ESPECIAL 1 DE MAIG | 10.000 EXEMPLARS | DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | WWW.LACCENT.CAT

1 DE MAIG

2010

Després de més de 2 anysd'agreujament de la crisi capi-talista i de promeses de rees-tructuració del sistema finan-cer per tal d'evitar els abusosdel neoliberalisme, tot ha que-dat en no res i la crisi nomésestà servint perquè avancin demanera radical les recepteseconòmiques i laborals contrala classe treballadora. Durantanys, els treballadors hem fetun sacrifici forçat en nom dela competitivitat. L'austeritata què ens han abocat els dife-rents pactes entre el govern,la patronal i els sindicats majo-ritaris ha contrastat amb l'o-pulència dels beneficis empre-sarials i els sous dels execu-tius. Si algú tenia dubtes sobrela naturalesa de les coses,

aquesta s'ha aclarit amb la cri-si. I som precisament els tre-balladors qui en paguem elpreu en forma d'atur i preca-

rietat. Davant del xantatge dela patronal amenaçant ambtancaments i deslocalitzacions,el govern premia el robatori il'especulació amb promesesde desregularització del mer-cat de treball, facilitant els aco-miadaments, congelant sala-

ris i augmentant la precarietaten tots els àmbits laborals ieconòmics.

Per la seva part, els sindicatspactistes i sotmesos a la patro-nal segueixen buscant un pac-te social que reverteixi en unareforma laboral que vendrancom el menor dels mals possi-bles i suposarà un nou fort revésper a la classe treballadora, men-tre ells comptaran els seus nousingressos per cursos de forma-ció i les noves poltrones acon-seguides per la traïció als sec-tors populars.

Cal, ara més que mai, enfron-tar-se a la patronal i als sindi-cats que li fan el joc (encapça-lats per CCOO i UGT) i demos-

trar que la classe treballadorava per un altre camí, cal demos-trar que sense ells sabem comdefensar els nostres interes-

sos. És per aquesta raó que,des de les organitzacions del'esquerra combativa i antica-pitalista dels Països Catalans,fem una crida als sindicats declasse i a les organitzacionsrevolucionàries a treballar peravançar cap a la vaga general,

una vaga general que serveixid'eina per denunciar la neces-sitat d'un canvi en el modeleconòmic i productiu, una vagageneral que aturi la reformalaboral que ens preparen idemostri quin és el paper delssindicats grocs i el seu progres-siu aïllament en el movimentobrer.

Per totes aquestes raons, per-què podem, perquè no volempagar al capital les seves pèr-dues, perquè és necessaridenunciar el paper de les cúpu-les sindicals que només portena la vaga quan ja han signat prè-viament els acords que condem-nen el futur de la classe treba-lladora, mobilitzem-nos cap ala vaga general.

Diguem prou.

No volem

pagar al

capital les

seves pèrdues

Contra l’atur i les retallades socials:

solidaritat i consciència de clase

La solució és

un canvi de

model.

Construïm el

socialisme

Apostem per un sistema econòmic socialista en què es reparteixi el treballi la riquesa en funció de les necessitats i no dels beneficis

L’ACCENT02 | ESPECIAL 1 DE MAIG

Les organitzacions i col·lec-tius que conformen l’Esquer-ra Independentista dels Paï-sos Catalans han impulsat con-juntament aquest númeroespecial del periòdic quinze-nal L’ACCENT per tal de pro-moure la mobilització de caraa l’1 de Maig, dia dels treba-

lladors i les treballadores.L’Esquerra Independentista

està formada, entre d’altres,per organitzacions com Enda-vant, la CAJEI, Maulets, la CUP,el sindicat COS i el sindicat d’es-tudiants SEPC. Tots aquestsgrups estan convençuts queper tal de defensar els drets de

les classes treballadores calfomentar la mobilització, tantals llocs de treball com al carrer.

Així doncs, a la contrapor-tada d’aquest número espe-cial trobareu el calendari deconvocatòries per a l’1 de Maigque se celebren a algunes deles principals ciutats dels Paï-

sos Catalans. Us animen a par-ticipar-hi per fer front a l’aturi a les retallades socials.

