Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR

ARQUETIP

2

Un model global de la realitat. GLOBÀLIUM Segona part: MODEL MAJOR Categoria: ARQUETIP Primera edició (en format electrònic): gener 2017 © Del text: Lluís Maria Xirinacs Damians Llibres de figures Globàlium major: Lluís Maria Xirinacs Damians Informatització figures Globàlium major: Manuel García Sanz Aportacions: Etimologia: Núria Roig Esteve i Tonina Tugores Fuster Nucli: Josep Colet Giralt Recerca de textos afins: 01 Núria Roig Esteve. 02 Sonet de Josep Colet Giralt Recerca d’obra plàstica afí: Francesc Soler Claveras Test/qüestionari informatització: Montserrat Sànchez Barra GRUP D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM

FUNDACIÓ RANDA LLUÍS M. XIRINACS Rambla de Badal, 121, 1r. 08028-Barcelona Tel. 934194747 http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com www.lluismariaxirinacs.cat info@fundacioranda.org - germanies.randa.xirinacs@gmail.com Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicènc ia CC:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

3

ÍNDEX - MODEL MAJOR, CASES ........................................................................ Pàg. 4 - Categoria: ARQUETIP * Definicions curtes ................................................................................... Pàg. 5 * Etimologia .............................................................................................. Pàg. 5 * Història filosòfica ................................................................................... Pàg. 5 * Nucli ....................................................................................................... Pàg. 7 * Antitermes .............................................................................................. Pàg. 9 * Núvol d’afins .......................................................................................... Pàg. 9 * Sociolingüística ....................................................................................... Pàg. 10 * Figures ..................................................................................................... Pàg. 11 * Texts afins ............................................................................................... Pàg. 12 * Obra plàstica afí ...................................................................................... Pàg. 14 * Dades tècniques ...................................................................................... Pàg. 16 * Test / Qüestionari .................................................................................... Pàg. 16 * Diccionaris consulta ................................................................................ Pàg. 19

4

2.- MODEL MAJOR Dintre del projecte general de GLOBÀLIUM , un model global de la realitat, el MODEL MENOR (1), era una esfera de tres dimensions cartesianes: cernent (c), parença (p) i tensió (t), amb els sis corresponents punts cardinals: “Teoria” (+c) / “Pràctica” (-c), “Fenomen” (+p) / “Noümen” (-p) i “Objecte” (+t) / “Subjecte” (-t). Per accedir ara al MODEL MAJOR cal afegir-hi una quarta dimensió cartesiana: voltant (v), amb els seus dos punts cardinals: “Món” (+v) / “Plasma” (-v). 250.- CASES: c, p, t, v. En la pissarra (22) del MODEL MAJOR hi ha vuit centres principals d’atracció (categories de color verd), corresponents als vuit punts cardinals esmentats, equidistants entre veïns (90º). Hem establert una xarxa bàsica lineal de trams de carreteres (vint-i-quatre), tots iguals, de 90º cadascun, entre cada dos punts cardinals veïns. N’han resultat sis cercles canònics màxims (360º), perpendiculars entre ells, que hem anomenat: I. Mètode (231), II. Revelació (232), III. Univers (233), IV. Cultura (234), V. Relació (235) i VI. Consistència (236). En el punt mig de cada tram hem fixat un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories primàries verdes situades en els dos extrems del seu tram. Hem fet un pas més. Cada tres punts cardinals veïns verds determinen una superfície territorial en forma de triangle, els tres costats del qual vénen formats pels tres trams de carretera que els uneix, en el punt mig dels quals trobem sengles punts secundaris negres. D’aquesta divisió del territori surten trenta-dos triangles rectangles (angles i costats de 90º), regulars (equilàters) i iguals, en el baricentre dels quals hem situat un centre de tercer ordre (en total: 32 categories de color roig), que ve definit tant per les tres categories primàries verdes situades en els tres vèrtexs del triangle, com per les tres categories secundàries negres situades al mig de cadascuna de les seves arestes. Cada vuit triangles contigus configuren una esfera. Els 32 triangles presos vuit a vuit constitueixen quatre esferes canòniques màximes, perpendiculars entre elles, que anomenem: I. Disciplina (241), II. Estil (242), III. Condició (243) i IV. Mena (244). Ara fem el darrer pas. Cada quatre punts cardinals verds determinen un volum “edificat”, una “casa” en forma de tetraedre, els quatre costats del qual vénen formats pels quatre triangles de territori que els uneix, en el baricentre dels quals hem posat sengles punts de tercer ordre de color roig. D’aquesta divisió del total de l’espai de la hiperesfera sencera surten setze tetraedres rectangles (angles i arestes de 90º), amb cares que són triangles equilàters, i que els setze són tetraedres regulars i iguals, en el baricentre dels qual situem un centre de quart ordre (en total: 16 categories de color blau), que ve definit tant per les quatre categories primàries verdes situades en els quatre vèrtexs del tetraedre, com per les sis categories secundàries negres situades al mig de cadascuna de les seves sis arestes, com també per les quatre categories terciàries roges situades en el baricentre de cadascun dels seus quatre costats. Tots els tetraedres plegats configuren la hiperesfera (250) amb les seves quatre dimensions cernent, parença, tensió i voltant : c, p, t, v. (Figs. 0-14/15). 250.75.- ARQUETIP: +c, -p, +t, +v

