Voro Pérez Fontana, veí d'Alzira, va iniciarel 5 de desembre passat una vaga de fam endenúncia contra el trasvasament d'aigua delXúquer al Vinalopó. Durant aquest tempsno ha ingerit cap sòlid i nomes s'ha alimen-tat de verdures i caldos. Així, l'11 de gener,quan alguns mitjans de comunicació se'nferen ressò, ja havia perdut 15 quilograms.Voro Pérez ha anunciat que no s'aturarà finsque no "hi haja una autèntica mobilitzaciósocial".L'objectiu d'aquesta protesta és conscienciarals veïns del poble i de la resta de la comar-ca dels efectes negatius que pot tenir eltransvasament del Xuquer al Vinalopó, pro-jecte que s'emarca dins del pla hidrològicdel Govern espanyol.

Tant Voro Pérez com els col·lectius veïnals iecologistes de la comarca denuncien queamb els plans del Govern de Madrid, elXúquer esdevindrà una "claveguera com elSegura". Aquests plans pretenen desviar partde l'aigua del Xúquer a les conques del sud isuplir aquesta pèrdua amb aigua procedentde l'Ebre. No obstant, els experts denuncienque l'aigua procedent de l'Ebre no té lesmateixes característiques que la del Xúquer,cosa que podria perjudicar els cultius men-tre que el cost en seria molt superior a l'ac-tual. Malgrat les pretensions de Madrid detrobar execents al Xúquer, un informe de laUniversitat de València publicat recentmentja alertava que l’aigua de la mar envaia tresquilómetres del curs del riu. Així, la respos-

ta dels veïns s'ha començat a notar i el dia24 de gener es va organitzar un concert desuport. A més a més, molts municipis de lacomarca, entre ells Alzira i Algemesí, ja hanaprovat mocions en contra del transvasa-ment.Per altra banda, al Baix Maestrat, els veïnsafectats per les expropiacions del PHN vanrealitzar tota una sèrie de mobilitzacionscoincidint amb l'inici d'aquestes accions. Elpropietaris dels terrenys afectats es vannegar a signar les actes a requeriment del´empresa concessionària amb l´argumentque només estaven escrites en castellà, i noen valencià, i per tant no es respectaven elsseus drets. A la capital d'aquest comarca,Vinaròs, s'hi va realitzar una concentració eldia 28 de gener, precedida d'una acampadael dia abans. També es realitzà una vaga alsinstituts per a què els joves pugueren assis-tir-hi. Per altra banda, l´Ajuntamentd´Alcanar va decretar tres dies de dol enprotesta per les expropiacions de finques,mentre que les empreses que realitzavenprospeccions a la zona van denunciar algunsactes de sabotatge. Finalment, la Plataforma en defensa del'Ebre ha anunciat que convocarà una vagageneral al Principat si comencen les obresdel PHN. Sembla, doncs, que les parualesque Voro Pérez escrivia el dia que comença-va la vaga tindran ressò a tots els PaïsosCatalans: "Confie en que el meu sacrifici nosiga estèril i altres actuen pel futur dels seusfills, de la seua aigua, de la seua vida, d'allòque estimen."

Publicació quinzenald’àmbit nacional

dels Països Catalans

Número 26

es eleccions estatals han irromput amb força al nos-tre país amb la tempesta política i mediàtica desfer-mada arran de les converses de Josep Lluís Carod-Rovira, secretari general d'ERC i fins fa pocs dies

conseller en cap del Govern autonòmic, amb membres de ladirecció política de l'organització armada basca ETA, en unareunió suposadament clandestina a la Catalunya Nord el capde setmana del 3 i 4 de gener. Unes converses que han aixe-cat una gran polseguera i pretesa indignació entre la classepolítica madrilenya i els seus mitjans de comunicació afins,a diferència de les moltes altres que periodistes, polítics demolts partits, i en diverses ocasions els successius governs del'Estat, han mantingut amb representats d'ETA. Potser cal-dria recordar els contactes establerts pel president autonò-mic més aclamat pels constitucionalistes, Josep Tarradellas,o les negociacions d'importants càrrecs catalans arran delsJocs Olímpics del 92 revelades pel ja difunt exdirector de laGuàrdia Civil Ricardo Sáenz de Santamaria.La interessada filtració de la notícia al diari ABC per partdels serveis d'informació del Govern espanyol, i les diferentsreaccions d'òrgans com la Fiscalia de l'Estat són una claramostra de la manca d'escrúpols del PP per utilitzar tots elsmitjans, inclosos una justícia i uns serveis de seguretat quefuncionen com a apèndixs del partit del Govern espanyol,en la seva pugna electoral amb el PSOE.

Ha resultat especialment poc esperançador el seguidismedel partit de Zapatero, i la major part de la classe política,de la negació de la negociació i el diàleg com a única viareal per a la solució democràtica del conflicte entre el poblebasc i l'Estat espanyol. En aquest sentit, convé destacarpositivament el reconeixement de fet de l'organitzacióclandestina basca com a interlocutor vàlid en la necessàriasolució política del conflicte fet per Carod-Rovira amb laseva actuació, encara que s'hagi esforçat per matisar aquestreconeixement repetint fins a la nàusea la seva condemnade la lluita armada, junt amb la seva constant apel·laciódels serveis prestats a l'Estat amb la dissolució de TerraLliure, que no li ha estalviat, emperò, l'atac despietat detota la caverna espanyola.També és destacable el creixent suport social de la majoriadel poble català a una solució política negociada del con-flicte, encara que sota la confusa i indefinida consigna deldiàleg, front a la via repressiva defensada pels principalspartits espanyols.

Tanmateix, aquest aspecte postiu no pot amagar que, un copoberta la capsa dels trons, la crisi ha posat sobre la taula lasubmissió del PSC, i dels seus socis del govern autonòmic,ERC i ICV, a les directrius del PSOE. Així com ha estatdecebedor el paper d'ERC acatant les ordres de Zapatero dedestituir el conseller en Cap, encara que amb l'assignaciód'una conselleria sense competències per salvar la cara,acompanyada per la maniobra d'última hora de renuncia delcàrrec del dirigent del partit republicà per presentar-se coma número u de les llistes del seu partit per Barcelona. Unaoperació que pot sortir rodona gràcies a la lògica reacciód'indignació d'amplis sectors socials per l'agressiva campan-ya de demonització contra l'exconseller, així com per l'aline-ament de CiU amb les tesis i posicionaments del PP, però nopot amagar que l'acceptació dels condicionants al Governautonòmic imposats per l'estratègia electoral del PSOE sem-bla indicar que la via d'ERC per resoldre les reivindicacionsde llibertat nacional catalanes es limita a una victòria electo-ral del PSOE a Madrid per renegociar l'autonomia.

editorial

3 de febrer de 2004Periòdic popular de distribució gratuïta5.000 exemplars

Desallotgen l’Ateneu de Cornellà

Països Catalans / 3

El poder polític a Guatemala

Internacional / 6

Escandalosessentències per

accidents laboralsEconomia / 5

Sotmesos a la classe política espanyola

Les protestes contra el PHN s’estenen arreu del País Valèncià mentre la Plataformaen Defensa de l’Ebre amenaça de convocar una vaga general

Més de 60 dies en vaga defam per salvar el Xúquer

Entrevista a en Xavi, portaveu del CSA els Maquis de Sabadell (Vallès Occidental)

L

Sumari: ······················

Mobilitzacions contrala llei d’estrangeriaMilers de persones es van sumar el dissabte31 de gener a la convocatòria europea contrales lleis d’estrangeria. La principal mobilitza-ció als Països Catalans va reunir unes 5.000persones a Barcelona, en una manifestacióque va recórrer el centre de la ciutat i que vadenunciar les polítiques d’exclusió del’Europa fortalesa. Altres poblacions, comTerrassa, també van impulsar concentracionsi activitats de protesta.

