Aparell digestiu

Click here to load reader

  • date post

    08-Feb-2017
  • Category

    Education

  • view

    405
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Aparell digestiu

  • aparell digestiu Aparell digestiu i excretor

    Victoria H.,Josbher U., Lluna C.

  • ndex Tub digestiuFuncions de laparell digestiu rgans de laparell digestiuConsells, curiositats , aliments i salut.Funcions de laparell excretor i constitucirgans de laparell excretor i urinari Exercicis

  • el tub digestiuEl tub digestiu comena a la boca i acaba a l'anus. Est format per:La bocaLa faringeLesfagL'estmacL'intest primL'intest gros

  • funcions de laparell digestiuLaparell digestiu t una missi de gran importncia: sencarrega de transformar els aliments que ingerim cada dia a fi que lorganisme pugui obtenir-ne lenergia i els elements nutritius que necessiti per formar i mantenir els seus teixits, i per tant les funcions vitals.

  • el procs digestiu comena a la boca: boca- dentsTenim 32 dents que tallen i trituren els aliments:No totes les dents sn iguals. En trobem de 4 formes diferents: incisives, canines, premolars i molars o queixals. Les dents tenen formes diferents perqu tenen funcions diferents:les incisives TALLENles canines ESQUINCENles molars i premolars TRITUREN I MOLEN

  • boca-llengua

  • faringePer la faringe passa l'aire per respirar i tamb hi passen els aliments. Els aliments passen de la boca a la faringe i desprs a l'esfag.

  • esfagL'esfag s un tub que, amb uns moviments, fa passar els aliments des de la boca fins a l'estmac.

  • estmacL'estmac t forma d'una bossa amb dues obertures, una que connecta amb l'esfag i l'altra amb l'intest prim. A l'estmac se segrega el suc gstric, que s un lquid que ajuda a la digesti dels aliments.Les parets de l'estmac fan uns moviments que faciliten la barreja dels aliments amb els sucs gstrics i aix es converteix en un lquid esps que passa a l'intest prim.

  • intest prim L'intest va des de l'estmac fins a l'intest gros. s un tub prim i molt llarg. Fa uns 7 metres de llargada i est molt cargolat. A l'intest prim es continua fent la digesti. Les substncies nutritives travessen les parets del'intest prim i passen a la sang per portar el nutrients a tot el cos.

  • intest grosL'intest gros s l'ltim tros de l'aparell digestiu. s un tub ample i ms curt que el prim. Fa un 1 metre i mig de llargada. Per les seves parets el cos recupera lquid. L'anus s a la part final i es comunica amb l'exterior. Els residus slids s'expulsen per l'anus.

  • glndules digestives- fetgeEl fetge s un organ volumins que es troba a labdomen.Diuen que s el laboratori del cos. Per exemple recicla els components dels glbuls vermells quan aquests sn vells, uns tres mesos desprs de la seva formaci.

  • glndules digestives- pncreesEl pncrees s un rgan glandular annex del tub digestiu, situat a la cavitat abdominal, amb forma de apasada. Es localitza en posici per l'estmac al davant, el duod a la dreta i la melsa a l'esquerra.

  • els aliments: per qu ens alimentem?Ens alimentem per poder: 1-Crixer. 2-Obtenir energia. 3-Mantenir la temperatura corporal entre els 36 i 37. 4-Curar-nos quan ens posem malalts. etc

  • per qu bevem aigua?El nostre cos est format principalment per aigua. Laigua s lnica beguda indispensable pel nostre cos, encara que s un nutrient que no aporta energia, s imprescindible per la formaci dels nostres teixits.

  • per qu hem de esmorzar bLesmorzar s el primer menjar del dia desprs de 10 o 12 hores sense menjar. Lesmorzar ha dincolure els aliments necessaris per compensar el que el nostre organisme gastar durant el dia jugant, estudiant, treballant i creixent.

