Al cap de cinc anys de República! Un president destituïtJo havia explicat que la guerra em sembla...

8
EL NOU DILUVI Se m'ha preguntat la meva missió en aquesta vida. Sovint he pensat haver-la complert sense conèixer-la. Ara tinc setanta- un anys. Des del tombant del segle he estat, amb una curta interrupció, rector de la Universitat de Salamanca, on abans ense- nyava grec (la llengua i la literatura). He escrit molts llibres, articles i pamflets innom- brables. No he begut mai ni una gota de vi ni de cervesa. Una tercera part de la meva vida — amb ben poques hores de di- ferència — l'he passada dormint. Es que era constructiu dormint, destructiu despert? He combatut amb bon dret per l'ànima contra la màquina? No ho sé pas. Només sé que durant tot el temps de la meva vida no he vist més que un sol enemic davant meu, i era sovint el fi de la nieva vida combatre aquest enemic més perillós que el dolor (perquè aquest té el contrapès de l'alegria) : l'avorriment. L'altre dia la meva néta plorava quan vaig entrar a l'habitació. «Què et fa mal?— vaig preguntar-li —. Vols alguna cosa, et falta alguna joguína?» «No — sanglotava ella, afligida mortalment—; m'avorreixo tant!» Sí, hi ha homes que es maten per culpa de l'avorriment, que es lleven la vida per- qué no veuen un fi a llur davant, cap ideal vers el qual podrien aspirar, que do- naria valor a llur existència. Tant si hi ha guerra com si hi ha pau, l'esdevenidor ens llançarà altre cop a l'Edat mitja na. Un dia s'ha d'ensorrar el maqui- aisme del món. Aviat la cultura de l'època de la pedra serà tan fashionable com les cocktail parties i els récords d'aviació. Em recordo encara de la visió de Courte- line quan parlàvem de la fi del món. Jo havia explicat que la guerra em sembla una mena de maltusianisme natural. —Per què trencar-se el cap? — digué ell somrient —. Vindrà el diluvi. Els homes tornaran a fer l'Arca — aquesta vegada estil Zeppelin o estil Norniandie —, hi embar- caran algunes bèsties i tot de gent, per trobar-se al capdavall que les aigües no cauran, sinó que entraran a torrentades dins l'Arca i ho negaran tot i tothom. Només un lloro podrà enfilar-se dalt de tot de la xemeneia, mirarà encara unl darrer damunt de les onades, croant missatge de la humanitat el dia de la seva realització en el n o- res : Llibertat, Frater- nitat, Igualtat...» Per la transcripció EGON MICHAEL SALZER En acabar de llegir el manifest de José Antonio Primo de Rivera, datat «en los só- tanos de la Dirección General de Seguridad, a 14 de marzo de 1936» i en el qual convoca tots els estudiants, intellectuals, obrers i militars espanyols «para una nueva empresa peligrosa y gozosa de reconquista», la se- nyoreta Maria Flaquer exclamé, drida : —Lástima de chico! En el fondo, cho más romántico que su padre! El secref d'un èxit enten- es mu- l'he viscuda. No fa gaire visitava un ma- nicomi. El metge em digué que anés a tro- bar un malalt que em volia conèixer. Vaig anar a veure aquest xicot d'ulls malencb- nics. «Sóc Unamuno», vaig dir-li. «L'Una- muno de debò? Esteu segur que sou l'Una- muno autèntic?», em preguntà amb to se- riós. Vaig acotar el cap. Aleshores m'allar- gà la mà, murmurant «Gràcies)), i se n'anà. Quan vaig tornar al despatx del metge, en- cara no tenia el cor lleuger. Era jo l'Una- muno autèntic — o era un altre? Una vegada, ja fa temps, volia, seguint l'exemple de Don Quixot, batre'm amb els molins de vent. Més tard vaig escriure una interpretació de l'heroi de Cervantes i vaig fundar un culte, que la gent en deien qui- xotisme i, a mi, el modern_. Cavaller de la Trista Figura, pensant-se que em feien un compliment. Per dissort, no vaig poder ceptar-lo. Per a imitar Don Quixot, ac- cal El drama del replà Don Angel Ossorio y Gallardo estava re- unit amb una colla d'amics. Resultava que tots, sense excepció, eren més o menys es- querrans, si més no d'idees, perquè n'hi havia de molt poc militants. —Es lo de siempre — comenté alegrement l'illustre jurista --, el drama del descansillo. Yo siempre llamo al timbre de la derecha, pero me abren la puerta de la izquierda. I ara! El senyor Ossorio ha estat assetjat con- tínuament : invitacions, conferències, inter- vius... Dilluns passat, contestava a una enquesta d'una collaboradora de La Ram- bla sobre com els homes veuen les dones i com les volen. La darrera pregunta del qües- tionari era : «Podríeu definir-nos el vostre concepte de la dona ideal?» El preguntat somriu i contesta : «Millor será que ho demani a un moro de trenta anys.» Quines coses de contestar a una noia! Puna de referència 6 hores, 6 Efectivament, La Passió que han servit els actors del Prado de Sitges el dia de la primera representació va durar sis hores aproximadament. Cap a quarts de deu de la nit (s'havia començat a les quatre de la tarda) un espec- tador malhumorat s'exclamava : —Això és una passió de son. La claveguera, encara El C. A. D. C. I., en plena reorganització interna, renova, actualment, les Juntes de les seves diverses seccions. Com que els elements preoctubrins no donen senyals de vida, les assemblees, man- cades d'oposició, són una bassa d'oli. Divendres passat, s'elegia la junta de la secció de Propaganda. Donada la importàn- cia d'aquest organisme, hom esperava que hi hauria una mica de soroll. No hi hagué res d'això. Normalitat absoluta. Acabat l'escrutini, un soci comentava es- tranyat l'absència, d'aquell ex-dirigent de l'es:nentada secció que durant la «nit me- morable» anunciava, des del micròfon de Governació, els progressos de moviment. —No ha vingut — observà un dels pre- sents — perquè a hores d'ara, encara deu buscar la sortida de la claveguera... Un cens imaginari Quan els reis venien a Barcelona, La Vanguardia dedicava planes senceres al viat- ge i eren mobilitzats gairebé tots els redac- tors de la casa: —Usted, al Apeadero ; usted a San Vi- cente ; usted a la estación de Francia! He- mos de dedicar a la llegada de S. M. lo menos seis columnas! La majoria dels redactors rondinaven. So- lament n'hi havia un que es mostrava tran- quil. I és que aquest era home de recursos, i d'arxiu. Ell sol era capaç d'omplir, no solament sis columnes, sinó moltes més. Les omplia amb noms imaginaris, que a força de posar-los al diari la gent creien que exis- tien. KCauserie» Apelles Mestres està malalt d'ictericia. Per tal de palliar les angoixes i cafards de la malaltia els amics esdevenen més assi- dus, però... tan apenats, que el propi ma- lalt els ha d'engrescar amb el seu bon hu- mor, ara llunyà... llunyà. Dies enrera els etzibà aquesta facécia : QUINA PASCUA! Any VIII. Núm. 373-Barcelona dijous 9 d'abril, 1936 Al cap de cinc anys de República! Un president destituït Preu: 3 0 cèntims - Ronda de Sant Pere, 3 Telèfon 24647 : Subscripció: 3 ' 5 0 passeu trimestre Un retrat antic d'Unamuno complir la condició principal del seu ésser — cal no tenir èxit: Però jo tenia èxit. Si volgués acceptar aquest títol d'honor, diria de Masaryk que és el Don Quixot modern, sinó que ell també ha reeixit. Només queda Gandhi per morir com el Don Quixot del nostre temps. MEDITACIONS I PENSAMENTS D'UNAMUNO La vida, un somni Darrerament, la Universitat d'Oxford ha atorgat el títol de doctor Honoris Causa a Miguel de Unamuno. De pas per Londres, l'illustre assagista de Salamanca atorgà una llarga entrevista al nostre col.laborador Egon 111ichael Salzer, gran part de la qual és transcrita ací. El text que segueix, doncs, és un article parlat pel seu autor i recollit pel nostre collaborador. Cap freqüentador dels seus llibres no hi trobarà res de nou, però és una síntesis del pensament del pensador espanyol, amb l'a- vantatge que, fet i fet, és obra del mateix Unamuno. Sóc un home d'oposició. No sóc pas una d'aquestes persones polides, que sempre diuen «sí», tipus tan estès avui dia, i que fa la vida tan ensopida. Es en l'oposició que s'amaga la força primordial de la vida, l'embranzida del progrés. Si al món no hi hagués ningú que pogués dir «no» fins quan pensa usi», tindríem ben poc avantatge sobre els bosqui- mans d'Austràlia. Els meus escrits són plens de contradic- cions. Potser és per això que els ha coronat l'èxit. No em compto entre els filòsofs que desitgen penetrar fins als dar- rers misteris de la vida, que només cerquen relacions lò- giques i construeixen siste- mes, i causen confusió. La veritable filosofia no es troba sinó en l'obra dels poetes ; no se'n troba gaire en els in- fblios dels filòsofs d'ofici que es mantenen massa cientment apartats, creant-se un món on els altres no s'hi poden sentir bé, perquè és un món artificial i, diguem-ho amb franquesa, mal ventilat, que put a florit. PENSAMENTS D'UNA PAPALLONA Sóc un solitari. Els movi- ments collectius no signifiquen res per a mi. Pel que fa als cossos, potser es podria pré- mer-los en un motlle, prem. sar-los en la mateixa forma. Encara que tots els homes duguessin les mateixes corba- tes, que totes les dones du- guessin els mateixos barrets —les ànimes sempre seran es- sencialment diferents, uns in- dividus dotats de particulari- tats pronunciades. De vegades porto car- golat al trau un paperet platejat, com n'hi ha d'altres que hi porten la insignia de llur partit. «Es la insignia del meu club», ex- plico, si em pregunten què vol dir. El club consta d'un sol soci ; si un altre volgués ingressar-hi, jo em donaria de baixa de se- guida. Les màquines poden igualar el ritme de cada dia — les ànimes seguiran sempre llurs pràpies melodies. Fa temps, llegia un llibre xinès. El poeta descrivia un somni. «Em vaig veure plane- jant en els aires blaus de l'eternitat com una papallona — conta —. Després vaig des- pertar-me. Com més temps hi pensava, més vaga em semblava la resposta a la pregun- ta : Es que només he somiat que era una papallona — o sóc la papallona mateixa que somia ésser un home?» En aquesta saviesa oriental s'amaga més veritat que la que els amos de les màquines valen reconéixer en el nostre Occident des- encisat. La vida és un somni, com deia Cal- derón — i corn sabrem tard o d'hora. GOETHE T FREUD Ja ho he dit : els poetes són els reve- ladors de la filosofia vivent. En les seves obres, Goethe ha acumulat més filosofia que tots els filòsofs professionals plegats. Jo es- timo i adoro Goethe, estimo també infini- tament Lenau. Entre els escriptors moderns, - Stefan Georg, sobretot, em diu moltes coses, i després Paul Valéry, H. G. Wells i Ste- fan Zweig. Tinc el costum de llegir la ma- joria deis llibres en l'idioma original. Les traduccions em roben l'encís de fer un viat- ge de descobriment en el món del poeta. Sé unes quantes llengües només per llegir, no per parlar : per exemple, l'alemany, l'holandès, el dinamarquès, l'hebreu i la jerga jueva. Vaig estudiar el dinamarquès per a compendre a fons Kierkegaard, que m'era conegut per les obres de Barth, la je rga jueva perquè m'interessaven els llibres d'Israel Zangwill, que fins aleshores només coneixia en una traducció anglesa. La correspondéncia amb Sigmund Freud em dóna una joia extrema i l'aprofito molt. Sóc un dels seus deixebles dòcils. Desgra- ciadament no conec personalment aquest filòsof, encara que potser el conec millor que molta gent que hi parlen cada día. Com digué ja Carlyle, «és en les seves obres que es coneix un home», car fins la més severa crítica de si mateix no pot trobar un altre camí ni per a la seva ànima ni per a la nostra. DON QUIXOT 1936 Qui gosarà pretendre que es coneix a si mateix? Jo, gens. Molt sovint no puc tra- vessar la llegenda que s'ha teixit al meu voltant, per a veurem tal com sóc. M'en- volta, abandonat, sense mitjà de defensa, i els meus biògrafs contaran la meva vida tal com el món l'ha vista, no tal corn jo BRUIXERI: La criptestèsia, i'esperitisrrte, la carto- mància, la geomància, l'astrologia, la qui- romància, el faquirisme i totes les varietats de «vidències» antigues o modernitzades han assolit avui dia una voga' extraordinària. Cal cercar-ne la causa, sens dubte, en la in- quietud dels esperits i la inestabilitat de les situacions, però, heus ací que un govern acaba d'adoptar disposicions severíssimes contra les ciències ocultes que, per parado- xa, no s'amaguen gens : Romania ha pro- hibit que en el seu territori es practiqui la màgia i les arts divinatòries, per bé que les penes no seran tan categòriques com les imposades pel rei Saül, que féu condemnar a mort tots els profetes. El que és de doldre veriti. .ement és que, sense com va ni com, costa, una persona es trobi posseïda d'una did9uestes vi rtuts mà- giques, com la mosseta de- Terrassa Jose- f ina Obradors que, de sobte, amb? -el seu gest innocent, ha fet saltar°,Íes'pedres tan- cades dintre un sac des d'un 101 a l'altre i encara pintant-les de verd pel carai, ha fet tombar taules i cadires, córrer la màquina de cosir al seu darrera, encendré eTh llums de les habitacions contigües; tancar i obrir portes i finestres i un sens fi de meravelles. Quasevol atura els periodistes , i repòrters gràfics davant d'un cas tan susceptiÏile d'emplenar tres bones pagines entre text i rotogravats, a desgrat que en pateixi'' • veritat estricta&el repòs de la familia.! Però no són sa'rels periodistes els tem- tats d'aprofitar-se d'aquestes avinenteses excepcionals. Diumenge, per exemple, els alumnes d'un determinat liceu rebien avis invitant-los a fer cap a l'estació per tal d'agafar el tren elèctric i anar a la barria- da de can Palet, de Terrassa, a veure la minyoneta d'ulls negres i misteriosos que semblen mirar al dedins. Pensant-se que es tractava de «chicos» de la premsa, el pare de la noia misteriosa no els volia obrir : —No, no ; ja n'han vingut massa de plu- mifers a desfigurar el feti No vull més mal- decaps ! —Pera si no som periodistes, home de Déu; sinó uns alumnes de cinquè any de batxtll rai amb el professor de fisiologia! P$ bon;cs^Y ir .te .,'arn'ant-se de paciència, presenciava com el professor sot- metia a Josefina a una tirallonga de pre- guntes, pretenia hipnotitzar-la i aplicar-li una sèrie d'experiments, segons els llibres de text, però, precisament, aquella tarda, Josefina havia perdut les qualitats màgiques i tenia més ganes d'aguantar la criatura que a casa seva s'havien afillat que no pas de fer de posseida. D'ací que el professor hagués de limitar-se a aquest colofó : —Nada : otra confabulación de los espí- ritus ! Són algunes, també, les senyores que, ha- vent viscut una temporada a Amèrica i es- tablert relació amb alguna secta, es passen nits en blanc pegant garrotades als mals esperits dintre un quarto fosc . D'una se'n conta que tenia llogada una serventa des- tinada solament a l'àrdua tasca nocturna i que, naturalment, era més ben retribuïda que les afectades al servei normal. Amb tot, les que són dignes de commi- seració sincera, són les bruixes involuntà- ries. Per un regular, sojornen als suburbis i llur dissort és haver nascut lletges com un mal pecat. Les caigudes, els trencaments de braços i cames, les malalties infeccioses i els refredats, tot els és atribuït. —Si us veig que torneu a entrar a casa, us faig un cap nou! — li cridava un pagès que s'havia clavat l'aixada al dit gros del peu. I l'home ignorava que la bruixa portava, cada matí, a la seva dona, partera, un pe- rol d'excellent brou de gallina! S. Entre els elements de dreta, l'elevació de Nicolau d'Olwer al càrrec de governador del Banc d'Espanyá havia caigut com una bomba, perd de mica en mica, s'hi han anat acostumant tan bé, que, ara, fins li pro- diguen elogis : —Noi, he estat a Madrid i he pogut ob- servar que En Nicolau s'ha fet un gran prestigi com a economista 1—deia un ban- quer a un corredor, sortint del Casino Mer- cantil. —Pel que li ha de durar — replicava el més recalcitrant. _ —Oh, bé ; no en facis cas, perquè, tot i que les funcions de governador del Banc d'Anglaterra no duren més que un any, Montagu Norman ja en fa disset que ocupa aquell lloc. Llei proporcional Angel Herrera, inspirador i tutor de Gil Robles i principal culpable de la desfeta de les dretes a (Espanya, es troba tan des- coratjat, que ha decidit fer -se capellà. El representant temporal del Vaticà a Espa- nya, veient. d estru i da la seva obra de vint -i-cinc anys, vol meditar sobre la fragilitat de les institucions de les quals fou el cap- davanter i, abandonant la direcció d'El De- bate, s'installarà a Friburg per tal d'iniciar un curs de teologia. A la Junta de les japs es comentava la notícia : —Mientras José Maria no sienta deseo de imitarlo !—sospirà la senyora de Delàs. —Quid; no pasaría de sacristán !—repli- cà, irónica, la senyora Ibarrola de Batista. —A lo mejor, Cirera i Voltà... —prosseguí la presidenta. —Por Dios! Ese no pasaría de mona- guillo !—assegurà la tresorera. Commiseració La Passió de Sitges representada al Prado Suburense diumenge i dilluns darrers, ha estat un veritable èxit, tant de públic com de crítica locals. 1 la cosa s'explica perquè Els Dijous - Blancs MIRADOR INDISCRET I'elenc artístic a càrrec del qual ha anat el drama sacre era integrat per gent de tots els matisos polítics : l'empresari Bar- rachina i alhora Joab, així com el Caifàs definitiu Sebastià Carbonell, són de la Lli- ga ; el director d'escena Enric Alminyana, comunistoide ; el Jesús, Isidre Marcet, de la Unió Democràtica de Catalunya ; el Pi- lats, Albert Bartés, esquerrista ; I'Herodes, Lluís Carbonell, del P. N. R. ; l'Anàs, Sal- vador Casamitjana, del Circo] Tradiciona- lista ; el Judes, Josep Miravent, del P. D. S. E. ; el Simó Cireneu, Salvador Batlle, d'Acció Catalana ; etc., etc. Un dels pocs políticament inclassificats és el Sant Pere, senyor Daniel Planas, però la seva categoria d'ex-actor de la companyia Margarida Xirgu, tanca de cop. *** El senyor Barrachina, empresari i actor d'aquest copiós espectacle, aquests dies és objecte d'encomiàstiques felicitacions. Un dels felicitants va dir-li amb mostres d'in- equívoca admiració : —Amic Barrachina, us felicito. Quina Pas- sió ! Ni els d'Olesa no la saben fer durar tant!

Transcript of Al cap de cinc anys de República! Un president destituïtJo havia explicat que la guerra em sembla...

Page 1: Al cap de cinc anys de República! Un president destituïtJo havia explicat que la guerra em sembla una mena de maltusianisme natural. —Per què trencar-se el cap? — digué ell

EL NOU DILUVI

Se m'ha preguntat la meva missió enaquesta vida. Sovint he pensat haver-lacomplert sense conèixer-la. Ara tinc setanta-un anys. Des del tombant del segle he estat,amb una curta interrupció, rector de laUniversitat de Salamanca, on abans ense-nyava grec (la llengua i la literatura). Heescrit molts llibres, articles i pamflets innom-brables. No he begut mai ni una gota devi ni de cervesa. Una tercera part de lameva vida — amb ben poques hores de di-ferència — l'he passada dormint. Es queera constructiu dormint, destructiu despert?He combatut amb bon dret per l'ànimacontra la màquina? No ho sé pas. Noméssé que durant tot el temps de la meva vidano he vist més que un sol enemic davantmeu, i era sovint el fi de la nieva vidacombatre aquest enemic més perillós queel dolor (perquè aquest té el contrapès del'alegria) : l'avorriment.

L'altre dia la meva néta plorava quanvaig entrar a l'habitació. «Què et fa mal?—vaig preguntar-li —. Vols alguna cosa, etfalta alguna joguína?» «No — sanglotavaella, afligida mortalment—; m'avorreixotant!»

Sí, hi ha homes que es maten per culpade l'avorriment, que es lleven la vida per-qué no veuen un fi a llur davant, capideal vers el qual podrien aspirar, que do-naria valor a llur existència.

Tant si hi ha guerra com si hi ha pau,l'esdevenidor ens llançarà altre cop a l'Edat

mitjana. Un dia s'ha d'ensorrar el maqui-

aisme del món. Aviat la cultura de l'èpocade la pedra serà tan fashionable com les

cocktail parties i els récords d'aviació.Em recordo encara de la visió de Courte-

line quan parlàvem de la fi del món. Johavia explicat que la guerra em sembla unamena de maltusianisme natural.

—Per què trencar-se el cap? — digué ellsomrient —. Vindrà el diluvi. Els homestornaran a fer l'Arca — aquesta vegada estilZeppelin o estil Norniandie —, hi embar-caran algunes bèsties i tot de gent, pertrobar-se al capdavall que les aigües nocauran, sinó que entraran a torrentadesdins l'Arca i ho negaran tot i tothom.Només un lloro podrà enfilar-se dalt de totde la xemeneia, mirarà encara unl darrer damunt de les onades, croantmissatge de la humanitat el dia de la sevarealització en el n o-res : Llibertat, Frater-

nitat, Igualtat...»Per la transcripció

EGON MICHAEL SALZER

En acabar de llegir el manifest de JoséAntonio Primo de Rivera, datat «en los só-tanos de la Dirección General de Seguridad,a 14 de marzo de 1936» i en el qual convocatots els estudiants, intellectuals, obrers imilitars espanyols «para una nueva empresapeligrosa y gozosa de reconquista», la se-nyoreta Maria Flaquer exclamé,drida :

—Lástima de chico! En el fondo,cho más romántico que su padre!

