Andorra 11 EL PAÍS EN XIFRES...TOTAL 4.826 13.521 4.322 9.744 22.256 9.051 14.395 78.115 Població...
Transcript of Andorra 11 EL PAÍS EN XIFRES...TOTAL 4.826 13.521 4.322 9.744 22.256 9.051 14.395 78.115 Població...
CATALÀ
EL PAÍS EN XIFRES
SALARISÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT
DEMOGRAFIAACTIVITAT ECONÒMICA
SECTOR FINANCERFINANCES PÚBLIQUES
INDICADORS DE CONSUM
Andorra 11
El Principat d’Andorra és un estat d’Europa situat a la zona
central dels Pirineus, entre França i Espanya. Amb una extensió
de 468 km2, és un país de muntanya amb altituds que oscil·len
entre els 840 metres en el punt més baix i els 2.946 del pic
més elevat. El clima és sec i temperat. L’aigua hi és abundant,
amb nombrosos estanys i rius que són alimentats per moltes
fonts i per la fosa de la neu, que s’acumula durant l’hivern a la
part alta de les muntanyes. La vegetació és sempre present i
diversa, abunden els boscs de pins i, a les zones més altes,
els prats alpins. Aquestes condicions fan que en el paisatge
s’alterni la verdor vegetal en contrast amb les roques pròpies
d’una orografia accidentada.
La presència humana a Andorra està documentada de forma
continuada des de l’epipaleolític, ara fa uns 12.000 anys. Encara
que actualment compta amb una població permanent d’uns
80.000 habitants, durant moltes centúries i fins ben entrat el segle
XX –moment en el qual el país experimenta una transformació
espectacular de la seva economia, amb l’abandonament de
l’explotació dels recursos naturals per especialitzar-se en els
Andorra
serveis– s’havia mantingut de forma estable entre 5.000 i 6.000
habitants.
La capital del Principat és Andorra la Vella. La llengua oficial del
país és el català i la moneda utilitzada és l’euro, encara que en
les transaccions financeres pot ser utilitzada qualsevol divisa.
Imatge cedida per Andorra Turisme, SAU
La singularitat política d’Andorra arrenca el segle XIII, amb la
signatura el 1278 i el 1288 de dos pactes de concòrdia, anomenats
pariatges, que van posar fi a les rivalitats existents entre el bisbe
d’Urgell i el comte de Foix per la possessió del territori d’Andorra.
Aquests acords van donar al país la condició de condomini indivís
entre aquests dos senyors, situació que ha perviscut fins al final
del segle XX, tot i haver passat els drets del comte al rei de França
i, posteriorment, al president de la República Francesa.
El 1993 es produeix un canvi important en la situació quan el poble
andorrà es va dotar d’una constitució escrita que institucionalitza
el règim de coprincipat parlamentari i fixa definitivament la
separació dels tres poders tradicionals. El legislatiu és exercit pel
Consell General –el precedent del qual és el Consell de la Terra,
creat el 1419–, parlament unicameral format per 28 consellers,
la meitat elegits en circumscripció nacional i l’altra meitat en les
set circumscripcions territorials, les parròquies. El poder executiu
és exercit pel Govern –liderat per un cap de Govern i en el qual
participen fins a 12 ministres– i l’exercici del poder judicial, al
capdavant del qual hi ha el Consell Superior de la Justícia, es
fa mitjançant tres jurisdiccions –civil, administrativa i penal– amb
Organització institucional
possibilitat de recórrer les decisions preses pels tribunals de
primera instància –Batlles i Tribunal de Corts– davant una segona
instància, el Tribunal Superior de Justícia.
Territorialment el país està dividit en set parròquies, al front
de cadascuna de les quals trobem el Comú, que exerceix les
prerrogatives polítiques i administratives com a òrgan de govern
local, mitjançant el Consell de Comú, al front del qual hi ha un
cònsol major i un cònsol menor. També són institucions de l’estat,
entre altres, el Tribunal Constitucional –que vetlla per la aplicació
correcta de les normes de la Constitució–, el raonador del ciutadà
(ombudsman), el Tribunal de Comptes, l’Institut Nacional Andorrà
de Finances –que exerceix d’autoritat financera– o l’Agència
Andorrana de Protecció de Dades.
