COMUNICACI CORPORATIVA INTRODUCCI: Qu s la Comunicaci Corporativa?

La comunicaci corporativa t 2 grans models: 1. La comunicaci de MK: Engloba Publicitat i RRPP, s la comunicaci de Mercat 2. La comunicaci Corporativa: Les organitzacions no noms amb all que diuen comuniquen sin tamb amb all que fan. La com. Corpor. Engloba moltes coses. Definici:

Qu s el MK? s un conjunt de tcniques i mtodes que tenen com a objectiu obtenir un benefici econmic basat en la constataci de les necessitats dun segment de la poblaci que tenen una especial incidncia en laparell comercial. Aquest dicta les poltiques de les 4P. Qu s la Com. Corporativa? s un conjunt de processos de comunicaci que posa en marxa una organitzaci o qualsevol entitat social per influr i predisposar en el sentit dels seus interessos i objectius les condicions dintercanvi entre la organitzaci i altres entitats, individus, grups o organitzacions. Principals Diferncies entre el MK i la Com. Corporativa. MK escenaris: s

COM. CORPORATIVA Contempla diversos

centra

sobretot i el

en

el

Internet, gavinets de premsa

consumidor

producte

(Publicitat, RRPP) Contempla diversos pblics: tots Un nic Pblic: Els consumidors

els pblics actuals o futurs que fan viable la comunicaci de s una com. Anomenada sanomenta STAKEHOLDERS. s una com. Anomenada

GESTI FINALISTA Normalment es fa des de dins la Normalment es fa duna manera prpia organitzaci. ms externa, ex: Agncies Com. Interna Com. Interna no existeix Posa mfasi en la producci del Posa mfasi en la producci del PRODUCTOR/MARCA PRODUCTE Sempre pot englobar la Com. De Es queda curta i no pot englobar MK la Com. Corporativa

ELS STAKEHOLDERS DUNA EMPRESA EX: Diversos pblics dun ajuntament: Ciutad, altres ajuntaments, Empreses, diputaci, Ministeri Entre els diversos pblics dun organisme sempre parlem duna situaci dintercanvi: Un ciutad paga impostos a lajuntament, i a canvi aquest ofereix al ciutad diversos serveis. EX: Futbol Club Barcelona Els seus diversos pblics: Socis, simpatitzants, patrocinadors, LFP, les penyes Els socis donen diners i el bara ofereix espectacle, experincia.. Els patrocinadors donen diners i el bara ofereix Aquesta comunicaci que afavoreix aquests intercanvis s el que anomenem Comunicaci Corporativa. Ex: Blanquerna Els seus diversos pblics: Els alumnes, els pares i mares, URL, les

altres facultats blanquerna En tots aquest pblics existeix una relaci dintercanvi. ELS CONSUMIDORS: Existeixen diversos tipus de consumidors: Segons la freqncia de compra: Ocasionalment, Sempre, Prescriptors Segons Rol en el procs de compra:o o o o o o

Qui necessita Qui busca la informaci Qui decideix Qui paga Qui compra Qui experimenta Aquell client actual, del moment El de la competncia El que pertany al mercat indirecte: Ex. Aquella persona que dona els diners a una esglsia per ajudar als pobres i no a una ONG. Com fem que aquests individus dreivin cap a t? El que pertany al mercat de substituci: El formen aquells clients els quals voldrien collaborar amb la teva empresa, per que no tenen recursos per participar. Aquells que han descollir entre diverses accions ja que no les poden realitzar totes. Mercat de no-consumidors: s un mercat que sha destudiar igualment. Perqu no consumeixen el teu producte? Estudiem el mercat per tal de poder-lo canviar.

Segons freqncia de temps:o o o

o

o

Tres tipus de pblic:

o

Early Adopters: aquells que no tenen por de provar diverses coses, aquells que quan surt un mvil dltima tecnologia no tenen por de comprar, ja que sn aventurers, i no sesperen a que el producte tingui lacceptaci general Seguidors: Segueixen els Early Adopters, segueixen el que fa la majoria, es deixen guiar per la resta de consumidors Resaguers: Sc aquells que sesperen a que el producte estigui totalment consolidat per atrevir-se amb el producte. No sn aventurers i esperen a que el producte estigui totalment acceptat i testat al seu voltant.

o

o

o

PRINCIPIS

BSICS

QUE

REGEIXEN

LA

COMUNIACI

CORPORATIVA El primer principi bsic s entendre que el silenci en comunicaci corporativa s impossible. No podem deixar mai de comunicar. Les organitzacions han de ser conscients que fent silenci tamb estan comunicant i per tant corren el perill que aquest silenci sigui mal ents. Ex: Les centrals nuclears sempre han seguit estratgies anomenades de lowprofile per tal de passar desaparcebudes. La seva comunicaci es discreta i gasten diners en comunicaci per tal de desaparixer. No es possible no comunicar. Tot i aix potser no existeix un pla de comunicaci definit, llavors parlem de comunicaci espontnia. Ex: parada del mercat de la boqueria. Ens comuniquen informaci, per no intencionadament. S IMPOSSIBLE NO COMUNICAR; SEMRE SENVIEN SMS Existeixen diversos tipus de comunicaci:

La comunicaci orquestrada: Tenim un individu que actua com a un director dorquestra, per que anomenem director de comunicaci. La seva feina s fer que tots els mbits de lempresa a nivell comunicaci funcionin seguin els mateixos missatges o les mateixes pautes.