El secref d'un èxit

enten-

es mu-

l'he viscuda. No fa gaire visitava un ma-nicomi. El metge em digué que anés a tro-bar un malalt que em volia conèixer. Vaiganar a veure aquest xicot d'ulls malencb-nics. «Sóc Unamuno», vaig dir-li. «L'Una-muno de debò? Esteu segur que sou l'Una-muno autèntic?», em preguntà amb to se-riós. Vaig acotar el cap. Aleshores m'allar-gà la mà, murmurant «Gràcies)), i se n'anà.Quan vaig tornar al despatx del metge, en-cara no tenia el cor lleuger. Era jo l'Una-muno autèntic — o era un altre?

Una vegada, ja fa temps, volia, seguintl'exemple de Don Quixot, batre'm amb elsmolins de vent. Més tard vaig escriure unainterpretació de l'heroi de Cervantes i vaigfundar un culte, que la gent en deien qui-xotisme i, a mi, el modern_. Cavaller de laTrista Figura, pensant-se que em feien uncompliment. Per dissort, no vaig poderceptar-lo. Per a imitar Don Quixot,

ac-cal

El drama del replàDon Angel Ossorio y Gallardo estava re-

unit amb una colla d'amics. Resultava quetots, sense excepció, eren més o menys es-querrans, si més no d'idees, perquè n'hihavia de molt poc militants.

—Es lo de siempre — comenté alegrementl'illustre jurista --, el drama del descansillo.Yo siempre llamo al timbre de la derecha,pero me abren la puerta de la izquierda.

I ara!El senyor Ossorio ha estat assetjat con-

tínuament : invitacions, conferències, inter-vius... Dilluns passat, contestava a unaenquesta d'una collaboradora de La Ram-bla sobre com els homes veuen les dones icom les volen. La darrera pregunta del qües-tionari era : «Podríeu definir-nos el vostreconcepte de la dona ideal?»

El preguntat somriu i contesta :«Millor será que ho demani a un moro

de trenta anys.»Quines coses de contestar a una noia!

Puna de referència6 hores, 6

Efectivament, La Passió que han servitels actors del Prado de Sitges el dia de laprimera representació va durar sis horesaproximadament.

Cap a quarts de deu de la nit (s'haviacomençat a les quatre de la tarda) un espec-tador malhumorat s'exclamava :

—Això és una passió de son.

La claveguera, encaraEl C. A. D. C. I., en plena reorganització

interna, renova, actualment, les Juntes deles seves diverses seccions.

Com que els elements preoctubrins nodonen senyals de vida, les assemblees, man-cades d'oposició, són una bassa d'oli.

Divendres passat, s'elegia la junta de lasecció de Propaganda. Donada la importàn-cia d'aquest organisme, hom esperava quehi hauria una mica de soroll. No hi haguéres d'això. Normalitat absoluta.

Acabat l'escrutini, un soci comentava es-tranyat l'absència, d'aquell ex-dirigent del'es:nentada secció que durant la «nit me-morable» anunciava, des del micròfon deGovernació, els progressos de moviment.

—No ha vingut — observà un dels pre-sents — perquè a hores d'ara, encara deubuscar la sortida de la claveguera...

Un cens imaginariQuan els reis venien a Barcelona, La

Vanguardia dedicava planes senceres al viat-ge i eren mobilitzats gairebé tots els redac-tors de la casa:

—Usted, al Apeadero ; usted a San Vi-cente ; usted a la estación de Francia! He-mos de dedicar a la llegada de S. M. lomenos seis columnas!

La majoria dels redactors rondinaven. So-lament n'hi havia un que es mostrava tran-quil.

I és que aquest era home de recursos, id'arxiu. Ell sol era capaç d'omplir, nosolament sis columnes, sinó moltes més. Lesomplia amb noms imaginaris, que a forçade posar-los al diari la gent creien que exis-tien.

KCauserie»Apelles Mestres està malalt d'ictericia.

Per tal de palliar les angoixes i cafards dela malaltia els amics esdevenen més assi-dus, però... tan apenats, que el propi ma-lalt els ha d'engrescar amb el seu bon hu-mor, ara llunyà... llunyà. Dies enrera elsetzibà aquesta facécia :

QUINA PASCUA!

Any VIII. Núm. 373-Barcelona dijous 9 d'abril, 1936

Al cap de cinc anys de República!

Un presidentdestituït

Preu: 30 cèntims - Ronda de Sant Pere, 3 Telèfon 24647 : Subscripció: 3'50 passeu trimestre

Un retrat antic d'Unamuno

complir la condició principal del seu ésser— cal no tenir èxit: Però jo tenia èxit. Sivolgués acceptar aquest títol d'honor, diriade Masaryk que és el Don Quixot modern,sinó que ell també ha reeixit. Només quedaGandhi per morir com el Don Quixot delnostre temps.

MEDITACIONS I PENSAMENTS D'UNAMUNO

La vida, un somniDarrerament, la Universitat d'Oxford ha

atorgat el títol de doctor Honoris Causa aMiguel de Unamuno. De pas per Londres,l'illustre assagista de Salamanca atorgàuna llarga entrevista al nostre col.laboradorEgon 111ichael Salzer, gran part de la qualés transcrita ací.

El text que segueix, doncs, és un articleparlat pel seu autor i recollit pel nostrecollaborador.

Cap freqüentador dels seus llibres no hitrobarà res de nou, però és una síntesis delpensament del pensador espanyol, amb l'a-vantatge que, fet i fet, és obra del mateixUnamuno.

Sóc un home d'oposició. No sóc pas unad'aquestes persones polides, que semprediuen «sí», tipus tan estès avui dia, i quefa la vida tan ensopida. Es en l'oposicióque s'amaga la força primordial de la vida,l'embranzida del progrés. Sial món no hi hagués ningúque pogués dir «no» fins quanpensa usi», tindríem ben pocavantatge sobre els bosqui-mans d'Austràlia. Els meusescrits són plens de contradic-cions. Potser és per això queels ha coronat l'èxit. No emcompto entre els filòsofs quedesitgen penetrar fins als dar-rers misteris de la vida, quenomés cerquen relacions lò-giques i construeixen siste-mes, i causen confusió. Laveritable filosofia no es trobasinó en l'obra dels poetes ; nose'n troba gaire en els in-fblios dels filòsofs d'ofici quees mantenen massa cientmentapartats, creant-se un món onels altres no s'hi poden sentirbé, perquè és un món artificiali, diguem-ho amb franquesa,mal ventilat, que put a florit.

PENSAMENTS D'UNA PAPALLONA

Sóc un solitari. Els movi-ments collectius no signifiquenres per a mi. Pel que fa alscossos, potser es podria pré-mer-los en un motlle, prem.sar-los en la mateixa forma.Encara que tots els homesduguessin les mateixes corba-tes, que totes les dones du-guessin els mateixos barrets—les ànimes sempre seran es-sencialment diferents, uns in-dividus dotats de particulari-tats pronunciades. De vegades porto car-golat al trau un paperet platejat, com n'hiha d'altres que hi porten la insignia de llurpartit. «Es la insignia del meu club», ex-plico, si em pregunten què vol dir. El clubconsta d'un sol soci ; si un altre volguésingressar-hi, jo em donaria de baixa de se-guida. Les màquines poden igualar el ritmede cada dia — les ànimes seguiran semprellurs pràpies melodies.

Fa temps, llegia un llibre xinès. El poetadescrivia un somni. «Em vaig veure plane-jant en els aires blaus de l'eternitat comuna papallona — conta —. Després vaig des-pertar-me. Com més temps hi pensava, mésvaga em semblava la resposta a la pregun-

ta : Es que només he somiat que era unapapallona — o sóc la papallona mateixa quesomia ésser un home?»

En aquesta saviesa oriental s'amaga mésveritat que la que els amos de les màquinesvalen reconéixer en el nostre Occident des-encisat. La vida és un somni, com deia Cal-derón — i corn sabrem tard o d'hora.

GOETHE T FREUD

Ja ho he dit : els poetes són els reve-ladors de la filosofia vivent. En les sevesobres, Goethe ha acumulat més filosofia quetots els filòsofs professionals plegats. Jo es-timo i adoro Goethe, estimo també infini-tament Lenau. Entre els escriptors moderns, -Stefan Georg, sobretot, em diu moltes coses,i després Paul Valéry, H. G. Wells i Ste-fan Zweig. Tinc el costum de llegir la ma-joria deis llibres en l'idioma original. Lestraduccions em roben l'encís de fer un viat-ge de descobriment en el món del poeta.Sé unes quantes llengües només per llegir,no per parlar : per exemple, l'alemany,l'holandès, el dinamarquès, l'hebreu i lajerga jueva. Vaig estudiar el dinamarquèsper a compendre a fons Kierkegaard, quem'era conegut per les obres de Barth, la

jerga jueva perquè m'interessaven els llibresd'Israel Zangwill, que fins aleshores nomésconeixia en una traducció anglesa.

La correspondéncia amb Sigmund Freudem dóna una joia extrema i l'aprofito molt.Sóc un dels seus deixebles dòcils. Desgra-ciadament no conec personalment aquestfilòsof, encara que potser el conec millorque molta gent que hi parlen cada día.Com digué ja Carlyle, «és en les seves obresque es coneix un home», car fins la méssevera crítica de si mateix no pot trobar unaltre camí ni per a la seva ànima ni pera la nostra.

DON QUIXOT 1936

Qui gosarà pretendre que es coneix a simateix? Jo, gens. Molt sovint no puc tra-vessar la llegenda que s'ha teixit al meuvoltant, per a veurem tal com sóc. M'en-volta, abandonat, sense mitjà de defensa,i els meus biògrafs contaran la meva vidatal com el món l'ha vista, no tal corn jo

BRUIXERI:La criptestèsia, i'esperitisrrte, la carto-

mància, la geomància, l'astrologia, la qui-romància, el faquirisme i totes les varietatsde «vidències» antigues o modernitzades hanassolit avui dia una voga' extraordinària.Cal cercar-ne la causa, sens dubte, en la in-quietud dels esperits i la inestabilitat de lessituacions, però, heus ací que un governacaba d'adoptar disposicions severíssimescontra les ciències ocultes que, per parado-xa, no s'amaguen gens : Romania ha pro-hibit que en el seu territori es practiqui lamàgia i les arts divinatòries, per bé que lespenes no seran tan categòriques com lesimposades pel rei Saül, que féu condemnara mort tots els profetes.

El que és de doldre veriti. .ement és que,sense com va ni com, costa, una persona estrobi posseïda d'una did9uestes virtuts mà-giques, com la mosseta de- Terrassa Jose-

fina Obradors que, de sobte, amb? -el seu

gest innocent, ha fet saltar°,Íes'pedres tan-cades dintre un sac des d'un 101 a l'altrei encara pintant-les de verd pel carai, ha fettombar taules i cadires, córrer la màquinade cosir al seu darrera, encendré eTh llumsde les habitacions contigües; tancar i obrirportes i finestres i un sens fi de meravelles.Quasevol atura els periodistes , i repòrtersgràfics davant d'un cas tan susceptiÏiled'emplenar tres bones pagines entre texti rotogravats, a desgrat que en pateixi'' •

veritat estricta&el repòs de la familia.!Però no són sa'rels periodistes els tem-

tats d'aprofitar-se d'aquestes avinentesesexcepcionals. Diumenge, per exemple, elsalumnes d'un determinat liceu rebien avisinvitant-los a fer cap a l'estació per tald'agafar el tren elèctric i anar a la barria-da de can Palet, de Terrassa, a veure laminyoneta d'ulls negres i misteriosos quesemblen mirar al dedins. Pensant-se quees tractava de «chicos» de la premsa, el parede la noia misteriosa no els volia obrir :

—No, no ; ja n'han vingut massa de plu-mifers a desfigurar el feti No vull més mal-decaps !

—Pera si no som periodistes, home deDéu; sinó uns alumnes de cinquè any debatxtll rai amb el professor de fisiologia!P$ bon;cs^Y ir .te .,'arn'ant-se de

paciència, presenciava com el professor sot-metia a Josefina a una tirallonga de pre-guntes, pretenia hipnotitzar-la i aplicar-liuna sèrie d'experiments, segons els llibresde text, però, precisament, aquella tarda,Josefina havia perdut les qualitats màgiquesi tenia més ganes d'aguantar la criaturaque a casa seva s'havien afillat que no pasde fer de posseida. D'ací que el professorhagués de limitar-se a aquest colofó :

—Nada : otra confabulación de los espí-ritus !

Són algunes, també, les senyores que, ha-vent viscut una temporada a Amèrica i es-tablert relació amb alguna secta, es passennits en blanc pegant garrotades als malsesperits dintre un quarto fosc . D'una se'nconta que tenia llogada una serventa des-tinada solament a l'àrdua tasca nocturna ique, naturalment, era més ben retribuïdaque les afectades al servei normal.

Amb tot, les que són dignes de commi-seració sincera, són les bruixes involuntà-ries. Per un regular, sojornen als suburbisi llur dissort és haver nascut lletges com unmal pecat. Les caigudes, els trencaments debraços i cames, les malalties infeccioses iels refredats, tot els és atribuït.

—Si us veig que torneu a entrar a casa, usfaig un cap nou! — li cridava un pagès ques'havia clavat l'aixada al dit gros del peu.I l'home ignorava que la bruixa portava,cada matí, a la seva dona, partera, un pe-rol d'excellent brou de gallina!

S.

Entre els elements de dreta, l'elevacióde Nicolau d'Olwer al càrrec de governadordel Banc d'Espanyá havia caigut com unabomba, perd de mica en mica, s'hi han anatacostumant tan bé, que, ara, fins li pro-diguen elogis :

—Noi, he estat a Madrid i he pogut ob-servar que En Nicolau s'ha fet un granprestigi com a economista 1—deia un ban-quer a un corredor, sortint del Casino Mer-cantil.

—Pel que li ha de durar — replicava elmés recalcitrant. _

—Oh, bé ; no en facis cas, perquè, toti que les funcions de governador del Bancd'Anglaterra no duren més que un any,Montagu Norman ja en fa disset que ocupaaquell lloc.

Llei proporcionalAngel Herrera, inspirador i tutor de Gil

Robles i principal culpable de la desfetade les dretes a (Espanya, es troba tan des-coratjat, que ha decidit fer-se capellà. Elrepresentant temporal del Vaticà a Espa-nya, veient. destruida la seva obra de vint

-i-cinc anys, vol meditar sobre la fragilitatde les institucions de les quals fou el cap-davanter i, abandonant la direcció d'El De-bate, s'installarà a Friburg per tal d'iniciarun curs de teologia. A la Junta de les japses comentava la notícia :

—Mientras José Maria no sienta deseode imitarlo !—sospirà la senyora de Delàs.

—Quid; no pasaría de sacristán !—repli-cà, irónica, la senyora Ibarrola de Batista.

—A lo mejor, Cirera i Voltà...—prosseguíla presidenta.

—Por Dios! Ese no pasaría de mona-guillo !—assegurà la tresorera.

Commiseració

La Passió de Sitges representada al PradoSuburense diumenge i dilluns darrers, haestat un veritable èxit, tant de públic comde crítica locals. 1 la cosa s'explica perquè

Els Dijous -Blancs

MIRADOR INDISCRETI'elenc artístic a càrrec del qual ha anatel drama sacre era integrat per gent detots els matisos polítics : l'empresari Bar-rachina i alhora Joab, així com el Caifàsdefinitiu Sebastià Carbonell, són de la Lli-ga ; el director d'escena Enric Alminyana,comunistoide ; el Jesús, Isidre Marcet, dela Unió Democràtica de Catalunya ; el Pi-lats, Albert Bartés, esquerrista ; I'Herodes,Lluís Carbonell, del P. N. R. ; l'Anàs, Sal-vador Casamitjana, del Circo] Tradiciona-lista ; el Judes, Josep Miravent, del P. D.S. E. ; el Simó Cireneu, Salvador Batlle,d'Acció Catalana ; etc., etc.

Un dels pocs políticament inclassificatsés el Sant Pere, senyor Daniel Planas, peròla seva categoria d'ex-actor de la companyiaMargarida Xirgu, tanca de cop.

***

El senyor Barrachina, empresari i actord'aquest copiós espectacle, aquests dies ésobjecte d'encomiàstiques felicitacions. Undels felicitants va dir-li amb mostres d'in-equívoca admiració :

—Amic Barrachina, us felicito. Quina Pas-sió ! Ni els d'Olesa no la saben fer durartant!

Page 2: Al cap de cinc anys de República! Un president destituïtJo havia explicat que la guerra em sembla una mena de maltusianisme natural. —Per què trencar-se el cap? — digué ell

calma el dolor í al mateixtemps reanima i aixeca lesforces, sense atacar al cor

ni els ronyons

Neuràlgia?Migrany a?

PROBLEMES URBANS

La circulació mudaUna de les conseqüències més desagrada-

bles del triomf de la circulació mecànica ales ciutats, és la creixença terrible del so-roll que hi ha provocat. L'antic cotxer feiaalgun crit, i usava la trompeteta en alguncas ; el carreter baladrejava. Però la sumadels sorolls que aquells venerables auriguesdel temps passat exhalaven per tal d'avisarel peató distret, i de convidar-lo a deixarpas al vehicle que ells menaven, era unasuma modesta, de poc volum. Dels peatons,només algun pobre ceguet, amb el bastó,avisava que anava a passar perquè la gentno li fes nosa ; també hi havia el super-biós peixater, amb la cistella rodona al cap,que s'obria camí a grans clams. Però totaixò era un sospir al costat del terrabastallde sorolls que avui envaeixen les ciutats.

En general, el conductor de vehicle mecà-nic s'ha ficat al cap la idea — inexacta iinjusta — que ell mateix és un personatgemolt important i mal educat, al qual escaude fer grans crits pels carrers i d'esbroncarels pobres ciutadans que li fan nosa. Homesdolços i polits, posats al volant, us treuen,per l'entremig del clàxon del seu cotxe,una veu rancuniosa i forta, imperativa, des-cortesa, insultant. Anant a peu, aquestshomes us dirien «Vol fer l'obsequi,.. Per-dé !» ; però amb el seu clàxon us criden«Idiota ! Alça allà, a destorbar ta mare !De pressa, peus feixucs !... Cuita o t'aixa-fo!» El conjunt d'aquesta cridòria incivilacaba per posar malalta dels nervis totauna ciutat.

No és estrany que els urbanistes s'haginpreocupat de semblant excés. S'han preocu-pat de tantes coses ! A moltes de ciutatsd'Amèrica i d'Europa, han imposat la cir-culació muda. A Nova York funciona així,a Londres, a Roma. I, més a prop de nos-altres, l'he vista establerta a Cannes ; l'estiupassat. Vaig coincidir amb la seva inau-guració i, anant en el cotxe d'un amic meu,anglès, vaig poder-ne observar els efectes.En general, no hi hagué incident notable;només una vella remolesta ens insultà per-què no ens preníem la feina d'esbroncar-la amb el clàxon. L'anglès li va explicarsuaument que estava prohibit pels regla-ments, i aquella senyora, que no estava percanvis, ens va deixar per ximples.

A Roma, segons llegeixo, les estadísti-ques mostren que la supressió de les sirenesi dels clàxons ha fet baixar les xifres d'acci-dents. La sanció contra el conductor que faservir el seu aparell de fer soroll és privar-lo del permís de conduir. Es fort. Però senseuna sanció forta no es podria vèncer elreflex del conductor, que quan veu unanosa davant d'ell, ja es troba la mà al clà-xon. Alguns cotxes porten una clau queserveix per «tancar» el clàxon o sirena.

Entre nosaltres, a Barcelona, encara noes sent ni senyal diürn d'aquest silenci. Eldret a esgarrifar amb sorolls és absolut perals conductors, fins a les onze de la nit.Però no cree que passem molt de tempssense que el silenci benefactor no s'esten-gui a les hores de sol. He fet proves anti-cipades del que s'esdevindrà el dia d'aquestarevolució. He provat de posar-me amb elcotxe, a Id màxima velocitat realámentària,al davant d'un tramvia o d'un autobús enmarxa. Ara, la reacció del vehicle públicés una tal disbauxa de soroll, campanetafuriosa o sirena enrabiada, que no podeusuportar-la més de tres segons, i us poseua córrer, passant el límit reglamentari dela velocitat, o us feu a un costat, vençuts.Quan el vehicle públic hagi de callar, jo novull pensar quin serà el drama intern de lesplataformes en casos semblants !

Amb els peatons, també he fet proves, iallò de l'anglès i la vella de Cannes, hotraduïm al català sense dificultat. 'Els «Dequè et serveix el dlàxon, pagès!», i altresfrases semblants, floreixen en els ciutadansals quals he fet l'objecte dels meus experi-ments. N'hi ha que, sorpresos per la vistad'un automòbil que fa compliments i queni els aixafa ni els esbronca, sinó que elsdeixa passar silenciosament, s'aturen comindignats, i deixen pas al cotxe amb ungest d'impaciència. N'hi ha, també, que,aprofitant la manca de veu de l'automòbil,segueixen llegint el diari tot passant el car-rer, i m'obliguen — si vull continuar fins alseu acabament la prova — a deturar-me finsque acaben de passar, fills i diari.