Un diari per animar a la mobilització

MANIFEST DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA

PPiinnttaaddaa eenn llaa mmoobbiilliittzzaacciióó ddee ll’’11 ddee MMaaiigg ddee 22000066

FFOOTTOO:: OOrriiooll CCllaavveerraa

PUBLICACIÓ EDITADA PEL PERIÒDIC QUINZENAL L’ACCENT:

www.laccent.cat

La nova reforma laboral vol retallar

drets als treballadors i treballadores

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Tot apunta que un dels aspectes fona-mentals de la nova reforma laboral seràun nou contracte pels joves menors de 30anys, que novament representarà unaimportant retallada de drets d’importantscol·lectius de treballadors. L’argumenta-ció que faran servir serà la de combatrela precarietat i l’atur entre el jovent.

Sorprenentment aquest objectiu tam-bé va ser la principal motivació teòricade les darreres Reformes Laborals, fet apesar del qual les taxes d’atur i precarie-tat entre el jovent no han parat d’aug-mentar, sota el paraigües legals precisa-ment dels contractes escombraries espe-cialment pensats per a la inserció labo-ral dels més joves.

Salaris per sota del mínim interprofessional

La proposta del govern espanyol, queté la intenció d’aplicar en els propersmesos, inclou la possibilitat de que elssalaris dels joves afectats pel nou contrac-te siguin inferiors al Salari Mínim Inter-professional (SMI), actualment establerten 633,30 euros mensuals per jornadacomplerta de 40 hores setmanals. A més,la nova modalitat contractual, que elgovern espanyol proposa no qualificar nitan sols de “contracte”, inclou una boni-ficació del 100% de les cotitzacions a laSeguretat Social, i per tant els empresa-ris no hauran d’abonar ni un euro en aquestconcepte. Segons fonts de l’executiu espa-nyol, la proposta de nou contracte seria

aplicable als joves que hagin acabats elsseus estudis en els darrers anys.

La modificació legal, a pesar de repre-sentar una radical reducció de drets labo-rals, no ha comptat amb un rebuig fron-tal de les centrals sindicals oficials CCOOi UGT, que segons fonts sindicals es con-formarien amb intentar concretar a lataula de negociacions els requisits con-crets dels joves que podrien ser contrac-tats per aquesta nova modalitat, segonsla seva formació acadèmica i els anys quefa que han acabat la carrera.

La CEOE va encara més enllàDavant aquesta agosarada proposta del

govern de Zapatero, la patronal espa-nyo-la CEOE ha volgut posar el llistó de preca-

rietat encara més alt en les característi-ques del nou contracte juvenil, al que ano-menen “contracte d’inserció”, i que pràc-ticament representaria l’extensió a totsels treballadors menors de 30 anys de lasituació legal dels becaris o en pràctiques.

Concretament, el director de relacionslaborals de la CEOE, José de la Cavada,va proposar que la nova modalitat con-tractual afecti a tots els joves menors de30 anys, independentment de si han aca-bat la seva formació acadèmica o ja tin-guin experiència laboral, sense donar dreta cap prestació d’atur, ni a cap indemnit-zació per extinció del contracte, amb unaduració de la relació laboral de fins a unany i, és clar, sense cap cost de cotitza-ció a la Seguretat Social.

El govern espanyol i la patronal preparen un nou contracte juvenil encara més precari

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

El govern de Rodríguez Zapa-tero, la patronal i els sindicats ofi-cials CCOO i UGT han declarat rei-teradament que estan d’acord enla necessitat d’una nova reformalaboral. Aquests "agents socials"fins a data d’avui no s’han posatd’acord en l’abast i profunditat deles retallades socials, però les prin-cipals propostes que estan sobrela taula ja deixen constància de laseva importància, només compa-rables amb la gran reforma labo-

ral de 1994, que va legalitzar lesETT i va estendre la precarietat.

Nova reducció de les indemnit-zacions per acomiadament

El govern espanyol i els sindi-cats CCOO i UGT proposen reduirla indemnització per acomiada-ment en la majoria de casos de45 dies a 33 dies per any treba-llat. Per la seva part, la patronalespanyola lògicament va mésenllà, i proposa un únic contrac-te, aplicable a tots els treballa-dors amb una indemnització úni-

ca de 20 dies per any treballat,amb el sorprenent argument "d’i-gualar" per baix a treballadorstemporals i fixes. La proposta obli-da però que es calcula que propdel 90% dels contractes tempo-rals estan realitzats en frau dellei, i per tant també tindrien tam-bé la indemnització de 45 diesper any treballat.