5

250.75.00.- Categoria: ARQUETIP . ARQ. (TEO-NOU-OBJ-MON). 250.75.01.- Definicions curtes: Ment transcendent estructurada mundana. Discerniment desparent extens evolutiu. Ideica mundana. Sistemes de categories. Sistemes de civilització. Models de la realitat. Esquemes ancestrals. 250.75.02.- Etimologia: Arquetip: Tipus primitiu, patró o model original. Segons Plató, qualsevol de les idees pures o realitats, de les quals les coses existents són imitacions. En biologia, avantpassat originari del qual procedeixen les diverses formes actuals d’un grup d’animals o plantes. Model originals les formes dels quals són còpies les coses reals (Plató). arque: Del grec arkhaios, antic, primitiu. -tip: Del grec tipos, tipus, imatge. arquetipus: Del llatí archetypum, i aquest del grec αρχέτυπος ‘model original’, compost de αρχω ‘sóc el primer’ i τύποs ‘tipus’, ‘imatge’. arca –ae: arca, caixa, cofre; taüt, fèretre, tomba, presó estreta, calabós, cel· la. Arcàdia: Arcàdia (Peloponès, Grècia). arcãne o arcanõ: en secret, secretament, ocultament. arcãnus –a, -um: ocult, secret, discret, en llenguatge religiós “misteriós, màgic”. –um, -i, : arcà, misteri //lloc sagrat, Sancta Sanctorum. archetypon: model, original, arquetipus, prototip. -arceõ... contenir, mantenir, és el sentit que sembla més antic, contenir l’enemic, aturar-lo. Llatí, derivats: architectura, -ae, f. arquitectura. architectus: mestresala, cuiner major. archium, -ivum –i: arxiu. archón –ontis: arcont (magistrat grec). arcula –ae: arqueta, capsa (per a objectes preciosos, perfums, etc.). arcus: a) arc per a disparar fletxes. b) Arc iris, arc de Sant Martí. c) arc, arc triomfal, qualsevol objecte corbat en forma d’arc. arquetípic, arquibanc, arquitrau, arquitravat... Arquíminia: (Emili Vilanova) Pot ser resultant d’un encreuament popular entre artimània i alquímia. Potser és simplement alquímia influït per mina. tectum: sostre

