La Capci!a de Santa Cecília era eInoni dun cor dhomes que va cultivar El cant coral a Molins de Rei eneI període transcorregut eiitre elsanys vint i trenta del passat segle xx.

Per raons que més endavaiil explica-ré, disposem de poquíssiiiics dadesdocumentals sobre acluest grup. Notenim u()tícies escrites de Ia sevafuiidació ni de la seva dissolució;tampoc en coneixem programes deconcerts o altres actuacions; i tampocliem pogut trohar fotografics del grupde cantaires arnb I!ur director—daltrahaiida, cosa bastant comuna aquellaépoca entre les agrlipaci()ns coralsde Ia vila. E1 que és clar és que elcor va desaparéixer aiiib lesclat deIa Guerra Civil clue, un cop acahada,ja no va ser possible que cantaires ¡niestre reprenguessiii Ia tasca niusicalinterrompuda per la desgraciada con-tesa.

Lobtenció dinforrnació

E1 coneixement de lexisténciadaquest cor eI tiiic per rcferéiiciesorals dels meus parcs, contrastadcs,duraiit Ia meva iiifantcsa i joveiitLtt,anih un dels aiitics supervivents:

Antoni Bargalló

Miquel Foiit i Planes, pare de JoaiiFont i Canals. Dissortadarnent totsdos ja traspassats. Això dellria servers els anys 1945 i 1950. MiquclFoiit i Planes era manyà de profcssió.Trcballava a cal Folch, enipresa ra-dicada al carrer Major. Aiiys méstaid, va regeiitar una espardenyeriaal rnateix carrer Major. En aquestaespardenyeria, Miquel Font, es dedi-

Tenia una especial adniiració perla fi)rrnació rnusical, ¡ rnusicològi-ca, (lue posseïa cl rnestrc JoscI)Grau, director daqucst petit grupde cantaires.

cà molts anys a reparar iiiàqliines decosir. Taiiibé fOLi un iiiagnílicDimoni dels Pastorets. Posseïa una

veu de barítoii iiiolt tiiiibrada i inten-sa, encara que alguns deien que elseli fraseig eta poc eiitcnedor. E1 seufi11, Joan Font i Canals, qliedà orfede mare essent iiiolt petit. La sevatia, gerrnana del seu pare, dona dlinabonica veu de mezzosoprano i estu-diosa de Ia rnúsica, li ensenyà elsprirners conipassos de cant. Més tardentrà de caiilaire a IOrfeó Pàti-ia, iel mestrc Josep López Esparbéladreçà a Ieiiiinenl profesora de

Lafam,Iia Grau-À,iiigó, a,i,/ la seva neboda Cecília, ¡ altres parents.

2 - MOLIN.S BE FE\. rlaza de a Constilución

cant. i graii intòrpret operística, se-nyora CaIIa(). Va estudiar técniques(Ie cant ¡ va arribar a dehutar al Liceuen un paper secundari. La mort dela professora el va sorprendre treba-

Antoni Bargalló

director dc IOrfeó de IAssociacióCatalanista, Ia primera massa coraliiiixta dliomes i dones de la nostravila. Sebastià Mestres em parli (leIes exce11éncies de la Capella de

llciça de IAjunic,n,c,,i on hi l,,,ia lcsianc de lafaniílic: Mes(res.

liant de teixidor a can Samarancli.Encara record() Ienorme disgust delJoan en assabentar-se dcl decés dela seva rncstra i protectora; va caureen una profunda crisi nerviosa.Aquest decés va fer que les aspira-cions del Joan es trenquessin, vaabandonar Ia formació musical i esva dedicar a seguir de teixidor. Des-prs va actuar en un grup mohnencdhavaneres. Era posseïdor d tinabona veu de barít()n, i a rnés, Ia teniaiiiolt educada.

