Anàlisi de les necessitats formatives del sector ... · planificar l’oferta en el territori,...

Octubre de 2016

Assistència tècnica:

Aquest projecte està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local.

Anàlisi de les necessitats formatives del sector empresarial de Solsona, Cardona i entorn INFORME FINAL

Equip:

Berta Pongiluppi Ascon Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials Maite Espinach Grau Llicenciada en Geografia i Ciències de l’Educació David Moreno Lobera Enginyer informàtic i Diplomat en Estadística Montserrat Martínez Melo Llic. en Sociologia i Màster en Tècniques d'Investigació Social Aplicades

Actíva Prospect SL (Research & Solutions) Centre d’Empreses de Noves Tecnologies Parc Tecnològic del Vallès 08290 Cerdanyola del Vallès Barcelona Tel. +34 93 5820177 - Fax. +34 93 5801354 [email protected] http://www.activaprospect.cat

Actíva Prospect és una companyia de recerca i consultoria formada per un equip multidisciplinar de professionals que treballa en els àmbits de mercat de treball, formació, polítiques socials i desenvolupament territorial i gestió de projectes. Actíva Prospect proveeix informació pràctica i orientada a la presa de decisions, amb una base de treball participatiu i proper al territori.

Aquest treball s’ha dut a terme per encàrrec de l’Agència de desenvolupament local de Solsona i Cardona.

El contingut d’aquest document és responsabilitat de l’equip de treball d’Actíva Prospect que en té l’autoria.

La duplicació i/o publicació en qualsevol forma d’aquest document només és permesa amb el permís explícit de l’Agència de desenvolupament local de Solsona i Cardona.

[ANALISI DE LES NECESSITATS FORMATIVES DEL SECTOR EMPRESARIAL DE SOLSONA, CARDONA I ENTORN]

Pàg. i

Índex Introducció i metodologia ...................................................................................1 1 Demografia.......................................................................................................5

1.1 CONTEXT: POBLACIÓ I EVOLUCIÓ .................................................................................................................7 1.2 EDAT DE LA POBLACIÓ ...................................................................................................................................9

2 Nivells d'instrucció........................................................................................15 3 Mercat de Treball ..........................................................................................19

3.1 INDICADORS GENERALS D'ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR. COL·LECTIUS VULNERABLES .................21 3.2 LLOCS DE TREBALL LOCALITZATS I RÈGIM D'AFILIACIÓ........................................................................25 3.3 EVOLUCIÓ DE L'ATUR ..................................................................................................................................30

4 Activitat Econòmica ......................................................................................32 4.1 TEIXIT EMPRESARIAL..................................................................................................................................34 4.2 ESTRUCTURA PRODUCTIVA ........................................................................................................................38

5 Formació Professional per a l'Ocupació ......................................................49 5.1 FORMACIÓ INICIAL. CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ I SUPERIOR .................................................49 5.2 LA FORMACIÓ OCUPACIONAL....................................................................................................................55 5.3 LA FORMACIÓ CONTÍNUA...........................................................................................................................56 5.4 FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES I FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA .....................................................59

6 Les perspectives de l'alumnat......................................................................60 6.1 METODOLOGIA .............................................................................................................................................60 6.2 PERSPECTIVES DE L'ALUMNAT DE 4T D'ESO.........................................................................................61 6.3 PERSPECTIVES DE L'ALUMNAT D'ALTRES NIVELLS ................................................................................63 6.4 DESIG DE RETORN I RÈGIM D'ACTIVITAT .................................................................................................63

7 La perspectiva de les empreses i agents del territori ................................65 7.1 TENDÈNCIA GENERAL DE L’ACTIVITAT DE LES EMPRESES....................................................................65 7.2 LES PLANTILLES: DIMENSIÓ, NECESSITATS DE RENOVACIÓ, PERFILS MÉS DEMANDATS, EVOLUCIÓ

66 7.3 CANALS DE SELECCIÓ DE PERSONAL, REQUERIMENTS PER LA CONTRACTACIÓ.................................68 7.4 PERFILS DIFÍCILS DE COBRIR......................................................................................................................71 7.5 NECESSITATS DE QUALIFICACIÓ I FORMACIÓ ..........................................................................................74 7.6 POLÍTIQUES DE FORMACIÓ I QUALIFICACIÓ.............................................................................................76 7.7 ALTRES ASPECTES........................................................................................................................................79

8 Conclusions....................................................................................................81 8.1 DIAGNOSI SOCIOECONÒMICA DEL TERRITORI: ELEMENTS CLAU .........................................................81 8.2 NECESSITATS DE QUALIFICACIÓ I ENCAIX AMB L’OFERTA FORMATIVA .............................................84

9 Objectius ........................................................................................................89 10 Propostes d’acció ......................................................................................91

10.1 EIX 1. GOVERNANÇA, PROSPECCIÓ I COORDINACIÓ...........................................................................91 10.2 EIX 2. OFERTA I CONTINGUTS FORMATIUS .........................................................................................94 10.3 EIX 3. SENSIBILITZACIÓ, ORIENTACIÓ, COMUNICACIÓ.....................................................................99 10.4 EIX 4. SERVEIS DE SUPORT I COOPERACIÓ EMPRESARIAL.............................................................101 10.5 QUADRE DE SÍNTESI.............................................................................................................................104

11 Prioritats d’intervenció............................................................................105


Pàg. ii

Annex1 Agrupació utilitzada de les activitat econòmiques segons la CCAE2009.....................................................................................................106

Annex 2. Programació de l’oferta formativa de formació inicial per famílies professionals i cicles a Catalunya, curs 2016-2017..................................107


Pàg. iii

Índex de taules, gràfics i mapes

Taula 1 Població en l'àmbit SOLCAR per municipis, 2005 i 2015 ................................................................................................................7 Taula 2 Taxes d'envelliment per municipis, 2015 ..........................................................................................................................................11 Taula 3 Població dels grups centrals de formació, 2005 i 2015.................................................................................................................12 Taula 4 Projecció de població per grups d'edat en l’escenari mitjà. Solsonès. 2020 i 2026............................................................ 13 Taula 5 Taxa de reemplaçament de la població activa en l'àmbit SOLCAR............................................................................................ 14 Taula 6 Percentatge de població segons detall de les formacions de segon grau. 2011...................................................................16 Taula 7 Dades sobre qualificació de la població al Solsonès. 2012...........................................................................................................17 Taula 8 Nivell de penetració de les TIC entre la població al Solsonès. 2012......................................................................................... 18 Taula 9 Taxa d'activitat, ocupació i atur. 2015.................................................................................................................................................22 Taula 10 Indicadors d’aproximació a les oportunitats laborals. 2015 ....................................................................................................23 Taula 11 Relació entre llocs de treball localitzats segons règim d’afiliació, població en edat de treballar, població ocupada, població activa i atur registrat. 2015...................................................................................................................................................................24 Taula 12 Evolució dels llocs de treball localitzats per municipis. 2005 i 2015.................................................................................... 28 Taula 13 Centres de cotització segons sectors econòmics. Mitjana anual. 2008- 2015....................................................................37 Taula 14 Llocs de treball localitzats per sectors econòmics. 2008- 2015.............................................................................................. 41 Taula 15 Índex de diversificació productiva del Solsonès. 2012...............................................................................................................43 Taula 16 Llocs de treball localitzats segons sectors econòmics i règim assalariat. 2008 - 2015...................................................44 Taula 17 Indicadors d’innovació i recerca del Solsonès. 2012...................................................................................................................48 Taula 18 Instituts i centres que imparteixen FP..............................................................................................................................................49 Taula 19 Oferta de cicles formatius per famílies professionals. Solsonès, 2016 .................................................................................50 Taula 20 Oferta de cicles formatius per famílies professionals. Bages, 2016 ....................................................................................... 51 Taula 21 Oferta de Formació Ocupacional. Solsonès i Bages, 2016..........................................................................................................55 Taula 22 Oferta de Formació Contínua. Solsonès* i Bages, 2016 ..............................................................................................................58 Taula 23 Centres de formació d’adults, tipus de curs i alumnat. Solsonès i Bages. Curs 2014-2015...........................................59 Taula 24 Enquestats segons nivell formatiu i municipi. Solsona i Cardona. ......................................................................................... 60 Taula 25 Enquestats segons sexe i edat. Solsona i Cardona ........................................................................................................................ 60 Taula 26 Estudiants de 4t d'ESO. Expectatives curs 2016-2017. Solsona i Cardona..........................................................................61 Taula 27 Estudiants de 4t d'ESO. Expectatives posteriors. Solsona i Cardona..................................................................................... 61 Taula 28 Estudiants de 4t d'ESO. Detall de l'especialització acadèmica. Solsona i Cardona ........................................................... 62 Taula 29 Estudiants de 4t d'ESO. Destinació territorial. Solsona i Cardona.......................................................................................... 62 Taula 30 Expectatives de retorn a la comarca. Solsona i Cardona ............................................................................................................63 Taula 31 Expectatives de retorn a la comarca. Solsona i Cardona ............................................................................................................64 Taula 32 Programació de l’oferta formativa de formació inicial per famílies professionals i cicles, curs 2016-2017........ 107

Gràfic 1 Evolució de la població a l’àmbit SOLCAR, 2005-2015....................................................................................................................8 Gràfic 2 Evolució de les taxes de variació interanuals de la població a l’Àmbit SOLCAR, 2005-2015 ............................................8 Gràfic 3 Evolució de la població a Solsona 2005-2015.....................................................................................................................................8 Gràfic 4 Evolució de la població a Cardona 2005-2015 ...................................................................................................................................8 Gràfic 5 Evolució de les taxes de variació interanuals de població a Solsona i Cardona, 2005-2015 .............................................8 Gràfic 6 Piràmide d'edats de Catalunya i l’àmbit SOLCAR, 2015..................................................................................................................9 Gràfic 7 Piràmide d’edats de Solsona, 2015 .........................................................................................................................................................9 Gràfic 8 Piràmide d’edats de Cardona, 2015........................................................................................................................................................9 Gràfic 9 Piràmide d’edats de Solsona, 2005 i 2015 ........................................................................................................................................10 Gràfic 10 Piràmide d’edats de Cardona, 2005 i 2015.....................................................................................................................................10 Gràfic 11 Projeccions de població del Solsonès, 2015-2026....................................................................................................................... 13 Gràfic 12 Població segons nivell d’estudis. 2011.............................................................................................................................................16


Pàg. iv

Gràfic 13 Població 16-64 anys per estudis d’especialització. 2011 ..........................................................................................................17 Gràfic 14 Evolució dels llocs de treball localitzats. Àmbit SOLCAR. 2005-2015..................................................................................25 Gràfic 15 Evolució dels llocs de treball localitzats. Solsona. 2005-2015 ................................................................................................ 26 Gràfic 16 Evolució dels llocs de treball localitzats. Cardona. 2005-2015............................................................................................... 26 Gràfic 17 Evolució dels llocs de treball localitzats i la població potencialment activa. Àmbit SOLCAR. 2005-2015..............26 Gràfic 18 Evolució dels llocs de treball localitzats i la població potencialment activa. Solsona. 2005-2015 ............................ 27 Gràfic 19 Evolució dels llocs de treball localitzats i la població potencialment activa. Cardona. 2005-2015........................... 27 Gràfic 20 Règim d'afiliació dels llocs de treball localitzats. 2015..............................................................................................................28 Gràfic 21 Evolució dels llocs de treball localitzats RGSS. Àmbit SOLCAR. 2005-2015.......................................................................29 Gràfic 22 Evolució dels llocs de treball localitzats RETA. Àmbit SOLCAR. 2005-2015......................................................................29 Gràfic 23 Evolució de la taxa de variació interanual de l'atur. Àmbit SOLCAR. 2005-2015 ............................................................ 30 Gràfic 24 Evolució de l’atur registrat a l’àmbit SOLCAR. 2005-2015.......................................................................................................30 Gràfic 25 Evolució de l’atur registrat a Solsona. 2005-2015....................................................................................................................... 31 Gràfic 26 Evolució de l’atur registrat a Cardona. 2005-2015 ..................................................................................................................... 31 Gràfic 27 Evolució dels centres de cotització. Àmbit SOLCAR en comparació amb Catalunya i província. 2008-2015........34 Gràfic 28 Evolució dels centres de cotització. Àmbit SOLCAR, Solsona i Cardona. 2008-2015...................................................... 34 Gràfic 29 Distribució de l’afiliació al Règim General de la Seguretat Social per grandària del compte de cotització. 2015 35 Gràfic 30 Llocs de treball localitzats i centres de cotització per sectors, àmbit SOLCAR. %. 2015...............................................39 Gràfic 31 Llocs de treball localitzats a l’Agricultura. Àmbit SOLCAR. 2008-2015...............................................................................46 Gràfic 32 Llocs de treball localitzats a la Indústria. Àmbit SOLCAR. 2008-2015.................................................................................46 Gràfic 33 Llocs de treball localitzats a la Construcció. Àmbit SOLCAR. 2008-2015............................................................................46 Gràfic 34 Llocs de treball localitzats als Serveis. Àmbit SOLCAR. 2008-2015...................................................................................... 46 Gràfic 35 Llocs de treball localitzats al Comerç. Àmbit SOLCAR. 2008-2015 ....................................................................................... 46 Gràfic 36 Llocs de treball localitzats a l’Hostaleria. Àmbit SOLCAR. 2008-2015.................................................................................46 Gràfic 37 Llocs de treball localitzats als Serveis a la producció. Àmbit SOLCAR. 2008-2015......................................................... 47 Gràfic 38 Llocs de treball localitzats a AAPP, Educació, Sanitat i Serveis socials. Àmbit SOLCAR. 2008-2015 ........................ 47 Gràfic 39 Llocs de treball localitzats a Serveis a les llars, activitats entreteniment. Àmbit SOLCAR. 2008-2015 ...................47


[Introducció i metodologia] Pàg. 1

INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA

L’informe que aquí es presenta és el resultat del treball impulsat per l’Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona d’anàlisi de les necessitats de qualificació i formació del sector empresarial del territori i de l’encaix amb el perfil de qualificació de la població i l’oferta formativa que hi ha actualment al territori i entorn, de cara a orientar la política formativa i planificar l’oferta en el territori, sobre la base de la col·laboració entre l’administració pública i els agents del territori vinculats a l’àmbit formatiu. Aquest projecte està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local.

La finalitat última del treball era disposar d’una proposta de línies d’acció en l’àmbit de les polítiques de formació professionalitzadora en el territori, basada en una anàlisi fonamentada de quines són les necessitats del teixit empresarial, per veure com s’hi pot donar resposta amb els recursos que el territori disposa. Es tractava de valorar quina és la realitat de l’oferta formativa en aquests moments en el territori i fins a quin punt caldria adaptar-la i potenciar-la, tenint en compte també el perfil de qualificació de la població i quines són les preferències i expectatives dels joves pel que fa al seu itinerari formatiu.

Els objectius específics del treball que es van plantejar a l’inici eren:

Conèixer les necessitats del sector empresarial del territori pel que fa a la qualificació dels seus recursos humans, les necessitats de formació que això els genera i les mancances amb què es troben a l’hora de donar-hi resposta.

Valorar l’encaix de l’oferta formativa existent en el territori amb les necessitats del teixit empresarial

Identificar el perfil de qualificació de la població i la seva evolució, així com les previsions i interessos dels joves en relació a les opcions formatives de futur, i veure fins a quin punt tot això s’ajusta a les necessitats empresarials, tant les més immediates com les de futur.

Disposar d’una proposta de les accions a impulsar per tal de millorar l’encaix entre necessitats empresarials, oferta formativa i interessos i inquietuds formatives de la població.

Implicar en el procés a tots els actors vinculats en les activitats formatives del territori, tant a nivell públic com privat, de manera a generar xarxa i poder arribar a una planificació compartida.

Promoure la participació de les empreses i agents socioeconòmics en el procés i l’aproximació entre aquestes, l’àmbit educatiu i l’àmbit de l’administració local.

La metodologia de treball ha consistit en:

Sistematització dels resultats de treballs previs rellevants per l’objecte d’estudi, tant aquells elaborats des del propi territori (plans estratègics de Solsona i Cardona, Pla de



dinamització de polígons industrials de Solsona, Cardona i Olius, etc.) com d’altres elaborats per altres estaments.

Actualització de la informació estadística referent a:

- Caracterització del teixit productiu i de l’ocupació

- Perfil de qualificació de la població

- Caracterització de l’oferta de formació professional

Sessió de treball inicial amb els agents que formen part de l’Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona per plantejar les hipòtesis de partida, conèixer la seva visió sobre l’objecte de l’estudi i per identificar conjuntament les empreses i altres actors a entrevistar. Aquesta sessió ajudarà a definir el guió per les entrevistes amb empreses.

Entrevistes semiestructurades presencials a una mostra d’empreses i altres actors

d’interès per la temàtica a tractar. S’han portat a terme 27 entrevistes, en les quals hi ha participat un total de 35 persones, que són les següents:

Núm Cognom Nom Càrrec Empresa/Organitza

ció Localitzaci

ó

Tipus (Empresa/Agent) Sector

1 Salat Aida Responsable de Formació LEDS-C4 Torà Empresa Indústria

2 Ros Oscar Gerent INJECTER Solsona Empresa Indústria

3 Comas Jordi Gerent FAMATEC TECHNOLOGY Solsona Empresa Indústria

4 Gabaldà Jordi Director de planta SIMET Solsona Empresa Indústria

5 Montaner Miquel Àngel Director TREVIC Solsona Empresa

Indústria/Distribució

6 Cluselles Rafel Director INNOVER Cardona Empresa Indústria 7 Ratera Jesús Gerent CABERSET Cardona Empresa Serveis 8 Roda José Director VIDMAR Cardona Empresa Indústria 9 Soler Guillem Gerent FYTISA - Tèxtil Olius Olius Empresa Indústria

10 Gener Toni Gerent CAFÈS GENER Cardona Empresa Indústria

11 Montaner Jesús Gerent GRANJA GODALL Solsona Empresa Ramaderia/Indústria

12 Barrera Xavier Director tècnic SEMEN CARDONA Cardona Empresa Ramaderia

13 Barrera Xavier Administrador BIOFAR Cardona Empresa Serveis de laboratori

14 Vilajosana Ramon

Administrador + President associació empresaris Cardona PINSOS PINALLET Cardona Empresa

Fabricació de pinsos, cria de bestiar, lli extrusionat

15 Feliu Jordi Propietari CONSTRUCTORA DE SOLSONA Solsona Empresa Construcció



16 Garrigasait Dolors Gerent/propietària HOTEL SANT ROC Solsona Empresa Hostaleria

17 Comas Mariona Gerent TIRANT MILLES Solsona Empresa Turisme

18 Poza Anna Directora FUNDACIÓ CARDONA HISTÒRICA Cardona Empresa Turisme

19 Martínez Esther Tècnica RRHH IBERPOTASH Súria Empresa Mines

20 Barrachina Sandra Presidenta GREMI D'HOSTALERIA DEL SOLSONÈS Solsona Agent Hostaleria

Tordesillas Teresa Gerent GREMI D'HOSTALERIA DEL SOLSONÈS Solsona Agent Hostaleria

22 Solà Carme Directora ESCOLA AGRÀRIA DEL SOLSONÈS Olius Agent

Formació Agroforestal

Rovira Isabel Cap Estudis ESCOLA AGRÀRIA DEL SOLSONÈS Olius Agent


Civit Lluís Professor ESCOLA AGRÀRIA DEL SOLSONÈS Olius Agent


Cases Pilar Professora ESCOLA AGRÀRIA DEL SOLSONÈS Olius Agent


García Oscar

Professor. Responsable pràctiques

ESCOLA AGRÀRIA DEL SOLSONÈS Olius Agent


Vericat Pau Professor ESCOLA AGRÀRIA DEL SOLSONÈS Olius Agent


Palazón Úrsula Professora ESCOLA AGRÀRIA DEL SOLSONÈS Olius Agent


23 Codina Montserrat Directora ESCOLA ARRELS II Solsona Agent Formació

Farràs Gerard Cap estudis cicles formatius ESCOLA ARRELS II Solsona Agent Formació

24 Pijuan Teresa Directora IES FRANCESC RIBALTA Solsona Agent Formació

González Núria Cap d'Estudis IES FRANCESC RIBALTA Solsona Agent Formació

Cases Ramon Cap d'Estudis adjunt

IES FRANCESC RIBALTA Solsona Agent Formació

Serra Nati Coordinadora Pedagògica


Arnau Susanna Secretària


Bosch Marta Cap de Departament


25 Prat Núria Directora ESCOLA VEDRUNA Cardona Agent Formació Sucarrats Roser Cap d'Estudis ESCOLA VEDRUNA Cardona Agent Formació

26 Cánovas Juan Antonio Director IES SANT RAMON Cardona Agent Formació

Pallarès Jordi Cap d'Estudis IES SANT RAMON Cardona Agent Formació 27 Rodríguez Isabel Tècnica ocupació ADL SOLCAR Solsona Agent Ocupació



Enquesta online a joves de 4t d’ESO, 2n de Batxillerat i últim curs de cicles formatius, sobre

els seus interessos i perspectives pel que fa a la seva trajectòria formativa. L’enquesta no pretenia ser estadísticament significativa, sinó recollir el màxim de respostes. Es va sol·licitar als diferents centres educatius del territori que passessin l’enllaç de l’enquesta als seus alumnes, però era de complimentació voluntària. Finalment, la majoria de respostes han estat d’alumnes de 4t d’ESO.

Sessió de contrast de resultatsde l’anàlisi i de debat i priorització de les propostes presentades amb el sector empresarial i els agents vinculats a l’àmbit formatiu (pendent de realitzar el 21 d’octubre de 2016).

Treball de gabinet per l’anàlisi i l’elaboració de la informació i per la redacció de documents.

Dir finalment que, per tot el treball d’anàlisi de dades, s’ha delimitat una àrea que s’ha denominat Àmbit SOLCAR, en el sentit de la principal àrea d’incidència de l’Agència. Està format pels municipis del Solsonès i Cardona.


[Demografia] Pàg. 5

1 DEMOGRAFIA

CARACTERÍSTIQUES RELLEVANTS DE LES DINÀMIQUES POBLACIONALS

CONTEXT: POBLACIÓ I EVOLUCIÓ

L'Àmbit SOLCAR suma un total de 18.312 hab. (2015) i en ell Solsona i Cardona suposen el 75,9% de la població, on Solsona representa el doble de població que Cardona, i sent la resta de municipis de menys de 1.000 habitants.

La població ha crescut poc en els darrers 10 anys, però mentre que Solsona creix, Cardona decreix.

Malgrat la tendència a créixer en la darrera dècada, Solsona ha experimentat els darrers anys cert decreixement.

Si bé, els volums i taxes de variació no són molt grans, en poblacions d'aquesta grandària tenen efectes rellevants en molts àmbits.

EDAT DE LA POBLACIÓ

ESTRUCTURA D'EDAT GLOBAL

En comparació amb el conjunt de Catalunya, major pes de la població a partir dels 50 anys, imenor de la d'entre 30 i 50 anys.

Solsona i Cardona tenen estructures d'edat molt diferents: Solsona té més població infantil, jove i adulta, iCardona a partir dels 50 anys, especialment a partir dels 75 anys.

EVOLUCIÓ

A Solsona la població amb major importància en la població activa (40-65 anys) és més jove que a Cardona, a tots dos municipis es perd població jove (fins a 35 anys) i creix la importància de la població més envellida (a partir dels75 anys). Els infants no perden pes en la població, encara que siguin menys en nombre.

INDICADORS D'ENVELLIMENT

En 2015 Solsona té unes taxes molt similars a la mitjana catalana mentre que Cardona té una població força més envellida i sobre envellida.

En tot cas són taxes elevades, malgrat siguin similars a les del conjunt de Catalunya, de manera que cal pensar poblacions altament dependents i en les que el pes de la població més gran, a partir de 75 o de 85 anys és la que mostra majors necessitats d’atenció.



EDAT DE LA POBLACIÓ

POBLACIÓ DELS GRUPS D'EDAT CENTRALS DE FORMACIÓ

Solsona i Cardona presenten dinàmiques diferents, si bé en conjunt, cal preveure l'augment de les poblacions en edat de fer educació secundària obligatòria i post obligatòria, és a dir d'11 a 20 anys, tot i tenint en compte que en tots els grups d'edat els infants i adolescents de Solsona representen actualment entre el 50 i 55% del total de l'Àmbit SOLCAR, i més de la 70% de la suma de Cardona i Solsona.

Des de 2005, aSolsona els grups en edat escolar i amb major centralitat per la formació han crescut en els darrers 10 anysexcepte els infants menors de 2 anys i els majors de 20 anys.

ACardonacreix el volum d'infants de 0 a 2 anys (+12,4%) i en edat d'educació infantil i primària (+16,5%), 3 a 11 anys. En canvi, els diferents grups d'adolescents i joves a partir de 12 anys s'ha reduït.

PROJECCIONS DE POBLACIÓ 2015-2026: COMARCALS

La tendència al Solsonès en els propers 10 anys és a decréixer. En l'escenari més pessimista perdria 1.365 ciutadans, i en 2026 tindria 12.049 hab. (actualment té 13.414)

En l'escenari mitjà, al Solsonès

es reduiria el nombre de nens i nenes a escolaritzar en l'educació infantil i primària i d'entre 0 i 2 anys.

en els propers 5 anys creixeria moderadament el volum de població d'educació secundària obligatòriai després es tornaria reduir.

enl'etapa postobligatòria es mantindrien en els propers 5 anys i posteriorment creixeria

Les dades de població analitzades en l'apartat anterior indiquen que aquesta pauta seria similar en el municipi de Solsona.

A Cardona igualment cal esperar el creixement dels adolescents en edat de cursar l'ESO i en menor grau infantil i primària, retardant la pauta descrita 5 anys aproximadament.

TAXA DE REEMPLAÇAMENT DE LA POBLACIÓ ACTIVA

L'Àmbit SOLCAR segueix la dinàmica de conjunt de Catalunya i de la província de Lleida on es redueix el volum de població potencialment activa.

La taxa de reemplaçament de la població activa a Cardona és especialment baixa, de cada 100 habitants de 15 a 19 anys hi ha 200de 60 a 64 anys.

En canvi, Solsona es desmarca d'aquesta tendència a decréixer i la situació és la contrària, el mercat de treball tendeix a créixer (94,5%).



1.1 CONTEXT: POBLACIÓ I EVOLUCIÓ D'acord a les xifres oficials de població a de gener de 2015,Solsona compta amb un total de 9.004 habitants i Cardona 4.898. L'Àmbit SOLCAR suma un total de 18.312 hab. i en ell Solsona i Cardona suposen el 75,9% de la població, representant Solsona el doble que Cardona en pes demogràfic (49,2% vs. 26,7%). La resta de municipis tenen 300 habitants o menys, amb l'excepció de Sant Llorenç de Morunys (977) i Olius (910).

Taula 1Població en l'àmbitSOLCAR per municipis, 2005 i 2015

Àmbit territorial 2005 2015 2015 (%) 2015 (% acum.) 2005-2015 2005-2015

(%) Catalunya 6.995.206 7.508.106 512.900 7,3 Prov. Lleida 399.439 436.029 - - 36.590 9,2 Solsonès 12.764 13.414 - - 650 5,1 Àmbit SOLCAR 17.996 18.312 100,0 - 316 1,8

Solsona 8.571 9.004 49,2 49,2 433 5,1 Cardona 5.232 4.898 26,7 75,9 -334 -6,4

Sant Llorenç de Morunys 969 977 5,3 81,3 8 0,8 Olius 615 910 5,0 86,2 295 48,0 Pinós 313 305 1,7 87,9 -8 -2,6 Navès 263 281 1,5 89,4 18 6,8

Coma i la Pedra, la 270 270 1,5 90,9 0 0,0 Riner 273 267 1,5 92,4 -6 -2,2 Odèn 265 253 1,4 93,7 -12 -4,5

Pinell de Solsonès 205 207 1,1 94,9 2 1,0 Llobera 224 202 1,1 96,0 -22 -9,8 Lladurs 215 193 1,1 97,0 -22 -10,2

Castellar de la Ribera 158 150 0,8 97,8 -8 -5,1 Guixers 144 142 0,8 98,6 -2 -1,4

Clariana de Cardener 149 140 0,8 99,4 -9 -6,0 Molsosa, la 130 113 0,6 100,0 -17 -13,1

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d'habitants. Idescat.

En els darrers 10 anys (2005-2015) l'Àmbit SOLCAR ha crescut moderadament (+1,8), si bé aquesta dada amaga realitats molt diferents i fluctuants, ja que Solsona i el Solsonès han crescut en població (+5,1) mentre que Cardona ha decrescut (-6,4). En volum de població suposa una variació de +433 persones i -334 respectivament. En aquest context cal destacar també l’important creixement poblacional experimentat per Olius (+48,0).

A Solsona, la població va iniciar la dècada creixent en aproximadament 500 habitants, però des del 2013 s'ha iniciat un període de reducció de població, mentre que a Cardona des de 2005 s'ha perdut població progressivament quasi tots els anys.



Gràfic 1Evolució de la població a l’àmbit SOLCAR, 2005-2015

Gràfic 2Evolució de les taxes de variació interanuals de la població a l’Àmbit SOLCAR, 2005-2015

Gràfic 3 Evolució de la població a Solsona 2005-2015

Gràfic 4Evolució de la població a Cardona 2005-2015

Gràfic 5Evolució de les taxes de variació interanuals de població a Solsona i Cardona, 2005-2015


Aquestes dinàmiques tenen com a resultat una determinada estructura poblacional, que s'analitza a continuació.



