7 Miralls al DAU 1 · 7 Miralls al DAU 1. nº 21 2013 CONCERT INTERCULTURAL DEL BARCELONA CORAL...

7 Miralls al DAU 1 ©

RevistA DigitaL

Edita Jordi Traperho Col·laboració Parigi

Barcelona Maig 2013 Nº 21 [email protected]

EDITORIAL

El passat 21 de maig es va celebrar el Dia Mundial de la

Diversitat Cultural, per al Diàleg i el Desenvolupament. En aquest nou 7 Miralls al DAU 1 nº 21, us donem informació

del Concert Intercultural de Barcelona Coral Àsia, ofert a Casa Àsia en la ciutat de Barcelona.

Organitzat pel Institut Universitari de Cultura es va celebra la VIII Jornada del Seminari d’Estudis Eslaus a la

Universitat Pompeu Fabra. Fem una petita introducció dels temes i els ponents. A més oferim el text Sokurov, el Mal de Vivir de Ignacio Castro Rey, sobre aquest director

cinematogràfic rus presentat en aquestes Jornades. També publiquem unes fotografies de diversos artistes eslaus seleccionades per Ferran Mateo.

Crepuscle és un poema, acompanyat d’una fotografia, d’en Jordi Traperho.

El X Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, organitzat per La Mirada Descoberta, es va celebrar

enguany als cinemes Girona i Maldà, també de la Ciutat Comtal. Un Festival que vol despertar consciències i que es celebra també a París i Nova York.

En portada dues fotografies de Parigi i J. Traperho.

7 Miralls al DAU 1. nº 21 pàgina 1

7 Miralls al DAU 1. nº 21 2013



DIA MUNDIAL DE LA DIVERSITAD CULTURAL, PER AL DIÀLEG I EL DESENVOLUPAMENT.

Barcelona Coral Àsia, un projecte creat per Casa Àsia amb

el suport de la Direcció d’Immigració i Interculturalitat de

l’Ajuntament de Barcelona, neix com un espai de trobada intercultural format per joves d’orígens diversos. Amb motiu del Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament, el seu director ens explicarà

el repte que ha suposat la creació d’aquest cor tan divers, i els seus membres què suposa formar part d’un espai intercultural per a joves d’orígens diversos units pel cant i

la música. El conjunt, creat per 50 joves de 23 nacionalitats diferents, t’oferirà un tast del seu ampli repertori, en xinès, japonès, tagal, hindi, persa, bengalí,

català, castellà i anglès.

Casa Àsia (Palau Baró de Quadras). Av. Diagonal, 373

Espai Avinyó-Llengua i Cultura. c. Avinyó, 52



CONCERT INTERCULTURAL DEL BARCELONA CORAL ÀSIA

Aquest passat 25 de Maig es va celebrar el Dia Mundial de la

Diversitat Cultural, per al Diàleg i el Desenvolupament. A Casa

Àsia de Barcelona ciutat, varem assistir al Concert ofert per

Barcelona Coral Àsia format per cantants d’una multitud de països

europeus, asiàtics i americans principalment, residents a la nostra

ciutat. L’acte va estar organitzat per l’Espai Avinyó Llengua i

Cultura i creat per Casa Àsia.

Un viatge per l’espai i el temps amb les veus de més d’una cinquantena de

cantants que formen aquesta coral multicultural, majoritàriament però no exclusivament joves, dirigides per Carles Josep Comalada. Emportats per aquesta fusió de veus que interpretaren cançons d’una gran diversitat d’orígens i llengües, ens hem deixat transportar per un món sense fronteres, però amb marcades diferències, d’arrels i tradicions, culturals i lingüístiques, enllaçades en el cant comú de l’art de la musica, llenguatge universal per excel·lència com senyalà el propi director de la Coral en la presentació prèvia. Ens hem projectat a un món real, el món i la geografia de la música, a partir de cançons locals, tradicionals o contemporànies, desconegudes i d’altres de projecció internacional. Un passeig per un món alhora global, cada vegada més interconnectats i descobridors dels altres (persones, països i cultures). Persones que viuen i conviuen entre, i amb nosaltres, i que encara, moltes vegades ens resulten desconegudes. 7 Miralls al DAU 1. nº 21 pàgina 4


El concert va ser un cant a la germanor amb el missatger alat de la Musica. Un Cant a la Germanor i l’Alegria, al Misteri i a la Nostàlgia, a l’Amor i el Humor. Utòpica fusió de les diferències, per al diàleg obert a la interculturalitat, els intercanvis i a les coneixences presents i futures. La música coral com vehicle pacificador i cultivador, missatger de les expressions diverses i de la comunicació humana, ens ha unit a cantants i públic en una consciència que l’autentica integració de les persones i les poblacions comença per el respecte mutu de les diversitats i les diferencies, i l’adaptació respectuosa i dialogant amb la cultura acollidora. El camí de la convivència enriquidora passa per el descobriment dels altres, els nostres veïns, i l’adaptació d’aquests a la societat acollidora, en la que s’integren. Aquest és el futur possible des d’un present integrador i multicultural. Aquest és el nostre cant col·lectiu que hem de realitzar entre tots. El diàleg i el desenvolupament personal i social, material i espiritual que produirà la felicitat i el progrés de la Humanitat en un món autènticament just i democràtic, i socialment sostenible.