També em parlà de la Capella deSanta Cecília cl mestre Sebastià Mes-tres, un rnolinenc, avui quasi ohiidat,que encara no ha rebut dels vilatansel meresctit rcconeixement per lapràctica i la difusiú dels val()rs niu-sicals, pedagògics i cívics, que exercíal llarg de tota la seva vida en dife-rents àmbits de Molins de Rei. Mes-tres va ser iin personatge importanten entitats vilatanes, i a més, va im-partir ensenyaiiielil individual itzat aiii()lta gent. Tanibé fou íundador i

Santa Cecília. no una, sinó moltesvegades. Tenia una especial adniira-ció per la forrnació musical, i nusi-cològica. que posseïa eI iiiestre .l()sepGraii, director daquest petit grup decantaires.

Per situar la persona del SebastiàMestres, cal explicar qiie regentavaun pelit estanc a la plaça de la Vila,

No és estrany qiic el seu repertoripreferit fos la niúsica religiosa;atinant-ho més, la niúsica (lirecta-mcnt rclacionada amb lcs fu ncionslitúrgiques dc lesglésia.

al costat csquerre de ca nArnetiler,en eI petit qtieixal que foriiiavalaliiieació desigual de la façanadaquest edifici aiiih les cases quetenia a lesquerra. Jo, de petit, soliapassar-hi qiiasi cada dia. sortint delco11egi. l)er coiiiprar-Iii pegadolçasense que els meus pares senassabentessiii; si la coiiiprava alestanc del carrer Major (cal Pagòs)

Antoni Bargalló

Portontueu del Foment r1toln, lndustrlol 1 Conierctl Mollns de Pei, JUMY de 1930

A (jLISA DE CRONICA

iciiial,aant 055 troboau nn ia ehra eiba serivu òe Iee evourj000,)ru de qria ei con!asno,njsacv slia enraanyvrit deia psrri.is divareoa, aspcants a u g000r-

da lEsisi, qie aesttt absaa,rt dnva moaora uorgoroynsa ds .qucrca paraua tafl Coacisaorn dia evoisció.ts duns spiicació lano còeioda, detectes ta q COflvinfl p flLq qao arrou je sn es COlaevLaabans si et prohoia X tta c,550ial nte osaac,, ni si ei pariit desquerra aha psssar s ia

u, fli oi pceeciodcrtt do dretro ilesqilertea, noa nsSflut un de aos que vt podreia 511,.-ar cq ncre. Tot ea qrteac,d de demnsurur noui0s &is corrsitgionaria qtto no da uoi cauv.ro.. sini una avotsrió en la tornn. de porLar ieri a iouacucid; la inaat cosa h. de dtiinaruii do la nivtórta. PerO 0001 qtia 000graotuducueot hrcu evotucnonat riantea i tannroa eegs -i 1. aoioci y cada din ne anda l.uny, (qnan mer.ys Jotttar por iee sparib,i:jeo j pe.. tetaVan dOneovoiapaa-oe) en per .ixò quo a,ir,csrics vcuiucioos tan oObLades t .mb una con-runt tafl osocunios vas prqnoflt ura •niranapurbotia daig 005 Ontiotail qs, que r,n anst, htro oteoS d moe pota:inia uo lii ha lsanora ddndovrn.r ri quo hi pagui haver de not 00ns do esinia una dfl ies evotucions quv vaci aaeeoivt-oe ca ,ts dia iaoa, sn iota et. ordrno• vid pnitc,ca.tvceodnnss ia p.raui. ecoinció heo apliunda ai jevoluri y 08 coiSs on •l mtltnam,,,t

Capçalera de Ia revisla Camins.

Fest flajor ile (orpuis

Sha esvail urna nva leòta. E1 tòmps, arnb a seva htrtò insacia-

bin, shs engolit tre dates de leòteó vi[atanes. Eneara eiu noslres

uIIs eslan amarutò de lIum i coior en Ios stostres orelles }ti ita 01

ressò do sorolls rnú.siques. EI temps, desitjós de corxtrihttir, tatnhat,

ero ol programa dois leòtivals, ons }La oosequiat amh ururo dies ea-

pliindits.

ls espectacies popuiotrs foierr anirnats de iaisó ¡nu.sil.ada.

La processó adquiri una miuxinnn osplendidasa.

En Ia nostra Etititat quedà beri serrtat el pavelió. I..a Conriissió

orgartxtzadora es poi apuritar urn bon iixit.

