[APM!] - SCEA diagnosi.pdf · 1 Desembre 2012 2 Falten dades de 2 socis. Andorra 1% Barcelona 66%...
Transcript of [APM!] - SCEA diagnosi.pdf · 1 Desembre 2012 2 Falten dades de 2 socis. Andorra 1% Barcelona 66%...
[APM!]
A LA SCEA, A
RESULTATS DE LA FASE DE DIAGNOSI
1
[APM!]
AVALUEM PER MILLORAR!
RESULTATS DE LA FASE DE DIAGNOSI
ILLORAR!
RESULTATS DE LA FASE DE DIAGNOSI COL·LECTIVA
2
ÍNDEX
1. EL PROCÉS [APM!] 3
2. METODOLOGIA I FASES 5
3. CALENDARITZACIÓ 6
4. RESULTATS DE LA DIAGNOSI 7
5. ANNEXOS 23
5.1. ELS QÜESTIONARIS
5.2. EL TALLER DE DIAGNOSI PARTICIPATIVA
3
EL PROCÉS [APM!]
EL FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ A LA SCEA
La SCEA és una entitat consolidada, conformada actualment per 202 socis i sòcies, que ha
impulsat, al llarg dels 26 anys d’existència, projectes de treball compartits, interdisciplinaris i
distribuïts pel territori català, espanyol i internacional, gràcies a la participació, implicació i
empenta del seus socis i sòcies.
Després d’aquest llarg recorregut es creu necessari no deixar-nos portar per la inèrcia i aturar-
nos a reflexionar conjuntament sobre el què es fa a l’entitat i com es fa, posant l’accent en la
gestió de la participació a la SCEA.
Partint de la idea que és fonamental incorporar la participació en la gestió de les associacions
com una manera de fer i concebre les relacions entre els diferents membres que les
conformen, a la SCEA es vol promocionar la participació no com un moment puntual en el
temps, sinó com un procés dinàmic i present en la manera de funcionar de l’entitat, tenint en
compte que no ha de generar un sentiment d’obligació per als socis i sòcies, sinó que ha de ser
un dret del qual en puguin fer ús.
Per això, a principis del 2011 es decideix començar un procés per millorar la capacitat interna
d’organització i gestió de la SCEA i, alhora, dissenyar col·lectivament mecanismes eficaços
per afavorir la participació del màxim nombre de socis i sòcies en el desenvolupament
conjunt del projecte de l’associació.
EL PROCÉS [APM!] - objectius
Per millorar la capacitat interna d’organització i gestió de la SCEA i afavorir la participació del
màxim nombre de socis i sòcies es promou el desenvolupament d’un procés col·lectiu a
l’entitat: l’[APM!] (Avaluem Per Millorar! la SCEA), que permeti definir de manera conjunta la
situació actual de la participació a la SCEA, elaborar col·lectivament un Pla d'Acció per a
millorar-la, i implementar-lo.
Concretament, l’[APM!] ha de permetre:
- Fomentar la participació dels socis/es i el sentiment de sentir-se part activa de la SCEA.
- Promoure el debat i la reflexió sobre l'estructura de la SCEA, el seu funcionament i la gestió
de la participació en l’associació.
- Diagnosticar de manera col·lectiva la situació actual de la participació a la SCEA, tot
identificant els mecanismes actuals de participació i la seva valoració.
- Detectar el grau de vinculació i compromís existent dels socis i sòcies de la SCEA, a més de les
seves necessitats i motivacions.
4
- Definir consensuadament i executar un pla d’acció (Pla de participació) que actuï com a guia
integral per al desenvolupament de les accions a realitzar per aconseguir graus d’implicació i
compromís adequats a les necessitats i interessos de la gent associada.
- Oferir als diferents grups de treball o òrgans de l'entitat les eines de treball i de gestió
necessàries per tal de millorar la seva qualitat organitzativa.
- Millorar l'eficiència de treball de l'entitat.
- Fomentar voluntats compartides i relacions de confiança.
- Promoure un enfortiment de les relacions entre els diferents actors.
- Augmentar la cohesió i implicació dels socis i sòcies en la vida diària de l’organització i la
participació als grups de treball i activitats que es realitzen.
L’[APM!] està parcialment subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona dins la convocatòria de
subvencions destinades a associacions no lucratives per promoure la realització de plans de
participació.
METODOLOGIA I FASES
Per assolir els objectius plantejats i garantir l’èxit i la riquesa del procés, aquest es construeix
de manera col·lectiva a través d’un grup de treball fo
perfils: el grup [APM!] que es troben de manera periòdica per pensar, decidir i orientar el
procés.
L’[APM!] requereix de planificació, per això, com es mostra a la següent imatge, el procés
s'estructura en 5 parts o fases: 4 de consecutives, on es desenvolupen diverses accions per
implicar al conjunt de socis i sòcies de la SCEA, i una de transversal, de seguiment, avaluació i
difusió del procés, que s’executa paral·
5
METODOLOGIA I FASES
Per assolir els objectius plantejats i garantir l’èxit i la riquesa del procés, aquest es construeix
de manera col·lectiva a través d’un grup de treball format per 6 socis i sòcies de diversos
perfils: el grup [APM!] que es troben de manera periòdica per pensar, decidir i orientar el
L’[APM!] requereix de planificació, per això, com es mostra a la següent imatge, el procés
fases: 4 de consecutives, on es desenvolupen diverses accions per
implicar al conjunt de socis i sòcies de la SCEA, i una de transversal, de seguiment, avaluació i
del procés, que s’executa paral·lelament a les altres fases:
Per assolir els objectius plantejats i garantir l’èxit i la riquesa del procés, aquest es construeix
rmat per 6 socis i sòcies de diversos
perfils: el grup [APM!] que es troben de manera periòdica per pensar, decidir i orientar el
L’[APM!] requereix de planificació, per això, com es mostra a la següent imatge, el procés
fases: 4 de consecutives, on es desenvolupen diverses accions per
implicar al conjunt de socis i sòcies de la SCEA, i una de transversal, de seguiment, avaluació i
6
CALENDERITZACIÓ DEL PROCÉS
Accions principals del procés [APM!]
PLANIF 2. DIAGNOSI 3. PROPOSTES 4. IMPLEMENTACIÓ
Gen
. 11
Feb
. 11
Mar
. 11
Ab
r. 1
1
Mai
. 11
Jun
. 11
Jul.
11
Ag.
11
Set.
11
Oct
. 11
No
v. 1
1
Des
. 11
Gen
. 12
-13
Feb
. 12
-13
Mar
.12
-13
Ab
r. 1
2-1
3
Mai
. 12
-13
Jun
. 12
-13
Jul.
12
-13
Ag.
12
-13
Set.
12
-13
Oct
. 12
-13
No
v. 1
2-1
3
Des
. 12
-13
Creca de plans de participació d’altres entitats x
Consulta registres de participació SCEA x x
Trobada inicial amb la junteta x
Difusió i presentació del procés x
Difusió per a la constitució del grup motor x
Document de l'esquema del procés x
Sessió amb el Grup APM! x x x x x x x x x x x x x
Enquesta electrònica x x x
Taller global de diagnosi x
Sistematització de la informació x x x x
Document de diagnosi x x
Recopilació de propostes de millora (pendent de definir
l’instrument)
x x
Sistematització de la informació x x
Pla d'acció x
Implementació de les accions x x x x x x x x x x x
Informe final x
Avaluació continuada x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x
Seguiment continuat x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x x
Difusió a través del butlletí x x x x x x x x x x x x x x x x x
7
RESULTATS DE LA DIAGNOSI
1. CARACTERÍSTIQUES DELS ASSOCIATS
Extensió, localització, edat i sexe
Lloc de treball
Àmbit d’interès
Motivacions per formar part de la SCEA
Grau de satisfacció
2. CARACTERÍSTIQUES DE LA SCEA
Organització de la SCEA
Claredat dels objectius de l’entitat
Serveis que s’ofereix als socis/es i ciutadania
3. QUI PARTICIPA A LA SCEA?
Grau de participació
Condicionants de la participació
4. COM ES PARTICIPA?
Espais de participació
Espais d’informació i comunicació
5. DESIG D’IMPLICACIÓ DELS ASSOCIATS
Nivell d’implicació i espais de participació desitjats
8
1. CARACTERÍSTIQUES DELS ASSOCIATS
Extensió, localització, edat i sexe
Extensió: A data de maig del 2011, la SCEA estava formada per 202 socis i sòcies.
Actualment1 la conformen 213 persones.
Com s’observa als gràfics, la tendència respecte el número de socis des del 1988, 3 anys
després de la fundació de la SCEA, és creixent fins l’any 2003, que s’assoleix el seu màxim
amb 262 socis/es. A partir d’aquest any, tot i que l’evolució de les inscripcions és creixent, el
número d’associats fa una petita davallada i s’estanca en els 210 aproximadament.
El per què de la disminució i l’estancament del número de socis dels últims anys s’atribueix a la
necessitat d’una renovació dels projectes, d’una major coneixença de les necessitats reals de
la gent associada i en la dificultat de donar-se a conèixer a la resta de la societat.
Distribució geogràfica dels socis i sòcies: tot i que
es distribueixen per tota Catalunya, més de la
meitat viuen a la província de Barcelona,
concretament, 133, lloc on resideix la seva seu.
Després els segueix la província de Girona (34
socis/es), la de Tarragona (amb 19), i la de Lleida
(amb 11). Finalment, hi ha 3 socis/es que no viuen a
Catalunya2. Aquests resultats mostren la
concentració de socis/es a la província de
Barcelona i apunten el factor de la territorialitat
com un element important a tenir en compte.
1 Desembre 2012
2 Falten dades de 2 socis.
Andorra1%
Barcelona66%
Castelló-1%
Girona17%
Lleida6%
Argentina1% Tarragona
10%
Provincia dels socis/es
9
Edat: cal esmentar el gran biaix de les dades que es mostren, a causa de la falta d’aquesta
informació d’un gran nombre de socis. Inicialment no es recollien aquestes dades, a partir de
l’any 2000 es va introduir aquest camp, tot i no ser obligatori, fins a l’actualitat.
Així doncs, es disposa de la informació de l’any
de naixement de 115 socis i sòcies, equivalent
al 57% del total. Els resultats que es mostren
corresponen a una entitat bàsicament jove,
on la majoria dels seus associats tenen edats
compreses entre els 22 anys i els 41.
Concretament, la franja d’edat entre els 32
anys i els 41 és on es concentren més socis i
sòcies.
Caldria, però, obtenir la resta de dades dels socis que manquen per poder afirmar que el gràfic
és representatiu, perquè és possible que gran part dels socis dels que no es té aquesta
informació tinguin edats majors als 40 anys.
Distribució per sexe: com es pot observar, a la
SCEA hi ha una àmplia majoria de dones.
