//

Aiguat

I

I

Aiguat e><traordinariCrònica de Jaume M. Badia

Aquell dia

Segons les previsions meteorològiques, per ala nit del dia 9 al l0 de juny hi haurien plugesforça notables affeu del país, que en algunspunts podrien ser particularment intenses. Nin-gú, però, no s'imaginava que fossin tan fora de

sèrie, concretament a una part de la comarca delBages, i molt particularment a la nostra mun-tanya amb els seus encontorns, com també aiVendrell. Sembla que caldria retrocedir almenysalguns segles per a una cosa semblant.

Fou cap a quarts de tres de la matinada deldia 10, dissabte i vigília de Pentecostès, que co-mençà una pluja forta que durà unes tres horesllargues, sense que de moment provoqués cap

alarma. Als voltants de les 6, en començar lesMatines, ja ho féu amb molta més intensitat perespai d'uns tres quarts o una hora, de maneraque abans d'acabar aquesta pregària el prior,que amb alguns monjos havien fet una certa vi-gilància, ens notiflcà que la situació anava esde-venint cadavegada més alarmant i desbordada.Tot seguit interrompérem la pregària nocturna

-el celebrant digué l'oració conclusiva- i, igno-rant en aquell moment el que l'aiguat significa-va per al conjunt de Montserrat, ens enfrontàremtots, cadascú segons les seves possibilitats, alsestralls que I'aigua anava produint a l'interiordel monestir, produits pels torrents que anaven a

parur danerc la cuina i a la terrassa del claustreinterior. Això provocà que I'escala interior es

convertís en un distribuïdor d'aigua per tots elspisos d'aquell sector, al mateix temps que elgran cabal que queia sobre la cuina s'anava des-bordant cap a I'hostatgeria, Centre de Coordina-ció Pastoral i oficina de la Fundació. Per la se-va banda, el torrent de Santa Maria, obturat elcol'lector per la gran quantitat de material de lesesllavissades, envaia i arrasava tot el que troba-va al seu pas. No va ser pas menys el torrent Poc després de la torrentada.

31

que prové de sobre el monestir, el de Sant Sal-vador, que castigà greument I'Hotel vell, on en-guany hi ha allotjats els escolans, a causa deles obres de renovació de I'edifici de l'Escolania.Es pot ben dir que se salvaren d'una veritablecatàstrofe, gràcies a la previsió del prefecte, P.Josep M. Falcó, que, tement el pitjor, els féu lle-var ràpidament abans d'hora -precisament ha-vien anat a dormir molt tard perquè havien tor-nat passada la mitjanit d'un concert a Olesa-, iamb pijama i mig descalços anaren a refugiar-se a la porteria del monestir. Poc després d'ha-ver abandonat l'edifici, un seguit de pedres ambaigua i fang començaren d'abatre's sobre la teu-ladai a inundar-ne tots els pisos.

Com paradoxalment, havíem resat en el segonsalm de Matines: "Vau fer caure una plujaabundant per refer els vostres camps esgotats...".

Cap a les 8 acabà pràcticament de ploure. Ha-vien caigut un total de 170 litres per m,, 50 delsquals durant les tres primeres hores, i els altres ales dues restants. Tota la muntanya anava esde-

venint un devessall d'aigua que arrossegava elmaterial d'algunes esllavissades, amb pedres itot el que trobava pel camí, particularment a

través dels torrents de Santa Maria, de SantSalvador i de la Trinitat. Tots els baixos de lescel'les de I'Abat Oliba, de I'Abat Marcet i deNostra Senyora quedaren molt afectats. La tor-rentada malmeté una trentena de cotxes, arrosse-gats fins davant l'escala de I'aeri, i uns nou odeu saltaren perlabarana del costat.

Des de primera hora s'afegiren a les tasquesiniciades per la comunitat a I'interior del mones-tir un grup considerable de treballadors del San-tuari arribats amb diflcultats -ja que la carreteraestava tallada a diversos indrets- , els qualss'ocuparen principalment de la zona extema.Més tard, quan fou possible, es pogué comptartambé amb la col.laboració d'altres persones ide diverses empreses d'enderrocs .

Aquell dia, després del dinar de monjos, esco-lans i altres persones que havien pernoctat aMontserrat -àpat que es va haver de fer al self-

El torrent de Sant Salvador ha castigat fortament la part posterior de I'Hostal Cisneros i de I'HoteI del Monestir, re-s i dència pr ovis ional dels es co I ans.

