7. L’estructuració del teixit urbà20... · 7.1. Hipòtesi de partida i la connexió amb...

Diagnosi Pla Estratègic Manresa 2015 – Gener 2006 -. 128

7. L’estructuració del teixit urbà

7.1. Hipòtesi de partida i la connexió amb l’entorn

Manresa ha de definir l’estructuració del seu teixit urbà al mateix temps que es posicioni com un ròtula en el marc del país.

Tot i que Manresa és una ciutat de difícil lectura, que va patir, com moltes poblacions, un urbanisme degradant els anys 60 i 70, l’estructuració de la nova ciutat comença a dibuixar-se en la realitat i els seus plans i projectes.

Hi ha peces importants en joc, per exemple la connexió entre els Ferrocarrils de Catalunya i la Renfe que permetria fer un salt important en les comunicacions. Aquesta situació pot crear nous espais d’oportunitat que caldrà estudiar amb atenció.

El creixement previst de la ciutat fa necessària la reflexió sobre aquesta estructuració no només per potenciar les relacions existents, eixos comercials, associacionisme,... sinó també per crear nous espais de relació, establir una estructura territorial, social i econòmica funcionals. Així, doncs, caldrà analitzar els eixos cívics i comercials a nivell de territori i emmarcar-los en el model de ciutat que volem.

Tot i així, la creació i ampliació de les zones verdes i els parcs està permeten passar de la imatge de ciutat menestral a una ciutat molt més polifuncional i dirigida a la qualitat de vida. D’aquí la importància de tenir clars els eixos d’articulació entre els barris i els elements de monumentalitat que ha de permetre identificar el territori i els seu diferents espais.

Aquesta estructuració del teixit urbà ha de permetre, a més, redefinir el paisatge urbà de Manresa garantint la qualitat urbana dels espais públics, el manteniment del patrimoni històric i la integració de la ciutat en l’entorn natural privilegiat en el que s’emplaça. La definició d’aquest paisatge, passa per determinar l’impacte social i econòmic del Pla de Barris (Centre).

El canvi urbanístic en la ciutat aquests darrers anys és evident: des de la recuperació d’espais obsolets, del que en són exemples la foneria Ubach, la foneria SAF, la foneria de la Sagrada Família, l’Àrea universitària de la F.U.B, la reserva de terreny pel PTB, fins les noves promocions d’habitatge hi ha hagut una renovació important dels usos del sòl.

Les comarques centrals de Catalunya, entre les que es troba el Bages i la seva capital, Manresa, tenen un paper clau en la vertebració de tot el territori Català.

Per una banda, connecten les comarques de ponent amb les de Girona, una funció que, en la actualitat, es correspon amb la carretera Eix Transversal, la C-25, a la que en un futur podria incorporar-se l’Eix Ferroviari transversal. Geomorfològicament, aquesta connexió es fa mitjançant la Depressió Central, ubicada entre les serralades Prelitoral i Pirinenca.


D’altra bada, les Comarques Centrals també connecten els territoris Metropolitans de Barcelona amb els Pirineus, tot aprofitant els eixos fluvials. D’aquesta manera, per l’eix del Llobregat, s’accedeix des de Barcelona a la Cerdanya, passant per Manresa.

Veiem doncs, com Manresa queda inclosa en aquest sistema de comunicacions català, en el que d’Est a Oest es fa ús de les depressions, (la Litoral, Prelitoral i Central) que van en paral·lel a les serralades que les franquegen, i de Nord a Sud es fa és dels rius, que travessen les pròpies serralades, transformant-se en veritables corredors naturals. Manresa, en aquest sistema quedaria en una posició central, just en la confluència del corredor natural de la Depressió Central i el del Llobregat - Cardener.

No obstant això, històricament les comarques centrals s’han vist al marge dels grans eixos de comunicació internacionals que conflueixen a la Regió Metropolitana de Barcelona11 que transcorren no per la Depressió Central sinó per la Prelitoral i la Litoral. Justament aquesta mancança de connectivitat exterior internacional fa que les oportunitats geogràfiques que han fet que la ciutat de Manresa es localitzi on ho fa, es vegin amenaçades per aquest dèficit.

La Xarxa viària bàsica:

Com s’ha dit, és al llarg dels corredors naturals de la Depressió Central Catalana i els rius, concretament del sistema Llobregat - Cardener, per on transcorren les infraestructures viàries que afecten a l’accessibilitat i connectivitat de la ciutat de Manresa.

Per carretera, les connexions son les següents

• L’Eix del Llobregat uneix Barcelona – Manresa – Berga – la Cerdanya (C-16)

• L’eix del Cardener uneix Barcelona – Martorell - Manresa – Solsona (C-55)

• La depressió central uneix Cervera – Manresa – Vic – Girona, al que cal afegir la connexió de Vic amb Olot per Bracons). (C-25)

• A més, existeix un eix que ha de millorar notablement les comunicacions per carretera entre Manresa i les comarques de Tarragona tot passant per Igualada i Valls. (C-37)

• I un darrer eix, l’eix diagonal, que connecta Manresa amb la costa del Garraf: Manresa – Igualada – Vilafranca del Penedès – Vilanova i la Geltrú. (C-15)

Totes aquestes infraestructures, present i futures a molt curt termini, posicionen a Manresa com un dels enclavaments més privilegiats per carretera de la Catalunya Central.

11 Ludevic 2003


La Xarxa Ferroviària

Aquestes infrastructures, un cop més, han estat històricament un factor d’aïllament de les comarques de la Catalunya Central respecte de la resta de xarxa ferroviària de Catalunya. La tradicionalment coneguda com el 8 català, que discorria per les depressions centrals i litorals amb Barcelona com a Centre.

Per altra banda, la característica principal de la xarxa ferroviària catalana és la radialitat, amb origen dels recorreguts a Barcelona.

Amb tot, que els traçats ferroviaris per aquestes comarques, i per Manresa, es corresponen avui dia encara amb els traçats mitjans del segle XIX, quan es va construir la connexió actual de RENFE entre Barcelona i Manresa. Es tracta de una línia que es prolonga fins a Lleida passant per Cervera, i que es una de les més deficitàries de tot el sistema Català. El traçat presenta unes característiques amb radis de curvatura i pendents molt condicionats pel terreny i que la converteixen, entre Manresa i Lleida, en ja obsoleta (2h 45min entre Manresa i Lleida) per una via única. Des de Manresa i fins a Barcelona, la linia es bifurca, passant per Terrassa i Sabadell oferint un servei de rodalies en el Marc de la Regió Metropolitana de Barcelona. La durada del trajecte es de aproximadament entre Manresa i Barcelona de 1h 20min.

Aquesta Xarxa es completa amb la de Ferrocarrils de la Generalitat, amb una via de ample mètric fet que limita el seu desenvolupament degut a que cap altre via en l’ampit català (a part del carrilet d’Igualada també de FGC) té aquest ample. L’altre característica d’aquest traçat, un cop més, es la radialitat, ja que dos ramals surten provinents Barcelona surten de Martorell, l’un per accedir a Igualada i el de Manresa, però no existeix connexió entre Manresa i Igualada.

Aquesta manca de transversalitat en la xarxa de Ferrocarrils, pot ser substituïda per l’eix transversal Ferroviari que, des de Cervera i amb ample Europeu, unirien les ciutats de Igualada, Manresa, Vic i Girona. A més, entre Manresa i Igualada un nou ramal també de ample Europeu connectaria amb la xarxa de alta velocitat a Martorell, donant pas cap a Barcelona, el Vallès i el Penedès. Les característiques del traçat permetria la circulació de trens de al menys velocitat alta (velocitat que queda a mig camí entre l’Alta velocitat, a més de 220 Km/h, i la velocitat del Tren Convencional, a menys de 110 Km/h). Es tractaria de la infrastructura de connectivitat internacional que manca a Manresa, i a tota la Catalunya Central, a més de permetre una millor articulació entre els diferents territoris de la Catalunya Central, Igualada i Vic amb Manresa en una posició central.

Manresa per tant, a més de esdevenir el node de tres amples de via diferents, esdevindria la confluència de 3 infrastructures Ferroviàries, els FGC, de caràcter local i metropolità (metro del Llobregat), la RENFE de rodalies, de Caràcter Metropolità i l’eix Ferroviari transversal, de caràcter Regional i internacional, amb una importància clau per les mercaderies.


Les xarxes de comunicació i les activitats logístiques al territori.

Manresa, donats els seus avantatges geogràfics anteriorment comentats, pot esdevenir un node important de Catalunya en aquestes activitats. No obstant, existeixen dos tipologies principals de aquesta activitat, l’una de més valor afegit i l’altre de menor valor afegit.