1.2 EDAT DE LA POBLACIÓ ESTRUCTURA D'EDAT GLOBAL

En l'Àmbit SOLCAR l'estructura de la població es concentra en major mesura que en el conjunt de Catalunya en la població a partir dels 50 anys, mentre que hi ha menor percentatge de població en edats adultes d'entre 30 i 50 anys.

Les edats de la població de Solsona i Cardona són força diferents.

Solsona hi ha un major pes de la població infantil, jove i adulta. A Cardona destaca el percentatge de població a partir dels 50 anys, tant de 50 a 65 com especialment a partir dels 75 anys. Aquestes diferències es veuran reflectides en les taxes d'envelliment i de reemplaçament de la població activa.

Gràfic 7Piràmide d’edats de Solsona,2015 Gràfic 8 Piràmide d’edats de Cardona, 2015


Gràfic 6 Piràmide d'edats de Catalunya i l’àmbitSOLCAR, 2015




EVOLUCIÓ

Tant a Solsona com a Cardona la comparació de les piràmides de població de 2005 i 2015 mostra canvis importants i de magnituds diferents.

En ambdós municipis s'observa cert manteniment del percentatge de població de la cohort de0 a 10 anys, una reducció del percentatge de poblaciójove fins a 35 anys i augmenta de la proporció de ciutadans 75 anys o més.

En canvi, els grups d'edat procedents del baby boomi els sèniorhan experimentat dinàmiques diferents a Cardona i Solsona.

D'una banda, a Solsona la generació de 40 a 50 anys s'ha mantingut o crescut lleugerament i els de 50 a 65 anyses redueix.

A Cardona les tendències són les contràries, es redueix la població de 40 a 50 i creix el pes de la població de 50 a 65 anys.

Gràfic 9 Piràmide d’edats de Solsona, 2005 i 2015

Gràfic 10 Piràmide d’edats de Cardona, 2005 i 2015


INDICADORS D'ENVELLIMENT

La traducció en els principals indicadors d'envelliment en 2015 mostra que mentre que Solsona té unes taxes molt similars a la mitjana catalana,i Cardona té una població força més envellida.

És a dir, a Solsona el pes de la població major de 65 anys sobre la població menorde 15 és 18,2% és a dir, per cada 100 persones menors de 15 hi ha 18,2 majors de 65 anys. El 52,8% de la població major de 65 anys està sobre envellida superant els 75 anys, mentre que el pes de la població que



supera els 85 anys és del 16,5%. En tots casos són taxes molt similars encara que una mica superiors a les de Catalunya en conjunt, i similars als de la província de Lleida o la comarca.

En canvi a Cardona, la taxa d'envelliment és molt més alta (25,9%), i dins de la població major de 65 anys el percentatge dels que estan més envellits, especialment majors de 75 anys (55,8%) és força més elevat.

La resta de municipis tenen una situació variable, si bé podem destacar que la majoria estan molt més envellits i sobreenvellits que Solsona, a excepció d'Olius que destaca per ser el menys envellit i menys sobreenvellit.

Cal dir, que en tot cas són taxes elevades, malgrat siguin similars a les del conjunt de Catalunya, de manera que cal pensar poblacions altament dependents i en les que el pes de la població més gran, a partir de 75 o de 85 anys és la que mostra majors necessitats d’atenció.

Taula 2 Taxes d'envelliment per municipis, 2015

Els municipis estan ordenats de major a menor taxa d’envelliment

Àmbit territorial Taxa

d'envelliment (%)

Taxa de sobreenvelli

-ment 75+ (%)

Taxa de sobreenvelli

-ment 85+ (%) Catalunya 18,2 49,5 15,7 Prov. Lleida 18,7 54,0 18,7 Solsonès 19,9 52,2 16,9 Àmbit SOLCAR 21,5 53,4 17,8

Lladurs 30,6 42,4 6,8 Molsosa, la 29,2 45,5 15,2

Sant Llorenç de Morunys 28,6 53,4 20,8 Pinell de Solsonès 27,5 47,4 8,8

Odèn 27,3 69,6 27,5 Riner 26,2 51,4 17,1

Cardona 25,9 55,8 19,5 Guixers 25,4 41,7 16,7

Castellar de la Ribera 25,3 60,5 18,4 Pinós 23,9 45,2 13,7

Llobera 22,3 57,8 24,4 Navès 21,0 57,6 18,6

Solsona 18,2 52,8 16,5 Clariana de Cardener 17,9 36,0 12,0

Coma i la Pedra, la 16,7 57,8 15,6 Olius 15,7 44,8 16,8


POBLACIÓ DELS GRUPS D'EDAT CENTRALS DE FORMACIÓ

Donada la vocació de la diagnosi cal parar especial atenció als grups d'edat amb major protagonisme en l'àmbit educatiu i formatiu.

De nou cal analitzar dinàmiques diferents a Solsona i Cardona. Concretament, a Solsona els grups en edat escolar i amb major centralitat per la formació, han crescut en els darrers 10 anys. Aquest creixement es concentra especialment entre els estudiants d'infantil i primària, de 3 a 11 anys, (+23,3%), i és la meitat en el cas de la població en situació d'estudiar secundària obligatòria, de 12 a 16 anys (+12,6%) i a partir de la secundària postobligatòria i formaciósuperior, de 16 anys i més (+10,0%).



Cal dir, però, que en conjunt la població jove decreix, fet que cal atribuir a les edats posteriors als 20 anys, el que coincideix en part amb la formació universitària (-18,8%). Un altre grup de població que ha decrescut ha estat el de nens i nenesde 0 a 2 anys (-12,8%).

A Cardona, en canvi, s'ha produït un augment dels infants de 0 a 2 anys (+12,4%) i també la població de 3 a 11 anys, en edat d'educació infantil i primària (+16,5%), la resta de grups de població a partir dels 12 anys decreixen de manera important.

En conjunt, cal preveure doncs l'augment de les poblacions en edat d’escolarització en la secundària obligatòria i post obligatòria, és a dir d'11 a 20 anys.

Cal dir també que en tots els grups d'edat els infants i adolescents de Solsona representen actualment entre el 50 i 55% del total de l'Àmbit SOLCAR, i més de la 70% de la suma de Cardona i Solsona.-

Complementàriament, i pels efectes que el nombre absolut té sobre la distribució de places i línies escolars, en la taula següent es faciliten les dades de ciutadans empadronats en cada grup d'edat.

Taula 3Població dels grups centrals de formació, 2005 i 2015

Grup d'edat 2005 2015 2005-2015 Taxa variació (%)

Solsonès Població Total 12.764 13.414 650 5,1

Població 0-2 anys 376 383 7 1,9 Població 3-11 anys 1.061 1.330 269 25,4

Població 12-16 anys 604 678 74 12,3 Població 16-20 anys 593 640 47 7,9 Població 16-29 anys 2.313 1.842 -471 -20,4

Àmbit SOLCAR Població Total 17.996 18.312 316 1,8

Població 0-2 anys 481 501 20 4,2 Població 3-11 anys 1.394 1.718 324 23,2

Població 12-16 anys 826 850 24 2,9 Població 16-20 anys 873 831 -42 -4,8 Població 16-29 anys 3.264 2.456 -808 -24,8

Solsona Població Total 8.571 9.004 433 5,1

Població 0-2 anys 298 260 -38 -12,8 Població 3-11 anys 776 957 181 23,3

Població 12-16 anys 419 472 53 12,6 Població 16-20 anys 418 460 42 10,0 Població 16-29 anys 1.644 1.335 -309 -18,8

Cardona Població Total 5.232 4.898 -334 -6,4

Població 0-2 anys 105 118 13 12,4 Població 3-11 anys 333 388 55 16,5

Població 12-16 anys 222 172 -50 -22,5 Població 16-20 anys 280 191 -89 -31,8 Població 16-29 anys 951 614 -337 -35,4




PROJECCIONS DE POBLACIÓ 2015-2026

En aquest apartat s'analitzen les projeccions oficials de població que facilita l'IDESCAT i que només estan disponibles a nivell comarcal de manera que no es poden fer les anàlisi per a Cardona i Solsona.

D'acord a aquestes previsions, la tendència al Solsonès en els propers 10 anys és a decréixer tant en l'escenari mitjà com baix i només creixeria molt moderadament en l'escenari més optimista si bé desprès de passar encara uns anys de decreixement.

En l'escenari més pessimista perdria 1.365 ciutadans, i en 2026 tindria 12.049 hab. (actualment té 13.414)

Si es para atenció a l'escenari mitjà, recomanat en la majoria de lectures de projeccions, quant als grups d'interès en relació a la formació, s'espera que al Solsonès es redueixi el nombre de nens i nenes potencial alumnat d'educació infantil i primària i d'entre 0 i 2 anys.

En canvi, creixeria moderadament el volum de població d'educació secundària obligatòria en els propers 5 anys i després es tornaria reduir.

En l'etapa postobligatòria el flux seria l'oposat, tendeix a mantenir-se en els propers 5 anys i posteriorment creixeria

Cal tenir present que si bé Solsona ha seguit una tendència diferent al conjunt de la comarca les dades de població analitzades en l'apartat anterior indiquen que aquesta pauta seria similar en el municipi de Solsona.

A Cardona, encara que no es disposa de dades oficials publicades, l'anàlisi de les tendències fins el moment indicaria que igualment cal esperar el creixement dels adolescents en edat de cursar l'ESO i en menor grau infantil i primària, retardant la pauta descrita 5 anys aproximadament.

Taula 4 Projecció de població per grups d'edat en l’escenari mitjà. Solsonès. 2020 i 2026

Grup d'edat 2015 2020 2026 Taxa variació

2015-2020 (%)

Taxa variació 2015-2026

(%) Solsonès Població Total 13.414 12.966 12.781 -3,3 -4,7

Població 0-2 anys 383 311 297 -18,8 -22,5 Població 3-11 anys 1.330 1.178 963 -11,4 -27,6

Població 12-16 anys 678 701 662 3,4 -2,4 Població 16-20 anys 640 648 713 1,3 11,4 Població 16-29 anys 1.842 1.720 1.857 -6,6 0,8

Font: Actíva Prospect a partir les projeccions escenari 2013 de l’Idescat.

Gràfic 11 Projeccions de població del Solsonès, 2015-2026

Font: Actíva Prospect a partir de les projeccions escenari 2013 de l’Idescat.



TAXADE REEMPLAÇAMENT DE LA POBLACIÓ ACTIVA

Un altre indicador que és de rellevància en l'anàlisi de l'oferta formativa i especialment en la seva vessant relacionada amb l'ocupació, és la taxa de reemplaçament de la població activa específicament potencialment activa, és a dir la que té entre 16 i 65 anys. Aquest indicador mostra la tendència del mercat de treball a créixer o decréixer, ja que estima la relació entre la població propera a la jubilació (60-64 anys) i la població propera a incorporar-se al mercat laboral (15 i 19 anys).

En primer lloc, cal dir que en conjunt a l'Àmbit SOLCAR en 2015 la població potencialment activa tendeix a decréixer (75,9%), ja que per cada 100 habitants de 15 a 19 anys hi ha 131,7 persones de 60 a 64 anys, de tal manera que el reemplaçament de la població activa està compromès, doncs potencialment entraran menys joves al mercat laboral que persones es jubilaran.

Aquesta tendència és molt greu a Cardona, on la taxa és de 200%, de manera cada 100 habitants de 15 a 19 anys hi ha 200de 60 a 64 anys.

En canvi, a Solsona la situació és la contrària, el mercat de treball tendeix a créixer (94,5%), de manera que la situació conjunt de l'Àmbit SOLCAR cal atribuir-la a la situació de Cardona i de la majoria de resta de municipis petits del Solsonès.

La situació de l'Àmbit SOLCAR segueix la dinàmica de conjunt de Catalunya i de la província de Lleida, si bé és més intensa, mentre que Solsona es desmarca d'aquesta tendència a decréixer.

Si s'estudia l'evolució en els darrers 10 anys, Solsona ha mantingut la mateixa situació però Cardona ha agreujar la trajectòria de decreixement.

Taula 5Taxa de reemplaçament de la població activaen l'àmbitSOLCAR

Àmbit territorial 2005 2015 Catalunya 102,7 117,1 Prov. Lleida 97,1 115,5 Solsonès 111,7 112,8 Àmbit SOLCAR 111,0 131,7

Solsona 92,3 94,5 Cardona 109,4 200,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d'habitants. Idescat. Nota: Quocient entre el nombre de persones de 60 a 64 anys i el nombre de persones de 15 a 19 anys.


[Nivells d'instrucció] Pàg. 15

2 NIVELLS D'INSTRUCCIÓ CARACTERÍSTIQUES RELLEVANTS DELS NIVELLS D'INSTRUCCIÓ L'Àmbit SOLCAR es caracteritza per una baixa presència de ciutadans amb formació

universitària (17%) i una majoria de formació de segon grau (67,2%), dominada per la falta d'especialització (34,4%).

Només 1 de cada 5 (20%) té formació professional. A Cardona només el 10%.

La falta d'especialització professional de la població és un fet dominant (63,3%)

Destaca la població especialitzada en Arquitectura, construcció, formació tècnica i indústries (37,2% vs. 22,3% al conjunt de Catalunya) i Educació (12,2% vs. 9,6%), així com Agricultura, ramaderia, pesca i veterinària( 5% cvs. 1,5%).

Cal destacar que Solsona està clarament per sota en el pes dels ciutadans potencialment actius que estan especialitzats en Ciències i informàtica (4,4% vs. 10,6%) i Salut i serveis socials (6,6% vs. 12,8%). Cardona té una taxa similar a la del conjunt de Catalunya.

El Solsonès liderava en 2012 la nota mitjana de les PAU, però mostra mancances en la capacitat d'escriptura d'una llengua estrangera (23,3% de la població de nacionalitat espanyola de 16-64 anys).

En l'úsi penetració de les TIC la situació del Solsonès és similar al del conjunt de Catalunya.

A l'Àmbit SOLCAR destaca la baixa presència per ciutadans amb formació universitària (17%), tant a Solsona (18,2%) com especialment Cardona (14,8%)1.

Cal tenir present que en el conjunt de Catalunya el 23,6% de la població de 16 a 64 anys té formació superior2.

1Analfabets: es considera que una persona és analfabeta quan no sap llegir ni escriure en cap idioma. Sense estudis: persones que saben llegir i escriure, però que van assistir menys de cinc anys a l'escola. Encara que aquesta categoria és equivalent a la d"Estudis primaris incomplets" de la Classificació nacional d'educació (CNED), s'ha optat per mantenir la denominació a fi de facilitar la comparació amb els censos anteriors. Primer grau: persones que van anar a l'escola cinc anys o més sense completar EGB, ESO o Batxillerat Elemental. Segon grau: es considera que una persona té estudis de segon grau quan ha acabat ESO, EGB, Batxillerat Elemental o té el certificat d'escolaritat o d'estudis primaris, batxillerat (LOE, LOGSE), BUP, Batxillerat Superior, COU, PREU, FP grau mitjà, FP I, Oficialia Industrial o equivalent, grau mitjà de música i dansa, certificats d'escoles oficials d'idiomes, FP grau superior, FP II, Mestratge Industrial o equivalent. Tercer grau: es considera que una persona té estudis de tercer grau quan ha acabat una diplomatura universitària, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica o equivalent, grau universitari, llicenciatura, arquitectura, enginyeria, màster oficial universitari, especialitats mèdiques o doctorat.

2 Cal tenir present que per a aquesta informació la font més fiable actualment és el Cens de Població i Habitatges. Tanmateix, cal tenir presents alguns aspectes metodològics que afecten a la interpretació de la informació. El cens 2011 no interroga al conjunt de la població sinó a una mostra àmplia però en la que pot no estar representada la població de Solsona o Cardona. Aquesta informació pot provenir tant de la imputació de dades com de l'explotació de dades secundàries d'organismes públics (el Padró Municipal d'Habitatges, el Cadastre...). Bona part de la informació que produeix el cens, doncs, és el resultat d'aplicar coeficients de ponderació el que implica la necessitatd’arrodonir xifres de manera que alguns totals no sempre són coincidents i que algunes dades no estiguin disponibles, especialment en elsàmbits locals i inframunicipals.



A aquest fet cal afegir una gran majoria de població amb formació de segon grau (67,2%). Aquesta té en la seva major part, formació secundària general (34,4%) i entorn al 20% formació professional de grau mig (10%) o superior (9,8%).

Cal dir però, que es tracta d'una situació molt diferent a Solsona i a Cardona, ja que a Cardona la gran majoria de la població té formació general (45,9%) i es redueix de manera important el percentatge que compta amb formació professional (6,5 i 5,7%).

Gràfic 12 Població segons nivell d’estudis. 2011

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE. Censos de población y Viviendas 2011.

Taula 6Percentatge de població segons detall de les formacions de segon grau. 2011

Segon grau

Àmbit territorial ESO o equivalent

Batxillerat o equivalent

FP grau mitjà o equivalent

FP grau superior

o equivalent Catalunya 29,5 15,8 8,2 8,6 Prov. Lleida 32,4 15,1 9,2 7,8 Solsonès 28,3 11,7 11,9 12,0 Àmbit SOLCAR 34,4 12,1 10,0 9,8

Solsona 28,3 11,7 11,9 12,0 Cardona 45,9 12,9 6,5 5,7


En conjunt doncs, existeix una elevada falta d'especialització que afecta al 63,3% de la població potencialment activa, el 73% a Cardona.

Tanmateix, l'especialització dominant és en els estudis d’arquitectura, construcció, formació tècnica i indústries (37,2%), que supera amb escreix la situació del conjunt de Catalunya (22,3%),seguit dels estudis de Dret i les Ciències Socials (24,4%).



Un tercer bloc d'especialitzacions en la que l'Àmbit SOLCAR està per sobre del conjunt de Catalunya és l'Educació (12,2% vs. 9,6%).

Cal destacar que Solsona està clarament per sota en el pes dels ciutadans potencialment actius que estan especialitzats en Ciències i informàtica (4,4% vs. 10,6%) i Salut i serveis socials (6,6% vs. 12,8%), mentre que Cardona té una taxa similar a la del conjunt de Catalunya.

En canvi, en Agricultura, ramaderia, pesca i veterinària, el 5% dels solsonins/eshi tenen especialització quan a Catalunya representen el 1,5%.

Gràfic 13 Població 16-64 anys per estudis d’especialització. 2011


Altres dades sobre la qualificació de la població cal centrar-los exclusivament en la comarca del Solsonès. Aquestes dades indiquen que la comarca liderava en 2012 la nota mitjana de les PAU però només el 23,3% de la població de nacionalitat espanyola de 16-64 anys sap escriure en una llengua estrangera, lleugerament per sota del conjunt de Catalunya (29,9%) però lluny de les comarques líders, ja que ocupa la posició 30.

Taula 7Dades sobre qualificació de la població al Solsonès. 2012

Solsonès Valor màxim Valor mínim Valor Rànq. Índex 100 Catalunya Valor Comarca Valor Comarca Nota mitjana de les PAU,

2012. 7,6 1 100,0 7,2 7,6 Solsonès 6,8 Pallars Sobirà

Percentatge de població nacional 16-64 anys que sap

escriure en una llengua estrangera (%), Mostra

2010-12.

23,3 30 33,1 29,9 55,1 Vall d'Aran 7,5 Terra Alta

Font mitjana PAU: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Ensenyament. Secretaria d’Universitats i Recerca. Font llengua estrangera: Elaboració pròpia a partir de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura.



Una posició similar ocupa el Solsonès quant a ús de les TIC, situant-se a nivells similars a al conjunt de la població catalana: ús de l'ordinador (72,9%), ús del correu electrònic (66,4%) i accés a banda ampla des de la llar (76,9%).

En canvi, la posició és lleugerament per sota del conjunt de la població catalana quant a l'accés a Internet des de la llar (79,3% vs. 83,2%) i la compra i venda per Internet (11,2% vs. 17,4%).

Taula 8Nivell de penetració de les TIC entre la població al Solsonès. 2012.

Solsonès Valor màxim Valor mínim Valor Rànq. Índex 100 Catalunya Valor Comarca Valor Comarca Percentatge de persones de

més de 16 anys que han utilitzat un ordinador en els darrers 3 mesos (%), 2011.

72,9 21 75,9 73,6 76,1 Garrotxa 62,8 Priorat

Percentatge de persones de 16-74 anys que han utilitzat

el correu electrònic en els darrers 3 mesos (%), 2011.

66,4 20 72,0 66,8 72,0 Segrià 52,0 Priorat

Percentatge de població 16 a 64 anys amb accés a banda

ampla des de la llar (%), 2012.

76,9 18 59,1 76,7 83,9 Alt Penedès 66,8 Ribera d'Ebre

Percentatge de població 16 a 64 anys amb accés a Internet

des de la llar (%), 2012. 79,3 27 41,8 83,2 89,9 Alt Penedès 71,7 Priorat

Percentatge de població 16-64 anys que compren o

venen per Internet habitualment (%), Mostra

2011-12.

11,2 37 22,6 17,4 26,7 Alta Ribagorça 6,7 Berguedà

Font ús ordinador i correu electrònic: Elaboració pròpia a partir de les dades l’Idescat. Estadística de Societat de la Informació. Font accés a banda ampla, a Internet, compra i venda per Internet: Elaboració pròpia a partir de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura.


[Mercat de Treball] Pàg. 19

3 MERCAT DE TREBALL

CARACTERÍSTIQUES RELLEVANTS DEL TREBALL

INDICADORS GENERALS D'ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR

A l'Àmbit SOLCAR la taxa d'activitat és superior a la del conjunt de Catalunya (74,5% vs. 71,9%) així com la taxa d'ocupació (65,7% vs. 61%).

Cal destacar, però, que Cardona té la taxa d'activitat més baixa (66,6%) i una de les taxes d'ocupació més baixes (57,2%), mentre que Solsona té taxes molt superiors (76,4% d'activitat i 65,5% d'ocupació)

En conjunt, la taxa d'atur registrat és inferior a la del conjunt de Catalunya (11,9%, vs. 15,2%) però tant a Solsona com a Cardona és superior a la del conjunt de municipis del l'àmbit (14% i 14,2%) i similar a la de Catalunya.

LLOCS DE TREBALL LOCALITZATS I RÈGIM D'AFILIACIÓ

L'Àmbit SOLCAR té una capacitat inferior a la de Catalunya per atendre la demanda de treball de la població, sent força més inferior a Cardona que a Solsona.

El teixit productiu genera llocs de treball per poc més de la meitat de la població potencialment activa (55,7%). Es tracta d'una taxa molt inferior a la del conjunt de Catalunya (62,2%) i molt més baixa a Cardona (44,8%) que a Solsona (58,7%).

La taxa d'excedents laborals se situa en el 15,9% i tant Cardona (20,9%) com Solsona (18,4%) superen el conjunt de Catalunya (17,6%).

A l'Àmbit SOLCAR cal estimar un saldo negatiu de llocs de treball de -1.146, sent a Cardona (396) i a Solsona (372) volums similars.

A Cardona els llocs de treball localitzats són 1.322 un volum molt similar al de 2005 (1.300)

A Solsonasón 3.349apuntant una taxa de creixement superior a la de Catalunya en conjunt.

En el moment actual s'observen dos anys consecutius de creixement, tractant-se d'una tendència que cal esperar per considerar-la consolidada.

En l'Àmbit SOLCAR, la distància entre població potencialment activa i ocupació tendeix a reduir-se després d'un període d’increment del diferencial.

A Solsona la situació era millor que a Cardona en tant que en 2007 la distància entrepoblació potencialment activa i ocupació era menor, però ha tendit a créixer. En canvi, a Cardona, aquesta distància era major però ha tendit a reduir-se.



CARACTERÍSTIQUES RELLEVANTS DEL TREBALL Globalment,a l'Àmbit SOLCAR la taxa de treballadors en Règim Especial del Treball

Autònom (RETA) supera amb escreix la del conjunt de Catalunya (29,8% vs. 17,4%).

Aquesta taxa és igualment elevada a Solsona (23,5%) però més encara a Cardona (30%).

El creixement experimentat des de 2013 cal atribuir-lo principalment als llocs de treball assalariat (se situen 4.203), ja que els llocs de treball per compte propi, han experimentat un lleuger creixement entre 2013 i 2014 però molt poc en 2015 (i se situen en 1.866).

EVOLUCIÓ DE L'ATUR

Al'Àmbit SOLCAR al 2007 s'experimenta un fort creixement de l'atur registratmés agut encara que en el conjunt de Catalunya i que feu que el volumde persones aturades i registrades com a tals superés el miler.

Des de 2014 s'observa però una reducció de l'atur, amb taxes de variació negatives que situen el nombre de persones aturades a l'Àmbit SOLCAR en el primer trimestre de 2016 en 813.

A Solsona el ritme de creixement de l'atur va ser força superior al del conjunt de Catalunya. La reducciódes de 2014 situa en 551 persones aturades a principis de 2016, lluny però de les prop de 200 que es registraren abans de 2008.

A Cardona, entre 2008 i 2009 les taxes de creixement de l'atur van ser més similars a la del conjunt de Catalunya.

Des de 2014 l'atur decreix de manera més intensa que en el conjunt de Catalunya, i amb major intensitat a Cardona.



3.1 INDICADORS GENERALSD'ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR. COL·LECTIUS VULNERABLES

A l'Àmbit SOLCAR es pot estimar que el 74,5% dels ciutadans de 16 a 64 anys és actiu laboralment ja que es troba donat d'alta en algun dels règims de cotització o bé està registrat a l'atur.

En conjunt és una taxa superior a la de Catalunya(71,9%), però de nou cal destacar Cardonaamb la taxa d'activitat més baixa (66,6%) sent molt superior a Solsona (76,4%).

El 65,7% de la població està ocupada, és a dir, consta com a registrada en alguns dels règims d'activitat i es reprodueix la mateixa pauta: es tracta d'una taxa superior a la de Catalunya (61%), i Cardona es troba molt per sota (57,2%) de Solsona (65,5%).

D'altra banda, la taxa d'atur registrada és de l'11,9%, és a dir, 1 de cada 10 ciutadans actius laboralment no té feina i està registrat com a aturat/ada al SOC. Es tracta d'una taxa inferior a la del conjunt de Catalunya (15,2%) però que tant a Solsona com a Cardona és superior a la del conjunt de municipis del l'Àmbit (14% i 14,2%) i similar a la de Catalunya.

Així, cal tenir present que la situació de municipis molt petits i també d'Olius i Sant Llorenç de Morunys amb taxes d'activitat altes i taxes d'atur baixes o molt baixes, fan que el conjunt de l'Àmbit no s'ajusti al que succeeix als municipis principals.



D'acord al padró de 2015, la població en edat de treballar en l'Àmbit SOLCAR és de 11.461 ciutadans, 5.758 a Solsona i 2.981 a Cardona (taula 11). Per la seva banda, l'adreça dels centres de cotització ubica en l'Àmbit SOLCAR 4.443 llocs de treball (Solsona, 2.562 i Cardona 925). D'aquesta manera, larelació entre llocs de treball i població potencialment activa se situa en el 55,7% de manera, que el teixit productiu genera llocs de treball per poc més de la meitat de la població potencialment activa. Es tracta d'una taxa molt inferior a la del conjunt de Catalunya (62,2%) i molt més baixa a Cardona (44,8%) que a Solsona (58,7%). De fet cap municipi de l'entorn genera prou activitat com per absorbir la població potencialment activa, excepte Guixers que l'excedeix amb escreix (168,2%).

D'altra banda, a l'Àmbit SOLCAR la taxa d'excedents laborals se situa en el 15,9%, situant el pes de la població aturada sobre els llocs de treball que hi ha a la zona lleugerament per sota de la que hi ha en el conjunt de Catalunya (17,6%). En aquest cas però, tant Cardona (20,9%) com Solsona (18,4%) superen el conjunt de Catalunya.

Així, a l'Àmbit SOLCAR cal estimar un saldo negatiu entre llocs de treball i població ocupada de 1.146llocs de treball, sent a Cardona (396) i a Solsona (372) volums similars (taula 11).

Taula 9 Taxa d'activitat, ocupació i atur. 2015

Àmbit territorial

Taxa d'activitat registrada

16-64 anys

Rànq.

Taxa d'ocupació registrada 16-64 anys

Rànq. Taxa

d'atur registrada

Rànq

Catalunya 71,9 61,0 15,2 Prov. Lleida 70,2 60,8 13,3 Solsonès 77,3 68,6 11,3 Àmbit SOLCAR 74,5 65,7 11,9

Cardona 66,6 16 57,2 16 14,0 15 Pinós 72,8 15 70,8 11 2,7 3

Coma i la Pedra, la 74,8 14 69,4 14 7,3 13 Guixers 75,1 13 70,5 12 6,2 9

Sant Llorenç de Morunys 75,7 12 69,9 13 7,5 14 Solsona 76,4 11 65,5 15 14,2 16

Navès 78,4 10 73,0 10 6,8 12 Olius 80,0 9 76,3 9 4,6 6

Castellar de la Ribera 80,2 8 76,8 7 4,3 5 Riner 81,2 7 76,6 8 5,7 8

Clariana de Cardener 82,9 6 80,2 5 3,3 4 Pinell de Solsonès 84,0 5 82,5 3 1,7 1

Llobera 84,0 4 78,6 6 6,4 11 Molsosa, la 84,9 3 80,3 4 5,5 7

Odèn 86,3 2 84,5 1 2,1 2 Lladurs 88,9 1 83,3 2 6,3 10

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat i de dades d’afiliació del Departament d’Empresa i Ocupació i SEPE. Definicions i observacions: Taxa d'activitat registrada 16-64 anys: total població activa (afiliacions+atur registrat)/total població de 16 a 64 anys. Taxa d'ocupació registrada 16-64 anys: total afiliacions /total població de 16 a 64 anys. Taxa d'atur registrada: total atur registrat /total població activa 16 a 64 anys. La comparativa dels rànquings de la taxa d'atur i la taxa d'activitat mostra els territoris on malgrat hi ha activitat elevada hi ha també atur elevat. Rànquings d'activitat i ocupació: de 1 més a 16 menys Rànquing d'atur: de 1 menys a 16 més



Taula 10 Indicadors d’aproximació a les oportunitats laborals. 2015

Àmbit territorial

Llocs de treball

localitzats / Població 16-

64 anys

Rànq. Taxa

d'excedents laborals

Rànq.

