Dist

ricte

Uni

vers

itari

de C

atal

unya

Proves daccs a la Universitat. Curs 2008-2009

BiologiaSrie 3

Ubicaci del tribunal ...................................................................................................................................

Nmero del tribunal .....................................................................................................................................

Etiqueta identificadora de l!alumne/a Etiqueta de qualificaci

1

2

3

1

1

22

1

2

3

A/B 3

1

2A/B 4

Qualificaci final

Qualificaci

Opci dexamen(Marqueu el quadre de l!opci triada)

OPCI A OPCI B

La prova consta de quatre exercicis. Els exercicis 1 i 2 sn comuns i obligator is, i els exerci-cis3 i 4 estan agrupats en dues opcions (A i B), de les quals nheu descollir UNA. Feu els exer-cicis 1 i 2 i escolliu UNA de les dues opcions per als altres dos exercicis. En cap cas no podeufer un exercici de lopci A i un altre de lopci B.

2

Exercici 1

Els darrers estius, la proliferaci de medu-ses a les costes catalanes ha estat un fet fre-qent. La figura segent mostra el cicle biolg icdAurelia aurita, una espcie de meduses comu-na al Mediterrani.

1. Completeu el quadre segent sobre el cicle biolg ic de la medusa Aurelia aurita i elsprocessos que comprn, justificant adequadament cada resposta: [1 punt]

Dada Resposta i justificaci

Tipus de cicle biolg ic

Ubicaci de lameiosi (indiqueuel nmero de laimatge correspo-nent)

Tipus de reproduc-ci presents en elcicle (indiqueu el nmero onmeros de laimatge correspo-nents en cada cas)

Tipus de desenvo-lupament (directeo indirecte)

Dada Resposta i justificaci

Tipus de cicle biolg ic

Ubicaci de lameiosi (indiqueuel nmero de laimatge correspo-nent)

Tipus de reproduc-ci presents en elcicle (indiqueu el nmero onmeros de laimatge correspo-nents en cada cas)

Tipus de desenvo-lupament (directeo indirecte)

3

2. Responeu a les qestions segents sobre la reproducci de les meduses:[1 punt]

a) Creieu que la manera de reproduir-se de les meduses t alguna relaci amb larpida proliferaci que experimenten quan les condicions ambientals els snfavorables? Raoneu la resposta.

b) Anomeneu els tipus de reproducci presents en el cicle biolgic de les medusesi expliqueu un avantatge de cadascun.

Avantatge

Tipus de reproducci: ________

Tipus de reproducci: ________

Avantatge

Tipus de reproducci: ________

Tipus de reproducci: ________

4

3. En Josep i en Nil, dos amics de segon de batxillerat cientfic, han anat a banyar-se ala platja. Al passeig Martim es troben un empleat de lAjuntament que reparteixuns trptics sobre les meduses i els efectes que t la picada de medusa. En aquest fulles mostra el dibuix del cicle biolg ic de la medusa que heu vist abans. Desprs dob-servar-lo, en Nil afirma:

Thi has fixat, Josep? Les meduses joves que es formen a partir dun mateix plipsn totes del mateix sexe. Aix s impossible!

En Josep respon:

Tequivoques, Nil, crec que aix s correcte. No es poden formar meduses mas-cle i meduses femella a partir dun mateix plip .

Digueu quin dels dos nois creieu que t ra, i justifiqueu la resposta: [1 punt]

Qui t ra?

Justificaci

Qui t ra?

Justificaci

5

Exercici 2

Els ssos bruns, tot i que sn omnvors, ingereixen un 85 % daliments dorigenvegetal. Al final de la primavera i a lestiu, salimenten preferentment de fruits, com araels gerds o les mres. Tan aviat com perceben que sacosta lhivern, comencen a alimen-tar-se durant gaireb vint hores diries, ingerint tubercles i fruits secs, com ara les glanso les castanyes. Aquest canvi en els hbits alimentaris els permet acumular les reservesque aniran consumint els mesos dhibernaci.

1. Tant els tubercles com les glans i les castanyes sn molt ms rics en polisacrids queno pas en triacilglicrids. Tot i aix, a la tardor els ssos bruns augmenten fora depes a causa de lacumulaci de triacilglicrids en el teixit adips. [1 punt]

a) En lesquema segent es representa el procs de conversi dels polisacr ids de ladieta en triacilglicr ids. Completeu la taula de sota anomenant el metablit i elprocs que corresponen a cada lletra i a cada nme ro, respectivament.

6

b) El fet que la major part de lenergia de reserva sacumuli en forma de triacilgli-crids s molt avantatjs per als animals que hibernen. Expliqueu raonadamentel motiu daquest avantatge.

7

2. Estudis experimentals han demostrat que els ssos que hibernen noms utilitzentriacilglicr ids com a font denergia. [1 punt]

a) Utilitzeu els coneixements que teniu sobre catabolisme per a justificar si lafir-maci segent s correcta o no: El rendiment energtic duna molcula dcidgras s molt superior al duna molcula de glucosa.

b) Laigua s del tot indispensable per a la vida. En els mesos dhibernaci, els ssosbruns no en beuen gens ni mica, ja que lobtenen del metabolisme. Quina viametablica genera com a producte final laigua que els ssos bruns necessitendurant la hibernaci?

8

OPCI A

Exercici 3

La processionr ia del pi, Thaumetopoea pitycampa, s un insecte que salimenta defulles de pi i provoca danys per defoliaci. Per a combatre aquesta plaga, s importantconixer els factors que afecten el seu cicle biolgic. En la taula de sota es mostren elsresultats dun estudi sobre el desenvolupament de larves exposades a temperatures dife-rents en els deu primers dies de vida.

1. Responeu a les qestions segents: [1 punt]

a) Sabent que les larves de deu dies poden assolir una longitud mxima de 5,5 mm,completeu les dades que falten a la taula.

9

Longitud mitjana (mm) Increment de la longitud

Larves Larves Increment mitjana en relaci amb lincrementTemperatura acabades de de la longitud mx im de longitud que pot assolir

(C) de nixer deu dies mitjana (mm) una larva de deu dies(%)

10C 2,5 2,5

10C 2,5 2,8

15C 2,5 3

20C 2,5 5

25C 2,5 5,5

30C 2,5 2,5

b) A partir de les dades de la taula anterior, elaboreu un diagrama de barres querelacioni la temperatura amb el desenvolupament larvari, mesurat com el per-centatge entre lincrement de longitud assolit i el mxim que es pot assolir.Quines conclusions es poden extreure a partir daquest diagrama?

Conclusions:

10

2. En la fase de creixement, les larves de processionr ia muden quatre vegades, el pri-mer cop quan tenen deu dies. El diflubenzur s un insecticida que impedeix lamuda de les larves, fet que en provoca la mort.

Dissenyeu un experiment que permeti determinar la dosi mnima dinsecticida apartir de la qual les larves no poden fer la muda. Indiqueu amb claredat quin s elcontrol de lexperiment. [1 punt]

Per a fer lexperiment disposeu de: una poblaci de 200 larves acabades de nix er fulles de pi per a alimentar les larves diflubenzur en diferents dosis: baixa, mitjana i alta diversos terraris amb sistemes que permeten controlar:

la temperatura la illuminaci la humitat ambiental

11

3. Quines sn la variable independent i la variable dependent daquest experiment?Justifiqueu la resposta. [1 punt]

Variable independent Justificaci

Variable dependent Justificaci

Variable independent Justificaci

Variable dependent Justificaci

12

Exercici 4

Al final doctubre del 2007, la premsa va publicar la notcia segent:

1. Responeu a les qestions segents:[1 punt]

a) Quin color de pell i de cabells tindran els individus que presentin la mutaci delgen MC1R? Justifiqueu la resposta.

b) Escolliu i especifiqueu una notaci adient per a aquest gen. Quin era el genotipper a aquest carcter dels dos neandertals estudiats? Justifiqueu la resposta.

Notaci:

Genotip:

Justificaci:

Una anlisi de dos neandertals demostra que aquests dos individus eren pl-r ojos

Els cientfics han aconseguit determinar el color dels cabells i de la pell de dosindividus neandertals desprs de trobar, en el DNA allat dels fssils, una mutaci delgen anomenat MC1R, present tamb en els humans actuals.

El gen MC1R codifica una protena localitzada en les cllules que sintetitzen lamelanina, el pigment responsable del color de la pell, dels ulls i dels cabells.

El gen MC1R normal s autosmic dominant i regula la sntesi de melanina decolor marr fosc. Els individus que presenten la mutaci noms poden sintetitzarmelanina de color rogenc.

Adaptaci feta a partir dun text dEl Peridico de Catalunya (26 octubre 2007)

Notaci:

Genotip:

Justificaci:

Una anlisi de dos neandertals demostra que aquests dos individus eren pl-rojos

Els cientfics han aconseguit determinar el color dels cabells i de la pell de dosindividus neandertals desprs de trobar, en el DNA allat dels fssils, una mutaci delgen anomenat MC1R, present tamb en els humans actuals.

El gen MC1R codifica una protena localitzada en les cllules que sintetitzen lamelanina, el pigment responsable del color de la pell, dels ulls i dels cabells.

El gen MC1R normal s autosmic dominant i regula la sntesi de melanina decolor marr fosc. Els individus que presenten la mutaci noms poden sintetitzarmelanina de color rogenc.

Adaptaci feta a partir dun text dEl Peridico de Catalunya (26 octubre 2007)

13

2. Els individus pl-r ojos, malgrat que estan poc protegits davant la radiaci solarintensa, tenen una capacitat ms gran de sintetitzar vitamina D en les condicionsdescassetat de radiaci prpies dels climes freds. Sha demostrat que la mutaci delgen MC1R es va originar al nord dEuropa fa milers danys. Actualment, un 13% dela poblaci dEsccia s pl-r oja. Expliqueu en termes evolutius neodarwinistes perqu aquesta mutaci s ms freqent entre els habitants daquesta zona que entreles poblacions del sud dEuropa. [1 punt]

14

OPCI B

Exercici 3

La farinera borda (Amanita phalloides) s un boletcom als alzinars mediterranis, i s responsable dalgu-nes morts per intoxicaci. La seva toxicitat s causadaper dos pp tids, un dels quals, anomenat amanitina,inhibeix la RNA-polimerasa.

1. En lesquema segent, quin procs queda bloquejat per lacci de lamanitina?Digueu com sanomena i expliqueu en qu consisteix. [1 punt]

DNA RNA protenes

1 2

Nmero del procsque queda bloquejat

Nom del procs

En qu consisteix?

Nmero del procsque queda bloquejat

Nom del procs

En qu consisteix?

15

2. Les persones intoxicades amb la farinera borda pateixen greus lesions al fetge i alsronyons, a causa de la mort de bona part de les cllules daquests rg ans pel dete-riorament progressiu de la seva activitat metablica. Per qu lamanitina produeixaquests efectes? Expliqueu-ho raonadament.[1 punt]

16

3. Lamanitina s un pp tid format per vuit aminocids. La seqncia segent corres-pon a sis daquests aminocids: [1 punt]

aspartat (Asp) - cistena (Cys) - glicina (Gly) - isoleucina (I le) - glicina (Gly) - triptfan (Trp)

a) Utilitzant la taula segent del codi gentic, completeu les seqncies dels frag-ments de mRNA i de DNA del bolet que codifiquen aquesta part de lamanitina.

b) En una variant de farinera borda, lltim nucletid de la seqncia del seu DNAno s una citosina (C) sin una timina (T). Com sanomenen aquests canvis enel DNA? Quin efecte tindran en el pptid de lamanitina?

Nom dels canvis en el DNA

Efecte en el pptid de lamanitina

Pptid Asp Cys Gly Ile Gly Trp

mRNA 5!-GAU _ _ U GGA _ _ U _ _ U UGG-3

DNA 3-CTA _ _ _ CCT _ _ _ _ _ _ ACC-5!

Nom dels canvis en el DNA

Efecte en el pptid de lamanitina

Pptid Asp Cys Gly Ile Gly Trp

mRNA 5!-GAU _ _ U GGA _ _ U _ _ U UGG-3!

DNA 3!-CTA _ _ _ CCT _ _ _ _ _ _ ACC-5

17

Exercici 4

Les malalties autoimmunitries sn aquelles en qu el sistema immunitari dunapersona ataca per error cllules prpies. Segons un estudi sobre aquestes malaltiespublicat lany 2007, els autoanticossos es poden detectar a la sang uns quants anys abansque es presentin els primers smptomes. Els autoanticossos sn anticossos que reconei-xen molcules prpies de lindividu.

1. Responeu a les qestions segents: [1 punt]

a) En el grfic segent es mostren dades obtingudes per a la diabetis de tipus 1, unamalaltia autoimmunitr ia que pot ser deguda a la presncia dun, de dos o detres tipus dautoanticossos diferents contra les cllules beta del pncrees. Enaquest cas, sha analitzat la sang dun grup de persones per a detectar quantstipus dautoanticossos diferents hi sn presents. Qu poden deduir els investi-gadors a partir del grfic?

A: persones amb 1 tipus dautoantics en la sang.B: persones amb 2 tipus dautoanticossos diferents en la sang.C: persones amb 3 tipus dautoanticossos diferents en la sang.

18

b) Expliqueu quin tipus de molcula sn els anticossos, quina funci acompleixenen la resposta immunitr ia i quines cllules els sintetitzen.

2. Expliqueu quina caracterstica de la uni dels anticossos amb les molcules quereconeixen fa possible que la identificaci dautoanticossos en la sang de personessanes serveixi per a pronosticar amb una precisi absoluta quina malaltia autoim-munitr ia poden patir en el futur. Justifiqueu per qu aquests pronst ics sn tanprecisos. [1 punt]

Tipus de molcula que sn els anticossos

Funci dels anticossos en la resposta immunitr ia

Cllules que sintetitzen els anticossos

Tipus de molcula que sn els anticossos

Funci dels anticossos en la resposta immunitr ia

Cllules que sintetitzen els anticossos

19

L!Institut d!Estudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de l!edici d!aquesta prova d!accs

Etiqueta del corrector/a

Etiqueta identificadora de l!alumne/a