La segona, es tracta de activitats logístiques de baixa rotació, en la que es distribueixen productes que poden arribar a passar un llarg temps emmagatzemats. Es tractaria de una hibridació entre la paqueteria i el simple emmagatzematge. Aquestes activitats cada cop tenen menys capacitat per pagar els preus del sòl de la Regió Metropolitana de Barcelona, pel que cerquen territoris propers amb bones condicions de centralitat i accessibilitat, com Manresa, on deslocalitzar-se. La primera, es la logística vinculada a sectors productius, com la indústria del automòbil o la agroalimentaria. En aquests casos, la logística forma part com a fase final del propi procés productiu, i requereix uns factors de localització propers a les naus industrials, a més dels relacionats amb la bona orografia (planes), sols industrials de qualitat (equipats amb telecomunicacions i de dimensionat de les parcel·les suficients) i amb molt bones condicions de accessibilitat i connectivitat. Aquestes activitats, en realitat acostumen a requerir superfícies de al menys 25 ha que no tenen per que organitzar-se necessàriament en grans pols logístics, sinó que ho poden fer en polígons mitjans12

De aparèixer aquest tipus d’activitats a Manresa i el seu entorn, hi hauria un previsible augment en l’ocupació de la xarxa viària, de manera que el transport per ferrocarril (recordem que mentre que els accessos a la xarxa de carreteres es grandiós, el nombre de accessos a la de ferrocarril o estacions es molt més exclusiu) pot esdevenir clau per al manteniment de la qualitat de la xarxa viària intermunicipal de Manresa.

La connectivitat respecte la RMB

Com s’ha dit, a Manresa en els darrers anys ha arribat força població procedent de la RMB. Això ha fet augmentar la mobilitat diària per motiu treball o commuting entre Manresa i aquesta regió, i es preveu un augment major en el futur. De fet, l’autocontenció presenta una tendència a la baixa entre els Censos 1996 i 2001. Manresa pot acollir cada cop més nous habitants procedents, tant de la RMB com de països estrangers, així com activitats econòmiques que no tenen per que localitzar-se dins la pròpia regió metropolitana, i ho poden fer a preus més competitius en territoris com el de Manresa i sobretot les seves rodalies. D’aquí que, en el futur Manresa, pot arribar a profunditzar la seva integració funcional en la RMB tot esdevenint plenament la Tercera Corona Metropolitana juntament amb Igualada i Vic.

Per fer front a tot això, a l’hora que per integrar-se de manera més eficient i amb un rol de qualitat, la millora dels sistemes de comunicació que els facin més potents i sostenibles és clau.

12 Paràgraf basat en Ludevic et al. Bases per a unes estratègies territorials de les Comarques Centrals. 2003.


Manresa Igualada Vic Berga Solsona Barcelona Cervera

h:m km h:m km h:m km h:m km h:m km h:m km h:m km

Manresa .. .. 0:30 29 0:36 47 0:45 47 0:48 49 0:40 65 0:42. 55

Igualada 0:30 29 .. .. 1:06

.. 79 1:15 77 .. .. 0:40 63 0:34 35

Vic 0:36 47 1:06 79 .. .. 0:57 58 .. 0:44 69 1:18 102

Berga 0:45 47 1:15 77 0:57 58 .. .. 0:41 43 1:13 107 1:30 102

Solsona 0:48 49 .. .. .. 0:41 43 .. .. 1:24 114

7 .. ..

Barcelona 0:40 65 0:41 63 0:44 69 1:13 107 1:24 114 .. ... 1:05 98

Cervera 0:42 55 0:34 35 1:18 102 1:30 102 ... ... 1:05 98 .. ..

Taula 50. Distàncies i temps de recorreguts en les comunicacions per carreteres

Font: Ludevid, 2003, a partir del portal de la Mobilitat: www.mobilitat.net

En els darrers anys després de l’execució del Pla de carreteres de 1985, les comunicacions de les Comarques Centrals amb Barcelona ha millorat força. Les capitals d’Osona, l’Anoia i el Bages, estan unides per autopistes de doble calçada segregada, fet que permet viatjar en transport privat entre Manresa i Barcelona en 40 minuts, en funció de la densitat de trànsit, i en pocs minuts, recórrer la distància entre la capital del Bages i les capitals del Vallès Occidental. Aquesta autopista presenta una IMD (intensitat mitjana diària) de entre 5.000 i 15.000 vehicles. Es tracta de una infrastructura infrautilitzada, possiblement a causa del peatge ja que la alternativa gratuïta presenta una IMD de 5.000 i 15.000 vehicles fins a Castellbell i des de Castellbell a Manresa de 15.000 a 50.000 vehicles, xifres que la porten al col·lapse.

L’alternativa a l’autopista C-16 és la C-55 fins a Manresa que enllaça amb la A-2, tot i que el la C-55, en els moments punta del dia presenta sovint col·lapses importants.

Respecte la connexió ferroviària de Manresa amb la RMB, es disposa de dues infraestructures que ofereixen serveis de rodalies, RENFE i FGC, tot i que poc competitius en freqüències de pas i durada del trajecte. Els temps de trajecte són d’entre 1h:25m amb FGC i de 1h:15m amb RENFE. A l’any 2001, la línia de REFNE va tenir 35.331.000 viatgers, amb un augment del 31.4% des del 1996.

La línia de FGC es desprès de Manresa es prolonga fins a les mines de Sallent i de Súria i s’utilitza pel transport de mercaderies.

Es pot dir que l’espai geogràfic d’influència directa de Manresa presenta un bon potencial pel desenvolupament d’activitats logístiques ferroviàries, tot i que cal millorar les infraestructures existents en la actualitat, millores que passen per la interconexió a Manresa de les dues xarxes de ferrocarrils i per la potenciació del metro del Llobregat.


La articulació de Manresa amb les comarques centrals

Tradicionalment, l’articulació de Manresa amb els territoris del seu voltant s’havia dut a terme sobretot a través de la xarxa fluvial, amb corredors que anaven de Nord a Sud a través del sistema Llobregat - Cardener. No obstant, a finals del segle XX, amb l’obertura de l’eix transversal s’obren noves oportunitats d’integració entre Manresa i la Plana de Vic i sistemes interiors urbans com Cervera i Tàrrega. A més, l’obertura de la nova C-37 permetrà una nova i eficient connexió entre Igualada i Manresa. Tot i això, en transport privat ja que les comunicacions ferroviàries en la actualitat encara no han trencat la lògica radial de segles anteriors.

La connexió transversal mitjançant la C-25 presenta uns fluxos amb una IMD de prop dels 15.000 vehicles en l’any 2001, tot i que s’espera que, com s’ha comentat anteriorment, amb el creixement demogràfic dels territoris que connecta i la descentralització d’activitats procedents de la RMB aquests fluxos augmentin. El desdoblament, per tant, de la C-25 serà clau per poder assumir aquest augment de la mobilitat.

L’articulació entre aquestes ciutats presenta com a característica principal el basar-se en l’estructura policèntrica clàssica de les ciutats mitjanes de Catalunya, de manera que més que no pas xarxes radials es poden anar configurant xarxes ortogonals. Per aquesta articulació, més que grans transformacions de les infraestructures, calen actuacions a escala Local que garanteixin la integració funcional de Manresa amb els àmbits propers: la Conca d’Odena i la Plana de Vic. Però, també amb el propi sistema urbà del Pla de Bages, cada cop més integrat amb relacions importants entre Manresa: Sant Joan de Vilatorrada, Callús, Santpedor, Sant Fruitós, Navarcles, Sallent, Artés, etc). La mobilitat obligada entre els municipis del Pla de Bages és molt superior encara, a la mobilitat exterior fora de aquest àmbit. Aquesta important mobilitat, fa pensar en la necessitat de dotar-se de un transport públic supramunicipal eficient, que permeti reduir la dependència del vehicle privat.

A major escala, entre Manresa i la resta de territoris de les comarques centrals resulta clau resoldre la mobilitat amb transport públic segurament, amb una xarxa intermodal que combini diferents modes de transport públic (tren i bus) i el mateix transport privat (estacions intermodals).

L’articulació amb les comarques de muntanya, és una de les funcions a nivell de tot el sistema català que tenen les comarques centrals a través dels sistemes fluvials, especialment el Llobregat. Justament aquest, entre Manresa i la Cerdanya és un dels eixos més saturats de Catalunya, amb IMD de fins a 50.000 vehicles, especialment els capaç de setmana. El desdoblament entre Manresa (Sallent) i Berga és també clau per a la competitivitat de la mobilitat des de Manresa.


