CORRECCIÓ EL QÜESTIONARI

QUÈ SABEU DELS DIALECTES?

1. Un dialecte és...

b) La modalitat que presenta una llengua en un territori determinat.

També s'entén per dialecte la varietat geogràfica, històrica o social d'una llengua, associada a la

procedència dels parlants.

2. Els dos grans blocs dialectals del català són...

c) El català occidental i el català oriental.

Per tant, i responent a la pregunta 3, el valencià pertany al bloc occidental

4. Quin creieu que és el principal tret en què es basa aquesta divisió

dialectal en dos grans blocs? Es tracta d'una característica fonètica,

morfològica o lèxica?

Aquesta divisió dialectal fou proposada per Milà i Fontanals el 1862. Es va basar en el tractament de

les vocals àtones llatinovulgars A i E, neutralitzades en [ə] en català oriental i diferenciades en català

occidental, i el tractament de les vocals àtones O i U, neutralitzades en [u] en oriental i també

diferenciades en occidental.

Per tant, es tracta d'una característica fonètica històrica.

Exemples: PATER > par[ə], en oriental; par[e], en occidental.

Posar: pusar, en oriental; posar, en occidental

5. El valencià és un dialecte...

a) consecutiu, és a dir, un dialecte resultant del

desplaçament d'una llengua per raons històriques.

Els dialectes constitutius del català, que corresponen a l'evolució del llatí que es parlà a l'àrea que hui

ocupen, es parlen a les terres situades al nord de la línia que va de Mequinensa a l'Hospitalet de l'Infant

(Camp de Tarragona), amb l'exclusió de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Capcir, que foren

catalanitzades més tard.

Els dialectes consecutius són el resultat d'un trasplantament del català arran de la Reconquesta. Comprenen les terres del sud de la línia esmentada, des de l'Ebre a Guardamar, les Balears, les Pitiüses i

l'Alguer (Sardenya).

Ací teniu un mapa que il·lustra l'expansió de la llengua

catalana arran de la Reconquesta

6. Els subdialectes del valencià són...

b) el valencià de transició o tortosí, el valencià septentrional o castellonenc, el valencià central o apitxat, el valencià meridional i el valencià alacantí.

No obstant això, sovint se solen simplificar només

en tres: valencià septentrional, valencià

central o apitxat i valencià meridional.

7. Coneixeu dialectes d'altres llengües? Quins? On es

parlen?

Les llengües no s'usen de forma monolítica, sinó que presenten diversitat interna. Totes les llengües

presenten peculiaritats lingüístiques que es vinculen a la procedència de grups d'usuaris marcats per unes

coordenades espaciotemporals i socials, cosa que dóna lloc a les varietats dialectals geogràfiques,

històriques i socials.

El cas d'Itàlia

A Itàlia hi ha una gran diversitat dialectal, amb

diferències que en alguns casos són molt

accentuades.

Si a la Península Ibèrica no s'haguera produït la

invasió dels àrabs (segle VIII), hui tindríem una

situació similar: un mosaic de dialectes

fortament diferenciats.

8. Saps què són els prejudicis lingüístics? Què n'opines, dels prejudicis contra els dialectes? Creus que són actituds justes? Hi ha dialectes més útils o vàlids que altres? Penses que les llengües haurien de ser més uniformes i no

tindre tantes variants?

Els prejudicis lingüístics són idees preconcebudes, no

fonamentades científicament, que pretenen desprestigiar una llengua.

De vegades s'expressen idees pejoratives respecte a alguns dialectes.

En el cas del català, hi ha gent que es pensa que sap «on es parla millor el català».

Tanmateix, tots els dialectes són una part essencial del patrimoni cultural heretat dels avantpassats. Tots són

igual de dignes i mereixen el mateix respecte.

Les llengües no són sistemes gramaticals rígids i estàtics, sinó flexibles i dinàmics.

Són flexibles en la mesura en què ofereixen alternatives en diferents situacions.

Són dinàmics en la mesura en què es troben en un estat de canvi permanent, per tal com són organismes vius en interacció constant.

No hem d'oblidar que una llengua és un sistema de regles i un vocabulari, amb variants segons:

l'espai geogràfic: dialectes geogràfics, geolectes o dialectes a seques

els grups socials: dialectes socials o sociolectes els grups generacionals: dialectes temporals o

cronolectes els requeriments funcionals: variació de l'ús de la

llengua en funció de la situació comunicativa.