La comunicaci planificada: Quin s el nostre punt de sortida? I el darribada? Quins objectius tenim? I quins recursos? Com repartirem la feina? s la comunicaci que planifica tota lestratgia, a 2 anys, 3 mesos o fins la sortida dun producte en concret al mercat.

El segon principi s: NO noms all que comuniquem s el que la gent entn. s igual dimportant tot all que fem. S TANT IMPORTANT ALL QUE FEM COM ALL QUE DIEM. EL DISCURSOS HAN DE TENIR UNA UNITAT. En una empresa tots els comunicats han de remar en una mateixa direcci i tots els componens daquesta han de treballar a la una, per tal devitar crear confusions. Sinrgia comunicativa: Hem de ser capaos dactuar duna manera sinrgica, en grup som ms forts. Si les accions que fem estan relacionades aquetes tindran molta ms fora que no pas si fem diverses accions que no es correlacionen. El cincqu principi s que en comunicaci son tant importants els missatges que t envies com all que els atlres diuen de t. En comunicaci s molt important el feedback amb lexterior. s molt important la recerca daquest, per tal de poder seguir endavant els projectes. IDENTITAT, IMATGE I MARCA

La identitat duna organitzaci s la seva ra de ser. s a dir, la seva missi, la seva activitat i el seu comproms. Aquesta identitat s definida per la prpia organitzaci. En canvi, la imatge, s sempre un aspecte extern. s la manera en com ens veuen els diferents pblics. Com ens perceben? Quina imatge externa acabem tenint. La marca s quan la identitat de les organitzacions o els productes incorporen algun tipus datribut que fa que els pblics desitjin incorporar-lo a la seva prpia manera de fer. Una persona vol incorporar un o ms atributs duna organitzaci o producte en concret perqu en senten el desig, els hi agrada. Ex: Lajuntament de BCN t una identitat. Per tamb t una marca. La Identitat de les organitzacions t 2 vectors: El temps: Aquelles organitzacions que tenen una identitat forta perduren en el temps. Ex: La cocacola. La seva identitat prcticament no ha variat. Noms en els casos de fallida dimatge molt gran, en principi sempre sopta per mantenir la identitat i a mantenir-se fidels a la seva manera de ser. El fet diferenciador dels altres. Ex: Pepsi s diferencia de cocacola. Hi ha un factor de la identitat que sanomena identitats collectives. Per exemple, el vi de rioja. Independentment de la marca sempre forma part de la identitat de vi de rioja, i les marques ho utilitzen. Les sabates italianes tenen una identitat collectiva que fa que tinguin un prestigi, una identitat particular. La imatge s sempre un aspecte extern.

Organitzaci identitat

Comunicaci Productes Comportaments

PUBLICS

+ all que els altres diuen de nosaltres La marca actua globalment. Per exemple, una estratgia didentitat sn els patrocinadors de les curses de motos. Repsol engloba tots els aspectes de la competici de motos dun determinat equip sota una gran imatge de marca, una estratgia que fa que els colors que vesteixin els pilots siguin els de repsol, que la moto tamb sigui igual, que tot el que tilitzin estigui lligat a la marca, que la manera de fer sigui congruent amb la seva identitat Sc accions que sanomenen imatges de paraiges, ho engloben tot. Quan ens hi referim parlem daspecte monoltic. Per exemple Coca-cola t una gran imatge de marca, per t productes que no entren dins la imatge global de marca i tenen una imatge prpia. Aix mateix passa amb Disney, que ha creat una marca nova, una nova identitat per tal de produir pellcules com Pulp Fiction, que no sadiuen gens amb la identitat de marca original de Disney. Hem de saber diferenciar entre la identitat del producte i la identitat del productor, el patrocinador. Aix passa amb Nestl. s a dir, Nescaf est sota el paraiges de Nestl. Aix tamb passa molt amb empreses de perfum. La identitat visual coorporativa s all que ens mostra lempresa mitjanant els logos per exemple. s la identitat visual o grfica. La creaci dun logotip sempre es deixa en mans de professionals i

intenen representar graficament els valors de la marca, de lempresa. Enlloc de logotip sanomena logosmbol. Ex: Nike El nom, Nike, sanomena LOGOTIP. El smbol, la corba de nota el nom, s el que anomenem IMAGOTIP. Llavors la combinaci dels dos, crea el LOGOSMBOL.

LImagotip representa la representaci de les ales de la deesa grega de la victria. En grec, NIKE (nnikeam) s victria. Tots els LOGOSMBOLS tenen una ra de ser. El que vol expressar la marca s dir: Si compres la nostra marca, t portars la marca de la victria. La identitat visual coorporativa s el clar exemple que la identitat duna marca sexpressa amb congruncia amb tots els altres aspectes de la marca. Cal tenir clar quin s el discurs general de la marca i a partir daqu dissenyar un bon LOGOSMBOL.

EXEMPLE DE MAPA DE PBLICS DUNA EMPRESA: Pblics Pblics

Ra de ser de lempresa, Organitzaci Pblics

Pblics

EL GABINET DE PREMSA. FUNCIONS I OBJECTIUS Quines sn les funcions del gabinet de premsa? El gabinet de premsa s qui fa dintermediari entre la organitzaci i els periodistes dels mitjans o els mitjans. Un gabinet de premsa t dos tipus dobjectius: Primaris/escencials:

Un gabinet de premsa t com a principal objectiu que totes les informacions de carcter positiu duna organitzaci apareguin publicades com a notcia als MdC. Laltre objectiu principal s fer que aquelles informacions

negatives, que no interessen a lempresa, passin en un segon pla, intentarem que el periodista no hi arribi, que el fet quedi silenciat. Si aix no s possible i sha de publicar, intentarem que aquelles notcies quedin amagades per notcies ms importants, crearem una cortina de fum. Secundari:

Marcar la agenda. Fer que els MdC ens diferenciin, ens coneguin. I tot aix aconseguir-ho mitjanant els MdC i no pas la publicitat. Ex: Una roda de premsa que parla dhabitatges de protecci oficial. Lempresa ho far pblic quan cregui que en podr treure un rendiment positiu. En canvi, durant tots els anys on el projecte estava mort han intentat silenciar-ho, ja que potser no en treurien profit. LAGENDA TEMTICA DELS MITJANS

Per agenda temtica entem el contingut, all que els MdC publiquen. Son els temes que tracten els MdC.

Organitzaci T interessos i objectius

Gabinet de Comunicaci

Gabinet de Premsa

Mecanismes dIncidncia en lAgenda Temtica

Agenda Temtica i Mitjans

Periodistes i Mitjans

Instruments

MECANISMES DNCIDNCIA I: Primer Bias: Quan un accionista dun diari/poltic despenja el telfon i obligar a fer la cobertura duna informaci. Molt poca informaci publicada als mitjans realment est creada per una incidncia daquest tipus. s una manera molt poc tica dactuar. La manipulaci imperativa prcticament no existeix. El mecanismes que sutilitzen per afectar el contingut dels mitjans passen prcticament desaparcebuts. Els principals mecanismes dIncdincia sn: Emmotllar-se al Gatekeeper: La Teoria del gatekeeper s un dels principals mecanismes dincidncia a lagenda dels MdC. La teoria ens parlava de certs filtres que permetien o no el pas de la informaci. Aquestes persones, a partir de critris de nivell professional i daltres, sn les encarregades seleccionar les informacions per tal de presentar-les com a notcia o b de desestimar la informaci. Aquesta persona tria les informacions segons:

1. Motius Professionals Valors notcia La lnia editorial del MdC La fidelitat al pensament de la redacci La por a futures represlies Etc. 2. Motius Personals

Emmotllar-se al News making: Aquelles notcies que millor encaixen a la forma de produr notcies dun mitj tenen ms possibilitats de ser publicades com a notcies que no pas a les que no encaixen tant b. Els MdC son factories dinformaci. SI una notcia encaixa ms b amb les rutines de producci ser ms facilment publicable. Per qu les rodes de premsa es convoquen al mat i no al vespre? Perqu els gabines de premsa sadapten a les cadenes de producci. Si convoquessin una roda de premsa a la tardavespres, els diaris no ho cobririen en ledici del dia segent. En canvi, si la convoquen al mat, els periodistes tindrn temps de preparar la notcia i editar-la abans de que es tanqui el diari.

Adaptar-se a la teoria de la mediaci: Fa referncia en com els MdC en funci de les caracterstiques del propi mitj farn cas a unes notcies i no a unes altres. Si les nostres formes dexplicar la informaci encaixen en les caracterstiques i formats dels MdC tindrn ms possiblitat de ser notcia.

Aspectes que influeixen els mitjans: ECONOMIC: En els mn dels MdC, les empreses tenen cada cop ms incidncia. Els mitjans cada cop tenen menys diners (ja que la publicitat ha baixat, el nombre de lectors i de pgines tamb). Des del punt de vista econmic, les empreses tenen

una

possiblitat

molt

ms

gran

doferir

informaci

als

periodistes. En els mitjans, per, cada vegada ms shan desforar per omplir els minuts dinformaci, cosa que fa que acceptin les informacions fetes per les empreses. CULTURAL: Cada vegada hi ha ms present una lluita per espectacularitzar la informaci. Les empreses entenen que per poques coses que facin aconseguiran que les seves informacions siguin acceptades pels mitjans ja que aquests tenen la necessitat domplir espai meditic. Podem parlar dun intercanvi on els MdC tenen la necessitat domplir espais i les empreses de donar informaci.

TECNOLGIC: La tecnologia actual ens permet moltes coses que fa 15 anys no era possible. Les tecnologies digitals ens permeten que aquells teletips de les empreses passin a les pgines del diari sense que ning ho hagi de transcriu-re, per tant permet que els MdC puguin acceptar molta informaci sense haver de modificar-la.

MECANISME DINCIDNCIA II: Els subsidis informatius: (Un subsidi s donar diner a alg). Un subsidi informatiu s tot aquell material o tot all que que fa un gabinet de premsa o de comunicaci que estalvia diners, recursos humans i recursos tcnics i que a ms afavoreix que aquest material pugui ser utilitzat per als mitjans de comunicaci. Ex: Un gabinet de presma que t inters que una foto seva surti als MDC, el que far ser posar la foto a labast dels mtijans, al seu servei. Els MdC no hauran denviar un camera ni gastar diners per aconseguir-la, aix ser molt fcil

que la foto sigui presentada com a notcia per part dels MdC. Els pseudoesdeveniments: Tot all que els gabinets de premsa o de comunicaci organitzen nica i exclusivament per ser retratats pels MdC. Aquella notcia prefabricada. La intenci s atreure latenci del mitjar per convertir els fets en notcia. EX: Les rodes de premsa. Sndrom del fosar de lorquestra. Dues personalitats

independents han estat encarregades per la ONU a trobar una soluci a la fam del planeta. Tenen un parell danys per treballar.hi, i haurn dexposar els resultats en un teatre de Viena. El primer surt i explica que sense trencar amb la situaci actual del mn, s possible fer desaparixer la fam mundial, i a ms sense posar en perill el comfort dels pasos occidentals. El segon tiu, quan surt, ensopega i cau al fosar de lorquestra. Qui s notcia el dia segent? El de lensopegada. Treballar dacord amb lagenda setting: Oferir notcies relacionades amb all que en el moment est de moda. Encaixar una informaci amb un tema de lagenda setting. Els mitjans d comunicaci no tenen la capacitat per dir a la gent el que han de pensar sobre un tema determinat. El gran efecte que tenen s que proposen a la gent els temes sobre els quals sha de parlar. Els gabinets de presma i de comunicaci vigilen aquesta agenda setting proposada pels mitjans i intenten crear informaci que encaixi amb aquesta agenda proposada pels mitjans. Els mitjans sn prescriptors. All que es proposa com a informaci a un mitj, s molt fcil que aparegui immediatament als altres mitjans. s a dir, a partir dun mitj prescriptor, molts mitjans utilitzen la mateixa informaci. s important collocar les informacions en lagenda setting per aix que aquesta sigui un boom informatiu.

Retrica de la Objectivitat: La retrica de la objectivitat es posa al servei duna estratgia de la credibilitat i adultera i emmascara la naturalesa intencional i subjectiva de la comunicaci. En les notes de premsa i les convocatries sutilitza un redactat que sembla objectiu. Poc s dadjectius, s donen xifres exactes, tot ha destar redactat des dun punt de vista que sembli totalment objectiu. Els periodistes noms toleren que els gabinets de comunicaci no segueixin aquest redactat en el cas dorganitzacions tipus ONG o b naturalistes. Ex: El mediterrani absolutament contaminat, desastrs. En aquest cas ls dadjectius i la subjectivitat s acceptada. El mecanisme de la sobre informaci: s tota aquella quantitat dinformaci que generen els gabinets institucionals que acaben colapsant els periodistes que no tenen temps de descartar la informaci. s una intoxicaci dinformaci per excs. Molta informaci de molta qualitat i el periodista no sap qu publicar. El priemr cas en que es va donar aquest mecanisme va ser durant la primera guerra del golf. Treballar amb el dietari: Molt utilitzat pels gabinets de premsa. Aquests vigilen els dies en qu passen coses, a quins hi ha ms informaci, en quines poques de lany lagenda informativa es buida (Ex:AGOST)Aquests moments sn els que permeten que hi entren altres temesDaquesta manera les empreses de comunicaci busquen el millor moment per publicar la notcia, on aquesta tindr ms ress. Treballar amb nmeros rodons: La gent sent una atracci cap als nmeros rodons. Aquests agraden als periodistes. El dia que fa 1 any de la final del Mundial on va guanyar Espaa, all ser notcia. Aquestes coses sn molt utilitzades per els gabinets de premsa. Els nmeros rodons sn notcia.

EXEMPLE DE MECANISMES: LES RODES DE PREMSA: En una roda de premsa hi actuen diferents mecanismes dincidncia. Per exemple hi podriem trobar une xemple de News Making. Ja que lhora que sutilitza per convocar els mitjans sadapta a la rutina productiva dels Mitjans. A les rodes de premsa tamb hi apreciem la teoria de la mediaci. Normalmetn repartiran un dossier amb uns subsidis informatius que estaran fets dacord amb les necessitats de cada mitj. Fotos, vdeos Tamb hi trobem la teoria del GateKeeper. Hi van aquells periodistes que la font institucional coneix. Els convoca personalment, seleccionant les persones. En definitiva, en una roda de premsa hi trobem molts mecanismes diferents. INSTRUMENTS PERIODSTICS DELS GABINETS DE PREMSA Alguns dels instruments ms clssics sn les rodes de premsa i les notes de premsa. La nota de premsa/comunicaci de premsa: Si dos dels grans

instruments sn les rodes de premsa i les notes de premsa, quines diferncies hi ha entre aquests dos instruments? s fa una nota de premsa quan la informaci que estem tractant s una informaci breu, immediata, concsisa, periodistes punctual, ja no concreta, tractaran sense massa masses ms la explicacionsels

inforamaci ja que aquesta no sho mereix gaire. En les tcniques de com. dels gabinets, si no estem en una situaci de crisi haurem de triar entre fer una nota de premsa o b una roda de premsa. En una situaci de crisi si que primer farem una nota de premsa i llavors ampliarem la informaci en una roda de premsa. Si n s una situaci de crisi la nota de premsa s incompatible amb

la roda de premsa. Ja que si fas una nota, quan vols convocar la roda de premsa no vindr ning, ja que ja shaurn buscat la informaci pel seu compte. Una nota de premsa no espera masses preguntes dels mitjans. Al llarg del dia un mitj pot rebre centenars de rodes de premsa. Per tant s important que per guanyar a la competncia la nota de premsa deixi molt clar qui est enviant el comunicat i qu et diu. Per aix les notes de premsa han de ser molt senzilles. Al mail, all on posa asunto sha de veure molt clar quina s la informaci que cont la nota de premsa. En la mateixa estructura del comunicat sha de veure molt clar qui envia la informaci i quina informaci cont la nota. De seguida que obrim la nota de premsa hem de veure

immediatament a la part superior esquerra hi ha dhaver el logotip o la marca que identifica aquells que estan parlant amb el periodista. A la part superior dreta ha danar-hi el logotip o la referncia de lempresa externa que est realitzant la nota de premsa per lempresa real. GENCAT----VALL DHEBRON Llavors ve el titular. Sota el titular hi hauria dhaver una entradeta o lead, que hauria de funcionar com a un breu. Desprs del lead hi hauria dhaver 3 o 4 paragrfs que han de seguir lestructura de la pirmide invertida. Per anar b tota la informaci hauria danar en una sola pgina. Tota la informaci que complementi aquesta primera pgina hauria danar com a arxiu adjunt ms en format dossier. El gran xit dun gabinet de premsa s que el periodista publiqui tota

la informaci tal com lha presentada el gabinet de premsa. Com a peu de pgina SEMPRE hi ha dhaver la informaci sobre la persona a la que thas dadrear per demanar ms informaci sobre la nota de premsa. s important que sigui un nom concret, un telfon, un mail Cada vegada ms, les notes de premsa porten arxius adjunts on hi ha subsidis informatius de tota mena. Adjunten grfics, imatges, enllaos a vdeos ELS COMUNICATS DE PREMSA En un comunicat de premsa estratgicament hi trobem diverses estratgies communicatives: Emmotllar-se a la teoria del Gatekeeper. Normalment, per, tamb savisa al gatekeeper via sms per dir-li que acabem denviar-li un comunicat de premsa. En la majoria destris dels gabinets de premsa hi ha diverses fases: 1. Elaboraci: redactar el comunicat 2. Fase denviament 3. Fase danlisi, de veure la repercusi que ha assolit aquest comunicat. La Teoria del newsmaking ens ajuda a saber a quina hora del dia hem denviar un communicat per tal de que aquest encaixi amb la producci dels mitjans, aix com tamb el millor dia per enviar-lo. La Teori del subsidi informatiu tamb pot ser aplicable en comunicats de premsa si aquest cont imatges o altres recursos per acompanyar la informaci En la fase danlisi els periodistes han danalitzar la repercusi daquest. La millor manera per calcular limpacte dun comunicat de premsa s via els reculls de premsa. Dijous hi haur exercici i redactarem una nota de premsa. El professor ens eplciar alguna cosa com a director duna empresa, i

haurem de fer una nota de premsa i dir quin s el millor hora, dia, i com ho direm. LES RODES DE PREMSA No s el mateix una roda de premsa que una conferncia de premsa.En una roda de premsa hi ha preguntes per part dels periodistes. En una roda de premsa podem fer informacions extenses i complexes en canvi en un comunicat no. Per saber quin dels dos mecanismes hem dutilitzar hem de tenir en compte el tipus dinformaci que volem transmetre. Una roda de premsa t 3 fases: 1. Convocatria: s important saber el dia, lhora, el lloc, a qui la dirigim, quants portaveus tenim... 2. Acta: Fase merament executiva. Tenir-ho tot molt planificat com ara quin dossier entregarem, on situarem els periodistes... 3. Repercussi: Al igual que amb el comunicat de premsa s una fase danlisi.

A la part superior esquerra hi hauria danar el logo de lempresa que realitza la roda de premsa. A la part superior dreta el logo de lempresa associada. En el ttol ha de quedar MOLT clar que aquell full s una convocatria per a una roda de premsa. Ha de quedar molt clar que no parlem dun comunicat de premsa. Sota el ttol on posa roda de premsa hi hauria dhaver el ttol principal. A les convocatries, en una part fora destacada hi haurem de posar el dia, lhora, el lloc i les persones que

assistiran a lactes. EL ROL DEL CAP DE PREMSA: El paper del cap de premsa en una roda de premsa Complementar la informaci. El periodista estableix si modera lordre de paraules dels periodistes assistents. Es fa una plantilla amb la distribuci dels periodistes assentats. Endrea el torn de preguntes, adverteix de quan sest acabant el temps... Un dels grans problemes que tenen els caps de premsa s que normalment sn una mica insulses. A nivell dimatge aix queda fatal. Aix que el cap de premsa parla amb dos periodistes per fer-los cmplices i que aquests comencin a preguntar. EL ROL DEL PORTAVEU: Ho farem ms endavant del temari. DOSSIER DE PREMSA: Als periodistes normalment sels dona un dossier de premsa. Normalment el dossier s en format paper tot i que tamb nhi en format digital. Aquest dossier est ple de subsidis informatius. Lobjectiu s complementar la informaci que sha donat a la roda de premsa amb dades tils pels periodistes. El dossier de premsa t una informaci clarament complementria, aix que pot utilitzar un argot molt ms tcnic, que impliqui molt ms coneixement daquest mbit en concret. Quina s lestructura dun dossier de premsa? Portada, ttol i sota el ttol la identitat de lemissor. Desprs de la portada cal que hi hagi un ndex per tal de situar el periodista Desprs la introducci o tema principal, a vegades pot tenir el format duna nota de premsa. O a vegades s una nota de

premsa mateix. Un captol per tema Un apartat de conclusions Annexos o links de referncia

Aquests dossier que incorporen molts subsidis informatius sn una informaci totalment complementria a la roda de premsa. FASE DAVALUACI: 1. Assistncia dels periodistes 2. Desenvolupament: a. Comportament dels oradors (portaveus) b. Comportament dels periodistes c. Peticions. Qu han demanat els periodistes? 3. Resultats 4. Arxiu de Mitjans i Periodistes. Un cop feta la roda de premsa, en el gabinet sarxiven les noticies segons el que han publicat els mitjans i quins periodistes concrets ho han fet. Tant el comunicat de premsa i la roda de premsa no sn els mtodes preferits pels periodistes per tal de que lempresa entri en contacte amb ells. Els periodistes prefereixen el contacte personal, entrevistes exclusives, off the records... LES BASES DE LA COMUNICACI POLTICA En un debat electorar, sigui el que sigui el que es pregunta al poltic, aquest sempre contestar el que li dongui la gana. Just quan acaben les eleccions, ja comena la campaya electoral. Cal fer una revisi de la passada campanya electoral, per tal de millorar o fer canvis dimatge a tot all que no ha funcionat en el perode electoral anterior.

La comunicaci poltica t 5 pilars: 1. Identitat o marca del partit: Lessncia del partit, la manera de ser. Segons el pas que analitzem la identitat del partit pot recaures sobre molts factors diferents. Aqu a Espanya, per exemple, al no votar nominalment , el pes recau sobre el partit i no sobre el candidat. 2. Perfil del candidat: Als EUA, per exemple, el pilar base de la comunicaci poltca s el perfil del candidat i no tant del partit. El perfil del candidat s rellevant en una campanya. Actualment, els candidats tamb sn un D.A.F.O respecte els seus competidors. El perfil pblic del candidat es construeix a partir de les virtuds del propi candidat, i els aspectes negatius que la comunicaci poltica sha dencarregar damagar. Per exemple, Rajoy vol incorporar tot all que ZP no t. ZP, en el seu moment, era un DAFO de lAznar. En un poltic shi volen veure tres caracterstiques: o PHRONESIS : El candidat sha de mostrar

competent, el candidat sha de mostrar capa de resoldre els problemes de la societat. o ARET: Cal que la gent els vegis propers, prxims a ells. o EUNOIA: Eunoia vol dir honestitat, i cal que el candidat es mostri molt honest i ho demostri. 3. Marqueting electoral: Anlisi que fan des dels diversos partits per tal danalitzar el pblic que haur danar a votar. El target del partit. El marqueting electoral fa diverses distincions entre el seu pblic per tal de posar en prctica la millor estratgia possible. Per tal de classificar la poblaci la segmenta de diverses maneres:

Tendncia de vot dels votants o SEMPRE: Sn aquells votants que votaran SEMPRE el partit passi el que passi. o POTSER: No voten sempre el mateix, potser que s potser que no. o INDECISOS (30%, 40%): Dubten realment sobre qu votar. o POTSER II: Aquells que potser voten els altres, per sn dbils i es poden convncer. o MAI: Aquells votants que tenen clar que no saben qu votar per que MAI o votaran de un partit determinat.

Diferents

mercats:

Indirecte

substituci.

Indirecte...de substituci s aquell mercat que vota un cert partit en detriment dun altra. (Faltar ampliar, mhe despistat) Segmentaci planificar geogrfica: s molt important en el mrqueting poltic. s tant important perqu a lhora de campanyes tens un recursos limitats, un pressupost, uns militants disponibles, el candidat... Des del punt de vista geogrfic hi ha 3 tipus de segmentaci: o SEMPRE o MAI o POTSER : s lrea geogrfica ms important a lhora de guanyar vots. Tens possiblitats, en canvi, si ten vas a una rea de MAI, llavors ho tens molt complicat. En un SEMPRE ja ho tens guanyat, no cal treballar la zona. 4. D.A.F.O (el punt feble dels altres s una oportunitat per nosaltres) 5. ISSUES-TEMES del periode electoral

Totes aquestes caracterstiques shan de dur a terme grcies a la feina dels assessors de comunicaci. A partir daquestes caracterstiques es creen les IDEAS-FORA. Normalment sn 7 o 8, i seran les pautes principals que marcaran el ritme de la campanya. Aquestes idees fora sn les que sintentaran transmetre al Pblic Massiu (90%) El que realment passa s que el ms important s convncier el 10% del pblic, que sn els prescriptors, sn aquells que acaben convencent a tothom per que aquets votin un determinat partit. s important doncs, convncer aquest 10%, que acabaran convencent a la resta de votants.