Catalunya 62,2 17,6 Prov. Lleida 60,0 15,6 Solsonès 59,5 14,6 Àmbit SOLCAR 55,7 15,9

Cardona 44,8 15 20,9 16 Pinós 61,1 5 3,2 3

Coma i la Pedra, la 59,7 6 9,1 9 Guixers 168,2 1 2,8 2

Sant Llorenç de Morunys 50,8 13 11,2 13 Solsona 58,7 7 18,4 15

Navès 52,8 11 10,1 11 Olius 71,1 2 5,2 7

Castellar de la Ribera 68,3 3 5,0 5 Riner 49,4 14 9,4 10

Clariana de Cardener 52,1 12 5,2 6 Pinell de Solsonès 54,0 10 2,6 1

Llobera 42,7 16 12,7 14 Molsosa, la 66,2 4 7,0 8

Odèn 54,8 8 3,3 4 Lladurs 54,4 9 10,3 12

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat i de dades d’afiliació del Departament d’Empresa i Ocupació i SEPE.

Nota: La taxa d’excedent laboral representa el nombre d’efectius laborals disposats a treballar (atur registrat) respecte els llocs de treball localitzats a la comarca.



Taula 11 Relació entre llocs de treball localitzats segons règim d’afiliació, població en edat de treballar, població ocupada, població activa i atur registrat. 2015

Ç

Àmbit territorial Població 16-64 anys

Afiliacions RGSS

residents

Afiliacions RETA

residents

Afiliacions Sistema Especial

Agrari

Altres règims

Total Afiliacions residents

Pob. Ocupada

Catalunya 4.892.635 2.353.921 536.786 16.833 75.474 2.983.014 Prov. Lleida 283.675 124.676 40.240 4.723 2.975 172.614

Solsonès 8.480 4.004 1.603 122 91 5.820 Àmbit SOLCAR 11.461 5.286 2.004 128 108 7.526

Solsona 5.758 2.855 791 72 56 3.774 Cardona 2.981 1.282 401 6 17 1.706

Sant Llorenç de Morunys 569 287 106 0 5 398 Olius 560 259 158 5 5 427 Pinós 185 49 72 5 5 131 Navès 178 62 63 5 0 130

Coma i la Pedra, la 196 89 42 0 5 136 Riner 158 66 45 5 5 121 Odèn 168 86 51 5 0 142

Pinell de Solsonès 126 42 52 5 5 104 Llobera 131 52 51 0 0 103 Lladurs 114 37 48 5 5 95

Castellar de la Ribera 82 30 28 5 0 63 Guixers 88 30 32 0 0 62

Clariana de Cardener 96 41 31 5 0 77 Molsosa, la 71 19 33 5 0 19

Àmbit territorial Atur registrat

Població activa

Llocs RGSS i altres

localitzats

Llocs RETA

localitzats

Llocs de treball

localitzats

Saldo (Llocs - Pob.

Ocupada) Catalunya 534.461 3.517.475 2.507.954 535.914 3.043.868 60.854

Prov. Lleida 26.518 199.132 130.702 39.578 170.280 -2.334 Solsonès 738 6.558 3.518 1.528 5.046 -774

Àmbit SOLCAR 1.017 8.543 4.443 1.937 6.380 -1.146 Solsona 623 4.397 2.562 816 3.378 -396

Cardona 278 1.984 925 409 1.334 -372 Sant Llorenç de Morunys 33 431 186 103 289 -109

Olius 21 448 257 141 398 -29 Pinós 4 135 48 65 113 -18 Navès 10 140 37 57 94 -36

Coma i la Pedra, la 11 147 91 26 117 -19 Riner 7 128 32 46 78 -43 Odèn 3 145 53 39 92 -50

Pinell de Solsonès 2 106 21 47 68 -36 Llobera 7 110 8 48 56 -47 Lladurs 6 101 28 34 62 -33

Castellar de la Ribera 3 66 26 30 56 -7 Guixers 4 66 125 23 148 86

Clariana de Cardener 3 80 24 26 50 -27 Molsosa, la 3 60 20 27 47 -10

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat i de dades d’afiliació del Departament d’Empresa i Ocupació i SEPE.



3.2 LLOCS DE TREBALL LOCALITZATS I RÈGIM D'AFILIACIÓ A l'Àmbit SOLCAR des de 2013 s'observa certa recuperació dels llocs de treball localitzats que se situa actualment en 6.255.

Es tracta, però, d'un volum força inferior al d’abans de l’inici de la crisi econòmica l’any 2008.

Entre 2006 i 2013, excepte anys puntuals el decreixement dels llocs de treball ha sigut constant, el que implica una forta destrucció d'ocupació en el territori.

En tot cas, en el moment actual s'observen dos anys de creixement consecutius, tractant-se d'una tendència que cal esperar per considerar-la consolidada, ja que en la darrera dècada han existit moments puntuals, com en 2010, de recuperació dels llocs de treball localitzats que no s’han consolidat.

A Solsona l'evolució és molt similar a la comentada pel conjunt de l'Àmbit SOLCAR, situant-se actualment els llocs de treball actuals en 3.349 i apuntant una taxa de creixement superior a la de Catalunya en conjunt.

A Cardona els llocs de treball localitzats són 1.322. Malgrat que les variacions són agudes en els mateixos períodes que en el conjunt de l'àmbit, el fet és que els volums actuals i els de principi de la crisi econòmica són molt similars (1.300 en 2015).

Gràfic 14Evolució dels llocs de treball localitzats. Àmbit SOLCAR. 2005-2015

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat i l’Observatori del Treball. Departament d’Empresa i Ocupació. Nota: Inclou Reg. General, R. G.- S.E. Agrari, R. E. Mar, R. G.- S.E. Llar, R. E. T. Autònoms i R. E. M. Carbó.



Gràfic 15Evolució dels llocs de treball localitzats. Solsona. 2005-2015

Gràfic 16Evolució dels llocs de treball localitzats. Cardona. 2005-2015

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat i l’Observatori del Treball. Departament d’Empresa i Ocupació. Nota: Inclou Reg. General, R. G.- S.E. Agrari, R. E. Mar, R. G.- S.E. Llar, R. E. T. Autònoms i R. E. M. Carbó.

Si es comparal'evolució dels llocs de treball amb la població potencialment activa s'observa com a l'Àmbit SOLCAR durant el període 2007-2011 s'observa un manteniment i fins i tot cert creixement de la població potencialment activa però una reducció dels llocs de treball localitzats. A partir del 2013 la tendència és la contrària, decreix la població potencialment activa i creixen els llocs de treball.Així, la distància entre població potencialment activa i ocupació tendeix a reduir-se després d'un període de creixement.

Gràfic 17Evolució dels llocs de treball localitzats i la població potencialment activa. Àmbit SOLCAR. 2005-2015

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat i l’Observatori del Treball. Departament d’Empresa i Ocupació.



De nou Solsona i Cardona tenen tendències diferents: d'una banda a Solsona la situació era millor que a Cardona en tant que en 2007 la distància entrepoblació potencialment activa i ocupació era menor, però ha tendit a créixer. En canvi, a Cardona, aquesta distància era major però ha tendit a decréixer.

Gràfic 18Evolució dels llocs de treball localitzats i la població potencialment activa. Solsona. 2005-2015

Gràfic 19Evolució dels llocs de treball localitzats i la població potencialment activa. Cardona. 2005-2015


La visió de conjunt del territori (taula 12) mostra més sintèticament com a Cardona de fet se n'han creat netament 22 llocs de treball mentre que a Solsona se n'han destruït 937, el que afegit a la destrucció observada a Lladurs, Clariana de Cardener, Navès o Olius no compensa en el territori SOLCAR els creixements per exemple d'Odèn o Pinós.



Taula 12Evolució dels llocs de treball localitzats per municipis. 2005 i 2015

Àmbit territorial 2005 2015 Variació absoluta

Taxa de variació

(%) Catalunya 3.236.752 3.034.039 -202.713 -6,3 Prov. Lleida 178.749 169.135 -9.614 -5,4 Solsonès 5.892 4.933 -959 -16,3 Àmbit SOLCAR 7.192 6.255 -937 -13,0

Lladurs 108 56 -52 -48,1 Clariana de Cardener 71 46 -25 -35,2

Navès 112 86 -26 -23,2 Solsona 4.127 3.349 -778 -18,9

Olius 480 390 -90 -18,8 Molsosa, la 35 29 -6 -17,1

Castellar de la Ribera 62 53 -9 -14,5 Llobera 62 55 -7 -11,3

Sant Llorenç de Morunys 298 283 -15 -5,0 Coma i la Pedra, la 115 112 -3 -2,6

Guixers 145 147 2 1,4 Cardona 1.300 1.322 22 1,7

Riner 72 74 2 2,8 Pinell de Solsonès 56 60 4 7,1

Pinós 96 105 9 9,4 Odèn 53 88 35 66,0

Font: Actíva Prospect a partir de dades del padró d’habitants, Idescat i de dades d’afiliació del Departament d’Empresa i Ocupació i SEPE. Nota: Inclou Reg. General, R. G.- S.E. Agrari, R. E. Mar, R. G.- S.E. Llar, R. E. T. Autònoms i R. E. M. Carbó. Taxa de variació: variació absoluta/total del període inicial

Globalment, a l'Àmbit SOLCAR la taxa de treballadors en Règim Especial del Treball Autònom (RETA) supera amb escreix la del conjunt de Catalunya (29,8% vs. 17,4%).

Aquesta taxa és igualment elevada a Solsona (23,5%) però més encara a Cardona (30%).

Tot i això, cal no oblidar que el treball assalariat (en Règim General) és el dominant ja que representa entre el 67% i 73% dels llocs de treball del territori.

Igualment, cal tenir present a Solsona un petit percentatge de llocs de treball d'altres règims, concretament: R. G.- S.E. Agrari i R. G.- S.E. Llar.

Gràfic 20 Règim d'afiliació dels llocs de treball localitzats. 2015

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat i l’Observatori del Treball. Departament d’Empresa i Ocupació. Taxa de variació (eix dret): percentatge de creixement o decreixement respecte l'any anterior



Tenint en compte el pes que representa el treball en Règim General, el creixement experimentat des de 2013 cal atribuir-lo principalment als llocs de treball assalariat (se situen 4.203), ja que els llocs de treball per compte propi, han experiment un lleuger creixement entre 2013 i 2014 però molt poc en 2015 (i se situen en 1.866).

Es poden observar algunes etapes des de 2005: fins 2007 els llocs de treball assalariats creixen i els autònoms creixen molt. En 2008 mentre que el treball per compte propi continua creixent el treball assalariat comença a decréixer i no s'atura fins el 2013, malgrat l'estabilitat de 2009-2010. El treball autònom decreix a partir de 2009 fins 2013.

El que succeeix és que els llocs treball assalariat han patit més canvis en els darrers anys observant fluctuacions més intenses.

Així, des de 2009 quan han variat ells llocs de treball assalariat aquest han oscil·lat entre 300 i 400 llocs mentre que els llocs de treball autònom oscil·len al voltant de 100.

D'aquesta manera, si bé els llocs de treball autònoms són molt rellevants al territori el creixement dels llocs de treball cal associar-lo especialment als llocs de treball assalariats.

Gràfic 21Evolució dels llocs de treball localitzats RGSS. Àmbit SOLCAR. 2005-2015

Gràfic 22Evolució dels llocs de treball localitzats RETA. Àmbit SOLCAR. 2005-2015

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat i l’Observatori del Treball. Departament d’Empresa i Ocupació. Taxa de variació (eix dret): percentatge de creixement o decreixement respecte l'any anterior



3.3 EVOLUCIÓ DE L'ATUR Paral·lelament cal analitzar l'evolució de l'atur i les seves tendències generals. Com es pot observar, a l'Àmbit SOLCAR al 2007 s'experimenta un fort creixement de l'atur registratmés agut encara que en el conjunt de Catalunya i que feu que el volumde persones aturades i registrades com a tals superés el miler.

A partir de 2010 les taxes de variació es redueixen i s'assemblen més a les del conjunt de Catalunya, però el volum de persones registrades a l'atur fins 2013 continua sent similar als dels nivells de assolits en 2009.

Des de 2014 s'observa però una reducció de l'atur, amb taxes de variació negatives que situen el nombre de persones aturades a l'Àmbit SOLCAR en el primer trimestre de 2016 en 813, 551 a Solsona i 262 a Cardona.

Gràfic 23Evolució de la taxa de variació interanual de l'atur. Àmbit SOLCAR. 2005-2015

Gràfic 24Evolució de l’atur registrat a l’àmbit SOLCAR. 2005-2015


A Solsona el ritme de creixement de l'atur vas ser força superior al del conjunt de Catalunya.

Cal tenir present que a Solsona des de finals de 2008 fins finals de 2009 es duplicava el nombre de persones a l'atur en la comparativa interanual (passant per exemple de 246 en el primer trimestre de 2008 a 562 en el primer trimestre de 2009), arribant al màxim de 807 persones a l'atur en el primer trimestre de 2010.

Des de 2014 s'observa una reducció de l'atur registrat, amb taxes negatives més optimistes que en el conjunt de Catalunya, que el situa en 551 persones aturadesa principis de 2016, lluny però de les prop de 200 que es registraren abans de 2008.

A Cardona, entre 2008 i 2009 les taxes de creixement de l'atur van ser més similars a la del conjunt de Catalunya. En canvi van ser superiors des de mitjans de 2009 fins mitjans de 2010 així com en 2012 i puntualment en 2013.



Des de 2008 el nombre de persones a l'atur es va duplicar (de 144 a principis de 2005 a 342 el màxim registrat en 2013).

A partir de 2014 l'atur decreix de manera més intensa que en el conjunt de Catalunya.

Gràfic 25Evolució de l’atur registrat a Solsona. 2005-2015

Gràfic 26Evolució de l’atur registrat a Cardona. 2005-2015



[Activitat Econòmica] Pàg. 32

4 ACTIVITAT ECONÒMICA CARACTERÍSTIQUES RELLEVANTS DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA

TEIXIT EMPRESARIAL

De mitjana, en 2015 es registraven a l'Àmbit SOLCAR 804 centres de cotització. Després de la forta davallada des de 2008, en la darrera etapa 2014-2015 s'observa una clara tendència de millora com en el cas de l’ocupació i l’atur.

Solsona i Cardona suposen el 73,8% del teixit empresarial de l'Àmbit SOLCAR.

Tots dos municipis presenten una clara tendència a créixer però Cardona més intensament que Solsona. Cal tenir present que els canvis a un municipi més petit lògicament són més notoris, encara que el seu impacte absolut sigui modest.

La grandària empresarial de l'Àmbit SOLCAR és força diferent a la del conjunt de Catalunya ja que no hi ha empreses de més 250 treballadors i el percentatge de les empreses de fins a 5 treballadors és el doble (30,9 vs. 15,4%).

Al seu torn, la meitat de les empreses tenen de 6 a 50 treballadors (49,7 vs. 31,8%). En canvi, el percentatge d'empreses de 51 a 205 treballadors és força similar al del conjunt de Catalunya (19,4 vs. 23,1%).

Aquestes característiques són pròpies també del municipi de Solsona, mentre que a Cardona la gran majoria de les empreses són de6 a 50 treballadors (72,1%)

En el període 2008-2015 s'ha produït una destrucció important del volum d'empreses (-9,2%).

Sectors molt importants en el territori han patit una contracció intensa del teixit empresarials: construcció (-44,9%), els serveis a la producció (-18,4%) i la indústria (-16%).

El comerç ha estat un sector en el que les empreses en conjunt s'han mantingut estables malgrat les fluctuacions en determinades etapes tendint a créixer moderadament (2,5%)

En canvi, hi ha sectors que han augmentat el nombre d’establiments: l'agricultura (27,3%), l'hostaleria (19%), els serveis a les llars, activitats entreteniment (15,1%) i les AAPP, Educació, Sanitat i Serveis socials (13,6%).

Solsona i Cardona presenten teixits empresarials força diferents, ja que si bé el pes del comerç és similar, a Cardona el percentatge de les empreses dedicades a la indústria és força més elevat (11,3 vs. 20,7%).

L'evolució en ambdós municipis també ha estat força diferent, ja que en conjunt a Solsona el teixit empresariales contrau (-17,6%) però a Cardona ha crescut moderadament (4,6%).



ESTRUCTURA PRODUCTIVA

La indústria és el sector que genera més llocs de treball (19,3%) seguit del comerç, les AAPP, Educació, Sanitat i Serveis Socials.

De nou, la resta de sectors generen aproximadament un 10% dels llocs de treball excepte els serveis a les llars, activitatsd’entreteniment (5%).

En l'Àmbit SOLCAR en el període 2008-2015 s'ha reduït de manera notable el nombre de llocs de treball localitzats (-18%).

Construcció (-52,1%) i indústria (-35,3%) i en menor grau agricultura (-16,8%) són els sectors on més llocs de treball s’han perdut. En canvi, l'hostaleria (20,5%) ha augmentat, com en menor grau ho ha fet l'AAPP, Educació, Sanitat i Serveis socials (9,4%) i serveis a les llars, activitats entreteniment (11,5%).

De nou Solsona i Cardona han evolucionat de manera molt diferent, ja que a Cardona el nombre de llocs de treball s'han reduït molt moderadament (-2,6%), mentre que a Solsona s'ha reduït en un -24,6%.

En el conjunt de l'Àmbit SOLCAR destaca la major especialització agrícola (9,5), de manera que l'agricultura té un major pes relatiu en la generació d'ocupació que en el conjunt de Catalunya.A molta distància hi ha certa especialització en la construcció (1,9) així com en la indústria (1,3) i en l'hostaleria (1,2).

L’economia de la comarca del Solsonès és diversa, tal i com indica el fet que és una de les comarques de Catalunya amb un Índex de diversificació productiva més alt (22,6) ocupant la posició 10.

En tots els sectors, excepte en l'Agricultura el Règim General és el dominant (66,8% en total) i entre 2008- i 2015 s'han reduït llocs de treball assalariats (70,7 vs. 66,8%) i per tant s'han substituït per autònoms principalment o per règim específics, especialment en agricultura, indústria i construcció, mentre que en hostaleria i serveis a la producció ha augmentat el règim assalariat.

A Cardona l'evolució ha estat diferent ja que el treball assalariat creix (65,6 vs. 68,3%) i en cap sector es redueix significativament.

Alguns trets rellevants dels diferents sectors són:

Tendeixen a créixer per sobre del que es fa a Catalunyal’agricultura, la indústria, la construcció i lesAAPP, Educació, Sanitat i Serveis socials, així com serveis a les llars, activitats entreteniment.

Cal destacar que la indústria i la construcció han perdut un gran volum de llocs de treball que no sembla recuperable amb les taxes de creixement actual.

L'hostaleria i el comerç així com els serveis a la producció presenten ritmes molt irregularssent el comerç on els volums de llocs de treball són més volàtils.

En els indicadors d'innovació i recerca la comarca del Solsonès viu una situació dual ja que si bé compta amb ocupació en I+D i té llocs de treball intensius en coneixement, no genera llocs de treball intensius en tecnologia ni patents i marques.



4.1 TEIXIT EMPRESARIAL En aquest apartat es para atenció a les característiques de les empreses, aproximades pels centres de cotització ubicats a l'Àmbit SOLCAR, fent referència a la seva evolució i les seves característiques de grandària i tipus d'activitat.

En primer lloc, cal dir que, de mitjana, en 2015 es registraven a l'Àmbit SOLCAR 804 centres de cotització. Després de la forta davallada des de 2008,en la darrera etapa 2014-2015 s'observa una clara tendència de millora com en el cas d'altres indicadors analitzats.

En comparació amb Catalunya en l'Àmbit, durant en 2009 i els anys següents la davallada va ser menys intensa. En canvi a partir de 2012 la situació va ser la contrària i es perdien proporcionalment més centres de cotització a l'Àmbit SOLCAR que en el conjunt de Catalunya.

El municipi de Solsona compta amb una mitjana de 420 centres de cotització en 2015, i Cardona amb 174, de manera que en conjunt suposen el 73,8% del teixit productiu de l'Àmbit SOLCAR.

Tots dos municipis presenten una clara tendència a créixer però Cardona més intensament que Solsona. Cal tenir present que els canvis a un municipi més petit lògicament són més notoris, encara que el seu impacte absolut sigui més modest.

Gràfic 27Evolució dels centres de cotització.Àmbit SOLCAR en comparació amb Catalunya i província. 2008-2015

Gràfic 28Evolució dels centres de cotització.Àmbit SOLCAR, Solsona i Cardona. 2008-2015




La grandària empresarial de l'Àmbit SOLCAR és força diferent a la del conjunt de Catalunya ja que no hi ha empreses de més 250 treballadors, i el percentatge de les més petites(fins a 5 treballadors) és el doble (30,9 vs. 15,4%). Al seu torn,la meitat de les empreses tenen de 6 a 50 treballadors (49,7 vs. 31,8%). En canvi, el percentatge d'empreses de 51 a 205 treballadors és força similar al del conjunt de Catalunya (19,4 vs. 23,1%).

Aquestes característiques són pròpies també del municipi de Solsona, mentre que a Cardona la gran majoria de les empreses són de 6 a 50 treballadors (72,1%).

En 2015, la major part del teixit empresarial es dedica al comerç (22,6% dels centres de cotització). La resta de sectors empresarials estan molt atomitzats i equilibrats. Així, aproximadament un 10-15% de les empreses es dedica a la indústria (14,2%), serveis a la producció (13,4%), (13,8%), construcció (13%) i AAPP, Educació, Sanitat i Serveis socials (10,4%), hostaleria.

En conjunt, en el període 2008-2015 s'ha produït un decreixement del volum d'empreses (-9,2%).

Sectors molt importants en el territori han patit un decreixement intens: construcció (-44,9%), els serveis a la producció (-18,4%) i la indústria (-16%).

El comerç ha estat un sector en el que les empreses en conjunt s'han mantingut estables malgrat les fluctuacions en determinades etapes tendint a créixer moderadament (2,5%)

En canvi, són sectors que han crescut l'agricultura (27,3%), l'hostaleria (19%), els serveis a les llars, activitats entreteniment (15,1%) i les AAPP, Educació, Sanitat i Serveis socials (13,6%).

Gràfic 29Distribució de l’afiliació al Règim General de la Seguretat Social per grandària del compte de cotització. 2015




Solsona i Cardona presenten teixits empresarials força diferents, ja que si bé el pes del comerç és similar, a Cardona el percentatge de les empreses dedicades a la indústria és força més elevat (11,3 vs. 20,7%). En canvi, hostaleria (12,8 vs. 6,4%) i serveis a la producció (15,1 vs. 10,8%) tenen un pes força inferior en el teixit productiu de Cardona.

Cal dir també que a Cardona hi ha major percentatge d'empreses d'agricultura (3,0 vs. 6,4%) i que en ambdós municipis només un 7 i 5% de les empreses es dediquen als serveis a les llars, activitats entreteniment.

L'evolució en ambdós municipis també ha estat força diferent, ja que en conjunt a Solsona el teixit productiu decreix (-17,6%) però a Cardona ha crescut moderadament (4,6%).

A Solsona i sobretot a Cardona l'hostaleria creix (16,1 i 83,7%) i a Cardona s'amplia el comerç (18%).

En canvi, a Solsona s'han destruït un 51,1% de les empreses de la construcció, i també una gran quantitat de les dedicades als serveis a la producció (-31,5%) i les indústries (-27%).

Per la seva banda, a Cardona es perden moltes menys empreses d'aquests sectors, fins i tot en creixen de serveis a la producció (15,1%), i on es perden més empreses són l'agricultura (-27,9%) i serveis a les llars, activitats entreteniment (-25%).

Cal dir a més que les activitats de AAPP, Educació, Sanitat i Serveis socials augmenten (22,9%) i molt moderadament els serveis a les llars, activitats entreteniment (13%).



Taula 13Centres de cotització segons sectors econòmics. Mitjana anual.2008- 2015

Àmbit territorial 2008 2015 2008 (%)

2015 (%)

Variació Absoluta

2008-2015

Taxa de variació

2008-2015 (%)

Catalunya Agricultura 2.009 2.402 0,8 1,0 393 19,5

Indústria 29.313 25.171 11,2 10,1 -4.142 -14,1 Construcció 34.884 21.828 13,3 8,8 -13.056 -37,4

Comerç 65.809 64.856 25,2 26,1 -953 -1,4 Hostaleria 26.010 28.611 9,9 11,5 2.601 10,0

Serveis a la producció 59.650 59.824 22,8 24,1 174 0,3 AAPP, Educació, Sanitat i

Serveis socials 19.058 20.528 7,3 8,3 1.470 7,7

Serveis a les llars, activitats entreteniment 24.685 25.148 9,4 10,1 463 1,9

Total 261.418 248.368 100,0 100,0 -13.051 -5,0 Àmbit SOLCAR

Agricultura 43 55 4,9 6,8 12 27,3 Indústria 136 114 15,3 14,2 -22 -16,0

Construcció 190 105 21,5 13,0 -86 -44,9 Comerç 178 182 20,0 22,6 5 2,5

Hostaleria 94 111 10,6 13,8 18 19,0 Serveis a la producció 132 108 14,9 13,4 -24 -18,4

AAPP, Educació, Sanitat i Serveis socials 74 84 8,3 10,4 10 13,6

Serveis a les llars, activitats entreteniment 40 46 4,5 5,7 6 15,1

Total 886 804 100,0 100,0 -82 -9,2 Solsona

Agricultura 14 13 2,7 3,0 -1 -8,9 Indústria 66 48 12,8 11,3 -18 -27,0

Construcció 118 58 22,9 13,6 -60 -51,1 Comerç 115 114 22,4 26,9 -1 -0,9

Hostaleria 47 54 9,1 12,8 8 16,1 Serveis a la producció 93 64 18,1 15,1 -29 -31,5

AAPP, Educació, Sanitat i Serveis socials 35 43 6,8 10,2 8 22,9

Serveis a les llars, activitats entreteniment 27 31 5,3 7,2 4 13,0

Total 514 424 100,0 100,0 -90 -17,6 Cardona

Agricultura 11 8 6,4 4,4 -3 -27,9 Indústria 35 33 20,7 18,6 -2 -5,7

Construcció 28 24 16,4 13,6 -4 -13,5 Comerç 43 51 25,4 28,7 8 18,0

Hostaleria 11 20 6,4 11,2 9 83,7 Serveis a la producció 18 21 10,8 11,9 3 15,1

AAPP, Educació, Sanitat i Serveis socials 15 14 8,7 7,9 -1 -5,1

Serveis a les llars, activitats entreteniment 9 7 5,3 3,8 -2 -25,0

Total 169 177 100,0 100,0 8 4,6 Font: Actíva Prospect, a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.



4.2 ESTRUCTURA PRODUCTIVA El nombre de centres de cotització (empreses) és diferent al nombre de llocs de treball que aquestes generen.

Així, la indústria és el sector que genera més llocs de treball (19,3%) i li segueix en el comerç, les AAPP, Educació, Sanitat i Serveis Socials.

De nou, la resta de sectors generen aproximadament un 10% dels llocs de treball excepte els serveis a les llars, activitats entreteniment (5%).



En conjunt, en l'Àmbit SOLCAR en el període 2008-2015 s'ha reduït de manera notable el nombre de llocs de treball localitzats (-18%).

Construcció (-52,1%) i indústria (-35,3%) i en menor grau agricultura (-16,8%) són els sectors que més treballadors han perdut. En canvi, hostaleria (20,5%) ha augmentat lleugerament, com en menor grau ho ha fet l'AAPP, Educació, Sanitat i Serveis socials (9,4%) i serveis a les llars, activitats entreteniment (11,5%).

Gràfic 30Llocs de treball localitzats i centres de cotització per sectors, àmbit SOLCAR. %. 2015




De nou Solsona i Cardona han evolucionat de manera molt diferent, ja que a Cardona el nombre de llocs de treball s'han reduït molt moderadament (-2,6%), mentre que a Solsona s'ha reduït en -24,6%.

Si es comparen ambdós municipis s'observa que coincideixen en la destrucció d'ocupació generada per la construcció (-58 i -43%) en el període 2008-2015 i el creixement dels llocs de treball en l'hostaleria (23,6 i 37,9%), però la resta de sectors tenen variacions d'intensitat i signe força diferent en els dos municipis.

