Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la...
Transcript of Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la...
93Acta Bot. Barc. 51: 93-125 Barcelona, 2008
APORTACIÓ AL CONEIXEMENT DELS BOSCOSMESÒFILS DE LA CATALUNYA CENTRAL, I;
FAGEDES I ROUREDES
Arnau MERCADÉ LÓPEZ 1
ABSTRACT
A contribution to the knowledge of mesic forests from Central Catalonia, NESpain, I; beechwoods and oakwoods
This paper is aimed to some of the deciduous forests occurring in Moianès, in theAuso-Segarric territory. We analized the mesic oak forests and the beech forests,through 75 new relevés. A first group of relevés corresponds to acidophilous sessileoak forests (Lathyro-Quercetum), wich belong to the Quercion roboris alliance, andmesic mixed forests of the Carpinion alliance (Doronico-Fraxinetum festucestosum).The second group includes calcicolous beech forests and mesophilous pubescent oakforests of the Fagion alliance (Buxo-Fagetum) and the Quercion pubescenti-petraeaealliance (Buxo-Quercetum fagetosum). We describe their physiognomic, floristic,ecologic and biogeographic characteristics, emphasizing the comparision with aanalogous forests of the Catalan territory.
Key words: Mesic deciduous forests, Quercion roboris, Fagion, Phytosociology,Submediterranean
RESUM
En el aquest treball tractem una part dels boscos caducifolis mesòfils del sectororiental del territori ausosegàrric, dins del Moianès i àrees properes. En particular,analitzem les rouredes de tipus humit i les fagedes, a partir de 75 inventaris inèdits.
Un primer grup d’inventaris està representat per les rouredes calcífugues de rourede fulla gran (Lathyro-Quercetum), dins de l’aliança Quercion roboris, i per boscosmixtos mesòfils pertanyents a l’aliança Carpinion betuli (Doronico-Fraxinetum festu-cetosum). El segon grup inclou fagedes calcícoles pobres i rouredes de roure martinenchumides de l’aliança Fagion (Buxo-Fagetum) i de l’aliança Quercion pubescenti-petraeae (Buxo-Quercetum fagetosum). Descrivim aquestes comunitats en base allurs característiques fisiognòmiques, florístiques, ecològiques i biogeogràfiques, enuna visió comparativa amb altres boscos similars de la resta del territori català.
Mots clau: Bosc caducifoli mesòfil, Quercion roboris, Fagion, Fitosociologia, Sub-mediterrani
1 Departament de Biologia Vegetal (Botànica), Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 645. E-08028Barcelona, Spain. E-mail: [email protected]
94
1. Introducció
El bosc caducifoli mesòfil, entès en sentit ampli (ordres Fagetalia i Quercetaliaroboris), té el seu òptim de distribució dins la província atlàntica europea. A Cata-lunya, el domini d’aquests boscos se cenyeix a l’àrea pirineoatlàntica, que comprènbàsicament les baixes valls del vessant nord dels Pirineus (baixa i mitja Vall d’Aran)(BOLÒS & VIGO 1984). Però, la influència de la província atlàntica s’observa enmoltes altres àrees de la geografia catalana, amb un empobriment progressiu enallunyar-se de l’òptim climàtic. Aquest tipus de vegetació clapeja algunes altresvalls dels Pirineus, especialment del sector oriental, com les muntanyes olositàni-ques i catalanídiques septentrionals, en l’àrea que es coneix com al front orientalhumit. Fora d’aquí, el bosc mesòfil no desapareix del tot, però la creixent adversitatde les condicions climàtiques l’enrareix cada vegada més, en un procés de dislo-cació i fragmentació (Bolòs 1993). Així, es troben representants d’aquest tipus devegetació al llarg de la resta de les serralades pirinenca i catalanídica (septentrio-nal), en forma de taques que cerquen les condicions ecològiques més favorables, toti ser molt rares al sud i a l’oest del Llobregat.
A ponent del front oriental humit, les condicions òptimes per al bosc mesòfil tambées redueixen molt, en relació amb la naturalesa eminentment calcària dels substratsi el matís continental del clima. Tradicionalment, s’havia considerat inexistent elbosc mesòfil dins de tota aquesta àrea, o molt anecdòtic. Però, aquesta consideracióes deu en part al coneixement geobotànic poc aprofundit d’aquest territori. Segonsles nostres darreres prospeccions, el bosc mesòfil no és pas rar en el territori ausose-gàrric oriental (Moianès, Lluçanès), i de manera molt més esporàdica apareix encaraen alguns punts de l’occidental (Anoia, Segarra, Bages, ...). Les altituds moderada-ment altes i la freqüència de les boires deuen explicar l’existència d’aquest bosc, quede tota manera es refugia als indrets fisiogràficament més favorables.
Al Moianès, en part dins del territori ausosegàrric i en part dins del catalanídic,són representades tres aliances de boscos humits (Fagion, Carpinion i Quercionroboris) que, tot i presentar-se sota formes poc o molt empobrides, sorprenen en eldomini dels boscos eixuts submediterranis i mediterranis. Ni més al sud ni més al’interior, seguint gradients d’ariditat creixent, no es retroba una situació com la quees dóna a l’àrea estudiada i a les contrades pròximes. Així doncs, el caràcter d’àreade confluència i de refugi d’una vegetació i una flora septentrionals, i el poc conei-xement geobotànic del Moianès afegeixen interès a aquest estudi.
En els següents apartats caracteritzem dues de les aliances de boscos mesòfilsexistents en l’àrea estudiada: les fagedes (aliança Fagion) i les rouredes calcífugues detendència mesòfila (aliança Quercion roboris), en particular les rouredes de roure defulla gran. Aquest treball forma part d’un estudi més extens sobre els boscos humitsd’aquest territori i dels seus representats catalans més propers (MERCADÉ 2005).
2. L’àrea d’estudi
El territori estudiat abraça el Moianès i les contrades properes, i correspon a un
A. MERCADÉ LÓPEZ
95
altiplà a cavall entre les muntanyes catalanídiques i la depressió central catalana, almarge oriental del territori auso-segàrric. Les altituds oscil·len entre els 400 i els1.000 m, bé que la majoria queden compreses entre els 600-800 m, conformant unpaisatge de relleus suaus. Els materials geològics pertanyen tots a l’eocè superior(era terciària). El sòcol està constituït per margues, sobre les quals s’hi troba unasuccessió de materials també calcaris: margues sorrenques, molasses i estrats decalcàries horitzontals o quasi horitzontals. Les diferents resistències dels materials,junt amb el desenvolupament d’una xarxa hidrogràfica complexa, ha donat lloc avalls força encaixonades entre planes o costes elevades, que propicien microclimesespecials, importants perquè creen condicions adequades per als boscos que tractemen aquest treball.
La xarxa hidrogràfica pertany majoritàriament a la conca del Llobregat (a travésde les conques secundàries del riu Calders i de la riera Gavarresa), de manera quebona part dels cursos d’aigua corren cap a l’oest, seguint la inclinació de l’altiplà.Els sectors meridional i sud-oriental, però, aboquen les aigües a la conca del Besòs,a través del Tenes, i l’extrem NE al Ter, principalment a través del Mèder. Aquestadiferent orientació de les valls fa que hi hagi un sector, especialment meridional ioriental, que gaudeix d’una influència marítima més marcada que la resta del terri-tori, amb certes implicacions en la flora i la vegetació.
En general el clima de l’àrea és submediterrani tipus Vic (BOLÒS & VIGO 1990) omediterrani humit en punts del sector meridional, amb unes pluges que volten apro-ximadament els 650-700 mm i amb unes temperatures força baixes a l’hivern i altesa l’estiu, donant un cert matís de continentalitat. Cal destacar també la presènciaimportant de les boires, que sovint ajuden a mantenir una humitat més elevada i ques’han relacionat amb la presència d’algunes comunitats vegetals de caràcter mésmontà i humit. En general, podriem establir un gradient d’humitat (sobretot pluges)que aniria d’est a oest, amb la màxima pluviositat al sector nord-oriental. Aquestadiferència, que queda força reflectida en la vegetació, té matisos importants vingutsespecialment per l’altitud i el relleu.
Malgrat la dominància de materials rics en carbonats, trobem al sector sud de l’àreaestudiada sòls força o molt descalcificats, de textura força grollera fàcilment rentable(provenen de conglomerats i gresos). La presència d’alguns tipus de vegetació calcífuga(entre ells, alguns dels boscos aquí tractats) s’explica per aquests afloraments.
Pel que fa a la vegetació, es troba dins de dos dominis potencials principals,especialment en l’àrea on el bosc mesòfil és més abundant (meitat oriental del Moia-nès). Degut a la manca d’estatges clars de vegetació (hi ha poques diferències alti-tudinals), aquesta es distribueïx segons la latitud o el gradient marcat per les condi-cions climàtiques, amb una zona prou ampla de transició. Així, el sector septentrionali centro-oriental, en general més humit i fresc, és el territori de les rouredes subme-diterrànies (Quercion pubescenti-petraeae), especialment del Buxo-Quercetum,calcícoles. En canvi, el sector més meridional, bàsicament dins del territori catalaní-dic i en general més càlid, és el domini dels alzinars (Quercion ilicis), tots o gairebétots amb certs matisos muntanyencs, alguns de calcícoles i d’altres poc o molt calcífugs(Quercetum ilicis viburnetosum, Asplenio-Quercetum veronicetosum, etc.).
Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la Catalunya central, I
96
En aquesta àrea apareixen nombrosos retalls de bosc mesòfil en forma de co-munitats permanents d’indrets especialment favorables. Associats als torrents irieres, els bosquets caducifolis mixtos del Carpinion presenten una notable entitatpaisatgística, malgrat llur distribució lineal. Més desvinculats dels cursos d’aigua idels fondals, en algunes obagues privilagiades apareixen claps de fageda calcícola(representants pobres del Fagion o boscos afins) i rouredes calcífugues (Quercionroboris).
Cap a l’oest i nord-oest, més lluny de la influència marítima, els dominis generalsanteriors limiten amb els de la roureda de roure de fulla petita (Quercion pubescenti-petraeae: Violo-Quercetum) i del carrascar (Quercetum rotundifoliae), i el bosc me-sòfil s’enrareix o desapareix totalment.
3. Metodologia
El nostre treball es basa en inventaris fitocenològics (BRAUN-BLANQUET 1979) del’àrea estudiada, la majoria (més de 80) inèdits, aixecats sobretot les primaveres del2004 i 2005, i només uns pocs provinents de la bibliografia.
Per a completar i recolzar les nostres hipòtesis i esquemes hem utilitzat tambéinventaris bibliogràfics de comunitats relacionades amb les que tractem aquí i pro-cedents bàsicament del sector oriental català i de l’àrea pirinenca (accessibles alBanc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya; FONT 2005). Per tal d’objectivarl’anàlisi de tots els inventaris esmentats, hem utilitzat algunes anàlisis estadístiques,tan per estudiar la variabilitat de les associacions com per fer comparacions entreassociacions. Hem utilitzat tècniques de classificació (algoritme Fuzzy C-means) id’ordenació (anàlisis de coordenades principals), així com anàlisis de fidelitats (índexphi). La gestió dels inventaris i les anàlisis estadístiques s’han desenvolupat a travésdels mòduls QUERCUS i GINKGO del paquet de programes VEGANA per a l’estudinumèric de la vegetació (DE CÀCERES 2005).
Els resultats d’aquestes anàlisis (detallats a MERCADÉ 2005) han servit per aobjectivar la classificació dels inventaris. No han estat pas substituts totals delsraonaments fitocenològics, però sí un complement important, corraborant en lamajoria de casos els grups que descrivim en els següents paràgrafs.
4. Resultats i discussió
4.1. Fagedes i boscos afins (Buxo-Fagetum i Buxo-Quercetum fagetosum)
4.1.1. Estructura i composició florística
Les fagedes que apareixen a l’àrea estudiada, en general, ho fan en forma de boscmixt de Fagus sylvatica i Pinus sylvestris, o d’altres caducifolis com Quercus pu-bescens o Acer opalus, sovint afavorits pels tractaments silvícoles. El sotabosc hi solser dens en alguns arbusts perennifolis com ara Buxus sempervirens o Ilex aquifolium,
A. MERCADÉ LÓPEZ
97
tolerants de les condicions ombrívoles. El primer, més abundant, pot arribar a cobrirbona part del sotabosc, mentre que l’avellaner (Corylus avellana) pot formar un estratsubarbori en les formes mixtes i especialment, en aquelles on no domina el faig.
Les herbes no solen cobrir una gran superfície del sòl (en general per sota del 50 %),fruit de la competència lumínica i hídrica exercida per un arbre tan exigent com elfaig, i també de l’accúmul de fullaraca i de la dominància d’algun arbust sempreverdcom el boix. En aquest sentit, quan el bosc ha estat més o menys alterat, o especialmentquan el faig es barreja amb altres arbres menys competitius el recobriment herbaciés força més alt.
En un territori calcari i submediterrani com el que tractem, les plantes dels boscossubmediterranis tenen un pes important fins i tot a les fagedes; hi són força comunesespècies com el roure martinenc (Quercus pubescens), o d’altres com Coronilla emerus,Buxus sempervirens (rar en formes calcífugues), Melittis melissophyllum, Primulaveris, Viburnum lantana o Sorbus torminalis, junt amb espècies generals dels Querco-Fagetea. Hi són força constants Anemone hepatica, Lonicera xylosteum, Daphnelaureola, Acer campestre, Brachypodium sylvaticum,... Les plantes dels Fagetaliahi tenen una especial significació, encara que no hi solen ser massa abundants nidiverses. En general plantes poc exigents com Melica uniflora, Festuca heterophylla,Ilex aquifolium, Carex digitata, Rosa arvensis,... mantenen una bona fidelitat a aquesttipus de boscos, tant a les fàcies de faig com a les de tendència mixta o de roure. Mésnotable és la presència d’alguns geòfits exigents, com ara Helleborus viridis, Anemonenemorosa, Mercurialis perennis, Lilium martagon,... freqüents en formes més me-sòfiles del Fagion (Helleboro-Fagetum, Scillo-Fagetum...).
Atesa la coincidència parcial de sòls descarbonatats amb l’àrea de distribució deles fagedes al Moianès, algunes espècies de tendència acidòfila poden arribar a abun-dar-hi (Luzula forsteri, Lathyrus linifolius, Deschampsia flexuosa, Quercus petraea,Pteridium aquilinum, Veronica officinalis,...). Finalment, l’element mediterrani (ambRubia peregrina, Ruscus aculeatus o Quercus ilex arbustiu) denota el caràcter extremd’aquestes fagedes.
4.1.2. Sintaxonomia
Les fagedes de l’àrea estudiada, i també les d’altres territoris de clima relativa-ment sec, han estat incloses al Buxo-Fagetum, descrit de les Corberes com un boscno gaire pobre en espècies dels Fagetalia i fins i tot del Fagion (SUSPLUGAS 1942). Latímida presència d’algunes plantes dels Quercetalia pubescentis i d’altres detendència xèrica (dels Quercetalia ilicis en general) marquen en aquell territori ladiferència respecte de les fagedes més riques en una àrea força més septentrional,poc allunyada del Fagion ben constituït. A Catalunya, i sota una realitat un xic di-ferent, s’ha tendit a englobar dins del Buxo-Fagetum formes força més pobres que lesoriginals, atribuïnt aquelles més riques (i que segons la visió original podrien anarencara a Buxo-Fagetum) a l’Helleboro-Fagetum (BOLÒS 1973).
Bona part de les fagedes del Moianès, i en general d’altres àrees meridionals,presenten força més espècies dels Quercetalia pubescentis que els inventaris originals
Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la Catalunya central, I
98
del Buxo-Fagetum, i alhora força menys espècies dels Fagetalia. Algunes d’aquestesformes pobres de la fageda s’han considerat de vegades com a variants riques de laroureda amb boix (Buxo-Quercetum fagetosum). Aquest sintàxon, precisament descritde la Sauva Negra (LAPRAZ 1966), s’ha utilitzat per englobar aquells boscos de faigsextremadament pobres en espècies dels Fagetalia i amb un sotabosc amb protago-nisme gairebé exclusiu de les plantes submediterrànies, però també rouredes deQuercus pubescens amb un sotabosc ric en espècies dels boscos caducifolis humits(VIGO 1996).
