Acte 19: Lluís Hortalà,Exercitatori.

Aquesta obra inclou dues animacions en DVD –Montserrat (2010) i Les Temptacions (2010), produïdes recentment–, una sèrie de sis dibuixos de gran format en carbó sobre tela –Exercitatori II (2010)– i dos bancs/escultura.

Vinculades directament amb el paisatge: imatges inequívoques de la muntanya de Montserrat com a motiu visual i narratiu. La forma con-verteix les narracions d’experiències personals en llegendes (la “història” que dóna títol a aquesta exposició). La visió de l’ull és la visió-mirall de les mirades acumulades.

el títol Exercitatori és tret del primer manual d’oració metòdica editat i publicat en llengua vulgar i escrit a Montserrat per García Jiménez de cisneros. La idea bàsica: descriure el concepte clàssic de les tres vies per mitjà de les quals, i en un ordre ascendent, es pot assolir una vida de coneixement espiritual. cisneros utilitza la imatge de pujar una mun-tanya com a metàfora de perfeccionament i transmuta l’individu àvid de coneixement en un ésser contemplatiu. el subjecte de la narració és arribar a l’estat de contemplació (també l’enumeració dels perills que ho impedeixen).

A l’exposició parteixo d’aquesta idea com a subjecte actiu i faig servir el paral·lelisme entre l’experiència d’escalar muntanyes (pujar amb perill, literalment) i aquest viatge espiritual: l’ascensió contem-plativa a través dels sentits però en un paisatge interior. Montserrat

ExErcitatori

és una gran gliptoteca, encara avui un museu d’escultura natural que conté centenars de models per ser analitzats. Reconstrueixo i amplio els meus dietaris personals d’escalada i, emplaçant a l’espai els dibuixos a una altura remarcable, situo l’espectador davant l’obra en una posició alhora d’accés i de dificultat. Dos bancs (2010), en aquest mateix sentit, suporta una imatge de contemplació i crea un significat al context cultural des d’on es mira l’obra.

Amb tot, i especialment en les dues animacions Montserrat i Les Temptacions, allà on més èmfasi he posat ha estat en la idea d’establir vincles amb la història de la modernitat i les grans narracions, espirituals o geològiques. La deriva estètica en la interpretació simbòlica d’alguns aspec-tes concrets del folklore i de la religió que resulten d’aquests vídeos està plena de contrasentits i crec que narrativament funcionen obscurament com a leitmotiv intern, però de manera imprevisible.

LLuís HortaL à, GeneR De 2011

ExErcitatori Vii, 2010 | cARbó sobRe PoLiMeRs/teL A | 217 x 150 cM

ExErcitatori iV, 2010 | cARbó sobRe PoLiMeRs/teL A | 217 x 150 cM

ExErcitatori Vi, 2010 | cARbó sobRe PoLiMeRs/teL A | 217 x 150 cM

ExErcitatori V, 2011 | cARbó sobRe PoLiMeRs/teL A | 217 x 150 cM

Dibuixos PRePARAtoRis PeR AL

fiLM MoNtSErrat, 2010

L’artista treballa des de fa 20 anys en escultura i dibuixos de gran format que desenvolupen problemàtiques de la percepció a partir de models orogràfics, que el van portar a produir la sèrie de postals London Mountains (durant els 6 anys que va viure a Londres) i, en els darrers anys, l’han fet interessar-se per la iconografia de la muntanya de l’everest i de les roques de Montserrat, relacionades amb la seva experiència personal com a alpinista. en aquestes obres l’artista treballa en el rescat de noves personificacions a les roques mítiques, a través d’elaborades sessions gràfiques i volumètriques per “reconstruir” la seva imatge. el 1990 va iniciar la seva sèrie de treballs denominats “topologies de la visió” en fusta, i més tard van arribar treballs relacionats amb l’arquitectura, entesa sempre com a arquitectura del cos, per als quals va treba-llar en ceràmica. L’artista ha exposat a la sala Montcada (barcelona), fundació “la caixa” (barcelona), al MncARs (Madrid), a la fundação Gulbenkian (Lisboa) i està preparant una àmplia exposició individual per al cDAn (osca).

Lluís Hortalà. olot, 1959

—TEXTOS EN CASTELL ANO

Exercitatori

Esta obra incluye dos animaciones en DVD –Montserrat (2010)

y Les Temptacions (2010), producidas recientemente–, una

serie de seis dibujos de gran formato en carbón sobre tela

–Exercitatori II (2010)– y dos bancos/escultura.

Vinculadas directamente con el paisaje: imágenes inequí-

vocas de la montaña de Montserrat como motivo visual y

narrativo. La forma convierte las narraciones de experien-

cias personales en leyendas (la “historia” que da título a

esta exposición). La visión del ojo es la visión-espejo de las

miradas acumuladas.

El título Exercitatori proviene del primer manual de oración

metódica editado y publicado en lengua vulgar y escrito en

Montserrat por García Jiménez de Cisneros. La idea básica:

describir el concepto clásico de las tres vías mediante las

cuales, y en orden ascendente, se puede alcanzar una vida de

conocimiento espiritual. Cisneros utiliza la imagen de subir una

montaña como metáfora de perfeccionamiento y transmuta

el individuo ávido de conocimiento en un ser contemplativo.

El sujeto de la narración es llegar al estado de contemplación

(también la enumeración de los peligros que lo impiden).

En la exposición parto de esta idea como sujeto activo

y utilizo el paralelismo entre la experiencia de escalar mon-

tañas (subir con peligro, literalmente) y este viaje espiritual:

la ascensión contemplativa a través de los sentidos pero

en un paisaje interior. Montserrat es una gran gliptoteca,

aún hoy en día un museo de escultura natural que contiene

centenares de modelos para ser analizados. Reconstruyo y

amplío mis dietarios personales de escalada y, ubicando en el

espacio los dibujos a una altura remarcable, sitúo al espec-

tador delante de la obra en una posición a la vez de acceso

y de dificultad. Dos bancs (2010), en este mismo sentido,

soporta una imagen de contemplación y crea un significado

al contexto cultural desde donde se mira la obra.

Con todo, y especialmente en las dos animaciones

Montserrat y Les Temptacions, allí donde he puesto más énfa-

sis ha sido en la idea de establecer vínculos con la historia

de la modernidad y las grandes narraciones, espirituales o

geológicas. La deriva estética en la interpretación simbólica

de algunos aspectos concretos del folklore y de la religión

que resultan de estos vídeos está llena de contrasentidos y

creo que narrativamente, funcionan de forma oscura como

leitmotiv interno, pero de manera imprevisible.

LLuís HortaLà, ENERO DE 2011

Lluís Hortalà. Olot, 1959

El artista trabaja desde hace 20 años en escultura y dibujos de

gran formato que desarrollan problemáticas de la percepción

a partir de modelos orográficos, que le llevaron a producir la

serie de postales London Mountains (durante los seis años

que vivió en Londres) y, en los últimos años, le han hecho

interesarse por la iconografía de la montaña del Everest y

de las rocas de Montserrat, relacionadas con su experiencia

personal como alpinista. En estas obras el artista trabaja en

el rescate de nuevas personificaciones de las rocas míticas,

a través de elaboradas sesiones gráficas y volumétricas para

“reconstruir” su imagen. En 1990 inició su serie de trabajos

denominados “topologías de la visión” en madera y posteri-

ormente llegaron trabajos relacionados con la arquitectura,

entendida siempre como arquitectura del cuerpo, para los

que trabajó en cerámica. El artista ha expuesto en la Sala

Montcada (Barcelona), la Fundació “la Caixa” (Barcelona),

en el MNCARS (Madrid), en la Fundação Gulbenkian (Lisboa)

y está preparando una amplia exposición individual para el

CDAN (Huesca).

—ENGLISH TEXTS

Exercitatori

This work includes two recently produced DVD animations,

Montserrat (2010) and Les Temptacions (2010), a series of

six large-scale charcoal-on-canvas drawings, Exercitatori II

(2010), and two bench sculptures.

These pieces are linked directly to the landscape: unmis-

takable images of the mountain of Montserrat as a visual and

narrative motif. Their form turns tales of personal experiences

into legends (the ‘story’ that provides the title to this exhibition).

The eye’s vision is the mirror vision of amassed gazes.

The title Exercitatori is taken from the name of the first

manual of methodological prayer to be edited and published in

the vulgar tongue, written on Montserrat by García Jiménez

de Cisneros. The basic idea: to describe the classical concept

of the three ways in which, in ascending order, one can attain a

life of spiritual knowledge. Cisneros uses the image of climbing

a mountain as a metaphor for perfection and transmutes the

individual eager for knowledge into a contemplative being.

The subject of the narrative is reaching the state of contem-

plation (and enumerating the dangers on the way).

In the exhibition, I start with this idea as an active sub-

ject and draw parallels between the experience of climbing

c/ Rosselló 240. 08008 BarcelonaT 93 496 10 32 | F 93 487 20 19www.fundaciosunol.orginfo@fundaciosunol.orgDILLUNS – DISSABTE 16H – 20H

NIVE LL ZERO

—Exposició dEl 4 dE març al 30 d’abril dE 2011 concepte: lluís Hortalà. coordinació: sergi aguilar, margarita ruiz i combalia, carla Tarruella plandolit. adjunt a la direcció: xavier de luca. cap d’operacions: Jaume brunet i papiol. assistència tècnica: daniel parejas.

—publicació

textos: lluís Hortalà, Teresa blanch i Garcia Jimenez de cisneros, Obras completas II: Exercitatorio de la vida espiritual, biblioteca abadia de montserrat, pàg. 410, 412, 414 i 416. fotografies: miquel ribot. imatge portada i contraportada: Josep m. rodés i Ferran labraña, Guies d’escalada, publicacions de l’abadia de montserrat (detall). aquestes imatges han estat l’origen dels dibuixos Exercitatori de lluís Hortalà. disseny gràfic: pau aguilar (bang! bang!). traducció dels textos: la correccional (serveis textuals). obres: © lluís Hortalà, 2010. impressió: igol. dl: b © de la present edició: Fundació suñol. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació sense l’autorització de l’editor.

—paTroNaT

president: Josep suñol. vicepresident: bruno Figueras. patrons: mercedes costa rodríguez-bauzà, rodrigo Navia-osorio Vijande, silvia Noguer Figuerol

—amb la col·laboració de:

mountains (literally dangerous climbing) and this spiritual

journey: the contemplative ascent through the senses, but

in an inner landscape. Montserrat is a great glyptotheque,

still today a museum of natural sculpture with hundreds of

models to be analysed. I reconstruct and expand my personal

climbing diaries and, by placing the drawings in the space at a

remarkable height, I put the spectator in front of the work in

an accessible yet tricky position. In the same way, Dos bancs

(2010) supports an image of contemplation and gives meaning

to the cultural context from where the work is viewed.

In all this work, especially in the two animations Montserrat

and Les Temptacions, I have placed the greatest emphasis on

the idea of forging ties with the story of modernity and great

spiritual or geological tales. The aesthetic slant to the sym-

bolic interpretation of some specific aspects of folklore and

religion from these videos is full of contradictions and I think

that as a narrative they work obscurely and unpredictably as

an internal leitmotif.

LLuís HortaLà, January 2011

Lluís Hortalà. Olot, 1959

For twenty years, artist Lluís Hortalà has worked on sculpture

and large-scale drawings that explore issues of perception

based on orographic models. He took a keen interest in pro-

ducing the London Mountains series of postcards (during his

six years in London) and, in recent years, he has been fasci-

nated by the iconography of the mountain of Everest and the

rocks of Montserrat, linked to his personal experience as a

climber. In these works, the artist finds new personifications

to these mythical rocks through carefully prepared graphical

and volumetric sessions to ‘reconstruct’ their image. In 1990,

he started his series of pieces entitled ‘topologies of vision’ in

wood, followed later by ceramic pieces linked to architecture,

always understood as architecture of the body. His work has

been exhibited at Sala Montcada (Barcelona), Fundació “la

Caixa” (Barcelona), MnCarS (Madrid) and Fundação Gulbenkian

(Lisbon), and he is currently preparing an extensive individual

exhibition for CDan (Huesca).