I.a turicjÓ t,atral dei artrner dta fou a càlrec de ia Ciirnpainqia

liricts Camarassa .Sort, dirigids per en Josep Liimona. Es represert-

tà ia lamosa obra de Vjveò eliohemios., que tou interetada digna

o a cal Pau Serradoi •, Ia rnare, quedeia que la pegadolça ernbrutava elshudclls, se nassabentava inimedia-tuiicnt.

De més gran, vaig formar part delescolania que va formar mossònJosep Comas. Esseiit rector de laparròquia de Sant Miquel lecòn()iiirnossòn Enric Pararcda, ocupà cl

La Capella estava formada exclu-sivanient per homes. I, segons lesnotícies recollides, no eren mésduna dotzena.

vicariat mossòii Josep Comas i Gros.Aquest sacerdot tornava dexercirC()ii) a puter o capciki castrense enla 1 1 Gucrra Mundial, ja que va serinclòs cn unitats de la División Aziil.Gran amant de la litúrgia i Ia músicacoral, proper a Montserrat i a la Car-t()ixa de Motitealcgrc, va formar unapetita escolania en Ia qual eantàveniels segücnts escolaris: Lliiís Siñ()l íMunné; Montes (fIl dun caporal de

la Guàrdia Civil ); Manjún Íi l l delsergent del rnateix cos); Ignacio iRamón Estévez (fills dun guàrdiacivil ja difunt); Antoii i Jordi Llechai Cardús; Rossend Torrents, fill duntaxista que li deicn eI Ros: JosepCamps i Bellver; i alguns més quela meva rnemòriaja no recorda. As-sajàvem a la recent reconstruïdamitja església, ¡ a casa del iiicstre

Joaii Dornònech. Aquesta escolaniaaplegà tiiia vintena de cantaires. Lesseves actuacions sempre foren en elrecinte parroquiai i. com a veus blan-ques, en el cor dl-iomes que dirigiael mestre Domònech. Lescolaniaefeciuà cinc sortides: a Montserrat,Ia catedral dc Barcelona, la cartoixade Montealegre, el Seminari Conci-liar de Barcelona i eI Serninari de IaConreria. Recordo haver cantat engairebé totes aqucstes s()rtides. E1nostre cuidador era en Lluís Nicolau,dissortadament desaparegiit. QuanmoSSòn J()sep Comas i Gros va sertraslladat a Corró dAii)tint,Iescolania es dissolgué. E1 seu suc-

cessor mossén Anton PujoI I1() teniaprcdisposició musical (cantant desa-finava moltíssirn) i, en conseqüòncia,iio podia tirar endavant iina cosa perla qual no tenia sensibilitat ni facui-tats.

Doncs bé, com que essent escolà,soiia fer de soiista en les misses rna-jors de la Parròquia, el senyor Sebas-tià em va preguntar si em volia dedi-car a Ia música, i daquest fet vanéixer una rclació que va durar finsaI seii traspàs. Doncs bé, uii dia livaig prcgulitar per Ia Capclla de San-ta Cecília. E1 iiiestre, enciiriosit, ernva demanar com és quejo coneixialexisténcia daquest grup si, peredat, era impossible que eii tiiiguésconeixement directe. Li vaig rcspon-(lre que eren els meus pares qui rnciiliavien parlat moltes vegades ilhome restà compiimentat. Acte se-giiit. desplegà tot un ventalldopinions i referéncies sobre Ia Ca-pella de Santa Cecíiia i lliir director,el mestre Joscp Grau i Campmany.Recolliré en aquest escrit tot aliò qiierecordo daquestes converses i tambéfaré esmeiit de Ies conclusions extre-tes de les consultes fetes a vilatansprou coneguts que, per edat, afiiiitati professió, vaig creure que eiii po-

Antoni Bargalió

dien facilitar documcntació o puntsde referéncia històrica.

