ANTICS ESCOLANS DE MONTSERRAT · ANTICS ESCOLANS / SUMARI 2 Presentació Diumenge 21 d’abril de...

ANTICS ESCOLANS DE MONTSERRATNÚMERO 51 NOVEMBRE 2011

CAMÍ DEL CENTENARI (1913-2013)

ANTICS ESCOLANS / SUMARI

2

Presentació

Diumenge 21 d’abrilde 2013,Aplec del

Centenari dels Antics Escolans

Els Antics Escolans de Montserrat hem ini-ciat el compte enrere cap a un aniversari molt especial: el Centenari de la fundació de la nostra entitat, com a Unió d’Escolans de Montserrat, que arribarà l’any 2013. I ja tenim data: el 21 d’abril. D’alguna mane-ra haurem de donar-hi un caràcter solemne i per això, ja des d’ara, us en comencem a fer esment perquè comencem a marcar-lo en vermell a les nostres agendes..!

SUMARI

Activitats dels Antics Escolans ................................... 3Activitats de la UEM .................................................. 8Un record a l’Agrupament Abat Marcet ................. 9Crònica de la Coral .................................................. 10Fets de la vida ............................................................11Crònica de l’Escolania ............................................. 21Crònica del Monestir ............................................... 27

ANTICS ESCOLANS / ACTIVITATS

3

GENER

• El dia 4, Manel Valdivieso (1977-81) dirigeix un concert dels alevins de la Jove Orquestra Na-cional de Catalunya (JONC) al Teatre Auditori de Salou, amb obres de Mozart i Dvorák.• El dia 9, Daniel Mestre (1983-87) dirigeix el Cor de Cambra del Palau de la Música, amb Jordi Armengol (1987-91) al piano, en el concert titulat De l’Òpera al Musical, amb obres des de Mozart fins a Lloyd Weber i Guinovart.• El dia 9, Manel Valdivieso (1977-81) i Germán de la Riva (1988-92) participen en una producció operística infantil a Granollers, Brundibar, dirigi-da per l’actor Quim Lecina.• El dia 10, amb motiu del Concert de Reis, Llo-renç Castelló (1986-90) participa com a director en el concert que diferents corals ofereixen a l’església de la Santíssima Trinitat de Sabadell.• El dia 10, Josep Pons (1967-71) dirigeix a L’Auditori de Barcelona l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) en un programa amb obres de Bartók i Brahms.• El dia 16, Jordi Casas (1957-58) dirigeix el Cor de Cambra del Palau en un concert a L’Auditori, amb els Valsos Amorosos de Brahms. Els acom-panyen Josep Surinyac i Jordi Armengol (1987-91) al piano.• El dia 16, Francesc d’Assís Pagès (1978-82) di-rigeix diverses formacions en una nit d’espirituals negres a la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. També hi intervenen Llorenç Caste-lló (1986-90), com a director de l’Orfeó de Saba-dell, i Jordi Boltes (1976-80), com a director de L’Obrador de Rubí. El mateix concert es repetiria el 7 de març al teatre La Faràndula de Sabadell. Més tard, el 30 d’octubre, també es farà al teatre Zorrilla de Badalona.

• Albert Casals i Parés (1990-94) participa en la interpretació del Magnificat de Bach al Palau de la Música Catalana.• El dia 28, Jordi Casas (1957-58) dirigeix un concert dedicat a Mozart al Palau de la Música amb el Cor de Cambra del Palau i l’Orquestra Na-cional Clàssica d’Andorra.• El dia 29, Francesc d’Assís Pagès (1978-82) acompanya al piano l’actuació de la soprano He-

lena Greandia en l’entrega dels premis Catalunya de Comunicació i Relacions Públiques, a Barce-lona.

FEBRER• El dia 2, Salvador Mas (1959-65) dirigeix l’Orquesta Ciudad de Granada, l’Orfeó Català i el Coro de la Orquesta Ciudad de Granada en el concert de Les estacions, de Haydn.• El dia 8, el tenor Francesc Garrigosa (1973-77) participa com a tenor solista en la interpretació de la Novena Simfonia de Beethoven, a càrrec dels

L’activitat dels antics escolans


4

cors de l’Orfeó Català i en agraïment al suport rebut davant l’escàndol del Cas Millet.• El dia 10, la Capella de Música de Montserrat amb acompanyament a l’orgue de Vicenç Prunés

(1971-75) actua dins del cicle de l’Orgue de la Catedral de Barcelona, amb obres de Cererols, López i Casanovas.• El dia 20, el baríton Tomàs Maxé (1982-86) participa com a solista en un concert dedicat a la música sacra francesa a L’Auditori de Barcelona, amb la Camerata de Sant Cugat i la coral Polifò-nica de Tremp.

MARÇ

• El dia 14, Albert Casals i Parés (1990-94) par-ticipa en la Petite messe solemnelle de Rossini al Palau de la Música Catalana, que dirigeix Jordi Casas (1957-58), al front del Cor de Cambra del Palau, al Palau de la Música dins del cicle Iber-camera.• El dia 26, l’Orfeó Vigatà que dirigeix Benet Camps (1961-67) ofereix un concert de l’església dels Dolors de Vic amb obres de Rafael Subirachs

(1958-61), entre d’altres.

ABRIL

• El dia 6, Manuel Valdivieso (1977-81) dirigeix el concert final de l’encontre de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), amb obres de Frank, Messiaen i Debussy.• El dia 8, Ramon Vilar (1953-54) va dirigir el cor Blanquerna en un concert a la Universitat Ramon Llull. Dies abans ja ha-via actuat a la paròquia de la Mare de Déu de Núria.• El dia 9, el quartet The Mins-trels, que formen Joan Baptista Sans Gili (1981-85), Salva-dor-Xavier Gallego (1986-90), Llorenç Castelló (1986-1990) i German de la Riva Herrera (1988-1992), actua a l’escola Arrels-La Salle d’El Congrés

amb motiu del seu 50è aniversari.• El dia 17, l’Escolania d’Olesa que dirigeix Mac Tost (1988-92) participa en un concert a l’Auditori de Girona cantant conjuntament amb la Matrisse de Saint Marc de Lyon, que es van fer famosos per la participació a la pel·lícula Los chicos del coro.• El dia 21, Sergi Casademunt (1955-61) actua al violoncel en un concert al Palau Robert de Barce-lona dins d’un projecte de la Fundación Vicente Ferrer.• El dia 24, Joan Ferré (1958-64) dirigeix la for-mació Antistiana Màskili en un concert al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.• També el dia 17, Jordi Casas (1957-58) dirigeix el Cor de Cambra del Palau en un concert dedicat a la música europea del Renaixement.• Durant aquest mes, el tenor Roger Padullés (1985-89) forma part del repartiment d’El cava-

5

ller de la rosa, de Richard Strauss, en la produc-ció del Gran Teatre del Liceu.• L’Orfeó Manresà, la coral Canigó dirigida per Xavier Solà (1975-79) i la coral Mixta d’Igualada participen en un concert de música religiosa a L’Atlàntida de Vic, amb l’orquestra de cambra Terrassa 48.• Albert Casals i Parés (1990-94) participa en el Requiem de Mozart en concerts a Roses i a Ca-daqués. També aquest mes d’abril i el maig, fa el paper de Ferrando al Cosí fan tutte de Mozart, dels Amics de l’Òpera de Sabadell i dins del ci-cle d’Òpera a Catalunya, que passa per Sabadell, Manresa, Viladecans, Granollers, Vic, Reus i Sant Cugat del Vallès.

MAIG

• Durant el mes de maig, L’Auditori de Barcelona acull funcions de Wimoweh. Els camins de la veu, que fa un recorregut pedagògic per diferents es-tils musicals. Sota la direcció de Francesc d’Assís Pagès (1978-82), també hi participen els baixos Jordi Boltes (1976-80), Llorenç Castelló (1986-90) i Germán de la Riva (1988-92).• Daniel Mestre (1983-87) dirigeix el Cor de Cambra del Palau de la Música a Badalona, amb un concert des de l’òpera al musical. El dia 4 de juny es repetirà al teatre Plaza de Castelldefels.• El dia 28, Marc Tost (1988-92) dirigeix l’Escolania i Cor Jove d’Olesa de Montserrat en un concert a Cabrils, amb obres d’autors catalans i d’arreu del món.• El dia 31, Daniel Mestre (1983-87) dirigeix l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 i el Cor de Cambra del Palau en un concert dedicat a Bach dins del cicle Concerts de Tarda al Palau. Hi actua com a solista el baix Germán de la Riva (1988-92).

JUNY• El dia 5, el violinista Marc Armengol (1977-81)

actua en un concert de música de cambra al Palau Moja de Barcelona amb obres de Toldrà, Albéniz i Frank.• El mateix dia 5, Manuel Valdivieso (1977-81) dirigeix al Palau de la Música un concert de l’Orquestra de Cambra de Granollers i el Trio Kandinsky amb obres de Sors, Haydn i Beetho-ven.• La revista Presència, suplement de cap de set-mana del diari Avui, entrevista Antoni Dalmau (1961) amb motiu de l’aparició de la seva novel·la El procés de Montjuïc.• El dia 13, Joan Ferré (1958-64) dirigeix la Ca-merata Antistiana a l’aplec de les Roses de Sant Magí de la Brufaganya.• El dia 19, Joan Farré (1958-64) dirigeix el con-junt Antistiana Màskili al II Concurs de Cant Co-ral Alba, de Cunit.• El dia 19, en una trobada de corals al Monestir Monges Mínimes de Barcelona, Francesc d’Assís Pagès (1978-82) digeix el cor del Musical de Be-llaterra, la coral Art i Cultura de Canyet i la coral Oronell de Barcelona.• El dia 20, el mateix Farré dirigeix el concert de Sant Joan dins la temporada musical de La Bisbal del Penedès amb el Pòdium de Joves Músics, Pra-des Cor i els cors Antistiana i Santa Maria.

JULIOL• El dia 2, Francesc d’Assís Pagès (1978-82) di-rigeix i acompanya al piano el concert d’estiu de les corals Bellaterra, Art i Cultura de Canyet, i Oronell, a Bellaterra. El mateix programa es re-petirà el dia 4 a l’església de la Divina Providèn-cia de Badalona.• El tenor Roger Padullés (1985-89) protagonitza un concert acompanyat al piano per Alan Branch, al Monestir de Pedralbes.• El dia 10, Lluís Casso (1964-68), amb flauta bansuri, bols tibetans, bols de quarç, veu i cant d’harmònics, actua a la capella de Sant Sebastià



6

de Maçanet de la Selva amb el lema Música per la teva Pau.• El dia 16, Joan Farré (1958-64) dirigeix la forma-ció Antistiana Màskili a La Societat d’Albinyana. El dia 31 actua en un altre concert al cicle d’orgue a l’església de Sant Bartomeu de La Sénia, amb Arnau Farré (1985-89) a l’orgue.• El dia 17, Ricard Rovirosa (1996-2000) partici-pa amb un concert de piano al cicle de Concerts de la Ruta del Císter, a Poblet.• Aquest mes apareix un disc del pianista Miquel Villalba (1978-82) dedicat a Mompou i Montsal-vatge.