Quant a l'especialització cal entendre-la com la importància relativa de cada sector en la generació d'ocupació en comparació amb el conjunt de Catalunya. Així, en el conjunt de l'Àmbit SOLCAR destaca la major especialització agrícola (9,5), de manera que l'agricultura té un major pes relatiu en la generació d'ocupació que en el conjunt de Catalunya. A molta distància hi ha certa especialització en la construcció (1,9) així com en la indústria (1,3) i en l'hostaleria (1,2). En canvi, en serveis a la producció (0,5) existeix una menor especialització en l'Àmbit SOLCAR que en el conjunt de Catalunya.



Taula 14Llocs de treballlocalitzats per sectors econòmics. 2008- 2015

Àmbit territorial 2008 2015 2008 (%)

2015 (%)

Variació Absoluta

2008-2015

Taxa de variació

2008-2015 (%)

Especialit- zació

Catalunya Agricultura 36.690 32.701 1,1 1,1 -3.990 -10,9 --

Indústria 584.077 447.317 17,8 15,2 -136.760 -23,4 -- Construcció 362.820 171.212 11,1 5,8 -191.608 -52,8 --

Comerç 604.877 559.439 18,4 19,1 -45.438 -7,5 -- Hostaleria 216.803 238.309 6,6 8,1 21.507 9,9 --

Serveis a la producció 781.747 758.261 23,8 25,8 -23.486 -3,0 -- AAPP, Educació, Sanitat i

Serveis socials 524.635 569.519 16,0 19,4 44.884 8,6 --

Serveis a les llars, activitats entreteniment 167.883 158.691 5,1 5,4 -9.193 -5,5 --

Total 3.279.531 2.935.448 100,0 100,0 -344.083 -10,5 -- Àmbit SOLCAR

Agricultura 771 641 10,5 10,6 -130 -16,8 9,5 Indústria 1.858 1.203 25,3 19,9 -655 -35,3 1,3

Construcció 1.396 669 19,0 11,1 -727 -52,1 1,9 Comerç 972 923 13,2 15,3 -50 -5,1 0,8

Hostaleria 492 593 6,7 9,8 101 20,5 1,2 Serveis a la producció 751 779 10,2 12,9 28 3,7 0,5

AAPP, Educació, Sanitat i Serveis socials 837 916 11,4 15,2 79 9,4 0,8

Serveis a les llars, activitats entreteniment 275 307 3,7 5,1 32 11,5 0,9

Total 7.353 6.030 100,0 100,0 -1.322 -18,0 -- Solsona

Agricultura 239 120 5,7 3,8 -119 -49,9 3,4 Indústria 1.019 504 24,2 15,9 -515 -50,5 1,0

Construcció 853 359 20,3 11,3 -495 -58,0 1,9 Comerç 668 618 15,9 19,5 -50 -7,5 1,0



Serveis a les llars, activitats entreteniment 151 177 3,6 5,6 26 17,3 1,0

Total 4.209 3.172 100,0 100,0 -1.037 -24,6 -- Cardona

Agricultura 113 114 8,6 8,9 1 0,9 8,0 Indústria 349 328 26,3 25,4 -21 -5,9 1,7

Construcció 216 123 16,3 9,6 -93 -43,0 1,6 Comerç 189 203 14,3 15,8 15 7,8 0,8



Serveis a les llars, activitats entreteniment 76 69 5,7 5,3 -8 -9,9 1,0

Total 1.323 1.289 100,0 100,0 -34 -2,6 -- Font: Actíva Prospect, a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.



L’economia de la comarca del Solsonès és diversa, tal i com indica el fet que és una de les comarques de Catalunya amb un Índex de diversificació productiva més alt (22,6) ocupant la posició 10.

Taula 15Índex de diversificació productiva del Solsonès. 2012

Solsonès Valor màxim Valor mínim Valor Rànq. Índex 100 Catalunya Valor Comarca Valor Comarca Índex de diversificació

productiva., 2012 22,6 10 81,0 25,8 26,3 Vallès Oriental 6,8 Segarra

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de RGSS & RETA.

En tots els sectors, excepte en l'Agricultura el Règim General és el dominant (66,8% en total), especialment en AAPP, Educació, Sanitat i Serveis socials (93,2%)i en la indústria (84,9%) i en menor grau en l'hostaleria (67,2%), els serveis a la producció (62,3%) i els serveis a les llars, activitats entreteniment (61,3%).

En general, en el període 2008-2015 s'han reduït llocs de treball assalariats (70,7 vs. 66,8%) i per tant s'han substituït per autònoms principalment o per règim específics, especialment en agricultura, indústria i construcció, mentre que en hostaleria i serveis a la producció aquest règim ha augmentat el règim assalariat.

Aquesta descripció s'ajusta a la situació de Solsona, però a Cardona l'evolució ha estat diferent ja que el treball assalariat creix (65,6 vs. 68,3%) i en cap sector es redueix significativament, augmentant fins i tot en agricultura i comerç, a més de hostaleria i serveis a la producció.



Taula 16Llocs de treball localitzats segons sectors econòmics i règim assalariat. 2008 - 2015

Àmbit territorial % RGSS 2008

% RGSS 2015

Evolució del pes de RGSS

Àmbit SOLCAR Agricultura 32,2 22,8 --

Indústria 90,2 84,9 -- Construcció 70,1 58,3 --

Comerç 60,9 59,7 = Hostaleria 61,2 67,2 +

Serveis a la producció 60,9 62,3 + AAPP, Educació, Sanitat i Serveis socials 93,9 93,2 =

Serveis a les llars, activitats entreteniment 59,2 61,3 = Total 70,7 66,8 --

Solsona Agricultura 68,0 36,4 --

Indústria 91,8 86,8 -- Construcció 70,3 60,4 --

Comerç 68,0 66,4 = Hostaleria 65,4 72,9 +


Serveis a les llars, activitats entreteniment 64,6 65,6 = Total 77,5 74,6 -

Cardona Agricultura 37,5 42,2 +

Indústria 83,2 84,3 = Construcció 65,9 65,1 =

Comerç 48,1 52,4 + Hostaleria 61,1 72,0 +


Serveis a les llars, activitats entreteniment 49,0 47,8 = Total 65,6 68,3 +

Font: Actíva Prospect, a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.



A continuació es faciliten els principals indicadors de llocs de treball per cada sector d'activitat de l'Àmbit SOLCAR, que mostren volums, i direccions i intensitats de canvis diferents. Tanmateix, es poden indicar alguns trets rellevants a tenir en compte:

El sectors que mostren una taxa de variació més positiva i tendeixen a créixerper sobre del que es fa a Catalunya en general en el darrer període són: l’agricultura, la indústria, la construcció i les AAPP, Educació, Sanitat i Serveis socials, així com serveis a les llars, activitats entreteniment.

Són sectors que provenen de dinàmiques molt en les que cal destacar que la indústria i la construcció han perdut un gran volum de llocs de treball que no sembla recuperable amb les taxes de creixement actual.

Serveis, l'hostaleria i el comerç així com els serveis a la producció presenten ritmes molt irregulars de creixement i decreixement interanual si bé serveis i hostaleria i serveis a la producció mantenen cert nivell estable de llocs de treball, mentre que en el comerç els volums de llocs de treball són més volàtils.



Gràfic 31Llocs de treball localitzats a l’Agricultura. Àmbit SOLCAR. 2008-2015

Gràfic 32Llocs de treball localitzats a la Indústria. Àmbit SOLCAR. 2008-2015

Gràfic 33Llocs de treball localitzats a la Construcció. Àmbit SOLCAR. 2008-2015

Gràfic 34Llocs de treball localitzats als Serveis. Àmbit SOLCAR. 2008-2015

Gràfic 35Llocs de treball localitzats al Comerç. Àmbit SOLCAR. 2008-2015

Gràfic 36Llocs de treball localitzats a l’Hostaleria. Àmbit SOLCAR. 2008-2015




Gràfic 37Llocs de treball localitzats als Serveis a la producció. Àmbit SOLCAR. 2008-2015

Gràfic 38Llocs de treball localitzats a AAPP, Educació, Sanitat i Serveis socials. Àmbit SOLCAR. 2008-2015

Gràfic 39Llocs de treball localitzats a Serveis a les llars, activitats entreteniment. Àmbit SOLCAR. 2008-2015


Finalment, en els indicadors d'innovació i recerca la comarca del Solsonès viu una situació dual ja que si bé compta amb ocupació en I+D i té llocs de treball intensius en coneixement, no genera llocs de treball intensius en tecnologia ni patents i marques.

Concretament, el Solsonès és la primera comarca en llocs de treball en recerca i desenvolupament per 10.000 habitants (96,1 punts en2012) i ocupa una bona posició quant a llocs de treball intensius en coneixement per 10.000 habitants (la 13 en2012).

En canvi, en altres indicadors clau d'innovació i recerca la situació de la comarca és més precària ja que només ocupa la posició 28 quant a llocs de treball en indústries de mitjana-alta tecnologia per 10.000 habitants (fet que cal relacionar amb que el fet que no hi hagi gran empresa) i en el període observat no hi ha hagut sol·licituds de dissenys industrials ni sol·licituds de patents i a més s'ocupa una de les darreres posicions quant a sol·licituds de marques via estatal en relació al PIB (posició 41).



Taula 17Indicadors d’innovació i recerca del Solsonès. 2012

Solsonès Valor màxim Valor mínim Valor Rànq. Índex 100 Catalunya Valor Comarca Valor Comarca Llocs de treball en recerca i

desenvolupament per 10.000 habitants, 2012.

96,1 1 100,0 23,4 96,1 Solsonès 0,5 Urgell

Llocs de treball intensius en coneixement per 10.000

habitants, 2012. 800,4 13 23,7 1.322,3 2295,8 Barcelonès 334,7 Terra Alta

Llocs de treball en indústries de mitjana-alta tecnologia

per 10.000 habitants, 2012. 63,7 28 11,6 206,6 512,7 Alt Camp 4,7 Cerdanya

Núm. sol·licituds de dissenys industrials via estatal en

relació al PIB (per mil milions €. / mitjana darrers 3

anys), 2009-11.

0,0 32 0,0 1,2 7,2 Garrotxa 0,0 Alt Camp

Núm. sol·licituds de patents presentades via estatal en

relació al PIB (per mil milions €. / mitjana darrers 3

anys), 2010-12.

0,0 35 0,0 3,0 8,2 Alt Urgell 0,0 Alta Ribagorça

Núm. sol·licituds de marques via estatal en relació al PIB (per mil milions €.), 2011.

1,9 41 0,0 13,4 93,8 Priorat 1,9 Solsonès

Font patents, marques i dissenys: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Oficina Estatal de Patents i Marques. Font resta dades: Elaboració pròpia a partir de les dades de RGSS & RETA.


[Formació Professional per a l'Ocupació] Pàg. 49

5 FORMACIÓ PROFESSIONAL PER A L'OCUPACIÓ

5.1 FORMACIÓ INICIAL. CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ I SUPERIOR L’oferta de formació professional reglada es centra ens els instituts i centres que imparteixen cicles formatius:3 a la comarca del Solsonès i 12 al Bages.

Taula 18Instituts i centres que imparteixen FP Comarca Titularitat Nom centre Municipi Solsonès Pública Institut Francesc Ribalta Solsona Escola agrària del Solsonès Olius Privada Arrels II Solsona Bages Pública Institut Lacetània Manresa Inst. Guillem Catà Manresa Escola agrària Manresa Institut Llobregat Sallent Institut Quercus St. Joan de V. Institut Castellet St. Vicenç C. Privada Joviat Manresa Campus Professional Manresa Christabel Manresa Anna Flores Manresa Diocesana Navàs Montserrat St. Vicenç C.

Font: Actíva Prospect a partir de dades de la web Catalunya Professional.(abril 16) iMapa de la programació de l'oferta educativa del Dep. d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

5.1.1 COMARCA DEL SOLSONÈS

L’oferta per famílies professionals, es concreta en 10 cicles formatius, 5 de grau mitjà i 5 de grau superior. D’aquests 10 cicles, 5 s’ofereixen des de l’àmbit privat i 5 des de l’àmbit públic.

Fins el curs 2015-2016 s’oferia el cicle de grau superior d’Educació Infantil, que s’ha deixat d’oferir, quedant només un cicle de grau mig de la família professional d’Animació sociocultural i a la comunitat, i en canvi s’ofereix el d’Animació sociocultural i turística. Igualment, a l’Escola Agrària s’ha incorporat el cicle superior de Paisatgisme i Medi Rural, enlloc del cicle de Gestió i organització d'empreses agropecuàries.

Les darreres dades disponibles d’alumnat són del curs 2014-15. Aquell curs, l’alumnat de cicles formatius que estudiava al Solsonès va ser de 213 alumnes pel grau mitjà i 129 pel grau superior.

En els tres darrers anys, l’evolució de la matrícula al Solsonès ha estat de manteniment pel que fa al grau mitjà (213 alumnes el curs 2013-14, 225 alumnes el curs 2013-14 i 213 alumnes el curs



2014-15). Pel que fa a grau superior, s’ha reduït dels 139 alumnes del curs 2012-13 als 129 del curs 2014-15.

L’oferta de cicles formatius al Solsonès és la següent:

Taula 19Oferta de cicles formatius per famílies professionals. Solsonès, 2016

Tipus Família / Nom curs Nom centre Municipi Activitats físiques i esportives CFP mitjà Conducció d'act. fisicoesportives en el medi natural Arrels II Solsona Administració i gestió CFP superior Administració i finances Arrels II Solsona Comerç i màrqueting CFP mitjà Activitats comercials Arrels II Solsona Instal·lació i manteniment CFP mitjà Manteniment electromecànicDUAL Arrels II Solsona Informàtica i comunicacions CFP mitjà Sistemes microinformàtics i xarxes Arrels II Solsona Sanitat CFP mitjà Cures auxiliars d'infermeria Institut Francesc Ribalta Solsona Agrària CFP superior Gestió forestal i del medi natural Escola agrària del Solsonès Olius CFP superior Paisatgisme i medi rural Escola agrària del Solsonès Olius Serveis socioculturals i a la comunitat CFP mitjà Atenció a persones en situació de dependència Institut Francesc Ribalta Solsona CFP superior Animació sociocultural i turística Institut Francesc Ribalta Solsona

Font: Actíva Prospect a partir de dades de la web Catalunya Professional. (abril 16) i Mapa de la programació de l'oferta educativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Nota: En la cerca, el resultat pot mostrar cursos d'altres famílies professionals, en aquest cas, el curs apareix associat a dues famílies professionals.

A destacar que un dels cicles, el CFP mitjà de Manteniment electromecànic s’imparteix en la modalitat de dual, i va ser proposat pel mateix sector empresarial.

En relació a la família d’Agrària, a les entrevistes s’indica que el grau mig es tendeix a fer a les Borges Blanques, no tant a Manresa (especialitzat en agroecològic).

Pel que fa a la demanda, segons es comenta a les entrevistes qualitatives, el que més demanen els alumnes del territori és informàtica (que presenta, de fet, una amplíssima oferta entre el Solsonès i el Bages). Es comenta que el fet d’haver passat alguns cicles que eren d’un any (com Activitats comercials) a dos anys, n’ha fet disminuir la demanda. Per contra, el cicle d’Activitats fisicoesportives en el medi natural atreu molta gent de fora (fins i tot del Baix Llobregat).

Segons apunten les entrevistes, la inserció en els cicles de grau mig que es fan al territori és elevada. No obstant, també es fa l’observació que les empreses, si poden, prefereixen optar pels de grau superior per una qüestió de maduresa.

A més a més dels Cicles de grau mitjà i superior, s’ofereix un Programa de Formació i Inserció (PFI) al Solsonès:

Auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic a l’Institut Francesc Ribalta de Solsona.



5.1.2 COMARCA DEL BAGES

L’oferta per famílies professionals, es concreta en 80 cicles formatius, 38 de grau mitjà i 42 de grau superior, més de la meitat dels quals en centres privats (45).

L’alumnat de cicles formatius que estudiava al Bages el curs 2014-15va ser de 1.904 alumnes pel grau mitjà i 1.190 pel grau superior.

En els tres darrers anys, l’evolució de la matrícula al Bages ha estat d’increment, passant del 1.652 alumnes el curs 2012-13 als 1.904 el curs 2014-15 en grau mitjà i de 967 alumnes el curs 2012-13 als 1.190 el curs 2014-15 en grau superior.

Existeixen 4 ofertes de formació professional dual en 3 centres: 2 de cicles de grau mig i 2 de grau superior. (estan detallats a la següent taula).

L’oferta actual de cicles formatius al Bages és:

Taula 20.Oferta de cicles formatius per famílies professionals. Bages, 2016

Tipus Família / Nom curs Nom centre Municipi Activitats físiques i esportives CFP superior Animació d'activitats físiques i esportives Joviat Manresa CFP mitjà Conducció d'act. fisicoesportives en el medi natural Joviat Manresa CFP superior Animació d'activitats físiques i esportives Institut Quercus St. Joan de V. Administració i gestió CFP mitjà Gestió administrativa Institut Lacetània Manresa CFP mitjà Gestió administrativa Joviat Manresa CFP superior Assistència a la direcció Joviat Manresa CFP superior Administració i finances Joviat Manresa CFP superior Administració i finances Institut Lacetània Manresa CFP mitjà Gestió administrativa Diocesana Navàs CFP superior Administració i finances Diocesana Navàs CFP mitjà Gestió administrativa Montserrat St. Vicenç C. CFP superior Assistència a la direcció Montserrat St. Vicenç C. CFP superior Administració i finances Montserrat St. Vicenç C. Agrària CFP mitjà Producció agroecològica Escola agrària Manresa Comerç i màrqueting CFP mitjà Activitats comercials Inst. Guillem Catà Manresa CFP mitjà Activitats comercials Joviat Manresa CFP superior Gestió de vendes i espais comercials Joviat Manresa CFP superior Gestió de vendes i espais comercials Inst.- Guillem Catà Manresa CFP superior Gestió de vendes i espais comercials Diocesana Navàs CFP superior Transport i logísticaDUAL Institut Llobregat Sallent CFP mitjà Activitats comercials Institut Llobregat Sallent CFP mitjà Activitats comercials Montserrat St. Vicenç C. CFP superior Màrqueting i publicitat Montserrat St. Vicenç C.



CFP superior Comerç internacional Montserrat St. Vicenç C. Edificació i obra civil CFP superior Projectes d'edificació Institut Lacetània Manresa CFP mitjà Construcció Institut Castellet St. Vicenç C. Electricitat i electrònica CFP mitjà Instal·lacions de telecomunicacions Institut Lacetània Manresa CFP mitjà Instal·lacions elèctriques i automàtiques Institut Lacetània Manresa CFP superior Automatització i robòtica industrial Institut Lacetània Manresa CFP superior Automatització i robòtica industrial Diocesana Navàs CFP superior Sistemes electrotècnics i automatitzats Diocesana Navàs Energia i aigua CFP superior Eficiència energètica i energia solar tèrmica.DUAL Institut Quercus St. Joan de V. Fabricació mecànica CFP mitjà MecanitzacióDUAL Institut Lacetània Manresa CFP superior Programació de la producció en fabricació mecànica Institut Lacetània Manresa CFP superior Disseny en fabricació mecànica Institut Lacetània Manresa Fusta, moble i suro CFP mitjà Fusteria i moble Inst. Guillem Catà Manresa Hoteleria i turisme CFP superior Direcció de serveis en restauració Joviat Manresa CFP superior Direcció de cuina Joviat Manresa CFP mitjà Serveis en restauració Joviat Manresa CFP mitjà Cuina i gastronomia Joviat Manresa Imatge personal CFP mitjà Estètica i bellesa Inst. Guillem Catà Manresa CFP mitjà Estètica i bellesa Christabel Manresa CFP mitjà Estètica i bellesa Anna Flores Manresa CFP mitjà Perruqueria i cosmètica capil·lar Inst. Guillem Catà Manresa Indústries alimentàries CFP mitjà Forneria, pastisseria i confiteria Joviat Manresa Informàtica i comunicacions CFP superior Desenvolupament d'aplicacions web Joviat Manresa CFP mitjà Sistemes microinformàtics i xarxes Joviat Manresa CFP mitjà Sistemes microinformàtics i xarxes Institut Lacetània Manresa CFP superior Administració de sistemes informàtics en xarxa Institut Lacetània Manresa CFP superior Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma Joviat Manresa CFP superior Desenvolupament d'aplicacions web Diocesana Navàs CFP superior Desenvolupament d'aplicacions web Institut Lacetània Manresa CFP superior Administració de sistemes informàtics en xarxa Diocesana Navàs CFP mitjà Sistemes microinformàtics i xarxes Diocesana Navàs CFP mitjà Sistemes microinformàtics i xarxes Institut Castellet St. Vicenç C. Instal·lació i manteniment CFP mitjà Manteniment electromecànic Institut Lacetània Manresa CFP mitjà Manteniment electromecànic Diocesana Navàs CFP mitjà Instal·lacions frigorífiques i de climatització Institut Quercus St. Joan de V.



CFP superior Mecatrònica industrial Institut Lacetània Manresa Sanitat CFP superior Dietètica Joviat Manresa CFP mitjà Emergències sanitàries Joviat Manresa CFP superior Higiene bucodental Joviat Manresa CFP mitjà Cures auxiliars d'infermeria Inst. Guillem Catà Manresa CFP mitjà Cures auxiliars d'infermeria Joviat Manresa CFP mitjà Farmàcia i parafarmàcia Joviat Manresa CFP superior Imatge per al diagnòstic i medicina nuclear Joviat Manresa CFP superior Pròtesis dentals Campus Professional Manresa CFP superior Laboratori clínic i biomèdic Inst. Guillem Catà Manresa CFP superior Laboratori clínic i biomèdic Joviat Manresa Seguretat i medi ambient CFP superior Prevenció de riscos professionals Institut Quercus St. Joan de V. Serveis socioculturals i a la comunitat CFP mitjà Atenció a persones en situació de dependència Inst. Guillem Catà Manresa CFP superior Educació infantil Inst. Guillem Catà Manresa CFP mitjà Atenció a persones en situació de dependència Diocesana Navàs CFP superior Educació infantil Diocesana Navàs CFP superior Integració social Diocesana Navàs CFP mitjà Atenció a persones en situació de dependència Montserrat St. Vicenç C. CFP superior Educació infantil Montserrat St. Vicenç C. CFP superior Animació sociocultural i turística Inst. Guillem Catà Manresa Transport i manteniment de vehicles CFP mitjà Electromecànica de vehicles automòbils Institut Lacetània Manresa CFP mitjà Electromecànica de maquinària pesada DUAL Institut Llobregat Sallent

Font: Actíva Prospect a partir de dades de la web Catalunya Professional.(abril 16) iMapa de la programació de l'oferta educativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Nota: En la cerca, el resultat pot mostrar cursos d'altres famílies professionals, en aquest cas, el curs apareix associat a dues famílies professionals.

Cal considerar també el municipi l’Oliana de l’Alt Urgell, amb oferta en la Família professional de Comerç i màrqueting, amb un CFPS de Comerç Internacional a l’Institut Aubenç, amb alumnat procedent del Solsonès.

A més a més dels Cicles de grau mitjà i superior, cal tenir en compte els Programes de Formació i Inserció (PFI) al Bages:

Auxiliar de treballs de fusteria i instal·lació de mobles a l’Institut Guillem Catà de Manresa Serralleria a l’Institut Quercus de St. Joan de Vilatorrada. Auxiliar de vivers i jardins a l’Institut Castellet de Sant Vicenç de Castellet. Auxiliar de muntatges d'instal·lacions elèctriques, d'aigua i gas a l’Ins. Lacetània de

Manresa

Igualment esmentar l’oferta d’Ensenyaments de règim especial d'Esports: Futbol, Futbol Sala i Bàsquet a l'Institut Quercus de St. Joan de Vilatorrada.



En síntesi, la formació professional inicial disponible al Solsonès se centra en els àmbits d’Administració, Informàtica i Comerç; també hi ha oferta en Serveis sanitaris i socioculturals i alguns cicles relacionats amb el Medi natural i la gestió forestal. Per contra, en relació amb el pes que té el sector, hi ha poca oferta en temes tècnics i industrials relacionats amb el manteniment, les instal·lacions, l’electricitat i electrònica, la mecànica, etc., amb l’excepció del cicle mitjà de manteniment electromecànic. No obstant, si s’analitza des de l’òptica de la demanda, a la segona edició aquest cicle ha perdut demanda.

Pel que fa al Bages, l’oferta formativa és molt més extensa, quantitativament i també en especialitats. Hi ha força diversitat temàtica, i tot i que predominen els cicles d’Administració, Comerç, Informàtica, Sanitat i Serveis a les persones, també hi ha oferta vinculada a la Indústria química, l’alimentària i l’hoteleria, i en fabricació mecànica, electricitat i electrònica, energia, robòtica, automatització, edificació, fusta, instal·lacions i manteniment.

No obstant, no hi ha oferta de formació professional a Cardona. N’hi havia hagut, vinculada als oficis de la mina, i després el curs 1999-2000 es va dur a terme un cicle de grau superior en turisme, però va durar un any. Des del centres educatius, es comenta que hi ha una tendència molt majoritària a decantar-se pel Batxillerat encara que no sempre sigui l’opció realment més adequada.

5.1.3 MOBILITAT PER RAONS D’ESTUDI

Pel que fa als cicles de grau mig la mobilitat dels estudiants es la següent:

- A Cardona hi ha 27 estudiants, dels quals 14 estudien a Solsona, 12 a Manresa i 1 en altres municipis.

- A Solsona hi ha 160 estudiants, dels quals 138 estudien a Solsona, 16 a Manresa i 6 en altres municipis. Així mateix, es reben 73 estudiants de fora que provenen dels municipis de Cardona, Oliana, St. Llorenç dels Morunys, Navès, Olius i altres.

- Al Solsonès, en el seu conjunt, hi ha 193 estudiants, dels quals 161 estudien a la comarca, 18 al Bages, 5 a Les Garrigues i 9 d’altres comarques. Així mateix, es reben 50 estudiants de fora que provenen de l’Alt Urgell, el Bages, La Segarra i altres comarques.

Pel que fa als cicles de grau Superior la mobilitat dels estudiants es la següent:

- ACardona hi ha 24 estudiants, dels quals 4 estudien a Solsona, 6 a Barcelona i 14 en altres municipis.

- A Solsona hi ha 86 estudiants, dels quals 25 estudien a Solsona, 14 a Manresa, 13 a Barcelona, 10 a Lleida, 8 a Olius, 7 a St. Joan de Vilatorrada, 4 a Oliana i 5 en altres municipis. Així mateix, es reben 16 estudiants de fora, 4 que provenen de Cardona i 12 d’altres municipis.

- Al Solsonès, en el seu conjunt, hi ha 108 estudiants, dels quals 42 estudien a la comarca, 29 al Bages, 18 al Barcelonès, 10 al Segrià, 4 a l’Alt Urgell i 5 d’altres comarques.



Així mateix, es reben 85 estudiants de fora, 21 que provenen del Bages, 10 de l’Anoia, 9 del Berguedà, 9 de l’Alt Urgell i 36 d’altres comarques.

Comentar, respecte a l’alumnat de Batxillerats, que l’oferta del territori genera una menor mobilitat.

- En el cas de Cardona pràcticament tots es queden al municipi. Hi ha 51 estudiants: 49 del propi municipi i 2 que es reben de fora. Només n’hi ha 4 de Cardona que vagin a estudiar en altres municipis.

- A Solsona hi ha 156 estudiants: 99 del propi municipi i 57 que es reben de fora. Només n’hi ha 1 que vagi a estudiar en altres municipis.

- Al Solsonès, en el seu conjunt, se’n reben 22, majoritàriament de l’Alt Urgell i se’n van fora 5, gairebé tots al Bages.

5.2 LA FORMACIÓ OCUPACIONAL És la formació professional per a l'ocupació per a treballadors/es desocupats/des i que permeten l'obtenció de certificats de professionalitat.

L’oferta actual de Formació Ocupacional el 2016 és:

Taula 21Oferta de Formació Ocupacional. Solsonès i Bages, 2016

Família / Nom curs Durada (h) Nom Centre Municipi

Activitats físiques i esportives Guia per itineraris de baixa i mitjana muntanya 490 Fundació Joviat Manresa Administració i gestió Anglès: gestió comercial 220 Fundació Emi Manresa Agrària Operari/ària de vivers i jardins 520 Fundació Ampans* Manresa Comerç i màrqueting Organització i gestió de magatzems 310 Fundació Joviat Manresa Organització del transport i la distribució 340 Fundació Joviat Manresa Gestió i control de l'aprovisionament 370 Fundació Joviat Manresa Gestió i control de l'aprovisionament 370 Fundació Joviat Manresa Gestió comercial de vendes 530 Fundació Joviat Manresa Organització del transport i la distribució 340 Fundació Joviat Manresa Gestió comercial de vendes 530 Fundació Joviat Manresa Organització i gestió de magatzems 310 Fundació Joviat Manresa Compravenda i màrqueting internacional Arrels II Solsona Electricitat i electrònica

Sistemes electroneumàtics Arrels II Solsona Energia i aigua Muntatge i mantenim. d’instal·lacions solars tèrmiques 420 Escola Diocesana Navàs Fabricació mecànica Disseny de productes de fabricació mecànica 600 Fundació Lacetània Manresa Mecanització per arrencament de ferritja 540 Fundació Lacetània Manresa Mecanització per arrencament de ferritja 540 Escola Diocesana Navàs Hoteleria i turisme



Cuina 730 Fundació Joviat Manresa Venda de serveis i productes turístics 550 Fundació Joviat Manresa Serveis de restaurant 500 Fundació Joviat Manresa Promoció turística local i informació al visitant 570 Fundació Joviat Manresa Informàtica i comunicacions

Confecció i publicació de pàgines web 480 Centre Tecnològic i Forestal Solsona

Serveis socioculturals i a la comunitat Atenció sociosanit. a pers. dependents en instit. socials 370 Fundació Joviat Manresa Atenció sociosanitària a persones al domicili 480 Fundació Joviat Manresa Anglès (A2) 170 Escola Diocesana Navàs Transport i manteniment de vehicles Conductor/a de vehicles classe D 380 Autoescola Font Manresa Transport de mercaderies per carretera (CAP) 330 Autoescola Font Manresa Conductor/a de vehicles classes C1-C 380 Autoescola Font Manresa Conductor/a de vehicles classes C1-C 380 Autoescola Font Manresa Transport de viatgers per carretera (CAP) 290 Autoescola Font Manresa Transport de mercaderies per carretera (CAP) 330 Autoescola Font Manresa Transport de mercaderies per carretera (CAP) 330 Autoescola Font Manresa Conductor/a de camions amb remolc classe E 370 Autoescola Font Manresa Conductor/a de camions amb remolc classe E 370 Autoescola Font Manresa Conductor/a de camions amb remolc classe E 370 Autoescola Font Manresa

Font: Actíva Prospect a partir de dades de la web Catalunya Professional (abril 16) * La Fundació AMPANS ofereix formació per a persones discapacitades.