Durant molts segles el país ha basat la seva economia en
l’explotació de l’agricultura i la ramaderia, o d’altres recursos
naturals com la fusta i el ferro. No va ser fins al primer terç del
segle XX, amb la connexió per carretera amb els països veïns i
l’arribada de l’electricitat, quan Andorra es comença a obrir a
l’exterior i inicia una diversificació de l’economia. Encara caldrà
esperar, però, un parell de dècades per constatar la consolidació
d’aquest canvi, que havia de portar el sector terciari a substituir
de forma gairebé total un sector primari de subsistència. A partir
d’aquell moment Andorra ha basat el seu desenvolupament
econòmic en els serveis.
Uns actius particulars, com la neu –amb el principal domini
d’esports d’hivern dels Pirineus–, el paisatge, el patrimoni
monumental –especialment el romànic– o el diferencial fiscal,
han convertit Andorra en un país eminentment turístic –el nombre
de visitants oscil·la entre els 8 i els 10 milions anuals–, amb uns
serveis hotelers, comercials i de lleure de qualitat; altres sectors,
com el financer o el de la construcció, també han contribuït de
forma notòria al creixement del país. Al llarg del temps els actors
econòmics s’han anat agrupant en organitzacions sectorials
Economia i societat–com l’Associació de Bancs Andorrans– i tots es troben
representats a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis.
Només dues cinquenes parts dels habitants d’Andorra tenen
la nacionalitat andorrana –les altres més representades són
l’espanyola, la portuguesa i la francesa–; aquesta situació és
fruit de la gran quantitat d’immigrants que el país ha hagut
d’acollir per mantenir l’alt ritme de creixement econòmic. Les
necessitats sanitàries estan cobertes per professionals liberals,
per una xarxa de centres d’atenció primària i per un modern
centre hospitalari, i des del 1968 existeix un sistema públic de
seguretat social, l’afiliació al qual és obligatòria per a tots els
assalariats. Quant a l’educació, l’escolarització dels infants és
obligatòria i gratuïta i es pot fer tant al sistema andorrà com als
sistemes espanyol o francès, també presents a Andorra.
L’aprovació de la Constitució, el 1993, va significar l’establiment
definitiu d’unes normes polítiques pròpies d’un Estat modern,
que han permès a Andorra situar-se al nivell dels altres països
i participar en organismes internacionals com les Nacions
Unides (1993) o el Consell d’Europa (1994). Paral·lelament,
i des d’aleshores, Andorra ha anat estrenyent els lligams
socioeconòmics amb la Unió Europea i sobretot amb els veïns
més propers: Espanya, França i Portugal, amb els quals té
signats acords específics.
El primer pas va tenir lloc el 1990, amb l’Acord d’unió duanera,
pel qual el Principat quedava inclòs dins del territori comunitari
per al trànsit de mercaderies (excepte els productes agrícoles).
El 2004 va signar l’Acord de cooperació amb la UE, que sense
arribar a l’adhesió plena, preveu unes relacions més estretes i
en àmbits més diversos (medi ambient, educació, cultura, salut,
transport…). D’aleshores ençà, Andorra ha iniciat un procés
de reformes legislatives encaminades a adaptar el país als
estàndards de la UE amb l’objectiu d’una més gran integració
en el concert econòmic, financer i social internacionals.
El futurEn l’àmbit fiscal, la firma de la Declaració de París (10 de març
de 2009) entre els governs d’Andorra i de França ha permès
a Andorra iniciar un camí de reformes que ha culminat amb
l’eliminació en la llista de paradisos fiscals i l’aprovació pel
Consell General de la Llei d’intercanvi d’informació en materia
fiscal (setembre 2009). El text recull els estàndards intercionals
en transparència financera i cooperació contra el frau fiscal
a més d’establir l’intercanvi d’informació entre països sota
estrictes regles de confidencialitat.