AGOST

• El dia 1, Joan Ferré (1958-64) dirigeix la for-mació Antistiana Màskili en una missa i concert a l’església de Sant Feliu de Constantí.• El dia 8, en un concert d’orgue a la basílica de Montserrat, s’interpreta el Díptic Montserratí de Francesc Civil (1903-07), dues peces dedicades al P. Ireneu Segarra (1927-31) i al P. Gregori Es-trada (1926-32).• El dia 14, Pep Sentmartí (1970-1974) a la gralla i Marc Díaz (2003-07) ofereixen un concert de gralla i orgue a La Bisbal del Penedès.• El dia 15, el tenor Xavier Mendoza (1981-85) actua al Festival de Música de Ripoll amb un con-cert al Monestir dedicat a àries d’òpera.• El dia 20, Joan Farré (1958-64) dirigeix la for-mació Antistiana Màskili en el Concert d’Agost a l’església de Santa Maria Magdalena del Pradell de la Teixeta.• El dia 22, el quartet The Minstrels, que formen Joan Baptista Sans Gili (1981-85), Salvador-Xa-vier Gallego (1986-90), Llorenç Castelló (1986-1990) i German de la Riva Herrera (1988-1992), actua al castell d’Olèrdola. I el 30, al Palau de la Música Catalana. • El dia 23, el tenor Xavier Mendoza (1981-85) actua a l’església de Santa Rosa de Llafranc

acompanyant com a solista les corals Els Virolets i Nit de Juny.

SETEMBRE

• El dia 5, la formació Antistiana Màskili actua a la Societat Recreativa de La Bisbal del Pene-dès. Hi participen Marc Díaz (2003-07), Josep M. Guitart (1958-63), Joan Ferré (1958-64), Joan Màndoli (1955-58) i Joan Vendrell (1956-61).• Albert Casals i Parés (1990-94) fa el paper de Tamino en una producció de La flauta màgica de Mozart a Eïvissa.• El dia 17, l’organista Joan Casals i Clotet (1954-58) actua a la Capella dels Dolors de Vic, que aca-bava de restaurar l’orgue, amb un concert dedicat a la música ibèrica.• El dia 26, la coral La Lira de Viladecans, que dirigeix Josep M. Fradera (1978-82), actua a In-fiesto (Astúries).• El mateix dia 26, la Capella Gregoriana dels Dolors de Vic, que dirigeix Benet Camps (1961-67), actua a l’església romànica de Sant Vicenç de Torelló.• El dia 30, Miquel Villalba ofereix les Variacions Goldberg de Bach en un concert a Barcelona a benefici de Niños Sin Barreras.

OCTUBRE

• El dia 3, el fagotista Ramon Aragall (1971-75) actua en un concert de cambra per a quintet de vent i piano a l’Auditori de Cervera.• El dia 6 s’anuncia que Josep Pons (1967-71) serà el director musical del Liceu a partir de la temporada 2012-13.• El dia 17, el quartet The Minstrels, que formen Joan Baptista Sans Gili (1981-85), Salvador-Xa-vier Gallego (1986-90), Llorenç Castelló (1986-1990) i German de la Riva Herrera (1988-1992), actua a l’església parroquial de Vallvidrera.• El dia 17, el tenor Lluís Vilamajó (1976-80) ac-tua com a solista en un concert de diverses forma-


7

cions corals dirigides per Francesc d’Assís Pagès (1978-82) a l’església de Sant Pius X de Barce-lona , amb obres de Toldrà, Schumann i Salvat-Papasseit.• El dia 17, Anscari Manuel Mundó (1932-36) presenta La Bíblia de Ripoll a Barcelona, en un acte organitzat pel Bisbat de Vic i la Facultat de Teologia de Barcelona.• També el dia 17, l’Escola d’Olesa de Montserrat que dirigeix Marc Tost (1988-92) enceta el cicle de concerts de la XXI Tardoral d’Orgue al Pene-dès, a l’església parroquial de Santa Maria de La Bisbal del Penedès.• El dia 21, Llorenç Castelló (1986-90) dirigeix el terrassenc Cor Montserrat i l’Orfeó de Sabadell en un concert al Centre Cultural d’Unnim.• El dia 23, la Polifònica de Vilafranca codiri-

gida per David Hernández (1986-89) actua a L’Auditori de Barcelona amb les Vespres de Ce-rerols.

NOVEMBRE

• El dia 7, Pol Recasens (2000-04) acompanya a l’orgue el concert de La Nova Saba en un concert a La Bisbal del Penedès.• El dia 14, l’organista Joan Casals i Clotet (1954-

58) actua al primer cicle de concerts del nou l’orgue de Montserrat amb un programa dedicat a clergues catalans del segle XX.• El dia 25, Manel Valdivieso (1977-81) dirigeix la JONC Filharmonia al Palau de la Música dins del cicle El primer Palau.• El dia 27, l’organista Joan Casals i Clotet (1954-58) actua en un concert benèfic al Monestir del Carmel de Mataró, amb la participació del Quar-tet Vocal Ègara, la comunitat de monges i el pú-blic assistent.

DESEMBRE

• El dia 5, el quartet The Minstrels ofereixen un concert aperitiu al barri del Pinar de Rubí. I el dia 17, concert de Nadal a Vilanova i la Geltrú.• El dia12, Lluís Vila (1970-74) com a director de

la coral Sant Jordi, participa en el Con-cert de Nadal de L’Auditori, amb obres de Brahms, Listz, Guinjoan i Brotons.• El dia 15, la Polifònica de Vilafranca amb Eduard Vila (1994-98) a l’orgue i David Hernàndez (1986-1989) a la co-direcció ofereixen un concert de música de Nadal. S’hi interpreten obres, entre d’altres, de Francesc Civil (1903-07) o Bernat Vivancos (1983-87).• El dia 17, Francesc d’Assís Pagès (1978-82) dirigeix la coral Bellaterra i el cor de l’Oronell en el concert de Nadal a la parròquia de Santa Creu de Bellaterra.

• El dia18, Joan Ferré (1958-64), director i Arn-au Farré (1985-89), orgue, actuen amb Antistiana Màskili a l’església de Sant Jaume de Figuerola del Camp.• El dia 19, els cors Antistiana i Santa Maria, amb Arnau Farré (1985-89) i Marc Díaz (2003-07) a l’orgue i Joan Ferré (1958-64) a la direcció ofe-reixen el concert de Nadal a l’església parroquial de La Bisbal del Penedès.

ANTICS ESCOLANS / TROBADES

8

Trobades 2010

La primera Trobada d’aquest any 2010 es va ce-lebrar els dies 20-21 de febrer per la Promoció del 1950-1971. Com ja és habitual en aquest grup, van començar el dissabte al matí amb una anada a l’ermita i cim de Sant Jeroni. El tema d’aquesta Trobada era: “Reflexions en-torn de la mort”, a càrrec de Mn. Josep Maria For-cada i Casanovas; Joan Bertran i Muñoz, doctor, i Pere Manuel Giralt i Prat (Escolà de l’any 1948). Després de sopar i de donar la informació gene-ral de l’Entitat, hi hagué una evocació del P. Bo-naventura Ubach en commemorar els 50 anys de la seva mort, a càrrec del P. Damià Maria Roure. El diumenge hi hagué els actes habituals. Després de la Missa Conventual, el G. Ramon Oranias va fer una explicació sobre el nou orgue. Els assistents van ser: 21 Antics Escolans i 19 acompanyants. El mes següent, concretament el cap de setma-na 20-21 de març, hi hagué la Trobada dels més “grans”. O sigui de l’any 1924 fins el 1950. Els actes van ser els mateixos de la Trobada an-terior, però amb l’afegit que el dissabte dia 20, la Comunitat celebrava la festa de Sant Benet, i a més a més, a la tarda hi havia la Benedicció del nou orgue. En aquest dia al matí, hi havia dues opcions: anar a Sant Joan i altres ermites, o bé assistir a la Mis-sa Pontifical de Sant Benet.

Per aquest motiu de la inauguració de l’orgue, la conferència de la tarda va començar més aviat. Públicament hem de donar les gràcies al Mones-tir per haver-nos permès d’assistir a l’acte al Cor de dalt, doncs l’església estava plena de gom a gom. Els assistents van ser: 22 Antics Escolans i 17 acompanyants. El total d’assistents a les Trobades d’aquest any 2010, ha estat de 43 Antics Escolans.

Sant Nicolau

El Bisbetó d’aquest any 2010 va ser l’escolà de Granollers Ignasi Prunés i de Riba, fill de l’Antic Escolà Vicenç Prunés i Lloret (1971-1975). A les 9 del matí se celebrà a la Basílica la Missa Matinal presidida pel P. Valentí Tenas. A la tarda, a la sala Puig i Cadafalch del Museu de Montserrat, hi hagué l’acte de presa de pos-sessió del Bisbetó. El petit obsequi que li fem els Antics Escolans li va ser lliurat pels Bisbetons de 25 i 50 anys, el G, Sergi d’Assís Gelpí (actual Director de la Residència de l’Escolania), i Carles Estrada i Planell, resident a El Bruc.

Estatuts

Tenim els Estatuts de l’Entitat, sellats per la Ge-neralitat de Catalunya el dia 21 de gener, i també disposem del Número d’Identificació Fiscal des del dia 5 de maig de 2010.

Activitats de la UEM

www.anticsescolans.cat

ANTICS ESCOLANS / TROBADA D’ANTICS ESCOLTES DE L’ABAT MARCET

9

L’ A g r u p a m e n t va néixer sota l’empara de la Unió d’Antics Es-colans i propiciat pel Monestir. Du-rant els anys 1945, 1946 i 1947, els escolans que fina-litzaven la seva es-tada a l’Escolania i es reintegraven a l’àmbit familiar, des del propi Mo-nestir se’ls enca-minava cap al Ca-sal de Montserrat, al carrer dels Arcs, número 7, de Bar-celona, on el sen-yor Antoni Amor hi organitzava excursions. L’any 1948, amb el nom d’Agrupament Esco-lans de Montserrat, van començar dues colles; una de grans, els Senglars, i una altra de petits, els Esquirols. El color del seu fulard era vermell i groc. En aquests primers anys, aquest incipient Agru-pament va rebre el suport de l’Agrupament Mare de Déu de Montserrat, format dins la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat, que s’hostatjava també en un local del Casal del carrer dels Arcs, rebent tota l’embranzida que proporcionà als

dos, Mossèn Antoni Batlle. A mitjans dels anys 50 es van unir amb l’Agrupament Mare de Déu de la Mercè, que aleshores era a la Parròquia de Sant Francesc de Paula però tenien problemes de local. Fruit d’aquesta unió, va néixer l’Agrupament escolta Abat Marcet. En fou cap el que fins aleshores ho havia estat de l’Agrupament Escolans de Mont-serrat. El cap de clan fou el que fins aleshores ho havia estat de l’Agrupament Mare de Déu de la Mercè, com també el mateix Consiliari. El nou Agrupament s’ubicava al Casal de Mont-

Un record a l’Agrupament escoltaEl 22 de febrer de 2010, i a la sala d’actes d’Òmnium Cultural de Barcelona, tingué lloc una trobada d’antics escoltes de l’Agrupament Abat Marcet on es va presentar i distribuir un recull fotogràfic de les activitats de l’Agrupament entre els inicis dels anys cinquanta i finals dels seixanta. Aquest és un resum de la seva història.