32

IrI

La torrentada arrossegà tot el que va lrobar al seu pas.

service del restaurant a causa de les destrosses

ocasionades a la cuina del monestir-, els esco-lans cantaren la Salve Regina i el Virolai al ma-teix self-service, seguida amb emoció pels pre-sents. A continuació començà I'evacuació delsescolans i de les altres persones, primordialmentpelegrins de les parròquies de Santa Maria de Ba-dalona i de Reus (en nombre d'uns 500), gràcies aun servei de 5 o 6 helicòpters dels bombers de laGeneralitat (a cada viatge hi cabien unes 10 per-sones) que els traslladaren de la Plaça dels Apòs-tols a l'aeroport de Sabadell. Des d'allí els esco-lans foren traslladats en autocar fins la Cova deSant Ignasi de Manresa, on foren recollits pelsseus familiars. De fet fou el principi de les sevesvacances, perquè I'Hotel del Monestir havia que-dat inhabitable. La carretera quedà oberta provi-sionalment passada mitja tarda, però únicamentper al personal de servei, com hem remarcat.

Alatarda anibà el president de la Generalitat,Jordi Pujol, el qual conversà una bona estonaamb el P. Abat interessant-se pels efectes de

I'aiguat. Cal subratllar també que el conseller

d'Interior de la Generalitat, Xavier Pomés, ja es

trobava des de mig matí a Montserrat dirigintpersonalment i amb eficàcia la tasca d'evacua-ció i les primeres necessitats.

La Conventual d'aquest dia 10 se celebrà a les7 del vespre junt amb les I Vespres de la Solem-nitat de Pentecostès. La Vetlla que havia d'ha-ver-hi com cada any a les 10 de la nit quedà su-primida.

Fins al dia22,la comunitat hagué de fer totsels àpats al self-service del restaurant amb elstreballadors i altra gent que es trobava a Mont-serrat ajudant en les tasques de rehabilitació. Defet el restaurant no havia quedat gens perjudicat,atesa la seva situació lluny dels torrents.

Sols es permetia l'arribada a Montserrat deles persones que venien a ocupar-se de les tas-ques de neteja amb els monjos i treballadors.

Podrien dir-se moltes coses més. Vista la rea-litat d'aquell dia, hem d'agraír al Senyor i a

JJ

I

fí

It

.I

I ÉcE!¡,

!Íllr

t(t

:

Iúf

T

']

¿l

I

:

Iz

Amb I'ajuda dels mossos d'esquadra uno lrentena. de monjos, entre malalts í ancians, van ser lraslladats ø la Cova deManresa, acollits fraternalment pels jesuïtes

Santa Maria I'hora de I'aiguaI, que ha estalviatsegurament moltes vides humanes.

Tots hem constatat amb admiració el fet sig-nificatiu que I'estàtua del fundador del Monestir,I'Abat Oliba, malgrat estar situada en un puntcrític del torrent de Santa Maria, s'aguantà dretatot i les desbordades envestides d'aigua i pedresque baixaven pel torrent.

Els dies després

El diumenge de Pentecostès, dia ll, les Lau-des tingueren lloc al cor superior. I a mig matí,accedint a la generosa invitació dels jesuïtes, esva veure convenient de traslladar a la Cova deManresa una trentena de monjos -gairebé mitjacomunitat-, sobretot els residents a la infermeriai els més ancians i delicats d'entre tots nosal-tres, per tal que poguessin estar més ben atesos,ja que a Montserrat en aquells moments no hihavia les condicions necessàries; i d'aquesta ma-nera els que es quedaven poguessin actuar amb

34

major eficàcia. En tornaren el matí del dia 22,quan la cuina del monestir ja podia començar aentrar de nou en funcionament, si més no amb elmínim indispensable, i amb el refetor ja anan-jat. Val a dir que foren acollits pels jesuïtes a laCasa d'Exercicis amb la major delicadesa i cari-tat, fins al punt que desviaren un parell de tan-des d'exercicis a la Casa de Sarrià de Barcelonaper al cas que s'hagués d'allargar fins a darrersde mes aquesta estada. Durant aquells dies forenvisitats, entre altres, pel provincial dels jesqiles,el P. Jesús Renau, pel vicari episcopal de la zo-na, Mn. Joan Torra, per un representant del'Ajuntament de Manresa, i també, el penúltimdia, pel bisbe de Vic, Josep M. Guix. A Manre-sa anaren seguint comunitàriament les hores depregària auna capella interior de la mateixa Ca-sa d'Exercicis, com també els àpats.

A Montserrat la Missa Conventual d'aquelldia de Pentecosta fou a les 12. No cal dir quefins per Sant Joan I'assistència de pelegrins alsactes de culte de la Basílica fou pràcticamentnul'la.