Concretament, l'associació està formada per 121
dones i 81 homes, el 40 %.
Els càrrecs ocupats actualment a la junta directiva
i la secretaria tècnica també mostren aquesta
proporció majoritària de dones, tot i que el
president de l'entitat és un home.
Lloc de treball
La majoria de socis que han respost l’enquesta treballen a una empresa (33%) o bé a
l’administració pública (30%). Un 5% estan a l’atur.
Àmbit d’interès
Els àmbits d’interès més comuns entre els 66 socis i sòcies que han respost l’enquesta són
l’educació ambiental en general (24 persones), la comunicació ambiental (23), la participació
(18), el medi natural i la biodiversitat (10), l’educació formal i/o no formal (10) i l’agroecologia
(5). Altres àmbits d’interès són el consum crític, l’ecologia domèstica, la gestió de residus,
l’energia, l’urbanisme sostenible i el decreixement entre d’altres.
Sobre les actuacions que realitza la SCEA, el que més interessa al conjunt de socis i sòcies són
les publicacions que s'editen (47 persones de 66), els projectes i programes que es
desenvolupen (44 persones) i les activitats que es realitzen (37 persones).
219
26
44
24
1940-1949 1950-1959 1960-1969 1970-1979 1980-1989
Any de naixement dels socis/es
40%
60%
Sexe dels socis/es
homes
dones
10
Motivacions per formar part de la SCEA
La majoria de socis que han respost l’enquesta s’han associat a la SCEA per estar al dia de les
notícies relacionades amb l’EA (48) i, en menor mesura, per interès amb la tasca que
desenvolupa l’entitat i afinitat amb la seva filosofia (39), seguidament de per reflexionar,
compartir i trobar-se amb companys que desenvolupen la mateixa feina (38). Únicament 22 de
les 66 persones que han respost, s’han associat per participar en les activitats que es
realitzen i conèixer altres persones.
Grau de satisfacció
La majoria de la gent associada està força satisfeta de formar part de la SCEA on el 61%
valoren amb un 3 (1= gens i 4= totalment) el grau d’acompliment dels seus objectius per fer-
se socis.
10 persones no veuen massa assolits els seus objectius i 1 persona valora que no s’han
assolit gens.
Per tal de millorar el grau de satisfacció amb la SCEA de les persones associades, l’entitat
hauria d’oferir principalment formacions tant d’eines útils per a educadors/es com
específiques en educació ambiental: “[…] m'agradaria que organitzés cursos específics
d'educació ambiental”// “Més formació continuada”. També s’hauria de descentralitzar
l’entitat: “per mi l'únic problema de la SCEA és que la seu i la principal àrea d'acció siguin a la
citi de BCN”; millorar la relació amb les persones associades: “Un tracte més personalitzat”;
fomentar el treball en xarxa: “fer més present el treball 'en xarxa' i 'a la xarxa' per a poder
seguir les seves activitats, opinar, etc. d'una manera més portable amb els horaris laborals i
altres iniciatives en les quals participo”; fomentar la participació i la motivació: “Més
motivació, oportunitats de participació, síntesis i reflexions sobre les feines fetes”; edició de
material i distribució als seus membres; millora de la comunicació: “El butlletí (mensual?) es
perd entre la multitud de mails” i millora de la borsa de treball.
Altres qüestions puntuals que han sorgit són: Major implicació de gent jove”// oferir una
plataforma de difusió útil per les activitats d'educació ambiental del país” // “Una reactivació
del Consell de centres”, entre d’altres.
2. CARACTERÍSTIQUES DE LA SCEA
Organització de la SCEA
“És una pena que requereixi una dedicació tant extensiva perquè això fa que molta gent no
tingui temps i no pugui.”
Fins al moment, l’associació no disposa d’organigrama. Aquest és una eina que, si està ben
definit i amb les funcions clares, facilita la participació activa de socis i voluntaris ja que permet
a aquests conèixer com s’organitza l’entitat i
junta directiva, treballadors/es i col·
Esquema explicatiu de l’estructura de l’entitat
“Dins d’aquest esquema organitzatiu, les vo
que són com altaveus en aquella zona, no s’han creat ni grups de treball en els llocs ni s’ha
portat informació d’aquests grups de treball.“
“El funcionament depèn massa de cada persona. O sigui, tens la fa
vulguis, cosa que està bé, però de vegades depèn massa del temps que hi pot dedicar
cadascú”.
Equip tècnic assalariat: format per
seus projectes. També s'encarrega de la
les de particulars externs a l'entitat i dona suport als diversos grups de treball.
Concretament, una de les persones
tasques administratives de l’e
(l’Ariadna i l’Alèxia) s'encarreguen de l'àrea de projectes, a més de donar suport a la secretaria.
La jornada laboral de les 3 treballadores i
treball és a la seu de la SCEA, a Barcelona.
Grau de coneixement dels socis del funcionament de l’entitat:
majoria, el 77% de les persones que han respost el qüestionari, diuen que coneixen el
funcionament de la SCEA, 15 per
Majoritàriament es valora el funcionament de l’entitat de manera satisfactòria
les persones que han respost el qüestionari han atorgat un 3 (essent 1 gens satisfactori i 4 molt
satisfactòri) mentre que 11 persones (
satisfactori (l’ha puntuat amb un 2).
11
conèixer com s’organitza l’entitat i integrar-se i relacionar-se amb els membres de la
directiva, treballadors/es i col·laboradors/es.
squema explicatiu de l’estructura de l’entitat:
Dins d’aquest esquema organitzatiu, les vocalies territorials (que les podem suprimir o no)
que són com altaveus en aquella zona, no s’han creat ni grups de treball en els llocs ni s’ha
ció d’aquests grups de treball.“
El funcionament depèn massa de cada persona. O sigui, tens la facilitat de funcionar com
vulguis, cosa que està bé, però de vegades depèn massa del temps que hi pot dedicar
format per 3 persones, executa les decisions i gestiona l'entitat i els
seus projectes. També s'encarrega de la dinamització dels socis, atén les seves consultes o
les de particulars externs a l'entitat i dona suport als diversos grups de treball.
Concretament, una de les persones (actualment la Mercè) s’encarrega de la majoria de les
tasques administratives de l’entitat, o sigui, fa de secretària tècnica, mentre que les altres dues
s'encarreguen de l'àrea de projectes, a més de donar suport a la secretaria.
de les 3 treballadores i sòcies de l'entitat és de 30h setmanals i
treball és a la seu de la SCEA, a Barcelona.
Grau de coneixement dels socis del funcionament de l’entitat: Tot i que una àmplia
el 77% de les persones que han respost el qüestionari, diuen que coneixen el
funcionament de la SCEA, 15 persones (un 23%) no el coneix.
Majoritàriament es valora el funcionament de l’entitat de manera satisfactòria
les persones que han respost el qüestionari han atorgat un 3 (essent 1 gens satisfactori i 4 molt
satisfactòri) mentre que 11 persones (17%) el consideren molt satisfactori i una (2%) poc
satisfactori (l’ha puntuat amb un 2).
se amb els membres de la
calies territorials (que les podem suprimir o no)
que són com altaveus en aquella zona, no s’han creat ni grups de treball en els llocs ni s’ha
cilitat de funcionar com
vulguis, cosa que està bé, però de vegades depèn massa del temps que hi pot dedicar
3 persones, executa les decisions i gestiona l'entitat i els
dinamització dels socis, atén les seves consultes o
les de particulars externs a l'entitat i dona suport als diversos grups de treball.
s’encarrega de la majoria de les
ntitat, o sigui, fa de secretària tècnica, mentre que les altres dues
s'encarreguen de l'àrea de projectes, a més de donar suport a la secretaria.
30h setmanals i el lloc de
Tot i que una àmplia
el 77% de les persones que han respost el qüestionari, diuen que coneixen el
Majoritàriament es valora el funcionament de l’entitat de manera satisfactòria, un 59% de
les persones que han respost el qüestionari han atorgat un 3 (essent 1 gens satisfactori i 4 molt
17%) el consideren molt satisfactori i una (2%) poc
12
La valoració respecte l’organització i funcionament de l’entitat és força bona, tot i que
s’apunta la necessitat d’activar els grups de treball territorials, de s’hi involucri més gent, de
que els socis coneguin més el que fa l’entitat, cuidar que tots/es tinguem la mateixa
informació i també es valora que la SCEA és força tancada i endogàmica: “Jo penso que és
una entitat molt tancada, molt de la gent de sempre, que per la gent de fora fa una mica de
por entrar-hi i més quan has treballat poc.”// Hi ha una familiaritat que fa que el nou s’espanti,
si arribes nou penses que parlen amb una llengua que no entens... S’haurien de facilitar un
espai d’acolliment de la gent nova, dir-los de quedar abans...”.
Claredat dels objectius de l’entitat
Una àmplia majoria (94%) coneix els objectius i missió de l’entitat. Únicament un 6% (4
persones) diuen no conèixer-los.
En canvi, respecte els projectes i programes que desenvolupa l’entitat, el grau de
desconeixement augmenta arribant a un 24% el nombre de persones que no els coneixen. La
valoració d’aquests és força positiva, un 59% de les persones que han respost el qüestionari
han atorgat un 3 (essent 1 gens satisfactori i 4 molt satisfactori), 10 els valoren “molt
satisfactoris” i 2 persones “poc satisfactoris”.
Serveis que ofereix als socis/es i ciutadania
La gent, al associar-se busca: recursos/ eines/ contacte/ un punt de trobada/ intercanvi/
borsa de treball/ formació/ pertànyer a un grup reconegut/ informació d’EA.
Els agradaria que s’oferissin més formacions i que fos un referent en el món de l’educació
formal. També s’apunta la necessitat o el dubte de si hauria d’oferir assessorament
professional o altres serveis que ofereixen els col·legis professionals.
3. QUI PARTICIPA A LA SCEA?
Al següent organigrama estan representats els diversos organs de govern i espais participatius
amb el nom de les persones que en formen part. També hi apareixen els diversos projectes i
programes que s’executen:
13
Grau de participació
Es proposa una classificació dels socis/es de la SCEA en funció del seu grau de participació:
PARTICIPACIÓ ACTIVA
junta directiva/grupsde
treball permanents
PARTICIPACIÓ PUNTUAL
sortides /assemblea general /fòrum
ea/ aniversari…
PARTICIPACIÓ PASSIVA
col·laborennomés amb la quota
anual
19 socis a la junta 4 treballadores 5 a grups de treball
10 socis només aniversari 8 socis només al fòrum 7 socis a l’aniversari i al fòrum
164 socis que no han participat aquests darrers anys en cap activitat.
28 25 149
Es considera que participen activament les persones que formen part de la Junta Directiva,
d’algun grup de treball i les treballadores assalariades, essent un total de 28.
La participació puntual a la SCEA es considera la dels socis que han assistit a alguna de les
sortides i/o activitats realitzades (Fòrum, aniversari de l’entitat) o bé a l’Assemblea general.
Aquests han estat un total de 25.
SOCIS I SÒCIES
EQUIP TÈCNIC
JUN
TA D
IREC
TIV
A
ASSEMBLEA GENERAL
-Ariadna Pomar-Alèxia Cumplido
-Júlia Mérida-Juanjo Butrón- Elena Forcada-Glòria Arribas-Julia Garcia- Anna Prieto
- Teresa Canyelles- Isabel Alves- Marta Cuixart- Margarida Feliu- Teresa Franquesa- Eva Jordà
- Xavi Camps- Joan M. Riera- Òscar Cid--Santi Mitjans- Mariona Bigas- Josep M. Bolea
-President: Lluís Pagespetit- Tresorer: Joan Solé- Secretària: Dèlia Batet
JUN
TETA
-Lluís Pagespetit - Dèlia Batet - Elena Forcada -Joan Solé - Marta Cuixart- Ana Prieto- Joan Manel Riera- Hilda Weissmann- Margarida Feliu- Juanjo Butrón- Pere Vives- Ariadna Pomar- Alèxia Cumplido- Aitana Vidal -Júlia Mérida
GESTIÓ
DIRECTIVA
RELACIONS EXTERNES
SORTIDES DOCUMENTACIÓ PROFESSIONA-LITZACIÓ
CONSELL DE CENTRES
GESTIÓ
EXECUTIVA
EQUIP TÈCNIC
-Aitana Vidal
GRUPS DE TREBALL PERMANENTSEQUIP TÈCNIC
-Júlia Garcia-Josep M. Bolea-Margarida Feliu
-Elena Forcada-Anna Prieto-Glòria Arribas
-Anna Prieto-Teresa Canyelles-Isabel Alves-Marta Cuixart-Teresa Franquesa
-Isabel Alves-Margarida Feliu- Juanjo Butrón
Equipaments d’EA
Fem Campanya
Fòrum 2000+
Pla de participació
-Margarida Feliu-Lluís Pagespetit
-Lluís Pagespetit- Juanjo Butrón-Júlia Mérida-Màrian Navarro
-Ariadna Pomar- Juanjo Butrón-Greta Boix-Clara Casas--Bet Vallcorba
Tinguem cura del planeta
Sortides
Aniversari de la SCEA Sortides
Maletes pedagògiques
Col·lecció Monografies
Portal de voluntariatambiental
virtual
Escoles Verdes
La participació i els plans de gestió d’ús
públic als PN
Guia de criteris d’activitats d’EA
puntuals
PROJECTES I
PROGRAMES
Finalment es considera una
amb la quota anual, però no han participat aquests darrers anys en cap activitat. Aquests són
la gran majoria de l’entitat, arribant fins a
Així doncs, basant-nos en aquesta
classificació es veu com
majoria del socis i sòcies de l’entitat,
concretament un 76%, tenen una
participació passiva, enfront d’un 11%
de participació puntual (assistència a
activitats puntuals). Així doncs,
la gestió, organització i decissió recau
únicament en un 13% dels so
De la mateixa manera, de les 66 persones que varen respondre el qüestionari, la majoria (un
41%), afirmaven estar informades del que es fa a l’entitat, però no acostumaven a participar,
seguit d’un 24% que participen puntualment en algunes de les a
Un 18% ha declarat participar activament i un 12% afirmaven no estar gaire informats/des del
que es fa a l’entitat, però oferien el seu suport econòmic. D’aquesta manera, queda palès
majoria dels socis i sòcies de la SCEA
Condicionants de la participació
Els elements més destacats que s'han identificat són els següents:
Dificultat perquè s'assumeixin responsabilitats
Per una banda, es reconeix que existeix cert grau de
sòcies assumeixin responsabilitats.
assemblees i grups de treball
persones i som les de sempre"
Junta per no assumir responsabilitats"
Dificultat per implicar als socis en els Òrgans de Govern
De la mateixa manera, es declara que existeixen dificultats per acon
entrar a formar part de la Junta Directiva o la Junteta. Alguns arguments que intenten explicar
aquest comportament són la falta de temps, la responsabilitat que suposa, i l'alt volum de
feina i reunions que implica, sobretot e
Òbviament, formar part de la Junteta implica uns deures i unes responsabilitats, igual que
representa un seguit de pros i contres, que es recullen a la següent taula:
14
Finalment es considera una participació passiva la dels socis que únicament han contribuit
amb la quota anual, però no han participat aquests darrers anys en cap activitat. Aquests són
la gran majoria de l’entitat, arribant fins a 149 persones.
nos en aquesta
una amplia
a del socis i sòcies de l’entitat,
concretament un 76%, tenen una
participació passiva, enfront d’un 11%
(assistència a
activitats puntuals). Així doncs, el pes de
la gestió, organització i decissió recau
únicament en un 13% dels socis/es.
De la mateixa manera, de les 66 persones que varen respondre el qüestionari, la majoria (un
41%), afirmaven estar informades del que es fa a l’entitat, però no acostumaven a participar,
seguit d’un 24% que participen puntualment en algunes de les activitats que es duen a terme.
Un 18% ha declarat participar activament i un 12% afirmaven no estar gaire informats/des del
que es fa a l’entitat, però oferien el seu suport econòmic. D’aquesta manera, queda palès
majoria dels socis i sòcies de la SCEA només participen de manera passiva amb la seva quota
Condicionants de la participació
Els elements més destacats que s'han identificat són els següents:
Dificultat perquè s'assumeixin responsabilitats
Per una banda, es reconeix que existeix cert grau de dificultat per aconseguir que els socis i
sòcies assumeixin responsabilitats. Això està força relacionat amb la baixa participació a les
assemblees i grups de treball: "a les assemblees generals únicament assisteixen unes 15
persones i som les de sempre" // "fa temps que ningú s'incorpora a un grup de treball o a la
Junta per no assumir responsabilitats". Por al compromís regular.
Dificultat per implicar als socis en els Òrgans de Govern
De la mateixa manera, es declara que existeixen dificultats per aconseguir que els socis vulguin
entrar a formar part de la Junta Directiva o la Junteta. Alguns arguments que intenten explicar
aquest comportament són la falta de temps, la responsabilitat que suposa, i l'alt volum de
feina i reunions que implica, sobretot en el cas de la Junteta.
Òbviament, formar part de la Junteta implica uns deures i unes responsabilitats, igual que
representa un seguit de pros i contres, que es recullen a la següent taula:
nicament han contribuit
amb la quota anual, però no han participat aquests darrers anys en cap activitat. Aquests són
De la mateixa manera, de les 66 persones que varen respondre el qüestionari, la majoria (un
41%), afirmaven estar informades del que es fa a l’entitat, però no acostumaven a participar,
ctivitats que es duen a terme.
Un 18% ha declarat participar activament i un 12% afirmaven no estar gaire informats/des del
que es fa a l’entitat, però oferien el seu suport econòmic. D’aquesta manera, queda palès la
només participen de manera passiva amb la seva quota.
dificultat per aconseguir que els socis i
Això està força relacionat amb la baixa participació a les
"a les assemblees generals únicament assisteixen unes 15
"fa temps que ningú s'incorpora a un grup de treball o a la
seguir que els socis vulguin
entrar a formar part de la Junta Directiva o la Junteta. Alguns arguments que intenten explicar
aquest comportament són la falta de temps, la responsabilitat que suposa, i l'alt volum de
Òbviament, formar part de la Junteta implica uns deures i unes responsabilitats, igual que
15
RESPONSABILITATS DE LA JUNTETA ELS PROS I CONTRES DE FORMAR PART DE LA
JUNTETA
“representar/administrar/dirigir” Pros contres
Signatura: De tant en tant cal la signatura
del president/a i el secretari/a (nòmines,
convenis, tràmits bancaris, entre d’altres).
- participar activament a la
scea.
- estar al capdavant de
l’entitat referent en el mon
de l’educació ambiental i
amb llarga trajectòria.
- estar a la primera línia de
tot el que passa a nivell
d’EA al territori.
- compartir moments i
treball amb altres
educadors/es.
- hi ha 3 persones treballant
que assumeixen gran part
de la gestió, no hi ha molt
volum de feina.
- aprendre i créixer en
l’àmbit laboral i personal.
- desplaçar-se a
Barcelona cada 15 dies
- reunir-se cada 15 dies
durant aproximadament
2 hores
- responsabilitat
- dedicació (llegir i
respondre correus
electrònics, assistir a
alguna trobada)
- estar localitzables
Representació institucional: en actes i
trobades amb institucions.
Vetllar per la missió de l’entitat: compromís
amb la missió de la scea i els valors
organitzatius, calen persones compromeses
amb l’organització i identificades amb la
seva missió i els seus valors.
Cooperació amb l’equip tècnic: la gestió
corre a compte de l’equip tècnic, però sense
ometre la responsabilitat.
Assistir a les reunions: actualment trobada
quinzenal de 2 hores aproximadament de
durada.
Participar en les deliberacions i adopció
d’acords.
Comprometre’s un mínim de 2 anys
Sobrecàrrega de feina de les persones que hi participen
A causa de la dificultat en trobar relleu dels càrrecs de més responsabilitat i del baix nombre
de persones que hi participen, existeix la percepció d’una acumulació de feines en poques
persones i d’una sobrecàrrega de tasques i responsabilitats d’aquestes.
Hi ha opinions que apunten que això provoca que no es destinin més espais per a la
participació o la reflexió interna de l’estat de la SCEA, ja que la gestió del dia a dia ocupa tot el
temps i no permet dedicar esforços a altres temes.
Per contra, hi ha opinions que més que sobrecàrrega, apunten a una possible acaparació:
“Trobo que ha estat una entitat poc oberta a la globalitat de les entitats i socis, de manera que
ha funcionat sempre en base a uns pocs i per al desenvolupament de projectes per a uns
pocs”.També s’apunta a una sensació de molta feina.
Limitacions de la participació derivades de les característiques dels propis socis
Referent a les limitacions a la participació interna, destaca la manca de temps dels associats.
La majoria dels socis de la SCEA (un 76%) només aporten la seva quota.
16
Un altre factor que es percep com a decisiu però difícil de gestionar és la centralitat de la SCEA
enfront la dispersió territorial de la gent associada. Degut a que és una entitat d’àmbit
territorial català, però que la seva seu i la majoria dels seus socis es troben a la província de
Barcelona, les persones que viuen a altres províncies els és molt difícil participar ja que implica
efectuar desplaçaments de manera més o menys regular a la capital catalana.
“Tot i que es pagui els desplaçaments de la gent de la junta o dels grups de treball, entenc que
algú del Delta de l’Ebre o de Girona no en vulgui formar part”. “No és fàcil trobar gent
motivada que estigui disposada a baixar cada 15 dies de l’Alt Empordà”.
Tot i que hi ha les vocalies territorials, que són espais perquè la gent de cada província participi
i realitzi accions al seu territori, aquests espais fa temps que han deixat de funcionar. “Caldria
reactivar les vocalies territorials”.
La manca d’inversió en temes participatius també es reconeix com un factor limitant, de la
mateixa manera que la falta de temps i/o ganes dels socis d’implicar-se en l’entitat, falta de
motivació, mandra, vergonya. “Molta gent és sòcia de la SCEA per donar suport a les tasques
que realitza, però no tenen intenció de involucrar-se i participar, és com un col·legi professional
sense ser-ho”.
Falta de transparència organitzativa
Per contra, es reconeix la falta de transparència en algun aspecte organitzatiu, com el fet de no
conèixer l’estructura organitzativa de l’entitat, de desconeixer els canals de participació
existents o els projectes i programes que es realitzen.
Problemes de comunicació interna
Es vol que les persones s’impliquin sense pensar quina és la informació que necessiten per
poder-ho fer. Un 33% dels socis no saben quins grups de treball hi ha a l’entitat. Els problemes
de comunicació interna fan que molts associats no sàpiguen els mecanismes de què disposen
per participar.
Poca informació dels socis
Hi ha un escàs coneixement del perfil dels socis, de les seves necessitats, motivacions i
interesos. “Una mancança que es detecta és que la SCEA no sap res dels socis, i aquests sense
moure’s de casa podrien explicar quines són les seves aficions, la seva feina, etc.”
S’opina que cal parlar més amb els socis per telèfon, recollir més opinions, ja que hi ha una
sensació que falta com recollir la informació del socis, fer-los arribar també la informació del
que fem, que no arribem a tots els territoris, falten altaveus.
Manca d'un protocol d'incorporació a l'associació
Això dificulta la integració real i activa dels nous i potencials associats que venen amb ganes de
col·laborar-hi, però que perden de forma progressiva l'interès per falta de coneixement dels
àmbits d'actuació i dels projectes dels que poden formar part.
17
Model de gestió orientat a l'eficiència i a l'augment de la professionalització
Això causa una manca de temps dels òrgans de govern per planificar espais de participació i en
general dificultats per a la gestió del temps. L’alt volum de feina no permet promoure
processos participatius, fet que provoca l’increment de tasques.
4. COM ES PARTICIPA?
Espais de participació
Assemblea general: La SCEA està formada per 202 socis i sòcies, que conformen l’Assemblea
General, el màxim òrgan de govern de l’associació. Aquesta se celebra un cop a l’any cada
cop a una comarca diferent.
A l’Assemblea General del 2010 van assistir 15 socis/es. D’aquestes 15 persones, només 1
d’elles no forma part de la Junta Directiva, de l’equip tècnic assalariat ni de cap grup de
treball. A part, la majoria de les persones que formen part de la Junta són les que conformen
els grups de treball, a excepció de 5 socis i sòcies que estan en algun dels grups, però no
formen part de la Junta. A l’assemblea del 2011 van assistir 17.
Els motius principals pels quals no es va assistir són: tenir altres interessos/prioritats, la falta
de temps, la distància i algunes persones ho atribueixen a la mala època en la que
s’acostuma a celebrar (abril/maig) o a la desconnexió que tenen respecte l’entitat.
Grups de treball: Els grups de treball són un element de participació que implica als socis en
el desenvolupament dels diversos projectes i activitats de l’associació. “Són els veritables
espais de participació de l’entitat, ja que l'Assemblea General es realitza un cop a l’any, és
bàsicament de caràcter informatiu i les decisions que es prenen són molt generals”.
Aproximadament 18 socis i sòcies formen part d'algun dels grups de treball de l'entitat, 5 de
permanents i, en funció de les necessitats de la gent associada o dels projectes que sorgeixen,
se'n poden crear de puntuals.
18
Grups de treball permanents:
Grups de treball associats a algun projecte puntual:
Per crear un grup de treball, només cal que 3 persones ho desitgin, una d'elles assisteixi a les
juntes directives com a representant del grup i s'informi de manera mensual de les tasques
que es van realitzant. Quan sorgeix un nou projecte, es crea un grup de treball associat que
s’encarrega de desenvolupar-lo. La participació a un grup de treball és oberta a totes les
persones que col·laboren a l’associació.
RELACIONS EXTERNES
Objectius:
- Secretaria de la FEEEA (Federación Estatal de Entidades de Educación Ambiental).
- Relacions amb altres entitats o organismes.
Freqüència de reunió:
1 al mes
Membres del grup:
3 socis/es i secretària tècnica
SORTIDES
Objectius:
- Conèixer equips i equipaments d'EA en actiu.
- Contacte directe entre els socis/es, per enriquiment i intercanvi d'experiències.
Freqüència de reunió:
1 al trimestre
Membres del grup:
3 sòcies
DOCUMENTACIÓ
Objectius:
- Gestió, assessorament i recolzament al Servei de Documentació d'Educació Ambiental.
Freqüència de reunió:
1 al trimestre
Membres del grup:
5 sòcies
PROFESSIONALITZACIÓ
Objectius:
- Promoure un procés de debat i reflexió per a la millora de les condicions laborals dels educadors/es ambientals..
Freqüència de reunió:
Està desapareixent, cal relleu.
Actualment, 1 a l'any.
Membres del grup:
3 sòcies
CONSELL DE CENTRES
Objectius:
- Oferir als Centres d’EA una eina de referència que reculli els criteris que han de regir les actuacions dels centres per tal de complir la seva funció d’educar per a la sostenibilitat
Freqüència de reunió:
1 al trimestre
Membres del grup: 12 centres d'EA del territori català.
5 sòcies
FEM CAMPANYA PER A LA
RECOLLIDA DE L'ORGÀNICA
Objectius:
- Dissenyar i executar el programa dirigit als centres educatius de Barcelona Fem Campanya.
Freqüència de reunió:
2 al mes
Membres del grup:
2 socis/es i les 2 persones de
l'equip tècnic
PLA DE PARTICIPACIÓ
Objectius: Pensar, decidir, enriquir i orientar el procés de construcció
del Pla.
Freqüència de reunió: 1 al mes
Membres del grup: 5 socis/es i les 1 persona de l'equip tècnic
FÒRUM 2000+ D'EDUCACIÓ AMBIENTAL
Objectius: Pensar els continguts del Fòrum.
Freqüència de reunió: 1 al mes (els 6 mesos abans de l’any del Fòrum)
Membres del grup: 4 socis/es i la secretària tècnica (varia cada Fòrum)
19
Hi ha grups que són força autònoms i funcionen al marge de la secretaria tècnica, mentre que
d'altres treballen conjuntament amb algun dels seus membres, que ajuda a desenvolupar les
tasques o executa les decisions que es prenen.
Tot i que la majoria de socis asseguren conèixer els diversos grups de treball que hi ha a
l’entitat, hi ha un 35% que no sap quins són.
L’interès que presenten els diversos grups de treball és força alt, en especial el grup de treball
de relacions externes, el de professionalització i el de qualitat de l’educació ambiental.
A part, els socis/es troben a faltar els grups de treball de formació, de comunicació, de
dinamització de l’entitat, d’educació i d’agroecologia.
Junta directiva: La gestió directiva va a càrrec de la Junta Directiva, formada per 21
persones: el president, la secretària, la tresorera, els vocals territorials i temàtics
(representants de cada grup de treball) i la secretària tècnica:
CÀRRECS DE LA JUNTA DIRECTIVA 2011
JUN
TETA
President Vocalia de documentació i professionalització
Secretària Vocalia Consell de Centres d'EA, relleu presidència
Tresorera Col·lecció de Monografies d'EA
Vocalia Sortides i Documentació Vocalia Pla de participació, representant a la comissió de MA i Sost. de l'Eixample, representant de la XVAC, projecte portal de voluntariat ambiental
Vocalia Sortides Vocalia Documentació
Vocalia Sortides i representant a la comissió de MA i Sost. de l'Eixample
Representant del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de BCN
Representant a la Comissió Consultiva Parc Montnegre Corredor, representant Assemb. d'Entitats Parc Serralada Litoral, projecte Participació i Plans de gestió d'ús públic als ENP.
Vocalia relacions externes (projectes internacionals),participació a Edusost, projecte Guia de Criteris de Qualitat per activitats d'EA, vocalia Fem Campanya
Representant al Consell Municipal de MA i Sostenibilitat de BCN
Vocalia relacions externes (FEEEA), representant a l'Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya
Vocalia relacions externes (FEEEA) Representant Comarques de Girona
Representant Comarques de Tarragona Representant comarques de Barcelona
Aquest òrgan es reuneix a la seu de la SCEA cada 2 mesos aproximadament.
Junteta: Per a promoure l'efectivitat i tenir més ràpida capacitat de resposta, el seguiment del
dia a dia de l'entitat i l'òrgan màxim de decisió el desenvolupen una part dels membres de la
Junta: el president, la secretària, la tresorera i la secretària tècnica. És el que a l'entitat
s'anomena la "junteta", i es reuneix de manera quinzenal a la seu de l'entitat.
Activitats puntuals: El curs passat es va celebrar el Fòrum 2000+10 (que se celebra cada 2
anys a una localitat diferent del territori català), la Jornada “Dels reptes a l’acció” i el 25
aniversari (celebrat a Tarragona), la sortida a La Fàbrica del Sol (Barcelona) i el Fòrum Virtual
(on-line, per traballar de manera prèvia els continguts del Fòrum 2000+10).
D’aquestes, les que van comptar amb més participació varen ser el Fòrum 2000+10 i la Jornada
“Dels reptes a l’acció”+ 25è aniversari.
20
Possibilitat de decidir i incidir en el rumb de l’entitat: Una àmplia majoria de socis i sòcies,
un 60%, creuen que hi ha forces possibilitats de decidir el rumb de la SCEA (han valorat amb un
3 sobre 4) i un 28% estan totalment d’acord. Per contra, un 11% està una mica en desacord i
una persona (un 2%) està molt en desacord amb l’afirmació “A la SCEA hi ha espais per decidir i
incidir en el rumb de l’entitat”.
La valoració dels espais de participació és força bona i s’apunta que per millorar la manera
de participar caldria crear espais de menys participació i introduir eines 2.0.
Espais d’informació i comunicació
La SCEA no disposa d’un Pla de Comunicació tot i que es percep com a molt necessari i
actualment s’està valorant la possibilitat d’iniciar-lo de cara el curs vinent.
L’enviament d’informació al socis/es sobre el funcionament de l’associació i dels seus grups de
treball, programes i projectes es realitza de forma periòdica a través del butlletí electrònic
mensual. El mailing es realitza a principis de mes a tots els socis i sòcies de l’entitat on el
butlletí s’envia adjunt i al cos del mail hi apareix el sumari. Aquest és el canal de comunicació
més ben valorat pels socis.
Els butlletins es van penjant al web amb uns 6 mesos de retard ja que és un servei pels socis.
Altres instruments de comunicació interna que es fan servir a part del butlletí són
informacions puntuals via mail (al volum general de socis/es s’acostuma a enviar una mitjana
d’un mail setmanal). Aquest és el segon canal més ben valorat.
Les comunicacions amb els socis i sòcies que participen a algun grup de treball, a la junta o la
junteta també són a través del correu electrònic o telefònicament. Els membres de la junteta
poden arribar a rebre una mitjana de 2 correus diaris. El telèfon es considera una eina menys
efectiva de comunicació en comparació al butlletí i als correus electrònics..
El web també és una eina de comunicació, però bàsicament funciona per a la difusió de
l’entitat a la societat. Actualment està força desactualitzada i li cal una renovació de la seva
estructura i reordenació de continguts. La valoració de la seva efectivitat és força baixa.
No es disposa d’intranet, una eina que podria ser molt útil per a la comunicació directa entre
els socis, l’enviament de cartes és pràcticament inexistent, però puntualment es realitza
enviament postal de materials com les memòries dels Fòrums o altres activitats.
A més, es realitza el lliurament de la memòria anual. S’entrega físicament als socis i sòcies que
assisteixen a l’Assemblea general i a part es fa un enviament per mail a tots els socis. Abans es
penjava al web, però ha deixat de fer-se des de fa un parell d’anys.
A la SCEA no existeixen mecanismes per desenvolupar debats interns, a part de les reunions
(de junta o junteta). Únicament l’any anterior es va habilitar puntualment un Fòrum Virtual en
el marc del Fòrum 2000+10 on es va debatre sobre diversos continguts relacionats amb la
trobada.
21
A més, els mecanismes de comunicació entre les diverses àrees i la Junta Directiva són
pràcticament inexistents. La comunicació es dona assistint a les juntes o bé a través de la
secretaria tècnica.
Respecte la qualitat de la informació produïda, es valora pràcticament per la totalitat dels
socis i sòcies (97%) com a clara i útil, i es proposa una millora de la pàgina web: “Trobo que al
web hauria d'aparéixer un apartat on s'expliqués com s'organitza la scea (organigrama), els
diversos espais de participació que existeixen, per qui estan formats, quins projectes o tasques
desenvolupen...”, millores respecte el butlletí: “hi ha vegades que no arribo a veure el mail
amb el butlletí fins molts dies després i no sempre tinc temps de mirar més enllà del missatge
inicial”, o més transparència: “hi ha projectes que no se sap ben bé qui els fa o per què se
n'encarreguen o es relaciona amb una entitat o empresa (segurament hi ha hagut espais de
participació i decisió on no he estat present i s'han decidit aquestes informacions...)."
Tot i que la valoració de la comunicació interna és força bona, la comunicació externa ha de
millorar. “A mí m’hagués agradat que igual que quan vaig acabar la carrera d’ambientòloga
em van venir els del col·legi d’ambientòlegs i em van dir, ei, que som aquí i tenim aquests
recursos, el mateix que fes la scea.” Es posa l’accent en arribar adiferents sectors: universitats,
associacions...
5. DESIG D’IMPLICACIÓ DELS ASSOCIATS
Nivell d’implicació i espais de participació desitjats
La voluntat i/o capacitat de participar a l’associació es veu molt afectada pels condicionants
anteriorment esmentats.
La majoria dels socis i sòcies, un 53%, tot i que els hi agradaria participar més a la SCEA no
disposen de temps. A part, un 33% tampoc pot participar més degut a que ja els està bé el que
actualment hi dediquen o bé no els interessa participar en aquest moment, per tant, del total
de persones enquestades, únicament un 3% ha declarat voler participar de forma més activa
a l’entitat però no saber quins mecanismes existeixen per a fer-ho. Altres persones voldrien
participar de forma més activa però la distància a Barcelona no els hi permet: “Sí, però estic
geogràficament lluny de Barcelona”// “Si, pero visc massa lluny“.
Als socis que desitjarien implicar-se més a l’entitat els agardaria principalment poder formar
part d’algun grup de treball o bé participar puntualment i de forma telemàtica: “Des del
ciberespai (?)”// “puntualment de suport en alguna activitat”// ”De moment per via
telemàtica…”
Participar activament a la scea fa que t’enriqueixis i aprenguis.
22
Una cosa que preocupa és la representació per anar a una reunió o altra, el fet de que
aquesta gent, en nom de qui parla? “Per exemple, potser a la FEEA hi ha una decisió important,
llavors com es pren aquesta decisió”. Per això es proposa “fer espais de participació on-line on
la gent pogués deixar les seves opinions i quan tu anessis, tinguessis més informació o
opinions”. “Pensem interessant que hi haguessin espais de participació per a tremes
importants. Creiem que també seria interessant que hi haguessin implicacions puntuals
d’alguns socis que busquessin complicitats amb la scea, però que no fossin un grup de treball”.
23
34%
37%
21%
8%
25 a 35 anys 36 a 45 anys
46 a 55 anys 55 a 65 anys
ELS QÜESTIONARIS
Durant els mesos de març i abril es va ver una crida als socis i sòcies de la SCEA per a que
responguessin una enquesta electrònica amb l’objectiu d’obtenir més informació sobre:
- Les característiques dels socis: dades personals per actualitzar i ampliar la base de dades
- Grau de coneixement, interès de pertànyer a l'entitat i nivell de satisfacció
- Qui participa?
- Com es participa?
A continuació es mostren els resultats:
PERFIL DE LES PERSONES QUE HAN RESPOST L’ENQUESTA
Edat dels enquestats
L’enquesta ha estat resposta majoritàriament per socis i
sòcies de 46 a 55 anys i per la franja d’edat més jove
de l’entitat, entre 25 i 35 anys.
Província dels enquestats
Barcelona 38 58%
Girona 17 26%
Lleida 3 4%
Tarragona 6 9%
Altres 2 3%
66 100%
Sexe dels enquestats
Dona 47 71%
Home 19 29%
66 100%
24
Lloc de treball
ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURA DE LA SCEA
Motivacions per ser soci/a de la SCEA
En aquesta pregunta, es podia marcar més d’una casella. Així doncs, els els percentatges
poden passar del 100%.
M'interessa la tasca que desenvolupa i em sento identificat/da amb la filosofia de l'entitat
39 59%
Per participar en les activitats que es realitzen i conèixer altres persones
22 33%
Per reflexionar, compartir i trobar-me amb companys/es que desenvolupen la mateixa feina
38 58%
Per millorar les condicions laborals dels educadors i educadores ambientals
25 38%
Per estar al dia de les notícies relacionades amb l'EA i poder rebre informació específica
48 73%
Per estar informat/da d'ofertes de feina 14 21%
Altres* 3 5%
* Soc treballadora de l’entitat i dues persones no han contestat res.
Grau d’acompliment dels objectius per a ser soci/a
Empresa 22 33%
Administració pública 20 30%
Entitat 14 21%
Actualment estic a l'atur 3 5%
Altres* 7 11%
66 100%
1 - Gens 1 2%
2 10 15%
3 40 61%
4 - Totalment 15 23%
25
Què hauria d’oferir la SCEA per millorar el grau de satisfacció de cada soci?
FOR
MA
CIO
NS
Formacions sobre aspectes específics de l'educació ambiental i en altres camps més transversals.
M'agradaria alguna formació específica, sobre temes que ens puguin ser útils als educadores ambientals: comptabilitat, disseny, etc. Per altra banda, tenir un contacte més directe amb el que passa a la universitat i el que s'està reflexionant.
Cursos de formació per a educadors ambientals
Realment es rep molta informació, però tot i que ser que és difícil, m'agradaria que organitzés cursos específics d'educació ambiental.
Més cursos de formació
Més formació continuada.
Oferir cursos, xerrades,
Intercanvi-fomació a Catalunya a Europa al món
OK
el que fa es suficient // Ja m'està bé- // Per mi el què ofereix està bé.// Ara per ara, com ja he comentat no em dedico a l'EA, però continuo molt ben informada amb les informacions que aneu enviant. em fa especialment il·lusió veure com l'entitat avança!!!! veig moltes ampliacions de projectes, des de que jo vaig estar treballant.... i de molt bona feina feta!!!! //Aquests són els motius pels quals em vaig fer sòcia però ara els motius de continuar són diferents degut a que les inquietuds ambientals són les mateixes però les professionals no, ara bé això és un canvi meu no de l'entitat, per tant el que m'ofereix l'entitat em sembla correcte les preguntes següents les responc en relació als meus interessos d'ara no d'abans //La veritat és que em sento força satisfeta!! Per mi és molt importat les possibilitats de participació que m'ofereix en projectes molt interessants. //No hi puc dedicar tant com m'agradaria, per tant em va bé de moment el què m'ofereix ... //Una entitat com l'SCEA poca cosa ha de fer per millorar el meu grau de satisfacció Tot i que no puc participar gaire de les propostes crec que és una entitat que es mou, que busca incentius, que informa als seus socis, que posa sobre la taula en un pla d'igualtat possibles feines remunerades on tots els socis tenim les mateixes oportunitats d'accedir-hi, propostes interessants de trobades, temàtiques a discutir,... //sóc jo qui hauria d'oferir a l'scea més temps meu, però no en tinc més!
REL
AC
IÓ
AM
B S
OC
I Un tracte més personalitzat. Som molta gent però després de participar com a conductora en el Fòrum de Llançà m'hagués agradat que la relació s'hagués consolidat
Millorar una mica més els projectes comuns i la vida del soci.
NO
SA
P Fa poc que en sóc sòcia i encara no he tingut l'oportunitat d'endinsar-m'hi.. //Fa poc temps que hi estic, així
que no puc valorar-ho encara. //No tinc cap proposta //Actualment, estic desvinculada professionalment/laboralment de l'EA i de l'SCEA, per la qual cosa no tinc gaire a dir al respecte. //En
aquests moments el meu grau de satisfacció no depèn de l'activitat de la SCEA
TREB
ALL
EN
X
AR
XA
Crec que no hem sabut compartir prou la informació ni ens hem sortit amb un bon treball en xarxa. No hem sabut treballar col·laborativament.
Bé, en tot cas, suposo que fer més present el treball 'en xarxa' i 'a la xarxa' per a poder seguir les seves activitats, opinar, etc. d'una manera més portable amb els horaris laborals i altres iniciatives en les quals participo.
Fomentar més el treball en xarxa i l'intercanvi entre els socis a nivell virtual, per exemple
Augmentar les possibilitats de treball en xarxa entre entitats d'educació ambiental, ja sigui amb l'intercanvi de serveis com d'educadors en cas de necessitat.
PA
RTI
CIP
AC
IÓ,
MO
TIV
AC
IÓ Més motivació, oportunitats de participació, síntesis i reflexions sobre les feines fetes. Però també penso
que es tracta d'un procés interactiu, on bona part d'allò que la SCEA pot oferir als socis consisteix en inquietuds, productes i activitats realitzades per ells, per una banda, i la connexió amb els àmbits socials on cal desenvolupar la nostra feina (com a interlocutors amb decisors i gestors de l'administració, les empreses, els mitjans de comunicació, etc.), per l'altra.
I potser espais de trobada per interessos, fora de les jornades (però això som nosaltres qui ho hem de fer)
algun al·licient més per participar-hi més activament
26
DES
CEN
TRA
LITZ
AC
IÓ Crec que s'hauria de potenciar les seccions més comarcals de l'entitat.
Tal vegada unes trobades festives més locals, obertes, evidentment a tots els socis, però implicades en actes locals, comunicant a la població en general els valors, una la manera de fer nova la participació emotiva envers els altres, la natura i un mateix.
Poder crear una seu a Girona, amb un grup de treball. Seria més propera
tenir més grups de treball descentralitzats de Barcelona
Tornar a engegar les trobades a nivell més local (per províncies)
Suposo que més dispersió pel territori, i no tan centralitzat a BCN.
per mi l'únic problema de la SCEA és que la seu i la principal àrea d'acció siguin a la citi de BCN
PU
BLI
CA
-C
ION
S
Edició de material i la seva distribució als membres.
estudis dels aspectes laborals i l'scea els fes arribar a la gent.
oferir recursos, alguna publicació,...
CO
MU
NIC
A-
CIÓ
Fulletó informatiu (d'1-2pàgs) en paper i més freqüent, és més fàcil de llegir i més accessible. El butlletí (mensual?) es perd entre la multitud de mails. Més intercanvi i dinamització del mateix per saber què s'està duent a terme a l'SCEA.
i potser també fer arribar les notícies referents a cursos, premis, etc. del butlletí amb més antelació.
BORSA TREBA
LL
Ofertes de treball a través del mail.
Una borsa de treball decent
ALT
RES
Més informació del procés de creació d'un apartat específic d'educador ambiental al SOC.
El meu centre d'interès és el canvi ambiental global, però entenc que és molt lògic i necessari que respongui a altres interessos més concrets
Tenir un paper més rellevant en l'àmbit cada cop més ampli de professionals, entitats institucions, empreses... que sense estar vinculats a l'scea - i de vegades, sense ni saber que existeixi - fan avançar cap horitzons comuns.
Major implicació de gent jove
oferir una plataforma de difusió útil per les activitats d’educació ambiental del país.
Una reactivació del Consell de centres
El que més interessa als socis/es
En aquesta pregunta, es podia marcar més d’una casella. Així doncs, els percentatges poden
passar del 100%.
La borsa de treball 12 18%
Les activitats que es realitzen (Fòrum d'EA, sortides, etc.)
37 56%
Les publicacions que s'editen (recull de monografies d'EA, guies, etc)
47 71%
Els projectes i programes que es desenvolupen 44 67%
Les relacions amb altres entitats o xarxes 27 41%
Altres* 3 5%
* Consell de centres//informació//blanc
27
Coneixença del funcionament de la SCEA
Sí 51 77%
No 15 23%
66 100%
Valoració del funcionament i l’organització
1 - Gens satisfactori 0 0%
2 1 2%
3 39 59%
4 - Molt satisfactori 11 17%
Grau de coneixement dels objectius i la missió de l’entitat
Grau de coneixement dels projectes i programes
sí 50 76%
no 16 24%
66 100%
sí 62 94%
no 4 6%
66 100%
28
Valoració dels projectes i programes
LA PARTICIPACIÓ A LA SCEA
Relació amb la SCEA
Participació en activitats del curs passat
1 - Gens satisfactoris 0 0%
2 2 3%
3 39 59%
4 - Molt satisfactoris 10 15%
3 5%
8 12%
27 41%
16 24%
12 18%
Assemblea Ordinària de socis i sòcies de la SCEA 15 23%
Junta Directiva 9 14%
Grups de treball 13 20%
Jornada "Dels reptes a l'acció i 25è aniversari 16 24%
Fòrum 2000+10 d'EA: Comunicació i Acció 25 38%
Sortida a la Fàbrica del Sol 7 11%
Fòrum Virtual 2000+10 16 24%
Other* 34 52%
Grau d’acord amb l’afirmació: “A la SCEA hi ha espais per decidir i incidir en el rumb de l’entitat”
Voluntat de participar de forma més activa a l’entitat
En cas de voler participar, de quina manera?
1 - Molt en desacord
2
3
4 - Molt d'acord
29
ord amb l’afirmació: “A la SCEA hi ha espais per decidir i incidir en el rumb de l’entitat”
Voluntat de participar de forma més activa a l’entitat
e quina manera?
1 2%
7 11%
39 60%
18 28%
ord amb l’afirmació: “A la SCEA hi ha espais per decidir i incidir en el rumb de l’entitat”
30
Socis/es que han assistit a alguna Assemblea general
Sí 35 53%
No 31 47%
66 100%
EL TALLER DE
DADES DE LA SESSIÓ: 9 d’abril
LLISTAT DE PARTICIPANTS:
1. Ariadna Pomar 2. Mariona Bigas 3. Maria Molins 4. Núria Cruset
PROGRAMA I DINÀMIQUES
16.00-16.10 – Benvinguda i breu presentació de l’APM i de la sessió
16.10-16.35 – Reflexió personal a través d’imatges
PERSONA1 : (imatge de llibres amuntegats)
queden moltes coses per veure i fer. Som molta gent que “Fem pila”, fem colla.
llibretes, una agenda,... un dia escriuen i altres llegeixen.
persones.
PERSONA 2: (tren) Pots fer un viatge més llarg o més curt, hi pots pujar i baixar i agrupa molta gent, és un
espai de trobada. A la foto, tothom està a dalt, de vegades a la SCEA no és així, no tots estem a dalt.
agrupa molta gent. És un lloc de trobada, de
PERSONA 3: (tren) La SCEA és un col·lectiu de molta gent que pots pujar o baixar. M’hi vaig apuntar per
mirar (foto de l’ull), perquè no sabia on mirar i no entenc que hi hagi algú que
ambiental i que no estigui a la SCEA
col·lectiu de fusters, per tant és una cosa que no entenc. No és per res professional, és perquè q
d’anar on hi ha la gent que ho fa.
mi m’agradaria pensar que com a persona que treball en educació ambiental vull
depenent del moment estar més a munt o més avall del tren, però la gent no comença mai o acab
Està clar que ha de seguir existint i que si
com és. No cal valorar-la molt, és, existeix i qualsevol persona educador ambiental que no fos de la scea no
31
DIAGNOSI PARTICIPA
9 d’abril 2011 // 16.00-18.00
LLISTAT DE PARTICIPANTS:
5. Helena Clos 6. Clara Casas 7. Lluís Pagespetit 8. Margarida Feliu
9. 10.
NÀMIQUES
Benvinguda i breu presentació de l’APM i de la sessió
Reflexió personal a través d’imatges
(imatge de llibres amuntegats) És la suma moltes coses, que sé que
queden moltes coses per veure i fer. Som molta gent que “Fem pila”, fem colla. Alguns són
un dia escriuen i altres llegeixen. De vegades no és del tot transparent, som moltes
Pots fer un viatge més llarg o més curt, hi pots pujar i baixar i agrupa molta gent, és un
espai de trobada. A la foto, tothom està a dalt, de vegades a la SCEA no és així, no tots estem a dalt.
trobada, de viatjar i fer coses junts.
La SCEA és un col·lectiu de molta gent que pots pujar o baixar. M’hi vaig apuntar per
perquè no sabia on mirar i no entenc que hi hagi algú que
que no estigui a la SCEA, no ho entenc i em preocupa. Si jo fos fuster m’agradaria estar al
col·lectiu de fusters, per tant és una cosa que no entenc. No és per res professional, és perquè q
I si la scea és més gran o més petita ens ha de ser una mica igual, però a
m’agradaria pensar que com a persona que treball en educació ambiental vull
depenent del moment estar més a munt o més avall del tren, però la gent no comença mai o acab
Està clar que ha de seguir existint i que si no existís s’hauria de crear. Una altra cosa és si ens agrada o no
la molt, és, existeix i qualsevol persona educador ambiental que no fos de la scea no
ATIVA
Joan Manel Riera Bet Vallcorba
Benvinguda i breu presentació de l’APM i de la sessió
sé que són diferents i encara
Alguns són llibres, altres
De vegades no és del tot transparent, som moltes
Pots fer un viatge més llarg o més curt, hi pots pujar i baixar i agrupa molta gent, és un
espai de trobada. A la foto, tothom està a dalt, de vegades a la SCEA no és així, no tots estem a dalt. Però
La SCEA és un col·lectiu de molta gent que pots pujar o baixar. M’hi vaig apuntar per
es dediqui a l’educació
Si jo fos fuster m’agradaria estar al
col·lectiu de fusters, per tant és una cosa que no entenc. No és per res professional, és perquè qui ho fa ha
més gran o més petita ens ha de ser una mica igual, però a
m’agradaria pensar que com a persona que treball en educació ambiental vull ser-ho, col·laborar-hi,
depenent del moment estar més a munt o més avall del tren, però la gent no comença mai o acaba mai.
Una altra cosa és si ens agrada o no
la molt, és, existeix i qualsevol persona educador ambiental que no fos de la scea no
32
hauria de ser-ho, per dir-ho de manera radical. Però no és un tema de professionalització, de cobrament a fi
de mes. Per donar projectes a gent d’EA que no sap res d’EA em sembla un error de la societat. I la SCEA
hauria de fer no bandera, sinó al revés, de paraigües en el que tothom qui volgués fer un projecte d’EA
trobi allà el que necessita per fer el projecte.
PERSONA 4 (no sé la imatge, pot ser eina i cafè, o el bus dibuixat??) Jo vinc del món de l’educació, segueixo
en aquest món, i en algun moment per mi la SCEA va ser una eina, un precedent, però sobretot un lloc de
trobada. No entenc perquè la gent d’ensenyament que fa educació ambiental no està a la SCEA. No sé si és
perquè no ens coneix o perquè no sabem explicar el que fem.
PERSONA 5: (bota); un camí per començar a caminar, perquè acabo d’entrar a l’entitat (selva) l’EA és
moltes coses, (rusc abelles) col·lectiu que treballa junt per alguna cosa, (caixa eines) espero trobar eines i
recursos, conèixer gent i experiències per tirar endavant .
