8 Fonts d'Horta-Guinardó

Font del Cuento

Font d’en Fargues

Fo

nt de can Masdeu

Font de la Llet

Font Cata

lana

Font de can Borni

Fo

nt

de

la

Marq

uesa

CANTATA PER A COR INFANTIL, ORQUESTRA I PERCUSSIÓ

d’Horta-Guinardóde la font de la Llet a la font d’en Fargues

8fonts

Font del Cuento

Font d’en Fargues

Fo

nt de can Masdeu

Font Tenebro

sa

Font de la Llet

Font Cata

lana

Font de can Borni

Fo

nt

de

la

Marq

uesa

Albert Sampablo i Sergi Salinas

Un projecte d’ :UT música

Un projecte d’ :UT música / :UT Centre d’Estudis Musicals en col.laboració amb NOTES.CAT –secció infantil del Grup Coral Horta–

:UT músicaC/Amílcar 173-175 A 08032 BarcelonaTf. 93. 34. 789. 54www.utmusica.com [email protected]

[email protected]

Música: Albert Sampablo i Sergi SalinasLletres: alumnes dels CEIP Estel-Guinardó, CEIP Font d’en Fargues, CEIP Heura, CEIP Pau Casals i CEIP Pit-Roig; Marta Finestres, Albert Sampablo i Sergi SalinasLogística i organització: Blanca Pastó, Agathe Champy i Ibon DíazText argumental i narració: Jordi JanéDocumentació i fotografies de les fonts: Carlota Giménez i Compte, Arxiu del Casal Font d’en Fargues

Institucions participants:• CEIP Estel-Guinardó, CEIP Font d’en Fargues, CEIP Heura, CEIP Pau Casals

i CEIP Pit-Roig• Escola Rel / Centre d’Educació Especial• NOTES.CAT –secció infantil del Grup Coral Horta–• JOHG Jove Orquestra d’Horta-Guinardó• Escola de música Virgínia Blanch• :UT Centre d’Estudis Musicals

Amb la col.laboració de:• IES Francisco de Goya• Districte d’Horta-Guinardó• Institut d’Educació de Barcelona

© 2009 :UT música / Albert Sampablo i Sergi Salinas

ÍNDEX Introducció ............................................................... 4

Entitats promotores ............................................... 6

L’obra musical ......................................................... 6

Les vuit fonts i l’itinerari ...................................... 7

Font de la Llet ......................................................... 8

Font de can Borni .................................................. 8

Font Tenebrosa ....................................................... 9

Font de la Marquesa .............................................. 9

Font de can Masdeu ............................................ 10

Font del Cuento ..................................................... 10

Font Catalana ........................................................ 11

Font d’en Fargues ................................................ 11

Lletres de les cançons ......................................... 12 Font de la Llet ............................................. 13 Font de can Borni ....................................... 15 Font Tenebrosa ........................................... 17 Font de la Marquesa ................................... 20 Font de can Masdeu ................................... 23 Font Catalana .............................................. 24 Font del Cuento ............................................ 25 Font d’en Fargues ....................................... 27 Epíleg ............................................................ 29

Narració i partitura .............................................. 30 Introducció .................................................. 31 Font de la Llet ............................................. 32 Font de can Borni ....................................... 39 Font Tenebrosa ........................................... 46 Font de la Marquesa ................................... 56 Font de can Masdeu ................................... 64 Font Catalana .............................................. 70 Font del Cuento ............................................ 75 Font d’en Fargues ....................................... 83 Epíleg ............................................................ 90

4

Fins ben entrada la segona meitat de segle XX, era habitual que els barcelonins s’acostessin a les moltes fonts ubicades en l’actual districte d’Horta-Guinardó, per proveir-se d’aigua i fer fontades, tot gaudint d’un dia festiu amb amics i familiars.

Amb el temps, aquest indrets humits es van anar envoltant d’històries i llegendes. Només els faltava la música, i això és el que hem volgut aportar-hi des d’ :UT música, composant una obra per a cor infantil, orquestra i percussió que fa un recorregut a través de vuit de les fonts històriques del nostre districte.

Però Vuit fonts d’Horta-Guinardó no és només un gran projecte musical, sinó sobretot un projecte educatiu i social, que ens descobreix un dels trets característics més importants del nostre entorn natural, social i històric més immediat.

Això, juntament amb el fet que l’aigua –aquest bé tan escàs- fos la gran protagonista d’aquesta cantata, dotava aquesta iniciativa dels elements suficients per animar-nos a desenvolupar juntament amb NOTES.CAT –secció infantil del Grup Coral Horta- un projecte pedagògic participatiu i obert, que permetés la col.laboració entre institucions educatives dels àmbits del lleure, l’ensenyament obligatori i l’ensenyament de règim especial, habitualment massa allunyats entre si.

I aquí el tenim, fruit del treball conjunt de cinc Centres d’Educació Primària –els CEIP Estel-Guinardó, CEIP Font d’en Fargues, CEIP Heura, CEIP Pau Casals i CEIP Pit-Roig-, l’Escola d’Educació Especial Rel, dues entitats musicals –NOTES.CAT i JOHG Jove Orquestra d’Horta-Guinardó- i dues escoles de música –l’Escola de Música Virgínia Blanch i :UT Centre d’Estudis Musicals-.


8fonts

5

Durant el curs passat vàrem descobrir les vuit fonts, les seves històries i el seu emplaçament, amb activitats molt diver-ses (excursions, xerrades, dibuix al natural, reculls fotogràfics...). Els alumnes dels CEIPs van participar directament en la composició de l’obra escrivint les lletres de cinc de les cançons, i finalment els grups corals i instrumentals de NOTES.CAT i :UT Centre d’Estudis Musicals vàrem presentar l’obra en dos concerts, dins del cicle municipal Clàssica a Horta-Guinardó 2009 i del Programa d’Activitats d’Inauguració del nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Però l’objectiu final de tot aquest treball conjunt era cantar plegats l’obra, i això és el que estem preparant en aquest curs 2009/2010. El llibre que teniu a les mans, amb el CD adjunt, seran una eina essencial per treballar les cançons a classe i a casa, preparar els assaigs conjunts i fer un gran concert al juny de 2010: aprofiteu-lo i gaudiu-ne!

Són poques les vegades en què escoles de música, centres d’ensenyament obligatori i entitats de difusió musical duem a terme un projecte conjunt. Ha estat gràcies a la participació entusiasta i desinteressada de moltes persones –de dins de NOTES.CAT i :UT música, però també d’institucions i persones que ens han brindat el seu suport, els seus co-neixements i la seva ajuda- que aquesta cantata ha esdevingut una oportunitat per a aquesta necessària col.laboració.

Moltes gràcies a tots!

Marta Finestres i Blanca PastóResponsables de NOTES.CAT –secció infantil del Grup Coral Horta–

Albert Sampablo i Sergi SalinasDirectors d’ :UT música / :UT Centre d’Estudis Musicals

6

d’Horta-GuinardóCANTATA PER A COR INFANTIL, ORQUESTRA I PERCUSSIÓ

8fonts

Entitats promotores

:UT música és una institució educativa fundada l’any 1998 amb l’objectiu de promoure l’aprenentatge, la creació i la difusió de la música tant en l’àmbit educatiu com més enllà de les estructures acadèmiques habituals.

