44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les...

44
44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40

Transcript of 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les...

Page 1: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

BON NADAL PER A TOTSEns trobam a les portes de Nadal una festa carregada de bons desitjos molt melosa o ensucrada i per estar-ne en sintonia no parlarem de coses que podrien resultar amargues o doloroses No parlarem de crisi aquesta paraulota que no va dir mai el Sr Zapatero i que el Sr Rajoy nomeacutes ha citat per recordar-nos que aixograve que en deien crisi ja ha passat que ja estagrave superada i si no ho creieu pitjor per vosaltres Tampoc no parlarem de rescat aixograve que no ha existit mai perquegrave no era meacutes que una nova liacutenia de cregravedit en condicions molt favorables que gairebeacute ens regalaven els doblers a fi que els bancs poguessin pagar el deute que havien contret sense voler i una mica imprudentment I no parlarem de retallades una paraula que sha sobredimensionat quan es tracta dun simple ajust de despeses que afecten un poquet la majoria de serveis i la culpa era nostra ja que voliacuteem viure ldquoper sobre de les nostres possibilitatsrdquo Tampoc no seria oportuacute parlar de les retallades del sou que molts de treballadors han dacceptar per conservar el lloc de feina encara que meacutes que retallar-lo eacutes corregir-lo a base duna rebaixa dun 20 per exemple reconeguem que guanyaven massa Tampoc volem entretenir-nos parlant de latur que tambeacute sha exagerat perquegrave nomeacutes afecta a un de cada quatre treballadors podria ser pitjor I Deacuteu ens guard de parlar de corrupcioacute encara que sigui preocupant perquegrave el dia que hagravegim de ficar a la presoacute tots els poliacutetics i empresaris i sindicalistes que sho mereixen haurem de fer grans ampliacions carceragraveries per sort nhi ha molts que sho han ben guanyat (potser meacutes que els que ja hi soacuten) que es passegen a lloure Ni parlarem del TIL que de cada vegada queda meacutes clar que era molt necessari imprescindible implantar-lo tal com sha fet de cop sense complexos a lo begravestia com es fan les coses entre gent que los teacute ben posats ens han parlat dun alumne que aquest trimestre ja ha apregraves un parell (dues) de paraules danglegraves i nhi ha que van camiacute dagafar la retograverica anglesa de na Botella aquella que comanda a Madrid ciutat

Hi ha meacutes temes daquests que per avui hem vetat perquegrave no podem ni volem espenyar ni pertorbar una festa tan entranyable com eacutes el Nadal El que pertoca eacutes desitjar-vos a tots felicitat salut i alegria i aixograve siacute que ho feim de veres i de tot cor

LA NOSTRA PORTADA

Amb un pastoret obra dels artesans Antogravenia i Andreu i amb la primera estrofa de lemblemagravetica nadala (a la seccioacute ldquoUna racioacute de poesiardquo a la pagravegina 11 la podeu llegir sencera) Ho sap tothom i eacutes profecia de J V Foix hem confeccionat aquesta felicitacioacute La fotografia eacutes den Miquel Serra

AVIacuteS ALS NOSTRES SUBSCRIPTORSEls administradors dEs Saig ens han comunicat que ben aviat presentarem als bancs els rebuts per al cobrament de la subscripcioacute a la revista corresponent als anys 2013 i 2014 Gragravecies per la fidelitat i la confianccedila que ens demostrau

2 | DESEMBRE 2013

Edito

rial

02 Editorial04 El temps05 Calaix de sastre06 Mhan dit que diuen07 Moviment demogragravefic08 Fa vint anys09 Els lectors escriuen10 Sabeu on eacutes11 Una racioacute de poesia12 El pelegrinatge de les padrines15 LAjuntament informa18 El Casal de Joves informa20 Viatge dintercanvi a Gregravecia

21 El racoacute de la glosa22 Noticiari23 Noticiari de lObra Cultural Balear24 El PSM informa25 Contes per fer i desfer26 Flora dAlgaida28 Salsa violeta30 Sobre astronomia32 Ens heu de fer una glosa 38 Consulta veterinagraveria39 Fa anys44 Una Xerradeta amb

NUacuteMERO 394 | 3

Es Saig Bollet iacute de lObra Cultura l Balear dAlgaida DL PM 49580 Revista mensual

DOMIC ILI Apartat de correus n5 Algaida

TELEgraveFONS 971125308 971665275 ADRECcedilA ELECTROgraveNICA essaigpremsaforanacat

ADMINISTRACIOacute Junta Directiva de lOCB dAlgaida CORRECCIOacute LINGUumlIacuteSTICA Isabel Busquets

CONSELL DE REDACCIOacute

Isabel Busquets Joan Mulet Pere Mulet Gabriel Salas Gabriel Sastre Miquel Sastre Miquel Serra

IMPRESSIOacute Tirrena S A c Pintor Joan Gris 2 07500 Manacor Tel 971555212

COLmiddotLABORADORS

Llorenccedil Gil Jaume Juan Catalina Martorell Antogravenia Maria Mulet Jerogravenia Pou Guillem Sastre Miquel Rafael Nuacuteria Sastre

Margalida Tomagraves Jerogravenia Vanrell Ajuntament dAlgaida Algaida Solidari COF PINA Parrogravequia dAlgaida Titoieta Ragravedio Joan

Barceloacute Pere Fullana Falconer Margalida Puigserver Catalina Capellagrave

Es Saig nomeacutes es responsabilitza de led itor ia l

Sum

ari

La pluja i el fred ens han acompanyat durant tota la segona quinzena de novembre Aixiacute i tot els torrents del terme pragravecticament no han corregut A la Serra han anat plens a vessar

La tardor fins a mitjans de novembre era molt seca i ja comenccedilava a ser preocupant Perograve ha girat de mala manera i ha plogut molts dies seguits a Algaida La terra tenia molta set Els torrents i siacutequies del municipi pragravecticament no han corregut tot i les abundants precipitacions Ha plogut beacute sense fer mal amb quantitats generoses i durant bastants de dies El mes passat comentagravevem que lrsquooctubre havia estat un mes extraordinagraveriament sec i fins a la darreria de mes nomeacutes hi havia 2 litres per metre quadrat Sort que dia 28 va fer una bona ploguda amb 35 litres cosa que va maquillar les dades finals de pluja El novembre ha estat tot el contrari a partir de dia 14 va ploure set dies seguits en quegrave es varen acumular uns 115 mm I no srsquoha aturat ja que la darrera setmana tambeacute ha fet petites brusques cosa que suposa un balanccedil provisional de 134 litres per metre quadrat Lrsquooctubre va fer molta calor les temperatures mitjanes enregistrades han estat meacutes altes a la majoria drsquoobservatoris i srsquoha considerat com el meacutes cagravelid des que hi ha registres de temperatura a totes les illes Perograve seguidament el novembre ha arribat el fred de manera sobtada En aquest sentit srsquoha igualat el regravecord de nombre de nevades a la serra de Tramuntana des de 1980 La mitjana del novembre eacutes nomeacutes de 2 nevades Enguany ja nrsquohi ha hagut 7 cosa que no passava des de 1987 En definitiva contrastos molt marcats que han provocat que la gent a qui li agrada anar a cercar bolets de moment srsquohagi quedat amb les ganes El meacutes positiu de tot eacutes que la sequera srsquoha acabat i enguany ja ens acostam als 500 litres per metre quadrat No pot ser tot positiu al temps i ja hi ha molta gent que estagrave un poc farta de fred i aigua I encara no ha comenccedilat lrsquohivern

