Així acabaven ...Il·lustracions de Txomin Medrano

Texts d’Òscar Palazón

Alíciaal país deles meravelles

Llavors, professor Carroll, què és un ludòpata?

- Algú que perd el cap per culpa de les cartes, per exemple.

Òscar Palazón

laBlancaneusi els set nans

La porta s’obre d’una revolada, pataplaf, i l’alcova s’il∙lumina a l’instant.

Tots dos són al llit. Alarmat per l’espetec del batent contra la paret, el príncep s’hi incorpora d’un bot. La Blancaneus, en canvi, roman immòbil sota els abrigalls (i és que la pobra, d’ençà que mossegà la poma, dorm com una soca).

El príncep comprèn què passa ben aviat, tan bon punt els seus ulls s’acostumen a la claror i descobreixels set nans, armats amb pics i bastons, palplantats al voltant del llit. No obstant això, els pregunta en to desafiador:

- Què cony voleu?

- Hem vingut per endur-nos-la d’aquí per sempre més - anuncia Grumpy, amb la seva mala llet habitual, assenyalant la Blancaneus.

Òscar Palazón

laCaputxetavermella

Tan aviat com introdueixes la moneda dins de la ranura, la bombeta que hi ha sobre el teu cap s’apagai la pantalla que tapava la finestreta (a la manera d’un porticó, privant-te de veure-hi més enllà) comença a pujar a poc a poc, com el teló d’un escenari, emetent un nyic-nyic d’engranatges mal greixats, perfectament audible malgrat la música eixordadora que reverbera per tot el local. A l’altrecostat del vidre apareix un habitacle cilíndric pintat de color lila i envoltat de finestretes iguals que la teva (que recorda l’aquarama del zoo, des d’on un pot observar les evolucions dels dofins dins de l’aigua). Però gairebé ni t’hi fixes, en això. Ho mires de passada, ja que els teus ulls van de dret a la noia i el llop que s’esperen damunt de la plataforma giratòria que, instal∙lada arran de terra, dóna voltes molt lentament, com el plat d’un microones.

Òscar Palazón

elstresporquets

D’aquí a cinc minuts el porquet de la dreta tindrà una idea genial per combatre l’avorriment en què viuen des de fa mesos:

- Ja ho tinc! Disfressem-nos de cabretes!

Òscar Palazón

elGatamb

Gat idiota. Vaig dir-te que no necessitava la tevaajuda, que podia espavilar-me jo solet, però tu ni cas.Tu vinga escampar mentides sobre mi. Et pensaves que ho faries millor que jo, oi? Doncs l’únic que has aconseguit és arruïnar-me la vida. Gat inútil. Gràcies a tu, sóc un desgraciat. El castell s’ha de reformar de dalt a baix, els conills de les meves terres han agafat la mixomatosi, a la princesa li put l’alè i, des que vas fer-me entrar en aquell riu gelat, em constipo cada dos per tres. A més, es pot saber d’on collons vas treure elnom de Marquès de Carabàs? No podies haver-ne trobat un de més normalet, amb el qual els criats no poguessin fer jocs de paraules?

Òscar Palazón

botes

l’Aneguetlleig

Aneguet, aneguet, obre.

- Som els teus germans.

- Sí, obre. Et portem bones notícies.

- Tenim els resultats de les proves d’ADN.

- Corre, obre.

- Ja veuràs que content et posaràs.

- Obre’ns, sisplau.

- Aneguet?

- Aneguet?

- ANEGUET?

Òscar Palazón

De matinada, quan les cendres encara fumegen, l’Eva s’apropa a la llar de foc. Els seus ulls nacrats es fixen en les restes de Pinotxo i una llàgrima de resina li llisca galta avall.

- Jo no volia. Et juro que jo no volia - murmura per tal de no despertar Geppetto, que dorm satisfet a l’habitació del costat, aliè a la ganyota de dolor de la seva nova nina.

Pinotxo

Òscar Palazón

I aleshores trucaren al timbre.

- Qui coi serà a aquestes hores? - preguntà el pare Ós tot aixecant-se de la cadira i dirigint-se cap a la porta amb cara de pomes agres.

Una nena rossa que portava una capa vermella i un cistell de boletaire el mirà mig sorpresa mig esporuguida tan bon punt obrí.

- Ui - exclamà ella - . Crec que m’he equivocat de casa.

Però no va tenir temps d’afegir res més. Quan el cistell caigué a terra i tot el que hi havia a dins rodolà pel parquet, la mare Óssa es llepà els llavis.Acabava de decidir que l’endemà faria espatlla al forn amb mel, llimona i romaní.

laRínxolsd’Or

Òscar Palazón