En síntesi, l’oferta de formació ocupacional que hi ha al territori és la que ofereix el centre Arrels II amb l’Agència. No obstant, a nivell de demanda, si bé el de ‘Compra-venda i màrqueting internacional’ funciona molt bé, el de ‘Sistemes electroneumàtics’ costa molt d’omplir. De fet, en el moment de finalització del present treball no s’està impartint.

La resta es concentra tota a Manresa i a Navàs i es centra en oficis vinculats al Comerç i al Transport; també hi ha oferta vinculada al Turisme, l’Hoteleria i l’Atenció sociosanitària. Respecte a oficis de caire més industrial hi ha oferta en mecànica i en instal·lacions solars tèrmiques. Finalment hi ha formació transversal en idioma anglès i en informàtica. Destacar una oferta per operaris/àries de vivers i jardins adreçat a persones amb discapacitat.

5.3 LA FORMACIÓ CONTÍNUA És la formació professional per a l'ocupació per a treballadors/es ocupats/des.

Acostumen a ser cursos especialitzats de caràcter sectorial o transversal i de curta durada.

Hi ha programes formatius que també permeten l'obtenció de Certificats de professionalitat.

Al Solsonès cal destacar l’oferta de formació continua que ofereix l’Escola Agrària del Solsonès. L’any 2016 van oferir 14 accions formatives, un total de 397 h de formació i 9 jornades de transferència tecnològica pel sector agrari (agrícola, ramader i forestal).



Taula 22.1. Oferta de Formació Contínua. Escola Agrària del Solsonès, 2016 Nom curs Durada (h) Nom centre Municipi Cursos tecnològics

Nivell bàsic. Manipulador i aplicador productes fitosanitaris 25 EA Solsonès Olius

Manipulador i aplicador productes biocídes d'ús ramader 25 EA Solsonès Olius

Maneig de vacum extensiu 30 EA Solsonès Olius

Bàsic de producció de producció agrària ecològica. Produccions hortícoles 60 EA Solsonès Olius

Bàsic de seguretat i PRL a l'explotació agrària 30 EA Solsonès Olius

Trepa d'arbres i introducció a la poda en alçada 56 EA Solsonès Olius

Mantenimen d'instal·lacions agrícoles 12 EA Solsonès Olius

Manteniment i reparació de maquinària agroforestal 20 EA Solsonès Olius Benestar animal en avicultura 20 EA Solsonès Olius Activitats complementàries

Gastronomia rural adaptada a les noves tendències alimentàries (al·lèrgies i intoleràncies) 28 EA Solsonès Olius

Processament i elaboració de carns d'oví del Solsonès: xai i ovella baciva 24 EA Solsonès Olius

Elaboració de formatges 24 EA Solsonès Olius

Intercanvi d'experiències empresarials agràries innovadores 24 EA Solsonès Olius

Informàtica Gestiona la teva web amb Wordpress 16 EA Solsonès Olius Activitats de transferència tecnològica L'herència en el dret civil català 3 EA Solsonès Olius

Introducció del silvopastoralisme a l'explotació ramadera en finques agroforestals 4 EA Solsonès Olius

Visita a la jornada inercomarcal de cultius herbacis 4 EA Solsonès Olius

Responsabilitats dels titulars de les diferents explotacions ramaderes 20 EA Solsonès Olius

Responsabilitats dels titulars de les diferents explotacions agrícoles 4 EA Solsonès Olius

Font: Actíva Prospect a partir de dades de l'EA del Solsonès (abril 16)



A part, al territori de l’àmbit SOLCAR hi ha diferents agents que van programant activitats formatives de curta durada, de 2-3 hores normalment, com són el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, les organitzacions empresarials (els gremis d’hostaleria i de comerç, principalment), el Consell Comarcal o la mateixa Agència, en el marc del programa Treball als barris. Són formacions en temàtiques molt diverses i que van fluctuant en el temps, que fan que, en alguns casos, les empreses tinguin una percepció de dispersió.

L’oferta actual de Formació Contínua, fora del territori Solcar, és:

En síntesi, l’oferta contínua, fora del territori SOLCAR, es centra en la Gestió empresarial, el Comerç i màrqueting i cursos de suport personal i professional (coaching, intel·ligència emocional,...). Hi ha també oferta més transversal com la prevenció de riscos laborals i la llengua anglesa i una oferta especialitzada en l’àmbit de l’Electrònica (autòmats programables).

Finalment, tot i que no es recull a les estadístiques disponibles, hi ha la formació duta a terme per part de les empreses, que és bastant segons es desprèn de les entrevistes.

Taula 22Oferta de Formació Contínua. Bages, 2016

Nom curs Durada (h) Nom centre Municipi

Administració i gestió Tècniques de coaching 30 PIME Coneixement Manresa Comptabilitat informatitzada 40 Fundació Paco Puerto Manresa Manresa MOS: Microsoft Office Word II 30 Fundació Paco Puerto Manresa Manresa MOS: Microsoft Office Excel II 30 Fundació Paco Puerto Manresa Manresa Gestió empresarial per a treb. autònoms 30 PIME Coneixement Manresa Gestió de PIMES SGE900 20 PIME Coneixement Manresa Intel·ligència emocional 30 PIME Coneixement Manresa Comerç i màrqueting Comerç electrònic i botiga virtual 30 Fundació Paco Puerto Manresa Manresa Xarxes socials 30 PIME Coneixement Manresa Electricitat i electrònica Autòmats programables 45 Centre de formació practica-F. Lacetània Manresa Hoteleria i turisme Cocteleria 20 Fundació priv. pel desenvolupament social Avinyó Cuina 40 Fundació priv. pel desenvolupament social Avinyó Seguretat i medi ambient Delegat de prevenció 30 CCOO Manresa Manresa Prevenció de riscos laborals 30 Fundació Paco Puerto Manresa Manresa Prevenció de riscos laborals 30 CCOO Manresa Manresa Controlador d'accessos 60 Gimnàs Sport Centre Santpedor Serveis socioculturals i a la comunitat Anglès A.2.A 75 CCOO Manresa Manresa

Font: Actíva Prospect a partir de dades de la web Catalunya Professional (abril 16)



5.4 FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES I FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA Els centres i els tipus de formació per a persones adulta a les dues comarques es recull en la següent taula.

Pel que fa a l’alumnat universitari, entre la comarca del Solsonès i Cardona, hi ha un total de 402 alumnes que estan estudiant. (dades de 2013) i aquesta xifra es manté en els 3 darrers anys.

Dels estudiants universitaris, n’hi ha 25 que cursen els seus estudis en l’àmbit de les comarques centrals i 197 a la resta de Catalunya, la qual cosa indica una tendència majoritària a anar a les universitats de Barcelona.

Taula 23Centres de formació d’adults, tipus de curs i alumnat. Solsonès i Bages. Curs 2014-2015 Formació de Persones Adultes Solsonès Bages Centres 1 3 Alumnat 374 1.568 Ensenyaments inicials Ll. Catalana 68 304 Ll. Castellana -- 107 Ll. Est.Anglès 92 255 Ll. Est. Francès -- -- Formació Bàsica Cicle de formació instrumental 52 326 Cicle grad. secundària 23 239 Curs específic d’accés als CFGM -- 13 Preparació per a les proves Accés CF grau mitjà 20 14 Accés CF grau superior 34 122 Accés a la Universitat -- 59 Societat de la Informació Competència digital 85 129

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya. Estadísticade l’ensenyament. Curs 14-15


[Les perspectives de l'alumnat] Pàg. 60

6 LES PERSPECTIVES DE L'ALUMNAT

6.1 METODOLOGIA En aquest apartat es presenten les dades resultants de l’enquesta autoadministrada online a l'alumnat que en el darrer curs d'algun cicle formatiu dels centres de Solsona i Cardona en el curs 2015-2016.

Després de diversos enviaments entre el 19 de maig i l'1 de juliol de 2016, s'han aconseguit una mostra de 83 enquestes.

Encara que la major part dels enquestats estan matriculats a centres de Solsona (54,2%) i la majoria són estudiants de 4t curs d'ESO (88%).No ha sigut possible la participació d'estudiants de l'Escola Agrària.

Cal fer una lectura qualitativa dels resultats, motiu pel qual es faciliten la majoria de dades en valors absoluts, a més dels percentatges.

La major part dels joves participants en l'estudi són dones (57,8%) i tenen una mitjana d'edat de 16,6 anys, sent aquesta una edat molt representativa dels enquestats ja que el 79,7% tenen 16 anys.

Taula 24Enquestats segons nivell formatiu i municipi. Solsona i Cardona.

Mostra final Alumnat % Municipi

Cardona 38 45,8 Solsona 45 54,2

Nivell formatiu 4t d'ESO 73 88,0

2n de Batxillerat 2 2,4 2n de CFGM 3 4,8 2n de CFGS 5 4,8

Total 83 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir de l'enquesta autoadministrada online a estudiants de Solsona i Cardona de darrer curs de cicle. Curs 2015-2016

Taula 25Enquestats segons sexe i edat. Solsona i Cardona

Mostra final Alumnat % Sexe

Cardona 48 57,8 Solsona 35 42,2

Total 83 100,0 Edat*

Mitjana d'edat 16,57 Edat mínima 15 Edat màxima 25

Font: Elaboració pròpia a partir de l'enquesta autoadministrada online a estudiants de Solsona i Cardona de darrer curs de cicle. Curs 2015-2016 * Mostra 79 casos, ja que 4 casos el registre era incorrecte



6.2 PERSPECTIVES DE L'ALUMNAT DE 4T D'ESO De cara al curs següent, la gran majoria dels estudiants de 4t d'ESO declara que desitja continuar estudis de Batxillerat (83,6%), sent un reduït 16,4% els que optarien per cicles.

Entre els 12 estudiants que declaren voler estudiar cicles formatius,:

4 optarien per l'Escola Arrels II a cicles relacionats amb la informàtica i altres 4 a l'IES Francesc Ribalta a cicles relacionats amb la infermeria.

La resta mencionen diversos centres de Manresa com Lacetània o Joviat (3) o altres (AnnaFlores, estètica) o l'Escola Agrària (1 cas).

Un cop superat el batxilleratla gran majoria del'alumnatpreveu continuar estudiant (87,7%) a la universitat principalment (68,5%), de manera que només el 19,2% té perspectiva de passar a un CFGS.

Entrar al mercat de treball un cop superat el batxillerat és una opció que molt pocs preveuen (2,7%), si bé el 9,6% no sap especificar què farà més enllà dels propers cursos, ja que no ho sap o no pot contestar.

Quant a l'especialitat formativa existeix força atomització de tries i encara és aviat per aquesta decisió, com indica el nivell d'indecisió: el 30,1% no contesta la pregunta i el 13,7% no ho sap.

Entre la resta de respostes, el més freqüent és que els estudiants enquestats es decantin per les enginyeries o disciplines afins (tecnologia, arquitectura. 13,7%), o bé ciències socials diverses (8,2%). Cal tenir present també que el 6,8% declara voler estudiar Ciències de la Salut i específicament un 5,5% Medicina.

Taula 26Estudiants de 4t d'ESO. Expectatives curs 2016-2017. Solsona i Cardona

Alumnat % Batxillerat 61 83,6

Cicle formatiu 12 16,4 Total 73 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de l'enquesta autoadministrada online a estudiants de Solsona i Cardona de darrer curs de cicle. Curs 2015-2016

Taula 27Estudiants de 4t d'ESO. Expectativesposteriors. Solsona i Cardona

Alumnat % Estudiar 64 87,7

Anar a la universitat 50 68,5 Fer un cicle formatiu

de grau superior 14 19,2

Treballar 2 2,7 Ns 6 8,2 Nc 1 1,4




Quant a la destinació territorial un 56,2% no ho declara, però la resta tenen clar que el seu destí és la província de Barcelona (38,4%),ja sigui Barcelona ciutat o el Vallès on s'ubiquen els centres de la UAB (30,1%). Només el 4,1% ha mencionat específicament Manresa o Terrassa.

Taula 28Estudiants de 4t d'ESO. Detall de l'especialització acadèmica. Solsona i Cardona

Alumnat % Enginyeria, tecnologia, arquitectura 10 13,7

Altres lletres o ciències socials (dret, història, geografia, periodisme...) 6 8,2 Ciències de la Salut (Psicologia, Fisioteràpia, Infermeria...) 5 6,8

Medicina (o biomedicina) 4 5,5 Arts (Cinema, teatre, arts, escenografia, belles arts...) 4 5,5

Ciències (matemàtiques, biologia, biociència...) 3 4,1 Magisteri o educació infantil 3 4,1

Esports (INEF, esports) 2 2,7 ADE o Economia 2 2,7

Altres (Disseny gràfic, desenvolupament i creació de videojocs) 2 2,7 NS 10 13,7 NC 22 30,1


Taula 29Estudiants de 4t d'ESO. Destinació territorial. Solsona i Cardona

Alumnat % Barcelona total 28 38,4

Barcelona o Vallés (UB/UAB) 22 30,1 Manresa 3 4,1 Terrassa 3 4,1

Lleida 1 1,4 NS 3 4,1 NC 41 56,2




6.3 PERSPECTIVES DE L'ALUMNAT D'ALTRES NIVELLS Com s'ha descrit al primer apartat, en l'enquesta són pocs els participants que estudien altres nivells formatius de manera que s'ha optat per fer una redacció de les respostes d'aquests casos.

Per la seva banda es compta amb l'opinió de 8 estudiants que estan cursant cicles formatius, 3 de grau mig i 5 de grau superior, però només 2 han donat detall dels seus plans futurs. 1 estudiant de grau mig que espera estudiar infermeria a Barcelona, i un altre magisteri infantil a Barcelona.

6.4 DESIG DE RETORN I RÈGIM D'ACTIVITAT Davant del futur i la possibilitat de retornar al territori existeix força indecisió entre els estudiants (30,1% no ho sap i el 34,9% no contesta) si bé només un 10,8% afirma taxativament que no preveu retornar.

Així, 1 de cada 4, el 24,1% declara ja que té previst tornar.

Quant a la dedicació laboral, en general també hi ha incertesa (44,6%), però són més els que optarien per començar una etapa laboral per compte propi (31,3%) que per compte d'altri (24,1%).

Taula 30Expectatives de retorn a la comarca. Solsona i Cardona

Total ESO Batxillerat CFGM/CFGS Respostes

Sí 20 17 2 1 No 9 8 0 1 NS 25 25 0 0 NC 29 23 0 6

Total 20 73 2 8 %

Sí 24,1 23,3 100,0 12,5 No 10,8 11,0 12,5 NS 30,1 34,2 NC 34,9 31,5 75,0

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir de l'enquesta autoadministrada online a estudiants de Solsona i Cardona de darrer curs de cicle. Curs 2015-2016



Taula 31Expectatives de retorn a la comarca. Solsona i Cardona

Total ESO Batxillerat CFGM/CFGS Respostes

Compte d'altri 20 16 0 4 Compte propi 26 25 0 1

NS 37 32 2 3 Total 20 73 2 8

% Compte d'altri 24,1 21,9 50,0 Compte propi 31,3 34,2 12,5

NS 44,6 43,8 100,0 37,5 Total 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de l'enquesta autoadministrada online a estudiants de Solsona i Cardona de darrer curs de cicle. Curs 2015-2016


[La perspectiva de les empreses i agents del territori] Pàg. 65

7 LA PERSPECTIVA DE LES EMPRESES I AGENTS DEL TERRITORI

7.1 TENDÈNCIA GENERAL DE L’ACTIVITAT DE LES EMPRESES

En el treball de camp s’han visitat i entrevistat 19 empreses (9 de la indústria, 5 del serveis, 4 del sector agrícola i ramader i una de la construcció)3 i 8 agents (les associacions empresarials existents al territori – generalistes i sectorials – i els centres educatius públics i privats).

Les empreses visitades són de Cardona, Solsona i entorn, si bé s’han inclòs també dues empreses de fora de l’àmbit d’estudi - LEDS C4 a Torà i Iberpotash a Súria – per la seva dimensió i les oportunitats d’ocupació que suposen per gent del territori.

A nivell d’anàlisi general, es destaca:

Una clara majoria de les empreses entrevistades (13 de 19, el 68,4%) manifesten estar en situació de creixement de la facturació en els últims temps, i 11 d’elles (57,9%) també pel que fa al nombre de treballadors. Només amb aquest treball de camp – d’abast limitat – ja es detecten almenys unes 30 vacants en el curt termini, d’entre les empreses que ho poden quantificar, que també n’hi ha que afirmen que necessitaran gent però no poden valorar encara les xifres.

Aquesta tendència és bastant clara en el cas de la indústria i menys en el cas de l’hoteleria, el sector agrícola-ramader i la construcció, on les situacions són més diverses. També sembla que augmenta l’activitat el sector dedicat a les activitats esportives en el medi natural.

Igualment, es detecten processos d’adopció de noves estructures empresarials més flexibles per resistir millor la crisi.

A la indústria no es detecta una problemàtica de relleu de l’activitat, i tampoc sembla massa el cas en el sector de l’hoteleria. Per contra, en el comerç, un dels principals sectors quant a ocupació, sí que hi ha aquesta inquietud, i també a la construcció (on, segons manifesta un empresari, “es tarda almenys tres anys en ser operari de debò”)

Pel que fa a les empreses que manifesten que necessitaran gent en el curt termini, la majoria són perfils de qualificació alts (amb estudis superiors, sobretot enginyeries) o mitjos (perfils tècnics, d’un nivell equivalent a la formació professional, tot i que sovint el que s’exigeix no és tant el títol com l’experiència. No obstant, si bé són menys les empreses que manifesten que necessitaran el perfil d’operari més bàsic, es tracta d’empreses grans i, per tant, amb un cert impacte.

En bastantes empreses s’observa un procés de diversificació de l’activitat, cap a nous productes i serveis. I això és general a tots els sectors analitzats, per bé que en més intensitat

3



en uns que en altres: cap a nous productes a la indústria (producte propi en diversos casos, i no tant per a tercers); cap a noves formes d’allotjament i nous perfils de client en el cas de l’hoteleria; un viratge cap a la rehabilitació en el cas de la Construcció; certa ampliació cap a l’elaboració de producte en el cas de la ramaderia. En el cas de l’agricultura, si bé hi ha casos, sembla, segons les opinions recollides a les entrevistes, que hi ha poca tendència a la diversificació i el canvi.

En les activitats turístiques, tendeix a créixer el públic estranger, per bé que encara sigui minoritari, i el turisme lligat als esports i els negocis. Així mateix, s’apunta que l’activitat turística lligada al patrimoni històric té potencial, perquè es segueixen trobant restes romanes i medievals que permetrien crear nou producte i nou discurs.

Pel que fa acomerç, algunes opinions apunten que Solsona, a nivell de comerç, viu més del turisme que Cardona, que s’ha anat obrint més, i que s’han reactivat negocis. Es detecta inclús un cert desconcert sobre això, atès els potents actius turístics amb què compta Cardona.

En l’àmbit del sector agrícola, es detecten discrepàncies sobre fins a quin punt és un sector amb potencial o no, en el sentit de fins a quin punt es pot reinventar, es pot innovar, diversificar, etc.. En algunes de les converses la percepció és que els anomenats “neo-rurals” són més innovadors i tenen més iniciativa i que als“de tota la vida” els costa més. Un dels temes que aquí es menciona, no obstant, és la dificultat per accedir a la terra.

Pel que fa a l’exportació, si bé la majoria de les empreses no exporten o exporten molt poc, s’identifiquen empreses amb una activitat exportadora molt notable, la majoria en l’àmbit industrial.

A la indústria, s’observa una tendència a l’externalització de serveis, no només el que són serveis a les empreses, sinó també tasques de caràcter tècnic (instal·ladors, soldadors, ensambladors, etc.). Pel que fa als serveis a les empreses més tradicionalment externs, varies empreses apunten que aquells de més valor afegit (com, per exemple, la gestió del màrqueting online o el registre de patents) ho solen fer amb empreses de Manresa o inclús de Barcelona i voltants. Per contra, els serveis de gestoria, neteja, etc., solen ser més locals.

En general, a partir del que manifesten les empreses, a la indústria i al sector agrícola i ramader la contractació és força estable; a l’hoteleria hi ha més rotació, sobretot en algunes àrees, com recepció o sala.

7.2 LES PLANTILLES: DIMENSIÓ, NECESSITATS DE RENOVACIÓ, PERFILS MÉS DEMANDATS, EVOLUCIÓ

En conjunt, si bé les estadístiques mostraven que en l’àmbit d’estudi no hi ha actualment empreses realment grans, entenent com a tal les de més de 250 treballadors, és de destacar que, amb el treball de camp, s’han pogut veure bastantes empreses del territori que compten amb més de 10 treballadors, i amb més de 20 també, fet que no és molt habitual en entorns que, alhora, són reconeguts pel seu caràcter rural, el seu valor paisatgístic i el seu patrimoni històric i cultural. I, com s’ha dit, moltes són empreses dinàmiques que tenen bones



perspectives, i que varies d’elles estan apostant fort per la innovació i la diversificació. A part, cal tenir en compte que en l’entorn més immediat i, el més important, ben comunicat, segueixen havent-hi empreses grans que ofereixen oportunitats d’ocupació a població de Solsona i Cardona.

Les empreses més grans solen ser les del sector industrial, per bé que també hi ha empreses d’una certa dimensió en el sector ramader o en el turístic (tot i que en aquests sectors hi ha més presència de petita i micro empresa).

Pel que fa a la distribució per sexes, segueix predominant clarament el patró clàssic: a la indústria i a la construcció, molts més homes en tot el que és disseny i producció directa i moltes més dones a atenció al client i a administració, si bé hi ha casos en què no és així i casos en què s’estan incorporant més dones a l’àmbit de la producció (per il·lustrar-ho, una empresa manifestava que havia reciclat dones d’administratives cap a mecàniques). En l’àmbit comercial, tant a la indústria com al sector agrícola o ramader sembla que també predominen els homes. En el sector de l’hoteleria, i en el que són activitats lligades al turisme (informació, guiatge, etc.) predominen les dones. No obstant, en el sector, més emergent, dels esports en el medi natural, també hi ha un clar predomini dels homes.

En general no es detecten plantilles massa envellides, sinó més aviat al voltant dels 40 anys, o 50 màxim, amb l’excepció potser del comerç i la construcció, on sí que hi ha més gent propera a la jubilació i hi ha una preocupació per la manca de relleu.

Pel que fa a la qualificació del personal, les casuístiques són diverses segons el sector. Hi ha secors on no es pot identificar una pauta clara, però en alguns sí que es pot apuntar:

- A la indústria sembla que va creixent la presència de perfils d’alta qualificació (amb estudis superiors)i també, a nivell d’operaris, són més aviat qualificats (encara que no tinguin una titulació, són gent amb experiència)

- En el sector agrícola-ramader (incloent la transformació), hi ha una dualitat:

o D’una banda, uns perfils altament qualificats per tasques molt tecnificades

o Per altra banda, un gruix de perfils de nivell de qualificació baix, hi ha més peó de nivell bàsic. No obstant, la tecnificació també fa que els requeriments d’aquests nivells bàsics vagin augmentant, com es detalla més endavant, i això generi certes mancances.

- A la construcció, el sector que més ha patit la davallada de llocs de treball amb la crisi, el nivell de qualificació actual, d’aquells que hi queden, és més elevat, perquè ha augmentat la necessitat de polivalència.

- En el sector de les empreses dels serveis d’informàtica, sembla que predomina al territori el personal amb nivell de FP, per bé que es desitjaria major presència de personal amb formació universitària.

- A nivell transversal, es destaca el fet que en la majoria de sectors, el personal administratiu (normalment dones) sí que té titulació de FP.



Les àreesen què hi ha més d’una empresa que manifesta que haurà d’augmentar personal (amb seguretat o amb bastanta probabilitat), són:

Àrea comercials, especialment a la indústria

Atenció al client

Operaris

Qualitat (alguns es plantegen d’internalitzar-ho). A l’agrícola-ramader, cal molta actualització amb el tema normatiu, tot i que solen tenir una persona dedicada a això, però hi ha molt control i “molta paperassa” Es molt important pels que fan producte de proximitat, el control de la traçabilitat

Informàtica (en empreses grans)

Perfils en què es reitera la demanda en més d’una empresa:

Enginyers, principalment electromecànics (es fa especial incidència en la part elèctrica), però també informàtics i de telecomunicacions.

Tècnics electromecànics (també amb especial incidència en la part elèctrica

Comercials, amb coneixement del sector industrial (sovint els voldrien enginyers també)

7.3 CANALS DE SELECCIÓ DE PERSONAL, REQUERIMENTS PER LA CONTRACTACIÓ

S’observa força diversitat en els canals que fan servir les empreses a l’hora de buscar personal quan el necessiten, si bé un denominador comú és el de fer servir, almenys d’entrada, aquells canals que puguin proporcionar gent del territori, o el més proper possible, per minimitzar el risc de que després marxin, a Manresa mateix. Hi ha una opinió pràcticament unànime que el territori - i a Cardona potser més que a Solsona - no té prou factors d’atracció (serveis, oferta d’habitatge, etc.) perquè la gent de fora s’hi instal·li a viure (i com a tal es fa referència sobretot a Manresa). Cal esmentar aquí també la tendència observada a Cardona de tendir a buscar més cap a Manresa que cap a Solsona. Caldrà veure aquí si l’existència de l’Agència pot fer canviar aquesta pauta.

No obstant, si bé en general tendeixen a primer els contactes personalsi les candidatures espontànies, sí que s’identifiquen algunes tendències segons el sector i segons el nivell de qualificació que es tracti:

- A la indústria, pels perfils tècnics mitjos i alts (formació professional superior i universitaris) es tendeix a recórrer predominantment a la mateixa universitat i als centres que imparteixen formació professional (de Solsona i de Manresa, en funció del que es tracti).

Algunes empreses - de Cardona bàsicament - manifesten tenir acords amb centres educatius de Manresa (Lacetània, per tema electromecànic, i Guillem Catà per tècnics de



laboratori), dels quals els vénen estudiants en pràctiques i els serveixen de via de reclutament.

- Pels perfils baixos es recorre més a la candidatura espontània, el boca-orella i les ETT. Fins ara els serveis públics eren poc utilitzats, si bé algunes empreses manifesten haver utilitzat ja els serveis de l’Agència. (cal dir que, en algun cas, s’adverteix una certa confusió entre els diferents serveis públics – OTG, Consell Comarcal, Agència, els diferents ajuntaments...).

- A la construcció, primen els contactes personals i la candidatura espontània, al no haver-hi un centre formatiu de referència.

- A l’hoteleria el ventall es molt ampli, davant les grans dificultats que manifesten tenir per trobar personal que compleixi amb els requeriments mínims, s’utilitzen tots els canals existents.

Un punt en que hi ha divergència d’opinions és en la utilitat dels centres de formació professional com a via per la provisió de personal. Mentre que algunes opinions apunten que molts vénen de l’Escola Joviat a Manresa, d’altres apunten que el canal dels centres de formació professional (no només l’Escola Joviat de Manresa, sinó també altres d’altres territoris), no funciona com a via per aconseguir personal, no els n’arriben.

- En el sector dels esports en el medi natural, també primen els contactes personals, les xarxa de coneixença de tècnics especialitzats que solen tenir els mateixos propietaris dels negocis. No obstant, des del sector s’està treballant amb el cicle formatiu que hi ha a la comarca en aquest àmbit.

- En el sector agrícola-ramader i forestal (sector primari) també primen els contactes personals i el boca-orella pels llocs menys qualificats, si bé per llocs de treball de perfil alt també es recorre a les universitats. Segons es comenta en alguna entrevista, des de l’àmbit empresarial, costa accedir a alumnes de l’Escola Agrària perquè molts ja van orientats a la seva pròpia explotació. No obstant, des de la vessant del centre educatiu, també costa que els alumnes puguin accedir a les empreses, i moltes vegades és per fer feines que no es corresponen amb el que han estudiat.

Pel que fa a l’ús dels cercadors web, la impressió és que són utilitzats però que sovint no acaben sent la via més eficaç, per l’elevada càrrega de feina de filtratge que comporten. En aquest sentit, en una de les entrevistes s’apunta que seria un bon suport per les empreses que des dels serveis públics, com l’Agència, es fes aquest servei de filtrat les demandes que arriben.