A parl de l'esmentada visita de Jordi Pujol, elmigdia de I'll vingueren a Montserrat la Infan-ta Cristina i el seu marit (residents a Barcelona)per solidaritzar-se hambé amb nosaltres de partde la família reial. Més endavant, el dia 15, en-cara hi hagué la visita d'una comissió del Par-lament de Catalunya, encapçalada pel seu presi-dent Joan Rigol i un representant de cadascundels grups: Ramon Camp (CiU), Josep M. Car-bonell (PSC), Xavier Vendrell (ERC), DolorsMontserrat (PP) i Bet Font (IC-V). A més, hanestat nombrosíssimes les mostres de solidaritat,traduïdes sovint en ajudes materials, tant perpaúiculars com per institucions i empreses.Més tard el P. Abat va rebre una carta solidàriadel rei Joan-Carles amb desigs de ràpida recupe-ració.

Segons un informe d'Antoni Balcells, conse-ller delegat de LARSA, aquest aiguat Ian fiort, a

més d'aigua va deixar al recinte entre 10.000 i15.000 tones de pedra i fang i va malmetre al-menys la part baixa de la gran majoria dels edi-ficis del Santuari. Els danys són avaluats enuns 1.500 milions de ptes. (edificis, maquinària

i mercaderies) sense incloure els danys en els fu-niculars de Sant Joan i de la Santa Cova. S'estàen procés d'avaluacions amb els tècnics delConsorcio o Compensación de Seguros, per veu-re en quina mesura quedaran o no coberts elsdanys.

Concretant un xic més, han resultat particular-ment afectats, a l'interior del monestir: la cuina(no tant el refetor), el primer pis de I'hostatgeriai el refetor dels hostes, el Centre de CoordinacióPastoral i el local de la Fundació Abadia deMontserrat 2025, el taller d'acústica (l'aigua hientrà després que hagué tiralaferra I'envà del re-bost del costat), algunes estances de la plantaprincipal de la mongia i la sala capitular, comtambé la porleria. A I'exterior del monestir:I'edifici provisional de I' Escolania, la part bai-xa dels ediflcis Hostal Cisneros, Abat Marcet iAbat Oliba amb el bar. De I'edifici de NostraSenyora: les oficines de LARSA, les tendes derecords i de queviures, el pis del magatzem derecords i d'altres (alaplanta de més ensota, onhi havia hagut una gran cistema, l'aigaa arcibàa més de 5 metres d'alçada), el local de correus,

La Infanta Cristina i el seu marit van solidarítzar-se també amb Montserrat Juntament amb el P Abat els va rebre lambéel conseller d'Interíor, Xavier Pomés, a qui vam agrair la seva presència i eficàcia des del primer moment de I'aiguat.

35

El tercer misteri de glòria del camí de la Cova també hasofert desperfectes.

de "La Caixa" i el garatge i el bar. També que-daren malparades les estacions inferiors dels fu-niculars de Sant Joan i de la Santa Cova, sobre-tot aquesta darrera en plena llera del torrent deSanta Maria (de fet, sembla que no podrà fun-cionar novament fins a darrers d'any; en canviel de Sant Joan es posarà novament en servei aprincipis d'agost). A la Basílica sols hi entrà undit o dos d'aigua en alguns punts per sota laporta de la sagristia; i això mateix podem dir de

36

la capella de la Santa Cova. Les dues estacionsde I'aeri i el restaurant quedaren indemnes. ElMuseu, sortosament, tot i haver estat coberta laplaça gran per un bon gruix d'aigua, no quedàgens perjudicat.

I en relació als camins més pròxims al San-tuari, és a dir els de Sant Miquel, dels Degotallsi de les Ermites, hagueren d'estar uns quantsdies tancats perquè eren impracticables; del Ca-mí de la Santa Cova, a més d'haver-se tallat enalguns punts, es féu malbé el coronament del IIIMisteri de Glòria. Tot el que és torrent de SantaMaria ha quedat molt perjudicat (pujant ambI'aeri es veu la part baixa completament desfi-gurada). A la canal de Sant Jeroni han caiguttambé moltes i grans pedres. El restaurant deSanta Cecília ha desaparegut del tot; I'aigua sel'ha emportat. I pel que fa a les carreteres, tantla de Can Maçana com la de Monistrol queda-ren tallades en diversos llocs.

A tot plegat hem d'afegir-hi, i no costa d'ima-ginar, els desperfectes en les instal.lacions elèc-triques, en les conduccions d'aigua i en la xarxainformàtica. La majoria dels desguassos queda-ren obturats.