Això ve. Ja és estrany que no sigui aquí.Qualsevol dia notarem un gran silenci i di-rem : «Ja ha arribat». La cortesia del car-rer, després d'uns quants dies d'adaptació,s'establirà externament i els crits terriblesdels clàxons seran substituïts per les inter-jeccions sordes i per uns remugaments bai-xos. iEl conflicte entre el vehicle i el peatócontinuarà, igual dramàtic, però menys es-pectacular. Els odis recíprocs condemnarantantes ànimes de conductors i peatons comara, però no eixordaran tantes d'orelles comara eixorden.

NICOLAU M. RUBIOArquitecte

AntecedentsSocietat de les Nacions, seguretat collec-

tiva, justícia internacional, sancions a l'a-gressor, etc., han entrat darrerament en elllenguatge usual. Però no es tracta pas deconceptes rigorosament contemporanis. A tí-tol de curiositat, donem alguns antecedentsde projectes que només fins ara han trobatuna realització (tan limitada, però!).

Sully, el ministre d'Enric IV de França,elaborà en 1617 el seu Grand Dessein, enel qual proposava organitzar Europa, des-prés d'expulsar-ne els turcs com a mesuraprevia, en quinze dominacions o Estats, quecomprenien sis monarquies hereditàries :França, Espanya, Anglaterra, Dinamarca,Suècia i Lombardia ; cinc monarquies elec-tives : Papat, Sant Imperi romà germànic,Polònia, Hongria i Bohèmia ; quatre repú-bliques : Venècia, Suïssa, Bélgica i Itàlia(Toscana, ducats de Parma i Módena, Gè-nova, etc.).

Aquests quinze Estats, reunits en confe-deració, serien dirigits per un Consell gene-ral compost de seixanta-sis membres, encar-regat d'arranjar els grans plets internacio-nals, i de cinc Consells provincials residentsa Danzig, Nuremberg, Viena, Bolonya,Constanza i una ciutat de França o d'An-glaterra no determinada, amb la missiód'arranjar els conflictes regionals o locals.

Sis anys més tard, en 1632, un pacifista,Emeric Crucé, en l'obra titulada : El NouCineu, o Discurs d'estat perpetuant els mit-jans d'establir una pau general i la llibertatdel comerç per tot el món, preconitzava lacreació d'una mena de Societat de les Na-cions, composta pels ambaixadors de totsels països i amb seu a Venècia, «el lloc méscòmode — deia l'autor — perquè és com neu-tre i indiferent a tots els prínceps. I tambéés pròxim a les més assenyalades monar-quies de la terra... No és lluny de França,de Tartària, de Moscòvia, de Polónia, d'An-glaterra i de Dinamarca. Pel que fa a laPèrsia, la Xina, I'Etiopia, les Indies, sónuns països molt reculats, però la navegaciósupleix aquesta incomoditat, i, per a un talbon fi, no es pot refusar un llarg viatge».

jWilliam Penn, en 1693, publicà el seu pro-

ecte : La present i futura pau d'Europa, ondemanava l'establiment d'una mena de tri-bunal de justicia internacional, compost denoranta-sis delegats : Sant Imperi, dotze ;França, Espanya, deu ; Anglaterra, sis ; Suè-cia, Polónia, Províncies Unides (Països Bai-xos), quatre ; Portugal, Dinamarca, tres ;etcètera.

Aquests delegats havien de seure en unataula rodona, en una sala circular amb mol-tes portes, a fi d'evitar els conflictes deprioritat. Aquest tribunal, en el qual no figu-raven els russos ni els turcs, es reuniria cadaany per a jutjar a les bones les diferènciessusceptibles de provocar una guerra. «Enel cas en què algun dels sobirans membresde la Dieta refusi de sotmetre-li les sevesdeclaracions o d'acatar les sentències; totesles altres sobiranies, reunides en una solaforça, li imposaran l'acceptació i l'execucióde la sentència emesa», deia el text del pro-jecte i, a més, determinava que si un paístenia un exèrcit massa poderós, la Dietapodia obligar-lo a reduir-lo, a fi de llevar-lila temptació d'atacar els seus veïns.

L'abbé de Saint-Pierre (que, entre parén-tesis, fou el primer d'usar les paraules bien-faisance i gloriole) publicà, en el primerquart del segle xviu, dos famosos Projectesper a fer la pau perpètua a Europa. Hi pro-posava una mena de confederació de dinouEstats, amb un Congrés permanent installata Utrecht.

Segons el seu pla, tot sobirà que s'haguésadherit al pacte seria tractat com enemicpúblic i posat fora de la llei, si violava elsseus compromisos, es negava a obeir lesdecisions del Congrés, i acudia a les armesper a resistir-s'hi o fer guerra a un altreadherit. En aquest cas, la Confederació mo-bilitzaria les seves tropes i «pacificaria» acanonades el delinqüent fins que es sot-metés.

FERROCARRIL SECUNDARI—Anada i tornada per...—Només es despatxen bitllets d'anada.

(Ric et Rac, París)

M1RABDR 9-IV-36

Conxifa'Su.perviaVaig conèixer-la en 191o, quan ella encara

anava a collegi. Havia nascut en 1894 alcarrer de Pelai i per tant tenia setze anys.El meu gran amic, el crític Josep MariaPascual, va profetitzar que aquella noia fa-ria una gran carrera, i no es va equivocargens, després de sentir-la en una audicióíntima.

Al cap de dos anys debutava al Liceu,i tota la crítica, unànimement, assenyalávael gran esdevenidor que espe-rava a la jove artista. I, efec-tivament, la carrera de Con-xita Supervia fou una cosa ex-cepcional, fins que la mortl'ha arrabassada de la felici-tat que la voltava.

Per tota Europa i Amèricahavia passejat triomfalmentel seu art i havia donat a co-nèixer les produccions del seupaís.

No crec que ningú, en elsdarrers temps, esgotés la líri-ca com Conxita Supervia. Enels concerts i en l'escena. Toten ella era irresistible, ambaquella expressió de criaturagraciosa i bondadosa, ambaquell aire agut i atent. Tanten els concerts com en l'esce-na, la varietat d'expressió delseu rostre adquiria una infi-nita gradació de somriuresmirades.

Per què retreure les etapesde la seva carrera triomfal?Una rastellera inacabable d'è-xits sense parió, que, d'altrabanda, aquests dies han estatcitats més o menys completa-ment en totes les biografiesque se li ham dedicat. Mésm'estimo desempolsar de lameva memòria uns quants re-cords personals de la gran ar-tista que acaba de morir.

—Perdone la signorina Supervía, ma enla camera del lado si trova, aunque diceche si diverte molto, el signor duta d'Or

-léans y prega que le dejen dormir, solo dueore, porque sale en el tren de las sieta dela mattina...

Altra vegada 1928. En el hall de la casade Josep Maria Roviralta, al carrer de Bal-

* * *

Conxita Supervia en «Hansel . i Gretel»,conte musical de Humperdnick

VIATGE FESTES DEL TREBALL A MOSCÚa la Paris - Berlin - Leningrad - Moscú

del 19 abril al 8 maig, des de 1.225 Ptes,

U. R. S. S. VIATGES CATAIONIA - R. Estudis, 12 - Tel. 24774

—Com que jo sóc, en el temps, el primerextremorientalista de Catalunya, el primeramateur d'art xinès i japonés ; i com que,d'altra banda, he dibuixat xinesos i japo-nesos a pleret, em crec ja amb drets adqui-rits per a l'ús d'una autèntica epidermisgroga.

Es clar

En l'assemblea que el passat diumengecelebrà el Sindicat de la Metallúrgia, afectea la Unió Socialista de Catalunya, per atractar de la vaga, un dels oradors digué:

—Si les nostres peticions no són ateses,dilluns no treballarà ningú, ni Déu.

—Aquest, desde luego, i sense que e]coaccionin—respongué un dels assembleistes.

Instrucció militar

A la caserna del parc, un alferes es de-dica a donar instrucció no sols militar, sinóàdhuc cultural. En detaquem un botó demostra molt edificant :

—Vosotros sois unos burros y no soisleídos y no sabéis nada... No sabéis porejemplo que España no siempre se ha lla-mado España... Antes, se llamaba «Espag-ne» (sic) y aun más antes, «Conejo»...

Hem d'afegir que l'home ho deia ambtota la serietat i l'autoritat que li confereixel seu càrrec.

Mecenas ?

El més jove en tre tots els pintors Serres,Francesc Serra, celebra actualment la sevaexposició que ha despertat més curiositatencara que l'any passat. Serra està moltcontent de l'èxit, i explica als seus amics :

—Sabeu : ara tinc un mecenas... Es EnLluís Elies, l'autor de Madame...

L'escriptor belga Josep Stork ]i replicà :—El que compra aquests quadros no és

cap mecenas... Es un especulador...

La moré de Serra «el malo»

Abans, quan el jove Francesc Serra esveia felicitat per la gent : «Ah! sou el pin-tor Serra? Ja conec els vostres quadros»,solia replicar amb modèstia : «Perdoneu, usheu de confondre : jo sóc Serra el malo...»Ara, ja no ho diu mai...

L'altre dia, el nostre collaborador OliverBrachféld va presentar a ]'altre Serra, EnJoaquim, un estranger amic seu, i va dir

—Us presento el pintor Serra. Aquest noés pas Serra el malo, sinó precisamentSerra el bueno...

Com que tots els Serres pintors es dis-tingeixen per la modès tia, En JoaquimSerra protestà. El nostre collaborador lidigué :

—No us amoïneu.,. L'altre dia, en pre-sentar-li En Francesc Serra, li vaig dir lite-ralment el mateix...

Allò de ` les coronesArran d'un diguem-ne reportatge publicat

a MIRADOR fa dues setmanes sobre la pro-fusió d'emblemes monárquics en els carrersde Barcelona, a mig desaparèixer, el com-pany Albert Junyent ens oposà en el passatnúmero un article molt assenyat a manerade rèplica sobre el mateix tema, on fixavael seu punt de vista i manifestava que, ambles nostres teories enderrocadores, li femmés por que una pedregada seca.

Confessem que no crèiem alarmar ningúen posar de relleu el fàstic de certes fat-xades barcelonines en les quals s'ha volguttapar aquells emblemes amb caixons, símilsde gibrell, pastetes o bé drapets ; en parlard'uns edificis que sospitem que no passarana la, posteritat per la seva vàlua artísticai histórica ni per cap d'aquells delicats de-talls d'arquitectura, escultura i arts aplica-des que en l'esmentat article se'ns cita,ni tan sols per haver representat quelcomde nostre ; en assenyalar aquelles coronesque, per estar mancades de tot valor, la

aconservació de les quals no pot servir per

res més que per recordar nos tothora alscatalans una oprobiosa colonització.

Ha estat una sorpresa pel signant veureque en parlar de tot això ha provocat unarticle on ens parlen dels monestirs de Ri-poll, de Santes Creus i de Poblet. Franca-ment, declarem que no s'hi val. No, nos'hi val a establir aquesta mena de confusió,dintre del mateix tema, entre les venerablesbelles pedres de la nostra terra i les fat-xades d'una estació de mercaderies i altresllocs per l'estil.

Altrament, estem d'acord amb Albert Ju-nyent quan diu que la bellesa, la mesurai la solta no tenen opinió. Si aquesta opinióexistís no es conservarien en la nostra ciutattantes coses que perpetuen la carrincloneriai el mal gust de certes èpoques.

Queda també ben entès que, si els ener-gúmens sense perdó i les colles de malesbèsties incendiàries de les quals el nostrecompany ens parla, s'haguessin fet asses-sorar en la seva gesta destructiva per unparell d'arqueòlegs, un arquitecte entès, unhistoriador, un representant de les arts, unaltre de la propietat urbana i uns quantssavis sense cartera o bé ciutadans sensats,no haurien fet tants disbarats com ferena través de les centúries. Avui, peró, calque l'alarmat company es tranquillitzi ; elsIconoclastes simplistes de Catalunya ja for-men part de la societat d'Amics dels Museusi del Foment de les Arts Decoratives.

I, en tocant a si fa més bonic «carrerde la Princesa» que «carrer de Pablo Igle-sias» o bé si hem de llençar i refusar lamoneda perquè encara porta el nom, l'efígiei el record de tota la petulància monàrquica,ja ens serà permés que ho deixem córrer.

J. E. BARTRINA

* * *

En el teatre — El Barber deSevilla, L'Italiana in Algieri,Cenerentola, partitures rossi-nianes que cantava talmentcom l'autor les va escriure ;El Cavaller de la Rosa, aixícom en aquelles portentosescreacions del Chembino deles mozartianes Noces de Fi-garo, en La Périchole d'Offenbach, enL'heure espagnole de Ravel — compta-díssimes artistes líriques han sabut inter-pretar millor allò que els francesos endiuen els péchés mignons, la forma suavit-zada i mundana de certs pecats capitals, lafrivolitat, la indolència, la vanitat pueril,la coqueteria, en una atmosfera de sensua-litat espiritualitzada.

També havia embogit els públics amb unapart interpretativa sana, com la del noienjogassat de Hansel i Gretel, una de lesseves interpretacions més belles.

**

1928. Darrera temporada lírica del Li-ceu en la qual va cantar la Supervia. (Elsseus dos darrers concerts varen ésser el fe-brer de 1931, al Palau, quatre mesos abans(.1„.‘ casar-se amb Ben Rubenstein a Lon-dres.) En aquell any 1928, en el desapa-regut restaurant Martin, Conxita Superviaens va donar el títol de cavallers de l'Ordrede la Tortuga. Cada cavaller, nomenat pervoluntat d'e lla, gran mestre de l'Ordre, escomprometia a dur a sobre, tota la vida,una tortugueta d'or i argent que ella ensva regalar. La d'ella, com esqueia a laseva categoria, la duia incrustada de bri-llants en la concha, de la qual portava elnom. Era fama que la tortugueta duia sort.No em queixo gaire de la meva, perquèno sóc exigent amb la vida ; pera lamentoamb llàgrimes la de l'artista incomparable.Com a homenatge pòstum, penso ésser fi-del a ]'Ordre i no separar-me de la tortu-gueta que duc a sobre des d'aleshores.

***

Fem marxa enrera. Abril de 1912, salódel principal de l'Hotel de les Quatre Na-cions. Conxita tenia divuit anys. Aquellanit acabava de cantar Carmen al Liceu i unsopar ens reunia amb ella : el crític JosepMaria Pascual, el mestre Mascheroni, eltenor Francesc Viñas, el musicòleg Joa-quim Pena, el mestre Josep Sabater, Ale-xandre Soler i Rovirosa, Artur Pedrals, clbaix Nicolletti Korman, el regidor JoanDessy Martos, el crític Borràs de Palau,el periodista Francesc Aguirre, etc., etc.

Després de sopar, Viñas cantà en catalàel relat de Lohengrin, Mascheroni acompa-nyà la Supervia, al piano, diversos frag-ments d'òpera i el mestre Sabater, els fa-mosos Clavelitos, de Quinito Valverde, queella havia internacionalitzat. Després, vaigposar-m'hi jo, acompanyant el Jandro So-ler en uns cuplets «anglesos» del tot im-provisats, romances de reunions vuitcen-tistes i la paròdia d'un sorollós concertatmacarrònic d'òpera italiana amb les sevesinevitables fermates i els seus imprescindi-bles calderons. El rellotge ja marcava quartsde quatre de la matinada. Aleshores pregà-rem a Borràs de Palau que cantés La Fa-rigola ; el bucòlic músic ho va fer amb laseva veu que parrupa, i al moment de lacoda, la cantàrem tots, amb gran satis-facció del compositor. En repetir la facè-cia a la segona estrofa, trucaren respectuo-sament a la porta, i entra Ogènio, el famósmaitre de les Quatre Nacions, que en unabarreja hispano-italiana, ens exposà :

EN LA MORT D'UNA GRAN ARTISTA

mes. Entre , altres invitats, érem : ConxitaSupervia, Graziella Pareto, Maria Rossinyolde Planàs, Teresa Cabarrús de Marshall,Andrea Ramoneda de Ferrater, els mestresJaume Pahissa i Alfredo Padovani, el con-certista Frank Marshall, Manuel Bosch Bar-rett, Josep Planàs, l'arquitecte Antoni deFerrater...

Una nit memorable, en què a quarts dedeu ens reuníem per sopar i la sessió esva prolongar tant, que a quarts de cinc delmatí, l'amttrió,en ien, donava un altre. Feu-vos càrrec que al piano, Marshall, Pahissai Padovani alternaven músics moderns i ro-màntics : de Debussy, Ravel i Pizzetti, pas-saven a Schubert, Schumann, i d'aquests a

Marshall i Strawinsky. Amb arshall al pia-no, la Supervia va cantar les Cançons popu-lars espanyoles de Falla i les Tonadillas deGranados. (Cal dir que la Supervia popula-ritzà arreu les cançons de Falla, quan mol-tes «eminències» no en volien saber res.)

—Aquí hi ha les Noces de Figaro !—excla-mà Padovani, que estava regirant partitures.

I tots els presents reclamàrem el duettode la carta.

—Tu, Pareto, el recordes?—preguntà laSupervia.

Marshall es va asseure al piano, Pado-vani amb l'índex marcava el compàs i Pa-hissa apuntava la lletra. Els que hi éremestàvem transportats : Supervia i Pareto ple-gades!

L'improvisat concert va pendre un desen-rotllament insospitat. Tot el que demanà-vem ho escoltàvem immediatament. Allò eraun concert a la carta, i que va durar cinchores. Si Conxita cantava Rosa de Pahissa,Graziella responia amb Cimarosa ; l'unadeixava sentir Pergolese, i l'altra Carissi-mi. Vàrem sentir tots els Heder de Schu-bert i Schumann, Norma de Bellini, què séjo. Gràcies a les dues artistes, tots els pre-sents havíem arribat a l'oblit total de lavida terrena, miracle com només . la músicapot fer.

—Aquesta sí que ha estat una veritablenit de Reis—deia l'amo de la casa—, quem'han deixat el gran present de la músicaportada pels grans artistes.

Aquesta festa va tenir un final trist seguitd'un gest admirable. A les sis del matí, endeixar la Supervia al Ritz, el conserge esva aturar davant l'artista:

—Tan canviat estic que no em coneixes?—digué, alhora que s'anomenava.

Era un baríton, que havia cantat ambella en els primers anys d'actuació al Liceui que a conseqüència d'una broncopneumò-nia havia perdut la veu. Gràcies a conèixeralguns idiomes tenia aquella plaça, amb laqual podia mantenir la muller i tres fills.

Arribada a la seva cambra, la cantant vaobrir un calaix, va agafar un sobre i emva dir:

—Dido—per ella jo era «el seu dido»—,acompanya'm al hall.

—Aquí tens això perquè compris algunajoguina als teus fills — digué al consergeallargant-li el sobre, dintre el qual hi haviacinc-centes pessetes—. I no t'apuris mai,escriu-me si sóc fora de Barcelona i comptasempre amb la Conxita.

RAFAEL MORAGAS

Page 3: Al cap de cinc anys de República! Un president destituïtJo havia explicat que la guerra em sembla una mena de maltusianisme natural. —Per què trencar-se el cap? — digué ell

Llevat d'algun rai tankwa, ni embarca-cions de rem ni de vela no han torbat maila tranquillitat del llac Tana.

Durant els darrers trenta-cinc anys, l'in-terès dels europeus s'ha concentrat a lapart sud-est, on una colossal massa d'aiguaes precipita al Nil Blau.

S'hi veu una orla de lava que durant lesantigues erupcions volcàniques s'escalà capa la vall força més vella del Nil Blau, ifent un mur natural reté les aigües i forma,així, el llac, ensems que un enorme re-servori.

EL FAMÓS ACORD DE 1902

En 1902, l'emperador Menelik donà elseu acord formal que mai no es mirariad'utilitzar les aigües del Nil Blau i del llacTana, sense consultar el govern de S. M.britànica i el govern del Sudan Anglo-egipci.

Durant la temporada de pluges, es preci-piten torrents d'aigua fangosa al Nil Blau.El Sudan i l'Egipte obren, llavors, llurscompartes per deixar passar l'aigua que,si es desbordés, els causaria no pocs es-tralls. I l'aigua es perd a la Mediterrània.Regularitzant aquesta abundor a la sortidadel llac, hom podria conservar tot l'exce-dent de les aigües del qual farien ús l'E-gipte i el Sudan fins a novembre. En aquestaèpoca el Nil Blau i els seus afluents esdessequen ràpidament i els estanys exce-deixen de molt el que és possible d'obtenir.

De maig a novembre es tancaria el re-gulador, ja que l'elevació de les aigües dela riba seria suficient per atendre les ne-cessitats.

M .AJoR CHEESMAN

(Copyright by Agence Littéraire Interna-tionale)

p, .^ : ^ : í^ : i: ̂ ^: í3: ̂ : `^ :^. ^. ^: ^ :1: ̂ : /: ̂ : ^ : ^ :^:1: ^: ^: ^ : ^ : ^ : ^: ^ : ^ : ^): /: ̂ ^. ^ : ^: ^:•: ^ ^̂: ^:•:•: ^ : ^ / ̂ ^ ^ ^:• : ^ : ^ : ^p►^i

ri LAIETANA, 18, PRAL. B. - BARCELONA

>4 o,b..1, /, 1.1.1.1, /, 10, 1.1.1.1.111, 11:1:1:1; 1.1:1:1:1:1; 1: /:1; /; /; 1; 1; 1:1:1:1; /; 1; 1; /: /; /; /; /; 1:1:1; 1. /; /; /; /; 1: /; /; 1.0,

r^+

A FO A ^+r^+

+̂r^^r^+r^+

r^+

.^:

ASSUMPTES FISCALS I ADMINISTRATIUSommili1111

^ p

DEBRAT■BOR .

Matiadei•aMariam -I„ ..^Qh^P},dnm^^\,,^,•.