JOAN BARCELOacute TROBAT

4 | DESEMBRE 2013

El te

mps

MOSTRARI DE SANDAgraveLIES

Lescena ha estat prou comentada les darreres setmanes el diputat David Fernaacutendez representant de la CUP al Parlament de Catalunya va mostrar la seva sandagravelia i va qualificar de gagravengster el senyor Rodrigo Rato en sessioacute parlamentagraveria pels motius coneguts de tothom (el cas Bankia eacutes massa recent perquegrave lhagem oblidat gragravecies a la nostra memograveria de conill) Lescagravendol ha estat majuacutescul especialment a Madrid perograve tambeacute a Barcelona El diputat Fernaacutendez ha indignat la classe poliacutetica i periodiacutestica en general tant els colmiddotlegues ideologravegics de Rato com els seus rivals Un servidor amb tota la modegravestia del moacuten exposa tambeacute la seva sandagravelia Hem de manifestar a la societat de forma clara que rebutjam amb rotunditat actuacions com les del senyor Rato Poden ser legals o no ser-ho perograve socialment egraveticament soacuten inadmissibles I seacute que no som luacutenic que pensa aixiacute Aquest eacutes el motiu de la colmiddotleccioacute de sandagravelies que veacutenen a continuacioacute I he deixat un espai en blanc per si de cas sestrevenia que hi volgueacutessiu posar la vostra

En Calaix i Desastre

NUacuteMERO 394 | 5

Cal

aix

de sa

stre

Aquest mes toca parlar de matances pluges i esclata-sangshellip i aixiacute ho farem Perquegrave fa un parell de setmanes que si anaves drsquoexcursioacute a la mar encara podies nedarhellip i ara tenim fred i neu a voler Que plogueacutes era ben necessari i per sort ha plogut i molt beacute a Algaida ha estat un novembre dels meacutes plujosos des de fa anys Ara esclata-sangs pocs no nrsquohem sentit a parlar gens dels malllorquins perograve a placcedila i a les botigues ens han dit que nrsquohi ha de ben bons devers 10euro el quilo i amb aixograve ens conformam Falta veure si els picornells salven una mica la temporada Pel que fa a les matances la gent es queixa si el dia de matar el porc plou perograve no han drsquoarruixar cap mosca i aixograve tambeacute eacutes drsquoagrairTambeacute eacutes el mes el novembre de Tots Sants i els morts (i darrerament drsquoaquesta moda americana horrorosa de disfressar-se de morts o fantasmes) Lrsquoaltre dia un recordava que fa anys bastants el batle de torn enviava tota la brigada municipal al cementiri a arreglar-lo tot quan podien i aquella setmana el recinte quedava net i polit una ldquomonadardquo Aixograve ha canviat totalment i des de fa uns anys pots anar al cementiri qualsevol dia i sempre estagrave a punt de revista ben arreglat I el que fou una millora ben necessagraveria eacutes la cagravemera frigoriacutefica i que el condol es pugui donar al cementiri i no a la casa del difunt En aquest sentit hem donat una gran passa hem millorat moltEns han dit que el nostre Ajuntament de tant en tant intenta convocar la gent per a discutir temes relatius al poble temes tan importants com els pressupostos o altres problemes municipals Beacute idograve ens han dit i voldriacuteem anar errats que la resposta eacutes bastant magra que la gent no en fa gaire cas i eacutes una llagravestima ja que soacuten temes que ens haurien de preocupar El que siacute sembla anar ldquoa toperdquo soacuten els viatges de la gent gran Quan es va parlar de la crisi i de les retallades semblava que els viatges es reduirien molthellip perograve darrerament sentim molta gent que surt de viatge a fora Mallorca o sigui que de crisi res I segons ens han dit els que tenen un bon poder de convocatograveria soacuten els de la tercera edat al dinar de Nadal del darrer dissabte de novembre hi acudiacute una gentada que en sortiacute ben satisfeta dinar rifa i ballhellip quegrave meacutes voleuEns han explicat que el darrer divendres drsquoaquest passat mes de novembre va arribar a Algaida una padrina amb una ego i un carruatge en ldquopelegrinatgerdquo per donar suport als mestres i a favor del diagraveleg i drsquouna escola puacuteblica de qualitat Ens han dit que a la placcedila hi acudiacute molta gent a rebre-la i amb els xeremiers partiren cap al Pere Capellagrave on la ldquopadrinardquo va llegir un

6 | DESEMBRE 2013

Mh

an d

it qu

e di

uen

parlament molt emotiu Lrsquoauditori va quedar ple i els comentaris eren molt diversos perograve tots favorables a la iniciativa i drsquoadmiracioacute ja que la setmana que duia recorrent diversos pobles ha estat una de les meacutes fredes i plujoses que es recorden al mes de novembre Sembla que a mesura que anava passant pels diferents pobles la padrina srsquoanava animant gragravecies a les mostres de suport que rebia Ja hem dit que lrsquoauditori va quedar ple perograve qualcuacute va trobar a faltar alguns representants del consistori algaidiacutePer cert ens han dit que la lectura que es va fer al Pere Capellagrave en aquest mateix acte drsquounes gloses fetes per un pinero fa un centenar drsquoanys resultaren ben actuals Eacutes la conversa entre un cavall i el seu carriler en quegrave el cavall es queixa de lrsquoexceacutes de feina i cagraverrega que se li imposa I quan acudeix a lrsquoalcalde de Ciutat aquest no li fa cas si no paga abans i quan va a lrsquoAudiegravencia tres quarts del mateix tant els missers com el jutge no el volen ni escoltar si no hi ha doblers i meacutes actual no pot ser el que li diu el misser ldquoAquiacute no hi val tenir raoacute lo que val eacutes srsquoinfluencirdquo a lrsquoAudiegravencia Com ara Bon Nadal i fins lrsquoany qui ve si som vius

UN SORD

MOVIMENT DEMOGRAgraveFICCatalina Mudoy Sastre ens deixagrave dia 12 doctubre Tenia