També en alguns casos, a la indústria sobretot, es recorre a persones de tallers del territori per quan hi ha puntes de feina.

Finalment, si bé és cert que es fan servir molt els contactes personals, en algun cas – com la indústria o els serveis a les empreses - s’apunta que utilitzar una via per cercar personal massa local té riscos, “et pots trobar compromès a agafar algú del poble”, apunta un empresari.

Pel que fa als requeriments que les empreses demanen a l’hora de contractar, algunes tendències comuns que s’observen són:



Un requeriment comú a molts perfils, de diversos sectors, són els idiomes, tant als sectors lligats al turisme (on, en molts casos és imprescindible més d’un idioma), com també a la indústria i al sector agrícola-ramader més tecnificat, per perfils sobretot d’enginyers i tècnics superiors (no només per aquelles que exporten, sinó també molt per poder interlocutor amb proveïdors) i perfils més administratius i d’atenció al client.Gairebé sempre s’apunta la necessitat de l’anglès i d’un segon idioma, que generalment és, o bé francès, o bé alemany.

Hi ha molts casos en que no es situa com a requeriment imprescindible per la consciència que té l’empresa de la dificultat de trobar-ho, però en què es reconeix que el coneixement d’idiomes podria permetre accedir a d’altres projectes o activitats,

En els serveis a les empreses i la construcció no és tant clau perquè no es treballa tant a nivell internacional, tot i que també és un aspecte que destaquen.

A part dels idiomes, en els perfils relacionats amb l’Atenció al client es primen sobretot les competències transversals per sobre del coneixement del producte (que es considera que és més fàcil de proveir per part de la pròpia empresa):

- Capacitat de comunicació - Capacitat de col·laboració - Dinamisme

En els perfils d’Enginyers, es destaca la responsabilitat

En els perfils de Comercial, en general es destaca la personalitat, com a competència personal bàsica, però després depèn del perfil de comercial que es tracti

- Comercial de vendes, que en el cas de la indústria es demana que tingui una especialització (experiència) en el sector industrial. En el sector de la distribució, es destaca la necessitat creixent de dominar les eines per la gestió del treball remot (saber fer anar CRMs, per exemple, tant per part dels propis comercials com també pel personal d’oficina que ho gestiona) i competències tecnològiques en general (venda online, ús de xarxes socials a nivell comercial,...

- Comercial de tracte amb proveïdors que, a part de l’especialització industrial, se li demana també sovint coneixements de temes de importació-exportació

En general, a banda del que és el nivell d’enginyeries i ocupacions tècniques de la indústria, es valora més l’experiència que la titulació, sí bé aquesta contribueix a ser considerat almenys d’entrada en una procés de selecció.

En els perfils més baixos, a tots els sectors es destaca el factor actitudinal com a l’element clau per la continuïtat en el lloc de treball (hàbits de treball, adaptabilitat a diferents horàries,...). Aquest és un element que es destaca especialment en el cas de l’hostaleria.

No obstant, hi ha alguns aspectes tècnics, o instrumentals, que s’apunten com una demanda comú a diferents sectors:

- Cada vegada és més important el control numèric, perquè es necessita molta precisió



- Coneixements bàsics de l’ús d’ordinadors i d’ofimàtica (saber utilitzar l’Excel, per exemple, pot ser necessari en una empresa del metall i en una empresa ramadera)

- Al sector ramader, tècnica per l’especejament del porc, “saber fer anar un ganivet”

En el sector dels serveis informàtics, cada vegada pren més rellevància les competències lligades a la transformació digital, però es demana molt també saber-se adaptar al client analògic, no ser excessivament el saber tractar el client, capacitat d’organització,....

Alguna empresa comenta que, si bé ja van fent amb els perfils que tenen, si tinguessin gent més formada, això els permetria accedir a projectes més grans (per exemple, l’exportació, o a l’hosteleria, amb gent formada en direcció i màrqueting també es podria transformar més el sector.

A la Construcció actualment el que es demana és principalment polivalència, gent que sàpiga fer una mica de tot. Abans de la crisi, quan hi havia molta feina, hi havia molts especialistes, però ara això ha canviat. . Abans hi havia els estructuristes/encofradors o els que només sabien posar rajoles, ara aquests ja no estan a la construcció. A Manresa hi havia hagut escola, inclús a Cardona.

A l’hostaleria, a part de requerir idiomes als recepcionistes i als cambrers, l’altre requeriment específic és el dels cuiners, pels quals, per la tipologia de restaurants que predomina a la zona – que no són d’alta cuina i que són generalment familiars - es demana sobretot experiència, i, en segon lloc, la formació (que es considera aconsellable)

En l’àmbit de les activitats esportives en el medi natural, es busca un perfil de tècnic esportiu, especialitzat en l’activitat concreta que es tracti.

Als treballadors forestals, algunes opinions apunten que les empreses no els demanen formació (tot i que, per exemple, en motoserrista hi ha un grau mig i superior); i que en l’agropecuari passa igual. Un factor que redunda en aquest fet és el nivell salarial del sector, que és baix segons s’apunta.

7.4 PERFILS DIFÍCILS DE COBRIR En termes generals, és molt compartida la visió que en el territori costa molt trobar perfils

tècnics amb elevada qualificació, per les diferents àrees d’una empresa (ja sigui disseny, producció, àrea comercial o àrea de qualitat).

En concret, diverses empreses del sector industrial i de serveis informàtics manifesten la dificultat que tenen per trobar enginyers, aquesta és potser la dificultat més repetida a diferents empreses. Els prefereixen del territori perquè sinó marxen, a Manresa normalment.

En l’àmbit de la producció, el sector industrial apunta que per ara no hi ha massa problema en trobar operaris, però davant l’actual tendència al creixement, preveuen que n’hi pot haver en un futur, sobretot pel que són productes no tant en cadena.



També perquè, pel que es desprèn de les entrevistes, el nivell que es necessita de l’operari de base ja no és tant baix, i sovint el nivell de la gent que està a l’atur i s’ofereix per treballar té un nivell massa baix. Per exemple, en moltes tasques es necessiten ja uns mínims coneixements pel que fa a l’ús d’ordinadors o en fer mesuraments correctes.

Una de les empreses grans que s’ha entrevistat, manifestava que actualment no tenia problema per trobar operaris amb el nivell necessari, però que havia observat que cada vegada el radi geogràfic del que procedien era més ampli.

Pel que fa als operaris qualificats, les opinions són més diverses:

- D’una banda aquells que no hi veuen massa dificultat:

“el perfil del muntador - instal·lador elèctric – i el de postvenda el trobarem, costa més amb els enginyers”

- D’altra banda, aquells que manifesten una certa inquietud pel fet que hi ha un buit generacional, i que

“quan surten de l’escola, calen uns anys perquè siguin bons”.

Alguna empresa destaca especialment la dificultat per trobar bons operaris mecànics

“en els últims 25 anys hem hagut de reconvertir dones d’administratiu a mecànic”

En aquest sentit, algunes opinions apunten que falten persones amb ofici de la indústria de qualificació alta.

En el camp de la informàtica, s’apunta que la formació professional cobreix un determinat nivell, però que per trobar gent que aportin valor afegit a l’empresa, han de ser de nivell universitari i tenir experiència en alguna empresa gran, i això els costa molt de trobar al territori.

En general, en el sector dels serveis informàtics s’apunta queels costa trobar gent polivalent, ja que avui en dia hi ha moltes tecnologies diferenciades i els costa cobrir el perfil que pot tenir relació amb el client important, per mancances a nivell de competències de: organització, tracte amb el client, com autogestionar-se, com col·laborar amb els altres, etc.

Apunten que els arriben gent amb currículums molt bons però que no han treballat i els fallen, justament per la manca d’aquest tipus de competències.

Apunten, en algun cas, en el reclutament de personal, es nota els que han passat per escoles de negocis perquè estan formats en competències més transversals (idiomes, administració d’empresa, organització...). En opinió d’alguns, el que els falla als de la formació professional és l’actitud vers el treball, ser més proactiu, tenir iniciativa, responsabilitat

En el sector agrícola s’apunta que, si bé no hi ha molta necessitat de mà d’obra perquè és una zona de cereal, costa trobar la que es necessita. Segons algunes opinions,falta gent que surti de



l’Escola Agrària per anar a treballar a explotacions que no siguin la seva pròpia, els que hi ha són per fer el relleu familiar.

Un altre debat que sorgeix a les converses és el relatiu a les possibilitats de diversificació i de innovació en el sector agrari de la zona,

Igualment, en elsector ramader, s’apunta que hi ha demandes de granges difícils de cobrir. El sector s’associa a unes condicions laborals precàries però no sempre és així, hi ha granges que fan torns de personal, etc.

Igualment, alguna empresa apunta a l dificultat amb què es troba per trobar persones amb la tècnica necessària per l’especejament del porc, saber fer anar un ganivet, “és molt més tècnic del que sembla”; embotir també és bastant tècnic. Com que és un sector fins ara de poc pes a la zona, costa més trobar gent al Solsonès que a d’altres comarques com el Bages, Osona, Girona, Olot, igual que cap a Guissona.

A l’igual que a la indústria, en l’àmbit de les granges, la sofisticació tècnica ha comportat que els operaris més de base hagin de poder fer servir un ordinador.

Un dels perfils en què més empreses comenten tenir dificultats per cobrir és el de comercial, sobretot a la indústria. La dificultat rau principalment en trobar comercials especialitzats en el sector industrial que es tracti, tant per la part de venda com per la part de logística, que sàpiguen més d’un idioma.

A part del perfil del comercial en sí, en general costa cobrir el personal de la part d’oficina comercial d’aquelles empreses que tenen una vessant internacional en la seva activitat, per les mancances a nivell d’idiomes. El problema es detecta especialment a la indústria, però també hi ha empreses de l’àmbit de la distribució o dels sector ramader que es troben amb aquesta dificultat.

Fins i tot hi ha més d’una empresa gran que va prendre la decisió de tenir l’oficina comercial a la vora de Barcelona perquè els era molt més fàcil trobar gent amb idiomes, sobretot si necessitaven algun idioma més que l’anglès.

En general, a tots els sectors, una de les dificultats més reiterades és la de trobar persones amb idiomes a la zona.

En l’àmbit de la informació i el guiatge turístic (d’importància creixent a Cardona, per exemple), si bé es manifesta que no costa trobar perfils amb els coneixements tècnics necessaris (graduats en història, etc.), sí que es troben que aquestes persones tenen grans mancances en coneixement d’idiomes.

Hi ha diversitat d’opinions en relació als perfils molt especialitzats com soldadors, matricers, calderers, pintors i acabats... per una part, hi ha empreses que ja no els solen tenir en plantilla, que utilitzen personal extern, però també hi ha empreses grans en que sí que es disposa d’aquest tipus de personal. Amb el personal de manteniment s’observa també aquesta dualitat.

També alguna empresa apunta la dificultat per trobar bons toreros (tot i que no que hi hagi una gran activitat de logística de magatzem al territori)



A l’hostaleria es posa l’accent en la dificultat per trobar:

- Bons recepcionistes: amb 2 idiomes mínims i amb una bona actitud envers la feina

- Cuiners, ja que, segons s’apunta, molts dels que surten de la formació professional, tenen pretensions de treballar en l’alta cuina que no encaixen amb la realitat de molts dels restaurants de la zona, de caràcter més familiar i on cal fer de tot. En els joves es destaca el fet de no saber gestionar les compres, cosa que encareix molt la factura

Tendeixen a comprar tot preparat i no aprofiten ni reciclen

- Ajudant de cuina (aquí hi ha diversitat d’opinions, aquells que afirmen que són els més difícils de cobrir i d’altres que apunten que el més difícil són els cuiners).

- Cambrers: no n’hi ha de professionals. Falta formació en saber estar a la sala, anotar bé reserves i comandes, relació amb la cuina.

En el sector de la construcció costa trobar perfils d’operaris qualificats polivalents. Actualment el que es demana és principalment gent que sàpiga fer una mica de tot. Abans de la crisi, quan hi havia molta feina, hi havia molts especialistes, però el que s’apunta és que ara això ha canviat. Abans hi havia els estructuristes/encofradors o els que només sabien posar rajoles, ara aquests ja no estan a la construcció.

A la construcció s’agafa gent de pràctiques amb contracte d’ajudant de manobre i el posen al costat d’un paleta.

El problema és que els joves no volen dedicar-s’hi, i en canvi podrien guanyar més que un arquitecte

7.5 NECESSITATS DE QUALIFICACIÓ I FORMACIÓ Les necessitats de qualificació detectades es refereixen molt sovint a competències transversals i no tant específiques o de sector, tot i que també n’hi ha d’aquest segon cas. A continuació es sintetitzen:

Relatives a Competències transversals:

Els idiomes. És la necessitat més reiterada, per perfils de qualificació molt diversos (enginyers, administratius, tècnics esportius, guies turístics, cambrers, recepcionistes). Moltes empreses destaquen la necessitat de dos idiomes (que solen ser anglès i alemany o anglès i francès)

Màrqueting i comercialització de producte, sobretot el que és màrqueting online, tant en el cas de la petita indústria com dels serveis com, molt especialment, en el sector agrícola i agroalimentari.

També en el comerç es comenta la necessitat d’una major penetració de la venda online.



Competències bàsiques de treball, saber estar i saber fer; ser responsable amb la feina; implicació; hàbits de treball; gestió del temps. Es destaca especialment a l’hostaleria, però també hi ha empreses que ho destaquen en el sector industrial i en el ramader

Atenció al client, psicologia del client, actitud proactiva anticipant-se a les seves necessitats, capacitat de comunicació, capacitat de col·laboració, empatia, imatge personal (molt rellevant a l’hostaleria). És un aspecte que es destaca a diverses empreses de tots els sectors.

Transformació digital, saber fer servir eines digitals per l’organització. Es destaca sobretot en el sector del comerç i la distribució, però és un tema transversal que beneficia tots els sectors. En el cas de la distribució, prenen especial rellevància les eines de gestió i control remot, com els CRMs, etc. També l’opció del treball remot es planteja en algun cas com una via que pot facilitar el treball des del territori, i retenir així el talent.

Competències instrumentals bàsiques que poden ser comuns a diferents sectors, sobretot la indústria i l’agropecuari, però també els altres. Tot i que es pot considerar un paquet de temes afins, s’identifiquen necessitats en diferents àmbits: Coneixements bàsics per mesurar, fer i interpretar estadístiques a la indústria i a la construcció; coneixements bàsics en excel i bases de dades per fer servir ordinadors a la indústria i l’agropecuari; control numèric a la indústria.

Coneixements bàsics d’organització i administració d’empresa. Aquesta és una necessitat que es planteja des del sector dels serveis informàtics, però que pot ser comú a moltes empreses del sector serveis.

Coneixements sobre com muntar una empresa i eines per donar-li continuïtat i estímul de l’emprenedoria. Es una necessitat que s’apunta des de diferents sectors, però especialment des del sector d’activitats turístiques i des del sector agropecuari.

Relatives a competències específiques de sector

Coneixements de mecànica i electrònica, en el sentit sobretot de reforçar els que proveeix la formació professional reglada, ja que a molts llocs de treball es reconeix que el nivell de base necessari és aquest. No obstant això, si es té en compte que hi ha empreses que manifesten que han reconvertit personal d’administració cap a mecànics, també es pot pensar en aquesta estratègia, amb un altre tipus de formació (ocupacional per exemple). L’electromecànica és una base que comparteixen totes les empreses industrials.

Comercials especialitzats en la indústria, tant per la vessant de vendes com per la de logística i aprovisionament. Inclou aspectes específics d’exportació. Es considera que és imprescindible que sigui de l’àmbit industrial ja que cal llenguatge tècnic i de processos.

Gestió econòmica d’una empresa del sector agropecuari

Personal de sala i cambrers: saber estar a la sala, anotar bé reserves i comandes, relació amb la cuina

Cuiner i ajudant de cuina, sobretot enfocat a la gestió d’una cuina petita o mitjana (gestió de compres, per exemple)



Competències bàsiques dels diferents oficis de la construcció, per tal de poder ser mínimament polivalent. En aquest sentit, s’apunta des del sector que segurament hi ha diversos aspectes que poden servir també per oficis de la indústria.

Planificació de l’activitat i gestió de grups pels tècnics esportius, guies i monitors de les empreses del sector d’activitats esportives i de lleure en el medi natural, així com per les empreses de serveis turístics en general.

Qualitat a la indústria, com mencionen diverses empreses del sector. Es planteja a diferents nivells: necessitat d’extendre conceptes de qualitat per tots els treballadors i treballadores, i necessitat de perfils específics de control de qualitat. Algunes empreses actualment ho tenen externalitzat però s’estan plantejant d’internalitzar-ho. O d’altres no tenen encara el perfil específic, però preveuen que si creixen els serà necessari.

Competències relacionades amb l’organització del procés productiu i la logística d’aprovisionament, molt rellevant en aquelles empreses que no tenen estocs o que en tenen pocs.

Formació pel petit empresari o empresària hostaler: gestió empresarial, gestió de costos, gestió de personal, com aconseguir merma zero, com fixar els preus i els marges, com gestionar i analitzar la informació que genera la caixa registradora.

Competències relacionades amb el sector alimentari. Aquí es parla de qüestions molt diverses, com l’ús de tècniques específiques (ús del ganivet per l’especejament del porc, per exemple) o coneixements en seguretat alimentària. A més d’una empresa es comenta que falta gent preparada per treballar en el sector alimentari.

Competències específiques del sector del comerç: aparadorisme, informàtica pel comerç. Hi ha necessitats que són comuns amb les que es troben en els punts d’atenció turística: mínimes nocions de gestió i comptabilitat i com quadrar una caixa.

Des del sector del comerç s’apunta que caldria canviar la dinàmica de formar la gent només per les grans superfícies (“ser caixer”), sinó per ser un comerciant.

A part des de l’òptica dels actius turístics de la zona, es parla de la formació als restauradors i comerciants per actualitzar-se en el producte turístic que ofereix la zona.

En relació al sector agropecuari, s’apunta la necessitat de que els productors adquireixin competències en transformació i elaboració de producte, així com en comercialització de producte, per ampliar el seu àmbit de negoci. No obstant, hi ha discrepàncies sobre si els productors s’han de formar en això o buscar algú que els ho porti-

7.6 POLÍTIQUES DE FORMACIÓ I QUALIFICACIÓ En general es constata que les empreses es busquen les vies per proveir, o almenys

parcialment, la formació que necessiten el seus treballadors i treballadores, ja sigui amb el personal propi mateix o amb un proveïdor (que, en el cas de formació en nova maquinària o



instrumental, és el mateix proveïdor d’aquesta qui la imparteix, i després l’encarregat de la màquina en qüestió s’encarrega de formar les noves incorporacions).

En l’àmbit de la producció es tendeix a formar en el lloc de treball mateix. Una empresa comenta:

“en els operaris de taller no pots anar a buscar una formació externa, ho has de fer tu”.

La formació en idiomes és potser aquella en què es busca més el suport extern.

Algunes empreses apunten que fan formació però que els costa planificar, que van fent sobre la marxa. Només empreses grans solen tenir algú responsable de planificar la formació. En aquests casos, es sol planificar tant formació instrumental directament relacionada amb la feina (per ex. per dominar bé l’Excel) o formació per “estar bé” a la feina (gestió de l’estrés, prevenció dels mals d’esquena, etc.). Sinó, la formació sol estar més acotada a la tasca tècnica que s’ha de fer i als idiomes.

El que es treballa menys potser són les competències de caràcter més personal (actitud, iniciativa, saber estar, etc.) i les més bàsiques relacionades amb el treball (autogestionar-se la feina, organització, treball en equip,...).

A l’hora de valorar d’on els arriben les propostes de formació, es tendeix a parlar dels gremis i les organitzacions empresarials.

En el sector agrari, es comenta que les dones van molt a la formació, en canvi els empresaris homes no.

Pel que fa a l’oferta de formació professional que hi ha al territori, en general és ben valorat el fet que hi hagi formació en el ram industrial. En algun cas fins i tot ha estat un dels factors que ha pesat en la decisió de traslladar aquí la fàbrica, i perquè hi havia “cultura de fàbrica”.

No obstant, alguna opinió també apunta que la formació professional és massa curta i no prou sòlida, i que caldria reforçar-la d’alguna manera.

Rebem molts currículums de soldadors, però no estan formats mecànicament i no en saben

Les empreses valoren molt positivament la fórmula de la formació dual que s’està portant a terme en el territori en el cicle centrat en electromecànica de manteniment. No obstant, es constata que està servint com a via de reclutament, costa que hi hagi rotació de persones, que és el que en principi preveu la formació dual.

No obstant, en el segon any ha baixat la demanda per part dels alumnes i sembla que hi ha més ofertes d’empreses que alumnes. Les empreses reclamen que es faci més campanya entre joves i famílies.



Altres empreses reclamen també el model de la formació dual per altres àmbits (el tèxtil, per exemple). Una empresa apunta que seria interessant seguir el model de l’Escola de Formació Professional Avançada de Terrassa.

En l’àmbit de l’hostaleria, malgrat la dificultat expressada per cobrir els perfils de cuiners i ajudants de cuina, actualment des del mateix sector es comenta que no es pot fer formació en aquest àmbit per les dificultats normatives.

Un altre element de debat és el del format de la formació que es programi des del territori. Si bé la formació orientada a alumnes recent titulats o a persones a l’atur pot ser més llarga, en el cas de la formació orientada a persones en actiu, es parla de formats més curts i àgils.

A l’hostaleria, per exemple, però també en d’altres sectors, es destaca: píndoles de màxim 3 hores, de 9 a 12, o de 18 a 20. Durada màxima 15h, 2 dies per setmana com a molt. A Solsona vénen màxim de Sant Llorenç de Morunys. Oferir algun incentiu per l’allotjament. Es valora que la formació que es fa és dispersa i no es fa una planificació del que cal, és massa llarga i poc pràctica.

Pel que fa a la formació ocupacional, diversos centres educatius destaquen la dificultat de tenir aules homologades per poder tirar-los endavant. A l’agrícola es destaca que el límit mínim de 15 persones per curs és totalment inviable, i que es posen massa condicions per part dels organismes que cofinancen la formació. Amb 5 persones omplirien formacions. A més, caldria que fossin màxim de 2-3 dies.

En aquest sentit, també hi ha opinions que apunten que sovint és molt difícil fer anar a la formació els treballadors en actiu (en qualsevol dels nivells de qualificació), i que en canvi seria necessari que les empreses poguessin disposar de persones que fessin acompanyament en el lloc de treball.

Des de l’àmbit formatiu, es comenta que sovint les empreses, en el sector primari, no valoren la qualificació en el sector en general, i que es fa formació per les certificacions requerides.

A l’hora de valorar el funcionament de les pràctiques no remunerades d’alumnes de centres de formació professional, tant de Solsona com de Manresa, com inclús amb els alumnes d’ESO i Batxillerat de Cardona, les opinions són molt diferents en funció de l’experiència de cadascú i de l’àmbit que es tracti. En general la valoració és positiva, excepte potser en l’àmbit de l’hostaleria.

S’apunta, no obstant, la necessitat d’agilitzar la burocràcia a l’hora d’agafar algun estudiant en pràctiques.

A les empreses més allunyades dels nuclis on hi ha els centres educatius manifesten que la mobilitat (dificultat per arribar-hi) és motiu, en moltes ocasions, que no hi vulguin anar estudiants en pràctiques (sobretot els m és joves). No obstant, en ocasions són empreses amb bones perspectives de futur.

Diverses empreses apunten que, en les pràctiques, hi ha poc seguiment per part dels centres educatius.



Per altra banda. sembla que les empreses de Cardona tenen poca relació amb els centres de Solsona que fan formació professional, abans la tenen amb Manresa. Algunes manifesten que no saben els cicles que s’ofereixen a Solsona. Però es detecta disposició a col·laborar. S’apunta pels perfils d’Electricitat, Electrònica, Enginyeria mecànica.

En el sector del comerç, s’apunta que sovint els propis comerços utilitzen les persones en pràctiques per tasques que no són pròpiament de comerç (sinó netejar, etc.), i això fa que no els resulti atractiu.

Des del punt de vista dels centres formatius, s’apunta:

Des de l’àmbit agrari, sovint les pràctiques que s’ofereixen no quadren amb les expectatives dels estudiants i no hi volen anar (sobretot en forestal). Però després els nivells d’inserció en el sector són baixos.

Un aspecte que es considera que caldria treballar més és el tema de l’orientació laboral pels alumnes.

Per altra banda, en l’àmbit de la ramaderia, per ara no hi ha molta feina, i hi ha poca oferta formativa. Tampoc hi ha escorxador gran. Hi ha debat en aquest punt sobre fins a quin punt és un àmbit amb recorregut, per potenciar l’alimentació ecològica i de proximitat. S’apunta que hi ha llocs (Moianès i Lluçanès) que estan treballant la idea d’escorxadors mòbils.. Igualment, en l’agricultura, s’apunta que es podrien treballar alternatives. Per exemple, el Solsonès és pioner en plantar alzina per fer tòfona.

Finalment, algunes opinions apunten a que, en el camp de la formació, falta actuar d’una manera més coordinada en el territori, compartint una estratègia i una visió de conjunt, ja sigui a nivell global com a nivell dels diferents sectors.

7.7 ALTRES ASPECTES En relació a l’atracció i la retenció d’empreses, en el cas de Solsona, alguna empresa apunta que

el preu del sòl industrial és massa car, que hauria de ser més competitiu que d’altres comarques de l’entorn metropolità. Es comenta que, en general, a Lleida, aquest fet està fent que hi hagi empreses que marxin a Aragó.

En el cas de Cardona, s’apunta la manca d’oferta d’habitatge, tant habitatge assequible com habitatge més car, com un factor que els dificulta el poder atreure i retenir persones per treballar a l’empresa. Es comenta que en molts casos els joves acaben anant a viure a Callús, que fa sovint de municipi dormitori.

Diverses empreses es troben amb problemes per portar gent i, en part, ho atribueixen en aquest factor. Per altra banda, a part de l’oferta en sí, algunes opinions apunten a la percepció que a Cardona l’habitatge és massa car pels serveis que hi ha al municipi.

En relació amb això, ambdues poblacions manifesten tenir la problemàtica d’un nucli antic bastant desert. Una opinió apunta:



“molta gent que té casa al nucli antic no és conscient del que té”

Alguna empresa comenta que han implantat mesures de conciliació per facilitar la mobilitat a la gent que vés de més lluny.

Un altre factor que s’apunta, en el cas de persones més joves, és la falta d’oferta cultural i d’oci a la zona.

No és previsible que les empreses que hi ha marxin a Manresa, però sí que n’hi ha que han obert centre allà perquè els és més fàcil trobar tècnics, amb formació universitària. (sobretot si els propietaris no són originàriament del territori). Però només pels serveis d’enginyeria, la Fabricació seguirà aquí.

Un element també important per l’atracció i retenció de talent, és la disposar d’una bona connexió a internet, per poder treballar remotament. En aquest sentit, s’apunta que una empresa del Bages ha posat fibra òptica al polígon de Cardona i l’està posant a Cardona.

Es constata, i alguna opinió també així ho apunta, que falta autoestima de territori i que no hi ha sentiment de pertinença a una unitat territorial més enllà del propi municipi. S’apunta, per il·lustrar-ho, que el Solsonès té tres parts molt clarament diferenciades (nord , Solsona i sud) i no hi ha un sentiment de pertinença del Solsonès. I menys encara sentiment d’identitat envers el territori que configura l’aquí denominat àmbit SOLCAR.

Lligat amb això, s’apunta que caldria que el jove veiés més el turisme com a oportunitat de futur i de negoci (amb noves línies a treballar), i la gent del territori en general, i potenciar la complementarietat Cardona-Solsona. Hi ha poca consciència del valor del territori pel turisme i el seu potencial.

Un aspecte que es destaca com un “handicap” a l’hora d’atreure alumnes de fora a la formació professionalitzadora que es faci a la comarca, és que no hi ha albergs o una infraestructura d’allotjament perquè es puguin allotjar, caldria apostar per residències. Des del sector de les activitats físico-esportives en el medi natural s’apunta:

“el medi és molt idoni, si s’apostés fort seria una zona molt interessant”


[Conclusions] Pàg. 81

8 CONCLUSIONS

8.1 DIAGNOSI SOCIOECONÒMICA DEL TERRITORI: ELEMENTS CLAU Amb la crisi econòmica dels últims anys l’àmbit SOLCAR en el seu conjunt perd població,

especialment des de l’any 2011. A Cardona aquesta tendència és anterior, ja es perdia població abans de la crisi.

La piràmide d’edats de l’àmbit SOLCAR és en conjunt més envellida que la de Catalunya, i hi ha necessitat d’incrementar la franja de població en edat de treballar, especialment a Cardona, on la població és força més envellida que a Solsona i la proporció entre els que, per edat, estan a punt de sortir del mercat de treball i els joves que estan a punt d’entrar-hi és molt més alta.

Tot i així, com que en els darrers anys en conjunt la població infantil ha augmentat, es preveu en els propers anys un augment moderat de la població en edat de fer educació secundària obligatòria i postobligatòria, entre 11 i 20 anys. Malgrat més del 70% dels infants i adolescents de l’àmbit SOLCAR estan a Solsona, és a Cardona on el creixement de la franja dels 0 als 11 anys és més intensa.