LENTREVISTA: Com senfoca una entrevista des dun ganibet de premsa Lentrevista s potser linstrument dels gabinets de premsa que ms prefereixen els periodistes. En el mn del periodisme s molt important tenir ms informaci que la competncia. Una mala poltica dexclusives, per, ens pot enemitzar amb els nostres gatekeepers. Lentrevista, en alguns casos, s un escenari molt ms propici per comunicar que no pas una roda de premsa. Depn all que volem comunicar cal donar ms valor a lentrevista, ja que aquesta comporta una posada en escena molt ms propcia per a transmetre la informaci. Parlant dentrevistes hi ha dos tipus de comunicaci: La proactiva s aquella en que el gabinet de premsa intenta que el mitj entrevisti el nostre personatge.

La comunciaci reactiva s quan el gabinet de premsa t moltes demandes i moltes peticions perqu concedeixi entrevistes. Entre ser proactiu i reactiu hi ha una gran diferncia en veure qui porta la veu cantant. Si un gabinet de premsa s un gabinet de premsa professional, en el mment en que es realitza una entrevista, el gabinet ha de saber dir a la persona a qui realitzen lentrevista, qui s el mitj que lest entrevistant, on ser publicada lentrevista, qui realitza lentrevista... Cal tenir en compte i estudiar molts factors abans de donar una entrevista a un mitj. Hi ha dhaver un seguiment del mateix portaveu, i aquest ha de ser congruent en all que ha expressat en altres entrevistes. No pot dir una cosa a un mitj, i una altra en un de diferent. LA RETRICA Hi ha dos maneres de perfeccionar un discurs segons la retrica: Escrit: 1. Inventio 2. Estructura: Exordi Narratio Argumentaci (tots aquells arguments que avalen la meva idea) (Tots aquells arguments que refuten la idea rival o contrria) Conclusi: Idea bastant definitiva 3.Elocutio

Oral:

1. Memoria 2.Actio

INSTRUMENTS DE LA COMUNICACI La Filtraci i lOff the record. Aquests sn 2 instruments que tamb son utilitzats pels gabinets de premsa. Una filtraci s facilitar una informaci a un periodista per tal que la pugui comprovar per amb la condici que el periodista no sigui mai la font. s una informaci publicable. NO pot citar mai la font, per sha de publicar. Un off-the record s diferent que una filtraci. En un off the record no hi ha la intenci de que all es publiqui, s per donar als periodistes informacio perqu aquests busquin ms informaci. Showroom: s utilitzat per organitzacions i empreses per tal densenyar la informaci, per exemple classes de modes. Workshop: gaireb el mateix que showroom, per x tu mateix provar les coses. En qualsevol cronograma el primer que hi ha dhaver s una reuni planificadora dinici. La reuni inical al cronograma s fonamental. Buscar per la prxima classe un butllet intern, un diari intern de lempresa, house organ. BASES TERIQUES DE LA COMUNICACI INTERNA Lobjectiu de la comunicaci interna s involucrar els treballadors en els objectius i interessos de la organitzaci.

Per donar sentit a all que fem s molt important saber qu fan els del costat. Una de les estratgies de la comunicaci interna s buscar feedbacks dels treballadors de lempresa. Intena generar canals de retorn. La comunicaci comunicativa gestiona les idees. La qualitat final dels productes i els serveis est totalment associada a la qualitat daquests productes o serveis. La qualitat del producte depn de la capacitat de traslladar informaci entre tots els procesos de producci i el client final. (Pellcula Wall Street) Cada vegada hi ha ms com. Interna en el s de les organitzcions. ELS CANALS DE COMUNICACI INTERNS Hi ha diverses categores de canals i classifiacions. El primer s el FLUX: 1. Comunicaci interna vertical (Ascendent o descendent): De les mximes jerarquies cap als treballadors o al revs. Cada vegada hi ha ms canals de com. Corporativa interns al servei dels treballadors, per tal de que aquests puguin enviar informaci als alts directius. 2. Comunicaci interna horitzontal. s una forma de compartir informaci a aquelles empreses amb moltes seus, o moltes sucursals. 3. Comunicaci interna diagonal: Es basa en els anomeats cercles de qualitat. Sn molt utilitzats al Jap i als EUA. Un cercle de qualitat consisteix en agafar per exemple 3 treballadors de

posicions de poder diferents i tamb dmbits diferents (sempre dins la mateixa empresa) i fer-los interactuar. Entre ells es revisen els uns als sltres, sovint des del mateix nivell jerrquic. Una segona classificaci s dividir entre comunicaci

institucional i comunicaci operativa. Una altra classificaci s dividir la comunicaci segons el seu abast: comunicaci massiva, comunicaci individual (mail, entrvista..) i altres instruments grupals, en funci dels grups. Una quarta classificaci s Personal que la dividirem entre presencial o b escrita. La comunicaci interna escrita pot ser via paper o b digital. I finalment hi ha una classificaci en funci de la periodicitat. Aquesta pot ser o b instantnia (mail) o b a llarg termini (reunions planificadores). CONCEPTES DE LA COM. INTERNA 1. Sistemes de Compensaci: en aquest pas la com. Interna sempre ha danar associada a recompenses, sin els treballadors no responen. a. Retribuci b. Altres compensacions 2. Mrqueting intern. Lhem dutilitzar per apuntar millor, per definir quin sn els nostres objectius i quines necessitats tenim com a empresa.

