Apuntes de filosofia para segundo de bachillerato

APUNTS DHISTRIA DE LA FILOSOFIA

2n de Batxillerat

Jos Vicente Mestre Chust

Jos Vicente Mestre Chust: Apunts dHistria de la Filosofia

1

DEX

1. L'Origen de la Filosofia: Del Mite al Logos................................................................... 2

2. Filosofia Antiga: Grcia i Roma..................................................................................... 4

2.1.Presocrtics............................................................................................................... 4

2.2. Plat: la culminaci del pensament grec......................................... 11

2.3. Aristtil: La Filosofia del sentit com..................................................................... 19

2.4. La Filosofia Hellenstica i Romana (Epicur)......................................................... 27

3. El Pensament Medieval.................................................................................................. 34

3.1. Neoplatonisme 34

3.2. Aristotelisme 35

4. El Renaixement.............................................................................................................. 37

4.1. El Pensament Filosfic i Poltic.......... 37

4.2. La Nova Cincia ..................... 38

5. Filosofia Moderna (segles XVII-XVIII)......................................................................... 41

5.1. Racionalisme (Ren Descartes)............................................................................... 41

5.2. Empirisme Angls (John Locke)......................................................................... 47

5.3. La Illustraci (Immanuel Kant).............................................................. 56

6. Filosofia del segle XIX................................................................................................... 69

6.1. Idealisme Alemany, Feuerbach i Schopenhauer...................................................... 69

6.2. John Stuart Mill: LUtilitarisme.............................................................................. 72

6.3. Filsofs de la sospita (Marx, Nietzsche, Freud)..................................................... 76

7. Panorama filosfic actual............................................................................................... 95

8. Comentaris de text.......................................................................................................... 96

9. Bibliografia..................................................................................................................... 100


2

1. L'ORIGE DE LA FILOSOFIA: DEL MITE AL LOGOS En un principi l'sser hum, degut a la seva natura curiosa i intelligent, intenta trobar respostes als interrogants plantejats al llarg de la seva vida, entre els que destaquen les qestions referides a l'inici de l'univers i la ra de la seva existncia. Per aix s'intenta des d'un bon principi arribar a resoldre aquestes qestions que des de sempre han fascinat la humanitat. L'sser hum, per, per raons psicolgiques necessita donar-se una resposta al mateix temps que es formula una pregunta, encara que no tingui prou dades per resoldre-la, o b aquesta pregunta no tingui una resposta clara, i, per aix, les primeres respostes que es donaran als problemes sobre l'origen de l'univers seran respostes molt allunyades de la lgica prpia del raonament cientfic, en les que intervindran els deus i les forces de la natura per donar explicaci a l'existncia de l'univers i el seu origen. Aquestes histries sn anomenades Mites i durant molt de temps han estat el centre del raonament sobre l'estructura del mn que ens envolta. A la Grcia Antiga del segle VI a C, es van donar una srie de circumstncies histriques i geogrfiques que van determinar la possibilitat de canviar la forma de respondre als interrogants de caire transcendent:

1. Grcia era un poble de comerciants, fet que possibilitava el contacte amb d'altres pobles i cultures, i, per tant amb d'altres mites, fet que va possibilitar contemplar el fet mtic amb ulls ms relativistes. 2. L'estructura poltica de Grcia (petites ciutats-estat) possibilitava que en algunes d'aquestes ciutats-estat aparegus una certa llibertat de pensament que va permetre posar en dubte el pensament anteriorment acceptat sense la por a una persecuci per aquestes idees noves. 3. L'aparici de classes socials benestants econmicament i ocioses que no necessitaven treballar per poder viure, fet que permetia la reflexi pura.


3

Aquestes raons, entre d'altres, van possibilitar el naixement d'un pensament ms lliure a la Grcia dels segles VII-VI a C, i que tingus com a fonament bsic la ra, i no pas una srie de respostes mtiques sense rerafons racional. Aquest procs s conegut amb el nom de El pas del Mite al Logos. El primer autor del qual es coneix el nom i el seu pensament s Tales de Milet, el qual intentar resoldre el problema bsic que ja intentaven resoldre els autors del perode Mtic (Homer, Hesode): L'origen del mn, i aix crear un concepte importantssim els primers anys de Filosofia que ser el concepte d'Arkh. Com podem veure els Grecs tenien una visi cclica del pas del temps, i no pas com nosaltres, que la tenim lineal. Arkh Univers


4

2. FILOSOFIA ATIGA: GRCIA I ROMA

Escola dAtenes de Rafael

Com ja hem assenyalat anteriorment, Grcia s el lloc on la Filosofia Occidental inicia el seu cam. Aquest pensament ser posteriorment acceptat per l'Imperi Rom quan aquest conquereixi l'Imperi Hellenstic. Dividirem l'estudi de la Filosofia Antiga en tres apartats. Els Presocrtics, Pensament Clssic (Plat i Aristtil) i la Filosofia Hellenstica i Romana.

2.1. ELS PRESOCRTICS Entenem per Filsofs Presocrtics els filsofs anteriors al pensament de Scrates, els quals poden ser dividits en tres grups: 1. Monistes. Consideren que hi ha noms una substncia com Arkh (Arkh ents des d'un punt de vista cronolgic). 2. Pluralistes. Consideren que l'Arkh es ms d'una substncia (Arkh ents com a principi material). 3. Sofistes. No tindran com a principi del seu raonament filosfic la realitat fsica, sin l'estudi de qestions ms relacionades amb l'tica, Retrica...


5

2.1.1. FILOSOFIA MOISTA Com ja hem assenyalat anteriorment, consideren que l'Arkh s una substncia nica, la qual s l'origen cronolgic de l'univers, i a la qual anir a parar tot l'univers desprs d'un procs de corrupci. 2.1.1.1. TALES DE MILET Tales de Milet (639-545 a C) s el primer autor del qual es coneix el seu nom i el seu pensament, tot i que no va arribar a escriure cap obra. Ser l'iniciador d'una escola filosfica a Milet on destacaran Anaximandre i Anaxmenes. s igualment el creador del concepte d'Arkh com a substncia origen de l'univers i proposar com Arkh l'aigua. Podem trobar diverses raons que justifiquin el fet que Tales hagi escollit com a Arkh l'aigua. La primera seria que l'aigua s gaireb sinnim de vida. All on hi ha aigua hi ha vida, i la vida sense aquesta s del tot impossible. Tales va viure una temporada a Egipte on va poder adonar-se de la importncia de l'aigua per a la vida. Una altra ra seria geopoltica ja que la Grcia Clssica t com a centre el Mar Egeu, d'aqu la importncia de l'aigua. 2.1.1.2. AAXIMADRE Anaximandre (610-547 a C), deixeble de Tales, considera que no s possible que l'Arkh formi part d'aquest univers i per aix considera que l'Arkh hauria de ser una substncia no existent en aquesta realitat. Per aix l'anomenar Apeiron (all que s indeterminat). S'adona que el temps t una successi cclica degut a la lluita de contraris: fred-calor llum-foscor...,i afirma que l'Arkh seria una realitat fora d'aquest univers on aquests contraris conviurien. En un moment determinat, un dels contraris triomfa sobre l'altre creant-se una situaci injusta, intervenint la Justcia Csmica. La Justcia Csmica far triomfar el contrari derrotat anteriorment, iniciant-se aix el procs cclic de canvi que caracteritza aquesta realitat. Aquest pensament influir notablement sobre Herclit (un dels Presocrtics ms importants). 2.1.1.3. AAXMEES Anaxmenes (588-524 a C), deixeble d'Anaximandre considerar que l'Arkh s l'aire el qual per condensaci crea la resta de la matria. Aquests tres autors formen una unitat ja que tots tres sn originaris de la ciutat de Milet (origen de la Filosofia). 2.1.1.4. PITGORES Pitgores (580-524 a C), ms que no pas un filsof es tracta d'un lder d'un grup religis (els Pitagrics) els quals tenien com a precepte ms important la creena en la transmigraci de les nimes. Aix consideren que l'nima s una part immaterial, unida al cos, sent l'nima la part ms important de l'sser hum, la qual s capa de viure fora del cos, immortal, sent l'nima presonera del cos. Aix Pitgores t una visi dual de l'sser hum, dividint-lo en cos (matria) i nima (immaterial).


6

Aquesta idea influir notablement sobre el pensament de Plat. Per el pensament dels Pitagrics va molt ms enll de la seva teoria de l'nima. Consideren que el nmero 1 s l'origen de l'univers, que al respirar, crea les tres dimensions i l'extensi de la matria. Consideren que el N 10 s la perfecci, per davant del problema de trobar-se que noms hi havia 9 cossos celestials, i no 10 com hauria de ser, s'inventen un 10 Planeta (L'Antiterra) per poder continuar la coherncia de l'argument anterior. Per poder entendre encara ms aquesta metodologia anticientfica cal dir que els pitagrics van amagar a la resta de filsofs l'existncia dels nmeros irracionals els quals podien contradir la seva visi de l'univers de forma matemtica i racional. s a dir, quan alguna cosa de les que descobrien contradia el seu pensament, en lloc de replantejar el seu pensament (seguint el mtode cientfic) intenten, de totes totes, amagar aquesta descoberta. En definitiva, el pensament Pitagric s important no pas pel seu pensament en s, sin per la importncia histrica que tindr a l'influir sobre el pensament de Plat i sobre la Nova Cincia a partir del segle XVI. 2.1.1.5. HERCLIT Herclit (540-470 a C), considerar que l'univers est regit per l'enfrontament de contraris, fet que determina que aquest mn sigui un mn totalment dinmic. Tan dinmic s aquest mn, que el seu futur s totalment imprevisible, ja que els ssers canvien constantment, deixant de ser all que eren, sense seguir cap tipus d'ordre establert. Aquest pensament s expressat en la famosa sentncia: Mai no et podrs banyar dos cops al mateix riu. Aquest dinamisme extrem t com a conseqncia important la impossibilitat del coneixement per dues raons: 1. Tot procs de coneixement necessita un perode de temps, i durant aquest temps l'objecte canvia, deixant de ser all que era. 2. Durant aquest perode de temps, tamb el subjecte canvia passant a ser un altre sser. Dins d'aquest dinamisme expressat en la lluita de contraris podem trobar la influncia del pensament d'Anaximandre; i com aquest, tamb necessita l'existncia d'un element que sigui l'encarregat de possibilitar aquesta lluita de contraris, aix afirma l'existncia del Logos, similar a la Justcia Csmica de la que ens parlava Anaximandre. Afirma l'existncia d'un Arkh, el qual ha de ser, naturalment, un element dinmic i el troba al Foc, aix doncs, per a Herclit, la substncia material la qual s l'origen de l'univers dinmic s el foc. Herclit ser un dels autors Presocrtics ms importants ja que influir notablement sobre Plat, i ser un dels elements clau d'una polmica sobre el moviment o el canvi, juntament amb Parmnides, polmica que centrar el pensament filosfic prop de 150 anys, i que no ser solucionada definitivament fins l'obra d'Aristtil. 2.1.1.6. PARMIDES Parmnides (540-450 a C) inicia el pensament afirmant L'sser s i el o-sser no s. Aquesta afirmaci l'hem d'agafar des del punt de vista segent: l'sser existeix i el No-sser no existeix. Per, com veiem, Parmnides afirma l'existncia d'un nic sser el qual s esfric, etern, indiferenciat, immutable i perfecte.


