Apunts Friedrich Nietzsche

8/7/2019 Apunts Friedrich Nietzsche

1/34

FRIEDRICH NIETZSCHE (1844-1900)

1.- Friedrich Nietzsche. Cronologia comentada.

2.- El problema de la bogeria nietzschiana.

3.- Algunes influncies que Nietzsche rebutj.

4.- Les influncies que Nietzsche assumeix.

4.1.- Nietzsche, crtic de Kant.

4.2.- Nietzsche i els grecs.

5.- El concepte de nihilisme en Nietzsche.

6.- Fases del nihilisme, segons Deleuze.

7.- Qu significa la frase de Nietzsche "Du ha mort"?

8.- La voluntat de poder.

9.- Apollo i Dions.

10.- La tasca de la transvaloraci: "Filosofar a cops de martell".

11.- El Superhome.

12.- Crtiques al concepte de Superhome.

13.- Letern retorn.

14.- Elements per a una lectura de "L a genealogia de la moral".

15.- Un intent de valoraci crtica: Nietzsche com a sofista.

Apndix: Sentncies espigades daqu i dall.

1


2/34

1.- FRIEDRICH NIETZSCHE: CRONOLOGIA COMENTADA.

Nietzsche ha estat considerat sovint com "lltim filsof" perqu afirma la fi de

la filosofia com a regne del Logos. La sospita nietzschiana posa en qesti tota

la tradici occidental que per a ell s un intent de domesticar la vida sotmetent-

la a limperi gris de la teoria: deia de s mateix que era un dest, perqu la sevacrtica abasta els fonaments de la tradici occidental, i ens mostra que sota

paraules com "progrs", "ra" o "veritat" hi ha mentides, negaci de la vida i

incapacitat de crear. Nietzsche tenia plena conscincia dhaver significat un

trencament amb la tradici filosfica (platnica, cristiana i kantiana) i dhaver

comenat a pensar des dun novum radical: la voluntat de poder, com a

afirmaci de la vida, negada i reprimida per segles de civilitzaci platnica i

cristiana. A lAnticrist, Nietzsche fa una observaci que conv tenir en compte

per copsar loriginalitat de la seva filosofia: Entre els alemanys se mentendr

tot seguit si dic que la filosofia est corrompuda per la sang dels telegs. El

pastor protestant s lavi de la filosofia alemanya. El projecte nietzschi i la

seva prpia vida- sn inseparables del projecte (potser inabastable) de la

construcci duna genealogia de les passions tristes: s a dir, de lanlisi de les

idees morals que impedeixen a lhome ser lliure i creador. La filosofia clssica

est feta malb, corrupta, per la tradici intellectual que ens mena a cercar el

sentit de la vida fora de la vida (per exemple: en les Idees platniques, el Cel

cristi o el Deure kanti) Contra una tradici filosfica que menysprea la vida,

Nietzsche afirma la primacia de la voluntat de poder com a afirmaci deljo vull

contra el tu has kanti. "Du ha mort" i aix vol dir que no tan sols han mort els

dus sin tamb els deures que ens imposen. Tota lobra i la vida- de

Nietzsche sentn des del projecte (foll) dinstaurar el voler com a nou principi

de regulaci de la vida humana.

Per aix mateix lobra nietzschiana implica:

Una concepci genealgica de la histrica (entesa com a superaci del

nihilisme).

Una concepci voluntarista de la vida (entesa com a voluntat de poder)

Una concepci no-intellectualista de la veritat(entesa com a simulacre)

2


3/34

En certa manera a lobra de Nietzsche trobem la baralla bsica de la voluntat i

ltica. Ltica es diu amb conceptes com "deure", "valor" El que Nietzsche

ens diu s que aquests conceptes no tenen sentit vital. Nietzsche reivindica la

transvaloraci com a criteri. Noms hi ha un deure: la vida entesa com a gaudi,

voluntat i creaci, ms enll de qualsevol teoria; lnic valor s la vida entesa

com a festa i joc dionisac.

La vida de Nietzsche s lexpressi duna recerca (trgica) de (nou) sentit. Vida

i obra sintegrem mtuament i sexpliquen luna per laltra. Nietzsche s el

contrari dun filsof de sal i de biblioteca. Per a ell pensar i viure constitueixen

la mateixa aventura.

1884 Neix a la rectoria parroquial de Ltzen (Saxnia), en una famlia de

pastors luterans. El seu pare, que mor lany 1849 de "debilitament cerebral"

era pastor, com lavi, un besavi i el rebesavi matern. Un cop orfe, Nietzsche

estudia al seminari de Pforta (Turngia) on havien estat alumnes personalitats

culturals com Klopstock, Fichte, Schlegel, Novalis

s un noi solitari, amb una personalitat introvertida, dominada per lamor

envers la seva mare i la seva germana Elisabeth. Aprn a tocar el piano, fet que

marcar la seva obra duna manera essencial.

1868 Guanya el concurs de la Universitat de Leipzig amb un estudi sobre Les

fonts de Digenes Laerci. La importncia dels presocrtics en lobra

nietzschiana s fonamental, perqu hi troba un concepte de veritat dorigen no

socrtic ni platnic, sin arrelat en una veritat prvia. Aquell mateix any coneix

Wagner amb qui intimar lany segent a Basilea.

1869 Professor adjunt a Basilea fins que dimiteix lany 1879 per raons desalut. El jove professor Nietzsche (vint-i-cinc anys) intima amb Wagner (que en

t llavors cinquanta-sis i inicia la composici de la Tetralogia) i amb Cosima

Wagner (trenta anys). Cosima, que posteriorment anomenarAriadna s el seu

amor platnic.

Publica El naixement de la tragdia segons lesperit de la msica, rpidament

bescantat per la comunitat dels fillegs clssics que consideren el text com una

provocaci. Lhostilitat amb qu es rep la seva obra en els ambients acadmics

3


4/34

ser una constant que lacompanyar al llarg de tota la seva vida. Parlant del

Naixement de la tragdia a la seva autobiografia (Ecce homo) en dir: Les dues

principals novetats daquest llibre sn duna banda la comprensi del fenomen

dionisac en els grecs; nanalitza la seva psicologia i hi veu larrel de lart grec.

Laltra s la comprensi del socratisme. Scrates reconegut per primera vegada

com a instrument de la descomposici de lhellenisme, com a decadent tpic.Per primera vegada contraposa el nihilisme de la cultura amb el sentit dionisac

i vitalista de la cultura grega presocrtica.

1872 Hum, massa hum. Un llibre per als esperits lliures Nietzsche analitza

per primera vegada la crisi de lhumanisme, de lidealisme alemany i de ltica

kantiana. A la seva autobiografia dir que s un llibre escrit des de la irritaci

contra ell mateix.

1879 Nietzsche pateix mal de cap, mal de vista, nusees, vmits que

lobliguen a retirar-se de lactivitat universitria amb una petita pensi Al llarg

dels anys se li diagnostiquen successivament: meningitis, astnia, reumatisme i

sfilis que sembla el ms probable. Tot i que el tema ha estat molt discutit, s

possible que en els seus dolors hi hagi tamb un important element

psicosomtic.

Daleshores en porta una vida de "filsof errant" sempre buscant climes

favorables a la seva salut. Viu a la Riviera italiana i francesa a lestiu, a Vencia

a la primavera, a lEngandina Passa temporades a Berna, Zurich, Gnova,

Vencia, Npols, Rapallo i lEngandina amb pocs diners i malalt. La malaltia

acabar essent una forma de vida, gaireb el "punt de vista" des del qual jutja

el mn.

1881 A lagost, al balneari de Sils-Maria, en una passejada pels volts del llac de

Silva-Plana, t la intuci de letern retorn. Lany segent coneix la jove Lou von

Salome que pretn en matrimoni.

Aquesta dcada ser la ms productiva de Nietzsche que escriu sense parar i al

lmit:Aurora, pensaments sobre la moral concebuda com a prejudici (1881), La

gaia cincia (1882, ampliada el 1887), Aix parl Zaratustra (quatre volums,

1883 1891), Ms enll de "b" i de "mal", preludi a una filosofia del pervindre(1886), La genealogia de la moral (1887), LAnticrist (1887 1888) . El

4


5/34

crepuscle dels dols. Com filosofar a cops de martell (1888), El cas Wagner

(1888).

La genealogia de la moral s un recorregut per la histria de la conscincia

dissortada. El cristianisme, nascut de lesperit de ressentiment, la moral

(kantiana) considerada com a forma de crueltat i lideal asctic son estudiats

com a formes de la misria moral de lOccident.

1889 El 3 de gener a Tor (Itlia) es produeix lepisodi de leufria, generalment

diagnosticat com a brot desquizofrnia o com a sfilis. Nietzsche, al mig del

carrer, sabraa plorant a un cavall mig mort que el seu amo estava fuetejant

lepisodi recorda alguns episodis de Sant Francesc que tamb abraava els

"germans animals". En una de les "Consideracions intempestives"

(Schopenhauer com a educador, 1873) Nietzsche havia parlat dels animals

dient que: "Els homes ms profunds han tingut sempre compassi pels animals,

precisament perqu pateixen la vida". En el patiment de lanimal hi veu el dolor

duna humanitat irredenta.

Prviament havia escrit cartes identificant-se amb lAnticrist, amb Dions, etc. i

proposant la creaci duna comunitat de coneixedors del secret de letern

retorn. Overbeck, amic de Nietzsche, el retorna a Basilea i finalment singressat per la famlia al manicomi de Weimar; noms en sortir per fer curtes

estades a casa de la seva mare. Mor el 25 dagost del 1900.