Gràfic 85. Àmbits d’Aplicació del Pla General Territorial de Catalunya

Font: Pla Territorial General de Catalunya

El canvi en la connectivitat està creant pressió sobre l’ús del sòl pendent de la millora ferroviària i l’eix transversal ha creat nou enllaços amb les ciutats del voltant. Hi ha peces importants en joc, per exemple la connexió entre els Ferrocarrils de Catalunya i la RENFE que permetria fer un salt important en les comunicacions. Aquesta situació pot crear nous espais d’oportunitat que caldrà estudiar amb atenció.

La creació i ampliació de les zones verdes i els parcs està permeten passar de la imatge de ciutat menestral a una ciutat molt més plurifuncional i dirigida a la qualitat de vida. D’aquí la importància de tenir clars els eixos d’articulació entre els barris i els elements de monumentalitat que ha de permetre identificar el territori i els seu diferents espais.


El sistema Urbà de Manresa

El Pla Territorial General de Catalunya (PTG) va ser aprovat per llei l'any 1995. És un Pla que pretén potenciar la representativitat del sistema urbà de Barcelona, enforteix el caràcter policèntric de l'àmbit metropolità i tendeix al reequilibri global de Catalunya. A més, fixa els objectius generals, a desenvolupar posteriorment, de preservació del medi: foment del desenvolupament sostenible, ús eficient dels recursos energètics i hidràulics, minimització d'impactes, salvaguarda dels espais naturals, etc. La vigència del PTG es planteja indefinida, tot i que s'ha de revisar com a mínim cada 10 anys.

Aquest Pla, actualment en revisió, definia una sèrie de Sistemes per al reequilibri territorial de Catalunya. Aquests sistemes eren propostes localitzades a l’exterior de l’àmbit metropolità de Barcelona i que tenien una funció equilibradora important respecte el territori global de Catalunya. Aquests eren de 4 tipus en funció de la seva centralitat i potencial de desenvolupament. El sistema Urbà de Manresa s’encaixava en el sistema per al reeequilibri territorial de nivell 2, amb un potencial intermedi de reequilibri territorial global, basat en un sistema urbà de pes intemedi. (Pla Territorial General de Catalunya, 1995).

Pel que fa als àmbits funcionals del PTGC, es definien una sèrie de Àmbits Funcionals Territorials (AFT), caracteritzats en general per tenir un municipi capçalera i un conjunt de municipis relacionats amb aquest formant una primera unitat funcional, tot definint els AFT formats per un sistema urbà central, que en polaritza les relacions i un sistemes urbans que s’hi relacionen amb un cert grau de dependència, de manera que el conjunt constitueix una unitat funcional definida i composta a partir de sistemes urbans de diferents comarques (PTGC, 1995).

En el cas de la ATF de les Comarques Centrals, en el PGTC es determinaven tres sistemes urnes centrals, a més del de Manresa, el de Igualada i el de Vic.

El sistema urbà de Manresa era composat segons el PTGC per: Manresa + Súria + Sant Vicenç de Castellet + unes altres polaritats com Sallent, Artés, Balsareny.

En el sistema de reequilibri del Bages, amb centre el sistema urbà de Manresa, havia de centralitzar les relacions del sistema Solsona – Cardona a partir de l’eix del Cardener, i amb els sistemes del Berguedà i la Cerdanya a través de l’eix del Llobregat.


Gràfic 86. ATF Catalunya Central.



Gràfic 87. ATF de la Catalunya Central. Polaritats i sistemes urbans.


Manresa té una extensió municipal de 41, 66 Km2 , amb una densitat de població al any 2005 de 1.688,20 habitants / Km 2, la més elevada de la seva comarca, que de mitjana te 130,18 hab/Km2 representant uns valors molt urbans. Per comparar, és por comentar que la densitat poblacional de tot l’àmbit metropolità de Barcelona (les 7 comarques) té una densitat de


població de 1.471,55 hab/Km2 i la de la província de Barcelona de 679, totes elles en el 2005.

Superfície Densitat % sobre total comarca

(km2) (hab2005/km2) Superfície habitants nº habitants

Aguilar de Segarra 43,32 5,42 3,3 0,1 235Artés 17,82 277,72 1,4 2,9 4949Avinyó 63,25 32,68 4,9 1,2 2067Balsareny 36,91 88,78 2,8 1,9 3277Calders 33,1 24,47 2,5 0,5 810Callús 12,5 118,16 1,0 0,9 1477Cardona 66,7 78,44 5,1 3,1 5232Castellbell i el Vilar 28,48 116,12 2,2 2,0 3307Castellfollit del Boix 58,9 6,84 4,5 0,2 403Castellgalí 17,21 74,49 1,3 0,8 1282Castellnou de Bages 29,16 27,13 2,2 0,5 791Estany, l' 10,25 38,34 0,8 0,2 393Fonollosa 51,67 23,38 4,0 0,7 1208Gaià 39,48 3,98 3,0 0,1 157Manresa 41,66 1688,5 3,2 41,6 70343Marganell 13,52 20,34 1,0 0,2 275Moià 75,29 68,3 5,8 3,0 5142Monistrol de Calders 21,96 30,28 1,7 0,4 665Monistrol de Montserrat 11,77 231,35 0,9 1,6 2723Mura 47,78 4,6 3,7 0,1 220Navarcles 5,53 1019,53 0,4 3,3 5638Navàs 80,6 71,1 6,2 3,4 5731Pont de Vilomara i Rocafort, el 27,35 115,32 2,1 1,9 3154Rajadell 45,53 9,91 3,5 0,3 451Sallent 65,26 108,61 5,0 4,2 7088Sant Feliu Sasserra 22,38 28,51 1,7 0,4 638Sant Fruitós de Bages 22,2 308,06 1,7 4,0 6839Sant Joan de Vilatorrada 16,42 612,91 1,3 6,0 10064Sant Mateu de Bages 102,93 6,46 7,9 0,4 665Sant Salvador de Guardiola 37,15 74,1 2,9 1,6 2753Sant Vicenç de Castellet 17,12 451,93 1,3 4,6 7737Santa Maria d'Oló 66,18 15,78 5,1 0,6 1044Santpedor 16,6 363,67 1,3 3,6 6037Súria 23,61 262,69 1,8 3,7 6202Talamanca 29,49 3,97 2,3 0,1 117

Bages 1299,08 130,18 100 100 169114

Taula 51. Superfícies i densitats dels municipis del Bages. 2005

Font: Idescat

Com s’aprecia en el quadre, Manresa representa gairebé la meitat de la població del Bages però únicament el 3,2% de la seva superfície, del que es dedueix que la ciutat té uns nivells de compacitat urbana important, típic de les ciutats mediterranis. Dit d’una altra manera,


Manresa no ha seguit un model de creixement com el de la segona corona metropolitana en el que la difusió de la urbanització en baixa densitat n’és un dels elements definidors principals.

Una ciutat amb una compacitat raonable, facilita les economies d’escala que fan guanyar eficiència en la prestació de serveis urbans (aigua, llum, clavegueram, vialitat, etc.) garantint-ne la sostenibilitat. A més, el paisatge urbà que se’n configura esdevé únic i irrepetible tot aportant una marca de identitat a la ciutat. Resulta fàcil identificar el perfil de Manresa vist des de el riu en direcció a la catedral, cosa que resulta difícil en la ciutat de baixa densitat clonada de qualsevol suburbi metropolità.

Manresa, vista aèrea Vistes aèries de suburbis metropolitans

Morfològicament Manresa, la ciutat té una sèrie de condicionaments geomorfològics als que s’ha anat adaptant, resultant-ne el paisatge actual. Per una banda, els desnivells orogràfics, sobretot al sud de la ciutat, a la façana del riu.

Per altra banda, el propi riu com a segon element condicionant, ha actuat com a límit del creixement urbà.

Al llarg del segle XX, el caràcter industrial de la ciutat ha marcat també el seu desenvolupament urbanístic, de manera que la indústria tradicional, actualment en regressió, convivia amb les funcions residencials a l’interior del casc urbà. Les indústries i els treballadors hi localitzaven les seves residències, alguns cops un xic més allunyats i amb solució de continuïtat amb la ciutat, tot fent us del sistema de urbanització de l’autoconstrucció com per exemple el Barri de Sant Pau. De fet, Manresa és un paradigma de la ciutat mitjana industrial del segle XX. Però evidentment, a mesura que la ciutat s’apropava al segle XXI, les necessitats industrials més modernes anaven deslocalitzant la funció productiva del interior de la ciutat per traslladar les activitats cap a la perifèria, amb sòls més econòmics i accessibles per camions, tot organitzant-se en els polígons industrials dels afores.