  • per a qu serveix la saliva?La saliva humiteja els trossets de menjar que hem mastegat abans, per qu podem engolir-los amb ms facilitat. Tamb participa en la higiene bucal.

    Cada dia produm entre 0,5 i 1,5 litres de saliva, segon les necessitats que tingui el nostre cos

  • tipus dalimentsEls aliments poden ser:1-Dorigen vegetal. 2-Dorigen animal. 3-Dorigen mineral.

  • aliments dorigen vegetalSn el pa, les fruites, les verdures i els llegums.Els aliments dorigen vegetal sn els que provenen de les plantes.

  • aliments dorigen animalSn la carn, el peix, els ous...i els seus derivats com el iogurt, el formatge i la mantega.Aquests aliments provenen dels animals

  • aliments dorigen mineralSn aliments dorigen mineral laigua, la sal, zincEls aliments dorigen mineral sobtenen de la terra

  • PIRMIDE DELS ALIMENTS K

  • SALUT- CRIESLa cries dental, o simplement cries, s una malaltia infecciosa que afecta als teixits durs de la dent. Si no es tracta la malaltia pot derivar en dolor, prdua de la Dent o infecci i, en casos severs, la mort.Existeixen proves que demostren la presncia de la malaltia a l'Edat del bronze, a l'Edat del ferro a l'Edat mitjana, per tamb abans del perode neoltic.

  • CONSELLS

    -Rentat les dents tres cops al dia.-Menja 5 racions de fruita i verdura cada dia.-Ves al lavabo quan ho necessitis.

  • funci de laparell excretorL'aparell excretor, tamb anomenat aparell urinari, s'encarrega de filtrar la sang: recull les substncies residuals que transporta la sang juntament amb una mica d'aigua, i expulsa aquestes substncies del cos en forma d'orina. Est format pels ronyons i les vies urinries.

  • constitucilaparell excretor est format per:la pell laparell urinari

  • pellLa pell ajuda els ronyons a eliminar les substncies de rebuig.On es produeix la suor?A les glndules sudorpares, situades a la pell de tot el cos.Per on surt la suor a l'exterior?Per uns orificis de la pell anomenats porus.

  • suors un lquid clar i de gust salat.Est format per aigua i sals minerals.S'elimina a travs de la pell.

  • aparell urinariL'aparell urinari est format per:

    1. Els ronyons2. Les vies urinries

  • els organs de laparell urinari -Ronyons-La bufeta-La uretra -Els urtersronyonsurtersbufetauretra

  • els ronyonsEls ronyons sn dos rgans en forma de mongeta situats a la part posterior de l'abdomen. La seva funci s filtrar la sang i formar l'orina. La sang entra en els ronyons per una artria, que es ramifica en mltiples capillars, els quals es reuneixen de nou en una vena, que surt dels ronyons. En els capillars dels ronyons, la sang expulsa les substncies residuals i una moca d'aigua, les quals formen l'orina.

  • la bufetaLa bufeta s la part rodona de laparell urinari, al final del tot[sembla una ceba]. La bufeta de l'orina, que s una cavitat on s'acumula l'orina.

  • la uretraLa uretra, que s el conducte que comunica la bufeta amb l'exterior. L'extrem de la uretra est envoltat per un mscul circular, anomenat esfnter, que est contret per impedir que l'orina surti. Quan es relaxa, es produeix l'expulsi de l'orina.

  • els urtersEls urters sn uns conductes que porten l'orina fins a la bufeta.

  • activitats- exercicisPosa els noms dels diferents organs de laparell digestiu:

  • activitats- exercicisPosa els noms de les diferents parts de laparell urinari:

  • activitats-exercicisBusca a la sopa de lletres 7 rgans de laparell digestiu i excretor.

    ESOFAGRWHUQOLNRMCROAPUINTESTISRHJBEUIORPOSFBRVCZOVNAEOUIGDJHYMLCVRDTPAOEFARINGEMNWXHEILPLOSHILMDTRLI