L’Agrupament Abat Marcet, al pati de l’Escolania el 4 d’abril de 1954

ANTICS ESCOLANS / EN LA MORT DEL PARE IRENEU SEGARRA

1

serrat, i adoptaria el fulard blau i groc que havia estat de l’Agrupament Mare de Déu de la Mercè, ja que aquests colors coinci-dien amb els de l’escut de l’Abat Marcet. Des dels inicis de l’Agrupament, quines activitats es realitzarien en diversos cam-paments instal·lats als boscos de Can Mar-torell, l’activitat fou molt intensa, com ho demostren l’elevat nombre de fotografies que es presentaren en aquest acte, amb un CD (més d’un miler), on es plasmen to-tes les activitats dels llobatons, minyons i guies, amb especial èmfasi als camps d’estiu dels minyons, i accions tan destaca-des com l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat dalt la Pica d’Estats, portada a terme pels guies de l’Agrupament. A finals dels anys seixanta, l’Agrupament tancà les portes. Els temps havien can-viat al món de l’ensenyament i sobretot a les escoles on anaven la majoria dels nois de l’Agrupament, S’havia iniciat l’ensenyament actiu, basat en treballar l’observació, la participació i el raona-ment, desenvolupant la iniciativa a les es-coles, d’activitats manuals, convivències i campaments d’estiu, amb activitats a l’aire lliure, jocs i manualitats. La mostra fotogràfica ens ensenya que l’Agrupament tingué una vida activa de prop de vint anys en els que va fer una gran tasca educativa per a centenars de nois en uns anys de grans mancances, tot desen-volupant el model escolta que va donar un gran fruit i ajuda a tots els que hi van par-ticipar. Tot això sota l’empara de la Unió d’Antics Escolans de Montserrat.

Joan Maria Solà i Franquesa,escolà del 1947

De dalt a baix, amb al pare Miquel Estradé l’any 1953; un grup d’escoltes de l’Agrupament en una excursió per Montserrat, el 1954, i amb el pare Pere Puig a Can Martorell.

10

ANTICS ESCOLANS / TROBADA D’ANTICS ESCOLTES DE L’ABAT MARCET

ANTICS ESCOLANS / CRÒNICA DE LA CORAL

11

No són gaires les activitats de la Coral en aquest any 2010.

● Comencem els assajos d’aquest any 2010 el dilluns dia 11 de gener.● El dissabte dia 16 de gener ens desplacem al Principat d’Andorra, per cantar una Missa Funeral en gregorià.● El divendres dia 5 de març, i dins les cantades del “Maig Coral” organitzades per la Federació Catalana d’Entitats Corals, cantem a la Sala d’Actes del Seminari de Barcelona. ● El dia 7 de maig cantem en l’acte d’entrega de Diplomes al IESE a Barcelona.● El diumenge dia 14 de juny, juntament amb la

Coral Santa Cecília, fem un concert en aquesta Parròquia de Barcelona.● Al reprendre les activitats en el mes de setembre, canviem de Director. El fins ara cantaire Lluís

Perernau i Campmany, n’assumeix la direcció.● Com a agraïment a la Parròquia de la Bonanova, lloc on assagem, el diumenge dia 24 d’octubre cantem a una de les misses d’aquesta Parròquia.● I finalment la Missa del Gall, la cantem a l’IESE. Seguim cantant i assajant habitualment cada dilluns, i preveiem

per l’any vinent 2011, tenir més actuacions.

El Cronista

Crònica de la coral

Han acabat la seva estada a l’Escolania de Montserrat, el dia 27 de juny de 2010, els escolans:Jordi Aguilera i Piqueras, de ManresaAlbert Cano i Smit, de ViladecavallsAlbert Coll i Monroy, d’ArgentonaNil Domènech i Fuertes, de Sant Boi de LlobregatGenís Gaya i Gil, de l’AlbagésJofre Gibert i Lajunta, de Caldes de MontbuiXavier Gonfaus i Tejada, de Navàs

Víctor de León i Knust, de MartorellMarc Peramiquel i Castellà, de SúriaDavid Pla i Serra, de Santa Maria de MontcadaJoan Seguí i Mercadal, de Ciutadella de MenorcaEduard Setó i Cecília, de LleidaMaurici Soler i Bacardit, de ManresaIvan Valls i Heras, d’Olesa de Montserrat

Rebin tots ells , la nostra més cordial benvinguda a la família d’Antics Escolans.

Els nous antics escolans

La Coral a Andorrra, on es va desplaçar al gener

ANTICS ESCOLANS / FETS DE LA VIDA

12

Defuncions:

● Comencem aquest apartat amb una notícia que ens ha arribat més tard. A la ciutat de Vic (Oso-na) el dia 12 de juliol de 2008, moria en Manuel Riumbau i Cabanas, escolà dels anys 1935-1936, i del 1939 al 1940.● A la població de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) moria ben jove i d’una manera molt ràpida, l’Oriol Camps i Calduch, escolà dels anys 1989-1993, el dia 31 de gener de 2010.● El dia 16 de març, a la Vila de Prats de Lluçanès, finava en Ramon Masramon i Llimós, escolà dels anys 1933-1936.● A la ciutat de Barcelona, el dia 19 d’abril hi moria en Manuel Ribas i Mundó, escolà de l’any 1945.● El dia 23 de maig, moria a Madrid però enterrat a Agramunt (Urgell) d’on era fill, en Xavier Coll i Sandiumenge, escolà dels anys 1952-1955.● A la ciutat de Barcelona, el dia 25 de setembre finava en Josep Maria Parellada i Abadal, escolà dels anys 1928-1929.● El dia 16 d’octubre i també ben jove, moria a Girona, en Francesc Petit i Guinart, escolà dels anys 1986-1990.● El dia 5 de desembre a la ciutat de Barcelona, hi finava l’Ildefons Folch i Estrader, cantaire de la Coral.● Finalment, el dia 21 de desembre a la ciutat de Sabadell, hi moria en Francesc Xavier Riera i Riera, escolà dels anys 1924-1930.

------------------------------● El dia 15 de novembre de 2009, moria la Maria del Carme, esposa d’en Josep Oriol Cusí i Ra-mon, escolà dels anys 1946-1950.● El dia 27 de gener de 2010, al poble de Lliçà d’Amunt, (Vallès Oriental) finava en Lluís, germà

d’en Josep Relats i Arimon, escolà dels anys 1939-1945.● A la vila de Sitges (Garraf), hi moria el dia 29 de gener en Jordi, germà d’en Vicenç Morando i Grau, escolà dels anys 1931-1932.● A la ciutat de Barcelona, hi finava el dia 30 de gener, la Conxita, germana d’en Rafael de Muller i d’Abadal, escolà de l’any 1940.

● També a la ciutat de Barcelona, el dia 11 de març, moria la Concepció, esposa d’en Pere Xavier Sauqué i Gallarda, escolà dels anys 1952-1953.● El dia 10 d’abril moria la Maria, mare d’en Jaume Agulló i Martí, escolà dels anys 1953-1958.● A la ciutat de Barcelona, el dia 6 de setembre hi finava l’Enric, germà d’en Josep Oriol Cusí i Ramon, escolà dels anys 1946-1950.● També a Barcelona, el dia 17 de setembre, moria l’Antoni Maria germà d’en Francesc Pugés i Cambra escolà dels anys 1933-1936.● Igualment a Barcelona, el dia 18 de setembre

Fets de la vida


13

hi moria en Bonaventura, pare d’en Bonaventura Bajet i Royo, escolà dels anys 1951-1956.● I també a Barcelona, hi finava el dia 4 de novembre, l’Enric, pare de l’Antoni Maria Vallverdú i Balañà, escolà dels anys 1963-1964.● Finalment a la vila de Gavà (Baix Llobregat) hi moria el dia 7 de novembre l’Eleuteri, germà d’en Joan Jordi Gratacós i Piqué, escolà dels anys 1954-1959.

Rebin tots ells, el nostre més sentit condol !!!

Aniversaris

● El dia 20 de juliol, a la Basílica de Montserrat, van celebrar les Noces d’Or matrimonials l’Antic Escolà Jordi Aragonès i Vidal, escolà dels anys 1943-1947, i la seva esposa Lluïsa Maria Delga-do de Torre i Cardona, residents a Riudoms (Baix Camp), i acompanyats dels seus fills i néts.● També a Montserrat, al Cambril, el dia 16 d’octubre, l’Antic Escolà en Valentí Soler i Riera, escolà dels anys 1943-1948, i la seva esposa Montserrat Esmet i Baró, que viuen a Manresa (Bages), van celebrar les Noces d’Or matrimonials, acompanyats de la seva família. Va oficiar la cerimònia, el P. Xavier Morell i Sauch, Antic Escolà i company d’en Valentí a

l’Escolania.● El diumenge dia 17 d’octubre, a la Parròquia de Múnter (Osona) en Josep Sentmartí i Castañé, escolà dels anys 1970-1974, i la seva esposa Maria Mir i Freixas, van celebrar les noces d’Argent matrimonials, acompanyats de familiars, amics i companys Antics Escolans.

Moltes felicitats!!!

Naixements:

● El dia 8 de març de 2009, naixia l’Arnau, segon fill d’en Gerard Casals i Parés, escolà dels anys 1988-1992, i la seva esposa Regina Rodés i Ma-teu. Residents a Rubí (Vallès Occidental)● A la ciutat de Barcelona, el dia 29 d’agost de 2010, naixia en Miquel, segon fill d’en Gabriel Fernàndez i Ferrer, escolà dels anys 1981-1985, i de Judith Aparicio i Gurri.● De Sabadell, (Vallès Occidental) en Bernat Vicancos i Farràs, escolà dels anys 1983-1987, i la seva esposa Susanna Garcia i Vila, ens comuniquen el naixement del seu segon fill, Oriol, el dia 27 de setembre.● En Llorenç Castelló i Garriga, resident a la Vila de Martorell (Baix Llobregat) i escolà dels anys

Homenatge a Lluís Virgili i Farrà

Recuperem aquí un detall a què ens hauríem d’haver referit al full de 2009. És el premi Felip Pedrell que es va concedir a Lluís Virgili i Farrà (1935-36), durant molts anys director de l’Orfeó Lleidatà i impulsor i organitzador dels cursos de direcció coral de Lleida, que ja han arribat a la 34a edició. El premi el dóna l’Associació Musi-cal de Mestres Directors. [La fotografia corres-pon a un altre homenatge, ja aquest 2011, amb motiu d’un disc d’espirituals negres].


14

1986-1990, junt amb la seva esposa Montserrat Font i Ureña, ens anuncien el naixement del seu primer fill, Marçal, el dia 12 d’octubre.● De la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental) en Jordi Perernau i Campmany, escolà dels anys 1989-1993, amb la seva esposa Marta Alfama i Ferrer, ens fan saber el naixement del seu primer fill, Roger, el dia 27 d’octubre.

Que els pares rebin la nostre més sincera felici-tació !!!

------------------------------

En la mort d’en Manel Riumbau i Cabanas

El nostre pare Manel Riumbau i Cabanas nasqué el dia 1 de gener de 1926 i morí el 12 de juliol del passat 2008 a l’edat de 82 anys. Va ingressar a l’Escolania de Montserrat el 9 de setembre de 1935 i, a l’inici de la maltempsada, va

tornar a casa seva, incorporant-se novament a l’Escolania el 4 d’abril del 1939 i sortint-ne el 9 de setembre de 1940. El seu pas per Montserrat deixà en el seu cor una marca inesborrable que portaria al llarg de la seva vida: la devoció a la Moreneta, la seva espiritualitat, la seva fe en Deu, sent un bon fill, gran espòs i molt bon pare. En-comanava alegria i la seva catalanitat són els trets fonamentals del seu pas per l’Escolania.

Els seus fills

------------------------------

En la mort d’Oriol Camps i Calduch[Agraïm tots els testimoni rebuts en memòria de l’Oriol. Per qüestions d’espai, de tots se’n recull un extracte].