L’Eix del Llobregat i del Cardener, ha estat des d’antic un eix d’implantació industrial, primer amb el tèxtil i l’activitat minera i després amb la indústria manufacturera. Manresa ha estat una de les polaritats atractores de la segona meitat del segle XX.


En l’actualitat, es pot parlar de quina és l’àrea d’integració funcional de Manresa, és a dir, l’àrea que conformen els municipis en els que la mobilitat obligada per raó treball dissenyen zones supramunicipals d’integració.

Àrea Funcional de Manresa. 2001

Sant Joan de Vilatorrada 23,20

Fonollosa 19,70

Sant Salvador de Guardiola 18,54

Pont de Vilomara i Rocafort, el 16,76

Santpedor 14,50

Callús 13,17

Navarcles 11,43

Sant Vicenç de Castellet 11,01 Taula 52. % d’ocupats que van a treballar a Manresa

Font: Idescat

El criteri emprat és el que formen part de l’Àrea Funcional de Manresa tots aquells municipis en el que almenys el 15% de la població ocupada tingui el seu lloc de treball a la capital del Bages i que en siguin limítrofs. Es fa servir el criteri del 15% degut a que és el que l’oficina del Cens Americana va començar a fer servir per la delimitació de les àrees metropolitanes. Es tracta de la metodologia internacionalment més acceptada i emprada ja que recull tot un segle de tradició.

Pel cas de Manresa, s’han introduït algunes modificacions, ja que de fet el mètode americà el que busca són cartografies d’àrees metropolitanes, que implica entre altres factors, que tots els municipis que la formen tinguin al menys 50.000 habitants. Pel nostre cas, el que ens interessa és delimitar un àrea d’integració funcional, que s’aconsegueix amb els fluxos de mobilitat anteriorment descrits. Addicionalment, s’han considerat els municipis en els que entre el 10 i el 14,99% de la població treballa a Manresa, per tal poder disposar d’una àrea funcional ampliada.

Es podria considerar que aquest conjunt de municipis del Bages funcionen en realitat com a una unitat, és a dir, com una ciutat ampliada de la que se’n pot derivar una lògica supramunicipal de col·laboració en xarxa.


Àrea d’Integració Funcional de Manresa, 2001

> 15 % de ocupats treballant a Manresa

Entre 15 i 10 % de ocupats treballant a Manresa

> 15 % de ocupats treballant a Manresa

Entre 15 i 10 % de ocupats treballant a Manresa

Gràfic 88. Àrea d’Integració Funcioanal, Manresa 2001.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades Idescat

Els Barris

Que el Pla de Barris és important en el context de desenvolupament de la ciutat, ho mostra el monogràfic de Dovella, la revista cultural de la Catalunya central, que dedica en els seu núm. 87, de la primavera del 2005, un monogràfic a la Rehabilitació del nucli antic de Manresa.

En el marc dels estudis realitzats al llarg d’aquests darrers anys a la ciutat de Manresa, es pot destacar com es relacionava (Manresa en Xarxa-2001) els usos del sòl amb la ciutat de la societat de la informació. Es considerava que per a la ciutat del futur, alguns principis de l’urbanisme clàssic esdevenen obsolets; que si cal potenciar la investigació i la comercialització com els punts de la cadena de valor a atraure, aquests usos han de ser compatibles amb la residència.

En aquest sentit, es pensava més en empreses virtuals difoses per la ciutat, a més dels polígons industrials de la perifèria. I, anava encara més lluny quan es plantejava que, fins i tot, els habitatges haurien d’incorporar un espai per poder, des de casa, connectar-se a través de les xarxes telemàtiques. Aquest darrer aspecte, no només hauria de permetre l’establiment en una societat del s. XXI que reconegués aquest estil de vida i que fos capaç


d’integrar-lo de forma normalitzada, sinó que també depèn –com es comentava en l’estudi- que a nivell de territori existeixi la capacitat de les xarxes locals per establir connexions nodals i de la capacitat de subministrament de productes i serveis a la xarxa global.

Un altre document d’aquest mateix any –2001- és el Pla integral de revitalització del Nucli Antic on es reconeix que dóna personalitat a la ciutat i cal aprofitar la seva singularitat única. El Pla és més un compromís per afrontar problemes com el de la immigració i l’exclusió social que hi són present amb més intensitat que al conjunt de la ciutat. Aspectes que ja s’han comentat tant a nivell d’immigració com de societat.

Pel que fa als equipaments, en el Pla d’equipaments esportius, de l’any 2003, es deixa palès que cal resoldre les patologies organitzatives actuals. El Pla en les propostes de futur interelaciona els aspectes esportius amb els urbanístics, els àmbits del Pla d’equipaments esportius té en compte l’escola, la diversificació de l’oferta i l’equilibri territorial.

Per aconseguir aquest darrer àmbit es planteja una xarxa esportiva bàsica amb una funció de distribució equilibrada sobre el territori, combinada amb equipaments de sectors territorials. A més, el Pla inclou uns criteris bàsics que prioritzen la reforma d’equipaments escolars, mantenint la idea de reformar abans de construir partint de zero, per tal d’aprofitar els espais existents en zones com la zona centre i també per la manca de les reserves de sòl.

En relació a les propostes presentades cal destacar que, a l’àrea centre un 50% de les propostes es deriven a solucionar el programa bàsic (3 de 6), majoritàriament totes de nova construcció; a l’àrea de ponent 4 de les 6 construccions són noves i el 50% corresponen al programa “multi”.

D’especial importància és la zona esportiva del Congost, actualment orientada a l’esport de competició i, que es considera no s’utilitza en la totalitat de les seves possibilitats. En aquest sentit es pretén donar un pressupost anual de millores dels equipaments existents atès que, a excepció del Nou Pavelló del Congost, la resta d’instal·lacions requereixen obres de millora.

A banda d’aquestes propostes de millora dels equipaments actuals i dels de nova construcció en el Pla es realitzen propostes de gestió municipal que permetin garantir el procés de millora contínua que s’ha endegat. La primera fase del pla que acabarà l’any 2007 ha de ser un punt de reflexió, seguiment i valoració de les accions realitzades i com aquestes han influït en temes tant importants com l’estructuració del teixit urbà, la integració de la immigració i en la modernització de la gestió municipal.

Si bé els equipaments, estant contribuint a la creació d’una millor qualitat en l’estructura urbana dels barris, dos elements es configuren com a claus: d’una banda, la connectivitat interna, especialment a peu entre les diferents peces del Territori. L’estructura morfològica de la ciutat amb les vessants tant marcades, descrites abans, afavoreixen l’aïllament dels barris. Les propostes de connectivitat es consideren molt importants. D’altra banda, la millora de l’espai urbà definit ja en el Pla de Millora i que ha de conduir no només a un canvi important en el paisatge urbà sinó també a la generació d’un conjunt d’estandards en la definició dels espais que visualitzi la identificació dels ciutadans i ciutadanes amb els seu territori.

Segons l’informe socieconòmic de Manresa 2004 són destacables els següents indicadors en relació a l’habitatge que cal tenir en compte alhora d’estructurar el teixit urbà.


Valor Valoració Valoració interanual

Habitatges Preu metre quadrat (euros) Lloguer mitjà contractual Llicències activitat immobiliària

1.520

313155

Negativa

NegativaPositiva

Augmenta 25,5%

Augmenta 9,3%Augmenta 18,3%

Taula 53. Indicadors sobre l’habitatge

Font: Informe socioeconòmic del 2004

Cal destacar tot i que és difícil d’interpretar, segons l’informe, el preu del metre quadrat de l’habitatge ha augmentat un 26% respecte l’any 2002, i això representa 8 punts per sobre de la mitjana catalana, que està sobre el 18%.

Pel què fa al Pla Local de l’Habitatge –Avanç de Pla- és una figura nova, sense marc normatiu, que pretén incidir en l’acció dels agents públics en matèria d’habitatge, en els continguts del planejament urbanístic, en la gestió dels ajuts públics a través de l’Oficina Local d’Habitatge. A més, aquest Pla no només té en compte el coneixement de les dinàmiques internes de la ciutat i les dels municipis més importants de l’entorn, sinó que s’emmarca en la posició territorial de Manresa en relació a les dinàmiques de l’AMB.

En aquest sentit el Pla Local de l’Habitatge presenta uns treballs destinats a recollir informació sobre l’enquadrament territorial del municipi, i uns treballs destinats a conèixer les característiques de la residència a Manresa.