En aquesta línia, Andorra, com a país cooperant amb l’OCDE, ja
ha signat més de vint acords bilaterals d’intercanvi d’informació
fiscal*. Tot això, acompanyat d’una política de reforma fiscal
(introducció d’un sistema de baixa tributació), de reforma del
sistema financer i de la signatura de l’acord monetari (2011, pel
qual Andorra podrà encunyar euros a partir del 2013). El procés
d’homologació del sistema fiscal al de la resta de països de
l’OCDE permetrà a Andorra firmar acords de doble imposició,
el primer dels quals ha estat amb França i està en negociacions
amb Espanya, en paral·lel a un procés intern d’obertura de
l’economia amb la flexibilització dels criteris per a la inversió
estrangera.*Llista de païsosÀustria, Liechtenstein, Mònaco, San Marino, França, Bèlgica, Argentina, Holanda, Portugal, Espanya, Suècia, Finlàndia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, Groenlàndia, illes Fèroe, Alemanya, Austràlia, Corea del Sud, Polònia (EUA, Hongria i Itàlia, properament)
Demografia POBLACIÓ REGISTRADA 2011
*0 per regularització d’inscripcionsFont: Departament de Treball
Andorrans 1.273 5.144 2.230 3.823 9.851 4.652 6.508 33.481
Estrangers 3.553 8.377 2.092 5.921 12.405 4.399 7.887 44.634
- Espanyols 1.725 3.586 1.117 2.471 6.659 2.496 4.133 22.187
- Francesos 562 1.272 300 651 686 239 394 4.104
- Portuguesos 629 2.641 246 1.310 3.386 1.231 2.268 11.711
- Altres 637 878 429 1.489 1.674 433 1.092 6.632
Creixement vegetatiu 45 95 43 77 96 60 102 518
Creixement vegetatiu (%) 0,73 0,66 0,98 0,77 0,41 0,62 0,60 0,61
Creixement migratori* -1.413 -931 -117 -270 -1.345 -715 -2.627 -7.418
Creixement migratori (%) -22,81 -6,48 -2,66 -2,72 -5,72 -7,37 -15,53 -8,73
Creixement total -1.368 -836 -74 -193 -1.249 -655 -2.525 -6.900
Creixement total (%) -22,08 -5,82 -1,68 -1,95 -5,31 -6,75 -14,93 -8,12
TOTAL 4.826 13.521 4.322 9.744 22.256 9.051 14.395 78.115
Població per naciolanitatAndorrans
Espanyols
Portuguesos
Francesos
Altres
Estructura de la població andorrana per nacionalitats (2011)
28,4%
15,0%
5,3%
8,5%
42,9%
Canillo Encamp OrdinoLa
MassanaAndorrala Vella
St. Juliàde Lòria
EscaldesEngordany TOTAL
Demografia PIRÀMIDE D’EDATS DE LA POBLACIÓ ANDORRANA 2011
Font: Departament de Treball
Total dones 38.252 Total homes 39.863EDATS
4.500 1.5002.5003.500 0500 4.5001.500 2.500 3.5000 500
85 i més80-8475-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-14
5-90-4
680
689
866
998
1.552
2.003
2.473
3.055
3.627
3.731
3.873
3.488
2.600
1.950
2.035
2.225
2.139
1.879
930
833
894
1.032
1.383
1.754
2.177
2.768
3.436
3.571
3.794
3.450
2.706
1.893
1.779
2.059
1.942
1.851
IDH
*L’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), elaborat pel PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament), intenta quantificar el grau de benestar de la població amb la combinació de tres tipus de variables: d’una banda, els ingressos (valorats en paritat de poder adquisitiu), als quals s’afegeixen aspectes relacionats amb les condicions de salut (que es reflecteixen en l’esperança de vida) i amb l’accés a l’educació. Aquest conjunt de factors se sintetitza en l’IDH, per al qual els valors més elevats (superiors a 0,79) es poden associar a un nivell molt alt de qualitat de vida, mentre que els més baixos (entre 0,52 i 0,28) corresponen als països amb un nivell de benestar reduït.
