Mobilitzats contra el cementirinuclear a ZarraNi a Ascó ni a Zarra. Els pobles veïns de les dues loca-litats dels Països Catalans candidates a acollir el cemen-tiri nuclear no volen aquesta instal·lació ni el modelenergètic que hi està vinculat. El 28 de febrer 3.000persones es van manifestar a Aiora.

>> Països Catalans 5

Crònica des de Xile després delterratrèmolIvet Eroles és una periodista catalana que era aXile durant el terratrèmol que ha provocat cen-tenars de morts. Ha visitat algunes de les zonesmés afectades per explicar per L'ACCENT coms'afronta la situació.

>> Internacional 10

SUM

ARI

Alumnat i professorat no estan dispo-sats a deixar que l'educació pública per-di recursos, que no pugui complir el seucompromís amb un ensenyament cata-là i de qualitat ni que hi entrin empre-ses per obtenir-ne beneficis.

És per això que els sindicats d'ensen-yants del Principat convoquen una vagael 17 de març, especialment per oposar-se al decret d'autonomia de centres.

Mentrestant, a la UAB hi ha una llui-ta contra la retallada de serveis i la pre-carietat.

>>En Profunditat 8 i 9

Ni un menor ressò als mitjans, ni lespicabaralles que van marcar els diesposteriors al 13D, ni uns pobles ambmenys teixit social han aconseguitaturar el procés de consultes inde-pendentistes. En total, ja són més de260.000 les persones que han votatdes del setembre, un 25% de les quehan tingut l'oportunitat de fer-ho. Imalgrat una davallada de 6 punts enla participació el 28F, les plataformesque preparen les noves tongades dereferèndums per l'abril i el juny con-tinuen actives i animades a mante-nir el pols de les consultes.

>>Països Catalans 4

RAMON USALL PÀG.2 // ANNA GABRIEL PÀG.2 // KIKE MARTÍNEZ PÀG.3 // LLUÍS PASCUAL PÀG.8 // LAIA JURADO PÀG.16

EN PROFUNDITAT

Mentre públicament el Govern espanyol, els sindicats i la patronalfa mesos que discuteixen sobre una nova reforma laboral, l'exectiucentral va aprovar a finals d'any una llei enmig del silenci dels sin-dicats oficials i dels mitjans de comunicació. Aquesta normativa ha

començat a aplicar, per la porta del darrera, algunes de les mesuresmés polèmiques que en teoria s'estan negociant.Paral·lelament, Zapatero aposta per un nou contracte juvenil queinclou la possibilitat que els salaris dels joves afectats pel nou con-

tracte siguin inferiors al salari mínim interprofessional (actualmentde 624 euros mensuals) o més bonificacions per als empresaris.

>>Economia 12

El 28-f deixa un balanç positiumalgrat la menor participació

Votants durant la jornada del 28F a Molins de Rei

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

173DEL 10 AL 23 DE MARÇ DE 2010

Periòdic popular dels Països Catalans

L’ensenyament públicno supera els problemes

El passat 4 de març David Portabellaera l'home de l'Avui a Madrid. Comque totes les coses importants es deci-deixen allà, Portabella va tenir l'ho-nor de cobrir les reunions que els par-tits han estat desenvolupant a unpalau d'allò més castís d'aquells queels països sense glamur, cort ni jet set

no tenim. En realitat, per molt queplorin, ningú té la més mínima inten-ció de canviar l'orientació bàsica enpolítica econòmica dels darrers anys.Vull dir aquella que ens ha conduït ala glòria financera, l'impagament d'hi-poteques, els desnonaments, l'erosiódel poder adquisitiu dels salaris, la“forramenta” impúdica dels corte-sans del capital... Sense més detalls,allò que en diuen lliure mercat.

Per què ho havien de fer? Els tau-rons dels negocis no han pagat un soleuro per la seva estafa i els dirigentspolítics que han atiat el foc seguiransent l'única alternativa possible men-tre no n'aconseguim construir unaaltra. De manera que les propostesper redreçar el vaixell eren més bémodestes: "la conversió de l'ICO en unbanc públic per concedir crèdits direc-tes a pimes i autònoms fins a 200.000 ,l'IVA reduït (del 8% al juliol) per aobres de rehabilitació de pisos i edi-ficis, i acotar la morositat pública a30 dies, i a 60 entre empreses. L'úni-ca reserva del PP als crèdits directesen què l'ICO assumirà el 100% del risci aportarà els diners és "no generarfalses expectatives" que l'Estat podràsubstituir bancs i caixes" (Avui, 4 demarç, "Salgado només obté l'aval deCiU i ERC a la comissió anticrisi"). Elpunt d'interès no està en la cobertu-ra de Portabella si no en la reservadel PP, que es podria traduir per: que

no s'assabentin que, en realitat, l'Es-tat podria substituir els bancs i lescaixes. I baratet.

Per què l'Estat rescata les institu-cions financeres però no n'absorbeixla propietat? Si els fons per sostenirel sistema financer són públics, perquè no es nacionalitza total o par-cialment aquest sistema? Per què l'Es-tat no participa en el consell d'admi-nistració d'institucions que li deuenla supervivència? Aquestes pregun-tes no me les he inventat jo, les tro-bareu formulades per l'economistaMiren Etxezarreta a l'Informe d'Eco-nomia Crítica nº6 del seminari Tai-fa, corresponent al mes de juny del

2009 i que, incomprensiblement, nopodem llegir en català. A manca demesures d'aquest tipus, està clar queel plat fort de la "refundació del capi-talisme" haurà de passar per inicia-tives com el meravellós contracteque té com a autor intel·lectual eldirector de relacions laborals de laCEOE, "José de la Cavada, que dimartsva assegurar que els empresaris volienproposar en el diàleg social crearuna modalitat de contracte per ajoves amb acomiadament gratuït"("La CEOE rectifica enmig d’una allaude crítiques"). Digueu-ne diàleg odigueu-ne “bronca”. El cap de l'es-mentada organització mafiosa ésGerardo Díaz Ferrán, mereixedor detant honorable posició per haver

enfonsat Air Comet en la misèria il'impagament de nòmines. La sevarectificació encara fa més por que laproposta de Cavada: Díaz Ferrán "vaafirmar a primera hora que la ideaera només "un exemple" del que espodria fer però que "no s'havia posatni es posarà sobre la taula". Nomésera un exemple! En realitat es podenfer una gran quantitat de coses enaquesta línia! Refundem el capitalis-me! Refundim-nos els salaris i lespensions d'aquesta colla d'idiotes quevoten el PSOE i veneren la Constitu-ció! Paguem la part que els toca aCCOO i UGT i celebrem el triomf deldiàleg social!

L’ACCENT 173DEL 10 AL 23 DE MARÇ DE 201002 OPINIÓ

MMrrss.. RRoobbiinnssoonn RAMON USALL LLEIDA

Fins fa tot just un parell de mesos, la senyo-ra Robinson no era més que un personatgede ficció que representava la força d'atrac-ció que la dona madura exercia en els jovesque tot just començaven a escrutar els caminsde la sexualitat. Fins aleshores Mrs. Robin-son era la protagonista d'El graduat i d'unacançó, tan excel·lent com la pel·lícula, inter-pretada per Simon & Garfunkel.

Des de gener d'enguany, però, la míti-ca senyora Robinson ha deixat de ser unaficció. Ni és americana ni s'enamora d'unjove Dustin Hoffman a punt de graduar-se. Mrs. Robinson viu a Belfast, és la donadel primer ministre del Govern de Stor-mont i una fervorosa presbiteriana mili-tant del Partit Unionista Democràtic, elDUP, la força política nascuda a l'ombradel fanàtic Ian Pasley que aplega els unio-nistes més extremistes dels sis comptatsdel nord d'Irlanda.

Que la molt beata senyora Robinson tin-gués un embolic amb un jove de quarantaanys menys que ella hauria de ser una cosairrellevant. La vida privada d'un personat-ge públic és un afer que només l'afecta a ell.O només hauria d'afectar-lo, perquè és clar,el que no es pot és obligar des d'una tribu-na pública a la gent a seguir unes determi-nades pautes de conducta moral en la sevavida privada, censurant a qui no les segueix,per després, lluny dels focus de les càmeres,fer exactament el contrari d'allò que es pre-gona. És en aquestes circumstàncies quanla vida privada passa a ser d'interès públic,com ha succeït en el cas de la nostra inefa-ble senyora Robinson.

L'Iris Robinson, abans de ser caçada alllit amb un jovenet, censurava pública-ment l'homosexualitat considerant-la unaabominació. No ho dic jo, deia, ho diu laBíblia. És cert, el Levític, el tercer llibre del'Antic Testament, inclou una referènciaexpressa als actes sexuals entre homes oentre dones: "Qualsevol que mantingui unajuntament amb un home essent un home,o amb una dona essent una dona, ha comèsuna abominació; ambdós han de ser mortsi sobre ells serà la seva sang".

L'al·legat de Mrs. Robinson per execu-tar tots els gais i les lesbianes del planetaoblida un petit detall. El llibre de l'Èxode,el segon volum de la Bíblia que precedeixel Levític, condemna l'adulteri amb la mort.La nostra senyora Robinson, doncs, es podri-ria a l'infern amb els homosexuals que tantodia perquè ella, com ells, ha vulnerat repe-tidament un ancestral codi de conductaque voldria convertir en llei.

El cinisme de la senyora Robinson noha passat desapercebut a Belfast. Al mar-ge de posar en una situació d'escac i matal seu marit, Peter Robinson, perquè a l'a-dulteri calia afegir l'estafa i el tràfic d'in-fluències que la ínclita Mrs. Robinson feuen favor del seu amant perquè aquest poguésobrir un localet d'última moda al centrede la capital nord-irlandesa, l'Iris ha donatmunició, i de la bona, als qui pretenen queno siguin els inquisidors de la moral elsqui regeixin la vida pública en aquesta peti-ta porció del planeta. Fent gala d'un sen-tit de l'humor d'allò més fi, els homose-xuals nord-irlandesos han intentat con-vertit el jove amant de la primera damaintegrista en una icona del moviment gai.I seguint amb el fil humorístic, les notesde la preciosa cançó de Simon & Garfun-kel han servit per llençar un nou èxit almercat musical dels sis comptats: Mrs. (Iris)Robinson. Escolteu-la i gaudiu-la, la novacançó de moda a la pàtria dels Wolfe Tonesés una autèntica joia!

PUNT DE MIRA

La CUP, aquest dissabte, a Gràcia, con-vocava els seus nuclis, però també aentitats, col·lectius i organitzacionsde l'esquerra independentista i la uni-tat popular, per tal de presentar i ini-ciar el procés d'elaboració del progra-ma marc que ha de servir de base pera les propostes, denúncies i alterna-tives, que es plantegin en viles i ciu-tats en els propers comicis munici-pals, el maig del 2011.

La proposta d'elaborar el progra-ma marc a partir d'eines i metodolo-gies diferents a les que van guiar elsprogrames de 2003 i 2007 és una neces-sitat, un repte i, segurament, el nos-tre deure. En aquests darrers anys hiha hagut un augment de candidatu-res, un augment en la representacióen els plenaris i perquè no dir-ho, unaugment evident d'expectatives al vol-tant de la CUP. Per tot plegat, el pro-grama marc per al 2011 no podia seruna mera revisió dels anteriors, caliaplantejar-nos que l'elaboració del pro-grama fos, des d'un bon inici, la mos-tra de com i amb qui voler seguir crei-xent.

I plantejo el procés participatiucom una necessitat, perquè la mili-tància de les CUP requerim que col·lec-tius, entitats i persones que han tre-ballat i treballen arreu del territorien defensa d'un altre model social,cultural i econòmic, ens confiïn lesseves propostes, coneixements i expe-

riències. Nopodem obviar totaquest bagatge itota aquesta rea-litat si pretenemconstruir i repre-sentar la unitatpopular.

A més, crecque és un repte, perquè és conegutper tots que en poc temps la CUP haencarat debats ideològics i organitza-tius que, sovint, han tensat i condi-cionat fortament la cohesió de la mili-tància. Les CUP s'han dotat d'un modelorganitzatiu, d'una ponència estra-tègica i van prendre la decisió de noconcórrer a les eleccions autonòmi-ques. I sobretot aquesta darrera apos-ta, és la que ha deixat més clar quepotser part de la militància disposa-da a treballar, intensament, per apoder tenir a punt una candidaturaal parlament, no estan prou motivatsper a fer-ho per enfortir les CUP pera les properes municipals. I no és capretret, és només una raó més per dema-nar implicació de tots aquells que síque creuen que ara té més sentit quemai apostar per la construcció d'unespai polític que consolidi propostesa nivell local per tal de bastir un pro-jecte a nivell nacional.

I deia també que era el nostre deu-re, perquè no podem pretendre impo-sar cap referencialitat al conjunt de

l'esquerra indepen-dentista, sinó quehem de poder com-plementar els nos-tres espais d'incidèn-cia. Ni tampocpodem deure'ns alselectors dels nostresmunicipis de forma

exclusiva, perquè volem que la feinamunicipal reverteixi en l'enfortimentd'una proposta nacional. Ni obviarque avui les cup existim perquè per-viu encara un espai polític que haestat construït per persones, organit-zacions, moviments, que van mésenllà de la nostra escassa militància.

La CUP, com a espai de treball enel marc de les institucions munici-pals, no poden definir-se a partir dela suma de les seves candidatures -que en aquest moment no dibuixenni tan sols el mapa nacional- sinó queha de redefinir-se per a poder ser alta-veu i representació de l'alternativapolítica que creiem necessària. Per-què treballem en els municipis, i aquestés l'àmbit on s'emmarca la nostra acciópolítica, però treballem en els muni-cipis per a defensar un model de país.Perquè hem cregut que és des de lesbases locals, des del municipalismealternatiu, que podrem construir iconsolidar un projecte sòlid arreu delsterritoris.

Aquest dissabte, doncs, no hem

iniciat una pantalla de participació,sinó que hem constituït uns grups detreball, que a partir d'ara, i amb totesaquelles incorporacions que encaraqueden pendents, hauran de bastirdiscurs i propostes. També les jorna-des monogràfiques en diferents muni-cipis i ciutats serviran com a puntsde trobada presencials per a debatrei prendre el pols a les propostes quevagin sorgint.

Els nuclis que fa més temps quetreballem a nivell local, fins i totaquells que repetim en representacióals plenaris, sabem que la nostra for-ça ha de poder anar més enllà de laraó que continguin els nostres pro-grames polítics locals. La força quetenim, però sobretot la que hauríemde voler tenir, només ens la pot donarel fet de saber que representem, i alho-ra ens representen, tots aquells i aque-lles que conformen la unitat popular.

No podem fer front a reptes localsamb prou legitimitat si no sabem queal darrere de les nostres interven-cions, de les nostres campanyes, deles nostres mocions i propostes, hi haun gruix de persones, una base, unamunió d'alternatives, un espai polí-tic, en definitiva, que dóna sentit aallò que fem i al qual els hi devem lanostra representació.

*Anna Gabriel és regidora per la CUP a Sallent

EEll pprrooggrraammaa mmaarrcc ddee llaa CCUUPP:: llaa ppaarrttiicciippaacciióó nneecceessssààrriiaa

COL·LABORACIÓ ANNA GABRIEL*

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbitnacional dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado,46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tor-dera 34 baixos,08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròò-nniiccaa:: ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 1697 DDiissttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 0733 28. CCoonnsseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeennee-rraall:: Laia Altarriba, Andreu Ginés, Aure Silvestrei Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,AbelCaldera,Mercè Rubià (coords.),Joan Buades, Gui-llem Colom, Laia Creus, Pep Giner, Andrés Gon-zález, Aure Silvestre, Arnau Urgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tis-minetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall:: Laia Altarriba,Manel López (coords.). CCuullttuurraa:: Hèctor Serra,Josep Maria Soler,Pau Tobar (coords.),Joan Sebas-tià Colomer, Jordi Garrigós, Aurora Mora, FelipPineda. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. , Almude-na Gregori.EEssppoorrttss:: Arnau Urgell. CCoorrrreecccciióó:: Mer-cè Mauri. EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés. CCoooorrddii-nnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera. DDiissttrriibbuucciióó:: XavierGispert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo::Ramon Usall, Anna Gabriel, Kike Martínez, LluísPascual, Laia Jurado, ALba Muñoz, Ivet Eroles.

Número 173Tirada: 4.000 exemplars Númerode dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitatdels articles d’opinió recau exclusivament enels seus autors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

EEll ddiiààlleegg ssoocciiaall

La paraula 'cultura' prové del llatí 'cul-tus' que alhora deriva de la veu 'colere'que significa 'cura del camp i el ramat'.Cap al segle XIII el terme passa a refe-rir-se a parcel·la cultivada i tres seglesmés tard canvia el sentit de la paraulacom a estat d'una cosa a l'acció: el cul-tiu de la terra o cura dels animals. Imig segle després el terme adquirix unaconnotació metafòrica al cultiu de qual-sevol facultat. Al segle de les llums(XVIII) el sentit del concepte com a 'cul-tiu de l'esperit o la ment' guanya forçai Rousseau parla de fenomen singulardels éssers humans i que ens col·loca aun altre nivell que els animals.

La cultura és tota manifestació queens desperta un estímul i ens enriqueix.Podria ser una definició subjectiva vàli-da per al terme cultura, concepte quetothom coneix i usa habitualment jasiga en qualsevol de les seues accep-cions. Caldria però senyalar les dife-rents vessants que té la paraula cultu-ra ja que el concepte no té una defini-ció uniforme, tancada i unidireccional.L'animació cultural parla de tres granstipologies: la cultura cultivada, la cul-tura cultural i la cultura construïda(Concepcions de cultura, Ander-Egg,1989 ).

La primera concepció seria la de l'a-cumulació de coneixements i sabersliteraris, artístics, científics, històricso qualsevol altre tipus que hom posseïxfruit de l'estudi, la lectura, els viatgeso l'experiència personal i vital en gene-ral. L'exemple seria una persona queanomenem "culta". La segona concep-ció seria l'antropològica o cultura cul-tural, és a dir el conjunt de tradicions,coneixements, arts, valors, creences,llengües, institucions o forma de vidamitjançant les quals una persona, comu-nitat, poble, societat o tota la humani-tat creen la seua identitat col·lectiva.Estem parlant doncs d'unes petjadesindentitàries compartides que es trans-meten per herència social i educació,generació rere generació. Uns exem-ples de la cultura catalana podrien serels calçots i la paella, el ball de bastons,la muixeranga i la cultura del foc, lavida al carrer, la resistència com a for-ma de lluita, etc... I per últim, la darre-ra concepció de cultura seria la cons-tructiva. Té un sentit creador i ens refe-rim al conjunt d'activitats simbòliquesi artístiques que permeabilitzen tot allòsocial i que es projecten cap al futur.Un exemple podria ser la companyiade teatre Dagoll Dagom o qualsevol deles nostres festes populars alternatives.

Amb estes concepcions culturals: lade l'aprenentatge il·lustrat i pràctic,l'adaptació inconscient del passat i l'he-rència social i l'anticipació conscientde la cultura creadora i oberta a la inven-ció del futur podem entendre la cultu-ra d'una manera més global i des d'unpunt de vista sociològic com a un siste-ma que ens proporciona informació des-criptiva, tècnica, normativa i prospec-tiva vàlida per desenvolupar-nos encomunitat, i necessària per a l'home ila dona per trobar sentit a la seua exis-tència, parlant ara des d'un punt de vis-ta metafísic.

L'animació cultural té per objectepotenciar la creació, la producció i ladifusió cultural i afavorir una xarxa decomunicació que pose en contacte a cre-adors amb els gestors i productors amb

els ciutadans. I té dues tasques fona-mentals: facilitar el diàleg entre el públici el creador, possibilitant la compren-sió del fet cultural i afavorir la creaciói l'accés a tots els ciutadans mitjançantel desenvolupament de projectes for-matius, expressius i de comunicacióaixí com facilitant recursos i equipa-ments adequats. També és fonamentalper la tasca d'animador cultural la recu-peració les senyes d'identitat històri-ques i col·lectives i la creació de novessenyes d'identitat col·lectiva que s'a-dapten als nous canvis que la societatexperimenta degudes a les transforma-cions socioeconòmiques i culturals.

Per dur a terme un política cultu-ral participativa, inclusiva i de quali-tat haurem de tenir en compte algunespautes o línies de treball. La democrà-cia cultural, és a dir, la millora de l'ac-cés a la cultura de la població augmen-tant el seu consum en quantitat i qua-litat. Açò s'aconseguirà oferint al públicuna àmplia gamma de serveis, d'acti-vitats i d'expressions culturals que had'incidir en el major nombre de perso-nes i que ha de ser diversa i oberta atotes les sensibilitats culturals. Teninten compte les particularitats de la infàn-cia, joventut, tercera edat, immigraciói totes les realitats socials que exigis-quen un tractament específic. Estimu-lant així la demanda cultural amb unaoferta estable, equilibrada i permanent.La democratització cultural o facilitarl'accés a tota la població a esdevenir cre-adora, oferint-li totes les ferramentesper incitar-la a fer-ho, formació (tallersi cursos), equipaments (espais o cen-tres socioculturals multidisciplinars,...).Per açò caldrà impulsar l'associacionis-me i l'autoorganització i donar tot elrecolzament possible. Parlant més clar,que la cultura arribe a tot el món i quequalsevol puga ser-ne creador.

Una altra pauta és la de promocio-nar la cultura local i generar petjadesd'identitat col·lectiva per tal de conser-

var el patrimoni (físic i simbòlic) i actua-litzar i generar nous signes identitaris.I en esta pauta entra també la norma-lització de les llengües minoritzadesque hauria de ser un dels grans objec-tius de la política cultural, com a ele-ment patrimonial i com a instrumenta usar en la vida quotidiana. És a dir,conservar i potenciar les llengües prò-pies i minoritzades com a valor cultu-ral i estendre'n el seu ús a altres àmbitson té una presència testimonial o nul·la,com podria ser als mitjans de comuni-cació, al sistema judicial o sanitari o ales institucions públiques i polítiques.Sense desfavorir els parlants de la llen-gua dominant són necessàries accionsde discriminació positiva cap a la llen-gua que sofreix, objectivament una posi-ció disglòssica. Fent entendre estes pos-tures als parlants de la llengua domi-nant amb molta sensibilitat i pedago-gia per a la seua comprensió, entenentl'acció com a conservadurista i pel valorcultural que té l'existència i l'ús nor-malitzat tota llengua, sobretot al seuterritori lingüístic històric i propi.

L'animació cultural ha d'afavorir laparticipació en la política cultural dela població, ja que esta no pot construir-se sense tenir en consideració l'opinió,les demandes o els interessos dels ciu-tadans, enfortint així el teixit sociocul-tural i apropant-lo al gestor culturalque recordem no ha de ser l'agent exclu-siu de l'acció cultural.

Per completar tot açò, caldrà desen-volupar i potenciar els canals d'infor-mació, difusió, publicitat i propagan-da de tot el procés cultural i transme-tre una visió lúdica i plaent de la cul-tura en la seua vessant ociosa.

L'animació cultural i els encarre-gats d'executar-la, els animadors o ges-tors culturals hauran de tenir en comp-te eixes pautes d'actuació per aconse-guir una vida cultural de qualitat, inte-gradora i democràtica tenint en comptela importància de la cultura en la vidade les persones. Sabem doncs la impor-tància dels gestors culturals en el can-vi del model cultural excloent, mercan-tilista i homogeni dominant, per unaltre inclusiu, participatiu i plural. Iapuntar també que la cultura és unaarma per a contribuir també a l'ende-rrocament de l'actual sistema socioe-conòmic, injust, insostenible i explota-dor. Com deia el gran educador brasi-ler Paulo Freire: "L'educació és políti-ca. La cultura també ho és".

*Kike Martínez és educador sociocultural i militant d'Endavant

L’ACCENT 173 OPINIÓ 03

A les Illes Balears, i especialment a Mallorca, la crisi econòmica quepatim té un acompanyant de viatge: la crisi institucional. Una crisi, lainstitucional, sorgida de l'amplíssim ventall de casos de corrupció que,finalment, han deixat totalment despullat un dels partits de Govern.Unió Mallorquina (UM) ha estat recentment expulsada de l'executiu perl'escandalosa llista de presumptes delictes que han anat sumant els seuscàrrecs polítics. Fins al punt que ha hagut de dimitir la presidenta delParlament balear, Maria Antònia Munar, líder indiscutible d'UM i undels majors dinosaures polítics del les institucions de les illes.

Amb l'expulsió d'UM del Govern, els diputats de l'executiu han que-dat en minoria al Parlament davant el grup majoritari, el PP. Precisa-ment, el partit amb més casos de corrupció a les seves esquenes. Men-trestant, els partits de govern (PSOE i Bloc) i ERC estan gairebé exemp-tes de sospita davant les nombroses investigacions judicials contra lacorrupció a les Illes. Queda certificat, doncs, que els membres de la dre-ta parlamentària estan molt més familiaritzats amb l'ofici de la corrup-ció: l'enriquiment personal a costa de doblers públics, els suborns i elsfraus, el finançament il·legal dels partits, el desviament de fons, i unllarg etcètera.

Tot i així, cal assenyalar, també, la facilitat i agilitat amb què aquestscàrrecs polítics i les xarxes de clientelisme han saquejat de manera escan-dalosa l'illa de Mallorca i els seus habitants. El funcionament intern deles institucions polítiques és un obscur laberint, on la relació capital pri-vat - capital públic es mou sense control. Exemples clars en són la man-ca de transparència del patrimoni i els sous dels càrrecs polítics, la nosubmissió dels comptes públics a inspecció popular o la manca de con-trol sobre els contractes menors (i molt sovint sobre els majors).

Doncs bé, en aquestes qüestions tan fonamentals, curiosament, ladreta i l'esquerra parlamentàries estan d'acord. I és que a Mallorca,com a la resta dels Països Catalans, la major part de les xarxes de clien-telisme són plenament legals, jurídicament netes. Des d'EU i fins alPP, passant pel PSM, ERC i UM, les cúpules dels partits no només accep-ten, sinó que fomenten un sistema de funcionament intern al serveide les seves pròpies necessitats i, és clar, de les del capital que susten-ta tot l'entrellat. En són exemple els sous astronòmics que s'embut-xaquen sense queixar-se ni fer res per canviar-ho; l'acumulació i eltraspàs de conselleries, direccions i càrrecs de tota mena com si d'u-na partida de cromos es tractàs; la flagrant politització de suposatsserveis públics com la ràdio i la televisió, la publicitat municipal o lessubvencions; etc.

Aquests són uns "mals" que afecten de manera similar tots els partitspolítics de l'arc parlamentari de les illes. I, de fet també, a la majora partde partits i institucions dels Països Catalans (amb excepcions que gaire-bé es podrien comptar amb les dues mans). I és que, en definitiva, sónmals propis del sistema econòmic, polític i jurídic que patim. Mals que,a més, contribueixen a mantenir la sensació de privilegi i impunitatentre la nostra classe política. Cal molta ideologia per combatre aques-ta situació. I entre els partits del Parlament n'hi poca. La dreta declara-da (PP IUM) ha aparcat la ideologia des de fa molt de temps. I la resta,a diferents ritmes, han anat seguint el mateix procés: acatar les basesdel capitalisme i de la "democràcia" espanyola, aspirar a poder gestio-nar la situació amb un talant tímidament progressista i, en definitiva,integrar les bases ideològiques d'un sistema profundament corrupte idescaradament injust.

A diferència del que passa a Madrid, a Mallorca, i sobre la corrupció,tots els polítics estan d'acord en una cosa: que els problema no són elspartits ni les institucions, sinó les persones corruptes. Darreramentinsisteixen molt a repetir aquest missatge a l'uníson. Ventura és quesaben, o perceben, que la gent ja no s'ho creu. I és que potser, el proble-ma no està en les persones, sinó en els partits i institucions que susten-ten les bases d'aquest sistema, és a dir, del Regne d'Espanya i de l'Euro-pa del Capital.

E D I T O R I A L

Corrupció a Mallorca:el problema no sónles persones, sinó els partits

Cultura i animació cultural KIKE MARTÍNEZ COL·LABORACIÓ

DEL 10 AL 23 DE MARÇ DE 2010

ABEL CALDERA BERGA

El passat 28 de febrer, 79 munici-pis van protagonitzar la terceratongada de consultes per la inde-pendència. Els referèndums del 28Fno eren una empresa amb l'èxitgarantit d'entrada, ni molt menys.A nivell sociològic, aplegaven pobla-cions sense un teixit associatiu acti-vament independentista o bé ambun pes relativament més impor-tant de les posicions espanyolistesi autonomistes que a capitals decomarca que ja van fer la consultaal desembre. D'altra banda, la imat-ge pública de les consultes haviaestat posada en entredit per lespicabaralles de la setmana poste-rior al 13D. Tot i la baixada de sispunts en la participació, el fet queaquesta es mantingués per damuntd'un 20% amb una nul·la presèn-cia mediàtica és una mostra de lafortalesa d'un moviment cada copmés en mans de la iniciativa popu-lar.

Com es poden llegir els resultats? La forma de llegir els resultats d'a-questes consultes s'ha convertit enel cavall de batalla polític. Pot sem-blar lògic no fer-ne una lecturaabsolutament mimètica respectealtres referèndums o eleccions, peròaquest ha estat l'argument al quals'ha agafat el bloc contrari a lesconsultes, encapçalat pel PSOE. Toti així, malgrat que la participacióhagi estat inferior als referèndumsoficials, a ningú se li escapa quemobilitzar un 20% de la ciutada-nia en uns referèndums no oficialsi no vinculants és una mobilitza-ció social inèdita a nivell europeu.

Els resultats aclaparadorament

favorables a la independència -per

damunt del 90% en quasi tots elsmunicipis-, no permeten fer una

lectura directa sobre la correlacióde forces entre partidaris i detrac-tors de la independència. Sí quepermeten conèixer el pes específicde l'independentisme a cada muni-cipi a partir de la comparació delnombre absolut de vots favorablesa la independència amb el nombreabsolut de vots partidaris de l'es-tatut al referèndum de 2006. Engairebé cent municipis, el projec-te independentista ha aconseguitaplegar més voluntats que no pasva aconseguir-ho el projecte auto-nomista. És en aquesta diferènciaon es pot visualitzar si el projecteautonomista-federalista té un gruixsocial al darrera o bé ha quedatabsolutament minoritzat per unaaposta clarament independentis-ta.

Més enllà, però, de l'estadísti-ca, hi ha el fet que un quart demilió de catalans han participat

en uns referèndums organitzats almarge de l'aparell administratiude l'estat. Un element que marca-rà de forma determinant l'evolu-ció política.

El paper dels partits parlamentaris Si bé durant les consultes del 13D,Convergència havia visualitzat elseu suport al procés, en aquest 28Fla consigna de la federació semblahaver estat la de retirar-se discre-tament. Les causes d'aquesta reti-rada a segon pla es poden trobaren les perspectives no gaire bonesamb què partia aquesta tongada itambé amb la nova estratègia deCiU per a afrontar la cursa electo-ral del proper novembre, basadaen presentar-se com a partit res-ponsable, centrat en la lluita con-tra la crisi i paladí de la doctrinaliberal. Que CiU volia tirar aigua

al vi va quedar palès quan un delsseus representants amb perfil méssobiranista, l'eurodiputat RamonTremosa, es refermava en l'estra-tègia de l'ara no toca declarant que"la independència és la teulada quecorona l'edifici: el primer pis de lacasa és la gestió de les infraestruc-tures, el segon pis és el concert eco-nòmic i el tercer pis són les selec-cions esportives".

Pel que fa a ERC, els republicanshan continuat mantenint la sevapresència mediàtica tant a travésde Puigcercós -apareixent acom-panyat dels seus alcaldes que par-ticipaven en referèndums- com através d'Uriel Bertran. Precisament,aquest darrer va ser protagonistad'una polèmica al sí de la Coordi-nadora que tenia com a rerefons elprotagonisme dels partits. Segonsinforma el setmanari La Directa,Bertran va ser destituït com a por-taveu de la coordinadora pel fet deser diputat, però tot i així va con-tinuar a la pràctica exercint-ne.