Una dada que cal tenir en compte per situar quin és el mercat actual és l’oferta d’habitatges. Resumint les diferents ofertes, es pot estimar per a Manresa un volum total en oferta de 2.110 habitatges que es distribuirien segons les següents xifres:

Oferta d’habitatges Volum

Habitatges nous en venda 710 (un 10% de HPO)

Habitatges de segona mà 600

Habitatges a lloguer 800

TOTAL 2.110 Taula 54. Oferta d’habitatges

Font: Pla Local de l’Habitatge –Avanç de Pla-

El creixement anual de la població a partir de l’any 2000 ha estat d’un 1,47% a Manresa. Aquest increment poblacional es tradueix en una pressió en la demanda d’habitatges, pressió que ve donada tant pel fet de la immigració, com per la demanda local que veu possibilitats de millora a través d’instruments financers com són les hipoteques. Fet que, a més, s’agreuja pel fenomen especulatiu atret per les inversions més assequibles a comarques que en l’àmbit metropolità.

En aquest sentit el Pla Local de l’Habitatge posa de manifest que és bàsicament des de la política de sòl i des de la promoció pública d’habitatges que el sector públic ha d’impulsar una oferta que atengui les necessitats de la demanda d’habitatges que el sector públic ha


d’impulsar una oferta que atengui les necessitats de la demanda d’habitatge actualment insatisfeta, tot vetllant per garantir l’equilibri de l’oferta i la demanda a mig i llarg termini, incloent les necessitats d’habitatge protegit en venda quan els operadors privats no executin les previsions del planejament actual.

Que existeix una demanda insatisfeta, això és clar. En relació a dues promocions d’habitatges de protecció oficial, promogudes per l’INCASOL s’ha realitzat una estimació de la magnitud de sol·licituds. Es van atendre 867 visites i formalitzades 340 sol·licituds, dades de l’Oficina de Mediació per a l’Accés a l’Habitatge.

Perfils dels sol·licitants Nombre de sol·licituds

Percentatges

Joves 120 35%

Immigrants 115 34%

Majors de 65 anys 25 8%

Família monoparental 11 3%

Persona amb risc d’exclusió social

7 2%

Persona amb discapacitat 6 1,8%

Altres 56 56 16,2%

Taula 55. Estimació de la demanda insatisfeta


En la taula anterior, es pot veure quins són els grups d’edat que demanden habitatge, joves, immigrants i persones grans, aquestes darreres amb especial risc en els habitatges actuals.

La darrera dada sobre habitatges de protecció oficial iniciats, corresponent a l’any 2004, amb un total de 448 són, segons el Pla prudentment optimistes, tot i que no es disposa d’informació de quants d’aquests són de lloguer.

Un altra aspecte que resulta d’especial interès per a l’estructuració del teixit urbà és el desplegament de sòl residencial. En aquest sentit, el Pla parteix de l’anàlisi dels diversos sectors del sòl residencial que s’establien en el Pla General d’Ordenació Urbana de Manresa de l’any 1997, que en total permetia desenvolupar 10.815 habitatges.

Actualment Manresa té 10 sectors urbans en execució del seu planejament amb un total de 3.369 habitatges i, a mes, uns altres 10 que han iniciat el desplegament del seu planejament urbanístic amb un total de 2.467 habitatges. Pel que fa a la resta d’habitatges, 4.979, aquests es troben en 15 sectors de sòl urbà no consolidat.

En relació a l’estructuració del nou teixit urbà que s’està desenvolupant cal tenir en compte els criteris de tipologia d’habitatges i d’edificabilitat per tal de consolidar la cohesió social, sense crear diferències en funció de la renda, mantenir l’estructura compacte de ciutat i garantir la diversitat d’usos del sòl, tot de forma gradual.

Actualment, aquests aspectes s’estan plantejant pel sector est de la ciutat, que és sector de major creixement potencial. Manresa s’està caracteritzant per la capacitat de desplegament d’aquest planejament. Quin és el creixement demogràfic previst? Per tal de fer una estimació de la demanda quantitativa dels habitatges a Manresa s’han tingut en compte els escenaris


de partida de l’INE sobre les projeccions de població de Catalunya a l’horitzó del 2015, de desembre del 2004.

Tipus d’escenari Nombre d’habitants

Escenari baix o vell 162.900

Escenari mitjà baix 177.300

Escenari alt o tendencial 186.800

Escenari mitjà alt o jove 198.900

Taula 56. Estimació del nombre d’habitants al Bages per tipus d’escenari. Horitzó 2015


En relació a l’oferta, Manresa l’escenari que es planteja és el desenvolupament de sòl residencial de forma gradual, ja que en el marc comarcal és un dels principals municipis amb reserves en el planejament municipal important quantitativament, tot i que, com ja s’ha comentat és en els termes qualitatius on es situa la qüestió: densitats, tipologies, accessibilitat, aspectes ambientals,...

Tot i que en la taula 17 el nombre d’habitants per escenaris en l’horitzó del 2015 podia resultar optimista, la realitat actual que es plasma en el Pla Director Urbanístic del Bages va molt més enllà en la proposta d’escenaris. En el primer cas, l’escenari endogen les necessitats parlarien de construir només uns 3.200 habitatges en els propers 20 anys. No obstant, el segon cas, l’escenari exogen, que tindria en compte les dinàmiques metropolitanes i els fenòmens d’immigració planteja la construcció d’uns 55.000 habitatges principals per assolir una població de 250.000 habitants o construir-ne uns 76.000 per arribar fins els 300.000 habitants i d’aquesta manera, Manresa gaudiria d’un pes important dins les corones metropolitanes externes.

El Pla com a instrument supramunicipal intenta corregir la falta de coordinació urbanístic entre els diversos municipis, de manera que s’avanci en relació a un model territorial de conjunt. En aquest sentit es planteja la valoració global de l’oferta de sòl urbanitzable, la confrontació respecte a la demanda estimada en funció dels escenaris de creixement, la racionalització i reorientació del sòl urbanitzable industrial, incorporar aquells aspectes del Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Bages que estructura el territori comarcal, etc.

Les tipologies edificatòries

Com s’ha comentat, Manresa es una ciutat de tradició industrial mediterrània, el que vol dir que presenta una urbanització compacte. Però quina es la evolució que ha seguit en els darrers anys?

Es considera que la tipologia edificatòria que defineix la urbanització compacte es la edificació en bloc, mentre que la tipologia de urbanització de baixa densitat es la edificació de cases unifamiliars, que es distingeixen entre les unifamiliars adossades, i les unifamiliars aïllades, aquestes darreres serien les que configurarien les densitats poblacionals més baixes de territoris urbanitzats, ja que cada casa esta separada per els jardins, mentre que les adossades tenen parets mitjaneres.


Segons el treball La producció residencial de Baixa densitat de la província de Barcelona del geògraf F. Muñoz, dins de la comarca del Bages, Manresa i Sant Joan de Vilatorrada son dos dels municipis on més habitatge unifamiliar adossat es construeix (Muñoz, 2005). Tot i així, aquestes dades son normals degut a la grandària del Manresa, on es fan moltes cases adossades per que de fet, s’hi construeix molt. En realitat, Manresa presenta un perfil d’especialització en habitatge en bloc.

Gràfic 89. Perfil d’especialització de producció residencial en Bloc on més del 70% dels habitatges construïts ho són

Font: la producció residencial de baixa densitat, elements d’anàlisi territorial núm. 21


Bages Catalunya

Manresa % sobre total comarcal

Incr. Anual Bages

Inc. Anual Catalunya

1987 230 8287 1988 264 9478 14,8 14,4 1989 318 11054

1,32 20,5 16,6

1990 129 8213 -59,4 -25,7 1991 50 3814 -61,2 -53,6 1992 163 6116 226,0 60,4 1993 217 6280 33,1 2,7 1994 197 6269 -9,2 -0,2 1995 216 6062 9,6 -3,3 1996 224 7429 3,7 22,6 1997 334 8063 49,1 8,5 1998 304 7621 -9,0 -5,5 1999 253 7585 -16,8 -0,5 2000 209 8336 -17,4 9,9 2001 200 8245

0,64 -4,3 -1,1

1987-2001 3308 112852 1,29 -1,0 0,0 Taula 57.Habitatges unifamiliars adossats construïts per any.