10.000 persones con-tra el THT a PerpinyàLes entitats de la Catalunya Nord que s’o-posen a la construcció d’una línia d’altatensió de 400.000 volts de potència vantornar a sortir al carrer el dissabte 31 degener. 10.000 manifestants van mostrarl’oposició a aquest projecte que ha topatamb un ampli rebuig popular.

Entrega a la comissària europea de Medi Ambient d'una coronade flors de condol per la mort del Xúquer

Aureli Silvestre, València

Les accions per aturar les obres del vialCabanes-Orpesa (conegut més popu-larment com a vial Cabanes-Marinad'Or) no han estat un fet d'ara, sinóque s'inscriuen en una llarga lluita perla protecció dels espais naturals queconformen els cinturons verds méspropers a les grans ciutats dels PaïsosCatalans; així com una mostra més dela ferma oposició als projectes desen-volupistes promoguts des de les insti-tucions que els últims anys s'hangenerat a diferents indrets del nostrepaís. Aquesta lluita té els seus orígensfa poc menys de dos anys. L'estiu de2002, després d'ocupar les obres iprovocar un contenciós amb l'admi-nistració, els jutjats de Castelló vanobligar a aturar els treballs de cons-trucció. La sentència, a més a més, vaestablir que els trams del vial que esta-ven executant-se en aquell momentpodien posar en greu perill de conser-vació uns paratges com els de la Covade Miravet i el del Desert de lesPalmes, que des de fa deu anys estàdeclarat espai natural protegit.Les obres es reprenenEl passat 13 d'octubre, però, lesmàquines de la constructoraNECSO, contractades per la conselle-ria que gestiona les infrastructures,reprengueren les obres que des de feiaany i mig estaven aturades. Aquesta

empresa, juntament amb l'adminis-tració, va al·legar que podien fer-ho, jaque teòricament havien modificat eltraçat del projecte. La realitat, però, ésque a principis de desembre, veïns dela zona i membres dels col·lectius ientitats ecologistes de Castelló hague-ren d'interrompre unes obres que jahavien entrat a l'espai protegit del'Ullal de Miravet. Aquests veïns iactivistes, el tercer dia van decidirmuntar un campament al peu de lespròpies màquines excavadores, amb elresultat d'aconseguir aturar els tre-balls, fins que, poc abans de Nadal, laSubdelegació del Govern va desallot-jar la protesta. Després d'aquestaactuació policíaca, les accions es tras-lladaren a Castelló, començant peruna vaga de fam que feren dos veïns,just al davant de l'AudiènciaProvincial de Castelló i que estiguéacompanyada d'una improvisadaacampada; l'arreplegada de més de5.000 signatures en cinc dies, o lacelebració de concentracions cadadijous a la plaça de la Pau de la ciutat.Un fet important d'aquesta lluita haestat la de poder compaginar lesaccions de defensa d'aquest espai ambuna cobertura informativa molt desta-cable, la qual cosa ha afavorit el seuressò mediàtic a la major part dels dia-ris de Castelló i fins i tot algunes tele-visions. Una dificultat afegida enaquest sentit ha estat que a aquest

paratge natural no hi ha coberturatelefònica. Aquest inconvenient, peròha estat reemplaçat amb l'ús de gene-radors per als portàtils i antenes para-bòliques. Gràcies a aquestes mesures,estan informant de primera hora i màdel desenvolupament dels esdeveni-ments, possibilitant la coordinació desde diferents indrets de tot el país. La paralització de les obresLes últimes notícies, del 26 de gener,feien referència a la demanda interpo-sada per l'advocat de l'entitat ecolo-gista GECEN, en el sentit de dema-nar la paralització cautelar de les obresdel vial. Aquest fet, però, va anaracompanyat a la vesprada d'accionsmés contundents, quan una vintenade persones van aconseguir aturar eltreball de l'única màquina excavadoraque en eixos moments estava treba-llant. Aquestes últimes accions hanestat motivades en bona mesura, des-prés que un grup d'especialistes visita-ra l'entorn i part de l'interior del'Ullal de Miravet, i es constataren elsdanys que estaven produint-se al seusistema de cavitats, que arreplegafauna endèmica com el crustaciTyphlatya Miravatensis, conegutpopularment com a gamba deMiravet.Les obres d'aquest vial s'han de con-textualitzar dins l'onada de projectesfaraònics ideats a les comarques deCastelló els últims anys sota l'empara

de l'encara president de la Diputacióde Castelló, Carles Fabra. Aquest nexede comunicació te una importànciacabdal dins d'aquests projectes, ja queuneix la costa amb l'interior de lescomarques de la Plana i l'AltMaestrat; i més concretament l'aero-port, on comença el vial; amb el com-plex de Marina d'Or, on acaba.Els projectes personals de Ger i FabraDes de fa uns anys, a la costa queencara restava sense urbanitzar aOrpesa, s'hi està construint el mega-complex turístic de Marina d'Or,una iniciativa de l'empresari caste-llonenc i amic personal de Fabra,Jesús Ger. A l'altra banda de l'espaiprotegit del Desert de les Palmes, auna part del qual afecta la construc-ció d'aquesta carretera, hi ha el Plade Cabanes, una zona que als últimsanys ha vist un gran creixementindustrial i on s'ubicarà el futuraeroport de Castelló, més concreta-ment a la població de la Vall d'Alba,i del qual fa poques setmanes Fabrava inaugurar les obres. El futur crei-xement de Marina d'Or, que es pre-senta a si mateix com el balneari mésgran d'Europa, es veurà molt afavo-rit per la construcció d'aquest aero-port. Però aquesta no és l'única granobra projectada a la zona i que espotenciaria amb el vial, ja que el pre-sident de la Diputació de Castelló haafavorit la projecció als terrenys pro-pietat de Jesús Ger del parc temàticMundo Ilusión, que es finançaria enbona part amb diners públics.

3 de febrer de 2004 Països Catalans

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot,Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç,Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Tarragona, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà,CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona AntoniSala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, IntersindicalCSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers PobleSec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, BibliotecaIgnasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal IndependentistaCal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja,Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista ElSolc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta:Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte,Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lec-tiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola.Plana Alta:Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal JaumeI-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia,Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal IndependentsitaCan Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental:Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Vallsdel Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (. Ramón Tries Fargas 25-27 Barcelona) / Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu Revolta (C.Ponent 13, Molins de Rei)/ La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (C. les Paus, 19) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de SantsJaume Compte (C. Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (C. Ros de Olano 39/41, Barcelona)/Casal Independentista El Gurri (Plaça de les Aibas, 9, Taradell)/ CEPC-Alacant (C. d’Elba17, Alacant) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel)/ CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica)/ CEPC-Universitat de València(C. Baró St. Petrillo, 9)/ La Falcata (C. Panera 2. Lleida)/ Ges Insurrecte(Carrer Colomer, 11, 1er B, Torelló)/ Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona)/ La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (C. St. Roc, 8. Badalona) / Racó de laCorbella (C. Ripalda 20, baixos. València)/ Centre Social-Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (C.Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / ViaFora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona)/ 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona)

Locals on trobar L’ACCENT

Les obres són contràries a una sentència de juliol de 2002

Accions per aturar les obresdel vial Cabanes-Marina d'OrEl vial il·legal

l’apunt

Resulta paradigmàtic que el traçatsud per al vial, el que han adoptatla conselleria i la constructora, esti-ga clarament desaconsellat per lasentència judicial de 2002. Així itot, i malgrat la sentència, aquestapolèmica infrastructura s'endurà13 milions d'euros del total de 132milions o, el que és el mateix, el10% del total que la Conselleriad'Obres Públiques, de laGeneralitat Valenciana te previstdestinar dels seus pressuposts d'en-guany en construccions de carrete-res. Aquesta seria, per tant i segonsels promotors de les iniciatives con-tra la construcció del vial, unaprova més dels interessos de l'admi-nistració per afavorir determinatsnegocis privats, saltant-se si cal lesresolucions judicials amb unesaccions que, com la mateixa sen-tència assenyala du implícit un riscd'atemptat al medi natural, quemés val previndre que no haver decertificar una vegada fet.El text de la sentència judicial quedesaconsella fer les obres expressaque: "L'execució projectada per alstrams actuals objecte de la mesuracautelar presa i que incideixen tanta la cova de Miravet com al paratgenatural del Desert, durà un ele-ment típic del greu risc perjudicialper al medi ambient, l'absènciaactual del qual determina el sobre-seïment que s'acorda a aquestaresolució però que, en aquell cas,originarà la susceptibilitat d'exigirel conseqüent retret penal a quiresulte llavors com a responsable".

