Á N ELS HABITANTS DE PALAMÓS · Content lo llindar passa del temple del travall. ... Son llabi...

12
ANY I. PALAMÓS 22 MAIO DE 1898. N.° 14. I : SETOlAflR^T CATñliÁ LA JUNTA AUSSILIAE EE LA G-UEEEA Á N 1 ELS HABITANTS D E P A L A M Ó S ' Críticas y amargas son las circunstan- cias que atra vessa nostra aymada Espa- nya. Una nació ingrata á 11' ais senyalats favors que d' ella te rebuts, y á qui deu en giant part la seva propia independen- cia, ha vingut mes ó iiicnvs astutament acoratjant y protegint per J larch temps 1' insurrecció y rebèl-lió d' una de nostras colonias. ¡Cuántas vidas, cuánta sancii, cuánt diner y cuántas ruinas ens costa 1' incali- ficable. conducta d' aquella nació! No con- tenta encare ab tants graus d'anys causata, ens declara traydora guerra que per las nacións es la major calamitai y lasuma de tots els mais. Per aixó, el Públich Tresor, no amaga lo angusties de la seva sitnació y la pe- nuria que '1 rodeja reclamarit el patrió- tich y genei'ós concurs de tots, per aten- dre á n' els gastos de la guerra y al fo- ment de la marina. El poble espanyol que s' ha distingit sempre pel seu generós desprendiment cuan públicas calamitate lian demanat el seu socós ¿se farà sórt á los presents? No, de cap manera, que suposar tal cosa, sería inferirli un agravi. Tampoch Palamós qu' ab entussiasta amor de fili ayrna la seva Patria, pot mos- trarse sens renegar del seu passat estrany ais conflictos del pays. Renom de filan- tròpica y caritativa s' ha conquerit en la seva llarga historia. Los socors prestats ab ocasió de las inundacións d'Andalu- sia, guerras de Mei il la y Filipinas ho jus- tifican plenament. Aquesta vila qu' ha ofert en aras de la Patria un tribut de sancii, sofrint la pérdua d'algùns de llurs filis, vestint dol per aqueix motiu, sabrá contribuhir es- pontáneament ab sacrifìcis pecuniaris, se- gons classes y facultats al aussili de la Patria menesterosa pera recabar la seva pau, la seva gloria y la seva prosperità! Axis ho espera 1' abaix escrita Junta. Félix Paradeda, Pbre. Rector.— Mi- quel Matas, Arcalde.—Jaunie Margarita— Pau Matas.—Félix Ribera.—Martí Roger. —Juli Honorât Sandarán. SESiSH£THffH5ESH5HSiaSHSrESlSE5E5HíHSESE5HSHSHFHSESH VIDA BARCELONINA » La Rambla ha cambiat d' aspeóte: no es pas aquella vía ordinaria que tot catalá coneix. La multitut que hi passa no ofereix pas aquell carácter peculiar del tráfech de la cin- tai coratal. No corra esborrajada, passa ben á poch á poch, no riu sino que pensa; no 's distrau, sino que sembla capficada. Mariano de Cavia, no podía pas dir are alió de que «en Barcelona se corre», no, res d' aixó. (1J No fou possible insertarse en lo número passat per haverse rebut quant ja estava componentse.—N. de la lí. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Transcript of Á N ELS HABITANTS DE PALAMÓS · Content lo llindar passa del temple del travall. ... Son llabi...

ANY I . PALAMÓS 2 2 MAIO DE 1 8 9 8 . N . ° 1 4 .

I : S E T O l A f l R ^ T C A T ñ l i Á

LA JUNTA AUSSILIAE EE LA G-UEEEA

Á N1 E L S H A B I T A N T S D E P A L A M Ó S '

Críticas y amargas son las circunstan-cias que atra vessa nostra aymada Espa-nya. Una nació ingrata á 11' ais senyalats favors que d' ella te rebuts, y á qui deu en giant part la seva propia independen-cia, ha vingut mes ó iiicnvs astutament acoratjant y protegint per J larch temps 1' insurrecció y rebèl-lió d' una de nostras colonias.

¡Cuántas vidas, cuánta sancii, cuánt diner y cuántas ruinas ens costa 1' incali-ficable. conducta d' aquella nació! No con-tenta encare ab tants graus d'anys causata, ens declara traydora guerra que per las nacións es la major calamitai y lasuma de tots els mais.

Per aixó, el Públich Tresor, no amaga lo angusties de la seva sitnació y la pe-nuria que '1 rodeja reclamarit el patrió-tich y genei'ós concurs de tots, per aten-dre á n' els gastos de la guerra y al fo-ment de la marina.

El poble espanyol que s' ha distingit sempre pel seu generós desprendiment cuan públicas calamitate lian demanat el seu socós ¿se farà sórt á los presents? No, de cap manera, que suposar tal cosa, sería inferirli un agravi.

Tampoch Palamós qu' ab entussiasta amor de fili ayrna la seva Patria, pot mos-

trarse sens renegar del seu passat estrany ais conflictos del pays. Renom de filan-tròpica y caritativa s' ha conquerit en la seva llarga historia. Los socors prestats ab ocasió de las inundacións d'Andalu-sia, guerras de Mei il la y Filipinas ho jus-tifican plenament.

Aquesta vila qu' ha ofert en aras de la Patria un tribut de sancii, sofrint la pérdua d'algùns de llurs filis, vestint dol per aqueix motiu, sabrá contribuhir es-pontáneament ab sacrifìcis pecuniaris, se-gons classes y facultats al aussili de la Patria menesterosa pera recabar la seva pau, la seva gloria y la seva prosperità!

Axis ho espera 1' abaix escrita Junta. Félix Paradeda, Pbre. Rector.— Mi-

quel Matas, Arcalde.—Jaunie Margarita— Pau Matas.—Félix Ribera.—Martí Roger. —Juli Honorât Sandarán.

SESiSH£THffH5ESH5HSiaSHSrESlSE5E5HíHSESE5HSHSHFHSESH

VIDA BARCELONINA »

La Rambla ha cambiat d' aspeóte: no es pas aquella vía ordinaria que tot catalá coneix.

La multitut que hi passa no ofereix pas aquell carácter peculiar del tráfech de la c in -tai coratal. No corra esborrajada, passa ben á poch á poch, no riu sino que pensa; no 's distrau, sino que sembla capficada.

Mariano de Cavia, no podía pas dir are alió de que «en Barcelona se corre», no, res d' aixó.

(1J No fou possible insertarse en lo número passat per haverse rebut quant ja estava componentse.—N. de la lí.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

2 LA. SENYERA

Las boyras dél pensament, entorpeixen los pas-sos.

¡Oy n' es de diíeront.a la Rambla d' avuy de la que desprós de tants y tants anys de pas-sarhi, m' havía semblat conéixer bé!

No, encara no la coneixía prou; encara no la havía vista ab febre.

