa fer, si no el muntatge escènic completsí, almanco, una audició de la partmusical, dirigida,en primer lloc a lesformacions instrumentals i vocals del'Illa i en segona instància -com impul-sors- a les Institucions Autòctones. Lasuggeréncia és a l'aire; si més no, espodria estudiar...

Una vegada més la màgia del Teatreens ha fet cavil·lar. La sala d'actes deSant Gaietà ha esdevingut escenari dela renovació de l'etern tema de l'Amori la Mort. Eros i Tànatos s'han enfron-tat, un cop més, en la mítica lluita... ila Primavera n'ha estat testimoni.

Biel Massot i Muntaner(Per a l'Associació de Premsa Forana)

15-V-86

í

í

/

/

J

)

;;í;/í;5;íí;;í;í/;í;í

í;j/////;;

\

UN CONSELL-5-

CORRECCIÓ DE BARBARISMESreferents a:

EL CARRER

^Uap^

Barbarisme Forma correcta

ACERAA L C A N T A R I L L AALUMBRATB A R R I OBASSURABATXECAMIONPARAFANGOSRASCACIELOSSEMAFOROTRAFICXOQUE

voravia, voreraclavegueraenllumenatbarri

• fems, brossaclot, sotraccamióparafanggratacelsemàfortrànsitxoc, topada

V+iH

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

-6 ,

Escric aquestes lletres, dies abansde què un jove d'Ariany oficií la sevaprimera missa a Ariany.

ás un acte poc freqüent, encaraque Ariany sia un poble que ha donatmoltes vocacions religioses, i com a tal,ha despertat una gran espectació; s'es-pera la presència del Sr. Bisbe de Ma-llorca Teodor Úbeda, de M n. Nicolau,bisbe franciscà actualment retirat, elProvincial dels franciscans, així comuna assistència d'unes 1.500 persones;en una paraula, que aquí més que maipodem dir que el proper 29 de Juny hihaurà altar fumat i missa de tres, jaque possiblement la missa sia cnncele-brada per una quarantena de sacerdots.

Aquesta primera missa, la dirà unjove que tots hem vist créixer i córrerpels nostres carrers, un jove, que bé ésveritat, no ha estat plenament integratals moviments del poble, tal volta perla seva aparent timidesa, o perquè elsseus pensaments estaven més llunyans,tenia unes metes més altes. Sempre hasemblat una persona molt reflexiva ital volta gràcies a això, està ara donantel pas més importat de la seva vida.

Guillem, conta' ns un poc com haestat la teva vida fins el dia d'avui.

Bé, vaig néixer el 24 de juny de1959, ara tene per tant 27 anys. Monpare, va morir quan ¡o tenia 28 mesos;aleshores, ens anàrem a viure a Mana-cor, on vaig anar a classe a Ca ses Mon-ges. Als 4 anys, vàrem venir a viure aAriany i vaig anar a classe amb lesFranciscanes fins a l'edat d'anar al'escola pública. Als 10 anys, vaig anara la Porciúncula, on vaig estudiar fins a6°. El C.O.U. el vaig fer al InstitutAntoni Maura.

Després, vaig començar primer deTeologia al Seminari de Palma, onérem 2 alumnes i teníem 7 professors.

Abans d'acabar el curs, anàrem aMadrid per començar el noviciat, onférem cursos de frandscanisme i vidareligiosa. Llavors, començàrem a laUniversitat Pontifícia de Comillas laFilosofia. Després de tres anys, féremTeologia. Al temps que fèiem Teologia,també estudiàvem Pedagogia; pertreure el tftol de professor de religió.

En total, vaig estar 6 anys a Ma-drid, on vaig conviure durant 5 anysamb Pere Ribot i 3 amb Jaume Tugo-res.

Aquest temps, també vaig aprofitarper fer cursos de restauració i procura-va combinar els estudis amb la pastorali escola al col.legi de Raimundo Lui i o.

Quan vaig acabar la Teologia,m'enviaren al col.legi de Sant Francesc (

ENTREVISTAde Palma i em donaren el càrrec de durl'administració del col.legi. Al mateixtemps, estudiava Empresarials, combi-nant amb una sèrie de classes dellengües. També duc la coordinació dela T. O. R. amb tot el que està relacionatamb Hisenda.

Qui va prendre la decisió de quèanassis a classe a La Porciúncula ¡per-què?

Ma mare, perquè creia que podriarebre una formació millor, ¡a que notenia Pare i es creia molt responsablede la meva formació i va pensar quela que podria rebre ajlà, seria millorque la que podria rebre aquí.

A quin moment de la teva vida,vares sentir néixer dins tu la vocació?

En primer lloc, vaig prendre cons-ciència de l'esforç de ma mare perpoder tenir-me a un col.legi i vaig pro-curar ajudar fent feina al col.legi escu-rant plats; també a l'estiu, per poderajudar un poc a pagar els estudis.

Consciència de vocació no n 'haviatenguda mai, possiblement f ins els 17anys. Quan vaig fer C.O.U., per com-provar que no fos una quimera, vaiganar a fer-lo a un Institut mixte, foradels frares i els resultats foren quequan vaig acabar el curs hi vaig tornar.

A n'aquest moment ja eres cons-cient del camí a prendre o encara hihavia dubtes?

Tenia una sèrie de principis que emdeien que per aquest camí em podiarealitzar com a persona amb un com-promís que no fos només social.

Quan vaig demanar per anar a ferel noviciat, va haver-hi un tió que es vacomprometre a pagar-me una carrera,inclus em donà tres opcions. Malgrattot, vaig voler continuar i fer la provadel que m 'havia proposí a/ principi.Ara bé, crec que des d'el principi, unapersona pot tenir unes garanties i lespot anar incrementant, però seguretat,crec que no se'n té a cap camp, ara sí,s'ha de tenir un màxim de garanties,possibles a l'agafar una decissió. ,

Sents que perds qualque cosa aI ' hora d ' agafar la vida religiosa?

Perdre, no perd res, ja que desd'el moment que una persona renun-cia a una sèrie de coses, deixa de pre-dre-les. És un acte voluntari i al mateixtemps, en guanyes unes altres i adqui-reixes una llibertat molt més ample.

Crec que el deixar de formar unafamília és una cosa que costa molt, jaque per naturalesa, tots tenim tendèn-cia a formar-la, indús psicològica-ment. Això, pot dur a un desequilibri i

I t« • •

s'ha de compensar amb la cuida anivell de comunitat religiosa i ambl'acostamenta la gent que tens devora,però això no fa que el sentiment natu-ral seguesqui vigent.

Series partidari de què els capellanses casassin?

Seria partidari de què alguns hofessin, però per principi, els religiosos,no es poden casar. Un capellà fa elsvots, és una persona que està tota sola.Amb la manca d'assistència a molts depobles i moltes regions, crec que noseria una idea molt dolenta que davant

GUILLEM BAUZA I MAS -7-

la necessitat s'arribassin a ordenarhomes casats dignes del càrrec que han

de dur a terme. En canvi, dins ¡a vidareligiosa, /a de principi, es renuncia a la

formació del matrimoni,/a que es con-ceb corn a una entrega superior i unaforma de poder servir millor als demés.

Avui en dia, és difícil dur una vidareligiosa?

Crec que és bastant difícil, sobre-tot, tenint en compte les circumstànciesdel món actual. Hem de tenir en comp-te que fa 50 anys o menys, que els reli-giosos es movien a cop de dret canònic,si complien la normativa, eren unsbons frares. Actualment, sobretot nos-a/tres/oves, hem vengut dins una èpocaon han fet crisi molts dels principisinmutables que existien per aquellagent; tot això que ha caigut, nosaltresho hem d'anar refent lo qual suposa,que estam caminant damunt una cordai a qualsevol moment podem caure,encara que darrerament, la cosa es vaassentant

Vivim i hem estat educats dinsuna llibertat que moltes vegades esnecessari que ens facem mereixedorsd'ella.

Hi ha certs sectors de l'esglésiamallorquina, que semblen els abande-rats de l'obra social, posant-la inclusdamunt la part religiosa pròpia, quepenses al respecte?

Crec que són persones que el seutreball és digne d'alabança, pot ésser,que molts dels altres no siguem capaçosde fer una tasca semblant, ara, els fetso les actituds que tenen de cara a l'es-glésia, crec que són una forma d'apro-fitar-se d'una institució que en certamanera els llança de cap a una popula-ritat que d'una altra forma possible-ment no tendrien. Crec que són perso-nes radicals i en molts de punts extre-mistes que per ventura poden espenyartantes coses com les que arreglen.