Nascut a Sant Cugat del Vallès el 5 de febrer de 1979, morí el 31 de gener de 2010 a l’edat de 30 anys. La seva primera escola fou la dels Germans Ma-ristes de Rubí, on va cursar l’Educació Bàsica fins a 4rt d’EGB. Ingressà a l’Escolania de Montserrat el 10 de setembre de 1989 i en sortí en finalitzar els estudis de 8è d’EGB el 27 de juny de 1993. Continuà els seus estudis als Jesuïtes de Casp de Barcelona i finalitzà el batxillerat a l’Institut IES Torre de Palau. Posteriorment va cursar estudis universitaris a l’UAB on estudià Magisteri Musical i la llicen-ciatura en Història i Ciències de la Música. Con-tinuà els seus estudis musicals al Conservatori de Terrassa. Era un noi molt lluitador, un home de fe, amic dels seus amics, rialler, amb un gran cor, un ena-morat de la música i del cant coral. Oriol… sempre romandràs als nostres corsA reveure…

Família Camps – Calduch

La seva vida és un do que Déu ens ha fet. Sí, tota la vida és un do per a mi i per als altres. Ell ja ha retornat a Déu el seu do i ara ens toca a nosaltres d’anar-lo fent. Per aquest motiu fem Eucaristia, que és precisament el do de Jesucrist a tots nosal-tres Ell que ja li ha fet l’abraçada d’amor etern. Aquesta missa al Cambril de Montserrat on l’Oriol hi havia assistit tantes vegades és com el nostre cordó umbilical que ara ens uneix per rebre la mateixa vida que ara ell ja gaudeix.


15

Una de les críti-ques que l’Oriol em feia en posi-tiu i en negatiu era precisament l’homilia que feia a la missa matinal. Us puc dir que era atent ja que després em recordava el que jo havia dit. En aquest sentit vaig saber com Déu s’anava

apoderant de l’Oriol. Tenia un sentit de Déu molt autèntic i és aquí on vull recordar l’impacte pro-fund del viatge a Terra Santa. Ara és el moment de recordar un dels salms que l’Oriol li agradava més de contingut, el 63: “Vós, Senyor, sou el meu Déu, jo us cerco. Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor, com terra eixuta sense una gota d’aigua.”L’Oriol era un etern insatisfet i això es manifes-tava en la música i en el que feia. Sabia que si havia arribat a fer alguna cosa profunda i ben feta era gràcies a la seva exigència i, donat el que la vista li donava, es va exigir com un tanc, s’ho va demanar tot. D’aquí que era com un miracle que va fer rendir al màxim els dons que Déu li havia donat. (...)”

P. Salvador Plans – Prefecte de l’Oriol

Els creients intuïm que tots els esdeveniments (també els desconcertants) són una crida a viure més intensament. Ens farà bé, per tant, no defu-gir el record d’un amic que ha estat en el nostre temps un home de fe, llençat a l’acció i obert a la pregària. Un jove que ha conegut el sofriment i no s’ha deixat vèncer per les limitacions de la salut.

Un inconformista, inquiet en la recerca d’Aquell que parla en la nit. Un carismàtic de la direcció i promotor de la qualitat en la música religiosa i popular. Fidel al País, amant de Montserrat i obert al món.

Blai Blanquer – Rector de Sant Cugat del Vallès

(...) Era un catequista de la música. A partir de la música i del text d’aquell Rèquiem de Mozart em va parlar de la vida, de la mort, de la transcen-dència. Parlava convençut, amable, amb passió serena per fer-me comprendre, a partir d’aquella obra mestra, la mirada esperançada que podem adreçar-li a Déu quan morim, els qui tenim fe. En escoltar el Sanctus em digué: “Aquestes veus són les dels Àngels. Al Cel ens els trobarem i cantarem amb ells la Glòria de Déu”. Sempre he recordat la profunditat d’aquesta afirmació i, cada cop que he tornat a escoltar aquesta gran peça de Mozart l’he tingut present. La nostra fe, aquella que l’Oriol tenia, ens fa su-perar el record. Ens permet de no quedar encallats en el passat tot recordant allò viscut amb ell. La seva convicció, que en el futur cantarem eterna-ment amb els Àngels al Cel, ens anima a mirar vers un més enllà en el qual restarem amb Déu.

Mn. Aaron, Diaca

Gràcies, Ori, per ser l’amic que has estat durant aquests anys, per haver-me ensenyat tantes coses: la teva senzillesa, humilitat, capacitat de treball i generositat. Conèixe’t m’ha fet ser millor perso-na, sens dubte. He après molt de tu i has deixat una empremta que perdurarà per sempre. Hem crescut junts i hem passat junts anys importants de la nostra vida, anys en que ens formem com a persones i aprenem el significat de conceptes que ens acompanyen tota la vida. Estic content d’haver-me trobat amb tu, que la vida hagi creuat


16

els nostres camins, d’haver-te conegut i d’haver tingut el privilegi de ser el teu amic. Una abraçada

El teu amic Eduard Bayarri

El Monestir de Sant Cugat era ple aquell matí de comiat. T’estimava molta gent i s’hi respirava una atmosfera densa, de tristesa. Te’l mereixies! I la tristesa seguia, però des de bell començament un tel de consol l’anà cobrint, sense esborrar-la, però sí consolant-la, donant-li noves dimensions, ... Les paraules de Mn. Blai –que et coneixia prou bé– encertades, van dibuixar amb delicadesa totes les teves lluites, els cants dels antics companys de Montserrat, el testimoni de serenor dels teus més íntims… La Parròquia, sense tu, es sent pobra. Ajuda-la a trobar altra gent com tu…!

Pere Vivó

En la mort d’en Ramon Masramon i Llimós

El nostre pare, Ra-mon Masramon i Llimós, va morir el dia 18 de març de l’any 2010. D’un pare o d’una mare pots dir-ne moltes coses…! Els sentiments són sempre tan vius i tan intensos que costa sostreure-te’n en favor d’una

raonable objectivitat. Vagin aquestes quatre rat-lles en honor seu amb agraïment i admiració. El nostre pare era un home amable, de trac-te cordial i simpàtic, de gustos simples, obert i sociable, molt integrat en la seva societat, amb

independència de criteri i implicat en projec-tes col·lectius. Era un home de criteri, de sentit comú i de consens. Per a nosaltres, els seus fills, el seu mestratge era, per sobre de tot, entranyable, ponderat, independent, optimista i humà. Era un home d’una intel·ligència natural, que no ocul-tava les seves contradiccions i les menava amb dignitat. Els seus records montserratins van estar sempre intensíssims. És evident que li varen imprimir ca-ràcter, a nivell espiritual, musical, humà i patriò-tic. Va ingressar a l’Escolania en temps molt di-fícils, el 10 de setembre de 1933 i, des del primer moment, s’hi va sentir del tot integrat. En Josep Benet fa una referència a la seva popularitat entre els escolans en les seves memòries i nosaltres, els seus fills, ens l’imaginem vivaç, alegre, dinàmic i juganer entre els seus companys. Quan, ja a prop de la guerra, va haver de tor-nar a casa seva, al Mas Codines de Sant Boi de Lluçanès, ni tant sols es recordava del paisatge del seu poble nadiu ni de com s’hi anava. Ens ho havia dit moltes vegades. Després de passar uns dies a casa del seu company Marià Novelles, a Vic, va quedar ben desorientat i no va ser fins que va arribar a la pollancreda de davant de casa seva quan es va fer càrrec altra volta d’allà on era. No es viatjava tant com ara, llavors… Durant la guerra, amb catorze anys, es feu càrrec de totes les tasques del mas. De fet, ell era l’únic home de la casa perquè tant el pare com els seus germans eren al front. Per descomptat va veure-les de tots colors. Fins i tot una vegada, per tal que delatés l’amagatall d’un amic de la família, li van tirar un tret a un pam de la cara en un marge a prop de casa seva. De la finestra estant, la seva mare s’ho mirava amb el cor encongit. Es casà amb Montserrat Noguera, de Prats de Lluçanès, amb qui ha compartit la vida. Junts han liderat l’ambient musical de Prats i comar-ca durant la segona meitat del segle XX. Durant

17


els primer anys de casats varen ser tots dos els que es posaren al front de l’Orfeó del Lluçanès i aglutinaren la major part de la joventut del poble a l’entorn del cant coral i de la música en gene-ral, perquè la nostra mare, professora de piano, ha estat tota la vida una pedagoga entregada i autèn-ticament vocacional. A nivell musical, els nostres pares han estat sempre un referent per a la gent de la comarca i, en família, han tingut el goig de veure el creixement dels seus dos néts: la Laia, pianista professional i l’Albert, futur enginyer. Els seus últims anys, per raó d’una malaltia de-generativa, han estat molt difícils tant per a ell mateix com per la nostra mare i tots dos ho han portat de forma edificant. Des de la seva malaltia, totalment impedit com estava, ens va donar el seu darrer missatge d’exemplaritat: no hi ha res que justifiqui la pèrdua de dignitat. Ens queda el con-sol que hem tingut tot el temps del món per fer-li reconeixement del nostre amor i admiració.

Els seus fills, Ramon i Montserrat

------------------------------

En la mort d’en Manuel Ribas i Mundó

En Manuel ha tingut una vida entregada a la Medi-cina i es considerava privilegiat de poder dedicar-se a la ciència mèdica que tant el va apassionar, encara que amb els sacrificis que comportava. Era una persona d’una gran capacitat intel·lectual, un erudit i un gran lector de literatura, filosofia, poe-sia, semàntica, física i matemàtiques i un esperit molt generós que ho donava tot. Va ser escolà de Montserrat l’estiu de 1945, en temps de l’Abat Antoni Maria Marcet, el seu on-cle-avi. Aleshores ja estava acabant la carrera de piano i, per sempre més, la música clàssica el va acompanyar al llarg de la seva vida, ja fos estu-diant com llegint o viatjant en cotxe.

El 1963 ens vam casar a Montserrat i vam tenir el privilegi de ser casats per l’Abat Escarré (a la foto) i, a més, que el programa musical del nostre enllaç l’escollís el P. Cassià Just que va tocar a l’orgue ell mateix. Va arribar a parlar perfectament el francès, l’anglès, i l’alemany a més d’una mica d’Italià. Va guanyar diversos premis i beques, inclús una per a fer un curs de literatura alemanya a la uni-versitat de Tübingen. L’any que havíem d’anar a viure als Estats Units, el 1968, va guanyar la beca Fullbright i, el mateix any, el Premi Ciutat de Bar-celona d’Investigació pel seu estudi sobre l’ADN. Vam marxar a Boston, on el Manuel tenia plaça al Massachussets General Hospital, a la Univer-sitat de Harvard, amb tres fills. El 1970 o 1971 va tenir una proposta per tornar a Barcelona. En aquell moment, tant els meus fills com jo estàvem molt ben adaptats, érem molt feliços. Ell treballa-va molt intensament amb grans mitjans i envoltat de dotze Premis Nòbel de Medicina. Amb tot, va acceptar el repte de tornar perquè creia que havia d’aplicar els seus coneixements a Catalunya on podíen ser més útils que als Estats Units. El maig de 1980, ja recuperada la Generalitat de Catalunya, es van reunir a Montserrat els mem-bres del Grup de l’Acadèmia (1950-1960). Entre les frases seleccionades pel diari Avui entre els


18

participants, n’hi ha una del Manuel que diu: “Es-forçant-me en la meva professió de metge també estic fent Catalunya”. Es sentia identificat amb el pensament de Karl Popper en que no hi ha una veritat absoluta, sinó que aquesta s’ha de contrastar i pot canviar per verificacions posteriors. Vivia en el convenci-ment que s’ha d’anar treballant, seguir buscant i investigant incansablement. Un dels últims llibres que va voler rellegir va ser La Muntanya Màgica de Thomas Mann. Per la bondat i l’amor, l’home no ha de concedir a la mort cap poder sobre els seus pensaments. L’amor s’oposa a la mort. Només l’amor, i no la raó, és més fort que la mort.