Compta amb l’escola :UT Centre d’Estudis Musicals, on ofereix formació musical des dels 4 anys fins a l’edat adulta, promovent especialment la pràctica musical col·lectiva i la formació a través de projectes musicals conjunts. Compta amb tres formacions corals –infantil, juvenil i d’adults-, una orquestra i un grup de percussió, així com diversos conjunts instru-mentals i grups de música de cambra.

Paral·lelament, desenvolupa a través d’utmusica associació cultural –entitat sense ànim de lucre– activitats de difusió musical i projectes formatius i socioculturals per a institucions molt diverses, per a les quals compta amb la col.laboració de reconeguts professionals de la música d’àmbits molt diversos –pedagogia, composició, interpretació, direcció, anàlisi, lutieria...–

La Coral Infantil NOTES.CAT pertany al Grup Coral Horta, entitat sense ànim de lucre fundada al barri d’Horta de Barcelona l’any 1979. Actualment formen part de l’entitat uns 130 socis, entre els cantaires de la coral infantil i la coral d’adults.

NOTES.CAT va néixer l’any 2006 amb la voluntat d’esdevenir una coral per a nens i nenes del barri i el districte de 4 fins a 15 anys. Des de llavors la coral ha anat creixent un curs rere l’altre fins arribar als 85 cantaires actuals.

La seva activitat es vertebra amb la preparació de 5 o 6 concerts cada curs, col.laborant i participant amb les entitats i asso-ciacions d’Horta i els esdeveniments del barri i el districte.

L’obra musical

L’obra VUIT FONTS D’HORTA-GUINARDÓ ha estat composada per l’Albert Sampablo i en Sergi Salinas, professors de música, directors d’ :UT música / :UT Centre d’Estudis Musicals i compositors amb una llarga experiència en la producció d’obres infantils per a cor, orquestra i percussió.

Consta de vuit cançons, centrades cadascuna en una de les fonts seleccionades, i un epíleg que reprèn la secció final de la Font Tenebrosa. La narració dramatitzada de les històries i llegendes existents al voltant d’aquestes fonts –feta per l’actor Jordi Jané a partir de la documentació recollida per l’escriptora i historiadora Carlota Giménez i Compte– serveix de fil argumental. Al mateix temps, la música ha buscat ser molt descriptiva, reflectint les emocions que desperten les històries lligades a cada font.

És una obra per a dues veus, orquestra i grup de percussió. Tant la part vocal com la instrumental han estat composades per a ser interpretades per infants i joves, però amb l’objectiu d’esdevenir un repte musical de qualitat, que no deixés de banda les dificultats i l’esforç que sempre comporta un treball satisfactori.

Les lletres han estat confegides per alumnes dels cinc CEIPs participants, així com per la Marta Finestres (directora de la coral infantil NOTES.CAT del Grup Coral Horta), l’Albert Sampablo i en Sergi Salinas.

7


8fonts

Les vuit fonts i l’itinerari

La selecció de les vuit fonts s’ha realitzat atenent als criteris de simbolisme, existència actual i acces-sibilitat, gràcies a la informació recollida per l’escriptora i historiadora Carlota Giménez i Compte. Aquestes vuit fonts dibuixen un recorregut per tot el districte d’Horta-Guinardó, des de la part més muntanyosa fins a les zones més urbanitzades.

Fonts del Parc de Collserola (vessant Horta o Sant Genís)1. Font de la Llet 2. Font de can Borni 3. Font de la Tenebrosa 4. Font de la Marquesa5. Font de can Masdeu

Fonts del Parc del Guinardó (o a la vora)6. Font Catalana (font de la plaça Catalana)7. Font del Cuento 8. Font d’en Fargues

MontbauSant genís del Agudells

La Fontd’en Fargues

La Vall d’Hebron

El Carmel

Can Baró

El Baix Guinardó El Guinardó

Horta

La Clota

14

5

67

8

23

1 Font de la Llet

5 Font de Can Masdeu

2 Font de Can Borni

6 Font Catalana

3 Font Tenebrosa

7 Font del Cuento

4 Font de la Marquesa

8 Font d’en Fargues

Carretera de Sant Cugat

Parc de les Heures

Ronda de Dalt

Pg. d

e la F

ont

d’en F

argue

s

Av. de la mare de

Déu de Montserrat

Parc delLaberint

La Teixonera

Parc del Guinardó

8


8fonts

Font de can BorniÉs aquesta una de les moltes fonts del vessant barceloní de Collserola.

Can Borni era una antiga masia situada al camí tradicional de Gràcia a Sant Cugat, per Collsero-la. Va ser un viver municipal durant anys i avui dia són uns jardins públics. La mina d’aigua es-tava situada darrere de la casa i, quan la van en-derrocar, van fer arribar l’aigua a la font a la vora del camí tal com avui la podem veure.

Font de la LletSituada prop de l’ermita de Sant Cebrià, fou una font de gran importància per a la gent d’Horta. Se li donaven moltes propietats i gent i aiguaders hi anaven ben d’hora a fer cua, ja que rajava poc.

Segons la tradició recollida per Joan Amades , “Sant Cebrià, bon coneixedor de les males arts i de tots els secrets de la màgia, va compondre una ora-ció per tal que les persones creients i fidels puguin alliberar-se de la influència de bruixots encisers, posadors de mal i tota mena de mala gent...” ...“La casa camperola on vivia santa Justina, a la carena de Collserola al cantó d’Horta, fou convertida en ermita, dedicada a sant Cebrià” (Costumari Català- volum V, Salvat Editors, Barcelona, 1989).

Per anar-hi primer haurem de passar per l’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina, que s’hi arriba a par-tir del carrer de l’Harmonia, a Montbau.

Seguint camí amunt pel darrere de l’ermita, troba-rem aquesta font que havia tingut gran anomena-da per la qualitat de les seves aigües. Antigament tenia tres brocs, però malgrat que el cabal d’aigua sempre ha estat molt minso, es feien cues de gent amb garrafes i altres recipients, perquè era una ai-gua molt apreciada, a la qual se li atribuïen diverses propietats.

A Horta va ser molt popular als anys quaranta i cinquanta l’Isidret, aiguader que anava a buscar ai-gua a la font de la Llet i després la venia a la cliente-la que tenia. Va ser un personatge entranyable que recorda molt bé la gent de l’antic municipi hor-tenc. Duia carregades a l’esquena diverses garrafes lligades amb unes corretges que li creuaven el pit.

9


8fonts

Font TenebrosaLa font està quasi desapareguda (l’estiu de 2007 l’estaven recuperant perquè estava colgada de terra).

En un revolt a l’esquerra de la carretera de Sant Cugat (la carrete-ra de la Rabassada) i abans d’arribar a les runes d’un restaurant i de l’antic monestir medieval de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (a prop d’on hi ha la benzinera), trobarem el que és una captació de l’aigua de la font Tenebrosa, que és més endins. En descripcions llegendàries es deia que l’aigua d’aquesta font provenia de l’infern i a les nits de tempesta hi sortien els dimonis. Un frare blanc dels monjos jerònims (del monestir que hi ha a prop) era l’únic que hi tenia mà per reduir el Maligne. Quan el cel amenaçava tempesta, per evitar que els dimonis s’escapessin pel forat provinents de l’infern, el frare blanc anava a la font i duia un gran llibre que llegia cap per avall i, per molt que plogués i fes vent, el ciri encès que duia al ca-pdamunt d’una calavera que feia servir de canelobre no es mullava ni s’apagava.