Rafel Noguera Amer moriacute dia 4 de novembre Tenia 35 anys

Pedro Roig Fullana ens deixagrave dia 6 de novembre a ledat de 82 anys

Joan Capellagrave Roig va morir dia 10 de novembre als 91

Antoni Oliver Coll moriacute dia 14 de novembre Tenia 90 anys

Margalida Amengual Cerdagrave ens deixagrave dia 18 de novembre

Soledad Temporal Pardo va morir dia 1 de novembre als 62 anys

NAIXEMENTSEmma Salom Oliver filla de Miquel i Antogravenia va neacuteixer dia 15 de novembre

NUacuteMERO 394 | 7

Mov

imen

t dem

ogragrave

fic

A leditorial dEs Saig de desembre del 93 (nuacutem 15) es comentava ldquoel creixement de la poblacioacute dAlgaidardquo i eacutes que en un moment en quegrave baixava la poblacioacute de la majoria de pobles de linterior de Mallorca la dAlgaida creixia moderadament perograve creixia Ara beacute el gran augment de poblacioacute sha produiumlt en aquests vint anys que han passat des daleshores La poblacioacute de lany 1993 era de 3367 persones mentre que les dades provisionals de 2013 (ens basam en el programa de festes de Sant Jaume) ens parlen de 5545 i aixograve suposa que durant aquest temps hem crescut en 2178 habitants No som bons per fer tants per cent perograve si en sabeacutessim sortiria un percentatge ben elevat Massa elevat

Meacutes coses En Bernat Sureda hi parla de la formacioacute i composicioacute de lOrfeoacute Castellitx que ja dirigia -i segueix fent-ho- en Toni Mulet LOrfeoacute era molt nombroacutes amb un total de 45 components hi ha els noms de tots els integrants i aixiacute sabem que constava de 13 sopranos 13 contralts 12 tenors i 7 baixos Hi havia una foto de lOrfeoacute en plena actuacioacute Pel que fa a la part gragravefica dEs Saig volem dir que havia millorat molt amb el canvi dimpremta aixograve siacute en blanc i negre passarien un grapat danys abans de fer la portada i contraportada en color

Tambeacute trobam agravemplia informacioacute de la Banda de Muacutesica una informacioacute que com en el cas de lOrfeoacute era individualitzada ja que hi ha el nom dels 40 components amb linstrument que corresponia a cadascun Recordem que el director era Emili Robles Per cert que la Xerradeta feta per en Biel Sastre amb lajuda den Biel Torres era amb els muacutesics de la banda com era desperar sortia una entrevista amb molt poc ordre on tothom hi deia la seva perograve molt simpagravetica i divertida

En Gabriel Bibiloni transcrivia dos documents de lArxiu del Regne de Mallorca de lany 1358 i parlava de ldquoles difiacutecils relacions entre els habitants de la parrogravequia de Montuiumlri i els de la parrogravequia de Castellitx a mitjan segle XIVrdquo Explicava els motius pels quals el terme dAlgaida arriba tan a la vora del de Montuiumlri lexplicacioacute segurament estagrave en la divisioacute administrativa de legravepoca de la dominacioacute musulmana en la delimitacioacute del ldquojuzrdquo de la parrogravequia de Castellitx que es feacuteu servir pel repartiment despreacutes de la conquesta Per compensar els habitants de Montuiumlri de la insuficiegravencia del seu terme aquests tenien dret a lempriu de llenya de garrigues del terme de Castellitx i daquiacute veacutenen les desavinences que deixen entreveure aquests documents

Com eacutes logravegic hi ha a meacutes les seccions habituals lAjuntament informava entre altres coses de les Normes Subsidiagraveries que sestaven elaborant i de la solucioacute als fems de fora vila la informacioacute de Titoieta Ragravedio ocupava quatre pagravegines la plana de Pina a meacutes duna foto antiga era una glosa den Bernat Coll Sureda la informacioacute esportiva era molt meacutes completa que ara (a veure si trobam un cronista per a aquesta seccioacute amb una bona paga perquegrave cobraragrave com el que meacutes dels colmiddotlaboradors) i finalment direm que una carta al director firmada per un exalumne era molt criacutetica amb lescola dels anys de la postguerra i en pintava una situacioacute ben negra i ben negativa

Montuiumlri vist des del camiacute de Son Maiol (Foto de Miquel Serra)

8 | DESEMBRE 2013

Fa v

int a

nys

LA KOINEacute DEL CATALAgraveMirau per on lrsquoaltre dia resbostejant una

mica em vaig trobar els dos toms del llibre de text de Lengua Espantildeola que estudiagravevem els alumnes de lInstitut Ramon Llull de Palma quan fegraveiem COU lrsquoany 1974 un any abans de la mort del dictador Franco i en plena vigegravencia de las Leyes Fundamentales del Reino Es tracta drsquoun llibre escrit pel catedragravetic i acadegravemic de la Real Academia Espantildeola de la Lengua Fernando Laacutezaro Carreter editat aquell mateix any per Ediciones Anaya SA i perquegrave quedagraves ben clar a la pagravegina 4 diu ldquoEste libro ha sido presentado a la aprobacioacuten del Ministerio de Educacioacuten y Cienciardquo Repassant el llibre mrsquoha quedat clar que tant en aquells anys darrers de la dictadura com durant tota la democragravecia els diferents departaments deducacioacute han tractat el tema linguumliacutestic amb la mateixa serietat i rigor acadegravemic llevat drsquoara on el PP sesforccedila a fer el ridiacutecul

La lliccediloacute 12 daquell llibre tracta de les ldquovariedades idiomaacuteticas vulgares y dialectalesrdquo i diu ldquoQuedoacute claro en el capiacutetulo I que el espantildeol como lengua culta hablada y escrita por las personas educadas tanto en Espantildea como en Hispanoameacuterica es resultado de una Koineacute y que mantiene una notable unidad a pesar de su extensioacutenrdquo I que vol dir Koineacute Havent aprovat el COU ho hauria de saber perograve estagrave clar que no mersquon record Al diccionari de la RAE diu ldquoKoineacute (Del gr κοιν literalmente comuacuten) ή 2 f Ling Lengua comuacuten que resulta de la unificacioacuten de ciertas variedades idiomaacuteticasrdquo Ras i curt una llengua estagravendard el coneixement de la qual distingeix les persones cultes de les incultes Tant els costa entendre a aquests senyors de la Fundacioacute Jaume III que existeix una koineacute en catalagrave O eacutes que el seu objectiu eacutes evitar-la

Meacutes endavant a la pagravegina 24 la lliccediloacute tracta de ldquolos dialectos espantildeoles en la actualidadrdquo i diu ldquocomo ya sabemos las lenguas espantildeolas se configuran durante la reconquista Las extremas ndash el gallego y el catalaacuten- seguiraacuten sus respectivos procesos hasta convertirse en lengua de cultura En el centro de la peniacutensula el castellano irrumpe entre las hablas leonesas y aragonesas Hoy con todo los viejos dialectos siguen hablaacutendose en las aldeas aunque lleven un vida precaria la difusioacuten de la cultura y modernamente el cine la radio y la televisioacuten van generalizando el conocimiento y empleo del castellano y los rasgos dialectales tienden a una extincioacuten que por supuesto dista de estar consumadardquo Val a dir que

jo no hi estic drsquoacord que les formes dialectals srsquohagin de perdre per mor de la cultura sinoacute meacutes aviat srsquohan de preservar Perograve no hem de perdre de vista que la llengua uacutetil i culta eacutes la Koineacute no el dialecte aixiacute que alerta a fer el ldquopaletordquo Com a dialectes del castellagrave la lliccediloacute apunta a meacutes de laragoneacutes i leoneacutes ja mencionats el andaluz murciano extrementildeo y canario

La lliccediloacute 13 pagravegina 34 tracta de ldquoLas otras lenguas hispaacutenicasrdquo Interessantiacutessim tiacutetol quatre anys anterior al paragravegraf 2 de larticle 3 de la actual Constitucioacute Com a llenguumles espanyoles diferents al castellagrave a COU sens ensenyava que existien les seguumlents ldquoGallego Catalaacuten y Vascuencerdquo Meacutes endavant trsquohavies de aprendre ldquoDialectos del Catalaacuten Se distinguen niacutetidamente dos dialectos dentro del catalaacuten Catalaacuten occidental Andorra zona oriental de Aragoacuten Leacuterida este de Tarragona y regioacuten valencianardquo Zona oriental de Aragoacuten avui legalment LAPAO Estic segur que el pobre Laacutezaro Carreter es moriria de vergonya Seguim amb els dialectes del catalagrave ldquoCatalaacuten Oriental Departamento franceacutes de los Pirineos Orientales (roselloneacutes) Gerona Barcelona nordeste de Tarragona islas Baleares y alguereacutes (en Cerdentildea)rdquo I conclou aixiacute ldquoA pesar de los rasgos foneacuteticos morfoloacutegicos y sintaacutecticos que separan los dialectos del catalaacuten no estaacuten tan alejados entre siacute como lo estaacuten el castellano el leoneacutes y el aragoneacutesrdquo

Senyors del PP i de la Fundacioacute Jaume III estan vostegraves suspesos de COU I per descomptat de selectivitat No donen la talla suficient ni tenen el rigor acadegravemic adequat per ni tan sols per opinar en temes linguumliacutestics ho dic a la vista dels coneixements que a mi mexigien les autoritats acadegravemiques en acabar el estudis de batxillerat

I aixograve siacute ho dic jo estan vostegraves carregats de prejudicis i tenen majoria absoluta quegrave hi podem fer

JOAN MULET VALLORI

NUacuteMERO 394 | 9

Els l

ecto

rs e

scriu

en

Una cantonada (o cantoacute) eacutes lrsquoangle format per dues parets contiguumles drsquoun cos poliegravedric que pot ser un edifici un tancat de paret seca etcUn cantoacute eacutes una pedra de maregraves tallada en forma de paralmiddotlelepiacutepede que serveix per a la construccioacute drsquoedificis o parets Les seves dimensions soacuten variables segons lrsquouacutes que ha de tenir aquesta pedra Cantoacute de gruix de rei el que teacute unes dimensions de 80x40x30 cm Cantoacute teulader eacutes el meacutes prim de gruix i srsquoemprava per fer el sogravetil damunt el qual es posaven les teules drsquouna edificacioacute actualment substituiumlt per peces ceragravemiques Cantoacute terccedil el que teacute 8 cm de gruixa i srsquoemprava principalment per fer mitjanades i jaccedilos drsquoescala Casa cantonera eacutes la que fa cantonadaPedra cantonera eacutes la que forma part drsquouna cantonadaCantoner persona que treballa en una pedrera en lrsquoextraccioacute de cantonsCantonera dona puacuteblica que es posava per les cantonades a provocar els homes

LlinatgeCantoacute existent a Alacant Alcoi Artagrave Begur La Bisbal Elda Elx Mataroacute Novelda Palamoacutes Xagravetiva etc

Canccediloacute Mestre Pere paredavaun marge sense martelli va passar un aucellque li tomagrave sa filada

PistaAquesta cantonada amb escopidor es troba a un indret emblemagravetic del nostre terme municipal on antigament hi voltava cap al

darrer destiacute un cotxe sinistre que en Miquel Molla anomena en els seus records drsquoinfagravencia de la Xerradeta drsquoaquest mesSi afegim que aquesta cantonada fa part del tancament exterior drsquouna possessioacute del nostre poble que teacute un topogravenim similar a gracioacutes divertit content etc ja haurem donat massa pistes

Solucioacute del mes passatEl punt kilomegravetric que va ser protagonista a Es Saig anterior estagrave situat vora la nova barrera del creuer que formen la carretera que baixa de Randa i continuava per la primitiva de Llucmajor amb la meacutes nova que va drsquoAlgaida a Llucmajor i que molta gent estagrave entestada que srsquoha drsquoeixamplar

MIQUEL FIOLET

10 | DESEMBRE 2013

Sabe

u on

eacutes

El diccionari estableix que una nadala eacutes una laquocomposicioacute poegravetica que amb la finalitat de felicitar les festes de Nadal o beacute de manifestar lestimacioacute a les persones benvolgudes acostumen a escriure alguns poetes sobre el tema del naixement de Crist o sobre altres temes sociologravegics i poliacuteticsraquo Entre els poetes que han escrit i publicat nadales nhi ha de tan reconeguda solvegravencia com Josep Maria de Sagarra Miquel Martiacute i Pol Miquel Dolccedil Josep Vicenccedil Foix De lobra poegravetica de J V Foix (Barcelona 1893 ndash 1987) destaquen els llibres Sol i de dol On he deixat les claus Desa aquests llibres al calaix de baix i Onze nadals i un cap dany Aquest darrer recull les peces poegravetiques que Foix anagrave enviant als seus amics per Nadal durant onze anys consecutius de 1948 a 1958 i una altra enviada amb motiu del cap dany de 1960 De les nadales de Foix potser la meacutes emblemagravetica sigui la que du per tiacutetol Ho sap tothom i eacutes profecia que hem comenccedilat a reproduir a la nostra portada i que ara completam

(Ve de la portada)

Els nois que ronden per les calesHi cullen plomes per les alesI algues de sol i amb veu dalbatCriden per lull de les escalesQue a cal fuster hi ha novetatEls qui ballaven per les salesSurten i guaiten des del mollUn estel nou que passa el coll

