BOI SEGARRA PÀG. 2 // JOSEP CÓNSOLA PÀG. 2 // FRANCESC RIBERA “TITOT” PÀG.3 // ISA GERNIKA PÀG. 16

INTERNACIONAL

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

189DEL 4 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2010Periòdic popular dels Països Catalans

La Festa per la Independència i l’Aplecdel Puig tanquen l’octubre reivindicatiu

Ofensiva contra el català a les institucionsprincipatinesEl passat dimarts 26 d'octubre elTribunal Superior de Justícia deCatalunya decretà la suspensiócautelar de 7 articles del regla-ment lingüístic de l'Ajuntamentde Barcelona i 19 més del de laDiputació de Lleida emparant-se,entre altres motius, en la sentèn-cia contra l'estatut autonòmicemesa pel Tribunal Constitucio-nal.

>> Països Catalans 5

Pensant en lapropera reformade la SeguretatSocialEncara no s'han complert ni dosanys de la darrera reforma enmatèria de Seguretat Social queva suposar una important reta-llada en matèria de protecció i jas’està preparant el terreny per ala següent.

>> Economia 12

Arthur Caravanrepassa la històriaEl grup alcoià ha fet una repas-sada de la història recent de lamúsica en valencià, des delsanys finals de la dictadura finsals èxits recents d’Obrint Pas.

>> Cultura 14

SUMARI

HHoonndduurreess ddeesspprrééss ddeell ccoopp dd’’eessttaattEl cas d'Hondures il·lustra ambclaredat com els poderosos mit-jans de comunicació instal·len idesenfoquen de la nostra aten-ció temes que segons la seva agen-da resulten interessants. Fa pocmés d'un any, totes les cadenesmundials cobrien el cop d'estata Hondures fins als seus mínimsdetalls. Però després d'un pro-cés electoral construït pels pro-pis colpistes i, directament desdel Departament d'Estat delsEUA, l'única cosa que surt d'Hon-dures és el silenci.

Amb motiu de la seua giraeuropea L’ACCENT hem pogutentrevistar al dirigent del Fren-te Nacional de Resistencia Popu-lar de Honduras i excandidat al’alcaldia de El Progreso, Barto-lo Fuentes.

>>Internacional 10

El 25 d'octubre, el Consell del'Aigua de la conca de l'Ebre esreuní a Saragossa per tractarel document anomenat ETI.Aquest esborrany és previ aldefinitiu Pla de Conca. Ambl'ETI es pretenia marcar lesdirectrius per complir els objec-tius marcats per la DirectivaMarc d'Aigües (DMA) i la Lleid'aigües. Totes dues lleis pre-tenen el bon estat ecològic detotes les masses d'aigua (rius,aiguamolls, llacs,...), i per tant,del riu Ebre i el Delta. Els movi-ments socials i ecologistes vota-ren en contra perquè el docu-ment no compleix cap d'aquestobjectius. Segons la PDE, "elsETI segueixen aplicant el vellmodel de repartiment d'aiguade la conca, on prevalen lesdemandes sense tenir en comp-te l'aigua existent real".

>>Països Catalans 6

La polèmica llei proposada pel Ministeri de Treball liderat per Eric Woerth ha aixecat polseguera. L'edat legal de jubilació passa dels 60 als62 anys. Per poder jubilar-se a aquesta edat, els anys de cotització hauran de ser 42, i l'edat de jubilació per aquells que no hagin cotitzatprou al llarg de la vida laboral, s'allargarà dels 65 actuals als 67. I tot plegat, perquè segons el govern de l'Elisi, allargar la vida laboral delsfrancesos és l'única manera possible de tenir prou fons públics per poder pagar les pensions.

>>En Profunditat 8 i 9 + Entrevista 16

L’Ebre encara lluitaper la supervivència

L’Illa de Budha és un dels paratges amenaçats epr la reducció de cabal mínim

>>Països Catalans 5

EEnnss ddeeiixxaa JJooaann SSoollààEl 27 d'octubre, el lingüista méstalentós i més radical -en el sen-tit d'anar a l'arrel- del nostre paísmoria de càncer.

>>Cultura 14

L’ACCENT 189DEL 4 AL 16 DE NOVEMBRE DE 201002 OPINIÓ

La censura informalBOI SAGARRA NOVA ZELANDA

Seguint des de lluny la jornada devaga general del proppassat 29 desetembre, em vaig poder adonarque la tensió política a casa nostraha pujat de temperatura. Tinc laimpressió que les contradiccionsque abans romanien amagades estanaflorant dramàticament a la super-fície a mesura que l'exclusió delmón laboral i la precarietat tocamés de prop les classes mitges. Entred'altres fets, això es pot veure en lavirulència amb què alguns dels sec-tors més reaccionaris de la societathan atacat els mitjans alternatiusde comunicació o, millor dit, de con-trainformació.

Així doncs que la tercera tinentalcalde del consistori barceloní, tris-ta protagonista de coneguts cassosde repressió contra la dissidènciapolítica, apunti ara cap a kaosen-lared o que es posi en el punt demira la pàgina d'Alerta Solidària oles pàgines del mitjà que tens entreles mans són símptomes. Símpto-

mes que aquests mitjans han acon-seguit trencar, encara que sigui efí-merament, el gris monopoli de l'ac-tualitat informativa i, ara sí, cons-titueixen una amenaça. Ja no n'hiha prou amb la censura informalque es practica a les redaccions delsmitjans que es deuen a accionariatsi administracions o partits polítics.Aquella censura que converteix agran part dels seus treballadors enmercenaris assalariats quan no enbel·ligerants militants reacciona-ris. Gràcies a ella aquells qui plate-gem una alternativa a les institu-cions capitalistes i que constituïmuna veritable oposició, no existim.Gairebé sempre apareixem a la faseinvisible de l'espectre informatiu.Val a dir que els poderosos han entèsmolt bé que en els nostres dies elcontrol dels mitjans d'informacióés una de les eines més importantsde control social. A les seves mans,constitueixen l'anestèsic que man-té a la majoria de la població en lainòpia i, de retruc, garanteix la pausocial. D'aquí la importància cab-dal de la tasca dels mitjans de con-trainformació que, tot i tenir enca-ra un abast limitat, cada cop mésaconsegueixen trencar el bloqueiginformatiu que patim. Per a nosal-tres constitueixen una peça clauque cal defensar i per a ells unaamenaça cada cop més gran comens ho recorda la bilis de la senyo-ra Escarp i l'espasa de Dàmocles dela censura formal.

PUNT DE MIRA

"Hi ha tres coses en concret que encarrilenals homes a tenir una bona predisposició i

a donar el seu recolzament en unes elec-cions: Els beneficis, les expectatives i la

simpatia. Es precís estudiar atentament dequina manera hom pot utilitzar aquests

recursos. …En els més petits beneficis els homes tro-ben motiu suficient per recolzar un candi-

dat. …Pel que fa aquells que tenen mésexpectatives, -un tipus d'homes molt més

diligent i servicial- fes que els hi sembli quesempre estàs preparat i disposat a ajudar-

los. El tercer tipus és el dels partidaris incondi-cionals, el recolzament dels quals serà con-

venient consolidar amb mostres d'agraï-ment, adaptant els teus discursos a les

raons per les que cada un sembla ser parti-dari teu demostrant uns sentiments sem-blants als d'ells i fent-los-hi tenir la espe-

rança d'una durable amistat".

Qui diria que han passat més de dosmil·lennis des de que Quinto Tulio Cice-ron va escriure Commentariolum Peti-tionis amb consells adreçats a MarcoTulio Ciceron en la campanya electo-ral al Consulat de Roma.

Si seguim amb atenció les properessetmanes el ball de disfresses on hiparticiparan els prohoms de les diver-ses especies, veurem com un dia elscatalanoparlants ho faran en castellà,els castellans en català, uns es vesti-ran d'etiqueta per anar a sopar ambla flor i nata de la burgesia i tindranuna muda d'esport dins el cotxe percanviar-se mentre s'acosten a parlaramb els avis d'un club de petanca. Elsateus (si n'hi ha algun) parlaran ambels capellans i els creients s'acostaranals ateus parlant de laïcisme.

Donaran caramels als nens, men-tre privatitzen i degraden encara mesels sistemes d'ensenyament, faran abra-çades a les iaies en els mercats men-tre estan minvant els ingressos delsjubilats, s'adreçaran als aturats ambla promesa de feina i als empresarisamb la promesa de l'acomiadamentrebaixat. Diran que estan contra laguerra i fins i tot en contra la presèn-cia a Afganistan però no diran ni unaparaula sobre tancar les fabriques d'ar-mes o material militar, parlaran dejustícia social davant uns col·lectius i

s'embutxacaran unesmesades respectablesdietes apart. Es reuni-ran per un cantó ambels immigrants pro-metent-los-hi arreglarla seva situació i perl'altre amb les associa-cions veïnals que novolen immigrantsdient-los-hi que no per-metran il·legals al seubarri,...

Les tècniques de les paraules bui-des, del somriure permanent, del nosal-tres farem,... tot per un vot. Hom ensparlarà de progrés, de cultura, peròtal com diu Falconetti Peña en la res-senya del documental Causa 661/52:"La cultura progre es deudora directadel convento, se ha formado en el pasi-llo, en la puerta del despacho... Eso leha conferido, en tanto casta, un amplioconocimiento en el difícil arte de saberlo que no se puede decir pero hay quesaber". O, com ens canta Alí Primera:

No te dejes engañarCuando te hablen de progresoPorque tú te quedas flacoY ellos aumentan de peso.

Segurament ningú millor que San-tiago Alba ens pot endinsar en el tristespectacle de la capsa i el paperet quanen el seu assaig sobre el fi del neolíticens diu: "... Quan els polítics pretenenque el vot mateix es la "solució" i no elinstrument subrogat d'una virtualrebel·lió permanent i reconeixen així,al mateix temps, als pobles incapaçosde rebel·lió i als vots privats de capa-citat decisòria amb la frase "per quèrebel·lar-se si podem votar?", fa faltamolt sofriment, molta submissió, mol-ta violència directa perquè la pobla-ció d'un país faci aquest descobrimentmeravellós però fatal, doncs afirma ladiscontinuïtat entre rebel·lió i vot:

"per què votar si podemrebel·lar-nos?"".

Podríem trobaralgunes respostes, mol-tes respostes del per-què no hi ha rebel·lió,però segurament Wal-ter Benjamin ens acos-ta, en les seves tesissobre la història, a unade les respostes possi-bles quant diu: "...lasocialdemocràcia es

complau en assignar a la classe treba-lladora el paper redemptor de genera-cions futures i així escapça el nervi dela seva millor força. La classe obreraha desaprès en aquesta escola tan l'o-

di com la voluntat de sacrifici que esnodreixen de la imatge dels avantpas-sats esclavitzats i no de l'ideal dels netsalliberats".

Hom no regalarà a la classe obrerael seu alliberament, hom no regalaràa un poble el dret a decidir el seu des-tí. S'haurà de guanyar dia a dia, ensecret en alguns moments, obertamenten altres, amb voluntat de rebel·liósempre. I per aquesta rebel·lió no calesperar el dia senyalat per posar unpaper en una capsa, cal fer-ho cadadia.

*Universitat Comunista dels Països Catalans

Commentariolum PetitionisCOL·LABORACIÓ JOSEP CÓNSOLA*

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés i Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss::Cesc Blanco, Abel Caldera, Mercè Rubià (coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González, Aure Silvestre, Arnau Urgell i BelZaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoonnoommiiaa:: ÀlexTisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall:: Laia Altarriba,Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: Hèctor Serra,JosepMaria Soler,Pau Tobar (coords.),Joan Sebastià Colo-mer. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C., Almudena Gre-gori, Àlex Garcia EEssppoorrttss:: Arnau Urgell. CCoorrrreecccciióó::Mercè Mauri. EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés. CCoooorrddii-nnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera.DDiissttrriibbuucciióó:: Xavier Gis-pert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Boi Sega-rra, Isa Gernika, Andreu Merino

Número 189 Tirada: 4.000 exemplars Númerode dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitatdels articles d’opinió recau exclusivament en elsseus autors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

“Per a nosaltresconstitueixen unapeça clau que cal

defensar i per a ellsuna amenaça cada

cop més gran”

A La Vanguardia del 31 d'octubre, esdeia -en una notícia signada per l'A-gència Catalana de Notícies- que OriolPujol, portaveu de CiU al Parlament inúmero sis de la llista de CiU per Bar-celona "va declarar que davant la situa-ció d' alarma ciutadana generada pelsatracaments dels darrers dies es ‘trobaa faltar’ dirigents dels cossos policials"que no flirtegen amb okupes i antisis-tema". L'associació entre els atraca-ments i els antisistema és digna de Sal-vador Dalí i desvetlla aquell vincle secretque hi ha entre el surrealisme i l'estu-pidesa conservadora. D'altra banda l'ex-pressió "es troba a faltar" és imperso-nal i resta el dubte de si qui ho troba afaltar és l'ànima de la pàtria o algunaaltra entitat metafísica car jo no ho tro-bo a faltar en absolut i crec que no sócl´únic. Però la veritat de les coses, quanes descontextualitza, es fa fonedissa.Tot és més senzill i més clar si tenimpresent que les declaracions esmenta-des es van produir en el marc incom-parable de la fira del vi de Gandesa.Sigui perquè llegeix sociologia d'ama-gat o per allò de que "in vino veritas",

Oriol Pujol es va permetre, mentre bui-dava el porró ("un titiu, dos titius...")una reflexió teòrica, reproduïda aixípel diari barceloní: "el candidat con-vergent ha vinculat la inseguretat ambles conseqüències de la crisi econòmi-ca, ‘amb 600.000 aturats, gent que nopot seguir així, és més insegur’”. Finsaquí trobem un principi sociològic queno per tòpic deixa de ser cert: la degra-dació de les condicions de vida dels tre-balladors incideix negativament en elsíndex de delinqüència. D'altra bandala reaccionarització de l'ambient ensha conduit a un punt que fins i tot cos-ta que la ideologia burgesa liberal-con-servadora accepti veritats tant òbvies.Però va afegir-hi un matís particular-ment interessant: "No diem que siguiun automatisme, que crisi econòmicasignifiqui més inseguretat, però acabaapareixent". És la fira del vi de Gande-sa el context ideal per un puntillismeconceptual tant esmolat? Si "acaba apa-reixent", és per què és un automatis-me? O és un automatisme per què aca-ba apareixent? Tant se val. Què signi-fica aleshores aquesta sobtil matitza-

ció? S'hi entreveu la secreta esperançaque, malgrat que "sempre acaba aparei-xent", "más allá del mar habrá un lugar"on es pugui explotar a plaer la púrriaobrera i aquesta tingui el bon gust d'ac-ceptar la seva situació amb resignació,enlloc de dedicar-se a atracar, ocuparcases o militar en organitzacions revo-lucionàries. Solució? Reconduir totaquest detritus social que cau al buit dela marginalitat i la degradació dels cos-tums cap al gloriós cos dels Mossos d'Es-quadra. Com que la política ha quedatlamentablement reduïda a l'àmbit delsproblemes "que realment importen" ales eleccions només cal debatre les pro-porcions del còctel. Montilla es vantaa la seva web electoral (http://presi-dentmontilla.cat) d'haver creat "durant4 anys, 2 metges, 3 Mossos, 5 mestres"cada dia. I demostra així que, a més deser més gris que un vespre d'hivern alnord d'Escòcia, és un pèssim planifica-dor: la incidència de la creació de tresplaces de Mossos en els serveis trauma-tològics d'urgències, ella sola, ja exigeixmés que les insignificants dues placesde metge al dia. Després diran que elsserveis es col·lapsen per culpa dels immi-grants.

La Fira del vi de Gandesa

TIR DE GRÀCIA

Hi ha dues maneres d'aconseguir lasecessió d'un territori.

Estratègia 1Cal una colla de persones, amb una

trentena fem, absolutament convençu-des de la seva tasca, que aconsegueixindiners i armament suficient per coac-cionar la metròpoli a renunciar a lasobirania sobre el territori en qüestió,en aquest cas els Països Catalans. S'in-terpreta que la ciutadania -ara per araalienada-, un cop aconseguida la segre-gació, en veuria per fi els beneficis.

Estratègia 2En aquest cas cal més gent, com a

mínim la complicitat del 51% de la pobla-ció. Es parteix d'un grup de personesque, progressivament, difonguin la vali-desa de la seva solució a la majoria ciu-tadans, en aquest cas catalans, i ques'adhereixin a la causa. Alhora els nousadherits (o una part) han de sumar-sea la feina de difusió fins que hi hagiuna majoria de la població partidàriade la segregació.

Aleshores aquesta majoria procla-ma la segregació.

(Cal veure de quins mecanismes esdota la majoria segregacionista per fervaler la seva proclama si l'estat opres-sor no és sensible als principis demo-cràtics i als drets humans i la comuni-tat internacional fa l'orni, però aixòsón figues d'un altre paner)

L'independentisme català, excep-tuant un parell de casos (que no ano-meno per no desviar la reflexió), haapostat sempre per l'estratègia 2. Finsi tot als anys vuitanta, quan hi haviaactivitat armada i Terra Lliure practi-cava sabotatges, no es pretenia una con-frontació armada directa, sinó trencarel silenciament a què estava sotmesaqualsevol idea que no inclogués Espan-ya.

Aquesta és l'estratègia amb què sem-pre hem treballat jo i els meus: ser més,ser molts i si no es pot ser tots, que enfaltin pocs.

Aquest és un procés lent, no cal dir-ho. Cal defugir les dinàmiques messià-niques i proclamar-se posseïdor de l'ú-nica veritat (fet que no sempre hem fet,això sí, que cal dir-ho), cal tenir respos-tes quan els altres tenen dubtes i solu-cions quan els altres tenen contradic-cions.

I pel que fa la meva modesta expe-riència, ha funcionat prou bé.

L'any 1987 hi havia poc més de 800persones que, obertament, es procla-maven independentistes, els militantsd'un Moviment de Defensa de la Terraque estava a punt d'escindir-se. El 10 dejuliol de 2010 vam comptar un milió imig, de persones que es proclamavenindependentistes.

Com es passa de 800 a 1.500.000 sen-se diners, sense poder, sense mitjansde comunicació afins? Hi he pensatmolt, en això. I només se m'ha acudituna resposta: teníem raó. Teníem raói no vam baixar del burro. Només aixís'explica.

Però bé, som molts, moltíssims, peròencara no som prou. Hem de ser més isi no podem ser tots, que en faltin pocs.I ho podem aconseguir perquè seguimtenint raó i seguim sense baixar delburro.

* * *És cert que hi ha accions que són més

agraïdes que d'altres, n'hi ha que dei-xen més satisfet el qui les fa o els seusadeptes, i n'hi ha que es fan tancant elsulls i tapant-se el nas. Perquè s'han defer, perquè l'estratègia acordada horeclama.

Però la política (i quan dic políticano vull dir merdejar per despatxos, sinócanviar la societat) no és fer allò que elcos et demana, sinó seguir escrupolo-sament l'estratègia fixada per assolirun objectiu.

Encara més, moltes vegades allò queel cos demana està directament enfron-tat amb l'estratègia. I ser partidari, sim-patitzant o militant molt sovint vol dirno sucumbir davant allò que el cos etdemana i mantenir-se ferm en l'estra-tègia.

Aquells que ho tenen clar -si més noen l'estratègia de majoria social- hand'entendre que el principal objectiu ésdonar respostes a aquells de l'altre bàn-dol que dubten. I no només això: és tam-bé preparar-los l'acollida i evitar que laseva adhesió a la causa pròpia es con-verteixi, per al nou adherit, en unaderrota de tot el que havia pensat finsaleshores, ans que ho entengui com unaevolució de les seves idees. Com hemfet tots, comptat i debatut. Qui preten-gui que els de l'altra banda es rendei-xin ideològicament bo i demanant dis-culpes per la seva ceguesa pretèrita hoté fotut perquè això gairebé mai passa.I quan això passa és per iniciativa prò-pia, no per la pressió exercida a base demenyspreus.

Els independentistes entenem lanostra ideologia com una evolució: totsérem espanyols o francesos per defec-te i vam evolucionar cap a catalans cons-cients. Quin sentit tindria pretendreque els que encara s'han d'incorporar,ho fessin com una rendició i no comuna evolució?

I per aconseguir això, cal un pont.Un pont i un comitè de benvinguda ambbanda de música i confeti. No cal gentinsultant els de l'altra riba, per demos-trar-se coses a ells mateixos. Molta gentde l'altra riba no són enemics, són sim-plement gent que encara no ha comen-çat a travessar el pont.

I si hi ha gent d'aquest cantó queno ho entén així, que no cal que siguemmajoria, el que hauria de fer és sercoherent i aplicar l'Estratègia 1: reu-nir armes i passar a l'atac. I si no,callar. I aquí es fa el silenci perquèen la viabilitat de l'Estratègia 1 no hicreu ningú, aquí i ara.

* * *Ara per ara, el procés cap a la indepen-dència és un procés social, no pas polí-tic.

Fixeu-vos-hi: en els darrers anys l'in-dependentisme ha anat creixent demanera espectacular. I també ha estatcreixent el nombre de persones que toti no ser independentistes, votarien SÍ

en un referèndum per la independèn-cia. I aquest creixement ha estat a cos-ta de les persones que s'oposarien a laindependència, que cada cop són menys.

La comparativa evidencia que unsquants d'aquells que fa uns mesos noeren independentistes però votarienSÍ, ara ja són independentistes. Unsquants d'aquells a qui fa uns mesos tantels feia, ara votarien SÍ. Alguns d'a-quells que fa uns mesos s'hi oposavenara ja no ho fan.

El procés és clar, de mica en mica esva configurant una majoria social inde-pendentista.

Però fixeu-vos també en un altredetall: les enquestes, quan demanen laintenció de vot al Parlament de Cata-lunya no signifiquen el procés esmen-tat. Les previsions de percentatges elec-torals fa molts mesos que es mantenenpràcticament invariables: el gran aug-ment de CiU, fins a fregar la majoriaabsoluta, la baixada del PSC, la davalla-da d'ERC, el manteniment de PP i ICV,la possible presència mínima de C's iSCI...

Aquests resultats estadístics es man-tenien impertorbables mentre l'inde-pendentisme actiu o passiu pujava demanera clara i contundent. Això vol-dria dir que aquest independentismesocial encara no troba l'enceb per con-vertir-se en un procés polític; això vol-dria dir que l'independentisme socialcreix progressivament en els votantsde totes les opcions parlamentàries -això també ho proclamen les enques-tes- i, és clar, en els que no voten capd'aquestes opcions.

Tot plegat no és necessàriament unamala notícia. Anem a pams. Com totindependentista,el meu objectiu prin-cipal és deixar de ser-ho com més aviatmillor, no per renúncia sinó per triomf.El fet que no estiguem encara en unprocés polític ens indica que la inde-pendència no és tan immediata comalguns s'entesten a proclamar. Potserno serà el 2011 ni el 2012, potser hau-rem d'esperar fins al 2015 o 2018, vés asaber. Això no depèn de nosaltres entant que independentistes, sinó de nosal-tres en tant que catalans. Per tant hau-rem d'esperar que el procés social estransformi en procés polític. I no nomésesperar-ho sinó contribuir-hi o, si mésno, no entrebancar-ho.

La bona notícia és que el pont entrel'espanyolisme i l'independentisme estàconstruït, és gran i fort i hi ha un grantrànsit i tot el flux ve cap al nostre cos-tat. Cada dia hi ha centenars de perso-nes que es lleven com a espanyols i se'nvan a dormir com a catalans.

Quan comenci el procés polític elpont s'ensorrarà i quedarà cadascú alseu costat. I aleshores serà molt difícilque la gent canviï de riba, tothom esfarà fort i les posicions es fermaran irefermaran. Haurà arribat l'hora deveure qui té més força, si l'estat espan-yol o el poble català. Si això és així iestem veient com, ara per ara, el fluxve clarament cap a nosaltres, no hi hau-ria d'haver massa pressa per encetar elprocés final i ensorrar el pont. Com mésgent hagi quedat en aquesta part de lariba quan s'ensorri el pont, més forçatindrem. Com més punts percentualssobrepassin el 50%, més legitimitat ensempararà.

Que la pressa no ens faci entreban-car.

L’ACCENT 189 OPINIÓ 03

Poble i llengua Deia Joan Solà que "un poble i una llengua són dues entitats

indestriables". Per això quan les estructures estatals han volgut

uniformat els pobles que subjugaven i assimilar-los, han optat sem-

pre per atacar directament la llengua d'aquests pobles.

Això als Països Catalans ho hem viscut des de mitjan segle XVII

amb els diversos règims que ens han subjugat. Tant fa si era la

monarquia absoluta o constitucional, dictadures feixistes o repú-

bliques de progrés. Des de l'edicte de 1700 de Lluís XIV fins a dei-

xar 100.000 nens sense poder ser escolaritzats en valencià malgrat

la seva voluntat aquest setembre hi plana la voluntat d'esborrar-

nos com a poble.

La pervivència de la nostra llengua depèn de la capacitat de man-

tenir alhora un gruix ampli de catalanoparlants a tots els nivells

i una estructura social que permeti la permeabilitat del català amb

aquells sectors que usen altres llengües en les relacions més pròxi-

mes. Ni més ni menys que el que aconsegueix qualsevol llengua amb

estat.

Els moments actuals són de resistència. Si deixem de lluitar, o

aconsegueixen doblegar-nos, iniciarem el camí indeturable de mino-

rització de la resta de llengües sense estat. L'alarmant disminució

de l'ús de la nostra llengua a les àrees metropolitanes és un primer

símptoma del perill que correm. Una llengua, en l'època contem-

porània, només pot sobreviure si és una llengua urbana. Si caiem

en l'error de creure que la llengua gaudeix d'una salut acceptable

perquè és absolutament predominant a la Vall d'Albaida, al Bergue-

dà o al Pla de Mallorca, quan vulguem reaccionar ja pot ser massa

tard.

L'objectiu immediat de l'actual ofensiva contra el català és tren-

car l'estructura de permeabilitat de la llengua amb tota la nostra

societat, construir dos blocs lingüístics i fer adscriure a tothom sí

o sí a un d'aquests blocs. Per aquest motiu es retallen les places

d'ensenyament en valencià o es vol instaurar l'opció d'educació ple-

nament en castellà a les Illes i al Principat. Que fins i tot un ferm

candidat a presidir les Balears s'hagi atrevit a afirmar que deroga-

rà la Llei de normalització lingüística -tot i que posteriorment rec-

tifiqués aquestes afirmacions- indica fins a quin punt els enemics

del català han posat la directa. Dividir la ciutadania també és l'ob-

jectiu dels atacs als reglaments lingüístics de diverses institucions:

obligar el ciutadà a haver d'identificar-se com a parlant d'una de

les dues llengües -i, per tant, excloure l'altra- cada cop que es rela-

cioni amb l'administració.

La resposta a aquests atacs hauria de passar per atrevir-se a posar

en marxa accions de desobediència de les institucions locals als

poders de l'estat. Desobeir sistemàticament les sentències judicials

i les accions polítiques que pretenguin evitar l'accés al català dels

sectors socials que no el tenen com una llengua de proximitat és

una de les principals contribucions que es pot fer per a la cohesió

i el futur de la nostra nació. És en aquestes accions on es demostra

el patriotisme del qual tan presumeixen els partits en temps elec-

torals.

Després de 30 anys d'autonomisme, s'ha demostrat clarament

que només hi ha dues estratègies polítiques per a protegir la nos-

tra llengua. La primera, ja assajada, passa per encomanar-se a l'a-

ritmètica parlamentària per aconseguir una treva temporal. Aques-

ta és la via dels qui, per activa o per passiva pretenen que conti-

nuem formant part dels estats espanyol o francès. La segona és tre-

ballar per aconseguir un estat propi que doti al català del rang i

protecció jurídica que pot tenir el danès a Dinamarca, per a posar

un exemple.

Aquesta darrera opció és la que defensava el lingüista Joan Solà,

traspassat la setmana passada. En recollir el Premi d'Honor de les

Lletres Catalanes, digué: "si volem ser un poble normal ens cal aspi-

rar a una situació global comparable a la dels estats reconeguts;

amb una llengua referencial ben fixada, potent i autònoma, i amb

una literatura, una història, un poder civil i un espai geogràfic

visibles i diferenciats".

Que la terra us sigui lleu, mestre.

E D I T O R I A LEl pont

FRANCESC RIBERA “TITOT”* COL·LABORACIÓ

DEL 4 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2010

XAVIER GISPERT ZEGRÍ PALMA

Algunes peces comencen a moure'sen l'espai polític de la dreta de Mallor-ca. S'apropen els comicis autonòmicsi municipals de 2011 i, de cop i volta,el conflicte nacional i lingüístic estàcentrant la batalla entre PP i UM.Sobretot, per mor de l'estratègia quehan adoptat els nous equips direc-tius dels dos partits, al capdavantdels quals es troben José Ramón Bau-zá i Josep Melià, respectivament.

D'una banda, Bauzá represental'ala més espanyolista dels populars,que fins ara mai havia sortit guan-yadora de les batalles internes delpartit a les Illes Balears. De l'altra,Melià representa el sector més nacio-nalista d'Unió Mallorquina, que finsal moment havia estat conduïda perdirigents molt més ambigus i menysideològics. Una combinació dins ladreta mallorquina que ja ha donatels seus fruits, i que a mig llarg ter-mini podria suposar canvis molt pro-funds en aquest espai polític a Bale-ars.

De fet, el gir experimentat pel PPa les illes està conduint el partit, decada vegada més, cap al perfil valen-cianista dirigit per Francisco Camps.Una sensació que es va estendre demanera generalitzada arran de lesparaules que el president del PP bale-ar, José Ramón Bauzá, va pronun-ciar des de Palma la primera setma-na d'octubre, quan va assegurar quesi arribés al poder "eliminaria" laLlei de Normalització Lingüística.Aquesta llei és vigent a les Illes Bale-ars des de 1986, i fou impulsada iaprovada pel Govern del PP de GabrielCanyellas, sense que mai hagués estatoficialment qüestionada per aquestpartit a l'arxipèlag.

Després d'un allau de crítiques ideclaracions per part de la resta departits i de moltes altres entitats,el president popular va rectificar,poques hores després, des d'Eivissa.De fet, Bauzá va haver de fer anquesenrere, sobretot, perquè van saltarveus crítiques, i molt autoritzades,dins del seu propi partit.

Tot i així, José Ramon Bauzá vaadvertir que està plenament deci-dit a "derogar" el Decret de Mínims,la normativa que garanteix que elcatalà sigui la llengua vehicular dela meitat de les assignatures quereben els alumnes de les illes.

A més, Bauzá va insistir en lanecessitat de "modificar" la Llei denormalització lingüística i de poten-ciar les "modalitats" pròpies de lesIlles Balears, és a dir, el que Bauzái els líders més espanyolistes del PPanomenen mallorquí , menorquí,eivissenc i formenterer. Tot, avivantel fantasma de les "imposicions desde Catalunya", segons les seves parau-les.

