L'aparell digestiu és format per un tub llarg amb dos orificis que el comuniquen amb l'exterior i per diversos òrgans i glàndules que produeixen sucs digestius. El camí de l'aliment dins el tub digestiu comença a la boca.

La digestió a la boca

La digestió a l’estomac

La digestió a l’intestí

L’absorció a l’intestí

La digestió bucal comença a la boca amb la masticació. L'aliment s'esmicola —digestió mecànica— per tal que els sucs digestius actuïn amb més eficàcia —digestió química. La llengua barreja el menjar amb la saliva. El resultat és una massa compacta anomenada bol alimentari.

La saliva, formada a les glàndules salivals, conté substàncies de defensa contra microorganismes i enzims que comencen a fragmentar químicament l'aliment i el converteixen en substàncies més senzilles.

En el procés de deglució el bol alimentari passa a través de la faringecap a l'esòfag, i d'aquí cap a l'estómac, per on entra a través d'una vàlvula reguladora, el càrdies

A l’estómac el bol alimentari es barreja amb el suc gàstric.

L’estómac presenta una capa interior denominada mucosa gàstrica que conté diversos tipus de glàndules especialitzades a segregar les distintes substàncies del suc gàstric(àcid clorhídric i enzims digestius: pepsina i lipasa gàstrica) que degraden les proteïnes en pèptids més petits.

Per l’acció del suc gàstric, el bol es converteix en una sopa pastosa denominada quim que, de mica en mica, abandonarà l’estómac travessant el pílorper entrar en contacte amb la primera part de l’intestí prim el duodè.

A l’entrada del duodè es vessen dos líquids el suc pancreàtic, provinent del pàncrees i la bilis provinent del fetge i emmagatzemada en la vesícula biliar Tots aquests líquids, juntament amb el suc intestinal secretat per les parets del duodè finalitzaran el procés de digestió dels nutrients complexos que formaven els aliments.

Totes les substàncies vessades sobre el quim el converteixen en un líquid que denominem quil.

L’absorció intestinal consisteix en el pas delsproductes resultants de la digestió a través de les cèl·lules epitelials de la mucosa de l’intestí prim per arribar a la sang de la vena porta o a la limfa. Cada dia, l’intestí primabsorbeix diversos centenars de grams de carbohidrats, 100 g o més de greixos, 50-100 g d’aminoàcids, 50-100 g d’ions i 7-8 litres d’aigua.

El quil que passa a l'intestí gruixut conté un 80% d'aigua, les substàncies que no s'han pogut digerir i les restes dels sucs digestius. A l'intestí gruixut es reabsorbeix gran part d'aquesta aigua i, a causa de la flora bacteriana, s'aconsegueix digerir moltes de les substàncies resistents. La resta forma la denominada matèria fecal que surt per l'anus.

Úlceres pèptiques no causades per bacteris.Erosions de la paret interna de l'estómac o del duodè a causa de un excés de secreció d'àcid clorhídric. Poden derivar en perforacions.

Hemorroides. Dilatació de les venes que envolten l'anus. Dificulten molt poder-seasseure.

Càlculs biliars. Dipòsits de colesterol precipitat en la vesícula biliar.

Obesitat. Augment excessiu de la capa de teixit adipós que es troba sota la pell en determinades zones. Pot deure's a un excés d'aliments o a un trastorn del metabolisme.

Anorèxia nerviosa. Alteració psíquica consistent en no voler menjar per veure's obès malgrat que en realitat s'estigui esquelètic. Pot provocar la mort per desnutrició.

Bulímia. Alteració psíquica consistent en una sensació de fam intensa que comporta grans ingestes d'aliment seguides de vòmit a causa de la sensació de culpabilitat.

Malalties infeccioses:

Víriques: galteres (infecció de les glàndules salivals) i hepatitis (infecció vírica de fetge).

Bacterianes: càries dental, apendicitis(infecció de l'apèndix), úlceres pèptiques(estómac i intestí), salmonelosis (diarrees), còlera (forts diarrees i vòmits).

Degudes a protozous: disenteria amebiana(diarrea intermitent).