El coraller ho sap pel pirataQue amaga els tints en buc descataQuan crema larbre dels escritsAl capitagrave duna fragataLi ho diu la rosa de les nitsLor i lescuma duna mataClamen somnagravembuls pel serratA cal fuster hi ha novetat

El plor dels rics salpa pels airesI les rialles dels captairesSolquen els glaccedilos del teulatUn pastor ho conta als vinyatairesA cal fuster hi ha novetatEl roc dels cims escampa flairesI al Port mateix amb roig roentPinten pallards lAjuntament

El jutge crema paperassaDels anys revolts a un cap de placcedilaI el mestre daixa riu tot solEl fum dels recs ja no escridassaI els pescadors faran un bolTot eacutes silenci al ras de raccedilaQuan els ho diu lautoritatA cal fuster hi ha novetat

Els de la Vall i els de ColeraSalten contents a llur maneraI els de la Selva shan mudatAmb flors de fenc calquen a leraA cal fuster hi ha novetatDe Pau i de Palau-saverderaPorten les mels de llur cingleraI omplen els dolls de vi moscat

Els de Banyuls i els de PortvendresEntren amb llanes de mars tendresI un raig de mots de bon copsarPels qui entre vents saben comprendresEls traginers de PerpinyagraveAmb sang barrada en drap de cendresClamen dels dalts del pic nevatA cal fuster hi ha novetat

Res no sacaba i tot comenccedilaVeacutenen mecagravenics de remenccedilaAmb olis nous de llibertatUna veu canta en recompensaQue a cal fuster hi ha novetatDes dAlacant a la ProvenccedilaQui mor no mor si el son eacutes clarQuan neix la Llum en el quintar

La gent sagleva en la nit duraTots anuncien la venturaLes Illes porten el saiumlmI els de lUrgell farina puraQui res no teacute clarors del cimLa fe que bull no teacute capturaI no es fa el Pa sense el LlevatA cal fuster hi ha novetat

El Port de la SelvaNadal de 1953

NUacuteMERO 394 | 11

Una

raci

oacute de

poe

sia

PELEGRINATGE DE LLIBERTAT I DAMORldquoAnar de poble en poble fent un itinerari en carro i biacutestia de VERD durant 14 dies amb lrsquoobjectiu de sensibilitzar la gent del poble des del poble Vull ser un granet drsquoarena a lrsquoaccioacute No em puc quedar quieta amb tot el que ldquoplourdquo

I deixar-nos dur per la acollida i allotjament de la bona gent per continuar compartint la conscienciacioacute en definitiva per creacuteixer com a persones

Fer una crida de CONCENTRACIOacute de carros per fer la cloenda del camiacute dia 6 de desembre a SINEU a les 12 h si hem pogut arribar-hirdquo

Aquests soacuten entre altres els objectius que la padrina Xisca Tous sha proposat amb el seu pelegrinatge en carro que va comenccedilar dia 22 de novembre a la Cologravenia de Sant Pere i que finalitzaragrave dia 6 de desembre a Sineu

I tot aixograve per quegrave Ella mateixa ho explica amb unes belles paraules adreccedilades als docents

ldquoEls mestres heu despert la consciegravencia de la gent i ens heu mobilitzat per demanar diagraveleg i que vos escoltin perquegrave sou els que sabeu meacutes drsquoeducacioacute Heu cridat perquegrave respectin la vostra llibertat La llibertat no es pot trepitjar els mestres la necessiteu per fer el que creis millor pels infants

Soc padrina i vull ser partiacutecip de la vostra crida i voldria que srsquohi afegeixin drsquoaltres padrins per aixograve el carro lent i siacutembol de la perseveranccedila de la paciegravencia i de lrsquoesforccedil de temps antics i de poble Els de la nostra generacioacute que hem aconseguit drets amb lluita no ens podem permetre perdre el que ens ha costat tant i que els nostres neacutets no ho puguin gaudirrdquo

A manera de cloenda del pelegrinatge fa aquesta crida ldquoCitar tots els padrins DIA 6 DE DESEMBRE a Sineu a les 12 h amb carro si es possible acompanyats de fills i neacutets i dinar junts No eacutes necessari venir en carro emprau el mitjagrave de quegrave disposeurdquo

Na Xisca Tous el carro el carreter i legua i unes padrines algaidines que lacompanyaren durant part del trajecte arribaren a Algaida procedents de Pina el capvespre de divendres dia 29 de novembre El fred intens i lamenaccedila de pluja no foren obstacle perquegrave un centenar de persones les rebessin a placcedila entre aplaudiments i missatges democioacute i solidaritat Despreacutes al casal Pere Capellagrave ple de gom a gom diverses entitats del poble expressaren el seu agraiumlment a les valentes padrines LAssociacioacute de Mares i Paresque organitzagrave lacte Els alumnes del Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Pou -quin gran pastiacutes que cuinaren les dues nines Els mestres la seva representant llegiacute un poema de Biel Majoral LAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa que hi va contribuir amb una glosa de Llorenccedil Moacutera La delegacioacute dAlgaida de lObra Cultural Balear Titoieta Ragravedio Tothom va tenir paraules de coratge i solidaritat

Tambeacute na Xisca Tous va voler retre homenatge al seu padriacute algaidiacute i glosador Bartomeu Tous Santmartiacute Cuitor que va estar un grapat danys a Son Moll de Pina i que va morir lany 1918 lany del grip Per aixograve un grup de persones llegiren el seu glosat ldquoUna gran quumlestioacute que tengueacute un carriler amb so seu cavallrdquo que resultagrave ben divertit i adequat per a locasioacute Un sord ja nha parlat a la seva seccioacute del contingut daquest glosat

Les fotografies que acompanyen aquest escrit soacuten de na Jerogravenia Pou

12 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 13

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

RONDALLA DE SES PADRINES MERAVELLOSESAixograve era i no era bon viatge faci la cadernera un paiacutes convuls i desorientat on el Govern imposava fort i no et moguis la seva llei sense tenir en compte el parer duna bona part del poble tot fent decrets a tort i a dret i menystenint la llengua i cultura que havia heretat dels seus avantpassats des de feia una mala fi danys Aixiacute mentre els que comandaven nomeacutes es miraven la guixa i no sestaven de res el poble anava cada vegada meacutes cop-piu i desmenjat amb ses ombres ben mortes com si li faltagraves aquella ilmiddotlusioacute i coratge que sempre lhavien caracteritzat Els meacutes fellons de tots eren els mestres als qui el Govern havia desposseiumlt de la seva autoritat i saber mitjanccedilant un decret que no tenia ni cap ni peus com havien reconegut fins i tot i amb la boca petita alguns batles i cavallers que es trobaven sota el vassallatge del rei i els seus consellers

I heu de creure i pensar i pensar i creure que unes padrines de per devers un poblet del Llevant en veure tot aquell desgavell varen tenir una pensa dallograve meacutes bona varen llogar un carro i una egua i varen partir a larrisca la ventura per recordar a tothom que les volgueacutes escoltar que les coses no podien continuar aixiacute que per damunt els decrets i les lleis hi havia el respecte i la dignitat de les persones Totes sabien molt beacute quin futur volien per als seus estimats neacutets i allograve que veien i vivien no els agradava gens ni una mica Per aixograve en comptes de quedar mans plegades i resignar-se a tot aquell desgavell decidiren recoacuterrer els pobles daquella contrada per explicar a la gent que les coses podien fer-se duna altra manera que per damunt de tot existien la llibertat i lamor i que sense aquests sentiments la vida era talment una font eixuta un conroacute fora llevat ni saoacute Volien sobretot restituir la dignitat i el prestigi dels mestres ja que consideraven que sense educacioacute i respecte no es podia anar enlloc I sobretot que era un desbarat fora mida voler fer escola des dels despatxos i les cadires sense tenir en compte lopinioacute de les persones que tenien al seu cagraverrec la formacioacute dels nins i nines daquell paiacutes daltra banda cada vegada meacutes capficats i confusos davant aquella penosa situacioacute a la qual shavia arribat i que mai de mai shaguessin pogut imaginar

Cametes per quegrave vos vull ndashvaren pensar aquelles padrines Armaren un bon carro hi fermaren legua i ja varen ser partides de dallagrave un dia de novembre fred i plujoacutes cap a les viles i llogarets daquell dissortat i trist regne I heu de creure i pensar i pensar i creure que per tot allagrave on passaven els donaven posada i recapte baldament fos un rovegoacute de pa i un grapat de figues seques per enganar sa talent perquegrave no havien de menester paons ni domassos per fer tot aquell bell pelegrinatge Per tot equipatge duien una bona ambosta de conviccioacute i un somriure antic plagravecid com el trot alegre daquella egua que regalimava energia per tot allagrave on passava Els primers a sortir a camiacute quan arribaven a un poble eren els nins que es posaven a coacuterrer com esperitats darrere daquell carro tot fent alulea i cridant pels carrers i les places ldquoja veacutenen ses padrines sortiu ja soacuten aquiacuterdquo

Un cop congregada la gent elles les padrines treien un sarronet que duien amagat davall del gipoacute just a lalccedilada del cor com si fos el meacutes gran i preuat dels tresors Tothom se mirava aquells sarronets amb uns ulls ben badats sense perdre calada de tot quan en aquell magravegic moment era a punt de succeir I quegrave men direu De sobte fora malmenar ni un bri daquell somriure solidari i antic comenccedilaven a repartir mots paraules dites contarelles que la gent pensava perdudes per sempre meacutes Homes dones infants tothom les agafava entre les seves mans i sen tornaven a ca seva meacutes contents que un pasco sentint aquella enyorada escalfor i fent coacuterrer la veu per tot arreu talment el xiuxiueig dun rierol ldquoja arriben ses padrines ja arriben ses padrines

I encara soacuten vives i ben vives I al seny mos vegem tots plegats

MIQUEL AgraveNGEL LLADOacute RIBASEscriptor Portaveu i membre fundador de lrsquoassociacioacute ldquoHomes per la Igualtatrdquo

14 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 15

LA

junt

amen

t inf

orm

a

1 LAjuntament i el colmiddotlegi Pare Pou renoven el conveni per a la reutilitzacioacute de llibres de textLobjectiu eacutes ajudar famiacutelies i incentivar luacutes responsable del materialLa comissioacute de seguiment del conveni de colmiddotlaboracioacute entre lAjuntament dAlgaida i el CEIP Pare Bartomeu Pou mitjanccedilant el qual el curs passat es va crear un fons de llibres de text i material didagravectic es va reunir per tal davaluar la tasca feta fins ara i redactar-ne la memograveria Aquesta comissioacute va mostrar la seva satisfaccioacute pel bon funcionament daquest fons i es va proposar la renovacioacute del conveniPoden accedir a aquest programa tots aquells escolars dinfantil i primagraveria que pertanyen a famiacutelies amb necessitats econogravemiques del municipi LAjuntament dAlgaida aporta 1000 euros a aquest fons Cal recordar que a banda daquesta ajuda a les famiacutelies amb necessitats lobjectiu daquesta iniciativa eacutes incentivar i promoure luacutes responsable i sostenible dels llibres de text i tambeacute del material didagravecticLa comissioacute de seguiment va estar integrada per la regidora dEducacioacute i Cultura de lAjuntament dAlgaida Maria Antogravenia Mulet Maria Miralles i Maria Francisca Osuna per part de la direccioacute del centre i la presidenta de lAMPA Joana BennagravesserMaria Antogravenia Mulet va explicar que ldquouna vegada meacutes demostram que leducacioacute dels nostres infants eacutes una prioritat de lequip de govern municipal i volem agrair la colmiddotlaboracioacute permanent de lequip directiu del CEIP Pare Bartomeu Pou i de lassociacioacute de Pares i Maresrdquo

2 LAjuntament posa en marxa formacioacute per a emprenedors en el moacuten ruralDes del 15 de novembre i fins al mes de maig de 2014 hi hauragrave conferegravencies tallers i visitesLagraverea de Promocioacute Econogravemica de lAjuntament dAlgaida amb el suport dels Fons Europeus Leader que gestiona lrsquoAssociacioacute Mallorca Rural ha llanccedilat un curs de formacioacute per a emprenedors en el moacuten rural que se celebra des del mes de novembre fins al mes de maig de 2014 Cal destacar que la inscripcioacute al curs eacutes gratuiumlta i la inscripcioacute eacutes oberta a tothomEl curs estaragrave dividit en tres tipus dactivitats conferegravencies o xerrades sortides amb visites a empreses o negocis i tallers pragravectics Es duragrave a terme una activitat setmanal que seragrave en divendres o dissabte En aquest sentit cal destacar que lassistegravencia a les conferegravencies estagrave oberta a tothom malgrat que no estigui inscrit al curs perograve a les altres dues activitats nomeacutes hi podran participar les persones inscrites El curs ldquoestagrave preparat com una experiegravencia que permeti conegraveixer les oportunitats que ofereix el medi rural i dialogar amb els seus components i protagonistes Estagrave pensat per a aquells que desitgen treballar idees i projectes empresarials innovadors i adaptats als nous temps en sintonia amb els valors del moacuten rural perograve no necessagraveriament han de ser projectes agriacutecoles o ramadersrdquoEl batle dAlgaida Francesc Miralles destaca que ldquodes de lAjuntament dAlgaida tenim la conviccioacute que una part de la recuperacioacute econogravemica i laboral de les nostres illes passa necessagraveriament per reivindicar i posar en valor el moacuten rural Hem de retrobar molts dels valors i pautes de conducta dels nostres padrins que lespeculacioacute ens han fet abandonar Creim que eacutes

16 | DESEMBRE 2013

LA

junt

amen

t inf

orm

a

molt necessari posar damunt la taula i potenciar aquesta reflexioacuterdquo Miralles va deixar clar que en aquest curs ldquointentam defugir del concepte acadegravemic i mostrar els llocs de trobada on conflueix gent que teacute les mateixes inquietuds i la ferma voluntat de potenciar el moacuten rural i contribuir a apostar pels camins dun futur que incorporin el valor afegit del nostre entorn humagrave natural i paisatgiacutesticrdquo

3 LAjuntament dAlgaida promou la participacioacute ciutadana en lrsquoelaboracioacute del Pressupost Municipal de 2014LAjuntament dAlgaida va convocar un proceacutes participatiu per tal drsquoelaborar el pressupost municipal de 2014 El batle dAlgaida Francesc Miralles explica que ja en la confeccioacute dels pressuposts de 2013 lAjuntament va iniciar ldquoun proceacutes dinformacioacute sobre el contingut del pressupost municipal i per al del proper any volem fer una passa meacutes i organitzar un proceacutes de treball per fomentar la colmiddotlaboracioacute dels ciutadans en la seva elaboracioacuterdquo Es pot consultar tota la documentacioacute generada al llarg del proceacutes a la web municipal wwwajalgaidanet

4 Viatge de lEscola Municipal de Muacutesica a ItagraveliaEntre els passats dies 24 i 27 doctubre els alumnes del conjunt instrumental de lEMMA varen realitzar un viatge dintercanvi cultural i musical a Oggiono (Itagravelia) Durant els quatre dies de viatge els alumnes varen dur a terme tota una segraverie dactivitats com fou un concert conjuntament amb la Banda de Muacutesica dOggiono i diferents visites una a la ciutat de Milagrave on varen poder visitar el Duomo i el teatre de lScala i a diferents indrets de la zona com fou la poblacioacute de BellagioDurant lestada els infants del nostre municipi varen estar allotjats amb famiacutelies dOggiono amb les quals durant aquests dies varen poder compartir una segraverie de vivegravencies que de ben segur els nostres infants no oblidaran en molt de temps Per tant des de lEMMA i des de lAjuntament dAlgaida volem aprofitar les pagravegines de la revista Es Saig per agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest viatge shagui pogut realitzar gragravecies als professors i als alumnes de lescola de muacutesica que han colmiddotlaborat amb les diferents activitats que shan realitzat per al viatge gragravecies als pares i mares dels nins i nines que en tot moment shan implicat i han facilitat la feina i gragravecies a tota la gent dOggiono per la rebuda i per la gran feina feta perquegrave aquest viatge fos tot un egravexitGragravecies a tots i a totes

NUacuteMERO 394 | 17

LA

junt

amen

t inf

orm

a

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 2: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

BON NADAL PER A TOTSEns trobam a les portes de Nadal una festa carregada de bons desitjos molt melosa o ensucrada i per estar-ne en sintonia no parlarem de coses que podrien resultar amargues o doloroses No parlarem de crisi aquesta paraulota que no va dir mai el Sr Zapatero i que el Sr Rajoy nomeacutes ha citat per recordar-nos que aixograve que en deien crisi ja ha passat que ja estagrave superada i si no ho creieu pitjor per vosaltres Tampoc no parlarem de rescat aixograve que no ha existit mai perquegrave no era meacutes que una nova liacutenia de cregravedit en condicions molt favorables que gairebeacute ens regalaven els doblers a fi que els bancs poguessin pagar el deute que havien contret sense voler i una mica imprudentment I no parlarem de retallades una paraula que sha sobredimensionat quan es tracta dun simple ajust de despeses que afecten un poquet la majoria de serveis i la culpa era nostra ja que voliacuteem viure ldquoper sobre de les nostres possibilitatsrdquo Tampoc no seria oportuacute parlar de les retallades del sou que molts de treballadors han dacceptar per conservar el lloc de feina encara que meacutes que retallar-lo eacutes corregir-lo a base duna rebaixa dun 20 per exemple reconeguem que guanyaven massa Tampoc volem entretenir-nos parlant de latur que tambeacute sha exagerat perquegrave nomeacutes afecta a un de cada quatre treballadors podria ser pitjor I Deacuteu ens guard de parlar de corrupcioacute encara que sigui preocupant perquegrave el dia que hagravegim de ficar a la presoacute tots els poliacutetics i empresaris i sindicalistes que sho mereixen haurem de fer grans ampliacions carceragraveries per sort nhi ha molts que sho han ben guanyat (potser meacutes que els que ja hi soacuten) que es passegen a lloure Ni parlarem del TIL que de cada vegada queda meacutes clar que era molt necessari imprescindible implantar-lo tal com sha fet de cop sense complexos a lo begravestia com es fan les coses entre gent que los teacute ben posats ens han parlat dun alumne que aquest trimestre ja ha apregraves un parell (dues) de paraules danglegraves i nhi ha que van camiacute dagafar la retograverica anglesa de na Botella aquella que comanda a Madrid ciutat

Hi ha meacutes temes daquests que per avui hem vetat perquegrave no podem ni volem espenyar ni pertorbar una festa tan entranyable com eacutes el Nadal El que pertoca eacutes desitjar-vos a tots felicitat salut i alegria i aixograve siacute que ho feim de veres i de tot cor

LA NOSTRA PORTADA

Amb un pastoret obra dels artesans Antogravenia i Andreu i amb la primera estrofa de lemblemagravetica nadala (a la seccioacute ldquoUna racioacute de poesiardquo a la pagravegina 11 la podeu llegir sencera) Ho sap tothom i eacutes profecia de J V Foix hem confeccionat aquesta felicitacioacute La fotografia eacutes den Miquel Serra

AVIacuteS ALS NOSTRES SUBSCRIPTORSEls administradors dEs Saig ens han comunicat que ben aviat presentarem als bancs els rebuts per al cobrament de la subscripcioacute a la revista corresponent als anys 2013 i 2014 Gragravecies per la fidelitat i la confianccedila que ens demostrau

2 | DESEMBRE 2013

Edito

rial

02 Editorial04 El temps05 Calaix de sastre06 Mhan dit que diuen07 Moviment demogragravefic08 Fa vint anys09 Els lectors escriuen10 Sabeu on eacutes11 Una racioacute de poesia12 El pelegrinatge de les padrines15 LAjuntament informa18 El Casal de Joves informa20 Viatge dintercanvi a Gregravecia

21 El racoacute de la glosa22 Noticiari23 Noticiari de lObra Cultural Balear24 El PSM informa25 Contes per fer i desfer26 Flora dAlgaida28 Salsa violeta30 Sobre astronomia32 Ens heu de fer una glosa 38 Consulta veterinagraveria39 Fa anys44 Una Xerradeta amb