Mobilitzacions d’oposició a les obres del vial Cabanes-Marina d’Or

Joan Teran, Barcelona

El desallotjament, dut a terme perordre de la jutgessa Clara CarullaTerricabras, va tenir lloc a les 9 delmatí del passat 20 de gener. Mentreles 5 persones que en aquell momentestaven a la casa s'emportaven lescoses obligades per un important des-plegament policial, grups de gent esconcentraven als voltants de la casa ensolidaritat amb els membres del'Ateneu. Una persona fou detingudai deixada en llibertat el mateix dia.Com a resposta al desallotjament, l'as-semblea de l'Ateneu va convocar unamanifestació de rebuig per al diasegüent. Novament, la presència poli-cial en volgué ser la protagonista, pro-vocant els aproximadament 800manifestants i identificant la gent quesortia de les estacions de metro iRenfe en direcció al lloc on comença-va la manifestació. El moment demàxima tensió es produí quan elsmanifestants començaren a situar-setambé sobre les voreres per tal que lapolicia no pogués envoltar la manifes-tació pels quatre costats, com jahavien fet en d'altres ocasions.Immediatament es produí una violen-ta càrrega que provocà contusions alcap, braços, esquena i espatlles d'unbon nombre de manifestants. Malgrataixò, "i gràcies a l'empenta i la força

de la gent, la manifestació va podercontinuar endavant sense caure en laprovocació de la policia" tal i comafirma en un comunicat l'assembleade l'Ateneu.Amenaces i desallotjamentsPerò els fets de Cornellà només sónuns dels que han tingut més projecciópública d'entre els molts fets relacio-nats amb l'okupació que han tingutlloc l'últim mes arreu dels PaïsosCatalans. Ja fa temps que una ofensi-va de desallotjaments assota el teixitde centres socials okupats. A l'àreametropolitana de Barcelona, els des-allotjaments consumats de Les Naus aGràcia, o de Can Cellerot aVilafranca, o les amenaces que pesa-ven sobre la Kasa de la Muntanya(que de moment han estat conjura-des), al barri de Vallcarca deBarcelona, o sobre el mateix Ateneude Cornellà, ja han generat un bonnombre de campanyes de mobilitza-ció i de denúncia contra l'especulacióimmobiliària. Aquestes campanyes noes queden aquí, sinó que van mésenllà tot "defensant el projecte polític,social i de vida que des d'espais coml'Hamsa provem de construir quoti-dianament", com diu el dossier quel'assemblea de suport a aquest centresocial ha fet públic darrerament.Segons aquest dossier, "l'okupació noés un fi en si mateix, però la desapari-

ció dels centres socials pot suposar unfort entrebanc en el nostre creixementcol·lectiu: perdem espais de referènciaon trobar-nos, debatre, intercanviar iautogestionar les nostres inquietuds".I segons denuncien els membres d'a-quests centres socials okupats, és jus-tament pel fet que en aquests espais espoden desenvolupar projectes i activi-tats crítiques que s'està donant aques-ta onada de desallotjaments i amena-ces "en un moment de forta reestruc-turació urbanística en què l'economiaespeculativa és més forta que mai".El Centre Social Okupat S'Eskola, dePalma de Mallorca, és una altra vícti-ma d'aquesta voracitat. Va ser des-allotjada el darrer 23 de gener, desprésque la policia local aconseguís treureamb penes i treballs les 5 persones quees negaven a abandonar l'edifici pelseu propi peu. Els antics ocupantsdenuncien que en els terrenys de lacasa s'hi construirà "un suculent pàr-king de 50 places en un barri carentd'infrastructures socials".Noves okupacionsPerò la lluita en defensa dels centressocials i contra l'especulació mostrauna certa vitalitat malgrat totes lesdificultats que li oposa la repressió deles insititucions, la justícia estatal i elscossos policials. A Sabadell, l'okupa-ció d'un nou centre social anomenat"Els Maquis" que s'inaugurarà el pro-

per 7 de febrer, ha generat un certressò ciutadà al voltant de l'especula-ció immobiliària que assota la ciutat, ique provoca que el metre quadrat val-gui una mitjana de 2.500 euros. Unamanifestació d'unes 200 persones vadenunciar aquest fet el passat 24 degener. La reacció del sector immobi-liari no es va fer esperar, i la Cambrade la Propietat Urbana de Sabadell vaemetre un comunicat en el quallamentava unes pintades que havienaparegut sobre el vidre d'unes immo-biliàries, pintades que s'havien fetdurant la manifestació i que denun-ciaven el preu del metre quadrat aSabadell. La Cambra no deia res sobreel contingut de les pintades.Per altra banda, i mentre el CasalPopular de Gràcia celebra el seu segonaniversari durant els dos primers capsde setmana de febrer, noves ocupa-cions han tingut lloc a l'àrea metropo-litana de Barcelona el darrer mes. ASant Andreu, l'Assemblea de Joves haokupat un edifici abandonat de faanys al carrer Segre, mentre que alPoble Sec, un grup de gent va ocuparuna casa també abandonada que varesultar ser propietat, entre d'altres, dela Creu Roja. Els propietaris no vandubtar a posar una denúncia als oku-pants per via civil i per via penal.

Desallotjen l'Ateneu de Cornellà, elCSO més antic dels Països Catalans Gastem més del

50 % del quètenim en habitatge

l’apunt

Mentre s'intenta acabar per la viarepressiva amb el moviment d'oku-pacions de cases i edificis abando-nats, apareixen regularment notí-cies que ajuden a entendre força elperquè d'aquest conflicte provocatper la consagració del dret a la pro-pietat privada per sobre de dretscom el dret a l'habitatge o el dret aviure dignament.Una d'aquestes notícies ha vingut aser l'informe publicat per la Caixade Catalunya que afirmava que ladespesa mitjana en habitatge supo-sa més del 50% de la renda familiarals Països Catalans. En el cas de laComunitat Autònoma deCatalunya, la despesa mitjana esdispara fins al 65,1% si tenim encompte que la renda familiar mitja-na és de 33.648 euros (uns cincmilions i mig de les antigues pesse-tes) i que el preu del metre quadratés de 2.073,9 euros. A les IllesBalears i Pitiüses pagar-se l'habitat-ge ve a suposar dedicar-hi el 57%de la renda familiar, tenint encompte que el preu del metre qua-drat és de 1.928,3 euros. I el PaísValencià és on la mitja és més bara-ta, però això no impedeix que elpercentatge de despesa en habitatgerespecte la renda sigui igualmentescandalosa: oscil·la al voltant del42,3% de mitja, amb un preu de1.191,4 euros per metre quadrat.Casos més extrems d'especulacióurbanística deriven en les pràcti-ques de mobbing, és a dir, un asset-jament per part de la immobiliàriasobre l'inquilí per què aquest aban-doni el pis i la immobiliària tinguivia lliure per especular amb ell. LaCoordinadora Contra l'Especu-lació del Raval denuncia que que vaser l'Ajuntament de Barcelona "quiva obrir la capsa dels trons, enge-gant unes reformes a Ciutat Vellaque van arrossegar el fenomen delmobbing". Barcelona compta avuiamb 250 casos de mobbing.

Continua l'ofensiva contra els centres socials okupats però també augmenten lescampanyes de denúncia contra l'especulació

3 de febrer de 2004Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓNom i cognoms:Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) semestral (18 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:

Entitat Oficina Control Número de compteUs prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en con-cepte de subscripció. Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València,o bé truqueu al 658.33.39.32.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

L’Ateneu de Cornellà va ser desallotjat per efectius antiavalots de la policia espanyola

Per a més informaciówww.sindominio.net/ate-

neucornella

Mireia Comas

Salvem la Bossarta, Carcaixent

La Bossarta és un paratge de muntanyade Carcaixent (Ribera Alta) situat entrela urbanització de Sant Blai i les casesde Ribera, en el Realenc, d'una exten-sió aproximada de 60 hectàrees, oncreixen espècies autòctones i protegidestant de flora com de fauna. A més, estroba sobre els aqüifers que abasteixenel poble i a uns quants metres d'aquestparatge hi ha un jaciment neolític ons'han trobat eines i restes d'un assenta-ment. El 1991, l'Ajuntament signà un conve-ni amb el propietari de la muntanya,(ja que a Carcaixent el 99% de la mun-tanya és propietat privada) on es per-mutava una xicoteta extensió delterreny a canvi de mantindre com a sòlurbanitzable en el següent PGOU elparatge de la Bossarta. Aquest mateixany es va signar un altre conveni decondicions semblants amb el propieta-ri de la Font de la Parra, un altre parat-ge del terme municipal. En aquellsmoments governava un coalició for-mada per PSOE-PP-UV. El 1994, el consistori comença a plan-tejar el nou PGOU, on s'inclouen coma urbanitzables una gran part de lamuntanya del terme (incloent els dosparatges esmentats anteriorment). Escrea llavors una resposta popular que

s'organitza al voltant del CAM(Col·lectiu d'Amics i Amigues de laMuntanya). Després de nombrosescampanyes, quasi un any de feina imalgrat la repressió de l'Ajuntament(intimidacions, denúncies per encarte-llar, infiltraren un talp en les assemble-es...) varen aconseguir recollir 2.600signatures que, juntament amb l'infor-me de la Conselleria de MediAmbient, que aconsellava declararaquests paratges com no urbanitzablesi d'especial protecció, finalment es vaaconseguir declarar com a no urbanit-zable el paratge de la Font de la Parra igran part del Realenc.Després de diverses legislatures i dife-rents equips de govern (EU-UV; UV-PP; Alternativa Valenciana-PP i a lesdarreres eleccions majoria absoluta delPP amb el 51% dels vots del poble) araés el moment en què es pretén urba-nitzar finalment la Bossarta havent-sepresentat ja un projecte d'urbanitzacióamb 236 habitatges unifamiliars i una

carretera que travessarà tota la munta-nya del terme, per tal de donar-los eixi-da directa cap a la platja i de camí, uncamp de golf de 18 forats.Per tal de combatre aquesta amenaçaespeculadora es formà, el juny de2003, la Plataforma Salvem laBossarta, una plataforma cívica, nopolítica, assambleària i autogestionada.La primera feina de la plataforma va serdonar a conèixer la intenció del'Ajuntament aprofitant les festes localsi participar en totes les activitats que esfeien al carrer amb la samarreta de la

Plataforma, aconseguint el primerobjectiu.Les següents activitats anaren destina-des a reivindicar la importància d'a-quest paratge i donar-lo a conèixer. Esva organitzar una eixida amb escolarsper a realitzar una marató fotogràfica,dibuixos al·legació i jocs. Com a resul-tat d'aquesta eixida s'ha fet una exposi-ció a la Biblioteca Municipal. S'hanpresentat 1.500 al·legacions amb lapresència dels mitjans de comunicaciócomarcals, s'ha realitzat un concert, hiha programats dos concerts més, unmural reivindicatiu i la presentaciód'una al·legació tècnica del professorati personal investigador de laUniversitat de València i la UniversitatPolitècnica. I l'activitat continuarà finsque aconseguim que la muntanya sigadel poble i sense xalets.

3 de febrer de 2003 Països Catalans

Continuen lesobres del Túnelde BraconsL'arribada del tripartit a laGeneralitat principatina no hasuposat canvis en les obres de l'eixVic - Olot. ERC i ICV-EA es pre-sentaren a les eleccions amb la pro-mesa d'aturar la construcció delTúnel de Bracons, obra clau de lanova autovia. Malgrat tot, en l'a-cord de govern només s'explicitaque es realitzarà "un estudi sobreconseqüències jurídiques, ambien-tals i econòmiques de l'aturada deles obres" i es posposa la decisióindefinidament. Mentre Salvem lesValls continua les accions de protes-ta com la tercera caminada contra eltúnel (15 de febrer), les patronalsd'Osona i la Garrotxa pressionen elconseller Nadal (PSC-PSOE) pertal que executi sense modificacionsl'obra iniciada per l'anterior govern.

La UIB a favor dela retallada delpressupost delconsorci pelcatalàLes darreres setmanes han suposatunes setmanes intenses pel què faal futur del català a les illes, i mésen concret, en un dels punts mésimportants: la universitat. El con-flicte viscut amb les proves de cata-là ha tingut diversos episodis, entreells l'aprovat general concedit pelsprofessors o la negativa d'un grupd'alumnes a fer els seus exàmensde nivell. Aquestes han estat unesde les principals respostes que hantingut les mesures restrictives sobrel'ús de la llengua catalana anuncia-des pel Conseller d'Educació iCultura del Govern de les IllesBalears. L'última d'aquestes mesu-res ha estat la retallada fins el 34%del pressupost del Consorci per alFoment de la Llengua Catalana.Tots els representants del conselld'administració del consorci vota-ren a favor de la retallada menys elrepresentant del Consell deMenorca. La davallada pressupos-tària s'explica, bàsicament, pel tan-cament de SomRàdio, única emis-sora en català que emetia a tot l'ar-xipèlag. El representant del Depar-tament de Filologia Catalana de laUIB, Joan Mas, que va votar afavor de la retallada, afirmà que "laUniversitat ha de tenir una opinióde tipus científic però no en matè-ria pressupostària". Segons, Mas,això ha de ser resposnabilitat delspartits representats al ParlamentBalear.

Campanya per salvar la Bossarta

B. Pompei, Barcelona

L’any 1997, la Plataforma per laUnitat d'Acció havia convocat lamanifestació de la diada de SantJordi a Barcelona contra les forcesd'ocupació. Júlia Garcia Valdecasascomençava a destacar al capdamuntde la Delegació del Govern alPrincipat amb l'inici d'una políticade criminalització i forta repressiócontra l'esquerra independentista iels moviments populars com l'oku-pació, i l'esquerra independentista esplantejà el 23 d'abril com l'oportu-nitat de donar una resposta a lescreixents agressions policials. Al ves-pre, un cop acabada la manifestació,després de les primeres càrreguespolicials al Pla de Palau, hi haguerenforts incidents als carrers cèntrics deBarcelona. Nombrosos grups dejoves s'enfrontaren a la policia al

barri de la Ribera i als voltants de laplaça Sant Jaume. La jornada acabàamb 8 joves detinguts, tots ells jovesque es trobaven prop dels llocs delsfets, o que havien participat en lamanifestació, i que foren detingutspel tristament famós grup sisè de laBrigada d'Informació de Barcelona,responsable de polèmiques opera-cions contra diferents col·lectiuspolítics i moviments socials. Durant la detenció, i sobretot en eltemps que transcorregué fins al seutrasllat a les dependències de laVerneda, els detinguts patiren greusinsults, cops i mals tractes. Elsmateixos afectats varen mostrar, uncop alliberats, les marques i hemato-mes del seu cos, i fins algun os tren-cat, a causa del tracte rebut en elsseus cossos. Els joves denunciaren elsfets en un esfereïdor informe, querecollia els fets en les seves pròpies

paraules, un d'ells explicava: "Aterra, em van començar a agrediramb porres i cops de puny senserebre cap mena d'explicació ni iden-tificació dels policies", "em van aixe-car, emmanillat, des del terra pelscabells; mentre em deien ‘catalán,que asco!’”, "Em van voler fer men-jar un adhesiu que portava". Tambéa la comissaria de la Verneda forenobjecte de vexacions: "En arribar a lacomissaria de la Verneda vam serobjectes de més maltractaments,sobretot vexacions i humiliacions","M'interrogaren il·legalment els dela brigada d'informació, amenaçant-me a mi, a la meva família, a la mevacompanya i als meus amics".Malgrat la gravetat dels fets i delsinformes mèdics on constaven greuslesions, les denúncies per maltracta-ments i tortures dels detinguts varenser arxivades, així com el recurs quevaren interposar, per l'AudiènciaProvincial de Barcelona.Ara, s'enfronten a un judici onsegons les defenses, el jutge instruc-tor "ha sobrepassat les seves funcionsordinàries per passar a ser un jutgepartidista". Les peticions fiscals s'e-leven fins els 9 anys de presó peralguns dels joves, amb un total de 48anys de presó per a 7 dels detinguts,així com la imputació de fins a 5càrrecs de manifestació il·lícita,danys, lesions, atemptat a l'autoritati desordres públics. Els joves passen

a ser acusats d'unes suposades agres-sions a policies, lesions que no cons-ten en cap informe mèdic. L'únicaprova són les declaracions dels pro-pis policies.En resposta al judici, s'han convocatdiverses mobilitzacions, tant aBarcelona, on s'ha convocat unaconcentració davant els jutjats delPasseig Lluís Companys el mateixdia del judici, el dimarts 11 defebrer, com en altres localitats d’onsón alguns dels encausats. És el casde Molins de Rei, al Baix Llobregat,on es farà una concentració i unsopar el dia 6 i Capellades, on AlertaSolidària i Endavant han convocatuna manifestació el dissabte 7, queacabarà amb un concert al teatre deLa Lliga.A més de les mobilitzacions, diversosmunicipis han debatut mocions desuport als joves, mocions que dema-nen l'absolució dels independentis-tes pel tracte rebut i per la manca deproves, a més de la revisió de totesles denúncies, sistemàticament arxi-vades, que fan referència als maltrac-taments psíquics i físics soferts perdiverses persones dins les comissariesespanyoles als Països Catalans,durant els últims 7 anys.

Gairebé set anys després, el proper 11 de febrer se celebrarà a Barcelona el judicicontra els 8 detinguts el 23 d'abril de 1997.

Demanen 48 anys de presó als 8 detingutsde la diada de Sant Jordi del 1997

La darrera manifestació del 23 d’abril a Barcelona també va ser reprimida

Per a més informació

www.alertasolidaria.org

Per a més informaciówww.nodo50.org/salvemla-

bossarta

Oriol Clavera

El paratge muntanyenc amenaçat.

Els treballadors i les treballadorespoden negar-se a complir ordres enl'àmbit laboral que suposin "cert riscper la seva integritat física", sense queaixò pugui ser motiu d'acomiada-ment, segons una sentència recentdel Tribunal Superior de Justícia deCatalunya.Després de la polèmica sorgida des-prés que diverses sentències judicialsresponsabilitzessin els treballadors iles treballadores dels seus accidentslaborals, aquesta resolució del TSJCargumenta que "el deure d'obedièn-cia del treballador no ha d'entendre-'s, naturalment, com una obligacióabsoluta (...) de manera que potnegar-se a complir ordres, senseincórrer en desobediència, quan exis-teix cert risc per a la seva integritatfísica".La sentència fa referència a uns fetsocorreguts el 10 de maig de 2000,quan un conductor de l'empresaATP Serveis va ser acomiadat deforma disciplinària perquè es vanegar a dur una mercaderia amb unvehicle tractor des de Santa Perpètuade la Mogoda a Burgos i el 14 demaig tampoc va fer un transportd'una mercaderia a Briesca (Burgos).En rebre la carta d'acomiadament,l'empleat va al·legar, entre altrescoses, que el camió "no estava encondicions per diverses deficiències".Els jutges van acabar donant la raó altreballador en assenyalar que la sevanegativa a viatjar amb el camió esta-va "justificada, pel perill real d'acci-dent i el greu risc no només per a laseva salut i integritat física, sinótambé per la seguretat vial".Aquesta sentència, però, arriba des-prés d'unes quantes en què es culpa-va qui treballava dels seus accidents ala feina per no haver exigit condi-cions de seguretat a l'empresari.Diverses sentències culpen qui treba-lla dels accidents:1. El Tribunal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) denega, en unasentència de 23 de setembre de2003, una indemnització, correspo-nent a l'assegurança d'accidents, a lafamília d'un treballador d'una com-panyia elèctrica, Elèctrica EmpordàSL, mort en un accident laboral el 26de gener de 1999 en caure d'unaescala des d'una alçada de cincmetres, confirmant una sentènciadel jutjat social nº1 de Girona. ElTSJC assenyala que l'empresa no vaincomplir les normes de seguretat.Segons la sentència, "el treballadorduia cinturó de seguretat", encaraque reconeix que el tenia deslligatperquè "s'estava desplaçant" i igual-ment assegura que "duia casc", quees "va despendre" com a conseqüèn-cia de la caiguda.2. L'Audiència de Barcelona, el pas-sat novembre, va deixar sense indem-

nització a un treballador que va que-dar tetraplègic després de precipitar-se pel buit d'una finestra, argumen-tant que la seva actuació va ser "cla-morosament imprudent", encara queestava treballant en unes obres senseles preceptives mesures de seguretat.La sentència en revocava una altradel Jutjat penal nº1 de Mataró queva condemnar l'empresari i l'arqui-tecte a un any de presó per a cadascúaixí com al pagament d'una indem-nització de 380.000 euros, i noadmetia recurs encara que deixavaoberta la via civil i laboral. En defini-tiva, la sentència culpa de l'accidental mateix treballador i absol unaempresa que incompleix manifesta-ment les mesures de seguretat.3. També el passat mes de novembre,el jutge del jutjat penal nº3 deSabadell va culpar de tallar-se els ditsen un accident laboral a un peó del16 anys, al que qualifica "d'irrespon-sable i irreflexiu" en la sentència, perexposar-se, a causa "d'un excés dezel", a una feina per a la qual no elcreia preparat i en la qual va perdre

dos dits de la mà dreta. La sentènciaabsol l'empresari d'Encofrats Alsinaque va donar treball al jove i l'ETTPeople Treball Temporal que li vaproporcionar la feina. Al peó, elsegon dia de treball, se li va assignarla tasca de recollir taulons de fusta jatallats que sortien d'una serra indus-trial, i en intentar retirar un tros defusta sobrant, va apropar la seva mà ala serra i aquesta li va seccionar dos

dits. L'empresari acusat, segons laseva propia declaració, desconeixial'edat del treballador i havia sol·lici-tat un peó especialitzat i de majoredat.4. També el novembre, el TribunalSuperior de Justícia de Catalunya(TSJC) va responsabilitzar el treba-llador José R.B. de l'accident laboralque va causar la seva mort i redueixper això les prestacions de viduïtat i

orfandat concedides a la vídua i alsseus dos fills. Els fets van passar el 28de maig de 2000 quan el treballadorde l'empresa Serviname es trobava ala cabina de la seva grua descarregantuna mercaderia transportada en unbuc al Port de Barcelona i, en carre-gar una tremuja que pesava 2.000quilos més dels que podia suportar elbraç articulat de la grua, aquesta vabolcar, precipitant-se ell al buit i desde vuit metres d'alçada amb el resul-tat de mort.I a sobre fan homenatges als jutgesque dicten sentències incomprensi-bles.En el súmmum de la provocació, ungrup de lletrats va organitzar el 19 denovembre a Barcelona un homenatgeals jutges que van denegar unaindemnització a un paleta tetraplègicper un accident laboral, considerantque els membres del tribunal havienestat víctimes d'un linxament social imediàtic. Caldria saber si aquests"lletrats" sense vergonya no estan a lanòmina d'alguna asseguradora oentitat bancària, i el que celebren ésla miserable i pírrica "victòria" delspoderosos sobre un paleta que maino tornarà a exercir la seva professió"gràcies" a la criminal negligènciad'un empresari, i així evitar de passa-da a les asseguradores desemborsaruna justa quantitat econòmica quepal·liï en alguna cosa el patiment dela víctima.Enrique Pociño, el paleta tetraplègica qui la Secció Segona de l'Audiènciade Barcelona va denegar una indem-nització en responsabilitzar-lo del seupropi accident laboral, va acudir alsopar acompanyat de la seva dona al'Hotel Alexandra, mentre un cente-nar llarg d'advocats participaven enel sopar homenatge als magistratssignants de la sentència. A la porta del'hotel, els fills i familiars més prò-xims del malmès treballador donavenla benvinguda als comensals ambuna pancarta. "Amb aquest sopar, sen'estan rient de mi", deia Pociñoamb llàgrimes als ulls.

* Col·lectiu Catalunya és l'editor de lapublicació "Catalunya" de la CGT

3 de febrer de 2004Economia

L'Ajuntament incompleix els acords a TMB

Àlex Tisminetzky, Barcelona

La direcció de TransportsMetropolitans de Barcelona(TMB) no deixa de ser font deconflictes pels seus abusos amb elstreballadors de metro i autobusosmetropolitans. L'empresa gestiona-da per l'Ajuntament tripartit (PSC,ERC i IC ) va patir durant el 2002una forta vaga de més de dotze diescontra la doble escala salarial ques'estava imposant als nous treballa-dors, per la baixada del poderadquisitiu i per la retirada de diesde descans; el conflicte finalment esva solucionar amb un polèmic nouconveni col·lectiu signat entreTMB, CCOO i UGT, que no vaincloure molts dels punts reivindi-catius unitaris de l'Assemblea deTreballadors. El pacte va generaruna important crispació entre

plantilla i l'assemblea el va qualifi-car de veritable "traïció" (veureL’Accent nº1).Però any i mig després, un grup detreballadors del metro i autobúshan iniciat una nova mobilitzacióper denunciar públicament que nitan sols aquells acords han estat res-pectats. Aprofitant la campanya del'empresa pública pel "civisme" iinstant les classes populars a pagarels serveis públics, també els treba-lladors del TMB han volgut dema-nar que la direcció sigui "cívica"amb la seva pròpia plantilla.El conflicte s'ha originat perquèl'acord incloïa que cap conductorestà obligat a fer més de 18 mesosseguits sense festius en cap de set-mana, però un grup de treballadorsja porten 28 mesos en aquestasituació. En intentar portar la sevaprotesta al Comitè d'Empresa, els

afectats només han aconseguit elsuport de CGT i ACTUB, mentrees trobava amb el silenci i la passi-vitat per part de el suport deCCOO i UGT, cosa que encara hacrispat més els ànims: el 9 de des-embre es van concentrar a l'oficinad'informació del TMB i el dia 10del mateix mes es van manifestardavant la Convenció d'Executius iComandaments de TMB, anun-ciant que preparen més mobilitza-cions per fer complir un convenicol·lectiu que ni tan sols van poderaprovar.

Triar entre morir a la feinao el pacte de la gana

Polèmiques sentències exculpen els empresaris dels accidents laborals

*Pel Col·lectiu Catalunya-CGT de Reus

Accident mortal al metro de Barcelona. Un treballador mort i tres ferits hospitalitzats és el balanç d’un dels darrersaccidents laborals, aquest cop a les obres de la nova línia 9 de Barcelona el 20 de gener. La víctima, un noi colombià subcon-tractat, és la tercera mort que es produeix en quatre mesos en aquestes obres concedides a l’empresa GISA pel govern munici-pal tripartit (PSC, ERC i IC). Els companys del treballador van afirmar a la premsa que “cada dia quan pleguem és com tor-nar a néixer” i consideren que l’elevat nombre d’accidents és conseqüència de les presses en acabar les obres. En canvi, en rela-ció amb els fets, el Conseller d’Obres Públiques del govern autonòmic tripartit Joaquim Nadal va declarar que les obres “com-pleixen totes les condicions que han de complir” i va afirmar que tot i les tres morts produïdes a la mateixa obra “sembla mésaviat un accident que una negligència”.

Milers d'adhesius apareixen al metro i autobús de Barcelona amb el lema"...i el civisme amb els treballadors, què?"

CCOO i UGT van signar el conveni

Totes recordem aquell inesperatdiscurs a la cerimònia delsOscars en què un director dedocumentals, per la majoria des-conegut, deia que estava vivinten un país amb un "president

fictici que ens porta a la guerraper raons fictícies". No era altreque Michael Moore, director deBowling for Columbine, un docu-mental que posava el dit a lanafra de la doble moral dels

Estats Units i que tingué un èxitsorprenent. Autor també del llibre més venutde no-ficció de l'any 2002,Estúpids homes blancs, on exposa-va amb detall totes les trampesrealitzades per Bush i la seuacolla neo-cons per fer-se amb elpoder, al seu darrer llibre Dude,where's my country continua lacampanya anti-Bush i a mésexhorta a l'acció.Des d'un punt de vista més pos-sibilista que a Estúpids homes

blancs (passa derecolzar els verdsa demanar el vot

demòcrata) s'atreveix a llançarpropostes de candidats a la CasaBlanca, com ara una popularpresentadora de televisió, OprahWinfrey, o el general WesleyClark (que efectivament, ara ésel candidat que ell recolza). A laseua pàgina web (que ha rebut15 milions de visites la darrerasetmana!), publica cròniquesincendiàries i informacions comara cartes de soldats criticant lapolítica de Bush, o el nombre desoldats morts des que començà elconflicte…El que converteix MichaelMoore en un fenòmen social, no

és sols el fet que els seus llibressiguen bestsellers (sense caprecolzament publicitari), sinóque en aquests dóna molta infor-mació verídica on desemmascaraels veritables mecanismes delpoder (les relacions petrolieresentre la família Bush i la famíliaBin Laden, o què suposa laPatriot Act) es carrega el "somniamericà" i incita la gent a noquedar-se al seu sofà mentre totaçò estiga passant. Encara que demoment la consigna siga votarWesley Clark, Michael Moore ésun activista que ha aconsguitque algunes veritats estiguencomençant a ser conegudes perun públic cada cop més gran; ésla mostra que alguna cosa s'estàmoguent a la societat nordameri-cana, i no s'acabarà amb les elec-cions.A M. Moore se l’ha anomenat elChomsky per a xiquets, i si aixòvol dir que aconsegueix que lesanàlisis de Chomsky arriben auna població alel·lada, benvin-gut siga!

Inés de Fez

Pep Bru, Barcelona

Ja fa anys que, des de Perpinyà, l’e-ditorial Trabucaire publica llibres encatalà. En el seu catàleg trobemnovel·la, assaig, i llibres de més difí-cil classificació, com el meravellósDiccionari de renecs i paraulotes. Elscompanys/es del Trabucaire nonomés han de fer front al ja conegutmenyspreu de l’Estat francès enversles cultures "regionals", sinó tambéal desconeixement (i potser la indife-

rència?) que sovint mostrem des delsud dels Pirineus.El mèrit de l’editorial és doble sitenim en compte la seva voluntat dedonar veu a una cultura germana,l’occitana, que es troba en una situa-ció encara més crítica que la catalanaal Rosselló. D’aquí, la publicació dellibres tan interessants com aquestaPetita Istòria Europèa d’Occitània, del’historiador Robert Lafont. El llibreens apropa a la història d’Occitània itambé fa una proposta per evitar la

desaparició definitiva de la llengua ila cultura occitanes: enfortir les rela-cions occitano-catalanes, "acostardues societats que la història delsEstats ha separat (...) fer de duesperifèries una centralitat i jugarjunts en la modernitat més avança-da".La Petita Istòria està escrita en occi-tà. Per als que no coneixem gaire lallengua d’oc, la lectura i comprensiódel llibre requereix d’un petit esforç(bé, de vegades més que petit!), però

en tot cas és un d’aquells esforçosque val la pena fer.

3 de febrer de 2004Cultura

Pep Bru, Barcelona

El passat dimecres 28 de gener vatenir lloc al Centre CulturalEuskal Etxea de Barcelona la pre-sentació del llibre Mil coces contra

la dissidència. El llibre, escrit iautoeditat per cinc dels (molts)inculpats pel jutge Garzón perhaver impulsat campanyes de des-obediència civil al País Basc, és unrecull d’algunes de les millors"perles mediàtiques" que la prem-sa escrita de l’Estat espanyol hadedicat en els darrers anys a laqüestió basca (i a la catalana, i, engeneral, a qualsevol movimentsocial i alternatiu).La presentació la va fer, entre d’al-tres, un dels co-autors del llibre,Sabino Ormazabal. Ormazabal vadestacar, en un to humorístic(molt d’agrair en aquests casos),l’arbitrària criminalització a quès’han vist sotmesos tots els encau-sats en el Macrosumari 18/98. Tal i com es diu a la introducciódel llibre: "Aquí decideix Garzónqui és d’ETA i qui no. Perquè no

el processen per introduir perso-nes en una banda terrorista? Aixòno es pot entendre com a capta-ció?".També va constatar que, malaura-dament, la constant pressió políti-co-mediàtica-juridico-policial haaconseguit en part els seus objec-tius: ofegar eco-nòmicament, acòpia de multes,judicis i il·legalit-zacions, el movi-ment de desobe-diència civil. Aquest ha estat elcas dels "Demos"(el moviment dedesobediència a Iparralde) contrael qual l’Estat francès ha comen-çat una veritable guerra econòmi-ca. Però el cas d’Iparralde, segonsva dir Ormazabal, és també un

clar exemple que demostra quepodem ser optimistes: l’activismedels "Demos" ha creat un correntde simpatia com mai s’havia vistfins ara.La millor manera d’ajudarSabino i els seus companys/es éscomprant el llibre. On, sinó,podeu trobar frases com: "Calreconèixer la superioritat delnacionalisme espanyol tant perraons històriques com pel seucivisme”, "La culpa és de lesONG que només parlen alsimmigrants dels seus drets (...)

els immi-grants norespecten laresta de cul-tures” o, apropòsit dela famosad e s f i l a d amilitar, "aB a r c e l o n a

(…) no van volar els avions per-què fan molt de soroll i hagues-sin molestat l’oïda delicada delsgais i les lesbianes”.Veritables perles.

Desobediència civil des delPaís Basc

Petita istòria europèad’Occitània

La Petita Istòria ens apropa a Occitània

El fenomenMichael Moore

“El llibre l’han escritcinc dels moltsinculpats pel jutgeGarzón per haverimpulsat campanyes dedesobediència civil”

El Teatre Municipal de les Flors-SalaSebastià Gasch acollirà els dies 9 i 10de febrer el duet de percussionistes"Dinosaur Dances". "DinosaurDances" està integrat per Joey Baroni Robyn Schulkowsky, dos músics detrajectòria diversa marcats, però, perl'element comú de la seva participa-ció freqüent en projectes relacionatsamb l'avant-guarda musical.Joey Baron és un virtuós de la bate-ria que ha enlluernat el públic jazzís-tic en col·laboració amb músics detots els colors i tendències, des declàssics com Chet Baker i DizzyGillespie fins a Laurie Anderson oJohn Medeski. Però mereixen seresmentats a part la música agosara-da, arriscada i inoblidable que harealitzat amb John Zorn tant aNaked City (on també van partici-par Bill Frisell, Fred Frith i WayneHorvitz) com a Masada (amb Zorn,l'excel·lent trompetista DaveDouglas i el baixista de Tom Waits,Greg Cohen). Tampoc no es pot dei-xar d'escoltar l'antològicarevisió/manipulació de la música deGustav Mahler per a grup de jazz enque va participar sota el lideratged'Uri Caine i amb un grup excep-cional (un altre cop Dave Douglas, amés del clarinetista Don Byron,Caine, Baron i altres).Però Baron no toca sol. La seva "par-tenaire" és diu Robyn Schulkowsky iés una percussionista clàssica quetambé pot exhibir tranquilament elseu currículum. Ha treballat ambalguns dels personatges més referen-cials de la música contemporàniacom John Cage i Karl-HeinzStockhausen."Dinosaur Dances" es basa en el discque van enregistrar l'any passatBaron i Schulkowsky, en el que com-binen les percussions tradicionalsamb els instruments fabricats per ellsmateixos.

Dinosaur dancesressenya

Cartell anunciant la presentació

Per a més informació

www.trabucaire.com

Arnau Urgell i Vidal, Sabadell

En què consisteix el Centre SocialAlliberat els Maquis? Quins són elsseus eixos de treball?El CSA els Maquis ve de la confluèn-cia de dos projectes paral·lels, per unabanda un projecte d'habitatge per ungrup de joves i, per una altra l'obten-ció d'un espai que fa molt temps queés necessari per la ciutat. Aquest espaiha estat demanat amb insistència a lesinstitucions sabadellenques i, al norebre cap resposta, s'ha passat a l'acciódirecta i se n'ha alliberat un.Es pretén que sigui un espai de con-fluència d'una gran quantitat decol·lectius i associacions de Sabadell,no estrictament les de l'esquerra inde-pendentista, i rupturista en general, sino també altres com associacions deveïns, esplais... Des del CSA es vol tre-ballar en quatre eixos: el desenvolupa-ment de la persona (amb dues sales pertallers, cursets de música, català iàrab); el desenvolupament d'un pensa-ment crític (sala amb biblioteca i aulad'estudi); l'autogestió (espais per bancsde temps i mercats d'intercanvi) ifinalment l'oci alternatiu (cafeta i esce-nari permanent).Un dels fets destacables és la pedago-gia per tal de fer entendre que esteualliberant un espai. Per aquest motiuparleu de CSA i no de CSO?Efectivament, volem canviar la filoso-fia del concepte okupació, no estemokupant estrictament sinó reapro-piant-nos d'un espai que és nostre.Defensem uns interessos col·lectiusque topen amb uns de personals iespeculatius. Per tant els usurpadors iels "okupants" són ells. Sabem que ésun discurs que xoca i, més, als sectorsque no estan familiaritzats amb elsmoviments populars però que creiemque s'ha d'anar introduint per tal quecanviï el concepte al conjunt de lasocietat. Aquesta pedagogia suposo quecomença amb els veïns més propers al'edifici. Quina ha estat la seva reacciói del conjunt de la societat sabade-llenca. S'estan mostrant receptius?L'okupació es portava preparant desde feia mig any, i aquest treball previs'ha notat. Per posar un exemple bengràfic, el mateix dia de l'alliberamenttots els veïns i veïnes ja tenien a lesseves bústies un tríptic explicatiu. Ésuna de les coses que s'ha tingut i estrindrà més en compte. D'altra bandatambé s'està en contacte amb les diver-ses associacions de veïns i properaments'enviaran cartes a fins un centenar de

col·lectius de tot tipus del conjunt dela ciutat. Has comentat anteriorment que feiatemps que es demanava al'Ajuntament que destinés un espaiper als joves sabadellencs i que maihavien respost favorablement. De fet,fins i tot vau arribar a convidar l'al-calde i al regidor d'Urbanisme a lajornada de portes obertes per fer-losnotar que la resposta a la seva deixa-desa havia suposat l'okupació de l'im-moble. Quina ha estat la posició del'Ajuntament en aquests darrers dies?L'Ajuntament es va preocupar benràpid de saber si la propietat de l'edifi-ci era pública o privada. El fet de serprivada va suposar un alleujament pelconsistori, ja que els hagués situat enuna posició ben difícil. A partir d'a-quest moment s'han "rentat les mans"i consideren que és un conflicte entrel'assemblea del CS i els propietaris. En canvi, a nivell policial i jurídic laresposta ha estat contundent, i moltnegativa pel CSA... En aquest sentit,vam okupar el 20 de desembre i jatenim l'ordre en ferm de desallotja-ment que, tot i el recurs presentat, espot executar en qualsevol moment. Elstràmits han anat sorprenentmentràpid; la causa és que l'immoble éspropietat de la família Argemí, moltben posicionada a la ciutat des de l'è-poca franquista. La vostra defensa s'ha basat en unaimportant campanya d'autoinculpa-cions. Per quin motiu us heu deciditper aquestcamí?El que es bus-cava amb lesautoinculpa-cions era de-mostrar a lajutgessa davantde quin pro-blema es tro-bava. Allò essencial no és que un grupde joves hagin entrat a una propietatprivada sinó que és problema social i,que tenim molta gent a darrera nostred'edats, procedències i professionsdiferents. L'okupació es pot jutjar mitjançantdues vies. Per una banda la via penal(delicte d'usurpació) que s'acusa a per-sones amb noms i cognoms; per unaaltra, la via civil que només es decideixsi l'immoble és dels propietaris o delsalliberadors de l'espai. Actualment lamajoria de jutges arxiven la causapenal i fan que el procés es desviï perla via civil. En canvi, aquesta jutgessaha optat per la via penal perquè és més

ràpida i castiga persones concretes.Amb la campanya d'autoinculpacionsel que es pretén és desbordar de perso-nes "culpables" a la jutgessa ja queencara no s'ha identificat ningú. Estractaria d'obrir un procés a unes 200persones fet que aixecaria un clamorsocial molt elevat. Com està el procés actualment?El que feu la jutgessa en el primermoment fou acceptar-les i deixar pren-dre part al CS en el procés. Malgrataixò, posteriorment, rectificà la sevaposició i ordenà el desallotjamentimmediat, sense acceptar les conside-

racions que "non'hi ha prou endeclarar-se culpableper ser culpable decometre un delicte"Per tant, des deldijous passat [15gener] la policiaespanyola té llumverda per desallot-

jar-nos. Mentre no es produeixi unacontraordre en qualsevol momentpodem estar fora.Tot i això, el què s'ha de tenir moltclar és que és un projecte sòlid, ques'ha treballat molt a nivell social creantel teixit que ha fet possible tenir, enca-ra que sigui temporalment, l'espai físicdel CSA els Maquis i que comença peraquí, però que no acaba ni moltmenys en aquest espai físic.De fet, un dels objectius del CS éscontinuar teixint aquesta xarxa decontrapoder popular, que pel quesembla a Sabadell està prenent formacada vegada més clarament. La pre-sència de l'Assembla de Joves, de

l'Alternativa Estel als instituts, de larevista Ordint la Trama, el CasalIndependentista... sembla que escomença a crear quelcom sòlid, comho valores?Sabadell està vivint des de fa tres anysuna gran efervescència, el movimentorganitzat està creixent de maneracontínua. S'ha de tenir clar però, queaquestes coses són cícliques i que si noes creen les estructures per poder-homantenir desapareixeran tan ràpidcom han aparegut. Per aquest motiu, aSabadell s'està treballant en el projectedel Moviment Popular de Sabadell(MPS), que inclou una desena decol·lectius de l'esquerra rupturista. Espretén que el conjunt d'aquests actorssocials se senti identificat i representatamb els altres, que treballen en sectorsdiferents. Amb aquesta filosofia decoordinar i al mateix temps sectorialit-zar, es pretén arribar a tots els àmbitsde la societat, evitar les "multimilitàn-cies" i donar una resposta unitària iràpida en cas de situacions com la delBemba.A Sabadell hi ha unitat popular, s'hitreballa i la gent s'ho creu. L'esquerraindependentista a la ciutat és una ialhora té voluntat per confluir ambaltres sectors que mostren reprocitat.És per això que apareix el MPS. A partdels col·lectius que citats, també treba-llen a la ciutat Justa Revolta (antisexis-ta), la CAL, Alerta Solidària i la CUPdins de l'Entesa per Sabadell.

agenda

3 de febrer de 2004 Contraportada

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 26. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Andreu Perelló, Maria Oliver, Aure Silvestre, Júlia Taurinyà, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Rafa Escobar, Àlex Tisminetzky.Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Antoni Trobat. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig. Han col·laborat en

aquest número: Pep Bru, Col·lectiu Catalunya-CGT, Maite Cusó, Inés de Fez, Ramón Nuila.Ramón Nuila i Maite Cusó.

FEBRER Divendres 6 Molins de Rei (Baix Llobregat).Concentració per l'absolució delsindependentistes detinguts del 23d'abril de 1997. 20h, Plaça de laVila. Organitza: Alerta SolidàriaBarcelona (Barcelonès). II aniver-sari del Casal Popular de Gràcia.Nits temàtica de punk remember.Organitza: AJG.Manacor, Petra, Ariany, Maria dela Salut, Sineu, Inca (Mallorca).Marxa contra l'autovia Manacor-Inca. (Fins el dia 8). Eixida deManacor. 19h, Estació. Organitza:Plataforma contra l'autovia.Dissabte 7Capellades (Anoia).Manifestaciócontra el judici als independentis-tes detinguts el 23 d'abril del 97.18:30h, Plaça Àngel Guimerà.Concert amb Inadaptats, BerriTxarrak i altres. 22h, Teatre laLliga. Organitza: AssemblaEndavant i Alerta Solidària.Alacant (Alacantí). Concentració'Presó no és rehabilitació'. 11:30,davant la presó de Fontcalent.Organitza: Grup AntimilitaristaTortuga AA-MOC Vila-real (Plana Baixa)Lliurament dels premis SocarratMajor 2003. 20:30h, RestaurantEl Molí. Organitza: Casal Jaume IDimarts 10Sabadell (Valles Occidental).Concentració i xocolatada enssuport als detinguts del 27de setembre. 10h, davantt els jut-jats.Dimecres 11Barcelona (Barcelonès).Concentració per l'absolució delsidependentistes detinguts el 23d'abril del 97. 10h, davant delsJutjats. Organitza: AlertaSolidària.Divendres 13Caspelló de la Plana (La PlanaAlta). Concert d'Inadaptats (LaFera Ferotge). 22h, Casal Jaume I.Oraganitza: Distri ComúDissabte 14 Palma (Mallorca). Manifestació:'Qui estima Mallorca no la des-trueix.' 18h, Plaça d'Espanya.Convocatòria unitària.Diumenge 15Joanets (La Garrotxa). III marxa apeu Catalunya camina per la Valld'en Bas contra el túnel deBracons. 9h, Casa de colònies elRourell.Dissabte 21.Caspelló de la Plana (La PlanaAlta). Concert de Prisoners ofWar i Albert Fish. 20h, Bar PatiBlau. Organitza: Distri Comú.Cullera (Ribera Baixa).Presentació de l'Anuari deMaulets. 20h, Casal Jaume I.Organitza: Casal Jaume I.

Entrevista a en Xavi, portaveu del CSA "els Maquis" de Sabadell (Vallès Occidental)

El passat 20 de desembre, s'ocupà a la ciutat vallesana deSabadell l'antiga saboneria de la plaça Marcet. L'espai,rebatejat com a Centre Social Alliberat els Maquis, preténtreballar amb l'objectiu de la construcció d'una xarxa queavanci cap a l'establiment d'un contrapoder popular a laciutat. L'assemblea del Centre Social rep el suport de

l'Assemblea d'Okupes de Sabadell, col·lectiu polític, quetreballa el tema de l'especulació i l'emmarcament del'okupació dins l'estratègia revolucionària. En dia d'avui, lasituació és molt compresa, ja que pesa una ordre dedesallotjament immediata que pot executar en qualsevolmoment la policia espanyola.

“Amb l’okupació defensem els interessoscol·lectius contra els especulatius”

Envia les convocatòries aaccent@correucatala.com

“L’esquerraindependentista deSabadell treballa en launitat popular ambaltres sectors quemostren reciprocitat”

El portaveu dels Maquis a l’entrada del centre social autogestionat.

Per a més informació

www.csa-maquis.tk