ARA I AQUÍViure és creureEls anuaris que incorporem any rere any a lesnostres biblioteques, volen ser un recull delsesdeveniments que més han impactat lasocietat de l'any. Quan els tenim a les mansobservem que no tots els mesos són igual degenerosos en fets. Sembla que el cicle vitalde la natura hi té molt a dir en l'actuacióde l'ésser humà i, per tant, en la sevapresa de decisions i en les sevesmanifestacions. La primavera, lamaduresa, la vellesa…

Aquest any hem tingut un generque ha entrat de puntetes,delerós de donar la mà al febrercurt i silenciós potser astoratsper una crisi tant sorollosa ique tanta angoixa reparteixentre persones, llars iempreses. El març i l'abrilhan donat el tret de sortidaa les celebracions dels 325anys de la construcció de lanostra Església i als 50 anysdel retaule de l'altar Major. Tindrem un anyple d'oportunitats de "caminar junts fentpoble", tal com diu el lema de l'anycommemoratiu. Siguem-hi!. El maig i el junyhan estat curulls de fets singulars que podentenir efecte balsàmic per aquest desassossecque hom respira.

En voldria destacar tres que corresponen aàmbits molt diversos peró amb un tronc comú,el testimoniatge d'uns valors de treball,

aiguaviva

P a r r ò q u i a d e S a n t J a u m e , d ' A r b e c a • N ú m . 8 6 S t . J o a n 2 0 1 2

d'esforç, d'honradesa, d'humilitat, i degenerositat entre d'altres. En el camp del'esport plega d'entrenador del Barça en PepGuardiola "m'he buidat i cal tornar a omplir-me" ens ha dit. És un referent important pelsnostres adolescents i joves.

En el terreny de la pedagogia, ens ha deixatla Isabel Arqué, esposa de l'escriptorJosep Vallverdú. Llega un mestratged'Escola Activa i arrelada al país. Elseu esforç i la seva tenacitat hanestat admirables.

En el món de la comunicació,l'elecció de Joaquim M. Puyal coma català de l'any. Voldria

desglossar una mica el seudiscurs en l'acte de l'entregadel premi, per destacar-neuns punts. SENTIT DECOMPARTENÇA en l'alabançadels companys finalistes, laLaia i el dr. Brugada.

DENÚNCIA I SOLIDARITAT vers tantes i tantespersones que pateixen els estralls de lesmancances econòmiques, mancances de salut,mancances de companyia...

EL CRIT AL BON PERIODISME apel·lant a lallibertat i a l'honestitat informativa. (Sí, lagent del carrer tenim el dret d'estar beninformats. Volem rebre missatges plurals queens ajudin a discernir i a construir un criteripropi.)

1

• Maig i juny: continuen els tradicionals mesosde Maria i del Sagrat Cor, respectivament, ales 10 del matí, els dies feiners, i a les 6 dela tarda, els diumenges. S'hi ha fet petitesreformes d'adaptació.

Catequesi• El dia 17 de març, es va fer, a la Pineda(Vila-seca), la Jornada de Formació Diocesanaper a Catequistes, a la qual varen assistirquatre catequistes de la nostra parròquia.• Al mes de maig, es donen per acabats elscursos de catequesi.

ES FA SABER...A cura de Rosa M. Sànchez Cornedó

ParròquiaA cura d'Anton Bru i Borràsi Concepció Motlló i Sans

DEMOGRAFIA (període dePasqua a Sant Joan)

Baptismes: 15-04-12 Sara-Adelina Ghiojan20-05-12 Neus Bofarull Martínez20-05-12 Janet Bofarull Martínez

Confirmació: 12-05-12 Alba Bellmunt Bofarull, LauraCulleré Mònico, Irene Marsal Cots, Bernat MorgadesRoca, Núria Salvadó Orna i Xavier Sola Saló.

1ª Comunió: 20-05-12 Paula Blanc Rodon, Abel BofarullGutiérrez, Neus Bofarull Martínez, Genís DalmauArtigas, Júlia Elies Girabet, Míriam Jiménez Roset,Anna Miquel Gelonch, Laia Moyà Martínez, MarionaMoyà Poca, Júlia Orteu Aubach, Pau Perelló Cortí, PolSolé Abella i Mariona Teixidó Garcia.