7

El moviment o el canvi no s possible ja que aquest seria el pas de l'sser al No-sser o del No-sser a l'sser, i aix s totalment impossible. Per tant, tot canvi o moviment s totalment impossible. Per aix t com a conseqncia que el coneixement sigui totalment impossible, ja que nosaltres, si coneixem ho fem per diferenciaci, i en canvi l'sser no t parts. Nosaltres veiem diferents ssers i parts diferenciades, per aix s pura aparena, en realitat noms hi ha un sser, el qual s totalment indiferenciat, sense parts i per tant el coneixement s del tot impossible.

Aix posa el terreny filosfic en un autntic problema ja que si s'afirma, com fa Herclit, que el moviment s possible res no es pot conixer, i, en canvi, si afirmem que el moviment s impossible, com afirma Parmnides, tampoc es pot conixer res. Aquesta ser la clau fonamental de la superaci de la polmica Herclit-Parmnides: intentar fer compatibles tres conceptes: sser, moviment i coneixement. De fet, tots els autors posteriors hauran de tenir en compte la polmica per filosofar i hauran de justificar l'existncia del moviment o el canvi i la possibilitat del coneixement. Aquesta polmica no ser superada, per, fins fora temps desprs, grcies a l'obra d'Aristtil. 2.1.2. FILOSOFIA PLURALISTA Consideraran que no hi ha noms un Arkh, sin que n'hi ha ms d'un. Per, la novetat ms important potser s que l'Arkh ja no ser l'element originari del mn sin l'element propi de l'estructura de la matria. La pregunta a la que intenta respondre la qesti de l'Arkh ja no s quin s l'origen de l'univers, sin de qu est fet l'univers. Si ens fessim aquesta pregunta avui diriem que l'Arkh Monista seria el Big Bang, mentre que l'Arkh Pluralista seria la taula peridica del elements. 2.1.2.1. EMPDOCLES Empdocles (483-430 a C) afirma que la matria est formada per quatre elements: terra, aigua, aire i foc, dels quals tots els ssers materials estan formats. A ms a ms afirma l'existncia de dos principis que possibiliten l'existncia del moviment: l'amor (o forces d'atracci) i l'odi (o forces de repulsi) originant-se el segent esquema temporal cclic. Els 4 elements units L'amor fa que s'uneixin L'odi fa que es separin Els 4 elements separats Afirmar que el coneixement s possible ja que els nostres sentits tenen la capacitat de distingir la proporci de cadascun dels quatre elements en l'objecte conegut diferenciant un objecte dels altres. Aix, afirma que el coneixement s possible, i que aquest coneixement s fa a travs de la sensibilitat.


8

2.1.2.2. AAXGORES Anaxgores (500-428 a C) considera que hi ha infinits principis que serien similars a toms d'energia, als quals Aristtil va anomenar Homeomeries. Aquests principis s'anirien unint per formar els diferents cossos materials i separant-se per desfer els cossos. El nombre d'Homeomeries que hi ha a l'univers s constant, s a dir, sempre hi sn les mateixes; el moviment de les Homeomeries no s a l'atzar sin que existeix una entitat intelligent ("ous) que mou les Homeomeries per formar i desfer els diferents cossos materials. Aquesta formulaci de la Intelligncia, o Nous, que interv en el mn s la primera aproximaci a la idea cristiana de Du i la seva providncia. Afirma que el coneixement s possible per diferenciaci, i que l'nica font vlida de coneixement s el coneixement sensible. Aquest no s perfecte, per s l'nic que tenim, i per tant, ja ens est b. 2.1.2.3. DEMCRIT Demcrit (460-370 a C) afirma que la matria no pot ser dividida fins l'infinit, i per aix, aquesta matria ha de tenir uns principis bsics indivisibles, i per aix els va anomenar toms (indivisible). Afirma que noms existeix la matria, i per aix l'sser s la matria formada per toms, i el No-sser s l'espai buit que permet el moviment dels toms per formar els diferents cossos. No existeix l'atzar, sin que l'univers t una srie de lleis fsiques, les quals poden ser conegudes per nosaltres. El coneixement s possible i basat en la sensibilitat. Com podem veure el pensament dels Pluralistes, especialment Demcrit, s un pensament fora modern per l'poca en el que va ser plantejat. Tot i aix el seu pensament no ser el triomfant, ja que vencer l'altre sector ideolgic encapalat per Pitgores i Parmnides, que culminar en el pensament de Plat. Demcrit tindr continuadors del seu pensament materialista radical: Epicur i posteriorment Lucreci a Roma, per el seu pensament ser perseguit al ser considerat excessivament perills. 2.1.3. ELS SOFISTES No sn en realitat una escola filosfica, sin el fruit d'una necessitat poltica. La democrcia directa d'Atenes feia del tot necessari saber parlar b en pblic, i per aix es necessitaran savis que es dediquin a ensenyar Retrica i d'altres qestions filosfiques. Aquesta ser la tasca dels Sofistes, ensenyar Filosofia i Retrica. Entre els Sofistes destacaran Protgores (480-410 a C) el qual tindr un pensament totalment relativista, aix afirmar: L'Home s la mesura de totes les coses. L'altre gran Sofista ser Grgies (483-380 a C) el qual mostrar la seva gran habilitat retrica intentant demostrar les segents afirmacions paradxiques: 1. Res no existeix. Si alguna cosa existeix, o b no ha nascut mai (absurd) o ha passat del No-sser a l'sser (impossible) Per tant, res no existeix. 2. Si alguna cosa existeix no la puc conixer. Els meus sentits sn completament limitats i no em permeten conixer la realitat.


9

3. Si alguna cosa existeix i la puc conixer no la puc explicar. El llenguatge s totalment simblic i no real, fet que impedeix totalment la plena comunicaci. La caracterstica ms important del pensament sofista s la seva visi totalment relativista del mn i del coneixement. Seran molt mal vistos pels filsofs posteriors degut a la visi que d'ells tindran Scrates i Plat. 2.1.3.1. SCRATES: EL MESTRE DE PLAT En realitat no es pot considerar Scrates (470-399 a C) com un Sofista, per t ms similituds amb els Sofistes que amb la resta de moviments filosfics grecs. Va ser el gran mestre de Plat i ser el creador de conceptes claus dins la Histria del Pensament com el concepte d'universal i el mtode inductiu.

Bust de Scrates Cal dir que com no va escriure cap obra, el coneixement que tenim del seu pensament s basat bsicament en els llibres que Plat va escriure al Perode Socrtic, quan encara estava influt pel pensament del seu mestre Scrates. Respecte al concepte d'universal podria ser definit com el conjunt d'elements propis d'un sser que el fan ser all que s. No seria un element material, sin immaterial, i ser un concepte absolutament imprescindible per poder arribar a entendre el pensament de Plat.


10

Els autors anomenaran de diverses formes el terme universal; aix Plat l'anomenar Idea, Aristtil Forma i d'altres essncia. Molt relacionat amb aquest concepte definirem inducci com el procs d'arribar al concepte universal a partir dels particulars, mentre que definirem deducci com el procs de coneixement del concepte particular a partir de l'universal. Cal tenir en compte que una deducci pura, per ser possible necessita una inducci prvia. Respecte al pensament propi de Scrates caldria analitzar en primer lloc el seu optimisme epistemolgic que troba una motivaci tica pel coneixement, ja que afirma que aquell que t una conducta dolenta ho fa perqu no coneix la diferncia entre el B i el Mal. Aquells que s coneixen aquesta diferncia mai no actuen malament, ja que virtut i saber coincideixen. Per aix cal portar el coneixement a tothom. La forma que t Scrates d'ensenyar s el mtode conegut com la Maiutica que consisteix en fer descobrir per s sol el coneixement a travs del dileg sense mostrar l'autntica Veritat, fent que el deixeble la descobreixi per s sol. Un altre aspecte importantssim que connectar el pensament de Scrates amb Pitgores i Plat s la idea de que l'nima s l'autntic Jo, i que aquesta s immortal.

2.1.3.1.1. IMPORTCIA DE SCRATES AL LLARG DE LA HISTRIA Tot i no escriure ni un sol text, Scrates s considerat un dels filsofs ms importants de tots els temps. Alguns el consideren com el primer filsof autntic, tot i haver-ne d'altres d'importants abans que ell. Per aix, Scrates ser qui marcar la frontera entre el pensament inicial (Presocrtics) i el ja madur de Plat o d'Aristtil. Idolatrat pel Cristianisme, Scrates ser utilitzat com a referent moral, a l'haver preferit morir a desobeir les lleis de la Ciutat, sent tamb font d'inspiraci per d'altres moviments hellenstics com els Cnics o els Estoics. El seu pensament ens ha arribat majoritriament a travs de les primeres obres de Plat, quan aquest encara no havia construit del tot el seu pensament.


11

2.2. PLAT: LA CULMIACI DEL PESAMET GREC Plat (428-347 a C) s un dels autors ms importants de tots els temps. s un gran coneixedor de la Filosofia Presocrtica, la qual ser utilitzada a l'hora d'elaborar el seu pensament.

Retrat de Plat

2.2.1. ITRODUCCI En el pensament de Plat hi podem trobar les segents influncies presocrtiques: a) Influncia positiva1:

. Herclit. Plat crear un mn totalment sotms al canvi, i, per tant, incognoscible, tal i com s el mn d'Herclit: el Mn Sensible.