Davant de la gravetat dels fets, és comprensi-ble la gran difusió de què ha estat objecte I'ai-guat amb totes les seves conseqüències a travésde la ràdio, premsa i TV, amb imatges ben im-pactants.

Montserrat afrontava una situació greu i unrepte molt important. Es pot ben dir que encarano havien acabat de caure les últimes gotes ja esposaven en marxa, per part de tothom, les tas-ques de neteja, planificació i renovació. Aquestesforç conjunt va fer possible que al cap de quin-ze dies LARSA ja podia deixar a punt -ni" quefos provisionalment- els seus serveis d'atencióal públic, cosa que va fer que ja es pogués obrirnovament Montserrat als visitants i pelegrins.

Era l'hora de planificar més de conjunt tot elque necessitava Montserrat. Malgrat el desastre,es presentava una immillorable oportunitat perpensar en el present i en el futur. Si s'havien derefer moltes coses, era el moment de millorar-les, i en comptes de fer feina inútil i massa pro-visional, era el moment de valorar i ._si s'es-queia- de realitzar una sèrie de projectes jaexistents que esperaven un moment favorable.

qy

El ple extraordinari del Patronat de la Muntanya de Montserrat, convocat el día 23 de juny øl monestír, ha fet una ava-luació dels danys i ha començat a cercar solucions.

Tenint en compte tota aquesta realitat va tenir laseva importància la celebració, el dia 23 de juny,d'un ple extraordinari del Patronat de la Muntanyade Mòntserrat, a la sala gran de la façana del Mo-nestir, presidit per Jordi Pujol, per poder fer unaavaluació dels danys i cercar solucions. Del Mo-nestir, a més del P. Abat i del P. Majordom, hi as-sistí algun altre monjo. El P. Jordi Molas, en qua-litat de majordom del Monestir, feu una relaciódels desperfectes i dels llocs on wgenfinent s'haviad'intervenir. També es va fer un recolzament alsmunicipis veïns afectats per I'aiguat. Cada una deles conselleries integrants del Patronat va avaluarla seva aportació i es farà càrec dels àmbits que lipertoquen. I es va deixar ben clar que el projectedel cremallera continua ferm, només que caldràmodifi car, després d' aquesta experiència desgracia-da, la ubicació de l'estació superior, que haurà detenir més en compte I'extraordinari cabal del tor-rent de Santa Maria.

Cal fer esment d'una manera ben clara de lesnombrosíssimes mostres de solidaritat i d'ajudaque Montserrat ha rebut a conseqüència de I'ai-

guat. Per aixòja dos dies després de I'aiguat, el P.

AbaI agraí en una carta destinada als mitjans decomunicació social les manifestacions de recolza-ment per part de ciutadans, empreses i administra-cions públiques. I manifestava el desig de fer ac-cessible Montserrat a tothom tan bon punt fospossible rehabilitar les instal'lacions essencialsdestinades a l'atenció dels pelegrins i visitants.

Totes aquestes ajudes han estat rebudes, algunespels mitjans normals de les administracions, d'al-tres ofertes directament al monestir o a través de laFundació Abadia Montserrat 2025. Particulars,empreses i entitats molt diverses han fet la sevaaportació d'acord amb les pròpies possibilitats,però totes amb una gran generositat i estima en-vers Montserrat. (Vegeu a les últimes pàginesd'aquest Butlletí la llista dels particulars que hoferen a través de la Fundació).

Una mostra d'aquestes ajudes mereix un esmentespecial pel seu caràcter marcadament popular:I'edició d'un disc compacte, per funcialiva de LaVangu.ardia, de cants de I'Escolania, junt amb el

L'Esbart Dansaire de Rubí ha ofert Ia seva solidaritat amb una actuació a la plaça gran.

38

abT¡

altl

De mica en mica totes les parts afectades esvan anar normalitzant; algunes de manera pro-visional, d'altres ja de forma definitiva. El Cen-tre de Coordinació Pastoral ja pogué ser reobedprovisionalment per la festa de sant Joan, peròencara no tot està llest. També provisionalmentla Fundació s'instal'là a unes habitacions del'antic Centre d'Acolliment, mentre s'ananjavaun lloc més adient. L'oficina de Correus s'inau-gurà de nou el dia 21 de juliol.