Casaments:14-04-12 Sònia Clivillé Queralt, d'Arbeca,amb Jordi Salla Gelonch, de Juneda.23-06-12 Jhonathan Nadal Lion, ambNúria Martínez Esqué, de Mollerussa

Exèquies: 27-03-12 F.Xavier Perelló Timoneda, 49 anys18-04-12 Isabel López Molina, 69 anys

ACCIÓ PASTORAL

Culte• Com de costum, la Benedicció dels Rams esva fer a la plaça de l'Església abans de lamissa.

Ha parlat dels MESTRES fent referència a lacançó de la Sílvia Pérez Cruz. Pares, fills,societat tota, recuperem la figura de la personaque col·labora amb respecte, saviesa iestimació en l'educacio dels nostres fills.

I, finalment, demana fer un FRONT COMÚ peravançar en l'honestitat personal, en elsentiment de poble, en l'interés social i en elcamí que ens porta per viaranys de justícia ipau.

Hem volgut destacar una part del discursd'aquest gran comunicador, avui que ens mancaments lúcides i testimonis de treball, esforçi humilitat. No és veritat que "tot s'hi val",no és veritat que "la fi justifica els mitjans",no és veritat que "diner sigui sinònim defelicitat". Avui, més que mai viure és creurei actuar segons les própies conviccions.

Maria Teresa Quintana i Capdevila

2

Grup de Confirmació. Foto: Xavier Sola.

Grup de 1a. Comunió.

AVÍS: Els dies 22 i 25 de juliol, en motiu de la Solemnitat de Sant Jaume,les col·lectes de les misses seran per ajudar a pagar l’Aigua Viva.

• El dia 12 de maig, a les 8 del vespre, el Sr.Arquebisbe administra el sagrament de laConfirmació a set joves de la parròquia. Fouuna celebració digna i emotiva. I el dia 20,festa de l'Ascensió, quatre nens i vuit nenesvan rebre la primera Comunió. És una festaque espera, no solament la Parròquia, sinótambé el Poble. Com sempre, l'Església, plena,de “gom a gom”.• Les catequistes d'Arbeca participaren a laTrobada Diocesana de Catequistes 2012 queconsistí en una visita peregrinació a la basílicade la Sagrada Família a Barcelona.

Càritas• Càritas Parroquial vol agrair a l'Ajuntamenti a l'Associació de Dones el suport i el serveiprestat en el Sopar Solidari. Aquest any vàremcanviar el menú, fent truites a la francesa:tot un èxit. Volem agrair la col·laboració deles entitats que, cada any, amenitzen ambles seves actuacions l'ambient del Sopar.També volem agrair a la Cooperativa l'oli i lesolives que ens van donar. Al Sr. FranciscoAubach, totes les caixes d'ous. I al Sr. PereMañà, les pomes. A tots ells moltíssimesgràcies. Van assistir al Sopar dues-centestrenta-vuit persones, i es van recaptar 2.100euros. Enguany aquests diners s'han destinatintegrament a Càritas d'Arbeca.• Càritas també ha avançat cinc-cents eurosa una família que havia rebut l'amenaça deretirar-li la llum. I ells ho aniran retornantpoc a poc. També hem donat bosses d'alimentsa diferents famílies, com ajuda en l'actualsituació econòmica.

Relacions• Diumenge, 1 d'abril: Representació de lanova Muixiganga a l'Església parroquial a càrrecde l'Esbart Dansaire d'Arbeca.• El dia 26 d'abril, un grup de quinze personesde la nostra parròquia va anar a la Vetlla deSanta Maria a Montserrat, el desplaçamentl'organitza la parròquia de Maldà.• El dia 31 de març es va retre homenatge aRosa Sumalla Queralt, veïna de la nostra Vila,per celebrar el centenari del seu naixement.

Al seu domicili es van fer presents tots elsregidors de l'Ajuntament i una representacióde la Parròquia. L'acte fou senzill però moltemotiu. Es va destacar la qualitat de vida dela centenària, malgrat el pes dels anys.• El dia 8 de juny, i a la mateixa Església, esva fer un acte més, en el marc de la celebraciódel seu 325è aniversari. Els restauradors delRetaule, Jesús Mendiola Puig i Emma ZahoneroMoreno, van explicar als assistents tot el procésde restauració. També havia anunciatl'assistència l'escultor, Jaume perelló, però alfinal li fou impossible. Va prometre, però, defer-se present algun altre dia.

