ES

CO

LA

OR

LA

ND

AI,

BA

RC

EL

ON

A

A l’escola celebrem les festes!

Benvolguts amics de Tolotama,

A l’escola Orlandai tenim el costum de celebrar moltes festes: les tradicionals del

nostre país i altres que són pròpies de la nostra ciutat, del nostre barri, o de la

nostra escola.

Estem segurs que celebrant festes aprenem moltes coses: a ser responsables, a

treballar en equip, a compartir, a saber jugar, a cantar i ballar, i també a estimar les

nostres tradicions.

Al llarg d’un curs celebrem:

La Festa Major del nostre barri, amb danses populars

La castanyada, menjant castanyes i fent panellets

Nadal, cantant, fent teatre, i fent-nos regals

Santa Cecília, patrona de la música, amb un concert

Carnestoltes, disfressant-nos

El diumenge de Rams, fent palmes

El darrer dia del segon trimestre, amb un concurs de paelles i amanides

Sant Jordi, el dia del llibre i de la rosa, amb uns Jocs Florals i altres activitats

literàries

Sant Ponç, elaborant melmelades i pastissos, sabó i bossetes d’olor

La Festa dels Contes, escoltant contes que àvies convidades ens venen a

contar

La Setmana Esportiva, fent jocs esportius i danses d’arreu del món

Encara que semblin festes religioses, la veritat és que a la nostra escola no ho són.

Hem triat dues d’aquestes festes i us les hem explicat amb molt detall,

acompanyant-nos de fotografies. Esperem que us interessi i us agradi tot el que us

enviem.

Fins molt aviat. Una abraçada

Les Sargantanes

LA FESTA DE CARNESTOLTES

Origen de la festa de Carnestoltes

El Carnaval està molt relacionat amb la tradició cristiana.

Se celebra uns dies abans que comenci la Quaresma. La Quaresma és una temporada anual que

dura quaranta dies. En la tradició cristiana, els quaranta dies que dura la Quaresma són un temps

de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha

més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la

Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gras, bevedor i esbojarrat. Per

l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames que dejuna i no menja carn

(però sí peix).

Arriba el Carnestoltes a l’escola

El dilluns, dia 9 de febrer, el rei Carnestoltes va arribar a la nostra escola. Quan vam anar al pati

per veure’l, l’acompanyaven els nens i nenes de 6è curs, tots disfressats de cuiners, amb una

safata a la mà, paralitzats, com si fossin estàtues.

El Carnestoltes era un gran cuiner, portava un mostatxo molt gran i un gorro de primera. L’havien

construït els alumnes de 6è, amb l’ajuda d’unes mestres.

Com que és el rei dels poca-soltes, ens feia fer poca-soltades cada dia.

Ens va manar que l’endemà tothom vingués vestit amb roba dels pares i mares.

Dimecres ens va ordenar que anéssim amb roba de cuiners. El dijous ens va manar anar amb

pijama. La majoria de persones aquell dia vam arribar molt d’hora a l’escola, per canviar-nos de

roba.

Després d’aquell dia tan dormilega, el darrer dia de la setmana vam venir disfressats com vam

voler.

La disfressa de l’escola

Els nois i noies de sisè cada any construeixen el Carnestoltes i “disfressen l’escola”. Es queden a

dormir a l’escola, i abans la disfressen. Hi ha moltes persones que ajuden als de sisè a fer-ho:

pares, mestres i alguns ex-alumnes.

Aquest any la classe de Panteres van disfressar l’escola amb un pastís gegant, perquè l’escola

celebra els seus 40 anys.

Quan vam arribar a l’escola l’endemà estava súper maca i tothom es va sorprendre molt. A

l’entrada hi havia una xarxa d’on penjaven molts globus. A dalt a l’estructura també hi havia

globus.

Van fer el pastís amb les seves taules com a base. Després les van folrar amb cartolines de

colors. Amb cartolines van fer quaranta espelmes i les van posar per damunt del pastís. També el

varen decorar amb Orlanditos, que eren com Lacasitos, unes llaminadures de xocolata molt

populars a Barcelona.

La festa de la tarda

El dia de Carnestoltes, per la tarda, baixem tots al pati i seiem a terra.

Els nens i nenes de parvulari, tots disfressats, ballen unes danses.

Els de 1r i 2n representen unes històries protagonitzades pels personatges de les seves

disfresses.

Els de 3r, 4t, 5è i 6è, igual que els pares, mares, mestres i monitors fan comparses, o sigui,

representacions de grup que han estat assajant abans.

Aquest any totes les comparses van estar molt bé.

La nostra comparsa

La nostra comparsa la vam pensar a partir del vídeo clip d’una cançó que es diu “Thriller”, d’un

cantant americà que ja és mort i es deia Michael Jackson.

Vam assajar molt la dansa a classe i al pati. Teníem un full on hi deia tots els passos que havien

de fer, i havíem mirat el vídeo clip molts cops.

Ens vam disfressat de “zombies” amb roba trencada i bruta de sang, la cara blanca o verda, amb

sang, alguns amb forats de trets al cap... Alguns portaven màscares de zombie.

Vam fabricar-nos taüts amb caixes de cartró, i al damunt hi deia el nostre nom i les lletres R.I.P.

Quan la cançó sonava sortíem de les tombes i caminàvem com zombies. Ballàvem disposats en

forma de triangle. Quan acabava la cançó quèiem a terra.

La representació va ser un èxit i només començar ens varen aplaudir molt. Al final més!

Els premis a les comparses

La tarda de divendres, després que tothom, pares, professors, monitors, nens i nenes, han fet la

seva comparsa, hi ha un jurat que reparteix premis.

El jurat està format per dos nens/es de 5è i dos més de 6è, i dues mestres. Ells trien i decideixen

quin premi mereix cada grup. Hi ha premi al millor maquillatge, la millor coreografia, la comparsa

més divertida, el millor vestuari... En donen un a cadascuna de les comparses.

El trofeu que ens donen sempre té relació amb la disfressa del Carnestoltes. Mireu els premis que

hem guanyat els darrers anys:

La crema del rei Carnestoltes

Quan acaba la festa de Carnestoltes és tradició a Catalunya cremar el ninot del rei. És el símbol

que aviat començarà la Quaresma, època de privacions.

A l’escola, quan ha acabat el repartiment de premis a les comparses, dues persones agafen el

ninot del Carnestoltes i el pugen al pati de dalt. Ens situem tots al seu voltant per mirar com es

crema.

Quan tothom està preparat la conserge de l’escola el mulla amb alcohol, encén llumins i li cala

foc. Es comença a cremar la roba i el foc es va escampant. Al final es crema tot.

Tots li diem adéu i fins l’any que ve, que tornarà amb una altra disfressa.

I tots ens en anem cap a casa.

A L’ESCOLA ORLANDAI FEM PALMES

La tradició de fer palmes

El Diumenge de Rams, el diumenge anterior a la Pasqua de Resurrecció, es celebra la tradicional

benedicció de palmes i palmons.

Diu la tradició que la padrina regala a la seva fillola una palma, el més bonic i elaborada possible

i, si és nen, un palmó (quant més alt millor). Les tradicions han anat evolucionant i també és

habitual, aquí a Catalunya, guarnir les palmes amb caramels i joguines petites.

Les palmes y palmons són beneïdes en una missa en què els palmons acaben essent colpejats a

terra. Antigament, després es penjaven les palmes als balcons fins que arribés el carnaval.

L’origen de les palmes és a la Bíblia

Hem consultat els Evangelis, que són una part de la Bíblia, i hem trobat la descripció que fa Sant

Mateu al seu Evangeli, sobre l’entrada de Jesús a Jerusalem:

“Els deixebles van anar i van fer allò que Jesús els manà: van portar la somera i el pollí; van posar

ells els mantells, i Jesús va muntar a sobre. La gentada, que era molt nombrosa, estenia els seus

mantells pel camí; altres tallaven branques d’arbres i les escampaven pel camí. I la gent que

anava davant i darrere cridava:

Hosanna al Fill de David, beneït el qui ve en nom del Senyor”

Sembla que la tradició de dur palmons, palmes i branques d’olivera a l’església el Diumenge de

Rams per a beneïr-los ve d’aquí.

La tradició de fer palmes a l’Orlandai

A l’escola Orlandai fem palmes des dels més petits fins els més grans.

A Orenetes (P3) fan un cuquet que es fa amb dues fulles. Els agrada molt fer els cuquets perquè

són molt entretinguts. Els de Gira-sol (P4) fan el mateix. Els de Picot (P5) ja fan trenes i els hi

costa una mica però és qüestió de practicar i, a més, quan les acaben es posen molt contents.

Aquest any els hem anat a ajudar nosaltres, les Sargantanes, i ho han fet molt bé.