Què penses de la joventut actual?En principi, crec que no hi ha

mala gent; ara, sa joventut actual, harebut totes les coses fetes, no saben resel que els costa; a l'hora de fer un es-forç, surgeix el "passotísme" crec queper estimar una cosa, s'ha de saber elque costa conseguí r-la.

Crec que si els mostres un poc elcamí perquè ells s'organitzin, passenmolt més gust que si els ho dones totfet.

Creus que amb la violència, el sexe,la droga, etc., intenten substituir algu-nes coses?

Quan una persona no es sent realit-zada amb la forma de vida que portanecessita compensacions i les mésfreqüents són l'alcohol, droga, etc. Lajoventut actual, ha confús l'ésser ambel fer i és necessari que sàpiguen quisón, d'aquesta manera, poden obtar auna realització personal que no neces-siti compensacions.

Com decidires dir la primera Missaa Ariany?

Perquè em sent arianyer, és allà ontene les arrels i si pens en els primersanys, sent que la meva personalitat enun grau molt alt ha estada forjada

amb l'ajuda de molta gent d'aquestpoble.

I ja per acabar, que els voldries dirdes d'aquí als arianyers?

Que els dec gran part del que josom i que estic disposat a servir-los entot el que estiguí en les meves mans.

B i el Tovell

NOTICIALa notícia més destacada d'a-

quests mesos es sens dubte l'ordena-ció sacerdotal de Fra Guillem BauçàMas T.O.R., pel Bisbe de Mallorca.

Entre els nombrosos sacerdotspresents a l'acte s'hi trobava el tambéarianyer Rdo. P. Pere Ribot Mestre,T.O.R., el primer sacerdot ordenat a

PERSONATGEAquests dos mesos hem adjudicat

el personatge, millor dit, els personat-ges, als nostres "quintos" d'Ariany.Perquè, encara que siguin pocs i talvegada mancats de mitjans, han sabutorganitzar un parell de vetlades de lomés agradoses. Començaren per Nadalamb una Xocolatada, un sopar de Capd'Any. Per Pasqua tampoc faltarenpels nostres carrers cantant "Ses pana-des". A principi de maig també ferenun petit festival ajudats per un grup denines d'EG B,... i fins i tot organitzarenun viatge a Eivissa, n'hi ha que divensi per culminar sa festa, altres que perdescansar de tot aquest trui que duenmogut. I voltros, no creis que s'hotenen ben merescut...?

Or-r-ÏOiSfe*ff

^7 '• •' -m

Ariany, que si no ens equivocam deviacumplir exactament 16 anys de sacer-doci. Perquè també va ésser el dia deSant Pere quan va ésser ordenatsacerdot pel Bisbe franciscà deHuamachuco Rdmo. Móns. DamiàNicolau, el capvespre de dia 29 dejuny de 1970.

to:-,

s É35?a*A«fl»?__•_ -r^-E-a-^ l-f -L Uf*.1.1? ¿f i-*L:--?TC-Il(<l«k"%a>1 i. iñnl ni'»

CONSOLAT DE SOLLER A CIUTATCÍ.JKLR DL PUEYO. I - l E L E F N . 7 0 f 0 £ 3/ L O O O, J

SCÍLLCR: L LUNA, 13 - 631254

(Pnc que som de Tramuntana,

es CONSOLAT DES SOLLERICS

0 f er esc a n'ets ato i es

que tene a sa PART FORANA.

1 :ambé a n'es Ciutadans

- que jo som ami c de tots-

veniu amb mi a fer rots

d'oli i de pa d'el d'abans.

Vull dir de pa integral

a w b quasi tot es sego.

Per sa salut és millor

i això és lo principal.

Es capvespres des dijous

convit a paaboliada.

Tene també una sobrassada,

ca fe,amè 111 es i anous.

¿£\

oCmr^ mai g 1SB6

II CONCURS DE NARRATIVA -9-

BASES:

- Està classificat en dues catego-ries:

1a Categoria fins a 11 anys(inclosos)

2a Categoria, de més de 11anys- Podrà presentar-s ' hi qualsevolpersona.- Es tema és lliure i s'extensióno serà superior a 3 fols. .

