20 CENTIMS • SUBS. 12 PTES. Al\ Y

ALTRA VEGADA ELS

BÁRBARS

Grácies a la picardia ideada d'a

cord amb el militant citat en Partiele precedent, ens va ésser fácil en

trar en una escota racionalista.Aquesta és una de les tantes que

hi ha escampades per les barriadesextremes de Barcelona. La Torrassa, Hospitalet, Sant Andreu. etc.

Són focus d'aquestes organitzacionsque tenen• noms rebuscats c o m

"Agrupación Fraternidad", "Ateneo

Escuela Armonía", "La EducadoraLibertaria", etc. Nosaltres optemper aquest darrer.

Entrem. Una escala vulgar. Alsbaixos un rétol "Salón de Juntas".Al primer pis un altre: "Sala de es

pectáculos y Escuela Racionalista".Endavant.

Un local petit amb finestres reixades a un costat. Al rons un esce

nari. Al mig uns pupitres de dos

seients, presidits per una tauleta damunt d'una petita "tarima".

En un angle, al costat de l'escenari, un retrat de Ferrer i Guárdia,amb una orla allegórica. A l'altrabanda un de la mateixa grandária-de Galan i Garcia Hernández. A sota

d'aquest un de Bakunín.No hi ha, encara, més enllá de

'tres alumnes El "professor" surt a

rebre'ns. Li parlem de l'obra pedagógica deis anarquistes i li ense

nyem una carta de recomanació en

la qual figura el nom d'una agénciaestrangera. Sabem que un procedirnent semblant obrí unes portes que

semblaven inabordables, a un altre.company citat en el primer article.

—?Com ensenyeu els fills del pro--

letariat? — Ii demanem.—Aquí, el mestre no és com en les

.escoles burgeses ens diu —. Es-com una mena d'orientador, i sónels nois mateixos els que administren i dirigeixen l'escota.

—L'ensenyament —continua -- es

fa a base de lectures eomentades,servint-nos de libres moderns i quenomés parlen d'aquelles coses queals "estudis de eapellans" són re-'

provades.--Per?), les coses abstractes?—Com?—Vull dir geografía, matemáti

.ques, geometria...—Oh, tot aixó com a tot arreu.

Demés que tampoc no s'hi interessen massa els alumnes. D'aixó ens

en sortim fácilment.

—Naturalment, naturalment... I.quan a lectures comentades, ?quinsson els vostrhs textos més corrents?

—En aquest aspeete fem dues divisions. D'una banda els libres de"formació moral". D'altra els "deformació social". Entre els primers,hi ha "L'home i la terra", de Re•clus; "La conquista del pan", delprincep Kropofkin; "La moral anar

quista", de Malatesta; "Las ruinasde Palmira", del comte Volney, 1 al

IV

Una escola Racionalista

tres que fóra llarg enumerar, deShopenhauer, Stirner, Curtis, Gobineau, Rousseau, Nettleu, Pubbri,Focker, Souchy, Souza, Santillan...

Pel que fa referéncia als segons,

més aviat les ledtures són a base de

Estampes de les Escoles mexicanes, si fa no fa,. com les de les Escoles Racionalistes d'aquí, (Dibuiros deis «Quaderns d'Informació»)

fullets de propaganda social. Esclar que també de tant en tant, co

mentem libres dels "grans mes

tres", com Sorel, Proudon, Anselmo, Lorenzo y Bakuniu, que, com

sap, és el "Marx" deis anarqiiistes.Aquests són els que donen el to

económic social de l'ensenyament,com 'van .Faludi, Karelin, Guillanme._

—Molt bé; ?i quant a la part re

tórica i literaria?—Aixó és més simple. Ens limi

tem a comentar i llegir les 'obres li

BOTERS, 6 PRAL.

teráries (?) d'Isaac Puente, Ramon

Sender, i les revistes "Estudios","Iniciales" i "Revista Blanca".

—Peró, ?no teniu una orientaciódeterminada, una mena d'idea rec

tora?—?Voten dir que orienta aquesta

secció? Són els propagandistes Frederic Urales i la seva fila Montseny.Són, ja deu saber-ho, els que fan,entre altres coses, la "Novela Ideal"on publiquen llurs obres els nostres

alumnes.—Ah! També fan noveles?—Ja ho crec! 1 bones, per cert.

No hi ha cap alumne avantatjat, que

no n'hagi publicada almenys una.

—Tine entés eme Peducació se

xual és feta a consciéncia. ?Es ve

ritat?— Absolutarnent. En el nostre

món ~den' la qüestió sexual no

existeix. Aquí nois i noies aprenen

la vida junts. Aixó no és una "casade correcció", sinó una "fornald' homes perfectes". Com he ditabans, hi ha una absoluta independéncia. Ven? Aquell noi que llegeix allá al fons? Dones sap mésd'aquesta matéria que vosté i jo plegats — em diu orgullós.

Dos o tres cops sétmanals es donen classes de divulgació sexual a

base de les leones maltusianes, alternant-les amb estudis sobre lapossibilitat d'establir el comunismellibertari.

—?I llibres de text per aquestesclasses?

—Miri —m'ensenya un petit pres

tatget a l'abast Ide qualsevol noini tan sois els tenim lancats. Elsnois són lliures.

Ens hi atansem i ens esveren elsnoms deis autors. Els de les obresels nostres lectors esperem que es

faran cárréc del per qué no elsdiem. Els autors són Berneri, Pierrot, Soldman, Lasarte, Maria Lacerda (i tant!) de Moura.

Hem assistit a una classe. Es una

cosa denigrant. Volem fer constarnomés que en alló que són matériesabstractes no s'ensenya de la mane

ra que ha dit el professor. Per exem

ple, hem sentit dictar aquesta operació:

"Si per assaltar la Casa del Poble es necessiten 25 metralladores icada metrálladora val 800 pessetes,més 25 caixes de municions a raó de50 pessetes la caixa; més 300 homesarmats amb fusells que valen 600pessetes cada un; més 200 bales percap que valen a raó de 25 pessetesel centenar: ?guantes pessetes es

necessiten per ssaltar la Casa delPoble?"-

I aquest altre més senzill:"A la presó tenim 40 infectes bur

gesos, i n'afusellem 33: quants en

queden a la presó?"

E. BUSQUETS-MOLES

Ang V - Núm. 152 - Barcelona, 25 de gener del 1935

La feblesa defalleix; la constáncia, és a dir, la

tenacitat persevera a desgrat de totes les contra

rietats, de totes les injustícies de totes les traidories.

Editorial

TENACITAT

Avui voldrlem fer l'elogi d'aquesta virtut, que és la virtut

dels forts. En palsos de sol com el nostre la gent es caracte

ritza per una certa facilitat d'emoció, d'un entusiasme promp

te, de començaments enérgics; peró d'emoció que també fácil

ment s'esbrava, d'entusiasme que desseguida s'evapora, de

començaments de coses que no arriben a terme. Els Ilatins són

impressionables i inconstants...

Molt més encara els joves. L'edat sembla que convidi al

canvi i a la inquietud renouera i ineficient. Aixi) retreuen al

guns quan es parla de les empreses de joventut com la nostra.

Voldrlem posar en guárdia als nostres amics sobre el perill

de la inconstáncia. Saben quin és el senyal de l'energia?'11constancia. La feblesa defalleix; la constáncia, és a dir, la

tenacitat persevera a desgrat de totes les contrarietats, de totes

les injustícies, de totes les traidories.

No es possible fer res de gran sense tenacitat. De dificultats

en surten en totes les empreses. No creieu en cap triomf fácil.

Tant de pressa com s'aixeca, s'ensorra. Les dificultats només

espanten als ~lis; als forts els fan més forts.

En la vida de la Federació, en la de tots i cada un dels

nostres Grups, mil problemes, mil qUestions es presenten per

torbadores tots els dies. Els verdaders militants no, per aixb,

s'espanten, ni deserten del seu lloc. Ara més que mai!, excla

men, i recomencen amb més dalit la seva tasca.

No ens deixem seduir per les coses espectaculars. Aquestestenen el seu encís. Sovint són necessáries. Pero') aquestes no

són res sense el treball silenciós y tenaç de cada dia. És aquest

el que fa viure les seccions, i els grups, i tota la Federació. És

en aquest treball amb el qual s'ha de comptar: és aquest el

que s'ha de posar a la nostra obra; és aquesta tenacitat inven

cible la que ha de crear el gran exércit de joventut que ha de

reconquistar l'esperit del nostre poble.Coratge, amics! Constáncia! Tenacitat! Acció seguida i per

sistent, sense estridéncies, sense espectacularitats .A fer més

perfecta la feina de cada dia. A fer més profunda i complertala nostra formació: a produir més viva 1 constant la nostra

actuació. Lloem la feina de cada dia, la vulgar, la que no brilla.

Aquesta és la eficient. Fem-la amb la noble i fecunda tenacitat

infatigable i invencible deis herois desconeguts.

Pessebre que figurava en el Concurs celebrat a Puigcerdáorganitzat pel Grup Cerdanga de la F. J. C. de C.

2

Heus ací uns bons Pastorefs

Molt m'havien lloat els "Pastorets"de la Sala Cabanyes de Mataró, peróhe de confessar que en veurels han

• superat moltíssim la idea que d'ellsm'havia imaginat.

Ja en entrar en la Sala respireu un

ambient tot nadalenc, en la cara i en

el parlar de tots descobriu l'esperitintensament cristiá que regna en lacasa; bellíssima i immillorable prepa

ració per a representar i assistir als

"Pastorets.

S'obre suaument el teló, comença"L'Estel de Nazaret", peró quin "Estel de Nazaret" que ens fan aquestsartistes mataronins ! Res no han esca

tirnat en la presentació: 18 músicsd'orquestra, decorats espléndids, ves

tuari de l'época, jocs de Ilum, de co

lor, de pirotécnica, i una gran riquesa de detalls, de trucs, que delatenobertament una savia mestria en direcció escénica.

Sobretot cal admirar la justesa ambqué interpreten els •papers. La dignitat arnb qué és representat el difícilrol de Sant Josep, aquella bonclat tan

natural i alhora tan santificada que elrodeja. Ens el presenten senzIII, humil, en el Temple, ribotejant tina fusta, buscant posada... I aquell personatge de posat patriarcal, tan ben dibuixat, de barba quadrada i venera

ble, que amonesta mig escandalitzata uns pastors que mouen brogit en elTemple, i després, a la seva casa obreels braços al seu fill pródig, que torna? I aquest últim, tan negutós, cer

cant la pau del cor, Iluitant entre laconsciencia i els maleficis del dimoni,

fins que amb gest l'abomina i el desprecia retornant a la casa paterna?Paper difícil, resolt admirablement;dóna gust de sentir recitar el fill prodig; ho fa amb la pericia d'un actorde primera categoria.

Els pastors cómics, amb els seu burret i el ramat de xais, són dignes delmillor elogi; tot i fent riure, ho fanamb tanta discreció que no trenquenni un sol instant l'harmonia de l'obra,concentrant tota l'atenció en el Misten i Nadalenc.

El dimoni mateix, acostumats a

veure'l caregat de riqueses amb desmesura, com un rei en el seu palau,aquí ens el presenten, més exactament,com un esperit, un ésser enigmátic,

I de passa misteriosa, com a ver maleitde Déu i habitant de l'Avern. Personatge que contrasta amb molt d'encertamb la varonil i decidida figura del'Angel.

Hi ha una escena, entre les moltesnotables, que cal esmentar. Es bensenzilla : un paisatge solitari carní de.Jerusalem, s'ouen de lluny la remor

els cants deis pastors que s'acosten, itravessant l'escena, segueixen cap alTemple sempre cantant cançons. Peraquesta escena sola val la pena d'anar

a Mataró, tal és la perfecció en quées desenrotna.

Digne d'esmentar també el próleg,l'infern.

Al final del segon acte un ball depastors un bon xic espectacular i moltgrados. L'escena de l'Incarnatus, lamutació del quadre del Temple, el ca

sament de Josep i Maria, l'Anunciació als pastors, l'Adoració, l'Apoteosi, per fi, en totes les escenes hi veieuel segell del bon gust.

Aquests Pastorets, magnífics, éspossible de realitzar-los perqué totshi han posat la máxima bona voluntat,allí treballa tothom, no es planyen es

forços ni sacrificis. Recordo la senziIlesa amb qué ens digueren que l'únicque cobra és el burriquet.

A la Sala Cabanyes de Mataró es

fa veritable teatre.

Jo no he estat mai a Oberammergau, pero per aquells que en vénen iens conten la dignitat i devoció amb

qué s'escenifiquen les diferents escenes

de la Passió de Crist, me n'imaginoun tast amb aquests Pastorets.

També hi ha pares que hi tenenels fills, i algun avi, que hi té el seu

nét. Tots hi surten, tots hi canten,i amb tots plegats aguanten un bontros la tradició nadalenca i catalanai en conserven el ver esperit cristia.

A tots aquests artistes del Circo!Católic d'Obrers de Mataró, al Grupfejocista que hi collabora, i a tots elsqui d'una manera o altra contribueixen a l'éxit de l'obra, la nostra méscoral felicitació i enhorabona.

,F: RUCABADO VERDAGUER

Refugi perdurable

J. VIVES I BORRELL

lb/DUELE

POP.Mts

J. Vives i Borrell ha publicat, fapoc tetnps, la segona edició del seu

Ilibre de poemes "Refugi Perdurable".Dies enrera, des d'aquestes pagines,

en comentar "L'Imperi Auténtic" —

un altre volum de poemes del mateixautor -- féiem notar que la part que

ens plavia més era aquella on el poetaes deixava endur pel seu lirisme.

"Refugi Perdurable" és gairebé en

la seva totalitat un Ilibre de poemeseminentment lírics. J. Vives sent l'emoció i la deixa plasmada d'una ma

nera admirable. Els seus versos, pertant, no poden ésser buits, insubstancials, sinó ben al contrari, han de fervibrar el nostre espera.

Poesia és l'expressió sublim de labellesa i l'emoció. Un poeta no potdescendir mai a la xabacaneria; tél'obligació moral de mantenir-se a un

nivell de dignitat. Peró aquest deurede mantenir-se en una posició elevada, no vol dir que el poeta hagi d'usarun léxic assequible, únicament, a lespersones d'una cultura sólida. Ben alcontrari. L'home de lletres té el deurede descendir fins a la massa popularper poder elevar paulatinament, d'aquesta manera, el seu nivell cultural.La major part deis versos de J. Vives i Borrell tenen aquesta qualitat.Ell amb paraules usuals ens fa sentirl'emoció, i Ilumina el nostre esperitamb la claredat de les seves imatgesexquisides.

En la primera ,part de "Refugi Perdurable", J. Vives i Borrell se'ns presenta com un home que ha viatjatmolt, i en els poemes d'aquesta partens descriu amb agilitat sorprenentels pobles i paisatges que ha visitat, iens conta les emocions que li han co

municat. Aquella "Pérspectiva lírica"té un encís i una frescor remarcables,i ha cridat poderosament la nostraatenció. Peró, sobretot, ens plan "Diumenge d'agost, cascavell de plata".

La segona part enclou poemes amo

rosos, i d'entre ells remarcarem "Elperill". Es un poema d'una gracia alada, d'un joguineig constant... Ambtot, hem notat que l'autor ha empratalguns castellanismes, al nostre criterifácils d'eliminar. El poema "L'aiguamiraculosa" també és digne de tenirse en compte per la seva delicadesade concepció. Llástirna de la rima falsa que hi ha en la primera estrofa!

I' per fi arribem a la darrera partdel !libre intitulada "Estats anímics".Aquesta, francament, és la secció delllibre que ens plau menys, tot i reconéixer que conté treballs d'un meritindiscutible. Entre ells ens ha agradat"Reflex". Peró, repetim, nosaltres ens

decantem pel poeta link.En síntesi, un llibre de poemes, do

tats d'una cadéncia harmoniosa, digne d'ésser Ilegit, i que ofereix a l'esperit un veritable esplai, allunyant-lo,per uns moments, de la mesquinesa delviure, i assenyalant-li l'auténtic refugiperdurable.

MANUEL SERRAT I PUIG

Una tradició

Les Hetres arts

Els tres tombs

Finida la meva tasca matinal, eldia de Sant Antoni em sorprenguéagradablement al travessar un delscarrers de la barriada on vise, l'elegrecomitiva deis Tres Tombs, que se

guint la costum de cada any feia lapassada pels carrers després de la benedicció que al final de l'ofici és cos

tum de donar a les cavalleries.Mentre anaven passant els genets

d'un cop l'any muntats en els Iluentsi esquilats cavalls ornats amb guarniments nous i garlandes virolades, l'afortunat abanderat amb el seu seguicid'honor; la banda de música; el clássic carro catalá amb bots de vi tiratper cinc cavalls amb guarniments clavatejats i tots els acompanyants delGremi, qui a cava!!, qui amb tartanes

o xarrets, jo m'anava fixant amb lacara de tots, 'cíes i grans, que com jocontemplávem el seguici i en tots hiveia reflectida una alegria que no podien pas dissimular.

I a més d'aixó em portava a la con

sideració la filosofia que enclouenaquestes festes populars.

Amb festes com aquesta i d'altresque durant l'any celebrem seguint latradició deis nostreS avantpassats, a

mi cm sembla veure-hi el fracás méssorollós de tots els materialistes. Perqué totes aquestes festes ens omplen

ESTRENES

Caravana

Una solemne "Ilauna".El pobre Charles Boyer es fa un

tan extraordinari tip de tocar el violique quan per fi el trenca, el públic,ho va acollir amb una ováció clamorosa. Peró aviat en troba un altre...

Si el volg-uessiu veure, tindríeu defer un curset de "corte".

Al cove !

Amantes fugitivos

Als americans els ha pegat ara per

un buit en la nostra manera d'ésser.Tots n'estem ávids d'alegria per nos

altres i pels altres.I tretes aquestes expansions popu

lars, que un día són els Tres Tombsamb els "borregos" i tortells (ja queels catalans necessitem una menja percada diada). un altre seran les firesde palmes, o de bens, o de galls, o figures de pessebre, les fogueres de SantJoan amb les coques, i especialmentamb totes aquelles que ens porten ca

da una de les festes religioses, treientdones totes aquestes tradicions del po

ble catalá, treuríem una part de la nos

tra ánima, sempre joiosa, i la condemnaríem al viure trist d'una vida sense

ideal i sense fe.I tot aixó cm refermava més i més

en la necessitat ineludible que tenimtots els catalans, i especialment els joves que hem jurat ornar la nostra Patria al Crist, de procurar per tots elsmitjans que stan al nostre abast, ferreviure totes aquestes tradicions religioses-populars per tal de mantenirsempre encesa la flama de la fe en to

tes les manifestacions de la nostra vida coHectiva, per contestar d'una ma

nera práctica i eloqüent als pobreslusos materialistes de l'enteniment obscur.

MARTI POUS

fer films a base de trens, barcos i so

bretot autobusos.Uns autobusos que fan uns viatges

llarguíssim i en els quals passen sem

pre coses desagradables.Mala propaganda els fan!Tot plegat, peró, resulta divertidet

i es pot veure, a canvi d'un paren deestisorades.

El incomprendido

Un film curt amb el petit gran ac

tor Jackie Cooper.Un bou film, que recomanem.

La receta de la felicidad

Will Rogers és quelcom seriós fentel pagés.

Amb les seves facécies hom disfruta sempre, encara que sempre siguinles mateixes.

Es pot veure.

PUCK

Publicacions de la F. J. C. de C.Ptes.

«Flama» (setmanari illustrat), ?Irgan general de laF. J. C.—Subscripció anual ...

«L'Avant» (quinzenal illustrat) ?Irgan general de Pavantguardisme.—Subscripció anual ...

«La Paraula» (mensual). Butlletí per Dirigents.—Subscripció anual ...

«Guiatge» (mensual). Butlletí deis Sacerdots amics delsJoves.—Subscripció anual ...

«Butlletí de la Sulfed. obrera» (bi-mensual).—Subscrip-ció anual

«Butlletí de la Sulfed. agrícola» (mensual).—Subscrip

A. Bonet.—«Un viatge de cara als joves».—Preu de cada

A. Bonet.—«El que és i espera ésser la F. J. C.»—Preude cada exemplar

«Missal de les festes».—Preu de cada exemplar«Cantoral».—Preu de cada exemplar

Popular Excursionista».—Preu decada

Quadro de la Mare de Déu de Montserrat, imitació ma

Mica, amb l'himne fejocista.—Preu de cada quadro.Placa amb l'himne fejocista i avantguardista.—Preu de

cada placaOpuscle propaganda F. J. C. de C.—Preu 5'—Opuscle Servei del soldat.—Preu de cada exemplar ... 0'15Opuscle Escola de propagandistes.—Preu de cada exem

12'—

5,—

6'—

3'—

2'50

3'—

2'—

0'256'O'30

3'50

1'50

6'

O'15Cojazi.—Vida de Pier Giorgio Frassati, traducció cata

lana del Dr. Caries Cardó, canonge (d'imminent apa-rició).—Preu de cada exemplar 4'50Himne fejocista, lletra i música del Mtre. Llongueres. 2'—

Orientació professional

De la darrera Setmana Social

L'ensenyança General i Técnico-Agronómica.Reforma del contracte d'arrendament.

La nova política Agraria

Retornat de la magnífica excur

sió d'estudi a granges agrícoles ials recs, canals, pantans, etc, delriu aragonés Gallego, el senyor Josep Cruz Laprazarau, enginyer director de la Granja Agrícola de Serragossa i ánima infatigable de laSetmana Social de la dita ciatatgermana, dona la seva interessantponéncia sobre l'Ensenyança general i técnico-agronómica. Diu queles circumstáncies actuals derivades de la crisi mundial trascendeixen de manera nefasta al camp, elqual es veu obligat novament a afinar la seva intelligéncia i a excitar la seva voluntat de treballar pera poder fer front a tots els obstacles. Sembla que aquesta depressió,económica posa en segon terme lesgüestions técnico-científiques, desdibuixant la finalitat i l'objectiu dematéries com les ensenyances agrícoles rurals, encara que un examen

seré i ponderat posi de relleu tot

Josep Cruz Lapazarán.

contrari. Demostra una vegadamés la desconsideració envers la

classe pageset al no donar-li una

bona ensenyança i orientació pro

fessional. Parla detingudament deis

diversos graus d'aquestes ense

nyances. a) lniciació a partir de

!'escota primaria; b) ensenyança

post-escolar, i e) ensenyances di

tes extra-escolars. Es mostra partí!Jan i d'ensenyar al jove, fins als

11 anys, temes de formació gene

ral, i deis 11 als 14 una ben ferma

orientació professional agrícola.Parla extensament de les ense

nyances post-escolars i extra-esco

lars a base de cursets comarcalsambulants, conferencies, etc., etc.

Aixi mateix cal portar els elementsreconcentrats a les granges agrícoles i establiments similars al ma

teix mitjá en qué l'agricultor labora, intervenir en els seus problemes, estudiar, escrutar, experimentar i ajudar a la solució d'aquestsproblemes és, indubtablement, una

de les gramo vies de les futures en

senyances rurals. Una gran Iliçóque cal tenir present sempre permirar de preparar una nova genepació agrícola racional.

El senyor Lluís Jordana de Pozas desenrotilá el tema de "Reforma del contracte d'arrendament".Aquest jove socióleg agrari ha es

tudiat sobre el terreny la qüestió•agraria d'Irlanda i d'Anglaterra,per tant a la sevet personalitcit as

_segurava antícipadament un estudibrillant a aquesta qüestió tan can

dent a tot el territori espanyol. Comena dient que per a tractar delproblema deis arrendcunents en lasituació passional en qué avui ens

trobem, cal començar per isolar-lode tot el que sigui prejudici o de_sig de subordinar la relació de lesfinalitats estranyes a la propia ins

titució dels arrendaments. Estudiala concepció clássica de dret ro

ma del contracte d'arrendament,posant en evidéncia la crisi profunda per la qual travessa aval dia.Després l'ocorregut sobreaquest punt a Anglaterra, Irlanda,Alemana i Italia, el senyor Jordana fa un estudi detallat de l'evolució sobre la forma de l'aprendament a Espanya, evolueió particularmnt intensa a partir de l'any 19en el qual s'aprová el programa delGrup de la Democracia Cristiana,seguit ja sense interrupció d'unaserie d'estudis, projectes i peticions orientades totes en sentit sem

blant. Després les disposicions dictctdes a partir de l'any1931 sobre desnonaments, revisióde rendes i arrendaments collectius, el conferenciant es dedica a

analitzar ets últims projectes d'arrendament signat pel senyor DelRío i les esmenes presentades a eh,posant de manifest alguns dels seas

defectes, juntament amb els moltsencerts que conté. Parla així ma

teix i encara que breument de laLlei de contractes de conreu, aprovada pel Parlament de Catalunya,dient que si bé hi lumia coses ac

ceptables, hi havia moltes contusiono i tares fundamentals quefeien un conjunt inacceptable. L'orador fou Ilargament aplaudí! i felicitat.

El senyor Mascias per absénciadel senyor Martínez Sánchez, Ilegtla seva ponencia sobre "La nova

política agraria". Espanya és agraria en reconómic, el polític i el so

cial. En parágrafs brillants justifica com el camp espanyol unificael que alguns illusos i folls, tracten

de separar, trencant seculars tas

ques de concordia. Espanya és laseva agricultura. Més de la meitatde la seva riquesa, almenys, ve del

Miguel Sans Domingo

camp. Deis 23 milions d'espanyols,uns 18, viuen directament o indirectament del camp. I, no obstant,la nostra política és antiagrária,mancada de contingut agrari, fa un

segle, amb conseqüéncies lamentables ben demostrades. Pro blemesindustrials i avalots urbans preocupen més, molt més, que les coses

del camp. L'home del camp viupostergat i supeditat a oligarquiesfinctncieres i político-urbanes. Lamanca de preparació agraria delgovernants és, per aixó, enorme.