Amb tot, i a diferència del queva passar en la convocatòria del13D, el protagonisme ha recaiguten les comissions locals. El prota-gonisme de persones com CarlesMora, López Tena o el propi Ber-tran, així com de la constel·laciód'entitats sobiranistes que figurencom a membres nats de la Coordi-nadora Nacional, ha minvat deguta les polèmiques protagonitzadesjust després dels anteriors referèn-dums. Aquesta dinàmica més allun-yada de les estratègies mediàtiquesi de màrqueting polític pot ser unade les claus que permeten explicarque la participació s'hagi mantin-gut per damunt del 20% sense l'e-fervescència mediàtica.

L’ACCENT 173DEL 10 AL 23 DE MARÇ DE 201004 PAÏSOS CATALANS

A.C. BERGA

CCUUPP: "Els referèndums demostren que els iles independentistes d'aquest país volem unpaís realment lliure: on tota la ciutadaniatingui igualtat de condicions, jurídiques isocioeconòmiques, per a desenvolupar-seamb llibertat. El projecte de la independèn-cia, en aquest sentit, és especialment bene-ficiós per a les classes populars, per aque-lles persones que avui tenen cap o pocs drets"

EEnnddaavvaanntt: "Necessitem estendre la lluitamés enllà de les consultes, això vol dir tre-ballar, en tots els àmbits de la societat peraconseguir la plena independència: cal con-vertir aquest desig d'independència en unapossibilitat concreta a través del reforça-ment d'organitzacions polítiques i sindicalsautònomes de les dinàmiques espanyoles i

immunes a la partició administrativa delnostre país"

MMaauulleettss: "El fet que la participació hagi supe-rat en alguns casos la participació al refe-rèndum de l'Estatut de la Comunitat Autò-noma de Catalunya, demostra la caducitatd'aquest i la necessitat de trencar el marcconstitucional i apostar per una sortida coma nació independent"

CCAAJJEEII:: "Les consultes són una mostra mésde la insistència i perseverança de la socie-tat catalana per avançar i aprofundir enun dret democràtic com el de l'autodeter-minació, i aquesta insistència s'ha fet sen-se comptar amb els partits que han volguti volen instrumentalitzar aquesta inicia-tiva popular".

“Tot i la baixada de sispunts,el fet que

aquesta es mantin-gués per damunt d'un20% amb una nul·la

presència mediàtica ésuna mostra de la forta-

lesa del moviment”

L’Esquerra Independentistavalora molt positivament les consultes

La iniciativa popular manté enmarxa el motor de les consultes

A.C.BERGA

Les veus més catastrofistes auguraven unfracàs estrepitós quan aquestes consulteses fessin a l'àrea metropolitana. De moment,però, els municipis d'aquesta zona que jales han dut a terme han obtingut uns per-centatges similars que a altres indrets delpaís. Àlex Maymó, regidor de la CUP deMolins, creu molt positiu el resultat i con-sidera que s'ha trencat un tabú. "Ha votatgent de tot l'espectre sociològic de Molins,independentment del seu origen". A Molins,contra la imatge molt sovint amarada detòpics d'un Baix espanyolista, els vots favo-rables a la independència superen la sumade vots del PP i el PSOE a les darreres muni-cipals, autonòmiques i europees. A partird'una proposta de l'Ateneu independentis-

ta Mulei, començà a caminar el projectede dur a terme la consulta, que es mate-rialitzà en Molins Decideix. A la consultatambé s'hi han sumat 47 entitats més de lavila.

Tot aquest moviment ha servit per ademostrar-se que les coses funcionen si esfan des de la base. "De fet, de la coordina-dora nacional només vam fer servir el pro-grama informàtic; la resta ens ho hem feta Molins", afirma Maymó. A Molins la par-ticipació ha superat el 21%, exactament lamateixa que hi ha hagut a petits poblescom Pinós, al Solsonès, o Sant Ferriol, a laGarrotxa. També hi havia catastrofistesque auguraven que si no apareixia UnióEuropea a la pregunta la gent es quedariaa casa. A Molins no es preguntava sobre laUnió Europea.

Les consultes també superen el 20% al Baix Llobregat

L’ACCENT 173 DEL 10 AL 23 DE MARÇ DE 2010 PAïSOS CATALANS 05

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

ANDREU MERINO BARCELONA

El passat 28 de febrer 3.000 personesvan manifestar-se a Aiora contra lainstal·lació del Magatzem TemporalCentralitzat (MTC) de residus nucle-ars a la localitat veïna de Zarra (laVall de Cofrents). Aquesta instal·lacióés més coneguda pel nom de "cemen-tiri nuclear". Al juny, el Govern espan-yol haurà de decidir on ubica final-

ment aquesta instal·lació. Zarra i Ascósón les dues localitats dels Països Cata-lans que poden albergar-la.

La manifestació organitzada perla Plataforma contra el MTC va trans-córrer des de l'Ajuntament fins a laplaça Major d'Aiora. Amb lemes com"La vall no està en venda", els veïnsde la comarca van voler deixar clar elseu rebuig a la instal·lació del cemen-

tiri nuclear i van arribar a tallar laN-330. La iniciativa va tenir el suportde les organitzacions Greenpeace iTanquem Confrents. Pel que fa a par-tits polítics, van fer acte de presènciaa la marxa el PSPV-PSOE de Zarra i laCoalició Compromís, liderada pel BlocNacionalista Valencià.

El portaveu de la Plataforma con-tra l'MTC, Pepe Cerdà, va afirmar queubicar el magatzem a Zarra seria unainjustícia per un municipi que ja comp-ta amb una central nuclear (Cofrents)."Aquí ja hem complert la nostra quo-ta al desenvolupament", va senten-ciar Cerdà. Segons el portaveu la mar-xa del passat dia 28 és un reflex que

la Plataforma té el suport dels ciuta-dans.

A més, Cerdà va criticar el "confor-misme" de certs ciutadans que veuenla instal·lació del cementiri nuclearcom una oportunitat en moment decrisi, a causa dels llocs de treball quepot aportar. "Aquí no volem els seusdiners ni els seus llocs de treball" vaconcloure el portaveu de la Platafor-ma.

El mes de juny el Govern espanyolcomunicarà quina és la localitat del'Estat espanyol que finalment alber-garà el MTC. És per això que en aqueststres mesos el municipi de Zarra téintenció de repetir mobilitzacions en

contra del cementiri nuclear. El pro-per 28 de març és la següent data mar-cada al calendari. Segons la Platafor-ma contra el MTC, serà una marxa"festiva" que començarà a Teresa deConfrents i acabarà a l'Ajuntament deZarra, el qual l'organització acusa depoc democràtic per no haver comptatamb el parer dels ciutadans.

A part de Zarra i Ascó, hi ha altresmunicipis de l'estat espanyol que podenacollir el MTC: Albalá (Cáceres), Mel-gar de Arriba (Valladolid), Santervásde Campos (Valladolid), Torrubia deSoria (Soria), Yebra (Guadalajara),Villar de Cañas (Cuenca), i Congostode Valdavia (Palencia).

Mobilització a Aiora contra la instal·lació del cementiri nuclear a la localitat veïna de Zarra

3.000 persones es manifestena Aiora contra la instal·lació delcementiri nuclear a Zarra

A.GIINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

La lluita veïnal s'ha reactivat a laciutat de València. Després de l'ona-da de "salvems" del tombant de segle,les reivindicacions dels barris estanvivint una nova efervescència queva més enllà de la defensa d'un patri-moni amenaçat de destrucció i del'oposició als grans projectes urba-nístics i mediàtics de les adminis-tracions valencianes. Ara, els veïnsi les veïnes, a més a més, denuncienl'oblit que pateixen alguns dels barrismés marginals o reivindiquen ser-veis bàsics que no estan a l'agendade l'Ajuntament de València.

Benimaclet s'uneix al carrer

El barri de Benimaclet, als afores dela ciutat, protagonitzà un dels "sal-vem" en defensa de l'horta i contrala construcció de la ronda nord alfinal dels anys noranta. La rondaestà construïda, i gran part de l'hor-ta està soterrada sota blocs de pisosque configuren un barri pràctica-ment nou. Malgrat el fervor desen-volupador, les manances de serveissón notables.

Des de la tardor de l'any passatexisteix un Grup Promotor per laLlar de la Cultura a Benimaclet queacull diversos col·lectius veïnals iassemblees locals de l'esquerra inde-pendentista el qual atén les històri-ques demandes de dotacions cultu-rals del barri ignorades per l'Ajun-

tament de València qui va planifi-car la inexistent casa de la culturaen el PAI Benimaclet Est ara fa ja 14anys. Coincidint amb la celebraciódel tradicional Carnestoltes, el Grupha tornat a eixir al carrer, realitzantmurals, penjant pancartes i partici-pant en el cercavila per fer-hi pre-sent la reivindicació. Un reivindi-cació que tingué continuïtat el dis-sabte 27 amb activitats al carrer queincloïen una exhibició de pilota.

Aquesta, però, no és l'única quei-xa del barri. El mateix dia 27, l'As-sociació de Veïns i Veïnes ocupà iendreçà un solar abandonat per uti-litzar-lo com a aparcament pels veïnsi també per tindre una part de zonaverda, motiu pel qual es realitzà una

plantada col·lectiva. I paral·lelament, el 18 de febrer

es va presentar la coordiandora Beni-maclet Viu que integra les escolespúbliques del barri, les seues respec-tives AMPES, l'Associació de Veïns,el Centre Social Terra, Maulets i d'al-tres veïns del barri a títol indivi-dual. La coordinadora té com a objec-tiu principal preparar la Trobadad'Escoles en Valencià que se celebra-ran el maig, però també s'han unita la resta de reivindicacions.

Un any sense el PrincesaA Ciutat Vella continuen les mobi-litzacions de la campanya "Recupe-rem el Princesa, reviscolem el barri"que impulsen diferents associacions

de Velluters. El passat 27 de febreres complia un any de l'incendi queva acabar amb l'històric teatre i mésd'un centenar de persones van par-ticipar en el cercavila organitzat perreclamar una solució immediata al'Ajuntament.

Després d'un any de l'enderroca-ment, el solar s'ha convertit en unaparcament provisional per als boti-guers del mercat, però els i les veï-nes temen que aquesta solució tem-poral s'allargue en el temps de mane-ra indefinida, com ha ocorregut ambaltres solars de Velluters. L'Ajunta-ment, en una reunió amb la plata-forma, va explicar que manca delsrecursos necessaris per emprendrecap actuació en el solar, però els veïnsasseguren que senzillament és unamanca de voluntat política, perquèsí que hi ha recursos per a altres pro-jectes més rendibles.

LLaa lllluuiittaa vveeïïnnaall rreevviiffaa aa llaa ccaappiittaall ddeell TTúúrriiaa

CCaa BBaassssoott ss’’aaccoommiiaaddaa ddeellllooccaall qquuee ll’’hhaaaaccoolllliitt dduurraannttqquuiinnzzee aannyyss

AIDA MORALES BARCELONA

L'Associació Cultural Ca Bassotde Burjassot, a l'Horta, s'ha aco-miadat, aquest passat dissabte27 de febrer, de l'antiga seu socialque els ha vist créixer durant 15anys. L'associació ho va volgutfer, celebrant una jornada festi-va amb música i un sopar popu-lar, que ha amenitzat la nit.

Des de l'antiga seu de Ca Bas-sot, al carrer Bisbe Muñoz, 52,l'associació també ha volgut ferun petit homenatge a tots elsgrups de música que han passatpel casal al llarg d'aquests 15 anys,i per aquest motiu, l'acte hacomptat amb la representació de10 grups, entre els quals Tres fanball, Toni de l'Hostal, Rescanya,Marius Asensi i Quamlibet. L'es-pectacle també ha inclòs la Ron-dalla Incunable del Bassot, ambun fragment del tema JuanPequenyito i amb lletres dedica-des a alguns dels personatges mésdestacats i entranyables del Bas-sot.

A més a més, l'associació CaBassot també està preparant l'a-niversari dels 17 anys de la mortde Guillem Agulló, per a aquestproper 11 d'abril.

“Al juny,el Governespanyol haurà de deci-dir on ubica el cementirinuclear.Zarra i Ascó sónles dues localitats dels

Països Catalans quepoden albergar-la”

L’ACCENT 173DEL 10 AL 23 DE MARÇ DE 201006 PAïSOS CATALANS

JOAN BALLESTER PORRERES

Aquests darrers dies han estat moguts enquant a mobilitzacions a Mallorca.La presèn-cia dels ministres de defensa europeus a l'illa,ha provocat diferents mostres de rebuig quevan culminar el passat dia 27 amb una mani-festació que aplegà més d'un miler de perso-nes pels carrers de Palma,sota el lema "anti-capitalistes,per la solidaritat entre els pobles"i amb una exagerada presència policial.

El comitè de benvinguda als ministresde la guerra de la UE, una assembleade caire antimilitarista i anticapitalis-ta formada per persones de diferentsmoviments socials de Mallorca, ha estatl'encarregada d'organitzar el seguit d'ac-tes per preparar dita "benvinguda". Elsactes començaren amb diverses xerra-des sobre la Unió Europea i els seus inte-ressos militars; en aquestes també estractà el tema de la insubmissió i la des-obediència i un cafè-teatre-debat anti-militarista seguí a les diverses xerra-des. Una de les accions que més ressòtingueren però fou un acte de desobe-diència civil, la pujada al Puig Major;unes cent cinquanta persones s'aplega-ren per pujar la muntanya més alta deMallorca i que té un significat moltespecial. Aquesta muntanya fa anys queestà presa pels militars, que n'impedei-xen el pas sense permís i a més serveix

de base per alsradars de laOTAN. La pujadatranscorreguésense incidents,però no es poguéassolir el cim, jaque la manifesta-ció es topà ambun fort desplega-ment militar queels impedia el pasacompanyat dediverses dota-cions de bombersmilitars prepa-rats per ruixar elsassistents.

Finalment, jaamb els minis-tres fent els seustractes i amb unaMallorca presaper la policia, esdugué a terme lamanifestació derebuig. Aquestafou envoltada per furgons de la poli-cia nacional i "acompanyada" fins a laseva finalització. Al final del recorre-gut es llegí un manifest en que es denun-ciava la despesa militar que fan els paï-sos de la unió, es demanà la supressióde dita despesa i la condonació del deu-

te extern. També es remarcà que l'e-lecció de Mallorca no és casual, MiquelRamon Clar, membre de la plataformaafirmà que s'ha fet a Mallorca ja queal ser una illa és de fàcil control, peròacabà dient que tanmateix "hem guan-yat, ja que som més manifestants que

policies". Una jornada de lluita ambaccions descentralitzades el dia des-prés de la manifestació posà punt ifinal a les mobilitzacions i a moltsponts i parets de l'illa es podien llegirels missatges de comiat dirigits alsministres.

CARLOS VÍLCHEZ LLEIDA

El primer Aplec Independentista dePonent tingué lloc aquest passat 6 demarç a Bellpuig (l'Urgell) sota el lema"Des de Ponent, també construïm elsPaïsos Catalans". Desd'un principi els vuitcol·lectius organitza-dors volgueren quela formació i el debatocupessin un espaiprotagonista i, peraixò, els concedirentres espais que, alho-ra, sintetitzessin elselements que defi-neixen el projectepolític de l'esquerraindependentista(territorialitat, alli-berament nacional iemancipació social).Després d'una breupresentació de l'A-plec i benvingudapública, i abans dedonar pas a la calçotada popular, s'ini-cià una xerrada sobre la situació lin-güística i social de la Franja de Ponent.