Posició IDH Esperança de vida
Anys d’escolaritat
Anys esperats d’escolarització
Ingrés Nacional Brut per cápita
IDH no referit a ingressos
ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ I ELS SEUS COMPONENTS (2011) *
Noruega Austràlia Països BaixosEstats UnitsNova ZelandaCanadàIrlanda Liechtenstein AlemanyaSuèciaSuïssaJapóHong Kong, Xina (RAE) Islàndia República de Corea Dinamarca Israel Bèlgica Àustria França Eslovènia Finlàndia Espanya Andorra
123456789
1011121314151617181920212223
32
0,9430,9290,9100,9100,9080,9080,9080,9050,9050,9040,9030,9010,8980,8980,8970,8950,8880,8860,8850,8840,8840,8820,878
0,838
81,181,980,778,580,781,080,679,680,481,482,383,482,881,880,678,881,680,080,981,579,380,081,4
80,9
12,612,011,612,412,512,111,610,312,211,711,011,610,010,411,611,411,910,910,810,611,610,310,4
10,4
17,318,016,816,018,016,018,014,715,915,715,615,115,718,016,916,915,516,115,316,116,916,816,6
11,5
47.55734.43136.40243.01723.73735.16629.32283.71734.85435.83739.92432.29544.80529.35428.23034.34725.84933.35735.71930.46224.91432.43826.508
36.095
0,9750,9790,9440,9310,9780,9440,9590,8770,9400,9360,9260,9400,9100,9430,9450,9260,9390,9140,9080,9190,9350,9110,920
0,836
Educació
Font: Departament de Sistemes Educatius i Serveis Escolars, i Institut d’Estudis Andorrans
Població escolar Fins a 6 anys
Entre 7 i 15 anys
16 anys i més
Població escolaritzada
21,7%
2,3%
11,7%
13,1%
51,2%
Població universitàriaEstudiants a l’estranger
ENSENYAMENT PER SISTEMES EDUCATIUS, CURS 2010/2011
* Sistema educatiu espanyolFont: Departament de Sistemes Educatius i Serveis Escolars i Institut d’Estudis Andorrans
Núm. de centres 13 13 6 3 35
Població escolar total 4.157 3.402 1.141 2.102 10.802
· fins a 6 anys 1.107 881 187 546 2.721
· entre 7 i 15 anys 2.499 1.953 704 1.274 6.430
· 16 anys i més 551 568 250 282 1.651
Població universitària - - - - 1.466
Estudiants a l'estranger - - - - 295
TOTAL POBLACIÓ ESCOLARITZADA 12.563
EnsenyamentEsc.
AndorranaEsc.
FrancesaEsc.
EspanyolaEsc.
Cong.* TOTAL
Font: Servei d’Estudis del ministeri de Finances
Grup de productes
Aliments, begudes i tabac 19,20 2,6
Vestit i calçat 7,19 -5,3
Habitatge, aigua, gas, electricitat i calefacció 20,88 3,8
Mobles, estris domèstics i serveis per a la llar 5,57 0,6
Salut (despeses sense subvenció) 2,98 0,9
Transport 19,93 5,6
Esbarjo, espectacles i cultura 5,82 0,3
Ensenyament 1,34 2,7
Hotels, cafès i restaurants 7,23 0,9
Béns i serveis diversos 9,86 0,4
TOTAL 100,00 2,5
Ponderaciódel grup (%)
% de variacióanual (2011)
IPC Preus ÍNDEX DE PREUS AL CONSUM (IPC)
Andorra 3,9 2,0 0,0 1,6 2,5
Catalunya 4,3 1,6 1,2 3,0 2,5
Espanya 4,2 1,4 0,8 3,0 2,4
França 1,5 2,8 0,1 1,5 2,1
2007 2008 2009 2010 2011
Font: Servei d’Estudis del ministeri de Finances, INE (Instituto Nacional de Estadística), INSEE (Institut National de la Statistique et des Études Économiques).
Preus
Grups especials
Inflació subjacent 80,74 0,5
Productes petroliers 7,27 16,6
Energia 8,92 14,9
Productes petroliers i frescos 17,61 10,2
Aliments 16,56 1,9
Productes frescos 10,34 1,2
Alimentació no producte fresc 6,42 2,9
Serveis 27,44 0,4
Lloguers, aigua i escombraries 14,61 0,2
Serveis de sanitat 1,73 -1,6
Font: Servei d’Estudis del ministeri de Finances
Ponderaciódel grup (%)
% de variacióanual (2011)
Renda PRODUCTE INTERIOR
BRUT (PIB)
Canvi de l’euro (Mitjana anual): 2011 = 1,3920 dòlars* Estimació oficial
2011
PIB (milions d’euros)* 2.573,37
PIB per càpita (euros) 32.943,4
PIB (milions de dòlars)* 3.582,13
PIB per càpita (dòlars) 45.857,1
Variació nominal del PIB en 2011* (%) -0,40
Variació real del PIB en 2011* (%) -2,83
Treball CENS DE POBLACIÓ ASSALARIADA REGISTRADA PER LLOCS D’ORIGEN I SECTORS (2011)*
* Valor mitjà anual · Font: CASS
PortugalEspanya TOTALAndorra AltresFrança %
SECTOR PRIMARI 18 43 6 77 15 159 0,42SECTOR SECUNDARI 759 2.098 172 2.306 328 5.663 14,89
· Indústries extractives i manufactureres 224 728 74 432 105 1.563 4,11· Producció i distribució d´energia elèctrica 78 78 5 2 4 167 0,44· Construcció 457 1.292 93 1.872 219 3.933 10,34
SECTOR TERCIARI 6.521 13.840 1.678 5.846 4.321 32.206 84,69· Comerç i reparació de vehicles de motor 1.403 4.201 651 2.141 1.179 9.575 25,18· Hoteleria 319 1.594 337 1.428 1.199 4.877 12,82· Transport, emmagatzematge i comunicacions 287 531 65 158 115 1.156 3,04· Sistema financer 507 1.031 40 46 71 1.695 4,46· Activitats immobiliàries i serveis empresarials 758 1.857 177 765 519 4.076 10,72· Administració pública i seguretat social 2.229 1.755 173 150 144 4.451 11,70
· Educació 103 370 20 30 47 570 1,50
· Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 394 1.070 66 130 140 1.800 4,73
· Altres activitats socials i serveis personals 467 995 109 233 653 2.457 6,46
· Llars que ocupen personal domèstic 42 343 29 672 235 1.321 3,47
· Organismes extraterritorials 5 6 5 4 6 26 0,07
· Treball domèstic a la comunitat 7 87 6 89 13 202 0,53
TOTAL 7.298 15.981 1.856 8.229 4.664 38.028 100,00% Població assalariada 19,19 42,02 4,88 21,64 12,26 100,00
Salaris SALARIS MITJANS MENSUALS PER SECTOR (2011)*
* Valor mitjà anual · Font: CASS
SECTOR PRIMARI SECTOR SECUNDARI SECTOR TERCIARI
Evolució del nombre d’assalariats*
20112009 2010
45.000
40.000
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
Salari mitjà (€)
SECTOR PRIMARI 1.478,04SECTOR SECUNDARI 1.998,54
· Indústries extractives i manufactureres 1.998,90· Producció i distribució d´energia elèctrica 3.193,69· Construcció 1.946,23
SECTOR TERCIARI 2.009,58· Comerç i reparació de vehicles de motor 1.719,28· Hoteleria 1.506,27· Transport, emmagatzematge i comunicacions 2.263,72· Sistema financer 4.567,03· Activitats immobiliàries i serveis empresarials 1.890,82· Administració pública i seguretat social 2.514,38· Educació 2.143,65· Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 2.445,15· Altres activitats socials i serveis personals 1.649,36· Llars que ocupen personal domèstic 1.267,65· Organismes extraterritorials 2.417,81· Treball domèstic a la comunitat 1.197,86
TOTAL 2.005,79
32.20633.538 32.732
5.6637.333 6.508
159148 152
* Dades a 31 de desembre de 2011Font: CASS
Estructura empresarial DIMENSIÓ DE LES EMPRESES PER SECTOR*
26-1006-10 TOTAL1-5 >10011-25
Nombre d’empreses segons nombre d’assegurats
Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura 130 6 2 - - 138Indústries extractives 1 - - - - 1Indústries manufactureres 142 43 29 13 1 228Producció i distribució d´energia elèctrica 1 - 3 1 1 6Construcció 376 131 73 32 2 614Comerç i reparació de vehicles de motor 1.189 208 115 42 13 1.567Hoteleria 459 135 121 64 2 781Transport, emmagatzematge i comunicacions 172 21 21 7 1 222Sistema financer 56 11 11 1 6 85Activitats immobiliàries i serveis empresarials 774 117 64 19 7 981Administració pública i seguretat social 9 3 12 3 9 36Educació 24 8 7 7 1 47Activitats sanitàries i veterinàries 245 25 13 6 2 291Altres activitats socials i serveis personals 351 44 29 19 6 449Llars que ocupen personal domèstic 3.666 11 3 - - 3.680Organismes extraterritorials 6 2 - - - 8Treball domèstic a la comunitat 577 2 - - - 579Declarant voluntari sense activitat 128 - - - - 128
TOTAL 8.306 767 503 214 51 9.841
Sector
Construcció
Comerç, hoteleria i turisme
* Despatxos, locals comercials, magatzems i hotelsFont: Servei d’Estudis del ministeri de Finances
Font: Departament de Comerç.
CanilloEncampOrdino La MassanaAndorra la VellaSant Julià de LòriaEscaldes-Engordany
TOTAL
Xalets
9123.206
02.536
03.611
0
10.265
TOTAL
5.041 18.816 3.054 6.570 2.324
34.865 2.184
72.854
Apartaments
3.9554.4892.5483.2182.3242.7582.184
21.476
Altres (*)
17411.121
506816
028.496
0
41.113
SUPERFÍCIE AUTORITZADA PER A CONSTRUCCIONS 2011 (m2)
NOMBRE D’ESTABLIMENTS I MOVIMENTS D’ALTES I
BAIXES EN EL SECTOR DELS SERVEIS
Comerç especia-litzat i altres
Altres serveis
Serveis a les empreses
Comerçd’alimentació
Org. financers i assegurances
Hoteleria TOTAL
Nombre d'establiments des. 2010 351 2.331 967 703 167 1.612 6.131Altes durant el 2010 33 162 95 68 5 113 476Baixes durant el 2010 34 216 99 46 8 110 513Saldo altes i baixes -1 -54 -4 22 -3 3 -37Nombre d'establiments des. 2011 350 2.277 963 725 164 1.615 6.094
Hoteleria
* S’hi inclouen hotels, aparthotels, hostals i residencies, pensions i apartaments turístics, d’acord amb la classificació oficial.Font: Departament de Turisme
ESTABLIMENTS HOTELERS,* PLACES HOTELERES I RESTAURANTS (TEMPORADA 2011-2012)
5*Est. Hab.
4*Est. Hab.
3*Est. Hab.
2*Est. Hab.
1*Est. Hab.
TOTALEst. Hab. Rest.
Canillo 2 236 14 1.318 20 719 9 153 5 63 50 2.489 35Encamp - - 10 641 23 928 17 683 2 89 52 2.341 39Ordino - - 2 85 19 533 5 55 2 24 28 697 11La Massana - - 11 964 17 711 9 145 2 47 39 1.867 46Andorra la Vella 4 387 10 1.050 12 563 9 255 4 100 39 2.355 87Sant Julià de Lòria - - 2 47 6 431 2 87 1 6 11 571 20Escaldes-Engordany 2 78 11 1.170 12 803 6 171 3 66 34 2.288 57
TOTAL 8 701 60 5.275 109 4.688 57 1.549 19 395 253 12.608 295
Estacions d’esquí
Font: Ski Andorra.* Dades corresponents a les estacions d’esquí alpí. També es disposa del Camp de la Rabassa per a la pràctica de l’esquí nòrdic o de fons, amb quatre pistes que sumen 15 km de longitud.** Els sectors d’Ordino-Arcalís i Pal-Arinsal integren el domini esquiable de Vallnord.*** El domini esquiable de Grandvalira inclou els sectors de Soldeu-El Tarter i de Pas de la Casa-Grau Roig.
Nombre de pistes 25 42 110 177Longitud total de pistes (km) 30 63 205 298Superfície esquiable (ha) 442 707 1.926 3.075Remuntadors mecànics 15 31 67 113Capacitat (esquiadors/hora) 16.510 39.180 100.700 156.390Canons de neu 89 296 1.097 1.482Innivació artificial (km) 15 28 83 126
Temporada 2011 - 2012 (*) Ordino-Arcalís (**) Pal-Arinsal (**) Grandvalira (***) TOTAL
Sector financerPRINCIPALS DADES D’ACTIVITAT
DE LA BANCA ANDORRANA (2011)
*Inclou dipòsits de clients i mediació per compte de clientsFont: Associació de Bancs Andorrans
Grup Crèdit AndorràMoraBancAndbankBanca Privada d’AndorraBancSabadell d’Andorra
TOTAL
Actiu total (milers €)
Recursos gestionats (%)
Nombre d’oficines
Actiu total (%)
Recursos gestionats (milers €) (*)
Fons propis (milers €)
Nombre d’empleats
Fons propis (%)
Entitat
Grup Crèdit Andorrà
Resta del sector financer
5.418.0952.368.4993.367.6572.335.438
613.209
14.102.898
161010
86
50
10.086.9966.093.9609.159.9134.542.5041.206.490
31.089.863
646.163323.427406.150295.78853.567
1.725.095
609309530518112
2.078
38,42% 61,58 % 37,46% 62,54% 32,44% 67,56%
Finances públiques
(*) Dades provisionals, pendents d’aprovació definitiva pel Consell General.
Font: Ministeri de Finances.