El mateix dia s'estrenà una gran carpa plovi-sional a la Plaça de la Creu a pocs metres deI'oficina d'informació, per tal de suplir les boti-gues de la part baixa de l'edifici de Nostra Se-nyora que quedal'en anul'lades per 1'aigua

El día 4 de juliol, el P. Jordi Molas amb elssenyors Josep M. Panareda i Josep Nuet, bonsconeixedors i estudiosos de la muntanya, vol-gueren fer un reconeixement sobre el terreny delsdesperfectes que I'aiguat havìa ocasionat a lamuntanya; visitaren entre altres els tres princi-pals torrents i camins del recinte del Santuari i

Una gran carpa substitueix provisionalntent les tendes de records, que han quedat totalment m(iLmeses

diari del diumenge dia 18 de juny per a les perso-nes que volguessin adquirir-lo. Exhaurida l'edicióde 30.000 exemplars d'aquest primer dia, en ferenun altre tiratge de 5.000 que igualment s'esgotà eldiumenge següent i encara en faltaren. El totalexacte dels 35.489 exemplars venuts ha donat almonestir, un cop deduit el cost, un benefici net de

l3 milions i mig de pessetes, xifra molt apreciableen aquest tipus de promocions; i és molt d'agrairque els 2.000 venedors renunciessin a una bonaparl del benefici que els pertocava.

En aquest mateix sentit, el dia 5 de juliol hi ha-gué un concert a Sant Cugat del Vallès a favor de

Montserrat. I el dia 15 al vespre, actuà desinteres-sadament a la plaga gran del Monestir l'EsbartDansaire de Rubí com a mostra de solidaritat.

Re h ab i lit ac ions p o s terio rs

En el conjunt del Santuari es va anar avançanten la neteja i renovació dels llocs que encara nohavien estat rehabilitats.

39

altres punts afectats del Parc Natural. A més,aviat es van poder reobrir alguns camins, entrealtres el dels Degotalls, de la Santa Cova i deSant Miquel. El dia 24 de juliol, començà la re-forma del camí dit de L'escala dels pobres, queuneix el Santuari amb la part alta de la mun-tanya.

Segons les conclusions d'un estudi fet pocsdies després del gran aiguat per la unitat deGeologia de l'Institut Cartogràfic de Catalunya,amb les pluges fortes d'aquells dies no s'ha in-crementat, en relació al que ja hi havia, el riscde despreniment de roques de I'entorn del San-tuari.

El dia 29 de juliol ja funcionà novament el fu-nicular de Sant Joan, però el de la Santa Covatardarà encara alguns mesos perquè la gravetatde la destrucció va ser enoÍne.

La carretera de Monistrol s'obrí al gran públicper Sant Joan, si bé encara s'hi ha treballat pos-teriorment, i la de Can Maçana, que quedà enestat encara pitjor, no s'ha pogut obrir nova-ment al públic fins a mig matí del dia Id'agost; havia sofert desperfectes en una trentenade punts, alguns d'ells molt seriosos. El cost dercparació d'aquesta carretera passa de 300 mi-lions i encara faha arranjar alguns marges. Sihi afegim les obres de reparacié de la carreterade Monistrol, el total s'acosta a uns 500 mi-lions, dels quals s'ha fet càrrec la Diputació deBarcelona, que és qui té la competència d'aques-tes carreteres.

Cal dir que un nombre molt considerable depaditures de música del repertori actual de l'Es-colania (l'arxiu antic pròpiament dit no sofrícap desperfecte perquè des de fa uns quants me-sos es troba guardat a un altre lloc) estigué diesestès a les golfes del monestir de Sant Benet isobretot a les de la Casa d'Exercicis de la Covade Manresa, per eixugar-se i fer-ne després la ne-teja corresponent. Una pelitapart s'ha donat perperduda i la resta quedà més o menys neta, i simés no se'n pogueren treure fotocòpies. Una co-sa semblant passà amb els arxius del Centre deCoordinació Pastoral, de la Fundació Abadia deMontserrat 2025 i de les seccions de LARSA.De I'Escolania encara hem de lamentar la pèr-dua d'algun piano i també d'instruments musi-cals antics i moderns. Un interessant arxiu so-nor, compost de centenars d'enregistraments de

40

A I'Escolania s'ha hagut de lamentar la pèrdua d'algunsinstruments musicals i d'una part de les partitures deI'arxiu musical.

celebracions, conferències, parlaments i tambéde concerts i actuacions de 1'Escolania, es dónapràcticament per perdut.

Encara queden per arranjar les botigues, al-menys una bona part, com també la plaça deI'Abat Oliba i les dependències que hi ha al vol-tant. S'han netejat el final dels torrents de SantDimes i de Sant Salvador. S'hi farà un desguàsprovisional, perquè encata hi ha molta pedra par-ticularment darrere la cuina. L'empresa COPISAestà fent un estudi sobre la possibilitat d'uns nouscol'lectors.

il

r