La regid del • llac TanaLloyd . George quan no era germanòfil

Societat Espanyola de Carburs Metàl' !icsCorreus: Apartat 190 BARCELONATeleg : "Carburos" Mallorca, 232

Telèfon 73013

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Cor-cubion (Corunya) :: OXIGEN 99 O/0 DE PURESA, Fàbriquesa Barcelona, Va'ència i Còrdova : : ACETILEN DISSOLT,Fàbriques a Barcelona, Madrid, Palència i Còrdova : : FERROMANGANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECATde fils i peces de seda, cotó i altres teixits : : CALEFACCIOINDUSTRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS,BUFADORS, MANOMETRES, materials d'apor . ació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS CONSULTES I ASSAIGS ' GRATIS

UN :PUNT DE FRICCIÓ

El llac Tana, deu del Nil BlauEN VINT ANYS

L'evolució de Lloyd George

9.1V-36 MIRADDR 3

dels waitos, que l'alternen amb la de ca-çadors d'hipopòtams, la carn dels qualsaprecien molt.

El papirus es troba en abundància a lariba meridional, i és aquesta graciosa canyala que serveix per a formar les tankwas.

Els cocodrils van Nil Blau amunt finsa la sortida del llac, però, per raons expli-cables, no hi han penetrat mai. 'Entre elscanyars que envolten les illes hi habitenenormes pitons.

LA RESCLOSA NATURAL

Sobrealimento PoderosoCada cucharada de CARNE LIQUIDA

equivale a un filete de buey de 250gramos. Es un sobrealimento natural

poderoso más fácil de digerir que laleche y completamente asimilable. Bas-

tan dos cucharadas al día, disueltas enla sopa o en un poco de vino, para re-

poner las fuerzas y el vigor después deun esfuerzo excesivo o de una grave

enfermedad.

CARNELIQUIDAdel Dr. Valdés García de Montevideo

Es sabut que, degut a les darreres ope-racions italianes en la proximitat del llacTana, Anglaterra s'ha alarmat. En aquestarticle, l'explorador anglès Cheesman des-criu aquest llac, que avui la guerra ha tretde l'obscuritat.

Des que en els primers anys del segle xviuns frares portuguesos foren els primerseuropeus de fer conèixer el llac Tana i deyantar la bellesa de les seves vores finsavui, pocs són els viatgers que havent pas-sat al llarg de les seves ribesno hagin estat impressionatsper llur majestat.

Amaga't enmig de les mun-tanyes d'Abissínia, no és pasfàcil d'arribar-hi ; partint deGallabat, a la frontera sudane-sa, que és la ruta més propera,calen sis dies de viatge en mu-la ; si es parteix d'Addis Abeba,la capital etíop, llavors cal in-vertir tres setmanes de pesatviatge.

Sigui pel costat que es vul-gui que hom s'hi dirigeixi, elcamí escarpat s'enfila entre pre-cipicis fins que sobtadaments'arriba davant la meravellad'una estesa de vuitanta quilb-metres d'aigua rutilant sem-blant a un mirall enquadrat demagnífiques muntanyes.

El llac Tana només és a 12graus de l'Equador, i a migdiael sol sembla que us caigui ver-ticalment damunt el cap. Encanvi, el clima tropical i extre-madament calent a les terresbaixes, aquí és atemperat totl'any, molt semblant a un veri-table mes de setembre anglès,car el llac es troba a una alçadade 1,800 metres sobre el nivelldel mar.

El llac és alimentat per nom-broses rieres que durant julio],agost i setembre, estació depluges abundants, es transformen en tor-rents tumultuosos que arrosseguen enormesarbres arrencats del bosc i els deixen, uncop tornats esquelets descarnats, sobre elllot de llurs estuaris. Després, però, el vo-lum de les aigües disminueix ràpidamenti ; quan arriba el mes de març, des mésd'aquestes rieres ja tornen a ésser seques.

Al segle v, uns monjos de Siria arribarena Abissínia, país la població del qual ja ha-via estat convertida al cristianisme. Aquestsascetes eren monofisites condemnats comherètics pel Concili de Calcedònia l'any 451.

Cap asil més retirat no es podia oferir aaquells piadosos reclosos que les illes vol-tades de boscos del llac Tana. Gairebé totesaquestes illes posseeixen un monestir o béuna església o bé ruïnes que són testimonide l'antiga presència d'una església.

L'illa de Dek, d'una circumferència de18 quilòmetres, la més gran de totes, i laseva veïnat l'illa cónica de Daga, es trobena onze quilbmetres de la riba. Només s'hipot anar amb tankwa, una mena de rai fetde garbes de canyes entrelligades i fabricatpels mariners waitos, d'una tribu hamíticaoriginària de l'Asia i ja establerta a lesvores del Tana al principi dels temps his-tòrics.

LES SEPULTURES DELS EMPERADORS ABISSINIS

Si pocs viatgers han vist el llac Tana,encara menys han arribat a les seves illes.Alguns dels seus monestirs no havien vistcap europeu fins l'any 1932, en què, ambpermís de l'emperador d'Abissínia, vaig és-ser autoritzat de fer un viatge complet en-torn del llac. A Villa de Daga, en el mo-nestir de Sant Esteve hi ha les tombes deset emperadors abissinis. D'altres són in-humats en les esglésies dels diversos mo-nestirs de l'illa Kebran, davant la costaoest, i a l'illa Mitraba, a la banda oposadadel llac.

Les illes, el país que envolta el llac i lesmuntanyes que li fan de fons, són coberts

CAMISERESPECIALISTA

ESIT EN LA MIDA

JAUME I, i(Telèfon 11655

Miranta fora

El gran prestidigitador

El Dr. Schacht, en els seus cinquanta-nouanys de vida, ha servit Alemanya sota moltsrègims.

En 1919 fou un dels fundadors del partitdemòcrata alemany i els socialistes el tenienper un aliat.

En 1923, quan l'estimbada del marc, elReich el cridà a apedaçar les finances. Es

féu cèlebre creant el rentenmark i preferí la

direcció del Reichsbank a la cartera minis-terial.

En 1930 dimití, com a protesta dels acordsde La Haia, i es posà en relació amb Hitler.

Un any després, declarava a la muller deSinclair Lewis que s'havia fet nazi.

—Per què?—li preguntà.—Perquè tinc fe en tot el que pot afano-

Tir el nacionalisme alemany.—Però si els nazis ocupen el poder, no

podran dirigir les finances i l'economia delReich.

—Ja ho faré jo per ells.1 aquest home, que fins havia pensat és-

ser elegit com a successor de Hindenburg,torna avui a dirigir (sou ; 300,000 marcsanuals) el Reichsbank i, malgrat la pocasimpatia que li tenen Goebbels i Rosenberg,és el gran prestidigitador de les financesalemanyes.

* * *

Berthold Jacob, el periodista que els nazisraptaren fa uns quants mesos, i que no essalvà sinó per l'enèrgica protesta del governsuís, deia recentment del Dr. Schacht

—Es capaç de tot, és l'illusionista més tra-çut que hi ha. No solament fica un conillper un cap de la màquina i per l'altre enfa sortir un barret, sinó que és capaç deposar el barret a la sortida i fer reaparèixera l'entrada un conill viu. I ja fa anys queadministra aixi les finances alemanyes.

* * *

Una de les grans troballes d'aquest homeés haver comprès que, en : temps de crisi, laposienf del deutor és superior :a la del, cre-ditor,"

La dimissió de Schacht

De tant en tant, circula el rumor que elgran malabarista dels números vol dimitir,sia perquè té enemics entre els dirigents delnazisme, sia perquè ja no es veu més ambcor de seguir fent habilitats més difícils cadadia.

No ens ho creurem, gairebé, fins que hà-gim llegit la seva carta original declinantel càrrec.

Es conta que en juny de 1934, davant elsprojectes de certs collaboradors del Führer,Schacht ja volia dimitir. Hitler li posa lamà a l'espatlla i li digué:

—Si dimitiu, si només dieu que teniu in-tenció de dimitir, us tanco a podrir-vos enuna presó.

Schacht encara tingué valor de replicar:—Vós també heu estat a la presó i no us

hi heu podrit pas.—Es que jo triaré la presó i els guardians

—féu Hitler, mirant el banquer fit a fit.

Bona resposta

Discutint, a la tardor de 1933, amb undelegat americà sobre les possibilitats d'unemprèstit, Schacht deia:

—Disposem de riqueses considerables. Elsubsòl d'Alemanya és ric de minerals, carbó,potassa, i a sobre avui hi ha Hitler.

—Més valdria que els vostres tresors esti-guessin posats a l'inrevés—féu l'americà:

Operació aritmètica

política que no pot sinó dur-nos a una novaguerra.

En aquesta categoria ha d'incloure'sLloyd George, el qual en aquest greu pe-ríode de tensió internacional ha intensificatla seva activitat política, de la qual feiatemps què s'havia apartat bastant.

Moltes vegades, per motius professionals,ens hem acostat a l'ex-premier, durant idesprés de la guerra; a Saint-Jean-de-Mau-rienne, a Rapallo—lesprés de la primerarevolució russa i quan els aliats es reunirenper a saber fins a quin punt podien comptaramb Kerensky—, a Versailles, a Gènova irecentment a Londres. Les nostres impres-sions sobre l'estadista britànic són doncsdirectes. Ningú no nega que ell ha jugatun paper important en moments crítics perEuropa, però no sabem si atribuir-ho ahabilitat o a casualitat.

Per exemple, quan a Saint-Jean-de-Mau-rienne—on els aliats s'havien reunit perexaminar les proposicions de pau separadad'Austria, que l'emperador Carles haviafet arribar a Londres i a París per mitjàdel ,príncep Sixt—Lloyd George va demostrarperilloses tendències austròfiles, que única-ment l'energia de Ribot, cap del governfrancés, pogué anullar. I pensar que enstrobàvem en 1917, en plena campanya bèl-lica !

Es podria dir de Lloyd George que unanova ànima ha entrat en el seu cos, quela seva mentalitat ha sofert tal transfor-mació que li fa veure les coses en un sentitoposat al del passat.

El seu jo ha sofert, més que una evo-lució, una veritable revolució. Però les con-seqüències més fortes les ha sofert ell ma-teix, puix que a part d'haver destruït elque de millar hi havia en la seva llargavida política, ha perdut molt d'aquell pres-tigi de què gaudia a casa seva i a fora.En el partit ha passat a segon pla i en elClub Liberal-nacional de Whitehall, sir Sa-muel, per exemple, és molt més apreciatque ell. .

Provarem, en les ratlles que segueixen,de donar unes quantes proves—les més fe-faents de les moltes que podríem retreure—d'aquest canvi en els sentiments i les ideesdel «bruixot de Galles».

***

Quan va iniciar-se la Conferència de laPau a Versailles, una de les preocupacionsde França era la d'evitar que en l'esdeve-nidor pogués verificar-se una nova invasióper part de les tropes alemanyes. El ma-riscal Foch havia aconsellat la internacio-nalització de les províncies renanes. Cle-menceau va acceptar aquesta solució, sos-tinguda també per Lloyd George. Aquestvolia àdhuc que les províncies renanes fos-sin anexionades a França, com a rèplicadel que feren els alemanys en 187o ambAlsàcia i Lorena. Els francesos trobarenexagerat el pla de Lloyd George. Wilsonaleshores va proposar la desmilitaritzacióde la riba esquerra del Rin i ell mateix varedactar els articles 42, 43 i 44 del tractatde Versailles ara violat per Hitler.

Balfour, que era a Versailles represen-tant els anglesos, va intentar en va induirLloyd George a moderar-se amb Alemanya.Però aquest no tenia cap confiança en unaevolució dels alemanys.

Hem tingut doncs a Versailles un LloydGeorge hostil a Alemanya i preocupat mésque ningú per les fronteres renanes. Heusací una nova prova : en gener de 1922, vademanar a Briand una entrevista que vatenir lloc a Cannes el dia Ii del mateixmes. Lloyd George va proposar al ministre

d'Afers estrangers francés, unpacte bilateral el text del qual'havia estat redactat personal-ment per ell i estava concebutaixí :

«Considerant que són indispensables garanties de segura-tat a França contra una inva-sió per part d'Alemanya;` pera la restauració de l'estabili-tat d'Europa, per la seguretatd'Anglaterra i per la pau delmón ;

»Considerant que les mesu-res de seguretat contingudesen el tractat de Versailles ique fan referéncia a la desmi-litarització de la zona renana¡articles 42, 43 i 44 del Trac-tat) poden no ésser suficientsals interessos comuns essen-cials per a les altes parts con-traents com així també per almanteniment de la pau a Eu-ropa occidental ;

»Sa Majestat Britànica i elpresident de la RepúblicaFrancesa han convingut lesdisposicions següents :

»Article primer. En el casd'una agressió directa i noprovocada contra el territorifrancès per part d'Alemanya,la Gran Bretanya es trobaràimmediatament al costat deFrança amb les seves forcesmilitars, navals i aèries.

»Article segon. Les altesparts signants afirmen novament l'interéscomú que per a elles presenten els articles42, 43 i 44 del tractat de Versailles i es con-sultaran si hi hagués una amenaça qualse-vol de violació dels dits articles o si nasquésalgun dubte en llur interpretació.»

.*** .

En 1924 Lloyd George va escriure al Ber-liner Tageblatt violents articles contra eltractat de Versailles qualificant-lo d'inic.I en aquell moment, va posar-se decidida-ment al costat d'Alemanya contra Françai contra el Lloyd George d'abans.

Avui no sent ni tan sols el pudor decallar i creu en el pacifisme de Hitler.:

TIGGIS

de mates que dominen enormes arbres dela fam lila de les figueres i de les acàcies.Els prats davallen fins a la vora de l'aiguai s'hi veuen centenars de milers d'animalsde banya vigilats per joves pastors abis-sinis.

A la riba meridional, dos turons volcànics,Zegi i Korata, avancen en promontoris.Són renomenats per llurs plantacions decafè, i el transport de la collita fins a lesparts més allunyades del llac es fa ambtankwa i constitueix la principal ocupació

Schacht, Goering, Goebbels i Hitler seuena la mateixa taula, davant la caixa nacio-nal-socialista. Compten els diners que hi que-den : setze milions.

—I els meus avions?—rondina Goering.

b

—I la meva propaganda?—rondina Goeb-els.—I les meres seccions d'assalt?—rondina

Hitler.Schacht no s'immuta. Agafa paper i llapis

i pregunta:—Quant necessiteu?—Tretze milions !—diu Hitler.—Tretze milions !—diu Goering.-Tretze milions !—diu Goebbels.—Jo també, el mateix—murmura Schacht,

—per pagar els funcionaris, els sense feina...1 suma la primera columna—Tres, sis, nou, dotze.I va per la segona:—Dotze, tretze, catorze, quinze, setze!—Què és aquesta manera de comptar?—

exclamen tots tres alhora.—Sempre he comptat així d'ençà que sóc

ministre de Finances — replica fredamentSchacht.

Desconeguts!

El Dr. Schacht, amb els seus illustrescollegues Goering i Goebbels, sopa en unrestaurant de Berlín. Amb gran decepciódels darrers, no han estat objecte de capovació, 'del més petit heil.

—Figureu-vos que ningú no s'ha adonatde nosaltres—explica el Dr. Schacht—. Esincreible... encara que ja em penso per quèhem passat per alt.

—Sí? Què us sembla que ha passat, queno hàgiu cridat l'atenció del públic?

—Goering no anava d'uniforme, Goebbelsno ha dit ni una paraula... i jo he pagat lanota.

CAMISERESPECIALISTA

EXIT EN LA MIDA

JAUME I, fiTelèfon 1(655

L'ex-ministre d'Afers estrangers italià,Carlo Sforza, fa uns anys va publicar unainteressant obra titulada Les bàtisseurs del'Europe, on s'ocupa dels homes polítics quedesprés de la guerra han reconstruit elmapa del nostre continent. El diplomàticitalià o un altre tractadista de política in-ternacional podria escriure una altra obrano menys interessant dedicada als «demoli-dors d'Europa», o sigui a aquells que perhaver renegat del passat o per haver sorgitdesprés dels darrers esdeveniments, fan una

—Qui era Cristina de Suècia?—Greta Garbo.

(Everybody's Londres)

--Només són les tres i la mamà ha tancatamb clau.

—Qué penses fer?—Esperar que ella torni.

(Smith's B'eekly, Sydney)

Page 4: Al cap de cinc anys de República! Un president destituïtJo havia explicat que la guerra em sembla una mena de maltusianisme natural. —Per què trencar-se el cap? — digué ell

Després de dos anys

d'absència torna

IIesperadíssim

HAROLD LLOYDen

•VIA •

LACTEAPer a esplai de tot Barcelona eldissabte de Glòria arribarà al

cCILIZEuM

•ES UN FILM PARAMOUNT

DISSABTE DE GLORIA

ESTRENAfla

LA MILLOR! LA DARRERA PELLÍCULA DE

RLEY L E Y

TEMPLEA

REBELDETot l'encís! Tota la simpatia! Tot l'encant! Tota la gràcia d'aquesta petita

gran estrella reflectides meravellosament en la seva més gran creació

Jack Hilton i les «girlsn dels estudis de Twickenham

II R O U I N A O N A Dissabte estrena

{GkO$ari-rerecert

José 14 VIERA

FILM ESPANYOL AMB INTERNACIONALS

4

MIRABDR 9-IV-36

EL CINEMA"Tempestat sobre Mèxic"

UN FILM MUT D'EISENSTEIN

Jack Hilton al cinemaEn el nostre llibre sobre els films soviè-

tics de la bona época d'El creuer Potemkin,citàvem aquella frase de King Vidor refe-rint-se a un film rus : «Bones idees, perdmals aparells». Doncs, una collaboracióentre Moscú i Hollywood era desitjable pera la maduració formal del gran impuls crea-dor que animava la joveníssima escola decinema, nascuda l'endemà de la Revolució.

Perd la cosa és difícil, i aixb perquè a

«Tempestat

Moscú estan molt excitats i a Hollywoodvolen menar una vida tranquilla. A losAngeles tenen una visió molt neta d'aques-tes qüestions. Han de produir, no sola-ment per a una majoria, sinó, més encara,han de produir per a tothom. No dubtenque un film d'Eisenstein pugui ésser unbon negoci, perd creuen que en tot cas estractaria d'un negoci imprudent. Als accio-nistes de les companyies no els agradariapas gaire. D'això en podeu estar segurs.Després, a Hollywood són gelosos de l'he-gemonia internacional del cinema, hegemo-nia que ara com ara ells es cuiden de de-

' fensar molt bé, i Eisenstein ha d'ésser con-siderat allí com un seriós busca-raons ca-paç de provocar tota mena de conflictes ambles censures de pertot.

Per això !Eisenstein fracassà a Hollywood.Els que s'han deixat enredar diverses ve-gades per IErich van Stroheim tancaren lesportes a S. M. Eisenstein, reconeixent elseu talent, perd pregant-li d'anar a trucara altres cases, capaces de veure amb simpa-tia la singular excitació que posseeix el ge-nial cineasta soviètic.

Que Eisenstein girés l'atenció envers Mè-xic, no té res de sorprenent. Mèxic és laRevolució, que diria Keyserling. Pocs paï-sos ofereixen com aquest un panorama mésdesolador de catàstrofes polítiques, lluitesintestines, inestabilitat permanent... D'ençàdels temps en què Hernán Cortés portà acap l'exterminació i anorreament de lesantigues civilitzacions asteques, la quanti-tat de sofriments i crueltats de què ha estatescenari Mèxic ofereixen un espectacle sen-se parió per a l'artista que tracta d'abastarels abismes més pregons de la injustícia idel terror, i per al moralista — i Eisensteinés d'aquests —, una experiènçia dolorosacapaç de fer fermentar els més nobles anhelsde rehabilitació i de sagrada llibertat.

Eisenstein ha vist, doncs, en la realitatmexicana matèria amb la qual illustrar unavegada més el seu ideari revolucionari. Sen-se anar tan lluny com els seus compatrio-tes, els mexicans han realitzat també expe-riències polítiques extremistes. Recordeusi no la política anticlerical de Calles. I Ei-senstein havia de sentir la temptació de cop-sar el sentit d'aquests esdeveniments.

D'ací el seu film sobre Mèxic, que aquís'ha estrenat, adulterat, amb el títol de Tem-pesta sobre Mèxic.

Es fa molt difícil parlar seriosament d'unfilm que l'autor ha repudiat. Perquè aixíestan les coses. Eisenstein està cansat dedir que el film, tal com circula pel món, noés sinó una ombra i encara

ment falsificada, del film tal com el] elvolia muntar i fixar.

De totes maneres, les imatges són d'elli la intenció del film, tal com resulta de lacòpïa que hem vist, està dintre la línia deles preocupacions del cinema comunista:;;

Algú ha dit que aquest era el fruit de]'aliança entre Hollywood i Moscú. Adhucdes del punt de vista tècnic de realització,això és fals.

sobre México

Els procediments de muntatge que donen,per exemple, una gran força a tot el co-mençament, és pur Eisenstein. I en un altreordre de consideracions, aquesta fallera desubratllar i anar amb cautela en la manerade narrar les coses més clares. Talment comsi el realitzador s'adrecés a un públic decomprensió lenta, és ben propi d'algunsrealitzadors soviètics i del tot inadmissiblea Hollywood, on han anat tan lluny enl'art de suggerir les coses més picants imés plenes de ressonàncies sentimentals,per mitjà de les insinuacions més lleugeres.

Totes les imatges porten així mateix elsegell inconfusible del seu autor. El fotó-graf podrà ésser un altre, perd qui ha de-terminat la presa de vistes, és en el sentitpejoratiu, un líric de la camera, abrandatd'aquell sentit d'embadaliment enfront dela natura, que, pel marxista que ha esborratDéu del seu horitzó mental, pren fàcilmentaquell caient panteista que trobà en el vellfilm de Dvorjenko, La Terra, la seva ex-pressió més feliç.

Aquella bellesa plàstica dels moments,salva el film de la lentitud amb què ha estatconduïda tota la part central. L'autor pos-seeix un instint infallible en l'art de captaraquestes figures humanes de dolor, emmar-cades en el paisatge descoratjador dels alti-plans del centre de Mèxic.

En els primers plans, Eisenstein passaamb justícia per mestre. Ací ha usat i abu-sat d'aquest mitjà. situació ben explicablesi considereu la bellesa d'aquells nadius delpaís, descendents dels asteques i tant detemps víctimes dels cacics.

El film, d'uns mèrits que ningú no nega,tanmateix acusa una punta d'anacronismeque prova en part de repetir una mateixalliçó que a la llarga resulta monòtona, so-bretot planejada en la forma ensems abs-tracta i ingènua que agafa en passar al ci-nema. I la darrera visió de les màquines do-minades pel somriure dels treballadors ushaurà recordat l'amarga lliçó del darrerfilm de Chaplin, que comença per allí onacaba Eisenstein.

Aneu a saber quina obra és la més opor-tuna!

Abstracta i ingènua. Això mateix. Natu-ralment enrarida en aquesta forma, tothomsubscriurà la idea del film. Qui és que noestà contra els criminals i a favor dels bonsjornals?

Acabem. Una vegada més hem de repetirque és molt difícil jutjar d'una manera dog-màtica una obra que ens arriba molt mutila-da i adulterada.

JOSEP PALAU

PANORAMA

El film d Eisensfeín (?)Realment, fins a quin punt i,ót dir-se

que la Tempestat sobre Mèxic, que s'hapresentat com obra d'Eisenstein, és d'a-quest director rus? No seria més exactedir que és de Sol Lesser i d'Upton Sinclair?Es clar que aquests han aprofitat trossosde] film que Eisenstein havia • fet , i al qualhavia posat el títol de Viva México ! Peròel fet és que, al seu temps, es publicaa Mèxic un manifest d'intellectuals i ar-tistes declarant el boicot al pastitx realitzatcontra la voluntat d'Eisenstein i amb laseva protesta, boicot basat en una argu-mentació molt sólida i cenyida. Un altredia, potser, tindrem ocasió de parlar-ne mésextensament.

El pròxim ChaplinEls diaris han dut, tots, que Charlot s'ha

casat, a Xanghai, amb Paulette Goddard,l'orfe de Temps moderns. Mentre aquesta pel_lícula triomfava a Europa, Charlot declaravaa Xina que sabia perfectament la falsedatde tot el que s'ha fet a Hollywood sobre elsxinesos. Quan un d'aquests surt en un filmamericà, ha d'ésser un hipócrita de malís-sims instints, i Xina no és més que un paísde traficants d'opi i de bandits. En tre aixòi que, tot just desembarcat, no volgué pujaren un rickshaw, considerant que era indig-ne que un home tirés un carretó amb unaltre home a dalt, Chaplin s'ha convertiten un ídol dels xinesos.

Es diu que Chaplin està preparant unapellícula, però no sobre Xina, sinó contraHollywood. Serà el més violent de tots elsseus films. «Vull-ha dit—oferir al món unaimatge verídica d'aquests sumptuosos estu-dis que fan somiar tant de joves ingenus.»

L'acció començarà en 1917. Charlot, po-bre diable de comparsa en un film sobrela troballa de l'or a Califòrnia, trobarà orde debò, es farà ric i es convertirà en ungran industrial del cinema. En 1937, ja tipde milions, voldrà intentar la gran aventurasentimental de la seva vida. Provarà defer-se estimar, per ell mateix, per PauletteGoddard, pobra provinciana que s'ha pre-sentat a l'estudi a demanar un paperet.Naturalment, no reeixirà. En canvi, l'opu-lent financer s'adonarà de com el cinemamata, lentament, però inexorablement, elsque hi treballen. Després, arruïnat, Charlot,amb les mans i les butxaques buides, aban-dona Hollywood, carretera enllà...

Però el més sensacional és que Chaplinparlarà. Així es diu almenys. De pobre dia-ble, serà mut, però de gran productor, en-raonarà. Sinclair Lewis és l'encarregat d'es-criure-li els diàlegs.

Enllestit aquest film, és probable queChaplin se'n vagi d'Amèrica ; no sap sianar a viure a Londres, o crear uns estudiscinematogràfics a Xanghai...

TarifesSegons el Judge de Nova York, les tarifes

que es paguen a Hollywood pels doblatgesperillosos són :

Caiguda a l'escala, 5o dòlars ; segona cai-guda, 35 ; tercera, 25.

Collisió en moto amb un autobús, ioo dò-lars. Salt d'un tren (o a mi tren) en marxa,loo dòlars. Salt des del terrat, 25o dòlars.Esclafada en auto petit contra una paret,15o dòlars ; en auto gros, 225. Estimbadaen auto, 35o dòlars, Caiguda en monoplà,55o dòlars ; en biplà, 600 ; caiguda en bar-rina, 1,20o.

ModèstiaDos magnats del cinema estan parlant.—La vostra superproducció—diu un—és

colossal, grandiosa, prodigiosa, genial.—Sou massa amable—respon l'altre, mo-

dest—. Es tracta només d'una epopeia.

El director d'una important companyia denavegació va tenir una pensada. Equiparun dels seus vaixells de luxe amb una po-tent estació emissora de ràdio i planejarun viatge al voltant del món. Així el Palo-ma Star tocaria els principals ports del mónen un viatge de propaganda desacostumadaen les pràctiques de les companyies navi-leres.

Jack Hilton i els seus boys són el clou

d'aquest viatge. La celebre orquestra cadadia radiarà les seves originals troballes mu-sicals, adaptant-les, al més sovint, al medion es trobin en el seu curiós viatge : can-çons de gondoler i òpera italiana a Venècia,castanyoles a Espanya, en totes les latituds,el Paloma Star radiarà música.

Perd una altra companyia de navegació;competidora de la primera, decideix sabote-jar la campanya del Paloma Star. I aquestaés la trama del film She shall have music,filmada en els estudis anglesos de Twicken-ham, amb la participació de Jack Hiltoni els seus boys. Fet i fet, un pretext perquèes llueixi aquesta famosa orquestra. I unaaltra mostra de l'esperit d'imitació en elmón del cinema : els films musicals tenenèxit? Dones, som-hi, un film ben musical !I participant-hi el director de jaz més famós.

La premsa Hearsti Mae West

William Randolph Hearst, el gran pro-pietari de periòdics dels Estats Units, haemprès una campanya contra Lady Lou.De moment, Mae West no serà anomenada,ni cap film seu esmentat; ni cap fotografiad'ella publicada, ni cap anunci inserit, encap dels diaris de Hearst, que, com éssabut, és el cap del consorci de premsa mésimportant dels Estats Units.

Es diu que una frase irónica de MaeWest sobre W. R. Hearst, que arribà aoïdes d'aquest, ha estat la causa de lamesura.

Es diu també que .els motius són electo-rals. Hearst té el seu candidat per a leseleccions presidencials, i així ]i obtindria elsvots de tots els elements puritans.

Abans d'assolir la seva anomenada uni-versal, Jack Hilton hagué de lluitar molt.Començà la seva carrera musical als tretzeanys, de pianista en un petit balneari an-glès de la Galles del Nord. Després rodàper totes les petites ciutats d'Anglaterra,organitzant espectacles. Després de. la guer-ra fundà la famosa orquestra de la qualaviat tot el món havia de parlar. La sevaprimera audàcia fou transformar la música

clàssica, com per exemple la suite del PeerGynt de Grieg, en ritmes de ball.

La gran característica de l'orquestra deHilton és que cada component és un autèn-tic artista. Així, per exemple, Melle Weers-ma, que toca el piano, l'acordió i la trom-peta, ha estudiat a les universitats de Leydei Dijon ; el violí Maurice Loban, nascut aRússia, estudià en la Reial Acadèmia deLondres i formé part de l'Orquestra Sim-fónica de la mateixa ciutat abans de conèi-xer Hilton.

W.

•_II II IIIIIII II IIIIIII II III111 111 IIIIII III IIIIII III III111 111L

Passeig de Gràcia, 57. • Telèfon 79681

Sessió continua de 3 tarda a 1 mainadaSEIENT ■ UNA PESSETA

E Dos fragments Inèdits de la primera 1 única pedlleuta E

fII1111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII11 IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

CURIOSITATS MUNDIALSInteressants reportatges U. F. A. exclusiu

LA SELLA DE MUNTARDocumental esportiva de Paramounr

BALLANT A LA LLUNADibuix color de Paramounr

NOTICIARIS D'ACTUALI2A7MUNDIAL segons visió PARAMOUNT

1 ECLAIR 'OURNAL exclusiu.

CONXITA SUPERVIA

Page 5: Al cap de cinc anys de República! Un president destituïtJo havia explicat que la guerra em sembla una mena de maltusianisme natural. —Per què trencar-se el cap? — digué ell

ALI`EPAYC eJACKOAKIr-_

.^as'I S1:.d•^.̂

Presentará de

DISSABTE DE GLORIA

Quelcom de nou en el genere derevistes cinematogràfiques

w,41M-1 134-X11P

BÁTÁCLÁÑEl rei dels espectacles

amb

el rei dels repartiments

Les llums del carrer de les Tàpies

PI ARYLÄNDf.G ^sñ s r^e ^arf 431 cauq3a,Cv

ati ateisls. .era Y/creer...1/1,i

BUTACA, 205o (impost inclòs)

Fred Asuire - Cllanger Rogers

con EL PICCOLINO

LES LOCALITATS JA ESTAN A LA VENDA!

ASTORIAUN FILM RADIO... nataralsent:

Aasesemows

DOSSAI Sí̀^E DE c D©l OA

Res de comparable a aquest espectacle!

Sombrero de Copa

D1155l11,21ÚE DE CLC:)RILCom un devessall d'alegria vivent

amb la cooperació de PHILIPS IBERICA S. A.cada dia n regalarà un receptor Philips

als wncnrrents al cines.

FEM EI NA

* * *

Poc sescriptors de primer ordre són tanaptes com Molière a ésser copsats per tot-hom. Això precisament és el que fa queel teatre de Molière pugui ésser presentatavui, davant de qualsevol públic, amb se-guretat d'èxit. Tothom riurà amb els acu-dits d'un Sganarelle, amb les lliçons delburgès Jourdain, amb la còmica situaciódel metge per força ; tothom s'interessaràper la tortuositat del Tartuf, per la ga-llardia de Don Juan, per l'avarícia d'Har-pagon.

Per aquest motiu estem convençuts queuna de les tasques més eficients que podrienfer els nombrosos nuclis d'amateurs quehi ha arreu de Catalunya fóra representar,amb tota la dignitat possible, algunes co-mèdies de Molière a base de la nova versiód'Alfons Maseres. Maseres ha fet una ver-sió que tant resisteix la lectura com larepresentació ; per tant, no pot ésser mésindicada. En Molière els aficionats podentrobar comèdies de tots els gustos : si volenfer teatre seriós i psicològic res millor queL'Avar, Tartuf o El Misantrop ; si valenfer teatre còmic i faceciós, enlloc no tro-baran comèdies tan divertides com El bur-gès gentilhome, Les dones sàvies, El metgeper força. Si volen fer obres curtes, degran comicitat, aquí tenen Les precioses ri-dícules, Sganarelle, El casament per forçaque prometen a qualsevol públic els mo-ments més divertits de la vida.

Sé que alguns aficionats ja han començata posar en escena Molière ; em sembla quefa poc un elenc d'una ciutat veïna a Bar-celona donà el Tartuf. Es un exemple dignea seguir, i fàcil : el teatre de Molière noté cap mena de dificultats escèniques i deixaun ample marge a les iniciatives dels di-rectors escènics.

MARTI DE RIQUER

Quan fan drama, aquestes companyies,no gaire nombroses, proveeixen els teatresde les capitals, Lisboa i Porto, i en llurstournées per les regions, dediquen més aten-ció a obres «de bulevard», importades deFrança, o influïdes pel teatre d'aquest país,a comèdies espanyoles, generalment ben tria-

Beatriz Costa

des, i a farses satíriques mai exagerades.En la majoria de teatres, el repertori

consisteix exclusivament en revistes, quesón — cal dir-ho — simplement populars,«de raval», fins quan volen donar la illusió

Norberto Lopes

9-IV-36 MIRADOR 5

EL TEATRES'ha obert un cabaret M©h El teatre portuguès6a í^5allc^.

Fins fa poc, el carrer de les Tàpies eraun dels indrets més dramàtics de Barcelo-na. Un corredor llarg i estret, humit i fosc.Bars petits i obscurs, patètics, on, assegu-des entre una pianola vetusta i un torerode purpurina, unes dones eixancarrades evo-caven amb nostàlgia una joventut llunyana.Bordells allucinants, de film de Sternberg ode Pabst, amb bancs ronyosos, cortines ti-nyoses, miralls entelats i dibuixos obscensa les parets. Cases de gomes amb instru-

ments de plaer que semblaven instrumentsd. tortura, i que tenien l'alta -plasticitatdels ídols negres. Parets clivellades, portalsombrívols, reixes esbotzades... Olors abo-minables la menys desagradable de les qualsera la de pixum. I, a les voreres, unes do-nes horribles, feixugues i sense gràcia, ofe-rien als escassos passants un quart de plaerssense alegria. I, de tant en tant, un fanaltort projectava unes lluïssors sinistres da-munt un tros d'empedrat, ple de llot i l'es-combraries nauseabundes, en el qual es re-flectia, desdibuixada, la roba estesa delsbalcons. En aquell temps, el carrer de lesTàpies feia fortor de crim. De nit sagnant1 de tràgic règlement de comptes. Lúgubrei tenebrós, trasbalsador, era el carrer clàs-sic de barri reservat. Tenia tota la deses-peració i tota l'angoixa de l'època blava dePicasso. Fins fa poc, el carrer de les Tàpiesera un dels indrets més dramàtics de Bar-celona.

Ara la decoració ha canviat. Tota la sor-didesa que hem descrit encara hi és. Peraescandalosament illuminada pels rètols llu-minosos dels bars niquelats i dels bordellsd'un luxe tan barat com insolent que s'hihan obert. I, cada nit, una multitud den-sa, una multitud de festa major de la Bar-celoneta o de ball de carrer del Poble Sec,inunda aquell corredor llarg i estret.

,Què passa al carrer de les Tàpies? Sim-plement, que l'animació i la vida que hahdesertat l'Arc del Teatre, cada dia més morti amb més portes tancades, s'ha traslladata aquest carreró que acaba de néixer ambu1 estrèpit impertinent.

Ara s'hi ha inaugurat un nou cabaret.Barcelona de noche. Els amos són Pepe-ct-de-la-Criolla i Saborit, dos personatgesael milieu. La decoració és d'un tal UmbertVallmitjana, mediocre illustrador de novel-les d'aventures.

La façana, freda i sense pintar, és defàbrica. Per si el negre de la porta us dei-xa entrar, perquè hi va una gentada impo-nent i a les dotze ja no hi ha cap ni unarata, us trobeu dins un hangar immens isumptuós. Així ens imaginem, a través del

1 almeres pintades, que un amo torturat pelcieliri de grandeses va foragitar de la vellaCriolla, s'han refugiat aquí. S'enfilen pertes parets i envaeixen el sostre. Palmeres,hem dit? Anem a pams. Es tracta d'unsarbres singulars. El tronc, blau i plata, ésde palmera, efectivament. Però les fullessón de plàtan i el fruit de cocoter. Damuntles parets color de taronja, una mà banalha dibuixat, ultra els arbres curiosos, unpapagai i dues dones nues que es gronxeuen una hamaca i un trapezi de flors. Unesfranges imitació caoba — el faux-bois de lesprimeres teles cubistes — acaben d'arrodo-nir aquesta escenografia teatral. Penjada alsostre, hi ha una lámpara monumental, d'undecorativisme molt 1925. A sota, una pistaquadrada amb angles lluminosos i tancadaper uns cordons gruixuts de stand de Firade Mostres. Per entre les tauletes de fusta—amb tapet de quadros les de les llotges—i uns tamborets gòtics, circulen uns cam-brers amb americana blanca i unes donesdel guarda-roba ves tides de seda negra. Totplegat és un farrigo-farrago que participadel cabaret de luxe, del Refectórium o del'Or del Rhin i de l'Exposició d'Arts De-coratives... Pepe-el-de-la-Criolla passeja laseva mirada de xai satisfet damunt aquestafastuositat de qualitat ïnferior. I, de tanten tant, el ' cangrejero : —Percebes, gam-bas, almejas 1 — ens recorda que som aldistricte cinqué.

Un focus mòbil i potent de vaixell deguerra va seguint els artistes. No els perd(le vista com un travelling cinematogràfic.

Aquests actuen damunt el cercle llumí-uós i inquiet que forma a l'empostissataquest reflector. No us parlarem llargamentdt. l'espectacle. Es bastant mediocre. Peròva molt de pressa. No hi ha pauses entreartista i artista. I això és molt important.

Dones i més dones. Vuit o deu. Les queestem tips de veure a l'Apolo o al Sevilla,al Kursaal o a la Criolla. Però amb vestitnou. I uns quants transformistes. L'indis-pensable plat fort d'aquests locals. Subiela.aquella... ai, aquell vell ballarí flamenc deVilla Rosa, que ara canta, i el grotesc in-voluntari del qual assoleix moments finís-sims. Greco, aquell noiet inquietant de l'é-poca heroica del Kursaal, que ara algunvell viciós deu haver vestit de seda.

El Diamant Blanc, claquettista elegant idistingit, deliqüescent i amb un somriureforçat enganxat al rostre. Olivet, amb laseva alegria anormal i la seva veu blancade sopranista. Wander, nom de guerra dar-rera el qual s'amaga aquella Chinita delsbons temps del Sagristà. I finalment ial,arella Jimmy i Dolly. Ell, un negre derialla infantil, frac impecable i ball massacur. Ella, una barreja picant de malíciaingenuïtat. Tot plegat bastant gris.

I, el que és pitjor, el públic no és tanbo com el dels altres locals del barri. Es

un públic passiu i blasé, silenciós, que resno emociona. A Barcelona de noche, l'es-pectacle no és a la sala.

SEBASTIA GASCH

L'Editorial Barcino acaba de publicar elstres darrers volums que Alfons Maseres hafet de les obres completes de Molière, din-tre la collecció Els Clàssics del Món. A nin-gú no Ii pot escapar la gran importànciad'aquesta publicació : el fet de tenir totMolière definitivament traduit en catalàconstitueix un veritable esdeveniment.

De temps, molts escriptors catalans ha-vien publicat traduccions d'obres escadus-seres de Molière, sia amb un interès pura-ment literari, sia amb la finalitat de dur-les a les taules. Entre aquests, a més delmateix Alfons Maseres, cal recordar JosepCarner, C. A. Jordana (Arnau Bellcaire),Manuel de Montoliu, Prat Gaballí, HadriàGual, etc. Tanmateix, tot i aquests fer-vents traductors de Molière, la producciódel gran dramaturg francés era ben llunyd'haver passat, completa, a la nostra llen-gua. De les trenta comèdies que consti-tueixen les obres completes de Molière-en sentit rigorós---només n'hi havia tretzede traduïdes ; Maseres, per tant, ens dónaamb aquesta edició les versions primeres dedisset títols de Molière, que són : Les tra-pelleries de Scapin (Les fourberies de Scapin), L'atabalat (L'Etourdi), Les dones sà-vies (Les femmes savantes), Don Garcia deNavarra, L'escola de les mullers (L'Ecoledes femmes), La crítica de l'Escola de lesmullers (La critique de l'Ecole des fam-mes), Jordi Dandin (George Dandin), Se-nyor de Pourceaugnac (Monsieur de Pour-ceaugnac), El despit amorós (Le dépitamoureux), La princesa d'Elida (La prin-cesse d'Elide), Els pretendents magnífics(Les amants magnifiques), Els enfadosos(Les fdcheux), Amfitrió (Amphitryon), Psi-que (Psyché), Melicerta (Mélicerte), Pastoralcòmica (Pastorale comique) i L'Impromptude Versalles.

Aquest valor d'aportació es suma al granvalor que té ja per ella sola l'edició d'obrescompletes de Molière. La tasca de la col-lecció Els Clàssics del Món esdevé una rea-litat i ensems una bella prometença : ima-ginem-nos el que serà quan estiguin acaba-des les obres completes de Shakespeare tra-duïdes per C. A. Jordana, les de Mistralper Guillem Colom i les de Goethe per

1 Josep Lleonart, aquestes darreres encara noiniciades.

Afegim, també, que des del punt de vistaeditorial, a la presentació d'Els clàssics delmón no es pot fer cap retret.

d'una elegància cosmopolita i mundana.Fora de l'encís de llur folklore, només tenenatractiu seriós quan són animades per unaforta individualitat d'artista. Però les estre-lles del cel de les revistes portugueses sónbastant pàl.lides i de segon ordre, amb unasola excepció : la jove Beatriz Costa. Aques-ta és una veritable self-made-girl que hasortit de l'anonimitat d'un medi popular, deula fama solament al seu propi treball iha esdevingut una personalitat talment fortai encantadora, que els estudis cinematogrà-fics s'hi han fixat de seguida i ja l'aprofi-ten. Aquesta noia — que no pot ésser una«dama», ni vol ésser-ho — és una dona tanexcepcional que a penes se li pot compararcap nom internacional. Valenta i atrevida,bonica i fresca, posseeix aquella originalitatnativa, a la qual Trude Voigt, Clara Wal-doff i la Mistinguett i tot deuen llur glòria.

El drama seriós troba la seva més fortaexpressió en el Teatre Nacional de Lisboa,on, sota la direcció de Robles Monteiro i'd'Amelia Rey-Colaço, s'ha aplegat una com-panyia perfecta, peró que sovint ha d'es-merçar els seus esforços en objectius pocvaluosos.

espanyoles, entre les quals, darrerament, calcitar Mademoiselle, la comèdia de JaequesDeval, no solament per les qualitats del'obra, sinó també per la traducció decidida-ment perfecta de Norberto Lopes, el millortraductor portuguès d'autors francesos, quesap traslladar llurs fineses amb una excep-cional precisió. 1 cal citar-la també a causade la gran actriu Palmira Bastos, en elpaper principal, comparable a la gran He-drig Bleibtren, del Teatre Nacional de Viena.

D'entre les obres d'autors portuguesos dela temporada, una sola mereix ésser ano-menada perquè és d'un veritable poeta :Alfredo Cortez ha creat en Tà Mar la imat-ge d'una contrada marítima po rtuguesa quedóna una impressió intensa de l'existènciai de la lluita per la vida dels pescadors cos-ters. Es tracta d'un drama naturalista, queateny la realitat absoluta a la qual aspira.Crea caràcter típics, però que no perden resde llur individulitat ; els compara i els con-fronta.

Tà Mar vol dir sobre ao alto mare, i larepresentació naturalista de la vida quoti-diana del poble sempre és una cosa navaper al públic dels teatres portuguesos . Amés a més de la circumstància que aquestdrama és propi perquè exerceixi una in-fluencia decisiva sobre la instrucció d'aquestpúblic, és ben capaç de suportar una com-paració amb les grans obres dels poetesdramàtics de la literatura europea contemporània, així com la representació del Ter-tre Nacional suporta molt bé la comparacióamb els teatres de París o de Viena.

W. M. ULLMANNLisboa, març.

De fet, l'expressió artística sobrepassa demolt la qualitat de la producció dramàticadels portuguesos: Segurament, la nació deLuiz Camóes, d'Eça de Queiroz, de Ferrei-ra de Castro i d'Aquilino Ribeiro ha produïtsempre caràcters més forts en la poesia épi-ca que no pas en la dramàtica, i en la dra-matúrgia contemporània els talents són pocnombrosos.

Per això el repertori del Teatre Nacionales serveix en gran part d'obres franceses o

El teatre portuguès, l'expressió culturald'un poble continental de sis milions d'ha-bitants, funciona a base de companyies, comsol ocórrer sempre en els països llatins.Això evidencia una vegada més el pro i elcontra tradicionals d'aquest sistema : d'unabanda, l'exigència d'un conjunt de primerordre ; de l'altra, refiar-se més, massa itot, de l'element artístic — és a dir, lligat al'actuació de l'autor dramàtic aillat — negli-gint el literari.

«Tà Mar», d'Alfredo Cortez, al Teatre Nacional de Lisboa. La primera de ladreta, Amelia Rey-Colaço

film i de la lectura, els cabarets enormesde Xang-Hai o de Buenos Aires, acostumatsa rebre gent de totes les races i de totsels colors, de les cinc parts del món.

A mà esquerra d'aquesta gran sala rec-tangular hi ha un bar luxós, la taula dejoc i els lavabos. A mà dreta, el guarda-roba. Quatre arcades emmarquen les llot-ges de dalt. Prop del sostre, com els del orquestra del circ Frediani de Mataró, hina uns músics amb casaca vermella. Les

CAMISERESPECIALISTA

UIT EN LA MIDA

JAIIMIL I, 11Telèfon 111155

Page 6: Al cap de cinc anys de República! Un president destituïtJo havia explicat que la guerra em sembla una mena de maltusianisme natural. —Per què trencar-se el cap? — digué ell

GUTENBERG, S. A.Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 • Telàfon 55723

BARCELONA

Oferir un bon llibre és una prova de bon gust

Els millors

LLIBRES PEER A PRESENTels trobareu a la

LLIBRERIA CATALONIARonda Sant Pere, 3 - Telèfon 24647

6 MIRABDR 9-IV-36

LES LLETRESRafael Tasis í Marca, Una visió de conjunt de la novella

caialana (La Revista) — Alfons Maseres, Joan Maragall(Col'lecció Popular Barcino)

Ells Loab In f I uèncjes catalanes alPoema del Cid

El sepulcre del Cid a San

Rafael Tasis, amb Una visió de conjuntde la novena catalana, ha donat a la lite-ratura catalana una base preliminar per aulteriors estudis sobre la nostra novellística.Si bé es mira el mèrit fonamental d'aquestassaig és el d'envestir per primera vegadaun tema ardu, complicat i que no té gairesprecedents on recolzar. Tasis ho ha fet ambuna gran discreció, que en ell és ja natura,i amb una humilitat que es fa creditora detotes les simpaties. Així, el seu treball, sibé no està desproveït de defectes, són totsmés aviat d'una mena imprevisible, fatal,en qualsevol estudi d'aquesta naturalesa ques'emprengui en un país com el nostre, enca-ra jove i en tants aspectes per fer.

El llibre de Tasis i Marca és, altrament,un llibre d'aquella mena esperançadora, queno es llegeixen sense que un íntim conten-tament no s'apoderi de l'ànim del lector.Potser no és útil, ni lícit, de repetir tantesvegades la paraula crisi, si no es tenen en-cara les justificacions, els textos, que donenfe d'aquesta crisi. La paraula crisi és unaparaula màgica Eer alguns. Amb ella es vapertot arreu i es justifiquen ratlles i ratllesinútils escrites damunt qualsevol periòdic.Val més, però, de no ésser tan ambiciós i delimitar-se a dir, per exemple, el que hi had'una cosa i aquest inventari ja pot ésseruna afirmació de caire més transcendental,simplement encoratjadora com és simple-ment encoratjadora qualsevol resultant d'unatasca empresa amb bona voluntat. Ara, ellector d'aquest assaig pot deduir moltes co-ses sobre la nostra novella : li pot semblarprecària, estantissa, no madurada, iniciadatot just. El llibre, però, dóna la llista, i noprecisament escassa, d'uns noms i d'unsautors que, si no tots, una minoria almenys,responen al que la nostra evolució espirituali literària requeria. Demanar més, és pre-matur. Es millor, em sembla, de llegir, orellegir, una dotzena d'obres que poden és-ser llegides, o rellegides, sense fer cap sacri-fici, d'una manera normal, de la mateixamanera que ens empassem moltes novellesde fora. No cal dir noms ni títols. Ni jo,ni l'altre, ens equivocaríem de gaire, emsembla, i les divergències, en tot cas, pro-vindrien d'una fatal disparitat de gustos quehan d'ésser sempre respectables mentre en-caixin dintre unes línies mínimes de dig-nitat.

Aquest assaig conté dues parts ben dife-renciades. El pròleg i l'estudi particular detrenta-quatre novellistes formen la part, di-guem-ne, expositiva i històrica del llibre.Vénen després dos capítols, més personalsi caldejats, sobre Barcelona i la novella iViatge als mons meravellosos de la novella,que assenyalen un desig d'endegar i dirigirvoluntats encara no canalitzades. Es unaintenció molt concreta la que es desprèn delprimer d'aquests dos capítols — l'altre ésmés aviat una simple divagació que ensorienta sobre els gustos particulars de Ra-fael Tasis En ell s'advoca per l'explota-ció de Barcelona com a pedrera de novelles.Ni cal dir com ens sembla encertat aquestpunt de vista, i no precisament perquè cal-gui que la gent es forci a escriure novellesd'aquest tipus que s'anomenen una micacapritxosament ciutadà i europeu, sinó enel sentit més simple d'assenyalar que nodeixa d'ésser curiós que Barcelona no hagiinfluït d'urna manera més decisiva sobre elsnostres novellistes, tenint en compte la im-portància absorbent de la nostra capital. Se-gurament, el tema es presta a primorososfiligranes crítiques que encara que ens temp-tin no intentarem ara com ara de precisar.Assenyalem que l'actitud de Tasis i Marcaen aquest cas és més aviat la lamentació :més que escatir causes es plany i suplica.Almenys en línies generals.

Si no fos que l'autor ja assenyala queevidentment el seu llibre té el defecte de noésser suficientment proporcionat en la valo-ració dels noms, podríem agafar-nos ací perfer una sèrie inacabable d'objeccions. No es

pot parlar de la mateixa manera de VíctorCatalà i de T. Roig i Llop. Evidentment,és aquesta la seva falla principal. I la que,malgrat tot, no es justifica si no és refe-rint-la a circumstàncies periodístiques queho condicionaven així. Encara, hom podriaparlar del caire una mica massa lleuger quea vegades pren la seva crítica. Potser unexcessiu pudor l'impedeix d'endinsar-se mésintensament en una obra. Creiem, però, que

Rafael Tasis i Marca

després d'aquest tipus de crítica orientadorai ponderada que ens ha donat Rafael Tasis,convindrien anàlisis una mica aprofundidessobre els nostres primers novellistes. Haarribat l'hora, ens sembla, d'intentar-ho. A latasca de propaganda i de difusió se n'hi had'afegir una altra de més perillosa, però,també, necessària. El que s'ha fet en elcamp de la poesia — assaigs de Riba, Fol-guera, Montoliu, etc. convé que es facien la novella. El mateix Tasis faria bé d'ar-riscar-s'hi.

* * *

Alfons Maseres amb aquest Joan Maragallenriqueix amb una nova aportació la biblio-grafia de Joan Maragall que aviat comen-çarà a ésser voluminosa. Esmenteu només,i com apareguts darrerament, les obres quecomentàvem fa poc en aquestes pàgines dePere Coromines, Del meu comerç amb JoanMaragall, i de Manuel de Montoliu, Goetheen la literatura catalana, que conté un ex-tensíssim capítol destinat a estudiar el llevatgoethià de l'obra maragalliana. L'obra deMaseres, però, és d'un abast més simple-ment informatiu i adient al caire de la col-lecció a qué pertany. Es tracta d'una bio-grafia del nostre poeta que no s'atura, però,en els fets, ans, complementàriament, esllança a assenyalar, també, les influènciesespirituals que sofreix l'autor del Cant espi-ritual i també els trets essencials que afai-çonen el seu esperit. En certs aspectes ésd'una orientació semblant a la d'aquell JuanMaragall, poeta y ciudadano que publicaval'any passat l'escriptor valencià en llenguacastellana Juan Chabás. El lector, àvid d'in-formació i d'adquirir en un mínimum deseixanta pàgines una idea suficientment pon-derada del poeta, pot recórrer al gentil vo-lumet d'Alfons Maseres.

D'una manera àgil ens són suggerits elsambients que contribueixen a la formaciódel més personal, potser, dels nostres es-criptors. El llibre serveix, també, com a ín-dex curiós de moviments intellectuals en unmoment predominants. No és que en aquestsentit el llibre sigui definitiu, ni tan solsaporti alguna dada o una opinió nova ; peròd'una manera endreçada i normal són repe-tides idees interessants que defineixen, ambuna molt aproximada justesa, un període.Es tracta d'un bon resum, útil, ponderat,no massa atrevit i, per tant, sense gransencerts ni grans errors.

Ni val dir com ens sembla encertada,doncs, aquesta publicació. La finalitat di-dàctica, informativa, que la feia redactarha estat satisfeta. La part més extensa delnostre públic pot adquirir d'aquesta manerauna primera idea de Maragall i la seva obra,en espera d'altres estudis — fets o per fer —que l'hi amplïin i, sobretot, aprofundeixinaquests primers coneixements elementals.

JOAN TEIXIDOR

El centenari del«Pickwick»

Dickens tenia vint-i-quatre anys i sota elpseudònim de Boz havia publicat ja algunacoseta en l'Evening Chronicle. Mentrestant,estenògraf de professió, es guanyava la vidacom a redactor parlamentari del Mirror ofParliament.

Un dia del febrer de 1836, un dibuixantanomenat Seymour li féu una oferta : posarllegendes a una sèrie de dibuixos sobre elmón dels esports que li havien encarregatels editors Chapman i Hall. Dickens pro-posà, al contrari, que el dibuixant illustrésel que ell escriuria. I així nasqué el Pick-wick, que el mes següent era anunciat

«El 31 de març apareixerà, per a éssereditat cada mes, al preu d'un xíling, el pri-mer número dels Papers pòstums del Pick-wick Club, contenint una relació fidel delspasseigs, viatges, aventures i gestes espor-tives dels seus membres corresponents. Pu-blicat per Boz, cada exemplar mensual aniràornat de quatre dibuixos de Seymour. —Chapman & Hall, 186, Strand, i en totesles llibreries.»

La collaboració de Seymour duré poc, carel dibuixant moria d'unes febres, perdDickens continuà la feina començada.

Els primers fascicles no tingueren pas ungran èxit : dos mil exemplars. Quan Dickensintroduí un nou personatge, Sam Weller,que Mr. Samuel Pickwick llogava per ajudade cambra, el tiratge, batent tots els récordsde l'època, pujava a seixanta mil exemplars.

L'heroi del llibre, Pickwick, anglès mitjà,alhora ridícul i simpàtic, evoluciona en eltranscurs del llibre ; cada vegada és menysgrotesc per a ésser més assenyat. S'ha ditque això era degut al fet d'entrar, cadavegada més de ple, en l'època victoriana,en la qual el cant i la respectability arri-baren a un grau insuperable.

I així alguns crítics retreuran a Dickensuna manca d'unitat en la seva obra i nohaver dotat el seu heroi d'uns contorns mésdefinits. No obstant, centenars d'anglesos"es reconeixien en ell, i no s'ho prenien gensmalament.

I ara encara s'hi reconeixen. Acabem dellegir que havent-se demanat, per una em-presa cinematogràfica, gentlemen de bonavoluntat que poguessin encarnar l'heroi dela versió cinematogràfica del Pickwick, ungran nombre de quinquagenaris es presentà

•a les oficines.El culte de Dickens segueix ben viu a

Anglaterra, tots els records de l'escriptorsón guardats religiosament, els romiatgesals llocs dickensians són practicats amb unfervor simpàtic, les frases pintoresques deSam Weller han entrat en la conversaciócorrent. Es natural, doncs, que Anglaterraes prepari a celebrar dignament el cente-nari de la naixença de l'heroi, barreja deQuixot i de Joseph Prudhomme, que tantavoga conegué el segle passat i segueix co-neixent-la encara.

Pel que fa a nosaltres, basti'ns recordar,de moment, que el Pickwick ha estat insu-perablement traduït al català per JosepCarner.

—Aquest rellotge de sol va endarrerit.—Sí, es va espatllar amb el darrer eclipsi.

—Ja veuràs com es posarà la teva marequan et vegi amb aquest vestit tan escotat...

—Es clar, com que és seu.

(Mucha, Varsòvia)

Diu Ortega y Gasset que quan portem adintre els versos heroics del poema del Cidel nostre pes moral creix.

Aquest comentari dóna la mesura exactade la influència cabdal del poema del MyoCid en la formació de l'epopeia ibèrica.

Caracteritza el poema la irreflexió, o, mi-llor dit, una mena d'espontaneïtat amb quéel poeta desconegut i primitiu va anar reco-llint fets heroics amb més o menys fidelitat,però amb senzillesa de rondalla contada vorala llar. Això equival a dir que el lèxic, pla-

ner i fàcil, és viva representació idiomàticad'aleshores, llenguatge vulgar retallat per lamétrica del romanç, més amatent a la cla-redat expressiva que a la sonoritat poética.

El poema és el monument més antic iprobablement més útil per al coneixementde la llengua castellana en els seus orígens,car si l'original procedeix de la meitat delsegle xn, el recull fet per Per Abbat (queés l'únic que arriba fins a nosaltres) es vafer el 1345, és a dir a mitjans del segle xiv,i és de suposar que el compilador va traduirel llenguatge a les formes del seu temps.

Es curiós d'observar com el poema ensarriba ple de catalanismes, o almenys deformes coincidents (després tractarem d'això)amb el català d'aleshores i àdhuc amb l'ac-tual.

Recollir totes les coincidències sortiria deles dimensions pròpies d'aquest treball. As-senyalarem però mantes d'aquestes.

Tot just començat el poema, trobem :«A la eixida de Vivar ovieron la cornejadiestra.» Ni el mot eixida ni el verb eixir,emprats sovint en la composició, no tenencap arrelament en el castellà. En canvi, ésparaula corrent de la llengua catalana, per-durant des del llenguatge literari del se-gle xm.

«Aloma e Blanquerna eixiren de la casade Nastàsia e retornaren a lur alberch» (Ra-mon Llull, Libre de Evast e Blanquerna,Llibre 1).

Al poema es repeteix constantment l'es-mentat mot : «Eixien lo veer mugieres evarones.» La paraula ha desaparegut total-ment del castellà modern.

Les paraules catalanes o coincidents ambel català són molt freqüents : «Por las fi-niestras soneu, «Plorando de los ojos» i mol-tes d'altres. Algunes però tenen especialimportància, perquè si bé moltes d'elles s'as-semblen, el fenomen pot atribuir-se a llati-nismes en ambdues llengües, modificats ensentits diferents a través de l'ús.

N'hi ha d'altres de les quals no pot dir-seel mateix : «Entre noch yagamos e vayá-monos al matino.» Aquest vers en presentadues : yagamos, corrupció de jeure, i matino,de matinada.

Un altre vers : «Con vuestro consejo bas-tir quiero dos arcas.» La paraula bastir éspurament catalana. Al castellà no arrela,desapareix totalment i es substitueix pelverb construir, que no té cap lligam filolò-gic amb ella.

«Prended las arcas e metedlas en vuestrosalvo», diu el Cid. El mot prended, derivatde prendre, perquè en el vers és emprat enel sentit de prendre ; tomar, traduiríem encastellà, no és dubtós, i pel que fa referèn-cia «metedlas en vuestro salvo» cal traduir-ho per «posar-les en lloc segur», i, en aquestsentit, la paraula meted no té el significatcastellà de meter sinó de poner, i per tantdeu ésser un provençalisme. Catalanisme rllcapdavall.

Hom pot qualificar de coincidència idio-màtica els mots assenyalats, àdhuc inver-tint els termes, que són els mots catalansels que foren importats del castellà. Sorti-rem al pas d'aquest possible argument ambles dues raons següents :

Totes aquestes paraules existeixen en lli-

bres catalans anteriors a l'época de la com-pilació del poema del Cid (Ramon Llull).

Mentre al català actual persisteixen man-tes paraules sense cap variació i altres ambmodificacions de caràcter ortogràfic, al cas-tellà han desaparegut del tot, essent subs-tituiries per altres amb diferents rels filolò-giques, i en el llenguatge, com a conseqüèn-cia ètnica, persisteix el que li és propi, nas-cut del poble que l'ha creat, i desapareix,s'esborra, el que li és importat i procedentde cultura aliena.

Pedro de Cardeña

L'arquitectura del poema presenta tambéformes de palesa influència catalana.

Fullejant el llibre, trobem : «Raquel a míoCid, la manol ha besada.»

Ara no es tracta d'un mot, sinó d'una for-ma gramatical. La concordància en gèneredel participi passiu del verb i l'acusatiu noexisteix en castellà. En català és forma fre-qüent, àdhuc als nostres dies.

Tot just començat el poema, trobem : «Delos sos ojos tan fuertemientre plorando.»El pronom possessiu intercalat entremig del'article i el nom és construcció puramentcatalana. Un cop format plenament el cas-tellà, desapareix. En canvi, és típica del ca-talà del segle xnt.

«Com tots hagueren ja menjat, Alomapres lo seu mantel» Ramon Llull, Blan-querna, Llibre 1, cap. VI). Aquesta formaes conserva amb tota la seva puresa en elcatalà modern.

A través d'un acurat estudi pot deduir-seque entre el castellà del segle xut i l'actualexisteixen diferències molt més pregones queentre el català lullià i el modern.

El poema del Cid és inintelligible per ala majoria dels castellans, mentre que elBlanquerna, més antic, és perfectament com-prensible per als homes del segle xx.

Al meu entendre, aquesta observació pro-va palesament que el català havia assolit,idiomàticament, la seva plenitud, quan lallengua castellana encara estava en for-mació.

Com arribà a produir-se aquesta Influèn-cia del català sobre l'idioma de Castella?Probablement per mitjà de la literatura.

En els segles xu i xut no existeix en ter-res de Castella cap més mitjà de propaga-ció de la literatura que els trobadors. Elstrobadors, però, eren quelcom de llinatgeprovençal o català, i, per tant, és molt lògicque damunt d'ells hi hagués una gran in-fluència de llur ambient aborigen.

El mateix compilador del poema del Cides diu Per Abbat. Observem el nom. Pereno és el Pedro d'aleshores. Al mateix poemaes troba el nom castellà actual Pedro, tra-duït per Pero. «Fabla Pero Mudo varón quetanto callas.»

El cognom Abbat té una ortografia poccastellana. El mateix compilador del poema,de tipus tan trobadoresc, és d'origen català?Manquen elements de judici per a aital afir-mació. Només ens limitem a assenyalar elsfets i les possibilitats deductives dels fets.

JonQutM SANCHEZ-CORDOVES

CASA REÑECOPIES a màquina

CIRCULARSamó multicopista a Preus reduídíssims

MONT-SIÓ, 18, pral. - Tela 18053

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMàxima rapidesa O Màxima qualltat

AVINYÓ, 19, pral. : Telèfon 17047: BARCELONA

Page 7: Al cap de cinc anys de República! Un president destituïtJo havia explicat que la guerra em sembla una mena de maltusianisme natural. —Per què trencar-se el cap? — digué ell

EL II SALÓ «MIRADOR»

La investigació de la pinturagòtica a Catalunya

Passeig de Gràcia, 34

SALA BARCINOV. GARCIA SIM611

MARCS, GRAVATS, MOTLLURES

JOAN GIL (pinfura)

Passeig de Gràcia, 19. Tel. 15677

Francesc Serra — Escorç

9-IV-36 M1RAI3DR 7

LES ARTS I ELS ARTISTES GENERALITATDE CATALUNYADEPARTAMENT DE FINANCES

Josep de CabanyesLa discreció impera en l'exposició que

aquest any ofereix des de la Sala RenartJosep de Cabanyes. Pintura minuciosa, rea-litzada amb gran bona fe, però en moltscasos mancada de l'ampullositat que els pa-norames escollits reclamen.

Contra aquest aspecte dominant cal re-

Puig-Perucho

marcar la tela número 12, que és la méscompleta i la més ben tractada en sentit deprofunditat i d'equilibri de masses.

Moltes de les teles que pertanyen a lasèrie . de Barcelona adquiririen el mateixresultat si no fos que el pintor les ha trin-xat desmesuradament. Es llàstima, perquè

la importància panoràmica està excellent-ment copsada.

Puig=PeruchoPuig-Perucho potser és l'artista actual

més destacat a excellir en aquest virtuosismeque pot explicar-se dient que és una bellabarreja d'illusió poética i d'absoluta realitat.

L'exposició que dissabte passat inaugu-rava a La Pinacoteca n'és el millor expo-nent. Conjunt de pintura destinada d'impu-reses, tota mesurada en els aparells preci-sos de l'emoció.

L'obra d'aquest pintor singular, que so-vint s'enlaira entre els espirals d'una fan-tasia amable, està sota el control de l'espe-rit. Més aviat sacrificarà la realitat que nopas permetrà la dissonància d'un elementmanifestament comprometedor del to pelconjunt.

Això queda demostrat en el nombre rela-tivament reduït d'obres exposades, que sónsense excepció uns comentaris amb gam-mes rígides i inviolables i obeint un ritmede qualitat i un criteri de pintor igualmentinexorable.

Francesc SerraLa segona exposició que el més jove dels

Serres del país porta a cap és un magníficavanç que tothom celebrarà amb sinceraalegria. Avanç més que res quant a la for-mació del temperament. Serra ha sabut jamostrar-se en unitat. El que l'any passatera una sèrie desperdigada d'esforços, en-guany, a la Sala Busquets, va unit sota unaordre de direcció notable. Com dèiem, aquestés l'objectiu més important aconseguit enl'exhibició inaugurada la passada setmana.

Amb un any de més el pintor ha recollitensenyances i segueix acompassadament laseva creixença, que amb tota seguretat pros-seguirà normalment, donat que l'ambició

La col • leccíó complefa deMIRADOR po4'consal4ar•se a l'Arxiu Hísfóríc de laCiu4a4 (Casa de l'Ardíaca)

que demostra posseir no l'inclinarà mai capa les fallàcies. En definitiva i per segonavolta, ens plau assenyalar en aquest jovepintor un dels més qualificats per a seguirla intensitat creada pels seus immediats su-periors.

Cal remarcar la quinzena de dibuixos ala mina de plom que exposa conjuntamentamb les pintures ; són indiscutiblement els

— Paisatge

millors que ha executat en la seva curta i jabrillant vida artística.

R. Anfunovifch HobliskaEs tracta d'un pintor iugoslau, com el seu

nom indica, que exposa a les Galeries Syra.

Pintor que ve a la nostra terra quan aques-ta ja tonna de moltes de les coses que ensve a demostrar ; un estudi comparatiu del'evolució de la seva personalitat que no éstan evolutiva com la intenció ho voldria,i en la qual pren part el dadaisme i unamena de tendència que ell bateja amb elmot d'impressible i que amb tot el respecteno volem ni escatir.

Més teoria i més illusió que altra cosa.I una tela a remarcar, que té per títol Fan-tasia, la qual tela, per no desdir de la illusióque hem anat alludint, és la menys fantàs-tica de l'exposició.

S. G. MarschallTot el que a l'anterior li sobra de farci-

ment, ací hi manca. Aquesta pintora, expo-sitora així mateix a les Galeries Syra, eslliura a una inspiració fàcil i, sense enco-manar-se a cap de les muses que podrienoferir-li solucions raonables, produeix trentateles sardanapàliques, de les quals noméstrobaríem petits fragments a remarcar.

Joan GilL'expositor de la Sala Barcino continua

amb el seu criteri pictòric d'elevar a la mà-xima dignitat escenes cent per cent carte-llístiques.

En aquesta ocasió, però, ha tingut l'en-cert d'acompanyar-les amb un bon contin-gent de teles de paisatge que han enro-bustit considerablement el conjunt.

Joan Gil en aquest darrer aspecte és elpintor oposat completament a l'objecte d'a-questa seva complaença en els transsumptesde balls russos, cosa a remarcar per tal comsotmetre's a la disciplina fixa del paisatgeno és una virtut massa divulgada entre elsespecialistes de la lliure fantasia que com-porten aquells temes ant.dits en primerterme.

Ací, doncs, Gil es mostra un pintor acien-çat, excellent a prestar tota l'atenció a lesharmonies característiques en la bona pin-tura i donant a conèixer una sèrie de dis-posicions que mai no hauríem pogut ferdestacar des dels quadros de balls.

Molt notable un dibuix de ballarina alllapis. Indiscutiblement, es tracta d'unamostra d'antologia del gènere.

ENRIC F. GUAI,

I

Com a pròleg de l'exposició de primitiusgòtics catalans que MIRADOR organitza peral vinent mes de maig, creiem interessantpublicar unes notes sobre l'evolució del pro-cés seguit pels investigadors fins a acon-seguir la reconstrucció històrica dels pin-tors de retaules.

El II Saló MIRADOR té per objecte mos-trar i precisar públicament aquest estat ac-tual de reconstrucció històrica. Exhibir, se-gons el seu guió, una sèrie cronològicamentseleccionada d'obres de les escoles i tallers,que amb el nom dels grans mestres, mar-caren el camí de dos segles de pintura ca-talana. Donar a conèixer en unes confe-rències els resultats de les darreres inves-tigacions. Exposar trenta pintures, la ma-joria inèdites, procedents de diverses collec-cions particulars.

Ens complaem, per endavant, a donarles gràcies als futurs expositors i a totsels qui puguin contribuir que l'exposiciósigui una fita útil per marcar el camí deles investigacions.

Un dels capítols més densos de la his-tòria de l'art a Catalunya és el dedicat ales obres dels pintors dels segles xiv i xv.Amb l'esplendor política i económica delsdos segles de prosperitat, nasqueren i esdesenrotllaren a Catalunya una sèrie detallers, veritables escoles de gran vàlua ar-tística malgrat llur caràcter fonamentalmentcomerciant. L'esperit seu de convertir lapintura en indústria, creà la necessitat depuntualitzar els encàrrecs mitjançant uncontracte notarial que exposava minuciosa-ment la qualitat de les fustes, dels guixos,

Galeries d'Art

SyRAPRESENTS D'ART 1 QUALITAT

BODES, FESTES ONOMÁTIQUES, BATEIGS, ETC

S. G. MI.IARSCHALL(pinfures)

R. ANTIINOV1TCH KOBLISKA(pinfura)

Dipufació, 262 Telèfon 18710

BUSQUETSMOBLES

OBJECTES D'ART 1 DE FANTASIA

BADIA (olis i aquarel'les)

P. SERRA(piafares i dibuixos)

,

SALA A PARÉSEXPOSICIO 1 VENDA

D' ANTIGUITATS

E. DOMINGO(pinfura)

VICENC SOLER (ORBA(pinfura)

Inauguració, dissabte

SA LA GASPA RConsell de Cent, 323

(entre Rambla de Catalunya I Balines)

MARCS • GRAVATS • MIRALLS I MOTLLURES

ARTUR MORENO( ninofaire)

RAFEL ESTRANY(aquarel.les)

La PinacotecaMARCS 1 GRAVATS

B. PUIG PERUCHO

J. VIDAL QIIADRAS

dels colors i de l'or, els temes a repre-sentar, les fiances i multes d'incomplimentde tracte i fins l'obligació que el mestredirector del taller, un Serra, un Borrassào un Huguet, pintés personalment algunacomposició o alguns detalls determinats.En general, els comerciants, clergues o con-fraries, donadors de retaules a les esglé-

Detall d'una pintura del Mestre de SantMarc. Segle XIV. Collecció Oleguer fu-

nyent. (Foto A. D. A. C.)

sies, es preocupaven més que els atzurs fos-sin veritablement d'Acre i les fulles d'orfossin del gruix establert, que no pas de laqualitat artística de l'obra. La lectura delsdocuments dóna sovint la impressió que lafama dels grans tallers era deguda tant alvalor artístic del mestre com a l'honradesad'emprar bones matèries.

Aquests contractes notarials, originats perla industrialització de l'art, han permès dereconstruir la història dels artistes. Per unaironia de les coses de la vida, resulta que

Detall d'una pintura de Jaume Ferrer..Segle XV. Museu de Vic. (Foto A. D. A. C.)

la majoria de pintors medievals hauran po-gut assolir la immortalitat gràcies als do-cuments que descobreixen el perquè del des-concertant desequilibri artístic de Ilurs obres.Per altra part, aquests documents ens do-nen el consol de pensar que si els nostresgrans pintors gòtics haguessin pogut tre-ballar sense el llast del seu taller, que pro-duïa a dotzenes els retaules immensos, sitinguéssim de tots ells obres absolutamentpersonals, la seva talla artística es situariaal lloc altíssim que permeten suposar laqualitat formidable d'alguns detalls ofegatsper les grans masses d'or embotit i l'acu-mulació de personatges.

Mentre els arxius ens han guardat bonapart de la documentació notarial, la pobresai la decadència de l'art català dels se-gles xvi al xix han fet que els retaulesgòtics no fossin totalment substituits perles exuberàncies de l'art litúrgic barroc ola fredor acadèmica del neoclàssic. Es di-fícil calcular quantes pintures dels se-gles xiv i xv queden a Catalunya, perd in-dubtablement pocs països del món, per nodir cap més, poden mostrar una collecciótan completa i tan nombrosa de primitiusacumulats en els museus catalans, en al-gunes colleccions particulars i molts d'ellssituats encara en les esglésies per a on fo-ren pintats.

L'escola gòtica de pintors catalans té, amés del nombre d'obres, una condició degran interès ; em refereixo al fet que laseva història és certament un problemaquasi resolt ; la majoria de retaules tenenuna paternitat precisada i, salvant algunesexcepcions, incógnites durament assetjadesper investigadors, les diverses escoles o ta-llers de Barcelona, Tarragona i Lleida sónben conegudes. L'esforç d'infinits arxivers,historiadors i crítics nacionals i forastersha fet ressuscitar una sèrie de pintors ca-talans illustres que s'internacionalitzen cadadia més. La recerca de documents i el pro-cés d'identificació i de comparació crítica ésuna obra immensa que no s'acabarà maidefinitivament.

JOSEP GUDIOL

Teléf. de MIRADOR: 24647

Emissió d'Obligacions de Tresoreriade la Generalitat de Catalunya per ala conversió de les emes es al 6 per looen data 10 d'abril de 1933, les qualsvencen el día lo d'abril actual i subs-cripció a metàl'lic per la quantitatque es presentí a reembossament.

D'acord amb la Llei del Parlament deCatalunya de data 3o de març darrer i amballd que disposa el Decret de data 3 d'abrilcorrent, la Generalitat de Catalunya pro-cedeix a l'emissió de 82,5oo Obligacions deTresoreria al portador, de cinc-centes pesse-tes nominals cada una, les quals portaranla data del to d'abril de 7936, amb venci-ment en el termini de tres anys, amb inte-rès del 5 1/2 per too anual, a cobrar pertrimestres vençuts, el to de juliol, lo d'octu-bre, to de gener i to d'abril de cada any,mitjançant cupons units als títols. El pri-mer venciment serà el to de juliol de 1936.

L'emissió es farà a la paritat, per un to-tal de 41.250,000 pessetes, i serà destinada,en primer terme, a canviar pel seu valornominal les obligacions del 6 per too que,per un import exactament igual, vencen eldia to del mes que som, en la quantitat queno es presentin per a ésser reembossades ametàllic en el termini que s'indicarà mésavall.

Aquestes Obligacions seran lliures d'im-postos presents i futurs, tindran la conside-ració d'efectes públics a Catalunya. Són và-lides per a fiances oficials i pignoracions iseran admeses com a efectiu per llur capi-tal i interessos vençuts sense estar subjectes'a cap prorrateig, en qualsevol operació deconsolidació que pugui tractar-se a la datade llur venciment o abans. La Tresoreriade la Generalitat de Catalunya es reservala facultat de retirar-les de la circulació,mitjançant el pagament del capital i delsinteressos corresponents fins al dia de laseva recollida, o bé en totalitat o partidaper mitjà de sorteig o d'adquisicions a Borsa.La Tresoreria de la Generalitat de Catalu-nya curarà del pagament del capital i delsinteressos en llurs venciments.

Aquesta emissió està assegurada per laBanca operant a Catalunya.

La Generalitat de Catalunya té sollicitatdel Banq d'Espanya que les esmentadesObligacions de Tresoreria siguin admeses eñgarantia d'operacions amb l'esmentat Banc.

CANVI O REEMBOSSAMENT

Els posseïdors d'Obligacions de Tresore-ria del 6 per Ioo, amb venciment to d'abrilde 1936, que no estiguin d'acord amb llurrenovació, hauran de presentar-les a reem-bossament a la Tresoreria de la Generalitatde Catalunya, Palau de la Generalitat, fins •al dia 8 d'abril corrent, inclusiu, mitjançantfactures que al dit efecte els seran facilita-des per tal de rebre llur import en efectiu,previ assenyalament de pagament per laTresoreria. Aquelles persones que no les ha-gin presentades a reembossament en el ter-mini indicat, es considerarà que opten pelsnous títols al 5 1/2 per loo i a tres anysdata, o sigui al venciment de io d'abrilde 1939.

A l'efecte, hauran de conservar-les en Llurpoder fins que, confeccionades les novesObligacions, es realitzi el canvi per la Tre-soreria de la Generalitat, prèvia la presen-tació de les Obligacions vençudes, mitjançant factures que oportunament facilitarà laTresoreria.

La presentació de factures de les esmen-tades Obligacions al 6 per too, vencimentlo d'abril corrent que es presentin al canviper les noves Obligacions, es realitzarà ambintervenció d'Agents i Corredors de Canvii Borsa, Bancs, Banquers i Corredors deComerç de Catalunya, essent a càrrec de laGeneralitat el corretatge oficial.

SUBSCRIPCIO A MET-TALIC

Per la quantitat d'Obligacions de 'Treso-reria, .presentades a reembossament fins aldia 8 del mes que som, s'obrirà subscripciópública el dia t í d'aquest mes a la Treso-reria de la Generalitat de Catalunya, Palau!de la Generalitat, i en tots els Bancs i Ban-quers de Catalunya.

Les demandes es faran per quantitats queno siguin inferiors a 500 pessetes, o siguiuna Obligació i múltiples d'aquesta i hau-ran d'ésser així mateix intervingudes perAgents i Corredors de Canvi i Borsa, Bancs,Banquers i Corredors de Comerç de Cata-lunya, essent a càrrec de la Generalitat elcorretatge oficial. L'import de les subscrip-cions haurà de fer-se efectiu a l'acte (le lasubscripció mitjançant factures que al ditefecte els seran facilitades i contra lliura-ment del corresponent rebut, el qual, al seudia, serà canviat pels títols definitius.

La subscripció quedarà tancada el mateixdia n d'abril corrent, i en el cas que laquantitat demanada excedeixi del total desollicituds de reembossament, s'efectuaràprorrateig.

Una vegada practicat el prorrateig i calcu-lat l'efectiu sobrant de cada subscripció, esretornarà aquest als respectius subscriptors,previ anunci publicat oportunament.

Ef. CONSELLER DE FINANCES,

MARTI ESTEVE

Harcelona, 4 d'abril de 1936.

—Un motor i rems?—Sí ; duem motor per si de cas es trenca

un rem.(Ric et Rac, París)

s Expos6cá ris

Page 8: Al cap de cinc anys de República! Un president destituïtJo havia explicat que la guerra em sembla una mena de maltusianisme natural. —Per què trencar-se el cap? — digué ell

Azaña i Prieto al bar del Congrés

Prieto defensa la proposic ió respecte a l'article 81

de política internacional

Flandin pronuncia a Vezelay el seu discurs sobre la política exterior francesa

conserve su acfIv daden el trabajo

evitando, ante to-do, que los acumu-laciones de resí-duos tóxicos mer-men sus energíasvitales con los con-tínuos achaques ymolestias artríticasDestruya esos ve-nenos tomando

constantemente el Urodonal, y conservará lasfuerzas físicas y una mayor aptitud en susfacultades intelectuales que le permitirá aten-der o sus ocupaciones con toda prontitud

8 IWRABDR 9-IV-36

MIRADOR SETMANAL.... de política catalana

LA SITUACIÓ POLÍTICA I PARLAMENTARIA ACATALUNYA. - LA COMISSIó MIXTA DE TRAS-

PASSOS. - TORNAREM A TENIR AVIATL'ORDRE PÚBLIC?

El ritme polític, durant tota aquesta set-mana, ha estat lent. El govern de la Gene-ralitat ha continuat estudiant els projectesque té pendents i s'ha creat la ComissióMixta coordinadora de les activitats de laGeneralitat i l'Ajuntament de Barcelona,

per tal d'establir un pla de pròximes realit-zacions, amb possibilitat d'estendre la sevaacció a altres organismes interessats.

Els senyors Martí Esteve i Pi i Sunyers'han entrevistat diverses vegades, aquestasetmana, segurament per posar en peuaquest pla i s'espera l'arribada del senyorComorera, que forma part de la Comissió,per fer públics alguns dels projectes.

Ultra aquests projectes del govern català,l'atenció s'ha polaritzat en les gestions quehan fet a Madrid els consellers de Justícia id'Economia i Agricultura, que han anat aparlar de problemes vitals de l'Autonomia.El senyor Lluhí, segurament deu haver par-lat de problemes que afecten la vigència del'autonomia judicial i potser s'ha parlat del'eficàcia que deuria tenir el Tribunal deCassació de Catalunya. Com a representantdel govern, és fàcil que el senyor Lluhí hagivolgut gestionar alguns assumptes de granabast polític, tant amb el senyor Azaña comamb altres membres del govern de la Re-pública..

El senyor Comorera ha anat per assump-tes estrictes del seu departament, sobretotper la qüestió dels contingents i la mancade divises.

La situació parlamentària ha seguit elseu curs normal. S'han nomenat els nousmembres de les Comissions i s'ha seguitl'estudi d'una sèrie de projectes del govern.El senyor Dencàs visità el president delParlament i manifestà a un periodista quees proposa actuar activament al Parlament.S'afirma que l'ex-conseller de Governacióvol demanar al govern, en una de les vi-nents sessions, si el considera traïdor aCatalunya. A més es diu si pensa portar acap una actuació parlamentària, junt ambalguns altres diputats.

Aquesta setmana s'ha reunit, a Madrid,la Comissió Mixta de Traspassos. S'acordàanullar els actes governatius que afecten lavigència dels traspassos de serveis i elsacords del govern contra ]"Estatut. S'acordàaixí mateix traspassar l'administració de

LA DISCUSSIó DE LES ACTES. - EXEMPLE DEPOLÍTICA PICARESCA. --• CONSTITUCIó DEFINI-

TIVA DEL PARLAMENT

De principis a finals de setmana, l'aten-ció política estigué concentrada en la qües-tió de les actes. Gil Robles, Goicoechea iCalvo Sotelo perillaven. Les dretes, dones,feren esforços desesperats per tal queaquests líders poguessin surar en el nau-fragi general.

Va començar la setmana amb tota menade rumors sobre possibles actituds delsgrups de dretes. Parallelament a aquests ru-mors, el senyor Prieto es retirá de la Co-missió d'Actes, i el substituí en la presidèn-cia el senyor Baeza Medina. Possiblementla retirada del senyor Prieto obeí a unaqüestió de tàctica, o al desig de no collabo-rar amb llurs companys socialistes, dispo-sats aquests a una decapitació general d'ac-tes dretistes.

Les dretes varen seguir, durant tota lasetmana, la tàctica de la reculada. Primer,cedistes, monàrquics, tradicionalistes, es re-tiren de la Comissió d'Actes. Després, di-marts, es retiren del Parlament mentre esdiscuteixen les actes. Abans, però, el senyorGoicoechea pogué fer un discurs heroic. L'ex-j ove maurista—que ja no és diputat—va par-lar de la defensa «de nuestras vidas y hacien-das» i de la defensa de la pàtria. El dis-curs del senyor Goicoechea no va agradar.I ara a Cuenca hauran de demostrar queefectivament volen fer diputat ,1 senyorGoicoechea.

Va tenir més èxit el senyor Calvo Sotelo.Cal confessar que aquest economista dicta-torial, tan admirat del senyor Cambó, téun dring modern, o almenys no usa els em-midonats del senyor Goicoechea. No insi-nuarem pas — com Informaciones — queàdhuc els socialistes li tenen simpatia. Peròsegurament es mostrà una mica de bellige-rància pel cas de Calvo Sotelo.

Les actes de Granada també s'anullaren.El senyor Fernando de los Ríos va aprofi-tar la discussió d'aquelles actes per expli-car els horrors d'aquelles eleccions, augmen-tades per la insòlita situació social de laprovíncia. Hi ha pobles en els quals és im-

la contribució territorial a la Generalitat.Per fi s'adoptà un acord d'un gran inte-

rès. D'ara endavant la Comissió Mixtaserà l'única que intervindrà en els casosd'interpretació dels traspassos i d'allò ques'hi refereix. Els traspassos seran perma-nents i no sotmesos a revisió governamen-tal.

S'assegura que abans de dijous (avui)serà novament creada la Comissió Mixtade Seguretat. Es a dir es va al retraspàs

dels Serveis d'Ordre Públic a la Genera-litat.

Er. PRIMER PLE DE L'AJUNTAMENT, EN LASEVA SEGONA ETAPA

Dilluns començà el primer ple de l'Ajun-tament de Barcelona després de la reinte-gració als seus llocs dels elegits pel sufragipopular. Tot allò que afecta el govern de laCiutat interessa molt els medis polítics deCatalunya, pel volum dels afers que s'hiventilen i per les orientacions que assenya-len.

Aquest ple havia de liquidar i opinar so-bre la gestió dels gestors, sobretot en l'e-tapa piquiponiana. L'encarregat de liqui-dar-la fou el senyor Pi i Sunyer, que ho féuamb la benevolença que el caracteritza. Elsenyor Pi i Sunyer es limità a declarar queen entrar novament en funcions, l'Ajunta-ment que presideix havia trobat, íntegres,els mateixos problemes que havia deixat.Els deutes de l'Exposició, la zona franca,els enllaços ferroviaris, estan igual o pitjor.Hem passat per la vergonya de veure coml'Ajuntament ha tornat més d'un milió depessetes per manca d'aplicació, en les obresdel port franc i els enllaços ferroviaris. Deproblemes essencials no se n'ha resolt cap.Hi torna a haver un deute flotant de 23 mi-lions de pessetes.

Sobre la gestió económica, el senyor Fer-ran Boter llegí unes quartilles, plenes dedades del més alt interès, de les quals co-piem : «El ritme de pagaments fou accele-rat en forma superior a la que permetia latresoreria municipal, la qual cosa ha moti-vat que des de finals del segon trimestredel 1935 aparegui en els llibres de compta-bilitat un compte a favor del Banc Hispa-no-Colonial titulat «Insuficiència de provi-sió de fons», el qual, en 16 de febrer, as-cendia a 8 milions de pessetes.»

L'existència d'aquest compte constitueix,per ell sol, una condemnació del períodegestocràtic picquiponià.

possible entrar sense el permís del cacic. Elsjornals són gairebé inexistents.

Les actes de Granada varen descobrir laplaga social ; les actes d'Orense, de Ponte-vedra, palesaren els costums picarescos dela política espanyola. Es pogué dir «lladrede la ciutadania» al senyor Emiliano Igle-sias, sense que passés res. Encara es poguédemanar sessió secreta per parlar de la«moralitat» del senyor Pérez Madrigal, queper pura paradoxa va publicar un setmanarititulat Manos limpias, i que es proposa, peroblidar, anar-se'n a Amèrica.

Finalment divendres es constituí defini-tivament la Cambra. La presidirà MartínezBarrio.

AJORNAMENT DE LES ELECCIONS MUNICIPALS

El tema de les eleccions municipals vapreocupar enormement durant tota la set-mana . Ja és sabuda la preparació del grandsoir després de les eleccions. Gil Robles —que es deia que havia anat a França — vaassegurar que nombrosos militants socialis-tes i comunistes s'havien afiliat, en moltesciutats i pobles d'Espanya, a Unión Re-publicana i a Izquierda Republicana per tald'ésser proclamats candidats en les eleccionsmunicipals i copar els Ajuntaments.

El govern — segurament per acabar lesfantasies i donar lloc a l'afiançament de latranquillitat — va acordar suspendre leseleccions.

LA REFORMA AGRARIA

L'Institut de Reforma Agrària continuales seves tasques. A Extremadura, Andalu-sia, Castella i Aragó continuen els assenta-ments. A Badajoz ha quedat enllestida laprimera part del programa previst. S'hanassentat 41.499 yunteros sobre 105.090 hec-tàrees. A Jaén hi ha hagut la incautació definques per valor de 3 milions de pessetes,amb la possibilitat d'assentar 65o famílies.El senyor Azaña està decidit a continuaraquesta reforma fins el seu total esgota-ment. Sobre la Reforma han començat amanifestar-se discrepàncies. Els socialisteshan declarat que la Reforma fracassaré,

perquè serà impossible trobar sortida alsproductes resultants de les collites. El De-bate ha fet consideracions encíclico-coope-ratives als assentaments.

EL CULTIU DEL RUMOR

El rumor ha tingut, aquesta setmana, co-tització alta. Disfressat de Bela Kun, d'a-narquista, de militar o de comunista, s'haintroduït pertot arreu. S'esperava, d'unmoment a l'altre, alié que El Socialista qua-lificà, encertadament, de «japonesada».

El Debate afirmà que a Barcelona no so-lament hi havia Bela Kun, sinó que els agi-tadors estrangers acampaven, amb tota lli-bertat, per la Plaça de Catalunya, predi-cant la revolució social. La incautació delsTramvies de la Ciudad Lineal espaordí elconservador de bona fe. El ministre d'O-bres Públiques va declarar que era l'Estatqui se n'havia incautat. Posats a ésser op-timistes, o a fer-ne, direm que la C. N. T.de Saragossa va assistir a una assemblea de«forces productores» (abans se'n deien «fuer-zas vivas») en declarà que comptessin ambella si es donava treball i llibertat.

EL DISCURS D'AZAÑA. - L'ARTICLE 81 DELA CONSTITUCIÓ

Després d'haver-se constituït divendres,definitivament, la Cambra, el senyor Prie-to va presenta 1 aproposició següent : «Queessent la dissolució de Corts acordada perdecret de 7 de gener del 1936 la segona ques'ha decretat durant l'actual mandat presi-dencial, cal acordar, amb el que disposa l'ar-ticle 81 de la Constitució, examinar i resol-dre sobre la necessitat del referit decret.»

La Cambra va acordar que, efectivament,el president -de la República havia dissolt,per segona vegada, un Parlament i proce-dia discutir el darrer apartat de l'article 81que diu : «En el cas de segona dissolució, elprimer acte de les noves Corts serà exami-nar i resoldre sobre la necessitat del decretde dissolució de les anteriors. El vot des-favorable de la majoria absoluta de lesCorts portarà anexa la destitució del presi-dent.»

El punt de vista del president de la Repú-blica, exposat en el decret de dissolució deles Corts anteriors, és que la prerrogativas'aplicava per primera vegada a «Corts noinvestides de potestat constituent».

Dimarts, dia 7, s'abordarà la discussiódel paràgraf últim de l'article 81. Aquestdebat es presentà interessantíssim. Si lesCorts del bienni es declaren mal dissoltes, laconseqüència serà la destitució del presidentde la República. (DARRERA HORA : El presi-dent ha estat destituït.)

La proposició del senyor Prieto donà lloca un debat polític en el qual el cap del go-vern senyor Azaña fixà els punts princi-pals de la política del govern. El discurs te-

DESPRÉS DE LA VIOLACIÓ ALEMANYA

Encara no es determina d'una maneraprecisa la solució a donar a la situació crea-da a conseqüència del cop de força hitlerià.

Tot seguit després del uplebiscit», vonRibbentrop ha anat a Londres amb lescontraproposicions alemanyes. El Führer,exaltat per I'éxit electoral, creia que serienacceptades a l'acte i es passaria ja a lesnegociacions, i per això el seu home deconfiança anava acompanyat d'experts.

Hitler, després de rebutjar la propostadels locarnians de fer un altre «gest sim-bòlic», proposa un pla de pau europea : unnou Locarno i pactes bilaterals de no, agres-sió i sense assistència mútua limitats al'Occident. Amb aquest pla, s'ensorraria elprincipi de la seguretat collectiva, base dela S. de les N.

Eden i Baldwin han dit als Comuns,amb l'habitual hipocresia diplomàtica, queen les proposicions de Hitler hi havia «cosesinteressants» ; perd la conducta adoptadapel govern anglès demostra que és moltdiferent el veritable concepte que n'hanformat.

Uin fet important és la tramesa pel Fo-reign Office al govern francès de la lletraen la qual es renova la fermança de man-tenir els compromisos de Locarno, és adir, que en cas d'agressió a França i Bèl-gica, Anglaterra no romandria neutral.

Però encara hi ha més. Perquè aquestadeclaració tingui més força, s'ha convocatla reunió dels estats majors anglès, francèsi belga, la qual cosa ha suscitat una granirritació a Berlín.

El govern francès, per la seva banda, haelaborat un pla consonant, en la lletra il'esperit, amb el Covenant. Es compon detres documents : una refutació als argu-ments alemanys sobre la política exteriorde França ; una exposició a les potèncieslocarnianes de la posició francesa pel quefa a la qüestió renana, i, finalment, la part

nia un gran interès, perquè era la primeradeclaració del govern davant les Corts igairebé la primera declaració pública des-prés del seu adveniment al poder. Però, ul-tra aquests motius, n'hi havia d'altres queaconsellaven una declaració terminant delpoder públic. L'opinió pública es trobavadesorientada, excitada, gairebé desbordadaper les contínues preocupacions polítiques isocials del país. Calia que el govern fes unesdeclaracions ben netes, perquè s'aclarísaquesta atmosfera insuportable.

El discurs del cap del govern fou el queesperaven els que coneixen la trajectòria

política del senyor Azaña. El govern, queno té cap origen revolucionari sinó legal,aplicarà el programa pactat pel Front Po-pular, sense oblidar-ne cap aspecte. Arabé, aquest programa és una tàctica i unaexperiència i és el govern l'encarregat dedilucidar-ne les possibilitats d'execució.

Amb aquest programa el govern es propo-sa remeiar els mals endèmics del país, àd-huc amb el risc de desconèixer certs dretsd'unes classes històriques.

El discurs del senyor Azaña ha tingutmoltes virtuts. Ha aixecat els ànims de lagent, ha estat un gest d'elegancia enmig dela depressió i del marasme generals. En-torn de les seves paraules hi ha hagut una-nimitat gairebé absoluta. Civilitzats tan-mateix?

constructiva, basada en la fidelitat a laS. de les N. : seguretat obligatòria, assis-tència mútua, limitació d'armaments i cons-titució d'una força internacional.

EL CONFLICTE FTALO-ETÍOP I LES RELACIONSENTRE LONDRES I ROMA

Quan apareguin aquestes ratlles, elsTretze discutiran a Ginebra sobre qüestionsinherents al conflicte africà : negociacionsde pau, ús pels italians de gasos asfixiants,convocatdria dels Divuit respecte a les san-cions.

En la seva darrera reunió, que tinguélloc a Londres, els Tretze decidiren posar-seen relació amb els belligerants a fi de trobaruna solució de pau. Madariaga ha desen-rotllat la primera fase i ha rebut respostesfavorables de Roma i d'Addis Abeba ; peròcreu que abans d'abordar l'examen concretde la proposició de pau, el Comité que ellpresideix ha d'exposar el seu parer.

El Comitè ha demanat explicacions aRoma sobre l'ús de gasos asfixiants, ha-vent-li arribat protestes referents a aquestpunt.

Mentrestant, les relacions entre Angla-terra i Itàlia s'han tornat a posar tivants,després de l'ocupació per les tropes deregions sotmeses, segons els tractats de1906 i 1925, a la influència británica. D'uncantó es diu que els drets anglesos seranrespectats, i de l'altre es creu que la qües-tió ha d'ésser objecte de negociacions entreambdós governs. I França, entretant, s'es-força a mantenir el statu quo entre les na-cions europees i evitar una topada.

Es diu que Eden insistirà a Ginebra per-què s'apliquin les sancions al petroli. Peròtambé es diu que no havent-se decidit elsanglesos a aplicar-ne a Alemanya, moltsgoverns no estarien disposats a seguir unaconducta envers Roma i una altra enversBerlín.

EL REARMAMENT D'AUSTRIA

El restabliment del servei militar obliga-tori constitueix una violació del tractat deSaint-Germain. Schuschnigg no pot imagi-nar-se que les cancelleries es prenguin se-riosament les seves declaracions, en lesquals diu que no es tracta d'instituir altrecop el servei militar obligatori — cosa queell mateix reconeix com contradictòria alstractats de pau —, sinó de donar a l'Estatel dret de cridar els ciutadans de divuit aquaranta-dos anys per qualsevulla eventua-litat de defensa.

Es veu que l'exemple alemany és enco-manadís ; però també és segur que sensel'autorització — o, àdhuc, la incitació — ita-liana, Austria no s'hauria atrevit a una de-cisió semblant. •

Moltes cancelleries estan neguitoses per-què suposen que també Hongria i Bulgà-ria reclamaran aviat la igualtat de drets. 1així, tots els tractats de pau, començantpel de Versailles i seguint pels de Saint-Germain, Neuilly i 'I'rianon, se n'aniran enorris. La Petita Entesa s'ha alarmat i re-clama una enèrgica i immediata acció dela S. de les N., a la qual ha presentat unaviolenta protesta.

La situació austríaca és tant més deli-cada que les agitacions nazis han reprèsamb gran intensitat.

El fet és que el pangermanisme cada diaés més audaç i sols una acció urgent i col-lectiva, deixant de banda menudes rivali-tats, podria barrar-li el pas.

A L'EXTREM ORIENT

Els problemes europeus distreuen sovintde mirar a Orient amb l'atenció que cal-dria. No gens menys, un fet important aca-ba de produir-se. l'estipulació d'un pactede mútua assistència entre la U. R. S. S.i la República popular de Mongòlia.

Des del punt de vista immediat d'una de-fensa del territori mongol contra la pressiónipo-manxú, el pacte ve a donar caràcteroficial a l'ajut «tècnic»—és a dir militar—que Moscú atorga a Mongòlia. Ara bé ; calremarcar que aquesta té una frontera co-muna amb Rússia, i la influència sovièti-ca és preponderant en aquesta nació : l'úni-ca representació diplomàtica a Mongòlia ésla dels Soviets, els únics que han recone-gut aquest Estat.

Tenint en compte que la U. R. S. S.compta amb 170 milions d'habitants i Mon-gòlia amb 900.000 només, la influència deMoscú encara s'evidencia més. No és exa-gerat d'afirmar que el pacte estipulat per-metrà als Soviets d'establir un veritablemandat sobre Mongòlia.

No es pot passar per alt que Mongòlia ésconsiderada com formant part de la Xina ;però - cas estrany — Nanking fins ara noha protestat, ni sembla que en tingui ga-nes, contra aquest pacte. Qui sap si se n'hade concloure que hi ha un acord tàcit entreels governs xinès i soviètic contra la po-lítica japonesa.

El que resulta evident, però, és que laU. R. S. S. està decidida a plantar cara ala política d'expansió japonesa. A propò-sit d'això, és important de recordar que elportantveu de ]'exèrcit japonès ha declaratque «Rússia ha de tenir present que duespuixants nacions s'oposaran a les seves am-bicions : el Japó i Alemanya.» Es que ésveritat que hi ha una aliança secreta nipo-alemanya?

URODONALprotege el organismo

porque disuelve el ácido úrico

. de política de la República

IMPRESOS COSTANOU DE LA RAMBLA, 45

BARCELONA


Cap III, Cap V

Cap III, Cap V

Blai Bonet La informacio - UOC · 2019. 12. 9. · BLAI BONET Es llançava a la pèrdua, com d’altres se’n van de cap a guanyar. Després hom li digué: – Si tens la paraula,

Blai Bonet La informacio - UOC · 2019. 12. 9. · BLAI BONET Es llançava a la pèrdua, com d’altres se’n van de cap a guanyar. Després hom li digué: – Si tens la paraula,

trencar el mur - Centre de Cultura Contemporània de … · vo analizar el proceso de transformación social, económica y simbólica del barrio del Raval, proceso que hemos querido

trencar el mur - Centre de Cultura Contemporània de … · vo analizar el proceso de transformación social, económica y simbólica del barrio del Raval, proceso que hemos querido

3 Contenido (Cap I, Cap II, Cap III)

3 Contenido (Cap I, Cap II, Cap III)

UNITAT 1 · UNITAT 1 Invasió subtil aig conèi - s’as-formada d’aquesta mena d’orientals. oguen-ossencs. pueril és e fent-se servir amanida ça ceba», digué—, cap i pota,

UNITAT 1 · UNITAT 1 Invasió subtil aig conèi - s’as-formada d’aquesta mena d’orientals. oguen-ossencs. pueril és e fent-se servir amanida ça ceba», digué—, cap i pota,

Revista Catalana Teologia VIII/l (1983) O Facultat de ... · discurs digué el Cnsostom que I'emperador havia promes d'assistir el dia següent a I'església; de fet, Arcadi hi assistí,

Revista Catalana Teologia VIII/l (1983) O Facultat de ... · discurs digué el Cnsostom que I'emperador havia promes d'assistir el dia següent a I'església; de fet, Arcadi hi assistí,

Infraestructures a Tàrrega Debat d’infraestructures a Tà · PDF fileInfraestructures a Tàrrega La mobilitat no es pot restringir, tot i que així es desitgi. •Hem de trencar

Infraestructures a Tàrrega Debat d’infraestructures a Tà · PDF fileInfraestructures a Tàrrega La mobilitat no es pot restringir, tot i que així es desitgi. •Hem de trencar

Medicina Balear · sinistralitat laboral. Dades comparatives Efectivament, el 2001 -tot i trencar la tendència creixent dels anys anteriors- es registraren a Balears un total de

Medicina Balear · sinistralitat laboral. Dades comparatives Efectivament, el 2001 -tot i trencar la tendència creixent dels anys anteriors- es registraren a Balears un total de

Department of Mathematics | Penn Mathghrist/EAT/EATchapter9.pdfF F cap F cap cap ! " cap " # " $ F cap cap " F % cap F " F % " cap # & ! ' ( ) '$ F F F dim F val # " ' $ " F F " "

Department of Mathematics | Penn Mathghrist/EAT/EATchapter9.pdfF F cap F cap cap ! " cap " # " $ F cap cap " F % cap F " F % " cap # & ! ' ( ) '$ F F F dim F val # " ' $ " F F " "

Raval Territori Socialment Responsable (TSR)...Raval i contribuint d’aquesta manera a trencar la frontera entre els preus i l’accés a l’oferta cultural. Participen als grups

Raval Territori Socialment Responsable (TSR)...Raval i contribuint d’aquesta manera a trencar la frontera entre els preus i l’accés a l’oferta cultural. Participen als grups

Introducció - Tanaka Teatretanakateatre.com › wp-content › uploads › 2019 › 06 › ...La Lluna, am l’ajuda de tot l’auditori, aconseguirà trencar el gel i fer que en

Introducció - Tanaka Teatretanakateatre.com › wp-content › uploads › 2019 › 06 › ...La Lluna, am l’ajuda de tot l’auditori, aconseguirà trencar el gel i fer que en

El Kampus de les Aules Obertes. Un projecte telecol·laboratiuciberespiral.org/comuje07/pdf/3comunica/0302.pdf · engrescador (fitxes, activitats, etc.). Trencar l’aïllament al

El Kampus de les Aules Obertes. Un projecte telecol·laboratiuciberespiral.org/comuje07/pdf/3comunica/0302.pdf · engrescador (fitxes, activitats, etc.). Trencar l’aïllament al

Cap 2 Cap Portante

Cap 2 Cap Portante

The Consolidated Appeal Process (CAP) CAP Section unocha/cap

The Consolidated Appeal Process (CAP) CAP Section unocha/cap

UNA FAMÍLIA DE NAVEGANTS: ELS MARQUET · M. MITJ À Galceran, Marquet ... Zurita, tot lloant l'actuació de Miquel Marquet en la conquesta de Sardenya, digué : "Tambié n se señaló

UNA FAMÍLIA DE NAVEGANTS: ELS MARQUET · M. MITJ À Galceran, Marquet ... Zurita, tot lloant l'actuació de Miquel Marquet en la conquesta de Sardenya, digué : "Tambié n se señaló

DIUMENGE 6è - sic-catequesi.catEvangeli del proper diumenge Diumenge VI Pasqua – A Jn 14,15-21 Lectura de l’Evangeli segons sant Joan: En aquell temps, Jesús digué als seus

DIUMENGE 6è - sic-catequesi.catEvangeli del proper diumenge Diumenge VI Pasqua – A Jn 14,15-21 Lectura de l’Evangeli segons sant Joan: En aquell temps, Jesús digué als seus

Irrigación Cap. I, Cap. II y Cap. III

Irrigación Cap. I, Cap. II y Cap. III

Joana Raspall Lesbarzer - musicadepoetes.cat€¦ · La mata punxosa d’un vell esbarzer volia fer roses igual que el roser. La fada dels boscos li digué severa: “La rosa és

Joana Raspall Lesbarzer - musicadepoetes.cat€¦ · La mata punxosa d’un vell esbarzer volia fer roses igual que el roser. La fada dels boscos li digué severa: “La rosa és

alternativa-ong.orgalternativa-ong.org/wp-content/uploads/2017/04/Estatuts.pdf · ecològica i social sobre la mera rendibilitat econòmica. tractant de trencar el cercle del subdesenvolupament

alternativa-ong.orgalternativa-ong.org/wp-content/uploads/2017/04/Estatuts.pdf · ecològica i social sobre la mera rendibilitat econòmica. tractant de trencar el cercle del subdesenvolupament

opac.siebenbuergen-institut.de · suma r stu diu introductiv partea 1 interesul pentru folclorul roman Înaintea cap. cap. cap. cap. cap. cap. cap. 1. 11. 1. 11. 111. iv. lui alecsandri

opac.siebenbuergen-institut.de · suma r stu diu introductiv partea 1 interesul pentru folclorul roman Înaintea cap. cap. cap. cap. cap. cap. cap. 1. 11. 1. 11. 111. iv. lui alecsandri