1892 Comena a publicar-se ledici de les seves Obres completes dirigida i

sovint manipulada- per la seva germana Elisabeth. Amb aquesta edici es difon

la imatge dun Nietzsche racista. En realitat Nietzsche s autor dalguns textos

indiscutiblement racistes i, tamb, de textos antiracistes. Una cosa i altra no

resulta incompatible; en realitat, el que Nietzsche detesta s qualsevol mena

dorganitzaci poltica de masses, perqu considera tota massa de qualsevol

signe- com un exemple radical de nihilisme i decadncia.

Lany 1893 Joan Maragall publica en catal a Laven el primer article sobre

Nietzsche aparegut a la pennsula; posteriorment lany 1899, publica tamb a

Catalonia fragments dAix parl Zaratustra.

2.- EL PROBLEMA DE LA BOGERIA NIETZSCHIANA.

5


6/34

Sovint quan es discuteixen la filosofia i ltica (o no-tica) nietzschiana surt la

mateixa qesti. Fins a quin punt la credibilitat de lempresa nietzschiana no

est condicionada per la bogeria? Aquesta no s una qesti accidental, tot i

que els ms ortodoxos tenen la "bogeria" per un tab i substitueixen el

problema per una referncia ms neutra a leufria. Per als qui creuen que

aquesta qesti no s important, largument s senzill. Nietzsche mai noshauria tornat orat. Simplement, tot actuant com un vident, hauria "sabut" i, en

conseqncia, des de la seva altura paraules com "ra" o "lgica" no tenen cap

sentit perqu ell se situa "ms enll de B i de Mal" on aquestes distincions

dualistes no tenen cap mena de valor. La bogeria nietzschiana seria aix

quelcom necessari i implcit al seu projecte. Ell shavia proposat, en les seves

prpies paraules, Suportar el fatal; encara ms, no dissimular-lo; encara ms,

estimar-lo i ho va portar a la prctica fins el final. Aix, per a Deleuze, Nietzscheseria un "filsof emmascarat" que va usant successivament diverses carotes

(Lombra, Zaratustra, Dions) fins que cap dels seus personatges no li va ser

adient. Les "ltimes obres" (incloent el projecte mai no realitzat de "llibre

definitiu" que havia de ser La voluntat de poder) no es poden desqualificar per

la bogeria perqu, de fet, tot el projecte nietzschi ja s boig, s a dir, "massa

assenyat". s una forma de bon seny que cadasc vulgui estar segur de qui s i

aprofundeixi en ell mateix. s una forma de bon seny que cadasc vulgui saberdon neixen les idees morals per aquest seny el porta necessriament a la

sospita i a la bogeria que seria aix la marca duna recerca radical.

Nietzsche prov cal no oblidar-ho- duna famlia de pastors protestants

tradicionalistes. El seu pare ja havia donat mostres de carcter lluntic i

possiblement es va sucidar. Nietzsche sovint atribueix la seva especial

sensibilitat a la malaltia. No es pot menysprear tampoc la possibilitat que un

home sol, angoixat i superat per un projecte intellectual superior a les seves

prpies forces acabi desenvolupant una mena desquizofrnia, intuda en el

desdoblament entre Nietzsche i els seus personatges simblics. Tampoc no es

pot passar per alt el problema, avui prou documentat, de la sfilis contagiada en

un bordell lany 1866, que apareix al captol "Entre filles del desert" del

Zaratustra. I tamb hi hauria una interpretaci psicoanaltica per a explicar la

relaci amb la seva germana, amb Lou i amb el sexe femen en general

6


7/34

Per hom podria donar dues interpretacions ms caritatives a leufria

nietzschiana sense justificar la misria, ni caure en la revenja:

La bogeria com a vidncia

La bogeria com a reacci antiplatnica.

Segons la primera hiptesi, la bogeria de lhome superior seria diferent a la de

lindividu pattic i miseris. Un "home superior" simplement "veu" coses que

laltra gent encara no s capa de copsar. Est situat en un estat de conscincia

en qu se li fan clares algunes idees que la resta dels humans encara no

besllumen. Aquesta seria la vidncia de Goya, Hlderlin o Nietzsche que

senzillament anuncien coses que al cap dels anys seran bvies per a tothom

per que al seu moment encara no tenen ni paraules per a designar-les.

En la segona hiptesi, la follia nietzschiana iria aparellada a la seva denncia

del platonisme. Al fons del fons, la teoria de les Idees de Plat s un intent de

respondre a la pregunta "com pensem?". Plat havia respost que pensem

perqu els termes abstractes del llenguatge ("B", "Home") sn universals

que existeixen realment per s mateixos.. Per Nietzsche a El caminant i la seva

ombra (55) afirma que: tota paraula s un prejudici i a La genealogia (13)

afirma que la seducci del llenguatge resulta perniciosa perqu petrifica els

errors de la ra. Si pensar s parlar, aleshores el pensament que es fa amb

paraules resulta "platonisme". No sabrem parlar si no s suposant que hi ha un

Significat (una Idea platnica) rera el significant (cosa). Per tant tot intent de fer

una teoria del llenguatge no platnica acaba amb el silenci o la follia. Per

Nietzsche va gosar aventurar-se per un llenguatge no platnic: en la seva obra

la metfora i lexpressi (lestil) tenen un paper central. Per cal pagar un preu.

Els signes per a Nietzsche sn gestos i la bogeria seria aix com una mena de

gest final. A ms, Nietzsche denuncia que tota paraula s moral, en el sentit

que tota paraula ens situa davant "el b" i "el mal". Per quan alg vol situar-se

"ms enll del b i del mal" depassant la paraula noms queda la bogeria,

entesa com a in-significncia dels signes.

3.- ALGUNES INFLUNCIES QUE NIETZSCHE REBUTJ.

7


8/34

Nietzsche, referint-se a ell mateix a Ecce homo diu s un dest. Ms que no pas

una filosofia, ell considera que est fent una "genealogia". La genealogia no s

exactament una histria de la moral o de les idees tristes (nihilistes). Ms aviat

consisteix en un diagnstic: una dramatrgia de les idees. El genealogista no fa

histria de les idees: sesfora per mostrar qu hi ha de viu i de mort en cada

vida i en cada afirmaci dels homes actuals. La genealogia mostra com elpassat es fa present. Les idees tristes i angoixades que avui pensem han estat

originades en lahir (socrtic, platnic, cristi, kanti). Com Marx i com molts

filsofs de finals del XIX els tpicament anomenats "filsofs de la sospita"-

Nietzsche considera que el pes mort de lahir encara s viu en lavui. Vet aqu

que tota la filosofia occidental est malalta i s cmplice dun error: el

teoricisme nihilista, la profunda incapacitat de les idees per tal de "dir" la vida.

El que cal fer s denunciar aquest error que ens fa ms tristos i angoixats.

Per aix comprendre qui i per qu s rebutjat en el mn intellectual nietzschi

significa comprendre labast del seu projecte. Com diu Heidegger, amb

Nietzsche acaba la metafsica de les Idees i comena la metafsica de la vida.

Nietzsche rebutja el que li sembla mancat de vida i assumeix ulls clucs- tot el

que li sembla expressi de la voluntat de poder. Molt en resum Nietzsche

rebutja:

1. La tradici socrtica i platnica.

2. El cristianisme.

3. Descartes i la tradici racionalista.

4. Limperatiu categric kanti.

5. Lutilitarisme.

1. Scrates i Plat: Scrates s el pare de la moral entesa com a repressi dels

instints. Vitals: prefereix morir, nega la vida per tal de fer que les seves idees

visquin eternament. Aix comena el gran combat de la ra contra la vida. Plat

continua aquesta lnia negant la virtut del mn sensible i subordinant-ho tot al

mn intelligible. Plat s el pare del nihilisme perqu consuma la subordinaci

de la vida a les Idees i afirma que el mn suprasensible s no tan sols la millor

realitat sin lnica. A la Genealogia de la moral ho planteja estrictament: Plat8


9/34

contra Homer: heus aqu lantagonisme autntic i total (Tercera dissertaci,

pargraf 25) Homer s el gran mitgraf, el creador dun mn heroic. Plat en

canvi- s el negador de la vida. La lluita entre el mn homric (vital) i el mn

platnic (antivital) prefigura el debat de la voluntat de poder contra el nihilisme.

2. Cristianisme: s el model de la moral desclau. Fa a tothom igual perqu

considera tothom pecador. Predica la submissi, lacceptaci del dolor, el

sacrifici s un platonisme per al poble. Aix significa que el cel cristi no s

sin el mn de les Idees platniques per rebaixat, disminut, perqu per arribar

a les Idees calia ser, en certa manera un aristcrata, un home capa de

perfeccionar lnima, mentre que per entrar al cel cristi tan sols cal viure

resignat i penedit del pecat. El cristianisme s una ideologia de consolaci. Com

diu a La genealogia: Du s la mentida ms duradora (n 24). Lhome incapa

de suportar la vida necessita un du que li faci suportable el fet de viure.

3. Descartes i la tradici racionalista: Identifiquen ser i pensar, error greu

perqu la vida est ms enll del pensament, que noms s una de les seves

expressions multiformes. El pensament per a Nietzsche no s una instncia

autnoma, sin que est subordinat a la vida. Pensar s una funci del viure i

no al revs. A La voluntat de poder (llibre II, pargraf 342) insisteix a afirmar

Tot el que pot ser explicat i concebut s de poc valor la lgica i la mecnica

noms sn aplicables als fets superficials. Per a Nietzsche all important s

sempre "una intensitat", quelcom qualitatiu i que no es pot expressar en termes

quantitatius.