Ara fa devers un mes, doncs, queel president del PP balear va obrir

la caixa dels trons, posant sobre lataula un debat que enfronta els dosprincipals sectors del seu partit: d'u-na banda, el fins ara guanyador ioficialista, molt més regionalista,conservador i allunyat de les tesisde Madrid; de l'altra, el que semprehavia perdut les batalles internesdel partit, caracteritzat per les tesisultra espanyolistes i més neolibe-rals del batle de Calvià, Carlos Del-

gado. De fet, entre la classe políticasorprèn que els plantejaments ques'estan imposant en el partit siguin,precisament, els de Carlos Delgado,perdedor del darrer Congrés del PPbalear.

Però la sorpresa no ha fet mésque començar. I és que el presidentpopular José Ramon Bauzá no estàdisposta a retrocedir, segons quedapalès en les seves declaracions públi-ques, en el seu bloc personal (escriten castellà i en "mallorquí") o enuna sèrie de mini vídeos penjats alportal Youtube, que fins ara havienpassat més o menys desapercebuts ique es centren, sobretot, en la qües-tió lingüística i nacional: recorden

la necessitat de "derogar" el Decretde Mínims i "suprimir" la normati-va de normalització lingüística, apos-ten pel "trilingüisme" i la "llibertatd'elecció" en els centres educatius,ataquen l'adopció del .cat i insistei-xen en negar la unitat de la llenguacatalana. Tot un homenatge a l'ul-tra de Calvià, Carlos Delgado.

El PP, entre UPyD i Unió MallorquinaAixí, definitivament es pot donarper demostrat el cop de timó queJosé Ramon Bauzá està disposat adonar des de la direcció del PP i dela mà de Delgado, a qui va incloureen la cúpula del partit quan va asso-lir el poder. Un canvi de rumb quepot desencadenar diferents conse-qüències polítiques i electorals, comara anul·lar el desembarcament deUPyD a l'arxipèlag, ja que la sevalíder, Rosa Díez, intenta aprofitar-se electoralment del perfil més mode-rat que sempre ha exhibit el PP aBalears.

Però mentre es prem per una ban-da, s'afluixa per l'altra: el gir espan-yolista del PP és incompatible ambla imatge regionalista i moderadadel partit, i és en aquest terreny dela dreta mallorquina on es juga l'au-tèntica batalla política. De fet, laseducció i la traïció ja han entrat enescena i s'han començat a visualit-zar les primeres conseqüències enaquest sentit: UM ha aconseguitatreure cap al seu projecte un exdi-putat del PP, Miquel Munar, qui esva donar de baixa del partit, preci-sament, per les discrepàncies ambla línia de Delgado i Bauzá.

Munar, a més, assegura haver pas-sat a formar part de les files d'UM"seduït", entre altres qüestions, per-

què es tracta d'un projecte basat en"un mallorquinisme i un naciona-lisme moderat". Per això, MiquelMunar també ha aprofitat la sevaentrada dins UM per obrir les por-tes del partit a qualsevol membredel PP balear disconforme amb elprojecte de José Ramón Bauzá. Peracabar-ho d'adobar, ara fa pocs diesque la direcció regionalista va nome-nar l'exdiputat del PP nou portaveu

adjunt d'UM. Amb aquest fixatge i nomenament,

l'equip de Melià sembla haver vistamb claredat el rèdit que pot treuredel gir espanyolista del PP, que perprimera vegada deixa més abando-nat l'espai regionalista de la dretaautòctona. A més, Josep Melià fa mesosque va iniciar la seva presidència aUM prometent aprofundir, precisa-ment, en el mallorquinisme polítici el nacionalisme de centre, amb cons-tants insinuacions als sectors mésmoderats del PP. L'exdiputat MiquelMunar ha estat el primer en fer elpas, però darrera n'hi podrien venird'altres. Al manco, així ho desitjaUM.

Els homes forts treuen les dentsA més, dins les files del PP les aigüescorren cada dia més brutes. El pas-sat 29 d'octubre ha esclatat un con-flicte que ja estava anunciat. Un delsprincipals líders del PP de Mallorca,Jaume Font, ha anunciat pública-ment la seva disconformitat amb lalínia que està adquirint la direccióPP balear conduïda per José RamónBauzá, especialment, ha assegurat,pel que fa les qüestions lingüístiques.Font s'ha mostrat disposat a abando-nar el partit si es continua apostantper aquesta línia, malgrat que hanegat tenir cap intenció d'ingressara UM.

Així les coses, Jaume Font s'haconvertit ja en un dels (antics) homesforts del PP que sembla aspirar apoder aprofitar un eventual fracàsde l'actual president per tornar allloc que li podria correspondre dinsel partit. Un altre dels taurons delPP que està alineat amb Font és Anto-ni Pastor, batle de Manacor i actualportaveu de la formació conservado-ra al Parlament balear. Pastor va assis-tir personalment a la roda de prem-sa en la qual Font va anunciar la sevapossible marxa del PP. Un fet que noha passat desapercebut per ningú.

De fet, Font, primer, i Pastor, des-prés, estaven entre els tres princi-pals candidats del partit a la presi-dència del Consell de Mallorca, peròJosé Ramón Bauzá ha evitat amb dife-rents arguments que es presentés capdels dos. Una decisió presidencialque remata el rum-rum que acom-panya habitualment l'ombra deltemut batle calvianer, Carlos Delga-do, qui ja havia arribat a assegurarque tant Font com Pastor són "pres-cindibles" per al partit. Serà casua-litat?

L’ACCENT 189DEL 4 AL 16 DE NOVEMBRE DE 201004 PAÏSOS CATALANS

Josep Melià vol apropiar-se de l’electorat més moderat i regionalista del PP

Partida oberta dins la dreta mallorquinaLa polèmica deriva espanyolista del PP balear aspira a taponar les possibilitats d’UPyD ales properes eleccions, però deixa una part del camí lliure per a UM

“José Ramon Bauzárecorda la necessitat

de "derogar" elDecret de Mínims i

"suprimir" la norma-tiva de normalitza-

ció lingüística”

“Josep Melià va ini-ciar la seva presi-

dència a UM prome-tent aprofundir enel mallorquinismepolític i el naciona-

lisme de centre”

ABEL CALDERA BARCELONA

El passat dimarts 26 d'octubre el Tri-bunal Superior de Justícia de Cata-lunya decretà la suspensió cautelarde 7 articles del reglament lingüís-tic de l'Ajuntament de Barcelona i 19més del de la Diputació de Lleidaemparant-se, entre altres motius, enla sentència contra l'estatut autonò-mic emesa pel Tribunal Constitucio-nal. Això significa que resten suspe-sos fins que el tribunal emeti la sen-tència definitiva.

Aquesta decisió ha estat presa pertres dels quatre magistrats de la sala(Joaquín Ortíz Blasco, Juan Horcaja-da Moya i Javier Aguayo Mejía). Und'ells, Alberto Andrés Pereira, s'hiha oposat mitjançant un vot parti-cular, en considerar que la suspen-sió cautelar només té sentit quan espoden provocar danys no reparablesa tercers.

La suspensió afecta aquells arti-cles que aplicaven la preferència pelcatalà en documentació interna itambé en l'atenció al ciutadà. L'ob-jectiu dels reglaments era convertirel català en la llengua per defecte del'administració local, i conservant eldret a rebre les comunicacions encastellà a través d'una demandaexpressa. Així, es determinava que

la documentació(actes, impresos,informes...) fosnomés en català,i que només esfacilitessincòpies en caste-llà per demandade l'interessat.En el cas de lasentència contrala Diputació deLleida, la prohi-bició també ata-ca la preeminèn-cia de l'aranès ala Vall d'Aran.

Aquesta sus-pensió es basa enla sentència delTribunal Consti-tucional sobrel'estatut, en quèes retallava lacondició de pre-ferent per a lallengua catalanai es matisava quenomés una llengua podria ser pre-ponderant sobre una altra només enaquells àmbits en què hi hagués unasituació històrica de desequilibri, "siaquesta existís" (sic). La sentènciaobre el dubte sobre quines situacions

es poden considerar de desequilibrihistòric, i sobretot aixecà polsegue-ra pels seus possibles efectes sobre elmodel d'immersió lingüística.

Judicialització políticaEls recursos han estat impulsats pelgrup municipal del PP de Barcelona

i per Convivencia Cívica Catalana,una de les entitats-instrument habi-tuals en la judicialització de la polí-tica al Principat. Precisament, aques-ta mateixa setmana el PP ha presen-tat un recurs davant del Constitucio-nal contra la llei que prohibeix lescorregudes de bous al Principat.

La decisió de suspensió cautelarobre ara les portes a la impugnacióde desenes de reglaments lingüísticsde diverses institucions, donant aixícamp per córrer a les entitats anti-catalanistes del Principat que, davantla manca de suports socials -cap mani-festació seva amb el suport del PP iC's ha congregat més de dues mil per-sones-, utilitzen la justícia com acamp de confrontació política prefe-rent.

Les reaccionsDes dels partits parlamentaris, lareacció -deixant de banda PP i C's- haestat de rebuig. Amb tot, en plenaprecampanya, les crides a la unitat,tan freqüents a inicis d'estiu, hanestat pràcticament inexistents. Mon-tilla ha intentat exprimir la facetade figura institucional mentre queCiU ha acusat el president de no defen-sar suficientment el català, cons-cients que el fet que Montilla siguicastellanoparlant mobilitza els sec-tors més carques del seu electorat.

Des d'àmbits més populars, la Coor-dinadora d'Associacions per la Llen-gua (CAL) ha acusat el PP de "pro-moure el conflicte lingüístic". Per laseva part, la CUP ha exhortat tantl'Ajuntament de Barcelona com laDiputació de Lleida a no acatar lasentència i continuar actuant com siel reglament lingüístic fos legal.

L’ACCENT 189 DEL 4 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2010 PAïSOS CATALANS 05

REDACCIÓ VALÈNCIA

Les desenes de persones que cadaany acudeixen a l'Aplec del Puig delPSAN tenien, enguany, l'al·licientdel recent pacte entre aquest histò-ric partit de l'independentisme cata-là i la nouvinguda candidatura deJoan Laporta, Solidaritat Catalana.Fou el tema estrella de conversaentre els assistents, i també el motiucentral del discurs de Josep Guia enaquest darrer diumenge d'octubre.

Sota una gran pancarta amb ellema "Des de València cap a la Inde-pendència de tot Catalunya", JosepGuia assegurava que "bufaven ventsd'independència" i apel·lava al recu-rrent símil del tren en marxa alqual s'havien de pujar els "vells inde-pendentistes". L'exErc Uriel Ber-tran i l'exCiu Alfons López Tenaferen discursos d'un tarannà méselectoralista tot assegurant que laseua formació es diferenciava de laresta perquè treballarien per pro-clamar la independència en els pro-pers 4 anys, per bé que contempla-ven la possibilitat que això no suc-ceïra.

Per la seua banda, Itxasne Gorri,representant de la CAJEI, organit-zació que per segon any consecutiu

participa en l'Aplec, refermà el paperdels joves en la construcció d'unsPaïsos Catalans lliures i socialistes.

L'acte polític acabà amb un xico-tet homenatge al recentment fallitVicent Badia, fill major de VicentBadia i Marin. Els seus familiarsrecolliren un socarrat i dirigirenunes paraules d'agraïment al públici tot seguit es cantaren els himnesnacionals de la mà d'Estrella Rojade Benimaclet.

Marxa i trobada del BlocUn dels actes complementaris del'Aplec del Puig és la marxa a peudes de València que se celebravadurant el franquisme i que a par-tir de 1991 es tornà a recuperar dela mà d'Enric Tàrrega, entre d'al-tres. La marxa, que visità diversospunts històrics de la ciutat i lacomarca, com el monestir de SantMiquel dels Reis o el cementiri delajusticiats de Tavernes Blanques,aplegà més d'un centenar de per-sones. A l'esplanada del Monestirdel Puig, el Bloc Nacionalista Valen-cià també celebrà la seua trobadaanual de la militància. Més de milassistents secundaren Enric More-ra en els preparatius de la prope-ra cita electoral.

EEll PPSSAANN pprreesseennttaaSSoolliiddaarriittaatt CCaattaallaannaaaa ll’’AApplleecc ddeell PPuuiigg

L’Ajuntament de Barcelona haurà de modificar la seua política normalitzadora

CCoommeennççaa ll’’aapplliiccaacciióó ccoonnttrraa eell ccaattaallàà ddee llaasseennttèènncciiaa ddeell TTrriibbuunnaall CCoonnssttiittuucciioonnaall

ANDRÉS GONZÁLEZ VALÈNCIA

Ara fa dos dècades l'organitzaciójuvenil Maulets convocava, coinci-dint amb l'aplec valencianista delPuig, la primera gran festa indepen-dentista al centre de la ciutat deValència, en concret al mític localdel Barri del Carme conegut com "ElVito Lumbagui". Des d'aquell 1990s'ha celebrat any rere any amb temà-tiques centrals molt variades, comles Olimpíades del 92, la campanyaper la llibertat de Núria Cadenes, launitat dels joves independentistes,la lluita contra les ETT o la defensadel territori.

Alguns anys l'esdeveniment hahagut de traslladar-se fora de la ciu-tat, altres la pluja ha deslluït partde la convocatòria, però sempre s'hamantingut aquesta fita, ja tradicio-nal, el darrer dissabte d'octubre.Amb aquesta edició la gran Festa perexcel·lència dels joves independen-tistes valencians torna al 'Cap i Casal'.

Benimaclet com a escenariEl lloc triat per Maulets per celebrarla Festa per la Independència hasigut l'emblemàtic barri de Benima-clet, on es troba la seu que aquestaorganització i el SEPC comparteixena la ciutat. Es tracta del Centre SocialBar Terra, que enguany compleix

dotze anys d'existència (deu en l'ac-tual emplaçament) i que ha aprofi-tat aquest esdeveniment per recor-dar la seua trajectòria i encetar unetapa de celebracions d'aquest ani-versari. Al llarg d'aquesta setmanael Terra ha acollit vàries activitats,com passes de vídeo, xerrades o debatsal voltant de temes diversos, com lahistòria del propi centre o les festespopulars alternatives que es cele-bren a diferents poblacions de lanostra geografia. Segons els organit-zadors la participació ha sigut totun èxit i amb aquesta nova edició la

Festa es consolida de nou a la ciutatque la va veure nàixer.

El plat fort de la FestaAquesta vintena edició culminà ambla multitudinària celebració d'un con-cert al camp de futbol del Club Spor-ting de Benimaclet. Davant de més de3.500 persones el grup pegolí La Gos-sa Sorda presentà el seu últim disc titu-lat "L'últim heretge", acompanyats d'al-tres formacions de música en valen-cià com Aspencat i Atzembla. Al llargde la nit hi hagué parlaments de l'or-ganització i correfocs.

La 20a Festa per la Independènciatriomfa a València

Diverses xerrades completaren la programació festiva de la Festa

L’ACCENT 189DEL 4 AL 16 DE NOVEMBRE DE 201006 PAïSOS CATALANS

PEP GINER AMPOSTA

L' esborrany del Pla de Conca no incorporales propostes de cabals ambientals per l'E-bre, el Segre i el Delta. La PDE sospita quela Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE)està esperant a que passen les eleccions delPrincipat per negociar a la baixa els cabals.

Esquema de Temes Importants (ETI)El 25 d'octubre, el Consell de l'Ai-gua de la conca de l'Ebre es reunía Saragossa per tractar el documentanomenat ETI. Aquest esborrany ésprevi al definitiu Pla de Conca. Ambl'ETI es pretenia marcar les direc-trius per complir els objectius mar-cats per la Directiva Marc d'Aigües(DMA) i la Llei d'aigües. Totes dueslleis pretenen el bon estat ecològicde totes les masses d'aigua (rius,aiguamolls, llacs,...), i per tant, delriu Ebre i el Delta. Els movimentssocials i ecologistes votaren en con-tra perquè el document no compleixcap d'aquest objectius. Segons laPDE, "els ETI segueixen aplicant elvell model de repartiment d'aiguade la conca, on prevalen les deman-des sense tenir en compte l'aiguaexistent real". D'aquest esborranycal destacar que la proposta de cabalsambientals, determinada per laregulació hidràulica europea, noapareix ni citada. Tanmateix elsobjectius de la DMA europea, sónd'obligat compliment per a totes lesadministracions. La PDE afirma que"els representants autonòmics estanmés preocupats per les quotes derepartiment de l'aigua i dels vots,que de complir lleis". A més, l'ETIpretén reservar 6.500hm3 d'aiguaper a Aragó.

El Pla Hidrològic Nacional (PHN)no va ésser derogatLa lluita contra el PHN aconseguí lamodificació de la llei, és a dir, que s'e-liminaren del pla els grans transva-saments. Amb tot, contràriament alque ens han fet creure partits polí-tics i mitjans de comunicació conven-cionals, el PSOE no ha derogat el PHNde 2001. El 2005 el PSOE declarà el placom a Obres d'Interès General dotant-lo d'un blindatge polític que obliga afuturs governs a executar-lo. Es pre-veuen, així, més de 600 obres hidràu-liques com ara: el recreixement depantans amb Itoiz a Euskal Herria iRialp; ja executats i Yesa (Aragó) pro-jectat; i els petits transvasaments cap

al País Valencià (Xerta-Sénia), l'àreametropolitana de Barcelona (Segarra-Garrigues) i reforçament del consor-ci d'aigües de Tarragona (Aldea-Camar-les). Per tant amb el recreixementdels tres pantans (3.500 hm3) i la cana-lització cap al País Valencià que s'a-fix al transvasament Xúquer- Vina-lopó, es reprodueix el PHN del PP. Amés el PSOE vol crear un ens únic pera la gestió de l'aigua a l'estat que assu-miria bona part de les competènciesde les confederacions hidrogràfiques.

Transvasaments encobertsEls grans transvasaments provoquenrebuig. Per tant, amb l'excusa d'obrircanals de regadiu, s'executaran elstres transvasaments esmentats. Enca-ra que oficialment es justifica quel'aigua serà per al reg, hi ha dos ele-ments força sospitosos. En primerlloc, no hi ha cap cens de regants. Elsregants es divideixen entre els queno poden pagar l'aigua i entre els quetenen pous i que no necessiten aigua,fins que es faça la canalització, quepermetrà l'expropiació dels pous. Elsegon element és que la infraestruc-tura muntada té la capacitat per"enviar" 3 vegades més quantitat d'ai-gua de la que diuen necessitar. Segonsla PDE "aquests minitransvasamentsno són més que un transvasament queja fa 14 anys que s'executa i amb unnom nou: aprofitament de regadiu.Com no es regaran totes les hectàre-es previstes, hi haurà excedents iaquests es transvasaran. És això elque està fent el tripartit."

Problemes de l'EbreLa situació és crítica i el delta està engreu perill. El riu no té prou força perarrossegar la falca salina que arribafins Tortosa (40 quilòmetres capendins) i com no té força per arros-segar sediments la regressió del del-ta és cada dia més evident. Si no esmodifica el procés d'enfonsament(1mm/any), d'ací a 50 anys, el 30% dela superfície actual del delta desapa-reixerà. D'altra banda la contamina-ció provocada per l'activitat humanafa que quan el riu porta poca aiguano puga diluir aquesta contaminació.I per últim la sobreexplotació que hade suportar el riu. Així el canal Sega-rra-Garrigues farà que l'aigua piri-nenca de qualitat aportada pel Segreno ajude a diluir la salinitat del tramfinal de l'Ebre.

Solucions per a l'EbreDes de 1960, sobretot pels pantans deRiba-roja i Mequinensa, només arri-ba un 5% de sediments al tram finaldel riu. La CHE mai no ha deixat bai-xar sediments. Actualment ho justi-fiquen per la contaminació del pan-tà de Flix però la PDE pensa que "laCHE amaga una mala gestió ja queabans tampoc ho han fet. Tenen pordel que puga passar si obren les com-portes." La proposta de la PDE és moltclara: "Caldria primer una moratòriade regadius nous a la Conca Ebre; ensegon lloc, fixar un cabal medi ambien-tal perquè al tram final de riu i al del-ta de l'Ebre es preserve la biodiversi-tat; finalment si hi hagués aigua sobre-ra, repartir-la entre els regadius".

NNoo hhii hhaa ccaabbaall aammbbiieennttaall nnii ppeerr aa ll’’EEbbrree nnii ppeerr aall SSeeggrree

“El repte continua sent el del primer dia que es va formar la PDE”

La supervivència del Delta de l’Ebre no està garantida

“El 2005 el PSOEdeclarà el pla com a

Obres d'InterèsGeneral dotant-lo

d'un blindatge polí-tic que obliga afuturs governs a

executar-lo”

PEP GINER AMPOSTA

Com i amb quin objectiu es creà laPDE?La PDE és un moviment social que vanéixer l'any 2000 a les Terres de l'E-bre per a oposar-se al Plan Hidroló-gico Nacional (PHN) que el governestatal (Partit Popular) volia apro-var i aprovà el 2001. A partir d'aquest

moment la gent de les Terres de l'E-bre junt amb gent d'altres llocs orga-nitzarem grans mobilitzacions perintentar parar aquest pla faraònicbasat en grans embassaments i granscanonades per portar l'aigua de l'E-bre fins a Barcelona i Almeria.

Desprès de 10 anys de lluita, comvaloreu el treball fet fins ara?El més positiu de totes aquelles mobi-litzacions fou la modificació del PHNi la derogació del gran transvasamentde l'Ebre. Açò ens demostra que si lagent ens oposem massivament podemcanviar plans i lleis dels governs.La part negativa és que el PHN ésencara una llei vigent i la resta d'o-bres incloses en aquest pla continuenendavant. Ara com els governs hanvist que els grans transvasamentscreen confrontacions, fan petitstransvasaments amb l'excusa de fercanals de regadiu. Al final l'impactesobre el riu també serà molt perjudi-cial.

Amb tot, supose que la PDE és moltmés que grans mobilitzacions...

El treball que més es veu és quan femqualsevol acte o mobilització, com ésnatural, però més enllà d'això, el tre-ball de base és el que fem dia a diapreparant al·legacions que presen-tem a noves lleis que afecten al riu.

Per exemple, ara mateix està a puntde sortir el pla de conca de l'Ebre ipresentarem recursos ja que no sur-tirà amb un cabal ambiental sufi-cient per al manteniment del Delta,que ja té problemes greus de subsi-tència i estabilitat. Hem de pensarque el Delta és el final del riu i qual-sevol cosa feta riu amunt li repercu-

teix. Hem de pensar que al Delta habi-ten gran quantitat d'espècies d'ani-mals (és la segona zona humida enimportància de la Mediterrània perla seva biodiversitat) però també hiviuen persones als pobles que el con-formen.

Quins objectius us plantegueu decara futur?El repte continua sent el del primerdia que es va formar la PDE: aconse-guir que no es facen més transvasa-ments, ni grans ni menuts, del riuEbre i per extensió de cap riu. Al vol-tant de l'aigua sempre hi haurà gransnegocis com al voltant de qualsevolrecurs bàsic. Per això interesa a gransempreses i entitats (hidroelèctriques,constructores, bancs i caixes, comu-nitats de regants…). Nosaltres el quevolem és que els rius no es percebes-quen com uns canals per on passal'aigua. Volem que els rius es vegencom el que són, masses d'aigua quetenen la funció de mantindre la vidai la biodiversitat al lloc natural peron passen i per tant el nostre lemabàsic és "LO RIU ÉS VIDA".

El passat dissabte 25 de setembre, laPlataforma en Defensa de l'Ebre (PDE)festejava el seu desè aniversari.A llargd'aquests deu anys,centenars de per-sones han lluitat per la defensa de lesTerres de l'Ebre i per l'establiment d'uncabal mínim que garantisca la super-vivència del riu i del Delta. Aprofitantl'ocasió, hem pogut xarrar amb Matil-de Font, una de les seues portaveus.

Matilde Font, portaveu de la PDE

ENTREVISTA

“La situació és críticai el delta està en

greu perill. El riu noté prou força per

arrossegar la falcasalina que arriba fins

Tortosa”

“Nosaltres el quevolem és que els riusno es percebesquencom uns canals per

on passa l'aigua”

F.MUNIENTE,A.PALOU I F.BLANCOBARCELONA

Les produccions audiovisuals cata-lanes gaudeixen d'una bona salut.Els exemples més recents els tro-bem al 55a Setmana Internacionalde Cinema de Valladolid que va aca-bar el dissabte 30 d'octubre on vaser premiada la pel·lícula La mos-quitera d'Agustí Vila. A més lapel·lícula Herois de Pau Freixasestà tenint una bona acceptació ataquilla i també fou guardonada al13è Festival de cinema de Màlaga.Aquí també va ser premiada La vidaempieza hoy de Laura Mañá o lagran triomfadora (no només enaquest festival) Tres dies amb lafamília de Mar Coll. Darreramenttambé han estat reconegudespel·lícules com La teta asustada deClaudia Llosa al Festival de Berlín,En la Ciudad de Sylvia dirigida perJosé Luís Guerín, que va rebre elpremi de l'Associació de crítics deNova York o Els somnis de Tòquiode Isabel Coixet, premiada a Can-nes. Al marge d'aquestes produc-cions encara hi ha un bon grapatmés que han obtingut reconeixe-ment i acceptació internacional.

Malgrat tot això, el cinema cata-là no és capaç d'arribar al centrede les grans produccions i dels gransmitjans, Hollywood. O quan hi arri-ba ho fa com a cinema espanyolsense donar prou importància a larealitat catalana. Per exemple, quanés en versió original catalana, hade ser doblat al castellà i subtitu-lat a l'anglès.

Davant aquesta realitat, l'objec-tiu de l'Acadèmia del Cinema Cata-là, creada al marge de la Generali-tat per membres del món cinema-

togràfic, és aconseguir el reconei-xement del català com a llengua

estrangera als Òscars per fer queuna pel·lícula catalana hi opti sota

aquesta qualificació. Per això arafa dos anys es van crear els PremisGaudí i al novembre de 2009 el direc-tor de l'Acadèmia, Joel Joan, vaanar a Hollywood en representa-ció de la institució per dur a ter-me un projecte d'internacionalit-zació del cinema català amb les jor-nades Catalan Movies & Awards inHollywood. Després d'aquest esde-veniment encara s'espera la res-posta de la comissió pertinent, l'A-cademy of Motion Picture, Artsand Sciences (AMPAS). La sensacióde Joel Joan és positiva: "Sóc moltoptimista, estic segur que tard od'hora això serà una realitat". Encas d'una resposta negativa, nos'han pensat vies alternatives,

només "seguir insistint", segonsafirma Joan.

Divergència de posicionsCal esmentar que l'acadèmia vademanar el suport de la Generali-

tat a través de l'Institut Català deles Indústries Culturals (ICIC), que"és l'òrgan competent per a gestio-nar els fons i els ajuts destinats alfoment de la indústria cinemato-gràfica i audiovisual catalana"segons el capítol 4 de la Llei de cine-ma, però aquest no va voler contri-buir-hi. "Ho hem demanat però noels ha semblat convenient, així comens ajuda amb els Premis Gaudí,amb Hollywood no", es queixa JoelJoan. El director de foment de l'au-diovisual de l'ICIC, Xavier Parachees justifica al respecte: "Actuacionscom la que va dur a terme l'acadè-mia el passat més de novembre nos'ajusten a la nostra filosofia". Unafilosofia que es basa en donar suporta les propostes recolzades per orga-nismes oficials i diverses entitatsdel món del cinema, com per exem-ple, els mateixos Premis Gaudí o elFestival de Cinema Fantàstic de Sit-ges. Però no a aquelles fruit d'in-terès individual d'una sola entitatde caràcter privat, com l'Acadèmiadel Cinema Català. Les relacionsentre ambdues entitats no són tandivergents. De fet, s'està a punt designar un conveni amb el qual laGeneralitat destinarà una part delseu pressupost a l'Acadèmia.

Totes aquestes iniciatives, jun-tament amb el projecte de llei delcinema català impulsat per la Gene-ralitat tenen com a eix central elfoment de la llengua catalana enles produccions audiovisuals.Davant d'aquest fet hi ha una cer-ta incertesa en els directors de cine-ma alternatiu. En aquest sentit, eldirector del Centre d'Estudis Cine-matogràfics de Catalunya (CECC),Isaki Lacuesta, exigeix: "M'agrada-ria que no s'oblidessin de les pro-duccions petites i independents".En la mateixa línia el director Agus-tín Villalonga, denuncia que "laqüestió lingüística sol imposar-sei no ho és tot". Malgrat voler impul-sar la presència del català, l'Aca-dèmia no oblida la gran diversitatde produccions catalanes. "No somun país molt gran però tenim unagran capacitat creativa ja que tenimmés músics, pintors, escriptors...per metre quadrat que molts altrespaïsos", expressa Joel Joan.

La Generalitat, mitjançant laproposta d'avantprojecte de Lleidel cinema de Catalunya, fa un pasimportant en la implantació delcatalà a la producció audiovisual(obliga a apujar l'oferta de projec-cions en llengua catalana fins a unmínim del 50%) però tanmateix nos'atreveix a arribar a Hollywood.Acció contradictòria atesos els pos-tulats que defensa a l'esmentadallei. Quant a la internacionalitza-ció, la proposta defensa: "La pro-jecció de les indústries cinemato-gràfiques catalanes a l'exterior","les polítiques actives davant mit-jans de comunicació internacio-nals" o "la contribució a la imatgede cultura i marca de país".

L’ACCENT 189 DEL 4 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2010 PAÏSOS CATALANS 07

REDACCIÓ BARCELONA

Que la cultura catalana, inclosa labranca cinematogràfica, té uns bonsnúmeros, tant de qualitat com dequantitat, és una realitat que jamostràvem al principi i que algu-nes dades del Departament de Cul-tura i Mitjans de Comunicació corro-boren. En relació al mercat euro-peu, Catalunya ocupa la segona posi-ció en freqüència d'assistència alcinema, per habitant i any, nomésdarrere d'Irlanda. El 2007 el llarg-metratge El orfanato, de producciócatalana, va recaptar 4,6 milionsd'euros. Dada important, si es té encompte que la pel·lícula més taqui-llera al Principat va ser la produc-ció nord-americana Indiana Jonesi el regne de la calavera de cristall,amb una recaptació de 5,1 milionsd'euros. Aquest fet evidencia la via-bilitat real que les produccions cata-

lanes poden competir amb les nord-americanes. A més, és rellevant lapresència de la llengua catalana enaltres àmbits culturals, com la firaExpolangues París 2010 i la Fira Inter-nacional del Llibre de Frankfurt, enambdues va ser convidada d'honor.

Tanmateix, el 2008 l'oferta de cine-ma en castellà era d'un 97,13% (entrecinema doblat, subtitulat i original),mentre que en català era d'un 2,87%(atenent els mateixos paràmetres).En Joel Joan fa una tímida interpre-tació d'aquestes dades: "Ens agrada-ria que la nostra llengua tingués méspresència". Segons el director de l'A-cadèmia, les distribuïdores es neguena ampliar l'oferta i Joan pensa queaixò canviaria si Hollywood acceptésel català com a llengua estrangera.

Al capdavall, queda palès que lacultura catalana (incloent tots elsàmbits: llengua, cinema...) té unagran capacitat per realitzar tre-

balls de qualitat. L'estratègia és cla-ra: apostar pel cinema català i pro-jectar-lo internacionalment. Arabé, si totes les eines ja estan esmo-lades perquè no es fa el darrer pasi s'intenta posar la llengua catala-na al seu lloc? "La llengua no és l'ú-nic element que distingeix el nos-tre cinema", exclama Joel Joan,

però en el cas català, l'única por-ta d'entrada al panorama inter-nacional sota identitat catalanapassa per distingir-se lingüística-ment. El president de l'Acadèmiasentencia: "Tenim una indústriapotent amb una nació i una llen-gua que caldria col·locar allà ones mereix".

EEll ccaattaallàà ppiiccaa aa llaa ppoorrttaa ddee HHoollllyywwoooodd

Cultura catalana forta i saludable

El cinemà català està vivint un bon moment

Joel Joan és optimista en els seus pronòstics

“El cinema català noés capaç d'arribar alcentre de les gransproduccions i dels

grans mitjans,Hollywood”

REPORTATGE

“Tenim una indús-tria potent amb unanació i una llengua

que caldria col·locarallà on es mereix"

ANDREU MERINO PARÍS

Place de Repúblique, París. 28 d'octu-bre a les 2 del migdia Segons les fontssindicals, hi ha 200.000 ciutadans alcarrer Els protagonistes, les pancar-tes i crits apel·lant a la resistència enla lluita contra la reforma de les pen-sions i la jubilació que l'AssembleaNacional Francesa va aprovar el dime-cres passat. El resultat de la votacióva ser de 336 vots a favor, 223 en con-tra i 5 abstencions, gràcies a la majo-ria absoluta de l'Unité pour la Majo-rité Presidencielle (UMP) de NicolasSarkozy. Certament, la xifra de mani-festants registrada representa unapetita davallada respecte les anteriorsjornades de vaga. Però aquesta xifraes pot interpretar de dues maneres:que l'aprovació de la llei ha fet baixarels braços de la ciutadania, o que lesvacances de Tots Sants a l'Estat fran-cès (del 25 d'octubre al 2 de novem-bre) són les culpables de la presènciade menys gent al carrer en l'últimajornada de mobilització.

Els sindicats afirmen que a dia d'a-vui el suport de la ciutadania a lesmanifestacions i vagues és del 30%.Sens dubte, la polèmica llei proposa-da pel Ministeri de Treball liderat perEric Woerth, batejat pels seus detrac-tors amb el malnom d'Eric The Worst(el pitjor, en anglès) ha aixecat pol-seguera. L'edat legal de jubilació pas-sa dels 60 als 62 anys. Per poder jubi-lar-se a aquesta edat, els anys de cotit-zació hauran de ser 42, i l'edat de jubi-lació per aquells que no hagin cotitzatprou al llarg de la vida laboral, s'allar-garà dels 65 actuals als 67. I tot ple-gat, perquè segons el govern de l'Eli-si, allargar la vida laboral dels fran-cesos és l'única manera possible detenir prou fons públics per poder pagarles pensions "Si el suport popular éstan gran, és perquè aquesta reformaha estat la gota que ha fet vessar elgot de molts anys de polítiques socialsdesfavorables per les rendes més bai-xes", afirma Patrick Chopaut, mem-bre de l'àrea de relacions internacio-nals del sindicat Sud Solidaires.

Els sindicats que demanen la reti-rada de la reforma (CNT, Sud Solidai-res i Force Ouvrière) i que no estandisposats a acceptar cap negociaciódins el marc de la proposta de Woerth

han plantejat una sèrie de respostesals arguments presentats pel governde l'Elisi. En primer lloc, neguen quel'endarreriment del'edat de jubilacióno suposi cap can-vi negatiu pelsjoves, si els treba-lladors actius esjubilen més tard,el jovent hauràd'endarrerir enca-ra més la sevaentrada al mercatlaboral. D'altrabanda, argumen-ten que el fet quel'esperança de vidaaugmenti nocorrespon a unanecessitat lògica d'allargament de lavida laboral, principalment per dosmotius: el primer, que el treballadorno pot rendir al mateix nivell a mesu-

ra que es fa gran; i el segon és que dinsl'augment de l'esperança de vida noté perquè significar una prolongació

de la bona salut del'assalariat que lipermeti continuaren condicions dinsel mercat laboral.Finalment, denun-cien que la reformaafavorirà encaramés els bancs. El fetque un treballadorno pugui cotitzartots els anys reque-rits i que per tant nopugui cobrar la tota-litat de la pensióoferta per l'estat, dis-

pararà la demanda deplans d'estalvis a les entitats bancà-ries.

Segons Xavier Montserrat, militantde la branca de cultura de Sud Soli-

daires, el problema de fons és una malagestió dels fons públics per part delgovern, esclau del sistema capitalis-ta. "Si la riquesa estigués ben repar-tida i no hi hagués subvencions a bancsi grans empreses aquesta llei no exis-tiria." Chopaut, afegeix que sindicatscom Sud Solidaires porten anys llui-tant contra polítiques laborals abusi-ves a l'Estat francès. "El 1993 ja vamlluitar contra la reforma de Balluardque afectava les jubilacions al sectorprivat, i el 1995 contra el pla Juppé dereforma de la seguretat social". SegonsChopaut, el projecte de llei actual nofa res més que seguir l'estela de polí-tiques liberals que afavoreixen les ren-des més altes. Hortensia Inés, mem-bre de l'àrea de relacions internacio-nals de CNT FTE considera que és falsafirmar que la patronal i l'estat notenen suficients fons, com ho demos-tra el fet que l'índex de plusvàlua queserveix per pagar els treballadors ha

baixat en els últims anys en compa-ració amb la mitjana d'ingressos de lapatronal. Així doncs, segons ella, noes tracta de propo-sar una alternati-va a la reforma sinósimplement rebut-jar-la, perquèaquesta no respona una necessitatreal, sinó a unanecessitat imposa-da per un governque representa l'es-sència d'un sistemaliberal amb el qualserà impossibleavançar cap a polí-tiques socials jus-tes.

La voluntat de rebutjar la propos-ta de llei ha provocat que a dia d'avui,la reforma de les pensions hagi pro-vocat un pols històric entre el poder

Pols per la reformles pensions a l’E

DEL 4 AL 16 DE NOVEMBRE DE 201008 EN PROFUNDITAT

“Si els treballadorsactius es jubilen

més tard, el joventhaurà d'endarrerirencara més la sevaentrada al treball”

Les protestes han mobilitzat milers de ciutadans en contra de la reforma

“No esde propo

alternala reform

simplerebutj

del govern i la força sindical i civil.Sens dubte, el cop d'efecte més granen aquests mesos de vaga ha estat elbloqueig de les 12 refineries de petro-li en territori francès. La vaga d'aques-tes infraestructures va arribar al seupunt àlgid quan a mitjans d'octubre,el 10% del les prop de 12.500 estacionsde servei dispensadores de gasolina aFrança van quedar-se sense estoc i vanlimitar el servei de combustible. Aques-ta situació, va tenir especial incidèn-cia a Normandia i a París. Ara, tot ique les refineries i estacions de ser-vei han anat tornant a la normalitatpoc a poc amb el pas dels dies, els polscontinua amb el bloqueig per carrete-ra dels dos punts principals d'entra-da de petroli al país, Le Havre i Mar-sella. Tot i el desbloqueig de les refi-neries el petroli no arriba a la sevadestinació.

A part del daltabaix que ha supo-sat la falta de combustible, les altresgrans protagonistes han estat les mani-festacions, setmana rere setmana,arreu de la geografia francesa. Des delfinal de l'estiu ja s'acumulen 7 setma-nes consecutives de vagues i jornadesreivindicatives amb les corresponentsconcentracions de la societat civil alcarrer. I el més important, és que cadacop s'han anat adherint més col·lec-tius a les protestes. Segons Chopaut,la tasca a realitzar a partir d'ara con-sisteix en fer una acció incessant depropaganda per tal d'anar aglutinanta la protesta sectors socials que fins

ara no havien tin-gut massa protago-nisme. I semblaque, per ara, aques-ta estratègia estàtenint resultat. Doscol·lectius en espe-cial han tingutespecial incidènciaen els últims dies.Per una banda, elsestudiants univer-sitaris, amb elpaper principal delsindicat UnióNacional dels Estu-

diants de França(UNEF) s'han començat a activar uncop començat el curs (la data de retorna les aules és més tardana a Françaque a l'estat espanyol) i de retruc han

activat la participació dels estudiantsde secundària (lycéens) majoritària-ment a través del sindicat FederacióIndependent i Democràtica de Lycé-ens (FIDL). Per altra banda, el col·lec-tiu de sense papers, molt perjudicatper les dures polítiquesd'immigració delgovern de Sarkozy,també ha començata clamar contra lespolítiques socials del'estat francès. A l'a-portació d'aquestssectors cal afegirl'entrada en joc delsindicat CGT, decaràcter oficialista.Si bé la cúpula del'organització s'hamantingut en unaposició ambiguasense descartar unanegociació de la reforma, les basesestan convençudes de no acceptaraquesta possibilitat, i cada dia estanguanyant terreny als nivells munici-pals i regionals del sindicat.

El col·lectiu estudiantil ha optatper una estratègia de bloqueig a lesuniversitats en les jornades de vaga iun seguit de convocatòries d'assem-

blees generals per remoure la cons-ciència social del gruix dels universi-taris. El seu paper a les manifestacionsha anat en augment des que van comen-çar el curs, cosa que ha obligat a unarepressió per part de les forces poli-

cials franceses, enespecial durant el19 d'octubre, ambcàrregues a lesmanifestacions deParís i Lió, i a lesuniversitats delsafores de la capi-tal. En l'últimamanifestació del 28d'octubre, els cos-sos de seguretatvan tornar a fer úsde la força i vandispersar amb gaslacrimògen elsestudiants concen-

trats prop de Place de Repúblique. Toti així, Hortensia Inés, considera queels joves no han fet suficient fins ara:"Són massa poques les facultats quehan estat tancades. Esperem un aug-ment quantitatiu a partir del retorna les classes el 2 de novembre". Inésafegeix que la gent ha de creure en lespossibilitats de victòria. I segons ella,

per fer-ho només cal donar un cop d'ulla la història recent de la política fran-cesa: "Les mobilitzacions de l'any 2006contra el projecte de contractes escom-braria de Villepin, van aconseguir atu-rar la llei un cop ja havia estat apro-vada pel Senat".Segons ella, la claués pressionar fins alpunt que la patro-nal faci moure fit-xa a Sarkozy.

Però de momentel president de larepública no hamogut ni un dit.Ara mateix, l'únicque queda per apro-var definitivamentla llei és la seva fir-ma. Però Sarkozyestà optant per l'es-tratègia d'esperar elrendiment del moviment social. Elportaveu de l'UMP a l'AssembleaNacional ha anunciat que el cap d'es-tat no donarà explicacions sobre lavotació de la reforma fins a mitjansde novembre. Sarkozy s'escudaràdurant aquests dies darrere els seuscompromisos de política internacio-nal. La reunió del Consell Europeu,

la trobada del Partit Popular euro-peu, la visita a França del presidentxinès Hu Jintao i la reunió del G20ocuparan l'agenda del president fran-cès fins el dia 15.

El líder francès s'ha limitat a dema-nar "sentit de laresponsabilitat"als vaguistes. Enla mateixa línias'ha manifestat elprimer ministreFrançois Fillon enreclamar que "lallei de la Repúbli-ca ha de ser respec-tada per tots a par-tir d'ara. Cadascúha de saber tirarendavant amb res-ponsabilitat i res-pecte recíproc". I

com si d'un cantcoral es tractés, Eric Woerth ha afir-mat que "la reforma s'ha aprovat i had'aplicar-se. Això és democràcia". Obser-vant aquestes declaracions no deixade ser alarmant com el govern fran-cès, i tants d'altres, han oblidat l'eti-mologia d'aquest mot i només escoltales veus que provenen de dins l'Assem-blea Nacional.

ma de Estat francès

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 187

CESC BLANCO BARCELONA

A dos quarts de cinc van començarles mobilitzacions a Perpinyà. Eldijous 28 va esdevenir una nova jor-nada de lluita per protestar contrala reforma francesa de les pensions.Al voltant de 13.000 persones es vanmanifestar a la capital de la Cata-lunya Nord, menys que en les duesjornades de vaga anteriors on hi vanhaver 15.000 i 18.000 manifestantsrespectivament. La vaga ha coinci-dit amb una setmana de vacancesescolars, fet que també ha contri-buït a reduir la participació. Amb

tot la manifestació va eixir a les 10del matí des de la plaça Catalunya iacabà ací mateix dues hores després,encara que es va bloquejar el tran-sit fins a les 2 del migdia

La reforma de la llei de pensionsque vol apujar l'edat de jubilació dels60 als 62 anys es va aprovar a l'Assem-blea nacional i es ratificà la setmanasegüent, el dimarts 26, al Senat, undia i escaig abans les protestes. El vist-i-plau d'aquesta segona cambra fou uncolp important per a les persones quees manifestaven i feu que s'afeblira elmoviment social opositor. TanmateixPerpinyà va patir el dia de la vaga forts

embussos de trànsit, concretament ala carretera Departamental 900. Perla seua banda, les institucions france-ses i municipals van realitzar un impor-tant desplegament de les policies percontrolar les protestes. Després de duessetmanes de mobilitzacions hi ha cen-tenars de persones detingudes.

Noves mobilitzacionsMalgrat la davallada en la partici-pació i malgrat la repressió patidaals sindicats i al moviment social iestudiantil, ja hi ha noves dates deprotesta. El dissabte 6 de novembrehi ha convocada una nova manifes-

tació que coincideix amb la diada dela Catalunya Nord. De fet, la Comis-sió 350 anys que organitza els actesha suspès alguns per la protesta. Finsi tot, moltes de les persones catala-nes del sud dels Pirineus que volienpujar a la diada no ho podran ferper les retencions del trànsit que espreveuen. Diverses organitzacionsde l'esquerra independentista hau-ran de pujar amb vehicles particu-lars, ja que els autobusos concertatsno tenen clara l'arribada a Perpin-yà. A pesar d'açò, mai un entrebancaixí havia estat vist amb tan bonsulls.

Segueixen les protestes a la CatalunyaNord tot i que baixa la participació

“El col·lectiu estudiantil ha optat

per una estratègia debloqueig a les

universitats en lesjornades de vaga”

s tracta osar unaativa a ma sinó ement jar-la”

“Ara mateix,l'únic que queda

per aprovar definitivament la llei és la seva

firma”

L’ACCENT 189DEL 4 AL 16 DE NOVEMBRE DE 201010 INTERNACIONAL

LATINOAMERICA21

Bartolo, explica'ns d'on prové laCoordinadora de Resistencia hon-dureña.Encara que sembli estrany, el movi-ment social hondureny com a tal,sorgeix l'any 1954. Aquell any, elsEUA van prendre els líders i se'lsvan endur a la República Domini-cana per a realitzar formació sin-dical. La intenció era la de no per-metre que se'ls escapés de les mansel moviment obrer, i durant anys,van aconseguir tenir un movimentsocial absolutament controlat. Finsals 70, amb els trencaments a laCentral de Trabajadores de Hondu-ras, primer de tot amb la CentralGeneral de Trabajadores, d'inspi-ració socialdemòcrata o demòcra-ta cristiana, i als noranta amb laCentral Unitaria de Trabajadoresde Honduras.

A finals dels setanta, hi ha unmoviment social en ascens. Amb larevolució sandinista, aquesta efer-vescència creix més. Però a partirdels vuitanta vuitanta-un, parado-xalment quan acaben les dictadu-res militars i tornen els governscivils, vivim l'època més repressi-va que hem tingut: en pocs anysvaren ser milers els assassinats, degent exiliada, presos, desapareguts,torturats. És la aplicació de la doc-trina de Seguridad Nacional. A Hon-dures s'hi establiren uns 15.000homes armats de la contra nicara-güenca. Milers de marines ameri-cans fent maniobres militars cons-tantment, i un esquadró de la mort3-16 dirigit directament per l'Altmandatari de l'exèrcit que vigila-va, perseguia, tenia presons clan-destines on torturava...Aquesta

repressió va fer disminuir el movi-ment popular.

Però el moment en que vàremsentir realment la baixada és alsnoranta, quan les almenys sis orga-nitzacions politicomilitars, que d'u-na o d'una altra manera influen-ciaven els sectors populars, són des-articulades i el moviment popularcau.

I com es recupera el movimentpopular d'aquells anys obscurs? Es recupera a partir de l'any 2000.En part perquè l'huracà Mitch no

tan sols va sacsejar el país sinó tam-bé el món social. Aleshores comen-cen a articular-se moviments a lescomunitats, per exemple a Olan-cho s'organitza el movimentambientalista d'Olancho. Una micamés al nord apareix la Coordina-

dora de Organizaciones Popularesde la Aguan, que reuneix a tot elque era moviment social. S'elabo-ra un plantejament comú i es mobi-litza la gent. També en aquells anysneix el Copín, una organització delsmoviments populars indígenes.També sorgeix a la capital, el Blo-que Popular.

Un moment decisiu fou quantotes aquestes organitzacions vàremrealitzar una acció conjunta con-tra la privatització de l'aigua. Vamprendre la capital i vam marxarfins al Palau Nacional, el 26 d'a-gost de 2003. Va haver-hi moltarepressió. Aquell dia va néixer laCoordinadora Nacional de Resis-tencia Popular. Després de la mobi-lització es manté la coordinació,tenint una dinàmica rotativa.Aquesta coordinadora es manté finsal cop d'estat. Teníem una cinquan-tena de reivindicacions que vàremimpulsar a través de 4 parades cívi-ques en tot el país. Això ho dic per-què la resistència no neix el 28 dejuliol, el dia del cop d'estat.

I en aquest context, com s'enténque un moviment que com tu des-crius, creix al marge del governde Mel Zelaya després del cop d'es-tat, acabi recolzant-lo?Òbviament, el dia del cop d'estat amolta gent que no havia participatdel moviment popular, li cauen lesbenes dels ulls. Sobretot aquellagent que era votant del Partit Libe-ral.

Zelaya prové d'una família deterratinents. El pare de ManuelZelaya fou pres acusat d'una matan-ça el 25 de juny de 1975. Foren assas-sinades 14 persones. Foren tortu-rades en la pròpia hisenda fami-liar i després de morts foren ente-rrats en un pou. El seu pare va anara la presó, juntament amb dos mili-tars. Varen sortir quan l'any 80 vanguanyar les eleccions els liberals.

És a dir per a l'esquerra, Mel noera precisament un líder.

Mel va ser diputat l'any 1986, ila seva acció més destacada fou lade denunciar la presència de la con-tra a Hondures. Mai va ser un diri-gent polític reconegut.

L'oligarquia va apostar per ellquan es va presentar com a presi-dent. Però també hem de dir queexisteixen una sèrie de persones que

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

“Molts dels que noérem de Mel, vamser els primers enestar a les places

públiques defensantel govern que havia

escollit la gent”

Bartolo Fuentes,dirigent del Frente

Nacional de Resistencia Popular

de Honduras i excandidat a l’alcaldia de El Progreso

ENTREVISTA

El cas d'Hondures il·lustra amb claredat com els podecomunicació instal·len i desenfoquen de la nostra atesegons la seva agenda resulten interessants. Fa poc mcadenes mundials cobrien el cop d'estat a Hondures fdetalls. Però després d'un procés electoral construït pdirectament des del Departament d'Estat dels EUA, l'úd'Hondures, és el silenci.

“Avui, els mateixos que varen r llocs al funcionariat de

L’ACCENT 189 DEL 4 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2010 INTERNACIONAL 11

recolzen Zelaya i participen en orga-nitzacions d'esquerra. I això fa quequan Zelaya pren la presidència,es trenca la tendència que existiad'obeir els mandats de la burgesia.

Mel va congelar les concessionsmineres a les empreses estrange-res. Va entrar a l'ALBA. Va dur aHondures els "comunistes" Evo iChávez. Va parar la privatitzacióde l'electricitat. També va augmen-

tar el salari mínim més d'un 60‰.Però també cal dir que va decidirde signar el Plan Merida, promo-gut pels EUA.

Per algú com tu, ha d'haver estat complex derecolzar Zelaya.El que es troba en el fons de la qües-tió del cop d'estat, és que es varenajuntar les dretes llatinoamercia-

nes i directament el Departamentd'Estat dels EUA. Com ho havien fetja abans a Veneçuela i a Bolívia. Labaula més dèbil del procés era Hon-dures. La dreta necessitava un triomfa la regió. A Mel només li quedaven6 mesos al poder i no podia ser ree-legit. No tenia ja forces polítiquesal Congrés per a poder modificarlegalment la llei perquè li fos per-mesa la reelecció. D'alguna mane-

ra, no hi havia raons per a treu-re'l del poder d'aquella manera.

Més aviat es va tractar d'un atacal chavisme a Amèrica Llatina.

Molts dels que no érem de Mel,vam ser els primers en estar a lesplaces públiques defensant elgovern que havia escollit la gent.Vàrem creure que podríem rever-tir el cop per l'enorme movimentpopular que va esclatar en tot el

país.Però malgrat tota la mobilitza-ció que vam poder veure a travésde la televisió, no va ser sufi-cient...Però varen ser centenars de milersels presos i colpejats. I desenes elsassassinats. I amb això van acon-seguir contenir les forces socials.

I ara la repressió es manté. Araes tracta d'una acció més dirigida,destinada a espantar els dirigentssocials que segueixen treballantamb la resistència. És una repres-sió selectiva. Només en el sectorcamperol de la zona d'Aguan, són

14 els companys dirigents assassi-nats enguany. Només en aquestperíode de govern de Pepe Lobos,portem 10 periodistes morts.

Els quatre generals de les forcesarmades que varen estar al capda-vant del cop d'estat, avui treballenper al govern de l'irregularmentelecte Pepe Lobos, com a funciona-ris. El director d'Hondutel, propie-tat de Telefónica España, és Rome-ro Vazquez, exgeneral colpista....

Però la resistència continua.Hi ha gran quantitat de joves estu-diants, camperols, treballadors ala resistència. Tots estem al carrer,és una cosa molt maca. El dolor noel podem oblidar. Hem de castigarla impunitat, perquè si no, nopodrem avançar. El procés políticrequereix que siguem capaços deprocessar els culpables, sinó avan-çarem en fals. Si no els castiguem,els deixarem llestos per a quepuguin tornar a preparar un copimpunement.

Es tracta que no existeixi laimpunitat política ni moral. No potser que després apareguin com apersones respectables, en algun llocde govern o des de dalt de tot d'unpúlpit.

El colp d’Estat esta dirigit a impedir que un altre país entrara en l’òrbita del chavisme

rosos mitjans deenció temes quemés d'un any, totes lesfins als seus mínims

pels propis colpistes i,única cosa que surt

La gira europea del periodista i dirigent de la resistència hondurenya, BartoloFuentes, busca justament trencar aquest silenci. El mateix que ens fa ignorar queen els darrers mesos, la Resistencia ha aconseguit reunir més d'un milió de sig-natures per a convocar una nova Assemblea Constituent. Un silenci que amagatambé, desenes d'assassinats de dirigents socials per part dels nous esquadronsde la mort, que selectivament ataquen els membres d'aquesta resistència que, apesar de tot, segueix creixent en el país centreamericà.

recolzar el cop d’estat, ocupen el govern hondureny”

“Els quatre generalsde les forces arma-des que varen estar

al capdavant del copd'estat, avui treba-llen per al govern”

MIGUEL ARENAS BARCELONA*

Encara no s'han complert ni dos anysde la darrera reforma en matèria deSeguretat Social (Llei 40/2007, de 4de desembre) que, encara que ambalguna millora del nivell de protec-ció, com va poder ser el reconeixe-ment de la pensió de viduïtat per ales parelles de fet -encara que s'ha dematisar que no en igualtat de condi-cions que les parelles legalment casa-des-, va suposar una important reta-llada en matèria de protecció tant enmatèria d'incapacitat permanent,disminuint en la pràctica l'importde les bases reguladores i de la pen-sió corresponent; com en matèria dejubilació, dificultant l'accés a la moda-litat de jubilació anticipada o, prin-cipalment, exigint 15 anys de cotit-zació efectiva per accedir a la pensiómínima; com, precisament, en matè-ria de viduïtat, limitant l'accés -i devegades negant-lo- el dret dels excon-jugues a la seva percepció, però tam-bé convertint en temporal en algunscasos -2 anys, si el causant mor durantel primer any de matrimoni com aconseqüència d'una malaltia ja con-treta a la data de l'enllaç- una pres-tació que sempre va tenir vocació devitalícia.

Incentius als metgesper donar altesAra, l'actual Govern espanyol i l'auto-nòmic català, ja no només per mitjà dereformes legislatives com la ja esmen-tada Llei 40/2007, sinó mitjançant elfinançament d'organismes, com pot sera Catalunya l'ICAM (Institut Català d'A-valuacions Mèdiques), estan reduintdràsticament els drets dels beneficia-ris de prestacions de Seguretat Social.En l'últim despropòsit, mitjançant laResolució de 22 de setembre de 2010, dela Secretaria General Tècnica, es publi-ca el Conveni entre el Ministeri de Tre-ball espanyol i la Generalitat de Cata-lunya, per "millorar" la prestació d'In-capacitat Temporal i estudiar el com-portament dels processos de curtadurada. En aquesta disposició s'esta-bleix un crèdit de 5.667.189,84 euros, delqual una part important està destina-da "a incentivar als agents participantsen aquestes experiències" de conformi-tat amb els criteris que es fixin en laComissió Mixta contemplada en el Con-veni. Aquests agents seran: "Mèdics Ins-pectors-Avaluadors de l'ICAM, metgesd'atenció primària i especialitzada ialtre personal que participi en les expe-

riències de l'administració". Déu ni do!, el que aquest Conveni

determina és que el Govern espanyoli l'autonòmic han decidit incentivareconòmicament als metges d'atencióprimària i als inspectors mèdics, alsprimers perquè no expedeixin partsmèdics de baixa, i als segons perquèemetin quantes més altes mèdiques

millor. Ja estem una altre vegada cri-minalitzats els treballadors per cau-sar baixes mèdiques. I novament,l'Administració, oblida que els prin-cipals motius de prolongació dels pro-cessos d'Incapacitat Temporal sónl'excessiva demora en la realitzacióde proves diagnostiques -segons laregió sanitària una simple ressonàn-cia magnètica pot retardar-se mesos-, el col·lapse que suposa la derivació

als especialistes mèdics, i no diguemja les llargues -i en ocasions falseja-des i maquillades- llistes d'espera pera la realització d'intervencions qui-rúrgiques.

La Reforma de la Seguretat SocialNo obstant això, se'ns anuncia que,a pesar de les retallades ja indica-des, són necessàries noves reformesdel sistema de protecció de Segure-tat Social que garanteixin la sevaviabilitat futura. Curiosament, la"consolidació del sistema" passanovament per una retallada delsdrets dels treballadors i beneficia-ris del sistema de Seguretat Social.És més, l'objectiu de la pròximareforma és sens dubte la pensió dejubilació, endurint els seus requi-sits d'accés -no es manifesta expres-sament, però la intenció és exigirun mínim de 20 anys per accedir ala prestació-, i incrementant l'edatordinària de jubilació fins als 67anys -el que a més suposarà unareducció més dràstica de la pensióde jubilació de qui s'aculli a la moda-litat anticipada-. I, ja ho anunciem,a qui més perjudicarà aquesta refor-ma és, com tantes altres vegades, alcol·lectiu femení, amb carreres decotització molt més curtes per motiusàmpliament coneguts i expulsadesdel mercat laboral moltes vegadesa primerenca edat.

Pensions privades i negocis privatsAra bé, com sempre que es produeixuna reforma en aquesta matèria, estorna a recomanar als treballadorsque acudeixin a la previsió social com-plementària, és a dir, a la subscrip-ció de plans de pensions privats. Nova-

ment es presenta la reducció de dretsdels treballadors com una oportuni-tat de negoci del sistema financer,afavorida pel govern de torn.

És precisament en el sector pri-vat on podem trobar la solució per ala situació que el Govern espanyolassenyala com insostenible a mitjà illarg termini, que és el binomi menyscotitzadors i més pensionistes. Doncsbé, la solució més d'acord amb l'Es-tat de benestar no és continuarreduint les pensions -recordem quel'actual Govern va prometre en l'an-

terior legislatura l'equiparació entreel salari mínim interprofessional ila quantia mínima de les pensionscontributives, la qual ni s'ha produïtni està prevista la seva equiparació-, sinó incrementar, com faria qual-sevol companyia asseguradora o deprevisió social amb les primes a per-cebre, les corresponents cotitzacionsa la Seguretat Social. Com es justifi-ca que el topall màxim de cotitzaciós'estableixi en 3.198,00 euros men-suals? Com sempre, això permet, aqui disposa de rendes derivades deltreball -sigui per compte aliè o prò-pia- cotitzar al sistema no pel rendi-ment real, sinó exclusivament peraquella base mensual. És a dir, qui,per exemple, percep 6.000 euros men-suals pel seu treball, no obstant aixòsolament cotitzarà a la SeguretatSocial per l'import assenyalat de3.198,00 euros. O dit d'una altra mane-ra, qui percep 1.000 euros al mes cotit-zarà a la Seguretat Social una terce-ra part del que un treballador quesextuplica el seu salari. Entenem queno és una situació acceptable en l'ac-tual sistema de Seguretat Social, enel qual és destaca el principi de soli-daritat -qui més percebi, que mésaporti-, que qui percebi el rendimentde 6 treballadors mileuristas cotitzitot just per la meitat. I això senseoblidar que és la Patronal qui més esnega a modificar els topalls de cotit-zació màxima, ja que el pes de la quo-ta empresarial és major per a l'em-presari que per al treballador.

Atac als drets dels treballadorsAquesta anunciada reforma no és mésque un nou pas enrere pel que fa alsdrets dels treballadors, una retalla-da més de l'Estat del benestar i lesconseqüències de l'avanç de les polí-tiques neoliberals, que, no obstantaixò, no es qüestionen els drets delsparlamentaris espanyols, que ambnomés 7 anys com a diputat o sena-dor poden accedir al 80% de la pen-sió màxima de jubilació (el 100%, amb11 anys), i a una indemnització percessament de la seva activitat, a unpla de previsió social pagat per lesCorts Generals -a ells no se'ls obligaa subscriure cap pla de pensions pri-vats -, així com a altres ajudes. Pot-ser ja vagi sent hora de predicar ambl'exemple, o no, senyors parlamen-taris?.

*Advocat de Col·lectiu Ronda de Barcelona

L’ACCENT 18912 ECONOMIA DEL 4 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2010

ANÀLISI

QQüüeessttiioonnaanntt llaa pprrooppeerraa rreeffoorrmmaa ddee llaa SSeegguurreettaatt SSoocciiaall

“El Govern ha decidit incentivar

econòmicament alsmetges d'atenció

primària i als inspec-tors mèdics per a

donar altes”

Els jubilats estan a l’ull de mira de les reformes de laSeguretat Social

“A qui més perjudicarà la refor-ma de la Seguretat

Social és, com tantesaltres vegades, alcol·lectiu femení”

L’ACCENT 189 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu // Ateneu Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP

Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “CanCapablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià,31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Ter-ra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Ter-rassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre -Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUVBaró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida //Taverna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

DEL 4 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2010

ALMUDENA GREGORI VALÈNCIA

"Els resultats confirmaven la presèn-cia de drogues com la cocaïna, amfe-tamines, codeïna, morfina i cànnabisen les aigües superficials del parc natu-ral de l'Albufera, en concentracionsde 0,06 a 78,78 nanograms/litre, segonsYolanda Picó, autora principal de l'es-tudi i catedràtica de l'àrea de Nutri-ció i Bromatologia en la UV.

Científics d'aquesta universitat idel Centre d'Investigacions sobre Deser-tificació. En l'anàlisi es detectaren 14tipus de drogues -entre elles l'heroï-na, la cocaïna i l'èxtasi- en 16 canals isèquies del parc natural. En la inves-tigació es buscaven residus que es gene-ren en l'orina humana després de laingesta de les drogues i que acaben acu-mulant-se en les aigües residuals.

Val a dir que la major concentra-ció i freqüència de drogues es localit-zava en la zona nord del parc, sobre-tot en la zona del barranc del Pollo.En aquesta àrea són habituals les des-càrregues d'aigües residuals, i a méses concentra la major densitat de pobla-ció (quasi el 70% de la població total),indústries i discoteques.

Per altra banda cal remarcar, comja se sap, aquest fenòmen s'agreuja jaque el parc natural de l'Albufera ésuna de les zones humides més impor-tants d'Europa per la seua biodiversi-tat en flora i fauna i per ser un puntclau per a les aus migratòries. L'àrea

està inclosa entre les zones d'especialprotecció per a les aus (ZEPA), en lallista de llocs d'importància comuni-tària de la Regió Biogeogràfica Medi-terrània i en el Conveni de RAMSARsobre aiguamolls.

Conseqüències sobre el medi i l’ésser humàEncara no s'han realitzat estudis toxi-cològics exhaustius sobre el risc quepot suposar per a les persones i el mediambient la presència d'aquestes subs-tàncies en l'aigua, però els científicsadverteixen de les possibles conseqüèn-cies.

Segons afirmen, els problemes desalut que cause el seu consum, aixícom el fet que aquests residus encaratinguen una potent activitat farma-cològica permeten pressuposar que laseua presència continuada en el mediaquàtic pot tenir conseqüències perals organismes terrestres i fauna aqüí-cola.

Per contra, l'alcadessa de Valènciaen conèixer la notícia declarava quel'aigua del llac "és transparent" i està"millor que mai". Barberá va llançarun missatge tranquil·litzador afirmantque la quantitat de droga detectadaper la UV és tan ínfima que "seria neces-sari beure tota l'aigua de l'Albuferaper a poder consumir un gram d'estu-pefaent". D'aquesta manera l'informede l'ajuntament restava importànciaa la presència d'estupefaents en l'Al-

bufera, notícia que va tindre una granrepercussió mediàtica.

Procés de transmissió dels fàrmacs a les aigües:conseqüències Segons els experts, grans quantitatsde fàrmacs i cosmètics poden ser intro-duïts en els medi ambient, tant terres-tre com aquàtic, després del seu ús perpersones o animals domèstics.

El principal problema resideix enquè els sistemes de clavegueram noestan equipats per a la seua elimina-ció ja que en l'actualitat, no existei-xen plantes de tractament d'aigüesresiduals municipals que s'hagen dis-senyat específicament per a l'elimi-nació d'aquests productes químics oper a altres contaminants no regu-

lats. Per l’atra banda, els riscos quesuposen per als organismes aquàtics,així com als éssers humans es desco-neixen, en gran part perquè les con-centracions són baixes. Les princi-pals preocupacions han sigut la resis-tència als antibiòtics i l'alteració delsistema endocrí, pels esteroidessexuals naturals i sintètics. Altresquímics, fins i tot tenen ara per araconseqüències desconegudes.

Els efectes de les exposicions a baixnivell en l'aigua potable per a l'ésserhumà encara no són clars per a la majo-ria del medicaments. Els efectes podenser subtils, perquè la contaminaciódels fàrmacs i cosmètics es produei-xen en el medi ambient en baixes con-centracions. Per exemple en l'efectesobre el sistema nerviós, cal tenir encompte també si l'acumulació a poc apoc de les xicotetes concentracionspoden arribar a tenir importants per-judicis, tenint en compte que estupe-faents com la cocaïna tarden un mesaproximadament en ser eliminats total-ment de cos humà des del moment enquè s'ingerixen.

Per altra banda, la perillositat deles hormones queda patent per la seuainherent capacitat disruptora endo-crina, per la qual cosa l'emissió d'hor-mones, tant naturals com a sintèti-ques, en els afluents de les estacionsdepuradores pot produir impactes nega-tius sobre els éssers vius residents enels medis aquàtics.

Els antibiòtics són importants pelque fa als seus efectes potencials almedi, com el possible augment de l'a-parició de resistències en bacteris imicroorganismes exposats a aquestscompostos a través de les aigües.

Algunes de les repercussions mésimportants que poden tenir algunsmedicaments com els hormonals enels organismes són per exemple la inter-acció en el procés de reproducció comestà ocorrent en organismes aquàticsde l'Albufera de València. Algunes espè-cies estan acumulant determinats meta-bolits de medicaments hormonals (comla píndola anticonceptiva, etc...) demanera que poc a poc acumulen estrò-gens i acaben produint una feminit-zació del seu sexe. Les conseqüènciessón catastròfiques a nivell biològic, jaque estes espècies en unes dècadespoden deixar de reproduir-se i en con-seqüència desaparèixer.

Altres comportaments en els mariscspoden ocórrer amb antidepressius inhi-bidors, fàrmacs antiepilèptics podenprovocar neurodegeneració. perfumsd'almesc són bioacumulatius i persis-tents, etc.

Els efectes de totes aquestes dro-gues i medicaments és molt més peri-llós si tenim en compte que els orga-nismes que acumulen aquests químicsacaben una altra vegada sent consu-mits per nosaltres tancant així la cade-na tròfica i per tant, multiplicant elproblema que hi havia.

La contaminació de l’Albufera no només és troba a la superfície

Contaminació de l’Albufera de València

per drogues i medicamentsEl passat mes de febrer es va conèi-xer l'estat preocupant de les aigüesdels canals i sèquies del parc naturalde l'Albufera de València per la pre-sència de cocaïna, èxtasi i altres dro-gues. Així ho confirmava una anàlisirealitzada per investigadors de laUniversitat de València (UV), queadvertien de les conseqüències quepodria tenir la presència continuadad'aquestes substàncies sobre la fau-na i la salut humana.

“Els medicamentshormonals afecten

el procés de reproducció

d’organismes aquàtics de l'Albufe-

ra de València”

L’ACCENT 189DEL 4 AL 16 DE NOVEMBRE DE 201014 CULTURA

Vicent Rodrigo TURÍS

El 14 d'octubre, mes simbòlic pera tots els valencians, vàrem gau-dir, a l'Octubre Centre de Cultu-ra Contemporània de la ciutatde València, d'una lliçó d'histò-

ria de la música feta en valencià. Els enca-rregats van ser els alcoians Arthur Cara-van, formació que l'any 2009 va ser guar-donada amb els premis Ovidi a la millorcançó i millor lletra gràcies al seu dischomònim de debut. El grup ens va sor-prendre amb el muntatge "Si t'arriba eldematí (la nit de la música en valencià)",un treball que va transportar el públicassistent en un viatge per la nostra histò-ria musical, versionant clàssics des de lanova cançó dels anys 60 i 70 fins als grupsdel nostre present musical més immediat.Poguérem escoltar cançons d'artistes igrups de la talla de Pep Laguarda, Al Tall,Remigi Palmero, Raimon, Araceli Banyuls,Ovidi Montllor o Carles Barranco entrealtres, passant pel buit dels anys 80 on,malgrat l'oblit i l'arraconament per partde les institucions valencianes, els nostresartistes continuaven mentre sortien altresformacions com Karma Colectivo que s'a-treviren amb el valencià; fins arribar alnou mil·lenni amb la irrupció dels ObrintPas i la nova onada de cantants i grupsque tenim a l'actualitat.

Tot un espectacle acompanyat d'unaudiovisual molt treballat, ple d'imatges icomentaris d'un alt valor històric ambuna clara finalitat: fer entendre la tascafeta al País Valencià els darrers 40 anys,

reivindicant i recordant el valor cívic icultural indiscutible. Un treball formida-ble per part d'aquests alcoians que amb elseu estil particular que barreja el folk,rock i la psicodèlica amb sons experimen-tals i minimalistes, s'ha alçat entre elsgrups més destacables del panorama musi-cal català.

Concert redó en el qual tor-nàrem a escoltar els versosd'Estellés o Ausiàs Marc, a mésde gaudir d'impressionants ibrutals versions com la fetaamb el "Palmera Destroy" delsOrxata Sound System, passantpel record de melodies com"Avions" de Juli Bustamante.Especial també fou escoltar "Elsigne del temps" del l'insepara-ble amic Sènior i el seu CorBrutal, altra formació quetambé camina a passes agegan-tades al panorama actual, aixícom veure la menció que va ferde l'Hugo Mas un gran d'aquestpaís com Paco Muñoz.

Poques coses van fallar, solspodríem destacar-ne una, quanl'encarregat de presentaraquest espectacle, emmarcaten el cicle anomenat "Intercan-

vis" es va oblidar del país onvivim, potser sense adonar-se'n que elsartistes homenatjats van lluitar per unPaís Valencià digne i no per una Comuni-tat Valenciana submisa. Tot i això senserestar valor a una velada inoblidabletenint a l'escenari un grup inigualable,que versiona la nostra gent imprescindi-ble. Tot un delecti per als nostres oïts.

AArrtthhuurr CCaarraavvaann vveerrssiioonnaa eellssccllààssssiiccss ddee llaa mmúússiiccaa eenn vvaalleenncciiàà

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

El passat dijous 21 d'octubre, el suple-ment de cultura del diari Avui publi-cava "Adéu-siau i gràcies!", el darrerarticle del Joan Solà i Cortassa que,d'aquesta manera, s'acomiadava de 36

anys de col·laboració amb els mitjans periodís-tics. Una setmana després, el 27 d'octubre, ellingüista més talentós i més radical -en el sentitd'anar a l'arrel- del nostre país moria de càncer.

Nascut a Bell-lloc d'Urgell el 1940, es llicen-cià en Magisteri a la Universitat de Lleida i, ja aBarcelona, en Filologia Clàssica (1965), docto-rant-se en Filologia Catalana (1970). A partir d'a-quest moment, bona part de la seva estigué ocu-pada per la lingüística. Professor a la Universi-tat de Barcelona, d'on acabà essent catedràtic,impartí classes també a d'altres institucionspúbliques o privades. Però els coneixements delcompany d'en Pompeu Fabra, d'en Joan Coromi-nes i d'en Noam Chomsky traspassaren lesparets de les aules, esdevenint convidat ineludi-ble de qualsevol congrés internacional de Llen-gua i Literatura Catalanes i publicant més dequaranta llibres sobre lingüística i sociolingüís-tica. Des de 1999, a més, ingressà a la secció filo-lògica de l'Institut d'Estudis Catalans, del qualva ser nomenat vicepresident segon el 2009.

Però, com explicava en Joan Solà mateix enel seu darrer article abans citat, el periodismel'havia "impedit d'arrepapar-me en el sagrat

clos de la lingüística pura o massa pragmàtica",havent d'estar "atent a les vicissituds polítiques,socials i literàries del poble que parla la llenguade què m'ocupava". Una llengua que, seguintamb el fil, "no pot ser digna i mantenir-se si quila parla no viu amb dignitat i confiança i si elpoble que la té com a patrimoni no és lliuresinó que viu subjugat, com nosaltres, durantsegles a un Estat que sempre ens ha sigut hos-til". En aquest sentit, és destacable el discursque, arran de la concessió del Premi d'Honor deLletres Catalanes, fou convidat a pronunciar alParlament de Catalunya. Davant de la classepolítica principatina, els que tenen "la respon-sabilitat de fer que aquest poble no se senti sub-ordinat", en Joan Solà, diagnosticà els proble-mes de salut de la nostra llengua en els àmbitspolític, social i filològic i animar a treballar percapgirar aquesta situació fent "del català unaeina útil i necessària".

EEll lliinnggüüiissttaa JJooaann SSoollààss’’aaccoommiiaaddaa

“Un treball formidable perpart d'aquests alcoians

amb el seu estil particularque barreja el folk, rock i lapsicodèlica amb sons expe-

rimentals i minimalistes”

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Del 3 de novembre al 5 de desem-bre podreu veure al Teatre Lliu-re una adaptació de Vida priva-da, l'excel·lent novel·la escritaper Josep Maria de Sagarra

l'any 1932. És una producció del TeatreLliure i es podrà veure a Montjuïc malgratque la temporada d'enguany es caracteritzaper la reobertura de la sala de Gràcia des-prés d'unes obres que esvan iniciar el 2 denovembre de 2003, ara fatot just set anys. Aquestano és, però, l'única parti-cularitat d'aquesta tem-porada, car enguany és ladarrera temporada delTeatre Lliure sota ladirecció artística d'ÀlexRigola, després que pren-gués el càrrec el març del2003. Vida privada con-sisteix en una adaptacióa càrrec de Xavier Alber-tí de la novel·la de Saga-rra, "una crònica sociald'excel·lent adjectivació,un llibre maliciós, pensat,ple d'interès, d'una normalitat europeainqüestionable." (Josep Pla, Retrats de pas-saport). L'adaptació es caracteritza pelpaper principal de la música catalana del'època: cuplets, música de revista, vodevil,un himne de l'exposició universal de 1929 imúsica de cinema mut que il·lustra una

projecció. Tot plegat, però, "no es tracta deteatre musical si no de teatre amb música",en paraules del pianista de l'espectacleEfrem Garcia. El repartiment inclou nomsben coneguts com Pere Arquillué i ImmaColomer. L'escenografia va a càrrec de LlucCastells, el vestuari és de María Araujo, lail·luminació d'Albert Faura i la coreografiade Roberto G. Alonso.

"Vida privada al costat de la realitat nopassa de ser una modesta novel·la rosa."(J.M. Sagarra). Així caracteritzava l'autor

aquesta novel·la que des-criu una vida social,sexual i sentimental de lesoligarquies barceloninesmarcada per la hipocresia.Amb aquesta apreciació,Sagarra vol fer notar quemalgrat el contingut nota-blement escandalós de l'o-bra en el seu moment, nova ser la seva intenciócarregar les tintes si nodescriure la realitat d'unaaristocràcia barcelonina ala qual ell mateix pertan-yia. Però no és aquestaspecte el més rellevant del'obra si no la descripció de

la decadència de l'aristocrà-cia i l'ascens d'una burgesia nova a travésde dos moments de la història de Barcelona("la protagonista de l'obra" segons XavierAlbertí): la Dictadura de Miguel Primo deRivera i la proclamació de la II República iles estratègies de les classes adinerades peraproximar-se al poder polític.

VViiddaa pprriivvaaddaaaall LLlliiuurree

“Aquesta novel·ladescriu una vida

social, sexual i sentimental de les

oligarquies barcelonines

marcada per la hipocresia”

botxins. Però al mateix temps assenyalaels poderosos com a culpables d'aquestasituació, i aquests no tenen cap coartada:actuen egoistament per amagar les seuespròpies misèries.

La pel·lícula aconsegueix recrear demanera excel·lent la Catalunya rural delsanys 40 del segle passat amb tota cruesa,mitjançant la primacia de la penombra il'absència de música. De la seua banda, lamajor part de les interpretacions estan aun gran nivell -Nora Navas ha obtingut laConquilla de Plata a la millor actriu al fes-

L’ACCENT 189 DEL 4 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2010 CULTURA 15

Borja Català MANISES

La postguerra ha estat sense capmena de dubte un dels momentsmés durs de la nostra històriarecent. Fam, malalties i totaclasse de penúria s'acarnissaren

sobre una població exhausta que haviapatit gairebé tres anys d'enfrontamentbèl·lic. Però si aquestes condicions de vidaforen semblants per a la major part de lapoblació, els perdedors de la guerra vanhaver d'afrontar, a més, la repressió i larevenja que el nou estat totalitari i elsseus valedors deixaren caure amb forçasobre ells en forma de mort, presó o estig-matització social.

Per tal de sobreviure, alguns delsderrotats es van veure impel·lits a deixarde banda qualsevol principi moral i al vol-tant d'aquesta idea gira l'argument de Panegre, la pel·lícula d'Agustí Villarongaque adapta la novel·la homònima d'EmiliTeixidor i que du ja més de dues setmanesa les nostres sales de cinema.

La història es desenvolupa a la Planade Vic durant la immediata postguerra.L'Andreu (Francesc Colomer), un xiquetdel bàndol perdedor, descobreix al bosc elscadàvers d'un veí i del fill d'aquest, elsquals han estat assassinats. Andreu avisaimmediatament de la troballa, però lesautoritats franquistes aviat assenyalarancom a sospitós el seu pare, el Farriol

(Roger Casama-jor), qui junt al'home morthavia estat sin-dicalista.

El Farrioldecideix llavorstravessar lafrontera i elxiquet se'n vaal mas on viu laseua àvia ambdues ties i doscosins, ja que laFlorència (NoraNavas), la seuamare, treballa auna fàbrica tèx-til i no se'n potfer càrrec. Ambl'ajuda de laseua cosina Núria (Marina Comas), l'An-dreu tractarà d'esclarir el crim, però pelcamí es trobarà un mur ple de mentidesque han aixecat els adults i descobriràfins a quin punt la consciència pot quedarapartada quan allò més important és lasupervivència en un entorn gens favora-ble.

Fugint de qualsevol maniqueisme, Panegre conta una història en què personat-ges amb grans ideals es descomponenmoralment a causa de les circumstàncies,i això els fa esdevenir alhora víctimes i

tival de Sant Sebastià- i al costat del prin-cipals personatges una galeria d'actors deluxe (Sergi López, Laia Marull, EduardFernández o Mercè Arànega) contribueix aarrodonir el producte final.

Pa negre conté molts dels ingredientsque haurien de bastir un model de cinemacatalà de qualitat, ja que ens conta unahistòria pròpia que és universal alhora,des d'un punt de vista crític i a més ho faíntegrament en la nostra llengua. Unamostra del que es podria arribar a fer ambel suport necessari.

El moviment obrer i la cultura popular Francesc CalvoUniversitat Oberta de Catalunya, 2010

En Francesc Calvo, llicenciat en Histò-ria i doctor en Pedagogia per la Uni-versitat de Barcelona, ha preparataquest breu treball que ens vol apro-par qüestions d'actualitat pel que fa

referència a l'estudi del moviment obrer i de lacultura popular. Hi trobarem reflexions al vol-tant de les eines que s'usen avui pel seu estudi,de les diferents escoles interpretatives delfenomen o de per què qüestions com ara el tre-ball, el feminisme, l'habitatge o l'educació sónhistòricament part rellevant de la cultura de laclasse obrera.

El lado oscuro de GoogleCol·lectiu IppolitaEditorial Virus, 2010

Les marques, siguin aquestes comer-cials o polítiques, que se'ns presen-ten com a netes i asèptiques són,sovint, les més obscures. Si més no,és més honest ensenyar la veritable

cara, els objectius al servei dels quals es treba-lla. Per això sempre és útil i necessari l'actede desemmascarar. En aquest cas, Google Cor-poration, la principal aspirant a exercir elmonopoli de la informació en l'era digital,que es presenta com un gestor de la informa-ció neutral i objectiu, amagant, entre d'altres,el centenar llarg de pàgines censurades aEuropa; treballant colze a colze amb elsgoverns dels diferents estats per a silenciar ladissidència.

Subsòl Unai Siset Edicions Bromera, 2010

Una fotografia de Peter Trunley rea-litzada l'any 1979 a un vagó delmetro de París ha servit de puntde partida perquè set autors delPaís Valencià s'apleguen per

escriure aquest llibre conjunt sota el nomcol·lectiu d'Unai Siset. A través de set relats, elsescriptors han inventat la vida d'algunes de lespersones anònimes que apareixen en aquellainstantània, endinsant-se en llurs passions,secrets i somnis. L'obra compta amb un blocpropi a Internet amb més informació i on elslectors poden tractar d'endevinar qui és l'autorde cada peça.

Plantem caraJoan SolàLa Magrana, 2009

Mentre esperem que surti publi-cat pòstumament el seu darrerllibre, L'última lliçó, -hipodrem trobar les seves darre-res intervencions públiques en

rebre el Premi d'Honor de les Llestres Catala-nes, el Doctor Honoris Causa per la Universitatde Lleida o la darrera classe magistral a la Uni-versitat de Barcelona- podem recuperar Plan-tem cara, un recull d'articles publicats majori-tàriament a l'Avui entre el 1998 i el 2008 en quèla demostra el seu compromís amb una llen-gua, amb un país, "perquè la degradació de laprimera està íntimament lligada amb la delsegon, i viceversa".

LLeeccttuurreess rreeccoommaannaaddeess

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa PPaa NNeeggrree

LLaa ddeessccoommppoossiicciióó mmoorraall ddeellss ppeerrddeeddoorrssddee llaa gguueerrrraa aarrrriibbaa aall cciinneemmaa

“La pel·lícula aconsegueixrecrear de maneraexcel·lent la Catalunyarural dels anys 40 del seglepassat amb tota cruesa,mitjançant la primacia dela penombra i l'absència de música”

L’ACCENT 189DEL 4 AL 16 DE NOVEMBRE DE 201016 CONTRAPORTADA

ANDREU MERINO PARÍS

La reforma laboral francesa ampliaa 62 l'edat legal de jubilació i a 42els anys de cotització. Són aquestsels principals motius de l'oposició ala reforma per part de sindicats igran part de la societat civil?Evidentment aquests són els dos can-vis principals de la reforma, contraels quals expressem el màxim rebuig.Però la protesta social va més enllà.La reforma de les jubilacions i lespensions és la punta de l'iceberg. Veacompanyada d'una mala gestió delgovern francès: una política d'immi-gració excloent, una reforma de laseguretat social que també perjudi-carà als més pobres o polítiques quedeixen la dona de banda dins la socie-tat francesa. Sarkozy justifica ambarguments demogràfics la reformade les pensions. Segons ell, cada cophi ha més gent gran i és més difícilfinançar jubilacions. Però la mane-ra d'arreglar-ho no és allargar l'edatde jubilació dels treballadors sinórepartir la riquesa i fer que el governdestini fons públics per polítiquessocials.

La vostra oposició va acompanyadad'alguna proposta alternativa?Entenem que simplement no hi had'haver reforma. La jubilació als 60anys és la victòria d'una lluita sociald'anys enrere. Els governs capitalisteshan propiciat ells mateixos la crisi. Uncop creada han optat per unes refor-mes que afecten a les rendes més bai-xes.

Quins són els sectors més perjudicatsper aquesta reforma?El sector més perjudicat és el jovent.Els 62 anys no són una edat real dejubilació, perquè si no n'has cotitzat42 no tens dret al 100% de la pensió.Avui en dia és impensable que un jovepugui començar a cotitzar als 20 anysamb un contracte estable, quan la mit-jana d'edat en que els joves a Françafirmen el primer contracte indefinités de 27 anys. Per tant estaríem par-lant de que, segons els estadístiques,un francès no podria cobrar la totali-tat de la seva pensió fins als 69 anys.Però altres sectors com les dones, elstreballadors temporals o els aturatstambé veuen com aquesta reforma ofe-ga les seves possibilitats de tenir unapensió digne a l'hora de jubilar-se. Lareforma no deixa sectors immunes,afecta la totalitat dels ciutadans.

Quin ha estat el paper dels sindicatsen la lluita contra la reforma?La majoria de sindicats no oficialistes

ens hem decantat per mantenir con-tacte amb la gent a nivell de munici-pis i regions. D'alguna manera hemintentat combatre el monopoli d'in-formació liberal al que és sotmesa lagent pels grans mitjans de comunica-ció. A la Catalunya Nord hem organit-zat jornades de formació o conferèn-cies a Perpinyà, la Cerdanya i el Con-flent. Hem creat els anomenats collec-tifs contre la reforme des retraites(col·lectius contra la reforma de lesjubilacions), dels quals en formem partSud Solidaires, Nou Partit Anticapita-lista, NPA), el Front d'Esquerra i la Lli-ga dels Drets de l'Ho-me. La part més visi-ble ha estat, lògica-ment, les jornadesde protesta ambmanifestacionsarreu del territorifrancès i també blo-quejos a diferentsinfraestructures detransport i serveis.

La llei va ser apro-vada pel Senat eldivendres 22 i ara només queda pen-dent la ratificació per part de les duescambres. Ha estat un fracàs la mobi-lització i la lluita feta fins ara?Quan vam començar sabíem el que tení-em a davant, i no és una guerra ques'hagi d'acabar en dos dies. Valoraremla nostra tasca i la dels ciutadans quehan mostrat el seu compromís amb elsdrets socials un cop veiem què passa-rà després de l'aprovació definitiva.

Quina serà l'estratègia a seguir des-prés de l'aprovació?Ara mateix no hi ha una unitat dinsel moviment sindical. Els oficialistes(CFDT i la CGT) fan una feina d'acom-panyament. De cara la galeria recolzala nostra oposició frontal, però sobreel terreny volen bloquejar qualsevol

iniciativa que no sigui seva i tendei-xen a no respectar els acords intersin-dicals. Per exemple, en el bloqueig al'estació de tren de Perpinyà, el seuservei d'ordre va intentar evitar el boi-cot complet a les instal·lacions, ja queells defensaven, simplement, bloque-jar les vies. Els sindicats oficialistesacabaran firmant la reforma, i aramateix s'aprofiten de que la gent té

ganes de sortir alcarrer per calmar elsànims i fer el joc algovern. L'estratègiaa seguir la marcaràel compromís ciuta-dà.

Compteu en tenir elmateix suport popu-lar a partir d'ara?Ara mateix és unaincògnita. Estem fent

un treball de pedago-gia. Si que és veritat que fins ara hemrebut suports tan importants com elsdels treballadors de refineries, i quecom més jornades de vaga hi hagi mésdifícil serà que mantinguin el ritmede protesta. La tasca a realitzar des-prés de l'aprovació consisteix en ferveure a la gent que encara no hem per-dut. Els suports que tinguem a partird'ara seran fruit més aviat de cons-ciència social que de militància sindi-cal.

La vaga s'ha viscut de la mateixamanera a la Catalunya Nord que a laresta de França?A la Catalunya Nord hi ha hagut moltmoviment. Cada dia hem viscut assem-blees generals a empreses, col·legis oinstituts de secundària. L'important

SSoobbrreeppèèss.. UUnnaammiirraaddaa ffeemmiinniissttaa

ISA GERNIKA AIZKORBE BARCELONA

Els valors de la classe dominant hangeneralitzat la creença, que no la cièn-cia, que el sobrepès és una malaltia ique per tant necessita tractamentmèdic. Però no sempre ha estat així.

A la generació de la postguerraestar grassoneta era sinònim de tenircalés per menjar. Els bebès haviend'estar rollizos, deia la meva mare,que sempre tenia a casa molts quilosd'oli, per la gana, i de sucre, impor-tat per Franco de la Cuba de Fidel, ique segons els metges era una font decalories necessària pel desenvolupa-ment del cervell. Deien també que eraimportant pesar uns quilos de més,per si havien de patir alguna malal-tia.

Va ser als anys 60 que la Twiggy,una model molt prima, es va consti-tuir en referent de tota una genera-ció de dones. Era l'època de la mini-faldilla i els shorts. De cop i volta vaigpassar de ser una dona "a las que nohay de dónde agarrarse", a ser unadona de moda. Vaig poder mostrar lesmeves cames i els meus pits petits. Elsanys 60 van conèixer també el desen-volupament de la indústria alimen-tària, alhora que la industria estèti-ca i dietètica es convertien en con-sum de masses. Era l'època del prêt-à-porter. Però els anys 60 van ser tambéels del moviment contra la guerra, iel qüestionament del sistema capita-lista i del patriarcat. Va néixer ambforça el moviment feminista, que llui-tava per l'alliberament de la dona icontra la norma estètica. Foucault vaser des de la Universitat un dels granslluitadors contra la normativitat, undels grans filòsofs que denunciavenamb total claredat el poder que el sis-tema concedia als metges per deter-minar què era normal o anormal.

A partir de la creença que el sobre-pès és una malaltia, associada a mésa la classe obrera i als seus hàbits devida, la indústria dietètica es va con-vertir en un consum de masses. La bio-metria (ciència o tècnica?) va donarals metges i metgesses el poder de sepa-rar allò normal d'allò anormal, i l'Ín-dex de Massa Corporal es convertí enl'obsessió de tantes persones, especial-ment dones. Començà la indústria delsgimnasos i el "culte al cos". Però noens expliquen mai que els alimentssaturats de greixos són producte de laindústria alimentària que, juntamentamb la indústria dietètica són el bino-mi capitalista perfecte que primer ensengreixa, per després aprimar-nos.

Malgrat tot, vivim en la societatmés sana de la història de la huma-nitat, gràcies sobretot a l'educació dela dona, que al llarg de la història,però també a la societat actual, és lacuidadora de les persones. La nostrasalut està totalment lligada a la sevaprevenció i promoció, a una alimen-tació sana, a una vida laboral senseexplotació, a un medi ambient lliurede contaminants, a l'exercici físic, ala creació de xarxes socials, i nomésen una petita part al sistema sanita-ri i a la ciència mèdica. Ara bé, és pos-sible tenir salut en el sistema capita-lista, o bé hem de canviar el sistemacapitalista per tenir una bona salut?That is the question.

LA REMATADA

és que s'ha generat discussió dinsd'aquests espais. Una de les inicia-tives més important és la possibi-litat de crear caixes de solidaritat,un fons econòmic dirigit als vaguis-tes per compensar la falta de soudurant els dies que duri la protes-ta. Per altra banda el nombre degent a les manifestacions ha aug-mentat en quantitat i en qualitat.Les marxes al carrer tenen un per-fil intergeneracional, i a més vegent d'arreu del territori. La cau-sa d'això és que el departamentdels Pyrinées Orientals (denomi-nació oficial de la Catalunya Nord)és el més pobre de l'estat francès.Cada cop més catalans del nordsurten al carrer perquè veuen queté menys a perdre. Així doncs, lagent comença a perdre la por i afer-se sentir.

Finalment, més enllà de Sarkozy,veus algun partit dins el sistemafrancès que pugui dur a terme unapolítica social justa?Actualment l'estat francès està cami-nant cap a una política d'alternan-ça entre l'Union pour la MajoritéPresidentielle i el Parti Socialiste.Si els socialistes guanyen les pròxi-mes eleccions és impensable queapliquin polítiques socials més jus-tes per les rendes baixes. Per altrabanda, l'NPA juga al joc de remou-re consciències i ara els interessafer-se veure. Però mentre es dedi-quin a fer curses electorals tampocseran una alternativa vàlida. Peraconseguir un sistema just el quefa falta és oblidar-se de lluites elec-torals, fer un treball sòlid de base isortir del sistema liberal.

Xavier Montserrat és nascut al Princi-pat però fa anys que viu i milita a l’Es-tat francès. Sud Solidaires ha estat undels sindicats més actius en les jorna-des de reivindicació contra la reformade les pensions. A més, no contemplacap tipus de negociació amb el governi exigeix la retirada de la reforma del'executiu de Sarkozy.

Xavier Montserrat,militant del sindicat

Sud Solidaires

ENTREVISTA

“Cada cop més catalans del nord

surten al carrer perquèveuen que tenenmenys a perdre“

““PPeerr aaccoonnsseegguuiirr uunn ssiisstteemmaa jjuusstt ssoocciiaallmmeenntt eennss hheemm dd’’oobblliiddaarrddee ccuurrsseess eelleeccttoorraallss””