Anna Bruguera i Bellmunt, vídua

Va ser una persona excepcional, amb un cor enor-me, tant metafísicament com físicament parlant, un cor tant gran que havia d’acabar fallant. Tenia una personalitat incomparable… com ho podríem explicar?... era com intentar interposar-se a un huracà o a parar un volcà. Molts amics dels meus pares escampats pel món, que ens han ajudat i acollit a casa seva, han par-lat molt de la personalitat oberta i alegre del meu pare. Quan donava una abraçada t’abraçava fort, d’una manera sentida. Tots ho trobarem a faltar, com la seva vida, excessiva i d’extrems, sense mitges tintes. Va fer una carrera de Medicina incomparable, amb vint-i-cinc matrícules d’honor i tots els pre-mis extrarodinaris. Un dia, vaig sentir com un bidell dels més vells de la Facultat de Medicina, al Clínic comentava, sense saber que jo era fill seu, que no hi havia hagut cap estudiant com el Ribas-Mundó. Quan jo estava estudiant medicina i tenia exà-mens, al final del dia veia que el meu pare seguia amb el llum encès al seu despatx. Li preguntava

què feia i em deia que no volia anar a dormir fins que no hagués acabat de llegir uns articles. Així era cada dia! Parlar del Manuel vol dir parlar de l’Anna, la meva mare. Tota la vida hem sentit a dir Anna amb aquella forma tant característica seva, fent evident que, en català, té dues enes. La meva mare l’ha recolzat sempre i als últims mesos, quan es despertava dient Anna, només volia saber que estava al seu costat. Tenia moltes altres coses que voldria compartir amb vosaltres en aquest moment, però ho podem deixar aquí ara. Espero que si algú s’ha entristit entengui que, amb les preparacions del funeral, no hem pensat a portar coca i cava per quan aca-bem, ja que el meu pare no voldria veure una congregació de familiars i amics com aquesta sense que estiguessin ben atesos.

Antoni Ribas i Bruguera, fill (paraules al funeral)

------------------------------

En la mort d’en Xavier Coll i Sandiumenge

El meu marit va néixer a Agra-munt, comarca de l’Urgell, el dia 31 de juliol de 1942. Segons ell m’ha explicat i ho he sentit sempre a la seva família, de ben petit, durant l ’ e n s e n y a m e n t primari a les Es-coles Nacionals

d’Agramunt, ja estudiava violí amb el Sr. Mar-torell, que va inculcar l’estimació per la música a


19

molts nens del poble. El seu pare, veterinari, es va entusiasmar amb la idea de portar-lo a Montserrat ja que, en aquell moment, a Agramunt ja hi havia un escolà, en Ramon Puig, de Torrons Puig. Va ser acceptat a l’Escolania però amb la condició de que abans d’entrar anés a Barcelona per reforçar les clas-ses de música cosa que va fer i es va passar tot l’estiu amb aquest objectiu a la ciutat comtal. Així, doncs, va entrar a l’Escolania quan tenia deu anys, el dia 26 de setembre de 1952 i en va sortir el 16 de setembre de 1955. O sigui que va estar-hi tres anys. Els seus pares, padrina, tieta i tres germans (la filla petita encara no hi era) anaven cada mes a Montserrat, fet que constituïa un esdeveniment tot i que, algunes vegades, només el podien veure d’esquitllada. La seva mare explica que en algunes de les cartes que escri-via deia: “Una cosa us vull de-manar, que porteu en Ramon quan vingueu”. És clar que, com que era el petit, fer el viatge moltes vegades resultava una mica fatigós. El que cridava més l’atenció a la seva germana gran és que en Xavier escrivia en català quan arreu en aquell moment calia fer-ho tot en castellà. El fet d’estar tres anys sense anar a casa feia que els seus pares li donessin tots els gustos: va dema-nar uns patins, una canoa telecomanada, una es-copeta i moltes coses més. Cada carta que es rebia era una sorpresa: A veure què demana ara! A ell el veien feliç. L’últim any, no recordem el perquè, va anar a passar dos dies a Agramunt. Allí, els veïns i família el miraven quasi com un estrany i ell també se’n sentia. Va marxar de Montserrat sense haver canviat la veu i, segons diuen, va ser una llàstima perquè encara s’hagués pogut quedar

un any més. El seu germà Joan, cinc anys més jove que ell, també va ser escolà, però amb gran disgust d’ell i de tota la família, només va ser-ho un any a causa d’haver de portar un dispositiu d’ortodòncia. Després de l’etapa a l’Escolania va anar a acabar el Batxillerat a Barcelona, intern al Col·legi de la Salle Bonanova. Era bon estudiant. Va fer la carrera d’arquitectura a Barcelona vivint primer a la Residència Sant Anton i després al Col·legi Major Sant Ramon de Penyafort. Durant tot aquest temps va formar part de la Coral d’Antics Escolans de Montserrat, dirigida pel mestre Joan

Maria Aragonès. Anava als assajos i a totes les actuacio-ns que es feien arreu que no eren poques. Durant una bona temporada van cantar a la Missa dels diumenges que es retransmetia des dels estudis de TVE a Miramar. Acabada la carrera i atès que va demanar pròrrogues, li va tocar fer el servei militar a l’Aaioun (Sàhara). Aquí no

tot va ser negatiu tota vegada que, en acabar, el van nomenar Arquitecte en Cap del Territori del Sàhara i allí hi ha deixat mostres del seu estil pro-fessional, marcat per la meticulositat i respecte amb l’entorn sociocultural en que realitzava els projectes i que ha estat el seu nord professional tota la vida. La famosa Marcha Verde l’obligà a marxar. Com a recompensa obtingué les més al-tes condecoracions de les administracions civil i militar. Durant aquell temps ens vam conèixer en un viatge a New York i ens casàrem l’any 1974. Després de dos anys a l’Aaioun, a la tornada ens quedàrem a viure a Madrid on jo ja treballava com a biòloga abans de demanar l’excedència. Va exercir la professió primer a Madrid i després per les terres de Lleida on anava totes les setma-


20

nes. Inicialment freqüentava poc Catalunya, però el que realment el feia moure eren les trobades a Montserrat, a les que va ser fidel fins l’últim moment. A la família d’en Xavier sempre s’ha notat en l’ambient aquesta especial estimació per l’Escolanía. Hem estat junts fins que la malaltia se’l va em-portar el 23 de maig de 2010. Ha estat exemple de fortalesa, lluita i optimisme durant la curta dolèn-cia que a tots ens ha colpit. La seva mare, ja una mica gran, va voler que fos enterrat a Agramunt. Estic segura que en Xavier, quan vegi aquesta ressenya, farà palès el seu somriure un toc sorne-guer en aquiescència al que recordem d’ell i, de ben segur que, tot i que poc donat a exterioritzar sentiments, dirà assentint: Per què em va colpir tant Montserrat? I donarà una vegada més gràcies a la Santa Muntanya.

La seva esposa Charo

------------------------------

En la mort d’en Josep M. Parellada i AbadalEl nostre pare i avi ens va deixar el dia 25 de set-embre. Tenia noranta anys. El seu talent innat per la música es va mostrar ben aviat. Als quatre anys, sentint tocar l’orgue de la catedral va quedar absolutament captivat.

La seva família, que estimava molt Montserrat i la música, el van portar a l’Escolania quan va tenir l’edat. Sovint ens havia explicat anècdo-tes. Potser la més celebrada per emocionant era aquesta: Havent anat d’excursió a una església propera, ell i alguns companys es van entretenir més del compte i els altres van marxar. Quan es van veure allà tancats i nevant, van haver de tocar la campana perquè els anessin a buscar. També ens explicava que, una vegada, el rei Al-fons XIII va visitar el Monestir i, quan li van do-nar la partitura per si volia cantar, com que estava una mica malmesa, va haver de fer el que bona-ment va poder. Recordava amb tristesa com s’havia mort un es-colà, en Francesc Benet, i la duresa de la clausura que no havia permès que, quan estava malalt, la seva mare pogués entrar a visitar-lo. Parlava amb admiració i afecte del Pare Ireneu Segarra i del Pare Anselm Ferrer. La seva vida va estar sempre lligada a la música, ja que s’hi va dedicar professionalment com a or-ganista i també en diverses formes de cant coral.La darrera vegada que va poder anar a Montserrat, va ser en un Aplec d’Antics Escolans. Encara hi havia el Pare Abat Cassià Maria Just que, amb la seva gran humanitat, ens va fer sentir acollits una vegada més. És difícil per a nosaltres i pels seus amics i ami-gues fer-nos una idea de que ja no gaudim de la seva presència. Ens queda el record del seu co-ratge i bondat que s’expressava sobre tot amb els més febles. El seu amor per la muntanya, els ani-mals i tota la natura. En una paraula, donem grà-cies a Déu i a la Moreneta per haver pogut gaudir de la seva grandesa d’esperit.

Les seves filles Teresa i Carme

------------------------------

En mort d’en Francesc Xavier Petit i Guinart

En Francesc Petit i Guinart (en Xicu), va néixer a Girona el 15 de desembre de 1976 i va morir el 16 d’octubre de 2010. Va entrar a l’Escolanía l’11 de setembre de 1986 i en sortí l’1 de juliol 1990. Allà va aprendre a estimar la música, la li-túrgia i va rebre una formació que el va marcar en tota la seva vida. Recordava sempre el P. Ire-neu Segarra i en Pep Cardona que li van fer de pares; a l’Assumpció, molt severa però amb qui s’estimaven molt, i d’altres monjos i docents que va tenir a Montserrat. Als seus pares els va costar de portar-lo a Mont-serrat ja que era el petit d’una família de quatre germans. Durant la seva estada, el P. Ireneu va treballar ferm amb la seva veu fins a fer-lo un dels millors solistes que hi ha hagut a l’Escolania. En Xicu va estudiar les carreres de mestre de mú-sica i de psicopedagogia i va treballar en diverses escoles de les comarques gironines. Actualment era el Cap d’Estudis de l’escola l’Aulet de Cel-rà (Gironès). Va dirigir diverses corals d’adults i d’infants i també va cantar en moltes corals de Girona i Barcelona ja que, de gran, també tenia una veu magnífica. Durant uns anys, també va ser

acòlit de la Catedral de Girona, on Mossèn Genís el va formar a estimar la litúrgia i viure la fe. En Xicu i jo ens vam casar l’any 2006 a la cate-dral de Girona, en una cerimònia bonica i sentida on no hi van faltar cants que li recordaven la seva estada a Montserrat. Alguna vegada m’havia dit que per ell Montserrat era com una segona casa i recordo que el primer cop que hi vam pujar ple-gats se li escapaven llàgrimes d’emoció. Durant aquests anys que vam estar junts els vam viure amb tota la plenitud possible. Ell sempre estava a punt per qualsevol cosa. Un dia de l’últim estiu, quan jo tornava a casa des-prés de treballar i quan ja sabíem que tenia càncer i tot esperant uns resultats, em va dir que havia de fer les maletes perquè ens n’anàvem deu dies a París de viatge. Jo sempre havia volgut anar a París i sempre dèiem que potser més endavant. Aquest va ser l’últim regal perquè tots dos sabíem que seria el darrer viatge. Quan ell estava a l’hospital ingressat amb el càncer avançat li vaig comunicar la mort del P. Pep Cardona. Ell, amb els ulls plens de llàgri-mes, em va dir que havia de pujar a Montserrat a l’enterrament com fos. La seva situació era com-plicada, però vam parlar amb els metges i els vam convèncer perquè ens hi deixessin anar amb un carregament de calmants i indicacions. Aquell dia va ser molt feliç de poder ser a Montserrat. Ell ja sabia que li quedava molt poc. En Xicu va ser un exemple de fe per tots els que estàvem al seu voltant, la manera de portar la malaltia, la fe i l’esperança que transmetia als que estàvem amb ell... Cada dia al matí, abans que passessin les infermeres, li agradava resar les Laudes amb els monjos de Montserrat per Ràdio Estel. Deia que era la millor manera de començar la jornada. Sota la teva protecció ens refugiem, oh Santa Mare de Déu... En Xicu ho cantava el dia que va entrar a l’Escolania i nosaltres ho cantàvem el dia

21


del seu enterrament a la Catedral de Girona. En Xicu va morir als trenta-tres anys, envoltat d’amics i familiars, en pau i confiança que la Mo-reneta l’acolliria en els seus braços.