FULLETA D'ARIANY- Es treballs s'entregaran en sobretancat i baix d'un pseudònim,juntament amb un altre sobre onfigurin ses dades personals.- Es termini màxim de presenta-

ndo sera dia 15 d'agost en esLocal Parroquial.- Es premis s entregaran durantes transcurs de ses festes patro-nals.- Es treball guanyador de cadacategoria es publicarà a sa fulleta.

PREMISIa Categoria

1 - 4.000 ptes i obsequi especial2 - 2.000 ptes i obsequi especial3 - 1.000 ptes i obsequi especial

2a Categoria1 - 6.000 ptes i obsequi especial2 - 3.000 ptes i obsequi especial3 - 2.000 ptes i obsequi especial

A més d'això, tots es partici-pants serarf també obsequiáis.

ARIANY TEMPS ENRERA

-10-

4,LA CONSELLERIA DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL DEL GOVERN

BALEAR TE, COM A UN DELS OBJECTIUS FONAMENTALS DOTAR A

TOTES LES LOCALITATS DE LES ILLES BALEARS, D'UN CENTRE

SANITARI ADEQUAT A LES NECESSITATS DE CADA POBLE.

AQUESTA POLITICA DE DOTACIÓ DE CENTRES SANITARIS HA FET

POSSIBLE QUE ACTUALMENT FUNCIONIN AMB UN RENDIMENT ÒPTIM

34 CENTRES, REPARTITS EN TOTES LES ILLES I QUE N'HI HAGI

14 A PUNT D'INCORPORAR-SE A LA XARXA SANITARIA. A1XO IM-

PLICA UNA COBERTURA SANITARIA DEL 60 %. EVIDENTMENT, EN-

CARA QUEDA CAMÍ PER RECÓRRER. NO OBSTANT, A HORES D'ARA

HI HA 6 PROJECTES EN FASE DE REDACCIÓ I S'ESTAN ESTUDIANT

LES PRÒXIMES INVERSIONS QUE AFECTARAN UN TOTAL DE 10 PO-

BLES.

PERÒ, S'HA DE DIR QUE LES OBRES I L'EQUIPAMENT D'AQUESTS

CENTRES SANITARIS NO HAURIA ESTAT POSSIBLE SENSE LA COL-

LABORACIO DE TOTS I CADA UN DELS AJUNTAMENTS QUE S'ACO-

LLIREN AL PLA D'INVERSIONS DEL GOVERN BALEAR.

GOVERN BALEARGinselleria de Sanitat i Sequretat Stxrial

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS: A- Tercera lletrade l'alfabet. B- Planta que es conracom hortalissa, per aprofitar la sevaarrel comestible. C- Lloc plantat depins. D- Festa orgiàstica i tumultuosa. *E- Suport on es col.loca allò que es volcoure, i que té un dispositiu adequatpel combustible. Repetició d'un soproduit per reflexió del mateix en unaparet, roca, etc. (pi). F- Diminutiu deforat (Rev.) G- Home al qui li agradenles He polies. H- Ia persona singularpresent indicatiu verb matar. I- Conso-nant.

VERTICALS: 1- Sisena lletra de l'al-fabet català. 2- Moviment ràpid d'uncos cap amunt sense més força d'ele-vació que l'impuls original. 3- Peixmarí' molt saborós. 4- Nom d'home.5- Mida longitudinal que consta de vuitpams i equival aproximadament a 1 m.i 60 cms./ 3a persona singular presentindicatiu verb tapar. (Rev.) 6- Paner opanera de grans dimensions. 7- Tornar-se boix (Rev.) 8- Full d'un llibre o ma-nuscrit. (Rev.) 9- Símbol químic delsofre.

4 i í *JL* » * ^A

PASSATEMPSREFRANYER

- Aucell en terra, temporal a la mar.

- Any de malalts, ganàncies de metges.

- Ulls espolsats i fora son!TEST CULTURAL

1} A quin terme es troba T ermita deSant Honorat?

- Santanyí- Randa- Algaida- Campos

2) Qui va escriure la novel·la "NostraSenyora de París"?

