Antic Egipte

download Antic Egipte

If you can't read please download the document

  • date post

    13-Aug-2015
  • Category

    Education

  • view

    107
  • download

    4

Embed Size (px)

Transcript of Antic Egipte

  1. 1. LANTIC EGIPTE Lart, la cultura i la vida quotidiana
  2. 2. Introducci Els egipcis eren una antiga civilitzaci de ledat antiga. Aquesta civilitzaci va crixer i es va desenvolupar a la vora del riu Nil.
  3. 3. Lart i la cultura
  4. 4. Lart Una de les caracterstiques de lantic Egipte va ser lart, amb monumentals obres que generalment tenien carcter simblic, funerari o religis.
  5. 5. El concepte dart s perfectament utilitzable en la arquitectura, escultura i joieria egpcia. Una faceta que caracteritza la cultura egpcia s el constant esfor per transmetre un concepte de tradici.
  6. 6. Art com a expressi del poder poltic Les idees i les posicions poltiques vigents donarien el motiu principal per a la elaboraci dobres artstiques. La instrumentaci consistia en la construcci de nous temples, palaus o tombes, que tenien el seu correlat en lelaboraci descultures, murals, gravats,...
  7. 7. Religiositat de lart Lespiritualitat de legipci antic influir de gran manera en la vida quotidiana. Cada representaci dun du portava un conjunt de elements que feien possible identificar-lo tant en imatges de relleus o pintures com en escultures.
  8. 8. Les esttues dels dus no noms els representaven, sin que eren elements clars per a ladoraci en els temples . Les escultures eren polides, vestides i perfumades com si fossin el du mateix.
  9. 9. Art en la vida quotidiana Quan a la civilitzaci egipcia, la noblesa i els alts fucionaris van adquirir riquesa, van poder accedir a obres artstiques que en general eren destinades al servei funerari, donada limportncia del ms enll. Aix les tombes eren decorades amb imatges religioses, fets de la vida del difunt o de la vida quotidiana.
  10. 10. Arquitectura Construccions Pirmides Palaus Temples
  11. 11. Arquitectura Els egipcis van construir monumentals temples dedicats als dus, on destaca limpacte simblic, la mida i la gran harmonia i funcionalitat dels seus espais. El ms clebre dEgipte sn les pirmides i mastabes, on la grandiositat depenia la riquesa del que anaven a enterrar. Tamb construen grans palaus pel fara, per com la vida a la Terra no era important, no eren de pedra i no han perdurat.
  12. 12. ESCULTURA Lescultura s de admirable perfecci en estaturia i baix relleus. Es conseven milers dobjectes llaurats en fusta, ivori i bronze. Les esttues representen divinitats, faraons, personatges importants i de vegades, persones annimes ocupats en quefers domstics.
  13. 13. Esfinxs Les esfinxs van ser una de les representacions escultriques. Amb cos de lle i cap hum, eren smbol de la reialesa i el seu cap solia ser la del fara regnant, encara que tamb representaven els dus amb caps danimals.
  14. 14. Pintura Els egipcis van fer servir la pintura per decorar les cmeres sepulcrals, temples i palaus. Tamb per aconseguir realisme en esttues i baixos relleus. Les seves caracterstiques principals: -s del perfil. -No hi ha perspectiva. -Utilitza colors plans.
  15. 15. Artesania La cermica, lorfebreria i el vidre varen ser utilitzats pels egipcis, per a decorar i adornar mobles, joies, amulets, portes de temples, esttues,...
  16. 16. Cultura La cultura de lAntic Egipte es conforma a partir de la forma de vida, costums i tradicions existents en la societat egpcia de lantiguitat. Es divideix en tres Imperis: -Antic:es va caracteritzar per la florida de les arts i costrucci dimmenses pirmides. -Mitj: Egipte va conixer un perode desplendor en a la seva economia. -Nou: la monarquia egpcia va arribar a la seva edat daurada expandint els seus dominis. L'Antic Egipte va ser una de les primeres civilitzacions humanes amb una cultura complexa, diferenciada i estable que va influenciar altres cultures d'Europa, de l'Orient Mitj i d'frica.
  17. 17. Els egipcis van destacar en la msica, la literatura (el sistema descriptura egpcia comprn tres tipus de bsics: jeroglfica, hiertica i demtica), la cincia, les matemtiques, la medicina (el seu gran coneixement del cos hum) i la mitologia.
  18. 18. La Pedra de Rosetta Diccionari egipci. Es descobr a lany 1799 per:Pierre-Franois Bouchard.
  19. 19. 1. Pedra de Rosetta Material: Granodiorita Altura: 112,3cm Amplari: 75,7cm Profunditat: 28,4cm Pes: 760kg
  20. 20. 2. Pedra de Rosetta Aquesta pedra de granit fosc presentava un mateix text escrit en tres versions diferents: jeroglfica, demtica (la forma simplificada de lescriptura egpcia) i grega clssica. Gracis a aquest fet, legiptleg Jean-Franois Champollion va poder desxifrar aquest tipus descriptura al comenament del segle XIX. Aquest fet ens ha perms obtenir un coneixement molt complet de la histria egpcia.
  21. 21. Vida quotidiana Lantic Egipte era una societat molt desigual, estructurada en forma de pirmide, integrada per diversos grups que tenien condicions de vida i ocupacions molt diferents.
  22. 22. A dalt de tot hi havia el rei o fara, que concentrava a les seves mans tots els poders. Els egipcis creien que els faraons eren dus. En segon lloc hi havia els sacerdots, que dirigien els ritus religiosos, tenien cura del culte als temples, nadministraven les propietats i monopolitzaven el coneixement cientfic: lastronomia i les matemtiques. Els escribes constituen un cos de funcionaris, redactaven els documents oficials i portaven els comptes dels impostos reials i de les mercaderies que entraven i sortien dels magatzems del palau del fara. Els escribes supervisaven la producci agrria, la major part de la qual passava a mans de lEstat i dels temples. El nivell inferior de la societat egpcia el formaven els artesans i, sobretot, els camperols, que constituen la major part de la poblaci. La vida quotidiana de les famlies camperoles de lantic Egipte estava subordinada a un fenomen natural: la crescuda del riu Nil. Els artesans feien escultures i cermiques, elaboraven el papir sobre el qual sescrivia i el lli amb qu es feien vestits, i fabricaven objectes de metall. Els comerciants compraven fusta, metalls i perfums en terres llunyanes i ho venien a Egipte. Els servents, el nivell inferior de la societat egpcia, eren persones lliures que feien diverses feines per a un senyor a canvi dun petit salari. Al darrer gra de lescala social hi havia els esclaus, generalment poc nombrosos, que solien ser presoners de guerra. Les dones tenien alguns drets i llibertats que no tenien altres dones de lantiguitat. La majoria de les egpcies es dedicaven a cuidar la casa i els fills i tamb feien altres feines: fabricaven teixits, elaboraven pa, ajudaven en les tasques del camp i feien de serventes a les cases ms riques. Les dones molt poques vegades van ocupar alts crrecs en ladministraci. Amb tot, nhi va haver algunes que van arribar a governar com a faraons. la dieta alimentria dels antics egipcis era relativament variada. El pa i la cervesa constituen lalimentaci bsica de les classes populars, les quals, a ms, salimentaven de llegums secs, verdures, fruites (figues, ram, dtils), pesca salada, i, en menys quantitat, carn daus (coloms, oques, necs), de cabra, de xai i de porc. Les classes ms benestants tenien accs a daltres menjars ms sofisticats, com ara carn de vaca i vi.
  23. 23. Fet per: -Miguel ngel Mar -Luciana Avallone -Kiniesa Espiritu -Noel Ramn