830503 0-529-ep3 leng-cat_ud8

,!7II4C3-gihiei!

Segon trimestre

Llengua 3Segon trimestre

Llengua 3ed

ebé

Llen

gua

prim

ària

3

primària

primària

www.edebe.comAtenció al client:

902 33 32 3538598

Sego

n tr

imes

tre

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

38598_LA_LLENGUA_3EP-CAT_2T.pdf 9/2/12 12:30:54

Quin tresor!8

122

Heu sentit mai parlar del comte Arnau? I del timbaler del Bruc? Un món de llegendes us espera! Per començar, aterreu a la comarca de la Conca de Barberà. Descobriu com celebren un passat llegendari en honor a un cavaller molt conegut anomenat Jordi!

www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=47585

103466 LLENGUA CAT 3EP U8.indd 122103466 LLENGUA CAT 3EP U8.indd 122 21/02/12 7:1521/02/12 7:15

Aprens amb en Píxel• Les paraules compostes

• Les llegendes

• El resum

• Expliques històries

• La «r» i la «rr»

• Els pronoms personals forts

123

Escoltes i parlesEm relaciono amb els altres

• Quin tipus de text és? On el podries sentir?

• Sobre què és el programa?

• On s’han de fer les inscripcions?

• T’agradaria participar-hi? Per què?


124

LLEGEIXES

Un viatge imprevistNo fa gaires anys va viure a les comarques de Tarragona un home trist i solitari, que es planyia a totes hores per haver perdut un dels seus amors. Com molts dels habitants d’aquesta contrada, l’home estimava amb bogeria dues coses: una dona i la seva barca. Mentre era de dia, no deixava mai la seva barca. Si no pescava, s’acontentava de contemplar el mar. El sol fet de sentir la brisa marina i la sal damunt la seva pell el feia feliç. Però quan el sol es ponia, remava amb força cap a la platja. […] Se sentia immensament afortunat de poder viure entre els seus dos amors. El temps passava de pressa i ell no s’adonava que la seva Valentina cada dia estava més pansida. Era com una rosella que, un cop arrencada de terra, s’arruga i es marceix fins a perdre la vida. Una estranya malaltia la rosegava per dins, i un vespre, quan l’home va tornar de la mar, ja no la va trobar. Estava tan obsessionat amb el record d’aquella dona, que va trigar molt a descobrir que alguna cosa estranya succeïa amb la seva barca. Tot i que passava la nit fora de l’aigua, al matí la nau tenia la carcassa humida. Semblava que algú la utilitzava mentre ell dormia. […] Va arribar a pensar que potser es tractava del fantasma de la Valentina i, ansiós per tornar-la a veure, va decidir que una nit l’esperaria amagat dins la barca.

Aquesta llegenda narra la vida d’un pescador molt enamoradís que va viure a les comarques tarragonines.

• Qui pot ser el seu amor?

• Has estat mai al Parc Natural del Delta de l’Ebre?

Penses que era el fantasma de la Valentina qui

utilitzava la barca a les nits?

plànyer-se: es queixava.

sutge: substància negra que es fa a l’interior de les xemeneies.


8

125

Pràcticament s’havia adormit quan van tocar les dotze. Aleshores, set ratpenats negres com el sutge van arribar a la platja des de mar endins. Quan les seves potes van entrar en contacte amb la sorra refredada per la brisa nocturna, es van convertir en set bruixes. Aquells éssers malignes reien com hienes mentre empenyien la barca cap a l’aigua. Després, s’hi van ficar dins. Totes plegades van començar a recitar un encanteri que havia de fer bellugar l’embarcació: «Rema, rema sense por i no t’aturis fins que ho digui jo». La barca, quan va sentir l’ordre de les bruixes, va començar a navegar tota sola, com si conegués perfectament el camí. El pescador, que gairebé no s’atrevia a respirar per por que aquelles donotes el descobrissin, va tenir la sensació que passava una eternitat fins que no va sentir l’ordre següent: «Atura’t, atura’t aquí, que ja hem arribat al nostre destí». […]

Quan va creure que les bruixes eren prou lluny, va sortir del seu amagatall i va baixar de la barca. Tot i que encara era de nit, va adornar-se de seguida que es trobava en un lloc molt diferent d’on ell vivia. Per començar, les constel·lacions no eren les mateixes. No hi havia estrella polar i no va poder localitzar el nord. En canvi, va veure la Creu del Sud, que només es pot veure des de l’hemisferi sud i que assenyala aquest punt cardinal. La vegetació propera a la platja tampoc no s’assemblava a la de les comarques de Tarragona. La sorra blanca donava pas a un munt de palmeres cocoteres que acollien famílies senceres de micos aranya. Els seus xiscles eren quasi tan aguts com els de les bruixes, cosa que li va impedir sentir que aquestes tornaven. El pescador va adornar-se de la presència de les set dones massa tard. Elles ja l’havien vist.

—Ara entenc per què la barca anava tan a poc a poc —va dir una de les bruixes.

—Portàvem excés de pes —va dir una altra.

—Què farem amb aquest polissó? —van preguntar un parell d’elles.

—Jo el deixaria aquí —va dir la que més manava.

El pobre pescador encara no havia obert la boca quan va veure que la seva barca s’allunyava amb les set bruixes dins. Es va posar a plorar. De fet, tant li feia viure en una banda o una altra, però no podia suportar perdre el seu altre amor.

Meritxell Margarit, Catalunya en una llegenda (fragment). P.A.U. Education


126

COMPRENS

1. Respon les preguntes sobre la lectura.

• Com era el dia a dia del pescador, abans de tornar-se trist i solitari?

• Quin fet misteriós descobreix relacionat amb la seva barca?

• Al final de la història, per què plora el pescador?

2. Ordena les vinyetes de la llegenda.

3. Copia les afirmacions que siguin vertaderes i transforma les que siguin falses.

La llegenda succeeix a la costa de les comarques de Tarragona.

El protagonista és un mariner enamorat d’un far i d’una sirena.

Arriben a la costa nou ratpenats que, amb la fredor de la sorra, es converteixen en bruixes.

Per iniciar o aturar el rumb de la barca, les bruixes malvades reciten endevinalles.

La Creu del Sud només es pot veure des de l’hemisferi sud.

4. Com creus que era el riure de les bruixes, si es compara amb el de les hienes i els micos?

5. El títol de la llegenda és «Un viatge imprevist». Et sembla adequat? Per què? Quin títol li hauries posat tu?

6. «Rema, rema sense por i no t’aturis fins que ho digui jo». Quin altre encanteri apareix a la lle-genda?

— Imagina’t que ets el pescador i veus que la barca s’allunya amb les bruixes. Inventa’t un encanteri per fer que la barca canviï de rumb i torni cap a la costa on et trobes. Tot seguit, digueu-los en veu alta i representeu-los amb gestos.

a bc

d


Coneixes paraules compostes

8Penses

7. Coneixeu altres històries d’amor? Com es diuen els enamorats? Comenteu-ho per parelles.

— Què és per a vosaltres l’amor? Com explicaríeu aquest sentiment?

panxacontent ploramiques llepafi ls

127

Les paraules compostes són aquelles que s’han format unint dues paraules simples. De vegades, poden portar guionet entre paraula i paraula: nord-est.

8. Observa les imatges i escriu-ne el nom. Són paraules compostes!

El pescador s’orienta perquè coneix els punts cardinals. Copia la brúixola en el teu quadern i completa-la amb els punts que hi falten.

Per exemple: entre el nord i l’est hi ha el nord-est.

• Quin punt hi ha entre el sud i l’est?

• I entre el nord i l’oest?

• I entre el sud i l’oest?

9. Les paraules compostes també serveixen per descriure persones. Troba la que hi falta i copia les oracions completes en el teu quadern.

• En Bernat no se’n pot estar de parlar, és un…

• No ha acabat res del que ha començat. És una …

• És tan … que mai no es deixa cap detall.

• Com que és un … s’il·lusiona amb qualsevol fantasia.

10. Cerca al diccionari aquestes paraules i escriu una oració amb cadascuna.

bocamoll

somiatruites

primmirat

tastaolletes


128

ESCRIUS: les llegendes

Hi ha llegendes sobre personatges, momuments, llocs... En coneixes cap?

— Demana ajuda als pares, als avis, als bibliotecaris i explica’n una als teus companys.

11. Llegiu i comenteu en grup la llegenda de Joan Amades.

• De què tracta la llegenda?

D’indrets. De persones. D’éssers fantàstics.

• Què ens explica?

• Penses que és real o inventada? Per què?

• Saps per on passa el riu Ter? L’has vist mai?

El riu TerEl riu Ter

Un any fou tan eixut que pels Pirineus gairebé no

es trobava una gota d’aigua per beure. Una nit

un vellet trucà a la cabanya d’un pastor i li de-

manà aigua. El pastor li oferí una olleta que tenia

i que havia anat a buscar moltes hores lluny. En

acomiadar-se, el vellet lliurà al pastor una boteta

d’aigua i li digué que era inextingible i que, per

més que en begués, sempre rajaria. Un dia que

el pastor era al cim d’una muntanya li caigué la

boteta, que rodolà rostos avall i féu seguir un

gran nombre de rocs i pedregall. En arribar a la

vall restà enterrada pels rocs i no fou possible

trobar-la. Però entre el pedregall sortí un gran doll

d’aigua que donà origen al riu Ter.

Les llegendes són narracions que expliquen tradicions o fets relacionats amb personatges, monuments o llocs. Barregen elements imaginaris i reals.


129

8 12. Per parelles, trieu una imatge i inventeu-vos una llegenda.

— Penseu quina fotografia us pot donar més joc per a la llegenda o quina us desperta més la imaginació.

— Observeu-la i fixeu-vos en els detalls. Penseu quina llegenda hi pot estar relacionada i escriviu-la.

— Després, amb l’ajut d’un adult, cerqueu la llegenda a internet i compareu-la amb la que heu escrit. S’hi assemblen?

13. Hi ha llegendes que tenen una cançó popular. Coneixeu la de l’hereu Riera?

— Expliqueu la llegenda amb paraules vostres.

— Una vegada sapigueu la cançó, proveu de ballar la dansa. Us ha estat fàcil?

Gàrgola d’un lleó de la Catedral de Barcelona.Campanar de Sau.

Per a Sant Antoni

grans balles hi ha.

Per a Sant Maurici

tot el poble hi va.

Tra la-ra-la, tra-la-ra-la

tra la-ra-la-là.

Anem donzelletes,

anem a ballar,

que l’hereu Riera

ens hi farà entrar.

Perdonin senyores

que me n’haig d’anar,

que la meva amada

a la mort n’està.

—Déu vos guard, Maria,

Maria, com va?

—Per a mi, Riera,

molt malament va.

Se’n gira d’esquena,

a l’església se’n va.

Davant d’un Sant Cristo

se’n va agenollar.

—Senyor, que m’ajudi

si em vol ajudar,

que em torni l’amada

que a la mort n’està.

Al cap dels nou dies

Maria es llevà,

a les tres setmanes

es varen casar.

www.youtube.com/watch?v=XOgt-jkKimA


130

APRENS TÈCNIQUES: el resum

Després de la visita al Delta de l’Ebre, la mestra et demana que facis un resum del fulletó que has agafat, és a dir, que l’expliquis molt breument.

14. Per proposar una sortida a la via verda del Baix Ebre, has d’explicar breument què és. Prepara el resum en el teu quadern.

El Parc Natural del Delta de l’Ebre, situat

a la desembocadura del riu Ebre, a les

comarques catalanes del Montsià i del

Baix Ebre, és la major zona humida de

Catalunya. Té una superfície de 320 km2 i

constitueix un dels hàbitats aquàtics més

importants del Mediterrani.

L’any 1983, la Generalitat de Catalunya,

una institució política catalana, va aprovar

la creació del Parc Natural del Delta de

l’Ebre per tal de protegir l’espai i preser-

var l’equilibri entre la riquesa natural i

l’activitat humana. A la població de Deltebre

podem trobar la seu del Parc.

Delta de l’Ebre, Parc NaturalCOM ES FA UN RESUM?

1. Llegeix el text entenent el significat global.

2. Identifica i subratlla les idees principals.

3. Redacta un nou text amb les idees destacades.

Delta de l’Ebre, Parc Natural

El Parc Natural del Delta de l’Ebre té

320 km2 i és un dels hàbitats aquàtics

més importants del Mediterrani.

L’any 1983 la Generalitat de Catalun-

ya va aprovar la creació del Parc Na-

tural del Delta de l’Ebre per protegir

l’espai.

Un resum és un text breu i precís que recull les idees més importants d’un text més llarg.

Al Baix Ebre, Via Verda

La nova Via Verda de 22,40 km inicia el seu recorregut a Tortosa. Per

la baixa dificultat que presenta, es pot fer caminant, amb bicicleta o a

cavall. La ruta passa per diversos ponts, aqüeductes i túnels i en

l’itinerari hi ha dos punts senyalitzats d’aigua potable.

L’obertura es fa dins el programa Vies Verdes de recuperació de

camins ferroviaris en desús iniciat l’any 1993. Aquesta iniciativa per-

met la regeneració d’espais degradats i promou una nova cultura de

l’oci respectuosa amb la natura i apta per a tots els públics.


• Llegiu diverses vegades la vostra història: l’heu de conèixer molt bé.

• Expliqueu-la als altres oralment i sense llegir.

131

8PARLEM-NE!: expliques històries

Les llegendes, les històries, les cançons i les dites formen part de la cultura popular. Moltes les coneixem perquè la gent les ha anat explicant amb el pas del temps.

Fixa’t com aquest contaconte explica històries.

Hi ha contes curts, hi ha contes llargs, d’altres que són molt complicats, hi ha contes curts, hi ha contes llargs, aquest és curt però ben plantat.

Diu que això era un home, que a més a més de vell, era cec. I tor-nava a casa de matinada duent una llanterna a la mà.

Un altre que passava per allí, en veure’l digué:

–Ha, ha, on va aquest ximple, si és cec i porta una llanterna! Ja em diràs per a què li serveix.

Ah, però és que el que no sabia aquest home, és que si el cec duia la llanterna, era perquè els demés no ensopeguessin amb ell.

www.youtube.com/watch?v=glF_LSLEN1U

http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/11/formules-dinici-dels-contes-formulas-de.html

http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/11/formules-de-fi nal-i-acabament-dels.html

15. Inventeu i narreu històries fantàstiques sobre el vostre barri, poble o ciutat.

• Feu grups de quatre o cinc persones i decidiu sobre què escriureu (una font, una plaça...).

• Redacteu la història (plantejament, nus i desenllaç). No us oblideu les fórmules d’inici i d’acabament! Són frases màgiques que es diuen per captar l’atenció. En coneixeu cap de memòria?

• Amb quina frase comencen els contes?

• Com sabem que parla un personatge? Hi ha canvis de veu o d’entonació?

• Hi ha paraules o expressions que només diem quan parlem. Quines hast vist o has sentit en aquest conte?

• Ara proveu d’explicar vosaltres aquest conte.


132

CONEIXES LA LLENGUA: la «r» i la «rr»

Què diu el pescador?

Sóc un pescador de les terres de Tarragona. Estimo amb bogeria dues coses en la vida: la meva barca i una noia que es diu Valentina.

— Quantes paraules contenen la lletra «r»? Compta-les!

— Torna a llegir la bafarada. Quantes vegades sona la «r»?

— En les paraules que sona, ho fa de la mateixa manera?

16. Classifica les paraules anteriors segons el so de la «r».

17. Aquests són alguns peixos que podem trobar a la Mediterrània. Com sona la «r»?

18. Endevina endevinalla! Descobreix el peix que s’hi amaga!

mero verat orada maire

SONA FORTA SONA FLUIXA NO SONA

El so de la «r» forta s’escriu «rr» entre dues vocals, «r» a principi de paraula i «r» al costat d’una altra consonant: Tarragona, rosa, barca.

El so de la «r» fl uixa s’escriu «r» entre dues vocals: bogeria.

De vegades, la «r» al fi nal de paraula no sona: pescador.

Peix petit, fi i allargat, de color blavós

i platejat, de gust fort i salat.

El seu nom és una paraula de tres síl·labes amb el so de la «r» forta.


133

8 19. Ets capaç de llegir aquests embarbussaments sense entrebancar-te?

20. Completa amb «r» o «rr».

na…ado… …ema… emba…cació plo…

peixate…ia …eco…egut ma…ítim

— Tot seguit, escriu una paraula de la mateixa família.

21. S’han perdut les erres d’aquest text. Saps trobar-les?

— Classifica les paraules de l’embarbussament anterior.

• Llegeix atentament. Com sona i s’escriu el so de la «r»? Has vist que hi ha una paraula composta?

— En quines paraules has tingut més dificultat?

Prepares el dictat

En Fort Farrell, conegut com a Gegant del Pi, és un dels personatges més famosos de la mitologia catalana. Conten que va néixer a Can Farrell, una masia de Caldes de Montbuí. Era tan alt i fort que, per caminar, feia servir un pi de bastó. Per aquesta raó rep el sobrenom de Gegant del Pi. A Barcelona, va lluitar i va vèncer el Gegant de la Ciutat.

Carrega el carro, carreter, que si tu el carregues, jo ja el descarregaré.

En Pere, Peret, pintor, premiat per Portugal, porta pots i potinguetes per posar pebre picant.

Qui roba una arrova de roba no roba l’arrova, que roba la roba.

La «r» sona forta i

s’escriu entre vocals.

La «r» sona forta i s’escriu a principi de

paraula i al costat d’una altra consonant.

La «r» sona fluixa i

s’escriu entre vocals.

La llotja és un espai on es …euneixen els me…cade…s i els come…ciants pe… fe… els seus tractes.

Si el pescado… de la llegenda vol fe… negoci, quan to…ni a te…a fe…ma ca…egat de peix fresc, hau…à d’ana… a la llotja de Sant Ca…les de la …àpita o de Ta…agona, i posa… el peix a subhasta.

El comprado… que més dine…s ofe…eixi l’adqui…i…à i, tot seguit, el du…à a vendre al me…cat.


134

CONEIXES LA LLENGUA: els pronoms personals forts

Fixa’t com s’organitza aquesta obra de teatre.

— Què són les paraules destacades? Què acompanyen?

— Intercanvia els pronoms personals forts i llegeix el text. Què passa? Per què?

— Quan s’utilitzen els pronoms personals forts vostè/vostès? Del text, en pots substituir cap?

22. Copia la graella en el teu quadern i completa-la amb els pronoms personals forts.

• … han perdut el text de l’apuntador. • … heu aplaudit de valent.

• … és la tècnica de so? • És … la presidenta del grup de teatre?

• … serem els protagonistes de l’obra. • … tinc les entrades del darrer espectacle.

23. Copia aquestes oracions en el teu quadern i omple els buits amb els pronoms que hi falten.

1a PERSONA 2a PERSONA 3a PERSONA

SINGULAR

PLURAL

vosaltres vostè ells nosaltres jo ella

Mentre tu poses música de fons, ells acabaran de disfressar-se. Tot seguit, vosaltres us amagareu a la dreta de l’escenari i nosaltres ens amagarem a l’esquerra.

Quan tots els alumnes estiguin asse-guts i en silenci, jo apagaré el llum, tu apujaràs el teló i ell encendrà el focus principal. La representació teatral del Timbaler del Bruc haurà començat!

2a persona del singular

1a persona del plural







8 24. Substitueix les paraules destacades per un pronom personal fort.

• La meva germana i jo vam divertir-nos. • L’avi i l’àvia aniran al taller de poesia.

• Tu i en Dídac viviu a prop del Centre Cultural? • La Montserrat és maquilladora.

• La Clara i la Marta interpreten dues pageses. • El de la fotografia és en Xavier.

25. Passa al plural aquestes oracions. Recorda que només canvia el nombre.

Per exemple: Jo entraré el primer. Nosaltres entrarem els primers.

— Tu mires la cartellera del cinema. ___ mireu la cartellera del cinema.

— Ell esperava a la sortida. ___ esperaven a la sortida.

26. En quines d’aquestes situacions s’haurà de dir vostè? Justifica la resposta en el teu quadern.

— A continuació, comenteu en grup altres situacions en les quals utilitzaríeu aquests pronoms personals forts i escenifiqueu-les.

Els pronoms personals forts ens indiquen quina persona del verb fa l’acció. Varien en persona (primera, segona, tercera) i nombre (singular, plural).

Utilitzem vostè/vostès en senyal de respecte quan ens adrecem a gent gran o a algú que no coneixem.

— Què és el que més t’ha agradat d’aquesta unitat?

— Ets capaç de recordar alguna de les llegendes? Quina?

— Has participat en les activitats grupals?

Refl exiones

135


POSES EN PRÀCTICA

1. A la bústia de casa t’has trobat aquest text. Llegeix-lo atentament.

— Quin tipus de text és?

• un fullet informatiu • una llista de la compra • una recepta de cuina

— Què ofereix?

• llista d’entrepans • llista d’aliments per a un catering • llista de postres

— Qui deu haver enviat aquest text?

• una xarcuteria • una pastisseria • una botiga d’esports

— Per què hi ha tres tipus de safates? Quina diferència hi ha entre les tres?

— Quins colors predominen en el text? Per què hi ha lletres en blanc i més grans?

2. En aquest text hi ha molts aliments del món. Saps trobar-los? Busca un aliment català, un de francès, un d’anglès i un d’italià.

3. Busca deu diminutius i fes-ne l’augmentatiu corresponent. Per què hi ha tantes parau-les amb diminutius?

136


4. Separa en síl·labes les paraules i indica’n la síl·laba tònica.

obrador - convidar - cosa - bona - proposta - pressupost - compromís

— Identifica les «o» tòniques i digues si són obertes o tancades.

5. Fixa’t en el nom de la botiga: L’Obrador del Molí.

— Identifica-hi un apòstrof i una contracció.

— Quan posem l’apòstrof? Quan posem la contracció?

6. La paraula safata i pressupost es pronuncien amb una essa sorda o una essa sonora?

— Per què una paraula s’escriu amb dues esses i l’altra no?

— Busca en el text una paraula que tingui una essa sonora entre vocals.

7. Digues quines parelles tenen el mateix so de la erra:

ibèric - artesà

rínxols - pernil

ruca - caramel

obrador - convidar

— Classifica les paraules segons si la erra sona forta, fluixa o no sona.

8. Busca un article masculí plural amb el nom que acompanya i transforma’l al femení.

9. En el text diu: «Mira’t les nostres propostes de catering». Què és la paraula subratllada?

a) un article b) un adjectiu c) un possessiu d) un verb

10. Imagina’t que et trobes en aquestes tres situacions. Què triaries de la llista del catering per a cadascuna? Argumenta la teva resposta.

La teva festa d’aniversari

10 persones de la teva família (una és vegetariana).

Vénen uns amics a casa

Els teus 3 millors amics.

Companys de classe

25 companys de classe.

11. Si haguessis de preparar la teva festa d’aniversari, com encarregaries la comanda del catering? Escriu una conversa entre el botiguer i tu.

— Utilitza les formes de salutació i comiat.

— Explica els productes que has seleccionat per a la teva festa d’aniversari.

— Pregunta quant val tot i poseu-vos d’acord.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES I INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

137


Podem dedicar el temps lliure a escoltar música, a jugar amb els amics, a llegir...

— Què us agrada llegir durant el vostre temps lliure?

— Voldríeu compartir i comentar amb els companys les lectures que t’han agradat?

— Sabeu què són els clubs de lectura?

— Penseu que pot ser interessant participar-hi?

PROJECTE

L’OCIUN CLUB DE LECTURA

ESCULLO

138

www.super3.cat/dequeva/


Feu una llista dels llibres que vulgueu llegir. Cadascú en pot suggerir un i, després, n’heu de consensuar l’elecció entre tota la classe.

Establiu un calendari per comentar els llibres. Serà la data en què es duran a terme les sessions del club de lectura. Tots heu de tenir-lo clar, perquè us haurà de servir per organitzar-vos.

Elaboreu una fitxa en una cartolina o bé amb un proces-sador de textos per a cada llibre que hagis llegit. Et serà útil tenir tota la informació clara a l’hora de comentar el llibre en el club de lectura.

Finalment, compartiu les vostres impressions en un bloc. Creeu una entrada per a cada llibre comentat amb:

• Una imatge de la coberta o bé alguna imatge de la sessió del club de lectura.

• La fitxa descriptiva del llibre.

• Els vostres comentaris i opinions. Escriviu-hi els vostres comentaris sobre cada llibre.

DESENVOLUPO

Busqueu informació a...

— La biblioteca

— Internet

— Llibreries especialitzades

— Casals

— ...

PLANIFICO

139

TÍTOL LLIBRE

DATA D’INICI DE LECTURA

DATA FINAL DE LECTURA

DATA DE DEBAT

… … … …

FITXA

Títol del llibre: ...

Autor: ...

Gènere: ...

Argument: ...

Opinió personal: ...

TASQUES DEL PROCÉS

1. Investigueu què són els clubs de lectura.

2. Creeu un club de lectura a classe.

3. Organitzeu activitats del club de lectura.

4. Feu un bloc per compartir informació.


Països amb molts grassosEls Estats Units és on més n’hi ha: el 25% de la pobla-ció és obesa i un 60% té sobrepès. A Europa i a Espanya, la taxa d’obesitat és del 15%. I a Espanya hi ha el 17% de nens i joves d’entre 12 i 20 anys que té sobrepès i aproximadament un 4% és obès. Això pre-ocupa, perquè molts nens obesos ho segueixen sent quan són grans.

Causes i riscosEls canvis en l’estil de vida expliquen el desenvolupa-ment de l’obesitat. Mengem massa greixos i sucres: patates fregides, pastissos, refrescos... I cada vegada fem menys exercici físic. L’obesitat porta malalties serioses, a vegades mortals; malalties cardíaques, càn-cer, diabetis...

SolucionsEs poden posar avisos als productes que engreixen molt i limitar-ne la publicitat. A Espanya, el Govern estudia mesures com ara prohibir les màquines distri-buïdores de begudes i aperitius als col·legis o contro-lar els menjadors escolars. Una altra solució per a l’o-besitat és fer dieta. Però només es pot fer sota control mèdic, mai segons el nostre parer perquè pot ser molt perillós!

140

Compte,mengem malament!

Al món, una de cada sis persones té sobrepès. I la xifra va augmentant. L’obesitat afecta a Espanya, com quasi tots els països rics.


141

Què hem de fer per evitar l’obesitat?1. Fes exercici

• Mira de caminar de pressa almenys 30 minuts al dia.

• Puja les escales en comptes d’agafar l’ascensor.

• Baixa de l’autobús una parada abans.

• Vés al col·legi a peu o amb bicicleta...

És a dir, mou-te!

2. Menja equilibradament

Has de consumir:• De 2 a 5 porcions de verdura i de 2 a 4 de fruita al dia, això equival, més o menys a 2 plats de

verdura (o amanida) i 3 peces de fruita. Tenen els elements fonamentals: vitamines, minerals...

• De 3 a 10 porcions diàries de pasta, arròs, patates, pa, cereals...

• De 2 a 4 porcions al dia de lactis.

• D’1 a 3 porcions de carn, pollastre, peix o ous.

• Molta aigua: almenys 1,5 litres al dia.

Has de limitar:• Les begudes i els aliments dolços.

• Les matèries greixoses.

Mira de consumir sempre oli d’oliva, és bo per a la salut.

141

L’IMC

Són les sigles de l’Índex de Massa Corporal, que ens ajuda a saber si el nostre pes és l’adequat. És un índex més fiable per als adults que per als nens. Es calcula així:

— Multiplica l’alçada (en metres) per si matei xa, és a dir, calcula l’alçada al quadrat.— Després divideix el pes (en quilos) pel resultat de l’operació anterior. Si la xifra es

troba entre 25 i 30, hi ha sobrepès. Per damunt del 30, ja és obesitat.

IMC = Pes en quilos

------------------- Alçada en metres

al quadrat

Reporter Doc, núm.126


Si féssim

un viatge en el

temps i anéssim

convidats a un ban-

quet a l’Anglaterra

del segle XVI,

ens trobaríem a taula, entre els

plats estrella, purés espessos d’arròs i pollastre barre-

jats amb llet d’ametlles i acompanyats amb sucre i

mantega de porc fregida, faves cuites amb carns

adobades amb espècies com gíngebre, clau i

canyella. Tot per a llepar-se’n els dits...

Si

un

t

c

ens trobar

142

Per que mengem el que mengem?P

Doncs en gran mesura és apresa i és deguda a factors de tipus cultural. Si hagués-sim nascut en un dels llocs on es delecten menjant insectes o ulls de cocodril és més que probable que nosaltres en gaudiríem tant com ara ho fem amb un plat de macar-rons o amb les patates fregi-des. La conclusió d’això és que cada cultura té un marc que defineix què és adequat o no de menjar, que assenya-la què és o no comestible.Però les normes culturals van molt més enllà de fer llistes d’aliments desitjables o inde-sitjables. També estableixen regles respecte a com i quan és convenient, o no, menjar.

Francesc J. Fossas, psicòleg, «Per què mengem el que mengem», dins Cavall

Fort, núm. 1.118. 2009

`

Això, i mai més ben dit, va de gust del consumidor.

Hi ha moltes persones al món a les quals aquests productes els desperten la gana, mentre

que a nosaltres ens desperten... les ganes de sortir corrent!!

Per què aquesta extraor-dinària diferència?

Entrepans de cucs,

formiguetes cruixents,

filets de serp,

llom de gos...

Deliciós o fastigós?

“Sempre havia volgut anar a la Boqueria a tastar els escorpins i el

ChupaChups de libèl·lula!

Joan, 11 anys, Barcelona


?

InvestigaImagina’t que tens un restaurant i fas menjars de tots els països.

Has d’elaborar la carta del res-taurant i vols que els teus clients en surtin satisfets.

— Quins plats de cuina del món coneixes? Quan els has tas-tat? On?

— Si anessis a Itàlia, què men-jaries? I a França?

— Quin és el plat més estrany que has tastat?qqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqq

JeroglíficsQuè hi ha de primer?

Què hi ha de segon?

Amanida d’

Pollastre amb

+ CS

P + + S

CuriositatsQuè són les estrelles Michelin?

Són les valoracions gastronòmiques més reco-negudes i importants a Europa que es publiquen a

la Guia Michelin.

La guia atorga d’una a tres estrelles a un petit nombre de restaurants d’alta qualitat. Les estrelles Michelin es prenen molt seriosament en el món de la restauració, on l’increment o la pèrdua d’una estrella pot signifi car una diferència de volum de negoci. A la Guia d’Espanya i Portugal de 2012 hi apareixen 44 restaurants catalans guardonats com a mínim amb una estrella.

• Quins restaurants de Catalunya tenen estrelles Michelin?

Anomena’n alguns.

143


830503 0-529-ep3 leng-cat_ud8

Documents

Transcript of 830503 0-529-ep3 leng-cat_ud8