Com lie dit abans, poca docurnenta-ció sha trobat daquest cor. Oii1ÓS

eii un número de Ia revista portaveudel Fomeiit Caiiiins, exactaiiient del12 de maig de 1930. Iii figura lasegüent crònica anih nioliu de Ia festade Sant Isidre: Al iiiatí, olici soleni-ne a la Parròquia amb el coiiciirs dela Capella de Santa Cecília i arnbbrillant panegíric a càrrec del senyorRecl()r Rvnt. Joseph Colom... FinsaqLií tota la referòncia dociinicntalescrita que slia trobat. No és estranyque hàgini hagiit de recórrer a testi-monis orals per poder treure de lobiitiin grup coral qiie, segons alguiisoients entesos, disposava duna acu-rada tòciiica de cant i iin excel•leiitcolor de veii.

Característiques de la Capella

És versemblaiit creure que aquestacapclla de rnúsica va ser fundada pelpropi director, Josep Grau i Camp-many, per dues raons: perqué Ia sevaseu i cI Iloc on solia actuar eraIesglésia parroquial de Molins deRci, i per Ia formació del seii director,

Doía Cristina Amigó GómezViuda en primeras nupcias de D. ,José Grau Can,pmany

I-ta fallecido en Barcelona, en el día de ayer. habiendo recibidolos Santos Sacrarnentos y la BendiciÓn Apostólica

E. P. D. Sus atiigidos espoo Juan Montrés Vericad; hermanos políticos, sobrinos

dcmSs familia, ai participar a Vd. y famiiia tan sensible pérdida, les suplican le tribu-ten un recuerdo en sus oraciones y se sirsan asistir a ia casa mortuoria, Paseo JosiAntonio, 19. hoy viernes, dia 16, a las 415 de ia tarde, para acompañar al cadSver ala Iglesizi parroquial de siiii Miguei ArcSngel de Molins de Rey, y después ai Cemen.terio de csta Viiia.

Los FUNERALES para el eterno descanso de su alma, se cciebrarán,D. m., ei próximo dia 24, a ias 10 de ia msflzina.

Molins de Rey, 16 de .Iarzo de lQ3i

Esquela de Ia vídua de Josep Grau, director de la Capella de Santa Cecília.

que liavia estat primer al serninari idesprés havia passat per Roma.

No és estrany que el seu repertoripreferit fos la niúsica reiigiosa; afi-nant-ho iiiés, la rnúsica directarnent

Antoni Bargalló

tralls en la salul i la sensil)ilitat delrnestre, que no va entendre Ia guerrai iio en va superar Ies conseqüiicies.Va rnorir poc després de ser alliherat.La rnort del rnestre, la falta dalguiismernbres del cor, i la desaparició de

Església vella enderrocada diirnni /a Guerra Cjvil.

relacionada amb les funcions litúrgi-ques de lesglésia. Aquesta era la raóbàsica de lexistòncia de la Capellade Santa Cecília, i explica que des-aparegués anib lesclat de la guerracivil.

Al cap de poc dhaver cornençat laguerra, meiiibres de la FAI ernpreso-naren eI seu director, que romandrà

Els autors preferits eren els clAssicsharrocs italians, estretaiiient lligatsa la Capella de Música Romana.

tota la guerra tancat priiiier en uiiconvent liabilitat coiii a presó i des-prés en una xeca. E1 van alliberar Iestropes insurrectes pocs dies desprésde Ia seva eiitrada a Barcelona.Lempresonament causà terrihles es-

ledifici de lesglésia parroquial, fo-ren obstacles insalvables per a uiishornes que acahaven de passar tresaiiys de penalitats i proves duríssi-iiies. Després de la Guerra Civil clculte es va reprendre en eI l()cal deki .loventut Catòlica. El pali dc buta-ques 1()cupaven els fidels, i laltarestava situat en eI prosceni. La famí-lia Civil va donar un altar que elfuster J. Ferrer Riera va adaptar eiiel seu nou enclavaiiieiit.