Més tard, una taula rodona va per-

metre posar en comú valoracions iperspectives respecte de les consultessobre la independència que s'estanduent a terme al Principat. Com a movi-ment, aportaren les seves visions enToni Rico, de la CUP de Girona, que va

destacar el caràcterpopular de les con-sultes i l'Aquil·lesRubio, militant d'En-davant d'Alacant,que emfatitzà lanecessitat de conti-nuar enfortint lesiniciatives políti-ques, sindicals,comunicatives, etc.que permetin con-duir un procés deconstrucció nacionali de transformaciósocial més enllà deles consultes. Segui-dament, una altraxerrada ocupà l'úl-tim espai de debat de

l'Aplec: Amb en JosepManel Busqueta, del seminari d'Eco-nomia Crítica Taifa i veí de Bellpuig,s'aconseguí fer una ambiciosa aproxi-mació als elements que caracteritzen

la realitat econòmica de Ponent i laseva estructura productiva. A partird'aquí, i sense pretendre restablir undeure que l'esquerra té en aquest aspec-te, el ponent va proposar les línies detreball que caldria seguir per plante-jar un model de desenvolupament anta-gònic, pensat i fet per la pròpia page-

sia i les classes populars. A més, l'Ale-xis Inglada, de l'Assemblea Pagesa i deSom lo que Sembrem, parlà, en prime-ra persona, de les necessitats actualsde la terra i dels pagesos, del modelalimentari i de les possibles alterna-tives que, des de ja, s'haurien d'acti-var per avançar en nous models de des-

envolupament rural soste-nibles, locals i que respon-guin a les necessitats de page-sos i consumidors. En aca-bar, una cercavila reivindi-cativa, amb mostres decultura popular de diferentsindrets de Ponent, precedíun sopar i un concert delssolsonins Les Absentes.

La intenció de materia-litzar un Aplec Indepen-dentista a Ponent nasquéde la necessitat que elsdiversos col·lectius de l'es-querra independentista tro-baren de crear un espai pro-pi tant de trobada i conei-xença com de projecciópública a aquestes terres.Consideren que els dosobjectius han quedat asso-lits ja que, per una banda,

s'ha teixit una primera xarxa realentre ells i, per l'altra, s'ha visualit-zat que l'esquerra independentistaés un moviment polític i social ambun projecte polític propi i que comen-ça a tenir avui una presència consi-derable en aquesta part del territo-ri.

Pujada antimilitarista al puig Major // FOTO:Estelnegre

MMaalllloorrccaa eess mmoobbiilliittzzaa eenn rreebbuuiigg ddee llaa cciimmeerraa ddee mmiinniissttrreessddee DDeeffeennssaa ddee llaa UUnniióó EEuurrooppeeaa

L’Aplec a Bellpuig esdevé un espai de trobada independentista de tot Ponent

Taula rodona sobre les consultes independentistes

“L’Aplec Independen-tista a Ponent nasquéde la necessitat que

els col·lectius de l'esquerra indepen-dentista trobaren de

crear un espai tant de trobada com

de projecció”

MMaarrxxaa aa llaa bbaasseeddee BBéétteerraa eennccoonnttrraa ddeell mmiillii-ttaarriissmmee ddee llaa UUEEREDACCIÓ VALÈNCIA

Coincidint amb la cimera deMallorca, la Campanya Valencia-na contra l'Europa del Capital ila Guerra va convocar una marxaa la base militar de Bétera el dis-sabte 27 de febrer. Una trentenade persones acudiren a l'albere-da de Bétera, des d'on es van diri-gir cap a la base de l'OTAN seguintla pancarta amb el lema "Atureml'Europa del capital i de la gue-rra" i rodejats d'una forta presèn-cia policial.

A l'entrada de la base, els par-ticipants llegiren un comunicaton es denunciava el model mili-tarista i imperialista que imperaen la construcció de la Unió Euro-pea i s'anunciava futures mobi-litzacions coincidint amb les cime-res que tindran lloc a València.

Amb aquesta convocatòria, laCampanya ha expressat l’exigèn-cia de “La dissolució de la UE coma primer pas per a construir eco-nomies i models socials més justsi solidaris; l'eliminació dels exèr-cits i dels ministres de Defensa,tant d'Europa com de la resta delmón, per ser els artífex de tantesinjustícies i perquè oprimeixen lesaspiracions de llibertat i justíciadels pobles; finalment, ens decla-rem antimilitaristes i afirmem queun món sense militars ni armesseria molt millor que l'actual”.

L’ACCENT 173 DEL 10 AL 23 DE MARÇ DE 2010 PAÏSOS CATALANS 07

ALBA MUÑOZ POU SALT

Tres característiques podrien defi-nir Salt: el fet de ser un poble degent de classe treballadora, l'enor-me densitat de població i la diver-sitat de procedència de la seva gent.Aquests dos últims trets distintiusdonen al poble una gran riquesacultural i humana però la seva cohe-sió social és complicada mentre estrobi immersa en un entorn gensfavorable: legalitat excloent d'unabona part de la població, pobresaeconòmica en un sistema de valorsque té el capital com a màxima aspi-ració.

Perquè aquesta riquesa urbanatingui fruits positius en un marceconòmic, social, polític i judicialadvers, es necessita la voluntat detransformar la realitat i també d'u-na mirada oberta i franca enversla diferència. Però aquesta miradadifícilment es durà a terme men-tre els mitjans, principals creadorsde l'opinió pública, facin "famós"Salt per la immigració i la lliguina la delinqüència. Per posar unexemple entre molts de sensacio-nalisme barat, El Pais de diumen-ge utilitzava tota una plana percol·locar-hi només una fotografiad'immigrants sota el titular "El Dia-rio del odio" i, si giraves les pla-nes, gairebé s'ajuntaven els arti-

cles que parlaven de Salt amb elsd'Al Qaeda per acabar de fer la fei-na en el terreny implícit.

És curiós, però, que quan fa unasetmana els veïns de Salt ocupavenel Ple de l'Ajuntament per protes-tar contra l'augment de robatoris,destrosses del mobiliari urbà, bara-lles, etc. en cap moment vaig obser-var cap queixa en contra de la immi-gració. Jo també sóc de Salt i puc

constatar que a Salt hi ha un pro-blema, i que no és de xenofòbia coms'intenta vendre -tot i que si nin-gú hi fa res hi degenerarà-, sinóque el problema és de marginaciósocial. I aquest problema no és nou.Fa uns deu anys, quan jo encara notenia consciència ciutadana per-què era massa petita, ja recordo quela meva mare recollia firmes ambels veïns queixant-se del tràfic de

CESC BLANCO SAGUNT

L'alcalde de Mataró, Antoni Baron(PSC), i el regidor d'Urbanisme delmunicipi, Bassas (PSC), acudiren el26 de febrer al Jutjat d'Instrucciónúmero 3 de Mataró. Junt als dospolítics també hi ha imputada unalletrada municipal. Les tres perso-nes estan acusades d'un delicte con-tra el patrimoni i contra l'ordena-ció del territori presumptamentcomesos contra la finca de Can Fàbre-gas i de Caralt a Mataró. L'Ajunta-ment presentà el 20 de març de 2009un dictamen per desmuntar i mou-re aquests edificis històrics a un altreindret i poder construir en el seulloc un Corte Inglés. Davant d'açò,la CUP de Mataró i la Plataforma Sal-vem Can Fàbregas es querellaren con-tra el consistori i han aconseguit queel transport de l'edifici s'ature i queels imputats declaren al jutjat. Si bé,a hores d'ara el trasllat ordenat perl'equip de govern de l'Ajuntament(PSC-ERC-ICV) està quasi acabat.

Durant la compareixença, totstres imputats només van contestarles preguntes formulades pel jutge ipel fiscal. Per tant, es negaren a res-pondre les interpel·lacions de lesacusacions popular i particular. L'a-

cusació popular l'exerceix la Plata-forma Salvem Can Fàbregas i la par-ticular la CUP. Per la seua banda, elprocediment judicial pot comportarpels tres imputats des de penalitza-cions econòmiques i suspensions decàrrecs fins a 6 anys de presó.

Tres anys de lluitaTot plegat pivota al voltant d'unaoperació d'especulació urbanística.La família materna de l'actual regi-dor va comprar el 1982 la parcel·laamb l'edifici històric (una fàbrica avapor de 1900) que estava catalogatcom a edifici històric. La finca varomandre tranquil·la fins que el des-embre de 2006 el regidor d'Urbanis-me, i nebot d'un dels propietaris (n'hiha més de 90), mou fitxa. Demanaal Consell de Patrimoni de Matarócanviar la protecció A (protecció defaçanes i volumetria) de Can Fàbre-gas a nivell de protecció H (única-ment protecció documental). Unavolta llevat del mig aquest entrebancadministratiu pretén vendre elterreny a El Corte Inglés per cons-truir enmig de la capital del Mares-me el centre comercial.

Aquest moviment polític es fapúblic quan el gener de 2007 la CUPmataronina demana que l'Ajunta-

ment torne a considerar la decisióde rebaixar la protecció de Can Fàbre-gas. La Federació d'Associacions deVeïns de Mataró (FAVM) qualifical'acte del consistori "d'atemptat alpatrimoni de la ciutat". Dies despréses constitueix la Salvem Can Fàbre-gas que juntament amb la CUP duena terme una campanya per aturar elprocés de venda i destrucció del patri-moni històric de Mataró.

El febrer el grup municipal deCiU demana al ple una moratòriaper no baixar el nivell de protec-ció de la fàbrica. El tripartit quegoverna vota en contra, el PP s'abs-té i CiU vota a favor. Per tant, elprocés segueix i amb el temps sor-geixen diverses possibles solucions:integrar el centre comercial enl'estructura de l'edifici, conservar-ne parts com la xemeneia i la que

s'aplica finalment, el trasllat peçaa peça de Can Fàbregas a un altrelloc per tenir via lliure per cons-truir. Plataforma Salvem Can Fàbre-gas i la CUP s'oposen al trasllat ivolen el patrimoni tal i com esta-va i sense la implantació de El Cor-te Inglés. Així, segueixen treba-llant durant aquests tres anys peraconseguir-lo.

La família del regidor és fa milionàriaAra fa dos anys la CUP denunciàque es va vendre la superfície deCan Fàbregas per un 8.000% mésdel que costà (de 200.000,00 a16.500.000,00 ) i el beneficiat dela venda era l'oncle del regidord'Urbanisme. Trobar les dades i ferels càlculs fou possible gràcies quela Salvem Can Fàbregas va facili-tar la informació. El col·lectiumataroní va destapar el 17 de generde 2007 que els oncles materns delregidor d'Urbanisme són accionis-tes de Biada SA, empresa compra-dora de la finca. Conseqüentment,la família del polític socialista s'habeneficiat dels setze milions iescaig d'euros de beneficis nets. Itot gràcies a l'acció política del seunebot.

Mobilització en defensa de Can Fàbregas

L’alcalde i el regidor d’urbanisme de Mataró compareixen al jutjat imputats pel cas Can Fàbregas

Els mitjans de comunicació han dimensionat les picabaralles entre el veïnat dels darrers dies

drogues, les baralles, etc. i la pobla-ció immigrant aquella època es tro-bava al voltant del 10%. Avui, n'hiha un 40% i Salt es troba amb unaexcessiva concentració de personesnouvingudes que no tenen res, nitan sols papers, i com que volenpoder viure es veuen obligades aentrar en l'economia submergida.

Així doncs, mentre a la ciutatde Girona l'alcaldessa Anna Pagans,del PSC, es preocupa de mantenirel nucli antic en perfectes condi-cions perquè continuï essent unlloc agradable i atractiu pels turis-tes, la perifèria de Girona, sobre-tot Salt, es troba amb una absolu-ta degradació urbanística i una satu-ració dels serveis socials i dels cen-tres de salut. I a Salt, tant l'exalcaldeJaume Torramadé, de CiU, com l'ac-tual alcaldessa del PSC, IolandaPineda, han tingut la irresponsa-bilitat de no haver evitat les altesconcentracions de persones senserecursos, amuntegades en certsblocs de pisos i carrers, que viuenen condicions de marginació, pobre-sa i en alguns casos d'insalubritat.

Canviar una tendència com laque viu Salt és complicat, però siels pressupostos municipals del 2010no fan res seriós per intentar-hocanviar i continuen perdent eltemps, a Salt les coses aniran enca-ra més maldades.

El problema de Salt és de marginació social, no racial

“Salt és un poble degent de classe

treballadora,ambgran densitat de

població i amb diver-sitat de procedència”

DEL 10 AL 23 DE MARÇ DE 201008 EN PROFUNDITAT

Els sindicats d’ensenyants convoquen una vaga al Principat el 17 de marçREDACCIÓ BARCELONA

La relació entre docents i consellerMaragall ha estat una de les mésenfrontades que es recorden en elsdarrers vint anys al sector. L'arriba-da a la conselleria d'un Maragall total-ment aliè al món educatiu per unadecisió d'equilibri polític va ser rebu-da amb desconfiança. Les formes queaviat exhibí el nou conseller foreninterpretades pel col·lectiu ensen-yant com una profunda malfiançavers la xarxa pública i els seus valors.Emili Cortavitarte, de la CGT, no dub-tà en acusar Maragall de tenir ticstatcherians en prendre el model edu-catiu britànic com a referència.

Enguany, l'inici de curs no podiaser més polèmic. Per tal d'estalviaren salaris, el departament deixavacentenars de places sense cobrir finsa principis d'octubre. Milers de nensestigueren les dues primeres setma-

nes a classe vigilats pels mestres deguàrdia. De fet, la recentment crea-da Associació de docents en defensade l'ensenyament públic denunciaque s'han suprimit 1.500 contracta-cions de professors respecte del curspassat. Aquesta associació, que aple-ga els docents interins i substituts,també denuncia la provisionalitat deles destinacions, que en molts casosnomés són d'un terç de jornada.

La situació esclatà, però, amb l'a-provació del calendari escolar. La con-selleria publicà l'ordre amb el noucalendari el passat 8 de febrer, quanencara no havien conclòs les nego-ciacions amb els sindicats. El calen-dari decretat pel conseller conteniales famoses vacances de febrer i la fide les jornades intensives de juny.

Els sindicats també s'oposen a l'a-nomenat decret d'autonomia de cen-tres. Aquest decret, derivat directa-ment de la Llei d'educació de Cata-

lunya, segons tots els sindicats, ator-ga, a la direcció poders propis d'unagerència, jerarquitza els centressegons un model empresarial i des-regula les condicions laborals del pro-fessorat. La direcció de cada centrepodrà fixar condicions diferents pera l'accés a un càrrec i podrà influiren la contractació i manteniment delpersonal docent. Un terreny quesegons els sindicats abonarà l'arbi-trarietat i el clientelisme en un sis-tema educatiu que fins ara havia tin-gut la pretensió d'avançar vers unaorganització democràtica.

Per Rosa Cañadell, portaveu delsindicat majoritari USTEC, "ni l'es-cola és una empresa ni aquestes mesu-res han suposat millores en l'educa-ció en aquells països on s'han apli-cat". Cañadell també denuncia "eldesmantellament de la xarxa públi-ca, per passar a considerar cada cen-tre educatiu com una entitat indi-

vidualitzada, a la qual se li adjudi-caran diferents recursos segons elsresultats escolars de l'alumnat. Aixòimplica la creació de centres públicsde diferent categoria i farà que aug-menti la fragmentació social en elscentres públics". La portaveu d'US-TEC adverteix que la conselleria hapervertit el concepte d'autonomiade centre, que fa ja anys que s'apli-ca en molts d'ells, per convertir-loen sinònim de jerarquització i arbi-trarietat.

Per tot això, el proper 17 de març,tots els sindicats d'ensenyants delPrincipat han convocat una vaga alscentres públics, la quarta des queMaragall és conseller. Aquestes vagueshan estat convocades per reclamaruna millora dels recursos, però noun augment salarial. El seu segui-ment fins ara ha estat massiu i demoment ja han costat a la butxacade cada docent prop de 400 euros.

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

"En 30 anys que porto treballant en aquesta univer-sitat mai havia vist una coordinació així". Aques-ta frase d'un treballador de manteniment resumeixla il·lusió, i fins i tot la sorpresa, dels i les treballa-dores de la UAB, així com les estudiants, en veurela unió que tot just ara s'està gestant entre els dife-rents sectors de la comunitat universitària a laUAB.

Tot i que ja feia temps que el moviment estu-diantil i els sindicats del PAS i PDI (Personal d'ad-ministració i serveis i Personal docent i investiga-dor) denunciaven la deriva privatitzadora de launiversitat, està sent enguany, amb la implanta-ció de diverses polítiques de retallada de servis ipersonal inclosos al Pla de Racionalització i Millo-ra (PRIM) de la UAB, que s'està evidenciant d'unaforma més clara en tots els àmbits. Acomiadaments,congelació de la contractació de personal, incre-ment del capital privat en detriment de la inver-sió pública, privatització de serveis... Tot sota l'ex-cusa de la necessitat de reduir les despeses de laUniversitat (que acumula un deute de 70 milionsd'euros) i l'actual crisi econòmica.

Una mala gestió que ve de lluny Una de les reivindicacions dels estudiants durantles ocupacions del curs passat era el reconeixementpúblic del deute de les universitats. Evidentment,

LLUÍS PASCUAL I VIDAL* VALÈNCIA

El passat 2 de març els membres de lacomunicat educativa de la Universi-tat de València varen votar els candi-dats a rector/a. Es presentaven quatrecandidats: Esteban Morcillo, M. Anto-nia Garcia Benau, Antoni Furió i VicentSoler. El resultats van anomenar coma candidats que passaven a la segonavolta els dos primers, Esteban Morci-llo i M. Antonia Garcia, els quals s'en-frontaran en la segona volta que esproduirà el 9 de març.

Així doncs, a la Universitat de Valèn-cia només ens queden dos dels candi-dats per escollir. Però aquesta vegadaeste resultat no és un fet trivial ni detràmit. Aquestos candidats represen-ten les dos faccions menys progressis-tes i més allunyades de la tradició dela Universitat de València. EstebanMorcillo, continuista del projecte del'anterior rector, Francisco Tomàs, irepresentant del sector més conserva-dor de la Universitat. Compta amb elrecolzament de les Joventuts del Par-tit Popular i la complicitat de les ins-

titucions valencianes i empreses des-tacades del sector privat. Maria Anto-nia Garcia Benau, militant del PartitSocialista Obrer Espanyol i represen-tant del sector mésespanyolista d'a-quest. Són benpoques les vegadesque se l'ha escolta-da intervenirpúblicament encatalà, més que enqüestions pura-ment proto-col·làries. A més amés, ha tingut lapocavergonya depresentar un pro-grama traduït alvalencià amb untraductor automà-tic on s'anomenael servei del "DISE"com a "VAIG DONARSE" o els Progra-mes d'Innovació Educativa (PIE) coma "programes PEU".

Ambdós candidats trenquen abso-lutament amb la tradició progressista

i de compromís amb el País Valenciàque ha sigut i és la institució de la Uni-versitat de València. Aquest fet ha sigutcolpidor per a totes aquelles que ens

creem i estimem laUniversitat, per atotes aquelles quetenim un projecte defutur per aquesta.Sobretot, perquè açòés el que més es tro-ba a faltar en els doscandidats que hanquedat, un projectecol·lectiu i de futurper a la Universitat,alguna cosa més queuna simple ambiciód'escalada políticapersonal.

Amb tot, i a pesarde la sorpresa de la

derrota de les dues can-didatures suposadament de caire mésprogressista i valencianista (una mésque l'altra, això si), no es tracta d'unfet tan sorprenent si s'analitza ambmés profunditat. El cert és que la Uni-

versitat ja fa un temps sembla una cosadiferent al que era. La LOU i vuit anysd'un govern més que moderat han apa-gat la vida que es respirava a la Uni-versitat. Els òrgans de govern s'hantransformat en òrgans de gestió, elClaustre en desert de debat, és una reu-nió anual menys que testimonial i lapolítica sembla desterrada de les aulesi corredors. El resultat era previsible:s'ha complert la màxima que allà onno hi ha política, guanya la dreta.

Malgrat tot, i lluny de caure en eldesànim, continuem entestats i con-vençuts que la nostra transformacióde la Universitat és cada dia més inevi-table. És inevitable destruir un siste-ma de votacions i de representació esta-mental, l'abstenció estudiantil demos-tra la falta de confiança dels estudiantsen aquest sistema. És inevitable laimplicació de tots els estaments i detotes les forces en la recuperació de laUniversitat. És inevitable una Univer-sitat diferent, una Universitat de totesi tots, per a totes i per a tots.

*SEPC-UV

Anàlisi sobre la primera ronda deles eleccions al rectorat de la UV

“Els dos candidats trenquen absolutamentamb la tradició progres-

sista i de compromísamb el País Valencià queha sigut i és la institució

de la Universitat deValència”

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 173

--x-e-a

---a-i-a,---as

tt,

era una mesura de pressió per demanar explica-cions de la gestió feta pels diferents rectorats, peròtambé una manera d'evidenciar la progressiva subs-titució de finançament públic pel privat.

En el cas de la UAB, fins i tot la Sindicatura deComptes de Catalunya va elaborar un informe publi-cat a finals de 2008 on es qüestionaven aspectes dela gestió econòmica com ara "unes pràctiques comp-tables i pressupostàries 'singulars', d'un dèficit moltelevat", així com el fet que hi hagi professorat atemps complert que ocupa càrrecs directius remu-nerats en altres entitats de caràcter públic relacio-nats amb la docència o amb la recerca. Així mateix,l'informe també assenyalava qüestions com la par-ticipació de la UAB en diverses entitats, a través delGrup UAB, algunes de les quals apunten tenir greusproblemes financers. Aquí hi podem trobar el gran

entramat de societats anònimes, societats limita-des i fundacions que està promovent la universitat:Serveis de Turisme i Hosteleria S.A (vinculada a l'Es-cola Universitària de Turisme), Vila UniversitàriaS.A o l'Instituto Universitario de Postgrado S.A. O,un cas ben notori, el de l'Associació d'Amics de laUAB, que a més de rebre nombroses subvencions itransferències, nomena directament un membredel Consell Social.

El mestratge propi com a instrument per silenciar el professorat Són precisament aquestes fundacions, SA, SL o spinoff creades per part de la Universitat i part del pro-fessorat que, emparades a criteris de rendibilitatentre titulacions i professorat que generen benefi-ci econòmic, i sobretot, amb la coartada de l'Espai

Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), les quees beneficien de l'impartiment de les noves titula-cions pròpies de cada Universitat. Segons denunciala secció de la CGT de la UAB, aquests mestratgespropis "suposen un instrument molt atractiu pera les 'autoritats' acadèmiques i polítiques: a més deproporcionar abundosos beneficis permeten asse-gurar la lleialtat, així com el silenci, de bona partdel professorat que hi participa i es treu un sobre-sou per les classes que hi dona, en convertir-se perla via dels fets en beneficiari directe del procés".Però no només això, sinó que suposen una privatit-zació encoberta, un reforçament dels lligams entredeterminats estaments acadèmics, polítics i empre-sarials.

I és també aquesta política de potenciació de lainversió privada en detriment de la pública, i la

retallada general de pressupost, la que fa que ques'estigui potenciant la utilització de becaris i becà-ries per impartir docència, precaritzant els llocs detreball. I és que tant les becàries de col·laboració,d'investigació i docència no tenen contracte labo-ral, i per tant, tampoc alta a la seguretat social.

Un primer pas cap a la coordinació entre tre-balladores i estudiants A principis de curs 6 treballadores del servei dereprografia, pertanyents a l'empresa OCÉ España,van ser acomiadades. La gran majoria, amb edatsmolt properes a la jubilació. Aquest fet ja va com-portar una incipient coordinació entre estudientati treballadores i mobilitzacions unitàries.

Ara, amb aquesta política de retallades de ser-veis i acomiadaments previstos al PRIM, que pre-tén retallar un 5% del personal de neteja i jardine-ria i la privatització del servei d'autobusos (ja acom-plert), entre altres, els diferents sindicats d'estu-diants (entre els quals es troba el SEPC), de PAS iPDI, a més dels comitès d'empresa de l'Edifici d'Es-tudiants o d'empreses subcontractades per la UAB(com OCÉ España o Món Vertical) s'estan organit-zant per fer front comú a aquesta situació. Entrealtres reivindicacions s'inclouen la prohibició delsacomiadaments, una reducció en les tarifes de trans-port per a tota la comunitat universitària, un majorfinançament públic i una major democràcia inter-na a la universitat.

PAS, PDI i estudiants fan frontcomú contra les retallades deserveis i la precarietat a la UAB

L’ACCENT 173DEL 10 AL 23 DE MARÇ DE 201010 INTERNACIONAL

IVET EROLES SANTIAGO DE XILE

Un cop la terra va parar de moure-'s, després de dos minuts que es vanfer eterns, moltes de les personesque en aquell moment es trobavena Santiago de Xile comentavenalleujades que havien cregut queles parets caurien. En d'altres casesles parets sí que han caigut o elsedificis han quedat tant malmesosque els veïns han optat per dormiral carrer per por que una de lesrèpliques esfondri casa seva.

En molts llocs de la ciutat cos-ta trobar evidències de que real-ment hi hagut un terratrèmol. Peròsi passeges pel centre (per barriscom Yungay) o per la perifèria (perPuente Alto o Maipú) pots ensope-gar amb les restes d'una paret esfon-drada, amb edificis perillosamentinclinats i, encara que sigui mésdifícil, amb l'espai que ha deixatalguna construcció que s'ha esfon-drat totalment.

Al sud del país, la situació s'a-guditza, però en tot el territori "elsisme i el tsunami han colpejatreproduint de la forma més dra-màtica les diferencies socials i lainjustícia que existeix al país, elterratrèmol no ens ha colpejat atots de la mateixa manera", sen-tencia preguntat per L'ACCENT elsociòleg de la Universitat de XilePablo Sepúlveda.

Acampades davant de casaLa Norma Linares, la Doris Cam-pos i la Brenda Ahumada són immi-grants peruanes que habitaven undels edificis de la plaça Yungay. Leshem visitades per explicar per L'AC-CENT les conseqüències del terra-trèmol. Fa una setmana que acam-pen davant de casa seva, no es volenmoure d'allà per vigilar les sevespertinences, al barri hi ha més d'uncentenar de persones que es trobenen aquesta situació."Propietarissense escrúpols, tots xilens, s'apro-fiten dels estrangers i d'altresxilens, lloguen les habitacions deles cases més antigues del barri encondicions miserables i indignes",es queixa la portaveu dels Veïnsper la Defensa del Barri Yungay,Rosario Carvajal. Aquesta assem-blea de veïns porta més de cinc anyslluitant per la defensa del seu patri-moni arquitectònic i viu, contra elcapital immobiliari del país.

La casa que la Doris i la Normacomparteixen amb moltes perso-nes més és com una de les tantesque existeixen al barri; són cons-truccions centenàries fetes de tova(maons sense coure, assecats al sol),amb un o dos pisos d'alçada, totesde colors ben vius. La Rosario Car-vajal explica que les cases antigueshan resistit, ja que es van fer ambmaterials nobles de construcció enuna època que es construïa ambsentit social i no pel lucre.

Han resultat danyades les cases

on el propietari no havia fet captipus manteniment o que les per-sones que hi habiten no han dispo-sat de suficients diners per fer unamanutenció adient. "La tova és unmaterial excel·lent de construcciósempre que es tracti adequadament

i es tingui la experiència tècnicanecessària", afirma la portaveu delsveïns. Per la Rosario els grans afec-tats són els edificis que han cons-truït les immobiliàries i els pontsque han aixecat les constructores,que ara estan al terra o a punt decaure: "El que s'ha edificat des dela dictadura és un tema de capita-lisme immobiliari: maximitzar elmetre quadrat, posar molta gent i

guanyar diners amb materials demala qualitat".

Veïns de comunes com Ñuñoa iMaipú han patit directament lesconseqüències d'aquesta activitatfrenètica, ja que han hagut d'aban-donar els seus nous edificis, algunsque no tenen ni cinc anys, perquèno complien les condicions anti-sísmiques necessàries. "Ja han vistcom aquests edificis s'han desfetcom la mantega!", s'exclama la por-taveu dels veïns del barri Yungay,que emfatitza que la seva prioritatés sortir al carrer i avaluar tècni-cament els edificis abans que elmunicipi, perquè aquest dirà ques'ha de demolir tot, però la políti-ca dels veïns serà la de restaurar.

Rosario Carvajal conclou que aras'ha instal·lat a Xile el lema de ques'ha de reconstruir el país: "I quireconstruirà Xile? Les mateixesimmobiliàries que ens han provo-cat aquesta crisi".

La Doris i la Brenda dormen a la intempèrieEntre les persones que acampen ala plaça Yungay, la majoria perua-nes, el grup de la Doris i la Bren-da destaca perquè són les úniquesque encara no tenen ni tenda d'a-campada ni mantes per a tapar-se,tot i que fa cinc dies que dormen ala intempèrie. Quan arriben elsvoluntaris amb ajuda molta gentintenta acaparar tots els produc-tes. Elles ja fa dies que esperen unatenda i màrfegues, però sempre hi

ha gent que arriba primer a bus-car-les. "Una dona ha dit que jo erala seva filla i li han donat una màr-fega", es queixa la Brenda, de nouanys, a la seva mare. La mare reco-neix que és una pràctica habitualentre alguns dels veïns, que volen

acumular i no se solidaritzen ambla resta. Ella prefereix que la sevafilla jugui i espera pacientmentalguna ajuda.

Quan per fi aquest grup de donesrep les tendes després de cinc diesd'espera, una veïna que ja té ten-da en vol una de les noves i s'ini-cia una forta discussió. "Aquestcomportament s'explica per la for-ma de construir relacions socials

que hi ha hagut al país els darrers36 anys, on la solidaritat s'ha pre-sentat com a caritat, on la solida-ritat tendra entre persones l'haestat trencada la imatge del con-sumidor", matisa Pablo Sepúlveda,sociòleg de la Universitat de Xile.

Societat de consum i saquejosEs produeix una situació similaramb el saqueig dels béns de con-sum que no són de primera neces-sitat: "La persona que roba un tele-visor de plasma del supermercatestà responent a les mateixesdemandes que la societat de con-sum li ha generat, desenvolupa elsentiment més neoliberal que hiha, veu una oportunitat i l'aprofi-ta", assegura Sepúlveda. I afegeix:"Des de sempre ens han ensenyatque quan més tens més ets, que perno ser pobre has de posseir".

L'Exèrcit de Salvació reparteix cafèamb els voluntaris de la Creu Roja ales persones de la plaça Yungay.

A 500 kilòmetres cap al sud, laciutat de Concepción ja fa horesque ha entrat en el toc de queda,els militars no deixen sortir de casaa les persones des de les 8 de la tar-da a les 12 del migdia, regna l'es-tat d'excepció. Sepúlveda adverteixque "la Concertació va ascendir alpoder en aliança amb els militar iara entregarà el poder amb els mili-tars al carrer".

La Norma, la dona més gran delgrup, s'avergonyeix d'haver denecessitar ajuda dels altres.

“La Norma,la Doris i laBrenda són immi-

grants peruanes quehabitaven un dels edi-

ficis de la plaça Yun-gay.Després del terra-

trèmo,acampendavant de casa seva”

““EEll tteerrrraattrrèèmmooll nnoo eennss hhaa ccoollppeejjaatt aa ttoottss iigguuaall””

CRÒNICA DES DE XILE DESPRÉS DEL TERRATRÈMOL

Norma, Doris, Brenda i la resta de companyes instal·lades davant de casa seva després del terratrèmol // FOTO: Ivet Eroles

“La persona que robaun televisor de plas-ma del supermercatestà responent a lesmateixes demandes

que la societat deconsum li ha generat”

L’ACCENT 173 DEL 10 AL 23 DE MARÇ DE 2010 INTERNACIONAL 11

M.C. BARCELONA

El Tribunal Russell sobre Palestina,que ha celebrat els dies 1, 2 i 3 de marçla seva primera sessió a Barcelona,ha reclamat en les seves conclusionsque la Unió Europea suspengui elsseus acords amb Israel, i li imposisancions econòmi-ques i diplomàti-ques per acabar ambla imputinat ambque compten elscrims contra el pobepalestí i la seva vio-lació i menyspreudels drets humans.

Després d'escol-tar les declaracionsd'experts, testimo-nis presencials,juristes i diplomà-tics, ha conclòs quela Unió Europea "hafallat en la seva obli-gació elemental devetllar pel compliment de les normesfonamentals del dret internacional",limitant-se a estèrils declaracions decondemna.

Per això, el Tribunal ha instat ala UE a anar més enllà de la retòri-ca i a "suspendre els acords d'asso-ciació preferents" amb el govern de

Fets precisos amb responsabili-tats jurídiques concretesStéphane Hessel, l'últim dels redac-tors de la Declaració Universal delsDrets Humans viu, ha volgut des-tacar que no es tracta d'una meradeclaració o discurs, sinó que el ques'està denunciant són "fets preci-sos amb responsabilitats jurídiquesconcretes".

El tribunal ha tractat en aques-

gar el paper de la UE i la seva rela-ció amb els crims d'Israel, la prope-ra sessió del tribunal se celebrarà aLondres i les següents a Nova Yorki Sud-Àfrica, on acabarà l'any 2012.Les sessions jutjaran el lligam d'em-preses multinacionals amb l'ocupa-ció, el paper dels Estats Units, i elrègim d'Apartheid instaurat perIsrael cap a la població Palestina,respectivament.

ta sessió de Barcelona el paper de laUE en actes com l'atac contra Gazaque causà la mort de 1.412 palestins,la construcció del mur de l'Apar-theid o la inhibició davant la des-trucció d'infraestructures civils, comescoles i centres sanitaris, per partde l'exèrcit sionista, pagades pelsmateixos ciutadans europeus.

Després de la capital catalana, onel Tribunal s'ha centrat en investi-

Tel Aviv, ja que l'Estat sionista haincomplert reiteradament i de for-ma sistemàtica el punt del tractatque l'obliga a respectar la legalitatinternacional en matèria de dretshumans. Els membres del jurat hanreclamat que es "facin efectives leslleis de la jurisdicció internacional

contra els acusats decrims de guerra". Enaquest sentit, hancriticat els canvisregressius a les lleisque permeten per-seguir els criminalsde guerra, com elsque va fer l'Estatespanyol per evitarles denúncies con-tra dirigents políticsi militars israelians.Recentment, denún-cies davant dels tri-bunals han fet queels dirigents sionis-

tes evitessin viatjara països com la Gran Bretanya, fetdavant el qual hi ha hagut pressionsper a fer reformes legislatives impe-dint que es puguin perseguir eficaç-ment els seus crims. El Tribunal recla-ma, així, que "Europa no es conver-teixi en un lloc segur per als crimi-nals de guerra".

MONTSE VENTURÓS BERGA

L'estat de Bòsnia i Hercegovina, viu,des de fa prop de dos anys, immers enla que és considerada la pitjor crisipolítica des que es signaren els Acordsde Dayton el 14 de desembre de 1995 aParís i que acabaren amb tres anys imig de guerra a Bòsnia.

Ara una nova crisi ha esclatat. Elque des de l'any 2006 és el primer minis-tre de la República Sèrbia de Bòsnia,Milorad Dodic, va presentar el passatmes de gener una proposta de Llei dereferèndums per a l'entitat serbobos-niana.

No és la primera vegada que es faressò d'aquesta qüestió, ja que el 2006,quan Montenegro feia efectiva la sevaindependència mitjançant un referèn-dum, Dodic introduí al centre del debatpolític la idea d'una llei per tal de feruna consulta a l'entitat bosniana.Segons Dodic, si Montenegro es podiadesvincular de la federació iugoslava,la República Sèrbia de Bòsnia tambétenia dret a desvincular-se de Bòsniai Hercegovina, una altra federació. Fouel mateix any en què el seu partit, l'A-liança Sèrbia de Socialdemòcrates Inde-

pendents, guanyà les eleccions i fouescollit per segona vegada no consecu-tiva com a primer ministre serbobos-nià.

En ple debat per una reforma cons-titucional que s'augura inviable des del'any 2008, es treballa per a modificarles institucions de Bòsnia i Hercego-vina amb el clar objectiu de respondrea les demandes d'entrada a la UnióEuropea.

Les dues entitats que conformen la federacióRecordem que els acords de Daytondotaren a l'estat bosnià de dues enti-tats diferents, la República Sèrbia deBòsnia (també coneguda com a Repú-blica Srpska) i la Federació CroataMusulmana, ambdues però dins lesfronteres reconegudes internacional-ment l'any 1992 i sotmeses a les fràgilsi fracturades institucions centrals d'a-questa federació. L'acord però, tambépreveia el mandat d'un Alt Represen-tant escollit pel Consell d'Europa, càrrecque actualment ocupa l'austríac Valen-tin Inzko.

El projecte de llei es va debatre elspassats 8, 9 i 10 de febrer al Parlament

de Banja-Luka (capital administrati-va de la República Srpska). Finalment,aquest fou aprovat per una àmpliamajoria: 46 vots a favor, 16 en contrai 6 abstencions.

Per altra banda, davant l'anunci deValentin Inzko de prorrogar el man-dat de jutges i fiscals estrangers quetreballen a Bòsnia contra els crims deguerra i el crim organitzat, Dodic, acu-sat en diverses ocasions de corrupció,podria optar per convocar un referèn-dum per invalidar la jurisdicció d'a-

quests tribunals. De fet, els detractorsde la llei esgrimeixen que aquesta ésun intent de protegir el primer minis-tre serbobosnià.

Les reaccions, des que la propos-ta de l'obstinat Dodic es feren efec-tives, han estat sobretot de clarrebuig, tan de la diplomàcia occi-dental com pel president serbi, BorisTadic. Aquest darrer al·legà que nodonarien suport a cap referèndumque suposés la divisió de Bòsnia, fetque cal relacionar amb la consulta

que Sèrbia presentà l'octubre del2008 a la Cort Internacional de Jus-tícia amb la finalitat de declarar quela independència kosovar anava encontra del Dret Internacional i dela resolució 1244 del Consell de Segu-retat de l'ONU. Paradoxalment, elsarguments de Sèrbia per recuperarla sobirania a Kosovo passen per evi-tar veure's involucrada en el des-membrament de Bòsnia i Hercego-vina. Finalment, l'expresident cro-at Stipe Mesic, abans d'abandonarel càrrec el passat febrer va amena-çar d'intervenir militarment si elreferèndum es duia a terme.

Ara, amb la vista posada sobre leseleccions generals del mes d'octubred'enguany, on es decidiran els nouscàrrecs dels parlaments de les duesentitats, del Parlament central i de lesassemblees cantonals, els diferentspartits polítics encaren com abordarla difícil situació de fragmentació queviu l'estat bosnià.

Tot i haver signat el passat mes dejuny l'Acord d'Estabilització i Associa-ció amb la Unió Europea, la viabilitatde l'estat bosnià continua en entredit15 anys després de la fi de la guerra.

La viabilitat de l’Estat bosnià continua en entredit

EEll TTrriibbuunnaall RRuusssseellll ddeennuunncciiaa llaa ccoommpplliicciittaatt ddeell llaa UUEE aammbb eellss ccrriimmssdd’’IIssrraaeell ii rreeccllaammaa qquuee aapplliiqquuii ssaanncciioonnss

El Tribunal vol evitar que Europa es convertisca en un lloc segur per als criminals de guerra // FOTO: Ariadna Jové

“El tribunal ha criticat els canvis

legislatius d'estatscom l'espanyol que

impedeixen perseguir els

criminals de guerra”

El prrimer ministre de la República Sèrbia de Bòsnia,Milorad Dodic

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

El Govern espanyol, la CEOE i els sindi-cats CCOO i UGT porten mesos de con-verses per tirar endavant una nova Refor-ma Laboral,que tot indica que serà noméscomparable a les grans modificacionslegals de 1994.Les negociacions inclouentemes tan importants com les indemnit-zacions per acomiadament, l'extensió deles ETT, nous contractes precaris per ajoves i noves bonificacions a la Segure-tat Social, enmig de declaracions sobreretallades en les prestacions. Però men-tre es debat als despatxos oficials, i sen-se publicitat,el Govern espanyol ha apro-vat una Llei que avança algunes d'aques-tes mesures.

Segons denuncia l'advocat labora-lista Vidal Aragonés, del despatxCol·lectiu Ronda, el passat 31 dedesembre de 2009 l'executiu espan-yol va aprovar la Llei 27/2009, queenmig del silenci dels sindicats ofi-cials i dels mitjans de comunica-ció, ha començat a aplicar antici-padament algunes de les mesuresmés polèmiques que en teoria s'es-tan negociant cara a la ReformaLaboral.

Bonificacions i extensió de les ETTSegons l'advocat laboralista, la novanorma,tot i passar pràcticamentinadvertida, aprova mesures "d'a-fectació molt negativa" pels treba-lladors, i que pràcticament l'equi-paren a una Reforma Laboral, perafectar àmbits especialment sensi-

bles de la relació laboral, com lescotitzacions de la Seguretat Socialen casos d'ERO o les indemnitza-cions d'acomiadament, entre d'al-tres.

Concretament i per exemple, laLlei espanyola 27/2009 estableiximportants bonificacions en la con-tractació indefinida de treballa-

dors en atur, que permet novamentuna més que considerable reduc-ció de les cotitzacions dels empre-saris a la Seguretat Social, en unmoment en què s'argumenta perpart de l'executiu que no hi hau-rien prou efectius per fer sosteni-ble el sistema de pensions.

La norma estableix també unmandat perquè en 4 mesos l'execu-tiu espanyol elimini les restric-cions a les ETT, permetent l'actua-ció d'aquestes empreses en sectors

fins ara prohibits pelprestamisme laboral,com els treballs especial-ment perillosos en laconstrucció, o a les admi-nistracions públiques.Aquest fet permetrà quefinalment les ETT puguinactuar en la totalitat debranques productives ien situació encara mésfavorable de la qualtenien fins a l'actuali-tat. Alhora, la llei esta-bleix que en també 4mesos el govern de Zapa-tero reformarà els con-tractes de treball juve-nils.

El Govern espanyol, la patronal i els sindicats oficials CCOO i UGT estan encara en procés de negociacions, però de la simple lectu-ra de les declaracions i documents de debat es pot comprovar que estem davant de la més important Reforma Laboral des de1994, i que afectarà amb tota probabilitat a:

L’ACCENT 173

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu

Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major,17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Con-radí 3, Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Anticescorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // Ateneu Popular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Bar-celona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jau-me Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Gra-nollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39,Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP SantCeloni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C. de baix, 14, baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insur-recte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La PioxaC. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-UUV Baró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici JaumeI. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida // Taverna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

12 ECONOMIA

EEll GGoovveerrnn eessppaannyyooll hhaa ccoommeennççaatt aaaapplliiccaarr dd’’aammaaggaatt llaa RReeffoorrmmaa LLaabboorraall

DEL 10 AL 23 DE MARÇ DE 2010

Els efectes d’una gran Reforma Laboral

Ministerio, sindicats oficials i patronal estan pactant una nova reforma laboral

“La nova norma, tot ipassar inadvertida,

aprova mesuresd'afectació moltnegativa i que pràcticament

l'equiparen a unaReforma Laboral”

Àmbits de la relació laboral EfectesAcomiadament Reducció de les indemnitzacions

legalsNous contractes Contracte precari juvenil i nou contracte

a temps parcialPrestamisme laboral Extensió de les ETT a totes les branques

productivesSeguretat Social Importants bonificacions pels

empresaris, i més control de les baixes pels treballadors

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Un dels aspectes fonamentals de lanova Reforma Laboral tot apunta queserà un nou contracte pels joves lli-cenciats, que novament representaràuna important retallada de drets d'im-portants col·lectius de treballadors,amb l'argumentació de combatre pre-cisament la precarietat i l'atur entreel jovent. Sorprenentment aquest objec-tiu també va ser la principal motiva-ció teòrica de les darreres reformeslaborals, fet a pesar del qual les taxesd'atur i precarietat entre el jovent nohan parat d'augmentar, sota el parai-

gües legals precisament dels contrac-tes escombraries i bonificats especial-ment pensats per a la inserció laboraldels més joves.

Salaris per sota del mínim inter-professionalLa proposta del Govern espanyol incloula possibilitat que els salaris dels jovesafectats pel nou contracte siguin infe-riors al salari mínim interprofessio-nal (SMI), actualment establert en 624euros mensuals per jornada compler-ta de 40 hores setmanals. A més, lanova modalitat contractual, que elGovern espanyol proposa no determi-

nar ni tan sols amb la qualificació de"contracte", inclou una bonificació del100% de les cotitzacions a la SeguretatSocial, i per tant els empresaris nohauran d'abonar ni un euro en aquestconcepte.

Segons fonts de l'executiu espan-yol, la proposta de nou contracte seriaaplicable als joves llicenciats, i a totsaquells que hagin acabats els seus estu-dis en els darrers anys.

La modificació legal, a pesar derepresentar una radical reducció dedrets laborals, no ha comptat amb unrebuig frontal de les centrals sindicalsoficials CCOO i UGT, que segons fonts

sindicals es conformarien amb inten-tar establir en la taula de negociacionsrequisits respecte als joves en concretque podrien ser contractats per aques-ta modalitat, segons la seva formacióacadèmica i els anys que fa que hanacabat la carrera.

La CEOE va encara més enllàDavant aquesta agosarada propos-ta del govern de Zapatero, la patro-nal espanyola ha volgut posar elllistó de precarietat encara més alten les característiques del nou con-tracte juvenil, que anomenen "con-tracte d'inserció", i que seria l'ex-

tensió a molts més treballadors dela situació legal dels becaris o a lespràctiques empresarials.

Concretament, el director de rela-cions laborals de la CEOE, José de laCavada, va proposar que la nova moda-litat contractual afecti tots els jovesmenors de 30 anys, independentmentde si han acabat la seva formació aca-dèmica o ja tinguin experiència labo-ral, sense dret a prestació d'atur, ni acap indemnització per extinció delcontracte, amb una duració de la rela-ció laboral de fins a un any i, és clar,sense cap cost de cotització a la Segu-retat Social.

Zapatero aposta per un nou contracte precari juvenil i la CEOE proposa que no cotitzi ni tingui indemnització

L’ACCENT 173 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13DEL 10 AL 23 DE MARÇ DE 2010

M. CIRICI BARCELONA

Prop del 20% del genoma humà estàpatentat. Els gens de l'asma, l'Alzhei-mer, la distròfia muscular o diversostipus de càncers, entre ells el càncer demama i d'ovari, han estat patentats.

Les patents, que en teoria són einesper a preservar la innovació tec-nològica, en aquest cas no es fansobre cap invent, sinó que es fansobre trossos del codi genètic dela vida descoberts per investiga-dors i empreses de biotecnologia.Aquestes patents, acceptades perl'oficina de patents i marques delsEUA, i l'oficina de patents euro-pea, permeten que les companyies,investigadors o universitats queen són titulars, controlin tota lainvestigació que es pot fer ambaquests gens, impedint a qualse-vol seqüenciar, fer proves o fins itot estudiar determinats gens. Coma resultat d'aquest monopoli, larecerca científica i les proves genè-tiques han estat endarrerides, limi-tades o fins i tot abandonades perl'amenaça de les patents.

Myriad Genetics és la propie-tària de la patent del gen de càn-cer de mama i del gen del càncerd'ovari, cosa que li permet esta-blir un preu a cobrar per a les pro-ves de diagnòstic que es fan a donessupervivents d'aquestes malaltiesper a prevenir-les en els seus fills.També li permet controlar les pos-sibles teràpies curatives que altrespuguin arribar a desenvolupar ique utilitzessinaquests gens, i potdecidir si altresempreses i hospi-tals i poden ferproves i recerca ifer-los pagar unadeterminada lli-cència.

Davant aquestasituació, la UnióAmericana per lesLlibertats Civils,així com els repre-sentants de dam-nificades per càn-cer de mama i d'o-vari, i associacionsrepresentatives demés de 150.000metges, científics i investigadors,com la American College Of Medi-cal Genetics, el College Of Ameri-can Pathologists, o l' AssociationFor Molecular Pathology vandemandar Myriad Genetics i l'O-ficina de Patents i Marques per la

seva patent sobre els gens BRCA1i BRCA2,les mutacions dels qualssón responsables del càncer demama i el càncer d'ovari. Lademanda ha rebut el suport de

renombrats investi-gadors i acadèm-cis, inclosos guar-donats amb el pre-mi Nobel com elbiòleg John Suls-ton o l'economis-ta Joseph Stiglitz.

Aquest mes defebrer passat secelebrava el judi-ci. Un dels princi-pals argumentsdels demandantsés que les patentsde gens no es fansobre cap invent,ja que els gens nos'inventen, sinóque s'identifiquen,

i que són productes de la natura,i no poden ser patentats, com noes pot patentar la llei de la rela-tivitat. Jan A. Nowak, presidentde l'Associació de Patologia Mole-cular afirma que "patentar l'ADNno té cap sentit, és com patentar

el meu braç dret o la meva sang".Sandra Park, advocada de l'ACLUafegeix que "les patents sobre elsgens BRCA restringeixen a lesdones l'accés als tests genètics iinterfereixen enen el seu tracta-ment mèdic". Unaltre dels deman-dants, HarryOstrer, directordel programa degenètica humanade la Facultat deMedicina de laUniversitat deNova York, expli-cava que moltsaltres laboratorispodrien fer elstests més de pres-sa, millor i méseconòmicament(la prova deMyriad costa 3000dòlars), fent arribar l'atenció des-alut a més gent,però la patent elsho impedeix. Igualment, el mono-poli de Myriad impedeix la possi-bilitat d'un segon diagnòstic. L'A-CLU, a més, argumenta que lespatents sobre els gens vulneren la

llibertat de pensament, i en con-seqüència, la primera esmena dela constitució americana.

La companyia, per la seva ban-da, argumenta que el sistema de

patents protegeixla innovaciódonant un mono-poli temporal quepremia la sevainversió en recer-ca i desenvolupa-ment, i que elsgens, si bé són "pro-ductes de la natu-ra", no es trobenaïllats ni correcta-ment tarctats a lanatura, i que pertant cal protegir laseva tasca d'inves-tigació. Però laqüestió és queaquest monopoli

sobre la recerca i ladiagnosi mèdica ha aturat l'avançen el coneixement sobre aquestesmalalties només en funció delsbeneficis d'aquesta companyia,sembla ben clar que no protegeixcap innovació, i és clarament con-trari al bé social.

Les patents del genomà humà situa algunes empreses a l'ull de l'huracà

La patent del càncer de mama a judici

“Diverses associacions

denuncien quepatentar l'ADN no té

cap sentit,‘és com patentar el meu braçdret o la meva sang’

afirmen”

EEll nneeggooccii ddee llaabbiiootteeccnnoollooggiiaa iill’’aapprrooppiiaacciióó ddeellccoonneeiixxeemmeenntt

M.CIRICI BARCELONA

Darrere del cas, però, no hi ha nomésl'interès d'aquesta companyia. Bonapart del negoci de la biotecnologia, dela manera com ha estat desenvolupat,es basa en aquestes patents, que afec-ten tant la medicina com l'agriculturai la biodiversitat, un revés en aquestcas podria sacsejar un dels principalssectors emergents de l'economia, quebasa les principals apostes de futur lespatents genètiques i un model de nego-ci que s'ha anat estenent mitjançantacords internacionals de comerç quehan anat imposant les patents propie-tat de determinades companyies occi-dentals arreu del món. La mateixaMyriad Genètics ha reclamat el suportdel sistema judicial esgrimint la forçai importància aquest sector econòmicque es veuria amenaçat, i amb ell lamateixa investigació científica. Tan-mateix, la presència dels més destacatscientífics del camp de la genètica al cos-tat dels demandants, afirmant que lapatent impedeix l'avanç de la ciènciadesmunta en bona part aquesta iden-tificació entre el negoci i la ciència.

A banda del pes i solidesa dels argu-ments, però, el cas no es presenta gensclar, els precedents existents demos-tren una curiosa tendència dels tribu-nals a de fallar a favor dels grans inte-ressos econòmics. Fou així en el cas con-tra l'empresa Metabolics, que l'any 1986patentà el que és un fet biològic: Si algúté nivells elevats de l'aminoàcid homo-cisteïna a la sang, significa que té dèfi-cit de vitamina B. Això és el que paten-tà aquesta empresa, i quan un labora-tori féu un test per a diagnosticar lafalta de vitamina B basant-se en aquestfet, fou demandada per Metabolics, i eltribunal va fallar a favor d'aquesta,imposant una forta multa a l'infractorde la patent sobre un fet que ha existitsempre. La mateixa empresa deman-dada aquesta vegada, Myriad Genetics,ja va aconseguir apel·lar amb èxit a larevocació de les seves llicències a Euro-pa, on una vegada més els tribunalsmostraren la seva curiosa tendència afallar a favor d'interessos que ni tansols afavoreixen la pròpia indústria.

En tot cas, i més enllà de si el siste-ma legal dóna o no la raó als qui latenen, el cas mostra les limitacions icontradiccions d'un sistema de patentsi d'un sistema legal i jurídic sorgit dela revolució industrial alhora d'enfron-tar-se a l'evident contradicció entre l'a-propiació del coneixement i l'avanç dela ciència i les necessitats de salut i d'a-limentació de la població.

L’APUNT

“El monopoli sobre la recerca i ladiagnosi mèdica haaturat l'avanç en elconeixement sobreaquestes malalties

per garantir els beneficis de l'empresa”

L’ACCENT 173DEL 10 AL 23 DE MARÇ DE 201014 CULTURA

Joan Sebastià Colomer BARCELONA

Si recorreu la cartellera cinemato-gràfica de les diverses poblacionsdels Països Catalans hi trobareualgunes pel·lícules que ja hanestat comentades a L'ACCENT: jo

mateix em vaig encarregar de QuentinTarantino i Inglorious bastards al número163, el cinema català va tenir el seu llocals números 166 (Petit indi de Marc Recha)i 167 (Tres dies amb la família, de MarColl), el 170 vaig parlar sobre La cintablanca de Michael Hanecke i encara darre-rament (número 171) hem cobertAmerrika, de Cherien Dabis. Per comple-tar la panoràmica he provat fortuna ambInvictus (la pel·lícula de Clint Eastwoodsobre Mandela i el rugby sud-africà), Shut-ter Island (la darrera de Martin Scorsese)i Capitalisme: una història d'amor (deMichael Moore, el títol en català és perfer-me la il·lusió que visc en un país nor-mal). La comparació és significativa, carMichael Moore ha estat sovint criticat pelseu estil demagògic però, en canvi, la sevapel·lícula està plena de veritats com apunys servides amb sentit de l'humor.Clint Eastwood, en canvi, no haurà d'a-frontar aquest tipus de crítiques malgrathaver creat amb Invictus un artefacte ide-alista al servei de la ideologia, que aquíens pot sonar molt, de la reconciliaciópost-apartheid. És així com la indústria dela cultura i la seva crítica afí han esta-blert que la propaganda que Hollywoodens dedica sistemàticament és simplement

art, mentre la propaganda esquerrana deMoore és pura ideologia. Invictus ofereixun discurs "políticament correcte" quemostra la reconciliació racial sense con-tradiccions al voltant de la selecció nacio-nal de rugby, un símbol de la dominacióblanca. Tot per obra i gràcia del carismapersonal de Nelson Mandela. I amb unasimbologia visual de la màxima puerilitat.Imatges òbvies per a discursos simples.Davant de productes com Invictus, s'a-graeix que d'altres autors es refugïin en ladoctrina de "l'art pour l'art" i ofereixinobres d'entreteniment sense més. És el casde Shutter Island. No és que no hi hagiterrenys relliscosos. L'obra se situa a la

post-guerra mundial, en el marc de la per-secució dels comunistes. Leonardo diCaprio és un agent judicial que arriba auna presó psiquiàtrica a investigar la fugad'una presa. Ràpidament intueix que alcentre s'experimenta amb els rentats decervell amb els comunistes com a objectiui exnazis com a autors intel·lectuals.Finalment, però, es tracta d'un thrillerpsicològic. En realitat di Caprio és unpacient i la conspiració anticomunistauna obra de la seva fantasia paranoica. Espot lamentar que Shutter Island conver-teixi sospites fins a un cert punt raona-bles en la construcció mental d'un boig. Alcap i a la fi els comunistes foren perse-guits en aquest període i exnazis vancol·laborar amb els serveis secrets nord-americans. Però això és un simple pretexten una pel·lícula que tracta sobre elslímits entre la realitat i la fantasia ambuna poètica visual pròpia (molt inspiradaen Hitchcock) i la tensió d'un thriller exa-gerat (a la manera de Scorsese) però benconduït. No se si aquest article influïrà enla vostra decisió de veure una o altrapel·lícula. Shutter Island ja us l'he fetamalbé. En qualsevol cas tingueu sempreen compte dos principis bàsics:

a) Feu boicot a la SGAE i als exhibidorsque fan vagues contra els nostres dretslingüístics: descarregueu les pel·lícules oveieu-les online.

b) Posats a escollir, trieu la propagandade Michael Moore abans que la d'Eastwo-od. És més divertida i conté molta mésveritat.

Valencians no ho veu de la mateixa manera.Els treballadors denuncien que si s'amplia elnombre de municipis on les programacionsseran subvencionades i la dotació pressupostà-ria es redueix al voltant de 200.000,00 , lògica-ment el que es produirà serà una retallada enels diners que arriben a les produccions. Enaltres paraules hi haurà menys per repartirentre més. A més d'això, els professionals afir-men que les subvencions deixaran d'estargarantides ja que caldrà presentar la programa-ció a la Conselleria, esperar que es resolga lapetició, i encara més esperar un any per ingres-sar la quantitat, que pot ser variable. AAPV haassenyalat que aquest mecanisme suposa uncontrol polític directe de l'ens autonòmic sobreles programacions però a més generarà preca-rietat i neguit -en no saber si hi haurà recursosper tirar endavant les representacions- i, pertant, desalentarà la creació teatral. Per tot aixòels treballadors exigeixen la dimissió de la con-sellera i han començat les mobilitzacions.

El passat 15 de febrer més de 200 actors iactrius pujaren dalt de l'escenari del TeatreOlympia de València per tal de dir no a les reta-llades i reclamar "més teatre, més cultura i méstreball", un lema que posa l'emfasi en la des-trucció de llocs de treball que pot suposar lanova ordre tant per als artistes com per a totala gent que es mou al voltant del teatre(il·luminadors, transportistes,...). L'endemàIsabel Bonig (PP) declarava al mitjans de comu-nicació que "els actors estaven mossegant lamà que els dóna menjar" i que els professionalsestaven "manipulats políticament" per tal d'en-

Pau Tobar VALÈNCIA

La Conselleria de Cultura finiquita elCircuit de Teatre Valencià i el sectordemana la dimissió de Trinidad Miró.A la pràctica, la mesura suposa unareducció de les subvencions que els

ajuntaments rebien de la Generalitat per tal dedur endavant la seua programació teatral. La tis-sorada s'afig a la que afecta al sector de la músicai de la qual informàvem a L'ACCENT 172.

La notícia, en forma de decret i via fax, vaarribar als municipis que participaven del Cir-cuit de Teatre Valencià. Fins al moment, el fun-cionament del Circuit oferia als 63 ajuntamentsque hi participaven la possibilitat de programarautònomament teatre a les seues localitats ja queassegurava una subvenció d'un 50% del seu pres-supost. Amb això s'incloia el requisit que un 60%de les produccions programades foren valencia-nes. El Circuit ha afavorit des de la seua funda-ció, el 1988, la contractació i per tant ha sigut unelement clau en la sostenibilitat del teatre autòc-ton i en la seua maduració. Així, ha sigut un estí-mul important en la creació d'espectacles i com-panyies teatrals.

L'ordre de l'11 de gener de la Conselleria can-viarà profundament aquesta situació. Si bé qual-sevol municipi podrà optar a les subvencions perprogramació teatral, estaran condicionades a laseua aprovació per part de la institució autonò-mica. Des de la conselleria que presideix Trini-dad Miró s'han defensat els canvis amb l'argu-ment que serviran per "democratitzar" l'accés alTeatre. El sindicat Actors i Actrius Professionals

LLaa ccaarrtteelllleerraa ccaattaallaannaa

frontar-los al Govern valencià. Les polèmiquesdeclaracions foren contestades el 17 de febrer denou al cap i casal amb una nova acció multitu-dinària al Teatre Principal durant l'estrena deMamma Mia. Des del món del teatre es conside-ra que aquesta és una lluita en la qual està enjoc ni més ni menys que la supervivència de lesproduccions teatrals valencianes.

MÉS INFO:HTTP://BLOGAAPV.BLOGSPOT.COM/

EEll tteeaattrree vvaalleenncciiàà ppaatteeiixx nnoovveessrreettaallllaaddeess pprreessssuuppoossttààrriieess

Borja Català BARCELONA

Per tercer any consecutiu, elCasal Popular de Castelló dela Plana, en col·laboració ambaltres entitats, ha organitzatles festes alternatives i popu-

lars de la Magdalena. Des del passat 5de març, un seguit d'activitats lúdiquesi reivindicatives s'han desenvolupat adiversos espais de la ciutat oferint lapossibilitat de gaudir d'una celebracióallunyada de les convencions institu-cionals.

Entre els actes que ja han tingutlloc, hi ha la fideuà popular amb què secelebrà l'eixida al carrer de Diego Sán-chez i Zigor Larredonda, el FestivalMagdalena Oi! o el concert de Pau Ala-bajos, acompanyats d'activitats com lafira d'entitats, un campionat de futbo-lí, una partida de pilota valenciana oun concurs de paelles.

Però la festa encara no ha acabat, il'agenda pels darrers dies és plena d'ac-tes. Així, dijous 11 és el dia dels jocsinfantils organitzats per l'Escola Lli-bertària Miguel Quintana, el concertd'Aerotuerto, la festa hawaiana del CSOLa Nau i la de Distriz Bros DJ's.

El divendres 12, Maulets ha organit-zat un cercatasques amb xaranga i adiferents espais hi haurà els concertsde Terror Caníbal; el Bascollarock ambCriptozoos, Tos pa Dentro i El Camuyo;el concert de Tom Bombadi; i el de rocken valencià que organitza el Bloc Jove.

Finalment, dissabte 13 tindrà lloc eldinar popular de Xarxa Feminista, unamanifestació antitaurina organitzadaper Maulets, tallers per a xiquetes ixiquets i els concerts de Los 400 Golpesi Razón de Odio; el de Línea de Fuego,Alimanya i Los Tensos; i el de TheUppstemians, The Skafeinats, Bandits iJamaican Memories DJ's.

TTeerrcceerr aannyy ddeeMMaaggddaalleennaaaalltteerrnnaattiivvaa

L’ACCENT 173 DEL 10 AL 23 DE MARÇ DE 2010 CULTURA 15

Raül Moreno BARCELONA

Ix!: interjecció cadaquesenca quedenota estranyesa i admiració; Ix!:nom del grup de música formatper: David Mullor, veus; EduardGonzález, bateria; Aitor Chartos,

baix; Marc Ferrando, teclats i Albert Frei-xes i Raül Márquez, guitarres. El passatmes de febrer va sortir a la venta el seusegon disc L'Ingenu és Lliure (Gat Records-discogràfica creada pels Ix!-). Ells es defi-neixen així: "Som una banda farcida dedetalls i amb una producció acurada desonoritat internacional, cantem en llen-gua catalana. De vegades som alegres ambtocs acústics, i d'altres foscos amb descà-rregues de potència. En ambdós casostenim èpica. Les nostres lletres narrenhistòries emocionals o socials". Amb el seuprimer disc L'Autòmat Infinit -hexatylicrecords 2008- van actuar, entre altresllocs, al Festival Internacional de músicade Cadaqués, al BAM o a Buenafuente.També han composat la banda sonora deL'Estació de l'Oblit, una pel·lícula de Canó-nigo Films amb TV3 que s'estrenarà el pro-per mes d'abril i que s'ha projectat al Fes-tival de Cinema del Caire i al Festival deSan Francisco. A la seva pàgina web,www.myspace.com/ixcadaques, podeuveure tots els concerts que tenen progra-mats. El mes d'abril començaran la gira depresentació del segon disc.

LL''IInnggeennuu ééss LLlliiuurree ééss uunn ddiiggnnee ssuucccceessoorr ddee LL''AAuuttòòmmaatt IInnffiinniitt.. Conté 14 cançons més fresques i més potentsque mai. En Josep Puntí hi col·labora. Els Ix!es mouen lliurement per tots els matisos delpop. Les seves lletres són poesia i literatura; laseva música és com una ceba que muda la pelli es regenera: una capa nova, un nou matís;cada cançó apresa t'acompanya fent camí. EnMarc Ferrando, en declaracions a L'ACCENT,afirma que "L'Ingenu és Lliure és Ix! al qua-drat: qualsevol de les seves cançons podrienestar en el primer disc. Hem treballat sonori-tats més electròniques, per exemple a la cançó"Baf". D'altra banda, tenir el control creatiuens ha permès elavorar més la producció itreure al mercat el disc que volíem".

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

La data oficial de la fi de la gue-rra civil és l'1 d'abril de 1939.Però malgrat la durada de laguerra, que va permetre a lesforces feixistes una política de

neteja dels elements fidels a la repúblicai a la revolució, no tothom estava dispo-sat a quedar-se de braços plegats mentrees construïa el nou estat feixista. Desprésd'uns primers moments de certa inactivi-tat del conjunt de les forces antifranquis-tes en espera que la caiguda de l'Aleman-ya nazi i de la Itàlia feixista arrosseguéstambé l'Espanya franquista i, vist que elsseus càlculs que vinculaven la victòriaaliada a la de la mateixa república havienestat erronis, especialment des del PCE,es decideix aprofundir en la dinàmica dela lluita armada. L'operació de dimen-sions més ambiciosa que va planificar elPCE va ser l'ocupació de la Vall d'Aran,primera etapa de la campanya "Recon-quista de España". Una operació que mal-grat fracassar va deixa un contingentprou important del grup inicial de 3.500guerrillers repartits en diferents zones i

disposats a seguir lluitant. Ara bé, malgrat ser la majoritària, no

tota l'activitat guerrillera de postguerrava actuar sota influència comunista.Altres grups, sobretot d'anarquistes, tam-bé van apostar per mantenir l'estratègiaarmada contra el franquisme. Alguns delsseus personatges més destacats romanenencara avui i malgrat tot, en la memòriade molts fills de la derrota. En QuicoSabaté és un dels guerrillers que ha atretmés atenció segurament pel seu compro-mís.

Com bona part dels seus companys delluita, en Quico Sabaté, nascut a l'Hospi-talet del Llobregat el 1915, comença laseva activitat política de ben jove, quanestant d'aprenent a un taller s'afilia alSindicat d'Oficis Diversos de la CNT. Peròa part de l'activitat sindical, en QuicoSabaté decideix de seguida passar a lapràctica de la lluita armada i el 1932 creael grup d'acció integrat a la FAI "LosNovatos". Quan, el 1935, és cridat a fer elservei militar, no s'hi presenta, essentdeclarat pròfug. L'alçament feixista del 18de juliol el llança al carrer per aturar elcop de la reacció i, un mes i mig després,

marxa cap al frontd'Aragó amb lacolumna de Los Agui-luchos. Després dediferents peribles -deserció, clandesti-nitat, empresona-ment-, el febrer del1938 s'exilià a l'Estatfrancès, on va anar aparar al camp derefugiats de Vernet.El 1945, torna areprendre l'activitatarmada i munta ungrup que té perobjectiu l'activitatguerrillera a l'inte-rior de l'Estat espan-yol. I comencennovament les accionsfins que, altre cop, és detingut per la gen-darmeria i empresonat. Malgrat que el1955, quan surt de la presó de Dijon, lapràctica guerrillera ha estat pràctica-ment abandonada, en Quico Sabaté, encontra dels seus companys de la CNT, tor-na altre cop a la lluita amb les armes a la

mà, que el duen altre cop a la presó i,finalment, a la mort quan, a Sant Celoni,és abatut en un enfrontament amb elsometent el 5 de gener de 1960 després dedos dies de fugir, ferit, de les bales de laguàrdia civil que havia mort ja tots elsseus companys.

“Som una banda farcida dedetalls i amb una producció

acurada de sonoritat internacional,cantem en

llengua catalana.De vegadessom alegres amb tocs acústics,

i d'altres foscos amb descàrregues de potència”

NNiitt ssoolliiddààrriiaa aammbb eellppoobbllee hhaaiittiiàà

El passat divendres 5 de març es va feral Teatre La Faràndula de Sabadell unconcert solidari per la reconstrucciód'Haití. Es van recaptar 3.000 euros ical felicitar l'organització, als i lesartistes -tècnics inclosos- per implicar-se per amor a l'art i a la solidaritat. Eli-sabet Carnicé -la presentadora del Tvist-va conduir la vetllada amb gràcia i ofi-ci. Entre grup i grup, un noi caracterit-zat com l'Eugenio pipava, xarrupava iens feia petar de riure: l'humor va serel sedàs que va eliminar els tempsmorts que hi ha entre banda i banda.En Serafí X -projecte en solitari delsabadellenc Albert Freixes (Ix!)- vacomençar el concert; la cantant Biki-mel, acompanyada d'una banda de rock,va presentar algunes cançons del seuúltim disc Stat Jònic: una delícia pelsbons amants del rock, del folk. i delblues; El Petit de Cal Eril i la Beth, vanprecedir la darrera actuació de la nit.Ix! val a dir que han millorat molt laposada en escena. En David Mullor, abanda d'emocionar amb la seva veu,interpreta molt bé i interactua magis-tralment amb la resta de la banda com-partint-ne el protagonisme: bravo! Crecque els Ix! són una de les millors ban-des de música a nivell internacional.Tant de bo que segueixin millorant ique toquin als millors escenaris delmón. Qui sap si seran embaixadors delcatalà i faran crèixer l'interès per lamúsica feta a casa nostra. El tempsdirà… mentrestant: afanyeu-vos! Desco-briu-los!

HHiissttòòrriiaa

AAllss 5500 aannyyss ddee ll’’aassssaassssiinnaatt dd’’eenn QQuuiiccoo SSaabbaattéé

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa:: LL’’IInnggeennuu ééss LLlliiuurree

LL’’IInnggeennuu ééss LLlliiuurree:: IIxx!! aall qquuaaddrraatt

L’ACCENT 173DEL 10 AL 23 DE MARÇ DE 201016 CONTRAPORTADA

A.GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

Heu celebrat el sisè aniversari de l'A-teneu Popular Arrels amb la inaugu-ració d'un nou local. Se vos havia fetxicotet l'anterior?En certa manera sí, en menys d'un anyhem canviat dos voltes de lloc, la pri-mera va ser per la necessitat de realit-zar obres en el primer ateneu, en el qualhavíem estat cinc anys i mig. Al segonateneu vam estar cinc mesos, era unbon local, també cèntric i amb moltallum però un poc menut per les nostresnecessitats. El nou ateneu és un localprou més gran i ens permet realitzaractivitats amb una capacitat major degent i hem pogut dividir l'espai, aratenim una zona més pública i un altramés reservada. La veritat és que la inau-guració oficial, encara que celebrareml'aniversari, no l'hem feta, volem espe-rar a finalitzar les obres que estem fentper realitzar-la.

Molta gent se sorprèn que en un pobletan xicotet hi haja tanta activitat rei-vindicativa. Quins són els col·lectiusque s'organitzen entorn l'Ateneu?Teniu relació amb la resta de col·lec-tius del poble?Actualment, treballant en l'ateneu somtres col·lectius, Endavant-OSAN com aorganització política, una assemblea dejoves de Beniarrés vinculada a la CAJEIi El Rogle, col·lectiu local vinculat a l'es-querra independentista. Encara quepuntualment també han treballat laBrigada Catalana Venceremos de soli-daritat amb la revolució cubana i el sin-dicat d'alliberament COS.

En l'àmbit local al ser un poble menutles relacions són amb el conjunt delpoble, i en especial amb l'Associació Cul-tural l'Esportí amb qui durant anys hemrealitzat conjuntament la diada reivin-dicativa del 25 d'Abril al poble i altresactivitats com correllengües, cercavi-les... També val a dir que altres associa-cions ens han ajudat deixant-nos lesseues instal·lacions i material, com arala Unió Musical de Beniarrés, les fila-des de Moros i Cristians, les Monges...percitar uns quants.

Quina visió teniu vosaltres dels Paï-sos Catalans? Com valoreu, per exem-ple, els referèndums per l'autodeter-minació del Principat?En estar molts de nosaltres militant endiferents organitzacions d'àmbit nacio-

nal i per la gent que hem anat conei-xent al llarg del anys gràcies al mateixmoviment, hem pogut viatjar arreu delsPaïsos Catalans, conèixer a més gent,llocs, pobles i reforçar la idea dels Paï-sos Catalans. Per a nosaltres no hi hadiferència entre una banda i altra dela Sénia: som un mateix poble i hui perhui sabem que tenim casa arreu de lanació perquè hem fet grans amics allàon hem tingut possibilitat. Gent deValència, Capellades, Banyeres, Eivis-sa, Carcaixent, Vilafranca del Penedès,Castelló, Ribes, Gandia, entre d'altres,són per a nosaltres part de la nostrafamília, amb una mateixa cultura, ambunes mateixes inquietuds, els mateixosproblemes i la mateixa opressió, l'Estatespanyol i el capitalisme.

Pel que fa als referèndums, ho veiempositiu però sense perdre el nord. Hemvist moltes actituds de gent que consi-deràvem de la nostra que s'hi ha cegati, a la mínima, ja renunciaven a la naciócompleta. Hem pogut vore que al Prin-cipat hi ha molt de "blavero" i tambéque l'EI és l'única que s'han mantingutcoherent en el discurs i gràcies a ellas'ha pogut incloure la idea dels PaïsosCatalans en alguns referèndums.

Com foren els vostres orígens? D'onha sorgit tot?Tot va sorgir de l'assemblea d'Endavantde la Vall d'Albaida; ens reuníem a Cas-telló de Rugat totes les setmanes i rea-litzàvem activitats a locals de l'Ajunta-

ment i sempre depeníem d'ell a l'horade fer qualsevol cosa. Posteriorment vaeixir la proposta de fer l'assemblea cadasetmana en un poble i ja que teníemuna casa a Beniarrés, perquè no fer-hiles diferents activitats i així llevar-sela dependència de l'Ajuntament? Vamprovar i ens va agradar, teníem un localon no ens molestaven, podíem fer xerra-des sense dependre de ningú i ajuntar-se per fer alguna festa i així traure dinersper diferents projectes. Vam començara fer una programacioneta i arrel d'ai-xò va entrar gent nova, l'Ignasi entreells. Després vam decidir muntar unaassemblea separada a la de la Vall d'Al-baida, on per la seva banda crearen l'a-teneu Terra Roja i nosaltres consolida-rem l'Ateneu Popular Arrels. Sense lagent de Castelló no haguera existit l'A-teneu.

Quines són les coses que destacaríeud'aquests sis anys de vida?A nivell social destacaríem la normali-tat amb què es veu l'independentismei el projecte dels Països Catalans al poble,un poble que va tindre una gran con-frontació en les escoles quan va entraren vigor la Llei d'ensenyament i ús delvalencià, on una meitat estava baralla-da amb l'altra perquè defensava unaeducació per als fills en valencià; onuna meitat enviava els fills a estudiara un altre poble perquè a l'altre pobles'estudiava sols en castellà. Hi haguéuna època en què dir-te catalanista eraun insult i els catalanistes eren les per-sones més rares del poble. I ara veusque fills d'eixos temps parlen amb nor-malitat de Països Catalans, porten sama-rretes reivindicatives, tenen tracte nor-mal amb la gent del poble. Hui ja nos'espanta ningú en vore una estelada oal sentir parlar de Països Catalans.

JJoo ssóócc ddoonnaa eellss 336655 ddiieess ddee ll’’aannyy ((336666 ll’’aannyy ddeettrraassppààss))

LAIA JURADO VIC

Al llarg dels anys el paper de lesdones a la societat ha anat canviant.Aquests dies se celebra el 8 de març,Dia de la Dona, però, realment ésuna data que pugui tenir algun pro-fit i ens la creguem tots (homes idones?). Sincerament penso queno.

Als seus inicis aquesta diada s'a-nomenava Dia de la Dona Treballa-dora i es va instaurar en comme-moració dels fets de l'any 1908 enels quals van morir calcinades 146dones de la fàbrica Cotton de NovaYork en un incendi provocat perles bombes incendiàries que elsvaren llençar, quan estaven recla-mant els seus drets com a treballa-dores. Els hem assolit aquests drets?Jo crec que no, però tot i això, jahan tret d'aquesta diada el nom dedones treballadores i ens hem que-dat tan sols amb el de dones. Permi un pas endarrere, tal com elmoment que estem vivint.

Què vull dir amb això? Doncsque en lloc d'avançar, actualmenthi ha indicis que s'està reproduintel mateix model dels nostres avis.Moltes dones han perdut la inde-pendència del voler ser elles com apersones i semblen no estimar-seper elles mateixes i prefereixenagradar l'home, que és qui les man-tindrà, cuidarà i defensarà.

Jo sempre he pensat que les donessom igual que els homes, tenim elsmateixos drets i deures, amb lesdiferències que tenim com a perso-nes de sexes diferents i que hem derespectar. No som el sexe dèbil, nosom un objecte, no som menysintel·ligents, ni conduïm pitjor...tots aquests tòpics que encara pesena la memòria col·lectiva i que sem-bla que tornen a agafar embranzi-da.

Però realment qui tira endavanten èpoques difícils? Les dones. Per-què no ens cauen els anells per llui-tar i treballar, perquè tenim unavisió de la societat, que ens permetenfrontar-nos als problemes i defen-sar-nos com sigui, tant en l'àmbitlaboral, com en el social, el fami-liar o el polític. La societat cons-tantment et posa traves i has dedemostrar dia a dia que saps fer lescoses igual de bé o millor que qual-sevol home. És una llast que com adones portem i que en lloc d'afe-blir-nos ens ha de servir per ser mésfortes encara i a tenir les coses cla-res.

Jo no em declaro feminista, noem cal, però tinc clar que sóc donai estic orgullosa de ser-ho. Per sobrede tantes altres coses tinc l'orgullde ser dona i de ser catalana.

Com diu el poema de Maria Mer-cè Marçal

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i

nació oprimida."

LA REMATADA

Pel que fa a les activitats que hemrealitzar, destacaríem la calçotada (queenguany serà la sisena) que ja té un certrenom: l'any passat vam aplegar a mésde tres centes cinquanta persones. Tam-bé les jornades que vam realitzar sobreel medi ambient on vam conèixer a l'et-nobotànic Joan Pellicer, qui ens va mar-car molt a la gent de l'Ateneu i a quisempre el portarem al cor. O els dos con-certs que es van fer, un a Beniarrés il'altre a Muro, amb l'ajut de músics d'a-rreu de la comarca per reivindicar els"300 anys d'ocupació, 300 anys de resis-tència" i per retre homenatge a tots elsque han lluitat per la defensa, la lliber-tat i la dignitat dels Països Catalans.Tampoc podem oblidar a tots els grupsque han vingut a actuar a les diferentsfestes i aniversaris.

Es de suposar que durant aquests sisanys també hagueu patit la repressió.És molt diferent de la que es pateix ales grans àrees metropolitanes? Comes fa front a la repressió en un poblexicotet com el vostre?La repressió al poble és diferent a la d'u-na gran ciutat, ací si passa qualsevolcosa -i a les poques hores- ho sap tot elpoble. No és tant la repressió com lalluita diària perquè tots els dies has detractar amb algú que és d'idees total-ment diferents a les teues; ací no exis-teix això de crear-te el teu món perfec-te aïllat de la realitat ací tots els diesvas a trobar-te a gent que va a criticar-te i que està esperant qualsevol excusaper difamar en contra teua. No és comen la ciutat que tot passa més desaper-cebut. Això pot ser bo, perquè tot te mésrellevància, però també és més dur.

LLEGIU L’ENTREVISTA SENCERA A:WWW.LACCENT.CAT

Màrius Cloquell, militant d'Endavant-OSAN, Ignasi Sellés, militant del Rogle iJosep Jordà,militant de CAJEI,són veïnsde Beniarrés (el Comtat) i membres actiusde l'Ateneu Popular Arrels. Tots tres for-men part de tres époques de la històriade l'Ateneu: Màrius, de l’època de pro-moció; Ignasi, de quan es va obrir perprimer cop; i Josep és de la gent joveque s'ha unit al projecte al cap dels anys.La quarta fornada s’està fent ara.

Màrius Cloquell,Ignasi Sellés i Josep

Jordà, membresactius de l’Ateneu

Popular Arrels

ENTREVISTA

“A Beniarrès l’independentisme i la idea de Països Catalans es viu amb normalitat”