BLOC 1: DE LA WELTLITERATUR A LA LITERATURA COMPARADA

Hoy en da la literatura nacional ya no quiere decir gran cosa. Ha llegado la poca de la literatura

universal y cada cual debe poner algo de su parte para que se acelere su advenimiento.

31 de gener de 1827, Conversaciones con Goethe Eckerman

Aquesta s una de les frases epicntriques dins la corresponent obra d'Eckermann i a la qual es retorna de forma

recurrent dins els estudis de literatura comparada. Aix es deu a la seva ambigitat que permet moltes relectures i

reinterpretacions.

El procs d'instituci acadmica de la literatura nacional es data del 1830 al 1870, per qu aquest anacronisme

evidentment deliberat? Goethe preveu el recorregut que far la literatura nacional des del seu moment de gestaci i el

que pretn amb aquesta afirmaci tan rotunda s una provocaci, una crida d'atenci. El que vol Goethe s modificar la

noci de literatura nacional des del moment de la seva creaci, qestionant-la a ella mateixa. El que intenta es fer veure

l'alteritat, s a dir, si existeix una literatura nacional concreta i particular, qu s el que queda fora d'aquest limit?

Goethe es troba amb la necessitat de crear un neologisme: weltliteratur. La traducci ms com del terme s: literatura

universal o mundial; per al traduir-lo s'est delimitant de forma errnia. Una traducci literal podria ser: literatura

general com de tothom, si tothom s la humanitat; per d'aquesta traducci se'n deriva la segent qesti: qu s la

humanitat?

A Frana, durant el segle XVIII, per literatura universal es sobreentenia que es parlava de la literatura francesa, al ser

aquesta el focus cultural del moment. Quan Goethe planteja la weltliteratur obliga a Frana a pensar-se en la condici

de literatura nacional.

L's de poesie, en comptes de literatur, hauria comportat unes connotacions de la tendncia romntica i, per tant, de la

individualitat que Goethe volia defugir. En canvi, literatur estava lligat a un fet social, a l'esfera pblica, la qual

comena a constituir-se al segle XVIII, tant en la poltica com en les lletres. A Londres ja estaven succeint una srie de

coses que consolidaven aquest espai pblic: la premsa peridica i el caf. El caf va suposar una alternativa als salons

aristocrtics. Els salons eren un cenacle regentat per una Madame on agrupava artistes, intellectuals, filsofs, msics,

etc. L'admissi als salons consistia en una srie de protocols molt estrictes. En canvi, el caf era una instituci d'arrel

burgesa on es feien negociacions i intercanvis d'informaci. A Londres comencen a circular dues revistes The Tatler que

estructurava les seccions pels diferents cafs segons els oficis liberals londinencs; i The Spectator. En aquest nou espai

la ciutat reflexionar per escrit sobre ella mateixa. Al diari es fan crtiques sobre la ciutat i la ciutadania, per des

d'aquesta, es tracta d'una acte auto-reflexiu. Als marges dels diaris es deixa un espai tipogrfic per a que els lectors

anotin les seves crtiques i, d'aquesta manera, altres lectors puguin llegir-la i opinar al respecte. Aix promou una gran

circulaci d'opinions que fomenten els principis de la crtica cultural. Als cafs es donava una trobada entre persones

desconegudes entre si, les qual poden en com una visi de la ciutat i aquesta perspectiva entra a l'espai pblic. Aix es

dna per primer cop al Londres del segle XVIII, per s'estendr per tota Europa. La figura de La Repblica de les lletres

t un carcter molt ms aristocrtic, ja que s necessari un contacte personal, en canvi la premsa permet un xarxa

d'opini sense necessitat d'aquest contacte directe. Al mateix segle XVIII apareixen les primeres publicacions

internacionals, les quals tindran conseqncies internacionals. Goethe s lector d'aquesta premsa i s'adonava del canvi

d'poca.

LTIMS ANYS DE LA VIDA DE GOETHE

En els ltims anys de vida, Goethe sembla preparar la seva mort a nivell bibliogrfic. Revisa les seves obres completes,

publica la segona part del Faust, escriu Poesia i veritat. Per, hi ha un projecte pel qual considera que no t suficient

temps per dedicar-s'hi, llavors, contractar un secretari per a que el dugui a terme: Eckermann. El que li demanar s

que posi per escrit tot un seguit de converses que mantenen entorn de varis temes, per, el principal s l'estat de la

literatura en la seva contemporanetat, el fet literari i la noci de la weltliteratur, s a dir, del futur de la literatura.

Al gener-febrer de 1927, a la introducci de La vida de Schiller de Carlyle apareix per primer cop el terme weltliteratur.

Hi ha una necessitat de ressaltar el lloc honorable que han de tenir les lletres alemanyes, aix es deu a la hegemonia

cultural que tenia Frana de del segle XVII i que tindr fins al segle XIX.

El concepte d'humanitat ser de gran rellevncia dins la cosmologia de Goethe i, per tant, tamb per extensi de la

literatura comparada. Mantindr el principi d'humanitat de Herder, qui concep que sn totes les cultures les quals

participen de la humanitat i la conformen. Encara que, aquest tindr una tendncia ms illustrada.

En el fragment de Les converses amb Goethe en el qual es parla d'una novella xinesa amb la qual s'explicita la noci

d'alteritat, per mostrant la seva semblana emmarcant-lo en un pla valoratiu propi de la literatura occidental. Goethe

parla d'un autor sense canonitzar i conegut en un ambient purament comercial, aix es deu a una ra estratgica: en

destacar un autor francs de l'mbit comercial i de masses el que pretn s redefnir el pes de la llengua i la literatura

francesa.

PRECEDENT DE LA LITERATURA COMPARADA

Els precedents han de ser entesos no com la prpia weltliteratur, sin amb el fet de posar en relaci diversos elements de

carcter cultural.

Els comentaris llatins d'Homer i Virgili, els quals sorgeixen com una necessitat de comprendre'ls dins la cultura llatina.

Per, ja a la metaphsica d'Aristtil la comparaci apareix com el fonament de tot coneixement i a la poetica s la base

de l'anlisi textual. Amb els comentaris llatins, per, es dna un salt temporal, espacial i lingstic respecte dels

elements comparats.

Dante Alighieri far un pas transcendental amb l'obra De vulgari eloquentia amb al defensa de la llengua vernacle. I la

figura de Ramon Llull amb la seva literatura d'idees que engloba el llegat clssic, la tradici trobadoresca i la influncia

rab. Tant Dante com Llull, amb la seva literatura en llengua vernacle, estan contribuint en certa mesura a enderrocar

l'hegemonia de La Repblica de les lletres llatines. Aquesta repblica no entenia de fronteres tal i com ho podem

entendre avui, ja que, aquestes no eren fronteres culturals o nacional, es tracta d'un paradigma prvia al colonialisme.

Quan la forma d'Estat canvia, la idea d'Estat-naci emergeix, abans no tenia un paradigma d'existncia. L'Estat francs,

desprs de la revoluci i la illustraci, acabar per implantar-se el model d'Estat alemany. Aix, suposar el pas del

romanticisme literari al poltic, amb l'aparici de l'esperit nacionalista.

LA LITERATURA NACIONAL: TORNAR A PENSAR EUROPA

Giambattista Vico, a partir de 1709, publica un resum de l'etapa que compren des de Dante fins la illustraci, es tracta

d'un dels puntals de la filosofia poltica. De 1725-44 publicar reelaboracions d'aquest text, l'ltima es titula Scienzia

nuova. En aquest exposa com l'existncia de Du no s possible dins el paradigma nacional, s quan aquest deixa

d'existir que l'home pot crear les nacions. Per tant, sn els homes (la humanitat) qui s'ha d'encarregar que les nacions, de

la seva cincia, del seu manteniment i ordenaci. Aix implica una responsabilitat poltica.

Herder s autor d'un text titulat Fragments sobre una nova literatura alemanya de l'any 1767, encara que no s el text

ms rellevant sobre la literatura comparada d'aquest autor, s que s el ms important entorn el concepte de

multiculturalisme, el qual s base de la literatura comparada. Apareixen els conceptes de llengua nacional i

multiculturalisme, gaireb sense existir la literatura nacional. A la frase epicntrica de Les converses amb Goethe

ressonen aquests fragments, publicats seixanta anys abans. s amb Herder i Goethe que es fan les recuperacions de la

literatura popular, amb la consegent revaloritzaci del llegat popular, components importants del romanticisme

filolgic, el qual es constitut en l'eix de la invenci d'Alemanya.