Font: la producció residencial de baixa densitat, elements d'analisi territorial nª 21

nº Plantes Total 1990 i anterior 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Menys de 3 4.167 3.538 50 101 50 72 26 82 47 43 37 60 61 de 3 a 5 3.028 2.465 53 42 55 57 31 65 51 35 45 57 72 més de 5 658 558 7 11 6 4 5 8 8 9 9 12 21 Total 7.853 6.561 110 154 111 133 62 155 106 87 91 129 154 Taula 58. Edificis Manresa segons alçada i any de construcció

Font: INE, Cens 2001

%

nº Plantes Total

1990 i anterior 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Menys de 3 53 54 45 66 45 54 42 53 44 49 41 47 40 de 3 a 5 39 38 48 27 50 43 50 42 48 40 49 44 47 més de 5 8 9 6 7 5 3 8 5 8 10 10 9 14 Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 Taula 59. Edificis Manresa segons alçada i any de construcció.

Font: INE, Cens 2001


El sòl industrial a Manresa

Deixant de banda el Parc tecnològic del Bages (PTB) del que ja hem indicat la seva importància i interès i s’ha iniciar el desenvolupament de les seves 6 ha. Cal indicar que a part de quantitat de l’oferta de sòl industrial és important que la qualitat d’aquesta oferta sigui prou important com per què empreses industrials de valor afegit tinguin interès per localitzar-s’hi. A la comarca del Bages en realitat, existeix una oferta de sòl industrial prou abundant tot i que d’una qualitat que no s’ajusta al requeriment de les activitats de cert valor afegit13, especialment en el referit a la dispersió dels polígons i els serveis urbans. En particular, el recent treball “Possibilitats de desenvolupament industrial sostenible al Bages”14 determina que els problemes bàsics del sòl industrial al Bages no han variat substancialment durant la dècada de 1990.

La comarca del Bages compta amb una superfície industrial total de 1.306 hectàrees repartides en 107 polígons industrials que es concentren especialment a la zona de Manresa i rodalies (Sant Fruitós de Bages, Balsareny, Sallent, Castellgalí, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet i Santpedor).

Manresa, localitza el major polígon industrial, el P.I. Bufalvent (Manresa) amb 84,27 ha. Una mida considerable si es compara amb la mida de la resta de polígons de la comarca, que tenen majoritàriament menys de 25 ha.

A nivell general de la comarca del Bages, l’estudi del CIREM del 2003, considerava que el 63,5% del sòl industrial es corresponia a la superfície neta de sòl industrial, mentre que la resta era sòl d’ús públic.

D’aquest sòl net industrial, un 68% estava ocupat per un 32% desocupat. Aquest darrer, un 8% estava edificat mentre que un 24% no.

En l’estudi també s’assenyala que una part important del sòl desocupat no estava realment disponible, ja que en molts casos mancava el pla parcial d’ordenació urbanístic estava pendent de redacció del projecte d’urbanització, etc.

Aquesta situació porta a molts dels agents econòmics i socials a la percepció de que falta sòl industrial.

Però, el problema més important del sòl industrial al Bages és el baix nivell d’urbanització de molts polígons. Així, segons el “Dictamen sobre espais industrials i territori” (2002), es disposa d’informació actualitzada de 73 polígons que posa de manifest que només el 34,49% d’aquest sòl està urbanitzat totalment o majoritàriament, mentre que un 10,11% està urbanitzat parcialment i un 55,40% està pendent d’urbanitzar, en total 39 polígons.

En aquest context, el Pla d’Actuació Municipal actual de la ciutat de Manresa proposa com a unes de les més importants actuacions el desenvolupament i urbanització del sector del Pont Nou, on es proposa la creació de nou sòl industrial que aprofitarà les vies de comunicació properes. A més, en el Pla es proposa el desenvolupament de la urbanització del polígon industrial dels Dolors, amb la amb la finalitat de solucionar els greus dèficits que té actualment.

13 Cirem. Estudi de les possibilitats de desenvolupament de noves empreses i ocupació al Bages. Manresa 2003 14 Op. cit.


Per altra banda, en la actualitat els polígons industrials principals de Manresa es situen fora del casc urbà propers a les principals infrastructures de comunicació. De fet, quan més allunyats més extensió tenen D’aquesta manera, al sud proper a Barri de Sant Pau hi ha el polígon industrial de Bufalvent, situat entre la C-55 i la C-16. Encara més al sud, sobre la C-55 hi ha el polígon els Comtals. Al Nord Est, es troba el polígon industrial dels Dolors, molt més petit però relativament proper a l’eix transversal. Entre els Dolors i el nucli urbà de Manresa encara trobem el petit polígon de San Joan, i al Sud de aquests, el de Els Trullols.

A l’altre banda de la ciutat, a l’Oest el polígon més destacat es el del Pont Nou, situat al límit amb el municipi de Sant i amb accessos a través de la C-25. Finalment, existeix més sòl industrial al sud de la ciutat i proper al riu, és el sòl del de Passeig del Riu.

Gràfic 90. Distribució dels polígons industrials

Font: www.bages.org

Si parem mes atenció a les dades de sol industrial per Manresa podem apreciar com prop de ¼ part de tot el sol industrial de la comarca es concentra a la capital, i molt especialment al polígon de Bufalvent, un dels més importants de la comarca amb prop del 10% del total del sol industrial del Bages.


Extensió

total Sòl

IndustrialSòl d’ús públic

Sòl Industrial % sobre total

Sòl dús public %

sobre totalManresa 3.116.497 1.925.642 1.190.855 62 38 Bufalvent 1.341.129 842.784 498.345 63 37 Els comtals 379.208 189.604 189.604 50 50 Els Dolors 598.084 355.221 242.863 59 41 Els Trullols 63.265 38.592 24.673 61 39 Passeig del Riu 63.000 33.556 29.444 53 47 Pont Nou 341.250 277.000 64.250 81 19 Pont Nou (ampliació) 304.987 170.793 134.194 56 44

Sant Joan d'en Coll 25.574 18.092 7.482 71 29

Total Bages 14.751.804 8.060.287 5.000.826 55 34 Taula 60. Sol Industrial en m2. Manresa 2004

Font: Anuari estadístic del Bages 2004 – 2005

Percentatges Extensió

total Sòl Industrial Sòl d’ús públic

Bufalvent 9,1 10,5 10,0 Els comtals 2,6 2,4 3,8 Els Dolors 4,1 4,4 4,9 Els Trullols 0,4 0,5 0,5 Passeig del Riu 0,4 0,4 0,6 Pont Nou 2,3 3,4 1,3 Pont Nou (ampliació) 2,1 2,1 2,7 Sant Joan d'en Coll 0,2 0,2 0,1 Total Manresa 21,1 23,9 23,8 Bages 100 100 100 Taula 61. Sòl industrial de Manresa sobre total del Bages Font: Anuari estadístic del Bages 2004 – 2005

A nivell comarcal, la lògica de la distribució del sòl industrial es la de seguir les vies de comunicació. D’aquesta manera, en el mapa es pot comprovar com la major concentració de sol es als municipis per on transcorre la C-16.


Gràfic 91. Distribució del sòl industrial al Bages. 2004

Font: Anuari estadístic del Bages 2004 - 2005

7.2. L’impacte dels nous plans urbanístics i la visió dels actors urbans

La importància del Pla Director Urbanístic rau en el moment en què es planteja, ja que s’inscriurà estrictament dins les disposicions i directius del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.

De forma més concreta, tot seguit s’exposen els criteris i principis d’ordenació per al Pla de Bages:

Ordenació activa del sòl no urbanitzable, entès com un valor social i un actiu econòmic.

Reforçament de la connectivitat de la matriu biofísica per tal de garantir la qualitat ambiental i ecològica dels espais lliures.

Impuls de projectes de parcs patrimonials.

Regulació d’àrees homogènies (matriu agrícola, matriu agroforestal, matriu forestal, matriu fluvial, àrees d’interès territorial i zones urbanitzades). - Regulació dels vincles legal - administratius i a les concessions. - Regulació dels vincles derivats de la legislació ambiental. - Regulació dels vincles corresponents a les servituds i concessions.


- Regulació dels vincles derivats de riscos i fragilitats - Regulació sense cap tipus de vincle coercitiu.

Pel que fa l’estructura del sistema d’espais lliures, el Pla Director Urbanístic apunta que els principals punts crítics respecte la connectivitat dels espais lliures els trobem entre les àrees urbanes de Manresa, en aquest sentit el treball d’ordenació articula estretament els diversos estrats del planejament territorial: els espais lliures, les infraestructures i els assentaments.

El Pla identifica, a més, tres grans problemàtiques infraestructurals:

Primer, per esdevenir una ròtula territorial al cor de Catalunya cal que els diferents corredors infraestructurals que hi convergeixen s’articulin en una xarxa viària bàsica territorial.

Segon, buscar la funcionalitat del sistema polinuclear dels diversos assentaments a través de la consolidació d’una xarxa viària interubana diferenciada però ben articulada.