La denominació daquest grup coralés molt interessant. Per quò es feieiidir cape11a i no coral, com altresgrups vilatans? La cosa és iiiolt sen-zilla. El mestre Josep Graii veiiia deRonia i tenia iina foriiiació niiisicalespecífica. En el cercle eclesiàsticromà, i flns i tot !italià, les corals

Antoni Bargalló

- MOUN DL 1L. f\ndén de la Lstción

Ll, /iiii le calo.1 de ,nercad.ries de / e.siacirí de ilolios de Rei.

que canten en esglésies reben eI nomde capclla. 1 eI nom de Santa Ce-cília? Aquí podem jugar amb duesliipòtesis. Una, lexistòncia a la viladuna tradició de denominar una co-ral escoiliiit cl nom i el patrocini deIa santa patrona de la niúsica. Recor-do Iaiitiga Ceciliana, íuiidada 1 any1864. La segona hipòtesi seria lasegüent: eI mestre Grau teiiia tiiianeboda que estiniava com una filIa,i que es deia Cecília. Posats a triarentre les dues,jo em decanto per uiiatesi addicional: en eI moment des-L()llir el nom, shi devien suniar lcs(lues raons, la patronírnica i la fami-Iiar.

Sempre seguint els referents oralsdels meus pares, de Miquel Font idc Sebastià Mestres, seiiibla que ésindubtable que Ia Capella estava for-mada exclusivamcnt per homes. I,segons les notícies recollides, no erenmés dtina dotzena. Avala aqtiestaconclusió el fet qtie Ia coral va viatjara fora de IEstat i que ho va fer anibuii autornòbil privat ni anih autocariii amb tren.

La Capella de Santa Cccília traspassàla froiitera. com a mínini, (lties vega-des. Expl icaré 1 experiòncia. Segonsel iiieu pare, dues vegades transportàels niembres de Ia Capella a França,una vegada a París i laltra a Lió.Van acttiar en convents. Senipre,repetint el iiieti pare, eren conventsde lorde de Sant Joan de Déti. Lafarnília Grati - Arnigó sempre vaestar rnolt tiiiida a aquesta congrega-ció. Feicii importants deixes a lHos-

Les qualitats tòcniqucs ¡ vocals dela Capella devieii ser notables. Se-l)astià Mestres (ligué una vegadaque no entenia coni sho lcia elniestrc Grau PCF aconscguir taiitapotòncia (le SO anib tan pocs can-ta ¡ res.

pital que aquesta congregació regiaa Barcelona, situat Ilavors a Ia Dia-gonal, i al de Sant Boi. La ví(ltia delmestre J()sep Grau i Campmany,quan va rnorir el 14 de rnarç de lany1 956, dcixà bona part dels seus bénsa la parròquia de Molins de Rei i a

Antoiii Bargilló

Ia congregació de Germans deSant Joan dc Déu.

La faciiitai per viatjar veniadonada per un fet molt senzill:Ln cls anys prccedents a laGuerra Civil, Ia vila de Molinsde Rei era titl irnportant ptintdexportació de productcsagrícoles, sobretot (Ie fruita. Lavila disposava duna terrninalde fcrrocarril específicamenttitilitzada per a aquesta acti-vitat. Els de Ia rneva edat en-cara recor(Ieill els i11ol1s decàrrega i la via i11()rta. J()anAmigó, pare de Cristina Anligói Górnez i sogrc de Josep Gratii Caillpmany, es convertí eii Undels niés grans exportadors deíruita del Baix Llobregat. Lideien cl just. La fruita i altresprodLictes agrícoles s com-praven per camps. Es a dir,experts conlpradors visitavenuna finca, anlh eI producte amig rnadurar, valoraveii lacollita en qualitat i luantitat, ¡ acordatun preu amb eI pagés, encaixaven, icI tracte quedava tancat. El cost dela c()Ilita, qtii lhavia de realitzar,(ltiedava conccrtat en el mateix mo-nieiit del tracte. Aquest exportadormoliiienc va arribar a controlar campsde frtiita a tot eI Baix Llobregat. J0recordo haver anat aiiib eI nieu parei Ia scnyora Cristiiia, després de IaGuerra Civil, a visitar caiiips al Prat,Sant Boi, SantJoan Despí i Cornc11i.Mort eI just, Joan Amigó, dcl ne-goci sen va fer càrrec el seu gcndre,Joscp Grau. Lhorne era poc entòsen agrictiltura, tot el coiitrari que cIJust, qtic iiera catcdràtic. LlavorseI conctirs del meti pare, que eraconductor dautomòbils, es va ferrnés irnpresciiidible qiie niai; JosepGrati nccessitava c()txc conductorperrnancntnlent, per traslladar-se alscamps per controlar les activitatsagrícoles prcceptives, j tintameiit arnblexpert o el valorador. E1 seu sogrelio feia arnb tartana. Però a més teniaIa ícina danar a vendre, avui ciiditicn ()hrii • iiiercats. Això comporta-va fer Ilargs desplaçaments amb au-