FINANCES PÚBLIQUES (2011-2012)
Quant. liquidades x 100 Quant. pressupostades
Quantitat pressupostada Ingressos i despeses del M.I Govern d’Andorra
(En milers d’euros) Exercici 2011 Exercici 2012 (*)
Total %Quantitat liquidadaTotal %
Quantitat pressupostada Total %
INGRESSOS PÚBLICS
TOTAL INGRESSOS PÚBLICS 617.959 100,00 629.037 100 101,8 647.036 100,00
· Impostos directes 6.267 1,01 5.637 0,90 90,0 25.851 4,00
· Impostos indirectes 312.367 50,55 265.759 42,25 85,1 276.921 42,80
· Taxes i altres ingressos 24.839 4,02 27.471 4,37 110,6 20.346 3,14
· Transferències corrents 79 0,01 44 0,01 55,9 22 0,00
· Ingressos patrimonials 14.235 2,30 9.320 1,48 65,5 10.774 1,67
· Alienació d'inversions reals 0 0,00 1 0,00 – – 0,00
· Variació d'actius financers 149 0,02 83 0,01 55,6 61 0,01
· Variació de passius financers 260.024 42,08 320.722 50,99 123,3 313.060 48,38
DESPESES PÚBLIQUES
a) Classificació administrativa
· Cap de Govern n.d. – n.d. – – 15.944 2,46
· Ministeri Finances i Funció Pública n.d. – n.d. – – 339.318 52,44
· Ministeri d’Economia i Territori n.d. – n.d. – – 58.732 9,08
· Ministeri d'Afers Exteriors n.d. – n.d. – – 6.336 0,98
· Ministeri de Justícia i Interior n.d. – n.d. – – 41.633 6,43
· Ministeri de Salut i Benestar n.d. – n.d. – – 84.646 13,08
· Ministeri d'Educació i Joventut n.d. – n.d. – – 63.679 9,84
· Minsteri de Turisme i Medi Ambient n.d. – n.d. – – 32.112 4,96
· Ministeri de Cultura n.d. – n.d. – – 4.637 0,72
b) Classificació econòmica
· Despeses de personal 96.185 12,31 95.227 15,48 99,00 96.640 14,94
· Béns corrents i serveis 46.963 6,01 40.905 6,65 87,10 45.959 7,10
· Interessos 21.710 2,78 18.804 3,06 86,61 33.931 5,24
· Transferències corrents 135.134 17,30 116.625 18,96 86,30 133.861 20,69
TOTAL DESPESES CORRENTS 299.992 38,40 271.561 44,15 90,52 310.390 47,97
· Inversions reals 169.358 21,68 34.138 5,55 20,16 35.917 5,55
· Transferències de capital 54.283 6,95 53.434 8,69 98,44 46.314 7,16
TOTAL DESPESES D'INVERSIÓ 223.641 28,63 87.572 14,24 39,16 82.231 12,71
· Variació d'actius financers 1.722 0,22 93 0,02 5,40 215 0,03
· Variació de passius financers 255.923 32,76 255.923 41,60 100,00 254.200 39,29
TOTAL DESPESES PÚBLIQUES 781.278 100 615.149 100 78,74 647.036 100,00
Visitants (*)
FRONTERA HISPANOANDORRANA 4.722.333 56,48Espanyols 4.247.018 50,79Francesos 324.636 3,88Altres nacionalitats 150.679 1,80FRONTERA FRANCOANDORRANA 3.638.810 43,52Espanyols 271.633 3,25Francesos 3.234.803 38,69Altres nacionalitats 132.374 1,58TOTAL ESPANYOLS 4.518.651 54,04TOTAL FRANCESOS 3.559.439 42,57TOTAL ALTRES NACIONALITATS 283.053 3,39
TOTAL 8.361.143 100,00
2011 %
Importacions
Font: Duana Andorrana
IMPORTACIONS ANDORRANES PER SECCIONS ARANZELÀRIES I PROCEDÈNCIA (2011)
* ADSL i Fibra òptica** Internet via ADSL i fibra òptica (GB)Font: Servei d’Estudis del ministeri de Finances
Nombre de vehicles entrants
FRONTERA HISPANOANDORRANA 2.770.298Turismes 2.696.250Vehicles pesats 74.048FRONTERA FRANCOANDORRANA 1.407.819Turismes 1.376.875Vehicles pesats 30.944
TOTAL 4.178.117
2011 Comunicacions
NOMBRE D'ABONAMENTS DESEMBRE 2011Línies telefòniques 38.401Accesos de dades 776Canals XDSI 10.770Telefonia mòbil 65.044Internet de banda ampla* 25.763