L'Àmbit SOLCAR es caracteritza per una baixa presència de residents amb formació universitària i una majoria de residents amb formació de segon grau, que són majoritàriament gent amb ESO o Batxillerat, pocs tenen una especialització professional (formació professional de grau mitjà o de grau superior). L’absència d’oferta de formació professional a Cardona es reflexa en aquestes xifres, ja que la proporció baixa notablement respecte la de Solsona (la meitat pràcticament).

Segons es desprèn de les entrevistes i de l’enquesta feta a alumnes, la baixa proporció d’universitaris no és tant perquè la gent no cursi estudis superiors, sinó perquè molts dels que ho fan, no tornen a residir al territori. De fet, un indicador revelador de l’alt rendiment de l’alumnat és que el Solsonès, en el 2012 – últim any en què es disposa de la dada – era la comarca de Catalunya amb una nota mitjana de les PAU (provés d’accés a la universitat) més alta. Malauradament, no es pot disposar de la mateixa dada en el cas de Cardona.

Per contra, en idiomes la situació és pitjor. La comarca es situa avall en el rànquing català (posició 30) pel que fa al percentatge de població de 16-64 anys que sap escriure en una llengua estrangera. El 76,7% manifesten no saber-ne. I aquesta és una pauta que les entrevistes corroboren, ja que és una de les necessitats de qualificació més reiterades.

La situació pel que fa a taxes d’activitat i taxes d’ocupació de la població és, en conjunt, una mica millor que la del conjunt de Catalunya (tot i que és pitjor a Cardona que a Solsona), i tampoc l’atur registrat supera la mitjana catalana. Ara bé, una part també es pot explicar per la davallada de població que mostren les xifres. No obstant, cal tenir present a l’hora de planificar que segueix havent-hi una bossa d’atur registrat de 813 persones a principis de 2016.



Igualment, una bona part de la població ocupada resident treballa fora de l’àmbit SOLCAR, ja que aquest mostra un saldo negatiu de llocs de treball en relació a la població en edat de treballar. Tot i així, cal destacar com a positiu que, tant Solsona com Cardona es troben en els últims dos anys en una situació de creixement del nombre de llocs de treball, així com en el nombre d’empreses, després d’un llarg període (des de 2008) de pèrdua de teixit empresarial. Cal dir, no obstant, que el teixit empresarial de Cardona ha resistit millor la crisi que el de Solsona, on s’han tancat més empreses.

Les entrevistes a empreses també reflexen, en general, aquesta tendència a la millora.

Malgrat la indústria segueix sent el principal sector econòmic en termes de llocs de treball, la crisi econòmica ha comportat una diversificació de l’economia. És de destacar que, si bé en conjunt en el període 2008-2015 s’han perdut molts llocs de treball (sobretot a Solsona), com arreu, hi ha sectors que han aguantat i inclús han augmentat, principalment l’Hostaleria (que crea un centenar de llocs de treball malgrat la crisi), tot i que també les Administracions públiques, Educació sanitat i serveis socials, els Serveis a les llars i activitats d’entreteniment i els Serveis a la producció, que han augmentat el seu pes en l’ocupació de la comarca.

Es de destacar també que, malgrat perd llocs de treball, l’agricultura manté el seu pes en l’ocupació de la comarca i segueix sent un dels elements que singularitza la zona, en el sentit que mostra clarament una especialització en aquest sector, si es compara amb el conjunt de Catalunya.

Això va lligat amb el fet que és un àmbit amb una forta presència de treball autònom, notablement per sobre de la mitjana catalana, la qual cosa és un punt de partida a l’hora de parlar de promoure l’emprenedoria, tot i que el creixement més recent es deu al treball assalariat.

En l’àmbit del sector agrícola, es detecten discrepàncies sobre fins a quin punt és un sector amb potencial o no, en el sentit de fins a quin punt es pot reinventar, es pot innovar, diversificar, etc..

A partir de les entrevistes a empreses, es detecta bastant activitat exportadora en el sector industrial, així com la voluntat de desenvolupar-ho més. Igualment, la tendència a la diversificació s’observa no només a nivell de sectors sinó dins de les empreses mateix, en termes de productes, serveis i mercats.

A la indústria, s’observa una tendència a l’externalització de serveis, no només el que són serveis a les empreses, sinó també tasques de caràcter tècnic (instal·ladors, soldadors, ensambladors, etc.).

A nivell de formació professional inicial, en conjunt hi ha poca oferta, i poca oferta pública, si s’analitza des de la vessant del teixit econòmic que hi ha i els nivells de qualificació que es demanen (una altra cosa és des del punt de vista de la demanda dels alumnes).

L’oferta, amb excepcions,reprodueix cicles que també s’ofereixen a la comarca veïna del Bages, que és el referent per la població en temes de treball i formació. Sectors en creixement com l’hostaleria només té com a referent un centre privat de Manresa. I en la vessant industrial,



també de pes a la comarca, només hi a actualment un cicle formatiu, que actualment té més demanda per part de les empreses que per part de l’alumnat.

El nivell del grau mitjà està retenint la població, però la pauta a nivell de grau superior segueix sent la mateixa que en el nivell universitari, marxar del territori.

L’enquesta a alumnes revela que l’opció dels alumnes al finalitzar l’ESO segueix sent molt majoritàriament el Batxillerat: la gran majoria dels estudiants de 4t d'ESO declara que desitja continuar estudis de Batxillerat (83,6%), sent un reduït 16,4% els que optarien per cicles. No obstant, cal tenir present que una part dels que es decanten pel Batxillerat, després volen fer un grau superior.

Pel que fa al destí o el lloc on es veuen estudiant en el futur els alumnes e 4rt d’ESO que responen l’enquesta, la majoria no ho saben (56%), però de la resta, tot es veuen estudiant fora del territori (a Barcelona i àrea majoritàriament). Ara bé, només un 10,8% afirma taxativament que no preveu retornar (el 30,1% no ho sap i el 34,9% no contesta).

I un element a tenir en compte és que, si bé la majoria no ho saben encara, entre els que es defineixen, són més els que optarien per començar una etapa laboral per compte propi (31,3%) que per compte d'altri (24,1%).

No hi ha pràcticament oferta formativa per la bossa de més de 800 persones de la comarca que es troben a l’atur, o aquelles que necessiten reciclar-se o reorientar la seva trajectòria laboral, fet que dificulta respondre a la tendència a la diversificació de l’economia. Efectivament, pràcticament no hi ha oferta de formació ocupacional al territori, i pel que fa a la formació continua, en general, també hi ha poca oferta, però cal destacar la que ofereix l’Escola Agrària del Solsonès pel sector agrari (agrícola, ramader i ofertal). En el camp la indústria no hi ha cap formació de tipus ocupacional (vinculada a un certificat de professionalitat, o de més curta durada), ni al Bages. I en idiomes, que és la principal necessitat manifestada per les empreses, només s’oferia un curs ocupacional a Navàs i un a Manresa (el 2016).

El motiu expressat a les entrevistes, és que els requeriments imposats per les fonts de finançament d’aquest tipus de formació (en relació a les aules i el nombre mínim d’alumnes), la fan inviable al territori. És clar que aquest és un dels temes clau a intentar canviar des del territoris rurals, però també es poden explorar vies alternatives en alguns casos, com el finançament privat.

Igualment, és molt escassa l’oferta de Programes de Formació i Inserció, és a dir, els programes que ofereixen una transició al treball per als joves amb dificultats per treure’s l’ESO. Només se n’ofereix un a Solsona.

Es constata que sovint l’oferta formativa es programa més en funció del que es considera que atreu els alumnes i poc en funció del que necessita el teixit productiu, que moltes vegades – pel que es desprèn de les entrevistes - es desconeix.

Finalment, a nivell global, percep una falta d’autoestima de territori i costa que es reconegui i es valor i el potencial que aquest té, sobretot de cara al turisme. En relació amb això, manca cohesió i sentiment d’identitat entorn una idea o concepte comú, d’eix amb potencial de



desenvolupament social i econòmic. En aquest sentit, es valora positivament la iniciativa de constitució de l’Agència i es considera un pas important.

8.2 NECESSITATS DE QUALIFICACIÓ I ENCAIX AMB L’OFERTA FORMATIVA Hi ha una mancança molt generalitzada a nivell de coneixement d’idiomes, com posen de

manifest tant les dades estadístiques com les entrevistes realitzades en empreses, per diferents sectors i perfils, especialment en tots aquells lligats al turisme, però també a la indústria i altres serveis. En moltes ocasions, es demana més d’un idioma.

Al territori hi ha oferta de formació en idiomes (acadèmies privades), però el que s’apunta és que els idiomes haurien d’estar més integrats en els currículums formatius de les diferents ofertes existents de formació postobligatòria.

A la indústria, en termes generals, les empreses manifesten que els costa molt trobar perfils tècnics amb elevada qualificació, per les diferents àrees d’una empresa (ja sigui disseny, producció, àrea comercial o àrea de qualitat). Es parla sobretot d’enginyers.

Per altra banda, es preveu que en un futur proper hi pot haver mancança d’operaris, ja que el nivell de base és més qualificat i hi ha un buit generacional. Es parla de que falten persones “amb ofici de la indústria”, sobretot bons operaris electromecànics.

Així, es constata que en els últims dos anys la indústria està creixent en oferta de llocs de treball al territori, que segueix sent el primer sector en termes de llocs de treball, i que les empreses tenen problemes per trobar treballadors qualificats. En canvi en tot el territori només s’ofereix (des de fa només dos anys) un cicle relacionat amb la indústria, el de Manteniment Electromecànic, que és de grau mitjà, i sembla que hi podria haver recorregut per més oferta (per exemple, oferta relacionada amb la família professional d’Electricitat i electrònica, atès que diverses empreses manifesten que aquest àmbit va prenent més rellevància, o la família professional de Fabricació mecànica)

Ara bé, des del punt de vista de la demanda, aquest únic cicle de la indústria sembla que, després d’un primer any exitós, està costant d’omplir, tot i oferir el sistema dual, és a dir, que proporciona experiència als alumnes i un potencial lloc de treball.

Per tant, està clar que en aquest aspecte hi ha un problema important amb la percepció que els joves tenen de la indústria, el potencial que ofereix i el recorregut que s’hi pot fer a través de la formació professional. En aquí també hi juga un paper important l’orientació que es pot donar des dels centres, que sovint es troben limitats de recursos en aquest sentit.

Un altre àmbit en què les empreses de la indústria tenen problemes per trobar personal és el de comercial, que es suggereix que, a poder ser, hauria de ser una especialització de la formació de comercial, amb els idiomes com a puntal, i on l’adquisició d’experiència és molt important. En aquest sentit, el territori ja compta amb un cicle de formació comercial, però es treballa a banda de la formació industrial.

Encara a la indústria, s’apunten dos àmbits en què hi ha una necessitat creixent (per bé que menor que les altres en termes numèrics):



- Control de qualitat

- Organització del procés productiu

- Logística d’aprovisionament

En el camp del serveis informàtics, sembla que el nivell de la formació professional, si bé proporciona gent suficient a les empreses, presenta mancances perquè falta polivalència, falten competències per “treballar amb clients grans”, del tipus organització, tracte amb el client, com autogestionar-se, com col·laborar amb els altres, etc. , i falta la capacitat d’aportar valor afegit, que sovint s’adquireix havent treballat a empreses grans. Per això les empreses busquen sovint enginyers però els costen de trobar.

És la família professional amb més oferta de cicles de formació professional entre Solsonès i Bages, 13 cicles en total.

En el sector agropecuari, falta gent formada per treballar a explotacions que no siguin les pròpies, així com iniciativa transformadora per impulsar el sector per noves vies. Per tant, es tracta d’una banda d’una qüestió relacionada amb la demanda, per incentivar vocacions, però per altra de buscar les vies per impulsar la diversificació del sector, no només per la via de la formació, sinó amb altres fórmules com acompanyaments, etc.

Igualment, es parla de la creixent necessitat de que els productors entrin més en l’elaboració i comercialització de producte i reforçar els coneixements en gestió econòmica de l’empresa.

No obstant, l’oferta de formació reglada en el territori se centra més en la vessant forestal i de medi natural. El curs 2016-2017 es substitueix el cicle de grau superior en Gestió i organització d'empreses agropecuàries pel de Paisatgisme i medi rural, amb el perfil professional d’explotacions forestal. A més a més d’una àmplia oferta de formació continua, en format de cursos i jornades de transferència tecnològica. A l’escola agrària de Manresa s’ofereix formació en producció agroecològica.

Es constata que moltes empreses, sobretot a la indústria, recorren cada vegada més a l’ús de personal extern per temes especialitzats (soldadors, matricers, calderers, pintors, etc..). Cadascú ho gestiona per la seva banda, però potser es podria articular d’una forma més organitzada, a través d’algun directori o plataforma on els professionals poguessin presentar els seus serveis i que hi hagués una borsa de professionals. Això també ajudaria els professionals a omplir i complementar millor les seves jornades.

L’hostaleria, tot i no tenir la magnitud de la indústria en termes de llocs de treball, és un sector que, malgrat les dificultats, ha seguit creant ocupació durant tota la crisi, 100 llocs de treball en 7 anys, suposant un total de 593 llocs de treball a l’àmbit SOLCAR.

És una zona amb un potencial turístic important, per la quantitat i diversitat de tipologies d’actius turístics que té (i que van creixent), per la proximitat a l’àrea metropolitana i per la relativament bona connexió que té amb les comarques limítrofs.

Malgrat això, no hi ha cap tipus d’oferta relacionada amb l’hostaleria al mateix àmbit SOLCAR i la que hi ha a les rodalies és privada, amb la qual cosa tampoc està a l’abast de persones que es



troben en situació d’atur i que, amb la formació corresponent, es podrien orientar cap al sector. Igualment, pel que s’apunta a les entrevistes, està poc orientada a la tipologia de negoci familiar que predomina a la zona, i les expectatives dels alumnes que en surten, no encaixen. En síntesi, sembla que no acaba de servir com a font proveïdora de personal pel sector, que manifesta molts problemes per trobar cuiners i ajudants de cuina, així com cambrers.

Quant a necessitats en competències específiques que caldria reforçar s’apunta:

- Saber estar a la sala, anotar bé reserves i comandes i relació amb la cuina, pel que fa als cambrers

- Gestió de compres i reducció de “mermas” en el cas dels cuiners i ajudants de cuina

També es destaca la necessitat de més coneixements per part dels petits hostalers en gestió empresarial.

Per altra banda, s’apunten també les mancances que tenen molts dels candidats en hàbits de treball bàsics, de tipus més actitudinal (ser responsable amb la feina; implicació; hàbits de treball; gestió del temps; puntualitat), que és una vessant que es podria treballar fora del marc de la formació professional reglada, a través de dinàmiques de role-play, etc.

En el sector de les activitats de lleure en el medi natural, també en expansió, així com en totes aquelles activitats de guiatge turístic, si bé es constata que no costa trobar personal amb la formació tècnica necessària, falten més competències de tipus organitzacional, de gestió i planificació, aspecte que també es podria abordar a través formació de més curta durada, formació contínua (que es podria fer de forma agregada entre diverses empreses). Concretament, es destaca la planificació d’activitats i la gestió de grups.

De fet, és de destacar que ni el Solsonès ni el Bages tenen oferta formativa relacionada amb àmbits que estan creixent al territori, com poden ser els cicles de Gestió d’allotjaments turístics, Guia, informació i assistència turístiques o Guia, informació i assistència turística (animació turística)

El sector de la construcció ha patit, arrel de la crisi, una reorganització important i una reorientació cap al món de la rehabilitació, que requereix d’uns perfils professionals molt més polivalents, que a les empreses els costa de trobar.

En aquests moments el sector sembla que torna a créixer i no hi ha un referent formatiu a la zona que pugui donar resposta a aquesta necessitat. A part de l’opció de la formació professional reglada (actualment només hi ha un cicle superior a Manresa d’Edificació i obra civil i un de Grau Mig a Sant Vicenç de Castellet), és un àmbit que es podria treballar també des de formacions de més curta durada, de tipus ocupacional, i que fins i tot podria compartir continguts i formats amb altres sectors, com la indústria.

Destacar que ni el Solsonès ni el Bages tenen oferta del cicle relacionat precisament amb la rehabilitació, el cicle de Obres d'interior, decoració i rehabilitació, que només s’ofereix a tres centres a tot Catalunya (veure Annex).



L’àmbit del comerç està relativament ben cobert des del punt de vista de la formació reglada, en el sentit que hi ha un cicle formatiu en Activitats comercials i és l’únic àmbit on hi ha un PFI (Auxiliar de vendes), però aquí s’apunten tres temes bàsicament:

- D’una banda tot el que té a veure amb la modernització del comerç, i que té més a veure amb els comerciants o empresaris del comerç (des de qüestions d’imatge i estètica del comerç, fins a temes de digitalització, passant per temes de gestió)

- D’altra banda, la manca d’una preparació o formació de base que orienti cap a ser comerciant o empresari del comerç, i no només formacions parcials de dependent o de caixer, orientades sovint a les grans superfícies

- En tercer lloc - com a activitat que pot anar molt lligada al turisme - es podria treballar més la vessant turística del comerç, l’elaboració de producte atractiu, la col·laboració amb els altres sectors del turisme, així com l’actualització de coneixements sobre els actius turístics de la zona.

Dins de la família professional del comerç, un aspecte transversal que empreses de diferents sectors apunten com a necessari reforçar, és tot el tema del màrqueting, en el qual no hi ha cap tipus de formació. La més propera és el cicle superior de Màrqueting i publicitat que es fa a Sant Vicenç de Castellet, d’oferta privada.

A part de les necessitats detectades a nivell sectorial, es detecta un conjunt de temes a reforçar que poden ser transversals, per molts sectors:

- L’atenció al client, molt rellevant a l’hostaleria i el comerç, però també a la indústria, per tot aquell personal d’oficina que tracta amb el client.

- La transformació digital de l’empresa. En el nivell més alt, cada vegada es necessiten més informàtics digitals, i en el nivell més baix, són moltes les empreses que necessiten suport per entrar en el funcionament digital i el ‘cloud computing’ i totes les seves eines. A part de formació, el que es necessita sobretot és assessorament i acompanyament a les empreses.

- Màrqueting i venda online, especialment en el comerç i distribució, però també en els altres sectors, amb especial importància en l’ús de les xarxes socials

- Organització i administració d’empresa, incloent els coneixements necessaris sobre com muntar una empresa.

A diferents sectors - principalment indústria i construcció, però cada vegada més també l’agropecuari - sorgeix la problemàtica que es troben al treballar amb els perfils més baixos, que sovint són massa baixos i els manquen un conjunt de competències instrumentals, que es podrien proveir de forma agregada per diferents sectors, segons nivells si és necessari (des dels rudiments per fer servir un ordinador, fins a utilitzar l’Excel, passant per la interpretació de les estadístiques que genera; ús de bases de dades; control numèric, etc.)

Es parla de la poca iniciativa emprenedora del territori, però en canvi l’enquesta als alumnes, en els de 4t d’ESO apunta un nombre no menyspreable de persones que indiquen que treballarien treballar per compte propi. A part de les activitats que ja es fan dins del currículum



dels ensenyaments reglats, estaria bé fer un seguiment i acompanyament més acurat dels “potencials emprenedors”, i implicar-hi també empreses o emprenedors exitosos, amb alguna fórmula tipus mentoring.

Es destaca el fet que moltes empreses de les que s’han entrevistat es procuren la formació que necessiten pels seus treballadors, o ho intenten almenys (perquè sovint costa, per temes de conciliació d’horaris). Es a dir, que ja hi esmercen recursos. No obstant, cadascú ho fa per la seva banda. Està clar que hi ha temes que són propis de cada empresa i que no es pot fer d’altre manera que en aquell lloc de treball específic, però es podria veure si hi ha qüestions en què es podrien optimitzar recursos fent-ho de forma agregada més d’una empresa. Es a dir, fer algun tipus de planificació conjunta.

L’experiència de formació dual que s’està portant a terme en el territori està molt ben valorada per les empreses, si bé hi ha una certa disfunció en la seva utilització, en el sentit que no s’acaba d’aplicar el procés de rotació dels alumnes que la formació dual preveu, sinó que, en cas que l’alumne funcioni, l’empresa tendeix a voler-se’l quedar. I com que el potencial d’absorció d’alumnes que té el territori no és tant alt (perquè el teixit és acotat) en el futur això pot dificultar el funcionament de la dual en el futur. No obstant, en el moment de fer aquest treball, com que la demanda per part de l’alumnat havia baixat, hi havia de fet més ofertes d’empreses que demandes d’alumnes.

Sí bé la formació dual té un reconeixement important en aquests moments, sembla que les pràctiques en empreses que es fan des dels diferents estudis no es valoren tant bé i sovint acaben sent com un “tràmit” que cal passar, i no es treballa prou la interconnexió empreses-centres de formació ni l’acompanyament i el seguiment, i sovint hi ha queixes per ambdues bandes.

Es detecta falta de coordinació en la planificació d’activitats formatives per part dels diferents agents que hi intervenen i provoca una certa percepció de dispersió.

Pel que fa a la selecció de personal, a les empreses els consumeix molt temps comprovar que els candidats que els envien currículums realment en saben. Potser es podria donar algun tipus de suport en aquest sentit, com una borsa de treball de valor afegit, en el sentit que les competències han estat contrastades.


[Objectius] Pàg. 89

9 OBJECTIUS

La diagnosi socioeconòmica del territori i la identificació de necessitats de qualificació i l’encaix amb l’oferta formativa, suggereixen la necessitat de treballar en diferents línies i amb propostes d’acció diverses, en base a uns objectius determinats.

Els objectius generals o estratègics es poden resumir en tres:

Reforçar el nivell de qualificació i la competència professional de les persones del territori per tal que puguin millorar les seves possibilitats d’ocupació, i fer-ho, en la mesura del possible, en allò en què el territori ofereix oportunitats.

Ampliar les oportunitats de les persones de l’àmbit SOLCAR de formar-se en el territori, per la via de la formació professional inicial, així com de la formació ocupacional, i contribuir a reduir la fugida de població.

Dotar les empreses del territori de la qualificació que necessiten, amb una base de proximitat, que minimitzi el risc que el personal marxi un cop ja està format i introduït en l’univers de l’empresa. Aquest factor contribueix també a estabilitzar les empreses en el territori.

A partir d’aquí, els objectius operatius que es plantegen són els següents:

1. Ampliar les opcions de la formació professional inicial en el territori, incorporant Cardona a l’oferta.

2. Revaloritzar la formació professional entre la població, especialment entre les famílies dels joves que estan en el moment de decidir l’itinerari que volen seguir.

3. Obrir més vies de formació pel treball pel segment de població que no cursarà una formació professional reglada, per ser massa llarga i intensa, però que, en canvi, podria accedir a una qualificació, per exemple, a través dels certificats de professionalitat.

4. Oferir vies per resoldre mancances formatives de qualificació de base que poden ser comuns per diferents oficis de diferents sectors d’activitat, tant en competències específiques com en competències transversals (de tipus personal o d’hàbits de treball).

5. Millorar el nivell de coneixement de llengües estrangeres de la població. Encara que és un objectiu a llarg termini, es considera necessari treballar conjuntament per avançar en aquest sentit.

6. Preveure altres mesures de suport a l’empresa per poder dotar-se de la qualificació necessària, més enllà del que és l’oferta de formació.

7. I com a objectiu instrumental, bàsic per poder assolir els objectius citats, és necessari treballar de forma coordinada entre els diferents agents i amb una òptica global, que vagi més enllà del propi municipi i de l’àmbit d’actuació concret de cada agent.


[Objectius] Pàg. 90


[Propostes d’acció] Pàg. 91

10 PROPOSTES D’ACCIÓ

Per assolir els objectius definits, es proposa un treball en 4 grans eixos:

Eix 1. Governança, prospecció i coordinació, que engloba tot allò relacionat amb la planificació, la coordinació i el seguiment de les polítiques en el territori, que es sustenta sobre la base de la cooperació entre els agents.

Eix 2. Oferta i continguts formatius, que engloba totes aquelles línies d’acció que tenen a veure amb el desplegament de formació en el territori

Eix 3. Sensibilització, orientació i comunicació, per treballar la vessant de la informació que arriba a la població i com es percep el territori i les oportunitats que ofereix, així com per contribuir a revaloritzar tot el que és la formació orientada al treball.

Eix 4. Serveis de suport i cooperació empresarial, que inclou un seguit de mesures que no són estrictament la implantació d’oferta formativa, però que poden tenir igual o més impacte a l’hora de millorar la qualificació a les empreses.

A continuació es detallen propostes d’acció concretes dins de cadascun d’aquests eixos.

10.1 EIX 1. GOVERNANÇA, PROSPECCIÓ I COORDINACIÓ

10.1.1 TAULA DE LA FORMACIÓSOLSONA-CARDONA

Descripció La Taula es concep com l’espai de diàleg i coordinació entre sector empresarial, àmbit formatiu i administració local del territori Solsona-Cardona, així com de coordinació entre els agents de cadascun d’aquests àmbits, al voltant de tot allò relacionat amb la formació i, més en general, la qualificació i les competències professionals en el territori, tant a nivell de persones com d’empreses. Igualment, la Taula, a través del seu òrgan de representació, pot actuar com a interlocutor davant de les administracions i organismes superiors. En el pla més estratègic, la missió d’aquesta taula és, en últim terme, treballar per un territori qualificat, en el sentit d’un territori on les empreses poden trobar la qualificació i el talent que necessiten i on les persones que ho vulguin, poden tenir oportunitat de formar-se i trobar un lloc de treball adequat a la seva qualificació en el territori o entorn proper. En el pla més operatiu, la Taula es pot configurar d’entrada com l’òrgan d’impuls, coordinació i seguiment (i revisió si s’escau) del present pla d’acció, o almenys dels eixos 2 i 3. Agents implicats



La taula es pot plantejar a dos nivells:

- El nucli o comissió permanent, amb aquells agents clau o que tenen un abast més generalista: l’Agència de Desenvolupament Local Solsona-Cardona, els ajuntaments de Cardona i Solsona, el Consell Comarcal del Solsonès, l’Institut Francesc Ribalta de Solsona, l’escola Arrels II de Solsona, l’Institut Sant Ramon de Cardona, l’Escola Vedruna de Cardona, l’Escola Agrària de Solsona, el Centre Tecnològic Forestal i les dues associacions empresarials intersectorials, l’Associació d’empresaris de Cardona, l’Associació d’Empreses del Solsonès i l’Oficina de Treball de la Generalitat de referència en el territori.

- Un segon nivell, d’agents de sectors o àmbits més específics, que hi participen quan és

necessari per la temàtica a abordar, amb reunions o grups de treball ad-hoc. Aquí s’inclourien les associacions empresarials sectorials, altres agents formatius (com l’escola d’idiomes o acadèmies de formació) o les empreses més rellevants del territori.

Els dos nivells junts configurarien el Plenari de la Taula de formació. Funcionament

Es proposa també un doble mecanisme de funcionament, per fer-ho més operatiu:

- Fixar una periodicitat regular de trobades de la Comissió permanent, que pot ser de dos o tres cops l’any (més intensiu en el primer any d’arrencada), i del Plenari, un cop l’any.

- En allò que comporti la realització de gestions o tasques, un cop establertes les prioritats anuals en el marc de la Comissió Permanent, definir quines són aquestes i assignar responsables de vetllar pel seu impuls i de mobilitzar qui sigui necessari, des d’una òptica transversal.

Així mateix, a més de la implicació dels agents, és necessari que la Taula es marqui uns objectius a assolir, de forma anual o bianual, i que s’identifiquin uns indicadors per fer-ne el seguiment i valorar-ne el resultat (Quadre de comandament), per contribuir a visualitzar el sentit que té la Taula. Possibles fonts de finançament

- SOC. En un primer any, per donar-hi impuls, es podria sol·licitar finançament a través de la convocatòria de Programes de suport al desenvolupament local, a través de la línia d’Espais de reflexió público-privats, o la de creació d’espais de reflexió conjunta entre el sector públic i privat del territori.

- Fons propis de les administracions locals. Indicadors de seguiment i avaluació

- Nombre de reunions de la taula - Nombre d’assistents a les reunions de la taula - Relació d’acords presos



10.1.2 MECANISME DE DETECCIÓ PERIÒDICA DE NECESSITATS FORMATIVES DEL

TEIXIT EMPRESARIAL I D’INQUIETUDS INTERESSOS DELS JOVES

Descripció És necessari un mecanisme que nodreixi la Taula de formació de la informació necessària per anar ajustant les prioritats i la presa de decisions, i per poder anar valorant de forma periòdica fins a quin punt hi ha encaix o no entre el que les empreses necessiten, l’oferta de formació i els interessos dels joves pel que fa a la seva formació. Es proposa que aquests mecanisme s’articuli a través de:

- Visites a empreses per part de tècnics/ques prospectors de l’Agència. Aquesta és la part més important, i és necessari que es defineixi un pla de visites, amb una temporalització concreta, i que es sistematitzi la recollida d’informació, amb una eina que permeti ajudar l’empresa a identificar les seves necessitats en termes de qualificació i formació, això com conèixer quina és la situació de l’empresa pel que fa a recursos humans, tècnics i tecnològics.

- Complementàriament, es pot pensar en un qüestionari online autoadministrat per part de

les empreses, així com per part dels joves, tal com s’ha fet en el marc de l’elaboració del present Pla d’acció.