/ldefons Civil. composilor ¡ mestre du ,,usicu

tomòbil Ins als punts de venda mésimportaiits, sense dcixar daprofitarlavincntesa de fer clients en ciutatsdel trajecte ciitre Molins de Rei i elptiilt de venda final.

Dedueixo, per les explicacions sen-tides, que hi havia trcs riites inipor-tants: uiia rtita meditciTània que por-taria fins al n()i•d (1Itàlia, aiiib el puntestratégic situat a Marsella; una altraqiie apuiitaria al centre dEuropa, iltie tiiidria de ptiiit estratògic Lió i

plinl liial a Berlin; i Ia tercera, queapuntaria als països de 1()estdEuropa, arnb ptiiit estratégic situata París, i punt final a Hoiaiida. Daquíiue Joaii Aniigó i J()sep Grau viat-

gessin taiil i arnb automòbil. l daqtií,qtic als anys trenta de segle xx , eliiicstre Grau seiiiportés Ia seva Ca-pclla de música Santa Cecília a viatjari fer concerts en alglina cititat euro-pea. Ciutats en les quals tenia nioltscontactes relacionats arnb la feina iIactivitat (]tic havia dut a tci-iiie ahaiisdel seii casanieiit anib (ristina Anii-gó. Però aixòja seria tiiia altra lii-tòri a.

La Capelia de Santa Cecília centravales seves actuacions en Ia interpreta-ció de música litúrgica i religiosa.Aquestes interpretacions rcqucrienalgunes vegades eI concurs de solis-tes professionals especialitzats cn lainterpretació dobres daquesta mena,sohretot en celebracions extraor-dinàries com les festes rnajors: la delCorpus i la de Sant Miquel. Aquestsespecialistes venien dc Barcelona,i alguns encara van tornar a venirdesprés de Ia guerra, coiii RicardMairal i eI seu íill. Normalrnent so-lien requerir veus solistes de tenor,ja que de harítons i baixos la vilaseiiipre nha tingut bons represen-tants. Recordo perfectament barítonsamh veus notables com els Font, parei fill, o Jaume Margarit (de lestancde la plaça de la Creu).

EIs autors preferits eren els clàssicsbarrocs italians, estretamenl lligatsa la Capella de Música Romana iVaticana i, lògicament, compositorsvinculats a la música litúrgica. E1mestre Grau tenia contacte sovintejati dii •ecte arnb el pare lldefons Civil,un altre musicòleg m()lll)enc, gairebédesconegut a la vila, monjo de Mont-serrat. E1 pare Ildefons Civil i Caste-ilví, en realitat era germà. Va néixera Molins de Rei lany 1889. E1 seunoni de bateig era Aleix. Arnb vuitanys encara no, va ingressar aIEscolania de Montserrat. Sortí dclEscolania lany 1904. Es va traslla-dar a París per perfeccioiiar i aiiipliarels coneixcments rnusicals que haviaadquirit a Montseri-at primer i desprésa Barcelona. Eii tornar de París peringressar aI rnonestir de Montserratper professar dc tiionjo, es va veureobligat a fer el servei iiiilitar, serveiquc va conipiir a IAfrica. Acabat elteil)ps reglaiiientari va demanar en-trar en el iiionestir C0111 a monjo co-rista, però va tornar a ser reclamatperlexòrcit. Laiiy 1914 va ingressaral Monestir un alte cop, però teniaiiila salut molt dciicada i els seitssuperiors li van aconsellar que renuii-Ciés a Ia carrera eclesiàstica. ¡ a més

An toii i Bargallú

a iliés, ja tenia viiit-i-ciiic anys; pos-siblement, en aqucll temps, ja eraiiiassa gran per cilllirelidrc aqticstacarrera. Aqtiests dos coiidicioilantsvaren fer qiic el pare Civil es quedésaillb el grau de germà convers. Vaeillrar al noviciat el 22 dabril de1914, ailib eI nom dIldefons. E1 3de maig de 1 9 l 6 va fer la professiótcnlporal, i el 3 de maig del 1 9 1 9, laperpétua. Durant 20 anys va exercirde professor de música. Va ser servi-dor partictilar de labat Antoiii M.Marcet duraill niolts anys. Va nioriraíusellat eI l 936.