4. tica kantiana: Kant s per a Nietzsche el xins de Kenigsberg, s a dir, un

personatge obsessionat pel deure i incapa de crear. Amb limperatiu categric,

expressi del deure pel deure, el nihilisme ha arribat a la seva culminaci. Kantinsulta la vida perqu la sotmet a la moral. La filosofia kantiana defensa el tu

has, en canvi a lorigen de la moral nietzschiana hi ha eljo vull. A La genealogia

(Segona dissertaci, n 6) afirma que: limperatiu categric put a crueltat. s

cruel subordinar la vida i la diferncia al deure i a la moralitat gris i pesada.

5. Lutilitarisme: s una moral per a les masses, purament quantitativa,

calculadora i, per tant, oposada a la vida superior que es dna sense clcul, que

sentrega gratutament i que noms pot ser autnticament degustada pels

millors. Lutilitarisme s purament pragmtic, lluny a laristocrcia dels9


10/34

afirmadors de la vida. A La genealogia (Primera dissertaci, pargraf 2) afirma

que: El punt de vista de la utilitat resulta el ms estrany i el ms poc escaient,

precisament quan es tracta de la du ardent dels judicis de valor, ordenador del

rang. Una concepci utilitarista s ben lluny de laristocratisme que Nietzsche

predica.

4.- LES INFLUNCIES QUE NIETZSCHE ASSUMEIX.

Nietzsche parla sovint dels "esperits lliures", aquells no contaminats pel

nihilisme, als quals adrea la seva reflexi o, quasi millor, la seva prdica. Sn

els marginats pel corrent oficial, els qui han propugnat que la vida entesa com

a joc i com a festa- tingui un lloc en la filosofia. A grans trets, Nietzsche

assumeix una lnia materialista i sensualista de la filosofia occidental que te

quatre grans moments:

1. Els presocrtics i els sofistes.

2. Lesquerra hegeliana.

3. Schopenhauer.

4. Wagner.

5. En certa manera es podria afegir una influncia disputada i contradictria:

Darwin. I certament convindria no passar per alt les referncies que sovint fa

als moralistes francesos dels segles XVII i XVIII, especialment Franois de La

Rochefoucauld i a Voltaire que li interessen tant pel seu pessimisme irnic com

pel seu aristocratisme i pel menyspreu a la massa. No s intil observar que

Nietzsche assumeix la influncia de filsofs que sn tamb, a ms, grans

escriptors perqu lestil literari s per a Nietzsche una prova de la veritat del

pensament.

1. Presocrtics i sofistes: Analitzen el mn amb un llenguatge encara no

colonitzat per la moral. Els interessa el canvi i el moviment que s una

caracterstica essencial de la vida. Nietzsche reivindica la sofstica perqu

assumeix el seu concepte de pensament com un joc dopinions agosarades. Els

sofistes no tenen una concepci unvoca de la veritat, com la que desprsimposaran Scrates i Plat sin que sn pluralistes.

10


11/34

2. Esquerra hegeliana: Feuerbach i Strauss li interessen per la crtica

materialista i atea. En recull la idea que "Du ha mort", per la desenvolupa

duna manera creativa i nova. Feuerbach havia afirmat que la teologia s en

realitat una antropologia. s lhome qui crea Du com un negatiu fotogrfic de

la misria humana (lhome s mortal, Du s immortal; lhome s egoista, Du

s amor). Analitzant qu s Du noms podem saber qu voldrien ser (i quno sn) els humans. Per a Nietzsche, la mort de Du s lesdeveniment sorolls,

la condici necessria per no suficient- per tal que lhome pugui ser creador

de valors i de sentit.

3. Schopenhauer: s el mestre de Nietzsche i de la filosofia alemanya desprs

1848, quan fracassa la revoluci burgesa i es posa de moda el pessimisme

estetitzant. Schopenhauer afirma que la voluntat s leix de la vida humana

plantejament que Nietzsche assumeix- per la voluntat schopenhauriana s

trgica, perqu al final tot lesfor de la voluntat s nul perqu acaba essent

derrotada per la mort. En ltima instncia la vida per a Schopenhauer s vel de

Maia, pura illusi. Nietzsche recull la idea de "voluntat de vida" que transforma

en "voluntat de poder" perqu el poder s lexpressi central de la vida, per

critica el pessimisme schopenhauri Per a Nietzsche, al final, el poder de la vida

en totes les seves mltiples disfresses- s ms fort que el poder de la mort.

4. Wagner: Com a msic defineix lpera en termes dobra dart total. Nietzsche

recull aquesta intuci en el Superhome que s tamb un "home total", un

home fet tot ell "obra dart". Per, a partir de la Tetralogia, Wagner esdev

lapstol del pangermanisme i Nietzsche trenca amb ell perqu considera que

ha esdevingut un "patriota", un "nacionalista" i, per tant, ha esdevingut

incompatible amb lelement dionisac i festiu del Superhome. En el fons,

Wagner s per a Nietzsche un pessimista. En canvi, lesposa de Wagner Cosima- ser sempre Ariadna, representant de lhome superior. Ariadna ens

condueix pel laberint (com havia fet Teseu en la mitologia clssica) i ens salva.

Lamor innocent i platnic de Nietzsche per Cosima converteix Ariadna en un

dels smbols ms rics perqu ens acosta a Dions, el du de la sensualitat. Per a

una lectura feminista de Nietzsche no est de ms observar que els

Superhomes que Nietzsche ha tractat a la vida real (Cosima, Lou) sn

dones.

11


12/34

5. Darwin, una influncia discutida: s segur que Nietzsche havia llegit

Levoluci de les espcies i que admirava lespectacle esttic de la selecci

natural i la lluita per la vida. A La genealogia esmenta la hiptesi de la bstia

darwiniana (prleg, pargraf 7), per sense fer-ne cap especial elogi. Com a

teoria cientfica, el darwinisme t poca influncia sobre el Superhome, malgrat

que sovint Nietzsche empri la paraula "raa" (perqu aquest mot a principis delXIX i del XX tenia una significaci que ultrapassava el sentit biolgic i, a

lengrs, significava "grup hum" i "fraternitat"). El Superhome no s mai una

raa biolgica (a ms Nietzsche es considerava antigermnic admirava els

esforos de Polnia per la independncia), sin una exigncia vital, el nou

principi de valoraci moral. El principi de selecci natural no funciona en el

Superhome, que t una significaci clarament crtico-moral i no biolgica. Els

ms poderosos dun rgim poltic o de la biologia no sn necessriament "elsforts" de la concepci nietzschiana, perqu la noci de poder en Nietzsche no

s equivalent a domini. El domini s el "mal" poder, el poder que ofega la vida.

4.1.- Nietzsche, crtic de Kant.

s sabut que Nietzsche coneixia irregularment la histria de la filosofia. Ell era,

sobretot, un especialista en els grecs (es conserva el seu curs sobre Plat a

Basilea), per li interessaven poc o gens les discussions de caire metafsic i, per

exemple, esmenta poc Aristtil i per sobre. Havia llegit els moralistes francesos

del XVII , sobretot, pel pessimisme i coneixia fora b Voltaire, per li havia

passat per alt lidealisme alemany. Com tots els estudiants de la seva poca

coneixia Kant a travs de Schopenhauer "leducador" de la joventut alemanya

desprs del 1848.

Per en bona part la filosofia de Nietzsche i la seva afirmaci del jo vull nomses pot entendre sobre el fons del debat amb el concepte de deure kanti. Val la

pena aturar-nos en aquesta pugna Nietzsche Kant perqu shi juguen temes

centrals de la filosofia europea del nostre temps. Olivier Reboul ha dedicat a

aquest tema un llibre important: Nietzsche, crtic de Kant (1974) que

intentarem resumir pel que fa als aspectes tics.

Dentrada, per, hi ha una diferncia de carcter que conv no menystenir.

Kant representa tot all que Nietzsche odia: lesperit dobedincia, la submissi

al poder Kant s un "funcionari" un "autmat del deure" incapa de crear.12


13/34

Kant no estima la msica. Kant s un "professor", un creador. En definitiva per a

Nietzsche, Kant s el smbol daquella mena de gent que sap moltes coses per

no entn res. A lAnticristfa un joc de paraules entre el cognom Kant i el mot

angls cant que defineix aix: "tartuferia moral dissimulada sota aparena

cientfica". Kant s un creient. Creu en la "ra" que Nietzsche vol destruir. Kant

vol justificar el deure moral, per a Nietzsche, en canvi, la moral s un prejudici.Molt en resum, la crtica de Nietzsche a ltica kantiana afirmaria les tres tesis

segents:

Segons Nietzsche no hi ha moral universal, sin que cada societat considera

morals els instints que li semblen tils.

En conseqncia no hi ha moral desinteressada. El suposat desinters sempre

s submissi als interessos dels altres i, en conseqncia, vida inferior.

No hi ha moral racional, la moral neix de fonts irracionals, primitives i

instintives. Per tant, no hi ha autonomia de la moral: la moral s una funci de

la vida.

En definitiva, lnic imperatiu categric que existeix per a Nietzsche no s el del

deure sin el del viure. La moral per la moral s una forma desnaturalitzada de

vida i ltica kantiana seria lexpressi de la misria dels febles.

4.2.- Nietzsche i els grecs.