Reduccions en les cotitzacionsempresarials a la Seguretat Social

La patronal CEOE també pro-posa una reducció de 5 punts,

mentre que el govern del PSOEi els sindicats CCOO i UGT accep-tarien una retallada d'1 punt imig. En tots dos casos l’estalviempresarial seria milionari i his-tòric, no comparable a cap reduc-ció anterior, reduint considera-blement la caixa de les presta-cions. Aquest debat s’estableixsorprenentment mentre es pro-posa alhora la reforma de la Segu-retat Social, per reduir les pen-sions amb l’argument de que lescotitzacions no són suficients per"garantir-ne la continuïtat".

Eliminar les restriccions a les ETTFinalment, la patronal propo-

sa que s’eliminin les escasses res-triccions que encara existeixenper a les ETT, com per exemple,les de no poder contractar certstreballs perillosos -com els de laconstrucció- ni a l’administració.La reforma consolidarà definiti-vament la presència del presta-misme laboral a totes les bran-ques productives, a pesar de seruna pràctica empresarial que finsal 1994 estava prohibida a l’Es-tat espanyol.

L’ACCENT ESPECIAL 1 DE MAIG | 03

CCuuaa aa lleess ppoorrtteess ddee ll''ooffiicciinnaa ddee ttrreebbaallll ddeell bbaarrrrii ddee SSaannttss ddee BBaarrcceelloonnaa //// FFOOTTOO:: AAllbbeerrtt GGaarrcciiaa

04 | ESPECIAL 1 DE MAIG

SSoorrttiirr aall

ccaarrrreerr ppeerr

ddeeffeennssaarr eellss

llllooccss ddee ttrreebbaallll

plantar cara a

Manifestació contra els acomiadaments a Nissan.FOTO:Miquel Llop

Protesta de l’Assemblea d’Aturats de Barcelona.FOTO:O.Clavera

MMoobbiilliittzzaacciióó ppeerr iigguuaallttaatt ddee ddrreettssppeerr aa ttootthhoommLAIA ALTARRIBA BARCELONADesenes de col·lectius d’immi-

grants, sindicats i organitzacions

socials i polítiques catalanes es van

mobilitzar a finals de febrer a Bar-

celona sota el lema “Totes

sumem” per defensar que totes

les persones han de tenir elsmateixos drets, vinguin d’onvinguin.

La jornada de mobilit-zacions tenia unes rei-vindicacions concretes:

* Que tothomtingui dret a l'edu-cació i sanitatpúbliques dequalitat.

* Que els ajuntaments ca

lans garanteixin l'empadroname

per a tota la població i els conse

qüents drets que això comporta

Que ho garanteixin digui el que digui

la llei d'estrangeria, i si cal que la

desobeeixin per garantir-ho.* Que totes les persones que

viuen als municipis catalans tinguin

els mateixos drets polítics i la ple-

na ciutadania.Arreu dels Països Catalans hi ha

grups locals i entitats que treballen

per defensar els mateixos drets per

a tothom. Aquests grups alerten que

les polítiques neoliberals afecten

totes les treballadores i treballadors

i defensen millores en els serveis

públics perquè beneficiin tota la

població de la mateixa manera.

CESC BLANCO SAGUNT

Els Punts d’Informació Laboral, PIL,

són una experiència impulsada recent-

ment a diversos punts de l’àrea metro-

politana de Barcelona per moviments

socials i organitzacions d’esquerres.

Com expliquen els mateixos impul-

sors, són un servei que ofereix de for-

ma gratuïta assessorament sobre temes

laborals i s’adrecen a qualsevol perso-

na que tingui dubtes sobre el seu con-

tracte o qualsevol altre aspecte rela-

cionat amb el treball.

Els Punts d’Informació Laboral estan

instal·lats en locals (sovint culturals,

socials, polítics...) on diversos col·lec-

tius i persones a títol individual es

coordinen per donar ajuda a qui la

demana.

Els PIL compten amb els serveis

professionals d’advocades laboralis-

tes, treballadores socials, diploma-

des en relacions laborals. L’objectiu

és orientar, aconsellar i sobretot infor-

mar a persones que pateixen una

situació d’indefensió jurídica o man-

ca d’informació. El capitalisme mal-

met a les persones més febles i pro-

voca precarietat, i els PIL són ferra-

mentes útils per combatre’l i ajudar

a construir alternatives.

Al Barcelonès nhi ha quatre: al bari

barceloní de Sants (Centre Social de

Sants), al barri de Gràcia (ateneu inde-

pendentista La Barraqueta), a Nou

Barris (Casal 3 voltes rebel) i a Santa

Coloma del Gramenet (Ateneu Popu-

lar Julia Romera).