. Parmnides. Plat crear un mn similar, per no igual, a l'sser de Parmnides: El Mn Intelligible. La diferncia ms important ser que Plat no considerar l'existncia d'un sol sser, sin de molts ssers diferents i diferenciats (les Idees). Aix far que sigui cognoscible.

. Pitgores. La visi dual de Pitgores, especialment la concepci de l'nima com a presonera d'un cos seran acceptades per Plat.

. Scrates. El Mn de les Idees estar format per universals, concepte que pren Plat del seu mestre Scrates, a l'igual que una certa concepci tica del coneixement.

b) Influncia Negativa:. El relativisme dels Sofistes i el materialisme dels Pluralistes.

1Aix determina la necessitat del coneixement dels autors.


12

Cal tenir present a l'hora d'entendre quin s el plantejament filosfic de Plat, quina s la motivaci filosfica, i quin s l'origen social de Plat. Plat formava part de la classe alta d'Atenes, ja que un avantpassat seu havia estat el darrer rei d'Atenes. Plat odia el sistema poltic imperant a Atenes (la Democrcia) fent responsable als Sofistes i Pluralistes d'aquest sistema poltic. Aix pensar que per poder canviar el sistema poltic, caldr crear un nou sistema filosfic que el legitimi. Per aix podem dir que la ra fonamental que impulsa a filosofar a Plat, la qual s el dest final del seu pensament, s la Poltica: Acabar amb la Democrcia i instaurar un rgim aristocrtic; la seva vida, i els diversos intents per posar en prctica els postulats de la seva Repblica, aix ho demostren. Plat va ser deixeble directe de Scrates, i va escriure diversos dilegs en els que Scrates s el protagonista, encara que la Filosofia que hi trobem no sigui Socrtica, sin la de Plat. Tot i aix, durant un cert temps, Plat pensava igual que Scrates, i el que expressa en els seus primers textos s Filosofia Socrtica, evolucionant poc a poc cap a pensaments ms independents. Aix trobem dins l'obra de Plat les segents etapes: . Etapa Socrtica: els textos expressen filosofia totalment socrtica. Sn els escrits de

joventut: Els enamorats, Apologia de Scrates.. . Etapa de Transici: Tot i que encara no els podem qualificar com a platnics, ja

comena a separar-se dels pensaments del seu mestre: Hpies, Men, Cratil... . Etapa de Maduresa: Els textos mostren ja totalment Filosofia Platnica: Fed, Fedre, La Repblica...

. Etapa Crtica: Plat posa en dubte el seu pensament anterior: El Poltic, el Sofista, Parmnides, Teetet...

. Etapa Post-crtica: Torna al seu pensament propi: Les lleis, Timeu...

Finalment hauriem de tenir present la poltica democrtica dAtenes com a element que determina el pensament poltic de Plat (no oblidem que aquest s lautntic motor del pensament filosfic de Plat). La Democrcia dAtenes s una democrcia directa on tots els ciutadans sn considerats amb les mateixes capacitats poltiques, i, per aix, alguns crrecs pblics sn sortejats. Plat proposa un sistema poltic ms elitista, amb certes similituds amb lEsparta vencedora a la Guerra del Pelopons, considerant que no tots els ssers humans tenen les mateixes capacitats i, com s lgic, els ms capacitats sn els que haurien de governar la ciutat. 2.2.2. TEORIA DELS DOS MOS Plat afirma l'existncia de dos mns diferents : . El Mn Sensible: Format pels objectes materials, s exactament igual al mn d'Herclit, fent el seu dinamisme que sigui completament incognoscible. . El Mn Intelligible: Format per universals, (Idees) s un mn perfecte, immutable, i, per tant, cognoscible. Aquests dos mons estan interrelacionats. En primer lloc el Demirg crea el Mn Sensible a partir de la Perfecci Intelligible, per sotms al canvi (temps i espai), s a dir, el Mn Sensible s una cpia imperfecta de la Realitat Intelligible.


13

Plat no deixa massa clara quina s la realitat prpia del Demirg, al qual compara amb un bibliotecari que crea una biblioteca perfecta seguint un model ideal, per, amb el pas del temps, els llibres es deterioren, l'ordre desapareix i es perd aquesta perfecci inicial, tal i com succeeix al mn sensible, sotms al canvi. Una segona relaci, totalment vinculada a la primera s que si el Mn Sensible s una cpia del Mn Intelligible, els objectes sensibles s'assemblen ms o menys als objectes intelligibles. A aquesta relaci de similitud Plat l'anomena Participaci. Aix, quan ms perfecte sigui un objecte sensible, quan ms s'assembli a la Idea, direm que participa en major mesura. Cal dir que per a Plat, existeix una clara jerarquitzaci dels mns. L'autntica realitat no s la realitat sensible sin la intelligible. El Mn Sensible no s real, la realitat s el Mn Intelligible ja que els objectes sensibles sn cpies de l'autntica realitat (els universals). Per explicar millor quina s la relaci existent entre els dos Mons, Plat a La Repblica ens ho explica a travs del Mite de la Caverna:

Dins d'una caverna hi ha tancats uns presoners des de l'instant del naixement, i estan lligats de tal forma que l'nic que poden veure s una paret davant d'ells. Veuen com en aquesta paret s'hi reflecteixen una srie d'ombres, per, com s l'nic que han vist, creuen que tota la realitat est formada per ombres i que, fins i tot ells mateixos, sn ombres. Un dia, per, un presoner pot escapar-se i, al sortir fora de la caverna, en un primer moment, la llum del Sol el cega, per, poc a poc, es va acostumant a la nova intensitat de la llum i descobreix un nou mn, molt ms perfecte i ms real que aquell que, fins aquell moment, considerava com la realitat. s capturat de nou, i intenta explicar als seus companys que aquestes ombres que fins aquells moments creia reals, no sn reals, ja que l'autntica realitat s un altre mn ms perfecte, i que s la causa d'aquestes ombres.

L'explicaci del Mite de la Caverna s clara: Les ombres que els presoners creuen que sn la realitat sn els objectes sensible, els quals nosaltres creiem que formen part de l'autntic mn. Els presoners som nosaltres i la nova realitat descoberta a travs de la llum del Sol, s la realitat intelligible a la qual s difcil arribar-hi, per s l'autntica realitat. Finalment, el presoner que aconsegueix escapar s l'nima del filsof, que pot descobrir la realitat (Idees). Les Idees sn els universals, l'essncia dels objectes sensibles, all que fa que un objecte sigui el que s. Per aix el Mn Sensible s cpia de l'Intelligible, i per aix es dona la relaci de participaci entre les dues realitats. Les Idees existeixen des de sempre i per sempre, s a dir, formen part d'un mn immutable. Aix significa que les Idees existeixen encara que no hi hagi objectes sensibles que hi participin. L'autntica realitat s la realitat intelligible, i la seva existncia no est determinada pel mn sensible. Finalment caldr tenir present que aquest mn s jerarquitzat, sent la Idea ms important la Idea del B o Idea de Bellesa que tindr una gran importncia dins del procs de coneixement. 2.2.3. TEORIA DEL COEIXEMET Totalment relacionat amb el tema de la divisi de la realitat en dos mons interrelacionats tenim el tema de la Teoria del Coneixement, per veure quin dels dos mbits (Sensible o Intelligible) es pot arribar a conixer. Per fer-ho dividirem el tema del coneixement en tres subapartats: Quins sn els diferents mbits de coneixement?, En qu consisteix conixer? i Com s'arriba al coneixement?


14

2.2.3.1. MBITS DE COEIXEMET: EL SMIL DE LA LIA El primer nivell de reflexi t a veure amb el problema segent: Qu podem conixer? El problema del coneixement s fora important, ja que no hem d'oblidar la polmica entre Herclit i Parmnides que afecta tamb l'mbit del coneixement, i principalment a qu podem arribar a conixer, i per qu. Per mostrar millor quins sn els mbits de coneixement, Plat a La Repblica ens ho explica a travs del Smil de la Lnia: Aix, el coneixement seria similar a una lnia dividida en quatre segments: Ombres i Objectes Entitats Idees Imatges Sensibles Matemtiques Mn Sensible Mn Intelligible Opini (Doxa) Coneixement (Episteme) Com podem comprovar hi ha dos mbits diferents de coneixement: a) En primer lloc el Mn Sensible, del qual no podem conixer res, ja que el coneixement d'una realitat com la material, que canvia constantment, s del tot impossible (recordem la teoria d'Herclit). Per tampoc podem afirmar que d'aquest mn tenim ignorncia, sin que direm que d'aquest mn noms podem arribar a tenir opini (Doxa) que ser definida com el terme mig entre la ignorncia i el coneixement. b) En segon lloc el Mn Intelligible, l'autntica realitat formada per Idees (universals). Al ser immaterial i immutable s perfectament cognoscible i, per aix s l'mbit del coneixement (Episteme). Aix hem de destacar el diferent nivell de coneixement al qual podem arribar respecte a cadascun dels mons postulats per Plat: l'opini com a terme mig entre el coneixement i la ignorncia, respecte al Mn Sensible, i el coneixement ple respecte a la Realitat Intelligible del Mn de les Idees. 2.2.3.2. QU S COIXER? LA REMIISCCIA L'sser hum s dividit en cos i nima, sent l'nima la part ms important. Aquest aspecte del pensament de Plat el trobem ja a Pitgores. Aix s important ja que s l'nima l'encarregada de conixer. Si analitzem el procs de coneixement haurem de dir que nosaltres ja sabem qu s conixer, ja que som capaos de reconixer qu significa el coneixement. Si aix no fos aix, quan arribessim a conixer no sabrem que ja hem arribat a assolir el coneixement, i com aix no succeeix, l'nica possibilitat s afirmar que la nostra nima ja coneixia plenament abans d'unir-se al nostre cos.