Font de la MarquesaFont important perquè nodria els jardins del Laberint, que a final segle XVIII van construir la família Desvalls, marquesos de Llupià i Alfarràs.

És al camí des del Laberint, deixant a la dreta el torrent de Fondenills i quasi per sota de la línia d’alta tensió. L’entorn havia estat cuidat per unes persones que hi van plantar pel seu compte arbres i flors, i van muntar un sistema de reg amb mànegues. Van arranjar el lloc de la font i feia goig de veure. El parc de Collserola va installar-hi unes taules i uns bancs per fer-hi l’estada més còmoda.

Aquest emplaçament actual de la font en realitat és la mina, i el raig que en surt és el sobreeixidor, al qual han aplicat una canonada. La font era un xic més avall del marge, quasi al fons del torrent.

Actualment està molt deixat i malmès, segons sembla, per falta d’entesa entre els diferents usuaris del lloc. Aquest fet es ma-nifesta en el rètol, ratllat i pintat diverses vegades, que hi ha sobre la construcció de pedra que emmarca la font i que diu “Font de can Gras-Mina de la Marquesa”. També se la coneix pel nom de Font de la Senyora.

10


8fonts

Font del CuentoLa Font del Cuento és un element identitari del barri del Guinardó, i es troba àmpliament citada en l’obra costumista guinar-donenca de Josep Sindreu. Actualment no raja i està força degradada, però l’entorn és agradable.

Està situada al parc del Guinardó, a la part enjardinada per Rubió i Tudurí al principi del segle passat (la part històrica del parc), a prop del carrers Garriga i Roca, i Grècia; és la zona per on baixava el torrent de la Guineu.

Sobre el broc, hi ha incrustat a la paret un bloc de pedra gravat amb un visible 1739. Presumiblement aquest any no té res a veure amb la construcció de l’entorn de la font, ni tampoc s’ha conegut fins ara l’origen d’aquesta pedra.

És un sol bloc de pedra força desgastada que destaca per la mesura dels números 1739; al mig i a sota mateix hi ha un petit escut de la ciutat de Barcelona (en aquesta època aquest indret pertanyia a Sant Martí de Provençals). En els llocs on s’esmenta aquesta font sempre es diu que no se sap a què correspon aquesta làpida, perquè no té res a veure amb l’indret en aquell any, però no es donen més notícies. Si observem amb deteniment la pedra segurament podrem veure alguna cosa més... Diríem que la pedra va ser reaprofitada des d’un altre espai.

Al principi del segle XX, a l’època de les fontades, era un lloc molt freqüentat pels veïns del barri i pels que venien de Sant Martí de Provençals a passejar, passar el dia, fer concursos de beure a galet... Existia un berenador i sembla que el nom li ve perquè era un lloc adient per fer-hi passejades les parelletes, que feien “cuento”.

Font de can MasdeuCan Masdeu és una masia documentada ja al segle XI i va funcionar com a explotació rural fins al 1906, quan es va convertir en una le-proseria propietat de l’Hospital de Sant Pau.

S’hi arriba pujant des de l’inici del camí antic de Sant Iscle de les Feixes i entrant ja en terres de la masia de seguida es veu la gran bas-sa que sempre ha servit per regar l’abundant horta que s’hi conrea. Al costat mateix hi ha la font emmarcada amb unes rajoles força malmeses amb la imatge de Sant Josep. El lloc conserva la bellesa, encara que bastant deixada, que tenia antigament.

Des de 1955 i fins al desembre de 2001 la masia va quedar abando-nada. Fa uns anys que està ocupada per gent que conrea la terra en petits horts i aprofita l’aigua de la bassa i de la font. El gran edifici que hi ha al darrere és l’hospital de Sant Llàtzer, construït el 1955. Mai no va funcionar i avui està en desús.

11


8fonts

Font d’en FarguesAquesta font va ser lloc de fontades sobretot fins als anys 30. Es troba al capdamunt del passeig de la Font d’en Fargues, en un lloc singular que data del 1910 i que es conserva bé malgrat l’abandó en la rehabilitació.

Actualment queda amagada per la construcció d’un restaurant i malauradament només es pot veure el conjunt que envolta la font (el quiosc modernista i la cova) en l’horari en què l’establiment és obert.

Aquesta font estava dins de la propietat de Montserrat de Casanovas i Pere Fargas (de l’antic mas Pujol, després can Fargas). Al principi del segle XX, a la font hi anava gent del Clot, de la Sagrera i de Sant Andreu. De fet, ja eren a Sant Andreu, perquè llavors aquesta zona pertanyia al municipi de Sant Andreu de Palomar. Hi anaven per beure l’aigua fresca, per proveir-se’n amb garrafes o per fer-hi dinars i berenades amb la família i amics, ja que es disposava de fogons de llenya per coure el menjar.

Els propietaris van canalitzar l’aigua i el 1900 van construir una petita cova i un recinte amb taules i bancs. Aquestes aigües oligometàl.liques i lítiques van aconseguir un gran prestigi i el 1905 la font va ser declarada d’ús públic. L’aigua es comercia-litzava i s’enviava en garrafes a Barcelona, i el punt de venda a la ciutat era al carrer Ro-ger de Llúria, entre els carrers de Diputació i Consell de Cent.

Als anys vint, el masover de can Fargas re-partia l’aigua de la font en garrafes. Primer ho feia en un carro normal, de vela i dues rodes, però després es va construir un carro molt especial: era una mena de faetó de qua-tre rodes (les del darrere més grosses que les de davant). Llevat del compartiment del conductor, el carruatge no tenia finestres per a una millor cabuda de la mercaderia. A banda i banda, hi deia: “Agua Fargas-Hor-ta. La mejor agua de mesa”. Els que el van conèixer diuen que era una veritable peça de museu.

Font CatalanaLa Font de la plaça Catalana (antiga plaça de la Font Catalana) és una font característica del Guinardó, l’aigua de la qual procedia d’una mina que venia del turó de la Rovira.

Està en un indret de passat rural que és un creuament de camins antics de la zona. Els dies de pluja el pendent del terreny causava esllavissaments de terra que, alguna vegada (per exemple l’any 1907), van arribar a tapar la mina d’aigua.

L’estructura característica de la font no sabem ben bé de quan data, però hi ha indicis que va ser construïda al primer terç del segle XX i encara es conserva en perfecte estat, tot i que ara està envoltada d’edificacions modernes.

d’Horta-Guinardó

Lletres de les cançons

8fonts

13


8fonts

Font de la Lletlletra: Albert Sampablo

PRIMERA VEU:

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que tinc per tot el cos;mal de queixals, de peus, mal de cap, també estomacals i mals d’amor.

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia, que és ‘nar molt lent, malenconia i enyorament;tos i fluixera, nas, taps de cera, talls infectats que fan molt valent!Cops i rascades, esgarrapades, vinc, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que ho cura tot;aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!





Mal d’apatia, que és ‘nar molt lent, malenconia i enyorament;tos i fluixera, nas, taps de cera, talls infectats que fan molt valent!Cops i rascades, esgarrapades, vinc, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que cura/els nens;aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Si jo pogués, oh Font de la Llet, faria de tu un lloc internacional,i així curar els mals de tothom, les penes del cor del món Mundial!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;Bombes, canons, mil guerres, presons, malures del món que fan patir,penes del món que hem de curar, Font de la Llet, m’has d’ajudar!Per tothom!