a. Necessitats de lempresa com a: i. Total de la organitzaci ii. Els diferents grups dins la organitzaci iii. Les persones/treballadors de lempresa b. Per resoldre les necessitats utiltiza estratgies de

mrqueting, com ara la segmentaci, o estudi de targets. A les set hi ha una conferncia interessant i ens hi fan anar. Ernesto Sanpere a lauditori. Ens hi fan anar. Va ser quatre anys de Colombia, i lacusaven dhaver financiat la seva campanya electoral amb el cartel de . Es va encarregar de netejar la suposada connexi netejant el cartel en qesti. Aquest senyor encara est netejant la seva imatge relacionada amb el narcotrfic. El llenguatge com a generador de marc conceptual. Les paraules diuen una cosa i el marc conceptual nes un altre: Un carrer amb tots els llums apagats. Lasfalt es negre i el cotxe avana amb els llums totalment apaagats. UN gat totalment negre creua el carrer de cop i el cotxe no se sap com el veu i frena a temps. Com ho fa? Dons perqu es de dia. p.D : no pienses en un elefante (George Lakkoff) storytelling (Christian Salmond) Quin tipus de llenguatge utilitza. Un full sobre el que pensem sobre el llenguatge que utilitza el personatge segons la manera dexpresar-se. LES INTRANETS Persones Necessitats informatives

Personalment/Operativa/Institucional GrupsNecessitats InformativesOperatives/Institucionals OrganitzacionsNecessitats InformativesInstitucionals La comunicaci internat consisteix en que de forma individual, per grups o per organitzacions existeixen un seguit de necessitats informatives. Personalment coses com que cobrar, quin pla de futur tinc dins lempresaDesprs, cada persona dins el seu grup de feina t un seguit de necessitats. Aquestes sn o b operatives (Qu he de fer, com ho he de fer, quan ho he dentragar) o b Institucionals (que necessito saber de la meva organitzaci? Quins objectius t lempresa? Quins resultats obtenim?) Aquestes necessitats sn escencials per tal de cobrir les necessitats dels diferents pblics interns. MTODES DINVESTIGACI PER DETECTAR LES NECESSITATS INFORMATIVES: Nhi ha de dos tipus: Quantitatius: Per exemple les enquestes. Ofereixen informaci estadstica i ms a lengrs. Qualitatatius : Informaci ms precisa per no suficcient. . Entrevistes o Focus Grup. Com es fa una entrevista per tal de detectar necessitats informatives de comunicaci interna. Continuem amb diversos models de comunicaci. En general, a les empreses hi ha un excs de reunions. I de forma sorprenent es cau en un seguit de rutines de reuni i no sacaba de comprovar i avaluar leficacia daquestes reunions. Per tal de mesurar leficcia daquestes reunions s important

leina que anomenem ordre del dia. Aquest ens diu el dia, el lloc, lhora, els punts a tractar o negociar, i els participants que hi aniran. Un reuni t sempre tamb un moderador o director. I les reunions eficaces solen tenir una persona que pren acta on hi ha les decisions preses daquella reuni i qui les portar a terme. Cal tenir en compte sempre els sistemes de queixes o sugeriments. Sn instruments de comunicaci ascendents, de carcter individual, i la tercera caracterstica important s que es salten les barreres propies dels organigrames. Propicien que qualsevol dels treballadors puguin enviar informaci a les esferes ms altes de lempresa. Sn de tipus confidencial, poden ser vehiculats a travs duna bstia en format paper, dun telfon, internet Com a empresa cal donar garantes de resposta, s a dir, asseguren al treballador que al cap de x temps tindr una resposta. Un altre instrument de comunicaci intern sn els sistemes dacollida i els sistemes dacomiadament. s el mtode que tenen les organitzacions per donar-se a conixer a aquelles persones que sincorporen. Presenten els objectius de la organitzaci, lempresa al treballador i li presenten el seu lloc de treball, les seves funcions Hi ha un altre instrument, que es bastant primitiu, per bastant efica. El taulell danuncis. Hi ha situacions de tipus legal que obliguen a les empreses a tenir aquest tipus dinstruments. INDICADORS DE FEEDBACK Comunicaci Interna: Quan acaba hi ha dhaver indicadors de feedback: Com? Mirant si els treballadors coneixen el que sha

fet. Mitjanant per exemple estadstiques als treballadors. Ex: Ei treballadors, ha funcionat la comunicaci? Qu us sembla el projecte de lAteneu Universitari. Haurem fet publicitat. Dacord en els dies que hem fet la publicitat variar la qualitat de la nostra crisi. Hem fet b la publicitat perqu la gent pugui matricular-se a temps? Ha funcionat? Haurem de mirar les matricules de lAteneu un cop haurem fet la publicitat. Ha canviat alguna cosa? Internet: Amb internet tenim lopci de veure quanta gent ha visualitzat la pagina. A partir daqu podem intuir si shan matriculat, quines parts de la web shan visualitzat Premsa: Podem fer un recull de publicacions relacionades amb lacci. Normalment ho fa una empresa externa. Daquesta manera en sabem limpacte. Aquesta xifra, per, es de carcter quantitatiu. Ara cal que en fem una valoraci qualitativa. Haurem de mirar-ne el contingut. Si els periodistes nhan parlat b, si ha estat un projecte criticat Calcular limpacte entre els periodistes a les nostres accions. Han vingut o no? Shan interessat pels dossiers de premsa I Finalment cal que avaluem temes com la sala, el dossier de premsa A part, hem de fer una comparaci amb daltres accions realitzades, i a final dany cal que fem una avaluaci completa del curs.