Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR

OBLIGACIÓ

2

Un model global de la realitat. GLOBÀLIUM Segona part: MODEL MAJOR Categoria: OBLIGACIÓ Primera edició (en format electrònic): gener 2017 © Del text: Lluís Maria Xirinacs Damians Llibres de figures Globàlium major: Lluís Maria Xirinacs Damians Informatització figures Globàlium major: Manuel García Sanz Aportacions: Definicions curtes: Joan Parés Grahit Història Filosòfica: Marc Malagarriga Sociolingüística: Jordi Feliu Pons Recerca de textos afins: 01 Núria Roig Esteve. 02 Sonet de Josep Colet Giralt Recerca d’obra plàstica afí: Francesc Soler Claveras Test/qüestionari informatització: Montserrat Sànchez Barra GRUP D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM

FUNDACIÓ RANDA LLUÍS M. XIRINACS Rambla de Badal, 121, 1r. 08028-Barcelona Tel. 934194747 http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com www.lluismariaxirinacs.cat info@fundacioranda.org - germanies.randa.xirinacs@gmail.com Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicènc ia CC:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

3

ÍNDEX - MODEL MAJOR, TERRITORIS, CONDICIÓ .............................................. Pàg. 4 - Categoria: OBLIGACIÓ * Definicions curtes ......................................................................................... Pàg. 5 * Etimologia ..................................................................................................... Pàg. 5 * Història filosòfica .......................................................................................... Pàg. 5 * Nucli .............................................................................................................. Pàg. 7 * Antitermes ..................................................................................................... Pàg. 12 * Núvol d’afins ................................................................................................. Pàg. 12 * Sociolingüística .............................................................................................. Pàg. 13 * Figures ............................................................................................................ Pàg. 14 * Texts afins ...................................................................................................... Pàg. 15 * Obra plàstica afí ............................................................................................. Pàg. 17 * Dades tècniques .............................................................................................. Pàg. 18 * Test / Qüestionari ............................................................................................ Pàg. 18 * Diccionaris consulta ........................................................................................ Pàg. 19

4

2.- MODEL MAJOR Dintre del projecte general de GLOBÀLIUM , un model global de la realitat, el MODEL MENOR (1), era una esfera de tres dimensions cartesianes: cernent (c), parença (p) i tensió (t), amb els sis corresponents punts cardinals: “Teoria” (+c) / “Pràctica” (-c), “Fenomen” (+p) / “Noümen” (-p) i “Objecte” (+t) / “Subjecte” (-t). Per accedir ara al MODEL MAJOR cal afegir-hi una quarta dimensió cartesiana: voltant (v), amb els seus dos punts cardinals: “Món” (+v) / “Plasma” (-v).

24.- TERRITORIS En la pissarra (22) del MODEL MAJOR hi ha vuit centres principals d’atracció (categories de color verd), corresponents als vuit punts cardinals esmentats, equidistants entre veïns (90º). Hem establert una xarxa bàsica lineal de trams de carreteres (vint-i-quatre), tots iguals, de 90º cadascun, entre cada dos punts cardinals veïns. N’han resultat sis cercles canònics màxims (360º), perpendiculars entre ells, que hem anomenat: I. Mètode (231), II. Revelació (232), III. Univers (233), IV. Cultura (234), V. Relació (235) i VI. Consistència (236). En el punt mig de cada tram hem fixat un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories primàries verdes situades en els dos extrems del seu tram. Ara fem un pas més. Cada tres punts cardinals veïns verds determinen una superfície territorial en forma de triangle, els tres costats del qual vénen formats pels tres trams de carretera que els uneix, en el punt mig dels quals trobem sengles punts secundaris negres. D’aquesta divisió del territori surten trenta-dos triangles rectangles (angles i costats de 90º), regulars (equilàters) i iguals, en el baricentre dels quals situem un centre de tercer ordre (en total: 32 categories de color roig), que vénen definits tant per les tres categories primàries verdes situades en els tres vèrtexs del triangle, com per les tres categories secundàries negres situades al mig de cadascun dels seus costats. Cada vuit triangles contigus configuren una esfera. Els 32 triangles presos vuit a vuit constitueixen quatre esferes canòniques màximes, perpendiculars entre elles (fig. 0-7), que anomenem: I. Disciplina (241), II. Estil (242), III. Condició (243) i IV. Actitud (244). 243.- CONDICIÓ: c, t, v. La tercera (III) esfera canònica de variables cernent, tensió i voltant recull els diferents estats que condicionen (“Condició”) la captació de la realitat: estats: d’embriaguesa, desitjós, obligat, prodigiós, foll, astut, convencional i rar. És formada segons la distribució de la tercera esfera de la figura “Les quatre esferes canòniques”. 243.51.- OBLIGACIÓ: -c, +t, +v.