Grcia s sempre el model, definitivament impossible i al mateix temps

inevitable del filosofar nietzschi. Deixant de banda la seva formaci com a

filleg, Nietzsche considera Grcia com un smbol, ms enll del concret i

histric. La tradici grega sempre tindr un valor sobrehum: representa aquellmoment en qu lhome era harmnic. El recurs a la tradici clssica sempre ha

tingut un sentit de combat contra un present que semblava massa trist i

miserable. Ja el Renaixement havia reivindicat lesperit grecorom per tal

denfrontar-se a lescolstica. Tamb els romntics (Hlderlin!) imaginaven

Grcia com un espai de blanques columnes i de puresa sensual per enfrontar-lo

al cientificisme abstracte de la Illustraci. Els grecs sovint han estat pensats

com a bressol i esperana dEuropa i el "retorn a les fonts" ens ha portat a la

paradoxa dajudar-nos a pensar el futur mitjanant laprofundiment en el passat

13


14/34

ms arcaic. Per a Nietzsche, Grcia s cultura no separada de la vida. Quan shi

refereix, tant a Lorigen de la tragdia, com a la resta de la seva obra,

Nietzsche ho fa en un doble sentit:

Com una denncia: sest manipulant la tradici grega des dun punt de vista

"erudit", reduint el mite a la seva positivitat histrica i, per tant, empobrint-lo.

Com una proposta: Grcia s un anhel hum. Nietzsche pensa que ens

mereixem ser grecs. Cal gosar situar-nos davant el tribunal heroic de la poesia

homrica, cal recuperar lentranya de la vida grega que s lelement dionisac.

Els grecs tenen una idea de la veritat no separada de la vida; cal recuperar

aquesta saviesa profunda que es va perdre desprs de Scrates, Plat i la

tragdia. En definitiva, cal recuperar l thos (carcter) grec i no considerar mai

de mai Grcia com una "doctrina", com una filosofia que ens impedeix pensar,

sin com una actitud, com un gest, obert al si a la vida.

5.- EL CONCEPTE DE NIHILISME EN NIETZSCHE.

La paraula nihilisme, prov del llat "nihil" que significa "no res". En la concepci

nietzschiana, el nihilisme no s una teoria, sin una manera de viure, de sentir i

dactuar. Ms estrictament el nihilisme s una malaltia. s la lnia errnia de la

cultura occidental des de Scrates fins ara mateix. Com diu Heidegger a laIntroducci a la Metafsica nihilisme s la destrucci de la terra i la gregaritzaci

de lhome. Anomenem "nihilisme" a la conscincia dissortada i a la manca de

capacitat de crear que caracteritza lhome occidental. Tots nosaltres estem

immersos en el nihilisme que ha forjat el llenguatge filosfic i la manera

dentendre el mn (ressentida, pessimista, enquimerada a cercar el sentit de la

vida fora de la vida) que constitueix el moll de los de la nostra cultura

decadent.

Des de Scrates i Plat, Occident persisteix en el mateix error: buscar la veritat

en el mn suprasensible (les Idees) i, en canvi, menystenir la vida. Per aix

mateix el nihilisme no s cap teoria sin un diagnstic: som tristos perqu

reprimim la vida. En el nihilisme, el passat mort vol dominar el present, viu. El

nihilisme s la "mala repetici"; tot s igual com sempre ha estat: insignificant,

petit i miseris. No se sap qu s el voler ni qu s el poder. Triomfa el gris

sobre el verd de la vida.

14


15/34

El nihilisme ha arribat a constituir el moll de los del pensament occidental. No

sabem ni podem pensar la vida directament com una aventura: ens ha estat

necessari reduir-la a lletra morta, mediocre i mancada de sentit.

El nihilisme pot ser actiu opassiu. Segons apareix al llibre I del Zarathustra (al

cap. primer: "De les tres metamorfosis") el smbol del nihilisme passiu s el

camell (subms, capcot, capa de travessar el desert que s el buit existencial).

En canvi, el smbol del nihilisme actiu s el lle que mata per rbia i vol ser

senyor del desert. Camell i lle tenen en com el fet de ser smbols duna

conscincia desgraciada, pensen la vida en termes de dolor i de moralitat, la

jutgen com una forma de mal. Per aix mai no seran Superhomes. Ser

superhome significa ser una superaci, alhora, del camell i del lle. Per aix el

smbol del Superhome s el nen: innocncia s el nen i oblit i un nou

comenament, un joc, una roda que dna voltes per s sola, un primer

moviment, un sagrat dir s. Noms el nad s innocncia, obertura a la vida,

pura potencialitat, creaci i futur en estat pur. En el nen la vida torna a

comenar i es reinventa a si mateixa com a potencialitat pura.

El nihilisme passiu representa la submissi de la vida a les Idees. El camell

sagenolla, transita pel desert atrafegat pel pes de la seva prpia crrega.

Tamb lhome nihilista sagenolla davant el que no entn i accepta la culpa i el

pecat que s la manca de sentit vital. Qu s feixuc? Aix pregunta lesperit que

sap suportar i sagenolla com el camell, i vol anar ben carregat estimar

aquells que ens menyspreen i al fantasma donar-li la m.

El nihilisme actiu representa la incapacitat de crear i el ressentiment. En el

desert ms solitari, el camell esdev lle. Per el lle s impotent per a crear.

Sap qu no vol, per no sap qu vol i, per tant, no pot ser Superhome.

Tot nihilisme s una malaltia. Els nihilistes construeixen "ultramns" perqu

tenen por daquest mn lnic autntic: de bon grat fugirien de llur prpia pell.

Per aix escolten els predicadors de la mort i prediquen ells mateixos

ultramns. Ms val que escoltssiu germans meus la veu del cos sa: s ms

honesta i pura aquesta veu. Ms honest parla, i ms pur el cos sa, el cos perfet

i ben cepat: i parla del sentit de la terra. (Zaratustra, llibre I, "Dels

ultramundans"). Lerror greu del nihilisme i de tota la cultura europea- s el de

situar la vida a extramurs de la vida mateixa. Han cregut que les Idees (mortes)15


16/34

poden governar la vida i aquest s el seu greu error: menystenir la voluntat de

poder.

6.- FASES DEL NIHILISME, SEGONS DELEUZE.

Gilles DELEUZE: Spinoza, Kant i Nietzsche. Col. Maldoror. Las Ediciones

Liberales. Ed. Labor, 1974).

Segons Deleuze podem distingir cinc etapes en el nihilisme. Constitueixen les

categories o tipus de la psicologia nihilista. El nihilisme s la manera de pensar

(malalta) dels qui menyspreen la vida i sn incapaos de crear. Les cinc etapes

sn les diverses maneres dexpressar la psicologia nihilista, el temperament

dels qui viuen presoners de la misria duna vida no creadora.

1. El ressentiment.

2. La mala conscincia.

3. Lideal asctic.

4. La mort de Du.

5. Lltim home i lhome que vol morir.

1. El ressentiment: Acusaci i recriminaci contra la vida (per culpa teva, per

culpa teva) La vida s culpable dhaver-me fet feble, dissortat, ressentit. La vida

sent vergonya del seu poder i es posa desquenes a lacci. La vida s separada

del seu poder. s la moral del ramat i la vida del xai. El xai diu: "podria fer tot el

que fa lliga per no ho vull fer"; per en realitat est ressentit contra la vida i

se navergonyeix.

2. La mala conscincia: s tamb una acusaci contra la vida per ara amb una

interioritzaci de la culpa (per culpa meva, per culpa meva) Lhome

sautoacusa, es considera pecador, veu la vida com una forma de "mal".

Lexemple ms clar de mala conscincia s el cristianisme, que considera tota

la vida des del punt de vista del pecat. La mala conscincia forma comunitats

reactives, contrries a la vida. En la mala conscincia apareixen lenemistat, la

crueltat, el desig de perseguir tothom qui sigui creador i no se senti angoixat.

Els creients estan units no pel gaudi, sin per la conscincia de culpa i de pecat.16


17/34

3. Lideal asctic: s el moment de la sublimaci. All que realment busca la

vida feble o reactiva s la negaci de la vida: la voluntat de poder en el

nihilisme s voluntat de no-res. La voluntat nihilista noms s capa de tolerar

la vida a condici de fer-la buida, feble, mutilada, reactiva reduda a una

situaci propera al zero. Lideal asctic jutja la vida per (suposats) valors aliens

a ella com, per exemples, les Idees platniques o la Pietat cristiana. s elmoment de la inversi: els febles creuen que sn forts, noms perqu suporten

i callen. Deleuze en diu: laliana del Du-no-res i de lHome-reactiu.

Aquestes tres etapes corresponen la 1 al judaisme, la 2 i la 3 al cristianisme.

Expressen les Idees tristes, el pessimisme de la nostra tradici cultural que ha

creat lhome nihilista. Per ara ens trobem en una quarta etapa, que fa ms

pals i explcit el nihilisme: la mort de Du.

4. La mort de Du: s el moment que defineix la modernitat nihilista. No s

noms un drama de la religi judeocristiana, sin que constitueix el gran

element definidor del present del present. Du ha mortsignifica que ens hem

quedat sense cap criteri per a valorar sense cap valor suprem que ens orienti.

Fins ara el nihilisme havia reprimit la vida en nom de criteris superiors a la vida

mateixa (ideals platnics). Per la modernitat ha descobert que aquests valors

no existeixen, ni tenen fora vital, ni sn dignes de crdit. Du ha mortvol dir

que hi ha un buit. Fins ara tota la moral es justificava per l'existncia d'un Du

ents com a criteri ltim de sentit. Per ara ens hem quedat sense criteri, sense

valoraci i sense sentit.

5. Lltim home i lhome que vol morir: Aquestes figures ens representen a

nosaltres, els moderns. Representen tots aquells que saben que Du ha mort

per no gosen fer lopci pel Superhome. Lltim home sap prou b que la sevavida s buida i que se sent incapa de crear. Per tamb s incapa de trencar

amb la buidor i amb la manca de sentit nihilista. s un home de lhora foscant.