Punts

d’informació

laboral

Davant de les mesures que prenen algu-nes empreses d’acomiadar treballadors i tre-balladores per tal de no perdre beneficis,arreu dels Països Catalans les persones queno volen perdre el seu lloc de treball es mobi-litzen i també les que volen trobar feina, oles que volen anar més enllà i transformarel sistema econòmic.

MANIFESTACIÓ AL VALLÈSConvocades per la CGT i diversos movi-

ments socials i polítcs, un miler de personeses van manifestar al Vallès Occidental contral’atur i la precarietat aquest mes d’abril.

MOBILITZACIÓ A SAINT-GOBAINEls treballadors de la fàbrica de l’Arboç

d’aquesta empresa cristalera fan aturadestot el mes d’abril pel conveni col·lectiu.

CONTRA 150 ACOMIADAMENTSUna manifestació va recórrer el centre de

València per denunciar els acomiadamentsdel Casino de la Vila Joiosa.

ASSEMBLEA D’ATURATS DE BARCELONAPer tal d’exigir accions a les administra-

cions i coordinar-se per trobar feina, s’hacreat l’Assemblea d’Aturats de Barcelona.

L’ACCENT ESPECIAL 1 DE MAIG | 05

EEuurrooppaa::

rreessppoosstteess

ddaavvaanntt llaa ccrriissiiM.C. BARCELONA

La crisi econòmica i les seves dra-màtiques conseqüències per a lagran majoria han posat sobre la tau-la el veritable caràcter del projectede la Unió Europea i de l'euro. Lalluent façana que ens havien pre-sentat sempre, la d'una garantia deseguretat econòmica i benestar, esveu cada vegada més fosca i espe-llifada, a mesura que es fa cada vega-da més evident la creixent desigual-tat i precarietat que les polítiqueseconòmiques europees han estèsper tot el continent.

PLANTEJAR UNA ALTERNATIVADES DE L’ESQUERRA EUROPEA

Davant aquesta situació l'esque-rra i el moviment obrer europeu nonomés han de combatre les mesu-res antisocials que pretenen fer pagarels plats trencats a les grans majo-ries treballadores, sinó que s'enfron-ten al repte de plantejar una alter-nativa a aquest projecte que duranttants anys ha estat considerat, igualque les polítiques econòmiques decaràcter ultraliberal, fora de tota dis-cussió. Però l'esquerra digna d'aquestnom només ha pogut articular res-postes desiguals, i en molts casos,extremadament dèbils. Tanmateix,algunes lluites han donat exemplede com plantar cara amb fermesa.

EL MOVIMENT OBRER GRECPARALITZA EL PAÍS

El moviment obrer grec, amb elsuport de l'esquerra ha dut a termeimportantíssimes mobilitzacions, inclo-ses vagues generals que han paralit-zat el país, i han posat en difícil situa-ció els governants dels principals par-tits, PASOK i ND, desemmascarant laseva servitud respecte als interessosdel capital europeu i la incapacitat degarantir el benestar de la pròpia genti la mateixa sobirania del país.

En altres racons d'Europa hi hahagut també significatives mobilit-zacions, si bé no amb el caràctergeneral de Grècia, on la relativa for-

talesa de l'esquerra ha permès unacapacitat de reacció.

VAGUES A L’ESTAT FRANCÈSA l'Estat francès, a més de vagues

en el sector públic, i importants mobi-litzacions contra la reforma de pen-sions impulsada pel govern Sarkozy,alguns conflictes en empreses a cau-sa de deslocalitzacions i tancamentshan arribat a nivells de lluita benremarcables, arribant a ser molt popu-lars en alguns moments les ocupa-cions de fàbriques i el 'segrest' dedirectius per obtenir un mínim deseriositat en les negociacions.

SENSE MOBILITZACIÓ A L’ESTATESPANYOL

No ha estat el cas general a l'Es-tat espanyol, on la inexistència d'u-na esquerra espanyola, i el caràcterservil i esquirol dels principals sin-dicats ha assegurat l'anestèsia neces-sària perquè els termes del debathagin estat els més còmodes per alsinteressos dels empresaris.

VAGA GENERAL A EUSKALHERRIA

Algunes excepcions, tanmateix,mostren també valuoses lliçons delluita, com ho fou la important vagageneral desenvolupada a Euskal Herriael 21 de maig de l'any passat, possi-ble gràcies a la força dels sindicatspropis bascos: ELA, LAB, ESK, EILAS,EHNE i HIRU, i l'esquerra basca, quevan poder impulsar una lluita ambuna important incidència malgrat elboicot de la patronal i els seus mit-jans, els governs regionals de PP,PSOE i UPN i el sindicalisme verticalespanyol de CCOO i UGT.