Georgina Negre



SOKUROV, EL MAL DE VIVIR Son las cosas simples las más complejas. El problema es sentir. Sentir es lo más complicado. A. Sokurov.

Subsisten dos tipos de imágenes, dos orientaciones distintas de su significado.

De un lado, los iconos publicitarios que nos rodean, mayoritarios, remitiéndose unos a otros, envolviéndonos con una pared protectora. Estas imágenes, que inundan a veces al arte, aparecen "colgadas" en la cronología social y nos empujan a seguir con la velocidad de la comunicación, a interactuar, deslizarnos, consumir. El referente de todas ellas es la seguridad del desplazamiento continuo, que se ha convertido en nuestra idea fija. Individualismo y comunicación trenzan con ellas una dialéctica sin fin, que nos separa del mundo. De otro lado, creando la comunidad de una revelación repentina, existen algunas imágenes que nos paran, permitiendo detenernos y afrontar lo inimaginable del mundo. Tales imágenes coagulan la fluidez en una relación afirmativa con el misterio, una “mala salud de hierro” que interrumpe el régimen de la circulación. Por un instante el tiempo de detiene y nada es como antes, en la segura y familiar inercia. Esta últimas imágenes detienen el reemplazo incesante de lo social, el del aislamiento conectado, para sumergirnos en un tiempo distinto, sin dígito ni contabilidad posible. En este caso la imagen no aparece inserta en la cronología pactada socialmente, sino que tiembla con el tiempo dentro, acumulado en el enigma de una escena. Tales escenas abren otro tiempo dentro del tiempo, el aura de una lejanía que nos abraza aquí, en una sombra iluminada que concentra el tiempo en un suspiro. Zona ártica, llamaba a veces Deleuze a estas vacuolas de no comunicación en las que todavía se puede vivir algo distinto, pensar y sentir de otro modo. “Filmar lo que no existe”, dice Virilio al comienzo de su maravilloso libro sobre la estética de la desaparición. Hay ciertos momentos de la vida perceptiva y del arte que no reproducen espectacularmente lo visible, a lo que ya estamos habituados, sino más bien -según la idea de Paul Klee- hacen visible lo invisible. Es como si ahí se destruyera la nitidez mediante la nitidez. El Tiempo mismo se descubre en estado puro, en su espectral ambigüedad, más acá de la simplicidad binaria de la cultura informativa, de las noticias diarias que mantienen la separación del bien y el mal. Cuando el cineasta ruso Aleksandr Sokurov -autor de declaraciones “tristemente antimodernas”, según la queja ilustrada de Rancière- dice entender sus imágenes como “una preparación para la muerte” está tomando la senda de esta teología inmanente, una inmediatez ética con la cual nuestra tecnología cultural algún día tendrá que medirse. Liberando a la sensación de la opinión, tal inmediatez despierta algo que estaba remotamente latente en nosotros. Como si impactaran directamente en el sistema nervioso, estas formas poéticas o audiovisuales nos ahorran el tedio de una historia que escuchar, la seguridad de una información que clasificar. Interrumpen la realidad subtitulada que nos protege -y nos enferma- para introducirnos en una visita “no 7 Miralls al DAU 1. nº 21 pàgina 10


guiada” por lo real, curándonos con el mal de su desnudez. Estableciendo un diálogo con lo mortal, una relación infinita con la finitud, tales creaciones nos curan con la misma intemperie de la cual la sociedad quiere “librarnos”… para convertirnos en público cautivo, sujeto al índice de audiencia. Sin que nadie sea capaz de establecer en cada momento dónde está la línea divisoria, hoy se libra en nuestro imaginario, de la música a la fotografía, la batalla entre un studium mayoritario, informativo y publicitario, y un punctum minoritario, más oscuro y difícil, pero de cuyo valor depende la relación de Occidente con la existencia mortal. Por añadidura, acaso también con la tierra y las culturas antropológicas externas. Acerca de la grandeza ética de esta estética convulsa, el músico Nick Cave, después de asistir a una presentación oficial de Madre e hijo (A. Sokurov, 1999) escribe: “A lo que asistimos durante ese tiempo es a una cosa de una tal belleza, de una tal tristeza, que llorar, para mí, fue la única respuesta adecuada”.