Lessing, qui era el director del teatre d'Hamburg, als anys 1767-69, publica una revista titulada Dramatrgia

d'Hamburg amb la qual tractar de fer una renovaci del teatre alemany i constituir un teatre nacional. Aix, esdev

quan Alemanya encara no existeix com a tal, s'esta construint. Era una estratgia per encarar la fora de la dramatrgia

francesa (l'Academie). Lessing buscar models en l'alteritat: Shakespeare, Calderon. Es dna una tensi d'oposici entre

Frana i Alemanya. En aquesta lnea s molt suggerent el titul d'un article de Leibniz: Exhortaci adreada als

alemanys per qu exerceixin els seu enteniment i la seva ra per construir una societat. Herder defensava que qualsevol

cultura, per petita que sigui, aporta quelcom incanviable i insubstituble per al mn. Des de la perspectiva francesa,

per, totes les nacions poden ser universalitzables, sempre i quan s'atenguin als models francesos. Alemanya s una

cultura perifrica, a diferncia del centrisme parisenc de Frana.

L'Estat-naci es defineix segons una srie d'items: un passat en com en el qual s'hi ha d'estar i el qual es posa de

manifest amb els lligams lingstics; una comunicaci connacional i una conscincia com a tal; i la comunitat.

Alemanya tendeix a una subjectivitat collectiva, en canvi, Frana parteix de la noci de societ. Alemanya pot arribar a

ser societ, per ser fonamentada pel sentiment de comunitat. La literatura nacional alemanya va constituir-se

doblement, per de manera asimtrica. Les teories herderianes de la llegnua com el dipsit i contingut de la literatura i

el poble la custodia i n's la matriu; aix Herder ha la identificaci entre naci i llengua. Tot estat-naci per fonamentar-

se com a tal ha de passar per tres figures culturals: el poeta, el qual copsa les veus del poble, les reelabora i les torna a

aquest; el filleg, qui codifica la llengua i la literatura, per tant, els lligams lingstics; i l'historiador, el qual aporta la

narraci del passat del poble fins al present. El filsof participaria de tots tres. Per Herder la naci s imaginaci i s a

les obres de ficci on ms lliurement es mostra l'nima de la naci. Poetes i fillegs que fonamentin el poble alemany

podem fer-ne un llistat i situar-los perfectament, per, i l'historiador? Tres anys desprs de la frase epicntrica de Les

converses amb Goethe apareix el Llibre de l'historia alemanya de G. G. Gorvinus. Per, aquesta trada de figures no

poden ser imparcials, l'historiador, en tant que narrador, seleccionar i donar una forma determinada. El filleg

decidir quins documents presentar a partir d'un criteri nacionalista que conv a la poltica de la naci. Sn tot un seguit

de processos que constitueixen la mistificaci de la cultura.

La segona constituci de la literatura nacional alemanya s com a resposta a l'expansi civilitzatria francesa. Aix

l'articulaci de la identitat, literria, cultural o nacional, s'estableix en un primer moment per tensi amb les ambicions

hegemniques de la literatura francesa, en tant que hegemonia simblica de transcendncia poltica i militar.

Els models d'Estat-naci francs i alemany es materialitzen en dos termes intradubles: esprit, el qual fa referncia a

l'enginy, l'agudesa i la intelligncia; i geist que es conformaria a partir de la collectivitat i la seva autoconscincia.

No es pot entendre Europa sense la ciutat d'Strasbourg, com smbol de la disputa entre Frana i Alemanya. A Strasbourg

van estudiar dret, tant Goethe com Herder, aix com molts alemanys que arribaven a al ciutat per aprendre francs.

Aquests s'allotjaven a la pensi Esprit en un carrer anomenat: ruelle de l'esprit, o b, geist gssel.

31 de gener de 1927 (Converses amb Goethe) En aquest fragment s'exposa la relaci del poeta i l'historiador. Es reprn

a Aristtil per tal de distingir les funcions d'ambdues figures: el poeta ha de tornar versemblant all que hauria pogut

passar, en canvi, l'historiador ha de narrar els fets en recerca de mostrar la veritat. Per, encara que responguin a

funcions diferents no poden pretendre allar-se.

15 de juliol de 1827 (Converses amb Goethe) Goethe coneix, grcies a la circulaci textual, a Carlyle i la seva tasca

com a crtic i traductor. La lectura crtica que fa Goethe s per la seva necessitat de pensar-se en la traducci. Per

Goethe un traductor ha de ser al mateix temps un bon crtic literari. En el cas concret de Carlyle la tasca ha de ser

discernir all que els anglesos necessiten saber sobre la nova novella alemanya per desenvolupar la prpia literatura.

20 de juliol de 1827 (Converses amb Goethe), Carta a Thomas Carlyle. Es presenten les consideracions que

conformaran l'esborrany del prleg a La vida de Schiller de l'autor angls. El fet que Goethe busqui a les crtiques

estrangeres sobre la literatura alemanya mostra el tomb per l'alteritat, l'alteritat crtica, ja que la prpia crtica pot estar

saturada de les necessitats prpies. El dileg anglo-escocs amb Alemanya buscar defugir la focalitzaci francesa.

No hi ha, per, una necessitat de ser conscient de la tasca a nivell global que estan duen a terme tots aquests autors, ja es

dna sense ser-ne conscient, hi tendeixen. La polifonia i la plurilingstica plana per tots aquests esdeveniments, encara

que no es desenvolupar fins Bakhtin i Kristeva.

El viatge a Itlia s'esdev perqu Goethe busca deixar de ser el Goethe marmori, tal i com era considerat. Encara que el

viatge el faci a a la dcada de 1780 no el redactar fins dcades desprs. Amb la seva arribada a Roma declara que ha

renascut. Un cop reneix pot tornar a Weimar. El fet d'escriure el viatge suposa donar un tancament a aquesta etapa de

canvi, donar un sentit.

El romanticisme alemany impulsava la individualitat, l'originalitat i, sobretot, la subjectivitat com algo infinit, es

preguntava per la possibilitat d'expressar aquesta subjectivitat en paraules gastades i, a ms, la possibilitat de

l'originalitat amb el mateix condicionament lingstic. Goethe fa un repas de els grans mentalitats alemanyes tant

illustrades com romntiques per demostrar que som un constructe que parteix de l'alteritat i, per tant, es posiciona en

contra de la puresa del jo del romanticisme ms ingenu.

4 de gener de 1824 (Converses amb Goethe) la reflexi de sorgeix de la creaci literria individual dels alemanys en

Goethe s aplicable a la noci de naci alemanya. En ambds casos no hi ha una unificaci focalitzada en un punt que

irradii, com en el cas francs. En aquest fragment hi ha una clara empremta del pensament de Madame d'Stal, qui fa

una reflexi sobre la relaci entre les institucions socials i la literatura nacional. A Frana el fet literari es dna com un

fet plenament social. A ms, s'est donant una reflexi sobre els fets histrics de la revoluci francesa i la seva projecci

en el moment d'escriptura del fragment. Goethe es va posicionar en total acord amb el lema original de la revoluci:

libert egalit et fraternit, per es desdir a causa del desenvolupament i el consegent desencant de la revoluci.

Durant l'any 1789 es dna un engrescament incomparable a qualsevol altre moment en segles, tant que la revoluci

francesa traspassar els murs de Pars i s'exportar a altres punts d'Europa. s possible aquesta exportaci per qu el

context illustrat tamb va ser exportat en el seu moment. Stal noms retraur una cosa als filsofs illustrats de la

enciclopedie: que preparessin el cam cap a la revoluci, per que no preparessin el tancament del procs revolucionari i

permetessin que rests obert. Fora d'aix, Madame d'Stal es declara una gran admiradora.

Encara que Goethe es posicions partidari en un primer moment s un dels primers en reaccionar en contra quan entra

en el seu perode de terror (1792-93). I, de la mateixa manera que la revoluci francesa fou exportable a altres llocs

europeus, l'exportaci a Alemanya era absolutament inviable, ja que la realitat burocrtica i administrativa del poder

alemany era totalment diferent a la francesa o als pasos amb una influncia illustrada en el marc poltic. A ms, cal

remarcar que Goethe s partcep d'una elit intellectual i, no noms hi participa, sin que la defensa i la genera. s

partidari, tamb, d'una aristocrcia de l'esperit, encara que tampoc el molesta l'aristocrcia de la noblesa.

A ms, al revoluci francesa fou una revoluci burgesa, no ser fins desprs de la revoluci russa que apareix la massa

com una fora poltica dins l'espai pblic. s ms, els pensadors es quedaran tan perplexos davant aquest fenomen i

noms els feixismes i l'estalinisme es posicionaran amb una idea d'acci clara respecte de com organitzar a les masses.