Així, en els territoris calcinals o submediterranis es passa de les fagedes més po-bres (Buxo-Quercetum fagetosum) a les no tant pobres (Buxo-Fagetum, Helleboro-Fagetum), segons les proporcions d’espècies dels Fagetalia i dels Quercetalia pu-bescentis. En general, a les àrees amb fagedes extenses, les formes empobrides omixtes, indicadores d’unes condicions no massa favorables pel domini del faig, apa-reixen fent franges transicionals i es tenen, per tant, com a ecotons (VIGO 1996). AlMoianès, sense grans desnivells altitudinals i sota unes condicions favorables moltmés localitzades, la variabilitat d’aquests boscos es regeix molt més per condicionsmicroclimàtiques locals. Així, sovint apareixen rouredes riques en espècies mesò-files aparentment desvinculades dels fragments de fageda, com a comunitats perma-nents dels sectors més favorables (baixos vessants obacs) d’algunes valls dominadesexclusivament per boscos del Buxo-Quercetum.
Analitzant les fagedes i els boscos afins de l’àrea estudiada podem veure que,malgrat la situació extrema, les espècies dels Fagetalia hi tenen un cert pes, espe-cialment comparats amb els d’altres d’àrees afins, en general més septentrionals.Aquesta situació indica que, malgrat la reduïda extensió d’aquests boscos, les condi-cions ecològiques locals encara els són relativament favorables. Alguns dels inventarismés rics, corresponents a condicions fitotopogràfiques favorables (repeus de petitscingles, depressions del terreny, marges de torrents...), es poden considerar exemplesclars del Buxo-Fagetum, tenint en compte la seva descripció original. Hi abundentàxons com Helleborus viridis, Anemone nemorosa, Lilium martagon, Mercurialisperennis,..., i en canvi hi són relativament poc abundants les plantes generals delsQuerco-Fagetea.
La resta d’inventaris dominats pel faig, més pobres en espècies mesòfiles, s’hauriend’incloure dins del Buxo-Quercetum fagetosum. La dominància del faig ( i del boix)en alguns casos fa que aquests boscos, situats en condicions fitotopogràfiques des-favorables, puguin arribar a aparèixer com a formes florísticament molt pobres (engeneral no inventariades). En canvi, les formes dominades pel roure o mixtes pre-senten encara una dotació de plantes dels Fagetalia prou important, algunes ambcerta preferència (Rosa arvensis, Melica uniflora, Stellaria holostea,...). Les plantesdels Querco-Fagetea i dels Quercetalia pubescentis hi són importants i sobretot,apareixen amb més abundància. Hi destaquen plantes poc amants dels ambientsombrívols i amb òptim a les bardisses o vorades (Brachypodium sylvaticum, Cornussanguinea, Ligustrum vulgare, Bromus ramosus,...) o d’altres d’ecologia poc res-trictiva (Prunella hastifolia, Dactylis glomerata,...). L’abundància de Corylus ave-
A. MERCADÉ LÓPEZ
99
llana també sembla indicar unes millors condicions ecològiques, alhora que una certahumitat.
En general, els exemples de boscos referits al Buxo-Quercetum fagetosum a labibliografia són més pobres en espècies dels Fagetalia que no pas els nostres, raóper la qual creiem els exemples de Buxo-Quercetum fagetosum del Moianès correspona una variant especial, de tendència mesòfila. En alguns casos, podem entendreaquests boscos com a trànsits cap als boscos del Carpinion local, tal i com mostrenla presència d’algunes plantes d’aquesta alinaça (Corylus, Mercurialis, Rosaarvensis,...).
4.1.3. Variabilitat
Segons el plantejament sintaxonòmic esmentat, les fagedes i boscos afins quetractem en aquest apartat s’han d’incloure en dues associacions: Buxo-Fagetum (Taula1) i Buxo-Quercetum (Taula 2). Aquest situació és parcialment corraborada per lesanàlisis estadístiques realitzades amb els inventaris del territori estudiat, que dife-rencien bé els boscos dominats per faig dels dominats per roure. Ara bé, no aconse-gueix separar el Buxo-Quercetum fagetosum dominat pel faig del Buxo-Fagetum.Així, ni les fagedes més riques de l’àrea estudiada tenen elements dels boscos humits(Fagetalia) prou exclusius, ni les més pobres són clarament diferents.
L’anàlisi estadística destaca la particularitat d’alguns dels inventaris tractats,diferenciats per plantes calcífuges. Dominats pel faig, mostren un clar empobrimenten plantes dels Querco-Fagetea, i sovint inclouen Pinus sylvestris i Ilex aquifolium.Això s’observa en alguns inventaris (inv. 11-17, taula 1) del Buxo-Fagetum (rara-ment del Buxo-Quercetum fagetosum), que considerem com a una variant de ten-dència calcífuga.
Dins del Buxo-Quercetum fagetosum, també hi ha alguns inventaris de caràcterpoc o molt calcífug (inv. 6-9, taula 2), relacionables amb les rouredes del Lathyro-Quercetum.
Per tal d’encaixar les fagedes del Moianès en un context més general, hem rea-litzat una anàlisis conjunta amb altres inventaris bibliogràfics de les associacionstractades i d’altres afins (Buxo-Quercetum fagetosum, Buxo-Fagetum i Helleboro-Fagetum, dins del qual incloem el Phyteumo-Fagetum del Montseny). Com a re-sultat, destaca una bona diferenciació de les formes més xeròfiles (bàsicament Buxo-Quercetum fagetosum i Buxo-Fagetum), encapçalades principalment pels boscosprocedents de l’àrea estudiada, la qual cosa els dóna una certa entitat florística i geo-gràfica. És destacable també l’escassa diferenciació entre formes xeròfiles i mesò-files de les fagedes (Buxo-Fagetum i Helleboro-Fagetum respectivament). En aquestsentit, l’Helleboro-Fagetum (inclòs el Phyteumo-Fagetum), com a associació inter-mèdia entre el Buxo-Fagetum i el Scillo-Fagetum, sol tenir una mala caracterització.El defineixen el pes més gran, especialment en diversitat, de les espècies dels Fa-getalia (i rarament del Fagion), i en menys mesura la disminució d’espècies delsQuercetalia pubescentis; però aquest grup de plantes difícilment desapareix del tot,tal i com mostren els inventaris d’àrees calcàries submediterrànies (BOLÒS 1983,
Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la Catalunya central, I
100N
úmer
o d’
inve
ntar
i1
23
45
67
89
1011
1213
1415
1617
Ori
enta
ció
NN
WN
NW
NN
NN
WN
NN
WN
NN
NN
NE
NE
NN
NE
WN
WP
ende
nt (
º)12
1215
1520
2010
-15
2020
<5
1520
-25
1525
2515
20A
ltit
ud (
m. s
. m.)
860
850
875
800
810
870
885
864
892
733
740
750
750
760
803
768
798
Rec
obri
men
t de
l’es
trat
arb
ori (
%)
9590
9510
098
9510
010
010
010
010
010
095
100
100
100
100
Alç
ada
de l’
estr
at a
rbor
i (m
)10
1212
10-
1518
-22
10-1
58-
146-
1010
-15
10-1
5 8
-12
8-10
15-1
812
-17
13-1
7 1
0-15
12-1
7R
ecob
rim
ent d
e l’
estr
at a
rbus
tiu
(%)
5030
6060
8040
1535
4565
2015
1515
3535
15A
lçad
a de
l’es
trat
arb
usti
u (m
)1-
40,
3-4
0,3-
40,
5-3
1,5-
40,
5-4
0,5-
30,
5-3
0,5-
40,
3-6
1-3
0,5-
30,
5-3
0,3-
30,
5-3
0,5-
60,
5-3
Rec
obri
men
t de
l’es
trat
her
baci
(%
)60
6070
7010
5050
2055
4070
6520
2040
2035
Àre
a (m
2 )16
016
012
010
015
010
012
012
015
0-
200
200
150
120
150
200
150
Car
acte
ríst
ique
s i d
ifer
enci
als
de l’
asso
ciac
ió (
Buxo
-Fag
etum
)
Fagu
s syl
vatic
a4
53
15
45
54
44
55
55
45
Fagu
s syl
vatic
a (a
rbus
tiu)
11
..
1.
11
21
11
11
.2
1Bu
xus s
empe
rvir
ens
32
33
5+
23
34
21
+.
2.
+Vi
burn
um la
ntan
a+
1+
++
++
.+
+.
+.
..
+.
Prim
ula
veri
s ssp
. col
umna
e+
1+
+.
..
+1
1.
1+
++
.1
Que
rcus
pub
esce
ns+
.+
3.
.1
11
..
+.
.+
..
Sorb
us to
rmin
alis
++
1.
1+
+.
1.
.+
.+
.1
+Ac
er o
palu
s2
13
2.
2.
11
..
..
..
..
Acer
opa
lus (
arbu
stiu
)+
1.
1+
.+
..
..
..
..
..
Mel
ittis
mel
isso
phyl
lum
+1
1+
.+
+.
..
..
+.
..
+
Car
acte
ríst
ique
s de
l’al
ianç
a i d
e l’
ordr
e (F
agio
n, F
aget
alia
)
Hel
lebo
rus v
irid
is ss
p. o
ccid
enta
lis2
2.
1.
12
11
++
1+
.2
1+
Fest
uca
hete
roph
ylla
+2
3.
+1
++
+.
++
11
.+
1Ro
sa a
rven
sis
12
21
1+
2.
1+
.+
+.
11
1Ile
x aq
uifo
lium
+.
..
1+
.+
1+
++
++
22
1M
elic
a un
iflor
a1
+1
2+
+.
++
+.
.+
11
+.
Car
ex d
igita
ta.
..
++
+.
++
11
1+
1+
++
Liliu
m m
arta
gon
+1
1+
1+
.1
.1
+.
..
1.
.M
ercu
rial
is p
eren
nis
1+
11
.2
++
.1
..
..
+.
.St
ella
ria
holo
stea
++
.+
..
..
..
.+
+.
++
.
Tau
la 1
. Bux
o-Fa
getu
mA. MERCADÉ LÓPEZ
101Po
a ne
mor
alis
.+
..
.+
..
..
..
++
1.
+Aj
uga
rept
ans
11
+2
..
..
.1
..
..
..
.C
arex
sylv
atic
a.
.1
++
..
..
+.
+.
..
..
Sani
cula
eur
opae
a.
+.
..
..
.+
..
++
+.
..
Anem
one
nem
oros
a.
..
..
..
..
14
2.
.+
..
Ranu
ncul
us fi
cari
a.
..
..
..
.1
+.
..
.2
.1
Tilia
cor
data
..
..
..
..
..
..
..
11
.Ti
lia c
orda
ta (a
rbus
tiu)
..
..
..
..
.+
..
..
+1
+D
oron
icum
par
dalia
nche
s.
..
..
..
..
..
2.
..
..
Sym
phyt
um tu
bero
sum
..
..
..
..
.1
..
..
..
.C
ampa
nula
trac
heliu
m.
..
..
..
..
+.
..
..
..
Luzu
la sy
lvat
ica
..
..
..
..
..
.+
..
..
.Fr
axin
us e
xcel
sior
..
..
..
..
.+
..
..
..
.
Car
acte
ríst
ique
s de
la c
lass
e (Q
uerc
o-Fa
gete
a)
Anem
one
hepa
tica
21
12
11
22
22
11
1+
++
2D
aphn
e la
ureo
la1
+1
1+
+1
+1
1+
++
++
+1
Viol
a sy
lves
tris
s.l.
11
11
+1
11
21
.1
++
11
1Lo
nice
ra x
ylos
teum
11
+1
+1
++
1+
..
..
+1
+Eu
phor
bia
amyg
dalo
ides
+1
1+
.1
+.
++
.+
+.
.+
.C
rata
egus
mon
ogyn
a+
++
++
++
.+
+.
..
.+
+.
Vici
a se
pium
++
..
.+
..
++
++
++
+.
.Br
achy
podi
um sy
lvat
icum
+1
++
.+
+.
.+
.1
+.
..
.So
rbus
ari
a+
1+
..
++
.+
+.
+.
.+
..
Acer
cam
pest
re1
1.
1.
+.
..
1.
..
.1
+.
Acer
cam
pest
re (
arbu
stiu
)1
1.
..
++
++
+.
..
.+
..
Cor
nus s
angu
inea
++
++
.+
+.
..
.+
..
..
+Aq
uile
gia
vulg
aris
..
..
++
.+
+1
.1
..
..
+Li
gust
rum
vul
gare
++
.1
+.
..
++
..
..
+.
.C
oryl
us a
vella
na.
.+
3+
2.
..
+.
..
+.
..
Cor
onill
a em
erus
.+
1.
..
+.
.+
.+
..
..
.Ju
nipe
rus c
omm
unis
++
..
..
1.
..
..
..
.+
.Br
omus
ram
osus
.+
++
..
..
+.
..
..
..
.Ta
mus
com
mun
is.
.+
+.
..
+.
..
..
..
..
Pulm
onar
ia lo
ngifo
lia+
..
..
.+
..
..
+.
..
..
Dig
italis
lute
a+
..
..
..
.+
..
..
..
..
Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la Catalunya central, I
102T
aula
1. B
uxo-
Fage
tum
(Con
tinu
ació
)
Satu
reja
vul
gari
s.
..
..
..
++
..
..
..
..
Lith
ospe
rmum
pur
puro
caer
uleu
m+
..
..
..
..
+.
..
..
..
Cle
mat
is v
italb
a.
.+
..
..
+.
..
..
..
..
Hel
lebo
rus f
oetid
us.
..
..
..
..
+.
..
.+
..
Cam
panu
la p
ersi
cifo
lia.
..
..
..
..
..
++
..
..
Sorb
us d
omes
tica
..
..
..
..
.+
+.
..
..
.La
thyr
us n
iger
ssp
. nig
er.
1.
..
..
..
..
..
..
..
Prun
us sp
inos
a.
..
..
..
..
..
..
..
+.
Poly
gona
tum
odo
ratu
m.
..
+.
..
..
..
..
..
..
Pyru
s mal
us.
..
+.
..
..
..
..
..
..
Cas
tane
a sa
tiva
..
..
..
..
..
..
+.
..
.
Dif
eren
cial
s ac
idòf
iles
Con
opod
ium
maj
us ss
p. m
ajus
.+
..
..
..
1+
1+
..
11
1Q
uerc
us p
etra
ea.
..
..
+.
..
1+
+.
1.
12
Luzu
la fo
rste
ri.
..
..
..
..
..
11
1+
1+
Lath
yrus
lini
foliu
s.
..
..
..
..
.+
11
1.
++
Pter
idiu
m a
quili
num
..
..
..
..
..
22
1+
..
.Ve
roni
ca o
ffici
nalis
..
..
..
.+
..
.+
++
..
.Po
lypo
dium
vul
gare
ssp.
vul
gare
..
+1
..
..
..
..
..
+.
.D
esch
amps
ia fl
exuo
sa.
..
..
..
..
.+
1+
..
..
Anth
oxan
thum
odo
ratu
m.
..
..
..
..
..
++
+.
..
Cal
luna
vul
gari
s.
..
..
..
..
..
++
..
..
Dan
thon
ia d
ecum
bens
..
..
..
..
..
..
+.
..
.
Com
pany
es
Hed
era
helix
33
33
22
21
32
12
11
12
2Vi
ola
alba
11
++
.+
11
++
.+
+.
++
+Fr
agar
ia v
esca
+1
++
.+
++
1.
.+
+.
+1
+Ru
scus
acu
leat
us.
+1
.+
++
++
+.
++
+.
++
Car
ex fl
acca
11
1+
.+
1+
++
.+
1.
.+
.Ru
bia
pere
grin
a+
+1
..
++
.+
+.
++
..
1.
Pinu
s syl
vest
ris
..
..
..
..
22
+2
++
+4
2
A. MERCADÉ LÓPEZ
103C
ruci
ata
glab
ra+
..
+.
+.
.+
+.
+1
+.
..
Epip
actis
cf.
hel
lebo
rine
+.
..
..
..
+.
.1
+.
..
.St
achy
s offi
cina
lis.
..
..
.+
..
.+
++
..
..
Plat
anth
era
bifo
lia.
..
..
..
..
.+
+.
+.
+.
Popu
lus t
rem
ula
..
..
..
..
..
2.
.+
+.
.Po
pulu
s tre
mul
a (a
rbus
tiu)
..
..
..
..
..
.+
..
..
.Pr
unel
la g
rand
iflor
a ss
p. p
yren
aica
..
..
..
..
..
.1
1+
..
.Q
uerc
us il
ex ss
p. il
ex.
..
..
.+
..
..
..
..
1+
Vero
nica
cha
mae
drys
+1
..
..
.+
..
..
..
..
.Su
ccis
a pr
aten
sis
++
..
..
..
..
.+
..
..
.
Com
pan
yes
pre
sen
ts a
1 o
2 in
ven
tari
s
1: A
llium
ole
race
um (
1); 2
: Rub
us s
p., S
olid
ago
virg
aure
a, D
acty
lis g
lom
erat
a; 4
: Geu
m u
rban
um; 6
: Alli
um o
lera
ceum
; 7: C
epha
lant
hera
long
ifolia
, Nar
ciss
us p
oetic
us; 8
:Va
leri
ana
offic
inal
is, Q
uerc
us il
ex (a
rbus
tiu)
; 10:
Val
eria
na o
ffici
nalis
, Las
erpi
tium
latif
oliu
m; 1
2: S
olid
ago
virg
aure
a, H
olcu
s lan
atus
, Cep
hala
nthe
ra lo
ngifo
lia;
13: H
olcu
sla
natu
s, Ag
rost
is ca
pilla
ris (
1); 1
4: H
iera
cium
gr.
mur
orum
(1),
Luz
ula
cam
pest
ris,
Eric
a ar
bore
a; 1
6: P
seud
oscl
erop
odiu
m p
urum
(1),
Rub
us ca
esiu
s; 1
7: R
ubus
sp.
Loc
alit
ats
1. C
olls
uspi
na, O
sona
. Oba
ga d
e la
ser
ra d
e S
anta
Col
oma.
Par
t cen
tral
. 31T
DG
3128
, 22/
07/2
004
(Cod
i: B
M05
3)2.
Col
lsus
pina
, Oso
na. O
baga
de
la s
erra
de
San
ta C
olom
a. P
art c
entr
al, 3
1T D
G31
28, 2
2/07
/200
2 (C
odi:
BM
051)
3. M
oià,
Bag
es. O
baga
de
la s
erra
de
San
ta C
olom
a, 3
1T D
G31
28, 0
9/08
/200
2 (C
odi:
BM
049)
4. M
oià,
Bag
es. T
orre
nt M
al, m
és a
mun
t de
les
Cov
es d
el T
oll,
repl
ec o
mbr
ívol
, 31T
DG
3029
, 11/
07/2
004
(Cod
i: B
M04
8a)
5. M
oià,
Bag
es. O
baga
de
la s
erra
de
San
ta C
olom
a, b
ase
de l’
obac
, 31T
DG
3128
(C
odi:
BM
050)
6. M
oià,
Bag
es. O
baga
de
la s
erra
de
San
ta C
olom
a, 3
1T D
G31
28, 2
1/07
/200
2 (C
odi:
BM
052)
7. C
olls
uspi
na, O
sona
. Oba
ga d
e la
ser
ra d
e S
anta
Col
oma.
Pro
p de
l tre
ncan
t a l’
Esp
ina,
31T
DG
3129
, 19/
07/2
004
(Cod
i: B
M03
7)8.
Cas
tell
cir,
Val
lès
Ori
enta
l. S
auva
Neg
ra, c
amí a
la C
asa
Nov
a de
l Cas
tell
, 31T
DG
3126
, 24/
05/2
005
(Cod
i: B
M11
3)9.
Cas
tell
cir,
Val
lès
Ori
enta
l. S
auva
Neg
ra, p
er s
obre
de
la f
ont,
31T
DG
3226
, 26/
04/2
005
(Cod
i: B
M04
6)10
. Cas
tell
cir,
Val
lès
Ori
enta
l. S
auva
Neg
ra, p
rop
del t
orre
nt, a
l fon
s de
val
l, 31
T D
G32
26, 0
6/05
/200
5 (C
odi:
BM
085)
11. S
ant Q
uirz
e de
Saf
aja,
Val
lès
Ori
enta
l. F
aged
a de
Bar
nils
. Oba
ga p
rinc
ipal
, 31T
DG
3122
, 07/
05/2
005
(Cod
i: B
M07
3)12
. San
t Qui
rze
de S
afaj
a, V
allè
s O
rien
tal.
Fag
eda
de B
arni
ls, p
rop
del t
orre
nt d
e l’
Esp
luga
. Fon
t Ful
losa
, 31T
DG
3222
, 12/
08/2
004
(Cod
i: B
M02
1)13
. San
t Qui
rze
de S
afaj
a, V
allè
s O
rien
tal.
Fag
eda
de B
arni
ls, p
rop
del t
orre
nt d
e l’
Esp
luga
. Fon
t Ful
losa
, 31T
DG
3222
, 12/
08/2
004
(Cod
i: B
M02
3)14
. San
t Qui
rze
de S
afaj
a, V
allè
s O
rien
tal.
Fag
eda
de B
arni
ls, s
ecto
r ce
ntra
l, 31
T D
G32
22, 0
7/05
/200
5 (C
odi:
BM
071)
15. C
aste
llci
r, V
allè
s O
rien
tal.
Val
l de
la S
auva
Neg
ra, t
orre
nter
a qu
e so
lca
l’ob
aga,
31T
DG
3226
, 26/
04/2
005
(Cod
i: B
M04
9a)
16. C
aste
llci
r, V
allè
s O
rien
tal.
Sau
va N
egra
, par
t bai
xa d
el v
essa
nt, 3
1T D
G31
26, 0
6/05
/200
5 (C
odi:
BM
089)
17. C
aste
llci
r, V
allè
s O
rien
tal.
Sau
va N
egra
, sec
tor W
de
la v
all,
31T
DG
3126
, 06/
05/2
005
(Cod
i: B
M09
1)
Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la Catalunya central, I
104N
úmer
o d’
inve
ntar
i1
23
45
67
89
1011
1213
1415
1617
18O
rien
taci
óN
NN
NN
EN
NN
WN
WN
NN
EN
NN
WE
NE
NN
WN
WN
NW
–N
NW
Pen
dent
(º)
3020
1515
220
520
1515
–20
20-2
520
1515
-20
–5/
20A
ltit
ud (
m. s
. m.)
870
709
825
866
660
840
875
766
820
855
860
860
770
770
710
675
685
720
Rec
obri
men
t de
l’es
trat
arb
ori (
%)
9590
100
100
8595
9010
090
9085
9095
9070
8590
70A
lçad
a de
l’es
trat
arb
ori (
m)
12-1
512
-18
10-1
512
-17
10-1
510
-12
8-15
10-1
58-
158-
124-
88-
1210
-15
10-1
515
156-
1210
-15
Rec
obri
men
t de
l’es
trat
arb
usti
u (%
)15
3020
6050
6520
2560
2040
6070
7590
6040
90A
lçad
a de
l’es
trat
arb
usti
u (m
)0,
5-2
0,2-
30,
5-3
0,5-
32-
60,
5-4
3-6
250,
2-6
0,2-
3,5
0,5-
1,5
0,5-
40,
5-5
2-5
2-6
1-3
0,5-
23-
6R
ecob
rim
ent d
e l’
estr
at h
erba
ci (
%)
5050
3540
5060
6030
5565
7065
7065
7060
8045
Àre
a (m
2 )15
012
015
015
012
016
012
512
010
010
080
130
140
175
100
150
7515
0
Car
acte
ríst
ique
s d’
asso
ciac
ió, a
lian
ça i
ordr
e (B
uxo-
Que
rcet
um, Q
uerc
etal
ia p
ubes
cent
is, Q
uerc
ion
pube
scen
ti-pe
trae
ae)
Buxu
s sem
perv
iren
s1
22
4.
33
.2
12
23
+2
3.
1Vi
burn
um la
ntan
a.
++
+1
+1
.+
+1
1+
1+
+1
1Q
uerc
us p
ubes
cens
2+
.2
.2
3.
13
15
55
35
3+
Que
rcus
pub
esce
ns (a
rbus
tiu)
..
+.
..
..
..
.1
..
..
.+
Mel
ittis
mel
isso
phyl
lum
.+
1.
.1
1.
.+
1+
2+
21
11
Prim
ula
veri
s ssp
. col
umna
e1
++
+.
1.
..
1+
+1
1.
.+
+C
oron
illa
emer
us+
++
++
2.
.2
..
++
+.
+.
.Ac
er m
onsp
essu
lanu
m.
.+
..
..
.+
..
.1
..
..
.Ac
er m
onsp
essu
lanu
m (a
rbus
tiu)
..
..
+.
..
..
.+
31
.1
.+
Sorb
us to
rmin
alis
.+
.+
.1
1.
..
..
..
.+
.+
Acer
opa
lus
..
1.
.2
+.
..
..
.2
..
.1
Acer
opa
lus (
arbu
stiu
).
.1
..
1.
+.
..
..
..
..
.H
elle
boru
s foe
tidus
+.
..
..
..
.+
+.
+.
+.
+.
Cam
panu
la p
ersi
cifo
lia+
+.
..
..
..
+.
..
+.
..
+C
ytis
ophy
llum
sess
ilifo
lium
..
..
..
..
..
1+
+.
.+
..
Sorb
us d
omes
tica
.+
..
+.
+.
..
..
..
..
..
Amel
anch
ier o
valis
..
..
..
..
..
..
..
.+
..
Rham
nus s
axat
ilis
..
+.
..
..
..
..
..
..
..
Pinu
s nig
ra ss
p. sa
lzm
anni
i.
..
..
..
..
+.
..
..
..
.
Dif
eren
cial
s de
la s
ubas
soci
ació
Fagu
s syl
vatic
a4
55
53
21
4.
.+
+.
..
..
.Fa
gus s
ylva
tica
(arb
usti
u).
1.
1.
.+
1+
+.
..
..
..
.
Tau
la 2
. Bux
o-Q
uerc
etum
sub
ass.
fage
tosu
mA. MERCADÉ LÓPEZ
105Ro
sa a
rven
sis
1.
1.
12
11
21
2+
+3
+1
1+
Mel
ica
unifl
ora
1.
.1
.1
1+
+3
1+
11
++
.2
Fest
uca
hete
roph
ylla
33
++
.2
2.
1+
.+
.+
.+
..
Stel
lari
a ho
lost
ea.
..
+.
.+
.+
+.
1+
11
..
.Ile
x aq
uifo
lium
12
.1
..
+2
+.
..
+.
..
..
Mer
curi
alis
per
enni
s.
.+
..
+.
..
21
.3
+.
..
.C
arex
dig
itata
.1
+.
.+
..
+.
..
..
1+
..
Sani
cula
eur
opae
a.
1.
1.
..
..
..
..
++
.+
+Po
a ne
mor
alis
.1
..
..
+.
1+
..
..
..
.+
Liliu
m m
arta
gon
..
..
.+
..
+1
..
+.
.+
..
Car
acte
ríst
ique
s de
la c
lass
e (Q
uerc
o-Fa
gete
a)
Anem
one
hepa
tica
+1
21
+1
1+
11
21
++
21
22
Loni
cera
xyl
oste
um1
.+
1+
++
12
11
11
11
12
1Br
achy
podi
um sy
lvat
icum
11
.+
11
1.
11
21
22
+1
21
Euph
orbi
a am
ygda
loid
es2
.1
1+
1+
++
++
1+
1.
2+
.D
aphn
e la
ureo
la1
+1
1+
+.
1.
.1
11
11
+1
1Vi
ola
sylv
estr
is s
.l.2
11
2.
+1
.2
1+
11
1.
.1
2C
rata
egus
mon
ogyn
a.
.+
.+
++
++
++
1+
++
.2
1Vi
cia
sepi
um+
++
+.
++
.+
+.
1+
++
..
.C
oryl
us a
vella
na.
..
..
+2
+.
.4
3+
45
++
4C
ornu
s san
guin
ea.
.1
..
+1
..
.1
++
++
12
+So
rbus
ari
a.
11
+.
12
++
++
++
..
..
.Ac
er c
ampe
stre
..
1.
.+
..
.3
11
..
+.
21
Acer
cam
pest
re (a
rbus
tiu)
..
1.
.1
..
+1
+1
11
..
.2
Tam
us c
omm
unis
..
+.
.+
..
.+
++
21
1+
..
Ligu
stru
m v
ulga
re.
..
..
+.
..
.+
+1
1+
11
1Br
omus
ram
osus
.+
..
.+
..
++
.+
+1
..
1+
Pulm
onar
ia lo
ngifo
lia.
.1
.+
+.
..
.1
1.
.1
.+
+D
igita
lis lu
tea
++
.+
.+
..
.1
.+
.+
+.
..
Rubu
s ulm
ifoliu
s.
+.
..
..
.2
+.
..
++
.+
.Aq
uile
gia
vulg
aris
1.
++
..
..
.+
..
1.
..
..
Rosa
gr.
can
ina
+.
..
..
+.
..
.+
..
..
++
Ajug
a re
ptan
s.
..
..
+1
..
..
1.
+.
..
.Pr
unus
spin
osa
..
..
..
+.
..
+1
..
.+
..
Lith
ospe
rmum
pur
puro
caer
uleu
m.
..
..
..
..
..
.1
..
+2
.C
arex
sylv
atic
a.
..
..
..
..
..
.1
+.
.+
.C
lem
atis
vita
lba
..
..
..
..
..
..
..
+.
++
Viol
a sy
lves
tris
ssp.
rivi
nian
a.
..
.1
..
..
..
..
.1
..
.
Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la Catalunya central, I
106T
aula
2. B
uxo-
Que
rcet
um s
ubas
s. fa
geto
sum
(C
onti
nuac
ió)
Tilia
cor
data
..
..
..
..
..
..
.1
+.
..
Evon
ymus
eur
opae
us.
..
..
.+
..
..
.1
..
..
.H
elle
boru
s vir
idis
ssp.
occ
iden
talis
..
..
..
..
++
..
..
..
..
Lath
yrus
nig
er.
..
..
..
..
..
..
..
1.
.N
eotti
a ni
dus-
avis
..
1.
..
..
..
..
..
..
..
Ori
ganu
m v
ulga
re.
..
..
..
..
+.
..
..
..
.Rh
amnu
s cat
hart
ica
..
..
..
..
..
+.
..
..
..
Cas
tane
a sa
tiva
.+
..
..
..
..
..
..
..
..
Orc
his m
acul
ata
ssp.
mey
eri
..
..
..
..
..
+.
..
..
..
Taxu
s bac
cata
..
..
..
..
..
..
..
..
+.
Ulm
us m
inor
..
..
..
..
..
..
..
..
+.
Dif
eren
cial
s ac
idòf
iles
Que
rcus
pet
raea
..
..
13
31
3.
..
..
..
..
Con
opod
ium
maj
us2
.+
1.
..
.+
1.
..
..
..
.Lu
zula
fors
teri
11
..
..
++
+.
..
..
..
..
Poly
podi
um v
ulga
re ss
p. v
ulga
re+
..
+.
+.
..
1.
..
..
..
.La
thyr
us li
nifo
lius
.2
..
..
.+
..
..
..
..
..
Eric
a ar
bore
a.
+.
.+
..
..
..
..
..
..
.Se
rrat
ula
tinct
oria
..
..
.1
..
..
..
..
..
..
Com
pany
es
Hed
era
helix
11
23
22
33
21
31
21
12
32
Car
ex fl
acca
11
1+
11
1.
++
22
1+
11
2+
Viol
a al
ba s.
l.+
+1
+1
1.
.1
11
+1
11
+1
+Fr
agar
ia v
esca
1+
.1
11
+.
21
12
+1
.1
.1
Rubi
a pe
regr
ina
.+
1+
1+
1+
11
+.
+.
1+
1.
Cru
ciat
a gl
abra
+1
..
.+
1.
.1
12
++
+.
++
Juni
peru
s com
mun
is ss
p. c
omm
unis
..
.+
++
2.
..
+1
.+
.+
++
Dac
tylis
glo
mer
ata
+.
+.
..
+.
++
++
+.
++
.+
Pinu
s syl
vest
ris
.2
..
4.
.2
1+
2.
..
