Aparell digestiu

Click here to load reader

  • date post

    08-Jul-2015
  • Category

    Education

  • view

    385
  • download

    3

Embed Size (px)

description

presentació aparell digestiu per 3r ESO

Transcript of Aparell digestiu

APARELL DIGESTIU

APARELL DIGESTIUL'aparell digestiu s format per un tub llarg amb dos orificis que el comuniquen amb l'exterior i per diversos rgans i glndules que produeixen sucs digestius. El cam de l'aliment dins el tub digestiu comena a la boca.INTRODUCCIELS RGANS DE L'APARELL DIGESTIU

3La digesti a la boca

La digesti a lestomac

La digesti a lintest

Labsorci a lintest

LA DIGESTI

La digesti bucal comena a la boca amb la masticaci. L'aliment s'esmicola digesti mecnica per tal que els sucs digestius actun amb ms eficcia digesti qumica. La llengua barreja el menjar amb la saliva. El resultat s una massa compacta anomenada bol alimentari.

LA DIGESTI A LA BOCA

La saliva, formada a les glndules salivals, cont substncies de defensa contra microorganismes i enzims que comencen a fragmentar qumicament l'aliment i el converteixen en substncies ms senzilles.En el procs de degluci el bol alimentari passa a travs de la faringe cap a l'esfag, i d'aqu cap a l'estmac, per on entra a travs d'una vlvula reguladora, el crdies

LA DEGLUCI

DEGLUCIA lestmac el bol alimentari es barreja amb el suc gstric.Lestmac presenta una capa interior denominada mucosa gstrica que cont diversos tipus de glndules especialitzades a segregar les distintes substncies del suc gstric(cid clorhdric i enzims digestius: pepsina i lipasa gstrica) que degraden les protenes en pptids ms petits.Per lacci del suc gstric, el bol es converteix en una sopa pastosa denominada quim que, de mica en mica, abandonar lestmac travessant el plor per entrar en contacte amb la primera part de lintest prim el duod.

DIGESTI A LESTMACA lentrada del duod es vessen dos lquids el suc pancretic, provinent del pncrees i la bilis provinent del fetge i emmagatzemada en la vescula biliar Tots aquests lquids, juntament amb el suc intestinal secretat per les parets del duod finalitzaran el procs de digesti dels nutrients complexos que formaven els aliments.DIGESTI A LINTESTTotes les substncies vessades sobre el quim el converteixen en un lquid que denominem quil.

Labsorci intestinal consisteix en el pas dels productes resultants de la digesti a travs de les cllules epitelials de la mucosa de lintest prim per arribar a la sang de la vena porta o a la limfa. Cada dia, lintest prim absorbeix diversos centenars de grams de carbohidrats, 100 g o ms de greixos, 50-100 g daminocids, 50-100 g dions i 7-8 litres daigua.

ABSORCI INTESTINALEn el jej les petites molcules obtingudes sn absorbides a travs de les vellositats intestinals.

El quil que passa a l'intest gruixut cont un 80% d'aigua, les substncies que no s'han pogut digerir i les restes dels sucs digestius. A l'intest gruixut es reabsorbeix gran part d'aquesta aigua i, a causa de la flora bacteriana, s'aconsegueix digerir moltes de les substncies resistents. La resta forma la denominada matria fecal que surt per l'anus.LA FORMACI DE LA FEMTAlceres pptiques no causades per bacteris. Erosions de la paret interna de l'estmac o del duod a causa de un excs de secreci d'cid clorhdric. Poden derivar en perforacions. Hemorroides. Dilataci de les venes que envolten l'anus. Dificulten molt poder-se asseure. Clculs biliars. Dipsits de colesterol precipitat en la vescula biliar. LES MALALTIES DE L'APARELL DIGESTIU HUMObesitat. Augment excessiu de la capa de teixit adips que es troba sota la pell en determinades zones. Pot deure's a un excs d'aliments o a un trastorn del metabolisme. Anorxia nerviosa. Alteraci psquica consistent en no voler menjar per veure's obs malgrat que en realitat s'estigui esqueltic. Pot provocar la mort per desnutrici.Bulmia. Alteraci psquica consistent en una sensaci de fam intensa que comporta grans ingestes d'aliment seguides de vmit a causa de la sensaci de culpabilitat. Malalties infeccioses: Vriques: galteres (infecci de les glndules salivals) i hepatitis (infecci vrica de fetge). Bacterianes: cries dental, apendicitis (infecci de l'apndix), lceres pptiques (estmac i intest), salmonelosis (diarrees), clera (forts diarrees i vmits). Degudes a protozous: disenteria amebiana (diarrea intermitent).