TRÀFIC TELEFÒNIC (HORES) ANY 2011Nacional (telèfons fixos) 2.194.740Nacional (telèfons mòbils) 734.008Internacional entrant 831.885Internacional sortint 923.408Tràfic telefònic total 4.684.041Comunicacions Internet** 5.016.091
Milers d’ €%Importacions per seccions aranzelàries Milers d’ € %Importacions per procedència
Animals vius i productes del regne animal 59.185,11 5,15 Espanya 697.403,20 60,70 Productes del regne vegetal 23.110,89 2,01 França 200.138,45 17,42 Greixos i olis 4.774,49 0,42 Alemanya 49.804,11 4,33 Productes de les indústries alimentàries. Begudes i tabac 175.063,31 15,24 Itàlia 28.413,30 2,47 Productes minerals 149.723,23 13,03 Gran Bretanya 16.394,39 1,43 Productes de les indústries químiques o connexes 143.528,05 12,49 Portugal 10.456,42 0,91 Matèries i productes plàstics. Articles de cautxú 23.639,85 2,06 Holanda 9.705,46 0,84 Pells, cuirs i articles d'aquestes matèries. Articles de viatge 16.594,20 1,44 Bèlgica 4.884,31 0,43 Fusta i suro. Articles d'aquestes matèries 6.956,06 0,61 Àustria 4.527,28 0,39 Paper i les seves aplicacions. Edició, premsa, etc. 26.836,54 2,34 Luxemburg 3.765,29 0,33 Matèries tèxtils i articles tèxtils i de confecció 112.797,22 9,82 Polònia 3.288,60 0,29 Calçat, capells, paraigües, bastons, flors artificials, etc. 37.077,47 3,23 Resta UE 11.140,92 0,97 Prod. de pedra, ciment i mat. anàlog. Prod. de ceràmica i vidre 13.968,49 1,22 Xina 48.749,32 4,24 Perles, pedres gemmes, metalls preciosos. Joieria i bijuteria 11.386,23 0,99 Suïssa 13.741,87 1,20 Metalls comuns i productes d'aquests metalls 34.325,78 2,99 Japó 8.653,37 0,75 Màq. i aparells, mat. elèctr. Apar. de repr. i enreg. de so i imatge 129.310,62 11,25 EE-UU 8.593,94 0,75 Material de transport 82.737,31 7,20 Vietnam 4.342,12 0,38 Òptica, fotogr. i cinematogr. Apar. mesura i control. Rellotgeria, etc. 44.053,33 3,83 Índia 4.034,67 0,35 Armes, municions i llurs accessoris 966,37 0,08 Turquia 2.413,45 0,21 Mobiliari, joguines, articles d'esport, etc. 51.779,85 4,51 Cuba 1.965,66 0,17 Objectes d'art, de col·lecció, antiguitats 1.121,24 0,10 Resta del món 16.519,53 1,44
TOTAL IMPORTACIONS 1.148.935,65 100,00 TOTAL IMPORTACIONS 1.148.935,65 100,00
(*) Metodologia 2009. Font: Departament de Turisme.
Font: Servei d’Estudis del ministeri de Finances
Indicadors de consum (2011)
Font: Servei d’Estudis del ministeri de Finances
Consum d’energia elèctrica per usos (MW/h)
Usos domèstics 89.485Construcció i activitats annexes 4.822Indústries 4.251Distribució 74.589Hoteleria i restauració 65.974Serveis financers 23.469Altres serveis 68.416Enllumenat públic 7.504Estacions d'esquí 14.924Administracions 24.945Altres distribuidores 179.088
TOTAL ELECTRICITAT 557.467
Importació de carburants (milers de litres)
Gasolina sense plom 28.080,84Gas-oil locomoció 102.216,53Fuel domèstic 54.298,68Olis de motor 0,00Querosè i carbureactors 131,96
TOTAL CARBURANTS 184.728,01
Matriculació de vehicles (unitats)
Turismes 1.881Motos 408Ciclomotors 14Camionetes 96Camions, autobusos i remolcs industrials 34Altres (remolcs particulars i tractors agrícoles) 53Vehicles especials 28Motos de neu 11
TOTAL MATRICULACIONS 2.525
AN
D.4
22-2
012