Agents implicats Agència de Desenvolupament Local Solsona-Cardona, com a agent responsable de l’impuls i coordinació d’aquest mecanisme, així com de la realització de les visites periòdiques a les empreses. Associacions empresarials com a facilitadors del contacte amb les empreses, així com per empènyer aquestes a respondre els qüestionaris online. Centres educatius com a canalitzadors de les enquestes online periòdiques als joves. Possibles fonts de finançament

- SOC. En un primer any, per donar-hi impuls, es podria sol·licitar finançament a través de la convocatòria de Programes de suport al desenvolupament local, a través de la línia ‘Activitats d’identificació, diagnosi, planificació, seguiment i promoció de projectes estratègics territorials que tinguin impacte en la generació d’ocupació’

- SOC i DIBA per contribuir a finançar els tècnics/ques prospectors

- Fons propis de les administracions locals Indicadors de seguiment i avaluació

- Nombre d’empreses visitades - Nombre de qüestionaris complimentats - Nombre de respostes al qüestionari de joves



10.1.3 ESPAI DE COORDINACIÓ SOLSONA-CARDONA EN POLÍTIQUES CULTURALS I

D’OCI

Descripció Es proposa estendre el concepte de coordinacióplantejat amb la Taula de la formació, també a l’àmbit de la cultura, i, en un pas més enllà, fins i tot plantejar el model de cooperació que s’ha seguit amb l’Agència. A curt termini, es tracta de començar en la vessant de la coordinació, a partir de mesures com l’elaboració d’una agenda conjunta, la coordinació d’agendes o l’impuls d’una estratègia de comunicació i difusió conjuntes. Posteriorment, l’existència d’aquest espai per la coordinació pot contribuir a potenciar l’oferta cultural en el territori i fer-lo així més atractiu de cara a l’atracció i la retenció de talent, així com promoure la cultura com un dinamitzador econòmic en sí mateix. Per altra banda, l’acció ha de permetre tambétreballar la cohesió social entre els municipi, i reforçar l’autoestima de territori i el sentiment d’identitat. Agents implicats Àrees de cultura dels diferents ajuntaments Entitats culturals del territori

Possibles Fonts de finançament - Fons propis de les administracions locals

Indicadors de seguiment i avaluació

- Nombre de reunions realitzades - Relació de mesures a emprendre - Estratègia de comunicació conjunta impulsada

10.2 EIX 2. OFERTA I CONTINGUTS FORMATIUS

10.2.1 AMPLIACIÓ DE L’OFERTA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL REGLADA EN EL

TERRITORI, OBRINT OFERTA A CARDONA

Descripció Juntament amb el treball de conscienciació i orientació, reforçar l’oferta de formació professional reglada en el territori, amb especial atenció a la necessitat que Cardona disposi també d’oferta, sota l’òptica d’una planificació conjunta entre els dos municipis que cerqui les complementarietats, es centri en les potencialitats del territori i tingui capacitat d’atreure alumnat de fora. És a dir, es tracta també d’evitar excessives duplicitats amb l’oferta dels territoris veïns, el Bages bàsicament. Igualment, en la mesura del possible, és important que s’ofereixi també la



modalitat de formació dual. Opcions que s’apunten a partir de les conclusions són:

- Reforçar l’oferta de cicles en l’àmbit industrial, ja sigui amb un grau superior que doni continuïtat al Manteniment electromecànic, o valorant la possibilitat d’un cicle de la família d’Electricitat i electrònica o de Fabricació Mecànica. Igualment, cal estudiar el com reforçar la formació comercial dels perfils de la indústria.

- Ampliar l’oferta de cicles en l’àmbit del turisme. Aquí es planteja que podria ser oportú obrir algun dels cicles que al Bages no es fan, com Gestió d’allotjaments turístics, Guia, informació i assistència turístiques.

- Atesa l’especialització del territori en el sector agrari, es podria ampliar l’oferta en aquest camp i incorporar temes de producció agrícola, i posicionar l’Escola Agrària com el referent a la Catalunya Central.

Finalment, a llarg termini, si a Cardona s’acaba generant realment un pol d’activitat al voltant del concepte ‘vida saludable’ i es desenvolupen productes turístics lligats al benestar i la salut, es pot valorar també la possibilitat d’algun cicle de la família professional de Sanitat o de Imatge Personal, lligada al benestar.

Agents implicats - Tots els centres educatius del territori amb interès en la formació professional reglada. - Ajuntaments de Cardona i Solsona - Associacions empresarials del territori - Empreses

La Taula de la formació serà l’espai a partir del qual treballar aquesta acció, a partir del diàleg amb els centres educatius i els diferents sectors empresarials. El recolzament del sector empresarial és clau per poder defensar aquesta opció davant del Departament d’Ensenyament. Possibles Fonts de finançament

- Fons propis de les administracions locals - SOC. La convocatòria de Programes de suport al desenvolupament local, en la línia

d’’Activitats d’identificació, diagnosi, planificació, seguiment i promoció de projectes estratègics territorials quetinguin impacte en la generació d’ocupació’ podria servir per fer una anàlisi de viabilitat de les diferents opcions aquí plantejades, així com realitzar els contactes i gestions necessàries.

- Departament d’Ensenyament (en un estadi més avançat, de cara la implementació). Indicadors de seguiment i avaluació

- Anàlisi de viabilitat realitzat - Acords presos en relació l’oferta d’interès a impulsar - Relació de gestions realitzades per l’ampliació de l’oferta de formació professional reglada.



10.2.2 DOTAR EL TERRITORI D’OFERTA EN CERTIFICATS DE PROFESSIONALITAT

Descripció Es tracta de poder oferir una alternativa de qualificació professional a la població aturada i a aquells que no faran una formació professional reglada, però que en canvi podrien obtenir un certificat de professionalitat, a través de la formació ocupacional. Així mateix, es pot plantejar una oferta que sigui atractiva també per persones de fora del territori.

Ja hi ha alguna oferta de formació ocupacional en el territori, i d’altres que estan de moment aturades o que no han rebut l’homologació corresponent, però es tracta d’aprofitar el marc de la Taula de la formació renovada, amb un abast territorial i institucional més ampli, per donar-hi un nou impuls, estructurar un plantejament d’oferta en aquest àmbit i actuar de lobby enfront les administracions superiors corresponents.

Igualment, aquesta acció ha d’anar també lligada al desplegament d’una estratègia de comunicació i difusió adequada, per arribar als clients potencials.

Agents implicats Centres educatius que actualment ofereixen formació professional reglada

Centre Tecnològic Forestal

Ajuntaments de Cardona i Solsona Associacions empresarials del territori Empreses Oficina de Treball de la Generalitat Possibles fonts de finançament SOC, fons per la formació ocupacional. Administracions locals Indicadors de seguiment i avaluació

- Nombre de gestions realitzades per la implantació d’oferta en certificats de professionalitat - Nombre de reunions realitzades i assistents - Avenços realitzats



10.2.3 ARTICULACIÓ D’UNA OFERTA DE FORMACIÓ DE BASE COMÚ PER DIFERENTS

SECTORS D’ACTIVITAT I OFICIS

Descripció De forma complementària a la formació professional reglada es podria plantejar que el mateix sector empresarial fos el motor de l’impuls d’una oferta formativa més modular i de curta durada que pogués donar resposta a les necessitats que té, en dues vessants:

En la vessant de competències tècniques: - Per perfils de qualificació més mitjos-baixos, oferir formacions bàsiques en diferents oficis

que puguin servir per diferents sectors.

- Pels perfils més baixos, oferir formació instrumental bàsica per poder treballar en els llocs de base en diferents sectors (fer servir un ordinador, saber fer mesuraments, etc.)

En la vessant de competències personals i competències transversals pel treball, que també es podrien organitzar en diferents nivells, com a mínim dos:

- El més bàsic, en el qual treballar hàbits de treball, a través de dinàmiques tipus role-play que fugin del format acadèmic. Sobretot pel sector serveis que té un component important d’atenció al públic.

- El nivell de competències organitzacionals, relacionals, comunicatives, de gestió, etc.

Es tracta d’implicar i coordinar el sector privat per cercar vies que els permetin resoldre aquest tipus de mancances amb què es troben pel que fa a la qualificació dels treballadors, així com dotar les persones de major competència pel desenvolupament professional. Es podria plantejar com a formació de pagament o copagament.

Agents implicats Associacions empresarials o empreses interessades, que formessin un nucli que ho pogués empènyer

Centres educatius, especialment el Centre Tecnològic Forestal, que ja ofereix altres tipus de formació alternativa a la formació reglada.

Possibles fonts de finançament - Aportació privada, de les mateixes empreses interessades - Copagament per part dels alumnes - SOC. La convocatòria de Programes de suport al desenvolupament local podria servir per

fer un treball inicial de dinamització i arrencada amb les empreses. - Diputació de Barcelona i Diputació de Lleida, per cofinançar accions formatives concretes o

un tècnic/a de suport per la posada en marxa de la iniciativa.

Indicadors de seguiment i avaluació - Reunions realitzades per tractar la qüestió - Elaboració d’un projecte base - Relació de contactes i gestions realitzades



10.2.4 REFORÇ DE LA FORMACIÓ EN IDIOMES

Descripció D’una banda, es tracta d’una aposta forta d’administracions i empreses per reforçar la formació en idiomes de la població del territori, per totes les vies possibles, com per exemple:

- Potenciant fórmules de formació flexibles (per exemple, a distància i des de casa o l’empresa, mitjançant eines com Skype)

- Potenciant, també a través d’eines remotes, el contacte dels alumnes amb alumnes d’altres països

- Oferint “mecenatge” a joves per part del sector empresarial (o entitats financeres fins i tot) perquè estudien idiomes

- Fent lobby, a través de la Taula de la formació, per exemple, per l’augment de la presència dels idiomes en els continguts formatius dels diferents estudis, així com per augmentar l’oferta de les escoles d’idiomes. De fet seria una iniciativa a impulsar amb una òptica territorial més àmplia, ja que és una problemàtica molt comú en àrees no urbanes.

Igualment, a l’igual que en altres opcions formatives, en el camp de la formació en idiomes que fan les empreses, es podria donar suport a aquestes, sobretot les petites, perquè organitzessin la formació de forma agregada, amb l’optimització de costos que això els suposaria. Així mateix, es podria treballar també amb una borsa de professionals formadors qualificats.

Agents implicats Ajuntaments del territori

Associacions empresarials

Escola Oficial d’Idiomes

Empreses proveïdores de formació en idiomes

Possibles fonts de finançament - Aportació privada - Fons propis de les administracions locals


- Noves fórmules de formació implementades - Nombre d’alumnes que participen en les accions proposades - Contactes i gestions realitzades en tant que acció de lobby



10.3 EIX 3. SENSIBILITZACIÓ, ORIENTACIÓ, COMUNICACIÓ

10.3.1 PLA DE SENSIBILITZACIÓ DE JOVES I FAMÍLIES VERS LA FORMACIÓ

PROFESSIONAL

Descripció Es planteja una campanya de comunicació per conscienciar a joves i famílies en dos sentits:

- Sobre els valors i les oportunitats laborals que el territori ofereix, amb especial incís en la indústria i en totes les activitats lligades al turisme (incloent el comerç), on hi poden haver oportunitats lligades als esports, els apartaments turístics, l’organització d’esdeveniments, el turisme experiencial, etc.

- Sobre el potencial de la formació professional en l’àmbit industrial

Es pot fer un treball a diferents nivells:

- En el nivell més de base, a través de reunions/sessions informatives amb joves i famílies en els mateixos centres educatius (o en altres espais que es considerin). Es proposa fer-hi intervenir també empreses d’èxit

- En el nivell intermig, a través d’una campanya en els mitjans de comunicació locals i a les xarxes socials. S’hi podria fer participar els mateixos joves, aquells que estan satisfets amb la formació professional.

- A un nivell més macro, es podria plantejar un treball conjunt amb altres territoris (per exemple, a tot l’àmbit Catalunya Central) per muntar algun material i recurs promocional conjunt (vídeo, etc.)

Agents implicats Agència de desenvolupament local Solsona-Cardona

Ajuntaments del territori

Consells Comarcals

Centres de formació professional

Empreses

Joves del territori que estan cursant formació professional

Possibles fonts de finançament - Fons propis de les administracions locals



- Aportacions privades, d’empreses - Generalitat de Catalunya – Departament d’Ensenyament - Diputació de Barcelona i Diputació de Lleida

Indicadors de seguiment i avaluació - Nombre de sessions informatives amb famílies realitzades - Relació d’accions de campanya realitzades - Contactes amb altres territoris per portar a terme algun tipus d’acció conjunta

10.3.2 DISPOSITIU COMPARTIT D’ORIENTACIÓ FORMATIVA I LABORAL ALS JOVES I

LES SEVES FAMÍLIES

Descripció L’objectiu de l’acció és reforçar l’orientació laboral que s’ofereix als joves, en base a un dispositiu que podria ser el mateix pels alumnes de tots els centres educatius, per optimitzar recursos, i que es canalitzés a través de l’Agència, per exemple, en col3laboració amb les àrees d’educació i joventut dels ajuntaments i consells comarcals. I que contemplés també el contacte amb les famílies.

Consisteix en disposar d’un punt de referència en el territori per la informació i acompanyament als joves que acaben els seus estudis i inicien la seva trajectòria professional, per tal que coneguin les possibilitats que el territori i entorn els ofereix, orientar-los en les seves decisions, i contribuir a evitar així la fugida del talent del territori, a tots nivells: joves que acaben la ESO o el Batxillerat, joves dels cicles formatius i joves que acaben els estudis universitaris.

A part d’actuar com a punt de referència, el dispositiu pot desplegar activitats com:

- Visites informatives a 4t d’ESO, Batxillerat i cicles formatius

- Dinamització a través de xarxes socials

- Sessions de contacte entre empreses i joves que busquen feina.

- Suport en l’elaboració de videocurrículums.

- Coaching professional per part de gent més sènior que els pugui proporcionar, al seu torn, contactes.

- Promoure dinàmiques de cocreació, entre empreses i joves que puguin ser els seus potencials clients, o entre joves i administració pública, per fer-los partícips del procés de creació de valor.

- Etc.



Agents implicats Agència de desenvolupament local Solsona-Cardona

Ajuntaments del territori – àrees d’educació i joventut

Centres de formació professional

Empreses

Possibles fonts de finançament - Fons propis de les administracions locals - Aportacions privades, d’empreses de Catalunya – Departament d’Ensenyament - Diputació de Barcelona i Diputació de Lleida - Generalitat de Catalunya –Direcció General de Joventut


- Nombre i relació de joves amb qui s’estableix contacte - Número de visites realitzades als centres educatius - Introducció de noves activitats dirigides als joves - Nombre de seguidors del Facebook i el Twitter

10.4 EIX 4. SERVEIS DE SUPORT I COOPERACIÓ EMPRESARIAL

10.4.1 SERVEIS DE SUPORT A LES EMPRESES COMPLEMENTARIS A LA FORMACIÓ

Descripció A part de l’oferta de formació en sí, hi ha altres tipus de serveis que redunden també, en alguns casos, en benefici de la qualificació a les empreses i, en d’altres, contribueixen a la sostenibilitat futura de les empreses i, per tant, al manteniment o la creació d’ocupació. Els serveis que es proposen són:

- Fórmules d’acompanyament o assessorament a empreses per temes concrets, ja sigui individual o grupal (per exemple, en tot el tema de la transformació digital o en el tema de la venda online, moltes empreses necessitin algú que els guiï en com implementar-ho). I no ha de plantejar-se necessàriament com a servei gratuït- o almenys no del tot – si té impacte positiu en l’empresa

- Que es pogués disposar d’una base de dades o borsa de professionals especialitzats a la qual les empreses poguessin recórrer, quan no tenen prou volum d’activitat per tenir-los en plantilla. Igualment, es pot oferir a les empreses la possibilitat de compartir serveis de professionals qualificats (com per exemple venda a la xarxa, presència a la xarxa,



màrqueting online, altres professionals: veterinaris, etc), per aquelles que individualment no tenen ni temps de coneixement per fer-ho.

- Suport a les empreses (de forma col·lectiva) en promoció comercial, amb activitats que els puguin ajudar a trobar clients (suport en l’organització de foros, xerrades, etc.). Així mateix, afavorir que les empreses es coneguin entre elles, amb activitats de networking, etc.

Agents implicats Agència de desenvolupamentlocal Solsona-Cardona

Associacions empresarials

Possibles fonts de finançament - Diputació de Barcelona - Diputació de Lleida - Generalitat de Catalunya - ACCIÓ(Agència per la competitivitat de l’empresa) - Aportacions privades, de les mateixes empreses


- Nombre d’empreses assessorades - Borsa de professionals elaborada - Relació d’actes/esdeveniments de promoció organitzats - Relació d’activitats de networking realitzades.

10.4.2 DISSENY D’UN PROGRAMA DE SUPORT A LA INNOVACIÓ I LA

DIVERSIFICACIÓ EN EL SECTOR AGROPECUARI, SOBRE LA BASE DE LA COOPERACIÓ

Descripció Es tracta de cercar les vies per assegurar la sostenibilitat futura del sector agropecuari i que aquest pugui ser una alternativa atractiva d’ocupació pels joves, tant els del territori com també per atraure joves de fora del territori.

Es proposa fer un treball a fons amb el sector, amb experts i amb benchmarking d’altres experiències per definir les línies de treball, aglutinant aquelles iniciatives que des del territori ja s’han plantejat i s’estan treballant: la necessitat d'obradors comunitaris, vivers d'empreses, acompanyament per la comercialització, cuines per fer coses, etc. I així articular un projecte sòlid, amb un pressupost darrere, que serveixi de base de treball pels propers any, per la cerca d’aliances i la negociació, la cerca de finançament, etc.

Agents implicats



Agència de desenvolupament local Solsona-Cardona

Escola Agrària del Solsonès

Nucli d’agents que formen part del GAL Leader

Ajuntaments del territori

Empreses del sector

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

Possibles fonts de finançament - SOC – Convocatòria de Programes de suport al desenvolupament local per portar a terme

el procés de disseny del programa. - Posteriorment, la implementació es podria plantejar en el marc d’un Projecte innovador,

també del SOC

Indicadors de seguiment i avaluació - Contactes realitzats entre els agents - Acords assolits - Programa dissenyat



10.5 QUADRE DE SÍNTESI

Eix 1. Governança, prospecció i coordinació

1.1 Taula de la formació Solsona-Cardona

1.2 Mecanisme de detecció periòdica de necessitats formatives del teixit empresarial i d’inquietuds interessos dels joves

1.3 Espai de coordinació Solsona-Cardona en polítiques culturals i d’oci

Eix 2. Oferta i continguts formatius

2.1 Ampliació de l’oferta de formació professional reglada en el territori, obrint oferta a Cardona

2.2 Dotar el territori d’oferta en certificats de professionalitat

2.3 Articulació d’una oferta de formació de base comú per diferents sectors d’activitat i oficis

2.4 Reforç de la formació en idiomes

Eix 3. Sensibilització, orientació, comunicació

3.1 Pla de sensibilització de joves i famílies vers la formació professional

3.2 Dispositiu compartit d’orientació formativa i laboral als joves i les seves famílies

Eix 4. Serveis de suport i cooperació empresarial

4.1 Serveis de suport a les empreses complementaris a la formació

4.2 Disseny d’un Programa de suport a la innovació i la diversificació en el sector agropecuari, sobre la base de la cooperació


[Prioritats d’intervenció] Pàg. 105

11 PRIORITATS D’INTERVENCIÓ

Si bé el calendari concret de desplegament de les diferents accions que es proposen s’haurà de definir en el marc de l’Agència, a continuació es presenta una proposta de l’horitzó temporal en què es podrien anar engegant les diferents accions, en base a dos criteris:

- Si es tracta d’una acció més prioritària que una altra (dins de que totes són importants) - La mesura en que és més o menys fàcil d’implementar. Es important que es visualitzin

acció en el curt termini.

Així, a continuació s’ordenen les diferents accions segonshoritzó temporal d’impuls: curt termini (2017-18), aquelles del mig termini (2018-19) i aquelles que, si no es pot abordar abans, es podrien deixar més pel llarg termini (del 2019 en endavant).

A curt termini (2017-2018)

1.1 Taula de la formació Solsona-Cardona

2.1 Ampliació de l’oferta de formació professional reglada en el territori, obrint oferta a Cardona

3.1 Pla de sensibilització de joves i famílies vers la formació professional

4.1 Serveis de suport a les empreses complementaris a la formació

4.2 Disseny d’un Programa de suport a la innovació i la diversificació en el sector agropecuari, sobre la base de la cooperació

A mig termini (2018-2019)

1.2 Mecanisme de detecció periòdica de necessitats formatives del teixit empresarial i d’inquietuds i interessos dels joves

2.4 Reforç de la formació en idiomes

3.2 Dispositiu compartit d’orientació formativa i laboral als joves i les seves famílies

2.2 Dotar el territori d’oferta en certificats de professionalitat

2.3 Articulació d’una oferta de formació de base comú per diferents sectors d’activitat i oficis

A llarg termini (2019 en endavant)

1.3 Espai de coordinació Solsona-Cardona en polítiques culturals i d’oci


[Annex1 Agrupació utilitzada de les activitat econòmiques segons la CCAE2009] Pàg. 106

ANNEX1 AGRUPACIÓ UTILITZADA DE LES ACTIVITAT ECONÒMIQUES

SEGONS LA CCAE2009

La classificació agrupa les seccions de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques de 2009 (CCAE2009) segons els següents epígrafs: Agricultura A Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca Indústria (s’ha dividit en indústria alimentària i Resta d’indústria) B Indústries extractives C Indústries manufactureres D Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat Construcció F Construcció Comerç G Comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes Hoteleria I Hostaleria Serveis a la producció H Transport i emmagatzematge J Informació i comunicacions K Activitats financeres i d'assegurances L Activitats immobiliàries M Activitats professionals, científiques i tècniques N Activitats administratives i serveis auxiliars AAPP, Educació, Sanitat i serveis socials O Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria P Educació Q Activitats sanitàries i de serveis socials Serveis a les llars i activitats recreatives R Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment S Altres serveis


[Annex 2. Programació de l’oferta formativa de formació inicial per famílies professionals i cicles a Catalunya, curs 2016-2017] Pàg. 107

ANNEX 2. PROGRAMACIÓ DE L’OFERTA FORMATIVA DE FORMACIÓ

INICIAL PER FAMÍLIES PROFESSIONALS I CICLES A CATALUNYA, CURS 2016-2017

Taula 32Programació de l’oferta formativa de formació inicial per famílies professionals i cicles, curs 2016-2017 Núm. cicles

Família professional Tipus estudi Denominació cicle

Tota

l

Activitats físiques i esportives CFGM Conducció d'activitats fisicoesportives en el medi natural 41

CFGS Animació d'activitats físiques i esportives 46

Administració i gestió CFGM Gestió administrativa 144

Gestió administrativa (àmbit jurídic) 9

CFGS Administració i finances 118

Assistència a la direcció 30

Agrària CFGM Aprofitament i conservació del medi natural 3

Jardineria i floristeria 9

Producció agroecològica 2

Producció agroecològica (producció agrícola ecològica) 2

Producció agropecuària 5

Producció agropecuària (producció agrícola) 1

Producció agropecuària (producció ramadera) 1

CFGS Gestió forestal i del medi natural 7

Gestió i organització d'empreses agropecuàries 1

Paisatgisme i medi rural 4

Ramaderia i assistència en sanitat animal 3

Arts gràfiques CFGM Impressió en arts gràfiques 1

Impressió gràfica 1

Impressió gràfica (Impressió gràfica i converting) 1

Postimpressió i acabats gràfics 1

Preimpressió digital 7

Preimpressió en arts gràfiques 1

CFGS Disseny i edició de publicacions impreses i multimèdia 6

Disseny i gestió de la producció gràfica 3

Disseny i producció editorial 1

Producció en indústries d'arts gràfiques 1

Comerç i màrqueting CFGM Activitats comercials 65



CFGS Comerç internacional 33

Gestió de vendes i espais comercials 40

Màrqueting i publicitat 32

Transport i logística 15

Edificació i obra civil CFGM Construcció 3

Obres d'interior, decoració i rehabilitació 3

CFGS Projectes d'edificació 11

Projectes d'edificació (rehabilitació i restauració) 3

Projectes d'obra civil 2

Projectes d'obra civil (sobrestants) 1

Projectes d'obra civil (ús d'aplicacions SIG) 1

Electricitat i electrònica CFGM Instal·lacions de telecomunicacions 20

Instal·lacions elèctriques i automàtiques 60

CFGS Automatització i robòtica industrial 28

Manteniment electrònic 9

Sistemes de telecomunicacions i informàtics 19

Sistemes electrotècnics i automatitzats 18

Energia i aigua CFGM Xarxes, instal·lacions i estacions de tractament d'aigua 1

CFGS Eficiència energètica i energia solar tèrmica 8

Energies renovables 4

Fabricació mecànica CFGM Mecanització 24

Mecanització (manteniment i reparació en rellotgeria) 1

Soldadura i caldereria 7

CFGS Construccions metàl·liques 2

Disseny en fabricació mecànica 14

Òptica d'ullera 1

Programació de la producció en fabricació mecànica 15

Programació de la producció en l'emmotllament de metalls i polímers 1

Fusta, moble i suro CFGM Fusteria i moble 8

Instal·lació i moblament 6

CFGS Disseny i moblament 2

Disseny i moblament (construccions efímeres i decorats) 1

Hoteleria i turisme CFGM Cuina i gastronomia 23

Serveis en restauració 21

CFGS Agències de viatges i gestió d'esdeveniments 13

Direcció de cuina 15

Direcció de serveis en restauració 10

Gestió d'allotjaments turístics 14

Guia, informació i assistència turístiques 18

Guia, informació i assistència turística (animació turística) 3

Imatge i so CFGM Laboratori d'imatge 3

Vídeo discjòquei i so 8

CFGS Animacions en 3D, jocs i entorns interactius 13

Il·luminació, captació i tractament d'imatge 6

Producció d'audiovisuals i espectacles 6

Realització de projectes d'audiovisuals i espectacles 6

So per a audiovisuals i espectacles 4

Imatge personal CFGM Estètica i bellesa 28



Perruqueria i cosmètica capil·lar 34

CFGS Assessoria d'imatge personal i corporativa 10

Caracterització i maquillatge professional 4

Estètica integral i benestar 12

Estilisme i direcció de perruqueria 7

Indústries alimentàries CFGM Elaboració de productes alimentaris 8

Forneria, pastisseria i confiteria 14

Olis d'oliva i vins 4

CFGS Processos i qualitat en la indústria alimentària 4

Vitivinicultura 2

Indústries extractives CFGM Excavacions i sondatges (operacions de maquinària de construcció) 1

Informàtica i comunicacions CFGM Sistemes microinformàtics i xarxes 95

CFGS Administració de sistemes informàtics en xarxa 60

Desenv. d'aplicacions multiplataforma (informàtica aplicada a la logística) 1

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma 54

Desenvolupament d'aplicacions multiplataforma (videojocs i oci digital) 2

Desenvolupament d'aplicacions web 42

Instal·lació i manteniment CFGM Instal·lacions de producció de calor 7

Instal·lacions frigorífiques i de climatització 8

Manteniment electromecànic 37

Manteniment electromecànic (vaixells d'esbarjo i serveis portuaris) 5

CFGS Desenvolupament de projectes d'instal·lacions tèrmiques i de fluids 5

Manteniment d'instal·lacions tèrmiques i de fluids 5

Mecatrònica industrial 24

Mecatrònica industrial (fabricació de productes ceràmics) 1

Prevenció de riscos professionals 7

Química CFGM Operacions de laboratori 13

Planta química 2

CFGS Fabricació de productes farmacèutics, biotecnològics i afins 7

Laboratori d'anàlisi i control de qualitat 15

Química ambiental 6

Química industrial 6

Sanitat CFGM Cures auxiliars d'infermeria 81

Emergències sanitàries 16

Farmàcia i parafarmàcia 29

CFGS Anatomia patològica i citodiagnòstic 7

Audiologia protètica 2

Dietètica 19

Documentació i administració sanitària 20

Higiene bucodental 19

Imatge per al diagnòstic i medicina nuclear 11

Laboratori clínic i biomèdic 22

Ortesis i pròtesis 2

Ortopròtesi i productes de suport 1

Pròtesis dentals 7

Radioteràpia i dosimetria 2

Salut ambiental 4

Seguretat i medi ambient CFGS Educació i control ambiental 5



Serveis socioculturals i a la comunitat CFGM Atenció a persones en situació de dependència 68

CFGS Animació sociocultural i turística 18

Educació infantil 71

Integració social 50

Mediació comunicativa 3

Promoció de la igualtat de gènere 3

Tèxtil, confecció i pell CFGM Confecció i moda 5

Confecció i moda (innovació i producció de la moda) 1

Fabricació i ennobliment de productes tèxtils 1

CFGS Disseny tècnic en tèxtil i pell 1

Patronatge i moda 5

Vestuari a mida i per a espectacles 3

Transport i manteniment de vehicles CFGM Carrosseria 19

Electromecànica de maquinària 3

Electromecànica de vehicles automòbils 42

Electromecànica de vehicles automòbils (avions amb motor de pistó) 1

Electromecànica de vehicles automòbils (electromecànica de vehicles industrials) 2

Manteniment de material rodant ferroviari 1

CFGS Automoció 22

Manteniment aeromecànic 1

Manteniment d'aviònica 1

Total

2.16

8

Anàlisi de les necessitats formatives del sector ... · planificar l’oferta en el territori,...

Documents

Transcript of Anàlisi de les necessitats formatives del sector ... · planificar l’oferta en el territori,...