PERSONA 6 (rusc d’abelles): perquè tots lluitem per una feina comuna, cadascú des del seu espais.
Treballem tot per un mateix fi. Ara que jo he entrat a la secretaria, ho veus tot molt més de dins, és molt
diferent de com ho veus de soci/a.
PERSONA 7 (noria). Vaig conèixer la SCEA al 2008, i penso que és com una noria, a mesura que passa el
temps, i que va entrant gent, sempre és diferent. Va evolucionant. També veig la scea per intercanviar
recursos. Tampoc entenc que algú que treballi en EA no estigui a la scea, potser per desconeixença.
PERSONA 8 (noria): la SCEA poden ser un conjunt de persones que poden ser diverses, que coincidim en un
mateix tema (centre de la noria), l’EA. (pastanaga) per mi l’EA és el reforç de la meva feina com a
professora, és un incentiu, una vitamina.
PERSONA 9 (bicicleta). Tot i que és individual, és un gran invent, un engranatge amb moltes peces, ben
col·locades, i que amb un bon equilibri por funcionar i arribar molt lluny. (mòbil) hauria de triar aquesta pel
tema de la comunicació, però la imatge no m’acaba de convèncer! Penso que falta comunicació, la gent no
coneix el que es fa aquí.
PERSONA 10 (bicicleta) És una eina de transport, per anar més enllà. (espelmes). La SCEA i la gran quantitat
de gent que hi ha passat, ha deixat un gran llegat, tan en forma d’articles, de projectes, d’idees, etc. Són
aquestes espelmes. Això ho hem de donar a conèixer més, sap greu que la gent no ho conegui. Les dues
imatges són femenines, l’EA defuig del masclisme i de la competició.
PERSONA 11 (tauró) Una de les finalitats de l’entitat és lluitar o transformar, jo em sento molt identificada
en aquesta part de transformació.
33
16.50-17.30– Reflexions sobre:”Com som ara i com ens agradaria ser i
funcionar en el futur?” (40 min.)
GRUP 1 – Organització i funcionament (8 min)
“M’agradaria que hi hagués més gent que s’involucrés més.“
“És una pena que requereixi una dedicació tant extensiva perquè això fa que molta gent no tingui temps i no pugui.”
“Ha vingut molt poca gent a l’assemblea general”.
“Jo penso que és una entitat molt tancada, molt de la gent de sempre, que per la gent de fora fa una mica de por entrar-hi i més quan has treballat poc.” “Això que dius és molt interessant perquè sempre que hi ha reunions veus que hi ha uns quants que ja portem molts anys i va venint gent jove que en general canvia molt, no repeteixen, s’espanten. Hi ha una familiaritat que fa que el nou s’espanti, si arribes nou penses que parlen amb una llengua que no entens... S’haurien de facilitar un espai d’acolliment de la gent nova, dir-los de quedar abans...”Aquesta dificultat sempre ha passat amb diferència d’edat i de coneixements, des de l’inici. És molt important la secretaria, que sou joves i feu de mirall, podeu animar a més gent jove, parleu la mateixa llengua.”
PÒSTER 1.1.
Organització: Bona->justa
Grups de treball territorials -> tothom (tots a bcn)
Territorial: no funciona
Funcionament: Depèn massa de cada persona (temps??)
Projectes
PÒSTER 1.2 - Parlar més amb els socis per telèfon - més opinions - el soci no coneix bé què s’hi fa - falten notícies del territori - falten altaveus - Grups de treball:
- lentitud - poc interès en explicar el que fan - els GT?: poc novedós, molt quotidià, fan molta feina de fons
PÒSTER 1.3. - Es valora molt bé el funcionament per la poca gent que som. - Ens agradaria que participés més gent. La gent té poc temps per poder-hi dedicar. - Moviments semblants tenen el mateix grau de participació. - Entitat tancada/endogàmica - La gent nova s’hi sent estranya i no segueix /no es manté al llarg del temps - Fer l’esforç de ser/fer-nos més entenedors - Cuidar que tots tinguem la mateixa informació - Enllaç del personal de secretaria amb noves incorporacions -> afinitat d’edat ni parlen en el llenguatge estrany
34
GRUP 2 – Serveis pels socis (11 minuts)
1. “La gent busca eines, contactes, intercanvi, feina, la majoria de gent jove que s’apunta és per la borsa... Pertànyer a un col·lectiu, a un grup reconegut... Tu ja ets educadora ambiental i t’associes per rebre suport i donar-ne a la resta d’associats. “
2. Ofereix qualitat, recursos d’EA. I al conjunt de la població?.... Aquí trobo que fa un fallo... És molt tancada... “Escoles Verdes...” També un valor... S’hi arriba a través de projectes. Per exemple el Fòrum
3. “- A mi m’agradaria formacions.
- A si?!
- Sí, i molta gent jove que s’apunta, busquen això.”
“Ensenyar a la gent la feina feta, mostrar-los els vídeos. Formació i divulgació dels valors que sabem, buscar altres maneres... Fer un libdub i penjar-lo al youtube.”
PÒSTER 2.1.
1.(QUÈ CREIEM QUE BUSCA LA GENT AL ASSOCIAR-SE?)
- Recursos/ eines/contacte/ punt de trobada/ Intercanvi/ Borsa de treball/ Formació
- Gent que s’apunta perquè creu que pot aportar. Donar / rebre
- Construcció col·lectiu
- Pertànyer a un grup reconegut
- Donar suport i rebre’n
- Espai de participació
2. QUÈ OFEREIX LA SCEA (ALS SOCIS I CONJUNT DE LA POBLACIÓ?)
- Als socis: referent, qualitat, recursos
- A la resta de població: a través de Departaments i altres associacions (x ex EV). A través de programes, campanyes que tenen incidència
- S’hauria d’entendre l’educació com quelcom més obert
3. QUINS SERVEIS M’AGRADARIA QUE S’OFERISSIN?
- Difusió als mitjans (Donar a conèixer què som/ què fem). Fer córrer els vídeos que hem fet.
- Formació
- Divulgar els valors/ coneixements
PÒSTER 2.2.
- La gent busca feina, contactes, estar al dia/formació permanent, semblants i suport.
- Ofereix:
Als socis: sortides, feina, informació, contactes, estar al dia, suport, reunions de semblants
A la població: productes dels projectes i referència temàtica i territorial.
- M’agradaria que: fos referent d’EA en el mon de l’educació formal . Professorat-� altaveu de la SCEA
35
PÒSTER 2.3.
Ofereix : recursos , suport (jurídic? Ho hem de fer?), servei de documentació, eines, intercanvi (opinions, problemes, experiències), sortides (lleure, social, cultural)
Ens agradaria: formació (pedagògica, eines transversals-> tecnologia, idiomes, jurídic, laboral) , eines.
Assessorament professional? (BCN Activa). Necessitat d’altres col·legis professionals (la scea pot/ha d’oferir?).
GRUP 3 – Participació interna (13 minuts)
“Aporta més feina, que et puja l’autoestima.”
“-Els socis no participen més per desconeixença. No, és per falta de temps. Tenen altres prioritats, no els ve de gust. Perquè la gent no es vol comprometre’s. “
“- No pot ser també per cansament? Dels que fa molt que sou socis?”
“- Els queda lluny. “
PÒSTER 3.1.
Què aporta participar activament a la SCEA? - T’enriqueixes/aprens
Per què els socis no participen més? - Falta de temps / altres prioritats
- Compromís / endur-se feina, - es volen fer més coses
Com es valoren els espais de participació? No es materialitza el que es fa /és lent,
- La gent s’ha d’acostumar a donar i no a rebre
PÒSTER 3.2.
Què aporta participar activament a la SCEA? Contactes i feina, coneixement, actualització � millora la feina habitual, motivació, satisfacció.
Per què els socis no participen més? La participació és la normal (10%) Sensació de molta feina, falta de compromís/mandra, falta de motivació, vergonya, no es coneixen els canals, efecte barrera
Com es valoren els espais de participació? Fòrums (renovació, els mateixos) molt bé! Grups de treball, Assemblea (poca gent)� Junta
Com m’agradaria que participessin els socis? Crear espais de menys implicació � efecte barrera (cap als nous), vergonya...
PÒSTER 3.3. Què aporta participar activament a la SCEA? Contactes, projectes, satisfacció, coneixement professional i personal. Per què els socis no participen més? Manca de temps, por al compromís “regular”, difícil de trobar-se Com es valoren els espais de participació? Fòrums, Grups de treball. Decisió? representació? � Com fer-ho? Eines 2.0? Implicació? Puntual, concreta, facilitadora, útil
36
GRUP 4 – Comunicació (8 minuts)
Pensar amb eines de difusió. “Home, estaria bé que ens féssim un Facebook. No en tenim? Que digui: Recordeu, demà assemblea.” “A mi m’agradaria molt que m’haguessin trucat algun dia, dient hola, sóc la tal de la societat catalana, fa dies que no et veiem actiu, què com estàs... Una estoneta. Cada setmana un truc... Així, fer més seguiment. Com va això, mira estem fent tal cosa [...]” “Amb la comunicació crec que hauríem d’arribar a diferents àmbits (profes, estudiants...).” “A mi m’hagués agradat que igual que quan vaig acabar la carrera d’ambientòloga em van venir els del col·legi d’ambientòlegs i em van dir, ei, que som aquí i tenim aquests recursos, el mateix que fes la scea.”
PÒSTER 4.1 Com valores els espais d’informació? INTERNA: Bé. Butlletí: ha millorat, elaborar un índex de temes per afavorir la lectura. EXTERNA: malament. Potenciar la socis que podrien ser-hi(??). A millorar: informar, més proper a la gent. Té sentit professional però falta pensament transversal. Podria arribar a altres àmbits professionals, obrir-nos més a altres camps. Com m’agradaria que es fes la comunicació? Borsa de participació: TWITTER
PÒSTER 4.2 Com valores els espais d’informació? Butlletí � molt bé, per comunicació interna i externa. Millorar la comunicació/informació externa � donar publicitat amb documentació ja feta. - Lipdub, twitter, facebook� eines de difusió - fer seguiment, contactes personals amb els socis. - arribar a diferents sectors: universitats, associacions...
PÒSTER 4.3 Com valores els espais d’informació? Butlletí molt bé. Web: antiga, difícil d’accedir� imatge. Afegir “participació socis”, territorialitat, informacions de referència. Eines 2.0 (FB, twitter) Identificar necessitats dels col·lectius.
37
17.30-17.55 – Plenària. Posem en comú les reflexions (25 min.)
S’enganxaran els pòsters per temàtiques i les 3 persones portaveus (una de cada taula) explicaran
per torns les reflexions sorgides de cada temàtica i conjuntament s’intenten trobar els consensos, i
detectar les controvèrsies i contradiccions.
ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT
1. L’organització considerem que és bona. Una cosa és l’organització teòrica: hi ha una Junta,
hi ha uns grups de treball, hi ha uns espais territorials... i l’organització considerem que era
bona, però que tothom pot organitzar-se en aquesta xarxa, normalment s’organitza des dels
grups de treball, que és la part horitzontal. I hi ha diferents grups de treball i aquests tenen
relació amb la Junta o aquesta amb els grups de treball i ja està. El que ens semblava que no hi
funcionava dins d’aquest esquema eren els grups territorials. Dins d’aquest esquema
organitzatiu, les vocalies territorials (que les podem suprimir o no) que són com altaveus en
aquella zona, no s’han creat ni grups de treball en els llocs ni s’ha portat informació d’aquests
grups de treball.
El funcionament depèn massa de cada persona. O sigui, tens la facilitat de funcionar com
vulguis, cosa que està bé, però de vegades depèn massa del temps que hi pot dedicar cadascú,
com que tampoc no hi ha una obligació per part de la Junta o els que fan projectes, que són els
més dinàmics, el q té projecte i n’ha de treure un és dinàmic, perquè toca, i el grup de treball
també, però els GP que no tenen un projecte determinat, que són GP permanents que hi ha
gent que fa 10 anys que hi està, com el Consell de Centres o el servei de documentació, q són
grups de treball permanents i al final, en comptes de trobar-se cada 15 dies, es troben cada
any, bàsicament perquè potser no hi ha més coses per trobar-se... No sé, o se suprimeixen o es
posa “xixa” a la cosa.
Es valora bé el funcionament present. Creiem que per la poca gent que som (i sobretot la poca
gent activa), que funciona molt bé la scea. També que creiem que no podem demanar massa
més, que la majoria d’associacions o entitats similars doncs que funcionen força com vosaltres.
Creiem però que som una entitat endogàmica. Que per la gent que ve de fora que venen nous
fa una mica de por.
- “És cert, - diu una sòcia nova- ara ja no, però abans d’obrir la porta, sí que fa una mica de
respecte.”
I la prova d’això és què veiem que sí que va entrant gent nova, però que no segueix, que la
gent va caient pel camí.
I hem valorat positivament l’enllaç que fem el personal de secretaria amb la recaptació de
gent nova, que per un cantó dominem els temes i parlem amb la mateixa llengua que els socis
que porten molt temps i sabem com va internament, i també podem captar gent jove per les
amistats.
38
FUTUR: ens agradaria que hi participés i treballés més gent i fer l’esforç de fer-nos més
entenedors, intentar obrir-nos una mica més i que tots tinguem la mateixa informació i estem
amb les mateixes condicions. Per exemple, en una assemblea, hi ha uns quants que sabem
perfectament en quin estat està la xarxa de la XVAC i parlem amb uns termes, i els que estan
més deslligats de l’entitat no “s’enteraven” de res. Intentar que això no passi. Potser hi ha
coses que cal parlar-les en un altre lloc. “Però hi ha coses que no es poden posar al butlletí”
Això és molt complicat perquè passa amb tot, hi ha informacions que han de ser més internes.
“L’assemblea ha de ser més informativa”. La majoria de la gent que ha assistit és de la junta
(per tant té molta informació), i es tendeixen a parlar coses més internes, però llavors, la gent
nova no ho entén.
Parlar més amb els socis per telèfon, recollir més opinions, ja que hi ha una sensació que falta
com recollir la informació del socis, fer-los arribar també la informació del que fem, que no
arribem a tots els territoris, falten altaveus.
Respecte els grups de treball es considera que tenen un funcionament una mica lent, que hi ha
coses que potser no són massa novedoses, que són feines molt quotidianes, molt de fons i que
potser no tenen molt interès.
SERVEIS PELS SOCIS
Creiem que la gent (els socis, la gent que s’apropa a la scea) busca recursos i sobretot busca
formació (ho hem acabat determinant com el més important). Bàsicament creiem que recursos
i formació. També Intercanvi: d’opinions, problemes o experiències, i la part social (les
relacions) i la informació. Això és el que creiem que la gent busca.
El que creiem que oferim més és la part d’intercanvi i la part social, que aquest són els nostres
punts forts. La part de la informació bastant, i la que hem detectat com la que s’ofereix menys
és la de recursos, aquí és on creiem que s’hauria de treballar més, oferint més recursos als
socis. Llavors aquí és on hem anat traient més coses, com més suport, potser de tipus jurídic
(també hi havia el dubte si ho havíem de fer nosaltres), però això és una cosa que potser la
gent està buscant i no s’ofereix, hem d’anar buscar a altres llocs. Hem d’anar al col·legi
professional, a més del col·lectiu. Llavors això és una dicotomia que dificulta, jo necessito
aquest suport jurídic o laboral o el que sigui i me’n vaig primer al col·legi professional, i llavors
quan pugui o tingui temps per passar-m’ho bé, aniré a la scea. Llavors potser aquí s’hauria de
treballar més. Potser trobem interessant buscar aliances, per exemple amb Barcelona Activa
per evitar haver d’anar a altres col·legis professionals.
Llavors, de formació, potser trobem que seria interessant donar una vessant tècnic transversal,
potser no tant una formació pedagògica, que també, però potser també es poden donar eines
transversals: per exemple aprenentatge tecnològic (com eines 2.0), idiomes, jurídic, laboral... O
sigui eines que puguin facilitar la feina de gent, que no siguin estrictament d’educació
ambiental però que ens facilitin el desenvolupament de la nostra feina. Per exemple, si jo vull
39
saber més de l’educació ambiental, on aniré a buscar informació sobre el camp de l’EA? Crec
que és la SCEA la que ho hauria de donar i si volem parlar de qualitat i la scea vol ser un
referent en això, o garantir que la gent que es dedica a aquest camp tingui aquesta qualitat,
hauríem de ser també el referent on la gent que vulgui aportar alguna cosa o es necessiti
formar pugui. Una mica de suport professional.
- Idiomes?
- Bueno, idiomes sí, perquè moltes vegades, si vols fer EA cal algo d’idiomes, o potser et calen
eines de redacció. Potser vols elaborar un projecte i... O sigui, quan parlàvem d’eines de
formació dèiem d’oferir aquestes altres eines que són complementàries a la pròpia activitat de
l’EA, això ja ho hem après a les carreres. El que podríem estar aportant són aquestes eines
complementàries. O sigui, cobrir necessitats que pugui tenir el col·lectiu i que ha d’anar a
altres entitats o a altres associacions a buscar-les.
En relació a això hem detectat una cosa molt concreta que era demanar com es feien les
factures, és a dir, IVA es cobrava segons cada cosa, això no està clar, vull dir, si fas activitats
amb nens fora de l’aula, és el 8% d’IVA, és exempt d’IVA o sense IVA? Això segons el gestor
que vagis et dirà una cosa o altra. O sigui que això hi ha molta gent que pot demanar aquesta
cosa i jo crec que unes jornades concretes sobre això, tindrien públic.
Hem dit que la gent busca feina quan s’apunta a la scea, busca contactes, busca estar al dia,
formació permanent, busca estar amb semblants, sobretot gent que en el seu territori no hi ha
tanta gent i per això diu “segur que hi ha algú que deu fer el mateix que jo en altres llocs” i
busca suport, a vegades, per poder tirar endavant un projecte o alguna cosa.
I què ofereix la scea? Als socis ofereix feina... Nosaltres creiem que tot el que la gent busca,
nosaltres ja ho oferim. Feina, informació,(de formació no n’hem parlat, però hi estem d’acord),
contactes, suport, estar al dia i reunir-se amb els semblants.
I a la població, ofereix els diferents productes dels projectes, que té molts projectes i per tant
està fent productes per a la població general i també ofereix ser un lloc de referència.
I què ens agradaria que oferís? Que entre d’altres coses fos un dels referents de l’EA en el món
de l’educació formal i que el professorat fes d’altaveu de que la scea és un lloc per trobar-hi
coses. Jo crec que el professorat hauria de ser part activa.
Que busca: Recursos, eines, contacte, intercanvi, construir un col·lectiu, pertànyer a un lloc
reconegut [...]
Que ofereix la scea: referent, la qualitat, els recursos (als socis). I a la resta: ofereix els
resultats de diferents projectes i campanyes.
Què ens agradaria: hem parlat molt de difusió als mitjans, d’obrir-nos als mitjans, difondre els
vídeos de la scea, estar a les televisions locals, fer libdubs... També creiem que hem d’oferir
formació, i divulgar els nostres valors i coneixements, que arribi a molta més gent.
40
Participació interna
Participar activament a la scea
aporta que t’enriqueixes, que aprens.
La gent no participa gaire perquè li
falta temps i té altres prioritats i pel
compromís i endur-se feina a casa. I
que hi ha molta gent té ganes de fer
altres coses en el seu temps lliure.
També creiem que la gent està molt
centrada en rebre i no en donar, però
pensem que aquí estem molt centrats
en veure què oferim, però que la gent
s’apropa perquè també vol donar
coses i no tant per rebre.
Hem parlat d’una cosa molt interessant que és el que li hem dit “l’efecte barrera”. S’ha parlat
que la gent participa lo normal i que el que oferim està prou bé, però hem vist que hi ha una
sèrie de gent que són perfils que tenen una mica de vergonya de venir, que senten, aquest
efecte barrera, o sigui, hem separat diferent motius pels quals la gent no participa i un és que
hi ha gent que sent que no tenen el nivell per participar aquí, perquè veiem que les formes de
participar aquí requereixen molta implicació, fora de l’assemblea i algun grup de treball.
Veiem doncs que el nivell d’implicació està repartit entre la feina que tens, la càrrega de
família i el que vols donar a la scea, això és l’espai que determina la possibilitat d’implicació. I
això mateix fa un efecte barrera. Un que potser només ve a una sortida es troba que molts de
nosaltres parlem de les nostres coses, perquè hem compartit molts espais i ens hem conegut, i
això tira enrere.
[...] una cosa que ens preocupa és els representants que tenim per anar a una reunió o altra,
aquesta gent, en nom de qui parla. Per exemple, potser a la FEEA hi ha una decisió important,
llavors com es pren aquesta decisió. Per això potser seria interessant fer espais de participació
on-line on la gent pogués deixar les seves opinions i quan tu anessis, tinguessis més informació
o opinions. Pensem que seria interessant que hi haguessin espais de participació per a tremes
importants. Creiem que també seria interessant que hi haguessin implicacions puntuals
d’alguns socis que busquessin complicitats amb la scea, però que no fossin un grup de treball.
17.55 - 18.00 h – Cloenda (5 min.)
41
Amb el suport de: