A...Na Jeannette

12

description

poema d'amor (in catalanish language) Dedicat a la meva estimada companya, quan tot eren promeses. Tot idealitzant un episodi de la meva vida, faig referencia a l'estada, per motius laborals, a l'Anglaterra de l'any 1965. L'enyor i la nostàlgia

Transcript of A...Na Jeannette

Page 1: A...Na Jeannette
Page 2: A...Na Jeannette

A la vella vila de Barcelonamarinera i seu de menestrals,diuen que n'hi ha una dama

Ella s'escolta la remor de les ones,esperant sos demà,

a la vora, voreta de la mar

A la vella vila de Barcelonamarinera i seu de menestrals,diuen que n'hi ha una dama

Ella s'escolta la remor de les ones,esperant sos demà,

a la vora, voreta de la mar

Page 3: A...Na Jeannette

Jeannette, la d'ulls en calc de nit, la de la creueta d'or al pit,Jeannette, la de veu silent,la teva flaire és la d'un lliri

Jeannette, la de dolça tristora l'aguait, cercant l’auguri cert,

darrera finestrons, entrellucant carrers.

Jeannette, la d'ulls en calc de nit, la de la creueta d'or al pit,Jeannette, la de veu silent,la teva flaire és la d'un lliri

Jeannette, la de dolça tristora l'aguait, cercant l’auguri cert,

darrera finestrons, entrellucant carrers.

Page 4: A...Na Jeannette

La damisel·la poncella,La damisel·la poncella,jugant amb el tambor de fer puntes,jugant amb el tambor de fer puntes,rep la punxada de l’agulla de l’amorrep la punxada de l’agulla de l’amorcar espera i broda una esperacar espera i broda una esperaque és aposta de futur.que és aposta de futur.

Page 5: A...Na Jeannette

Jeannette, la de les primeres violes,Jeannette, la de les primeres violes,la de les diumengeres roses vermellesla de les diumengeres roses vermellesJeannette, de tremoloses mans,Jeannette, de tremoloses mans,que bleïa i frisava en l’abraçadaque bleïa i frisava en l’abraçadaJeannette, com una ninaJeannette, com una ninala que amb clara veu cridava, Vine!... Torna!la que amb clara veu cridava, Vine!... Torna!

Page 6: A...Na Jeannette

El so de l'arpa acompanya ta rialla,El so de l'arpa acompanya ta rialla,Vos heu fet vot de quietud.Vos heu fet vot de quietud.Espereu-me aimadora mia,Espereu-me aimadora mia,

que com ocell que migraque com ocell que migravaig en el seguici de la volada estacional del rossinyolvaig en el seguici de la volada estacional del rossinyol

i quan les llances i el Senyor tornin a palau,i quan les llances i el Senyor tornin a palau,Vos tindreu cognom i senyoria.Vos tindreu cognom i senyoria.

Page 7: A...Na Jeannette

Allà dalt sobirà,Allà dalt sobirà,als llunyans confins del nord,als llunyans confins del nord,

en terres de saxons i normands,en terres de saxons i normands,en landes de boires i vents,en landes de boires i vents,

Vos em sou calma, refugi i port.Vos em sou calma, refugi i port.

Page 8: A...Na Jeannette

A l'Albion, quadribarrat i cavaller d’aventura,A l'Albion, quadribarrat i cavaller d’aventura,totes les armes em resplendeixen sota el soltotes les armes em resplendeixen sota el sol

Erramons i malgirbatErramons i malgirbatperò ple de foc d’eternitat,però ple de foc d’eternitat,

mai m'escau el llinatge del repòsmai m'escau el llinatge del repòsni em plau, el que no es mou.ni em plau, el que no es mou.

A l'Albion, quadribarrat i cavaller d’aventura,A l'Albion, quadribarrat i cavaller d’aventura,totes les armes em resplendeixen sota el soltotes les armes em resplendeixen sota el sol

Erramons i malgirbatErramons i malgirbatperò ple de foc d’eternitat,però ple de foc d’eternitat,

mai m'escau el llinatge del repòsmai m'escau el llinatge del repòsni em plau, el que no es mou.ni em plau, el que no es mou.

Page 9: A...Na Jeannette

La penyora del petóque al vent llençareu

des dels enlaires dels merlets del castell.Aquells esguards callats del comiat

i el dring cristal·lí de vostres llàgrimesensems em seran arnés i amuletcontra qualsevulla malaurança

i contra aquest drac ferotge i bròfecque aquí, us escomet i acorrala.

La penyora del petóque al vent llençareu

des dels enlaires dels merlets del castell.Aquells esguards callats del comiat

i el dring cristal·lí de vostres llàgrimesensems em seran arnés i amuletcontra qualsevulla malaurança

i contra aquest drac ferotge i bròfecque aquí, us escomet i acorrala.

Page 10: A...Na Jeannette

La rodalia de l’entornLa rodalia de l’entornés tot el mónés tot el món

i si mon braç no és massa fort,i si mon braç no és massa fort,si mon pit enclou un crit,si mon pit enclou un crit,l’amor em farà triomfantl’amor em farà triomfantde cent batalles i més,de cent batalles i més,

de mil gegants i quimeresde mil gegants i quimeressols per Vos, Senyora meva,sols per Vos, Senyora meva,

en serè guanyadoren serè guanyador

Page 11: A...Na Jeannette

A la fi, exhaust la gesta conclouréi faré cap al segur recer del vostre cor

per deslliurar-vos de tal embruix i solitud,dolcíssim unicorn que us acompanya

en tant i tant de temps d’espera,mansoi i confiat, vetllant vostra complanta.

A la fi, exhaust la gesta conclouréi faré cap al segur recer del vostre cor

per deslliurar-vos de tal embruix i solitud,dolcíssim unicorn que us acompanya

en tant i tant de temps d’espera,mansoi i confiat, vetllant vostra complanta.

Page 12: A...Na Jeannette

Jeannette, mi Senyora Na Jeannetteals carrers estrets de gremis i marxantsd'aquesta ciutat volguda tan nostrada,gran i comtal, aquí per sempre més sereu,Senyora d'amor

Jeannette, mi Senyora Na Jeannetteals carrers estrets de gremis i marxantsd'aquesta ciutat volguda tan nostrada,gran i comtal, aquí per sempre més sereu,Senyora d'amor

Jeannette, mi Senyora Na Jeannette,transcendits els temps i reencarnada,

ara present,Joana, al costat meu per sempre més.

Ramon (1965, Anglaterra)

Jeannette, mi Senyora Na Jeannette,transcendits els temps i reencarnada,

ara present,Joana, al costat meu per sempre més.

Ramon (1965, Anglaterra)

Ara, ja tant lluny, Joana, als dos, només ens resta la nostàlgia i laAra, ja tant lluny, Joana, als dos, només ens resta la nostàlgia i lacertesa de que totes aquelles promeses, han esdevingut realitatcertesa de que totes aquelles promeses, han esdevingut realitatAra, ja tant lluny, Joana, als dos, només ens resta la nostàlgia i laAra, ja tant lluny, Joana, als dos, només ens resta la nostàlgia i lacertesa de que totes aquelles promeses, han esdevingut realitatcertesa de que totes aquelles promeses, han esdevingut realitat