3+
.4
Que
rcus
ilex
1.
..
1.
..
1.
..
..
.+
..
Que
rcus
ilex
(ar
bust
iu)
.+
..
..
++
22
++
..
.2
.+
Prun
ella
gra
ndifl
ora
ssp.
pyr
enai
ca+
..
..
+.
.+
+1
2.
.+
+.
1St
achy
s offi
cina
lis.
++
.+
11
..
.1
+.
.+
1.
.Ru
scus
acu
leat
us+
.+
..
++
+.
..
++
..
..
.
A. MERCADÉ LÓPEZ
107Su
ccis
a pr
aten
sis
.+
+.
.+
..
..
+.
..
.1
.+
Satu
reja
vul
gari
s+
..
..
..
..
++
+.
..
..
.Lo
nice
ra e
trus
ca.
..
.+
..
..
..
..
+.
+.
+Al
lium
ole
race
um.
.+
..
..
..
+.
1.
..
..
.Va
leri
ana
offic
inal
is1
..
+.
..
..
+.
..
..
..
.Pi
mpi
nella
saxi
frag
a.
.+
..
.+
..
.+
..
..
..
.K
naut
ia d
ipsa
cifo
lia ss
p. c
atal
auni
ca.
..
.+
+.
..
..
+.
..
..
.Ps
eudo
scle
ropo
dium
pur
um.
1.
..
1.
..
..
..
..
..
.H
iera
cium
gr.
mur
orum
1+
..
+.
..
..
..
..
..
..
Vero
nica
cha
mae
drys
+.
..
..
..
+.
.+
..
..
..
Com
pan
yes
pre
sen
ts a
1 o
2 in
ven
tari
s
1: V
iola
alb
a ss
p. sc
otop
hylla
, Ant
hoxa
nthu
m o
dora
tum
; 2: S
olid
ago
virg
aure
a, P
lata
nthe
ra b
ifolia
, Hol
cus l
anat
us, V
eron
ica
offic
inal
is; 3
: Sol
idag
o vi
rgau
rea,
Ely
mus
cani
nus,
Cep
hala
nthe
ra s
p.; 5
: Agr
ostis
capi
llari
s (1)
, Vio
la h
irta
, Pte
ridi
um a
quili
num
, Cal
luna
vulg
aris
, Tri
foliu
m m
ediu
m; 6
: Cir
sium
tube
rosu
m; 7
: Lat
hyru
s lat
ifoliu
s; 9
: Asp
leni
umad
iant
um-n
igru
m s
sp. o
nopt
eris
; 10:
Agr
ostis
capi
llari
s, G
eum
urb
anum
, Vio
la a
lba
ssp.
scot
ophy
lla, H
yper
icum
hir
sutu
m (1
), G
aliu
m p
umilu
m s
.l.; 1
1: L
aser
pitiu
m la
tifol
ium
,C
irsiu
m tu
bero
sum
(1),
Vio
la h
irta
, Car
ex h
umili
s (1)
, Briz
a m
edia
, Kna
utia
arv
ensis
ssp
. col
lina;
12:
Con
opod
ium
maj
us s
sp. r
amos
um (1
), L
athy
rus p
rate
nsis
, Arr
hena
ther
umel
atiu
s, Se
dum
sedi
form
e, C
ham
aecy
tisus
supi
nus ,
Cen
taur
ea m
onta
na s
sp. s
emid
ecur
rens
; 13:
Ely
mus
cani
nus,
Poly
podi
um vu
lgar
e ssp
. ser
rula
tum
; 14:
Geu
m u
rban
um; 1
6:C
epha
lant
era
sp.,
Poly
podi
um vu
lgar
e ssp
. ser
rula
tum
; 17:
Epi
pact
is s
p., F
estu
ca g
r. ru
bra,
Pru
nella
vulg
aris
; 18:
Las
erpi
tium
latif
oliu
m (1
)
Loc
alit
ats
1. C
aste
llci
r, V
allè
s O
rien
tal.
Sau
va N
egra
, a la
dre
ta d
e la
fon
t., 3
1T D
G32
26, 2
6/04
/200
5 (C
odi:
BM
048)
2. S
ant Q
uirz
e de
Saf
aja,
Val
lès
Ori
enta
l. F
aged
a de
Bar
nils
, par
t N, 3
1T D
G32
22, 0
7/05
/200
5 (C
odi:
BM
069)
3. C
olls
uspi
na, O
sona
. Fag
eda
de l’
Esp
inoi
., 31
T D
G31
29, 1
5/06
/200
5, (
Cod
i: B
M14
5)4.
Cas
tell
cir,
Val
lès
Ori
enta
l. S
auva
Neg
ra, a
la d
reta
de
la f
ont.
Fag
eda
mad
ura,
31T
DG
3226
, 26/
04/2
005
(Cod
i: B
M04
7)5.
San
t Qui
rze
de S
afaj
a, V
allè
s O
rien
tal.
Dav
ant d
el M
olí N
ou d
el B
osc,
cam
í al B
osc,
31
4430
383
4622
539,
21/
09/2
006,
(C
odi:
210
906a
)6.
Moi
à, B
ages
.Oba
ga d
e la
ser
ra d
e S
anta
Col
oma,
par
t alt
a, 3
1T D
G31
28, 0
9/08
/200
4 (C
odi:
BM
015)
7. M
oià,
Bag
es.O
baga
de
la s
erra
de
San
ta C
olom
a, 3
1T D
G31
28, 0
8/08
/200
4 (C
odi:
BM
014)
8. C
aste
llci
r, V
allè
s O
rien
tal.
Sau
va N
egra
. Par
t bai
xa d
e l’
obac
, 31T
DG
3226
, 06/
05/2
005
(Cod
i: B
M08
8)9.
Cas
tell
cir,
Val
lès
Ori
enta
l. S
auva
Neg
ra. P
art a
lta,
31T
DG
3226
, 24/
05/2
005
(Cod
i: B
M11
5)10
. Cas
tell
cir,
Val
lès
Ori
enta
l. S
auva
Neg
ra, 3
1T D
G31
26, 2
4/05
/200
5 (C
odi:
BM
114)
11. E
ls H
osta
lets
de
Bal
enyà
, Oso
na. T
orre
nt d
e la
Fon
t de
la C
olla
da, a
l N d
el M
iram
bell
., 31
T D
G32
29, 0
7/08
/200
4 (C
odi:
BM
010)
12. C
olls
uspi
na, O
sona
. L’E
spin
oi, a
l SE
de
la c
asa,
31T
DG
3129
, 11/
08/2
004
(Cod
i: B
M01
9)13
. Moi
à, B
ages
. Val
l del
torr
ent M
al, o
baga
dav
ant d
e le
s C
oves
del
Tol
l, 31
T D
G29
28, 0
9/08
/200
4 (C
odi:
BM
016)
14. M
oià,
Bag
es. P
rop
de le
s C
oves
del
Tol
l. B
aix
vess
ant o
bac,
pro
p de
l tor
rent
Mal
, 31T
DG
2928
, 16/
08/2
004
(Cod
i: B
M02
7)15
. Cas
tell
cir,
Val
lès
Ori
enta
l. P
rim
er s
ot a
l N d
’Esp
lugu
es (
cap
el b
osc
d’E
splu
gues
), 3
1T D
G28
24, 2
2/07
/200
4 (C
odi:
BM
009)
16. M
oià,
Bag
es. O
baga
del
ser
rat d
e R
ique
us, 3
1T D
G24
27 (
Cod
i: 2
)17
. San
ta M
aria
d’O
ló, B
ages
. Tor
rent
era
anex
a a
la r
iera
d’O
ló, m
és a
mun
t del
pon
t de
la c
arre
tera
, DG
2639
, 07/
07/2
004,
(C
odi:
BM
044)
18. C
aste
llci
r, V
allè
s O
rien
tal.
Pro
p de
la P
oua
de M
onts
erra
t. P
art b
aixa
de
l’ob
ac, 3
1T D
G29
26, 1
6/08
/200
4, (
Cod
i: B
M02
4)
Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la Catalunya central, I
108
SEBASTIÀ 1993, VIGO 1996, VIÑAS 1993,...). És en àrees més favorables climàticamenton les fagedes més riques (Scillo-Fagetum) mostren clarament a la seva composicióun pes important (tan en diversitat com en quantitat) de plantes dels Fagetalia i delFagion, i una desaparició gairebé total de plantes de tendència poc o molt xeròfila.
Les fagedes i boscos afins del Moianès, i d’altres situats prop dels límits meridio-nals dels boscos de faig (Buxo-Fagetum, Buxo-Quercetum fagetosum), mostren tambéuna clara relació amb altres sintàxons de distribució geogràfica força més loca-litzada: el Geranio-Fagetum (VIGO et al. 1983), de la part mitja-alta de la conca delTer i d’alguns punts de la Garrotxa, i el Primulo-Fagetum (BOLÒS 1967), que incloules fagedes relictuals del massís del Port. Aquests tipus de boscos poden considerar-seformes geogràfiques del Buxo-Fagetum. Es defineixen per poques plantes diferen-cials, algunes d’àrea prou restringida (Primula vulgaris, Luzula sylvatica var.dertosensis, Geranium nodosum,...), però mantenen un conjunt important d’espè-cies dels Quercetalia pubescentis (especialment al massís del Port) i una relativabaixa importància de plantes dels Fagetalia, estructura florística típica de les fa-gedes del Buxo-Fagetum (RIVAS-MARTÍNEZ 1991). Alguns inventaris del Port classifi-cats com a Primulo-Fagetum subass. sorbetosum ariae (ÀLVAREZ DE LA CAMPA 2004),podrien ser inclosos dins la variabilitat del Buxo-Quercetum fagetosum.
Finalment, esmentem l’existència d’una subassociació calcífuga, el Buxo-Fagetumluzuletosum niveae, de la serra d’Aubenç (VIGO & MOLERO 1981), que té certa simi-litud amb alguns dels inventaris rics en plantes acidòfiles de l’àrea estudiada. Peròté un caràcter força més muntanyenc i alhora és més pobra en espècies dels Fage-talia.
4.1.4. Ecologia i distribució
Al Moianès les fagedes es limiten al sector oriental, a les parts elevades dels cinglesde Centelles (Puigsagordi, Puig Fabregar,...). Aquests es troben solcats per un seguitde torrents i rieres amb valls més o menys paral·leles tributàries sobretot del Besòsperò també del Llobregat, orientades bàsicament d’est a oest. És a les capçaleresd’aquestes conques on apareixen els retalls principals de fageda. Aquest sector, forçaelevat (800-1000 metres), sembla gaudir d’unes condicions climàtiques més favora-bles, en forma de precipitacion més elevades. Seguint les rieres, el faig s’allunyaforça d’aquest sector, més o menys espars als boscos humits de fondal o de vessant.
Bona part de l’àrea on apareix el faig es troba coberta de boscos de Pinus sylvestrissecundaris, amb règims d’explotació actius. Això fa que l’extensió de les fagedessigui més baixa del que podria ser, ja que el pi roig s’ha vist afavorit selectivament.Actualment és més abundant el bosc mixt de pi i faig que la fageda pura. Aquesta harestat inalterada en alguns indrets emblemàtics (Sauva Negra), així com en els fondalsi baixos vessants obacs, on el pi roig no pot competir amb el faig.
La fageda, per tant, s’ha de considerar com una comunitat permanent d’algunesobagues i fondals favorables del sector est del Moianès, inserida en el domini de lesrouredes (i pinedes) del Buxo-Quercetum. La manca d’extensions importants d’aquesttipus de boscos, envoltats per altres boscos mesoxeròfils, fa que sovint el Buxo-Fagetum
A. MERCADÉ LÓPEZ
109
es combini amb formes més aviat mesòfiles del Buxo-Quercetum, en una barreja enla qual sol dominar aquesta última associació (Buxo-Quercetum fagetosum). Calafegir, a més, que la coincidència de sòls descarbonatats en algunes àrees ocupadesper la fageda afegeix variabilitat al conjunt.Pel que fa al Buxo-Quercetum fagetosum,ja hem dit que pot aparèixer en les àrees on el faig és abundant, ocupant situacionsmenys favorables. També apareix, però, en altres indrets del sector oriental delMoianès, sempre en fondals i baixos vessants obacs, com a roureda humida.
Les fagedes del Moianès constitueixen algunes de les més meridionals (i sudoc-cidentals) del nostre país. Les associacions a les quals pertanyen (Buxo-Fagetum iBuxo-Quercetum fagetosum), malgrat ser de les més representades a Catalunya (FONT
2007) són més aviat pròpies del vessant meridional dels Pirineus (Prepirineus calcarisbàsicament) i del sector olositànic, força lluny del territori estudiat. Al veí Motsenyen trobem alguns exemples, entre la fageda acidòfila dominant. Al territori auso-segàrric, aquests són probablement els únics boscos de faigs existents, notablementendinsats en terres occidentals eixutes, i bons exemples de vegetació mesòfila relictualo en el seu extrem de distribució.
4.2. La roureda mesòfila acidòfila i boscos afins (Lathyro-Quercetum petraeae iDoronico-Fraxinetum festucetosum)
4.2.1. Estructura i composició florística
Els boscos de Quercus petraea subsp. huguetiana del sector meridional del Moianèssolen tenir un estrat arbori mixt, constituït bàsicament per aquest roure i per Pinussylvestris. Aquesta situació, fruit de l’explotació a què estan sotmesos, s’accentua en lesobagues amb bona accessibilitat, on pot arribar a dominar el pi. Quercus pubescens,el roure dominant a gran part de l’àrea estudiada, s’hi fa més rarament, cercant elsindrets més secs. La presència dels dos roures es tradueix en abundants individushibridogènics, no sempre fàcils d’interpretar (d’aquí ve la utilització del binomi Quercusx streimi a les taules).
El sotabosc hi sol dur pocs arbusts, si més no en els exemples més ben constituïts.Aquests vegetals abunden més als exemples més explotats, en especial els esbarzers.Altres com Ilex aquifolium, Crataegus monogyna, Juniperus communis, Sorbustorminalis, o més rarament, Lonicera peryclimenum i Rosa arvensis, hi apareixengeneralment en densitats baixes. Corylus avellana pot fer un estrat arborescent pocdens, especialment als llocs humits. També hi apareixen Quercus ilex (molt sovinten estat arbustiu) i d’altres arbusts relacionats amb l’alzinar muntanyenc, dominanten llocs veïns.
L’estrat herbaci no és pas tan dens com als exemples més típics de l’associacióde latituds més septentrionals (Bolòs 1988, Vigo 1996,...); generalment es mou entreel 40 i el 75 %. Els hemicriptòfits són les formes dominants, i especialment aquellsde tipus cespitós, com ara Festuca heterophylla, Prunella grandiflora ssp. pyrenaica,Holcus mollis, Melica uniflora, Brachypodium sylvaticum,.... Els geòfits, en canvi,són força menys importants. Tan sols Pteridium aquilinum hi és freqüent i abundant.
Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la Catalunya central, I
110
Les molses (principalment Pseudoscleropodium purum) solen ser-hi freqüents,especialment en les fàcies més riques en pi roig, on poden arribar a ocupar granssuperfícies. Això va lligat a un empobriment substancial de l’estrat herbaci (sobretoten espècies de la classe i en plantes nemorals) i a un increment d’espècies acidòfilesi heliòfiles com Calluna vulgaris, Erica arborea, Centaurea pectinata,... Aquestasituació sembla que respon a l’explotació forestal (extracció de nutrients), que sumadaa la descarbonatació dels sòls i a l’acidificació secundària provinent de l’acumulacióde virosta del pi, deuen propiciar uns sòls força àcids i pobres. Algunes pinedes delvessant occidental del Montseny, descrites com a Lathyro-Quercetum pinetosumper BOLÒS (1983), podrien representar també aquesta situació.
La roureda acidòfila del Moianès no difereix gaire dels exemplars típics de l’asso-ciació (BOLÒS 1988), si més no dels procedents del territori catalanídic (Montseny,Montnegre,...), encara que mostra algunes particularitats associades a la naturalesacalcària de la roca mare i a aspectes fitogeogràfics. L’associació està caracteritzadaper un important grup d’espècies acidòfiles, algunes pròpies de l’aliança Quercionroboris i altres més generalistes (Pteridium aquilinum, Luzula forsteri, Callunavulgaris,...). Les plantes dels Fagetalia també hi són relativament importants, iespecialment en els exemples del Moianès. Cal tenir en compte que aquestes rouredesde tendència atlàntica cerquen indrets localment favorables, permetent l’entradad’espècies com Sanicula europaea, Melica uniflora, Rosa arvensis o Festucaheterophylla. Aquesta última, molt abundant, hi sembla tenir l’òptim ecològic local.
