Els animals en perill d’extinció

El Ornitorrinco

L'ornitorinco és un mamífer semi aquàtic endèmic de l'est d'Austràlia. Són els únics mamífers que ponen ous en lloc de donar a llum cries vives. L'estranya aparença d'aquest mamífer ponedor d'ous, verinós, amb bec d'ànec, cua de castor i potes de llúdria desconcerta els naturalistes europeus quan es troben per primer cop. Els mascles tenen una pua a les potes posteriors que allibera un verí capaç de produir un dolor intens als humans.

El Xacal

El xacal, és un carnívor del gènere Canis, que viu a Àfrica, Àsia i al sud-est d'Europa. Els xacals ocupen un nínxol ecològic similar al del coiot a Nord-amèrica, el de depredadors d'animals petits-mitjans, carronyaires i omnívors. Les seves llargues potes i dents canines corbades estan adaptades per caçar petits mamífers, ocells i rèptils. Els peus grans i els ossos de les cames fusionats els permeten córrer llargues distàncies i poden mantenir velocitats de 16 km/h durant períodes estesos de temps.

L’Oryx

Es tracta d'antílops de grans dimensions i armats amb llargues banyes rectes i anellats, d'un metre o més de longitud, en contrast amb les seves petites orelles. El seu aspecte recorda a un cavall, doncs posseeixen el coll ample cobert de crin, cap de perfil recte i formes arrodonides amb llargues potes. Són resistents a les temperatures extremes, a la sét, i a més poden mantenir un galop sostingut durant molts quilòmetres. Com a particularitat, poden augmentar la temperatura del seu cos per poder irradiar la calor a l'ambient en lloc d'absorbir-, gràcies a un sofisticat sistema d'irrigació sanguínia que també permet que la sang més freda sigui la que regui el cervell després de passar prèviament per les narius l'animal, on es refresca.

El NarvalEl narval és una espècie de cetaci que habita els mars de l'Àrtic i al nord de l'Oceà Atlàntic .Els mascles d'aquesta espècie es caracteritzen per presentar un ullal molt llarg i retorçat de manera helicoïdal que pot arribar a fer dos metres i pesar fins a deu quilograms . Es creu que aquesta dent especialitzat pot ser un receptor sensorial o un caràcter sexual secundari .

Aquesta espècie està adaptada a viure a l'Àrtic i s'alimenta d'animals del fons marí . No té aleta dorsal i té una grandària mitjana entre els cetacis , amb una longitud mitjana en els la entre 4 i 4,5 metres i un pes d'entre 1000 i 1600 kg. Per això ha de realitzar immersions que molt sovint superen els 800 m sota la superfície , les quals poden durar fins a 30 minuts.

El Lleopard de les neus

El lleopard de les neus, és una espècie de mamífer carnívor de la família pròpia de les muntanyes d'Àsia Central.

Viuen en muntanyes remotes a altituds de fins a 6000 m, motiu pel qual és poc el que se sap d'ells. El seu pèl és gris, suau i excepcionalment dens, i té una cua també de longitud excepcional que s'enrotlla al voltant del cos per abrigar-se.

Caça de dia i ataca a tot tipus d'animals salvatges, així com al bestiar. Són de vegades matats per grangers, però també caçats per la seva pell.

Es desconeix la quantitat d'exemplars que queden en estat salvatge, encara que s'estima que hi haurà gairebé 5000 exemplars, per tant, es tracta d'una espècie en perill d'extinció.

El període de gestació és d'aproximadament 100 dies, tenint normalment dos cadells, encara que pot tenir un màxim de cinc cries. Es consideren adults als dos anys.

El Llop de crin

El llop de crin és un cànid autòcton de les regions de espessors i pastures del Chaco de l'Argentina i Paraguai, la plana beniana en l'orient de Bolívia i la part sud-est del Perú, així com la conca de l'els rius Paraguai i Paraná, a Sud-amèrica.

És el més gran dels cànids d'Amèrica del Sud. És inofensiu per a l'home i el bestiar, però, l'ocupació del seu hàbitat i la caça ho han reduït a zones aïllades. Es troba registrat en l'Apèndix II del llistat d'espècies protegides de la CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres). El llop de crin prefereix les prades i les pastures en zones inundables; s'ho troba ocasionalment en zones selvàtiques.és corpulent en comparació amb altres cànids silvestres, una impressió reforçada per la densitat del seu pelatge i la distintiva cabellera de crineres al voltant del coll. Aconsegueix els 107 cm d'altura a la creu, i fins als 125 cm de longitud, als quals cal sumar uns 45 cm de cua. Pot arribar als 34 kg de pes. L'estructura del cos s'assembla a la d'una guineu, encara que les potes llargues li donen un aire desmanegat molt peculiar.

Fraret atlàntic

El fraret atlàntic és una espècie d'au de la família Alcidae. És una au marina d'uns 30 cm de curiós aspecte. Les seves ales semblen massa curtes i febles , és una au que nia i viu només en zones de penya-segats escarpats , des dels quals es llança al buit de manera que les seves petites ales puguin batre amb eficàcia . Seria incapaç d'aixecar el vol en una superfície plana. S'alimenta de petits peixos , pel que es capbussa i busseja de manera similar al dels pingüins . Per alimentar a les seves cries arriba a capturar fins a una vintena de peixos amb el bec .Es distribueix per les costes i illes de l'Atlàntic nord i l'Oceà Àrtic , des del nord d'Espanya fins a Nova Zembla i de Groenlàndia a Nova Anglaterra .

Abundants a les illes Fèroe i Islàndia , la seva caça en aquest arxipèlage està permesa durant alguns mesos de l'any , amb la finalitat de controlar la població . Cuinat , forma part de la gastronomia local.