Corals• El dia 27 de maig la Coral Infantil vaparticipar, a Cervera, de la Trobadaorganitzada pel Secretariat de Corals Infantilsde Catalunya (SCIC). Els hi van portar elsmateixos pares, i tots en van tornar moltcontents: molt bona organització amb moltbons resultats. I el dia 17 de juny, fórem els arbequins, els qui gaudírem dels seus cants i flautes en el concertde final de curs a l'Església.• L'Orfeó, que el dia de Pasqua va participaren el primer acte de la celebració del 325Aniversari de l'Església parroquial, també vaparticipar, al diumenge següent, en elcasament de Sònia Clivillé, que, al seu temps,havia cantat a la Coral Infantil.• Des de no fa gaire temps, l'Orfeó s'ha renovatamb els ingressos de dues noies ben joves:l'arbequina Andrea i la xilena Natalie.

3

Presentació del procés de restauració del retaule.Foto: Rosa M. Sánchez.

ArxiprestatA cura de Rosa M. Sánchez i Cornadó

L'Aplec Arxiprestal d'aquest anyens reunia el diumenge 22d'abril a Vinaixa. Després del'acolliment i la pregària al'Església s'inicià una visitaguiada de descoberta del poble.

Acabàrem el matí amb el dinar popular perpassar, tot seguit, a un agradable concertamenitzat per músics i cantors del mateixpoble. Deixàrem el principal acte de l'Aplecpel final, l'Eucaristia a la bonica esglésiaromànica. Fou presidida pel Sr. Arquebisbe,que ens havia acompanyat durant la trobada,i concelebrada per tots els preveres del nostrearxiprestat.

El diumenge 3 de juny, festa de la SantíssimaTrinitat, es féu al Santuari de la Mare de Déude La Bovera de Guimerà l'Aplec de Pregària.Aquesta és la trobada anual que tanca el cursde les activitats per tot l'arxiprestat, i queenguany reuní unes 70 persones. Va començar

amb una explicació històrica del lloc i de latradició dels tres tombs de pregària al Santuari,que tot seguit realitzàrem amb el cant de lalletania dels Sants. Seguidament a l'interiordel Santuari es féu la pregària de Vespres, idesprés de venerar la imatge de la Mare deDéu de la Bovera compartírem conversa iaperitiu.

Després de 5 anys, a causa de les obres alMonestir de Vallbona de les Monges, aquestmes de juny, els preveres i laica amb missiópastoral han tornat a reprendre les sevesreunions habituals a l'hostatgeria del Monestir.La Mare Abadessa, en nom de la comunitatbrindà un afectuós acolliment i mostrà lesobres realitzades.

La reunió del Consell de Pastoral Arxiprestaldel 13 de juny tancà oficialment el treball decurs a l'arxiprestat. Queda però encara unareunió de l'equip de preveres amb la laicaamb missió pastoral pel 29 de juny per tal decomençar a programar el curs que ve amb lesaportacions que aquest Consell va suggerir.

Justificació del logo dels 325 anysEn la imatge del logo dels 325 anys de la nostra església, he volgutrepresentar dos elements molt importants, l'arquitectònic i l'humà.L'element arquitectònic com a element acollidor de la fe cristiana, i larepresentació humana dibuixats en diferents traçats gestuals, marcantuna pluralitat en la manera d'articular i viure l'experiència de la fe ambsensibilitats mots diferents. Finalment he volgut unificar aquests dosconceptes on l'església del nostre poble ha integrat les diferents sensibilitatscristianes. Dins la meva percepció voldria agrair a Mossèn Anton per haverestat un element integrador tant a nivell cristià com social en la nostraparròquia.

Magda Balsells

4

Aplec de Pregària. Foto: Rosa M. Sánchez.

Aplec Arxiprestal Vinaixa. Foto: Rosa M. Sánchez.

Vam conèixer la ISABEL l'any 1972 i ens vacaptivar la seva vitalitat. Amb els anys vamdescobrir una persona senzilla, generosa i d'unasensibilitat especial. Era una autoritat en elcamp de la pedagogía i tenia una ment moltclara i una voluntat ferma. Havia estat alumnad'ALEXANDRE GALI el qual va impactar la sevatrajectoria docent i el seu compromís amb elpaís i la llengua. Amb el seu espòs, l'escriptorJosep Vallverdú i altres companys, va fundarl'escola Alba de Lleida ubicada en un turonetentre la capital i Corbins. L'escola, pionera enels principis de l'Escola Activa, va ser un referenten el camp educatiu de les Terres de Ponent.En va ser directora i professora de Llengua finsa la seva jubilació. Avui la recordem amb orgullper la feina feta i estimació pel regal de laseva amistat.

Gràcies, Isabel.Maria Teresa Quintana

VIVÈNCIES

EQUIP DE REDACCIÓ D'AIGUA VIVA

Coordinadora: M.Teresa Quintana i CapdevilaRedacció: M. Carme Llobera i Sorribes

Rosa M. Sànchez i CornadóMn. Anton Bru i BorràsM. Teresa Quintana i CapdevilaManel Morgades i Rosell

M. Carme Sans i MoyàConcepció Motlló i SansAnna M. Rovira i SoléMn. Manel Borges i Anguera

Col·laboradors: Antoni Pau i SansJesús Elies i Capdevila

AVÍS ALS SUBSCRIPTORSL'Aigua Viva es podrà recollir al Quiosc Esqué. Els exemplars es lliuraran durant vuit dies. Després estaran adisposició de tothom a l'Abadia, els divendres a la tarda, al despatx Parroquial de 8 a 9 del vespre. L'Aigua Vivaseguirà sent gratuïta.

GARBELLANTA cura de M. Teresa Quintana i Capdevila

Amor de mareAl parc nacional de YELLOWSTONE es produí un gran incendi forestal.Un guardabosc que feia la valoració del gran sinistre, va trobar alpeu d'un arbre cremat un ocell petrificat en cendres. Impressionatper la troballa, el guarda va picar amb el seu bastó el cos de l'animal i de sota les ales en vasortir tres ocellets. L'amorosa mare havia portat els fillets al peu d'un gran arbre sabent queel fum tòxic s'enlairaria i possiblement els pollets se salvarien. Ella podia haver volat buscantun lloc segur. Els petitets encara no ho podien fer i la mare es va negar a abandonar-los. Haviadecidit morir perquè aquells que estaven sota les seves ales, poguessin viure.

(Del fullet del calendari)

Isabel Arqué i Gironès(1923-2012)Pedagoga

IsabelVaig tancar-te els ullsquan van dir “és morta”;va fugir la llumal cop de la porta.Tu vas quedar dins,Jo vaig quedar fora.

Ja em diràs on vaig,sense tu a la vora.

Josep Vallverdú

5

HO DIU LA BIBLIAA cura de Manel Morgades i Rosell

El profeta Ageu escriu aquest text l'any 520 aC. És encara unaèpoca de canvi i d'organització de la comunitat, però hi haun gran entusiasme per a reconstruir el temple que havia fetmalbé Nabucodonosor l'any 587 aC.

El tema central del llibre d'aquest profeta és la reconstrucciódel temple i, com a conseqüència, fer renéixer un nou poblede Déu, que per a nosaltres es fa palès en Jesucrist.

NOVA CRIDA A RECONSTRUIR EL TEMPLE (Ag. 2,15-19)»Però ara reflexioneu sobre el que us passarà d'avui endavant!Abans que comencéssiu a col·locar pedres al temple del Senyor, què us passava? Anàveu en unapila de gra on esperàveu trobar vint mesures i només n'hi trobàveu deu; anàveu al cup a buidarla bóta de cinquanta mesures de vi i només n'hi trobàveu vint. Jo us castigava enviant la secada,les malures i la calamarsa sobre els vostres conreus, però vosaltres no pensàveu en mi. Ho dicjo, el Senyor. Doncs bé, reflexioneu sobre el que us passarà d'avui endavant. Mireu què uspassarà des d'ara, des del dia vint-i-quatre del mes novè, i què us passava el dia que vau posarels fonaments del temple del Senyor. Quina llavor hi queda, al graner? Fins la vinya, la figuera,el magraner i l'olivera no han produït res! Però sapigueu que, des d'avui, jo els beneiré.

ENTREVISTAA cura de M. Carme Llobera i Sorribes

Els que han tingut l'oportunitat de pelegrinara la Basílica de Santiago de Compostelaexpliquen experiències corprenedores en totsels àmbits: espiritual, religiós, humà, cultural,

Escut de la façana del nostre temple.Foto: Manel Morgades i Rosell.

paisatgístic…Desconeguts companys de camíque esdevenen amics, moments inoblidablescompartint el foc, l'aixopluc, un sopar depelegrí, el goig d'arribar i fer l'abraçada alsant, etc.La Dolors Mateu de cal Boteret, ens explicala vivència d'unes vacances especials fetes apeu: el Camí de Santiago.

1.- Quin ha estat el motiu del viatge? Totparlant va sortir la idea de conèixer Espanyaa peu, que és quan es coneixen bé les coses.Creient no ho sóc massa, crec més amb elsfets de la vida, no obstant crec que hi ha“alguna cosa”. El motiu principal del viatgeha estat realitzar una experiència per trobar-me amb mi mateixa i la convivència amb altragent.

2.- Quants dies ha durat? El camí de Santiago,l'he fet per etapes; cada any n'he fet una, perexemple la penúltima ha estat des de Astorgafins a Finisterre, pel camí francès.Concretament ja en porto quatre de fetes ino descarto fer-ne més. S'ajusta el camí segonsels dies de què es disposa.Dolors Mateu. Foto de Joan Elias.

6

Quants Km fets a peu? Una mitjana de 25 Kmper dia durant 10 dies són aproximadament250 Km.

3.- El peregrinatge està programat? A Internets'hi troba tota la informació dels diferentscamins: camí del Nord, camí de la Plata, camíPortuguès, camí Francès,etc. Aquest últim ésel que vàrem fer amb la Montse del Sibina, laRoser Pau i jo. Tot començà a Lleida agafantun tren que ens va portar fins a Sant Jean dePie de Port. Aquí iniciem el pelegrinatge totpassant per llocs emblemàtics, paisatges maivistos, com Roncesvalles, Logronyo, SantoDomingo de la Calzada, Burgos, Boadilla delCampo, Lleó,... Llavors el programa transcorresobre la marxa, és a dir, si avui plou, ensquedem al lloc on som i fem menysquilòmetres. Des de la Parròquia se'ns dónala Credencial del peregrí amb el segell i data,i a partir d'aquí a cada lloc que parem a dormir,ens segellen la credencial. És una manera desaber on s'ha dormit, ja que no es pot repetiri, si un està malalt, ha de marxar cap a casa.

4.- És dur fer el camí? Molt dur perquè s'hade suportar totes les inclemènciesmeteorològiques com el vent, la pluja. S'had'estar físicament en forma sobretot els peus.L'equipatge del pelegrí és una motxilla penjadaa l'esquena i a ser possible lleugera. Cal estarpreparat també mentalment.

5.- Què es necessita per fer aquest camí, amés a més de la il·lusió, preparació física ila motxilla...? Paciència: amb un mateix jaque les hores de camí, amb molts momentsde soledat, et fan retrobar amb el querealment ets; també paciència amb els altresen la convivència dels albergs.Respecte: cada persona som un món i en elcamí coexistim quotidianament amb unapluralitat molt gran de gent. És bàsic elrespecte a la realitat de vida de l'altre i alseu fer i actuar.Ritme: tots tenim el nostre pas i de ben segurque la nostra velocitat coincidirà en algunmoment amb la d'un altre, però no la podemforçar, o si de cas només ho podem fer

puntualment, quan percebem que algú honecessita.Incertesa: hi ha molts moments al llarg delperegrinatge en què dubtem sobre la nostraresistència... Així també és la nostra vida.Necessitat: és en els moments de més debilitat,cansament o soledat quan es palès la necessitatamb més força.Amistat: curiosament, les relacions que escreen durant el peregr inatge sóndesinteressades perquè no han estatprèviament calculades sinó que es donen deforma providencial.

6.- Durant el trajecte t'hauràs trobat de tot.Quina ha estat la millor i/o pitjor experiència?La pitjor va se trobar uns borratxos quandespuntava el dia i ja volíem emprendre elcamí, per sort tot va quedar en un ensurt.Una de curiosa , un noi que ens va dir quequan si li acabessin els diners de l'atur acabariade fer el camí; nosaltres li varem dir, vineque compartirem l'entrepà d'avui, i així elcamí et durarà una mica més. I la millor és,sens dubte, haver fet la etapa del camí delNord al costat de la meva filla Aida, unaexperiència molt enriquidora des del puntde vista mare-filla.

7.- Què busca el peregrí a Santiago? Potseruna de les coses més importants en la vida éssaber acceptar la pròpia realitat i no volercaminar disfressats d'allò que no som. Com aperegrina vull trobar-me amb mi mateixa,demostrar-me que puc fer el camí i a l'arribara Santiago, abraçar l'apòstol.

8.- Quin és el símbol que s'associa a Santiagoi al camí? Per què? La conxa o vieira, d'origenmarí, símbol de prosperitat i sort, es penja alcoll i serveix per identificar els peregrins.També hi ha persones que duen el bastó ambla cantimplora en forma de carbassa, en honoral Sant.

9.- Es parla d'unes tradicions que el pelegríha de complir quan arriba a Santiago, quinessón? La tradició diu que hi ha quatre ritus queel pelegrí ha de complir: resar, abraçar el

Potser una de les coses més importants en la vida és saber acceptarla pròpia realitat i no voler caminar disfressats d'allò que no som.

7

sant, visitar el pòrtic de la glòria i cremar laroba utilitzada durant el trajecte , símbol decomençar una nova vida. Per a mi són: abraçarl'apòstol i aprendre dels altres.

10.- Acabat el camí, s'obté alguna cosa? Anivell personal molta satisfacció i, lacompostel·lana, com a reconeixement del'esforç. La compostel·lana és un paper onescriuen el teu nom en llatí després depreguntar-te perquè has fet el camí. Hi hatres tipus de compostel·lanes, una de religiosa,una de cultural i l'altra esportiu-cultural.

11.- La paraula Santuari, l'associes a lloc deconsol i esperança? No, perquè vaig trobarun lloc: La faba, ermita molt petita, a Galícia,on es va fer una missa amb 12 persones.Paraules, també gestos com rentar-nos elspeus, passar-nos una espelma, donar-nos lesmans, resar el parenostre amb la nostrallengua... i la natura que envoltava aquellaermita, no sé perquè però es van fer presentstots els éssers estimats que ja no tinc al meucostat, especialment el meu pare. Aquellaermita va ser un lloc de consol i esperança.

12.- Què s'aprèn estant al costat de la gent?Molts valors: conviure, compartir, respecte,saber escoltar, tenir paciència, etc.

13.- Heu compartit estones de lleure ambaltres persones. Heu parlat de temes variats.Han sortit els temes de fe, ateisme,cristianisme, societat laïcista...? Fent el camíno saps mai si la persona és metge, o bé si ésun lladre,... i després de parlar força estonal'únic què preguntes és d'on ets, com et dius,de quin país vens, experiències del camí...

però de coses personals no se'n parla si tu novols.

14.- Fent el camí de ben segur que hauràsgaudit d'estones de silenci. Com t'hi hastrobat? Molt bé, això d'escoltar els ocells, elvent, la veu interior... és fantàstic. En quèhas pensat? Amb la família, amb mi mateixa,i també amb els amics.

15.- Creus que fer el Camí de Santiago ésuna veritable escola de solidaritat? No. Perquè? Bé, hi ha de tot; una part potser sí, peròés un negoci molt ben muntat. Per exemple,ens oferien per dormir pisos plens de lliteres,on el microones no funcionava, per exemple;o bé, quan arribaves a Galícia ja et donavenel paper de propaganda per anar a dormir imenjar. A nivell humà, trobes gent solitàriaperò gairebé sempre trobes gent per davant,per darrera... i la solidaritat sempre hi éspresent: tens una mica d'aigua?, et faig lafoto?, tens uns mitjons que els meus estanmolls?...

16.- Perquè tot el que està relacionat ambel camí de Sant Jaume està de moda? Pelsmitjans de comunicació sobretot la TV i, elboca-orella. També perquè són unes vacancesmolt econòmiques. És una experiència quedes d'aquí animo a fer malgrat costi prendrela decisió.

17.- I per acabar, segurament que hauràscontemplat alguna nit amb lluna plena; si lallum de la lluna fos com una pàgina en blanc,què hi escriuries? Que pugui tornar a fer elcamí, i moltes gràcies per ser on sóc i per lavida, en lletres majúscules!!!

CREDENCIAL. Foto escanejada per M. Carme Llobera. RUTES. Foto escanejada per M. Carme Llobera.

8