Les espècies dels Querco-Fagetea hi tenen més protagonisme que no pas a d’altresinventaris de l’associació desenvolupats sobre substrats silicis (BOLÒS 1988), però mésbaix que en d’altres comunitats forestals del territori (Buxo-Quercetum, Carpinion,...)degut a la tendència oligotròfica dels sòls. Hi destaca, per exemple, l’abundànciaamb que s’hi fan algunes plantes submediterrànies de tendència calcícola (Daphnelaureola, Viburnum lantana, Sorbus torminalis, Carex flacca,...). El segell de xero-fília del Moianès, però, encara es veu més reforçat pel grup d’espècies del Quercionilicis (Quercus ilex, Rubia peregrina, Viola alba). Això no és pas estrany si tenim encompte la matriu submediterrània-mediterrània dominant del territori on s’enclavenaquests boscos, en forma de comunitats permanents, i que alhora es troben ja moltallunyats del seu òptim de distribució. El mateix tret es pot observar en inventarisrelativament extrems de l’associació del Montnegre o del Montseny (BOLÒS 1983,1993; LAPRAZ 1966). Podria considerar-se una de les característiques diferencialsdels boscos del Quercion roboris de l’àrea Montseny-Montnegre-Guilleries, si elscomparem amb els de la zona pirinenca (VIGO 1996, RIVAS-MARTÍNEZ 1998).
4.2.2. Sintaxonomia
L’aliança Quercion roboris inclou a Catalunya dues associacions (Bolòs 1988),diferents florísticament i segregades geogràficament i ecològicament. El Lathyro-Quercetum petraeae, de muntanya mitjana, dins del domini dels boscos caducifolisdels Querco-Fagetea, s’estén per la serralada pirinenca (especialment pel vessantnord i el sector oriental) i per les muntanyes del front oriental humit (Guilleries,
A. MERCADÉ LÓPEZ
111
Montseny, Montnegre i Moianès). El Carici-Quercetum canariensis, propi de lesterres mediterrànies (domini del Quercion ilicis), es distribueix per la plana i per labaixa muntanya del sector oriental català (la Selva, baix Montseny, Montnegre,Garrotxa,...). Mostren transicions vers el Quercion pubescenti-petraeae que s’esta-bleixen sobre sòls de tendència oligotròfica, especialment amb amb el Pterido-Quecetum pubescentis, propi de l’estatge submontà pirinenc i de la Catalunya orien-tal.
Recolzant-nos en les comparacions estadístiques, els nostres inventaris mostrenuna posició un xic diferenciada dins del Lathyro-Quercetum en relació amb la situa-ció marginal respecte l’àrea principal de l’associació. Les diferències florístiques nopassen tant per l’empobriment de característiques o diferencials de l’associació ialiança (manquen o són rares Melampyrum pratense, Serratula tinctoria, Betulapendula, Hieracium lachenali), sinó per un enriquiment de tàxons submediterraniso mediterranis. Destaca el pes de plantes dels Querco-Fagetea, algunes més aviatdels boscos submediterranis, i una elevada penetració d’alguns tàxons del Quercionilicis poc estrictes i d’altres d’ecologia diversa, propis d’ambients oberts o pertorbats(Carex flacca, Holcus lanatus, Rubus canescens, Prunella hastifolia, Callunavulgaris, Erica arborea,...). A més, la situació fitotopogràfica especial afavoreixalgunes plantes dels Fagetalia.
Els nostres inventaris mostren certa afinitat també amb el Carici-Quercetumcanariensis, però hi pesen més les espècies calcícoles i submediterrànies, així comtambé diverses espècies calcífugues de tendència muntanyenca (Holcus mollis,Lathyrus linifolius, Veronica officinalis, Deschampsia flexuosa,...). Això, i lapresència als inventaris del Moianès d’algunes plantes dels Fagetalia (Festucaheterophylla, Sanicula europaea, Rosa arvensis, Melica uniflora o Carex digitata),de tendència també muntanyenca, els acosten més al Lathyro-Quercetum.
La relació amb els boscos del Pterido-Quercetum és més complexa d’analitzar.Aquestes rouredes submediterrànies de l’estatge submontà silici dels Pirineus i delfront oriental humit, són força variables, especialment pel que fa a l’arbre dominant(CARRERAS et al. 1997). A més, disposem de molt pocs inventaris de la part orientalde l’àrea que ocupa l’associació, afí al nostre territori. Als Pirineus orientals hi do-mina Quercus petraea (SUSPLUGAS 1942, VIGO 1996), i són boscos força pròxims alLathyro-Quercetum. Bolòs (1983) tipifica l’associació al Montseny (1 sol inventaripublicat), on domina Q. pubescens. Posteriorment, altres treballs (CARRERAS et al.1997) descriuen variants dominades per Q. subpyrenaica (a l’extrem W de l’àrea del’associació), Betula pendula (a l’estatge montà) i Pinus sylvestris (a baixa altituddels Pirineus continentals).
Per això, l’associació és difícil de caracteritzar, encara que hi ha tendències forçaclares, recolzades per anàlisis estadístiques. Així, el Pterido-Quercetum (bàsicamentel de l’àrea pirinenca) sol contenir plantes submediterrànies calcícoles del Quercionpubescenti-petraeae (Buxus sempervirens, Amelanchier ovalis, ...). Els boscos delMoianès que aquí tractem també en tenen algunes (Viburnum lantana, Daphne lau-reola, Quercus pubescens,...). També comparteixen algunes plantes mediterrànies,
Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la Catalunya central, I
112N
úmer
o d’
inve
ntar
i1
23
45
67
89
1011
1213
1415
1617
1819
Orie
ntac
ióE
NE
NN
EN
NE
NN
WN
NW
NN
WN
NW
NN
EN
NW
NE
NN
E–
NN
NN
EN
NE
NN
NE
NPe
nden
t (º)
102
315
1525
205
1025
20–
1515
1015
203
10A
ltitu
d (m
. s. m
.)68
068
068
070
069
067
068
568
568
583
569
063
576
065
468
082
370
966
569
5R
ecob
rimen
t de
l’est
rat a
rbor
i (%
)95
9590
9085
8010
085
8590
9080
7075
9590
7090
60A
lçad
a de
l’es
trat a
rbor
i (m
)12
-20
1515
15-2
010
-15
13-1
7 1
2-18
10-1
513
-17
8-12
8-1
410
8-15
12-1
515
8-12
10-1
58-
1815
-20
Rec
obrim
ent d
e l’e
stra
t arb
ustiu
(%)
5-10
3030
–20
5020
3020
5025
3050
1020
2050
3575
Alç
ada
de l’
estra
t arb
ustiu
(m)
1-4
1-4
0´5-
30,
5-5
0,25
-51-
40,
5-3
1-3
0,5-
40,
5-3
0,5-
31-
30-
50,
2-1
0,5-
40,
2-3,
50,
2-5
1-3
0,5-
7R
ecob
rimen
t de
l’est
rat h
erba
ci (%
)60
7575
6060
5060
6060
7540
8040
100
6075
5070
65À
rea
(m2 )
120
100
120
200
120
200
120
100
120
120
100
150
150
130
120
120
110
120
100
Car
acte
ríst
ique
s i d
ifer
ncia
ls d
e l’
asso
ciac
ió, l
’ali
ança
i de
l’or
dre
(Lat
hyro
-Que
rcet
um, Q
uerc
etal
ia ro
bori
s, Q
uerc
ion
robo
ris)
Que
rcus
pet
raea
55
44
43
55
43
34
31
43
33
.Q
uerc
us p
etra
ea (a
rbus
tiu)
++
+1
++
..
+.
..
..
..
..
3La
thyr
us li
nifo
lius
+1
11
11
11
1+
+.
+2
++
1.
2Ve
roni
ca o
ffici
nalis
..
.+
++
++
++
..
.+
++
.+
+H
olcu
s mol
lis+
2+
.+
..
.1
.+
31
+1
..
.1
Teuc
rium
scor
odon
ia1
.1
++
..
.1
11
.+
.1
..
..
Hie
raci
um sa
baud
um.
.1
++
++
+.
+.
..
.+
..
..
Loni
cera
per
icly
men
um.
..
.2
..
+.
2.
1+
..
..
..
Des
cham
psia
flex
uosa
..
..
11
1.
1.
..
..
..
..
.Q
uerc
us X
stre
imii
..
..
..
..
.1
..
..
..
..
.Pt
erid
ium
aqu
ilinu
m2
33
.1
13
34
32
43
41
.+
31
Luzu
la fo
rste
ri+
+1
1+
11
++
.+
1+
11
+1
1+
Anth
oxan
thum
odo
ratu
m+
.+
1+
11
.+
++
..
..
+1
++
Cal
luna
vul
gari
s.
.+
++
1+
++
.+
..
+.
.1
+2
Solid
ago
virg
aure
a+
++
1.
1+
.1
..
.+
++
..
+1
Stac
hys o
ffici
nalis
.+
..
+1
1.
..
..
+.
1.
+.
.Ag
rost
is c
apill
aris
..
1+
..
..
.+
+.
..
.1
1.
.C
onop
odiu
m m
ajus
ssp
. maj
us.
..
..
11
..
..
.+
..
2.
..
Car
acte
ríst
ique
s de
la c
lass
e (Q
uerc
o-Fa
gete
a)
Fest
uca
hete
roph
ylla
.3
31
31
23
11
1+
++
1+
++
+Br
achy
podi
um sy
lvat
icum
+1
1+
+.
.1
11
12
+1
12
1.
1
Tau
la 3
. Lat
hyro
-Que
rcet
um ty
picu
mA. MERCADÉ LÓPEZ
113D
aphn
e la
ureo
la+
++
++
++
.+
+.
.+
++
++
+.
Sorb
us to
rmin
alis
++
++
++
1+
1.
+.
1.
1.
.+
+Vi
ola
sylv
estr
is ss
p. sy
lves
tris
21
11
11
11
1.
..
.2
1+
1.
.Sa
nicu
la e
urop
aea
++
++
.+
.+
+1
..
+2
+.
12
.M
elic
a un
iflor
a.
.+
11
11
1+
11
..
.+
.1
1+
Que
rcus
pub
esce
ns.
.+
..
+.
++
11
.1
.2
22
2.
Que
rcus
pub
esce
ns (a
rbus
tiu)
..
..
..
..
+.
..
..
..
.+
2C
oryl
us a
vella
na.
.+
++
23
++
+.
..
+2
+1
..
Cra
taeg
us m
onog
yna
++
++
.+
..
+.
.1
.+
++
+1
.Vi
burn
um la
ntan
a+
11
+.
..
..
..
+.
+1
++
11
Anem
one
hepa
tica
..
.1
+1
1.
+.
..
.1
++
++
+C
arex
dig
itata
..
..
++
11
++
..
..
..
1.
+Vi
cia
sepi
um.
.+
..
+.
+.
..
..
++
1+
.+
Stel
lari
a ho
lost
ea.
.+
++
++
..
..
..
.2
1.
..
Sorb
us a
ria
..
.+
+.
+.
..
..
+.
.1
1.
+Vi
ola
sylv
estr
is ss
p. ri
vini
ana
..
..
..
..
.1
11
1.
..
.2
2Ro
sa a
rven
sis
..
+1
..
+.
.2
..
..
13
..
.Po
a ne
mor
alis
..
..
..
.+
.+
+.
+.
.+
+.
.C
ornu
s san
guin
ea.
..
..
..
+.
..
1.
1+
..
1+
Loni
cera
xyl
oste
um.
..
+.
.+
..
..
..
1.
1+
+.
Cor
onill
a em
erus
..
.1
..
+.
.+
..
..
.+
++
.Eu
phor
bia
amyg
dalo
ides
..
..
..
+1
..
..
..
.+
.+
1La
thyr
us n
iger
ssp.
nig
er+
1+
+.
..
..
..
..
.1
..
..
Prun
us sp
inos
a.
..
..
..
1.
..
1.
..
..
1+
Dig
italis
lute
a.
.+
..
.+
..
..
..
.+
..
+.
Buxu
s sem
perv
iren
s.
..
..
.+
..
+.
..
..
+.
+.
Mel
ittis
mel
isso
phyl
lum
..
.+
.+
+.
..
..
+.
..
..
.Tr
ifoliu
m m
ediu
m.
.+
..
..
..
..
..
..
.+
1.
Prim
ula
veri
s ssp
. col
umna
e.
..
+.
..
..
+.
..
+.
..
..
Tam
us c
omm
unis
++
..
..
..
..
.+
..
..
..
.An
emon
e ne
mor
osa
..
..
..
..
+.
..
.4
..
..
.So
rbus
dom
estic
a.
..
..
.+
..
.+
..
..
..
..
Hyp
eric
um m
onta
num
..
..
..
..
..
..
..
.+
+.
.Pu
lmon
aria
long
ifolia
..
+.
..
..
..
..
.+
..
..
.Li
gust
rum
vul
gare
..
..
..
..
..
.1
..
..
..
.D
oron
icum
par
dalia
nche
s.
..
..
..
..
..
..
.1
..
..
Cam
panu
la p
ersi
cifo
lia.
..
..
..
..
..
..
+.
..
..
Aqui
legi
a vu
lgar
is.
..
..
..
..
..
..
..
..
+.
Pyru
s mal
us.
..
..
..
..
..
.+
..
..
..
Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la Catalunya central, I
114T
aula
3. L
athy
ro-Q
uerc
etum
typi
cum
(C
onti
nuac
ió)
Acer
cam
pest
re.
..
..
..
..
..
..
..
+.
..
Cep
hala
nthe
ra ru
bra
..
..
..
..
..
..
+.
..
..
.Ac
er o
palu
s.
..
..
..
..
..
..
..
+.
..
Car
ex sy
lvat
ica
ssp.
sylv
atic
a.
..
..
..
..
..
..
+.
..
..
Fagu
s syl
vatic
a.
..
..
..
..
..
..
..
+.
..
Scro
phul
aria
nod
osa
..
..
..
..
..
..
..
+.
..
.
Com
pany
es
Hed
era
helix
11
22
22
13
23
23
11
21
12
2Q
uerc
us il
ex ss
p. il
ex.
..
..
..
..
11
1.
+.
+.
1.
Que
rcus
ilex
ssp.
ilex
(arb
usti
u)1
11
11
11
11
22
23
1+
13
11
Rubi
a pe
regr
ina
11
11
1+
1+
11
11
1+
.1
+1
1Pr
unel
la g
rand
iflor
a ss
p. p
yren
aica
+1
21
11
22
1.
1.
+1
+2
22
2Fr
agar
ia v
esca
+1
11
+.
++
+1
+.
.2
12
11
1C
arex
flac
ca1
12
1.
.+
++
+.
.+
2+
21
12
Pinu
s syl
vest
ris
2+
23
23
2+
32
3.
44
.1
23
4Ile
x aq
uifo
lium
++
++
+2
1+
++
..
2+
.+
.+
+C
ruci
ata
glab
ra.
+1
11
11
..
++
1+
11
12
..
Eric
a ar
bore
a.
.+
+.
++
.+
+1
.1
+.
+1
+1
Viol
a al
ba ss
p. d
ehnh
ardt
ii.
1.
1.
.+
..
..
++
++
1+
++
Hol
cus l
anat
us.
.+
++
++
++
1.
+.
++
.1
+.
Rubu
s gr.
ulm
ifoliu
s1
..
2.
1.
.2
1.
2.
.1
..
11
Popu
lus t
rem
ula
..
+.
11
.1
..
.+
+3
..
..
.Po
pulu
s tre
mul
a (a
rbus
tiu)
.+
1+
..
..
..
1+
..
1.
.+
.Ju
nipe
rus c
omm
unis
ssp.
com
mun
is.
+.
1+
++
.+
+.
+.
..
++
++
Succ
isa
prat
ensi
s.
..
.+
++
++
1.
..
..
.1
..
Plat
anth
era
bifo
lia.
..