Laia Requesens, esposa

------------------------------

En la mort d’en F. Xavier Riera i Riera

En Francesc Xavier Riera i Riera, el nostre pare, va néixer a Sant Llorenç Savall (Vallès Occ iden ta l ) l’11 d’agost de 1916 i el 25 de setem-bre de 1924 va ingressar a

l’Escolania. Fill de mare vídua i amb un parell de germans que es quedaren al poble amb la mare. Va estar a l’Escolania fins l’1 de gener de 1930. Aquests anys d’estada a Montserrat marcaren per sempre la seva vida ja que, allà, es convertí en un virtuós de la música la qual va estimar mentre ha tingut un alè de vida. Després, quan va créixer i de jovenet, el van cri-dar a la guerra i va estar a la Batalla de l’Ebre. Aquesta guerra també el marcà i va sentir la seva duresa durant molts anys. Es va casar a Sabadell amb la nostra mare i vàrem néixer el meu germà i jo. Així van anar passant els anys. El nostre pare estimava molt la muntanya i sem-pre hi anava a caminar, d’excursió i a buscar bo-lets. El passat 21 de desembre morí a Sant Quirze del Vallès a la Residència on estava, perquè feia un parell d’anys que tenia demència senil. Gràcies a Déu, la seva mort va ser molt dolça i plàcida.

Família Riera-Vidal

Un record pòstum per al germà OdilóLes circumstàncies van voler que l’últim del butlletins publicat fins ara, al març de 2011, tingués un doble homenatge. El primer en re-cord al P. Josep Maria Cardona, que havia mort al setembre de 2010, i el segon amb motiu dels 85 anys del germà Odiló Planàs i del con-cert que se li havia dedicat, per aquest motiu, al seu estimat monestir de Solius. Ara, en aquest nou butlletí, recollim també el nostre dol i sentit homenatge cap a ell: el germà Odiló ens va deixar a finals de juliol d’aquest 2011. La seva va ser, també, una vida de gran dedi-cació i estima cap a l’Escolania i els escolans. En va ser testimoni la festa-concert de Solius, on van aplegar-se una bona representació dels violoncel·listes que ell va modelar en els seus primer passos. El proper butlletí serà, també, en el seu record i homentage, i recollirem diversos textos per glossar la seva figura. Reposi en pau.


22

ANTICS ESCOLANS / CRÒNICA DE L’ESCOLANIA

23

De gener a abril

El 27 de febrer es va fer la Jornada de Portes Obertes de l’Escolania, amb el lema Vine a veure-ho, per a les famílies interessades a portar un fill a l’Escolania. Es van presentar trenta-cinc famílies. Varen visitar-ne les instal·lacions, guiats pels mateixos escolans, i se’ls va explicar el funcionament de l’Escolania (procés de selecció dels nois, estudis, activitats, etc.). Finalment van assistir al cant de la Salve i el Virolai. Concerts. L’Escolania va fer dos concerts el

mes de gener: el primer, el dia 22, a l’Església Parroquial de Sant Cristòfol, de Súria, i el segon, el dia 29, a l’Església Parroquial de Sant Vicenç de Castellet. Els dos concerts van oferir el mateix programa: cinc Responsoris de Nadal, del P. Narcís Casanovas (1747-1799), i altres obres per al temps de Nadal, de diversos autors. L’Escolania amb l’Orquestra de Cadaqués va fer una gira de concerts, el mes de febrer, sota la direcció de Sir Neville Marriner, violinista i director d’orquestra nascut a Lincoln (Anglaterra), i fundador i director de l’Academy of St. Martin

Crònica de l’EscolaniaExtret del Butlletí del Santuari · Lluís M. Miralvés, Josep Galobart | Imatges: revista de l’Escolania

Foto de portada d’un número de la revista de L’Escolania. Al febrer es va fer un cap de setmana amb pares i germans


24

in the Fields. El primer concert tingué lloc el dia 6, a l’Auditori del Palau de Congressos de Girona, el segon el dia 7, a l’Auditori Enric Granados, de Lleida, i el tercer, el dia 9, al Palau de la Música Catalana, de Barcelona. El programa per a tots tres concerts incloïa tres responsoris del P. Narcís Casanovas (1747-1799) i dues intervencions en l’obra El somni d’una nit d’estiu, de Fèlix Mendelssohn (1809-1847). La gira de concerts entrava en el programa del Festival Castell de Peralada, i tenia com a narrador l’actor Jordi Dauder.

L’Escolania va organitzar un concert benèfic per a ajudar a pal·liar les conseqüències del terratrèmol d’Haití. El fet important és que la idea va sortir dels mateixos escolans. El concert va tenir lloc el dia 5 de març a la Basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona. La direcció musical va anar a càrrec de Bernat Vivancos, amb l’acompanyament al piano de l’escolà Albert Cano, i altres instruments tocats pels mateixos escolans. L’assistència de públic va ser un èxit; es va omplir tot el temple, que té gran capacitat, fins a exhaurir-se totes les entrades. Va ser un concert agradable i emotiu. En representació del Monestir va ser-hi el P. Prior. També hi va assistir el Vicecònsol d’Haití. El preu de l’entrada era de 15 euros, i els beneficis es van donar a InteRed, una ONG que pertany a la Institució Teresiana, molt vinculada a l’Escolania des de fa anys.

Els dies 12 i 13 de febrer es va fer un cap de setmana de convivència a l’Escolania amb pares i germans dels escolans. Van realitzar diverses activitats: vídeos, partit de futbol, etc. En total es van trobar un centenar llarg de persones. El dia 12 de març es va celebrar l’onzena trobada del Projecte telemàtic Montserrat un munt d’aventures, amb l’assistència de més de vuit cents alumnes d’escoles de la Fundació Escola Cristiana. El diumenge 25 d’abril l’Escolania va participar amb els seus cants en la beatificació del P. Josep Tous, fundador de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor. L’acte es va fer a la basílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona, i fou presidit pel cardenal Tarcisio Bertone.

De maig a agost

El compositor israelià Yair Klartag, de 25 anys, va rebre el dia 2 de juny el premi que l’acredita com a guanyador del I Concurs Internacional de Composició Ireneu Segarra 2008-2009, convocat per l’Escolania de Montserrat, en col·laboració

amb la Fundació Abadia de Montserrat 2025, i amb el suport de l’Obra Social Caixa Catalunya. L’acte va tenir lloc a l’Auditori de La Pedrera de Caixa Catalunya i va comptar amb la presència del mateix Yair Klartag, del director de cultura de l’Obra Social Caixa Catalunya, Àlex Susanna i del G. Manel Gasch,

prefecte de l’Escolania de Montserrat en aquell moment. L’acte va constar en la interpretació d’una peça musical de Bernat Vivancos, d’una taula rodona sobre Música i espiritualitat als

Els escolans amb, amb Neville Marriner

Yair Klartag

segles XX i XXI, del lliurament del premi i de la interpretació d’una obra per a piano de l’autor guardonat. L’estrena de la Salve Regina de Yair Klartag va ser l’endemà, dijous 3 de juny, a la una del migdia, a la Basílica de Santa Maria de Montserrat, i va anar a càrrec de l’Escolania, en presència de l’autor. L’obra està pensada per a ser interpretada per un cor de veus blanques i acompanyament d’orgue i va ser triada d’un total de 112 presentades, corresponents a compositors de 33 països diferents. La dotació econòmica va ser de 15.000 €, gràcies a la col·laboració de l’Obra Social de Caixa Catalunya. Aquest Concurs Internacional s’ha inspirat en els Encontres Internacionals de Composició, creats l’any 1968 pel P. Ireneu Segarra, en els quals van prendre part importants compositors del moment. El mateix P. Ireneu Segarra va afavorir la convocatòria d’un concurs de Salves amb motiu del centenari del compositor montserratí Joan Cererols. Ara, aquesta convocatòria, que serà biennal, té una finalitat doble: fomentar la producció litúrgica per a cor de veus blanques i premiar els nous valors de la creació contemporània. El diumenge 22 d’agost, a la tarda, varen arribar els escolans, un cop acabades les vacances d’estiu, i es va fer la cerimònia d’entrada i vestició dels nous escolans de 5è de primària: Guillem Burjons i Buxalleu, de Pineda de Mar; Miquel Ferrer i Garcia, de Barcelona; Marc Garcia i Bermúdez, de Sant Vicenç dels Horts; Ignasi Jorba i Prats, de Sant Andreu de la Barca; Mark Lilágan i Márquez, de Barcelona; Jordi Prim i Roma, d’Albatàrrec; Ignasi Prunés i de Riba, de Granollers; Guillem Roure i Contreras, de Lleida; Jordi Séllez i Marsal, de Sant Fruitós de Bages; Biel Torres i Sogas, de Torroella de Montgrí.

L’Escolania va fer dos concerts el mes de maig, amb el títol Els grans clàssics de la música centreeuropea: el primer fou el dia 21 a la Catedral de la Seu d’Urgell, i el segon el dia 28 a la Parròquia del Corpus Christi, de Barcelona. Tots dos concerts van oferir el mateix programa, amb l’acompanyament al piano de Vicenç Prunés i sota la direcció de Bernat Vivancos. A la Seu d’Urgell, a més, els escolans van poder visitar la catedral i part del museu diocesà, guiats pel mateix bisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives. El segon concert va ser a favor d’ACIDH (Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà), abans del qual, els escolans van visitar la seva escola, on hi ha joves amb problemes d’aprenentatge o de sociabilitat. El 17 de juny, l’Escolania va fer un concert a l’església de Sant Antoni de Portmany, d’Eivissa. A final de curs, l’Escolania ha actuat al Gran Teatre del Liceu, en dues obres diferents. Els dies 19, 22, 25 i 28 de juny, i 1 i 4 de juliol, juntament amb l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu, i el Cor Intermezzo, va actuar en la representació de l’òpera La Dama de piques, de Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893). I els dies 3 i 6 de juliol, aquesta vegada amb l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu, i el

25


Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, va interpretar el War Requiem (Rèquiem de guerra), de Benjamin Britten (1913-1976). Totes dues obres es van fer sota la direcció musical de Michael Boder.

El 6 de maig, va visitar l’Escolania la Capella Reial de Copenhaguen, que va cantar a la Basílica algunes peces del seu repertori.

Del 7 al 14 de maig, els escolans de 2n d’ESO van fer un viatge a Anglaterra, acompanyats del G. Sergi d’Assís i del professor de l’Escolania, Joan Canton. Es tractava d’una visita d’intercanvi amb els alumnes de l’escola del monestir benedictí d’Ealing. El viatge també tenia com a objectiu que els escolans practiquessin l’anglès

que estudien durant el curs. Van visitar la ciutat de Londres i l’abadia de Westminster.

El 7 de juny, al final de la pregària de Vespres, l’Escolania va estrenar tres motets marians, amb música del G. Odiló M. Planàs, que serviran per a enriquir el repertori musical de l’Escolania. Aquests motets es titulen Déu vos salve, Maria; Sonet del Goig i la Lloança, sobre una poesia d’Antoni Sàbat; i A la Verge de Montserrat, sobre una poesia de Sabina Fornell.