6

tegere: cobrir un edifici. Sànscrit: araka araja: sense pols, impol·lut, etc.. ark- arkayati: lloar, escalfar. Arká: a) raig lluminós b) el sol i també el déu del Sol. c) foc d) pregària; lloa, panegíric e) cristall f) Litúrgia: Arka (cerimònia religiosa) g) Arka ... diversos personatges de la història, la literatura, la religió hindús. Arká- ksetra: camp del sol. Arka –ja -upa: nascut del sol. arká –arka: planta enfiladissa, calotropis gigantea, emprada en sacrificis, etc. arc: cantar, toc, veneració, cançó, ira, brillar. arcaka: que honra, que adora, adorador. arcana: que adora. arcã: imatge d’un déu; una de les cinc formes de la divinitat, la forma visible que pot ser objecte de culte. ARC: Arc iris, ja es troba al segle XIII a la Crònica de Jaume I. ARCA: Caixa on es tenen dipositats objectes de valor, comercial, alimentari i semblant. Es troba en documents del segle XII. “Arca de Noè”, en parla en Ramon Llull. “Arca” , també amb el significat de sepulcre. 250.75.03.- Història filosòfica: (Plató, K. Jung). Cosmologia. Cercle, circularitat (Plotí, Procle, Escot Eriúgena, Nicolàs de Cusa, Hegel, E. d’Ors, H. Leisegang). Mandala (hinduisme). Esfera. I-Txing. Càbala. Organon (Arist.). Ars (R. Llull). Predestinació. Mathesis (Descartes, Leibniz). Novum organon (F. Bacon). Arquitectònica (Leibniz, Lambert, Kant, Peirce). Tectologia (Bogdanov). Camp morfogenètic (Sheldrake). Ordre explicat (D. Bohm). Exemple. Model. Pattern.

7

250.75.04.- Nucli: En la filosofia platònica, l’Arquetip era el conjunt de les idees transcendents, com uns models de les realitats humanes. Segons el psicòleg Jung, és el conjunt de les imatges primitives que constitueixen el fons comú de la humanitat. L’Arquetip , doncs, sempre és un patró, un model, un esquema originari sotmès a canvis d’evolució. És un organisme ancestral i, a voltes arcà, d’on s’han derivat les formes més actuals de qualsevol realitat mentalitzada i que, a través de l’inconscient col·lectiu, ha esdevingut el fonament de moltes llegendes i mites. L’ Arquetip fonamenta moltes cosmologies o cosmogonies. Els set principis del Kybalion o llibre de la filosofia hermètica, de fet, són set arquetips en els quals el llegendari Hermes Trismegist sintetitzà, en uns patrons, la comprensió de la vida i la realitat humana i transcendent. La Càbala, la filosofia hermètica del judaisme, és plena d’arquetips. I l’Ars Magna de Ramon Llull, tota, és un arquetip d’arquetips, amb els quals intentava de compendiar les tres religions medievals per excel·lència: cristianisme, islamisme i judaisme, per a la recerca d’uns patrons de realitat transcendent. Les cartes del Tarot, com a síntesi hermenèutica de cada possibilitat futurista, representen, cada una, un model interpretatiu d’una realitat concreta, adreçada a un subjecte, però objectivada per a casos semblants. El mateix genotip és un arquetip o patró de cada individu i és determinat per una estructura biològica. Podem dir, doncs, que l’Arquetip , metafísicament, és un conjunt d’idees coordinades, amb un suport teòric normalment de caire transcendent i amb la possibilitat d’aplicar-lo a una realitat social: comunisme, acràcia, teocràcia, etc. També és el conjunt d’ordres o paradigmes socials, morals, culturals o religiosos. El mateix Globàlium és un arquetip d’arquetips, amb el qual hom intenta d’explicar la realitat de l’existència. I, ja que som dins l’arquetip d’aquesta filosofia globalista, seguint els múltiples trajectes que ens ofereix el prototip de la Hiperesfera, podem escatir quines Categories el generen i els enllaços que el projecten més enllà del seu nucli. Tal com ens marquen el CERNENT desplegat (+C) o Teoria, el PARENT replegat (-P) o Noümen, el TENS desplegat (+T) o Objecte i el VOLTANT desplegat (+V) o Món, l’ARQUETIP és el centre d’una tètrada de Categories, verdes o de primera generació, que són els quatre generadors originaris que han donat la genètica simbòlica de la seva naturalesa. De la Teoria rep el perfil de muntatge mental que pretén explicar una realitat. Del Noümen obté el fonament ideològic que pot tenir un suport transcendent. De l’Objecte rep la base de crear una estructura mental que perfili uns esquemes determinats. I del Món rep el germen de l’evolució mental que l’ha creat i que l’actualitza segons el temps. Hi ha, però, una segona generació de Categories, les negres, que són la projecció mundana de les tres Categories verdes, axiomàtiques o de primera generació, les quals configuren les tres dimensions de l’esfera canònica que hem pres com a Model (el Món, en aquesta hiperesfera és la quarta dimensió), i que són llur part evolutiva: Són Cosmovisió, Comunió i Afinitat, Categories que formen un altre triangle més proper i que, per derivació, també afecten el nucli de l’Arquetip . Per la Cosmovisió hom inventa l’arquetip d’estructures estel·lars (les constel·lacions, segons l’angle d’observació terràqüia). Per la Comunió s’estableixen esquemes d’amor i conviccions socials. I per l’Afinitat es cohesionen grups que segueixen orientacions i regles d’aspecte transcendent. Finalment l’Arquetip també rep la influència d’una altra tètrada de Categories més pròximes, que són les vermelles, és a dir de tercera generació: Harmonia, Òrgan, Convenció i la mateixa Ideica (la categoria neutra d’Arquetip ). Per l’Harmonia, l’ Arquetip es manté per l’equilibri i proporció dels seus elements. Per l’Òrgan, en

8

l’aspecte metafísic, és l’esquema d’una tessitura mental o transcendent. Per la Convenció, en l’aspecte significatiu, hom realitza el pacte per l’acceptació i comprensió del seu significat. I des de la Ideica, el conjunt d’idees o creences s’estructura i s’individualitza, és a dir genera l’Arquetip . L’ Arquetip , doncs, és una Categoria individual i determinada en ella mateixa però que es nodreix, per generació evolutiva, de totes les altres Categories circumdants dins del prototip global de la Hiperesfera. Clourem l’exposició del seu nucli resumint que l’Arquetip és un conjunt de sistemes culturals, cosmològics, astrals, astrològics, arquitectònics, cromosòmics, polítics, nacionals, religiosos, etc., que formen els models actuals o històrics de la realitat mentalitzada. 250.75.04.00.- Arquetip : Model. (Notes: Genoma biològic, Yantrá, mandala (scr.), codis primitius (Hammurabi, Manú, Licurg...), codi civil, penal, deontològic...). 250.75.04.10.- Entre Arquetip i TEO, entre Arquetip i OBJ, entre Arquetip i MON i entre Arquetip i NOU. (60º). 250.75.04.11.- Arquetip teòric: Forma universal. *Estructura mental profunda transcultural acceptada. 250.75.04.12.- Arquetip objectiu: Patró. Pattern. 250.75.04.13.- Arquetip mundà: Paradigma. 250.75.04.14.- Arquetip noümènic: Trinitat, trimurti. 250.75.04.20.- Entre Arquetip i “Significat” (TEO-OBJ), entre Arquetip i “Afinitat” (OBJ-MON), entre Arquetip i “Comunió” (MON-NOU), entre Arquetip i “Síntesi” (NOU-TEO), entre Arquetip i “Cosmovisió” (TEO-MON) i entre Arquetip i “Metafísica” (OBJ-NOU). (45º). 250.75.04.21.- Arquetip significatiu: Símbol. 250.75.04.22.- Arquetip afí: Semiòtica. 250.75.04.23.- Arquetip comú: Anagrama. 250.75.04.24.- Arquetip sintètic: Forma sagramental. 250.75.04.25.- Arquetip cosmovisiu: Exemplar. 250.75.04.26.- Arquetip metafísic: Credo 250.75.04.30.- Entre Arquetip i “Convenció” (TEO-OBJ-MON), entre Arquetip i “Harmonia” (TEO-MON-NOU), entre Arquetip i “ Ideica” (TEO-OBJ-NOU) i entre Arquetip i “Òrgan” (OBJ-MON-NOU). (30º). 250.75.04.31.- Arquetip convencional: Pauta. 250.75.04.32.- Arquetip harmònic: Model utòpic. 250.75.04.33.- Arquetip ideic: Idees universals. 250.75.04.34.- Arquetip orgànic: Genoma.

9

250.75.05.- Antiterme: 30º: OGN, CNV, HAR, IDE 45º: AFI, SIN, SGT, CMN, COV, MTF 60º: TEO, NOU, OBJ, MON, ARK, ECL, DET, DIV 73º: LOG, ETI, MIT, PCS, RGN, SLM, RAR, OBL, AST, FUN, GEN, ORG 90º: CFN, BOS, AMO, SGE, ANA, STT, EXC, INT, MTP, CIE, CAV, COS, TIA, IDT, APE, BEL, ECU, ECN 107º: MIS, EST, TEC, MGM, PRB, POL, DSG, FOL, PRD, LET, ONA, AGU 120º: PRA, FEN, SUB, PLA, ACC, AKA, GLO, COM 135º: ATZ, EXP, CAS, FEL, STM, ART 150º: EBR, TRB, TRS, PSI 180º: PAS 250.75.06.- Núvol d’afins: Sistemes. Teories. Cosmologies. Regles. Constitucions. Creu. Triangle. Trimurti. Cercle. Circularitat . Mandala (hinduisme). Esfera. Hiperesfera. I-Txing. Carta astral. Càbala. Organon (Arist.). Ars (R. Llull). Mathesis (Descartes, Leibniz). Novum organon (F. Bacon). Figures del Tarot. Arquitectònica.. Exemple. Model. Pattern. Cromosomes. Genotipus. Paradigma. Globàlium. 250.75.06.- Salt als veïns propers: (30º OGN/3.03/TEO 60º) (30º CNV/3.08/NOU 60º) (30º HAR/3.11/OBJ 60º) (30º IDE/3.14/MON 60º) (45º AFI/8.04/SIN 45º) (45º SGT/8.08/CMN 45º) (45º COV/ 8.10/MTF 45º) 250.75.06.- Salt als veïns neutres i llunyans: (90º AMO/9.04/ANA 90º) (90º STT/9.11/SGE 90º) (90º CAV/9.21/COS 90º) (90º MTP/9.27/CIE 90º) (90º CFN/9.35/EXC 90º) (90º BOS/9.41/INT 90º) (107º MIS/13.02/LOG 73º) (107º EST/13.08/ETI 73º) (107º TEC/13.13/MIT 73º) (107º MGM/13.28/PCS 73º) (107º PRB/13.32/RGN 73º) (107º SLM/13.38/POL 73º) (107º DSG/13.55/RAR 73º)

10

(107º FOL/13.62/OBL 73º) (107º PRD/13.69/AST 73º) (107º LET/13.77/FUN 73º) (107º ONA/13.81/GEN 73º) (107º AGU/13.91/ORG 73º) 250.75.07.- Sociolingüística: 1. Patró o model original del qual totes les coses del mateix tipus són representacions o còpies. 2. En biologia, avantpassat originari del qual procedeixen les diverses formes actuals d’un grup d’animals o de plantes. 3. Arquetip o arquetipus: l'encarnació artística d'un conjunt de qualitats personals, de manera que esdevé símbol i model d'aquests. Personatges reals o de ficció posteriors poden respondre als arquetips o ideals fixats per la tradició.

11

250.75.08.- Figures: 250.75.08.01.- Símbol d’ARQ:

250.75.08.02.- Aurèola d’ARQ:

12

250.75.09.01.- Texts afins: “Després de totes aquestes coses, el reverend mestre pujà en una muntanya anomenada Randa, la qual no era molt lluny de la seva casa, amb la intenció de poder pregar i servir millor nostre senyor. Ací, hi romangué devers vuit dies, al cap dels quals, mentre es trobava en actitud contemplativa, amb els ulls vers el cel, en un instant li sobrevingué certa il· luminació divina que l’orientà sobre l’ordre i la forma divinal de com havia de fer els esmentats llibres contra els errors dels infidels. El reverend mestre se n’alegrà molt i amb grans llàgrimes donà infinites gràcies a nostre senyor d’aquella gràcia tan meravellosa que li havia atorgat, i tot d’una davallà de la muntanya i es dirigí falaguer cap al monestir de la Real a fi de poder redactar clarament els dits llibres i, en concret, n’escrigué un de molt bell, el qual titulà l’”art major”, i després l’”art general”, sota la qual art compilà després molts altres llibres, adreçats als homes”al·literats”. I quan el reverend mestre hagué acabat la dita obra, tornà a pujar al puig de Randa i, al lloc on havia rebut aquella gran il· luminació, hi feu edificar un ermitatge, on romangué per espai de quatre mesos suplicant dia i nit a nostre senyor que aquella art que havia compost fos en honor seu i en profit de la santa fe catòlica i que li plagués fer prosperar aquella. I de fet, mentre el dit reverend mestre estava en aquesta forma i manera, s’esdevingué que un dia se li acostà un pastor d’ovelles jove amb la cara molt plaent i alegre, el qual només en una hora li explicà tantes coses de l’essència divina i del cel, singularment de la natura angèlica, com hauria fet un gran home de ciència en dos dies. I en veure els llibres que el mestre havia compost, s’agenollà i els besà alhora que amb els ulls plens de llàgrimes digué que gràcies a aquells llibres se seguiria molt de bé per a l’Església de Déu. Per acabar, beneí l’esmentat reverend mestre amb el senyal de la creu talment com si fos un gran profeta, i se n’anà. El mestre quedà tot esbalaït, car no recordava haver vist mai aquell pastor ni haver-ne sentit a parlar.” Llull, Ramon. Vida coetània. Pàg. 31, 32 i 33. Introducció i edició a cura de Gabriel Ensenyat. Ensiola Editorial. Muro (Illes Balears), 2004.

13

250.75.09.02.- ARQUETIP

-Ideica mundana- És l’ARQUETIP, sistema de sistemes d’una realitat, patró o model. Segons Plató, la IDEA, en les extremes ombres del món, féu còpies, fidel. Esquemes ancestrals de tot inici; Teoria i Noümen Objectiu són el triangle verd de seny propici, que amb la Ideica mundana fan el niu. Ordre explicat, exemple, paradigma, Teòric Món de la realitat; fa constel·lacions, còsmic enigma, i fa quadrar la circularitat. Si és el Globalisme un ARQUETIP, La Hiperesfera n’és el prototip. Juliol del 2006 Josep Colet

14

250.75.10.- Obra plàstica afí: 250.75.10.01.-

Rajasthan, segle XVIII YANTRA KALA

Aiguada damunt paper, 19 x 19 cm.

15

250.75.10.02.-

“Estació rupestre del “Cementerio” (El Paso, La Palma, Canaries) ESPIRAL Gravat a la paret de basalt.

16

250.75.11.- Dades tècniques: c = 0.07957747154594767280 p = -0.07957747154594767280 t = 0.07957747154594767280 v = 0.07957747154594767280 250.75.12.- Test / Qüestionari: 250.75.12.01. TEO – NOU – OBJ – MON

250.75.12.02. SIN – OBJ – MON

SGT – NOU – MON

17

COV – NOU – OBJ

MTF – TEO - MON

CMN – TEO – OBJ

AFI – TEO – NOU

250.75.12.03. IDE – MON

18

HAR – OBJ

CNV – NOU

OGN – TEO

250.75.12.04. SIN – AFI

SGT – CMN

19

COV – MTF

250.75.12.05. ARQ

Lluís Maria Xirinacs Damians. ARQUETIP . GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR Consulta: Diccionaris

- Diccionari de la llengua catalana. IEC - Diccionari descriptiu de la llengua catalana. IEC - Diccionari català-valencià-balear. IEC - Gran enciclopèdia catalana. GEC - Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure.

Breu bibliografia de consulta ètimo-semàntica: - Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana, 4 vols.

(1954 – 57). - Id., Diccionario etimológico castellano e hispànico, 1980? - Id., Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, 9 vols. (1980 –

1991), Curial, Barcelona. A. Ernoult et A. Meillet, Dictionnaire étymologique de la Langue latine, 4ª ed., 1985, Klincksieck, París.