En aquest sentit s lhome ms trgic. Sap que res no t sentit, per saferra a

aquest no-res.. Mentre no fssim capaos de canviar el nostre principi

davaluaci, mentre no canviem el nostre principi davaluaci i rebutgem els

vells valors, no hi ha sortida. Per -atenci!- ning no pot arribar a Superhome

si no ha fet lexperincia de la misria de lltim home. Noms qui sha

17


18/34

reconegut en lexperincia trgica daquesta figura pot saber com ns de

necessria la transvaloraci.

7.- QU SIGNIFICA LA FRASE DE NIETZSCHE: DU HA MORT.

La frase Du ha mortapareix per primer cop lany 1882 al pargraf 125 de La

gaia cincia ("Lhome boig"). Du ha mort i som nosaltres qui lhem mort. El

tema torna a sortir a la primera part del Zaratustra (Prleg, pargraf 2).

Aquesta frase s central al pensament nietzschi perqu fa referncia al dest

de ms de dos mil anys de pensament occidental (judeocristi) tacat de

nihilisme. Du ha mortsignifica que el mn suprasensible est mancat de fora

operant i no dispensa vida. La metafsica occidental, entesa com a platonisme,

sha acabat. Nietzsche entn la prpia filosofia com a moviment contrari al

platonisme, com una antimetafsica.

Tota la histria del pensament occidental ha estat la de la metafsica. Per aix

afirmar la mort de Du equival considerar que el nihilisme ha arribat a la seva

culminaci: des de Scrates i Plat fins a limperatiu categric kanti, la filosofia

ha ensenyat sempre a reprimir el desig i a subordinar-lo a lideal (lhaver de ser

kanti). Sempre hem tingut un Du (un valor que pesa ms que la vida). Per

lhome de la modernitat ha descobert la mort de Du com a qesti central delnostre temps.

Que Du ha mort no s, per, una vulgar qesti dateisme. Lateisme seria una

qesti privada entre un home i el seu Du: alg pot deixar de creure all que

fins llavors havia cregut per no deixaria de ser un problema purament

particular. La mort de Du, en canvi, s un argument que ens afecta a tots. Vol

dir que arreu ens hem quedat sense criteri i que, per tant, ens manca una

primera veritat a partir de la qual poder valorar les coses. Du era noms el

nom que donvem al predomini de les Idees tristes sobre la vida; en

conseqncia, la seva mort significa que ens manca una primera veritat a partir

de la qual valorar les coses, no hi ha criteri dordre perqu Du era model i

imatge del suprasensible. Ara la mort de Du significa la subversi total i

absoluta dels valors. Hem perdut no noms el Du cristi sin el criteri suprem

que ens permetia valorar.

18


19/34

La prdua de confiana en el valor del suprasensible fa imprescindible la

transvaloraci. Fins ara jutjvem (i condemnvem) la vida des de les Idees. Ara

la vida apareix com un criteri autnom. Per aix el llibre I del Zaratustra acaba

proclamant: Morts sn tots els Dus: ara volem que visqui el Superhome -que

sia aquesta alguna vegada, en el gran migdia, la nostra darrera voluntat.

La mort de Du obre el cam al Superhome com a sentit de la terra. Per cal fer

atenci perqu aix sacostuma a malcomprendre. De cap manera no significa

que el Superhome sigui el nou du. El que vol dir s que lpoca que

necessitava dus sha acabat per a sempre ms. Du s per a Nietzsche un

concepte ali a la vida. Si Du ha mort el seu tron queda buit. Ara comena una

nova poca mancada de dus: la de la voluntat de poder i el Superhome. Du

s smbol dangoixa, de sacrifici, de submissi a la mort. Per tant no pot tenir un

successor: qualsevol intent domplir el seu lloc buit amb dols (les masses en el

socialisme que Nietzsche detestava) est condemnat al fracs, com estan

condemnades al fracs les pardies.

Amb la mort de Du es clausura un perode de la histria de la filosofia. A partir

dara comena un nou perode fonamentat en la voluntat de poder. Nietzsche

resumir la lluita que sinicia amb una frase: Dions contra el Crucificat. Dions

era el du grec de la festa, del teatre i del vi -un smbol de la voluntat de poder.

El Crucificat, en canvi, s el smbol de la mort, de langoixa i del dolor que ha de

ser superat a travs del gran s a la vida que inicia el temps sense dus de la

voluntat de poder.

8.- LA VOLUNTAT DE PODER.

On vaig trobar el vivent, vaig trobar voluntat de poder; i fins i tot en la voluntat

del servent vaig trobar la voluntat de ser amo. Gaia cincia.

La voluntat de poder s el nou criteri a partir del qual sens fa possible el

coneixement i la valoraci de les coses. Quan la voluntat de poder disminueix i

es troba dominada apareix el nihilisme que s una forma reactiva (no a la vida)

Per Du ha mort i, en conseqncia, no hi ha valors suprems. En el nihilisme lavida havia estat considerada des del punt de vista de les Idees i se subordinava

19


20/34

la seva fora creadora al seu valor moral. La proposta nietzschiana s la

transvaloraci: hem de situar la vida com a valor i criteri. Hem de transformar,

doncs, el nostre punt de vista. Voluntat de poder no significa, per, estar

contents amb nosaltres mateixos i "voler el poder". Ms aviat al contrari,

significa voler que el poder de la vida augmenti. En la voluntat de poder,

Nietzsche descobreix que tot voler s produt, sostingut i dominat per un procsdexaltaci vital: tot voler s exaltaci del poder de la vida.

Kant a la Crtica de la ra pura havia dit que espai i temps sn les dues

condicions a priori de la sensibilitat: no es pot conixer res situat enll despai i

temps. Nietzsche afirma, contra Kant que arreu i ms enll despai i temps hi ha

la vida. Per la vida no s cap argument (teoria) perqu, senzillament,

constitueix una fora (ms enll de la teoria i de la moral).La vida entesa com a

fora , com a voluntat dexpansi i creixement, s lnic que genera valor fins

superar els lmits despai i temps. Com diu Heidegger: La voluntat de poder s

lordre de ms poder, s voler fer crixer el poder de la vida.

Transvalorar significa deixar de mirar la vida des del punt de vista de les Idees,

per passar a considerar les Idees des del punt de vista de la vida. Transvalorar

vol dir que es recupera el sentit de la vida com a creaci: es passa dels valors

tristos, nihilistes a la voluntat de poder. Transvalorar significa dir el gran s.

Transvalorar vol dir passar del tu has (obligaci, imperatiu categric kanti) al

jo vull (autonomia de la vida que expandeix el seu poder). Per tant, transvalorar

significa situar-se ms enll de "B" i de "Mal". "B" i "Mal" sn mots que

desprs de la transvaloraci deixen de tenir sentit moral. Amb la transvaloraci

"B" s all que fa crixer el poder de la vida i "Mal" el que la disminueix. Els

criteris morals perden sentit: el b moral (conceptual) pot ser dolentssim per a

la vida i per al seu poder. Voluntat de poder s voluntat de creixement de lavida.

La voluntat de poder implica un nou criteri de justcia i un nou criteri de veritat.

La justcia no s la moralitat realitzada.

El primer manament de la justcia s fer que la vida creixi. Per aix no s just el

que ens reprimeix. Cal una moral de senyors, afirmadora de la vida.

20


21/34

La veritat jo no s adequaci entre la ment i la cosa. La veritat s la vida i, com

ella mateixa, t un caire absolut de provisionalitat. Les veritats sn mentides

que han oblidat que eren mentides.

9.- APOLLO I DIONS.

La voluntat de poder t una histria. A Grcia la pugna de la voluntat de poder

es dna entre dues figures simbliques o, millor, dues mscares que sn dues

formes de comprendre lhum: Apollo i Dions. Apollo s el du de lordre, del

seny, de la mesura, de la prudncia. Era una divinitat de senyors, que es va

imposar sobre els antics cultes terrestres (provinents de la nissaga de Gea, la

dea-mare). Simblicament, Apollo va conquerir Delfos desprs de matar la serpPit, un smbol clarament terrestre.

Dions, fill de Gea, era en canvi- la divinitat del vi (Bachus), del joc, de la festa i

de la representaci teatral. Dions era un du msic, exuberant, frentic. Com a

du terrestre s una expressi de loblit de s mateix, de la fusi amb la natura i

amb lxtasi. Els grecs dedicaven el teatre a Dions, per la modernitat ha

perdut aquest aspecte de representaci i de joc. s per aix que hem

esdevingut nihilistes. La superioritat dels grecs sobre els moderns rau en qu

ells sabien integrar els dos aspectes de la personalitat humana. Apollo-Seny i

Dions-Rauxa. Per desprs de Scrates i Plat aquest equilibri grec es va

trencar. Dions, finalment resta en la religi grega com una figura ornamental,

purament curiosa; simptica per quasi limitada al paper de conte per a la

mainada.

Dions s tamb loposat a Scrates. Scrates vol morir i s un personatge

pessimista. Dions, per contra, simbolitza loptimisme de la vida viscuda

creativament. El que pretn Nietzsche amb la transvaloraci i la voluntat de

poder s recuperar lelement de rauxa, hubris i gratutat que es va perdre amb

Scrates i que encara ms- sha fet fins i tot incomprensible a partir del

cristianisme que s la religi de langoixa.

Els cristians sn la religi antidionisaca per excellncia; sn adoradors de lamort i del dolor, viuen obsessionats per la por al pecat i a la penitncia. Contra

21


22/34

els qui creuen que la vida s un mal cal reivindicar la gratutat simbolitzada per

Dions. La fora dionisaca s la de la mateixa natura: el poder intern de la vida.

Per aix Dions sempre est en lluita amb el Crucificat que s un smbol del

dolor i que insulta la vida.

10.-LA TASCA DE LA TRANSVALORACI: FILOSOFAR A COPS DE

MARTELL.

Per aconseguir la transvaloraci cal que filosofem "a cops demartell", s a dir,

que la filosofia destrueixi la ingnua confiana dels homes en els dols (per

exemple: la religi, la cincia, el progrs) Al pstum La voluntat de poder

diu com un martell per fer a miques les races decadents i agonitzants i obrir

pas a un nou ordre de vida, o per inspirar als ssers degenerats i lnguids el

desig de morir(llibre III, pargraf 228). El filsof ha de crear nous valors i, per

tant, ha de destruir amb el martell qualsevol miratge nihilista.

La voluntat de poder ha de ser creadora i, per tant, resulta incompatible amb

tota forma de vida lnguida i miseriosa que demana perd per viure. El martell

serveix per destruir qualsevol illusi de transcendncia i afirmar els nous valors

immanents a la vida mateixa.

En certa manera, Nietzsche vol ensenyar linensenyable perqu noms es pot

copsar la vida duna manera paradoxal. Si la vida fos un concepte podrem

desxifrar-la, ordenar-la i racionalitzar-la. Per la vida no s un concepte i, per

tant, qualsevol intent de descriure-la la mata o la torna eixorca. Filosofar a cops

de martell significa que noms podem filosofia des del somriure, destruint

sempre. Com diu en un dels seus poemes cal ser feli a linfern Contra Spinoza

(veure laforisme 333 de La gaia cincia) que ens convidava a no riure, ni

plorar, sin comprendre, Nietzsche proposa lexpressi, el gest, el cos com a

nova font de veritat. Filosofar a cops de martell significa que la filosofia no s

una teoria, sin un gest que allibera la vida en la seva inexhaurible pluralitat.

11.- EL SUPERHOME.

Amb la transvaloraci i la voluntat de poder sha fet possible emancipar-nos de

la moral nihilista. Ara el Superhome ser lexpressi de la voluntat de poder aescala humana. Tot el que viu vol persistir en el seu sser i crixer afirmant la

22


23/34

vida. El bri dherba pot crixer dhuc entre lasfalt perqu la vida s bona i

autoafirmativa. Si la voluntat de poder s un principi csmic, el Superhome s

lexpressi del s a la vida a escala humana. A la quarta part del Zaratustra

(cap. "De lhome superior"), Nietzsche fa la pregunta: Com se supera lhome?

La resposta s un nou projecte de comprensi de lhum des de la voluntat de

poder: el Superhome.

La paraula "Superhome" tradueix lalemany bermensch. En alemany ber

significa "ms enll de" o "per sobre de". En alemany, per exemple, "volar de

Barcelona a Hamburg passant per Pars" es diu fliegen von Barcelona nacht

Hamburg ber Paris. "ber" t un sentit desdevenir, de moviment

"Superhome" no s un concepte teric- sin un esdeveniment, un moviment,

un crit a lhome que encara no existeix per que esdevindr.

En conseqncia Superhome seria el que hi ha ms enll o per sobre de lhome:

un projecte hum diferent. El Superhome no s cap nova raa en sentit biolgic,

sin qui aconsegueix viure duna manera creadora i afirmativa. Afirma la vida

com una obra dart o una aventura. Com a tal es pren la vida en perpetu

present, com un joc i una festa.

Per no es pot arribar a Superhome sense haver fet lexperincia del nihilisme idel seu rebuig. Sha dhaver experimentat el fstic i la misria de lltim home i

de la manca de sentit per poder odiar la misria de lhome nihilista. Sense

trencar radicalment amb el nihilisme no es pot ser Superhome. Per aix el

principal adversari del Superhome s lltim home. Al prleg del Zaratustra (n

10) ho expressa ben clarament: Companys de viatge busca el creador i no pas

cadvers, ni tampoc ramats ni fidels. Companys de creaci busca el creador,

aquells que escriuen nous valors en noves taules. El Superhome sempre serladversari daquell que no gosa transvalorar i posar la vida al capdamunt de tot

Noms pot tenir per companys els qui sn creadors, iguals a ell, s a dir, plens

de moral de senyor i de voluntat de creaci.

El Superhome estableix un nou principi de valoraci que s la vida. A partir

daquest principi de creaci podem parlar de moral de senyor, que s la del

creador. Loposici entre moral de senyor i moral desclau s un dels temes que

ha provocat ms malentesos en lanlisi de la filosofia nietzschiana. "Senyor" s

per a Nietzsche qui estima la vida, la creaci i el joc. "Moral de senyor" s la23


24/34

moral dels forts. s fort lhome que pren la voluntat i el poder com a guia. Mai

no es pot assolir la moral de senyor sense menysprear profundament lnima

de xai del nihilista. En aquest sentit el Superhome s un aristcrata, perqu

estima el que s aristos (el millor). El Superhome s el millor de lhome perqu

tria el millor que s la vida.

Per oposici a la moral de senyor hi ha la moral de serf, prpia dels febles, dels

ressentits i dels menyspreadors de la vida. La moral de serf per excellncia s

cristianisme que ens fa a tots iguals perqu tots som dolents i pecadors. Moral

de serf s moral de ramat i de la massa. El smbol del Superhome s lliga,

senyora de lespai, dominadora del mn. El smbol del nihilista s el xai que

necessita pastors que el condueixin.

La vida del Superhome s una tensi constant per autosuperar-se, per fugir del

tpic i del lloc com, arrecerat i cmode. s la via difcil, caracteritzada per la

manca de compassi (comenant per la manca de compassi envers ell mateix)

No hi ha receptes ni frmules per esdevenir Superhome. Lhome s una corda

tibant entre la bstia i el Superhome. La grandesa de lhome rau en el fet de

ser un pont i no pas una meta: all que lhome pot estimar s el fet de ser una

transici i un ocs. (Prleg delZaratustra, n 4). El Superhome es defineix per la

seva actitud dinvestigaci. Viu obert i lliurat a la vida i no considera res com a

definitiu: la vida mateixa s una prova i una experincia que cal assumir

joiosament.

Conv no confondre el Superhome amb la figura de Zaratustra que s el

profeta, el qui anuncia larribada del Superhome per no el realitza. Tamb cal

evitar la confusi entre Superhome i "ltim home". Lltim home s el qui ha

vingut desprs del descobriment de la mort de Du, en el capvespre. Intentapatticament reemplaar valors divins per valors humans. Un ltim home s un

individu frustrat que no sap ni riure ni ballar. Nietzsche fa aparixer una galeria

dltims homes a la quarta part del Zaratustra i tots tenen com a caracterstica

comuna la lletjor. Lltim home s lhome que vol morir i vol la seva

transmutaci. Amb la mort de lltim home estarem ms a prop del Superhome.

El triomf del Superhome fa imprescindible la gran poltica, que consisteix a

posar tots els mitjans per a fer possible i inevitable- el s a la vida. Gran

poltica s lesfor per acabar amb la concepci kantiana del deure. Per aix24


25/34

optar per la gran poltica s incompatible amb el monstre fred que en expressi

de Nietzsche s lEstat. No hi ha taules de la llei per al Superhome.

Anomenem Superhome el futur de lhome, deslliurat de nihilismes i, per tant, de

poder poltic. El Superhome no s ni poltic ni moral, sin el que apareix quan

aquestes dues formes nihilistes sn superades. Com diu Nietzsche, hi ha la

mateixa distncia entre el Superhome i lhome com entre el mico i lhome.

Quan lhome veu el mico, experimenta llstima i un ntim calfred. Quan el

Superhome consideri lhome tampoc podr deixar de sentir llstima i

menyspreu per un sser tan petit, tan miserable, tan egoista No hi pot haver,

doncs, cap mena de pacte entre el Superhome, afirmatiu i creador de valors, i

lhome nihilista. Gran poltica significa, en conseqncia, posar el Superhome

(no cap Du, ni cap concepte!) com a sentit de lacci. Necessitem una

pedagogia que ens hi acosti i, aix, s la gran poltica que tot sigui dit- no t

res a veure amb el que habitualment entenem per "poltica" perqu la poltica

nietzschiana s un poder que lhome exerceix sobre ell mateix i no sobre ning

altre.

12.- CRTIQUES AL CONCEPTE DE SUPERHOME.

El concepte Superhome ha estat molt discutit en la mesura que se situa en laperspectiva de la superaci de la tradici central del pensament occidental (de

Plat a Kant). Hi ha sis crtiques que shan repetit sovint, amb variants diverses:

El nihilisme no s "superable" perqu constitueix la mateixa naturalesa

humana. Negar lexistncia del mal o de langoixa per un simple acte de

voluntat s absurd. s com la rebequeria dun nen petit que nega all que

senzillament li desagrada. Lhome s un mamfer territorial i agressiu i per tant

el mal forma part de les seves caracterstiques. A ms el mal i el dolor tenen,

fins i tot, un caire positiu perqu un cert nivell de dolor ajuda a la maduraci

personal.

El vocabulari de Nietzsche s metafric. Ning no pot precisar labast

conceptual duna metfora. "Camell", "lle", "nen" "liga", "ramat" sn

metfores ms o menys afortunades que sovint noms es poden copsar per

oposici a ls que tenen habitualment en el pensament cristi. Sovint, fins i tot,algunes metfores sn susceptible dun s racista ("bstia rossa"). El vocabulari

25


26/34

nietzschi, esotric, fulgurant per poc construt, necessitaria un

desenvolupament que no ha tingut.

El Superhome no deixa de ser un personatge romntic. El romanticisme tard

(de Carlyle a Wagner) havia divulgat una imatge de lheroi com a redemptor,

idealizat i sobrehum. Wagner shavia referit a lobra dart total que en certa

manera sencarna en la proposta nietzschiana. En aquest sentit el Superhome

seria una figura estetitzant.

El Superhome avui s banal. Ja no necessitem ms que la gentica per

construir-lo. Daqu a poc a travs de la manipulaci gentica tothom ser

Superhome i, a ms, ho ser obligatriament per causa de la pressi de la

tcnica. No t sentit lloar-lo com a proposta de superaci de la moral perqu,

lluny de significar un trencament, significa una submissi de lhum a la

tcnica. El seu poder no noms no allibera sin que aliena amb ms intensitat.

El que cal fer no s prendre la voluntat de poder com a guia sin, estrictament

al revs, fer la crtica del poder que t en la figura del Superhome un signe

temible.

El Superhome no es pot treure de sobre lestigma kanti. Finalment "Sigues

superhome" no passa de ser un imperatiu i, en conseqncia, limperatiu de notenir imperatius no deixa de ser un estrany embarbussament.

Nietzsche s, en definitiva, un sofista, perqu com ells- vol sotmetre la veritat

a un criteri ali a ella mateixa. Per a la filosofia, des de Scrates, la veritat ha

estat sempre un criteri autosuficient. Una proposici s "veritat" quan descriu

un estat de coses duna manera escaient. La veritat ni tem ni ofn: simposa

per ella mateixa. Nietzsche que no va negar mai la seva admiraci pels sofistes

jutja la veritat per un element ali a la prpia veritat (per exemple, pel poder o

per la vida) i aix entra en la manipulaci i la mentida. Quan el Superhome nega

la veritat en nom de la vida es converteix en un perills antecedent del

totalitarisme.

13.- LETERN RETORN.

De bon principi "etern retorn" s una visi que Nietzsche afirma haver tingut:lxtasi de leternitat. "Etern retorn" significa que el temps retorna com a un

26


27/34

altre nivell- retornen les fulles dels arbres que sn alhora iguals i diferents. Tot

s etern i res del que ha passat no deixa de retornar. Podem acostar-nos al

concepte entenent-lo com una "prova de Selectivitat" del Superhome. Hi ha una

prova que consisteix a estimar la vida per sobre de tot, volent aturar el temps i

convertint-lo en perpetu present.

Dir el gran ssignifica tamb afirmar el present i el seu atzar sense cap mena

de reserva. En aquest sentit, Deleuze diu a Nietzsche i la filosofia que letern

retorn s ltica kantiana, en el sentit que tot lethos (carcter) de lhome queda

transformat per lacceptaci del retorn. En certa manera letern retorn culmina

el filosofar nietzschi duna manera radicalment aristocrtica (en el sentit de

selectiva, de noms apta per als millors). Nietzsche va elaborar tres teories

progressivament aristocrtiques:

El nihilisme (una teoria "per a tothom" que explica el que ens ha passat).

El Superhome (una teoria "per a alguns" que gosen acceptar el repte).

Letern retorn (una teoria, "per a un tot sol", un criteri selectiu).

El concepte detern retorn senfronta a la concepci vigent de temps, darrel

judeocristiana. Per a la tradici occidental, Du s creador del mn i finalment

en ser el jutge (lalfa i lomega). El temps t la forma de sageta, orientada

sempre cap al futur; i per aix la tradici creu en el progrs i el futur com a

sentit del temps.

Per hi ha una altra manera de considerar el temps: des de la perspectiva

grega el concepte de creaci del temps no t futur. Per a un grec el temps

existeix des de sempre. No ha estat creat ni tindr fi. El temps a Grciasexplica pel model de la natura i de les collites. Lestiu sen va i retorna sempre

diferent i igual. La natura t com a llei el retorn perqu s bona i se sent plena

de si. Letern retorn significa guaitar els esdeveniments duna manera

absolutament innocent: les coses sesdevenen sense ms i la mirada del

Superhome, plana damor fati, les troba bones. Per aix vol que retornin i que

durin per sempre. Letern retorn s lintent de recuperar el moment en qu la

vida humana no shavia vist reduda a espai i temps. Se situa, doncs, ms enll

de tot dualisme, recuperant la intensitat com a mesura. Letern retorn significa

27


28/34

pensar des del qualitatiu i des del cos. s una doctrina per a ser viscuda i no

pensada. Segons com se situn davant el temps podem classificar dues menes

dhomes. Per una banda hi ha els homes creadors que voldrien aturar el temps

per a gaudir-lo en plenitud. Per laltra hi ha els nihilistes que senten terror pel

temps i que fins i tot volen "matar-lo".

Voler aturar el temps, que no s un cstig sin un gaudi, s la millor prova

damor a la vida i la marca de lhome superior. Lany 1881, Nietzsche proclama:

el nou centre de gravetat: letern retorn de lidntic. s "centre de gravetat"

perqu permet establir una frontera entre el Superhome (que accepta letern

retorn) i lltim home (que t pnic al temps). La disposici a acceptar que el

temps s bo i ple marca la distncia i dna sentit. Hom pot fer, per, una crtica

a letern retorn considerant-lo una mena de nou imperatiu categric ms o

menys kanti. Si letern retorn s un deure, no sacaba dentendre per quins set

sous el Superhome, suposadament lliure, ha dacceptar alguna mena de deure,

ni que sigui el de retornar.

14.- ELEMENTS PER A UNA LECTURA DE LA GENEALOGIA DE LA MORAL.

Entre els llibres de Nietzsche, La genealogia de la moral t un especial inters

en la mesura que hi apareixen gaireb tots els temes del seu pensament: de la

metodologia genealgica fins al rebuig de la compassi cristiana i la baralla

amb Kant i lutilitarisme com a expressions retorades del nihilisme en la

modernitat. Quan Nietzsche es planteja el mtode genealgic, discuteix:

El valor de lorigen, s a dir, que hi ha a lorigen de la cultura nihilista que la fa

trista i nihilista.

Lorigen dels valors, s a dir, qu sen desprn i quina ambivalncia i quins

prejudicis o quina psicologia hi ha rera el nihilisme.

Al llibre sens planteja la qesti central de lorigen i la pervivncia dels

conceptes morals, entenent sempre la moral com un prejudici nihilista. Es

tracta desbrinar com hem arribat a ser el que som, don han sortit els

sentiments tristos (el dolor, el mal, langoixa) i com han aconseguit ocupar un

lloc i dominar lesperit hum. Com s en definitiva que els febles (porucs,28


29/34

miseriosos, ressentits) es presenten com a models quan, en realitat, sn la

pattica expressi de la decadncia moral. A la primera frase del "Prleg" ens

diu: Nosaltres els que coneixem som uns desconeguts per a nosaltres mateixos.

Lhome sa no es preocupa de la moral perqu, senzillament, se la crea ell

mateix i no necessita que ning vingui de fora a imposar-li un model. Lhome

superior viu ms enll de "b" i de "mal" ; per hi ha el problema del mal posata larrel mateixa del mn nihilista que ens obliga a pensar com -i per qu- el

dolor sha apoderat de la vida dels humans. Cal que ens preguntem per qu els

valors tristos han aconseguit passar per els nics autnticament morals. Cal fer

preguntes noves i mirar des dun altre punt de vista (des de la transvaloraci,

des del gran s) limmens, lluny i tan recndit pas de la moral. (Prleg,

pargraf 7).

El problema s explicar com la voluntat es torna contra la vida (Prleg, pargraf

5) que, en definitiva, s el problema de la moral nihilista. La tesi s que cal

posar en crisi el valor dels suposats valors nihilistes i mostrar-ne la seva niciesa.

El projecte genealgic consisteix a recrrer la histria del pensament duna

manera desconfiada, no acceptant com a bvia la tradici socrtica i platnica.

s, en definitiva, una sospita sobre la legitimitat de la teoria considerada des

del punt de vista de la vida.

La genealogia de la moral est dividit en tres tractats. Al primer sanalitza el

significat de "bo" i "dolent", en la perspectiva de la crtica al cristianisme i

lutilitarisme. Al segon es fa la crtica dels conceptes de "culpa" i "mala

conscincia" des de la crtica a ltica kantiana. Finalment, el tercer tractat es

planteja els "ideals asctics", adversaris de la vida dionisaca.

El primer tractat planteja la figura del sacerdot com a enemic de la moral. Elsacerdot s la degradaci de laristcrata. Quan triomfa el sacerdot no han

triomfat els bons els qui lluiten i estimen la vida- sin els repressors de la vida.

El sacerdot afirma que lhome s un animal interessant (I, pargraf 7) perqu

est dotat dnima. Separa la vida (animal, biolgica) de lesperit (intellectiu) i

aquest s el primer pecat o el primer error de la moral. Assumit el dualisme cos

nima , era imminent el triomf de la moral com a repressi de la vida. Sha

volgut justificar el moralisme amb criteris dutilitat, per aquest argument s

absurd. All que reprimeix la vida, mai no pot ser til. La moral sacerdotal i el

29


30/34

platonisme, quan parlen del b, en realitat parlen de fer un home a imatge del

xai dcil i sacrificat. La moral s aquella mena dinvent sacerdotal que

converteix en fora la feblesa i la submissi. s, a ms, un invent anivellador i,

per tant, adversari de la vida que est feta de diferncia. El ressentiment (I,

pargraf 10) s lautntic origen de la moral: aquells que no poden ni saben

gaudir de la vida pretenen jutjar-la i condemnar-la com si fos quelcom dolent.Per la vida est ms enll i molt per sobre- de la forma malalta de

conscincia que anomenem "moral". Mentre que lhome noble viu amb

confiana i franquesa davant dell mateix () lhome del ressentiment no s ni

franc, ni ingenu, ni honest, ni dret respecte a ell mateix. (I,10)

El segon tractat planteja el problema de la responsabilitat, tal com ha estat

analitzat en la tradici de Luter, Calv i Kant. La tesi central s que lhome no

pot sotmetres a cap deure moral reactiu. El concepte de responsabilitats una

invenci kantiana que converteix lhome en subjecte de deure, per comtes de

fer-lo creador. El kantisme ha provocat un home obsessionat per la conscincia

i per la culpa. Lhome de la "mala conscincia" s un subjecte que viu

perptuament en el deure i en el dubte, que pateix per causa de lobligaci

interioritzada. Limperatiu categric put a crueltat perqu lhome sempre se

sent en deute i mai no est a lalada de la suposada perfecci que se li

exigeix. i que, en realitat, no s altra cosa que repressi dels instints.

Simptomticament, el tractat acaba amb la demanda de: lhome redemptor,

lhome del gran amor i del gran menyspreu (sentn: lamor a la vida i el

menyspreu del nihilisme).

El tercer tractat fa referncia als ideals asctics, que han estat la coartada de la

filosofia (III, pargraf 10). Lactitud hostil a la a la vida ha acabat passant per

lactitud filosfica en si. Per aix mateix necessitem una altra mena de filsof.Els filsofs sn comediants de lideal sense vida (III, 28). Els ideals sn

lespecialitat del filsof que sovint amaga la seva incapacitat vital i la seva

buidor, usant paraules com ara "cincia" que sn pardies de la vida, lnic

important i realment valus.

El significat de La genealogia de la moral es troba en la seva anlisi curosa de

la tradici occidental com a tradici malalta per manca de sentit vital. Nietzsche

fa una crtica radical la ms profunda feta fins ara- de la moralitat entesa com

30


31/34

a falsificaci dels instints. Qualsevol tica que es vulgui construir en el futur

haur de respondre necessriament a la sospita nietzschiana i demostrar que

no s hostil a la vida.

15.- UN INTENT DE VALORACI CRTICA: NIETZSCHE COM A SOFISTA.

Al llibre collectiu Pourquoi nous ne sommes pas nietzschens (Grasset, Pars,

1991) que signific la revisi del nietzschianisme francs, Andr Comte-

Sponville diu: Si no sc nietzschi, si no puc ni vull ser-ho, s perqu no puc

viure ms enll del b i del mal, ni transvalorar tots els valors, ni donar la volta

a la tradici judeocristiana (p. 69). La proposta nietzschiana seria, en aquesta

perspectiva, una forma ms dels immoralismes que shan proposat al llarg de la

histria de la filosofia. Per no tenir cap moral s tamb una forma de tenir-ne;

en aquest cas en concret es tractaria duna moral individualista, que

menysprea qualsevol forma collectiva de valorar el mn i que, en

conseqncia, est molt a prop del totalitarisme, en la mesura que el

totalitarisme s la manca radical dacceptaci de laltre. Si per a Nietzsche el

concepte de veritat s absurd (Voluntat de poderI, 207) i realment no hi ha res

ms que voluntat de poder, llavors ens trobem al moll de los de la sofstica.

El problema de la veritat s crucial per a tota filosofia. Si, per ventura, nomsexisteix el poder i si noms el poder construeix la veritat, llavors ens trobem de

ple en la tesi que havien afirmat els sofistes contra Scrates. Per tota filosofia

s una aposta per la veritat. Cal que ens entengussim: no s acceptable la tesi

sofstica i nietzschiana- segons la qual "el poder s la veritat", sin que per a

la filosofia la veritat val ms que el poder. s sofstica lafirmaci segons la qual

la veritat sha de sotmetre a qualsevol cosa diferent a ella mateixa (voluntat de

poder, vida) El que s veritat "val" per ell mateix. Una doctrina que afirmsque all que s veritat no s veritat, que all que s just no s just esdev un

joc de paraules i nega la capacitat de lhome per a raonar. La filosofia de

Nietzsche magnfic castell de focs- posa el desig purament subjectiu i irracional

al lloc de la ra que t una estructura lgica. Aix Nietzsche necessriament

havia de donar peu als totalitarismes. Un totalitarisme poltic no s res ms que

lafirmaci duna subjectivitat (duna voluntat irracional, dun lder, dun grup

ms o menys messinic) per sobre de la llei (objectiva i collectiva). Si no hi haveritat, llavors tot estar perms i en aquest "tot" hi entra dissortadament el

31


32/34

totalitarisme. La frase de la revolta del Maig del 68 "prohibit prohibir" s

absurda perqu significa que no es podria prohibir ni el totalitarisme, ni el

racisme, ni el sexisme. No sempre qui ms crida t ms ra.

Una altra crtica a Nietzsche prov dels rengles de la filosofia catlica,

especialment de Max Scheler a El ressentiment de la moral (1915). Per a

Scheler, la filosofia nietzschiana arranca duna mala comprensi del

cristianisme. En definitiva es tracta de disculpar el cristianisme de lacusaci

nietzschiana de ser lorigen del ressentiment. Scheler "contraataca" fent una

anlisi quasi psicolgica del ressentiment, que presenta com un tipus de

venjana "freda" (distant, calculada) aplaada conscientment i refredada per tal

de poder fer ms mal. Per tamb implica enveja, gelosia i competncia. En el

ressentiment hi ha la constataci impotent que mai no serem el model que

volem ser. El ressentit s lindividu que viu perptuament en una comparaci

valorativa dell mateix amb els altres que el porta a un sentiment dimpotncia.

Scheler analitza diversos tipus de ressentiment (el de la dona respecte a

lhome, el dels vells respecte als joves) i satura especialment en dues formes

de ressentiment "espiritual": el de lapostata religis i el de lnima romntica.

La lluita de lapostata entre la vella i la nova fe fa que aquest personatge visquienverinat per la negaci i la crtica; aquest fou el problema de Nietzsche que

encara shavia separat poc dall que criticava (al capdamunt les seves

metfores sn cristianes) i per aix per comptes de crtica fa pardia.

Lnima romntica influda pel ressentiment viu en la nostlgia del passat:

Nietzsche que reivindica el mn dionisac i acusa la repressi de la vida burgesa

en realitat est mostrant un negativisme universal. El passat s un refugi del

qui sent la impotncia per comprendre o dominar el present.

Per a Scheler el cristianisme no pot ser una forma de ressentiment perqu el

sacrifici i lamor cristi noms poden nixer de la seguretat interior i de la

prpia plenitud vital. Lamor del ressentit no auxilia i a ms- sha de tornar.

Lamor cristi, en canvi, auxilia i s gratut. Per a Scheler, Nietzsche ha confs

el cristianisme amb la beneficncia i, en conseqncia, critica no pas la

moralitat cristiana sin la seva degradaci humanstica. All que Nietzschecritica i amb ra- no s la moral cristiana, sin la mala comprensi del

32


33/34

cristianisme degradat a doctrina social, poltica o biolgica quan el cristianisme

no s res de tot aix. El cristianisme no s una "fraternitat universal" sin una

religi; no es refereix per a res al mn terrenal, sin al mn perfecte i div. El

cristianisme no s una teoria de la justcia (humana) sin de la caritat (divina).

En aquest sentit, per a Scheler, Nietzsche hauria errat el tret, situant el

cristianisme a un nivell "massa hum".

APNDIX: SENTNCIES NIETZSCHIANES ESPIGOLADES DAC I DALL

(Cortesia dAgust Boadas)

Se mha ents? Dions contra el Crucificat (final de lEcce Homo).

Conec la meva sort. Alguna vegada anir unit al meu nom el record de quelcom

gegant, duna crisi com mai no hi ha hagut a la terra, de la ms pregonacollisi de la conscincia, duna decisi presa per mitj dun conjur contra tot el

que fins ara shavia cregut, exigit, santificat (Ecce Homo).

Tot esperit profund necessita una mscara. Ms encara: al voltant de tot esperit

profund creix constantment una mscara, grcies a la interpretaci

constantment falsa, o s, superficial, de tota paraula, de tot pas, de tot signe

de vida que ell dna (Ms enll del b i del mal).

Lhome s una corda estesa entre lanimal i el superhome, una corda sobre

labisme (Zaratustra, prleg).

Rere els teus pensaments i sentiments, germ meu, es troba un sobir poders,

un savi desconegut, el si-mateix. Habita al teus cos, s el teu cos (Zaratustra I).

El superhome s el que ms estimo. s el primer i lnic; i no s lhome: ni el

prosme, ni el ms pobre, ni el que ms pateix, ni el millor (Zaratustra IV).

Lhome superior sentn forjat en els models de Grcia, Roma i el Renaixement

itali: seria el qui posses el major nombre possible dinstints, tan intensos que

podria tolerar-los. De fet, on el gnere hum es mostra vigors, all es troben

els instints en lluita poderosa els uns contra els altres, per dominats (Werke

16, 344).

33


34/34

La meva filosofia, si sem permet definir aix el que mha turmentat des de les

ms pregones arrels del meu sser, no s ms comunicable almenys no ho s

en el paper imprs. Per mi, la vida, en aquest moment, consisteix en el desig

que qualsevol cosa pugui anar de manera diferent de com jo la prenc; i que

alg pugui posar en dubte les meves veritats (carta a Overbeck del 12 de juliol

del 1885).

Qui ven el poder de laparena i la de potncia reduint-la a smbol? La msica

(La visi dionisaca del mn, 3).

Apunts Friedrich Nietzsche

Documents

Transcript of Apunts Friedrich Nietzsche