.

Els de primer fan la palma igual que els de P5, només que tenen més experiència. La fan

exactament igual però la palma queda una mica més bonica perquè els nens i nenes són més

grans i poden trenar la palma.

A segon, fan trenes però de dos pisos i, si queda palma, fan un tercer pis molt petit; sempre els hi

queda molt bonica .

A tercer fan trenes de quatre fulles i construeixen tres pisos. A més a més, tenen la sort de

comptar amb el Biel, un antic professor que ja s’ha jubilat i ens ve a ajudar. Sempre fa broma i et

fa passar una estona molt divertida.

A quart aprenen a fer la volta en punta. Per això, se’ls forma una mena de lluna dins la palma i els

queda molt bonica i original.

A cinquè, ja la fem amb trena de sis fulles i podem fer fins a sis pisos, si les fulles són molt

llargues i les trenem fins a la punta. Aquest any l’hem fet nosaltres, les Sargantanes, i ens ha

costat molt, però hi ha alguns nens i nenes que van agafar pràctica molt ràpidament.

Finalment, a 6è, ja fan set pisos alternant volta rodona i en punta. A veure què ens espera per

l’any vinent.

El procés de fer una palma

El dilluns de la darrera setmana de trimestre arriben a l’escola vuit palmons que la Isabel, la

nostra conserge, ha encarregat. El mateix dia, al migdia, tots els professors de l’escola es posen

en marxa...

Les mestres trien les millors fulles per treballar. Les classifiquen en tres grups: ànimes, fulles i ideals per lligar

Cada mestra deixa vint-i-cinc palmes preparades per a començar a trenar. Les lliga i les deixa embolicades en una tovallola humida, a fi que no s’assequin.

Si arriba una mestra nova a l’escola, o una estudiant en pràctiques, les mestres antigues li ensenyen com es fa. Totes les mestres de l’Orlandai saben fer palmes, i els agrada molt!

El dia que ens correspon fer palmes la professora arriba a l’aula amb vint-i-cinc palmes

preparades per començar.

Una persona no pot fer una palma tota sola, és molt difícil. Nosaltres fem les palmes amb

parelles, ens canviem de llocs i seiem per parelles.

Ens donen la palma i un de la parella aguanta perquè i l’altre faci la palma, quan s’acaba la

palma canviem i fem la palma de l’altre company de la parella.

Però, quin és el procés per construir una palma?

De fet, tot consisteix en trenar fulles. A excepció de les Orenetes, els nens i nenes de P3, que fan

cucs, la resta trenem.

La dificultat de fer palmes va augmentant amb l’edat dels artistes: ens preparen la palma amb

més fulles a cada banda per trenar, fem créixer més pisos, i els més grans aprenem dues

maneres diferents de construir-les i, a més, les decorem una mica quan hem acabat.

Es trenen les fulles a banda i banda de

l’ànima. L’ànima és aquesta fulla més rígida

que, en preparar-la, la mestra ha situat al

centre de les fulles més tendres.

Aquí només hi ha tres fulles a cada banda: trena de tres. Les agulles d’estendre són molt

importants, a l’hora de fer palmes. Eviten que el costat fet es desfaci mentre trenes l’altre costat.

Volta amb punta. Trena de quatre.

Alternant volta amb punta i volta rodona. Trena

de quatre.

Creuar bé les trenes és molt important. Costa una mica. Aquí treballem amb trena de sis fulles.

Quan la palma està acabada, s’ha de lligar, perquè no es desfaci, amb una de les fulles més

primetes.

Per acabar, es tallen els extrems de les fulles

i l’ànima, perquè la palma quedi arrodonida

per dalt i faci bonic

Quan els grans de cinquè i sisè curs hem acabat de fer les palmes, ajudem als petits. Anem a les

seves aules i els donem un cop de mà. Les seves professores ja ens esperen.

Als petits els agrada molt que els ajudin i als grans els agrada molt ajudar a els petits.

Quan arriben aquests dies de la darrera setmana del trimestre, tota l’escola fa olor de palma!

Quan acabem de fer la palma la posem dins una bossa de plàstic, hi posem aigua perquè no

s’assequi, la grapem i les pengem a la classe per desprès emportar-nos-les a casa.

Naturalment, la tradició consisteix en què els padrins regalen mones als seus fillols/es i les

padrines regalen les palmes, però nosaltres com que no som padrins ni padrines (alguns), les

regalem als pares i mares.