MADAME D'STAL

1800 s l'any clau en el qual Stal publica el seu llibre sobre les relacions entre la literatura i les institucions. En ell

s'intenta mostrar tot all que es pugui considerar decisiu per a que una societat sigui capa de comprendre a si mateixa a

travs de l'escriptura i la lectura. En aquest plantejament hi ha un ress del pensament herderi i de la seva noci de

volkgeist. Aquest llibre li comportar l'expulsi ordenada per Napole, primer, de Paris i desprs de Frana. Els motius

de l'expulsi sn una srie d'elements dins el llibre i en la mateixa figura d'Stal que trenquen amb el classicisme de

l'imperi napolenic i el fet que l'autora marqui diverses faltes en el marc civilitzatori francs. Per, a ms, Stal es

considerada com un potencial contrapoder al rgim.

El desterrament la va dur a arreu d'Europa, per, sobretot a Alemanya. Coneixer a tots els grans autors germnics, b

llegint-los, o b, personalment. Stal confessar que el desterrament la ha fet desarrelar-se de Pars, per que l'ha tornat

europea.

Al llibre De l'Allemagne s'acaba de redactar al 1810 i n'envia un exemplar a Napole. Aquest suposar un fenomen i

seran destruts tots els exemplars per l'imperi. Al 1813 es publica la primera edici a Londres i la segona un any ms

tard a Frana on es vendran desenes de milers d'exemplars en molt poc temps, la qual cosa evidencia grans espectatives

respecte de la obra. Ser la histria del llibre prvia a la seva publicaci la qual crei aquesta espectaci i, per tant,

asseguri el seu xit. Aix doncs, no s noms el tema de l'obra, b un d'ells, la relaci entre instituci i literatura, sin

que el recorregut que fa el propi llibre fa patent aquestes relacions.

El pilar temtics fonamental de l'obra, per, s la necessitat de renovaci de les lletres franceses en relaci amb les

altres literatures, comenant per l'alemanya. En contra de la visi de que poltica i literatura avancen en parallel, al

llibre d'Stal De la littrature dans ses repports avec les institutions sociales mostra com una i altre han d'impulsar-se

mtuament. Aquest s un posicionament propi del enciclopedistes i de la illustraci. Aix doncs, tota manifestaci

escrita que organitzi la societat s camp de l'anlisi i la perspectiva literries. El problema francs s que no deixa de

donar una emanaci compartida entre instituci i literatura i la primera comena a coaccionar a la segona, la producci

literria.

Madame d'Stal, ja a 1800, es planteja la literatura, no com una producci del cos social, sin com el constituent

d'aqeust. El que s'est donant amb aquest pensament s l'aplicaci d'un determinisme social, possiblement influncia de

Herder i la seva introducci a Frana per part d'Hipolit Taine amb les nocions de race, moment et milieu. Stal s capa

de plantejar-se aquesta concepci ja amb les primeres lectures del mn germnic i la seva redacci de De la

litterature... Per amb al redacci de De l'Allemagne es desenvolupar el seu coneixement de al literatura i la cultura

germnica en general. Aquestes lectures germniques no sn noms de lmbit ms estrictament literari, sin de textos

de producci cultural en general.

Hi ha una semblana ineludible entre el projecte de Mdme. d'Stal i el de Goethe, quina relaci es dna entre ambds?

Al 1804 Goethe publica Diaris i annals, on apareix la reconstrucci de quan els dos pensadors es van conixer. S'esdev

un xoc d'egos amb actituds molt diferents respecte a la conversa i el dileg a causa del pes cultural que han heretat.

Goethe fa, per, una lectura profunda del llibre d'Stal a la qual llegir, traduir i publicar abans d'aquesta conversa.

Stal manifesta un desafiament a un imperi desptic i la ra es presenta com la eina per construir les llibertats en un

govern lliure, en canvi, amb un govern desptic la ra alimenta el despotisme. Si la ra es podia convertir en eina del

despotisme qualsevol crtica a aquest s era una crtica a la poltica que s'estava gestant a Frana. Per aquest motiu el

llibre d'Stal s'ha de considerar eminentment francs. El fet que el declarin no-francs fa pensar, ms aviat, que es tracti

d'un llibre anti-francs.

En un fragment de De l'Allemagne, Stal parla de Frana amb una terminologia prpia del romanticisme alemany i del

model civilitzatori d'aquest. Usant els termes entusiasme i esprit, ents dins la cosmologia de l'autora, Stal est fent

una re-semantitzaci dels termes constituents de la civilitzaci francesa. Aix seria completament impossible sense

l'exili d'ella, qui concreta que les seves arrels no sn franceses, sin parisines, ja que es dna una confusi entre Pars i

Frana. Es tracta d'una gran coneixedora de la cultura europea, la qual cosa pot detectar-se en que no apliqui models

civilitzatoris, sin que els busqui. Aix, s grcies a la seva condici de desarrelament. El que du a terme s una

immensa tasca de comparaci. Stal dictamina que, o b, Frana canvia, o b, aquesta destruir Europa. El que pretn s

avisar a Alemanya sobre el seu model civilitzatori, el qual pot derivar en la seva destrucci i perdre de vista Europa.

A l'any 1803-04 Stal redacta la novella Corinne on ja apareixen nocions que desprs es desenvoluparan en la seva

concepci d'Europa: l'alteritat i el desplaament d'identitat. A la novella es dna una percepci clara de que les

identitats nacionals comencen a sorgir com a tal. Aquest fenomen el mostra donant veu a tres personatges creats a patir

de carcters i criteris nacionals. Per, no apareix el personatge alemany, ja que, la naci no est constituda com a tal.

Corinne mant un dileg sobre el teatre amb el personatge francs, qui defensa el drama francs definint-lo com el

millor i ms delicat i allegant la impossibilitat d'una barreja amb d'altres. Per, Corinne tracta de mostrar-li que si la

dramatrgia francesa ceds a les altres cultures es permetria que l'esperit francs entrs en moviment. En aquesta obra,

escrita deu anys abans que De l'Allemagne ja es llegeixen els principis del pensament d'Stal i en clar posicionament

respecte d'Europa que continuar desenvolupant.

Hem d'entendre que el fet d'escriure a Frana es dna en un espai social i que, en canvi, a Alemanya s en un espai intim

i de solitud. Quan Stal tractar de fer-los confluir noms pot provocar un xoc de concepcions. A ms, el posicionament

d'escriure tamb comporta un posicionament diferent de recepci i, per tant, de lector. El lector francs busca respostes

a preguntes sobre la seva civilitzaci i histria, el fet social. En canvi, el lector alemany busca preguntes sobre la seva

subjectivitat sense saber que els provocar noves preguntes. L'autor romntic alemany no t cabuda a l'espai francs, ja

que, l'espai pblic t una gran i inseparable incidncia en el fet literari. La incidncia la constitueix el pblic, la crtica,

l'Academie; els quals reprodueixen un consens simblic i el poder del rgim napolenic. Tots aquests elements de

l'espai pblic francs condicionaran i coaccionaran la producci literria. Aix doncs, per fer una creaci literria sense

constrenyiments s'ha de deixar d'estar en societat entrar en un espai de soledat i ser intransigent amb el suborn del

poder. Sent lliure es pot crear, no noms una obra nova, sin tamb un pblic i una crtica nova. El ms favorable seria

que el pblic i la crtica responguessin activament davant una literatura nova. Si l'espai pblic es torna lliure la

producci literria tamb. Per tant es dna un dileg ineludible entre text i societat, tant en la configuraci d'un com de

l'altre.

Hi ha dos fragments a De l'Allemagne que constitueixen la primera aparici del terme comparaci amb el seu s

conscient de crtica cultural. Hi ha una fricci crtica entre all topificable (classificable) de les cultures i all que no ho

s, s aquesta fricci el que condueix a la comparaci. Per, a ms, la qesti no resta en la problemtica binaria

Alemanya Frana, sin en quin tipus de crtica s'extreu d'aquest conflicte, del qual Stal ja en recalca la repercussi

que tindr a Europa. Una repercussi que ha de ser i s plural. Grcies a l'exportaci d'Stal dels alemanys i en concret

de Herder i els conceptes de volkgeist i zeitgeist. Hipolit Taine desenvolupar el que Stal no hauria pogut, s a dir, obrir

a Europa el pensament alemany.

GOETHE I LA PREMSA ESTRANGERA

Va ser una revista amb la voluntat de convertir la crtica literria en el vincle entre les nacions europees. El subttul

d'aquesta era, en un principi, Journal litteraire i desprs fou Journal politique litteraire. Els autors d'aquesta publicaci

eren, la major part, molt joves, estudiants de la Sorbonne de literatura, histria o filosofia. Entre ells trobem a tres dels

que serien els grans catedrtics francesos: Albert Franoise Villemain, Victor Cousin i Franoise Guizn. Si en aquests

tres hi sumem a Edgar Quinet i a Jean-Jacques Ampre, obtenim el marc dels pensadors, no noms de Le Globe, sin de

tot el segle XIX francs.

Quan Goethe parla de les seves lectures de revistes estrangeres es refereix sobretot a Le Globe, els redactors de la qual li

faran arribar els seus exemplars Per, mai reconeix la incidncia que t sobre el seu pensament, de la mateixa manera

que amb Stal o Kant. Els redactor de Le Globe sn els joves que s'eduquen desprs de Napole, amb una formaci

estable, sense guerres i poden rebre el millor del segle XVIII. Sn la generaci que hauran de refundar la idea de Frana

i d'Europa. Aquesta generaci fou expulsada de la Sorbonne, com a professors, per motius poltic-religosos. D'aquesta

expulsi o de la censura es fundar Le Globe, com l'espai on es poden permetre all que la instituci rebutjava. Situaran

la crtica al centre de tots els provessos i pensaments, per una crtica eclctica, que no dogmtica. Al nmero inaugural

d ela revista (setembre de 1824) es presenta amb l'objectiu d'oferir a les generacions formades per la restauraci un

espai de mediaci crtica. Per aconseguir aquesta apertura crtica situar la seva reforma en un marc internacional i

literari. La revista es caracteritza per una absncia de dogma o d'imposici monoltica prpia del romanticisme francs,

per exemple, d'Stendhal. Es dna una lectura per part de Goethe de Le Globe l'any prvi a l'aparici del neologisme

weltliteratur, s a dir, en el seu moment de gestaci.

Dins la revista es donar un relleu generacional, no previst pels catedrtics fundadors, per part del redactors ms joves.

Per exemple, Villemain introdueix el pensament historicista que comena a entrar dins l'espai del estudis literaris amb

les traduccions de Herder i Vico. A ms, hi publicaran els resums dels cursos del tres catedrtics i Goethe, amb al seva

lectura, coneixer el que succeeix a les aules de la Sorbonne. Per, a ms, es fa arribar les transcripcions de les classes,

sobretot, les de Villemain. En aquests cursos ja apareix el terme literatura comparada, encara que de forma prototpica.

Arriba a les mans de Goethe dies abans de la conversa del 31 de gener de 1827.

Si reprenem aquesta conversa observem l'absncia de ttol i d'autor pel que fa a la novella xinesa. Hi ha motius que

indiquen que la novella s in-kiao-l. Aquesta va ser traduda al francs i anunciada a Le Globe en una ressenya en tres

volums, en els quals hi apareix el terme literatura comparada. Tot el que Goethe comenta de la novella ja es troba en

aquesta ressenya. Goethe acusar a Le Globe d'excessiu liberalisme.

El 24 de gener apareixen a Le Globe dos articles sobre L'union europen, parlant de la uni religiosa (cristiana) i es dir

que no s suficient ni possible en una futura uni europea el criteri religis. s l'esperit de la societat el que ha de

construir el nou esperit europeu. Aquest esperit quedar marcat per la revoluci burgesa i la industrial contra la religi i

la noblesa i, per tant, hereu de la illustraci francesa. S'apostar pel lliure canvisme i l'abolici de lmits entre pasos.

Des de Le Globe es pregunten quin ha de ser el pas que ha de guiar aquesta uni. El segons article de la revista dedicar

a aquest tema es titula France i es planteja qu s Frana desprs de llegir-se a si mateixa a travs de Madame d'Stal.

s per aquest motiu que Goethe ha d'esborrar l'empremta de Le Globe dels seus textos, pel perill del centralisme francs

a la nova Europa.

WELTLITERATUR

La weltliteratur neix del conflicte Frana-Alemanya com una necessitat davant la tensi existent. Per, s necessari que

no sigui l'nica tensi, que s'esdevingui un binomi. La weltliteratur ha d'elevarse per damunt d'aquesta tensi i poder-se

desenvolupar en altres situacions.

poques del desenvolupament social Goethe

El terme social ens remet al model civilitzatori francs (societ) i el terme desenvolupament al bildungs alemany. En el

text no apareix el terme weltliteratur, encara que el text ho sembla reclamar. Aix es deu a que Goethe, amb aquest text,

busca que sigui adaptable a altres circumstncia i que el terme no esdevingus un obstacle per aquesta adaptaci. Sense

l'aparici dels termes Frana o Alemanya es descontextualitza amb la mateixa voluntat de possible relectura. Es parla

del procs civilitzatori, necessriament partint de l'alemany. Cada un dels estadis s necessari per que el succeeixi el

segent, sense algun d'ells es dna una manca de fonament, s'esfondra. En el primer estadi la llengua estrangera s'entn

com una amenaa que, quan la cultura prpia comenci a moure's, no es veur com a tal, sin que es miraran amb

respecte. Amb el tercer s ineludible la tendncia a una interrelaci encara que, de moment, no es puguin esborrar les

barreres. En quant al quart estadi l'nic propsit s la humanitat. La noci d'universalitat es presenta des d'una visi

materialista, d'un lliurecanvisme que derivar en el capitalisme avanat o tard. Lliurecanvisme ents tamb en la lliure

circulaci de les idees, les obres, la cultura, etc. Aquest text s el testament literari de Goethe d'aqu el seu marcat i

intencionat carcter atemporal.

Al 1789 probablement es comencen a gestar els principis de la weltliteratur en Goethe. El mateix anys es dna la

polmica entre el pluralisme de Herder i el cosmopolitisme de Kant. S'est donant una reescriptura de la figura de

ciutadania i davant aquesta polmica Goethe no es va pronunciar. La reacci a aquesta polmica es donar el 19 d'abril

de 1818 on parla d'un nou tipus d'home ciutad del regne de l'esperit, amb aquesta declaraci remet a ambds

pensadors, Herder i Kant. Es tracta d'un esfor de sintetitzar dues vies de pensament. Goethe sembla prendre partit per

la ciutadania del mn kantiana, per a la segona part d'aquesta conversa la influncia de Herder s innegable. La

culminaci del pensament de Kant es dna amb la cita l'escriptura de la histria de tota la humanitat noms s

expressable en forma de novella.

La weltliteratur es presenta en un meta-relat en base literria, a diferncia dels meta-relats en base econmica, histrica,

poltica, etc. Davant el fracs d'aquests la literatura es s'extreu d'aquest camp de forces. La pau perpetua de Kant es

presenta en els termes de l'inters desinteressat igual que amb la weltliteratur. Ambds autors saben que no gaudiran de

les seves aproximacions i que, ni tant sols, coneixeran a aquells que se'n podran beneficiar. Per, saben que s'ha

d'abandonar el terreny amb una influncia silenciosa, que s la tasca de l'escriptor i de la literatura. Es perpetuar amb el

moviment d'escriptures i lectures i permetr moure aquesta esperana d'un esdevenir ms pacfic.

Goethe fa un esfor per esborrar l'empremta de Kant, tal i com havia tractat de fer amb Stal o Le Globe, per, no pot

obviar el dileg que s'ha produt entre ells. El mateix succer amb Herder, per de manera diferent, ja que, a aquest s

que s'esmenta a Les converses amb Goethe i considera el llibre d'aquest, Idees per una filosofia de la histria de la

humanitat, pot illuminar a l'estranger. Per, sap que qualsevol allusi a aquest llibre remetr a Kant, mestre de Herder

i primer ressenyador. Kant i Goethe representen dos dels grans pesos de la histria del pensament alemany i ambds

coetanis.

Goethe planteja la construcci d'un llenguatge de la weltliteratur, per a una proximitat intellectual. Fer emergir un nou

llenguatge, una nova manera de parlar de la literatura, per no a partir d'una llengua nica, sin que es tracta de

l'articulaci de noves categories filosfiques, crtiques, nous termes de comprensi. Vinculades als processos de relaci

entre literatura per damunt de les diverses llenges i tradicions particulars. All general ha de constituir els seus eixos

de sentit. Construint un nou marc per al relaci entra la identitat i l'alteritat en les idees. El llenguatge de la weltliteratur

sorgeix alhora que el de la literatura comparada, la manera en com comena a definir-se i enunciar-se interv

decisivament en la gestaci de la proposta goethiana, per tant, l'entrada dels autor de Le Globe a les universitats suposa

l'entrada de la voluntat de la weltliteratur, ms les reformes crtiques, histriques, poltiques, literries,... Dins el marc

institucional que es tradur en la gestaci de la literatura comparada amb les primeres ctedres embrionries.

BLOC 2: HISTRIA, DEFINICIONS I PROBLEMATICA DE LA LITERATURA COMPARADA

Davant el panorama establert en el primer bloc se'ns apareix la segent pregunta: hi ha un enlla real entre la formulaci

de la weltliteratur de Goethe amb l'aparici dels estudis de la literatura comparada, o b, es tracta d'una construcci

simblica?

Poden diferenciar-se dos estadis en aquesta transici, a ms de la continutat entre ells. En primer lloc, la possibilitat

d'estudi de la literatura europea en relaci a la histria nacional de les diferents nacions, mentre s'est desenvolupant la

mateixa noci de literatura nacional. El segon estadi s la plena instituci acadmica de la literatura comparada. Ser la

visibilitat explcita i contempornia de les diferncies entre cultures el que far possible la relaci crtica entre la

pluralitat de literatures. Per resseguir el pas de l'una a l'altra s'ha de rastrejar el mot comparada en l'mbit de les cincies

descriptives, per contribuir a consolidar en l'imaginari crtic la idea de relaci entre diferncies.

L'anatomie compare de G. Cuvier ser traslladada a altres disciplines tant cientfiques com el traspas a les humanitats.

Per exemple, la filologia comparada de Humboldt o la gramtica comparada dels germans Schlegel. El calc de la

terminologia cientifista resultar especialment greu per a la literatura comparada, ja que en la seva primera

institucionalitzaci es defugir el terme compare per potenciar els estudis de relacions i es bandejar l'actitud

comparatstica. La conseqncia ms greu ser la consolidaci del model binari de l'estudi comparatiu, que esdevindr

polaritzat.

El procs que pateix el positivisme d'inflexi epistemolgica de carcter progressista per esdevenir una fora acadmica

i ideolgica eminentment conservadora afectar a l'evoluci de la literatura comparada. H. Taine definir les nocions de

race, moment i milieu, que es generen de la seva lectura de Herder i Darwin. Tot i l'aparent cientifisme no s altre cosa

que una reformulaci del volkgeist. Amb Taine la sociologia fa la tasca de la histria de la literatura nacional i, per tant,

l'auto-apreciaci de la societat francesa del segle XIX. Aquesta auto-apreciaci l'han de fer una generaci que no ha

viscut els grans esdeveniments del segle a partir de testimonis textuals. Els historiadors treballen amb documents que

contenen tota la informaci eliminant tot element llegendari o sobrenatural. La recerca sistemtica, el calc del model

cientfic esdev problemtic. Per, Guizot, Villemain i Ampre no treballen amb elements exclusivament materials, sin

amb elements materials que determinen relacions immaterials. De la tasca historiogrfica de Guizot ha de sorgir una

histria de la civilitzaci europea, que inclogui la histria de les institucions i de les idees que les sustenten. En

literatura aquesta acumulaci de documents, immensa relectura es presenta igualment objectiva sense ser-ho. El

positivisme arriba a ser dominant en el comparativisme europeu i tamb la seva incapacitat per fer una tasca sinttica

La nova generaci de la Sorbonne es troben sols, sense testimonis del esdeveniments dels cent ltims anys, dels grans

fets que havien succeit el segle passat (la illustraci, la revoluci, etc.). D'aquest perode noms en queden textos. Es

donar la necessirar de narrar aquests fets, de crear una histria narrativa que constituir una proposta de lectura i

interpretaci de tota una poca. s aquest un dels motius pel qual l'idea d'historicisme s'estn a totes les branques del

pensament, i amb aquesta necessitat historicista s'introduir el pensament historicista alemany: Herder i Vico.

Franoise Villemain

s considerat el pare de la literatura comparada, encara que els precedents sn molts. Es diu que l'any 1827 Villemain

va fer un curs de literatura comparada, per s fal, s un inters en crear smbols i mites entorn de la histria i narraci

de la literatura comparada (1827 l'any que Goethe formula la weltliteratur). Anys abans, Villemain, ja havia fet un curs

de literatura comparada i el curs de 1827 es tractava d'unes prctiques de crtica comparada.

Villemain obt la ctedra d'eloqncia francesa i no pas de literatura francesa entesa en tant que literatura nacional. Al

1830 apareixen les primeres ctedres de literatures nacionals a la Sorbonne, per estrangeres. Ser el primer en

enfrontar-se a la literatura medieval francesa i en donar-li una continutat en el domini de la civilitzaci francesa. Al

1814 es du a terme el primer discurs de Villemain en el qual la premissa principal diu que el bon crtic ha de llegir,

escriure i comparar, el mateix es troba a la publicaci d'Stal De l'Allemagne.

Quan la revista Le Globe tanca s'inaugura La revue des Deux Mondes (1829) on, a partir de 1840 hi escriure el millor

del cos de redactors de la revista precedent. Aquesta publicaci pot explicar el vincle entre l'experincia de la

weltliteratur i la literatura coparada. All que ms la vincula a Le Globe s l'atenci a les literatures estrangeres. En ella

es dna testimoni del relleu entre un grup de crtics que van conixer a Goethe i el moviment crtic que ja no el podr

tenir com a referent, sin com a llegat de valors. La literatura comparada inicia les seves passes enmig d'una

extraordinria presncia en la vida pblica del debat universitari.

Els primers treballs de Villemain consolides la perspectiva historicista i seran els fonaments de la romanstica amb la

desaparici de la omnis latinitas. mostrar amb un quadre comparat, all que l'esperit francs ha rebut de les literatures

estangeres i all que ell les hi ha donat explica sobre les intencions de les llions del curs 1828-29. En aquesta frase es

mostra un doble sentit i un deute amb Stal: parlar de la seva obra per primera vegada en el marc universitari i la palesa

relaci entre literatura i societat.

En aquest curs de 1828-29 que tracta sorbe el segle XVIII, es revela una asimetria en l'influncia de Frana sobre al

resta de literatures nacionals i l'esperit europeu. Aquest partidisme per Frana ha de fer sospitar que afecti a la

concepci de Villemain del comparativisme. Per una banda, hi ha una noci d'influncia de forma recproca, per

l'origen i el dest d'aquesta influncia sempre es dna a Frana. Aquest gest es perpetua dins la institucionalitzaci de la

literatura comparada a Frana. Si al perspectiva s'atura en aquest binomi esdev un estancament en una sola perspectiva.

Davant la posada en perill de la glria de les armes de frana amb la guerra franc-prussiana, la glria de les lletres s un

intent de mantenir el domini amb l'hegemonia simblica, prpia de els guerres modernes.

Jean-jacques Ampre

Ampre no va mantenir una posici establerta dins l'Acadmia, la qual cosa va proporcionar-li una actitud menys

cautelosa per incorporar el discurs historicista alemany. En una carta de 1826 afirma, en un to confesional, que vol

dedicar-se a la literatura comparada de totes les poesies. La proposta es dur a terme al 1830 amb L'histoire de la

poesie, el curs de literatura que impartia a Marsella. s en el discurs inaugural d'aquest que introdueix els termes

comparativa i comparada. El curs en qesti s de matriu germnica amb una filosofia de la literatura molt marcada,

prendr la noci de welt amb la visi de les cincies naturals, de la geologia i el tradueix al discurs histric. Reivindica

l'estudi comparatiu sense el qual la histria literria no s completa. Aix la literatura comparada es presenta com a eina

auxiliar de la histria literria. Amb els anys la mxima preocupaci ser definir una metodologia, amb un deix

cientifista. La causa efecte permet que la supra-nacionalitat sigui assolida de forma horitzontal per tot el mapa d'Europa.

D'aquests esforos ha de sortir, diu Ampre, la histria completa de la humanitat, amb un eix diacrnic. Es tracta de la

sistematitzaci de la weltpoesie o de la insistncia goethiana de que la poesia s un tresor com que brota a tot indret i

en tot temps. Al 1830 far un discurs a la Sorbonne titulat De la literatura francesa i les seves relacions amb les altres

literatures a l'edat mitjana i un segon La histria de la literatura francesa. Aquests textos obliguen a Ampre a

posicionar-se respecte de Frana, abans s'havia perms una visi ms amplia amb la Critique en voyage. Presenta una

influncia mtua, la tasca s fer la recerca d'aquesta, la relaci de Frana i Europa; la qual cosa ja implica un dins i un

fora. Es refereix a la literatura francesa en termes de literatura nacional, la qual cosa implica un procs de

nacionalitzaci. Aquest curs es presenta com una reclamaci de la literatura nacional com a histria.