Per a aquest nou curs hi ha hagut els següents canvis en els càrrecs dels responsables de l’Escolania: el G. Sergi d’Assís Gelpí és el prefecte i coordinador general, en substitució del G. Manel Gasch, que ho ha estat durant els

Imatge del templa de la Sagrada Família, el dia de la consgració a càrrec de Benet XVI

26


cinc darrers anys, i el G. Efrem de Montellà és el director de la residència i de l’escola.

De setembre a desembre

L’esdeveniment més rellevant en què ha participat l’Escolania aquest quadrimestre ha estat sens dubte la solemne Dedicació del Temple de la Sagrada Família que presidí el Papa Benet XVI el dia 7 de novembre. L’Escolania, dirigida per Bernat Vivancos, hi cantà amb les altres masses corals les diverses parts de la celebració, des de les grans tribunes destinades als cantors. Els acompanyaven el G. Sergi d’Assís Gelpí i el G. Efrem de Montellà, com també el cap de seguretat de Montserrat, Jesús Alcantarilla, i el cap de premsa, Òscar Bardají. Tres escolans feren de solistes en alguns moments de la celebració. Després de llegir la butlla de promulgació del temple de la Sagrada Família com a Basílica, i mentre el Papa anava cap a la porta de la façana del Naixement, l’assemblea cantà el Virolai. En acabar el rés de l’Àngelus, mentre Benet XVI entrava de nou al temple i es dirigia a descobrir la placa commemorativa de la Dedicació, l‘Escolania, situada expressament a les escales del presbiteri, cantà el Nigra Sum de Pau Casals. Per les imatges televisives es va poder apreciar com el Sant Pare s’aturava i escoltava atentament aquesta intervenció de l’Escolania. Cal dir també que l’acompanyament d’orgue de tota la celebració anà a càrrec de Mercè Sanchis, organista de l’Escolania.

Els dies del 3 al 5 de novembre l’Escolania viatjà a Madrid, on el dia 4 participà en el Concierto de las escolanías, a la Sala Simfònica de l’Auditorio Nacional de Música. En el concert, presidit pels Prínceps d’Astúries, hi participaren les escolanies

de Montserrat, Easo, del País Basc, del monestir d’El Escorial i de Nuestra Señora del Recuerdo, de Madrid. Cada una de les escolanies va interpretar un repertori propi per separat, i finalment varen cantar diverses peces conjuntament. El dia 19 de novembre, l’Escolania va oferir un concert a la Basílica de Santa Maria, de Vilafranca del Penedès. El concert s’havia organitzat per recaptar fons per a finançar la restauració de la façana i dels campanars de la basílica de Santa Maria. El programa constà d’obres de Bernat Vivancos, Felix Mendelssohn, Benjamin Britten a la primera part; i a la segona, del repertori nadalenc de Francesc Civil. El divendres, dia 10 de desembre, l’Escolania va anar a Barcelona a fer un concert a la Parròquia de Sant Joan d’Horta, amb motiu dels 750 anys de la seva fundació. El dia 17 de desembre, l’Escolania va fer un concert a la catedral de Girona. Fou organitzat per la Cambra de Comerç de Girona, amb motiu de la celebració del centenari de la seva fundació. Els beneficis del concert es destinaran a la Fundació Banc dels Aliments de les Comarques de Girona. I encara, el dia 22 de desembre, l’Escolania va fer un concert al Palau de Congressos de Tarragona. L’organitzava el Corte Inglés, que és un dels patrocinadors de l’Escolania. El programa

L’Escolania, a la Sagrada Família

27



28

d’aquests tres concerts darrerament esmentats fou el mateix que s’interpretà a Vilafranca del Penedès.

Enguany, el dia de Santa Cecília, 22 de novembre, es proclamà la terna per a l’elecció del Bisbetó. L’elecció es féu el divendres dia 26, i va sortir elegit Bisbetó l’Excm. i Rvdm. Ignasi Prunés, Vicari General l’Il·lm. Biel Torres i Secretari el Rvdm. Jordi Séllez. El dilluns dia 6 de desembre, festa de Sant Nicolau, al matí es va celebrar la missa de Sant Nicolau a la Basílica, presidida pel P. Valentí Tenas. A la tarda, a la sala Puig i Cadafalch, es va representar la Llegenda de Sant Nicolau, presidida pel Bisbetó. Remarquem que aquest any l’escut del bisbetó ha recuperat el lema episcopal; enguany, tenint en compte el nom del bisbetó, ha estat de to ignasià: En tot estimar i servir. A la segona part els escolans oferiren un concert instrumental, dirigit per Càndid Rodríguez. Com s’acostuma a fer, es van invitar els qui havien estat bisbetó fa 25 i 50 anys. Enguany es dóna la circumstància que el que en feia 25 era el mateix

Prefecte de l’Escolania, el G. Sergi d’Assís Gelpí, cosa que va donar un to especial a la celebració. El que feia 50 anys de bisbetó, també present aquell dia, era Carles Estrada i Planell, resident al Bruc. Al vespre es va fer el sopar de la festa per a tota l’Escolania, pares, familiars i professors, al restaurant del Mirador dels Apòstols. El dia 7 de desembre els escolans van fer l’excursió de la festa de Sant Nicolau. Anaren a les instal·lacions del F.C. Barcelona. Al matí van ser al palau de gel a patinar. A la tarda visitaren el museu del Barça i a la nit assistiren al partit entre el F.C. Barcelona i el Rubin Kazan (Rússia). El diumenge dia 5 de setembre van arribar els 11 nois que aquest any formaran el curs de preparació per entrar a l’Escolania. Cursen el 4t de primària i segueixen un ritme diferent al dels escolans.

El dia 21 d’octubre, el jurat de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació de la Conferència Episcopal Espanyola va atorgar el Premi Bravo 2010 de Música a l’Escolania de Montserrat. El lliurament del premi tindria lloc el dia 21 de gener a Madrid.

Imatge captada des del públic en la trobada d’escolanies a Madrid, el novembre, amb els prínceps d’Astrúries

ANTICS ESCOLANS / CRÒNICA DEL MONESTIR

29

El 14 de gener es van començar les obres per assegurar les roques de la paret que hi ha darrere de l’edifici de cel·les Abat Marcet i de l’Hostal Cisneros. Publicacions de l’Abadia de Montserrat ha fet una nova edició de butxaca de la Regla de Sant Benet, amb un pròleg del P. Abat de Poblet, Josep Alegre, i un altre del nostre P. Abat. Durant el mes de febrer s’han començat els treballs de reforç d’alguns balcons de la torre del Monestir que donen a la plaça de Santa Maria o a la carretera, perquè amb el pas dels anys, i a causa de les pluges i de les humitats presentaven un cert deteriorament. Durant el mes d’abril es va renovar la il·luminació del presbiteri de la Basílica, eliminant l’estructura

de bombetes del cor de monjos, i corregint alguns defectes d’il·luminació. El Gremi de fusters, ebenistes i similars de Terrassa i comarca ha atorgat el Premi Sant Josep al nou orgue de Montserrat. Es tracta d’un premi que dóna aquest gremi cada any en la festa de sant Josep, a una obra en la qual hi hagi un treball de fusteria que destaqui per la qualitat artística. El dia 7 d’abril, Enric Corominas va fer donació al nostre Museu de tres importants olis del pintor català Joan Roig i Soler. Són tres marines de la costa mediterrània. El Patronat de la Muntanya de Montserrat ha senyalitzat un recorregut per a BTT (bicicletes tot terreny) pels entorns del Parc Natural, que té una longitud de 53’2 km, i que passa pels quatre

Crònica del MonestirExtracte del Butlletí del Santuari · Lluís M. Miralvés, Josep Galobart


30

municipis que pertanyen als Portals d’Entrada a Montserrat (Collbató, El Bruc, Marganell i Monistrol de Montserrat). La inauguració oficial del recorregut s’ha fet coincidir amb la celebració de la primera Volta a Montserrat amb BTT, que ha tingut lloc el diumenge 11 d’abril, amb gran concurrència i fins amb la participació de reconeguts ciclistes. El Patronat de la Muntanya de Montserrat ha elaborat una col·lecció de Rutes pel Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, que recull tota la informació geogràfica rellevant perquè l’excursionista pugui descobrir els indrets més singulars del massís i per facilitar-li’n l’itinerari. La col·lecció presenta un conjunt de vuit grans itineraris que travessen la muntanya en totes direccions. Els autors d’aquesta obra són el P. Ramon Ribera, monjo de Montserrat, Josep Nuet, cartògraf, botànic i escriptor, i Jordi López, president de la Comissió Executiva del Patronat. La Generalitat de Catalunya ha instituït un premi anual que s’anomena Memorial Cassià Just, amb l’objectiu d’atorgar un reconeixement a les aportacions a la construcció d’un espai comú basat en la laïcitat amb respecte a la diversitat, en el marc d’una societat moderna, justa i democràtica. Aquestes aportacions hauran d’anar lligades a alguna opció religiosa o de pensament. S’ha inaugurat una exposició bibliogràfica sobre el P. Bonaventura Ubach, a la Sala Selecta de la biblioteca, tot recordant el 50è aniversari de la seva mort. L’exposició ha estat preparada pel P. Francesc-Xavier Altés.

El nou orgue de la BasílicaS’ha començat la primera sèrie de concerts d’orgue, dins del programa d’actes inaugurals, que durarà fins al mes de novembre. Indiquem aquí les dates en què s’han fet els concerts, i els noms dels organistes que hi han intervingut: 2 de maig, Montserrat Torrent, professora jubilada del

Conservatori Municipal de Barcelona; 16 de maig, Josep M. Mas Bonet, professor del Conservatori del Liceu; 30 de maig, Juan de la Rubia, professor d’improvisació de l’Escola Superior de Música de Catalunya. En el concert del 30 de maig, l’orguener Albert Blancafort va fer una presentació de l’instrument, mitjançant nombroses projeccions en una pantalla gegant que es va instal·lar al presbiteri, alternant amb improvisacions del concertista Juan de la Rubia. 13 de juny, Mercè Sanchís, organista de l’Orfeó Català i de l’Escolania de Montserrat; 11


31

de juliol, Jordi Vergés, organista de la Catedral de Tarragona i professor del Conservatori de Tarragona; 25 de juliol, Jordi Figueras, professor del Conservatori de Terrassa; 8 d’agost, Josep M. Escalona, organista de la Catedral de Barcelona i professor del Conservatori de Girona. A final de maig es va col·locar un plafó a la capella que hi ha sota l’orgue, amb els noms de les persones i entitats que han col·laborat en la construcció de l’orgue, apadrinant tubs o fent altres donatius. A més, també hi ha altres persones que han col·laborat, els noms de les quals no apareixen en el plafó perquè han preferit fer el donatiu de forma anònima.

El 18 de maig, a la sala de pintura contemporània del Museu de Montserrat, tingué lloc l’acte de donació d’un quadre de grans dimensions (225 x 195 cm) de l’artista nord-americà d’origen irlandès Sean Scully (Dublín, 1945). L’autor estigué present a aquest acte, i en va fer la presentació el galerista Carles Taché. L’obra es titula La Muntanya d’Oisin, que és el nom del fill de l’artista, que el portà a Montserrat pocs mesos després del seu naixement. El quadre es caracteritza per la seva sobrietat, la pau que traspua, la grandesa simfònica dels tons i l’obertura a l’esperança. El 31 de maig es va inaugurar la remodelació del Museu Bíblic de Montserrat, a l’espai de Sant Millan. El material exposat és majoritàriament el que va anar col·leccionant el P. Bonaventura Ubach en els seus viatges a l’Orient. Tot aquest material ja feia temps que es trobava en aquest lloc, però estava tancat al públic. Ara s’ha arreglat, de manera que tingui una presentació més digna i es pugui obrir a visites concertades per grups.