Arréu no recullirán vostras orellas mes que dos mots: guerra y escuadra. La sort d' aques-ta, ¡ah! ¡qué 'ns ne dona de mal de caps!...

Son las sis de la tarde, hora d' arribada del correu de Madrid. La censura telegráfica d' aquestos días, lo gabineimgre, funciona avuy ab una eserupulositat, que no se sn recorda un altre exemple; vensaquí perqué hi ha are tal afany en comprar periódichs de Madrid.

En Ramón Ribes no s' entén de íeyna: allá, agenollat sobre 1' empedrat, semblan sas mans las palas d£ hélice d' un rápit torpedee, se fi-can en mitj d' un mar de paper y suran de nou á cada instant, apilotant,, separant, repartint tota aquella montanya de plechs de periódichs ais amos deis kioskos y ais trinxeraires que lian fet, Deu sab com, prous diners pera una ma. (1)

A cada ma, s' hi veu un diari; se pot comptar lo nombre de concurrents, per lo de periódichs despatxats.

De prompte, viu resplandor il-lumina un tros de Rambla, La gentada se passa la ma pel-los nlls y eom la papallona, se 4n va dreta á la llum. Prop d' aquesta hi ha una pissarra y en aqueixa escritas unas quantas rrítllas que ve-nen á ser com lo bálsam per las feridas de 1' ansietat. No se llegeixen, se devoran, se tor-nan á eugolir una y altre vegada, fins que hi ha qui sobre la última nova exposada, entaula discussió.

Lo manifestar un petit dupte, una insigni-ficant aclaració al telegrama de la pissarra, es com lo toch de corneta convocant á asam-blea. Tot seguit se forma '1 grupo, que creix y ereix fins arribar á interrompre '1 tránsit.

Sería molt curiós un estudi detingut d' aqueixos grupos, que converteixen á la Rambla en Club.

Personas serias, que durant tot 1' any pas-san de llarch fins devant de lo que crida la atenció, pera estalviarse la tama de badochs, las veuróu avuy formar entre mitj d' aquestos grupos, de cada hú de quins ne surt á ca-da minut un plan estratégich. Vells y joves sens cap mena de instrucció son los porta veus en aqueixas reunións, que 'm fan lo mateix

(1) 25 números.

efectejque las bombollas que í'a 1' aygua quan comensa á bullir. Perqué aixó está que bull; ho demostra entre altres cosas aquet viceversa que apunto, de que enrahonin los que callar deurían y callin los que també deurían ca-llar.

Com si fl vent la portés, corre disolta ab 1' atmósfera una bona nova. En un instant ha arribat son ressó de cap á cap de Rambla. Nin-gú sab d( allá 'hont ha sortit, quin fonament té, sos graus de verossimilitut; res en una pa-ranla. Se diu ab veu baixa, perqué tampoch es gran lo crédit que se li dona; pero la nova s' extén, y en un tancar y obrir d' ulls ni una agulla cap á la Rambla del Centre.

Devant de Za Publicidad, devant de Las Noticias, la multitut está que ni respira. Se-gueixen los grupos; pero los ulls están fiesos en los balcóns de abdos periódichs. Los vol-taychs continúan apagats y aixó desespera, perque fa créixer lo dupte en 1' ánimo del pú-blich. Es tan bona la baboya que gayre be no s' atreveix ningú á créurela; ja al costat méu hi ha un que per, a + 5, está probant que no pot èsser veritat tan gran mentida. En aquet moment un mosso de redacció surt y espolsa la pissarra, essent saludat ab un ¡aaah! d' im-paciencia y posant en compromis de rebre quatre bofetadas al individuo que afirma que no pot èsser veritat lo que 's corra.

Lo mosso se retira y ja s' espera veure sor-tir al redactor. Passa un minut, dos, tres, qua-tre, ¡mare de Deu que triga!; passa un quart y lo periodista no surt y los voltaychs tampoch s' enconen.

Son aprop de las vuyt y "1 públich aguanta ferm, ni un sol home deserta. La nova haurá de vìndre quan menys per correspondre al pú-blich que ab tal aíany 1' espera.

De sobte, en aquell mar de gent s ( hi di-buixan fortas onadas; s' es encés un reflector eléctrich y en la pissarra hi ha quelcom es-crit.

«Se dice que » No es pas aixó, no ho es pas lo que volém.,

Oficial; que se dongui oficial. ¿Ha guanyat la esquadra, ó tením un altre Cavite?

Los crits aixordan, semblan bramuls de fe-ra assedegada de venjança, y solgament pot im-posar silenci lo rumor llunyá de tochs de tim-bal y clarí. Ye tropa... ¡qu' es extrany tant tart y no haventhi per aquí aprop cuartel d' infan-tería!

La tropa sf acosta: ja 1' hi devém obrir pas.

Banda de timbáis, banda de claríns, música,

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SENYERA V 3

bandera de la Patria, ¡saludemla! ¿qu' es aixó? ¡Coronel major de plassa! ¿qué significa?

Tarán, ti, ti. Las tropas fan alto, se sent un altre toch de corneta, presentan las armas, lo coronel alija la veu pera cridar la fórmula «Por el Rey» y lo Gapitá, Ajudant dona lectura al bando de guerra.

Lo poblé res ne sabía: ha quedat sor-prés y la mateixa sorpresa 1 'ha fet enmudir. No obstant quan vaig per retirarme, encara forma un grupo aquell pessimista, á qui sentó dir:

—Ja ho veyeu; estat de siti. M' hi jugo '1 coll que tot aicnó d' aquet vespre no es veritat.

No lo vull escoltar més y agafo per lo co-rrer de Fernando, quant á la entrada del raa-teix topo ab mon amich Ridaura.

—Noy, vos felicito; teníu bon servey tele-gráfich.

—¿Sabs lo paper qu* havém fet avuyP 60.000. Dispensara are, q u ' a l carrer del Ge-mentiri hi han foradat á un y tinch d' anar per portarlo á las caixas.

¡Aixó es vida! GLAUDI LLUÍS BOSGH.

Barce lona 11 de Maig 1898.

sHSHSESHsaszsHSBKSHsasasHSHíasíSHSHSHsasasBSHra

LO TAPER AMPURDANÉS

Que los timbres més Uonrrosos son los timbres del t r e valí.

(JLA.VÉ,

La rónega parola, com sempre, matinera, Ja engega al brés de 1' ayre, de fum negra espiral; S' obra de tapa la fábrica, y vá ab cara riallera A comensá '1 taper son cotidiá jornal.

Miraulo: llú en son rosti'e la pau que 'n son cor nía; Del sentiment més noble, sa cara n' es mirall; Y per guanyar ab honra lo pá de cada día Content lo llindar passa del temple del travall.

En lo taulell s' aplassa, tenint aprop los eoves Hont los carrachs qu1 eseayra vá lo aprenent tirant: Son llabi taral-leja las cansonetas novas Que sempre que li vaga vá ab los oompanys cantant.

L ' estoix maneja ab ayre, y, dins 1' encaix fiesantlo, Al cayre de la fulla fá lo carrach rodar, Que en tap hermós de suro vá en un instant tornantlo, Y de sos peus la cofa s' afanya en omplenar.

Petjant la flonja alfombra de rÚBtegas palias, EU enaltejx la industria que sót fá ais extrangés; Al drind de tallanta eyna trescant passa los días Y lo Ampurdá ab son geni avansa en lo progrés.

Ningú en enginy lo guanya, en manejar del suro

La eicorxa qu' éll transforma en oobdíciat tresor: Com trevallar li agrada, sortir sab d' un apuro Si '1 fat advera li signa cap hora de dissort.

Son sas oostúms hermosas, son traete franch y noble, Lo trevallar son lema, son nfu d' amor la llar; Son goig, al remor típich d" ampurdanesa cobla, Lo ball de la garrida sardana puntejar.

Per òli la nostra terra ooneix la gont, estranya; Per éll font da riquesa n' e r nostre lloch natíu; Per 611 las naoións saben que 's troba á dins d' Espanya, Eixa comarca activa que lo Ampurdá se 'n diu.

Per éll las naus exportan, empresonats en balas, Los taps que á omplenar vólan tots los mercats del mon; Per éll 1' aspre sureda despulla 's de las galas Que la Natura pródiga pera vestirs' li don,

Heréu deis que la industria, tapera, ahí implantáren De nostra Catalunya en eix redós tranquil, S' ha dit:—¡Avant y fora!—y envá 'la estranys somiárem De sa fayBBÓ sorpendre lo sempre destre estil.

Taper d' aqueixa terra, que ab goig y orgull contempla, Com sabs tant rica herencia pera tos filis guardar; Siga de tapB, la fábrica, del sant travall ton temple Y '1 fum de la parola lo encéns d' aqueix altar.

FEA-NOESCH MARULL. 1894.

Premiada ab accèssit únich en lo Certámen de Palafrugell.

SaSH5HSE£naSE5ESrESiHHSHSHSHSaSBSiSa5H5H5aSiSHSHSS

REALISME —I

¡Quina tarde tan Cristal... Ni (s sent piular cap aucell ni la brisa fa moure lo fullatge. Lo cel es gris, tan gris cora si hagués de nevar. No mes á un cap, una íorta vermelló ha deixat lo sol al pondres, que talment sembla que s' arborin las montanyas d' aquell indret y la flama agañ ais núvols... Molt lluny, en últim terme, un grapat de casas blancas y un Iros de cel mes negre; y en tot lo camí, que s ' estén llarch y dret ab sas rengleras d' arbres sens« fullas á cada costat, ni un home, ni un carro...

Tot sembla que dormi; que 'Isaucells temin despertar ab sos batechs d' alas, ais que repo-dan per sempre dintre '1 cementiri, que ab sos xiprers alts, treyent las puntas, fa més trist aquell lloch y causa més fredor á 1' ánima...

Dessota d' un xiprer alt, espés y negre, un home ab posat rialler está cavant, fa un sot fondo pera enterrarhi á un mort, y va treyent terra y ossos y los va apilant allí al costat ab tota calma. Al cap d' un rato, quan á n ' eli lf

hi sembla que ja '1 sot es prou fondo, para de cavar, estira 'ls brassos y fa un badali que res-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

Á LA S E N Y E R A

sona per tôt lo c e m e n t i r ; de ixa '1 trâmech, s' asseu sobre una creu que hi hâ c lavada al sól y treyentse la petaca de la pi trera, ne c a r g ó l a un y 's posa á f u m a r . . .

A quatre passos de sot hi hâ d u g a s c a i x a s de mort , l largas y negrea, 1' una posada al de-m u n t de 1' altre; sembla qu< esperan que -1 torn las h i a r r i b i .

L ' una, la de sobre, es tota forrada de ve-11 ut y r ibetejada ab cintas de seda; las tancas son de plata y á cada á n g u l , s' hi v e u h e n i n -c r u s t a t i o n s dauradas que ressaltan en mit j del conjunt negre. A b tôt y ser lo q u ' es, una c a i -xa pera g u a r d a r los eos d' un mórt , veyen tía tan bonica, tan ben g u a r n i d a , agrada á n ' ais u l ls .

L ' altra c a i x a de sota es l l isa , p intada do negre y prou. Ni una trenzil la de cotó ni un fll de plata. ¡Qué pobre devía ser son amo en lo mon!... .

Quan ha acabat de f u m a r , aque l l bon h o -me s' a ixeca, torna á estirar ab m a n d r a ' l s brassos y cantant ba ix , va cap á las caixas y n' est ira una, la que 1' hi ve primer. Coin que '1 que j e u á ditts es de molt pós ó bé la ca ixa pesa molt , i' etnpeny ab tota forsa peí cap y suant , suant , 1' arr iba á rossegar fins á rant del c lot a h o n t I e h i a b o c a , quedant de boca en b a i x y esberdel lantse deis peus peí fort colp q u ' ha rebut .

Comensa á t i rarh i á sobre la terra y ' ls os-sos q u ' a b á n s h a v í a t r e t , fins que arr iva ' r a n del sól y l lest , de ixa '1 trámech y va per 1' a l -tra ca ixa també cantant. ú mit j a veu. De cop para de cantar; es que s' ha ficsat en que d is-tret, s' ha errat de ca ixa e n t e r r a n t una per a l -t re .

— ¡Mal l l a m p ! — m u r m u r a . — ¿ Q u é f a i g a r e ? . . . B a , ba, j e u r á n bé i g u a l ! . . . — A g a f a la que que-dava, la l l isa y pobre, se la c a r r e g a y cantant, cantant , arr iva á un paiiteó del tot sumtuós, en en lo quin s' h i a d m i r a una estátua de m a r b r e pr imorosa , représentant al A r c á n g e l toeant la t rompeta del Judic i . . . Tan ben feta val ben bé u n m u n t d' o r . . .

A q u e l l horae entra y b a i x a al fosso; se sent u n ressó fondo, fondo. . . es el l que va baixant . Després res, f ins a l cap d' un rato que s u r t sense la ca ixa . Tanca la porta de l a tomba y di-r i g i n t s e á dintre, e s c l a m a : — ¡ A l s a Geroni! ¡tú sí qne *t pots ben r i u r e del mon!

P. C O L O M E R .

Saut Foliu de Guixols.

-M 1—

MARINESCA

Es en vá que t ' etnpolaynis ab tants llassos y ciutetas coin u n barco ern pavossat ab gallardets y banderas.

Si vols oreure '1 meu consell, ves il port y arría velas, que ja veus que 'ls pretenden ts cap á altres rumbos navegan.

Y com no. si beu mirat ton eos sembla una pastee», y ta cara fa la fot xa d* una bigota holandesa.

JOAN B T A . O A M Ó S .

HONRADA; SEMPRE HONRADA

A s s e g u d a en una butaca, ab els ul ls tíxos en un punt de la sa la , sense veu re lo que mira , s f está la Roser, mel ior dit, hi está son eos, perqué son pensament ben l l u n y se trova.

La carta que inconsc ieutment ^abroga e n -tre sas mans, enclou la e x p l i c a c u V ' d e 1 ' e s t a t especia l d' aquel l esperit . Es d f en L l u í s , 1' h o -me que feu batagar son cor, quant tot j u s t aca-bava de d e i x a r els jochs de la infantesa: son pr imar amor, 1' ú n i c h , perqué encara 1' est i-m a v a ab tot y la mala part ida q u e li h a v í a j u -gat casantse ab un altre.

Bé prou que ho c o n e g u é , '1 día aquel l en el passe ig : a l veure ' i després de sis anys d' a u -s e n c i a , son cor exper imenta una for ta t ronto-l lada . Y '1 pi l lo ho d e g u é conéixer p e r q u é la carta ho din beu ciar: «encara m ' est imas, es inúti l que v u l g a s d i s s i m u l a r h o , y com q u e j o may he de ixat d ' est imarte, (i ' embustero,) he de fer tot lo possible y lo imposs ib le para q u e s i g a s meva. Que t ' h a s casat, 10 me importa: passaré per sobre de tot: las convenienc ias so-cials son u n a barrera massa petita pera que s i -g a obstacle á la unió de dos cors apassionats . L ' amor es un sentiment natural , essent lld-g i c h qu ' arr ibi á sas n a t u r a l s c o n s e q u e n c i a s , á clespit de tots els convencional ismos que c a -racter i san la m a n e r a de ser de la societat m o -derna.»

A q u e t s conceptes y a l t res per 1' estil expres-sats en la carta , l l i u r a v a n forta batal la d ins del c e r v e l l de la Roser , per e x p u l s a r las ideas de honradés, respecte al que dirán, y sumiss ió ais preceptos de la v ida socia l , incrustadas per la educació materna , y las c i r c u n s t a n c i a s y

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SENYERA 5

condiciona que íorraavan 1' ambent en que ella visqùé sempre.

Tot el passat revivía en sa imaginació. La admiració de que fou obgecte, al pre-

sentarse per primera vegada en societat: las amorosas miradas d' en Lluís, y 'ls obsequis que d' eli rebé, precursors de la deolaraci^ d' amor que després li feu: la complacencia d' ella al veure 's preferida: la manera com son cor s' aná intéressant: lo rnolt que va sofrir al veure 's postergada per aquella pubilla que al casarse ab son aymant se 1' endugué á viure al poble ahont radicava sa propietat. La ferida fou tant fonda que la cregué incurable: mes el temps es un gran metje, y poch á poch aná re-cobrant la tranquilitat, fins al punt que als vin-tiun anys, quan la obsequiá '1 que avuy es son marit, experimenté gran alegría, creyent en la forsa del segón amor. Recordava la brillantò y magnificencia ab que 's verificá '1 casament: la enveja de las altres noyas, manifestada principalment al veure Ms preciosos vestits, las ricas joyas, y 'ls numerosos regalos, que ab tanta satisfaccio mostrava.

La félicitât li somreya: la lluna de mei fou deliciosa: la calma y tranquilitat que la suc-cehí, no la turbavan més que 'ls esclats de pas-sió que d< en tan apareixian, produhint goig més inméns quan més trigavan á presentarse. La comoditat y benestar que la fortuna de son marit li proporcionava; '1 respecte y la con-s ide rac i social de qu ' era obgecte; la vanitat, fins á cert punt inofensiva de poguer l luhir y ferse notar per sa bellesa y sa elegancia en els teatros y passeigs, en las reunións; en fi, en totas las mafnifestacións exteriora de la vida de capital: de poguer enrahonar ab coneixement de causa de París, Ginebra, Roma, y altras ciu-tats que ab detenció havía visitât; tot aixó con-tribu h ía tant á sa félicitât, que en els cinq anys de matrimoni no havía trovat á faltar 1' élé-ment més indispensable de la familia, '1 lias que ab tanta suavitat Higa la dona á la casa: 'ls filis.

Y are, aquesta félicitât, anava á desaparéixer. En son interior, l a l luy ta es empenyada: la

influencia deis dictats de la rahó, fa que sa voluntat se manifesti decidida á resistir: vull ser honrada: diu sense parlar: no vull perdre la estimació deis que roe rodejan: no vull ser senyalada com una de tantas com n' hi ha que llensan pe '1 fanch el nom que portan. Mes al mateix temps sent una veu que surt del cor que li diu: es inútil que resisteixis; no 't pots gobernar: ets d ' e n Lluís: y tart ó aviat lf amo s ' apodera de lo q u ' e s seu.

Y mentre« tant entre sas mans va rebre-gant la carta: fent un esfors la crema á la Uum, del gas, y sa boca s' obra inconscientment, sortint d ' e l l a las paraulas que sa pensa for -mula: vull ser honrada al mateix temps que en la flama produhída pe M paper »1 cre-marse, sembla véurehi en lletras de foch, la Crasse aquella: «encara m' estimas, es inútil que vulgas disimuladlo».

En aquest estât anormal passá un día y 1' altre y tota la semana. Diumenje i la nit s ' ex-cusá d 'acompanyar al Liceo á son marit, dient que 's trovava maretjada. Al entrar en son cuarto s' ofegava y obrí '1 baleó. La nit era molt fosca: la renglera de fanais apenas dona-va claror: el carrer deseri. Va per retirarse quan s' en adona de que un cordili penja del baleó de dalt, y ajupintse pera trovar l ' e x -trem, hi trova una carta lligada. Una forta augunia li entrá de sobte: es d ' eli esclama; y al llegirla trova confirmadas las seuas sospi-tas. «Avuy es la tercera vegada que t ' envío aquest missatge: si al recullí '1 cordili no trovo la carta, m' arrío pe '1 baleó».

¡Oh Deu! estich perduda: si '1 veig devant meu no tindré forsas pera resistir: 1' estimo: ja no podré presentarme ab el front alt.

Pero, si torno á lligar la carta... provemho... es inútil : ja '1 cordili s ' en va enlayre... ¡Ver-ge Santissima, ampareume! no vull que '1 nom que porto, sia arrastrat pe M fan g. . .

Fent un esfors supretn, tanca '1 baleó, en el mateix moment en que un bulto ls balance-java, en 1' espay; un instant després se dei-xava anar, y. . . ¡Deu de bondat! ¡quina des-gracia!

Las llosas de la acera rebéren el cos del des-graciat Lluis.

Quan la Roser va tornar de son desmay, no 's doná compte de lo que havía pasat: lf habi-taeió presentava '1 mateix aspecte: cregué des-pertar de un somni. Mes las veus que senti en el carrer li feren eomprondre que lo que havía vist era la realitat.

Las criadas ho acabavan de confirmar. A las preguntas que 'ls hi feu respongueren, que un home s' havía tirât del baleó del tercer pis, y havía quedat mort. La Justicia comensava las diligencias: no 's sabía si 's tractava de un ac-cident ó de un suicidi.

—¿Y es ben mort?—preguntá. —Deu nos enguart nosaltres. Ningú es capás de dir lo que va passar en

1' ánima de la Roser: horroritzada per la des-gracia, senti una angunia terrible: estava ver-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

6 LA SENYERA

daderament espantada. Prengué una tassa de tila que la minyona li portá, com á medecina pera '1 susto. Pero al mateix temps, senti una veu interior que li deya: t ranquilisat: el perill ha desaparescut: no tirarás per el fang el nom que portas: las malas l lenguas no se rebejarán en ta honra, disfrutarás com fins are de la con-«ideració social, no deixarás may de ser hon-rada. Y al mateix temps de sos llabis sortiren inconscieniment eixas paraules: sempre, sem-pre honrada.

Ramik TRAGÓ Y CORES. 5ESiSt!5BSaSi!SaSHSHSHJ525HiaSHFHSa5ai55H5HSHSiSH5E

O R Ó K I O A

Nos trovem verament apurats, á bona fé, los que 'ns clediquem des lo oomensament de la guerra á la tasca gens fácil de recullir en petitas crónicas los fets qu' omplenan lo de-senrrotllo del actual drama. La falla d' una base ben sentada de quina 's pugui partir , por-ta tal irastorn á tots nostres cálculs, que 110 sabem pas flns á quin pimt s e ' n ressentirá nostre cervell. ¡Plauyeume! ha dit Marc Lau-dry, y lo mateix predi faig jo ais Regidora de La Senykra, que 'm disculparán sens dupte de las suposicións que feya jo en la crónica pas-sada. D' altre part, no obehían pas aytals cál-culs á un perqué si, sino qu' eran en tot fona-mentats: lo mateix dijous, jorn en que se sa-pigué 1' arribada de 1' esquadra fantasma, quin nom 1' hi ha guanyat la destresa de 1' a lmi-rall Cerviera, á las ayguas del mar antillá, á la Bolsa de Barcelona se rebía un telegrama autorisat donant cornpte d' haver passat di-ta esquadra per lo Cap de Buena Esperanza. ¿A qui creure?

Aquesta setmana comensá ab optimismes que Deu tu l l a que duriu y s' agrandeixin. Di-lluns al obrirse lo telégrafo á aquesta vila já 'ns fou entregat un parte de nostre actiu co-rresponsal, en quin se parlava de la victoria obtinguda per los crehuers espanyols «Conde de Venadito» y «Nueva España», sobre los cinch vaixells eneraichs que pera mantindre lo ridícol bloqueig de la Habana havía dei-xat devant d' aquell port lo capita Sampsou. Veritat que la petita ventatja ja obtinguda per nostres marinos, no 'ns pot pas fer oblidar lo desastre de Cavite; pero la opinió, necessitada de consol, rebé la nova ab plaher inmóns.

A mon entendre 1' acte de nostres crehuers no obehí sino á atraure Y enemich al lloch di allá hont havía fugit. Be pogué èsser que

lo general Blanco hagués rebut noticias d é l a proximitat de 1' almirall Cervera y hagués pensât en la concentració del enemich en un punt, perqué lo quefe de nostra esquadra pu -gués sens tant perill arr ibar á port en qual-r sevol de 1' illa. Aixó es lo que molts crehuen, pero no se sap res de cert.

La nova que llensá al vol 1'oficiosa Co-rrespondencia referent ais trevalls que 's ve-nen fent per part del gobern de 1' Illa á fi d f

atraure á la legalitat ais quefes de la insu-rrecció, no han donat á 1' hora en que aques-tas ratllas escrivim, lo résultat que tothom desitja, pero la confiança en lo bon éxit se-gueix.

Los desembarchs intentais en diversos punts per las forsas enemigas, després de las derrotas sofertas per lo capitá Sampson á Cár-denas, Cienfuegos y San Juan de Puerto-Rico, han sigut també retxassats, ab moltas pér-duas personáis, per mes que las amaguin á Washington. Aqueixos descalabros probable-ment haurán fet que lo gobera de Mac-Kin-ley haigi resolt fer un gran desembarch, 15.000 homes, si es que la plassa de la Haba-na^ desprecia 1' in t imado d ' entrega.

No s' ha confirmât la nova del atach de Cavite per los tagalos: molt al contrari, sem-bla qu' aquestos forman ali ab los yankis, se-góns se desprén del fet d' haver aparescut en varias provincias algunas partidas, quin arma-ment es nort-americá.

Encare que tart, Espanya ha concedit al ar-xipélach las reformas que donadas á temps oportú 'ns haurían estalviat la guerra que co-mensá l f any 96. Loque demanan los filipins no pot pas ésser mes just, puig ni siquiera volen 1' autonomía de Cuba, sino ésser igua-lats á la Península. Aquesta mida qu ' ha prés are lo Gobern espanyol potser sumi á Espan-ya moltas adhesións, y fassi que vejém lo día de prova al nostre costat, molts brassos qu' en cas contrari haurían apuntat al cor de nos-tres pobres soldats.

Los reforços á Filipiuas sembla que sorti-rán de la Península un deis días de Ja vinent setmana, si es que com sediu, no s ' aplassan ad calendas grmeas. No arribém á compendre lo motiu.

Un altre deis punts que més han donat qu ' enrahonar , compartint ab las novas de la gue-rra la atenció pública, ha sigut las novas que corren cada jorn ab més fonament sobre a l ian-gas. Las simpatías deis inglesos envers los Estats-Units prompte, t i nd rán . forma concre-ta, mit jansant una aliança entre abdds paysos.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SENYERA

Aquesta conducta indigna d ' Ingla terra , per lo demés molt fácil d ' éssser compresa, sembla que será ío toch que desperti á Euro-pa de son pesât son. En efecte, Alemanya, ó sía 1' emperador Guillem II no la pot veurer crehuat de brassos; aixís ho ha solemnement declarat; Austria te sino ab Espanya, ab quel-cóm de nostre nació molts Uassos; Italia fará lo tercer en lo que resolgui la tríplice.

Pero hi ha més. Russia, segóns se diu en acreditadíssims círcols diplomátichs, ha en-viât ja una nota de simpatía á Espanya, do-nantli á entendrer que devant la salvatjada deis saxons, no estará sola, y per lo que respecta á França, sois llágrimas de agra lúment nos i n s -pira sa conducta envers nosaltres, ben digna per cert de la noble rassa l lat iua.

No ho cal duptar . Si Inglaterra , creyent t raure profit de nostre derrota, a juda plató-nicament d á lâ descarada ais yankis, ella so-la será la responsable del focb que se encendrá en tot Europa, que unánimement ha califlcat de piratas ais nostres enemichs.

Solsament lladres poden viurer en com-panyía d' altres lladres. Som molts los que creyém nos resultaría ventatjosa 1* abrassada d' Inglaterra, á sos germans los nor t -amer i -cans.

—t i— D i e t a r i d e l a g u e r r a

Diuiecres, 11 Maig. —Wasshiugton confir-man oficialment arribada nostra escuadra á Cádiz. Yankees reso,lt atacar Puerto-Rico.

Dijous, 12.—Yaíikees protegits per cuatre crusers intentât desembaj'ch prop Cienfuegos essent victoriosament retchassats per nostres batallóns.

Divendres, 13.—Noticia oficial. Onze bar-< eos yankees bombardeixan Puerto-Rico sen-

se causar danys. Dos crusers seus ab averías. Divendres, 13.—Terminât bombardeix Puer-

to-Rico. Yankees sofert grans averías ret i rant acorassat á remoleh.

Dissapte, 14.—Diuhen d f Hong-Kong in-dígenas Cavite atacat yankees matant á molts y expulsant al resto, havent destrossat ban-dera yankee issant en son lloch bandera es-panyola.

Diumenje, 15.—Reyna molt optimisme en Barcelona. Conde de! Venadito y Nueva Espu-ria, derrotat cinq barcos del bloqueix de La Habana. La oficiosa Correspondencia augura presentació d' algúns cabecillas insurrectes . Desconcerta á nostres enemichs la ignorancia del parader escuadra Cervera.

fiOVjAS LOCALS Convocada per lo Rnt . Rector d ' aquesta

"Vila, Mossén Félix Paradeda. la Junta enca-rregada de recullir fondos pera la suscripció nacional, se reuni lo dimárs úl t im en lo s a -ló de sessions de la Casa Capitular pera cons-ti tuhirse definitivament y comensar los trevalls que li están encomenats.

De conformitat á lo que disposa la Circu-lar que al efecte fon Uegida la Junta Local se consti tuhí de la segiient manera.

Présidant,—Lo Senyor Rector, Mossén Fé-lix Paradeda.

Vocals, D. Miquel Matas, Arcalde.—D. Martí Roger, Président de la cambra de Co-rners.—D. Honorât Jul i Sandarán, Metge.—D. Joan Fprrer, Secretari de V Ajuntament .— D. Félix Ribera, Président de lo Salvameiit de Náufrechs y Assessor de Marina d f aquesta Ajudantía .—Tesorer: D. Pau Matas, Vice-con-sul de Inglaterra y Fiscal municipal.—Secre-tari : D. Jaume Margari t , Mestre de la escola municipal.

Desitjem que lo millor éxit coroni '1s es-forsos cl' aquesta Junta local, en la segurecat de que no ha de fal tar l i '1 més entussiasta apoyo de L A S E N T I R A per tractarse de un asun-to essencialment pátriótich.

No 'ns equivocárem al augura r en lo nú-mero passat un bon éxit á la notable compan-yía dramática que actúa á San Feliu de Gui-xols y ha dignat donar a lgunas represen-tacións en nostre teatro. Dissapte, 14 del co-r rent mes, t'éu son debut y fou molt ben a c u -llida per nostre públich que tributa molts aplaussos als actors durant lo desempenyo del drama «Lo monjo nef/re» y la comedia Un so-ci çtie 's pert de vista, or iginal aquesta úl t ima de D. Anton Ferrer y Codina.

La Comissió corresponent del Centre Eco-nômichlia aprobat lo plane pera las obras del nou edifici. q u ' e s degut ais senyors D: Joan Molla y D. Enrich Pascalet. Nos asseguran que 1' esmentat plano respón molt acer tada-ment als propósits del Centre. Segóns el ma-teix, la planta baixa será destinada á sala de bail y lo pr imer pis contindrá los salóns y de-pendencias de la Societat.

Las obras son ja comensadas y cont inua-rán ab molta activitat.

*B*

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

8 LA SENYERA

Ha regressat d ' Alemanya, ab sa aprecia-ble familia, nostre amich D. Martí Montaner, á qui desitjém llarga estada entre nosaltres.

Lo dimars de la passada setmana se des-pedirán de nosaltres los amichs els germana Ernest y Joaquina Escobar, qu ' emprengue-ren viatje pera Sevilla.

— —

Lo notable escriptor de sardanas, nostre amich en Pere Rigau, director de la copla am-purdanesa Los Montgrins, ha tingut la aten-ció de participarnos que ha contraetat de nou al conegut fiscorn D. Narcís Martí de Corne-llá y ha cambiat los cornetins de sa orquesta pera '1 mellor éxit de la mateixa.

—+a»— Lo divendres de la setmana passada s' efec-

t u i 1' enterro del pobre soldat vingut de Cuba per malalt en Joan Cervera. Va cridar P aten-ció que 1' acompanyament á 1* enterro no fos tan numerós, com se mereixía '1 diíunt y ab major motiu per recordarse tothom del que 's realisá quan la mort de son infortunat com-pany en Gassimir Barceló.

Secció oficial Tarifa de preus que regeixen pera los en-

terraments en los Gementiris Oatólich y Civil d ' aquesta vila. '

Panteons Solars á perpetuitat, 500 pesetas.—Per la

obertura de tomba, 50 id.—Per drets d' ente-rramet, 7^50 id.

E n t e r r a m e n t s de f a m i l i a Per un solar venut á perpetuitat, 100 pe-

setas.—Per obertura d ' enterrament, 20 id.— Per drets d' enterrament, 7'50 id.

T o m b a s Iguais preus que 'ls enterraments de fami-

lia. Ninxos de p r i m e r a c lasse

Per venda á perpetuitat, 100 pesetas.—Ab ossari, 125 id.—Per obertura de ninxo, 10 id.—« Per drets d' enterrament, 5 id.

Ninxos de segona classe Per venda á perpetuitat, 75 pesetas.—Per

obertura de ninxo, 10 id.—Per drets d' ente-rrament, 5 id.

Ninxos de t e r c e r a c lasse ó de l loguer

Per enterrament temporal (3 ayns) 30 pe-

setas.—Dret d ' enterrament compresa obertura y closa, 10 id.

NOTAS: 1. a Cuan V enterrament siga d ' al-bat regeix la meytat del preu que d* un eos gran.

2." Apart deis drets ja esmentats, deuráii satisferse 'ls quo conforme al Reglament co-rresponen ^ l a Obra de la Iglesia.

D r e t s accessor io Per un títol de panteó, 5 pesetas.—Per un

títol de enterrament, 3 id.—Per un títol de nin-xo de 1.% 3 id.—Per un títol de ninxo de 2.*, 2 id.—Títol provisional pera enterrament tem-poral, 2 id.

Foooa c o m ú Pel dret d' enterrament, 3 pesetas. NOTAS: 1. a Cuan P interessai en enterra-

ment de lloguer adquireixi ninxo de primera á perpetuitat obtindrá lo 25 per 100 de rebaixa del preu senyalat en la tarifa.

2 . a Se compren que en las antei iors tari-fas no se satisfarán drets de cap classe al per-sonal del cementiri quina paga se farà á cá-rrech de 1' Administració.

3. ' En tant que no 's disposi lo contrari lo travail de mestre de casas en las oberturas y closas de tomba ó ninxo va á cárrech de P in-teressai.

X. Y. Z.

RZEJGKCOISrJLXiS —» K-

Ab motiu de lo alsats qu ' están los cambis, han esset en un nombre may vist los extran-gers qu ' han visitât la comptai ciutat. Aquei-xas visitas no foren pas per diversió, sino per efectuar compras qu' han realisat en gran.

Una de las vendas, la de P armería Estruch qu' ha comprat lo fabricant del paper de f u -mar Job, ha aixecat grans protestas. Es vera-mentmolt de planyer que ni 1' Ajuntament barceloní ni la Diputació provincial, res hai-gin fet pera privar que sortis de Catalunya, una joya del valor que tenía la armería Es-truch. i

Aqueix any no se celebrarán las verbenas de Sant Joan ni de San Pere á Barcelona.

Trovém molt d f aplausso P acort. La Companyía Trasantlántica ha circulât

entre <ls capitáns deis seus barcos la següent noticia.

«Pera coneixement y satisfacció del perso-nal que citém, tenini lo gust de participar que

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SENYERA

nostre president s' ha servii otorgar per tele-grafo la efectivitat al capitá del vapor «Mont-serrat» D, Manuel Deschamps, pel meritori servey prestati y además una grat if icado de 6.000 duros per cada una de las tripulaeións del «Montserrat», «Alfonso XIII» y «Ciudad de Cádiz», per ha ver prestat servey de guerra.»

En la Exposició Industriai de Lyó ha obtin-gut gran diploma ci' honor per son notable apa-rato Termómetro, Avisador y Medidor de in-cendios, D. Joan Yila y Forns, de Girona, á qui felicitém.

IR/egâstre oi'vil NAIXEMENTS

Noys 0 Noyas 1

Total. . . . 1 DEFUNCIONS

Joan Cervera Margarit. 3(3 anys.

Secció Comercial Desde ' I día 14 d ' Ma i g lo moviment de nostre port

ha sigut lo següent:

ENTRADAS De Barcelona, llaud «Manuelito», p. Gallart, ab

efectos.—De Vinaroz, Ilaut «María Rosa», de 39 tons. ^b garrofas.—De Bilbao y escalas, vapor «Cabo Creux», do 1.030 tons. c. Urrutia, ab efectes.—De Barcelona, llaud «Montserrat», p. Berta, ab efectes.

DESPACHADAS Pera Barcelona, llaud «Manuelito». ab efectes.—

Pera Barcelona, llaud «Pepito», ab efectes.—Pera Cette y Marsella, vapor «Cabo Creux», ab taps de suro.

Tenim noticia de que la societat Fomento de la In-dustria corcho-taponera de Cassá de la Selva lia convo-cat á los principáis fabricants y exportadora de taps, pera una reunió en la q u e ' s demanará la prohibició de la exportació del suro en pannos, ó bé crescuts drets sobre dita exportació.

Al tancar aquesta edició 'la cambis sobre París es-tavan á 85 per 100.

iBixiTiRjkjsra-iEiò — $ — « < * —

Nostre benvolgut amich y suscriptor lo vi-ce cónsul espanyol á Reims D. Martí Cama ha complert en absolut la paraula que doná al sortir de Palafrugell , en direcció á la esmen-tada ciutat francesa. En efecte los fondos que á las horas d' are porta recullits nostre amich

pera la suscripció nacional, pujan á una can-titat respetable, havent obert llista lo propi se-nyor Gama, ab la suma de mil franchs.

Li enviém la més coral felicitado. La vescomtesa de Janze, desitjant donar

eloqiién prova de sas simpatías pera la Espa-nya, ha obert los magnífichs salóns de son suntuós palau, al públich parisiench, que haurá pogut admirar las innombrables joyas qu' ate-soran las coleccidns de la dama francesa, per lo preu de dos franchs en quina cantitat se fle-sá '1 preu d f entrada.

Las maravellas que poseheix la vescom-tesa de Janzé, eran solsaiuent conegudas per encare no un centenar de grans artistas, y los elogís que los coneixedors d ' ellas ne feren sempre, ha portât á visitarlas á nombrós pú-blich.

No s' ha contentât ab aixó 1' amiga d ' Es-panya, sino qu ' establí que á sos anaichs y gent de diners no 'ls fos prou lo preu de dos franchs sino que tinguessin de entrar depositant son do-natiu en una safata.

La cantitat recullida puja á una gran suma que será repartida entre la suscripció nacional, y la compra d' auxilis per la Cre.u Roja espa-nyola.

La Greu Roja francesa lia fet donatiu á la espanyola de la cantitat de 25.000 francs.

Be per Franca, germana nostra. Acabem de rebre lo diari de París, «L' Es-

tafette, quo publica ab lo títol de «Le Conflit hispano-américain et le droit international» un valent y molt ben escrit article defensant los drets indiscutibles de nostra estimada Pa-tria; article que porta la firma de nostre dis-tingit amich en Artur Vinardell Roig, á qui enviém de nou la mes coral felicitació.

Imprenta y Encuadernació DE

OCTAVI YIADER Gran assortit de llibres per el corners, Copia-

do s de Cartas y Telegramas. Objectes pera escriptori de primera marca y

bons preus. Etiquetas pera mostras de taps: de cartulina

blanca, á 1 pesseta 100; de cartulina alemana, á 1'50 pessetas 100; de tamanyo gran, á 3 pes-setas lOu; papé-tela, á 5 pessetas 100.

Capses y sarróns pera mostras de taps, gran assortit.

DEMANÁ MOSTRAS Y PREUS

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

10 LA SENYERA

J. BÜRELL & C* C O N S T R U C T O R S

" V i l a y V i l á , 1 1 7 . — B A R O E L O K A

Espec ia l i ta t en Yach ts ,

L lanxas de vapor , Remo l c ado r s , Canúas , Canots , L lanxas de Sa l v amen etc .

TALL.KR DE VFII. ïAMETV

l/ziicït á Cata lunya y á Espanya pera yachts , tendas pepa 'I camp, bany, cassera, etc.

L o n a s i n g l e s a s y d e l j p a i s

Direcció telegráfica, «YACHTS», BARCELONA

Casa constructora del bot de salvament de Sant Feliu de Guixols.

YACHTS fets per J. Bureik Nitetis, A t l an t II, At lant I, Hiobe, Conque r i do r I,

C o n q u e r i d o r I I , del Real Yacht Club de Barcelona.

NIOBE, c o n s t r u c t o r Bure l l , 3 p r i m e r s p rem i s .

FRENO ZEPHIR NO PNEUMATICI!

Instalat cn lo Cassino LA UNION de Palamós.

Unich aparell practich qu< apreta sempre

Ja tanca en son encaix, sens la mes insignifi-

cant remor, y evita per "ompert un tench de

cop per forta que sìa la corrent d' ayre.

La superioritat d' aqueixas máquinas s' im-

possa sobre totas las demés, puig en tots sos

détails tenen la mes absoluta perfecció. -Sí. Unich représentant en aqueixa comarca.

Hugo Sanner PALAMÓS

FABRICA DE GORRAS Y CORBATAS

DE

Carrer MAJOR, 32.—PALAMÓS.

Estém acabant de confeccionar un variai y complert

assortit en gorras d£ estiu de la mes alta novetat.

CINTURONS per senyoreta, de gus t û l t im y confec-

ció "esmerada.

CAMISAS, CORBATAS, COLLS y PÜNYS de fil, etc.

Novetat , Var ie ta t , Ba r a t u r a .

LLIBRERlA Y CENTRE DE SUSCRIPCIONS

DE

Salvador Plaja Villena Palamós.

Se serveixeu tota mena d' obras à la bestreta y á plassos.

Représentant á Palamós de la societtt de Informes comerciáis y cobros atrassats, comisiona, consignacións y representación deis senyors

SATORRES y MADREÑAS,

de BARCELONA.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SlNîTERA H

Eis Quatre Gats Carrer de JAontesiôn

Barcelona. Local artistich. Café y begudas

d'inmillorable calitat. La visita a ELS QUATRE GATS

es indispensable a tôt bon "touriste,, Excelent cuyna catalana. •

Imprenta i Llibreria de Ll AYENQ DE

/Vfassó, Casas & Elias Ronda de V Universität, 4.—BARCELONA

Cancons catalanes, harmonisades per JSx» r-Ac?lx T V l o r e r n . Sant Ramón, Plany, El comte Aman, El Rossi-

nyol, Mftntanyes de Canigó, Eis Segados, de. U n a , dos rals.

Se ven una casa de molt bonas condicidns, situada á la Plassa de Sant Pere, d ' aquesta vila.

Informará D. JOAQUIM PUIGMACIÁ, f a r -macéutich.— PALAMÓS.

E N C U A D E R N A C I Ó N S Se fan de molt artísticas y económicas.—Es-

pecialitat en la encuadernació HOLANDESA-ESPANYOLA.—Se compran ll ibres usats.

Octavi V iader Rambla de A. Vidal.—S. FELIU DE GUIXOLS

SASTRERIA LAS DOS AMÉBICAís

-DE-JOAQUIM DAURA 1 3 , U N I Ó , 1 3 . - B Á B C E L O N A

Temporada d< ESTIU flovetats del país Y extranjeras.

Cran y variai assortit en Géneros de color

C l x e - v i o t s . IBs tsLxns .

Géneros negres y blaus v jerg -s is . " V ^ i C T l i i S L S . E s t a r n a . ^ j r x c L O T j j r e s . Z M I e l t o z c L S .

Gran assortit ab PIQUES per armillas y ALPACAS negras y de colers. Actualment 's trova visitant Ms pobles de Palaméa, Sant Feliu de Guixala y Palafriagell.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

12 LA SENYERA

Establiment de

Félix Pia Garriga A n t i g a c a s a d ' e n Ps .ÁCIDO

Carrer MAJOR, N,° 32 y 3 3 , - P a I a m Ö S

En aquesta, acreditada botiga trabarán sem-

pre tot lo relatiu á CONFITERIA, COM USTI-

BLES, DROGAS, BATERIA DE CÍJYNA, LOSA,

C RIST ALL, PARAYGUAS, .OBJEKTES D< ES-

CRIPTORI y altres més S e c c i ó n s ja conegu-

das del públich.

Sr ha rebut un complert y elegant assortit

de s o m b r i l l a s de tots tainanys y classes,

v a n o s j a p o n e s o s y d f altres classes, inclús

de dol.

A pesar de la molta puja deis cambis, coin

ningú ignora, sols lie posât un petit auinent al

preu d ' alga as objectes.

La Senyera S e t m a n a r ï c a i a l á

Redaooló y admìnlsti-noló,

Carrer MAJOR, PALAMÓS

PREUS DE SUSCRIPOIÓ Palamós, tres meaos. . . . 1,50 pessetas Fora, » » 2'00 » Estranger y Ultramar, 1 any . . 12'00 »

Anuneisy comunicats, preus cou vingu ts.

No 's tornarán 'ls origináis.

Pasteria inglesa D' EN

Alfons Vilarasau C a r r e r c l e I J Í M .

B A R C E L O N A

Especialiiat en l u n c h s .

Se recomería à tots los estudiants. Als que

sian fills.de PALAMÓS y ensenyin LA SENYERA,

gran rebaixa de preus. Un hard. O'IO pessetas.

Estampa à' en Octavi Viader, S. Feliu de Guixols.

MEDICAMENTS ACREDITATS R e c o m e n a t s p e r l a . C i e n c i a H V C é c i i c a L

Xarop de Hipofosfits GIMBERNAT El mellor de 'ls tônichs reconstit.uyents corieguts, obre 1' apetit, cura la anémia dorosis (color:

pálits), enfermetats medulars, Msterisme, insomni: de efectes sorpreudents en las convalessenciass frase h 10 rais.

Xarop de Fosfat de Cals Gelatinós GIMBERNAT De gust agradable coin 1* horchata, util per a favori i' lo desarrollo oseo y en la curaeió del ra-

quitismo y escrot'ulisme, recomenable en los e m b a r a s o s y l a c t a n c i a : frasch 6 rais.

Vi de Non de kola GIMBERNAT Poderós aliment d'estalbi, regulador del cor, ©stimulant de, las funcióus digestivas y desperta-

dor de tôt organisme empobrit: preu 8 rais.

Vi Iodo Tánich fosfatat De me Hors résultats que 1' o l i d e f e t j e d e b a c a l l á en la tisis, escroíulisme, débilitât ge-

neral y meustruacións penosas: preu 8 rais.

Licor dinamogénich GIMBERNAT A base de Morruol (principi : ici in del oli de bacallá nogal y lacté fosfat de cals: frasch 12 rais.

Pastillas GIMBERNAT C l o r o - b o r o - s ó d i c a s á l a C o c a í n a Contra las enfermetats de la boca, y laringe. Conservan la veu y evitan la fatiga: preu 8 rais.

Venta al por major. Farmacia del autor, Conde del Asalto, 14, Barcelona DETALL EN TOTAS L.^S FARMACIAS

PALAMÓS, D- J O A N V I L A R , f a rmacéu t i c a

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós