L’alta muntanyaLa natu

ra

20 > CAVALL FORT 1149

Text: EDUARD MARTORELL

Està molt amunt, l’alta muntanya?Considerem que és alta muntanya tota la que es troba per sobre dels 2.500 metres d’altitud. Hi trobem gairebé de tot, a aquestes altituds, però si continuem pujant, cada vegada serà més difícil trobar-hi plantes i animals: ens acostarem al límit a sobre del qual trobar-hi vida és molt difícil!

La variació de la pressió atmosfèrica amb l’altitudA nivell del mar és on trobem la pressió atmosfèrica més alta: a sobre hi tenim tota la capa d’aire possible. A només una dotzena de quilòmetres d’altitud, on no arriba cap cim de cap muntanya –recordeu que el cim més alt del món és el de l’Everest, a 8.878 m–, la pressió és baixíssima: hi queda menys aire.

La variació de la temperatura amb l’altitudLa temperatura, com la pressió atmosfèrica, també disminu-eix amb l’altitud. A la troposfera, que és la capa de l’atmosfe-ra més propera a la superfície terrestre i que arriba fi ns a 11 quilòmetres d’altura per terme mitjà (allà on dèiem que hi ha menys aire), a mesura que es puja, la temperatura baixa. La temperatura baixa gradualment fi ns a uns –56 °C. –56 °C és molt de fred! És gairebé el que pot arribar a fer a les zones més fredes de la superfície de la Terra, com a l’Antàrtida o en alguns racons de la Sibèria.

L’alta muntanya

CAVALL FORT 1149 > 21

Text: EDUARD MARTORELL

El mal d’alçadaSovint costa (i fi ns i tot no es pot) suportar una pressió atmosfèrica molt baixa. Si passa això, es pateix mal de cap i mareig. Aleshores no queda més remei que descendir, perdre altitud, per anar a zones amb més pressió atmosfèrica, el que també vol dir zones amb més oxigen, i el problema se soluciona. És molt perillós continuar pujant una muntanya o fi ns i tot man-tenir-se en altituds on el cos no es troba bé. Si es pateix mal d’alçada, s’ha de baixar.

Oi que alguna vegada, en tornar d’una excursió a la muntanya, se us han “ta-pat” les orelles? I, us heu fi xat que als cims de les muntanyes altes no hi ha arbres? Què ens passa, quan estem molt amunt? Què passa, a l’alta muntanya?

Què passa quan la pressió atmosfèrica és molt baixa? Doncs que, com que cada vegada que inspires, captes només la meitat de l’oxigen que necessites per a manternir-te viu, aleshores no queda més remei que augmentar el ritme de respiració i el ritme de batecs del cor. D’aquesta manera pots aportar més oxigen a tot arreu. A més, el cos crea més glòbuls vermells perquè puguin transportar més oxigen a totes i cada una de les cèl·lules del cos.

22 > CAVALL FORT 1149

La natura

L’alta muntanya sempre és apassionant, perquè a més de roques, neu i gel t’ofereix –si els núvols ho volen– unes grans vistes!

Fotografi es: DEA / PUBBLI AER FOTO/ AGE FOTOSTOCK (muntanyes p. 21 i 22), Leo Himsl / AGE FOTOSTOCK (alpinistes p. 22), JOSEP M. BARRES (p. 23), EDUARD MARTORELL (p. 24).

Les plantes i l’altitudLes condicions de baixes tempe-ratures són les que condicionen el creixement de plantes i, per tant, la presència de vegetació a les zones més altes de les mun-tanyes. A partir de 3.400 metres als Pirineus, i a partir de 4.500 en les zones tropicals, no hi creixen ni petites tiges. La raó és el fred que hi fa. Les baixes temperatu-res fan que l’aigua s’hi congeli. Per tant, l’aigua que ha de pujar per les tiges de les plantes tam-bé es congela i fa impossible la supervivència de les plantes a aquestes altituds.

El canvi de paisatgeUn exemple per veure què passa amb la vegetació a l’alta muntanya és el Pedraforca: a la base hi ha un bosc preciós de pi roig. A mesura que anem pujant aquesta vegetació se substitueix per bosc de pi negre i, fi nalment, prat alpí. A dalt no hi trobarem res més que roques i, a l’hivern, neu i gel, el paisatge típic de l’alta muntanya. Estem a 2.500 metres d’altitud.

Les plantesSi fem una excursió cap a l’alta muntanya veurem com van canviant les plantes que anem trobant pel camí. Podem trobar plantes com la genciana, de fl ors gro-gues molt boniques. Als Pirineus creix entre 1.000 i 2.500 metres d’altitud. Si pugem una mica més, veurem ar-bustos com el ginebró, que és molt resistent i pot viure fi ns a 3.000 metres. I els arbres? Doncs segur que coneixeu l’avet, que resis-teix amb fortalesa les baixes temperatures, i el pi negre, una de les espècies d’arbre que s’adapta més bé a l’alta muntanya. És l’espècie de pi que trobem més amunt.Abans, però, d’arribar al cim (on només veurem ro-ques!), encara trobarem alguna espècie d’herba als prats alpins. I, fi nalment, només trobarem les molses i els líquens, que aguanten més bé el fred que les plantes que són vasculars (les de tiges llargues). Molses i líquens són els últims representants del món vegetal a les zones més fredes del planeta: a prop dels pols i a l’alta muntanya.

Les plantes i la latitudSi anem de l’equador als pols, cada vegada disminueix més l’altitud en la qual trobem les últimes plantes. És a dir, que la latitud (distància des d’un punt fi ns a l’equador) també condici-ona la vida de les plantes.

El Mont Kenya, per exemple, que es troba a l’equador, té ve-getació fi ns a uns 4.500 metres d’altitud. A les muntanyes dels Pirineus no hi trobarem vege-tació a partir dels 2.500 metres, i si ens n’anem a muntanyes de la tundra (a la zona àrtica), ja no hi ha vegetació a molta menys

altitud. Això passa perquè a mesura que ens allunyem de l’equador i ens apropem als pols, la temperatura també disminueix. A prop dels pols no hi ha plantes vasculars ni tan sols a nivell del mar, perquè el fred és igualment intensíssim.

CAVALL FORT 1149 > 23

L’alta muntanya sempre és apassionant, perquè a més de roques, neu i gel t’ofereix –si els núvols ho volen– unes grans vistes!

L’Aconcagua és la muntanya més alta d’Amèrica i de tot l’hemisferi sud. El seu cim arriba fi ns a 6.962 metres.

La quantitat d’oxigen a 5.000 metres d’altitud és aproximadament la meitat que a nivell de mar, com aquí a Nido de cóndores, un campament a 5.500 metres d’altitud.Ja veieu que aquí no hi ha cap planta!

A fondre neu i gel! Quan es fan expedicions a muntanyes molt altes, quan s’”ataca” el cim no es pot carregar gaire pes. Durant els dies que dura l’atac, l’aigua per a beure i cuinar s’obté fonent la gran quantitat de neu i gel que segur que hi ha pertot arreu.