Tercer, la modernització de la xarxa ferroviària, no només de les ja existents sinó també de les futures (ferrocarril transversal) que han de garantir la millora dels serveis i l’emplaçament d’una plataforma logística com a pol dins del sistema d’activitats logístiques i de transport de mercaderies de Catalunya.

Un aspecte bàsic de canvi d’estructura del teixit urbà és l’actuació en el Nucli Antic. El Nucli Antic representa un 6% del total del sòl classificat com a urbà, comprèn tres barris: el Barri Antic, el barri de les Escodines i el barri Vic-Remei. L’any 2004 hi vivien 8.000 persones, un 11,6% de la població manresana.

La falta d’inversió pel manteniment i renovació de les edificacions i de l’entorn urbà són les principals causes d’un procés accelerat de degradació urbana. Els efectes d’aquesta situació es reflecteixen amb l’envelliment de la població, la concentració de disfuncions social, marginalitat, depreciació funcional i constructiva dels edificis i habitatges, etc...

La creació d’una societat municipal creada com a instrument de gestió regeix el procés de revitalització integral a través del Pla Integral de Revitalització del Nucli Antic de Manresa (PIRNA). Els objectius d’aquest Pla s’estructuren en tres grans blocs, que de forma esquemàtica es presenten en forma de taula.

Tipologia Objectius Objectius socials Augmentar la població resident

Rejovenir la població resident Equiparar el nivell d’integració social al de la resta de la ciutat Diversitat social Acolliment de la immigració Elevar el nivell d’instrucció i equiparar-lo amb el de la resta de la ciutat Millorar el nivell de seguretat ciutadana Augmentar el nivell d’ocupació d’habitatges i equiparar-lo amb el de la resta de la ciutat Fomentar el Nucli Antic com a espai aglutinador d’activitats socio-culturals


Tipologia Objectius Augmentar el nivell d’implicació social Augmentar la participació Reforçar l’associacionisme

Objectius econòmics Equiparar la situació laborar de la població amb la de la resta de la ciutat Promocionar elements propis del Nucli Antic com a factors d’interès. Augmentar el nivell d’activitat comercial i serveis Protegir i potenciar el Centre Comercial Augmentar la dinàmica d’activitat immobiliària

Objectius urbanístics i mediambientals

Millorar el nivell d’habitabilitat i equiparar-lo amb el de la resta de la ciutat Renovar i rehabilitar Potenciar el Nucli Antic com a centre aglutinador d’equipaments i serveis a nivell de ciutat Millorar el nivell de mobilitat Ampliar l’àrea de vianants Obtenir nou aparcament Millorar el nivell d’urbanització d’espais públics Potenciar els valors dels espais públics Modernitzar les xarxes d’infraestructura de serveis Millorar la il·luminació i a la vegada reduir el consum

Taula 62. Objectius del PIRNA

Font: Pla Integral de Reforma del Nucli Antic

Aquest Pla pretenia resoldre la coordinació de la redacció i execució dels diversos plans, programes i projectes per a la correcta revitalització del Nucli Antic de Manresa. De fet, els objectius així ho deixen palès.

A més el PIRNA es va elaborar amb la participació i el consens de la ciutadana, en aquest marc, la participació continuada al llarg del procés, tant en la implantació com en el seguiment fan que sigui un procés modèlic a nivell de participació i urbanisme.

Els programes en què s’estructura el PIRNA són els següents, cadascun està detallat en accions, període de realització i balanç de la situació a l’abril del 2004.

Pla de millor de l’espai públic

Pla de mobilitat del centre

Pla de renovació i rehabilitació del parc d’habitatges

Pla d’equipaments i serveis

Pla de promoció de serveis socials

Pla de promoció de l’activitat econòmica


Programes transversals

De forma general la valoració que se’n fa de cadascun dels objectius en relació als Plans proposats és positiva en tot els casos, i el procés de millora del Nucli Antic està essent una realitat.

És important destacar que en l’Agenda 21 Local es proposaven dos programes en relació al nucli antic, un directament relacionat, Promoure i desenvolupar un Pla integral comunitari en el nucli antic de Manresa i, un altra de forma indirecte per tal de Garantir i potenciar la participació de la població en el disseny i gestió de la ciutat, que s’estan portant a terme, de manera que, fins i tot, la ciutat està essent un referent pel que fa a l’urbanisme i la participació ciutadana.

El punt de partida del Pla Director per a l’estructuració urbana de l’espai públic de la ciutat és una ciutat sense projecte, un espai urbà degradat ens mostra que, encara ara, es mantenen els dubtes sobre cap a on s’ha d’anar. Tot i això, no es pot dir que l’escenari no hagi canviat. Segons el document, “els criteris, propostes i directrius definides pretenen ser, en definitiva, instruments que permetin –a través de l’espai públic- el desenvolupament i la creació d’urbanitat. És a dir, instruments que permetin la potenciació de l’espai públic com a peça fonamental per mantenir i aprofundir un model de societat integrada i cohesionada”.

Pel que fa a la valoració que es realitzava de la ciutat, en relació a l’espai públic, principalment és destacable la manca d’accessibilitat i de continuïtat dels elements referencials, que d’altra banda eren considerats ben dimensionats. Un objectiu del document era ésser un instrument que desenvolupés les mancances detectades en el Pla General de manera que es pogués garantir un desenvolupament correctament estructurat de l’espai públic de la ciutat. Sobretot en relació als següents aspectes:

• L’estructura de parcs i passejos

• L’estructura viària principal

• La xarxa de carrils per a bicicletes

• Les seccions transversals dels elements viaris

• La integració de la xarxa de recs de la sèquia en l’espai públic

• Els àmbits de definició i ordenació urbana que han d’assegurar un desenvolupament coherent de la ciutat.

• Les modificacions a introduir en el planejament vigent per a assolir els objectius d’aquest pla i les etapes d’actuació.


Lligat a aquest Pla Director per a l’estructuració de l’espai públic de la ciutat, cal fer referència a les línies estratègiques que es definien en el Pla d’Acció Ambiental i que, principalment, fan referència als recursos i al territori.

Racionalitzar el consum d’aigua i completar el sanejament de les aigües residuals.

Optimitzar l’ús dels recursos energètics.

Aplicar una gestió dels residus basada en criteris de minimització i valorització.

Potenciar el sistema de gestió i seguiment d’activitats i aplicar els mecanismes de prevenció del risc ambiental.

Conservar i millorar el Patrimoni Natural i la qualitat del paisatge.

Consolidar l’espai rural com a element estructurador del territori.

Millorar la qualitat de l’espai urbà.

Reduir la incidència ambiental del vehicle privat a la ciutat.

Moltes de les propostes del Pla Director incideixen de forma directa en una millora dels aspectes que es concreten en el marc de l’Agenda 21 Local de Manresa, donant un enfocament més integrat a cadascun dels programes i actuacions que es plantegen en el marc d’aquestes línies estratègiques.

La proposta del Pla Director és que Manresa esdevingui una ciutat més compacte del que ara per ara pot ésser, transformant i adequant els elements referents per tal que ofereixin no només la cohesió territorial de ciutat, sinó que a més garanteixin un augment de la qualitat de vida de les persones que hi viuen.

La visió dels agents urbans

Degut a l’evolució història i atenent el futur en les dinàmiques de canvi territorial actual Manresa ha de definir l’estructuració del seu teixit urbà al mateix temps que es posicioni com un ròtula en el marc del país.

A nivell d’estructura urbana tot i que existeixen diversos documents de referència, sobre l’estructuració de l’espai públic, la revitalització del Nucli Antic, el Pla General... cal tenir en compte que el creixement residencial seguirà a un ritme important els propers anys. En aquest sentit, cap dels documents revisats planteja de forma clara cap a on s’ha de donar el salt de les fronteres urbanes actuals.

Si bé aquest aspecte, ara per ara, no s’ha de concretar sí que és cert que cal anar-ne dibuixant les possibles alternatives que, condicionaran sens dubte les grans decisions a prendre en relació a la ciutat.

La demanda realitzada, en el marc de la jornada de participació, era clara quant a la definició dels límits de la ciutat. N’hi haurà prou amb els límits actuals de la ciutat, o bé s’ha de començar a pensar en saltar les actuals fronteres urbanes? Si bé és cert que en un 56% es considera que primer cal omplir els buits, no és gens despreciable el 41% que considera que cal pensar en el salt de les actuals fronteres. Destacar, a més, que hi ha un % molt petit de persones que no es posicionen, la qual cosa significa que la gran majoria té un posicionament clar en relació a aquest aspecte.