14


8fonts

SEGONA VEU:



Mal d’apatia i enyorament, talls infectats que fan molt valent!Cops i rascades, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que ho cura tot;aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!




Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que/em fan plorar a la nit;mals de ronyons, de pedra ulls de poll, mussols i dolors de panxa i pit!

Mal d’apatia i enyorament, talls infectats que fan molt valent!Cops i rascades, oh, Font de la Llet!

Vinc per curar-me, per emportar-me l’aigua que cura els nens;aigua sagrada il·luminada, font que fas bé!

Si jo pogués, oh Font de la Llet, faria de tu un lloc internacional,i/així curar els mals de tothom, les penes del cor del món Mundial!

Font de la Llet, et vinc a trobar per treure’m els mals que em fan plorar a la nit;Bombes, canons, mil guerres, presons, malures del món que fan patir,penes del món que hem de curar, Font de la Llet, m’has d’ajudar!Per tothom!

15


8fonts

Font de can Bornilletra: Marta Finestres

PRIMERA VEU:

Al mig de Collserola hi ha la font de Can Borni.Masia i viver rega, més quan és primavera, és quan més plena raja.D’on surt tota aquesta aigua?

Els raigs de sol surten de les muntanyes, escalfen els cims i la terra gelada.La neu, del seu son, mandrosa ja es desperta, molt a poc a poc, mandrosa/es va fonent.Els petits flocs són, ara, gotes d’aigua,que salten i corren, començarà el viatge!

Adéu hivern, tardes fosques, abrics ben llargs i bufandes.Adéu al fred, les glaçades i les nits interminables.

Baixa el torrent corrent entre les roques, saluda els ocells i parla amb les granotes.Ara ja és un riu, travessa valls i boscos, per sota un cel blau de núvols blancs i clars.

Mosques, mosquits, hi ha i també papallones, capgrossos petits, sastres de quatre potes.Peixos daurats, marrons clars i taronges, fan reunió als gorgs i juguen amb les molses.

Serps d’aigua van fent esses entre els còdols, fan fugir els crancs i espanten les persones.Ben esteses, dormen les sargantanes i abelles van volant atrafegades.Ben esteses, dormen les sargantanes i abelles van volant atrafegades.

Ja es va fent fosc…

Ni en plena nit, les aigües no s’aturen, seguint el curs que els va marcant la lluna.Canten gripaus a sobre de nenúfars, vola un mússol que va buscant captura.

Passen pantans, pobles, ciutats petites, ciutats més grans, masies i ermites.Tots ells podràn aprofitar la força del riu que baixa amb un corrent ferotge.

Estels al cel, cuques de llum a l’aire, s’apagaran perquè està arribant l’alba.

Comença ja a clarejar.

Mireu, mireu, no és un somni! Ja hem arribat a Can Borni!Mireu, mireu, no és un somni! Ja hem arribat, ja hem arribat, arribat!!

16


8fonts

SEGONA VEU:

Al mig de Collserola hi ha la font de Can Borni.Masia i viver rega, més quan és primavera, és quan més plena raja.D’on surt tota aquesta aigua?

Els raigs de sol surten, surten, a tots els cims, la gelada.Neu, del seu son, ara es despertarà, a poc a poc, segur que ja es va fondrà.Els petits flocs, gotes d’aigua, van relliscant, el viatge!

Adéu hivern, adéu a tardes fosques, als abrics llargs, guants gorres i bufandes.adéu al fred, adéu a les glaçades, als dies curts i nits interminables.

Baixa el torrent, sempre va corrent. Hola als ocells, granotes, també.Ara és un riu, va travessant els valls, sota un cel blau de núvols blancs i clars.

Mosques, mosquits, papallones grans, capgrossos i sastres ben brillants.Peixos daurats, tots van arribant, fan reunió als gorgs, molses van jugant.

Serps d’aigua van entre els còdols, fan, fan fugir els crancs i van espantant.Ben esteses i juntes estan i abelles van volant, volant. Ben esteses i juntes estan i abelles van volant, volant.

Ja es va fent fosc…

Ni en plena nit, no s’aturen mai. Seguint el curs, va marcant la llum.Canten gripaus a sobre de nenúfars, vola un mossol que va buscant captura.

Passen pantans, pobles i ciutats, ciutats més grans i també algun mas.Tots ells podràn, la força del riu, aprofitar, del seu gran corrent.

Estels al cel i cuques de llum,s’apagaran quan tot clareja.

Mireu, mireu, mireu que no és un somni! Ja hem arribat, és la font de Can Borni!

Mireu, mireu, mireu que no és un somni! Ja hem arribat, que ja hem arribat, que ja hem arribat!!

17


8fonts

Font Tenebrosalletra: Sergi Salinas

PRIMERA VEU:

Fosca nit, fosca.

Negra nit que amb trons despertes encanteris,esperits que alliberes del silenci,freda nit, tenebres de misteri.

Dins el bosc amagada una font que fumeja,tremolor de les aigües, moviment de tenebres,la remor de tempesta, éssers foscos desperta,són al fons, es preparen per sortir en la nit negra.

Font de foscors, Exhales olors de sofre i cremor pel broc.

Àngels caiguts que pugen del fons,escalen amunt, ja són molt a prop!Prop!

Prô una llum és al camí de Sant Jeroni,un blanc frare avança en mig de llamps ensordidors.

Duc la llum i els mots que allunyen els dimonis.

Paraules inverses que us ordenen que torneu sota les pedres dins de les tenebres,Paraules inverses que us ordenen que torneu sota les pedres dins de les tenebres.

Forces del bosc enfonseu els fills de l’ombra dins de la font Tenebrosa!

Paraules inverses que us ordenen que torneu sota les pedres engolits per les tenebres d’un món fosc!Ara enfonseu-vos de nou!

El bosc és en calma, el blanc frare esgotat, dorm, dorm, dorm.

(Parlat) Però una misteriosa remor emana de la font: el maligne no es rendeix.Tremolor de les aigües, moviment de tenebres; els dimonis preparen la tornada.

Ah!Desperteu, blanc frare i lluiteu de nou, el diable és en peu!Ja torna! s’acosta!

Forces del bosc enfonseu els fills de l’ombra dins de la font Tenebrosa!La Font vinc a alliberar!

18


8fonts

Amb la veu, amb el cant, lluitaré fins al final,fins que les forces perdeu i en les ombres enfonseu el cap.No podreu triomfar, sou quimeres, sou enganys, no deixaré de lluitar fins que les aigües hauré alliberat!

Amb la veu, amb el cant, lluitaré fins al final,fins que les forces perdeu i en les ombres enfonseu el cap.No podreu triomfar, sou quimeres, sou enganys, no deixaré de lluitar fins que les aigües hauré alliberat de tot aquest mal:Sóc la llum que us cegarà!

Els estels lluïran, la tempesta amainarà,no trobareu ja recer quan les ombres s’hagin apartat!Ni en el bosc, ni en el prat, no tindreu mai més repòs:abandoneu ja les armes que amb aquest cant d’esperança tot tornarà a viure en calma de nou!

Amb el sol brollarà l’aigua clara de la font,tot haurà estat un malson passat.Al voltant del seu broc cantarem de nou plegatsomplint el bosc de lloances pel naixement de les aigüesque emanen com el més gran do!