LLUITA A LA SERRA DE CADISUna altra lluita exemplar, petita

però carregada de dignitat i poten-cial, s'ha dut a terme aquest passatmes de febrer a Andalusia, a la comar-ca de la serra de Cadis, amb uns índexd'atur rècord, on el sindicalisme com-batiu SAT dugué a terme una exito-sa vaga general.

rr llaa ss

ata-ente-

a.i

AIDA MORALES LA POBLA DE LILLLETDesprés de dos anys de lluita, elstreballadors de TMB han aconse-guit millorar l'estat en què es trobael transport públic, així com les sevescondicions laborals, entre les qualss'inclou la reclamació dels 2 dies dedescans que demanaven des definals del 2007. Aquesta fita hademostrat, segons explica JosepGarganté: “una pressió real cap a laPatronal, a més d'un fort sentimentde comprensió i solidaritat entre elscompanys”.

Actualment, les mesures aconse-guides es plasmen al nou ConveniCol·lectiu (2009-2012) i demostrenque, una vegada més, la política dels

sindicats CCOO i UGT és passiva imerament institucional. Amb tot, elnou Conveni, que es va firmar el pas-sat dimarts 19 de gener i que es vaassolir gràcies a la participació delsdelegats sindicals d'ACTUB, CGT iPSA, treballadors afiliats a d'altressindicats i persones no sindicades alComitè de descans, mostra un modelde lluita obrera real i referent. A més,segons comenta Garganté, tambés'ha de tenir en compte la col·labo-ració de les diferents organitzacionsjuvenils, de veïns, de l'esquerra noinstitucional i del conjunt dels movi-ments socials que van col·laborar enl'èxit d'aquesta lluita per la milloradel transport públic.

EEllss ttrreebbaallllaaddoorrss ddee TTMMBB gguuaannyyeenn llaa ppaarrttiiddaa ddeellss 22 ddiieess

al capitalisme

Mobilització dels treballadors i treballadores de Frigo.FOTO:Miquel Llop

El passat mes de març no serví tam-poc per trencar la tendència de crei-xement del nombre de persones sen-se feina i se n’afegiren 11.500 més alja de per si dramàtic compte d’atura-des als Països Catalans, tal com recullla Intersindical-CSC.

El sindicat (a partir de dades del Minis-teri espanyol de Treball, l’enquesta depoblació activa i les dades del Governfrancès) ha calculat que el nombre depersones aturades a Catalunya, el PaísValencià i les Illes Balears i la CatalunyaNord ja ascendeix a 1.450.000.

11..445500..000000 aattuurraattss als Païïsos Cattalans

AQUIL·LES RUBIO ALACANT

Al llarg de la història, el sindi-calisme ha jugat un paper prota-gonista per tal de construir laconsciència de classe i contribuira l'autoorganització dels milionsd'obrers que han estat explotats.Sense el sindicalisme, és impos-sible explicar la constitució d'u-na identitat obrera i l'establimentdels mecanismes d'autodefensacom ara les vagues, les manifes-tacions o el suport mutu.

Organització obreraQuan el 1833 es va fundar a la

Gran Bretanya la Great Consoli-dated Trade Union, s'iniciava unllarg periple històric que portariales masses obreres a l'organitza-ció, la lluita i la transformaciósocial. Si bé van existir certs ante-cedents, podem parlar de funda-ció del sindicalisme amb l'apari-ció de les Trade Union a Londres,i un any més tard als Estats Units.Als Països Catalans, i després queel moviment ludita tinguera unacerta capacitat d'acció a algunesciutats del Principat i del PaísValencià, es va fundar el 10 demaig de 1840 la Societat de Pro-tecció Mútua de Teixidors de Cotóde Barcelona. A l'igual que les Tra-de Unions britàniques, que enpoc temps assoliren mig milió d'a-filiats, els primers sindicats obrerscatalans van créixer amb rapide-sa, i al mateix temps varen serperseguits i prohibits per les auto-ritats governamentals, acusats

entre altres coses de “rebelión amano armada”.

Les incipients societats obre-res, de caire local i sectorial, ràpi-dament es van coordinar per talde plantejar les seues reivindica-cions tant laborals com políti-ques i fer més efectiva la seuaacció sindical.