Sainte-Beuve

Fou l'nic que no va entrar dins de l'Acadmia i va ser el primer bigraf de la literatura comparada, s de difcil

inscripci dins la tradici comparatstica. Ser qui certifiqui el final de l'poca de certa metafsica de la presncia de

Goethe, amb el qual marcar una distncia histric-crtica. Obrir una nova percepci de Goethe com un gran crtic

grcies a la seva amplitud i universalitat. Aquest moviment respon a la necessitat de dotar-se a ell mateix d'una tradici

crtica amb qu respondre a la manca de mtode. Els retrats publicats a La revue des Deux Mondes i el seu treball queda

reinserit en aquesta nova poca legitimada per Goethe com a crtic.

Edgar Quinet

Era un jove del cercle romntic liberal que traduir Les idees sur la philosphie de l'histoire de l'humanit de Herder. Es

pot considerar a Frana un dels orgens de la figura de l'historiador filsof i de la crtica histrica. A la lli inaugural

del cours de littrature trangre (1839-41), que J. Texte recuperar, es t a Herder com un referent del pluralisme

cultural, de la idea d'humanitat i com el verdader fundador de la literatura comparada

La institucionalitzaci de la literatura compara es sol centrar a la Sorbonne, per cal recordar que no era prpiament

literatura comparada. Dcades desprs proliferaran una srie de ctedres anomenades com a tal arreu d'Europa, per

encara no quadren amb la disciplina tal i com es desenvolupar. Al 1896 apareixer la primera ctedra, de Joseph Texte,

anomenada Literatures Modernes Comparades, al qual cosa explicita una vacillaci amb el nom. L'histria de la

literatura s que apareix rpidament (1830-70) com un bloc constitut a Alemanya, s la disciplina que ms consolidada

s'institucionalitza amb un inters clarament poltic.

HUGO VON MELTZL

Malgrat la centralitat francesa en el procs en qu es consolida l's del terme literatura comparada i en el seu encaix

acadmic, s'ha focalitzar una segona perspectiva a l'Europa central. s en aquest focus que dotar de publicacions

peridiques programtiques en que proclamen la disciplina com a perspectiva prpia alhora que la sotmeten a reflexi

epistemolgica i metodolgica. Particularment a Hongria del 1877 al 88 Hugo von Meltzl edita la primera revista de

literatura comparada, amb Samuel Brassai, coneguda com Acta Comparationis Litterarum Universarum.

La publicaci d'aquesta revista ha de lligar-se al comproms austrohongars de 1867 amb l'impuls renovat de certes

societats cientfiques i culturals. Aix provoca la interrogaci sobre la posici i identitat d'Hongria. La relaci de Meltzl

a la comparatstica est necessriament lligada a la interrogaci de la prpia identitat. Per aquest la finalitat de la

literatura comparada s realitzar la literatura nacional en la weltliteratur. Per a realitzar-ho es posiciona en contra de la

exagerada importncia de les nocions de raa i naci, per sense que impliqui esborrar la idea de literatura nacional,

sin plantejar-la en altres termes.

Als cinquanta anys de la mort de Goethe la revista dedica un monogrfic a la seva figura. Aquest text es considerat el

manifest en el qual la idea de weltliteratur comena la seva metamorfosi en literatura comparada. Presenta nou tesis, la

setena de les quals est dedicada a la weltliteratur com un desafiament a la literatura nacional, en concret, a la

metodologia utilitarista d'aquesta. Les publicacions de la revista sn en hongars, alemany i francs i els collaboradors

sn eminentment estrangers.

Sobre els estudis i traduccions del poeta hongars Petfi en dir que dna, d'un sol cop, a la literatura hongaresa

l'horitz de la literatura mundial. La lectura que Meltzl fa de Petfi t una doble intervenci, primer sobre la

constituci de la literatura nacional i, en segon lloc, de la literatura universal. La revista constituir la realitzaci

d'ambdues conviccions.

La literatura hongaresa t una dimensi petita i una llengua que l'alla de la resta de les literatures. Meltzl, conscient de

la posici difcil en qu es troba, impulsa per la seva revista un poliglotisme cientfic que hauria de fer possible un

pblic hongars que ha d'existir en un marc, una cultura, poliglota. Els continguts de la revista seran de carcter

plurilinge i les diferents literatures sn tractades amb un pla d'igualtat. Es mant el mateix respecte per totes les

nacions i s que, per Meltzl, aquest fet ha de formar part de la tasca de la literatura comparada. Es dna una

horitzontalitat teleolgica per les literatures europees.

A la inauguraci del Congrs Internacional de Literatura a pars el 1878, Meltzl proposa La reforme littraire en Europe

a partir d'una meditaci sobre l'internacionalisme. Exposa la pretesa creaci d'un Institut literari universal o comparatiu,

que suposaria la concreci definitiva de l'esperit goethi. A ms marca la necessitat de crear una estructura estable de

publicacions que reprenguessin l'nic fi de tota literatura: la idea de veritat i bellesa. Aix suposa un atac a la premsa

moderna que acusa d'anticultural i de representar la massa i la uniformitat, en comptes de representar als individus.

Exposa com les exposicions universals sn un aparador mercantil i una recerca de material d'una nova forma per al

cosmopolitisme francs. L'internacionalisme de Meltzl t una conscincia de la dimensi poltica que ha d'implicar. Les

gran nacions d'Europa estan enfrontades i s'odien, oblidant que la naci s un mot, una abstracci. Detecta el problema

del patriotisme de manera particular dins el gruix de revistes i premsa, cada revista vol salvar la seva naci particular.

Per resoldre aquesta situaci Meltzl es mostra partidari de: en primer lloc, reformar les literatures europees per mitj de

revistes i, en segon, la creaci de Comissions Internacionals alternatives a les que el Congrs Universal planteja.

Reflexionant sobre la constituci del camp literari conclou que s'haurien de replantejar les relacions entre autor pblic,

autor editor, editor pblic, per sobretot entre autor i autor.

L'articulaci supra-nacional de l'estudi comparat de les literatures determina la dimensi ms poltica. I s grcies a que

Meltzl no parla des d'una gran potncia que el seu plantejament esdev summament comproms. Per, encara ser la

proposta ms oberta i ambiciosa realitzada en el seu moment hi manca la dimensi noruega i danesa, per exemple,

Kierkegard o Ibsen. Aquest fet posa de manifest que tots concepci geoliterria est lligada al temps, i no noms al lloc.

La distribuci de les literatures s mbil i, ms a travs del temps, que de les fronteres. Per aix Meltzl mai afirma que

la seva proposta tingui una validesa permanent. L'ambici de Meltzl fou constituir un petit parlament polglot en un

espai de cooperaci per sobre de fronteres per plantejar-se preguntes i problemes que, precisament, aquestes

determinen.

Max Koch

S'acostuma a parlar d'una altra revista, el titul de la qual s plagiat de la revista de Meltzl. Tot i el plagi de Koch l'anlisi

d'ambdues revistes demostra l'antagonisme entre elles. Mostra la utilitzaci de la literatura comparada que havien fet els

historiadors francesos sumant-hi la filologia comparada germnica com a rere fons. El comparatisme s'encamina cap a

un nacionalisme implcit i, en ocasions, explcit i intencionat. Herder i Lessing sn considerats els introductor de la

histria comparada i es considera la histria de la literatura alemanya, des de sempre, comparada. L'objectiu de la

revista de Koch s la connexi entre histria poltica i la histria literria. Constitueix el punt de partida del reiterat

sabotatge germnic a la literatura comparada fins a lafi de la II Guerra Mundial, per tant, del nazisme. L'objectiu de

Koch s determinar parallels i diferncies entre la literatura alemanya i l'estrangera per conixer millor la vida literria

alemanya, incentivar-la i mostrar-la superior a la resta.

Es va donar una rivalitat patent entre Koch i Meltzl, encara que ambdues orientacions eren de carcter positivista

articulat al voltant de les fons i influncies. Koch portar la rivalitat a l'extrem i escenificar el declivi de l'imperi

austrohongars i la ixana germnica. Koch va eclipsar totalment la proposta de Meltzl.

JOSEPH TEXTE

La primera ctedra europea de literatura comparada a la Universitat de Lyn al 1896 per J. Texte, que no fos de

literatura estrangera o francesa amb una ms o menys dubtable unitat supra-nacional. Al 1891 es nomenat Charg de

course de llengua i literatura francesa a Lyn. Quatre anys ms tard assoleix el doctorat en lletres i s adms com

professeur adjoin. A la revue des cours et confrence es publiquen les seves llions titulades littrature compare. La

ctedra anomenada Literatures Modernes Comparades s la culminaci definitiva d'un procs d'institucionalitzaci que

texte no va poder consolidar a Pars.

Texte es va formar a l'cole Normale Superieur, per la seva trajectria acadmica fou complicada i amb obstacles, que

conclou l'any 1891 en ser nomenat. Al curs de 1897-98 torna a l'cole Normal Superieur per impartir classe de literatura

francesa en substituci de Joseph Bdier. Per la seva permanncia a Pars no tenia una continutat possible. Texte va

ser alumne de Ferdinand Brunetiere i ser el seu futur director de tesi. Als manuscrits de les seves llions demostra un

entusiasme cap a les perspectives de la crtica comparada i una insistncia cap algunes qestions del primer

comparativisme. Brunetiere tamb formava part de la direcci de La revue des Deux Mondes. Es convertir en una

autoritat, per amb certes disputes amb l'Acadmia i la Universitat, per tant, era a La revue... on podia desenvolupar

aquella voluntat amb certa orientaci internacional a la crtica.

Els tres primers articles sobre literatura de J. Texte van ser gestats a Londres (89-90) i es centren en les figures de Keats,

Marlowe i Coleridge. L'enfocament no es limita a mostrar una obra d'un autor, sin que constitueixen temptatives

comparatstiques. Parallelament a aquests treballs ja perfilava el tema de la tesi, que s'encarava amb una temtica mig

anglesa mig francesa. A la seva correspondncia personal ja apareix la insistncia d'una mancana de veritables estudis

sobre la importncia de les lletres angleses a la literatura francesa. Ja hi ha una orientaci comparatista tant en la tria del

tema com en l'actitud amb qu el desenvolupa. Brunetire accepta dirigir la seva tesi a mitjans de 1889, per, un cop

entregada aquest bloquejar el procs de publicaci, presentaci i defensa de Texte. Ser Bdier, antic company de

Texte, qui desbloquejar al situaci. Aquesta situaci far esdevenir una tensi entre Texte i Brunetire.

El cosmopolitisme com a concepte i l'europeisme com a procs seran el marc en qu Texte desenvolupar la seva

recerca doctoral. Rousseau aconsegueix un espai de mediaci i de transformaci entre les literatures anglesa i germnica

amb la francesa. Grcies al tomb per la literatura anglesa, matisat per una mirada germnica Rousseau concreta els

orgens estrangers del romanticisme. El romanticisme francs recorre autors germnics per despendre's del classicisme,

exemple d'aquest moviment el trobem en Madame d'Stal. Texte pren a Rousseau com a figura per a un nou marc per la

literatura francesa i europea, en considerar-lo un punt de partida.

El cosmopolitisme de Texte significa esdevenir ms europeus i menys purament francesos. I aquesta ser la lnia de

debat sobre el cosmopolitisme que plantejar, la aposta s arriscada pel fet de presentar aquesta qesti, plenament

europea, als francesos. Si el cosmopolitisme s un perill, ho s no noms per la identitat literria francesa, sin per totes.

Brunetire es distancia de la noci de cosmopolitisme plantejada per Texte amb l'objectiu d'establir millor el geni

nacional francs. La metodologia que es pretn cientfica i a-poltica, resta al servei de la poltica nacional a travs de la

histria de la literatura. L'ombra poltica d'aquesta traa metodolgica ser imperceptible, per inesborrable: convertir el

comparatisme en una disciplina complementria de les histries literries nacionals, igual que el plantejament de Koch.

Subordinar la histria de les literatures particulars a la histria general de la literatura europea

Joseph Texte va romandre ms fidel a aquest plantejament que el propi Brunetire.

Quan Texte prenia les primeres notes de la seva tesi, comenava a albirar-se un debat que a mesura que va anar

evolucionant la seva recerca havia d'esdevenir una intervenci decidida en aquell debat. El tema de la tesi ja reclama

aquesta intervenci: la influncia de les literatures del nord i el cosmopolitisme. Desprs de la derrota que comporta la

prdua d'Alscia i Lorena, al 1871, La revue de Dex Mondes inicia un procs de tensions amb la revisi internacional de

la revista. I, a partir de 1885, es dna un seguit de publicacions amb un creuament de reflexions sobre la necessitat de

repensar les relacions de Frana amb els corrents de pensaments internacionals.

La revista Cosmopolis (gener de 1896) la qual tenia collaboradors de Frana, Alemanya i Anglaterra, mantenia la

voluntat d'afavorir les relacions internacionals. En aquesta revista s'hi fa menci explcita del llibre de Texte, la

publicaci de la seva Tesi. Vog fou dels primers a ressenyar Jean-Jacques Rousseau... a poques setmanes de la seva

publicaci, aix significava incorporar el llibre dins el debat contemporani. La revue Blanche realitza una enquesta al

1897 plantejada en dues preguntes, que presenten els termes amb els quals es concebia la qesti cosmopolita: afavorir

o combatre les influncies literries. Rssia, Escandinavia i el rere fons germnic suposen els focus d'alteritat dels

debats sobre cosmopolitisme a les revistes franceses.

Texte desplega una inrcia historicista, per hi planteja una reacci: la necessitat de distanciar-se de tot all que havia

caracteritzat el segle XIX, com una poca de la histria nacional de les literatures, en benefici de projectar-se cap al

segle XX amb una histria comparativa. Hi ha la voluntat d'estendre els estudis literaris a un mbit internacional com

una sntesi a travs de la juxtaposici. Per, es matisa per una conscincia de la textura poltica de la histria literria.

Texte desenvolupa els arguments de Herder a travs de l'obra de Taine. Herder es mencionat com el fundador de la

literatura comparada apellant a la idea de que cada cultura t una contribuci prpia i insubstituble al progrs de

l'espcie humana. Tamb reprn una qesti goethiana, parlant de l'origen alemany del comparativisme, les relacions de

conflicte no deixen de ser relacions i se'n pot despendre alguna cosa ms que reaccions negatives. Si el nacionalisme, la

naci alemanya per oposar-se a l'hegemonia francesa, ha nascut de la crtica comparativa, el cosmopolitisme o

l'internacionalisme tamb. Texte consolida una visi de literatura comparada que deixa al centre de la seva possibilitat la

idea d'identitat, tamb de relaci i oposici d'identitats. Per, per damunt d'aix, la tasca del comparatista ha de ser

sinttica.

Texte detecta la necessitat de construir un mtode que, mantenint el rigor cientfic, sigui prou delicat i penetrant pr

poder explicar la complexitat. El mtode comparatiu ha de satisfer ambdues exigncies. Aquesta proposta s'ha de

considerar un desafiament a la crtica histrica, fins i tot, la seva refutaci. La histria de les literatures no pot assimilar-

se a les cincies experimentals per qu no s una cincia. No s'ha caure en l'error de la histria cientifista i positivista

que s esdevenir un fi en elles mateixes. Per tant, la recerca en la histria de la literatura apunta a uns resultats que l'han

de depassar. Aix, el mtode comparatiu esdev fonamental, en tant que mtode, per tamb en actitud. Aquesta actitud

s la traa poltica, els ideals de la literatura comparada de la identitat literria europea.

A la lli inaugural de la ctedra a Ly^n (1897) Texte fa menci sobre Gerard Quinet, al qual rescata. La lli gira

entorn de els literatures europees i l'esperit unitari europeu, l'eix cristi. L'objectiu s demostrar als francesos que no

estan sols al mn. Texte actualitzar l'humanisme herder: una literatura profundament nacional amb el mxim

d'humanitat, ser la visi de Texte sobre com s'ha de desenvolupar la weltliteratur.

En el cos escrit de Texte hi ha una absnia de propostes metodolgiques, per segurament s el que estava ideant fer al

1900, data de la seva mort. A la VI secci del congrs d'histria de Frana, la conferncia inaugural de la qual s de

Ferdinand Brunetire, es fa quan Texte ja s mort, tant fsicament com literriament. A les conclusions de les actes hi

apareix una hipottica associaci internacional de literatura comparada, per totes les investigacions han d'incloure

d'alguna manera a Frana. Noms hi va haver tres ponents que no van seguir aquest model, el qual es constitua per la

projecci a l'estranger dels pensadors francesos.

Baldensperger

Al 1900 es far crrec de la ctedra de Texte a Lyn. A Pars hi ha una resistncia a l'entrada del comparativisme i, quan

ho fa, no s per al procs identitari de la naci francesa. Si la ctedra de Lyn havia esdevingut l'opertura universitria a

la literatura comparada, Baldensperger ser el seu disciplinament. Baldenseperger s'inicia com a germanista, en principi

s alemany, per la seva mentalitat s francesa. Torna a ser francs desprs del tractat de Versalles (1919). al 1910 entra

a la Sorbonne com encarregat de curs, no com a catedrtic, per en aquest crrec no pot dirigir tesis doctorals, i s per

aquest motiu que es llenar a la ctedra de Lyn. Al 1919 aconsegueix la ctedra a Strasbourg, la qual torna a ser

Frana. Es dna una procs de refrancesitzaci del territori i Baldenseperger entra en aquesta estratgia. La ctedra de

literatures i llenges modernes s clau per aquesta estratgia.

s Paul van Tieghem qui el substiueixi a la ctedra de Lyn i desprs d'aquest J. M. Care, qui l'any 1939 entra com a

catedrtic de literatura comparada a Lorena. Podem donar testimoni que durant el primer mig segle de la literatura

comparada hi ha de manera implcita el conflicte d'Alscia i Lorena.

La lli de 1900, encara no ser la primera publicaci de Baldenseprger s s la primera temptativa explcitament

comparatstica, la qual constitueix la veritable matriu del curs de Lyn. Baldenseprger publica Goethe en France amb

un enfocament francs, s a dir, com s llegit per Frana i la literatura francesa un determinat autor. Els pensadors de la

primera meitat del segle eludeixen el terme comparada i prefereixen usar el terme d'estudis de fonts i influncies.

No pot ser suficient la documentaci exhaustiva sin que s necessari l'anlisi i profunditzaci d'aquests documents.

Texte es despendr de la documentaci per resoldre en conclusions i resolucions crtiques, per exemple la tesi sobre

Rousseau de l'autor. En canvi, aix no ho trobem amb Baldenseprger, qui es queda i es satisf en testimoniar aquesta

influncia sense preguntar-se sobre ella. La revue de littrature compare, dirigida per Baldensperger ser la revista que

a partir de 1921 marcar la lnia a seguir en qestions metodolgiques conjuntament amb La bibliotheque de littrature

compare que segueix la lnia i focus de Goethe en france. Els llibres d'aquesta biblioteca sn les tesis dirigides per

Baldenseperger, d'aquesta manera es retroalimenta i es crea escolta.

Joseph texte quedar enrere i amb ella la idea de literatura europea quedar en un segon terme. La relaci de dues

literatures en qu el geni nacional s un principi de comprensi crtic ser la diea que dominar la primera meitat del

segle XX. I ser en aquest enfocament que es constituir l'espai acadmic de la literatura comparada.

J. M. CARRE

Carre va constituir-se com un especialista en Goethe amb la seva obra Goethe en Anglaterre, en la qual s'exposa la

relaci entre Carlyle i Goethe de manera fora encertada. Les tensions es mostren de forma evident, a diferncia de

Texte, per on est Frana en aquest llibre? L'edici s de desprs del tractat de Versalles en un moment de crisi

identitria alemanya i com a figura central hi ha l'alemany Goethe. Es defensar dient que Goethe s una figura amb una

ciutadania del mn i que deu molt a Shakespeare i Rousseau, aix es dir que aconsegueix ser cosmopolita pel que t de

francs. Es tracta d'una des-germanitzaci de Goethe. I a l'edici del llibre de 1947 hi ha una dedicatria als estudiants

mort per Frana, a la resistncia.

Prologar La littrature compare de Marius Guillard on hi expressa el que ha de ser la tasca essencial de la literatura

comparada: la recproca interpretaci del pobles. Aparentment es mantindr neutral fins que apareix el tandem Frana

Alemanya. Es dna un intent de des-francesitzaci de Frana esborrant la revoluci i el racionalisme, per part de

Curtius i una des-germanitzaci d'alemanya esborrant el romanticisme amb Carre, la conclusi d'aquest moviment s

que no es va comprendre ni els ideals de la weltliteratur ni la tasca que ha de donar la literatura comparada.

Carre fa una proposta metodolgica entorn de les nocions de miratge, imatge i auto-imatge. No s'estanca en la

documentaci, sin que es dna el salt cap a al interpretaci. Provoca una escquerda als mtodes positivistes. Per es

tanca en una prioritat poltica de construcci de la civilitzaci europea amb un corpus literari francs.

LA CRISI DE LA LITERATURA COMPARADA

S'acostuma a datar aquesta crisi en motiu d'una conferncia de Wellek al 1958, per en realitat pot avanar-se al 1945

quan l'autor arriba a EEUU com exiliat i rep la invitaci a fer una conferncia all. Aquesta conferncia es dna dins el

marc d'una instituci de la Yale University quan Wellek encara no tenia prestigi a EEUU, per s a Europa. La

conferncia es pregunta si s ineludible que quan a Europa es parla d'estudis literaris parlar alhora d'historicisme. Al

costat d'aquesta histria literria convencional que comena a renovar-se amb Wellek parla, tamb, de l'idealisme,

l'estilstica, el formalisme i el new criticism. Defensa que, en realitat, a Europa hi ha una renovaci de fons, per que es

tracta d'un moviment de reacci i es posiciona en contra de la pretensi cientfica de la teoria literria. En aqueste

primera conferncia Wellek es troba sotms a examen pels assistents, un d'ell el demanar per fer literatures eslaves a la

Yale University. La proposta coincideix amb la ocupaci sovitica de la repblica txeca que Wellek decideix quedar-se a

EEUU i nacionalitzar-se. D'aquesta manera s'incorpora a Yale i ser en aquesta posici que posar sobre la taula la

histria de la crtica literria.

Per qu considerar-lo un punt d0inflecci per la crisi de la literatura comparada? Wellek apella a van Tieghem quan

critica aquest positivisme dels estudis literaris, aix doncs, la literatura comparada hi queda interpelada. Al 1949 escriu

un manual amb A. Warren que gaudir d'una gran difusi, aquest estar enfocat a la docncia i investigaci. No es tracta

d'un manual com els que havien circulat fins al moment, s a dir, descriptiu. En ell hi ha incorporades les idees de la

conferncia amb les diferents accepcions sobre la literatura comparada. Hi ha una crtica a la literatura comparada per

centrar-se amb all extern al text i ho considera el ocaso de la literatura comparada.

Al 1951 s'inaugura el Yearbook of comparative literature que es consideraria la prehistria de la societat internacional de

literatura comparada per W.P. Friederich, qui va ser deixeble de la literatura comparada sorbonneiforme de Baldensperger. Aquest

cercle comparatiu t certa fora a EEUU i obre el prleg amb les figures de Carre i Guillard. Dos anys ms tard Wellek

respondr al Yearbook... sobre el concepte de literatura comparada que no hi ha fets neutral en el coneixement literari i, per tant,

la literatura comparada no s'ha d'ocupar d'aquestes qestions. El fet que fos en aquesta publicaci no es podr ignorar a diferncia

d'altres intervencions en altres marcs. I com a resposta immediatament desprs a la societat internacional de Literatura

Comparada les actes d'aquell congrs, propi de la lnia de Baldensperger, van ser destrudes, per recuperades anys desprs. Per

Wellek no s necessria una literatura comparada que continu amb el fal i pernicis historicisme. W.P. Friederich va deixar a

fora del congrs internacional de literatura comparada a bona part del cos comparatstic. Per aquest gruo la major part eren

exiliats, no eren formats dins la lnia de Baldensperger ni de Carr i, ni tan sols, es percebien a ella mateixos com a comparatistes,

per ant, eren ms verstils en la seva manca de mtode. Aix suposava la possibilitat d'esquerdes en la metodologia tradicional.

Wellek sentenciar que o es refunda la literatura comparada o la considerem un fracs i ens n'oblidem. A la conferncia

de 1958 fa una crtica al positivisme, el cientifisme i el relativisme histric, amb la qual crea una fractura dins el pblic.

La opini de Wellek en el que s'ha convertit la literatura comparada s: un conjunt incoherent no relacionats entre si i

una exageraci positivista del valor dels fets. Wellek es pregunta on han quedat els objectius internacionalistes de la

literatura comparada, del seu origen. Llavors, es demana a Wellek que faci una proposta de renovaci. Planteja la

possibilitat de que es pugui no parlar de literatura comparada, histria de la literatura i parlar senzillament de literatura o

d'estudis literaris. s a dir, sense eliminar especificitats, no caure en la hiper-especialitzaci. Wellek dictamina que la

literatura comparada com a crtica comparativa s'ha deixat oblidada, no hi ha interrogaci crtica. La literatura sense

crtica no s literatura des del romanticisme, de la mateixa manera la literatura comparada ha d'incloure una reflexi

terica.

Per, en el ltim pargraf de la conferncia ofereix un espai en el qual tornar a construir: la humanitat. S'interroga sobre

la necessitat de la literatura comparada, aix com sobre la weltliteratur o la necessitat de la noci d'humanitat en Herder.

Ja que, si es fa sense creure en la seva necessitat esdev el que gaireb la fa desaparixer. A partir dels anys '60

esdevindr la seva refundaci.