15

Aix, conixer no s sin recordar all que l'nima ja sabia quan vivia sola al Mn de les Idees contemplant la Idea de Bellesa, i que ha oblidat a l'unir-se a un cos. A aquest procs de record d'all que l'nima ja coneixia se l'anomena Reminiscncia. Aix connectar directament amb la concepci platnica de l'nima. 2.2.3.3. COM ES COEIX? LA ITUCI Ja que el coneixement noms s possible respecte al Mn Intelligible, i per tant es tracta d'un coneixement d'universals, podria pensar-se que el mtode de coneixement s la inducci, s a dir, a partir dels objectes particulars, arribar als universals. Per aix voldria dir acceptar com a base inicial del coneixement als particulars sensibles, fet que no ser acceptat pel pensament de Plat. L'Home noms pot arribar als universals a travs de la Intelligncia pel cam de l'abstracci: La Intuci de la realitat intelligible, sense utilitzar mai com a eina la Realitat Sensible. Per realitzar aquesta Intuci Plat considera l'existncia de tres eines importants: . Impuls ertic. La Idea de Bellesa s la Idea ms important ja que es tracta de la Idea d'Idees. Per aix, la Idea de Bellesa s font de coneixement. L'sser hum sempre se sentir atret per la Bellesa a travs de l'amor. Per aix podem parlar d'un cert impuls ertic que ens determina a perseguir el coneixement. . La Dialctica. Ser el mtode dialogat (similar en aquest aspecte a la Maiutica Socrtica) que intentar contraposar una tesi a una anttesi, per poder arribar a una sntesi definitiva. Tesi Anttesi Sntesi . La Catarsi. El procs de coneixement s un procs clau per determinar la salvaci de l'nima de l'sser hum desprs de la mort. Per aix el coneixement funciona com a purificaci d'aquesta nima. 2.2.4. LA COCEPCI D'IMA La Concepci de l'nima, segons Plat, ve totalment determinada per la visi Pitagrica que formulava que l'nima s l'autntic Jo de l'sser hum, que aquesta nima pot viure perfectament sense un cos, i que s presonera del cos degut a la necessitat de trobar la purificaci desprs del pecat. Aix, segons Plat, l'nima de l'sser hum s immortal, no morir desprs de la mort del cos, i ho intentar demostrar amb quatre arguments: . L'nima s sinnim de Vida, i res no pot patir el contrari del que s, per tant l'nima, que s Vida, no pot patir la mort, aix doncs, s immortal. . La Reminiscncia ens ha mostrat que l'nima s Pre-existent. Res no ens fa indicar que no sigui Post-existent. . L'nima s similar a la Idea, i com la Idea s immaterial i immortal, l'nima tamb s immortal.


16

. Argument tic. Si l'nima fos mortal, tothom rebria el mateix premi-cstig, ja que els bons i els dolents no serien premiats o castigats per la seva vida. Aix no seria just, i, per tant s necessari que l'nima sigui immortal per poder premiar als justos i castigar als dolents. Un cop demostrada la Immortalitat, a travs del Mite de l'Auriga ens intenta explicar quina s l'estructura de l'nima:

L'nima s similar a un carro alat amb un auriga de conductor i dos cavalls; l'un s fort, obedient, dcil, noble..., mentre que l'altre s capritxs, desobedient... Aix fa que la conducci del carro sigui prou complicada, ja que no sempre l'auriga aconsegueix portar el carro per all on vol. El carro, que viu al Mn Intelligible, gira al voltant de la Idea de Bellesa, la qual s font de coneixement. Quan el carro es desvia, i l'auriga no pot contemplar la Idea de Bellesa, el carro perd les ales del coneixement, es fa pesada i cau al Mn Sensible unint-se a un cos. Per aix Plat considera que l'nima s presonera del cos. L'nima, el que ha de fer si vol tornar a viure lliure d'un cos, s conixer per poder tornar a volar i poder ascendir al Mn de les Idees, el seu lloc natural.

Plat afirma que l'nima t tres parts diferenciades: .L'nima Racional. s el coneixement i la ra. Representada al mite per l'auriga.

.L'nima Irascible. s l'nima de la fora i l'honor. Representada al mite pel cavall noble. .L'nima Concupiscible. s el desig i les passions. Representada al mite pel cavall capritxs

i desobedient.

Tots nosaltres tenim les tres nimes, per sempre tenim una ms desenvolupada que la resta. Aquest detall ser molt important pel pensament de Plat, ja que tindr un paper fonamental a l'hora de considerar la teoria poltica de Plat, estretament relacionada amb la concepci de l'nima. Tamb cal destacar que el coneixement posseeix una motivaci tica.

El conixer permetr al filsof, que s qui coneix, salvar-se i poder alliberar la seva nima de la pres que significa el cos, i aix poder tornar al lloc natural de l'nima: La Realitat Intelligible. 2.2.5. TEORIA POLTICA Com ja hem anticipat anteriorment, la Teoria Poltica de Plat s una de les qestions ms importants del seu pensament, ja que, gaireb podrem afirmar que es tracta del motor del seu pensament filosfic. El qu vol fer Plat s acabar amb el sistema democrtic imperant a Atenes, amb caracterstiques tan prpies com el fet de que alguns dels crrecs importants sn sortejats. Plat afirmar que aquesta no s la millor forma de garantir l'eficcia poltica i per aix proposa un sistema poltic alternatiu seguint uns principis ja establerts a Esparta, on els crrecs siguin ostentats per aquells que estiguin ms capacitats (Aristocrcia: El Govern dels Millors),. Aqu intervindr la triple divisi de l'nima, ja que la preparaci de cada individu dependr de quina sigui l'nima que cada individu tingui ms desenvolupada.


17

Aix, aquells que tinguin l'nima Racional ms desenvolupada hauran de ser destinats a formar part de la Classe Governant per poder dirigir la ciutat, degut a que tenen una major capacitat cognitiva (Filsof-Rei); aquells que tinguin l'nima Irascible ms desenvolupada hauran de ser destinats a formar part de la Classe Guerrera per defensar la ciutat; finalment, aquells que tinguin l'nima Concupiscible ms desenvolupada hauran de ser destinats a formar part de les Classes Productives, i abstenir-se d'intentar regir els destins de la ciutat. Els savis tindran aix un paper enorme dins l'estructura de l'Estat ja que seran ells els encarregats de dirigir-lo. Per aix hi haur una qesti fonamental dins la ciutat ideal dissenyada per Plat: L'Educaci. Cada individu ser educat segons la seva capacitat donant la major importncia a les virtuts prpies de cada classe social (La prudncia pels governants, la fora pels guerrers, i la moderaci pels productors). Aix s'aconseguir una vida feli, d'acord amb les diferents virtuts. la Justcia ser aix definida com el perfecte equilibri entre les diferents classes socials. Plat prendr d'altres mesures tamb amb objectius morals. Establir una absoluta igualtat entre homes i dones i tindran les mateixes oportunitats. La instituci familiar quedar dissolta amb la intenci que ning no consideri els fills o els pares com a propis, sin comuns (evitant-se aix l'assassinat), facilitant al mateix temps la important tasca de l'Educaci que estar en mans de l'Estat. De la mateixa forma i amb un objectiu similar, s'abolir la propietat privada, eliminant-se l'altre gran mal de la ciutat: el robatori. Aquesta s la base fonamental de l'Estat Platnic definit com a Aristocrcia, ja que el govern s en mans dels millors; les diferents classes socials de les que parlvem sn classes de poder poltic i no pas classes econmiques. Posteriorment Plat analitza els diferents estats possibles, seguint l'ordre que seguiria de forma natural el procs de degeneraci poltica: . Aristocrcia o Monarquia. El govern est en mans dels ms capacitats per fer-ho. La diferncia entre l'Aristocrcia i la Monarquia ve donada pel nombre de governants (un a la Monarquia, un grup a l'Aristocrcia). s l'nica forma justa de govern. . Timocrcia. El govern est controlat pels militars. No s un govern dolent en s, per donar pas a l'Oligarquia. . Oligarquia. Una petita minoria, l'lite econmica, controla el poder i els seus abusos fan que el poble prengui el poder per la fora instaurant-se una Democrcia. . Democrcia. El Govern s en mans del poble, per la massa no est preparada per governar, i, en realitat, es tracta d'una Anarquia que permet que el ms demagog es faci fcilment amb el poder instaurant-se una Tirania. . Tirania. s la pitjor forma de govern, ja que la ciutat s en mans d'un individu que t com a mxima preocupaci el b particular en lloc del b pblic. 2.2.6. TICA Dins la visi tica de Plat, el qual es preguntar per all que s bo per l'sser hum, tindr una importncia singular quina s l'estructura de l'sser hum. Al ser un sser dual, all que s bo no podr ser exclusivament el coneixement, i tampoc noms el plaer. Aix ser l'equilibri del coneixement i el plaer el qu permetr a l'sser hum arribar a la Felicitat. Aix, de la mateixa forma que la Justcia ser l'equilibri entre les diferents classes socials de la Ciutat, la Virtut ser definida com l'equilibri entre les tres part de l'nima, sent la virtut el cam per arribar a aconseguir el B Suprem per a l'sser hum: La Felicitat.


18

2.2.7. ESTTICA Podria semblar a primera vista que l'Art (la Bellesa feta per l'sser hum) seria molt apreciat per Plat. En canvi, Plat rebutja l'Art, ja que es tracta de fer cpies de cpies sensibles, doblement allunyades de la Realitat Intelligible. Parallelament, Plat far fora de la seva ciutat als poetes que mostren deus plens de vicis i defectes com els humans, ja que aix no pot ser mai veritat. 2.2.8. TEOLOGIA s tracta d'un aspecte menor, ja que el pensament de Plat anticipa moltes de les qestions prpies d'autors posteriors per sense mostrar clarament la figura d'un Du. La divinitat hi s present, per de forma difosa sense mostrar-se clarament. Aspectes de la Idea de Bellesa o el Demirg aix ho mostren. Tot i aix no ser difcil convertir-lo en un autor cristi. 2.2.9. IMPORTCIA DE PLAT AL LLARG DE LA HISTRIA Whitehead afirm que tota la Filosofia Occidental no s ms que notes a peu de pgina de la filosofia de Plat. La frase s encertada ja que ser Plat qui marqui les regles del joc filosfic a Occident. A ms a ms, ja sigui directa o indirectament a travs del seu deixeble Aristtil, el seu pensament ser el centre de l'univers filosfic durant ms de 2000 anys. La instituci creada per Plat: lAcadmia, tindr una llarga existncia fins el segle V d.C. quan ser tancada, tot i que, en certa mesura el seu pensament anir pitagoritzant-se. Com ja hem dit, la primera influncia del pensament de Plat la rebr Aristtil, per, ser a partir de les obres de Plot i St. Agust (qui s'encarregar de fer-lo compatible amb el Cristianisme) quan el pensament de Plat, malgrat noms conservar-se un petit fragment del Timeu, ser hegemnic fins als segles XI - XII quan es recuperi l'obra aristotlica a travs de la Escuela de Traductores de Toledo.

La fugida dels savis grecs de Constantinoble a Itlia al segle XV, degut a latac dels turcs far que Occident recuperi lobra platnica i permetr linici a Itlia duna srie de moviments filosfics de caire Neoplatnic sent Lorenzo Valla, Marsilio Ficino, Pico della Mirandola... els mxims exponents. La Nova Cincia a partir de Coprnic, i la Nova Filosofia Moderna, a partir de Descartes, faran que el pensament Platnic abandoni definitivament lavantguarda del pensament, per com deia Whitehead, continua marcant-nos les regles del joc.


19

2.3. ARISTTIL: LA FILOSOFIA DEL SETIT COM Aristtil (384-322 a C) no ser un ciutad d'Atenes, ja que era originari de Macednia. Va anar a estudiar a l'Acadmia de Plat a Atenes on, posteriorment, hi va ser professor durant prop de 20 anys. Aix va determinar que el seu pensament tingus una arrel profundament platnica: aix, inicialment el seu pensament ser totalment platnic, per, poc a poc, anar adquirint el seu pensament trets diferenciats del pensament del seu mestre Plat. Desprs de la mort de Plat, Aristtil abandonar l'Acadmia al no ser nomenat director, i tornar a Macednia per fer-se crrec de l'educaci d'Alexandre el Gran. Quan aquest arriba al poder tornar a Atenes on fundar la seva prpia escola: el Liceu. Al cap d'un temps, Alexandre va conquerir tota Grcia, Prsia, i va arribar fins el riu Indo. Al morir aquest, Aristtil ser acusat d'espionatge a favor de Macednia, i fugir d'Atenes per evitar ser ajusticiat, tal i com ho va ser Scrates, morint l'any segent a l'exili.

Bust dAristtl

2.3.1. ITRODUCCI Aristtil va escriure dos tipus d'obres: Exotriques (destinades al pblic) les quals s'han perdut, i Esotriques2 (destinades a la circulaci interna dins del Liceu) que sn les que actualment es conserven, les quals van ser ordenades per Andrnic de Rodes al segle I a C. Jaeger va adonar-se a principis del s. XX que l'ordenaci efectuada per Andrnic, la qual havia estat acceptada per tothom des del segle XI, s molt imperfecta ja que comet greus errors cronolgics en la seva ordenaci, sense tenir en compte l'evoluci del pensament aristotlic que inicia el seu pensament des de postures platniques.

2 Aquests sn els textos que ens han arribat.


20

Tamb seria interessant afegir que el motor que determina el pensament d'Aristtil s acabar de forma definitiva amb la polmica entre Herclit i Parmnides respecte a la coexistncia de l'sser i el moviment, polmica que no havia estat superada per Plat, ja que aquest separar els ssers (Mn Intelligible) dels mbils (Mn Sensible) per sense fer-los compatibles com ser la intenci inicial del pensament d'Aristtil. 2.3.2. METAFSICA Com ja hem assenyalat, quan Aristtil inicia el seu pensament, la polmica entre Herclit i Parmnides s encara viva. Aix aquesta polmica ens mostra la impossibilitat de fer compatibles l'sser i el moviment. Herclit accepta l'existncia del moviment, per els ssers no sn estables. En canvi Parmnides assenyala l'existncia d'un sser estable, per sent totalment impossible el moviment o el canvi. A ms a ms hi havia un tret com dels dos pensaments: el coneixement s totalment impossible. Com ja hem assenyalat, la soluci platnica no ser efectiva, ja que separar els ssers dels mbils, mostrant, encara, una postura filosfica incapa de fer compatibles l'sser i el moviment. Aristtil ho solucionar afirmant que L'sser es diu de diverses maneres. Amb aix el que diu s que el moviment no seria des d'un sser rgid al No-sser, sin des d'un sser especfic a un altre, ja que hi ha diferents formes de ser. A aquestes diferents formes de ser les anomenar Categories, les quals seran dividides en dos grans grups: . La Substncia. s l'autntic sser, definida com all que pot existir per s sol. . Els Accidents. Sn les diverses formes de ser de la substncia. Sn 9: Quantitat, Qualitat, Relaci, Lloc, Temps, Posici, Estat, Acci i Passi. Com hem vist, la substncia s l'autntic sser ja que els accidents sn les diverses formes de ser de la Substncia i sense la qual, aquests no tenen sentit. Per aix, la Metafsica, que ser definida com la Cincia de l'sser en quant a sser, estudiar la substncia ja que aquesta s l'sser. En un principi, quan encara era platnic, Aristtil afirmar que la substncia s l'universal, per posteriorment, canviar de parer i afirmar que la substncia s el particular, el qual s el compost de Matria i Forma. Entenem per Forma all que fa que un objecte sigui el qu s (universal) mentre que la Matria s all que fa que un objecte sigui qui s, s a dir, la Matria s l'element individualitzador. Per la substncia no s la Forma, ni la Matria, sin el compost de Matria i Forma. Aix veiem que Aristtil uneix exactament all que Plat separava; Plat afirma l'existncia d'elements universals i materials, per separats formant dos mons, mentre que Aristtil afirma que aquests dos elements (universal i matria) formen una unitat indissoluble a la qual anomena substncia. Per aix, l'autntic sser s el particular, el compost de Matria i Forma. Mai no trobarem Matria sense Forma, i mai no trobarem (excepte en un cas molt especial) Forma sense Matria. Aquesta s la diferncia fonamental entre la concepci de l'sser de Plat i d'Aristtil. Tot i aix, veur que s tan important la Forma que, de vegades, l'anomenar Substncia Segona.


21

El propi Aristtil s'encarregar de criticar el pensament de Plat sobre la separaci dels elements universals respecte dels materials afirmant el segent: . Les Idees sn una reduplicaci absurda dels objectes sensibles. . Condueixen a l'admissi d'Idees no admisibles des del sentit com. . No aporten res de nou a l'explicaci del Mn Sensible. . s impossible que les essncies existeixin separades dels objectes dels quals sn essncia. Com podem veure el pensament d'Aristtil s clarament diferenciat del pensament de Plat, per no totalment oposat a la seva visi de l'sser, ja que Aristtil tamb troba elements materials i universals en els diversos ssers, per sense separar-los radicalment en dos mons com fa Plat, fent que la darrera crtica al pensament de Plat sigui la ms important, afirmant que l'sser s un compost de Matria (element material) i Forma (element universal). 2.3.3. EL CAVI O EL MOVIMET Fins ara hem analitzat el problema de l'sser sense fer cap tipus de referncia a l'altre element de la Polmica entre Herclit i Parmnides com seria el problema del moviment o canvi. Herclit afirmava que el moviment era totalment imprevisible cosa que dificultava, fins fer impossible, el coneixement, mentre que Parmnides afirmava la impossibilitat del moviment. Aristtil afirmar que el moviment s possible, per no s cert que el moviment sigui totalment imprevisible, ja que els ssers noms poden arribar a ser, all que poden arribar a ser. Aix definir Potncia com les possibilitats futures d'un sser i Acte com all que un sser s. Moviment ser, doncs, el pas de la Potncia a l'Acte o dit d'una altra forma, el moviment ser definit com l'actualitzaci de les potncies de l'sser en acte. Amb aix Aristtil mostra que el moviment s perfectament previsible, i, per tant, la pretensi del pensament d'Herclit de creure en un moviment imprevisible que ens porta a la impossibilitat del coneixement, s totalment injustificada. La polmica est totalment superada, tant en el terreny de l'sser, com en el terreny del moviment. Si intentem relacionar el problema del moviment amb el problema de l'sser ens adonem que les definicions d'acte i de Forma coincideixen ja que tant lacte com la Forma sn el que determinen que un sser sigui el qu s. Al mateix temps, veiem com all que determina les possibilitats futures d'un sser s la seva Matria, de tal forma que si trobssim un sser immaterial, aquest seria immbil, ja que no tindria potncies. Una altra qesti interessant ve donada per intentar trobar qu s primer, si l'acte o la potncia, adonant-se Aristtil del fet segent: per poder ser alguna cosa en el futur, s'ha de ser abans alguna cosa en el present, per tant, per poder tenir potncies cal tenir abans acte, fent que l'acte sigui anterior a la potncia, determinant aix que l'univers sigui infinit en el temps: no ha estat creat, sin que existeix des de sempre.


22

Aristtil far dues classificacions diferents sobre els tipus de moviment o de canvi: 1. Canvi Substancial. s aquell canvi que afecta a la substncia, s a dir, s aquell

canvi que fa que un objecte deixi de ser all que s. Naturalment, aix es produeix, quan l'afectada s la Forma.

2. Canvi Accidental. s aquell canvi en el que l'objecte no deixa de ser all que s. Una segona classificaci seria la segent: a) Generaci-Corrupci. s el canvi del naixement i la mort de l'sser. s tracta,

doncs, d'un canvi substancial. b) Traslaci. s el canvi que afecta a les categories de temps i espai. s un canvi accidental.

c) Augment-Disminuci. s el canvi que afecta a la categoria quantitat. s tamb un canvi accidental.

d) Alteraci. Afecta a la resta de categories accidentals. Es tracta dun canvi accidental.

Una altra qesti important s que el moviment s etern, i que tot all que es mou s mogut per un altre, fet que ens obliga a considerar la necessitat de l'existncia d'un Primer Motor que sigui immbil. Abans ja hem parlat de la possibilitat d'un sser immaterial, el qual seria Acte Pur, i per tant immbil, mentre que ara, Aristtil ens ha mostrat la necessitat de la seva existncia com a iniciador del moviment com a Primer Motor Immbil: Du (segons la tradici cristiana). Aix estar estretament relacionat amb la visi de l'univers d'Aristtil, element molt important del seu pensament, ja que ser la visi del mn acceptada fins l'obra de Coprnic al s. XVI. Aristtil afirmar que la Terra s immbil al centre de l'univers, mentre que la resta del mn gira al seu voltant. El Primer Motor s fora de l'univers el qual, de forma indirecta (com per amor) fa que l'esfera de fixes marqui l'inici del moviment, i aquest es vagi comunicant a la resta d'esferes interiors:

Model Geocntric


23

Aristtil estableix una jerarquitzaci de l'univers dividint-lo en dues zones diferenciades:

. Mn Sublunar. s la regi de l'univers compresa entre la Terra i la Lluna (sense incloure-la). s el mn de la generaci i corrupci, formada pels quatre elements d'Empdocles (terra, aigua, aire i foc), sent el moviment propi d'aquest mn el rectilini uniformement accelerat (MRUA).

. Mn Supralunar. s la regi que hi ha ms enll de la Lluna. s format per la Quintaessncia (ter) i el moviment propi d'aquest mn s el circular i uniforme (MCU).

Finalment, Aristtil intenta trobar quines sn les causes dels diversos ssers, trobant-ne les segents: . Causa Material. s la Matria i element individualitzador. . Causa Formal. s la Forma i element universal de l'sser. . Causa Eficient. s l'sser exterior que fa possible l'sser. . Causa Final. s la ra i finalitat de l'objecte. La causa ms important per Aristtil s la Causa Final, i, per aix de vegades, l'anomenar Causa Primera, ja que s la que determina en major mesura la realitat de l'sser. Si intentem trobar quines sn les causes d'un objecte particular (El David de Miquel Angel) tindrem: Causa Material: el marbre; Causa Formal: esttua; Causa Eficient: Miquel Angel; Causa Final: la Bellesa. Aqu caldria analitzar amb ms atenci la Causa Material, ja que en nombroses ocasions s'afirma que la matria d'un objecte s una Substncia (ferro, fusta, llana...) i per tant un compost de Matria i Forma. Per aix Aristtil distingir entre Matria Primera (La matria que posseeix un objecte, totalment incognoscible i que no canvia malgrat tots els canvis que afecten a l'objecte, ja siguin canvis substancials o accidentals) i Matria Segona que seria aquesta Substncia Material de la que parlvem (fusta, ferro...). 2.3.4. LGICA A l'hora de considerar les categories es pot arribar a elles des de dos punts de vista diferents. Des del punt de vista de l'sser (Metafsica) o des d'un punt de vista lingstic (Lgica). Aix definirem substncia com all que pot ser subjecte d'una oraci, i accidents com els diferents predicats de la substncia. La casa s molt gran. La casa (substncia) molt gran (categoria de quantitat). Aix ens portar directament al concepte de proposici, definida com la mnima informaci plena. De proposicions n'hi ha de quatre tipus segons les dues dades segents: afirmativa-negativa, universal-particular. Aix arribem al raonament sillogstic el qual tindria la segent estructura tpica: Tots els homes sn mortals Scrates s un home -------------

Scrates s mortal.


24

Veiem com l'estructura del sillogisme s deductiva, per necessitem una inducci prvia per arribar a les premises, sense la qual la deducci seria impossible (el coneixement, com veurem posteriorment). Un grup de les premises a les quals s'arriba s el dels axiomes (veritats indemostrables per evidents) destacant-hi entre ells el principi de no contradicci: Res no pot ser i no ser alguna cosa al mateix temps, no sent solament un principi lgic sin que tamb s un principi metafsic que afecta a l'sser. 2.3.5. COCEPCI DE LIMA Una de les diferncies fonamentals del pensament d'Aristtil respecte al de Plat, la trobem a la Concepci de l'nima. Aix, mentre Plat considera que l'nima de l'sser hum s immortal i pot viure separada del cos, ja que el seu estat natural s el Mn Intelligible, allunyada de la realitat sensible, Aristtil reprn el concepte d'nima simplement com all que possibilita la vida a un cos, independentment de si s material o no. Segons Aristtil l'nima s material, i per tant mortal, completament allunyat del pensament de Plat i del Pitagorisme. A ms a ms, Aristtil no reflexionar noms sobre l'nima humana, sin que tamb ho far sobre les diferents nimes de la resta d'ssers vius, ja que, en definitiva, Aristtil tindr un gran inters per la Biologia. Aix afirma que hi ha tres tipus d'nimes: . nima utritiva. s l'encarregada de proporcionar aliment i reproducci. La tenen tots els ssers vius, i s la prpia dels vegetals. . nima Sensitiva. s la que permet interactuar amb el medi exterior. s la prpia dels animals. . nima Racional. s la ra i la intelligncia. Exclusiva de l'sser hum. Dividida en dues parts: . Intellecte Agent. s l'element immaterial i immortal de l'nima. Per no s

individual, sin com. Per aix, res que sigui individual sobreviu a la mort. . Intellecte Pacient. s l'element material i mortal de la intelligncia. El coneixement t el segent procs: Quan l'objecte impacta els nostres sentits, l'Intellecte Agent projecta sobre l'Intellecte Pacient la Forma o essncia de l'objecte. Aix, el coneixement, a l'igual que per a Plat, s un coneixement d'universals, per a diferncia d'aquest, el coneixement no s possible al marge de l'experincia. Si no hi ha experincia, l'Intellecte Agent no projecta res sobre lIntellecte Pacient, fent impossible el coneixement. Aix, podem dir que l'Intellecte Agent s coneixement en acte, mentre que l'Intellecte Pacient s coneixement en potncia, i podrem definir el coneixement com l'actualitzaci del coneixement en potncia de l'Intellecte Pacient, grcies a l'Intellecte Agent.


25

2.3.6. TICA L'estudi de l'tica sempre est relacionat amb la conducta humana a partir dels principis del B i del Mal. Aix Aristtil afirma que no hi ha noms un B sin que hi ha diferents bns, definint el concepte de B a partir de la finalitat de les accions. Ning no tendeix al mal, ja que el B s el motor de les accions humanes, s a dir, l'sser hum tendeix a la seva felicitat, ja que la felicitat ser aquest motor de les accions humanes. Hem d'admetre, per, que s un concepte difcil de definir. Aquest b ha de ser d'acord amb la natura prpia de l'sser hum. All que diferencia l'sser hum de la resta d'ssers s la seva intelligncia, la capacitat racional. Per aix l'sser hum noms ser feli si realitza l'activitat intellectual; l'sser hum feli viu b i t una conducta correcta. Per tamb admet que s necessari un cert nivell de benestar material per poder garantir aquesta felicitat. Hi ha un altre concepte molt important dins la concepci tica d'Aristtil: La virtut, que podria ser definida com el cam propi per aconseguir la felicitat. De virtuts n'hi ha de dos tipus: . Virtuts tiques: Sn les virtuts morals com la fora, la justcia... . Virtuts Dianotiques: Sn les virtuts intellectuals com la saviesa, la prudncia... Tota virtut neix de l'hbit, cap virtut s apresa naturalment. Cal cultivar-la, ja que sense aquest treball voluntari i lliure, la virtut no s possible. Per aix Aristtil no compartir la visi de Scrates que afirmava que noms cal saber qu s el B per actuar de forma correcta. Aristtil corregir aquesta visi afirmant que no hi ha prou amb saber qu s el B per actuar de forma correcta, cal voler actuar de forma correcta. Finalment, a l'hora de considerar quina s l'actitud virtuosa caldr tenir en compte que la virtut ser definida com el terme mig de dos extrems viciosos (per excs o per defecte); per aix, la virtut ser acceptada sempre com a sinnim de moderaci. 2.3.7. POLTICA A l'hora d'analitzar el pensament poltic d'Aristtil cal tenir en compte que era un Meteco (estranger) sense cap tipus de dret poltic a Atenes. Aristtil no compartir la visi de Plat sobre la Democrcia, ja que ser partidari del sistema democrtic, per crtic amb la Democrcia implantada a la Ciutat d'Atenes. Aix afirmar, que a l'igual que la virtut era definida com el terme mig, la classe social que hauria d'ostentar el poder s la classe mitja (l'intermig entre rics i pobres). Considerar els diferents estats poltics segons les variables Bo-Dolent segons es preocupin dels interessos pblics o privats i Govern d'un-d'uns quants-de tots:

Un Uns quants Tots

Bo Monarquia Aristocrcia Politeia

Dolent Tirania Oligarquia Demaggia


26

L'sser hum s un sser social per natura. (L'Home s un animal poltic). Per aix hem de dir que la societat no s un fet artificial. L'sser hum est cridat a viure en societat, degut a la seva natura biolgica, al no ser autosuficient, es veu obligat a collaborar amb d'altres ssers humans i formar grups socials, entre els que destaca, per ser la millor forma d'administrar un Estat, la Ciutat-Estat (La Polis). L'Estat t l'objectiu de garantir la bona vida als ciutadans, i aix possibilitar que els ciutadans siguin felios. (Com veiem tica i poltica estan profundament relacionats en el pensament d'Aristtil).

2.3.8. ESTTICA

Aristtil no compartir la visi negativa de Plat respecte l'Art, sin que l'apreciar com un fet positiu. A l'analitzar-lo hi troba els segents trets caracterstics:

. La Mmesi. L'Art copia la natura, per l'artista t l'habilitat de, partint de particulars, plasmar l'universal dins la matria.

. La Catarsi. Determinades disciplines artstiques (Msica, Tragdia) provoquen en l'espectador una purificaci de l'nima degut a la seva bellesa.

2.3.9. TEOLOGIA

A l'hora de parlar de Du cal dir que el Du d'Aristtil s un Du que s fora d'aquest univers (s immaterial) i s el responsable indirecte del moviment (Primer Motor Immbil), ja que Du no seria la Causa Eficient del moviment, sin la seva Causa Final. (Du mou com per amor). Du, com acte pur que s, s perfecte, ja que s la forma viva ms perfecta possible, la intelligncia, i t com a objectiu pensar sobre ell mateix. Es tracta, doncs, d'un Du que no interv en aquest mn, negant l'existncia de la providncia divina.

2.3.10. IMPORTCIA D'ARISTTIL AL LLARG DE LA HISTRIA

El Liceu va tenir una llarga vida com a centre d'estudis filosfics, i ser des del Liceu on es publicaran les obres d'Aristtil al segle I a C. Aquests textos dAristtil es van perdre per a lOccident Cristi, tot i que tant la Europa Ortodoxa, com lIslam van conservar les obres dAristtil al llarg de tota lEdat Mitja. A partir dels segles XII-XIII, l'obra Aristotlica es recupera per a l'Occident Cristi, des de l'Islam, grcies a La Escuela de Traductores de Toledo, partint dels comentaris d'Averrois; hi haur un intent important d'oblidar l'Averroisme i convertir Aristtil en un autor compatible amb el pensament cristi. Aix ser aconseguit per St. Albert el Gran i St. Toms d'Aquino, fins al punt que el Tomisme ser acceptat com la Doctrina Oficial de l'Esglsia Catlica fins als nostres dies. Ser Aristtil un dels autors ms importants de la Histria al formular el primer sistema cientfic, vigent durant ms de 2000 anys, fins ser substitut pel sistema de Newton. Cal dir que la vigncia de la Filosofia Grega s'acabar amb Descartes, el qual iniciar ja la nova etapa de la Filosofia Moderna. Finalment, destacar que no va ser fins al segle XX, quan Jaeger s'adon dels enormes errors cronolgics realitzats per Andrnic a l'hora d'ordenar els textos aristotlics, fet que ha obligat a reinterpretar el pensament d'Aristtil corregint-hi aquests errors.


27

2.4. LA FILOSOFIA HELLESTICA I ROMAA (EPICUR)

Entenem com a Filosofia Hellenstica, el pensament grec posterior a la creaci de l'Imperi Macedoni d'Alexandre el Gran, i que tindr continuitat dins l'poca Romana, ja que Roma, desprs de conquerir Grcia, adoptar la seva Religi i el seu pensament filosfic, fins arribar a ser digna successora. Comencem l'anlisi del pensament Hellenstic amb Epicur i l'Epicureisme.

2.4.1. EPICUR I L'EPICUREISME

Epicur s un dels filsofs ms destacats del perode Hellenistic, el qual, sent fora proper en el temps del pensament clssic de Plat o Aristtil, viu un context filosfic i poltic fora diferent. En primer lloc, i pel que fa a la poltica, Grcia ha perdut lestructura poltica basada en la polis com a Ciutat-Estat.

Bust dEpicur

2.4.1.1. ITRODUCCI

La figura ms original entre els filsofs que representen el nou horitz intel.lectual de lpoca hellenstica s Epicur (341-270 a C). Epicur vivia amb els seus deixebles al jard. Epicur i els seus amics feien al jard una vida extraordinriament moderada, i el tipus de convivncia que mantenien deixava veure la influncia del carcter amable i geners del fundador. Eren coneguts com els del jard, per la seva forma especial de conviure. Per aix sorprn la fama que, al llarg de la histria, ha tingut posteriorment lepicureisme. Efectivament, ser epicuri semblava que estava unit a una forma de vida en qu imperaven els desitjos incontrolats i el plaers, res ms lluny de la realitat del pensament dEpicur. Com es va forjar aquesta llegenda no deixa de ser un exemple ben interessant de les tergiversacions i les manipulacions de qu, de vegades, sn objecte les opinions i els esdeveniments que determinen la vida.


28

Alexandre el Gran, malgrat la curta durada del seu Imperi, ha canviat de forma definitiva la poltica grega (la polis desapareix sent absorvida per lImperi). Pel que fa a lelement filosfic, els autors hellenistcs es preocupen per elements ms prctics que els del Perode Clssic, ja que la preocupaci fonamental daquest perode ser aconseguir una bona forma de viure. La felicitat i les diverses formes dentendre-la i d'aconseguir-la ser la preocupaci clau.

No hem doblidar quines sn les influncies filosfiques anteriors que t Epicur, i entre totes destaca el pensament atomista de Demcrit. Sha arribat a definir el pensament epicuri com la uni de latomisme fsic de Demcrit, les conseqncies que aquest t a nivell tic i la necessitat de trobar la felicitat com a element propi de la Filosofia Hellenstica.

2.4.1.2. TICA

Epicur remarca la importncia del cos com a fonament de la nostra existncia. Probablement, amb aix soposava al platonisme que, dacord amb la tradici de la mstica rfica i pitagrica, afirmava que el cos ja s una tomba. El punt de vista epicuri consistia a acceptar que el cos, amb totes les seves limitacions, s lnica realitat que som i que, per tant, s la veritable mesura de les coses. Aix no obstant, aquesta mesura no s noms una cosa intel.lectual, com semblava que deia la dita del sofista Protgores. El cos i les seves necessitats simples i elementals sn la garantia originria del nostre benestar; per tant, el plaer del cos s un ndex que marca la nostra manera destar en lexistncia. Epicur no intenta dissimular aquesta presncia de la corporetat, sin que, efectivament, laccentua, en reconixer un fet fsic en el qual la natura ens marca els seus propis lmits. Plaer i dolor sn, doncs, els dos principis fonamentals de lexistncia. La construcci duna filosofia que vulgui erigir-se sobre fonaments slids cal que parteixi daquest fet. El que pretn Epicur s la recerca del plaer ents com a fugida del dolor. Epicur s, aix, partidari del plaer moderat.

El cos no s una tomba, sin font de vida i base per edificar la solidaritat. El reconeixement del plaer i del cos com a origen dun projecte de saviesa necessita determinades orientacions: En primer lloc, cal organitzar els desitjos que constitueixen un motor de lexistncia. Els desitjos actuen sobre un mn real, sobre una societat establerta. Sovint, la capacitat de desitjar no s limpuls que aspira a ideals de convivncia i concrdia, sin que est deformada per les possibilitats amb qu el mn social es presenta per ser desitjat.

Tipus de desitjos:

. aturals i necessaris: els que eliminen el dolor, com la beguda i el menjar.

. aturals per no necessaris: els que noms acoloreixen el plaer, per no extirpen el dolor, com els aliments refinats.

. i naturals ni necessaris: per exemple, les corones i les esttues.


29

Tenint aix present caldr saber escollir, i aquest ser un dels eixos centrals del seu pensament. Els anomenats desitjos falsos, que no estan acompanyats de la natura, constitueixen un mn imaginari que, per un procs patolgic, pot acabar esdevenint el nostre nic mn. Quan aquest mn desapareix, per latzar i per la inconsistncia de tot el que no es fonamenta en la natura, podria donar-se el cas que hagussim oblidat aquest mn propi, el mn natural.

Estar en el mn vol dir, consegentment, saber escollir. En aquest sentit, el cos tamb ajuda a trobar els desitjos adequats; per les tries que es facin cal que contribueixin a lautarquia i lautosuficincia de la persona. Aquesta afirmaci del propi jo enfront de les possibilitats naturals o antinaturals amb qu es presenta el mn en qu vivim, s un indici que hem assolit un equilibri que Epicur, seguint Demcrit, anomena amb el terme atarxia, que significa serenitat de lnima.

El plaer resta en un lloc gaireb asctic i t ben poca relaci amb la crtica que sha fet a lexcs epicuri. De tota manera, Epicur no deixa de presentar una posici molt radical en formular aquesta defensa del plaer.

La intel.ligncia constitueix la veritable excel.lncia o virtut, i della broten totes les altres qualitats solidries dels ssers humans. Lafany de riquesa de lsser hum ha de ser tamb controlat per aquesta intel.ligncia.

La teoria del plaer sembla que indica un cert predomini de legoisme, aix com dels interessos individuals. Si el cos s el nostre fonament, el plaer i el dolor sn les manifestacions duna sensibilitat preocupada sempre pels propis xits o fracassos. Lamistat, aix no obstant, ens treu de nosaltres mateixos i ens projecta vers els altres. No es tracta tan sols del fet que puguin ser amics els membres de la comunitat dels deixebles dEpicur. La imatge duna amistat que presideix la uni en la felicitat de tots els ssers humans s lexpressi del cosmopolitisme hel.lenstic.

Per lamistat no s, com el plaer, una cosa natural. Tota amistat s desitjable per ella mateixa per t lorigen en la utilitat (Gnomologion, 23). La utilitat crea una mena de vinculaci que substitueix la falta dun principi natural que la fonamenti. Aix doncs, lamistat apareix com un comproms que ens fa solidaris.

2.4.1.3. FSICA

Aquest projecte tic shavia de compaginar amb una interpretaci del mn i de les forces que el governen. Perqu si, efectivament, el mn estava supeditat a certes forces i en la ment dels ssers humans hi dominava la por daquests poders estranys, no es podien assolir ni lautarquia ni la pau interior. Aix doncs, cal allunyar totes les supersticions que hi ha en la ment. Els dus poden existir, per no es preocupen dels ssers humans i viuen en un altre mn que no t cap connexi amb el nostre.


30

Epicur pretn alliberar-nos de les dues grans pors a qu senfrontava el mn grec: la mort i el dest. No existeix cap dest establert per a nosaltres. Aquesta idea soposa a qualsevol concepci fatalista segons la qual tota la nostra vida estaria predeterminada per aquestes forces superiors. La idea de la providncia que trobarem en els estoics senfronta a un aspecte essencial de lepicureisme. No existeix el dest. De la mateixa manera que cal alliberar-se dels dus, tamb cal alliberar-se de la idea de la mort com a causa dintranquil.litat i dinfelicitat. Aquesta tamb s una de les qestions centrals del pensament dEpicur. No hem de tenir por de la mort, ja que la mort no s ms que labsncia de sensacions, i, per tant, la mort no representa res per a nosaltres. No hi ha vida ms enll de la mort, i aix s el que ens ha de tranquilitzar per sobre de tot. Quan nosaltres estem, la mort no hi s, i quan la mort s nosaltres no hi som. La doctrina atomista serveix a Epicur per sostenir la seva concepci del mn.

El seu principi fonamental s que no hi ha res que neixi del que no s perqu, si aix passs, les llavors no haurien estat necessries. Lunivers sempre ha estat com ara i sempre ser aix. No hi ha res ms que els cossos i lespai buit. Coneixem els cossos per la sensaci, en la qual han de fonamentar-se els raonaments per tal darribar al que encara no coneixen. Els cossos estan formats per parts indivisibles anomenades toms, tal com havia sostingut Demcrit. Els toms tenen tres propietats que els diferencien: extensi, forma i pes. Es mouen verticalment damunt cap avall. Aquest moviment s etern i, de vegades, presenta una desviaci en la seva direcci vertical. Aquesta declinaci dels toms introdueix un principi de llibertat. Lnima est feta dtoms molt subtils, rodons i llisos, i podrien comparar-se amb lal que ens surt dels pulmons. s material, perqu si fos immaterial no podria influir en el cos. Els batecs del cor sn la prova daquest moviment de lnima, que resideix, sobretot, en la cavitat torcica.

Lnima, com a manifestaci de la racionalitat, t tres facultats: la sensaci, la ment i la ra.

. La sensaci ens posa en contacte amb el mn i constitueix el fonament de tots els nostres coneixements.

. La ment s la capacitat de construir mons imaginaris, que mantenen una relaci amb el mn sensible don procedeixen.

. La part racional o logos s la que t a veure amb el llenguatge i amb la comunicaci del coneixement.

Lnima, com que s material, tamb sesvaeix amb el cos i els seus toms es perden en lespai. Aix doncs, no t sentit una immortalitat personal, ni tampoc la idea de premis o cstigs que poguessin tenir lloc desprs de la mort.

2.4.1.4. LGICA O TEORIA DEL COEIXEMET

Epicur va dividir la seva filosofia en tres parts: tica, Fsica i Cannica. Aquesta darrera es refereix, sobretot, a un criteri del que s veritable. La Cannica, o Lgica, ha destablir els cnons que regeixin i orientin les formes de coneixement.


31

La sensaci prov duna afluncia dtoms molt fins i veloos. Aquest corrent produeix en nosaltres dols o simulacres (edolon) que han penetrat pels ulls i sassemblen als objectes sensibles. Les sensacions van acompanyades de sentiments o afectes que es desperten en nosaltres i que estan connectats amb la nostra experincia. Per potser el criteri ms interessant s el de les anticipacions (prolepsis). Aquest concepte presenta lexistncia dun territori interior que completa i modifica tot el que ens arriba de fora. Les anticipacions romanen en la memria que tenim de tota la nostra experincia en la vida. Laltre criteri o cnon sn els afectes o passions, tot el que patim o experimentem afectivament. El plaer i el dolor constitueixen i forgen un entramat essencial de la nostra manera de percebre el mn i dels nostres afectes. A travs dels afectes tenim criteris que ens orienten sobre el b i el mal. Aix doncs, els ssers humans estan sotmesos a limperi del seu propi jo. s aquest domini subjectiu el que determina moltes de les nostres actituds i la nostra manera de pensar.

2.4.1.5. IMPORTCIA DEPICUR AL LLARG DE LA HISTRIA

Tot i lalt nivell del pensament filosfic dEpicur, el rebuig i malinterpretaci del seu pensament, aix com la persecuci de la seva obra determinen que al llarg de la histria, durant molts anys Epicur sigui ignorat. Equiparat errniament amb lHedonisme, rebutjat pel seu materialisme, ser oblidat, a ligual que el seu seguidor ms important: Lucreci, ja a lpoca romana. Ser a partir del segle XVI quan, amb la recuperaci dels textos grecs es recuperaran alguns dels seus textos i pinzellades del seu pensament.

2.4.2. ALTRES ESCOLES HELLESTIQUES I ROMAES

Apart dels epicureistes, hi ha daltres escoles filosfiques en el perode Hellenstic i Rom.

. Els Cnics: Rebutgen qualsevol forma d'instituci poltica i per aix se separen de la societat, sent extremadament crtics amb aquesta. El filsof ms important ser Digenes (413-327 a C).

. Els Estoics: Consideraran que el ms important per l'sser hum s l'atarxia, s a dir, la imperturbabilitat de l'nima davant dels fets positius o negatius de la vida. Tindr el seu mxim nivell d'esplendor a Roma amb Sneca (4-65 ) i l'Emperador Marc Aureli (121-180) com a mxims representants.

. Els Escptics: Afirmen que res no es pot conixer, i, per aix, deixen de filosofar, ja que la Filosofia ja no t cap sentit. Pirr s el seu representant ms reconegut.

. L'Acadmia: L'Acadmia Platnica tindr una llarga existncia, ja que no ser tancada fins el segle V d C, per anir oblidant Plat i acabar pitagoritzant-se.


32

2.4.3. EL EOPLATOISME

s un dels moviments ms importants, i per aix mereixer una atenci especial. Al segles III i IV es produeix una reinterpretaci del pensament de Plat, en mans de Plot i St. Agust, el qual acabar convertint Plat en un autor cristi.

2.4.3.1. PLOT

El pensament de Plot (205-270) t com a novetat ms destacada l'afirmaci de la jerarquia de l'univers, sorgit de l'emanaci d'aquest a partir de l'U. L'U es pensa a s mateix, Aix provoca el naixement de la ment, que es pensa a s mateixa, i del pensament. (el Nous i l'nima Universal) Llavors es produeix un procs de descens i de degradaci que permet arribar a la matria, on sorgeix l'sser hum que ser capa d'ascendir cap a la divinitat a travs del coneixement i de l'amor (impuls ertic).

l'U

Nous nima Universal

El Mn de les Idees

El Mn Sensible

Descens (Emanaci) L'sser hum Ascens (coneixement)

2.4.3.2. ST. AGUST D'HIPOA

El pensament de St. Agust d'Hipona (354-430) s molt similar al pensament de Plot, per amb alguns canvis que fan compatible aquest pensament filosfic amb el Cristianisme. Aix l'estructura de l'univers seria la segent.

Pare

Fill Esperit Sant

El Mn de les Idees

El Mn Sensible

Descens (Creaci) Lesser hum Ascens (Coneixement)


33

Altres dos aspectes destacats seran d'una banda el tema de Fe i Ra, que ser una de les polmiques ms destacables de l'Edat Mitja. St. Agust afirmar que Fe i Ra no poden ser incompatibles, ja que noms existeix una veritat i que Du ens ha donat dues fonts per arribar-hi. Afirma tamb, per, que si alguna vegada arriben a tenir seriosos problemes d'enfrontament, la Fe s l'autntica font de coneixement. L'altra qesti a destacar s l'intent de fer compatible l'omniscincia de Du, i la llibertat de l'sser hum. Com s possible ser lliure si Du ja coneix, des de l'inici dels temps, qu far jo? Aquest s un problema delicat, ja que si acaba afirmant que l'sser hum no s lliure, afirma que l'sser hum no s responsable dels seus actes, i per tant no pot ser jutjat i castigat per les seves faltes. St. Agust ho soluciona dient que Du sap des de l'inici dels temps quina ser la meva lliure elecci.

Finalment St. Agust s creador d'una teoria poltica: la teoria de les dues ciutats: La Ciutat Terrenal i la Ciutat de Du. Aix afirma que l'nica forma vlida d'Estat s aquella que t com a fonament bsic la teoria cristiana, ja que l'Estat s l'instrument essencial de Du a l'hora de construir la Histria.


34

3. EL PESAMET MEDIEVAL

L'poca Medieval s el perode incls entre la caiguda de Roma (segle V) i la caiguda de Constantinoble (segle XV). En aquest perode podem trobar principalment dos perodes filosfics: El Neoplatonisme (segles V-XIII) i l'Aristotelisme (segles XIII-XV). No hi ha grans innovacions filosfiques, ja que tot el pensament gira al voltant d'interpretar una i altra vegada el pensament de Plat i Aristtil. La visi del mn (univers fsic) ser l'aristotlica reformada per Ptolomeu (s.I)

3.1. EOPLATOISME

Tot i que tota l'obra de Plat es va perdre, a excepci d'un breu fragment del Timeu, va ser el pensament d'origen platnic, el centre de l'univers filosfic durant la major part de l'Edat Mitja. Aquesta prdua dels originals platnics determinar que sigui la interpretaci de St. Agust, la forma principal d'entendre el pensament de Plat.

3.1.1. JOH SCOT ERIGEA

John Scot Erigena (810-877), considera la realitat combinant l'acte de creaci de forma activa i passiva. Aix afirma l'existncia de quatre possibles realitats:

- No Creada, Creadora: s Du en la seva funci de creaci, creant les Idees Platniques. - Creada, Creadora: Sn les Idees, creades per Du, per creadores de la realitat sensible. - Creada, No Creadora: s la realitat sensible. - No Creada, No Creadora: s Du, per ara amb la funci de Causa Final de lunivers.

3.1.2. ST. ASELM DE CATERBURY St Anselm de Canterbury (1033-1109) s un dels autor ms importants del pensament medieval. s el creador del fams Argument Ontolgic per demostrar l'existncia de Du:

Tots nosaltres, fins i tot els no creients, tenim dins nostre la idea que Du s l'sser ms perfecte que puc imaginar. Si aix s aix, Du ha d'existir ja que, si no fos aix jo podria imaginar-me un altre sser encara ms perfecte: el propi Du, per existint. Per tant, queda demostrat que Du, que s l'sser ms perfecte que puc imaginar, existeix.

Aquest argument s un argument a priori, ja que no s basat en l'experincia, sin que utilitzem com a centre de l'argument la definici de Du, sense tenir res ms en compte que aquesta definici. Aquest argument s molt important histricament ja que ser acceptat, entre d'altres per Descartes, Hegel i rebutjat per St. Toms dAquino i Immanuel Kant. Aquest intent de demostraci marcar l'inici de la polmica entre les demostracions a priori (basades en la definici i concepte) i les a posteriori (basades en l'experincia).


35

3.2. ARISTOTELISME

Els islmics havien conservat les obres d'Aristtil, mentre que els cristians les desconeixien. El perode de pau entre Islmics i Cristians als segles XI -XII a la Pennsula Ibrica, permetr el desenvolupament de la Escuela de Traductores de Toledo, des d'on, entre d'altres, es traduiran les obres d'Aristtil des de l'rab al llat. Aix far que el pensament d'Aristtil vagi convertint-se poc a poc en el centre filosfic, i grcies a St. Albert el Gran, i St. Toms dAquino, la nova visi d'Aristtil acabar convertint-se en la doctrina oficial de l'Esglsia Catlica com ho s encara avui en dia. Per poder entendre la visi aristotlica cristiana, caldr fer un petit esment de la doctrina aristotlica dins de l'Islam, especialment l'obra d'Averrois.

3.2.1. AVERROIS

Averrois (1126-1198) ser el comentarista ms important de l'obra d'Aristtil dins de l'Islam, i ser la porta d'entrada d'Aristtil a l'Europa del segle XII. El seu pensament s lliure de connotacions platniques i accepta plenament el pensament d'Aristtil amb tres novetats importants:

. Lunivers s etern (no creat). Aristtil no afirma l'existncia de cap Demirg, i, per tant, el mn no s creat per Du (Primer Motor).

. L'nima s mortal, noms s immortal l'Intellecte Agent, el qual no s individual.

. Existeix una doble veritat, la veritat de fe i la de ra, les quals poden ser perfectament incompatibles.

L'averroisme ser rebutjat, i els seus mxims representats perseguits, per aix, les interpretacions que es faran posteriorment seran diferents a la seva visi, per, cal recordar que aquesta ser la porta d'entrada de l'aristotelisme a l'Europa Cristiana del segle XII.

3.2.2. ST. TOMS D'AQUIO

St. Toms dAquino (1225-1274) ser l'encarregat de convertir, juntament amb el seu mestre St. Alber

Apuntes de filosofia para segundo de bachillerato

Documents

Transcript of Apuntes de filosofia para segundo de bachillerato