Ignacio Castro Rey

© Lucia Ganieva



POESIA

© Jordi Traperho 2012

CREPUSCLE

M’apropo al crepuscle, i en la seva

infinita intemporalitat, em sento

insignificant, en aquest espectacle

magistral de la Natura adormint-se.

M’apropo al sol rogent incendiant-se

en aquest miracle admirable,

i torno al meu interior

on les veus primigènies em parlen

de la meva essència espiritual,

d’home orfe, solitari i material

al bell mig del Univers Infinit.



II

I és després, quan cau la tarda

als tombants de l’hora secreta,

en la levitat de les subtils ombres

quan el meu Esperit es desvetlla,

i sent el Món bullir en infinites

reverberacions i murmuris lleugers.

I és després que a cau d’orella,

mil formes velades em suggereixen,

que en la pell nua de la Terra

i en les seves profunditats invisibles

un món imperceptible de sers,

s’afanyen per viure aquests instants

com si fossin únics i irrepetibles.

Un món de discreta vida

en la corrent de les arteries

de la Mare Naturalesa,

sang calenta i vermella

que alimenta el Planeta,

i en aquest racó del seu cos

que infinit viatja per la Via Làctia,

només sóc una ínfima espurna

d’aquest miracle que diem Vida.

M’apropo al crepuscle

i en la meva insignificança

em sento part d’aquesta Meravella.

Jordi Traperho

Poemari Fulgors Còsmics. Belianes, 21 i 28 Maig 2013



X FESTIVAL DE CINEMA I DRETS HUMANS DE BARCELONA DEL 16 AL 26 DE MAIG 2013

Art i Drets Humans són inseparables en tant que l’art és una de

les màximes manifestacions, d’una banda, del dret –i la necessitat

humana- per a expressar-se, i de l’altra, l’art ha enarborat la

bandera de la defensa d’aquest drets, o ha expressat la seva

denuncia, testimoniatge i rebuig allà on la dignitat humana a estat

trepitjada. Els exemples en la història de l’art a llarg de tots els

temps són abundants.

A tall d’exemple, a Barcelona s’ha celebrat el X Festival de

Cinema i Drets Humans el passat mes de Maig als Cinemes Girona

i Maldà.

El Festival amb seu central a Barcelona, i seus a París i Nova

York, està organitzat per La Mirada Descoberta i reconegut dos

anys per l´ICCAR de l’UNESCO .

Com es llegeix en el seu web “Difondre un cinema que ens

faci reflexionar, despertar consciències, denunciï injustícies i

reflecteixi la diversitat social i cultural de la humanitat” serien

l’essència i els objectius principals d’aquest Festival.

¡ Atenció al proper Festival !

Difondre un cinema que ens faci reflexionar, desperti consciències, denunciï

injustícies i reflecteixi la diversitat social i cultural de la humanitat. Aquest és l’objectiu

del Festival de Cinema i Drets Humans, que enguany celebra la seva desena edició.

El certamen, dirigit per Toni Navarro i organitzat per l’entitat La Mirada Descoberta ha



estat reconegut dos anys consecutius per l’ICCAR de l’ UNESCO com a referent en la

lluita contra les diverses formes de discriminació i racisme. I bones pràctiques en

Drets Humans.

Hi han valors que estan per damunt de la política, els Drets Humans no són de dretes

o d‘esquerres, la solidaritat i el respecte humà han d’estar abans que qualsevol acció

o pensament polític.

El Festival de Cinema i Drets Humans amb seu central a Barcelona i seus a París i

Nova York, és el Festival mes important en Drets Humans de Catalunya, un del més

importants a Espanya i un Festival àmpliament consolidat a nivell internacional.

Entre els dies del Festival a Barcelona, les seus simultànies a Paris i Nova York i

sobretot les més de 20 mostres a diferents països del món majoritàriament en països

del sud global, de la secció oficial de cada edició estem accedint a més de 60.000

persones en total.

El Festival es realitza en concurrència competitiva amb una convocatòria pública.

Aquest any s’han presentat més de 4000 pel·lícules en format físic i 2000 en format

online, s’està preparant una exposició amb tots els paquets rebuts a la seu del

Festival.

De tot això es selecciona la secció oficial del Festival que aquest any son 120

pel·lícules. I després a la clausura una vegada mostrats tots, es donen 6 premis, un

premi al millor llargmetratge. un altre al millor curtmetrage, premi periodisme i drets

humans, premi drets humans (a una persona per la seva difusió als drets humans) i

dos premis honorífics un per Amnistia Internacional i un altre per Survival International.


7 Miralls al DAU 1 · 7 Miralls al DAU 1. nº 21 2013 CONCERT INTERCULTURAL DEL BARCELONA CORAL...

Documents

Transcript of 7 Miralls al DAU 1 · 7 Miralls al DAU 1. nº 21 2013 CONCERT INTERCULTURAL DEL BARCELONA CORAL...