Capitalistes, aristócrates, classes dirigents en general, han deixat elsseus deures vers el camp. Es ja hora de rectificació i esmena. Parlaextensament d'una orientació política agraria- de gran rendiment.Producció de seca, extensió de re

gadiu, ensenyament agrari, crédit,etcétera, etc. Parla dels centresd'investigació, i sobretot d'experi

Un turista a Rússia

Una Kolkose. - Tornem a Moscú

Ens ensenyen un camp plantatde pot d'arbres fruiters, no gairegran i tocant a les cases. Ambaquesta avinentesa demano per veu

re els hortets kolkosians o que cultiven particularment cadascú, i em

contesta el president tot escandafitzat que ací tot és collectiu, queningú no pot tenir res propi i que,per tant, tot és de la comunitat.

Em pregunta el President si elspagesos espanyols estan tan bé com

ells i Ji contesto que el meu maso

ver disposa d'una casa més granque la que usufructuen tots els ma

trimonis de la kolkose i que no en

paga•

cap lloguer, com tampoc dequadra, corts, celler, etc. Em cons

ta positivament (no vull ara dircpm me n'entero), que aquesta con

testa no és tramesa per la guia intérpret. No en parlem, dones, més,i deixem-los somniar truites.

Abans de marxar ens conviden a

dinar. Són les quatre o les cinc dela tarda 1 no n'és pas hora, peróencara que no linguem gana ho ac

ceptem per cortesia, per tafaneriai perqué a Rússia es veu amb moltsmals ulls que no accepteu una oferta de menjar o beure que us facin.Ens asseiem, dones, al restaurant,al voltant d'una taula de fusta blanca, que hom ha cobert préviamenten honor nostre amb uns quantsnúmeros de l' "Isvéstia", un delsdiaris russos. Hi sóm la meya se

nyora, la gula, el japonés, el President, el xofer i jo.

Ens porten una sopa a la Julienne o amb herbes, molt bona: una

especie de farinetes blanques i es

pesses que no són gens despreciables i una mena de pasta d'espinacs. Finalment un perol de llet ca

lenta deliciosa, com a sortida defresc de les vaques, acompanyat totamb pa de ségol 'legre del tot i quedeu acabar d'ésser fet, perqué ésmolt humit i no hi valen els copsde •coll per a empassar-sel, peró,vaja, també ens hi acostumaríem.

Mengem tots regularment, con

templats per altres individus de lakolkose, que mengen en altres taules. M'oblidava de dir que en aca

bar la visita i arribar al restauranthi havia bona part de les noies idones habillades de dia de festa.

Vam agrair Patenció i vam com

prendre l'ordre del President en

arribar nosaltres i la desapariciósubsegüent de la gent.

Tots els kolkosians tenen, segons

mentació. Defensa l'equitat aran

zelária dintre d'un proteccionismeque cal mantenir. Advoca per laderogació de la llei de reformaagraria, substituint-la per una lleide colonització, amb el sea corres

ponent Institut. Es tumbé n'oilaplaudit.

J. SOLE CARALT

VIII

A m b aquest treball, tanquemaquesta série d'articles de l'amicJ. Marlet, i jo arran de la importantissima Setmana Social de Saragossa, en la qual s'estudia com

a tema general el de "ProblemaAgrari d'Espanya", Setmana Socialque no dubtem donará els seus

fruits immediats, car precisá es

mentar que moltes de les,peticionsfets pels illustres ponents són avuidia esmenes presentades a la lleid'Arrendaments que s'está elaborant al Parlament nacional de Madrid, esmenes que seran incorporades al dictamen ministerial.

he dit, obligado de menjar al res

taurant comú, i en dir-me aixó pregunto si tots mengen sempre igual i

em contesten que sí, exceptuats elsbrigadiers de xoc que tenen dreta un plat extra de carn. Apart delmenjar del restaurant, donen a ca

da u un litre de llet.Aquesta kolkose está situada en

un terreny bastant pobre, peró tétrossos bons, i apart del bestiar, delqual ja he fet menció, sois cultivencereals. Hl ha alguns prats i algunferratge cultivat tot per al bestiar.Sembla a primera vista que als voltants de Moscú, és a dir, tocant alcentre soviétic, hurien d'ésser nom

broses les granges collectivitzades,peró no és pas així. Bona provan'és que, per ensenyar-me'n una,hagi hagut d'anar a 60 o 70 quiló--metres de la capital, i he pogut observar i enterar-me que més a lavora no n'hi ha pas.

Per altra part, com el lector batirá compres perfectament, aquestakolkose és molt petita i de pocafimportancia. I ara em permetreuque faci unes observacions pel meu

compte, recaptades en l'observaciódirecta i en detallets que és impossible d'anotar separadament i deslligats.

Per a mi la visita a la kolkose haestat la visió d'una mena d'oasi en

el camp rus, oasi en el qual jo no

desitjaria de viure, ni tampoc cappagés catalá, peró hom compren

drá perfectament el que vull diramb des línies que segueixen. Ja hedit abans d'ara que la miseria alcamp rus és evidentissima. Hi haun detall que frapa, i és aquest. Passant per Polonia (antic camp rus)que en res no es diferencia agronómicament del de la Rússia actual,veieu les ,isbes pobres, ruinoses,deixades i brutes, peró sempreveieu a llur redós una o váries va

ques, una ramadeta de porc, una

colla de gallines i particularmentd'anees o oques que xapolleixenpels estanyols freqüents en aquelles terres planes.

Dones bé, en tot el trajecte quehe fet pels camps de Rússia, en

auto o en tren. mai no he vist capbestiar de quatre potes -- ni gossos —i deis nitres he comptat cinco sis gallines, un pollastre i dosanees. En sortir per la frontera letona i a uns dos-cents metres de lesalambrades russes en terreny letó,ja em trobo amb una casa de pagésnova, neta i endreeada, amb un béde Déu d'aviram i de bestiar grosque pasturava pel voltant i que donava goig. Aixó no enganya.

../kixió vol dir que el pagés rus, en

general, garneu per temperament,no vol passar per l'anella del collectivisme i es defensa com pot; no

cria ni exhibeix hestiar, que representa riquesa, i per 11 de compteséš i ha d'ésser l'ase deis cops deisdirigents soviétics, cosa natural en

aquell regisme que té per fons lalluita entre el camp i la burocraciaproductora de miseria per a totsi del servatge i esclavitud deis cam

perols.En la kolkose visitada, la vida és

absoluta i integralment de caserna,amb totes les conseqüéncies, ádhucel desconeixement de la familia, icom a tal caserna que de fet és,quasi bé tot depén de l'individuque n'exerceix el comanament. Arabé; posaria les mans al foc que elpresident d'aquesta kolkose és un

home de Tná de ferro, amic dels dirigents soviétics amb la protecciódeis quals compta, que no admetdiscussions, i que ho dirigeix tot

personalment i dictatorialment, peni que atipa els seus kolkosians,reclutats entre gent de la. més pobra i els cuida de la manera quepot, imposant-los una disciplina iuna netedat que no és freqüent a

Rússia.Era tot el tipus d'un home intel

ligent, valent, viu i eixerit, i una

mica orgullos de la seva obra. Siguicom vulgui, a mi em va éSser simpalie dins aquest caire, i no cm pucestar de dir-ho en honor de la ve

ritat i de la impareialitat que voldria que tothom pogués veure en

les meves descripcions.En sortir me'n despedeixo coral

ment i tornem cap a Moscú per alióque en diem carretera.

,,, • •

Entre altres coses que he explicat i algunes nitres que no esmentoper l'escás interés que poden tenirper al lector, m'ha ensenyat la guiaunes cases de veinat modernes queveiem solament per fora i que, malgrat diferents intents, no hi ha ma

nera de veure per dins. Entre lesque em senyalen com a més mo

dernes i notables, n'hi ha una queem crida l'atenció perqué manca

de baixos en absolut, puix que éstota ella muntada sobre columnesper entre les quals hora. circula Iliurement com pel carrer.

Em diuen que ho faci així per a

isolar-les i tenir la temperaturamás constant, cosa que no em con

veme de cap manera, car més aviatem creuria que ho féssim per lahumitat. En efecte, si a sota hi hagués algun estany o aiguamoll, em

recordarien els primitius palafitsque amb el temps haguessin eres

cut, haguessin augmentat de mida

Dos trinxaraires russos

3

i de pisos i s'haguessin petrificat.Altrament, totes aquestes cases sónde ciment armat i del génere funcionalista més empipador.

No he parlat encara amb detalldel tracte que es dóna als forastersi de ,certs aspectes dels hotels. Eltracto és excellent, i fent el viatgeamb preu a forfait establert amb"Inturist" que hi fa tota mena decombinacions, resulta molt económic. Ara bé; si feu cap despesa ex

traordinaria pel vostre compte, us

sortirá caríssima. Venia en el trenamb nosaltres en arribar a Rússia,un francés molt simpátic, que parlava molt bé el rus, puix que haviaestat allí alguns anys abans i durant la guerra. Portava cinc diesd'estada a Moscú, contractats amb"Inturist" i la vigilia de finir elscinc dies em compareix tot amolnat a l'hora de sopar.

M'explica que volia quedar-s'hialgun dia més i no li volien donarprórroga. Sospito que van ensumar

que anava per negoci i massa perles seves. Aixó implicava, naturalment, pagar-ho tot a preu de tarifai m'innova que de l'habitació solan'hi demanaven 850 francs diaris.Comptem aleshores el preu de l'esmorzar, del dinar i del sopar a basedel que ens acostumaven a donari deis preus de la carta i em quedoesgarrifat: 250 franes per esmorzar

i 550 francs per dinar, i altres tants

continua a la pág. 5

1

4 De casa nostra

Sant Ramón de Penyafort

' •p.„...,

L

5RMON DPI N

-N.a.,-.........—,110Y4/

4-..47.0

._ 1,7,,g...v..4.-74,3 .! i 1on.

. •

_

/-..cloo,t. doble Roca.

.11.../no. *e eot loo recodo

S Ramo t d ere,,,,d,

IIN3nu,p1 la Dore.,

NI ya". a¦ ve o, .....

Monead lonch e eOra ddrIlee. . 4 ,,,,,,,,,, ,,,„„,,,,„,..

'1/4S2 '''.-J:;',7::-:. .

tNz: ',....,.,• ..;',....:,:' .

In tit

,

)P5. 'hl fl•rs da ~.14,

pNeR":67.Ruz,: afolla:Con,Re.

so.Illone ence<lare!ayed.

Gsrusell meceM'Odre

der.o, Pelocere receto VIS\o I:n redel deque «prole11 IeTZerertrodr"'4>r, Re Ilvdteta recome loG.

510 gen«. encte/n depon.

moofer.. d< Cepa Pote. Ro.

1.,,,,, yo la golee.d.de

del chao Ittee,, croe,de l'sceld ardan eaLeed,

4.~

emo, epd en, lene pe olyodurReT4 «e's

eter4 leed:eme. al Monea roto, ase:CIPIP

AbAmeocecoy edeed. vara

eaduer:vlitta

diodo,. y toruca. 9,11 Loe oraldu 1brees...eco, ea Molanepréedo more. &t.ele<mamo e:ere Lee,.

er,t4 en.o d<~eco:.:noted. cooveseecroos,

l'AP T.`,::=Zob fnu b Imanavan gran,Maque ped leeeztelen:,,,,

enO. kopn coedMaeso, remedia:lee renen,re e,SS1le ,...,.ror.11 u.1.loere:enterad mol,ron. Oto.

T..guaro me,eo, prono:t. /no aa:turnan:4de la seon,Rte. trp:in' aréIR''e'yleeloores, ...lo.

Pod do CeleRealCotoca~e eceolts enfcgo, Po" Yro.

056> Itenead .1.¦ pctleaa a Ido brot •.P.°°. R S.:d.:tete./Oxeare ele<sna Ion... tlal. So. u... «1'.,.,,,,.Congeffoo deRoyo, Pepo Dos ab unaAtanor:morad«.

410 454

...1.4...*•• •••... ,fon.../...1,(1,11.orme. . .... ...1.p....,,, ...pl.,PIte,with.,. r .11.1, fro[6.0......i.... ore A1........Red ewidt Ilms• lyousit. OREMVS. or Re digo, effitiodede yeeeerj,dttly. [ .4.ili.

rn4

GOics DEL CLURIOS PARE SANT RáMoN DE ?ESTA FORT„

Sant Ramon de Penyafort, dittambé Raimond,'i en castellá Raimundo, nasqué l'any 1175, segonsopinió, al castell de Penyafort,prop de Vilafranca del Penedés,tom la carné popular commemora :

Nasqué Sant Ramonfill de Vilafranca,

pero alguns autors el creuen natural de Barcelona. En la nostra ciu

tat visqué la major part deis seus

dilatats anys; en ella morí i aquíreposen les seves despulles, haventestat proclamat per la Santa Seu en

1647 Compatró de la Ciutat de Barcelona, juntament amb la Immaculada Concepció de Maria.

Dedicat a lleis i a la carrera eclesiástica, l'any 1216 aná a Boloniaper estudiar jurisprudencia civil icanónica. Rebé allí el grau de doctor i Ii fou confiada una cátedra.flome de gran virtut, ciencia i Consell, havent-lo conegut el Bisbe deBarcelona Berenguer de Palou, elreclama per a la •nostra ciutat, il'any 1219 fou nomenat Canonge dela Seu. Pocs anys després, en 1222,deixá aquest earrec per a ingressaren l'Ordre de Predicadors, de laqual arriba a ésser el tercer Mestregeneral, és a dir, el segon, successor

de Sant Doménec de Guzman. SeIi aparegué (en data que és contro

vertida) la Santíssima Verge, igualque al Rei En Jaume i a Sant PereNolasc, ordenant als tres la fundació de l'Ordre de la Mercé per a res

catar captius, de la qual religióSant Ramon de Penyafort és cofundador. En 1230, cridat pel PapaGregori IX, aná a Roma i el Pontífex l'escollí per confés seu, i el no

mena auditor de la Rota, i GranPenitencier. Escriví la Summa dePoenitentia, anomenada en honorseu Raymundina, la Summa de Matrimonio, el Modus Juste Negotiandi, i altres tractats de teologia mo

Fou encarregat per aquell ma

teix papa per a la formació d'uncodi, i aixet el fa celebérrim com a

compositor- de les famoses Decretals de Gregori IX, promulgadescom a Ilei de l'Església l'any 1234,i la vigencia de la qual ha duratfins al non codi de Pius X, és a dir,durant set centúries. Per malaltia

hagué de retornar a Barcelona, i

aquí despatxava, des del seu con

vent de Santa Caterina, consultesdel papa i dels prelats d'altres ter

res. De 1238 a 1240 exerd el generalat de l'ordre dominicana, talcom hem dit. El seu retorn de Roma l'any 1236 fou assenyalat ambun miracle esdevingut en desembarcar a Tossa. Més tard, essentconfés i conseller del Rei En Jaume I, se separa d'ell, i aquekt incident dona lloc al prodigi que colloca Sant Ramon de Penyafort en

tre els grans taumaturgs. Havent-linegat el Rei permis per a sortir del'illa, s'embarca en el port de S6-11er damunt de la seva capa com a

únic vaixell, i així arriba a Barcelona, fet admirable que consta

en la Butlla de Canonització i en

l'oració de la missa, i que s'anomena el Miracle de la Transfretació.La cangó popular l'ha perpetuatdient:

Tira capa a mar

per servir de barca...i amb l'escapularigran vela n'alçava

Centenari gairebé, en olor de san

tedat, tal com havia viscut, morlel dia de l'Epifania de l'any 1275,havent viscut 99 anys i quatre me

sos. Al seu enterrament assistirenel Rei Don Jaume I d'Aragó i elRei Don Anfós X de Castella. Poctemps després el concili de Tarragona del 1279, demanit a la SantaSeu la seva canonització.

Qualificat de baró célebre per laseva santedat i la seva doctrina, elssegles següents foren testimonis deles peticions reiterades del Consellde Cent, la Diputació de Catalunyai després fins del Rei d'Espanyaimpetrant la canonització. Per fiaquesta vingué, i el Papa ClimentVIII, en butlla de 29 d'abK1 del1601, inscriví Ramon de Penysforten el catáleg deis sants, essent d'advertir que ja molt abans al Conventde Santa Caterina se l'anomenavael Pare Sant Ramon. La noticia dela canonització fou rebuda i com

memorada amb unes festes grandioses que feren época en les cróniques de Barcelona. A petició deisconsellers, instada en 1635, la San

Commemorem en la t'esta litúrgica de Sant Ramon de Penyafort el

centenari de la compilació que féu

de les Ileis fins al seu temps dicta

des, 1234, vulgarment dites Decre

tals. Es colpidor constatar la una

nimitat de tots els juristes del món

en retre homenatge al mestre deis

mestres en Dret. Roma ha acollit

per enéssima volta la flor de la cien

cia internacional. En la ciutat im

mortal el culte a la Llei i al Dret ha

tingut la máxima expressió. Quan el

Sobirá Pontífex, que presidí la ses

sió de clausura del CongPés jurídic

internacional celebrat sota l'advoca

ció del Nostre Sant, aixeca el" brag

per a implorar la benedicció divina,aquelles testes venerables, acostu

mades a algar-se en defensa del

Dret, s'inclinaren reverents en re

coneixenla del que és font i guar:dador de tota llegitimitat. I el nom

de Ramon de Penyafort ressonava

en l'aire i penetrava els cors...

Era la domihrió tranquilla-11)aMica, sense enrenous béllics, ni

pompestrepidants, de l'ombra d'aquell del qual temps no fa més

que engrandir les proporcions.

Aixó a Roma... i ad?

Havem sentil entre els nostres

conciutadans veus de lloances i en

saleament de les glories en Sant Ra

mon, és veritat. Peró, són prou?

Una selecció no és una gran part

del poble, i avui en dia que s'ha rei

vindicat pel poble tants drets, sem

bla que se li negui el de conéixer

abastament els seus homes.

Escolten en els llocs mateixos que

ta Seu va concedir en 1647 que laciutat de Barcelona fos collocadasota el patronat de Sant Ramon dePenyafort i de la Concepció Imma

culada. Anys abans (1626) la tras

lacio del seu cos al nou sepulcre en

la capella nova de l'església de Santa Caterina dona lloc també a festesmagnificents. De gran popularitati veneració fou en tot temps el seu

culte a Barcelona, i era solemníssima la processó anual que el 7 degener, dia aniversari de la seva

mort, sortia de la Catedral i anava

al convent de Santa Caterina. ElsConsellers,, els Canonges i els Pares Dominics assistien a l'ofici que

amb gran pompa per vot de la Ciutat aquell dia es celebrava.

L'incendi ignominiós del 25 dejultbl del 1835, que deixá en runes

l'historie convent de Santa Caterina, motiva el salvament i trasllatde les despulles de Sant Ramon dePenyafort a l'església de Santa Marta primer, i despr-és a la Seu, on in

gressá el cos sant l'any 1838 i rebésepultura vora l'altar major. En. 6de maig del 1879 es féu la trasllacióa la capella actual, restaurada en

1885 a despeses del capitular Dr. Bonaventura Ribas, biógraf i gran devot del sant, i la novíssima reformai decorado (1926-1932) és el senyald'haver-se représ el culte especiala les venerables relíquies del quifou "confessor de Reis i de Papes".

Sant Ramon de Penyafort és patró del Collegi d'Advocats de Barcelona, que amb festa anual perpe

tua una tradició secular d'aquel] es

tament. Una llantia de pedra deMontjuic, que tothom pot veure a

má dreta de la capella, collocada en

1885: i ara reinstallada, és ofrenad'un picapedrer agran pels favorsrebuts, i és el símbol 1 el record del'antiga i fervent devoció popular alnostre gran sant.

Sant Ramón i Vilafranca

RAMON RUCABADO

foren testimoni de la infantesa de

Sant Ramon, si sentiu el seu nom

gloriós.Un silenci...

Aci i allá dispersos en qualquespobles tle la comarca nadiva uns re

cords boirosos d'una pietat desodo

rada, sense altra transcendencia que

una mica de festeig — si és que ar

riba ntant — i una invocació, fetes

mig d'esma contra les plagues cor

porals...

El drét a la ignorancia... és l'únic

dret que hem de negar al nostre po

ble.

Que els incansables cridaners de

la "kultura" que s'han passat anys

beseantant per tot arreu alió preci

sament que és el fonament de la ve

ritable cultura, no es cuidin de re

valoritzar en !'estimado popular les

figures cabdals de,la tradició, és ex

plicable; peró nosaltres... hem de

creure que tenim bon tros de culpa.Nostre poble no está adoctrinat

en lo que és transcendental en .la

seva vida, el conei-xement de la his

toria religiosa de la seva terPa.

Com pot continuar-se la historiaveritable del nostre país, si una ignorancia gairebé completa del seu

passat u impedeix ésser-ne una no

ble i sincera continuació?

La primera conseqüéncia d'aquestallunyament de les fonts tradicio

nals religioses ha estat l'eixorquiade molta propaganda destinada a

desvetllar les energies latents de

cristianismeheretat de generacions.Quan s'estronquen les déus d'ins

piració religiosa, els individus SÓDi

joguina de totes les suggestions,condemnits a tots els desvaris so

cials.No han passat pas gaires dies. A

la vila capdal del Penedés encara

són patents tesiimcrni d'aquesta ve

ritat ineluctable; l'esperit del poblequan bordeja és eixorc I destructor..

Hi manca el suc vital, la capacitatd'adorar Déu i venerar devotamentels seus homes.

Un trágic sincronisme ha fet que

quan a la capital de l'Església es tributava l'homenatge més ressonant

al defensor del dret deis humils en

front de les prerrogatives reials, i

del dret de l'Església enfront de lestiranies d'Estat, el Sant de Penyafort, Ramon de Vilafranca, ad ma

teix en aquesta mateixa Vilafranca,,les mans impies d'uns desvariejantxdesconnectats de la historia de laterra llur profanessin les pedres ve

nerables que s'aixecaven damuntels fonaments que havia contribuita posar el seu ancestre.

El desarracinament de la tradicióreligiosa corseca l'home i fa possible tot estrall.

Siguem piadosos, fejocistes, ami>aquella pietat devota als nostrex

passats i contribuim als coneixements de la nostra historia religiosa per part del nostre poble. Aixíens en farem dignes successors. Iaixí homenatjarem com cal en Santgloriós d'avui.

ALBER

Finestra del món

Qüestions Internacionals

Roma, el Sarre la pau mundialEn auteriors articles hem indicat molt Ileugerament

alguns deis múltiples incidents ocorreguts en el trans

curs de l'any 1934 i arribávem a constatar com des

prés d'un any tan pie d'angúnies i de trasbalsos, potser el mateix instint de conservació de la humanitatI deis homes, l'estat ens prometia esperar per aquest

Laval i Mussolini signen el tractat

any un major grau de tranquiNitat. En efecte: En elspocs dies transcorreguts, s'han produll dos fets degran importáncia per a la pau mundial: el pacte deRoma i el plebiscit del Sarre. Dos factors de pertorbació que s'han resolt favorablement.

El pacte entre Itália i França, signat a Roma el dia6 de gener per Laval i Mussolini, ve a modificar ra

dicalment una situació de tivantor a resoldre í una

quantitat de problemes que afectaven les relacionsfranco-italianes des de l'endemá de la guerra. Peróel pacte de Roma inclou encara — i aixó té una majorimportancia — una declaració sobre els problemes del'Europa central, sobre la independencia d'Austria i

Un turista a Rússia

ve de la pagina 3

per sopar, afegits al preu de l'habi

tació, feien 2.200 francs diaris,naturalment, l'home estaba esverat.

Cal saber que els preus de la car

ta són elevadíssims. Un biftec o una

racció de caviar valen 14 rubles,.que són 84 ptes. o 182 francs, se

gons la cotització que us fan. Unatruita de dos ous 13 rubles, equivalents a 78 ptes., i els altres plats perl'estil. Una ampolla de mig litre devi escás, cm costa 30 francs i una

cervesa, que és el més económic,val prop de tres pessetes. El quilode mantega, que a Barcelona val

unes 10 o 12 ptes., costa a Moscúon és article de primera necessitat, 20 rubles, equivalents a 120pessetes.

S'ha d tenir en compte que elcanvi de les divises és una cósacompletament arbitrária, i el fan alseu gust. Está prohibida la sortida

(le moneda russa, i aquesta no técap valor ni cotització en cap altranació. Per contra, als estrangers elsha cobren tot en moneda estrangera i al canvi que fixen. Un diacompro a una de les bot:gues d'Intwist a l'hotel, unes futeses, lespago en francs i cm van tornar elcanvi en francs, tires, schillings idólars, és a dir, en una barreja dequatre tnenes de moneda: Aixó va

exigir naturalment una serie d'operacions i cálculs que comportavenuna pila de soroll de boles, car

usen per al .cálcul uns aparells com

els que serveixen per a apuntar lescaramboles, amb diverses enfiladesde boles.

Que la cotització és completament arbitrária fins dins de Rússia,ho prova el següent fet: fem el viatge de Moscú a Leningrad de nit ien llevar-nos al matí, com que no

hi havia cotxe restaurant, el con

ductor del vagó-lit ens ofereix des

Una oficina soviética de control de nois abandonats

sobre la voluntat de cooperació mútua en un ambientd'amistat i confiança reciproques.

La conclusió d'aquest pacte ha estat rebuda per tot

el món amb una »joia veritablement extraordinária,en efecte, constitueix un esdeveniment de gran im

portáncia per a la pau mundial.L'altre fet favorable a la pau, ha estat.la solució del

problema del Sarre. Han estat taur divulgats els mo

Hus i els mateixos resultats del plebiscit, que no

( reiem necessari recordar-los.Només hem de remarcar com el retorn del Sarre a

Memanya constitueix la millor solució a un problema que de temps venia inquietant polítics i homes(l'Estat.

Constitueix també la solució Inés normal, car ningúno pot negar— i els resultats del plebiscit ho confirmen — que el Sarre és una regió alemanya. Arran deisresultats del plebiscit, Hitler ha fet unes declaracionsmanifestant que Alemanya ja no faria cap més re

clamació de carácter territorial a França. Significaaixó un desig d'arribar a una entesa directa entre

aquests dos paisos?Es possible que sigui així. No caldrá remarcar la

importáncia que tindria aquest fet per la futura pau

d'Europa i en tot el món.De Lotes maneres, no vol dir tot aixó —el pacte de

[torna i el plebiscit del Sarre —que la pau del mónestigui ja asseguradá. Aquests esdeveniments no signifiquen gairc cosa més que un respir en l'atmosferacada dia més carregada de les relacions entre els paisos de tot el món. El fracás práctic de la conferenciadel desarmament i augment del servei militar a diersos paisos i l'armament cada din creixent de gai

rebé totes les nacions— fins aquelles que en virtut dela guerra ho tenen vedat, són, entre altres, causes d'in

, quietud que no han estat esvaides. Falta, entre elshomes, bona voluntat.

MANUEL PALOU

dejuni. Acceptem i porta per a ca

da un una tassa de té i un paquetetde sis galetes molt ordináries. Lipregunto quan val i cm diu quesón 2'80 rubles que són 36'40 francs,segons la cotització oficial. Fora debitllets grossos, no portó en menu

dalla més que 26 francs. Els elsdono; cm diu que n'hi dono massa

i es desfá en reverencies.A tots els, hotels hi ha departa

ments de venda de cigarretes, se

gells, objectes i treballs en fusta tipies del país, casquets, bruses rus

ses i records del pais, als preus cor

rents a tot el món. També venen

icones, algunes d'elles riquissimes,cabrers i altres objectes evidentment sostrets a les esglésies i ca

ses particulars.Abans de tornar-me els passa

ports cm demanen dos retrats decada u. Me'ls faig fer en una fotografia i me'n compten — preu deparroquiá — 28 franes.

La guia cm din que está prohibit donar propines, peró de fet tot

hom en demana en una forma o altra, procurant, peró, que ningú no

se n'enteri. Es una discreció general.

Amb el següent article ern despediré de Moscú.

FRANCESC SANTACANA

Pm, Ay.i.. ,, 7.i1

iteff-N-_

P....,, .;

,

:1:____<,...nita__.

aptclement L t. -

everül eLs costipais • •velid rta.s.:CENTRAL UESMIIIIHCS DEL",

-rmiloamaw •l". CILMILEILL- IDELAVD,10

I REFLEXES

EL PRIMER AVIADOR DEL VATICA

Es el sacerdot Mn. Joan Sala. El

nom és ben catalá i celebrariem que

el seu posseidor també ho fos. No

fa gaire ha rebut l'examen de pilot.En terres de missions ja existeixende bastant temps aviadors — no re

cordem ara el nom d'un deis més

El Rnd. Mn. Joan Sala, primerpilot del Vaticá

famosos de l'exércit alemany du

rant la guerra, que es féu desprésmissioner — que utilitzen aquestmeravellós mitjá de comunicació en

paisos trencats i dificils, peró no

n'hi havia cap encara en la Ciutatdel Vaticá que posseeix totes lesprerrogatives d'un Estat independent i com a tal una estació ferroviária i ádhuc una emissora derádio que arreu del món és considerada comu na de les millors.

UN LLIBRE A 'L'ATZAIll

Entre 'libres arrecerats.trobárem"La vida austera de Pere Coromines". Recordárem un dia que l'atzarde la suggestió del nom ens duguéa la seva adquisició i del seu contingut no comprenguérem aleshores elmal profund que enclouen idees que

voten ésser basades únicament i ex

clusivament en el suport de la humanitat mateixa.

Exposició d'una moral enamora

da de la Grecia i la Roma antigues i

filtrada per una ánsia únicament literária. El plaer de viure es dissimula en tot, en tant que és perso

nal. Del. pecat se'n diu ambient"Un capítol especialment ha tornata soNicitar la nostra atenció; fa re

ferencia a la santedat. D'ell són lessegüents paraules:

"La humanitat sentirá com si litreuen el cor el dia que l'Evangelisigui definitivament reconegut com

una expressió história del sentimentreligiós perqué en la poética história de Jesús de Galilea hi era totáella redimida i divinitzada. Mestambé aquell dia s'esvairá l'irreconciliable antitesi entre la vella con

cepció virolada d'imperfectes elements antropomrfics i l'ocult sentiment actual de la causa divina abstreta de tot impur predicat contingent".

L'autor, en citar aquelles paran

les sembla com si es refiés una micaque no tothom que les llegís hi posara l'esforl suficient per compren

dre que li és-decretada irremisiblement la mort de Crist. Potser hi hauna mica de vergonya en la formacom estamscrites; ádhuc l'autor hiarriba a través d'un lent i creixentesforl, peró després resta tranquilcom una certa classe de delinqiients.

Joventuts intelligents es nodrienen aquest escepticisme camuflat queafegeix més endavant que els após

Persecució a Méxic

La persecució mexicana, durant

aquests darrers mesos s'ha intensifi

cat amb molta més violencia.Vegeu sinó el text d'una 'letra

que ha enviat recentment un bisbemexicá:

"Amb gran aflicció puc informar

vos que la persecució que s'ha desencadenat a Méxic, després d'aquestsvuit anys darrers, s'ha intensificat

amb veritable fúria sobre la meya

diócesi.Tots els actes religiosos són prohi

bas: els sacerdots han estat expulsats i amenacen greument ala católics, que per freqüentar els sacra

ments, tenen d'anar a la recerca deissacerdots que escasament, han pas

sat desapercebuts per l'expulsió.El govern fa tot el possible per

desterrar els vestigis de religió i decivilització cristiana, i el pitjor ésque el món és totalment ignorant de

tot el que succeix amb tanta crueltat. Sembla que hi hagi una cons

piració satánica quel guardi el silenci, sobretot en el que fa referenciaals fets de Méxic.

Mai, després deis temps de la primitiva Església, hi ha hagut una per

secució tan diabólica i efectiva.Les autoritats mexicanes han im

plantat en les escotes les doctrinessocialistes i sexuals que desmoralitzen a la joventut des de la seva primera infáncia.

Aquestes deuen ésser ensenyadestambé en toles les escotes particulars.

Amb aquests fets, podreu com

prendre que la situació és gravíssima.

La desorganització és tan gran en

la meya diócesi, que puc arribar a

dir que no hem queda res de la diócesi.

Aquesta és la veritable situaciódel país mexicá.

Jo us demano que uregueu ambfervor per la meya pobre i matanrada pátria. Demaneu a Nostre Senyor que en tingui pietat d'aquestpoble i que en el próxim, l'Esglésiatriomfi sobre els seus enemics."

Ourant el Govern Calles, a Méxic

^ovintejaren les bacanals de l'exér

cit dins els temples

tols que vinguin en el temps mo

dern, seguidors de Sant Pau, donaran a l'Evangeli ruta nova i definitiva "qualificació". I aquelles joventuts prefereixen deixar-se anar en

la teoria de la serenitat de viure per

contemplar-se morir (Paul Valery).Peró si aquesta huidor no com

promet a res, deixa en canvi lliuresde fet tota mena de passions i devicis. Els apóstols moderns seguidors de Sant Pau, que diu el senyor

Pere Coromines, no donaran mai a

l'Evangeli cap nova qualificació fora de la que té, divina i humana,com la persona mateixa del Santissim Redemptor; peró sí que li donaran i li donen una nova aplicació. Talment l'Acció Católica, que

impulsá el Sant Pare actual Pius XI.

A. ORIOL I4LAURó

6 Actuació de

1Glossa

Les seccions de futbolAls futbolisles del meu Grup

De toles les seccions d'un grup aquella que topa amb major nombre de dificultats, en tots els ordres, és la de futbol.

Si pregunten als militants de qualsevol grup, quina és la secció més difícild'endegar, la que dóna més neguits, tots sense excepció zis diran que és la defutbol. I a continuació afegiran que són els xicols més indisciplinats, que tenenmenys esperit de la Federació, que no se'ls vea mai pel Grup, que només hi sónque pel futbol, ja que lotes les altres activitats no els interessen.

I després d'haver despotricat contra el xicots de la secció, aleshores les em

besteixen contra l'esport en si; i aixt us diuen que el futbol és un esport violent,i qué sé jo quants dicteris més, que serveix per a fer mal, que degenera molt rápidament, que els joves hi empren tota la brutalitat de qué són capaços i jo sapigués guantes coses diuen més.

I per últim, després de tot aixó acaben amb una frase, que jo no estic gens,en absolut d'acord: "Caldria—diuen— treure o desterrar el fulbol dels nos

tres grups."Som tan oposats a aquesta manera de pensar, que gaírebé dirlem que aquella

frase és una veritable heretgia, dins el camp d'acció de la F. J. C.Es cert, amics, que alguns deis joves de la secció de futbol, tenen quelcom

desitjar, que van una mica a les seves, i si no fan futbol ja no saben fer res més.Es cert que la secció de fulbol a voltes es tanca, s'isola i viu al marge del Grup.Peró, pregunto jo, qui en té la culpa?

Els militants, i ningú més que els militants deis grups respectius. No sé perqué, peró gairebé tots els militants es desentenen de les activitats de la secció de'alba respectiva, i aixt es dóna el cas lamentable, de veure partits de futbol on

no es veu, com espectador, ni un sol membre dels grlIps respectius; tenint dejugar els xicots tots sois, sense l'alicient de l'entusiasme i de les ovacions deis partidaris de cada Iduldol. Acabat el partit, es queden sois, abandonats en la seva

derrota o en la victória llar.Digueu-me amics, ells que viuen pel futbol, quin afecte volea que tinguin

per un grup que tant sels en dóna de les seves gestes i triomfs? Digueu-me sino han de tenir més simpatia per la penya A o B, que quan arriba el moment delpartit troben sempre els incondicionals i entusiastes, disposats a trasiladar-se,sigui allá on sigui?

Amor amb amor es paga!Com volea que els xicots sentin la Federació, si en l'únic moment en qué

s'els pot veure i se'ls pot influir, els militants els abandonen?Els nostres joves futbolistes, són d'una bona voluntat extraordinaria, i desit

gen que nosaltres sentim interés per les seves coses. Es en aquesta secció en laque el militant ha d'.exercir les obres de militant veritable; és influint sobre ellad'una manera continua, que nosaltres aconseguirem l'espiritualització de l'esport futbolístic. Fent-ho d'aquesta manera, caríssims amics, no hatzrem de parlar de desterrar el futbol deis nos tres grtzps. Certamen! constitueix un problemal'organització llar, peró no és tancant els ulls com es resolen les coses, sinóofrontant-ne toles les dificultats, i davant la realitat, procurar resoldre-les.

Tanda d'Exercicis al PP. de Bellpuig, del12 al 18 de novembre del 1934

P. TARRES I CLARET

Recés-Revisió de St. Martí de Maldá

Benedicció del Casal Fejocista del Grup «Calasanç», d'Alella, feto el dia 8,

O R I E_NTADO R

EXERCICIS PER A JOVES

PRIMERA REVISIO DE LA SUBFEDE

SACIO DE LLOBREGAT

Tarda :

COMARCA DE LA SELVA

BARCELONA

k grup núm. 206 de Vi/assar de Mar,organitza una tanda a la casa del SagratCor (Vallvidrera), els dies 18-25 de, febrer.

Dirigirá la tanda, Mn. Regí, Prev.

Navas, 27 de gener del 1935

Matl :

A les vuit, MIssa de Comunió general.De dos quarts de deu a dos quarts de

dotze, Reces.

A das quarts de dotze, Pou.éncia de pietat. Ponent: Grup de l'Ametlla de Merola.

A dos quarts duna, Vía-Crucis.A dos quarts de tres, partlt de futbol.

Simultániament, reunió de la Junta deJa Subfederació de l'Alt Llobregat. Reunió

deis simpatitzants jocistes.A les cinc, "'Apoatolat fejocista", ponén

ele a cárrec del grup de Berga.A continuació, ponbncia jocista a cárrec

d'En A. Simón, President de la J. O. C.

catalana.

Himne fejocista.

Sant Martí Sapresa, 27 de gene,- 1935

La dlada d'inauguració del Grup "SantaBárbara" de la Unió Diocesana de J. C., deGirona, se celebrara sota el següent pro

grama:

Matí :

A les set, solemne Missa de Comuuió ge

neral.

Tarda :

A les tres, Acte d'afirmació fejocista en

el qual parlaran Pere Turon, Josep Martí,Josep Ginés, Josep M. Aragó, i Rnd. doctorEvarist Pella.

27 de gener 1935, inauguració oficial delGrup 1 vantguardista 151 "Aguiles Cris

tianes" i III Aniversari del Grup Fejocista"Soba Nora"

Malí :

A les vuit, Missa dialogada. En acabarla Missa, acta solemne de la promesa

avantguardista.Esmorzar de germanor.

A les deu, interessants partits de Bas

quet-bol.A tres quarts de dotze, Bailada de Sar

dance a la Placa de l'església.A les dues. Dinar de germanor al Grup.

Tarda :

A les quatre, Funció religiosa.A dos quarts de sis, Festa a la Sala

d'espectacles del Centre Católic de Sans.

SUBFEDERACIO AGRICOLA

Són ja molts els joves pagesos que, utilitzant els estudia per correspondéncia es

tudien el Peritatge 1 l'Enginyer Agrícola.Es un veritable éxit de l'Agrupad& Preguem a les Secciona que facin propagandad'aquests Estudis importantIssims 1 seriosos per a fornir una nova generad()agrícola.

• *

A ixf mateix cada die van augmentant

els Laboratoris d'Experimentacions muntata. Cada Becció precisa un Laboratori.Per detalls el Butlletí Agrícola.

• • •

Ben aviat comencará el sortelg d'unmagnffic eavall de bona raya, per tal de

raillorar els serveis de l'Agrupació Agrícola 1 per fer el Butlletí mensual. Seráuna gran campanya la que preparem ambaquest motiu.

• • *

Preguem a les Seccions inicua una fortapropaganda del Butllet1 Agrícola. Cal quearlbem ben aviat a tenir una revista de lesmillors de la península en tecnicisme agrícola. Subscripcions, collaboració escrita,propaganda. Cada Grup una Secció Agrícola, com un gran centre d'ensenyamentd'experimentacions agrícoles.

SUBFEDERACIO ESCOLAR

Fem avinent a tots els grupa de Tarragona, Girona I altres poblacions que hi

hagin Instituts 1 altres (*aires de segoneusenyanient, que envite com mes aviatmilor, la lista deis escotare que militin en

les aeves rengleres, 1 el nombre de ESCLAT

que necessitin.

ESCOLA GENERALDE PROPAGANDISTES

Han comencat, arab gran harit els cur

sos de Propagandisme 1 Periodisme. Entre

ambdós cursos hl ha 77 inscrita. deis enalscorresponen 46 al cura de Propagandistes1 31 al de Periodlstes, els quals pertanyena diversos grupa de Barcelona 1 forans. En

PECRETARIAT DIOCE/A DE VIC

TONA

Grup núm. 141, "Castell de Tona"

Estudien la forma de reemprendes els cerdea

d'estudia. Alguna membres assistiren al reces de

la, Gleva. Han organitzat un curset de Gramática

Catalanal que és un hall.

SANT MARTI DE TOUS

Grup núm. 135 •

Preparació de la festa de la benedicció de la

Bandera.

SANT FELIU DE MONISTROL

Grup núm. 116, "Sant Feliu"

Hem rebut la nota d'activitats corresponent al

mes de setembre.

SARIZI

5

VIC

Grup núm. 107, "Balaies"

Molts membres assistiren al reces de la Gleva.

En la reunió de C. D. es prepara la reunió men

sual en l'ordre segiient : Comentan dela teta del

mes i FLAMA. Impressió de/ reces, cercles d'es

tudis 1 formació del fejocista.

CASTELLTERSOL

Grup núm. 55, "Foment de Cultura Popular"

El día 9 de setembre tingué loe la benedicció

de la Bandera 1 tot el Grup assistf a la Misas de

~unió. Bis eercles d'estudis, segons el Butlletí

de Dirigeuts, els celebrem cada setmana. En les

reunions de C. D. tractem de la constitucid de la

Sub-federació Comarcal.

SANT HILARI SACALM

Crup núm. 236, "Guilleria"

La secció de Pietat organitza mensualment un

reces i comunió general que es molt concorregu

da. Prengueren part en la festa de Crist Rei. Els

cercles d'estudis contInuen arab éxit.

lECRETARIAT DIOCE/ADE BARCELONA

Grup núm. 202, "Santa Eulália"

Amb motiu d'haver-se inaugurat una nora Casa

d'Exercicis, en el que fou "Hotel Buenos Aires",a Vallvidrera, i per invitació de la Lliga Parro

quial de Perseveranca de la nostra Parróquia,una ccanissió del nostre Grup, juntament itmb els

Perseverants, hem visitat la dita Casa, fent primer en la capella de la mateixa, amb exposicióde S. D. M., l'estació al Santíssim Sagrament,recorrent després totes les seves depeudéncies.

Preguem a Den que la seva paraula, sortida

d'aquell recios, sigui ben fructuosa per la Fe de

la nostra terra.

ECRETARIAT DIOCE/ADE 1EU D'URGELL

BALAGUER

Crup núm. 10, "Sant Crist de Balaguer"

Amb la celebració dels cercles d'estudia hem re

emprés les tasques interrompudes durant el pe

Modo estival. El (Ha 30 de setembre férem una

excursió a Montserrat per tal de demanar a la

nostra Mare protecció en les diverses empreses

que el Grup té intenció de portar a terme el cor

rent any. Está organitzant-se la secció d'esportsamb el seu camp -de basquet, com també la sec

ció de comédia.

AGRAMUNT

Grup núm. 203, "Agramuntins"Ilesa rebut la nota d'activitats corresponent al

ates d'octubre, on éns donen compte de les tas

ques de reorganització del Crup 1 dele cerdea d'es

tudis.

ESCALDES D'ANDORRA

Grup nata. 250, "Andorra Novella"

Ens comuniquen d'aquest Grup, que estan acti

vant l'arranjament d'un local, COM també organit#ant l'equip de futbol, havent celebrat ja partitamb l'equip del Grup "Pan Clarls", de la Seud'Urgell.

tre els primera, cal esmentar el novell

grup "Fe i Ciéncia" que hi ha tase'« 12socia, el "Pau Ciaría", "Torras 1 Bages",,"Fivaller", "Conquesta", "Santa Madrona". Entre els de fora, n'hi ha de Mataró (Lieó XIII) Terrassa (Avant) 1 Sitges.

A partir del dissabte día 9 de febrer, es

donaran setmanalment les Conferéncies de

carácter general. Oportunament, s'anun

ciaran els cnferenciants i ele temes.

LES NOSTRES PUBLICACIONS

"Esclat" ha publicat el primer número,amb un interessantíssim suman. Enparlaremen el número vinent, com es mereix. ,

• *- •

"Butllet1 Agrícola". Acaba d'aparéixer elnúmero 6 del cada dia més 1nteressant por

tantveu deis oves pagesos.

la F. J. C. de C.

Benedicció de la Bandera del

grup d'Anglesola

El tija 2 de desembre darrer, tingué lloc a An

glesola, amb moda de la. conduela de la Santa

Miss16, predicada amb molt fruit pele Parea Paule,

Anton M.a" Tugores, Pau Cartee I completada pel

Dr. L'oreas, Conciliani Diocesit de la F. J. C., un

solemnIssim acte, digne d'ésser recordat pes .noa

tres fejoclates 1 avantguardistes, consIstent en la

Benedieció de la Bandera del Grup "Nova Anglesola", núm. 226, i del Banderl del Grup "Santa

Crea", núm. 106, del nostre poble.

A les vuit, llulda M'esa de Comunió General"

amb plática preparatoria pel P. Pau Cortés, execu

tan tescollits motete l'Eschola Cantorum del Pa

res Peale de Bellpuig.A les den es reunlren a l'estatge social ele fe

jocistes I avantguardistes, 1 el Dr. Llorens, a fi da

tenir un canvl d'impressions.A la tarda, després del cant de Vespres per la

Rda. Comunitat, rosan i serm6 de comiat deis Pa

res Missioners, tingué lloc la solemne Benedicci6

de la Bandera 1 Banderí pel senyor Arxiprest de

Tárrega, Mn. Jaume Serra, prev.

Apadrinaren la Bandera don Antoni Macla Be

net i Na Merla Badia Gusils de Macla, 1 el Ban

derí Don Antoni Company Fz. de Córdoba 1 Na Ire

ne Ventosa de Barenger de Company.Immediatament després d'ambdues benediccions,

es feu entrega ale presidente dele Grups- respec

tius.

A continuaci6 feren breus parlamente de la ban

dera el doctor Llorens, encoratjant els fejocistesamb entusiasme apoteosic, a viure sempre sota el

gran ideal 1 el senyor Rector-Ecónom, Itynd. don

Ramon Viladuc, posant de manifest la importancia de l'acte en ordre a la recristianitzaci6 1 mo

ralltzacló de costums del nostre poble, acabant

amb el cant dele himnos fejocista, avantguardista1 de perseveranea, essent corejats per la gran

gentada que emplenava el temple de gom a gom.

Feren acte de presencia a lacte, representacionsde Verdfi, Guimerá, Tárrega. Cervera i Mollerusa,igel senyor Ferran Ruiz Flebrard, raembre del Con

sell Federal ; amb les seves respectives banderes

els dos primera pobles.Seguidament, a l'estatge social dele fejocistes

avantguardistes. tots els assistents foren obse

guíate pele senyors Padrins amb doleos 1 licors.

Tot brindant, el President del Grup local dona

les grades ale senyors Padrins en nom (fe tots I

convida a les representacions dele Grups forans

a imitar-lo en el senu germanIvol brindis.

Acceptaren la invitació i feren fie d'ella ele en

tusiastes fejocistes En Gabriel Buld4, de Verdti,N'EnrIc Casanelles, de Cervera, i en Jaume Vidal

de Tárrega, essent objecte tots elle de nodrids

aplaudiments.En voler parlar el senyor F. Ruiz Hebrard del

C. F., fou sraludat amb una gran °vació, desprésde la qual es dirigí a tots per explicar ele movils

que induiren a crear la F. J. C. i la finalitat de

la mateixa, acabant per reanimar ele entusiasmesde tole i treballar fins a conquerir la realització de

les nobles ospiracions deis nostres

Per fi, usa de la paraula el senyor Arxiprest,Mn. Jaume -Serra, per a significar la benvoleneadel nostre estitnat senyor Bisbe enverela F. J. C.,assistint en representació seva 1 acceptant joi6s la

submissi6 1 respecte deis fejocistes I avanthardistes al seu Prelat.

Cartell de l'Escota Nocturna delGrup Sta. Madrona, de Barcelona.

IECRETARIAT DIOCEÍADE TARRAGONA

Des de Reus

Aquest any. ele fejocistes de Reus, per primera

vegada d'enefi de la fundaeir, del Grup. hem tingutel golg de poder celebrar el solemne °fiel de la

Missa del Gall.

La celebrad() d'aquesta Missa del all. ha coas

tituit. per a nosaltres, fejocistes, una de les nos

tres astisfaccions més legitimes; perqué, apres

sem-nos a proclamar-ho ben alt, ha resultat un

éxit.

Un éxit que — confessem-ho clarament 1 sin

ceratnent — ami el qual. nosaltres. no comptávemni haurfem gosat a comptar-hi mal. puix que supe

ra, duna manera sorprenent, tots ele cálcala que

s'havien fet els org,anitzadors.?A qué f ou degut aquest gran éxit de qué par

lem? ?Quilma son les principals causes que el justifiquen?

Heus ac1 unes preguntes que nosaltres no set

brfem contestar en poca mote : En primer lloc, ene

cal donar grades al matchx senyor Rector de la

Parroquia de Sant Joan Bta., Rvnd. Jacund Bo

net. per la bona acollida que dispensa a la nostra

iniciativa, des del primer instant, 1 per l'apoi que

en tot moment ene presta desiateressadament.Després ene hem de fer cárrec, també, dele tre

baile que realltzaren ele organitzadors per tal de

poderle portar a felig terme, 1 d'una manera es

pecial hem de remarcar. ad, la bona voluntat amb

qué, une quantf3 fejocistes del Grup, saludaren la

ralees "Cuna Jubilo", que cantaren durant la mis

ea, forea ajustadament.El que influí, peró, d'una manera més poderosa

en l'éxit que hem assenyalat, fou l'enorme gen

tada que hi acudí, prova ben paleen de les monea

simpaties amb qué el fejocisme comPta, avula la nostra ciutat.

Oh, anales! Quin bell espectacle. quina vls16

tan corprenedora se'ns oferí, la nit memorable

de Nadal, en veure aquella nova I magnífica es

glésia de la Parroquia de Sant Joan Baptista,plena fine vessar d'andes, s1mpatitzants 1. d'altra

gent que no conelxlem, pero que amb la seva pre

séncia ene deien, millor que amb la paraula, que

m'ea, també, amics nostres 1 que simpatitsaven

Paellas ANTIGEL 1'65 plcs.~1111111~1~

amb aquest gran Ilae d'unió cristiana que és la

F. J. C. de C.!Quin bo donava, amics, en comenear aquella

solemne missa cantada, de veure tota aquellagentada agenollar-se, devotament, davant la infi

nita majestat de Déll !

Quin bo donava, també, de sentir com ele nos

tres males, companys de Grup, feien esparcir per

tot el temple, amb veu segura i vigorosa, les no

tes vibrante I majestuosas de la missa "Cum jubilo" !

I, després, aquella hornilla que amb forma In

superable predica ell Dr. Vicene Nolla, Comúnes"Diocesit de la F. J. C. a Tarragona.

El veiérem, en comenear, visiblement emocio

nat davant respecte que oferia resglesia plenade gom a gom. El seu esperit d'inquiet apóstol,peró, no estava satisfet del tot ; ehl sabia, disor

tadement, la gran massa de ciutadants que aque

lla nit, ni en tot el din següent, faltarien al tem

ple, a lacte d'adorar l'infinit Rei de cele I ter

ra. que aquella nit santa venia al mán a fer-se

"tome, com nosaltres, per a després redimir-nosamb el cost de la seva Sang preciosa, bessada

per nosaltres, pobres, insignificante criatures.

Com poddem portar — pregunta — tota aques

ta gran massa de gent, que no estima Déu, per

qué el deseoneix per complet, aquí ala peus de

rallar, perqué l'adores com nosaltres? Tinc una

idea! 1 si anessim cadascun de nosaltres a dir

a tota aquesta gent que els ha nascut un Re

demptor que ha de desIllurar-los de l'esclavatgeen qué vluen? Aneu-hi 1, sobretot vosaltres, joves,que poden anar en aquells llocs non la presenciadel sacerdot resultaría desplegada. Aneu-bi 1 javeureu com tota aquella gent també sabrá adorar

a Déu com nosaltres I, tal volta, potser millor

que nosaltres!

I la paraula del sacerdot esdevé cada cop mes

ferma i abrandada de zel apostblic. Tots ele fi

PencIlons ANTIGEL 1'65 plcs.

deis estan visiblement emocionats. i en més d'un

velera com les llágrimes li rodolen per llurs pu

pilles trémules.

Acabada l'homilía, en una corrua interminable,tota la gent acudí al peu de l'altar per adorar

el Mesies.

I, més tard, aquell arte sublim, i al mateix

temps més commovedor, de tota la nit : la C011111-

niG, aquella Comunió General durant la quals'acostaren a rebre, silenciosament i recollida

ment, el Pa de l'anima unes set-centes perso

nes!

Moments, aquella, que nosaltres no sabrfem

recopilar. Tot el nostre gran anhel, tota la nos

tra ambició santa esta-va plenament satisfeta :

l'éxit era acomplert 1 ele nostres céleuls, supe

rete amb escreix !

Per filtim, com a final de la Misas, es cantaper tots ele assistents, l'Himne de la F. J. C. de

Catalunya. El nostre Himne, cantat a peu dret,s'aleava amb enérgica majestat, per damunt de

tots, fins a perdre's en les arcadas immenaes delTemple.

I ara, per acabar, no vull ter més que encorat

jar ele amics del Grup I al mateix temps invitar

a tots ele Grupa de Catalunya perqué, en anys

venidors, en apropar-se el aNdal, sigui el nostre

mot d'ordre, la celebraci6 de la missa‘ del Gall.

Si ho fem alx1 — apar que vlurem instants

d'intensa joia i emoci6 — acrediterem el nostre

esperit litúrgic• I parroquial de qué parla el De

cáleg, davant ele nostres consemblants.

Andes fejoeistes, endavant! Hem (l'actuar in

tensament sempre, fine que a tot Catalunya no

qued1 un sol jove que no eonegui el Crist !

A. AVELI BORONAT I S.

Llibreila l'EscónPetritxol, 2 - BARCELONA

DARRERES PUBLICACIONSLA MISERIA DEL DINER d. 3 a.

COM NOSALTRES PERDONEM d. b.3 a.

UNA VIDA PER JESÚS d. 5 a.

ADQUIRIU-LES

Moja.— Primera Assemblea 'general de la Unió Comarcaldel Moianés.

•

Miguel San DomingoGrup Sant Josep Oriol, de

Barcelona, traspassat el14 gener d'enguany.

SI 'VOLEU BEURE VI PUR,ACUDIU A

PAU GUILERAEspecialitat en vfd'Alellamarca el gOS, i en vinS per

a dir Missa

Aribau, 81 Teléfon 70541

BARCELONA

Nom_Adressa

Avingó.— Els fejocistes apadrinant en les fonts baptismalsa dues nenes d'una casa pobra.

Sallent : Grup "Torres Amat".—Josep Camprubf.Manquen dues "fotos" tamany carnet, adre-

ea, etc. Envieu-ho aviat.

Afold : Grup 131, "Per Sant Roc, avant" — JosepMerla Castellví. Trametem instruccions 1 car-

net. Benvingut.Olcsa de Montserrat : Grup 29.— Joan Pujol.

Trametem instruccions I carnet. Benvingut.Rubí.—Salvador Baldé. Manquen dues "fotos" 1

l'adreea.Ciutat : Grup 17. "Cam1".—Albert Mateix. Tra-

metem instruccions 1 carnet. Benvingut.Mella Grup 130, "Calasane".— Rossend Giralt.

Manquen dues fotografíes, adrega, professi6, etc.

Juneda : Grup 175, "Juneda".—Josep Rosinac.

Trametem instruccions 1 carnet. Benvingut.Vitabelia : Grup "Agrupaci6 Cultural—Pare Gui-

vernau. Manquen dues "fotos", adreca profes-cid. Envieu-ho aviat i trametrem el carnet 1

instruccions de corresponsal.Riera : Grup 187, "Florida".—Josep Solé Sanro-

mil. Trametem instruecions i carnet. Benvingut.Anglés Vilanova Geitrg.—Hem rebut l'enques-

ta. Llástlma que no hágiu tramés alguna foto-

grafia! El mes vinent comenearem a publicarele intervius. De felicitem per le rapidesa!

Sant hilani Sacatm.—No hem rebut cap de les

fotografies que esmenteu. Tenim solament un

article que tal com Mera anteriorment es publi-cara aviat.

AVISOS IMPORTANTS .ALS CORRESPONSALS

Recomanem la prompta resposta a l'enquesta.—No envieu notes d'activItats. Aixt, és tasca

del secretan. Limiten-vos a les normes generalsdonadas. Del contrarl tot sortira lamentablement

retardat per manca d'espal.

MULTICOPISTESPER CIRCULARS

REBUTS. SOLFEIG

DIBIXOS ETC.

7

Illiers de copies amb un

sol original de test o dibui-

xos. Tamany 22 x 32 cm.

300 copies per hora. Treball

senzill. Senas pastes ni ge

amb els mateixos

procediments dels aparellsque valen muere de pesse-

tes. Fabricació nacional de

1000 aparells de FROPA-p, 100

al preu de 35 pessctes contra gir. Utillissim a Societats, Grups, Centres Culturáls i al Comerç

en general. PER DETALLS, sense cotnpromis envieu al Representant per Catalunva, el segtlent:

l'obleIncloure segell 0`35.cts. per la resposti

DIPOSITARI: Antei Pina, anotó. 401 • Teition 52280 • Farceiora

1

8 Nostres i d'altres

Dissabte passat, a les vuit del ves

pre, al saló d'actes del nostre Secretariat General, va celebrar-se Pacteinaugural de l'Escola General de Pro

pagandistes.Hi assistiren uns quatre-cents mi

litants, ultra diverses personalitats en

tre les que recordem els senyors Rnd.Dr. Gomis i Cornet, Director de «Pá

tria». de Manresa, Manuel de Montoliu, Manuel Brunet, Vila Aba dal, Manuel Pugés, Lluís Bonet. Dr. Cornudella, Lluís Almerich (Clovis Eimeric), Rnd. Dr. Gros, Maurici Serrahima, Parpal, Manich, Roda Ventura,

Armengol, Josep M. Boix, catedrátic

de la Universitat, Roig i Llop, MasPons Anglasell i altres que degut a lagran gentada assistent, ens fou impossible anotar.

Presidí l'acte el senyor Joaquim M.ade Nadal, president de la Junta Arxidiocesana d'Acció Católica, acompa

nyat deis Rnds. Dr. Albert Bonet, Consiliari de la F. J. C., Dr. Caries Cardó,canonge; senyors Félix Millet, Presi

dent General ; Joaquim Ruyra, Gallart Folch, Ruiz Manent, Ruiz Hébrard, Cassasses, Dr. Tarrés i Claret,

Montfort, Roff i altres.

La conferéncia del Dr. Caries Cardó,prev.

Obert l'acte pel senyor Félix Millet,

el Dr. Caries Cardó. prev.. desenrotllit la seva conferencia sobre «Els factors intellectuals en les lluites de l'acció».

Comeneá conferenciant sa

ludant als reunits i parlant de la ne

cessitat duna formació intellectual en

les lluites de l'acció. Actualment, diu,els pobles es vejen sotmesos en un es

tat de paganisme i per aixó calia una

acció enérgica per tal de recristianitzar-los. Fa una lleugera comparaciód'aquest estat de paganisme amb l'estat d'afebliment de l'esperit de religióde les joventuts contemporánies. Negaalió tan repetit de qué qualsevol tempspassat fou millor i comença de piel'exposició del tema, referint-se nova

ment al paganisme.Caigut l'Imperi Romá, diu, l'Esglé

sia bastí damunt les runes gegantines.i aprofitant els elements verges que

devallaven del Nord, el nou Imperiespiritual, més extens i més pregon,que, a haver seguit les coses el curs

normal, ja s'hauria estés per tota laTerra, sense deixar cap poble fora dela seva área. Aquest Imperi espiritualque té per capital la Roma pontificia,arribá a una perfecció relativa durant l'Edat Mitjana. Dic relativa, per

que els costums i les tradicions d'aquell temps es ressentien encara dela duresa i la sensualitat del paganisme. Cal no fer-se massa illusions sobreels nostres pares deis segles mitjans.Restaven encara al món moltes deixalles de l'antiga gentilitat en formade supersticions. costums guerrers,

drets feudals vexatoris de l'honestedat i de la dignitat humana. batejatsde vegades amb noms cristians, perópagans en l'esperit. Tanmateix, una

cosa surava per damunt de tot: la fe.La unanimitat en la confessió cristiana era absoluta, era com un pera fonamental sobre el qual descansava totaconstrucció social, política, científicao artística que sorgís en aquell temps.I aquesta fe sincerament sentida ana

va eliminant a poc a poc les romana

lles de les institucions paganes i substituint-les per d'altres d'acordares a laIlei del Crist, verament rei social d'aquells pobles, si encara no ben bé decadascun de llurs individus. Així eren

possibles les seleccions cristianes d'aquell temps, espléndides generacionsde savis i d'artistes que bastiren lescatedrals de pedra i les catedrals deciencia amb qué encara avui s'honora l'Església. Aquells sants, aquellssavis i artistes eren els vers represen

tatius i els vers mentors d'aquells po

bles. Les restes de paganisme que en

cara els ensutzaven eren elements que

pertanyien més a la materia que a

l'esperit, institucions lliscants pel pen

dent fatal de la decadencia. La fe, en

canvi, era l'element espiritual, cons

cient. volgut, impulsat per totes lesforces de la llibertat. El paganismedeis costums era l'element instintiuque anava de baixa: el cristianismedels principis era l'element voluntarique anava de puja.

Per aixó l'element pagá no cons

truí aleshores cap cultura. La cultura

Orean da la F. J. C. de C.

BID MICOS I ADMINISTRACIÓ

Botera, 6. pral. : BA110111.1111NA

Franqueig concertat

Escola General de Propagandistes

Dissabte passat amb un éxit grandiósvaren inaugurar-se els cursos de

Propaganda i Periodisme

La magnífica conferéncia del Rnd. Dr. Caries Cardó i els discursos

del Rnd. Dr. Albert Bonet i deis senyors Ruíz Manent i Millet,foren aplaudidíssims

és fila de l'esperit i no de la mate

ria. L'elabora sempre aquell ideal que

en un moment determinat orienta en

un sentit el moviment humá, encara

que sigui inferior en quantitat al que

resisteix en sentit contrari. Les cau

ses decadents no produeixen: estan en

la trista situació del ric arruinat que

liquida la seva fortuna menjant-se elcapital adquirit en dies de benestanca.

La cultura bastida pels segles me

dievals és íntegrament católica. L'element pagá no hi té cap representacióMés encara que católica, era teológica.Unics obrers d'ella eren els eclesiástics, sobretot els religiosos. Universitats i escoles eren fundades i dirigides per gent d'església. No hi haviaaltres escotes que les parroquials, mo

nesterials i catedralícies. No hi haviaaltres Universitats que les fundadespels Papes o pels Bisbes, i fins aque

quesa de proverbis i de frases fetes,tot just naixents, tot sortia de la fornal de l'esperit arroentit de cristianisme. No era un segell extern, sinóla mateixa constitució íntima de lescoses el que acusava la factura cristiana. En aquest sentit, s'arribó a laperfecció.

Pero el sentiment de posseir aques

ta perfecció fou la causa de la seva

pérdua. La concepció cristiana de laciencia i de l'art, de la moral i de lapolítica, de la materia i de l'esperit,

ide la vida i de la mort, havia pene

trat tan pregonament la humanitat,que hom cregué que perdre-la maimés ja no era possible. Bastava con

sagrar-se a fer-la fruitar en institucions que eliminessin les poques ro

manalles de paganisme que hi haviaal món, i per aixó no calia sinó con

servar-la. No hi havia por que cap

Lapresidéncia de Pacte. D'esquerraJoaquim Ruyra, Félix Millet, Joaq

prev., Jaume Ruiz Manen!,

Iles en la fundació de les quals elsReis havien tingut alguna part, eren

deixades totalment en mans d'ordresreligioses. Home d'estudis era llavorssinónim de clergue: els seglars es con

sagraven només als oficis manuals o a

la professió de les armes. D'aquí nas

qué una ciencia que tenia per esperitinformador la teologia, o sigui l'estudiracional deis dogmes cristians, la ciencia de Déu. Serventes d'ella eren lafilosofia, la retórica, la física, l'alquímia, l'astronomia i totes les belles arts,com es pot veure en les grans encicloMies del temps: la tomista, la lulliana i la baconiana.

Aixó donava als esperits una unitat i una coherencia que no han co

negut mai més. L'objectiu de tota ac

tivitat humana era el coneixement deDéu. Tots els altres feien l'ofici d'elements terrens de qué es nodria la planta de la contemplació de les coses divines, i en tant tenien valor humá, en

quant tenien valor diví. En un mot,així com la ciencia del Renaixementfou un humanisme, la ciencia de l'E

dat Mitjana era un divinim!sme. L'exponent més alt d'aquesta ciencia com

plexa que fa convergir tots els raigsde l'univers vers la Divinitat com a

centre fou Sant Tomás, les Summesdel qual constitueixen la més gransíntesi de tots els coneixements d'unaépoca que ha conegut el llinatge.

Aquesta síntesi penetrá les entra

nyes de la societat i de l'individu ambaquella permeació, conscient en elseultes, inconscient en els rústics, que

afailona tots els productes individualsi socials. El Dret, la Medicina, la po

lítica, l'ordenament del treball, les belles arts, les llengües populars que Ha

1 vors es performaren, amb tota llur ri

a dreta, el Dr. Garles Cardó, prev.,

uim M. Nadal, Dr. Albert Bonet,Alexandre Gallart Folch

nova doctrina la vingués a substituiren el cor deis homes. Una regressiósemblant es conceptuava impossible.El món era guanyat definitivament a

la fe cristiana.

* * *

Tot amb tot, la gran transformacióque ningu no somniava possible, vin

gué a la fi de l'Edat Mitjana. Hom l'haanomenada Renaixement, perqué s'esforcá amb resultats magnífics a ferrenéixer les arts i les idees de la civilització precristiana de Grecia i Roma. Si heu vist mal una boscúria un

dia de vent, amb totes les branquesinclinades cap a un mateix punt delcel, tindreu una imatge material bastant llunyana del revirament que es

produí llavors en tot Europa. Tots elsulls es giraren vers l'antiguitat ques'anomená clássica. Tots els cors se

n'enamoraren. L'alta pressió come/14a Itália, a la FYoréncia dels Medici ia la Roma dels Papes, peró la ven

tada envaí ben prompte tots els paisos d'Europa. Guillaume Budé la introdueix a Franca, Lluís Vives a Espanya, Erasme de Rotterdam a lesterres saxones. La invenció de la impremta dóna al nou moviment unes

ales poderosíssimes de qué havia man

cat la cultura medieval. La conversióde tota Europa a les noves idees foucosa de pocs anys.

Aquestes idees, sota la bella envoltura de les formes clássiques, portaven un verí molt amagat peró moltmaligne. Resumint en poques paraulesel que necessitaria un llibre molt yo

lurninós per exposar-ho, direm quefeien baixar de Déu a l'home la mirada recercadora de l'esperit humá. Elcentre del món, que per al pensament

medieval era Déu, per al renaixentista, és l'home. Sant Tomás havia ex

posat. amb profunditat angélica com

Déu mesurava totes les coses, per talcom el fet de pensar Déu una' cosa

feia que ea fos el que era, i el fet devoler-la crear feia que existís tal com

la pensava. Segons els humanistes, jano és Déu, sinó l'home, la mesura detotes les coses. Eh les ha ha de pen

sar i judicar amb criteri puramenthumá, i recrear-les i utilitzar-les a

mesura del seu judici i de la seva utilitat.

Aquesta nova visió del món, beguda en els antics pagans, no presentaval'aspecte de cosa impía o irreligiosa.Altrament, hauria fracassat. Permetiade continuar professant i practicantla religió cristiana. Tots els caps debrot del moviment eren católica práctica. Ja hem dit que fina la Roma pa

pal fou un centre, i dels principals,del moviment humanista, sobretot en

l'aspecte artístic i filológic, que no

comportava cap perill.El perill. peró, era gravíssim, i el

fet d'ésser imperceptible encara l'agreujava. Primerament, la cultura per

dia el to teológic. Ja no eren solamentels eclesiástica o esperits educats en

cercles eclesiástics els qui conreaven

les disciplines científiques: era gentformada amb altres principia, desvin

culata de la transcendencia universal

de la idea de Déu. Segonament, les

disciplines humanes, la filosofia, la fí

sica, la mecánica, les belles arts, jano eren concebudes com auxiliara dela teologia, sino com ciéncies independents, tancades sobre elles mateixes, i completament autónomes en elsmétodes i en les conclusions. És a dir,es produí un esquinç trágic dintre resperit del ' món occidental. La religiói la cultura es partien ránima en doscompartiments independents i fins in

comunicables: la inteligencia i el cor,

el pensament i el sentiment. El pen

sament era per a la ciencia i el sen

timent per a la religió. Penseu un mo

ment en el que és una ciencia divor

ciada de la idea de Déu i en el que

és una religió sense fonaments racionals, ans moltes vegades trobant-se en

la intelligéncia una coneixements científica que s'hi harmonitzaven malament, si encara no la contradeien.

Així es consumó la larcització de lacultura. Aviat les universitats passa

ven a mans de laics, en qué no hi hauria hagut cap mal, si no hagués estattambé laica la ciencia que hi portaven. La facultat de Teologia, que abanshavia estat el cim de tots els estudis,fou a poc a poc relegada a segon or

dre, i menyspreada com inútil i finalment bandejada. Les ciéncies hu

manes, emancipades de la llum de larevelació, agafaren urc i a poc a poc

es convertiren d'independents en hostils.

Aquesta degradació de la ciencia ésla característica intellectual de tota

l'Edat Moderna, talment que hi con

flueixen dos corrents que hom creu

ria contraris, per tal com l'un neixcom una protesta a la corrupció de

costums provocada pel Renaixement,i l'altre n'és una derivació natural:el luteranisme i el cartesianisme.

En plena efervescencia renaixentista, quan l'espectacle renadiu de lesbelleses clássiques, orbes de gráciacristiana i refulgents de seducció sen

sual, desbriden els costums i descristianitzen la moral 'de les multituds,vigoritzant les moribundes deixallesde paganisme de qué parlávem sua

ra. aixeca Luter la bandera de la re

forma amb pretext purificador i espiritualista. Peró la reforma, talmentnecessária, essent menada fora la direcció de l'Esperit de Déu, pren ine

vitablement el mateix camí naturalista que el mal que volia guarir.

Per tal d'interioritzar la vida reli

giosa, prescindint d•autoritats, de ritualismes i de disciplines externes, Luter oposa la fe a les obres, declarales obres inútils, com a sortides d'unanatura essencialment corrompuda pelpecat original, i posa tota l'eficáciajustificadora en la fe, i encara no en

una fe-creenea, que suposa unes fórmules dictades per una autoritat eclesiástica, sinó en la fe-confianca, estat

d'esperit més afectiu que racional,abandó de l'home en Déu pel Crist,confiant fortament que li ha perdonatels pecats necessáriament comesos, ne

cessáriament volguts encara. Per Luter, l'Església i els sagraments ens se

paren de Déu. Heus aquí el primerrierol de l'imanentisme religiós, coincident d'una manera inesperada ambl'humanisme que dirigia tots els es

guards de l'home envers eh l mateix.Luter no reix, amb aquesta apel

lació a la vida interior, a unir l'homeamb Déu. El que fa és deixar l'homesol, agreujant encara més el naturalisme iniciat amb la fe-confianca. Lajustificació que dóna aquesta fe lute

rana no és la justificació católica,qualitat intrínseca que informa, embe

lleix i eleva l'essencia de l'ánima a laparticipació de la natura divina—en

qué consisteix própiament la vida so

brenatural—, sinó una vestimenta ex

terna que tapa els pecats a la vista deDéu—concepció grollerament materialista--deixant-li tota la sutzura moralper dintre. Tota la collaboración en

tre l'home i Déu, és a dir tota vidacomuna, esdevé així impossible. La

separació essencial, a desgrat de totes

les apellacions a la fe-confianea, ésirremeiable: la immanéncia humanaexclou la immanéncia divina.

Aquesta impiadosa justificació su

perficial podia ésser collida com una

flor de la cultura clássica, adoradoranomés de la gracia externa de la forma, si encara no li hagués estat inferior, perqué el just de Luter és un

home de natura corrompuda vestit ex

ternament dels mérits d'altri, mentreque el just de l'Antiguitat pre-cristiana és un home de natura pura.

Del moment que Luter nega la re

generació essencial de ránima i lainhabitació en ella de les divines Persones, nega de fet la redempció, estableix el principi del naturalisme mésdesenfrenat i fa davalar l'home mésavall encara que els reviscoladors deles idees paganes (1).

Aquesta filosofia treta de la pseudoteologia de Luter no és un productedel Renaixement, com ja hem dit, si

nó una malura provocada per una

reacció contra ell, mal menada, peróque, tanmateix, és influida pel corrent

d'idees que aquell gran moviment pro

duí arreu d'Europa.La filosofia filla legítima del Renai

xement no aparegué fina al segle xvitt

Descartes. Durant el segle xvi i partdel xvii, el Renaixement no arriba a

fer una fllosofia, fruit assaonat de totacultura. La flor durá un segle i mig,durant el qual l'activitat espiritual es

concentrá en l'erudició i en l'art. Ésl'época de la gran pintura italiana,de les grans escoles de lengües savies i d'erudició clássica a Alemanyai Holanda, l'época d'Erasme, Just Lipse, Muret, Vives, i tants i tants recer

cadors, fixadors i editors de textosgrecs i llatins. F.ls tresors de l'antiguitat, salvats pela monjos medievals,peró enterrats sota la pols de les bi

blioteques monástiques, eren trets a

la llum i proposats a l'atenció delshomes d'estudi. A haver estat presidit per una teologia sólida i prestigiosa, aixó hauria estat un bé, com hofou en els primera segles del cristianisme, després de superada la gran

oposició que el conreu dels autora pa

gans despertó en moltes escoles ca

tóliques. Peró la teologia cristiana que

en els cinc segles primera era l'element nou pie de prestigi i de prometences, el llevat de la novella hurnanitat que es preparava, al segle xvi era

un cremell de cera deliqüescent, sen

se ble i sense flama, residu ingloriósdel gran blando que illtuniná tota l'E

dat Mitjana. Els escolástics, especialment els espanyols, entre els qualsbrillaren els noms gloriosos de Suárez,

Lugo, Victória, Bányes, Molina, etc.,

refan heroicament l'edifici ruinós, totglossant els grans mestres medievals,peró si bé saben prendre contacteamb el corrent literari i sobretot lingüístic de l'humanisme, testimoni laimmusterble glória complutenca amb

la seva Biblia políglota, no en sabenprendre amb el corrent científic que,

treballant parallelament amb les ideesfilosófiques que les reedicions dels au

tors antics van desvetllant i escampantpertot, preparen la novella filosofianaturalista que troba la seva primeraconcreció en la ment poderosa de Des

cartes.

(Acabará)

Imp. Proveeos, 140

nal