- Stendhal- Voltaire- Victor Hugo- Balzac

3) Qui va compondre l'Oratori "ElMesías"?

- Wagner- Bach- Haendel- Mozart

4) Quin mes i any es va aprobar mit-jançant un reial decret la segrega-ció arianyera del municipi dePetra?

- 28 Febrer 1983- 30 Juliol 1982- 26 Octubre 1983- 28 Desembre 1985

5) Qui va pintar el cartell anunciadordel Mundial de futbol de 1982?

- Picasso- Miró- Tàpies- Barceló.

LLETRES BARREJADES

Cercau entre totes aquestes lletres,10 noms els quals comencenper la lletra M.

M S T U M A R C T AE U Y M A B H O N WR B D A K L P E Ñ XC S Z G M M L I A HE E V I M A R I A RT S I A D C U P Q YP I C G M I Q U E LY O A T T A L K J SN M A C I N O M H FO M A S M A T I E S I

-11-

PENSAMENTS

Estima als demés tal com son.(Phil Bosnians)

- Esborrar el somriure a un infant, ésmutilar el demà.

(Arturo Ruibal)

- Les grans riqueses, corrompen tant aqui les tenen com a qui les desigen.

(Aly Hassan)

- La teva única obligació en qualsevolmoment de la teva vida, consisteixen.esser feel a tu mateix.

(Richard Bach)

- La fe, son vint-i-quatre hores de dub-te, menys un minut d'esperança.

(Georges Bernanos)

GLOSADA

Molts de vosaltres que ara llegiuaquesta glosada, segur que a un mo-ment donat direu: Jo a n'això hoconec. I segur que recordareu quan jafa anys, el dia de matances ens en revol-tàvem a un gran foguero preparat alcarrer i ens posàvem a cantar. El títolde la glosa, ás: El Sen Pi ris.

El sen Pi ris, s'altre dia,no el sentia anomenar.Ara m'ha dit que teníaun bou que el feia llaurar.Sa dona qui el va encarar:- Jo, si fos de tu, el vendria, .i es doblers donariaa gordar a un capellà,i tendría per pagar,en morir-te, s'obra pía.

El Sen Pi ris té un boui el f a jeu re a sa serena,í n'hi dóna per s'esquena,tant si vol com si no vol.

El Sen Pi ris ja du dolamb sa corbata de llista.Vaja quina cosa trista,perquè sempre va tot sol.El Sen Pi ris diu "no, no",que no vol comprar pastura,perquè es seu bou, per ventura,no serà pasturad o r.

' BieÍTovell.

a. Yep-UNS VAN I ALTRES VENEN

Han acabado ya los mundiales defútbol - ¡Quin alé han fet ses dones quenomés veien pilotes de dia i de nit! yvienen los de baloncesto. Justo acabande celebrarse las elecciones generales-"haurem d'aguantar en Felipito y enGuerra quatre anys més! !- y ya los haypreparando las municipales. De mo-mento el "dan" está tranquilo, con-fian en repetir su aplastante victoria ysin embargo desconfiados. Me explico:

Ya hace unos días, el "cerebro"del grupo mayoritario, el "concejalfigurón" le llaman otros, intentó son-sacar información a Topholet... "peròva tocar os. Ho duia dar en una parau-la". Sin embargo ello me hizo recapaci-tar sobre una confidencia que pocosdías antes había recibido: "S'estàformant un grup de gent per a presen-tar-se a ses pròximes eleccions!!" Se-gún parece la idea nació como conse-cuencia de leer el último "xep a xep"en el que se hablaba del pasotismo dela oposición.

De cuajar, sería indudablementeuna lista sorpresa por los elementosque la componen y que cuenta con elapoyo de "arianyers" con cargos signi-ficativos en el mundo de la hostelería.Al parecer incluso alguien no "aria-nyer", "sellerie" paramas señas, estaríadispuesto a renunciar a sus orígenes ypresentarse como candidato.

Por el momento, poco más se sabe,si acaso, que tienen la intendón depresentar su candidatura bajo las siglasdel partido comunista. Eso sí que yano parece muy viable en un pueblocomo el nuestro; sin embargo ellosargumentan que "Ariany necessita unpartit d'esquerres que faci moure unpoc aquests burgueses que tenim as'ajuntament". Ja ho veurem, lo quesigui... sonará! !

ES BATLE ESTÀ CONTENTCon el resultado de las elecciones

en Ariany, me refiero. El mismo día delas votaciones, tuve el gusto -perquè ésvertaderament un gust- de hablar connuestro alcalde y andaba preocupadopor conocer los resultados de Ariany"Voldria que tant En Cañeüas com

,N'Alberti i el CDS se'n duguessinvots! -me decía

"I és clar... a s'hora d'anar a de-manar doblers a Palma -encara que nojhj solen anar molt, aquí els en han dedur agafats- però així i tot és moltimportant tenir-los a tots contents ique seguesquin pensant que són d'esseus!".

I és que es nostro batle feiner noho serà molt... però lo que és ambdiplomàcia n 'hi ha pocs que li guanyin.

~ QÜÏN PATACOL!Por el amor de Dios que la armé

buena con lo de los focos de la iglesiaen el último número. Y ello me alegrapor una parte y me entristece por otra.Me alegra por cuanto demuestra queesta secdón es muy leída y me entris-tece al comprobar que al mismo tiem-po no acaba de ser entendida si nosatenemos a las reacciones de algunosque me trataron poco menos que dehereje. Lo he dicho en numerosasocasiones y lo repito: esta sección nopretende sino entretener y fomentar lalectura sin tratar en ningún momentode alzarme er¿ juez ni criticar a nadie!!"M'heu entès? Bé idò així tots con-tents: voltros, jo, i es que van a missaque abans no tenien llum i ara ja entenen!!

Tant de bo si es polítics m'escol -tassin tant! potser tendrien mal p' esdarreres per haver segut molt de tempsa ses cadires rostides de s'ajuntament,però també tendríem tots més caminsasfaltats, més llum, plens interessants...i menys doblers a es compte corrent! !

FESTESEstos meses pasados y los próxi-

mos son tiempo de festejos. En Arianyhemos tenido ya la de los donantes desangre en la que quedó demostradoque, cuando se quiere, se hacen lascosas bien y me refiero al orden quehubo en el refrigerio servido tras lacelebración en que se pudo comercuanto se quiso y sin colas ni apreíu-jones;... lástima déla bebida.

Nos vienen ahora la "festa de saindependència" y "festa major".Según parece se ha decidido -"ellos" lohan decidido- que la primera sea "ma-gra" -lo que por otra parte no es nin-guna novedad- y la segunda... ya vere-

mos."O sigui que ja ho sabeu: si no

canvien ses coses, un pareil de tarn bo-rers, un mag, un cantador fluixet i a;eure d'hora. Esperem que, almanco,no ens llevin sa sangría!!

Però, ja ho veureu: ni no és peraquesta, serà per s'altra que provarande fer-ho gros: N'Alberti, En Cañeüas,alerta al Rei i tot.

La cosa està ben clara: ses elec-cions estan aprop i encara que ells diuenque estan cansats, de lo que estan can-sats és d'esperar que arribin per a tor-nar envestir.

A es vellets ja els han tret a passe-jar -deu esser lo únic que han inventati han aguantat en quatre anys perquèaixò d'es plens avorrits no és d'ara-.Què voleu?... un màgic? En Xesc For-teza? Menjar? un pallaso? Cavalls?Toros?

Mentre siguin coses que ambdoblers se puguin arreglar i no haginde fer molta feina... demanau. Ara ésl'hora.

Ara bé: no demaneu més acció nimés interès ni més moure's, ni unaexposició de pintura. Vos diran que sí...però no ho f aran.

Fins s'altraFareu bonda. Ho esperAixí n ' hi haurà menys de dolents

TOPHOLET

SOLUCIONS

TEST CULTURAL

1) Randa2) Victor Hugo3) Haendel4) 30 Juliol 19825) Miró

LLETRES BARREJADES

O M

ULLETRES CREUADES

HORITZONTALS: A- C. B- Nap. C- Pinar.D- Bacanal. E- Fogó. Ecos. F- tedaroF G-Llépol. H- Mat. I- T.

VERTICALS: 1- F. 2- Bot. 3- Pagell. 4- Ni-codem. 5- Cana. apaT. 6- Panerot. 7- racoL8- loF. 9- S.