5

243.51.00.- Categoria: OBLIGACIÓ . OBL (PRA-OBJ-MON) 243.51.01.- Definicions curtes: Realitat estructurada mundana. La tossudesa de la realitat concreta. Exigència ètica que regeix o limita el lliure albir. Vincle que subjecta a fer quelcom. Economia ecològica. Funció amorosa. Responsabilitat derivada dels drets. Realitats ancestrals identitàries. Límit al lliure albir. Regne científic. 243.51.02.- Etimologia: Llatí: compost ob-ligacio “obligació”, primer en sentit físic, a continuació, també en sentit moral, en sentit mèdic (“embenar”), religiós i jurídic.. A.- Ob(s)- “contra”, “en front de”. B1.- Llatí: ligatio “anquilosi”, de ligo “lligar”, “fermar”, “estrènyer”, “ajuntar”, “unir”, d’on ve ligamentum “lligament”, religio (?), d’on ve lictor (?) que portava la virga (“vara”) i les fasces (“feixisme”, el feix de varetes per torturar), signes de l’autoritat coactiva (poder) d’aquell a qui precedia. B2.- Albanès: l’ith “jo lligo”, l’ide “lligam”. B3.- Antic islandès lik “corda”. 243.51.03.- Història filosòfica: Una obligació o un deure és la situació en la qual una persona ha de donar, fer o no fer quelcom. Es tracta d’allò que hom és constret a fer, com a deure imposat per un contracte, una promesa, les conveniències socials, la gratitud i qualsevol altre “coacció”, oral o escrita, a la qual s’ha de respondre. Des d’un punt de vista pràctic, hi ha dos sentits en l’obligació: un, de caràcter legal (obligació jurídica) i l’altre, ètic (obligació moral). El primer d’ambdós remet al dret, sent l’obligació un vincle jurídic en virtut del qual una persona anomenada deutor roman lligada a una altra (creditor) per a donar una prestació, sigui de la naturalesa que sigui (econòmica, un servei, una acció, etc). La segona s’entén com la pressió que exerceix la raó sobre la voluntat, davant d’un valor, ja social, ja religiós, espiritual o personal. L’obligació es conforma per una sèrie d’elements, com ara els personals o subjectius: són els subjectes que hi intervenen, que poden ser individuals o col·lectius (en l’obligació jurídica serien el subjecte actiu o creditor i el subjecte passiu o deutor).

6

Els elements reals o objectius remeten a l’objecte de l’obligació, constituït per la prestació que el deutor ha de fer i que el creditor pot exigir. Finalment, l’element formal és el vincle o la relació (en aquest cas jurídica) i que no és altra cosa que la facultat que té el creditor d’exigir al deutor el compliment de l’objecte de l’obligació. També es diu que és el vincle entre la facultat i el deure jurídic de l’obligat.

El text legal més conegut de l’antiguitat és el codi d’Hammurabi de l’antiga Babilònia, amb el qual queda instaurat el principi del dret. Anteriors a ells són disposicions legislatives escrites de caire moral com les “provisions de rectitud” que ja es trobaven en ciutats sumèries. En la Grècia clàssica, el ciutadà es devia a la polis i el servei a la ciutat era obligat per a tot home lliure. Tant era així, que el suïcidi era fortament castigat (sobretot per als familiars del difunt) ja que es considerava que el suïcida havia traït la ciutat, doncs el deure a la polis implicava no poder disposar de la pròpia mort a voluntat. En el cas d’Aristòtil, el deure del filòsof o de l’home bo era buscar l’excel·lència en la virtut, no només com a finalitat pràctica (reconeixement social, honors, etc), sinó també com a procés d’elevació i perfeccionament personal. En el món romà, l’obligació remetia a l’aspecte juridico-legal, basat en codis escrits, de manera que feia de vincle coercitiu sobre la necessitat de pagar quelcom segons el dret de la ciutat. El judeocristianisme primigeni es basava en l’acompliment moral dels deu manaments, els quals esdevingueren una obligació, tant moral com jurídica, amb el pas del temps. Ja no només es responia davant de Déu; ara també s’era jutjat pels homes. Rousseau veia l’obligació com la voluntat de sotmetre’s a la llei, sent la llibertat aquesta mateixa submissió, ja que les lleis haurien estat fetes pels mateixos que a ella s’hi sotmeten (el contracte social). Kant entengué l’obligació com a “imperatiu categòric”, de manera que s’ha d’actuar fent als demés el que voldríem que ens fessin a nosaltres, tenint en compte que seria, a més a més, el que tothom voldria per sí i per a sí mateix. Necessitat. Coacció. Coerció; lligam; imposició; necessitat determinada; imperatiu. Religió. Exigència. Karma (hind.) Objecte desideratiu d’obligació (Meinong).

7

243.51.04.- Nucli: Obligació: En aquest cas l’etimologia ens obre el sentit precís del terme. Ob-ligare és “lligar a la contra”. Tu tries sumar 3 i 2 i quedes atrapat en el resultat que no pot ser altre que 5. Tu tries fumar i restes atrapat en la reacció molesta dels teus bronquis. La llibertat exercida porta a la necessitat: “si vols això, atén-te a les conseqüències” . Talment que tot acte de llibertat acondueix a l’assumpció de la responsabilitat corresponent (SUB – 55º → DSG – 35º → COS – 35º → OBL – 55º → OBJ). Potser sorprendrà que la inversa també és certa. Tot acte de responsabilitat dóna dret a la sobirania corresponent, a la llibertat, tant si és una responsabilitat limitada com si és una responsabilitat plena. Cadascuna obre el dret a la sobirania, parcial o total. La responsabilitat allibera (OBJ – 55º → OBL – 35º → COS – 35º → DSG – 55º → SUB). No hi ha drets sense les seves corresponents responsabilitats, altrament seríem al regne del caprici. I no hi ha responsabilitats sense els seus corresponents drets, altrament seríem al regne de l’esclavatge. La necessitat i l’Obligació de les coses no neixen únicament de llur relació especial amb la llibertat subjectiva. De la “Pràctica” total (PRA 55º) de la vida surt una exigència de limitacions mútues de totes les coses, de totes les parts de la totalitat. Una fulla d’arbre, que creix i es bada tot cercant la llum del sol, priva inexorablement de la mateixa llum a la fulla que ha quedat a sota, a la seva ombra. La formació de les peülles a l’extrem de les potes d’un cavall impedeix dràsticament la formació en el seu lloc de mans i peus. El conflicte pràctic entre totes les parts, una a una (ECN 30º) i en llur conjunt (ECL 30º), ens sorprèn en adonar-nos que fundarà, amb el concurs de la ment teòrica, les rigoroses lleis de la macrofísica. De la banda teòrica baixa l’esforç mental per superar el conflicte. Se cerquen d’antuvi les nostres conveniències o “Convencions” ideals i es miren de conjuminar amb les necessitats imposades per la “Pràctica”. S’intenta de trobar-ne les ”Afinitats”, i així surten les lleis “naturals”, que són una mena de contracte o pacte entre conveniències abstractes i obligacions concretes, entre ment i realitat. (PRA – 55º - OBL – 35º - AFI – 35º - CNV – 55ª - TEO). Hi ha tanmateix una altra dimensió de l’Obligació d’una importància cabdal. Es tracta de la línia de la vera història natural, que s’alimenta en les arrels més fondes del “Plasma” i travessant de punta a punta tota l’evolució va a fruitar el “Món” madur en tota la seva plenitud (PLA – 55º - PRD – 35º - SGE – 35º - OBL – 55º - MON). L’ Obligació rep, de les arrels plàsmiques, a través de signes prodigiosos, unes instruccions bàsiques transcendentals. No es tracta de conjuntar els contendents, particulars (ECN) o generals (ECL), d’un nivell, ans d’obeir unes realitats ancestrals que ens fan ser allò que som. Ja no és la fulla que destorba la fulla o el lleó que devora el cabrit. És quelcom de més consubstancial. ¿Per què la lleona és tan cruel amb el cabrit i tan tendra amb els seus cadells de lleó? La necessitat natural dóna lleis i comportaments tècnics. La conveniència cultural dóna costums socials, amistats lliures. Els “Signes” prodigiosos del “Plasma” donen obligacions, lligams coactius de nació, de sang, de parentiu i no només del parentiu immediat, ans també d’un parentiu “subterrani”, subsidiari, extensible a animals, plantes, molècules, àtoms, etc. No som res al marge d’aquestes arrels. Som aquestes arrels. Si les oblidem ens oblidem de nosaltres. Si les manipulem ens manipulem. Si les destruïm ens destruïm. Si les obeïm ens edifiquem i caminem cap a la nostra plenitud. I, no ens referim aquí als estudis i accions ecològics convenients o necessaris per engalzar els diferents aspectes de la realitat al nostre nivell. Ens referim a deixar-nos endur intuïtivament per la força objectiva i concreta de la nació, de la sang, de la vida, de la terra, obedients als seus avisos, als seus signes subtils i meravellosos, que no falten mai si hi som atents

8

respectuosament. La més petita flor i el cel sencer estelat són avisos, són anuncis, de la Bona Nova que s’acosta, de la plenitud del “Món”, del present etern, de l’eskhaton. En la plenitud de la maduresa del “Món” hi ha un component obligatori que no podem bandejar. No hem de ser humils davant dels poderosos. Cal ser humil i obedient d’una faisó molt més radical. Quan obeïm la vida, no obeïm un dominador, ens obeïm a nosaltres mateixos. Som els nostres propis amos rics, carregats d’una herència inabastable, acumulada en milers de milions d’anys. 243.51.04.10.- Blaves: 243.51.04.11.- Entre Obligació i “Economia” (FEN). 3.06: - 30 ECN – 60 FEN- 60 GLO – 30 FOL. (51.71) Obligació econòmica: Deute. 243.51.04.12.- Entre Obligació i “Ecologia” (NOU). 3.06: - 30 ECL – 60 NOU – 60 TIA – 30 FOL. (51.67) Obligació ecològica: Necessitat pràctica de conviure. 243.51.04.20.- Verdes - Negres: 243.51.04.21.- Entre Obligació i “Món”. 2.23: - 55 MON – 55 AST – 35 STT – 35 FOL. (51.08) Obligació mundana: Necessitat de realització. 243.51.04.22.- Entre Obligació i “Signe” (PRA-OBJ). 2.23: - 35 SGN – 35 PRD – 55 PLA – 55 FOL. (51.14) Obligació sígnica: 243.51.04.23.- Entre Obligació i “Pràctica” 2.05: - 55 PRA – 55 EBR – 35 FEL – FOL. (51.01) Obligació pràctica: Necessitat de concretar. 243.51.04.24.- Entre Obligació i “Afinitat” ( MON-OBJ). 2.05: - 35 AFI – 35 CNV – 55 TEO – 55 FOL. (51.31) Obligació afí: Necessitat de complementar-se. Atracció? 243.51.04.25.- Entre Obligació i “Objecte”. 2.18: - 55 OBJ – 55 RAR – 35 CAV – 35 FOL. (51.06) Obligació objectiva: Necessitat d’estructura. Pla, projecte, genètica? 243.51.04.26.- Entre Obligació i “Cosmos” (MON-PRA). 2.18: - 35 COS – 35 DSG – 55 SUB – 55 FOL. (51.18) Obligació còsmica: “Llei de la unificació general.”

9

243.51.04.30.- Negres – Roges: 243.51.04.31.- Entre Obligació i “Exactitud” (MON-ECN). 6.34: - 66 EXC – 66 EST – 48 FOL. (51.27) Obligació exacta: Necessitat segons els actes, ara i aquí. Conseqüència? 243.51.04.32.- Entre Obligació i “Ètica” (PRA-OBJ-ECL). 6.34: - 48 ETI – 66 CFN – 66 FOL. (51.34) Obligació ètica: Deure? 243.51.04.33.- Entre Obligació i “Experiència” (PRA-ECN). 6.07: - 66 EXP – 66 TRS – 48 FOL. (51.10) Obligació experimental: 243.51.04.34.- Entre Obligació i “Organisme” (MON-OBJ-ECL). 6.07: - 48 OGN – 66 SIN - 66 FOL. (51.59) Obligació orgànica: 243.51.04.35.- Entre Obligació i “Ciència” (OBJ-ECN). 6.26: - 66 CIE – 66 PRB – 48 FOL. (51.23) Obligació científica: 243.51.04.36.- Entre Obligació i “Regne” (MON-PRA-ECL). 6.26: - 48 RGN – 66 MTP – 66 FOL. (51.42) Obligació del “Regne”: 243.51.04.37.- Entre Obligació i “Comunió” (MON-ECL). 6.40: - 66 CMN – 66 OBL – 48 FOL. (51.26) Obligació comuna: 243.51.04.38.- Entre Obligació i “Tècnica” (PRA-OBJ-ECN). 6.40: - 48 TEC – 66 ATZ – 66 FOL. (51.35) Obligació tècnica: 243.51.04.39.- Entre Obligació i “Amor” ( PRA-ECL). 6.03: - 66 AMO – 66 LET – 48 FOL. (51.09) Obligació amorosa: 243.51.04.3A.- Entre Obligació i “Funció” (MON-OBJ-ECN). 6.03: - 48 FUN – 66 ANA – 66 FOL. (51.63) Obligació funcional: 243.51.04.3B.- Entre Obligació i “Metafísica” (OBJ-ECL). 6.29: - 66 MTF – 66 SLM – 48 FOL. (51.22) Obligació metafísica: 243.51.04.3C.- Entre Obligació i “Polidesa” (MON-PRA-ECN). 6.29: - 48 POL – 66 ART – 66 FOL. (51.43) Obligació polida:

10

243.51.04.40.- Negres: 243.51.04.41.- Entre Obligació i “Intenció”. 7.45: - 90 INT – 90 FOL. (51.30) Obligació intencionada: 243.51.04.42.- Entre Obligació i “Bosó”. 7.45: - 90 BOS – 90 FOL. (51.32) Obligació bosònica : 243.51.04.43.- Entre Obligació i “Sentiment”. 7.12: - 90 STM – 90 FOL. (51.13) Obligació amb sentiment: 243.51.04.44.- Entre Obligació i “Significat”. 7.12: - 90 SGT – 90 FOL. (51.15) Obligació significativa: 243.51.04.51.- Entre Obligació i “Caos”. 7.19: - 90 CAS – 90 FOL. (51.17) Obligació caòtica: 243.51.04.46.- Entre Obligació i “Cosmovisió”. 7.19: - 90 COV – 90 FOL. (51.19) Obligació cosmovisiva: 243.51.04.50.- Blaves: 243.51.04.51.- Entre Obligació i “Bellesa”. 13.61: - 107 BEL – 73 FOL. (51.78) Obligació bella: 243.51.04.52.- Entre Obligació i “Àpeiron”. 13.61: - 73 APE – 107 FOL. (51.68) Obligació apeirònica: 243.51.04.53.- Entre Obligació i “Passió”. 13.62: - 107 PAS – 73 FOL. (51.69) Obligació passional: 243.51.04.54.- Entre Obligació i “Arquetip”. 13.62: - 73 ARQ – 107 FOL. (51.75) Obligació arquetípica: 243.51.04.55.- Entre Obligació i “ Indeterminació”. 13.63: - 107 IDT – 73 FOL. (51.80) Obligació indeterminada: 243.51.04.56.- Entre Obligació i “Ecumene”. 13.63: - 73 ECU – 107 FOL. (51.66) Obligació ecumènica: 243.51.04.57.- Entre Obligació i “Divinitat”. 13.64: - 107 DIV – 73 FOL. (51.74) Obligació divina: 243.51.04.58.- Entre Obligació i “Acció”. 13.64: - 73 ACC – 107 FOL. (51.72) Obligació activa: 243.51.04.59.- Entre Obligació i “Akaixa”. 13.66: - 107 AKA – 73 FOL. (51.65) Obligació akàixica:

11

243.51.04.5A.- Entre Obligació i “Determinació”. 13.66: - 73 DET – 107 FOL. (51.79) Obligació determinada: 243.51.04.5B.- Entre Obligació i “Arkhé”. 13.65: - 107 ARK – 73 FOL. (51.76) Obligació arcana: 243.51.04.5C.- Entre Obligació i “Comunitat”. 13.65: - 73 COM – 107 FOL. (51.70) Obligació comunitària: 243.51.04.60.- Roges: 243.51.04.61.- Entre Obligació i “Agudesa”. 11.45: - 90 AGU - 90 FOL. (51.62) Obligació aguda: 243.51.04.62.- Entre Obligació i “Orgó”. 11.45: - 90 ORG – 90 FOL. (51.60) Obligació orgónica: 243.51.04.63.- Entre Obligació i “Psíquica”. 11.22: - 90 PSI – 90 FOL. (51.36) Obligació psíquica: 243.51.04.64.- Entre Obligació i “ Ideica”. 11.22: - 90 IDE – 90 FOL. (51.38) Obligació ideica: 243.51.04.65.- Entre Obligació i “Turbulència”. 11.39: - 90 TRB – 90 FOL. (51.44) Obligació turbulenta: 243.51.04.66.- Entre Obligació i “Harmonia”. 11.39: - 90 HAR – 90 FOL. (51.46) Obligació harmònica: 243.51.04.67.- Entre Obligació i “Ona”. 11.46: - 90 ONA – 90 FOL. (51.64) Obligació ondulatòria: 243.51.04.68.- Entre Obligació i “Geni”. 11.46: - 90 GEN – 90 FOL. (51.58) Obligació genial: 243.51.04.69.- Entre Obligació i “ Lògica”. 11.03: - 90 LOG – 90 FOL. (51.39) Obligació lògica: 243.51.04.6A.- Entre Obligació i “Mística”. 11.03: - 90 MIS – 90 FOL. (51.33) Obligació mística: Ascètica 243.51.04.6B.- Entre Obligació i “Precisió”. 11.28: - 90 PCS – 90 FOL. (51.47) Obligació precisa: 243.51.04.6C.- Entre Obligació i “Magma”. 11.28: - 90 MGM – 90 FOL. (51.41) Obligació magmàtica: Missió.

12

243.51.05.- Antiterme: 30º: ECN, ECL. 35º: AFI, COS, SGE. 48º: FUN, OGN, RGN, POL, ETI, TEC. 55º: PRA, OBJ, MON. 66º: AMO, EXP, CIE, MTF, EXC, CMN. 71º: DSG, CNV, PRD. 73º: APE, ARQ, ECU, ACC, COM, DET. 90º: FEN, NOU, STM, SGT, COV, CAS, INT, BOS, LOG, MIS, PSI, IDE, PCS, MGM, TRB, HAR, AGU, ORG, ONA, GEN. 107º: BEL, PAS, IDT, DIV, ARK, AKA . 109º: AST, EBR, RAR. 114º: ART, ANA, ATZ, SIN, MTP, CFN. 125º: TEO, SUB, PLA. 132º: EST, TRS, PRB, MIT, SLM, LET. 145º: FEL, CAV, STT. 150º: TIA, GLO. 180º: FOL. 243.51.06.- Núvol d’afins Coacció. Coerció. Imposició. Religió. Exigència. Karma (hind.). Necessitat determinada. 243.51.06.- Salt als veïns propers: (35º AFI/2.05/PRA 55º) (35º COS/2.18/OBJ 55º) (35º SGE/2.23/MON 55º) (30º ECL/3.06/ ECN 30º) (66º AMO/6.03/FUN 48º) (66º EXP/6.07/OGN 48º) (66º CIE/6.26/RGN 48º) (66º MTF/6.29/POL 48º) (66º EXC/6.34/ETI 48º) (66º CMN/6.40/TEC 48º) 243.51.06.- Salt als veïns neutres i llunyans: (90º STM/7.12/SGT 90º) (90º COV/7.19/CAS 90º) (90º INT/7.45/BOS 90º) (90º MIS/11.03/ LOG 90º) (90º PSI/11.22/IDE 90º) (90º MGM/11.28/PCS 90º) (90º TRB/11.39/HAR 90º)

13

(90º ORG/11.45/AGU 90º) (90º GEN/11.46/ONA 90º) (73º APE/13.61/BEL 107º) (73º ARQ/13.62/PAS 107º) (73º ECU/13.63/IDT 107º) (73º ACC/13.64/DIV 107º) (73º COM/13.65/ARK 107º) (73º DET/13.66/AKA 107º) 243.51.07.- Sociolingüística:

- Conceptes en el Model: La tossudesa inevitable de la realitat concreta. - Exigència ètica que regeix a limitar el lliure albir. - Vincle que subjecta a fer o a abstenir-se de fer quelcom.

Allò que hom és constret a fer, deure imposat per un contracte, una promesa, les convencions socials, la gratitud, etc. (GEC).

Obligació equival a haver de... Obligar: compel·lir, doblegar, exigir, coercir, coaccionar, constrènyer, imposar, forçar, lligar. Fer fer o fer dir quelcom a algú forçant-lo físicament o moralment. Obligat: agraït (us estic molt obligat…). Obligar-se: guanyar la voluntat per mèrits, comprometre’s. Títol que representa una part del capital manllevat per una societat financera, industrial o comercial.

14

243.51.08.- Figures: 243.51.08.01.- Símbol d’OBL:

243.51.08.02.- Aurèola d’OBL:

15

243.51.09.- Texts afins: 243.51.09.01-

“ ...Ja l’any passat, els esdeveniments de Seattle havien causat una forta impressió en els qui prenen les decisions, reunits a Davos. “Cada any –observava per exemple, un periodista-, un tema o una personalitat és l’estrella del Fòrum Econòmic Mundial. El 2000, la vedette de Davos fou indiscutiblement, Seattle. Sobretot es parlà de Seattle”. Conscients del dèficit democràtic que acompanya la mundialització, d’altres defensors del model dominant no dubten en reclamar que “es reflexioni seriosament per a modificar, en un sentit més democràtic, les normes i procediments de funcionament de la globalització”. I el mateix Alan Greenspan, president de la Reserva Federal d’Estats Units, ara afirma que: “Les societats no poden tenir èxit mentre sectors significatius perceben llur funcionament com a injust”.

Arribats dels quatre costats del planeta, aquests “sectors significatius” que s’oposen a la barbàrie econòmica actual i que rebutgen el neoliberalisme com “horitzó indispensable” intentaran, en una arrencada que es podria qualificar en realitat d’innovadora, establir a Porto Alegre les bases d’un veritable contra-poder. Per què precisament allí? Perquè Porto Alegre s’ha convertit des de fa alguns anys en una ciutat emblemàtica. Capital de l’estat de Río Grande do Sul, el més meridional del Brasil, a la frontera entre Argentina i Uruguay. Porto Alegre és una mena de laboratori social que els observadors internacionals miren amb fascinació. Governada de manera original, des de fa dotze anys, per una coalició d’esquerres dirigida pel Partit dels Treballadors (PT), aquesta ciutat ha arribat en diversos sectors (clavegueram, hàbitat, transports col·lectius, vials, recollida de brossa, dispensaris, hospitals, medi ambient, establiments socials, alfabetització, escoles, cultura, seguretat, etc.) un desenvolupament espectacular. On es troba el secret d’aquest èxit? En el pressupost participatiu o sigui, en la possibilitat que tenen els habitants dels diversos barris de definir molt concreta i democràticament com s’assignaran els fons municipals. És a dir, decidir quin tipus d’infrastructures volen crear o millorar i la possibilitat de seguir de prop l’evolució de les feines i la utilització de les xifres compromeses. No hi ha cap possibilitat de desviar fons, ni de cometre abusos, i les inversions corresponen exactament als desitjos majoritaris de la població dels barris. Aquesta experiència política s’efectua, s’ha de subratllar, en un clima de llibertat democràtica total, que es contraposa a una vigorosa oposició política de la dreta. El PT no controla ni la gran premsa local, ni la ràdio i encara menys la televisió, que és en mans dels grans grups mediàtics aliats al patronat local hostil al partit dels treballadors. I per si no n’hi ha poc, obligat a respectar la Constitució federal brasilera, el PT té marges d’autonomia summament restringits i, en particular, en matèria fiscal, no pot legislar com vulgui. La satisfacció dels ciutadans malgrat tot és tanta que, l’octubre del 2000, el candidat del PT resultà reelegit a l’alcaldia, amb més del 63% dels sufragis... En aquesta ciutat singular, on es duu a terme una democràcia diferent, el Fòrum Social Mundial intentarà posar en pràctica una altra mundialització que no continuï excloent els pobles. El capital i el mercat, repeteixen, des de fa deu anys, que, al contrari del que afirmen les utopies socialistes, són ells, i no la gent, qui fa la història i el benestar dels homes. A Porto Alegre, en aquest segle que comença, alguns nous somiadors d’absolut recorden que no només l’economia és mundial: la protecció del medi, les crisis de les desigualtats i la preocupació pels drets humans també són problemes universals. I correspon als ciutadans del planeta d’encarregar-se finalment d’aquests.”

16

Ramonet, Ignacio, PORTO ALEGRE. Porto Alegre, Otro mundo es posible. Pàg. 18, 19 i 20 Ed. El Viejo Topo, 2001. 243.51.09.02.-

OBLIGACIÓ -Signe mundà- Poder de la realitat concreta, Ètica limitant el lliure albir, coacció que ens fa la cosa feta, que imposa l’art de ser, com el respir. Un vincle que ens subjecta a fer quelcom, o bé, per abstenir-nos-en, si toca. Ens marca la Natura el què i el com d’allò que som: persona, arbre o roca. Cal, per necessitat determinada, l’exigència entendre del què hi ha; després de la primera llambregada, anem copsant què és o què serà. El SIGNE, al Món, és l’OBLIGACIÓ, que posa cada cosa al seu racó. Juliol del 2006 Josep Colet

17

243.51.10.- Obra plàstica afí:

Miquel Angel Buonarroti MOISÈS

18

243.51.11.- Dades tècniques: c = -0.09188814923696535240 p = 0.00000000000000000000 t = 0.09188814923696535240 v = 0.09188814923696535240 243.51.12.- Test / Qüestionari: 243.51.12.01. PRA – OBJ – MON

243.51.12.02. SGE – MON

COS – OBJ

AFI – PRA

19

243.51.12.03. OBL

Lluís Maria Xirinacs Damians. OBLIGACIÓ . GLOBÀLIUM. MODEL MAJOR Consulta: Diccionaris

- Diccionari de la llengua catalana. IEC - Diccionari descriptiu de la llengua catalana. IEC - Diccionari català-valencià-balear. IEC - Gran enciclopèdia catalana. GEC - Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure.

Breu bibliografia de consulta ètimo-semàntica: - Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana, 4 vols.

(1954 – 57). - Id., Diccionario etimológico castellano e hispànico, 1980? - Id., Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, 9 vols. (1980 –

1991), Curial, Barcelona. A. Ernoult et A. Meillet, Dictionnaire étymologique de la Langue latine, 4ª ed., 1985, Klincksieck, París.