Cantarem de nou plegats,unint les mans per celebrar que el món és de nou clar!

SEGONA VEU:

Fosca, fosca nit.

Negra nit que amb trons despertes encanteris,esperits que alliberes del silenci,freda nit, tenebres de misteri.

Dins el bosc amagada una font que fumeja,tremolor de les aigües, moviment de tenebres,la remor de tempesta éssers foscos desperta,són al fons, es preparen per sortir en la nit negra.

Font de foscors, exhales olors de sofre i cremor pel broc.

Àngels caiguts que pugen del fons,escalen amunt, ja són molt a prop!Prop!

Prô una llum és al camí de Sant Jeroni,un blanc frare avança en mig de llamps ensordidors.

Duu una espelma dins d’un crani que no apaga la tempestai un llibre que llegeix de cap per’vall, de dreta a esquerra als dimonis.

Paraules inverses que us ordenen que torneu sota les pedres dins de les tenebres,Paraules inverses que us ordenen que torneu sota les pedres dins de les tenebres.

19


8fonts

Forces del bosc enfonseu els fills de l’ombra dins de la font Tenebrosa!

Paraules inverses que us ordenen que torneu sota les pedres engolits per les tenebres d’un món fosc!Ara enfonseu-vos de nou!

El blanc frare esgotat, dorm, dorm, dorm.

(Parlat) Però una misteriosa remor emana de la font: el maligne no es rendeix.Tremolor de les aigües, moviment de tenebres,els dimonis preparen la tornada.

Ah,Desperteu, blanc frare i lluiteu de nou, el diable/és en peu!Ja torna! s’acosta!

Forces del bosc enfonseu els fills de l’ombra dins de la font Tenebrosa!La Font vinc a alliberar!


Amb la veu, amb el cant, lluitaré fins al final,fins que les forces perdeu i en les ombres enfonseu el cap.No podreu triomfar, sou quimeres, sou enganys, no deixaré de lluitar fins que les aigües hauré alliberat de tot aquest mal:Sóc la llum que/us cegarà!

Els estels lluïran, la tempesta amainarà al finalno trobareu ja recer quan les ombres s’hagin apartat!Ni en el bosc, ni en el prat, no tindreu mai més repòs:abandoneu ja les armes que amb aquest cant d’esperança tot tornarà a viure en calma de nou!


Cantarem de nou plegats,unint les mans per celebrar que/el món és de nou clar!

20


8fonts

Font de la Marquesalletra: CEIP Pau Casals

PRIMERA VEU:

La Font de la Marquesa saluda i besa, com cada dia al sol amic.La Font de la Marquesa, amb timidesa, vesteix de blau el seu llarg camí quan recorre el parc tot verd i florit.

La Font de la Marquesa, amb gran dolcesa, dibuixa núvols de plata.La Font de la Marquesa fa rierols prims que corren ràpids pel laberint. Van pels passadissos que s’emboliquen, comencen, de cop s’acaben.

Les gotes van jugant-hi. Les gotes van saltant-hi:-Corre, corre més!-Jo t’agafaré, ja veuràs!Les gotes van jugant-hi. Les gotes van saltant-hi:-Corre, corre més!-No m’agafaràs, està clar!

Les gotes van jugant-hi. Les gotes van saltant-hi:-Corre, corre més!-Jo t’agafaré i guanyaré!Les gotes van jugant-hi. Les gotes van saltant-hi:-Corre, corre més!-No m’agafaràs i perdràs!

Corre que corre es van empaitant, sempre jugant a cuita parar. I mentre corren, no cal ni dir, busquen el centre del laberint.

Les gotes van jugant-hi. Les gotes van saltant-hi:-Corre, corre més!-Jo t’agafaré, quasi et tinc!Les gotes van jugant-hi. Les gotes van saltant-hi:-Corre, corre més!-No m’agafaràs, jo no vinc!

Les gotes van tan ràpid. Les gotes van, van decidides, van saltant, van esquitxant els xiprers que marquen els camins.Les gotes van tan ràpid. Les gotes van, van decidides, van saltant, van esquitxant els xiprers que marquen els camins.

21


8fonts


Les gotes es troben finalment al mig!I descansen a la fi.

Després ballen juntes la dansa de les aigües: dreta, esquerra, fant un salt. S’agafen fent una rotllana de les mans i van girant, una estona abans de tornar als camins. Comencen, de cop s’acaben!

La Font de la Marquesa, amb gran dolcesa, dibuixa núvols de pla-ta.La Font de la Marquesa fa rierols prims que corren i s’emboliquen:-Per’qui no passo! Ara m’encallo! Aquí no hi ha sortida!Camins, comencen, de cop s’acaben.

Les gotes van jugant-hi. Les gotes van saltant-hi:-Corre, corre més!-Jo t’agafaré, quasi et tinc!Les gotes van jugant-hi. Les gotes van saltant-hi:-Corre, corre més!-No m’agafaràs, jo no vinc!

Les gotes van tan ràpid. Les gotes van, van decidides, van saltant, van esquitxant els xiprers que marquen els camins.Les gotes van tan ràpid. Les gotes van, van decidides, van saltant, van esquitxant els xiprers que marquen tots els camins.

Qui vol venir a veure el parc del laberint?

SEGONA VEU:

Vesteix de blau el llarg camí, recorre el parc verd i florit.Vesteix de blau el llarg camí, recorre el parc verd i florit, i florit.

La bella font fa rierols ràpids, corrent pel laberint. S’emboliquen, comencen, de cop s’acaben.

Les gotes jugant-hi. Les gotes saltant-hi:-Corre, corre més!-Jo t’agafaré!Les gotes jugant-hi. Les gotes saltant-hi:-Corre, corre més!-No m’agafaràs!

Les gotes jugant-hi. Les gotes saltant-hi:-Corre, corre més!-Guanyaré!Les gotes jugant-hi. Les gotes saltant-hi:-Corre, corre més!-I perdràs!


22


8fonts

Les gotes jugant-hi. Les gotes saltant-hi:-Corre, corre més!-Quasi bé ja et tinc!Les gotes jugant-hi. Les gotes saltant-hi:-Corre, corre més!-No m’agafaràs, jo no vinc!

Les gotes tan ràpid. Les gotes, decidides, van saltant i esquitxen els xiprers, els xiprers que marquen camins.Les gotes tan ràpid. Les gotes, decidides, van saltant i esquitxen els xiprers, els xiprers que marquen camins.


Les gotes es troben, finalment, al mig!I descansen a la fi. I descansen a la fi.

Després fan juntes la dansa de les aigües: dreta, esquerra, fant un salt. S’agafen, una rotllana de les mans i van girant, una estona abans de tornar als camins. Comencen, de cop s’acaben!

La bella font fa rierols ràpids, corrent pel laberint. -Passo per’quí! Per aquí no! No hi ha cap sortida!Camins, comencen, de cop s’acaben.

Les gotes jugant-hi. Les gotes saltant-hi:-Corre, corre més!-Quasi bé ja et tinc!Les gotes jugant-hi. Les gotes saltant-hi:-Corre, corre més!-No m’agafaràs, jo no vinc!

Les gotes tan ràpid. Les gotes, decidides, van saltant i esquitxen els xiprers, els xiprers que marquen camins.Les gotes tan ràpid. Les gotes, decidides, van saltant i esquitxen els xiprers, els xiprers que marquen els camins.

Qui vol venir a veure el parc del laberint?

23


8fonts

Font de can Masdeulletra: CEIP Pit-Roig

PRIMERA VEU:

Hi ha Sant Josep fent-se vellet, ben vellet. Fa la bugada i va passant un cargol.

Vine amb nosaltres, t’agradarà la font de Can Masdeu.Vine i tasta l’aigua de la font. Vine a la font, vine a la font: Beu!

Al seu costat va ser un petit hospital. Vora la casa trobaràs un cargol.Can Masdeu, Can Masdeu.

Can Masdeu, Can Masdeu, és la font de Can Masdeu.

La font de Can Masdeu, la font de Can Masdeu, la font de Can Masdeu, de Can Masdeu.

Hi ha esglaons vora l’antic canyissar, horts ben regats, horts ben sembrats i un cargol.

Vine amb nosaltres, t’agradarà la font de Can Masdeu.Vine i tasta l’aigua de la font.Vine a la font, vine a la font: Beu!

Els horts que hi ha sempre són molt ben cuidats. Dins de la bassa trobaràs un cargol.

Vine amb nosaltres, t’agradarà.Vine a Can Masdeu, Can Masdeu, vine i beu!Uah!

SEGONA VEU:

Vine a la font de can Masdeu. Vine amb nosaltres t’agradarà.Hi ha un Sant Josep dibuixat que s’hi va fent vellet. Fa la bugada amb l’aigua clara i un cargol.

Vine amb nosaltres, t’agradarà. Vine a la font de Can Masdeu.Vine a la font, vine a la font Can Masdeu!

Vine a la font de can Masdeu. Vine amb nosaltres t’agradarà.Hi ha una masia al costat que va ser un hospital, vora la casa es troba una bassa i un cargol.Can Masdeu, Can Masdeu.

Can Masdeu, Can Masdeu, és la font de Can Masdeu.

La font de Can Masdeu, la font de Can Masdeu, la font de Can Masdeu, de Can Masdeu.

Vine a la font de can Masdeu. Vine amb nosaltres t’agradarà.Hi/ha uns esglaons al costat, vora d’un canyissar, I l’aigua rega tot el que hi sembren i un cargol.

Vine amb nosaltres, t’agradarà. Vine a la font de Can Masdeu.Vine a la font, vine a la font Can Masdeu!

Vine a la font de can Masdeu. Vine amb nosaltres t’agradarà.Els horts que hi ha al voltant sempre són molt ben cuidats.Dins de la bassa es troben granotes i un cargol.

Vine amb nosaltres, t’agradarà. Vine a la font de Can Masdeu, de Can Masdeu, vine i beu!Uah!

24


8fonts

Font Catalanalletra: CEIP Heura

PRIMERA VEU:

Gent de tot el món arriba a la plaça,beuen de la font, l’aigua de la Font Catalana.

A la font veniu, ballem una sardana,és la festa gran, de la gran Plaça Catalana.

Ballem tots molt contents perquè és la festa gran.Cantem tots molt contents perquè és la festa gran, catalana.


Tots plegats ballem, saltem i fem gran gresca,brênarem després, tots junts a la Font Catalana.

A ballar veniu, la festa mai s’acabarà,ens divertirem tots a la Plaça Catalana.

Ballem tots molt contents perquè és la festa gran.Cantem tots molt contents perquè és la festa gran, catalana.

Raja molt, raja fort, la font de el nostre barri,la Font Catalana, Catalana.


Font Catalana: Quina Font!

SEGONA VEU:

La Gent de tot el món a la plaça ve,per beure l’aigua de la font, l’aigua de la Font Catalana.

Veniu cap a la font, amb els curts i els llargs,veniu a celebrar la festa gran, de la gran Plaça Catalana.

Ballem tots molt contents perquè és la festa gran.Cantem tots molt contents perquè és la festa gran, perquè és la festa catalana.


I tots plegats ballem i gran gresca fem,ja brênarem calent després, tots junts a la Font Catalana.

Veniu aquí a ballar, no s’acabarà,aquí ens divertirem, tots a la Plaça Catalana.

Ballem tots molt contents perquè és la festa gran.Cantem tots molt contents perquè és la festa gran, perquè és la festa catalana.

Raja molt, raja fort, la font del nostre barri,la Font Catalana, perquè és la festa Catalana.


Font Catalana: Quina Font!

25


8fonts

Font del Cuentolletra: CEIP Estel-Guinardó

PRIMERA VEU:

Si xalar vols, a la Font has d’anar,coques i vi menjarem i ballarem.

Puja, puja va! Puja enamorat, que t’estan esperant.Puja, puja va! Puja enamorat, que t’estan esperant.Que si no hi vas no podràs ballar amb mi.

Puja, puja va! Puja enamorat, que t’estan esperant.Puja, puja va! Puja enamorat, que t’estan esperant.Que si no hi vas no podràs ballar.Vine, vine, ja que t’estan esperant.

Corre, corre, puja, puja, juga enamorat!Corre, corre, puja, puja, juga enamorat!Que a la muntanya amor trobaràs.

Veuràs com el sol es pon al captard, els últims raigs del dia il·luminaranels rostres dels feliços amants, i als ulls es miraran.

Ara la font no raja, la font no raja ja com abans!Queden els grans matolls i els garrofers de la soca gran.Ja no raja, s’ha assecat. Oh! Oh!

Sempre podrem anar-hi i recordar aquells bells moments.Sempre podrem anar-hi i recordar aquells bells moments. Puja, puja va! Puja enamorat, que t’estan esperant.Puja, puja va! Puja enamorat, que t’estan esperant.Que si no hi vas no podràs ballar amb mi.

Puja, puja va! Puja enamorat, que t’estan esperant.Puja, puja va! Puja enamorat, que t’estan esperant.Que si no hi vas no podràs ballar.Mira, mira, oh!

Corre, corre, puja, puja, juga enamorat!Corre, corre, puja, puja, juga enamorat!Sempre hi podràs tornar a la Font, a la Font del “Cuento”.

26


8fonts

SEGONA VEU:

Si xalar vols, a la Font has d’anar,coques i vi menjarem i ballarem.

Va, puja, va! Puja enamorat, puja, puja, va! T’esperen. Puja, puja, va! Puja enamorat, puja, puja, va! T’esperen. Puja, puja, va! Que si no hi vas no podràs ballar, ballar amb mi.

Va! Puja enamorat, puja, puja, va! T’esperen.Puja, puja, va! Puja enamorat, puja, puja, va! T’esperen. Puja, puja, va! Que si no hi vas no podràs ballar.Vine, vine, vine, vine, ja. Esperant!

Corre. corre, puja, puja, juga enamorat!Corre. corre, puja, puja, juga enamorat!Trobaràs.

Veuràs com el sol, al captard, i els últims raigs del dia blau;el teu rostre brillarà de felicitat.

Ara la font no raja, la font no raja ja com abans!Queden els grans matolls i els garrofers de la soca gran.

Lentament s’ha assecat. Oh! Oh!

Sempre podrem anar-hi i recordar aquells bells moments. Sempre podrem anar-hi i recordar aquells bells moments.

Va! Puja enamorat, puja, puja, va! T’esperen. Puja, puja, va! Puja enamorat, puja, puja, va! T’esperen. Puja, puja, va! Que si no hi vas no podràs ballar, vine a ballar.

Va! Puja enamorat, puja, puja, va! T’esperen. Puja, puja, va! Puja enamorat, puja, puja, va! T’esperen. Puja, puja, va! Que si no hi vas no podràs ballar.Mira, mira, mira, mira, Oh!

Corre. corre, puja, puja, juga enamorat!Corre. corre, puja, puja, juga enamorat!Sempre hi podràs tornar, a la Font, a la Font del “Cuento”.

27


8fonts

Font d’en Fargueslletra: CEIP Font d’en Fargues

PRIMERA VEU:

Au, pugem a la Font d’en Fargues, anem tots a berenar!Jugarem plegats a les cartes i els avis conversaran.

Portarem pa amb xocolata, un crostó molt ben torrat,i una poma grossa i vermella que dins la boca es desfà:el perfum tan dolç que surt d’ella sembla de mel de vrîtat.

Si ens cansem seurem sota un arbre i del càntir beurem a raig.Els ocells contents ens esguarden tot refilant sens parar.

Al voltant de la Font d’en Fargues ens reunim per escoltarles llegendes i les històries d’aquesta font del passat,tot allò que els avis recorden de quan ells eren infants.

Jo recordo tantes vegades quan rajava amb força la fontamb garrafes i bidons d’aigua clara jo carregava el meu fidel bou.

Dalt del carro, amb alegria, repartia l’aigua a tothomi xiulava la cançó que ara cantem tots.

Au, pugem a la Font d’en Fargues, anem tots a berenar!Jugarem plegats a les cartes i els avis conversaran.

Portarem pa amb xocolata, un crostó molt ben torrat,i una poma grossa i vermella que dins la boca es desfà:el perfum tan dolç que surt d’ella sembla de mel de vrîtat.

Fa molt temps d’això, no brolla aigua, ni nens ni avis no hi són vora la font.Quan el sol es pon i arriba la nit jo tinc un somni: tornar a ser feliç quan ragi la font.

Quan el sol es pon i arriba la nit jo tinc un somni: tornar a ser feliç quan ragi la font.

Aigua, torna a la font! Font!

Au, tornem a la Font d’en fargues! Au, tornem-hi tots a jugar!A l’estiu amb l’aigua esquitxar-nos i la calor espantar.

Au, tornem a la Font d’en fargues! Au, tornem-hi tots a jugar!Escampem arreu l’esperança que l’aigua torni a brollar.Escampem arreu l’esperança que la font estimada ben aviat torni a rajar.

Au, tornem a la Font d’en fargues, sí!

28


8fonts

SEGONA VEU:

Au, pugem a la Font d’en Fargues tots a berenar!Jugarem plegats a les cartes i els avis conversaran.

Portarem pa amb xocolata, un crostó torrat,i una poma grossa i vermella que dins la boca es desfà:el perfum tan dolç que surt d’ella sembla de mel de vrîtat.

Si ens cansem seurem sota un arbre i beurem a raig.Els ocells contents ens esguarden tot refilant sens parar.

Al voltant de la Font d’en Fargues, junts per escoltarles llegendes i les històries d’aquesta font del passat, tot allò que els avis recorden de quan ells eren infants.

Tant de temps!‘Questa font amb garrafes i bidons d’aigua clara jo carregava el meu fidel bou.

Ben content!A tothom, i xiulava la cançó que ara cantem tots.

Au, pugem a la Font d’en Fargues tots a berenar!Jugarem plegats a les cartes i els avis conversaran.

Portarem pa amb xocolata, un crostó torrat,i una poma grossa i vermella que dins la boca es desfà:el perfum tan dolç que surt d’ella sembla de mel de vrîtat.

Quan el sol es pon i arriba la nit jo tinc un somni: quan ragi la font!

Quan el sol es pon i arriba la nit jo tinc un somni: quan ragi la font!

Aigua, torna a la font!

Au, tornem a la Font d’en Fargues, tornem a jugar.A l’estiu amb l’aigua esquitxar-nos i la calor espantar.

Au, tornem a la Font d’en Fargues, tornem a jugar.escampem arreu l’esperança que l’aigua torni a brollar.escampem arreu l’esperança que la font estimada ben aviat torni a rajar.

Au, tornem a la Font d’en fargues, sí!

29


8fonts

EpílegSecció final de la Font Tenebrosa

PRIMERA VEU:


Amb la veu, amb el cant, lluitaré fins al final,fins que les forces perdeu i en les ombres enfonseu el cap.No podreu triomfar, sou quimeres, sou enganys, no deixaré de lluitar fins que les aigües hauré alliberat de tot aquest mal:Sóc la llum que us cegarà!

Els estels lluïran, la tempesta amainarà,no trobareu ja recer quan les ombres s’hagin apartat!Ni en el bosc, ni en el prat, no tindreu mai més repòs:abandoneu ja les armes que amb aquest cant d’esperança tot tornarà a viure en calma de nou!


Cantarem de nou plegats,unint les mans per celebrar que el món és de nou clar!

SEGONA VEU:


Amb la veu, amb el cant, lluitaré fins al final,fins que les forces perdeu i en les ombres enfonseu el cap.No podreu triomfar, sou quimeres, sou enganys, no deixaré de lluitar fins que les aigües hauré alliberat de tot aquest mal:Sóc la llum que/us cegarà!

Els estels lluïran, la tempesta amainarà al finalno trobareu ja recer quan les ombres s’hagin apartat!Ni en el bosc, ni en el prat, no tindreu mai més repòs:abandoneu ja les armes que amb aquest cant d’esperança tot tornarà a viure en calma de nou!


Cantarem de nou plegats,unint les mans per celebrar que/el món és de nou clar!

d’Horta-Guinardó8fonts

Narració i partitura

31


8fonts

Nois, noies, amics, amigues: Aquesta és la història, més real que no

pas inventada, de vuit de les moltes fonts que hi ha (o que hi havia) als

barris d’Horta-Guinardó. Vuit fonts que han arribat, les unes rajant

i les altres eixutes, fins als nostres dies i les nostres nits.

Cada font és una història, cada raig una llegenda, cada gota... mil

vivències.

L’aigua ens ha acompanyat sempre, des del fons dels segles. L’aigua és

un element molt important, un element imprescindible per a les nostres

vides. L’aigua és un miracle. Un miracle d’amor. I, de vegades, els

humans som tan sapastres que ho engeguem tot enlaire i ens quedem

sense aire, sense terra i sense aigua. Moltes d’aquestes fonts s’han

eixugat i la gent ja no hi pot anar a fer fontades, ni a berenar, ni a

ballar, ni a festejar...

Ai, fonts dels nostres barris, ¿algun dia us veurem rajar tan pròdigues

i fresques com rajàveu abans?

Chi lo sa!

o

o

o

o

o

32


8fonts

Hi ha una font que se’n diu La Font de la Llet.

No em pregunteu per què d’una font d’aigua se’n diu la Font de la Llet, però es veu que l’aigua d’aquesta font curava tant el mal de panxa com els ulls de poll com els mals de l’esperit.

I diu que si aquestes aigües ho curaven tot és gràcies a Sant Cebrià, que era un sant que sabia tots els secrets de la màgia i es veu que va fer una oració perquè la gent que bevia aigua de la Font de la Llet s’alliberés dels bruixots.