Això Ci11 porta a pensar que la capellatailibé dcvia cantar música daquestniontserrati.

DeI que sí que estic segur és qiic laCapella estrenava les peces conipos-tes pel seu director. Segons Ia CarmeRaich i Ia Magdalena Bonamich, erenunes ComposiCions niajcstuoses id aiiipl i espectre illusical. Anihduesressalteil la utilització de moltes cor-des vocals (viiit veus) i un gran acom-paiiyament orquestral d iilslrumentsde corda, a més de Iorgue.

Crec iillpresciildihlc esmentar el corparroquial fenietií dirigit per CarmeRaich, després dc la giicrra. Em fagoig recordar una anòcdota ocorre-guda Ui1 (liiimenge a la tarda. E1 diu-menge a Ia tarda, a la parròquia, shifeien actes Iitúrgics: el rosari i des-prés, segons el teiiips, es contiilLiavaaiiib un iiies de Maria, el Via Crucisi el trisagi. El rosari el jiassava unescolà i la resta el sacerdot oficiant.Doncs bé, aquell dia tocava trisagi.Jo seia al costat dc iiiossòn Enric,quaii el cor de noies dirigit ivagistral-meiit per Carnie Raich entonà tlilfastuós i solernnial Gloria, mossénEnric eiii digué: No sents com can-ten els fl1CUS rossiiiyols?. Es nioltpossible que aquell trisagi fos delmestre Grau.

Retornant al mestre Grau, és fàcilpcnsar que, coneixedor de les quali-tats iiiterpretatives que posseïa elCOflJtiilt htirnà qtie dii-igia, devia apro-

Antoni Bargalló

fitar aquestes qualitats per eniairarIes seves composicions de músicaIitúrgica fins als estadis més alts delseu sostre musical.

Les qualitats tòcniLlues l vocals deIa Capeila devien ser notables. Se-bastià Mestres digué una vegada queno entenia com sho lia eI mestreGrau per aconseguir tanta potònciade so amb tan pocs cantaires. Arnbels anys he apròs que existeix unatòcnica de cant, utilitzada per coralscorn la Polifònica de Puig-reig, queaconsegueix augmentar la sonoritatde la veu huniana sense augmentarla potòncia. Aquest efecte i .ep el nomde co1or. Dedueixo quc la Capellafeia servir una tòcnica sernblant.

La Capclla cantava a quatre veus:dues agudes (tenors) i dues greus(baríton i baix). Sempre sota el criteridels informants, cren uncs veus moltafinadcs. entres Ies quals destacavala de Miquel Font. La Capella deSanta Cecília es caracteritzava peruna interpretació senzilla i molt dis-ciplinada les floritures fora de par-titura i el lluïment personal quedavenfosos per la severitat irnposada per1Esc()la Musical Gregoriana.

Un apunt linaI

Amics Iectors que heu tiiigut la pa-ciòncia de llegir aquesta breu referòn-cia sobre una capella de rnúsica, quea penes va deixar rastre, LIue no dis-posava de senyera ni estendar(1. emd()i)aria per rnolt ben pagat si aquestarticle desperta Ia curiositat dalgunIii()linenc, arnb eI Llual conjuntamenlpoguéssim arribar a recuperar docu-ments sobre lexistòncia daquestaforii)ació coral. i daltres.

Allò que podia existir de docuiïien-tació escrita, es va cremar durant larnaleïda guerra. Les partitures de lescomposicions del mestre Grau. tanibésernbla que shan perdut. Malgrattot, en un racó del Museu Mtiiiicipalde M()lins de Rei, encara lii 1)()dreuveure una fotografia rogenca amblefígie del niestre Grau.