++
.+
.+
.+
..
..
.+
+.
Hie
raci
um g
r. m
uror
um.
..
1.
.+
..
+.
.+
..
.1
.+
Scle
ropo
dium
pur
um.
..
..
..
..
21
..
..
.1
12
Hie
raci
um n
obile
..
.1
11
..
+.
..
+.
..
1.
.Ru
scus
acu
leat
us.
.+
+.
..
..
..
..
++
.+
+.
Aven
ula
prat
ensi
s ssp
. ibe
rica
..
.+
..
..
..
+.
..
.+
+.
1Ar
butu
s une
do+
.+
+.
.+
..
..
..
..
.+
..
Epip
actis
hel
lebo
rine
++
+.
.+
..
..
+.
..
..
..
.Ru
bus c
anes
cens
..
..
2.
.1
..
..
1+
..
..
.C
epha
lant
hera
long
ifolia
.1
1.
..
.+
..
..
+.
..
..
.
A. MERCADÉ LÓPEZ
115K
naut
ia d
ipsa
cifo
lia ss
p. c
atal
auni
ca.
..
..
..
..
..
..
+.
.+
++
Satu
reja
vul
gari
s.
..
..
+.
..
..
..
.+
+.
..
Dac
tylis
glo
mer
ata
..
..
..
+.
..
..
.+
.+
..
.C
ham
aesp
artiu
m sa
gitta
le.
..
+.
.+
..
.+
..
..
..
.+
Car
ex o
lbie
nsis
+.
.+
..
..
..
.1
..
..
..
.Ro
sa to
men
tosa
..
.+
.+
..
..
..
..
..
.+
.
Com
pan
yes
pre
sen
ts a
1 o
2 in
ven
tari
s
2: P
inus
nig
ra s
sp. s
alzm
anni
i, Ru
bus g
r. pr
aeco
x (2
) ; 3
: Dan
thon
ia d
ecum
bens
, Vic
ia c
racc
a ss
p. in
cana
, Hyp
eric
um p
erfo
ratu
m; 7
: Arr
hena
ther
um e
latiu
s, C
epha
lant
era
sp.,
Luz
ula
mul
tiflo
ra;
10:
Dan
thon
ia d
ecum
bens
; 11
: Br
achy
podi
um p
hoen
icoi
des
(1),
Dic
ranu
m s
copa
rium
; 13
: Ep
ipac
tis s
p.,
Lase
rpiti
um la
tifol
ium
; 14
: C
arex
cary
ophy
llea
(2),
Alli
um o
lera
ceum
, Hie
raci
um g
r. g
lauc
inum
(1)
, Tar
axac
um o
ffici
nale
, Fes
tuca
gr.
rubr
a, T
rifo
lium
och
role
ucon
, Ran
uncu
lus a
cris
ssp
. fri
esia
nus;
15:
Cep
hala
nter
a sp
.; 16
: Rub
us u
lmifo
lius (
1), P
inus
nig
ra s
sp. s
alzm
anni
(1)
, Bro
mus
ram
osus
ssp
. ram
osus
, Alli
um o
lera
ceum
, Pol
ypod
ium
vul
gare
ssp.
vul
gare
; 17:
Car
exca
ryop
hylle
a, R
ubus
ulm
ifoliu
s (1)
, Pim
pine
lla sa
xifr
aga,
Vic
ia c
racc
a ss
p. in
cana
, Poa
com
pres
sa, S
edum
rupe
stre
ssp
. ref
lexu
m, O
rchi
s mac
ulat
a ss
p. m
eyer
i, As
plen
ium
adia
ntum
-nig
rum
ssp
. ono
pter
is, P
hilly
rea
latif
olia
; 18:
Bro
mus
ram
osus
ssp
. ram
osus
, Hyp
eric
um p
erfo
ratu
m, C
epha
lant
hera
sp.
; 19:
Arr
hena
ther
um e
latiu
s, P
impi
nella
saxi
frag
a, F
estu
ca g
r. ru
bra,
Luz
ula
cam
pest
ris.
Loc
alit
ats
1. S
ant Q
uirz
e de
Saf
aja,
Val
lès
Ori
enta
l. O
baga
del
ser
rat d
e la
Sab
ater
a, 3
1T D
G28
20, 1
6/06
/200
2 (C
odi:
5)
2. S
ant Q
uirz
e de
Saf
aja,
Val
lès
Ori
enta
l. V
essa
nt N
E d
el s
erra
t de
la S
abat
era,
31T
DG
2820
, 24/
07/2
002
(Cod
i: 8
)3.
San
t Qui
rze
de S
afaj
a, V
allè
s O
rien
tal.
Ves
sant
NE
del
Ser
rat d
e la
Sab
ater
a, 3
1T D
G28
20, 0
8/08
/200
2 (C
odi:
9)
4. C
aste
llte
rçol
. Val
lès
Ori
enta
l. To
rren
t de
Pui
gcas
tell
ar, 3
1T D
G27
20, 2
0/07
/200
2 (C
odi:
6)
5. S
ant Q
uirz
e de
Saf
aja,
Val
lès
Ori
enta
l. To
rren
t de
Pre
gona
, 31T
DG
2819
, 18/
07/2
003
(Cod
i: 7
)6.
San
t Qui
rze
de S
afaj
a, V
allè
s O
rien
tal.
Torr
ent d
e V
inye
s, p
rop
de la
car
rete
ra d
e S
ant Q
uirz
e, 3
1T D
G28
19, 1
9/07
/200
2 (C
odi:
2)
7. C
aste
llte
rçol
. Val
lès
Ori
enta
l. O
baga
al N
W d
e P
uigc
aste
llar
, pro
p de
l tor
rent
de
la T
eule
ria,
par
t bai
xa d
e l’
obac
, 31
4275
80 4
6205
91, 1
0/06
/200
6 (C
odi:
100
606c
)8.
Cas
tell
terç
ol. V
allè
s O
rien
tal.
Torr
ent d
e la
fon
t de
la G
uine
u, 3
1T D
G27
21, 1
7/07
/200
2 (C
odi:
4)
9. S
ant Q
uirz
e de
Saf
aja,
Val
lès
Ori
enta
l. To
rren
t de
Pre
gona
, al m
arge
d’u
na to
rren
tera
sec
undà
ria,
31T
DG
2819
, 18/
07/2
002
(Cod
i: 3
)10
. Gra
nera
, Val
lès
Ori
enta
l. S
obre
el S
olà
del S
ot. T
orre
nt d
el S
olà,
pro
p de
l cor
riol
que
puj
a al
Ser
rat d
e le
s P
edre
s, 3
1T D
G25
19, 0
3/08
/200
4 (C
odi:
BM
009)
11. S
ant Q
uirz
e de
Saf
aja,
Val
lès
Ori
enta
l. To
rren
t de
Pre
gona
, jus
t al s
ud d
e la
cas
a, 3
1T D
G28
19, 2
8/06
/200
5 (C
odi:
BM
156)
12. S
ant F
eliu
de
Cod
ines
, Val
lès
Ori
enta
l. V
essa
nt S
del
col
l de
Pos
es, a
l tor
rent
de
la f
ont d
e la
Ser
p, 3
1T D
G30
18, 2
2/05
/200
4 (C
odi:
BM
005)
13. S
ant Q
uirz
e de
Saf
aja,
Val
lès
Ori
enta
l. O
baga
del
Ser
rat d
e P
rego
na, p
art a
lta,
31
4282
82 4
6193
26, 1
1/06
/200
6 (C
odi:
110
606e
)14
. San
t Qui
rze
de S
afaj
a, V
allè
s O
rien
tal.
Par
t bai
xa d
e la
val
l de
Pre
gona
, al N
de
les
Sal
eres
, 31T
DG
2820
, 27/
04/2
005
(Cod
i: B
M05
3)15
. San
t Qui
rze
de S
afaj
a, V
allè
s O
rien
tal.
Ves
sant
NE
del
ser
rat d
e la
Sab
ater
a, 3
1T D
G28
20, 2
7/07
/200
2 (C
odi:
12)
16. C
aste
llci
r, V
allè
s O
rien
tal.
Sau
va N
egra
. Par
t alt
a, 3
1T D
G32
26, 2
4/05
/200
5 (C
odi:
BM
116)
17. C
aste
llci
r, V
allè
s O
rien
tal.
Cap
çale
ra d
el to
rren
t del
Bos
c, a
l’ob
aga
Fos
ca. T
orre
nter
a se
cund
ària
, 31T
DG
3223
(C
odi:
BM
159)
18. C
aste
llte
rçol
, Val
lès
Ori
enta
l. C
osta
Soc
arra
da, p
rop
del t
orre
nt d
e la
Fon
t de
la G
uine
u, 3
1 42
7776
462
1107
, 22/
05/2
006
(Cod
i: 2
2050
6d)
19. C
aste
llte
rçol
, Val
lès
Ori
enta
l. O
baga
de
la c
osta
Soc
arra
da, 3
1 42
7564
462
1099
, 22/
05/2
006
(Cod
i: 2
2050
6e)
Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la Catalunya central, I
116T
aula
4. L
athy
ro-Q
uerc
etum
(in
v. 1
-10)
i D
oron
ico-
Frax
inet
um s
ubas
s. fe
stuc
etos
um (
inv.
11-
21)
Núm
ero
d’in
vent
ari
12
34
56
78
910
1112
1314
1516
1718
1920
21O
rien
taci
óN
NE
NN
WN
NN
NE
NE
NN
WN
NN
NN
EN
WN
WW
NW
EN
NE
NN
NW
NN
EP
ende
nt (
º)10
-15
22º
1520
27-
1015
520
15–
1515
2530
2010
3520
2515
Alt
itud
(m
. s. m
.)70
065
087
591
581
068
584
467
077
063
569
071
881
569
084
679
078
076
282
077
071
0R
ecob
rim
ent d
e l’
estr
at a
rbor
i (%
)75
6595
9090
8560
8580
8510
095
9510
010
085
9010
010
010
060
Alç
ada
de l’
estr
at a
rbor
i (m
)4-
715
-20
8-12
8-12
15-2
012
-16
16-1
814
-17
18-2
58-
155-
1212
-15
6-17
6-8
10-1
510
-15
12-1
412
-15
6-15
6-17
10-1
5R
ecob
rim
ent d
e l’
estr
at a
rbus
tiu
(%)
6050
2015
1540
6040
7040
1525
3535
2070
–20
2015
100
Alç
ada
de l’
estr
at a
rbus
tiu
(m)
0,2-
21,
5-3
0,5-
30-
20-
20,
5-5
5-8
1,5-
63-
70,
5-4
0,2-
20,
3-6
0,5-
30,
5-3
0,3-
3 2
-50,
3-5
1-2
0-3
0-2
0-7
Rec
obri
men
t de
l’es
trat
her
baci
(%
)50
7565
5080
6560
100
9065
6570
7065
6540
7070
7565
65À
rea
(m2 )
6016
016
010
010
012
011
012
012
012
075
120
110
9075
150
100
150
100
120
100
Car
acte
ríst
ique
s i d
ifer
enci
als
del L
athy
ro-Q
uerc
etum
, del
s Q
uerc
etal
ia ro
bori
s i d
el Q
uerc
ion
robo
ris
Lath
yrus
lini
foliu
s1
11
1.
++
1+
1+
21
++
.2
11
+.
Vero
nica
offi
cina
lis.
++
1.
..
1+
..
+.
..
+.
..
+.
Que
rcus
pet
raea
..
+.
.1
..
..
45
.+
..
.2
..
.Q
uerc
us p
etra
ea (a
rbus
tiu)
..
..
..
1.
..
.1
..
..
..
..
.H
olcu
s mol
lis.
11
.1
..
2.
1.
..
..
..
..
..
Des
cham
psia
flex
uosa
..
++
..
.+
1.
..
..
+.
..
..
.H
iera
cium
saba
udum
.+
..
++
.+
.+
..
..
..
..
..
.Q
uerc
us X
stre
imii
..
..
..
..
..
..
..
3.
..
.3
.Q
uerc
us X
stre
imii
(arb
usti
u).
..
..
.2
21
..
..
..
..
..
..
Serr
atul
a tin
ctor
ia.
2.
..
..
..
+.
..
..
..
..
..
Teuc
rium
scor
odon
ia1
..
..
..
..
..
..
.+
..
..
..
Loni
cera
per
icly
men
um.
..
..
.+
..
..
..
..
..
..
..
Pter
idiu
m a
quili
num
24
32
43
15
3+
+.
2+
1+
2.
21
.Lu
zula
fors
teri
.+
+1
..
++
+.
+1
++
++
11
11
+An
thox
anth
um o
dora
tum
11
++
+.
.1
++
..
..
..
+.
+.
.C
allu
na v
ulga
ris
11
+.
.+
3+
+1
..
..
..
..
..
.So
lidag
o vi
rgau
rea
..
..
.1
..
+1
++
..
..
.2
+.
.C
onop
odiu
m m
ajus
ssp.
maj
us.
+.
..
..
..
.+
..
1+
..
..
..
Stac
hys o
ffici
nalis
..
..
..
..
..
.+
..
++
+.
..
.
Car
acte
ríst
ique
s de
la c
lass
e (Q
uerc
o-Fa
gete
a)
Brac
hypo
dium
sylv
atic
um1
11
11
1+
21
2+
+1
+.
1+
11
+1
A. MERCADÉ LÓPEZ
117D
aphn
e la
ureo
la.
.+
1+
++
++
++
+1
++
++
+1
.+
Que
rcus
pub
esce
ns4
43
32
..
..
2.
.1
.3
21
22
.Q
uerc
us p
ubes
cens
(arb
usti
u).
..
1.
22
12
2.
.+
..
..
..
..
Vibu
rnum
lant
ana
1+
..
.+
.+
++
.+
.+
.+
++
1.
+Vi
ola
sylv
estr
is s
sp. s
ylve
stri
s1
11
..
..
..
.1
11
1+
11
11
22
Anem
one
hepa
tica
.+
..
..
+.
..
11
23
11
21
12
2C
oryl
us a
vella
na.
..
..
..
.3
.2
2.
45
31
54
35
Cra
taeg
us m
onog
yna
++
+.
.+
++
++
..
1.
..
.+
+.
.Pr
imul
a ve
ris s
sp. c
olum
nae
+.
.+
..
..
..
++
.+
+.
.1
11
1Vi
cia
sepi
um+
+.
+.
..
..
..
1+
+.
.1
1+
..
Viol
a sy
lves
tris
ssp.
rivi
nian
a.
..
11
1+
2+
1.
..
..
..
..
+.
Sorb
us to
rmin
alis
.1
..
..
.+
..
+1
.+
.+
..
+1
.Lo
nice
ra x
ylos
teum
.+
.+
..
..
..
..
+.
.+
1+
.+
+Pr
unus
spin
osa
++
+.
..
..
.+
.+
+.
..
++
..
.Bu
xus s
empe
rvir
ens
..
..
..
..
..
.+
..
2.
+1
++
+C
ornu
s san
guin
ea1
..
..
..
..
++
+.
+.
..
..
.1
Sorb
us a
ria
.+
..
..
..
..
.+
..
.1
+.
.1
.M
elitt
is m
elis
soph
yllu
m.
..
..
..
..
.+
..
1.
++
..
+.
Cor
onill
a em
erus
..
..
..
..
..
++
.+
..
..
+.
1Pu
lmon
aria
long
ifolia
1+
..
..
..
.+
..
1.
..
..
..
.Li
gust
rum
vul
gare
1.
..
..
..
..
..
..
..
++
..
1So
rbus
dom
estic
a.
+.
+.
..
..
..
..
..
..
.+
.+
Cam
panu
la p
ersi
cifo
lia.
..
+.
..
..
..
..
..
..
++
.+
Tam
us c
omm
unis
..
..
..
..
..
1.
.+
..
..
.+
.Eu
phor
bia
amyg
dalo
ides
..
..
..
..
..
..
+.
..
..
+.
+H
yper
icum
mon
tanu
m+
..
..
..
..
..
..
..
++
..
..
Dig
italis
lute
a.
..
..
..
..
.+
..
..
..
+.
+.
Aqui
legi
a vu
lgar
is+
..
..
..
..
..
..
..
..
1.
..
Pyru
s mal
us.
..
..
++
..
..
..
..
..
..
..
Lath
yrus
nig
er ss
p. n
iger
..
..
..
..
..
+.
..
..
..
..
.Ac
er c
ampe
stre
..
..
+.
..
..
..
..
..
..
..
.G
eran
ium
sang
uine
um.
+.
..
..
..
..
..
..
..
..
..
Cle
mat
is v
italb
a.
..
..
..
..
..
.+
..
..
..
..
Car
acte
ríst
ique
s i d
ifer
enci
als
del D
oron
ico-
Frax
inet
um, d
els
Fage
talia
sylv
atic
ae i
del C
arpi
nion
bet
uli
Sani
cula
eur
opae
a+
.1
++
..
+.
11
22
1.
++
22
23
Fest
uca
hete
roph
ylla
++
11
..
++
..
14
.2
1+
.1
.+
+C
arex
dig
itata
.+
..
..
..
..
12
+2
+2
23
31
+
Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la Catalunya central, I
118T
aula
4. L
athy
ro-Q
uerc
etum
(in
v. 1
-10)
i D
oron
ico-
Frax
inet
um s
ubas
s. fe
stuc
etos
um (
inv.
11-
21)
(Con
tinu
ació
)
Mel
ica
unifl
ora
..
..
..
..
..
12
.1
+1
32
13
2Ro
sa a
rven
sis
.+
+.
..
2.
+.
1.
+.
1.
.+
..
.Po
a ne
mor
alis
.+
..
..
.+
..
++
..
.+
1.
++
.C
arex
sylv
atic
a ss
p. sy
lvat
ica
..
..
..
..
..
2+
.+
1.
.+
..
+D
ryop
teri
s fili
x-m
as ss
p. fi
lix-m
as.
..
..
..
..
.+
+.
..
.+
..
..
Anem
one
nem
oros
a.
..
..
..
..
..
..
.3
..
..
..
Luzu
la sy
lvat
ica
..
..
..
..
..
..
..
3.
..
..
.H
elle
boru
s vir
idis
ssp.
occ
iden
talis
..
..
..
..
..
..
2.
..
..
..
.Fa
gus s
ylva
tica
..
..
..
..
..
..
..
..
1.
..
.Fa
gus s
ylva
tica
(arb
usti
u).
..
..
..
..
..
..
..
.+
..
..
Liliu
m m
arta
gon
..
..
..
..
..
1.
..
..
..
..
.D
oron
icum
par
dalia
nche
s.
..
..
..
..
.+
..
..
..
..
..
Stel
lari
a ho
lost
ea.
..
..
..
..
.+
..
..
..
..
..
Scro
phul
aria
nod
osa
..
..
..
..
..
+.
..
..
..
..
.M
ycel
is m
ural
is.
..
..
..
..
..
..
..
..
..
.+
Poly
stic
hum
setif
erum
..
..
..
..
..
..
..
+.
..
..
.Ph
yteu
ma
spic
atum
..
..
..
..
..
..
..
+.
..
..
.Ra
nunc
ulus
fica
ria
..
..
..
..
..
..
..
+.
..
..
.Bl
echn
um sp
ican
t.
..
..
..
..
..
..
.+
..
..
..
Car
ex sy
lvat
ica
ssp.
pau
i.
..
..
..
..
..
..
+.
..
..
..
Dry
opte
ris f
ilix-
mas
ssp.
bor
reri
..
..
..
..
..
..
.+
..
..
..
.M
oehr
ingi
a tr
iner
via
+.
..
..
..
..
..
..
..
..
..
.Li
ster
a ov
ata
.+
..
..
..
..
..
..
..
..
..
.
Com
pany
es
Frag
aria
ves
ca+
+1
1+
++
1+
++
12
1+
12
11
++
Hed
era
helix
11
12
+2
.3
+2
31
11
11
21
21
1Q
uerc
us il
ex su
bsp.
ilex
+.
.2
21
..
..
.+
2.
.1
+.
11
.Q
uerc
us il
ex su
bsp.
ilex
(arb
usti
u).
.2
1.
12
+1
11
12
+1
22
+.
11
Car
ex fl
acca
21
1+
1.
++
++
..
+.
.+
+1
++
1Ru
bia
pere
grin
a1
+1
+1
11
11
1+
.1
..
1+
++
11
Prun
ella
gra
ndifl
ora
ssp.
pyr
enai
ca+
11
+.
1+
21
2+
21
+.
11
.1
++
Pinu
s syl
vest
ris
.1
33
25
45
55
..
2.
..
.3
3.
4Pi
nus s
ylve
stri
s (ar
bust
iu)
..
..
..
1.
1.
..
..
.1
..
..
.C
ruci
ata
glab
ra1
12
1.
1+
11
..
12
.+
11
11
1.
Eric
a ar
bore
a1
++
1+
21
+1
3.
.+
..
++
+1
+.
A. MERCADÉ LÓPEZ
119Ile
x aq
uifo
lium
..
.+
..
..
..
11
.3
+2
+2
+1
2Ju
nipe
rus c
omm
unis
ssp.
com
mun
is.
+.
..
.1
++
+.
++
..
++
+.
.+
Viol
a al
ba s
sp. d
ehnh
ardt
ii.
.+
++
+.
..
+1
.1
+.
++
++
1.
Hol
cus l
anat
us1
1.
1.
+.
+.
+.
.+
..
++
.+
..
Succ
isa
prat
ensi
s+
+.
+.
.+
..
.+
+.
.+
+.
.+
..
Scle
ropo
dium
pur
um.
.1
.1
22
24
2.
.+
..
..
..
..
Rubu
s sp.
.1
11
1.
..
..
1.
..
++
.+
..
.Pl
atan
ther
a bi
folia
..
+.
..
++
++
..
+.
+.
+.
..
.Po
pulu
s tre
mul
a.
2.
.1
..
..
..
.3
..
13
+.
1.
Popu
lus t
rem
ula
(arb
usti
u).
..
..
..
1+
..
.1
..
..
..
..
Hie
raci
um g
r. m
uror
um.
..
..
+.
..
1+
.+
..
..
1+
.+
Satu
reja
vul
gari
s.
..
++
..
1.
+.
+.
..
.+
..
+.
Rusc
us a
cule
atus
..
..
.+
..
.+
++
+.
..
+.
..
+Ru
bus c
anes
cens
2.
..
.1
22
21
..
..
..
..
..
.Av
enul
a pr
aten
sis s
sp. i
beri
ca.
.+
.1
.+
+.
1.
..
..
..
..
..
Eric
a sc
opar
ia3
1.
..
+.
..
+.
..
..
..
..
..
Agro
stis
cap
illar
is.
..
..
+.
1.
1.
.+
..
..
..
..
Car
ex c
aryo
phyl
lea
.+
.1
..
..
..
..
1.
..
1.
..
.K
naut
ia d
ipsa
cifo
lia ss
p. c
atal
auni
ca+
+.
.+
..
..
..
.+
..
..
..
..
Arrh
enat
heru
m e
latiu
s.
++
+.
..
..
..
..
..
..
..
+.
Rosa
sp.
..
..
..
..
.+
.+
..
..
+.
..
+Th
amno
bryu
m a
lope
curu
m.
..
..
..
..
.1
..
12
..
..
..
Rubu
s ulm
ifoliu
s.
..
..
..
1.
..
.2
..
.+
..
..
Epip
actis
cf.
hel
lebo
rine
.+
..
..
+1
..
..
..
..
..
..
.G
aliu
m g
r. p
umilu
m1
..
+.
..
..
+.
..
..
..
..
..
Dan
thon
ia d
ecum
bens
..
..
.1
.+
.+
..
..
..
..
..
.Br
omus
ram
osus
ssp.
ram
osus
..
..
..
..
..
.+
..
..
..
.+
+Br
achy
podi
um p
hoen
icoi
des
+.
..
..
+.
+.
..
..
..
..
..
.Ar
butu
s une
do+
..
..
..
..
..
..
+.
..
..
+.
Dic
ranu
m sc
opar
ium
..
..
.+
+.
+.
..
..
..
..
..
.
Com
pan
yes
pre
sen
ts a
1 o
2 in
ven
tari
s
1: R
osa
gr. c
anin
a, C
enta
urea
pec
tinat
a, F
ilipe
ndul
a vu
lgar
is (
1), D
oryc
nium
hir
sutu
m, G
eran
ium
col
umbi
num
; 2: C
ham
aesp
artiu
m sa
gitta
le; 3
: Hie
raci
um g
r. g
lauc
inum
, Ros
a gr
.ca
nina
, Vic
ia c
racc
a ss
p. in
cana
, Car
lina
acan
thifo
lia s
sp. c
ynar
a; 5
: Pi
nus n
igra
ssp
. sal
zman
nii (
3), C
epha
lant
hera
sp.
, Lon
icer
a et
rusc
a; 7
: Rub
us p
raec
ox (
1), R
osa
cf. m
icra
ntha
;8:
Tar
axac
um o
ffici
nale
, Hie
raci
um so
lidag
ineu
m; 9
: Pin
us n
igra
ssp
. sal
zman
nii ,
Luz
ula
mul
tiflo
ra; 1
0: C
ham
aesp
artiu
m sa
gitta
le, V
icia
cra
cca
ssp.
inca
na, C
enta
urea
pec
tinat
a,C
epha
lant
hera
long
ifolia
, Luz
ula
cam
pest
ris;
11:
Pla
giom
nium
und
ulat
um (
2), C
arex
olb
iens
is; 1
3: T
arax
acum
offi
cina
le; 1
4: B
rach
ythe
cium
cf.
ruta
bulu
m (
2); 1
5: B
rach
ythe
cium
cf.
ruta
bulu
m (
1), P
olyp
odiu
m v
ulga
re s
sp. v
ulga
re (
1); 1
6: C
asta
nea
sativ
a (2
); 1
7: C
asta
nea
sativ
a (1
), H
iera
cium
gr.
gla
ucin
um, A
sple
nium
adi
antu
m-n
igru
m s
sp. o
nopt
eris
; 18:
Geu
mur
banu
m, A
llium
ole
race
um; 1
9: A
sple
nium
adi
antu
m-n
igru
m s
sp. o
nopt
eris
, Cep
hala
nthe
ra s
p.; 2
0: G
eum
urb
anum
; 21:
Phi
llyre
a la
tifol
ia
Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la Catalunya central, I
120T
aula
4. L
athy
ro-Q
uerc
etum
i D
oron
ico-
Frax
inet
um s
ubas
s. fe
stuc
etos
um (
Con
tinu
ació
)
Loc
alit
ats
1. S
ant Q
uirz
e de
Saf
aja,
Val
lès
Ori
enta
l. O
baga
de
la s
erra
de
la C
odin
a, 3
1T D
G30
20, 2
2/05
/200
4 (C
odi:
BM
002)
2. C
aste
llci
r, V
allè
s O
rien
tal.
Pro
p de
l Mol
í Nou
del
Bos
c, a
l’ob
aga
d’un
a to
rren
tera
prò
xim
a al
Ten
es, 3
1T D
G30
22, 2
1/06
/200
3 (C
odi:
1)
3. G
rane
ra, V
allè
s O
rien
tal.
Oba
ga d
el S
erra
t de
les
Ped
res,
per
sob
re d
e la
fon
t d’Ú
ixol
s, 3
1T D
G26
19, 1
6/08
/200
4 (C
odi:
BM
025)
4. G
rane
ra, V
allè
s O
rien
tal.
Oba
ga d
els
Qua
tre
Cam
ins,
pro
p de
l ser
rat d
els
Tud
ons,
31T
425
455
4618
935,
13/
06/2
006
(Cod
i: 1
3060
6g)
5. C
aste
llte
rçol
, Val
lès
Ori
enta
l. P
la d
el R
icar
d, 3
1T 4
2650
8 46
2086
6, 2
1/05
/200
6 (C
odi:
210
506g
)6.
San
t Qui
rze
de S
afaj
a, V
allè
s O
rien
tal.
Oba
ga d
e la
Rou
reda
, pro
p de
l’an
tiga
car
rete
ra a
Cas
tell
terç
ol, D
G28
20, 0
4/06
/200
6 (C
odi:
040
606d
)7.
Gra
nera
, Val
lès
Ori
enta
l. C
apça
lera
del
torr
ent d
el S
olà.
Oba
ga d
el S
erra
t del
s T
udon
s, 3
1T D
G25
19, 0
8/06
/200
4 (C
odi:
BM
007)
8. S
ant Q
uirz
e de
Saf
aja,
Val
lès
Ori
enta
l. P
rop
de la
gas
olin
era
de S
ant Q
uirz
e, a
l N d
e la
Teu
leri
a, 3
1T D
G29
19, 2
9/06
/200
4 (C
odi:
BM
040)
9. C
aste
llte
rçol
, Val
lès
Ori
enta
l. To
rren
t del
Sol
à. O
baga
dav
ant d
e la
Rou
reda
, 31T
DG
2520
, 08/
06/2
004
(Cod
i: B
M00
6)10
. San
t Qui
rze
de S
afaj
a, V
allè
s O
rien
tal.
Oba
ga d
e la
Pin
eda,
pro
p de
l nus
ent
re S
t.Qui
rze-
Cas
tell
terç
ol, 3
1 42
8886
462
0106
, 04/
06/2
006
(Cod
i: 0
4060
6a)
11. S
ant Q
uirz
e de
Saf
aja,
Val
lès
Ori
enta
l. O
baga
del
ser
rat d
e la
Sab
ater
a, to
rren
tera
sec
undà
ria,
31T
DG
2720
, 23/
06/2
005
(Cod
i: B
M15
3)12
. Cas
tell
terç
ol, V
allè
s O
rien
tal.
Torr
ent d
e la
fon
t de
la G
uine
u, p
rop
de la
fon
t, 31
T D
G27
21, 1
0/05
/200
5 (C
odi:
BM
077)
13. S
ant M
artí
de
Cen
tell
es, O
sona
. Par
t alt
a de
l tor
rent
de
l’E
splu
ga, e
nfro
nt d
el F
abre
gar,
31T
DG
3323
, 23/
05/2
005
(Cod
i: B
M10
9)14
. Cas
tell
terç
ol, V
allè
s O
rien
tal.
Oba
ga d
el to
rren
t de
la f
ont d
e la
Gui
neu.
Tor
rent
era
secu
ndàr
ia p
etit
a, 3
1T D
G27
21, 1
0/05
/200
5 (C
odi:
BM
079)
15. G
rane
ra, V
allè
s O
rien
tal.
Cap
çale
ra d
el to
rren
t del
Sol
à o
del P
erer
ol, 3
1T D
G25
19, 0
8/05
/200
5 (C
odi:
BM
074)
16. S
ant M
artí
de
Cen
tell
es, O
sona
. Fag
eda
de B
arni
ls, a
la p
art a
lta
del v
essa
nt o
bac,
pro
p d’
una
torr
ente
ra s
ecun
dàri
a, 3
1T D
G32
21, 1
2/08
/200
4 (C
odi:
BM
022)
17. S
ant Q
uirz
e de
Saf
aja,
Val
lès
Ori
enta
l. F
aged
a de
Bar
nils
, par
t nor
d, 3
1T D
G32
22, 0
7/05
/200
5 (C
odi:
BM
070)
18. C
aste
llte
rçol
, Val
lès
Ori
enta
l. S
ot p
rop
del M
unt,
31T
DG
2520
, 25/
04/2
005
(Cod
i: B
M04
4)19
. Cas
tell
terç
ol, V
allè
s O
rien
tal.
Bag
a de
les
Puj
ades
, 31
4269
54 4
6188
41, 1
0/06
/200
6 (C
odi:
100
606f
)20
. San
t Qui
rze
de S
afaj
a, V
allè
s O
rien
tal.
Cap
çale
ra d
el to
rren
t de
Pre
gona
o d
el G
atel
l, 31
428
036
4618
929,
11/
06/2
006
(Cod
i: 1
1060
6g)
21. G
rane
ra, V
allè
s O
rien
tal.
Can
al d
e P
uigd
omèn
ec, 3
1 42
3747
462
0222
, 19/
06/2
006
(Cod
i: 1
9060
6j)
A. MERCADÉ LÓPEZ
121
però en el primer hi abunden les de cert matís continental (Q. rotundifolia, Loniceraetrusca, Teucrium chamaedrys, Quercus subpyrenaica,...) mentre que en el segon ho fanles de caire més marítim (Hedera helix, Rubia peregrina, Q. ilex, Luzula forsteri,...),característica compartida per altres representants poc o molt empobrits del Lathyro-Quercetum català (BOLÒS 1988, LAPRAZ 1966,...).
Però hi ha diferències importants pel que fa a les espècies de l’aliança Quercionroboris, que juntament amb d’altres plantes acidòfiles, raregen al Pterido-Quercetumi són freqüents al Lathyro-Quercetum (Lonicera peryclimenum, Holcus mollis, Lathyruslinifolius, Veronica officinalis,...). Altres acidòfiles més generals (Luzula forsteri,Anthoxanthum odoratum, Pteridium aquilinum,...) també mostren una preferènciapel Lathyro-Quercetum.
Finalment, s’ha de tenir en compte el pes més gran de plantes dels Fagetalia alLathyro-Quercetum, i especialment en els exemples del Moianès (Festuca hetero-phylla, Viola sylvestris, Melica uniflora, Sanicula europaea,...). Aquest fet ajuda amantenir el lligam de la majoria dels nostres inventaris amb el Lathyro-Quercetum.
Per proximitat geogràfica, creiem convenient parlar també de la relació delsnostres boscos amb algunes rouredes de Quercus petraea de Sant Llorenç del Munt,adscrites a l’aliança Carpinion (BOLÒS et al. 1993), dins del Doronico-Fraxinetumfestucetosum. L’ambient general poc propici de l’àrea estudiada i d’altres properes(com Sant Llorenç) per a les comunitats forestals mesòfiles, condiciona que s’haginde refugiar en emplaçaments fitotopogràfics favorables. Això implica que espèciesde caire mesòfil (Doronicum pardalianches, Festuca heterophylla, Sanicula euro-paea, Melica uniflora, Rosa arvensis,...) puguin aparèixer i fins i tot abundar enaquests tipus de boscos. Així, les diferències entre les rouredes de Sant Llorenç i lesdel Moianès no les marquen la presència d’aquest bloc d’espècies sinó les plantesacidòfiles, algunes bones característiques de l’aliança Quercion roboris (Holcusmollis, Lathyrus linifolius, Veronica officinalis, Hieracium gr. sabaudum, Des-champsia flexuosa,...). Mentre que a Sant Llorenç són rares o inexistents, a les rouredesdel Moianès solen formar part habitual de la seva composició, i condicionen cla-rament, en la majoria d’elles, la seva inclusió dins de l’aliança Quercion roboris.
4.2.3. Variabilitat
Els nostres inventaris es poden dividir en tres grups. El primer (taula 3), méscohesionat i més restringit a unes poques valls del sector meridional del territoriestudiat, inclou sobretot boscos dominats per Q. petraea (sovint amb alguns pinsbarrejats). Es tracta de les formes més similars a les típiques de l’associació (BOLÒS
1988), ja que hi solen tenir un pes prou important les espècies del Quercion roboriso de tendència acidòfila. També hi pesen més les plantes dels Fagetalia, tan endiversitat com sovint en quantitat. Corresponen a bases d’obacs o zones properes alstorrents, en valls més aviat tancades, situació preferent de Quercus petraea i, alhora,poc propícia per a les espècies termòfiles o heliòfiles.
Dins d’aquests ambients més favorables, als marges de torrenteres i a d’altresindrets especialment humits, hi ha alguns claps on abunda Corylus avellana i lesplantes dels Fagetalia poden preponderar a l’estrat herbaci. Malgrat presentar algunes
Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la Catalunya central, I
122
característiques de l’aliança Quercion roboris, aquest segon grup d’inventaris s’had’incloure a l’aliança Carpinion, de la qual representen formes un xic extremes(Doronico-Fraxinetum festucetosum) (Taula 4, inv. 11-21).
El tercer grup d’inventaris correspon a formes del Lathyro-Quercetum d’indretsmenys favorables topogràficament (Taula 4, inv. 1-10). La seva composició florís-tica és més pobra en característiques de l’associació i dels boscos humits. La domi-nància d’altres arbres com Quercus pubescens o Pinus sylvestris indica en molts casosunes condicions més eixutes, o bé una explotació més intensa; també hi sovintegenplantes més aviat heliòfiles. Dins d’aquest tercer grup podem diferenciar una fàciesrica en Quercus pubescens (generalment boscos mixtos de pi roig i roure), pròpia devessants més secs o de substrats menys acidificats (Taula 4, inv. 1-5), i encara unafàcies dominada per Pinus sylvestris (pinedes secundàries), generalment més po-bres en espècies característiques (Taula 4, inv. 5-10) i enriquides en molses i arbustscom Erica arborea o Calluna vulgaris.
Dins del marc pirinenc i nordoriental, d’on es coneix l’associació, l’ànalisi esta-dística efectuada mostra una diferenciació geogràfica poc o molt important. Així,s’observen dos blocs prou diferenciats que corresponen a les rouredes pirinenques ia les del territori catalanídic (Montseny i Montnegre, bàsicament). En aquestes últi-mes abunden algunes característiques i diferencials de l’associació i l’aliança, enpart lateatlàntiques, afavorides pels climes marítims de la zona. En són bons exemplesTeucrium scorodonia, Lonicera peryclimenum, Luzula forsteri, Potentilla montana(local al Montseny), o algunes altres de caràcter més o menys acidòfil (Castaneasativa, Sarothamnus scoparius, Pteridium aquilinum,...). L’altre element diferencia-dor són les plantes mediterrànies (Erica arborea, Rubia peregrina, Genista triflora,Quercus ilex, Ruscus aculeatus, ...).
Pel que fa als inventaris dels Pirineus, hi pesen més les espècies acidòfiles raresal sud de la serralada (Vaccinium myrtillus, Betula pendula, Serratula tinctoria,Melampyrum pratense, Deschampsia flexuosa,...), algunes característiques del’associació. Les conseqüències sintaxonòmiques d’aquesta diversificació s’acostenen part al criteri de RIVAS-MARTÍNEZ (1998), que considera que aquests dos grupscorresponen a associacions diferents, posició que considerem exagerada. En aquestmarc, els nostres inventaris mostren una afinitat força més gran amb els del sectorcatalanídic especialment en les formes dominades per Q. petraea, mentre que lesfàcies de Quercus pubescens i de Pinus sylvestris són formes poc o molt extremes del’associació.
4.2.4. Ecologia i distribució
Al Moianès, el Lathyro-Quercetum apareix exclusivament al sector meridional isudoriental, coincidint amb l’àrea catalanídica, on es donen les condicions climà-tiques i edàfiques adequades. Els sòls hi són de tendència àcida pel rentat dels carbonatsi la influència marítima hi és probablement més important. Això, combinat amb unaorografia relativament complexa, propicia condicions microclimàtiques favorables
A. MERCADÉ LÓPEZ
123
per a aquests boscos. Limitats a la part alta de la conca del Tenes, l’intèrval altitu-dinal on han estat observats va dels 600 metres als 900 aproximadament.
L’elevada alteració de bona part dels boscos presents en aquesta àrea, i en especiall’efecte homogeneïtzador del paisatge degut a l’afavoriment de les pinedes (sobre-tot de Pinus sylvestris), dificulten força la seva distinció respecte d’altres forma-cions forestals més o menys afins i la detecció del seu abast potencial. Malgrat quesegurament s’estendrien més del què actualment podem veure, hem d’entendreaquestes rouredes com a comunitats permanents, associades a indrets especialmentfavorables. Per això, sovint fan franges o claps per sobre dels boscos més humitsdels fondals (Carpinion, Fagion). Per sobre, en sòls més secs, solen contactar ambformes del Pterido-Quercetum o amb l’alzinar muntanyenc de tendència calcífuga(Asplenio-Quercetum veronicetosum). En els sectors més interiors poden arribar afer-ho amb rouredes calcícoles del Buxo-Quercetum, rares en general al sector me-ridional del Moianès.
A les terres catalanes, l’aliança Quercion roboris i en particular, el Lathyro-Quercetum,tenen una distribució que abarca la serralada pirinenca i les muntanyes del front orien-tal humit. Els boscos del Moianès representen una avenç interessant, especialmentcap a terres sudoccidentals més seques.
5. Esquema sintaxonòmic
Quercetea ilicis Br.-Bl. 1947Quercetalia ilicis Br.-Bl. 1936
Quercion ilicis Br.-Bl. (1931) 1936Viburno-Quercetum ilicis Rivas Mart. 1975
subass. viburnetosum lantanae A. et O. Bolòs 1950Asplenio-Quercetum ilicis Br.-Bl. 1936 em. nom. Rivas Mart. 1975
subass. veronicetosum officinalis O. Bolòs 1967
Querco-Fagetea Br.-Bl. et Vlieger 1937Quercetalia roboris R. Tx. 1931
Quercion roboris Malcuit 1929Lathyro montani-Quercetum petraeae (Lapraz) Rivas-Mart. 1983
subass. pinetosum (O. Bolòs 1983) Mercadé comb. nova.Carici-Quercetum canariensis O. Bolòs 1954
Quercetalia pubescentis Klika 1933Quercion pubescenti-petraeae Br.-Bl. 1932
Buxo sempervirentis-Quercetum pubescentis Br.-Bl. ex de Bann.-Puyg. 1933subass. fagetosum Lapraz 1966
Sorbo-Quercetum canariensis O. Bolòs 1959Pteridio-Quercetum pubescentis (Suspl.) O. Bolòs 1983
Fagetalia sylvaticae Pawl. in Pawl., Sokolowski et Wallish 1928Carpinion betuli Issler 1931
Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la Catalunya central, I
124
Polysticho-Coryletum O. Bolòs 1956Doronico pardalianchis-Fraxinetum excelsioris O. Bolòs, J.M.Montse-rrat et A. Romo 1993
subass. festucetosumFagion sylvaticae Luquet 1926
Buxo sempervirentis-Fagetum sylvaticae Br.-Bl. et Suspl. 1937 em. Br.Bl. 1952
subass. luzuletosum niveae J. Molero et Vigo ex Rivas Mart., Báscones,T. E. Díaz, F. Fernández-González et Loidi 1991
Primulo-Fagetum O. Bolòs et L. Torres 1967subass. sorbetosum ariae Álbarez de la Campa 2004
Scillo lilio-hyacinthi-Fagetum sylvaticae Br.-Bl. ex O. Bolòs 1957Helleboro-Fagetum O. Bolòs (1948) 1957Phyteumo pyrenaici-Fagetum sylvaticae Bolòs 1986
Tilio-Acerion Klika 1955Geranio-Fagetum Vigo et Gil 1983
Bibliografia
ÁLVAREZ DE LA CAMPA FAYOS, J. M. 2004 - Vegetació del massís del Port. Col·lecció Pius Fonti Quer, 3. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida.
BOLÒS, O. DE 1948 - Acerca de la vegetación de la Sauva Negra. Collect. Bot. 2(1): 147-164.BOLÒS, O. DE 1959 - El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic.
I.E.C., Arx. Sec. Ciènc., 26: 1-175.BOLÒS, O. DE 1967 - Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre
los los ríos Llobregat i Segura. Mem. R. Acad. Cienc. Art. Barc., 38(1): 1-269. Barcelona.BOLÒS, O. DE 1973 - Observations sur les forêts caducifoliées humides des Pyréneés catalanes.
Pirineos, 108: 65-85.BOLÒS, O. DE 1983 - La vegetació del Montseny. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Bar-
celona.BOLÒS, O. DE 1988 - La roureda acidòfila (Quercion robori-petraeae) a Catalunya. Monogr.
Inst. Pir. Ecol. 4: 447-453.BOLÒS, O. DE & R.M. MASALLES 1983 - Mapa de la Vegetació de Catalunya escala 1:50000.
Memoria del full núm. 33, Banyoles. Generalitat de Catalunya. Barcelona.BOLÒS, O. DE; J.M. MONTSERRAT & A.M. ROMO. 1993 - El bosc mesòfil a les Munanyes Catala-
nídiques septentrionals. Collect. Bot. 22: 55-71.BOLÒS, O. DE & J. VIGO 1984, 1990, 1995, 2001 - Flora dels Països Catalans, vols. 1-4. Ed.
Barcino. 736, 921, 1230 i 749 pp. Barcelona.BOLÒS O. DE , J. VIGO, R.M. MASALLES & J.M. NINOT 1990 - Flora Manual dels Països Catalans.
Ed. Pòrtic. 1247 pp. Barcelona.CARRERAS, J. CARRILLO, E.; NINOT, J.M. & VIGO J. 1997 - Contribution to the phytocenological
knowledge of Pyrenean forest. Fragm. Flor. Geobot. 42(1): 95-129.CARRERAS, J.; E. CARRILLO, X. FONT; J.M. NINOT; I. SORIANO & J. VIGO 1995 - La vegetación de
las sierras prepirenaicassituadas entre los ríos Segre y Llobregat. 1- Comunidades fores-tales (bosques, mantos marginales y orlas herbáceas). Ecol. Medit. 21(3/4): 21-73.
A. MERCADÉ LÓPEZ
125
CARRILLO, E. & J.M. NINOT 1992 - La Flora i la vegetació de les valls d’Espot i de Boí (II).Arx. Secc. Ciènc. 99 (2) 351 pp.
DE CÀCERES AINSA, M. 2005 - La classificació numèrica de la vegetació basada en la compo-sició florística. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona.
FONT, X. 2007 - Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Ge-neralitat.
tat de Catalunya i Universitat de Barcelona. http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.htmlLAPRAZ, G. 1962-1976 - Recherches phytosociologiques en Catalogne. Collect. Bot. 6(1-2):
49-171; 6(4): 545-607; 8: 5-62; 9: 77-181; 10: 205-279.MERCADÉ, A. 2003 - Notes florístiques del Moianès (Catalunya Central). Acta Bot. Barc. 48:
29-44.MERCADÉ, A. 2005 - Els boscos caducifolis mesòfils del Moianès i àrees properes. Diploma
d’Estudis Avançats. Universitat de Barcelona.MOLERO, J. & J. VIGO. 1981 - Aportació al coneixement florístic i geobotànic de la Serra
d’Aubenç. Treb. Inst. Bot. Barcelona 6, 82 pp.PERDIGÓ, M.T. 1979 - Observacions sobre la vegetació de la Faiada de Malpàs. Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat. 44: 53-63.PINTÓ, J. & J.M. PANAREDA 1995 - Memòria del Mapa de vegetació de Sant Llorenç del Munt
(Barcelona). Aster editorial. Terrassa (Barcelona)RIVAS-MARTÍNEZ, S., J.C. BÁSCONES, T.E. DÍAZ, F. FERNÁNDEZ-GONZÁLEZ & J. LOIDI. 1991 -
Sintaxonomía de los hayedos del suroccidente de Europa. Itinera Geobotanica 5: 457-479.RIVAS-MARTÍNEZ, S. & M. COSTA 1998 - Datos sobre la vegetación y el bioclima del Valle de
Arán. Acta Bot. Barc. 45: 473-499.SEBASTIÀ, M.T. 1993 - Estructura y sintaxonomía de los hayedos del valle de Gresolet. Fol.
Bot. Misc. 9: 97-114.SORIANO, I. 1992 - Estudi florístic i geobotànic de la Serra de Moixerò i el massís de la Tosa
d’Alp (Pirineus orientals). Tesi Doctoral, microfitxes, Universitat de BarcelonaSUSPLUGAS, H. 1942 - Le sol et la végétation dans le Haut-Vallespir. Com. SIGMA 80.
Montpellier.VIGO, J. 1996 - Les comunitats vegetals i el paisatge. In El Poblament vegetal de la Vall de
Ribes: 19-442 i 465-468. Inst. Cart. Catalunya. Barcelona.VIGO, J., J. CARRERAS & J. GIL 1983 - Aportació al coneixement dels boscos caducifolis dels
Pirineus catalans. Collect. Bot. 14: 635-652.VIÑAS, X. 1993 - Flora i vegetació de l’Alta Garrotxa. Universitat de Girona. Tesi Doctoral,
Universitat de Barcelona.VIÑAS, X., X. OLIVER. & L. VILAR 1993 - Composició i distribució de les fagedes a l’Alta Garrotxa.
Fol. Bot. Misc. 9: 59-96.
Rebut / Received: III-2007
Aportació al coneixement dels boscos mesòfils de la Catalunya central, I