I d’aquí ve que l’aigua de la Font de la Llet guareixi tots els mals.

de la LletFont

o

o

o

o

39


8fonts

Can Borni era una antiga masia que hi havia a Collserola, al camí que anava de Gràcia a Sant Cugat. La mina d’aigua de la Font de can Borni (no em pregunteu per què la masia es deia can Borni, perquè no ho sé però m’ho imagino), era al darrere de la masia i, quan van enderrocar la masia, van canalitzar l’aigua de la font fins a la vora del camí, que és tal i com avui la podem veure -i en podem beure.

I d’on ve, l’aigua que raja de la Font de can Borni?

De la neu que entapissa les muntanyes, potser del Montseny que es veu allà al lluny els dies clars. Arriba la primavera, desglaça, la neu es fon i, primer de mica en mica i després amb fúria, l’aigua rodola i rodola, fa un torrent que travessa els boscos sota un cel blau amb núvols blancs, es filtra per terra... i de cop i volta raja per algun indret que li ve de gust rajar.

Això -i així- és la Font de can Borni.

de Can BorniFont

o

o

o

o

46


8fonts

La Font Tenebrosa és tan tenebrosa, que un dia va quedar enterrada i va costar anys de tornar-la a trobar. Però heu de saber i entendre i entendre i saber que és molt perillós acostar-s’hi, a la Font Tenebrosa, perquè diuen que l’aigua que en raja ve directament de l’Infern.

L’Infernnn...! Ui! I diuen que es veu que, certes nits de tempesta, l’aigua de la Font Tenebrosa fumejava i en sortien els dimonis, a fer malifetes a tothom que passava per allí. Sííí... L’Infernnn...! Els dimonis!!! Una pudor de sofre, que s’escampava per tot el camí de Sant Cugat amunt!

Però, ah, amics meus: diu que diuen que els dimonis no estaven segurs, tampoc, perquè hi havia un frare blanc -pantim pantam de la terra de l’aram-, que vivia al monestir de Sant Jeroni, de la Vall d’Hebron -pantim pantom de la terra de l’arom-, que aquest frare tenia un truc per deixar els dimonis sense poder. Sííí... Les nits de tempesta, aquest frare blanc -pantim pantam de la terra de l’aram- anava a la Font Tenebrosa amb un ciri que duia encès damunt d’una calavera i amb un gran llibre que ell llegia cap per avall per espantar els dimonis.

I diuen que, per molt que plogués o que bufés fort el vent del Nord, ni el frare ni el llibre es mullaven ni el ciri s’apagava. I que, entremig de tot això, els dimonis ja s’havien espantat i se n’havien tornat allà d’on havien vingut:

A L’INFERNNNN!!

TenebrosaFont

o

o

o

o

56


8fonts

Qui no ha estat alguna vegada al Parc del Laberint? Aaah, té molta història, el Parc del Laberint!

I molta aigua, que regava –i rega– els seus jardins. L’aigua de la Font de la Marquesa (la Font de la Marquesa es diu Font de la Marquesa –o Font de la Senyora– en honor d’una Marquesa, perquè resulta que els senyors de can Llupià, del Parc del Laberint, eren els marquesos de Llupià –i Alfarràs!), doncs l’aigua de la Font de la Marquesa fa rierols prims, que corren ràpids pel laberint.

Les gotes jugant-hi, les gotes saltant-hi, corre que corre es van empaitant, sempre jugant a cuit i amagar. I mentre corren, –no cal ni dir–, busquen... el centre del laberint.

de la MarquesaFont

o

o

o

o

64


8fonts

Can Masdeu és una masia del segle XI, que, a principis del segle XX, el 1906, la va comprar l’Hospital de Sant Pau i es va convertir en una leproseria.

Ara hi viuen unes persones que aprofiten l’aigua de la font per cultivar els horts de can Masdeu amb sistemes alternatius.

A la gran bassa d’aigua de can Masdeu, Sant Josep es va fent vellet i fa la bugada amb aigua clara i , de tant en tant, hi passa un cargol.

Can Masdeu, can Masdeu, és la font de can Masdeu.

de can MasdeuFont

o

o

o

o

70


8fonts

A la font de la plaça Catalana, l’aigua hi venia del Turó de la Rovira i calmava la set de molts caminants, perquè rajava en una cruïlla de camins.

Abans, a la Font de la plaça Catalana hi bevia gent de tot el món, perquè per anar i tornar (o sigui: per baixar i pujar)del Guinardó a Barcelona hi havies d’anar a peu o amb mula –la vida era més dura que no pas avui.

I, molt sovint, a la Font de la plaça Catalana la gent hi balla... sardanes.

CatalanaFont

o

o

o

o

75


8fonts

La Font del Cuento, ai, ai, ai... és una font que no raja: quina llàstima, quina pena, quina tristor!

I més aquesta font, que era una font on els enamorats anaven a menjar coques, i a xalar, i a ballar, i a estimar-se, i a fer-se magarrufes i manyagois,i t’estimo si m’estimes i m’estimes i t’estimo, i que si tomba i que si gira...

Oh, nois i noies, la font del cuento!. I que no raja, no! Quina llàstima, quina pena, quina tristor!

On aniran, ara, a estimar-se, les parelletes?

del CuentoFont

o

o

o

o

83


8fonts

L’última font del nostre recorregut és la Font d’en Fargues.

És una font que ha donat nom a un barri. La Font d’en Fargues, sí senyor!

Hi anava gent del Clot, de la Sagrera i de Sant Andreu a beure aigua fresca i a coure el menjar i a fer gresca i tavola i companyonia.

Aaaah! I era una aigua amb propietats medicinals, no us ho perdeu!

Sí, sí, sí sí sí...!

I la baixaven a vendre a Barcelona, en unes garrafes grosses de vidre i palla que traginaven amb una tartana.

Sí, sí, sí sí sí...!

A la tartana hi havien penjat un rètol que deia: “Agua Fargas-Horta: la mejor agua de mesa”.

Sííííí!

Doncs au, pugem a la font d’en Fargues, anem tots a berenar! Jugarem plegats a cartes i els avis conversaran. Portarem pa amb xocolata, un crostó molt ben torrat i una poma grossa i vermella que dins la boca es desfà.

d’en FarguesFont

o

o

o

o

90


8fonts

Avui els dimonis ja no surten de la Font Tenebrosa.

Avui els dimonis són gent de carn i os, que, uns per això i uns altres per allò, han provocat que les fonts s’assequin.

Hi haurà avui un frare blanc -pantim pantam de la terra de l’aram- que alliberi les fonts d’aquestes forces del mal, i que lluiti fins al final amb la veu i amb el cant?

Epíleg

o

o

o

o

CANTATA PER A COR INFANTIL, ORQUESTRA I PERCUSSIÓ


8fonts

Albert Sampablo i Sergi Salinas

© :UT música 2009

Un projecte d’ :UT música en col·laboració amb la Coral Infantil NOTES.CAT / Grup Coral Horta

Un projecte de: En col.laboració amb:

Amb la participació dels CEIPs d’Horta-Guinardó:

Estel-Guinardó, Font d’en Fargues, Heura, Pau Casals i Pit-Roig, l’Escola d’Educació Especial Rel, l’Escola de Música Virgínia Blanch, JOHG : Jove Orquestra d’Horta-Guinardó i :UT Centre d’Estudis Musicals.

8 Fonts d'Horta-Guinardó

Documents

Transcript of 8 Fonts d'Horta-Guinardó