El dia 2 de juliol va arribar a Montserrat la Creu de les Jornades Mundials de la Joventut, portada per joves de les diòcesis de Vic, Solsona i Sant Feliu de Llobregat, provinents d’Igualada. A la tarda foren rebuts pel P. Abat; a continuació van realitzar tallers sobre diversos temes. A les 9 del vespre hi hagué una vetlla de pregària, que va començar a la plaça dels Apòstols, i es va fer el recorregut fins

a la Basílica portant la Creu, aturant-se diverses vegades per a escoltar la Paraula de Déu i pregar amb cants. A la vetlla hi van participar els bisbes de Girona, de Vic i de Sant Feliu de Llobregat, a més del nostre P. Abat. L’endemà dia 3, a les 8 del matí, van celebrar l’Eucaristia, presidida pel bisbe Agustí Cortés, i tot seguit, els joves van continuar el pelegrinatge amb la Creu, en direcció a Manresa, per a continuar després passant per diverses poblacions, fins arribar a Sant Joan de les Abadesses, on acabava el pelegrinatge.

Montserrat va viure amb tot l’interès, i en comunió amb tota l’Església catalana, la dedicació del temple de la Sagrada Família per Benet XVI,


32

el dia 7 de novembre. És per això que en volem deixar constància en el Butlletí, encara que no fos un acte que impliqués directament Montserrat. La visita del Papa Benet XVI a Barcelona realment ha estat un esdeveniment històric per a la nostra Església. El sant Pare, que havia arribat el dia abans al vespre a Barcelona, s’allotjà al Palau Episcopal. El matí del diumenge dia 7 -feia 28 anys, dia per dia, que el seu antecessor Joan Pau II havia visitat Montserrat- presidí la Dedicació

del Temple de la Sagrada Família. En representació de Montserrat, varen participar-hi el P. Abat, el P. Josep-Enric Parellada i el G. Bernat Juliol. Ells tres també van ser invitats a dinar al Palau episcopal. A petició expressa del cardenal de Barcelona, l’Escolania també participà a la missa de la dedicació del temple, tal com es ressenya en l’apartat corresponent. La vintena de túniques que van estrenar els acòlits van ser fetes a la nostra sastreria. Una bona part

40è Aniversari de les Trobadesd’Animadors de Cant per a la Litúrgia

Enguany, amb motiu de celebrar-se el 40è aniversari d’inici de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, la trobada de tardor es va fer a Montserrat els dies 20 i 21 de novembre. A més de les diverses sessions d’assaigs, el dissabte hi hagué una conferència sobre el que han estat aquests quaranta anys de Trobades. Es van editar tres llibres: el de la Trobada; el programa del concert participatiu, també, per contribuir a enaltir el cant litúrgic, el llibre Salms Responsorials de Montserrat (PAMSA, Barcelona 2010). El diumenge a la tarda hi hagué un concert participatiu; els intèrprets foren els mateixos participants a la trobada, acompanyats a l’orgue pel P. Jordi-Agustí Piqué. Diversos directors de les Trobades s’alternaren en la direcció de les peces. Al final del concert el P. Abat va agrair al P. Gregori Estrada, iniciador de les Trobades, i al G. Andreu M. Martínez, i a tots els qui d’una manera o altra han fet possible, al llarg de quaranta anys, aquesta realitat, alhora que els encoratjava a continuar aquesta important tasca de formació d’animadors del cant per a les celebracions litúrgiques.

33

dels cants eren de monjos de Montserrat. I al final, la celebració va acabar amb el cant del Virolai. El dia 3 de setembre, a les 5 de la tarda, es va celebrar a la basílica una eucaristia en memòria de Raimon Panikkar i Alemany (1918-2010), que morí el dia 26 d’agost. Presidí la celebració el P. Abat; féu l’homilia el P. Pius-Ramon Tragan. Una vegada acabada la missa hi hagué un parlament del filòsof Josep M. Terricabras i un altre, en nom de la família, d’Àlex Pèlach i Panikkar. Després dels parlaments, el músic Jordi Savall i la seva esposa Montserrat Figueras varen interpretar diverses peces musicals. La celebració s’acabà amb el cant del Virolai.

A partir del primer de setembre l’Scriptorium Biblicum et Orientale del monestir té un nou web i un blog a la xarxa. Al nou weblog s’hi pot accedir des del web www.abadiamontserrat.net i a través de l’adreça: http://scriptoriumbiblicum.wordpress.com. El weblog té per objectiu difondre el treball dut a terme a l’Scriptorium, que divulga el patrimoni papirològic i arqueològic de l’Abadia de Montserrat.

També és notícia l’obertura, el dia 7 de setembre, de la botiga on line, gestionada per l’empresa LARSA de Montserrat, a través de la qual es comercialitzen els objectes religiosos, devocionals, culturals, etc. de Montserrat. L’entrada directa és: www.botiga.montserratvisita.com. Afegirem que abans de l’estiu també es va renovar el web de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’adreça del qual és: www.pamsa.cat.

El dia 6 de setembre, s’han posat bancs nous a la capella del Santíssim. Es tracta de 12 bancs amb reclinatori per a 4 persones cada un. El disseny és del taller de Capdevila-Joiers a partir d’un dibuix de l’escultor Josep Mª Subirachs. S’han finançat

gràcies a les aportacions fetes per diverses romeries i alguns donatius de particulars. El dia 9 es començà a muntar una bastida a la banda esquerra del presbiteri, per poder acabar els treballs de neteja de les pintures, cornises, etc. i ajustar la nova il·luminació. Els treballs duraren fins el dia 19 d’octubre. La primera fase, la part central i el costat dret del presbiteri, s’havia fet els mesos de juny i juliol.


El dia 27 d’octubre s’esqueia el 75è aniversari de la primera ascensió al Cavall Bernat, gesta acomplerta pels escaladors Josep Boix, Josep Costa i Carles Balaguer.

Vida interna del MonestirEl diumenge 31 de gener van fer la professió monàstica solemne el G. Efrem de Montellà, el G. Gabriel Soler i el G. Andreu M. Martínez. El P. Valentí Tenas va celebrar, el dia 24 d’abril, els 25 anys de la seva professió monàstica. Durant la Missa Conventual, presidida pel P. Abat, el P. Valentí va renovar els vots monàstics. Entre les diferents etapes que ha viscut al servei del Monestir, destaca el temps passat a la comunitat de Sant Miquel de Cuixà i els anys en què fou el monjo encarregat de la Santa Cova. En l’actualitat resideix a la comunitat de Sant Ambròs, a Roma, ocupant el càrrec d’ecònom de la Congregació de Subiaco. El dia 6 d’agost, festa de la Transfiguració del Senyor, el G. Anton Gordillo, havent passat l’etapa del noviciat, va fer la professió monàstica temporal, durant la Missa Conventual. El G. Anton, nascut a Barcelona el 5 d’abril de 1965, és doctor en Enginyeria Industrial. A partir del pròxim curs farà els estudis del batxillerat de Teologia en el Monestir. Tota la Comunitat amb els seus familiars vam participar a la festa i vam pregar per ell, perquè amb la gràcia de Déu, avanci dia rere dia pels camins de l’Evangeli.

El P. Alexandre Olivar va celebrar els 75 anys de professió monàstica, el dia 7 d’agost, i va renovar els vots monàstics durant la Missa Conventual, que fou presidida pel P. Abat. El P. Alexandre és llicenciat en Teologia, i en el Monestir s’ha dedicat principalment a la investigació en el camp de la patrística i de la litúrgia, i és conegut per l’edició dels sermons de sant Pere Crisòleg, a més de les seves contribucions com a patròleg en revistes especialitzades, i pel volum La predicación cristiana antigua [Biblioteca Herder, 189]. A la celebració del jubileu l’hem acompanyat amb goig els seus germans de Comunitat, junt amb familiars i amics.


34

Itineraris per les ermites

El dilluns, dia 18 d’octubre, es varen presentar al saló Sant Jordi de l’Hostal Abat Cisneros Cinc itineraris per les ermites de Montserrat, que han estat elaborats pel Patronat de la Muntanya de Montserrat, amb la voluntat de donar a conèixer la tradició eremítica de Montserrat. L’acte ha estat presidit per Jordi López Camps, president de l’Executiu del Patronat, per Josep M. Sabando, de Ferrocarrils de la Generalitat, i pel P. Majordom, Ignasi M. Fossas. Es presentaren alguns plafons i postes indicadors i s’anuncià la publicació, la primavera de l’any vinent, d’un fulletó dels itineraris, editats en català, castellà, anglès i francès.

El dia 20 de setembre va morir el P. Josep M. Cardona i Jansana, tenia 61 anys, portava 41 anys de vida monàstica i 27 de sacerdoci. Va néixer a Sant Fruitós de Bages, bisbat de Vic, el dia 27 de setembre de 1948. El dia 8 d’octubre va morir el P. Oleguer M. (Josep) Porcel i Julià. Tenia 95 anys; en portava 77 anys de vida monàstica i 70 de sacerdoci. El P. Oleguer va néixer a Barcelona el dia 29 de novembre de l’any 1914. El dijous dia 28 d’octubre, morí el P. Hildebrand M. (Lluís) Miret i Lluís, a l’edat de 89 anys, en portava 70 de vida monàstica i 64 de sacerdoci. El P. Hildebrand va néixer al Poal, diòcesi d’Urgell, el dia 11 d’agost de 1921.

El diumenge dia 26 de setembre, celebràrem el 50è aniversari d’ordenació sacerdotal dels PP. Abat Sebastià M. Bardolet, Just M. Llorens i Hilari M. Raguer. Foren ordenats, amb el P. Raimon M. Civil (+3-II-2001), en la festa de la Mare de Déu de la Mercè, dia 24 de setembre de l’any 1960, pel bisbe coadjutor de Nimes, Mons. Pierre Marie Rougé. El P. Abat Sebastià M. Bardolet va presidir la missa i féu l’homilia. Com és costum, després de la missa hi hagué la recepció per als familiars i amics a les sales de

la porteria del monestir. Després els familiars dinaren amb la comunitat.

El dissabte dia 16 d’octubre celebràrem el 50è aniversari de professió monàstica del P. Martí M. Roig. L’aniversari s’esqueia cronològicament el dia 14 d’agost. A la missa conventual, presidida pel P. Abat, el P. Martí va renovar els vots monàstics. A més de la comunitat, acompanyaren el P. Martí una nombrosa representació de la seva família i amics, amb els quals compartí, després de la missa, una recepció. Els familiars van ser invitats a dinar amb la comunitat. El dijous dia 25 de novembre, invitats per la mare abadessa, Montserrat Viñas, i amb motiu dels 15 anys del seu abadiat, la nostra comunitat va anar al monestir de Sant Benet. Hi vàrem baixar una quarantena de monjos, entre els quals també hi havia un bon nombre dels ancians de la nostra infermeria. Ens reunírem a l’església del monestir de Sant Benet per resar l’hora Sexta tots junts. A continuació dinàrem plegats; i, a la tarda, es va projectar un reportatge sobre la història dels 50 anys de la federació catalano-balear de benedictines, recentment celebrats. Tots vam agrair aquesta jornada d’intercanvi i de trobada fraterna.


35

21 D’ABRIL DE 2013APLEC DEL CENTENARI DELS

ANTICS ESCOLANS DE MONTSERRAT

ANTICS ESCOLANS DE MONTSERRAT · ANTICS ESCOLANS / SUMARI 2 Presentació Diumenge 21 d’abril de...

Documents

Transcript of ANTICS ESCOLANS DE MONTSERRAT · ANTICS ESCOLANS / SUMARI 2 Presentació Diumenge 21 d’abril de...