A continuació s’exposa en forma de gràfic el resultat obtingut.

0

10

20

30

40

50

60

% NS/ NC Saltar fronteres urbanes Omplir buits existents Gràfic 92. Els límits de la ciutat

Font: Elaboració pròpia a partir del qüestionari individual. Jornada de participació Novembre.

En relació a la connectivitat de Manresa, i atenent el pas d’importants infraestructures, és clau per definir el model de connexió del seu àmbit amb la Regió Metropolitana. En aquest sentit, la priorització, realitzada de forma personal durant la jornada de participació, és clara: amb un 85% es prioritat la connexió ferroviària (RENFE, FGC) respecte la connexió viària (autopistes, carreteres). Tot i això, la configuració de la ciutat quan a la diferenciació de dos sistemes de ferrocarrils, amb ubicacions i periodicitats diferents, fan necessari el plantejament de connexió interna. En aquest sentit les respostes no són gens clares. Tot i que es considera imprescindible amb un 31%, hi un 28% que la considera alta però discutible i un altra 28% que considera que existeixen altres alternatives. Així doncs, es confirma un dels temes de debat per a la planificació de la Manresa del 2015. Tot seguit es presenta, en forma de gràfic, els resultats obtinguts.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

% NS/ NC la connexió FFCC La connexió viària

0

5

10

15

20

25

30

35

40

% NS/ NC Impresindible Alta, pero discutible Es poden trobaralternatives

Gràfic 93. Connexió de Manresa amb la Regió Metropolitana i connexió interna entre les xarxes de ferrocarril existents. Font: Elaboració pròpia a partir del qüestionari individual. Jornada de participació Novembre.


Tot seguit es presenten els gràfics corresponents al desplaçament de manresans, amb dades provisionals del Padró a desembre 2005. La primera gràfica ens indica els manresans que van cap a fora de Manresa a treballar, s’observa com la relació és important amb Sant Fruitós de Bages, Santpedor, Sant Joan de Vilatorrada i menys important amb la resta de municipis de la comarca i de les comarques limítrofes. Tot i això destaquen els desplaçaments a Barcelona i a la resta de Catalunya.

Pel que fa a la segona gràfica, que és d’on són els que van a treballar a Manresa, principalment, destaquen els municipis pròxims tot i que hi ha un percentatge important de gent que ve de la resta de Catalunya. En aquest cas els treballadors que venen de Barcelona capital no destaquen especialment.

De forma resumida es pot dir que en el primer cas la distància no representa un aspecte negatiu. Fins i tot, atès el context en el que en trobem podem dir que la qualitat de vida es valora com a primera opció respecte el desplaçament. En canvi, en el segon cas, és interessant realitzar un anàlisi més profund ja que aquesta població, especialment la de Barcelona i la resta de Catalunya, pot ser massa crítica objecte potencial d’esdevenir ciutadà/na manresà/na.

0 5 10 15 20

Sant Fruitós de Bages

Santpedor

Barcelona

Sant Joan de Vilatorrada

Sallent

Sant Vicenç de Castellet

Sant Salvador de Guardiola

Navarcles

Terrassa

Artés

Súria

Sabadell

Monistrol de Montserrat

Balsareny

Martorell

Sant Cugat del Vallès

Castellgalí

Berga

Castellbell i el Vilar

Igualada

Resta de Catalunya

Fora de Catalunya

Desplaçaments a varis municipis

0 5 10 15 20 25 30

Sant Joan de Vilatorrada

Sant Fruitós de Bages

Santpedor

Sant Vicenç de Castellet

Navarcles

Sallent

Barcelona

Pont de Vilomara i Rocafort, el

Sant Salvador de Guardiola

Súria

Artés

Terrassa

Hospitalet de Llobregat, l'

Sabadell

Navàs

Fonollosa

Callús

Berga

Balsareny

Cardona

Resta de Catalunya

Gràfic 94. Mobilitat obligada per treball. Procedències i destinacions % sobre totals. 2001

Font: Elaboració pròpia a partir de dades Idescat.

Un altra aspecte important d’estructuració del teixit urbà és el conjunt d’accions en el marc de l’espai públic en un doble sentit: la rehabilitació del nucli antic i els aspectes simbòlics i d’identitat d’aquests espais.


En relació a això i per complementar la informació documentada existent, durant la jornada de participació es va demanar quina seria la tendència dominant que es produiria amb la recuperació del Nucli Antic i, majoritàriament, amb un 58% es considera que es produirà una millora de la qualitat de vida de la població actual. Els nous residents amb més poder adquisitiu representa un 21% i els espais de serveis comercials i d’oci un 18%.

A continuació es presenta en forma de gràfic el resultat obtingut.

0

10

20

30

40

50

60

70

% NS/ NC Espais de serveiscomercials i oci

Nous residents ambpoder adquisitiu

Millora de la qualitat devida de la població

actual

Gràfic 95. Tendència dominant amb la restauració del Nucli Antic.


Tot i això, cal ésser realista amb la situació actual en el Nucli Antic, ja que segons les dades provisionals del padró, comentades en anteriors apartats, és en aquest barri on existeix una major densitat d’immigració estrangera i també de persones grans. Aquest fet, necessàriament es veurà alterat al llarg del procés de millora i de revitalització si tenim en compte els antecedents d’altres ciutats on la regeneració urbana ha produït un increment del preu de l’habitatge produint fenomen de desplaçament intern de la població.

En aquest sentit l’aplicació de polítiques integrals que contemplin totes les vessants de la vida personal dels ciutadans, ha de promoure la cohesió social i la relació intergeneracional característica de grans pobles, actualment, transformats en ciutats. Continuant amb els espais públics, és important copsar quina és la situació de Manresa en relació al seu propi disseny, de manera que reforci la seva capitalitat i col·labori en la transformació de l’imaginari col·lectiu cap a processos de més autoestima i orgull de ciutat. En aquest sentit, es considera (78%)que no s’ha aconseguit crear una imatge urbana de la ciutat, mentre que es reconeix (80%) que s’han recuperat espais obsolets. Pel que fa als continguts d’aquests espais i a l’apropiació de la ciutadania en relació als mateixos, els % són relativament semblants (observar el gràfic adjunt). Destacar, també, que un 93% considera que no s’ha aconseguit dotar a la ciutat de tots els serveis. En relació a aquest aspecte, cal tenir en compte que es confirmen les mancances detectades en relació a la descentralització de serveis i la implantació en el territori. Remarcar el 77% que considera que la racionalització del l’espai no s’ha traduït en una visió compartida de la ciutadania.


Mentre que la recuperació dels referents històrics, encara s’ha de treballar, un 56% considera que ja s’han recuperat aquests referents, hi ha un 41% que considera que encara no s’han recuperat i, pel que fa a la creació de nous referents, la proporció s’inverteix, un 50% considera que no s’han creat nous referents i en canvi un 41% considera que s’hi que n’hi ha hagut de nous.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8

% NS/ NC

Si

No

5.1 S’ha aconseguit crear una imatge urbana de la ciutat 5.2 S’han recuperat espais obsolets 5.3 S’han donat continguts a aquests espais 5.4 La ciutadania s’ha apropiat d’aquests espais recuperats 5.5 S’ha aconseguit dotar a la ciutat de tots els serveis 5.6 La racionalització de l’espai s’ha traduït en una visió compartida de la ciutadania 5.7 S’han recuperat referents històrics 5.8 S’han creat nous referents

Gràfic 96. Les actuacions en els espais públics


La reflexió sobre les actuacions en els espais públics és que s’haurà de treballar molt més en relació als aspectes simbòlics i identitaris, d’apropiació de l’espai i del manteniment de les formes de relació típiques de les cultures mediterrànies que confereixen a les ciutats no només l’estructura i l’equilibri sinó també el caràcter.

Les diverses actuacions realitzades i previstes en el PAM en relació a aquest aspecte són variades i algunes, fins i tot agosarades, tot i que es constata com a repte la realització de projectes estratègics que permetin consolidar el caràcter de capitalitat de la ciutat. No obstant, i com ja s’ha comentat en capítols anteriors, atès el canvi permanent que s’està donant a la ciutat, és necessari avançar amb projectes exemplificadors que garanteixin l’èxit de la seva implantació, tant a nivell de societat, com d’economia com d’estructuració del teixit urbà que configura la ciutat de Manresa.

7. L’estructuració del teixit urbà20... · 7.1. Hipòtesi de partida i la connexió amb...

Documents

Transcript of 7. L’estructuració del teixit urbà20... · 7.1. Hipòtesi de partida i la connexió amb...