Dimensió universal i transfor-madora

No va ser fins el 1864, amb lacreació de l'Associació Internacio-nal de Treballadors (AIT), que elsindicalisme no prengué unadimensió universal i transforma-dora, tant en els seues concep-cions polítiques com en les seuesaccions de lluita. És sota l'impulsde Marx i Bakunin que l'AIT esde-vé un instrument de transforma-ció social poderós en tots els raconsdel Vell i del Nou Món. Per prime-ra vegada en la història, els i lestreballadores del món es trobenunides sota l'acció d'una sola orga-

nització, que els defensa i que,per aquest motiu, és temuda perels burgesies de tota Europa. LaComuna de París (1871) o la Revol-ta del Petroli d'Alcoi (1873) en sónbons exemples de les capacitats,i també les errades, del movimentobrer europeu i català. Malgrat elfracàs de l'AIT, que s'escindirà pocdesprés, no desapareix el caràc-ter classista i transformador delsindicalisme de la segona meitatdel segle XIX, que tindrà el seucontrapunt en l'aparició del sin-dicalisme catòlic, controlat perl'església i pels patrons.

Orígens del sindicalisme catalàLa fundació de la UGT el 1888,

la celebració el 1890 per prime-ra vegada als Països Catalans del1r de maig, amb nombrosesvagues i manifestacions, la fun-dació del CADCI el 1903, de la Soli-daritat Obrera el 1907 i, especial-ment, de la CNT el 1910, signifi-caren la definitiva consolidació

del moviment obrer als PaïsosCatalans i la configuració de laclasse obrera com un ens autò-nom i amb capacitat d'interven-ció política. El paper decisiu delssindicats, fonamentalment la CNT,en l'arrelament de la consciènciade classe entre les masses treba-lladores dels Països Catalans, per-meteren la creació d'una sòlidaxarxa d'assistència, Montepíos,Caixes de Resistència, ateneus,centres culturals, excursionistes,esportius, revistes i periòdics, aixícom de diversos partits obrers,que contribuïren a l'arribada dela II República espanyola, momenten el qual el moviment obrer dipo-sità importants esperances en lamillora de les seues condicionsvitals. Unes esperances que esmaterialitzaren en processoscol·lectivitzadors i emancipadorsal llarg de la Guerra Civil i que expli-quen en bona mesura la fúriarepressora del franquisme, aju-dat per l'església i la burgesia.

El sindicalisme,

una eina imprescindible

06 | ESPECIAL 1 DE MAIG L’ACCENT

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

El Departament d'Ensenyament dela Generalitat de Catalunya, dirigit pelconseller Ernest Maragall (PSC), estàdisposat a tancar tots aquells institutsd'educació secundària que, des d'unpunt de vista economicista, no siguinrendibles. Tot i que en un inici el critd'alerta l'havien donat diferents ins-tituts als quals s'havia comunicat eltancament del batxillerat, en l'actua-litat hi ha alguns d'aquests centres queestan amenaçats del tancament de latotalitat de la seva oferta educativa.És el cas de l'IES Sant Martí de Proven-çals (La Verneda) o l'IES Flos i Calcat(Nou Barris). En d'altres casos, coml'IES Sant Josep de Calassanç (el Clot),de moment tan sols els han comuni-cat que l'any que ve no poden matri-cular cap alumne a 1r d'ESO, malgratno rebre cap comunicació oficial detancament del centre.

Aquesta és la política que estàseguint el Departament: desinforma-ció, incertesa i una manca de planifi-cació real. Una manera d'evitar qual-sevol resposta i coordinació d'aquestscentres. De fet, en l'actualitat no hi hacap document públic que informi quinscentres estan afectats per aquestesmesures.

Existeix una estratègia de desmobi-lització sumada a una política d'elitit-zació de l'ensenyament. I és que la majo-ria de barris i localitats afectades peraquests tancaments són zones popu-lars (Raval, la Mina, Sant Adrià delBesòs...) i amb ja una greu situació d'ex-clusió i desigualtat. En el cas de la Mina,on se suprimeix el batxillerat a l'IESFòrum 2004, és l'únic centre del barrion s'imparteix. Fet que, segons el pro-fessorat de l'IES, farà que pràcticamentla totalitat dels seus alumnes d'ESO nocursin estudis post-obligatoris.

Desmantellament del

batxillerat públic

ALERTA: Privatització dels serveis públics

REDACCIÓ VALÈNCIA

El govern espanyol i els governsautonòmics estan decidits a introduirl’anomenat copagament per l’ús delsserveis sanitaris i, fins i tot, a fer pagarun percentatgedeterminat delsmedicaments alspensionistes.

Per justificaraquests paga-ments, diferentspartits polítics isectors empresa-rials, amb l’excu-sa de la crisi, estandifonent a travésdels mitjans decomunicació la idea d’una suposada“insostenibilitat del sistema sanitaripúblic”. Per salvar el sistema, expli-quen, caldria introduir mesures de

copagament.

Pagar dues vegades pels serveis sanitaris

En realitat, copagament significa pagardues vegades pels serveis sanitaris. Ésa dir: pagar una vegada pel servei amb

els impostos coms’ha fet fins ara i, amés, els usuarishaurien de pagaruna altra vegada enel moment de ferservir un servei.

La Coordinado-ra Antiprivatitza-ció de la Sanitatque s’ha impulsata l’Estat espanyoldenuncia que,

mentre es planteja impulsar el copa-gament, el govern central “es dedicaa donar diners públics per rescatar labanca privada i a altres fins aliens ales necessitats de la població”.

La trampa del copagament

de la santitat

HISTÒRIA

REDACCIÓ BARCELONA

El Consell de Ministres espan-yol va aprovar el passat 29 degener per sorpresa una agosara-da proposta al Pacte de Toledode reformar i retallar les presta-cions de la Seguretat Social, queafectarà en els propers mesos apensions tant importants com lajubilació, viduïtat i invalidesa.

El punt central de la propostainclou un allargament de l’edatordinària de jubilació, que pas-sarà de 65 a 67 anys, fet que repre-sentarà no només que molts tre-balladors es jubilin més tard, sinóque percebin menys prestacions,ja que la Seguretat Social elsredueix un tant per cent per anyque es jubilen amb anterioritata la “edat ordinària” legal.

Però la proposta de Zapaterotambé inclou noves mesures decàlcul de la jubilació, com l’aug-ment dels anys que es tenen en

compte per a determinar la mit-jana de la cotització, de 15 a 25anys, amb vistes a ampliar-ho alconjunt de la vida laboral. Aques-ta reforma, no tan publicitada coml’allargament de l’edat de jubila-ció, representarà una rebaixa moltimportant de les prestacions querebran la gran majoria dels nouspensionistes, al ser més freqüentsles cotitzacions més altes en elsdarrers anys de la vida laboral.

Alhora, la proposta posa en elpunt de mira les prestacions deviduïtat, endurint de forma impor-tant els requisits pel seu accés, iper tant reduint de forma radi-cal el número de persones queles percebran en el futur. Con-cretament, l’executiu espanyolplanteja vincular la percepció d’a-questa pensió a la dependènciaeconòmica casi total del benefi-ciari respecte al treballador difunt,requisit que actualment només

s’aplica a les parelles de fet.

Rebaixes en les cotitzacionsempresarials

Pocs dies després de llençaraquesta proposta per la retalla-da de les pensions, sorprenent-ment va ser el propi Governespanyol el que van fer públic laproposta d’una reforma laboralamb una nova, i radical, rebaixade les cotitzacions a la SeguretatSocial dels empresaris.

Concretament, els empresa-ris han estat reclamant en elsdarrers mesos una reducció maivista de 5 punts en les cotitza-cions (del total de 30% del sala-ri que més o menys abonenactualment), fet que representauna rebaixa de gairebé el 15% del’actual cotització total. Per la sevapart, el Govern espanyol, CCOOi UGT accepten en veu baixa 1,5punts, restant la rebaixa final a

l’espera de la negociació, peròen tot cas al final la reducció seràmilionària.

Denúncia des del sindicalismealternatiu

Des del sindicalismes alterna-tiu i els moviments socials s’ha

denunciat reiteradament que lespensions dels treballadors esredueixen perquè els empresa-ris paguin menys, i per tant guan-yin més, augmentant de formaconsiderable el que en llenguat-ge capitalista anomenen els mar-ges de benefici del capital.

DDuueess ppeerrssoonneess ppeennggeenn ssiimmbbòòlliiccaammeenntt llaappaattrroonnaall dd’’uunn ppoonntt eenn uunnaa mmoobbiilliittzzaacciióóddee llaa CCGGTT aall VVaallllèèss OOcccciiddeennttaall..FFOOTTOO:: EErrmmeenn

Retallades en les

pensions per reduir

el “cost empresarial”

ESPECIAL 1 DE MAIG | 07L’ACCENT

JOAN TERAN BARCELONA

Després que el govern hagianunciat un parell de baixadesd’impostos, ara arriba una puja-da. Podria semblar una políticaerràtica, però no. És una políti-ca deliberada, dirigida pels orga-nismes polítics i econòmics inter-nacionals. En concret: la Comis-sió Europea (òrgan executiu dela Unió Europea), l’Organitzacióper la Cooperació i el Desenvo-lupament Econòmic (OCDE) i elFons Monetari Internacional.

Els objectius d’aquesta políti-ca? Crear les millors condicionsper l’acumulació de capital aixícom la maximització de benefi-cis per als seus posseïdors. Unapolítica responsable de l’augmentde les desigualtats a nivell mun-dial (també a nivell dels PaïsosCatalans), i òbviament, respon-sable també de la crisi finance-ra, econòmica i social que tra-

vessa el sistema capitalista, crisique encara sembla que s’allar-garà notablement.

Pugen l’IVA després de baixar l’IRPF

En concret, sembla ser quedarrerament, els organismesesmentats, encaparrats encaraen la necessitat de “contenir ladespesa pública” i “reduir el dèfi-cit públic”, han començat a par-lar als estats de la necessitat depujar impostos per tal de com-pensar les despeses realitzadesper controlar la crisi i, sobretot,per rescatar els bancs. En el casde l’estat espanyol el que es vaaplicar no va ser un “pla de res-cat de bancs”, sinó un pla “pre-ventiu” en favor d’uns bancs que,encara ara, no han deixat de decla-rar beneficis. 15.000 milions d’eu-ros va ser la quantitat de dinersque Zapatero va injectar preven-tivament als bancs.

Ara, l’estat s’ha de recuperard’aquest favor als bancs i tambéde les inversions del plan “Ñ” inomés pot fer-ho pujant impos-tos. I ho ha de fer després d’ha-ver baixat impostos en d’altresfronts: en concret, Zapatero i elsseus acabaven d’abaixar l’IRPF il’impost de societats. Gràcies al’augment de l’IVA, Zapatero pre-tén ingressar 1.900 milions d’eu-ros enguany, i 5.150 milions mésel 2011. No eixugarà el regal alsbancs, però almenys podrà recu-perar una part d’allò “invertit”en satisfer els bancs sense moles-tar aquells qui més tenen.

Una picabaralla per desorien-tar encara més

El cas és que mentre el PSOEde Zapatero ha justificat la mesu-ra dient que aquests diners ser-viran per protegir els serveispúblics, el PP l'ha atacada dientque tot plegat va en contra de

“l’economia “ perquè la pujadade l’IVA disminuirà el consum.Per la seva banda, la Cámara deComercio e Industria de Madrid,coneguda per la seva defensaaferrissada dels drets dels mésdesafavorits, també s’hi ha posi-cionat en contra perquè aques-ta mesura “significarà més tan-caments i més acomiadaments”.Una amenaça en tota regla.

La recuperació d’un antic posi-cionament de la FAES, el cone-gut xiringuito de José María Aznar(un dels beneficiaris de la políti-ca de Millet al front del Palau dela Música), però, ha aclarit aquestdesorientador intercanvi d’opi-nions. Efectivament, el think-tankdel neoliberalisme caspós espan-yol estava d’acord, en el fons,amb la política econòmica deZapatero i dels organismes inter-nacionals. El fet és que la FAEShavia defensat, fins fa poc, lanecessitat d’augmentar l’IVA.

Què diuen els sindicats? Els sindicats coincideixen en

oposar-se frontalment a la polí-tica econòmica de la Unió Euro-pea i dels seus representantsespanyols. Des de la Coordina-dora Obrera Sindical denuncien“una política fiscal pensada perajudar i premiar els que méstenen, i per castigar i exprimirencara més la classe treballa-dora”. La CGT considera que “lamesura és una estafa querequereix de la majoria de lapoblació que transfereixi lesseves escasses rendes salarials iexigües prestacions d’atur a lesarques públiques a través de l’I-VA”, i la Intersindical-CSC creuque “cal una reforma profundadel sistema impositiu espanyol,per tal de gravar les grans ren-des i el capital i garantir que lesclasses treballadores no haginde sustentar un sistema que noofereix els serveis necessaris”.

La nova pujada de l’IVA, una nova

mesura contra la classe treballadora