NUacuteMERO 394 | 3

Es Saig Bollet iacute de lObra Cultura l Balear dAlgaida DL PM 49580 Revista mensual

DOMIC ILI Apartat de correus n5 Algaida

TELEgraveFONS 971125308 971665275 ADRECcedilA ELECTROgraveNICA essaigpremsaforanacat

ADMINISTRACIOacute Junta Directiva de lOCB dAlgaida CORRECCIOacute LINGUumlIacuteSTICA Isabel Busquets

CONSELL DE REDACCIOacute

Isabel Busquets Joan Mulet Pere Mulet Gabriel Salas Gabriel Sastre Miquel Sastre Miquel Serra

IMPRESSIOacute Tirrena S A c Pintor Joan Gris 2 07500 Manacor Tel 971555212

COLmiddotLABORADORS

Llorenccedil Gil Jaume Juan Catalina Martorell Antogravenia Maria Mulet Jerogravenia Pou Guillem Sastre Miquel Rafael Nuacuteria Sastre

Margalida Tomagraves Jerogravenia Vanrell Ajuntament dAlgaida Algaida Solidari COF PINA Parrogravequia dAlgaida Titoieta Ragravedio Joan

Barceloacute Pere Fullana Falconer Margalida Puigserver Catalina Capellagrave

Es Saig nomeacutes es responsabilitza de led itor ia l

Sum

ari

La pluja i el fred ens han acompanyat durant tota la segona quinzena de novembre Aixiacute i tot els torrents del terme pragravecticament no han corregut A la Serra han anat plens a vessar

La tardor fins a mitjans de novembre era molt seca i ja comenccedilava a ser preocupant Perograve ha girat de mala manera i ha plogut molts dies seguits a Algaida La terra tenia molta set Els torrents i siacutequies del municipi pragravecticament no han corregut tot i les abundants precipitacions Ha plogut beacute sense fer mal amb quantitats generoses i durant bastants de dies El mes passat comentagravevem que lrsquooctubre havia estat un mes extraordinagraveriament sec i fins a la darreria de mes nomeacutes hi havia 2 litres per metre quadrat Sort que dia 28 va fer una bona ploguda amb 35 litres cosa que va maquillar les dades finals de pluja El novembre ha estat tot el contrari a partir de dia 14 va ploure set dies seguits en quegrave es varen acumular uns 115 mm I no srsquoha aturat ja que la darrera setmana tambeacute ha fet petites brusques cosa que suposa un balanccedil provisional de 134 litres per metre quadrat Lrsquooctubre va fer molta calor les temperatures mitjanes enregistrades han estat meacutes altes a la majoria drsquoobservatoris i srsquoha considerat com el meacutes cagravelid des que hi ha registres de temperatura a totes les illes Perograve seguidament el novembre ha arribat el fred de manera sobtada En aquest sentit srsquoha igualat el regravecord de nombre de nevades a la serra de Tramuntana des de 1980 La mitjana del novembre eacutes nomeacutes de 2 nevades Enguany ja nrsquohi ha hagut 7 cosa que no passava des de 1987 En definitiva contrastos molt marcats que han provocat que la gent a qui li agrada anar a cercar bolets de moment srsquohagi quedat amb les ganes El meacutes positiu de tot eacutes que la sequera srsquoha acabat i enguany ja ens acostam als 500 litres per metre quadrat No pot ser tot positiu al temps i ja hi ha molta gent que estagrave un poc farta de fred i aigua I encara no ha comenccedilat lrsquohivern

JOAN BARCELOacute TROBAT

4 | DESEMBRE 2013

El te

mps

MOSTRARI DE SANDAgraveLIES

Lescena ha estat prou comentada les darreres setmanes el diputat David Fernaacutendez representant de la CUP al Parlament de Catalunya va mostrar la seva sandagravelia i va qualificar de gagravengster el senyor Rodrigo Rato en sessioacute parlamentagraveria pels motius coneguts de tothom (el cas Bankia eacutes massa recent perquegrave lhagem oblidat gragravecies a la nostra memograveria de conill) Lescagravendol ha estat majuacutescul especialment a Madrid perograve tambeacute a Barcelona El diputat Fernaacutendez ha indignat la classe poliacutetica i periodiacutestica en general tant els colmiddotlegues ideologravegics de Rato com els seus rivals Un servidor amb tota la modegravestia del moacuten exposa tambeacute la seva sandagravelia Hem de manifestar a la societat de forma clara que rebutjam amb rotunditat actuacions com les del senyor Rato Poden ser legals o no ser-ho perograve socialment egraveticament soacuten inadmissibles I seacute que no som luacutenic que pensa aixiacute Aquest eacutes el motiu de la colmiddotleccioacute de sandagravelies que veacutenen a continuacioacute I he deixat un espai en blanc per si de cas sestrevenia que hi volgueacutessiu posar la vostra

En Calaix i Desastre

NUacuteMERO 394 | 5

Cal

aix

de sa

stre

Aquest mes toca parlar de matances pluges i esclata-sangshellip i aixiacute ho farem Perquegrave fa un parell de setmanes que si anaves drsquoexcursioacute a la mar encara podies nedarhellip i ara tenim fred i neu a voler Que plogueacutes era ben necessari i per sort ha plogut i molt beacute a Algaida ha estat un novembre dels meacutes plujosos des de fa anys Ara esclata-sangs pocs no nrsquohem sentit a parlar gens dels malllorquins perograve a placcedila i a les botigues ens han dit que nrsquohi ha de ben bons devers 10euro el quilo i amb aixograve ens conformam Falta veure si els picornells salven una mica la temporada Pel que fa a les matances la gent es queixa si el dia de matar el porc plou perograve no han drsquoarruixar cap mosca i aixograve tambeacute eacutes drsquoagrairTambeacute eacutes el mes el novembre de Tots Sants i els morts (i darrerament drsquoaquesta moda americana horrorosa de disfressar-se de morts o fantasmes) Lrsquoaltre dia un recordava que fa anys bastants el batle de torn enviava tota la brigada municipal al cementiri a arreglar-lo tot quan podien i aquella setmana el recinte quedava net i polit una ldquomonadardquo Aixograve ha canviat totalment i des de fa uns anys pots anar al cementiri qualsevol dia i sempre estagrave a punt de revista ben arreglat I el que fou una millora ben necessagraveria eacutes la cagravemera frigoriacutefica i que el condol es pugui donar al cementiri i no a la casa del difunt En aquest sentit hem donat una gran passa hem millorat moltEns han dit que el nostre Ajuntament de tant en tant intenta convocar la gent per a discutir temes relatius al poble temes tan importants com els pressupostos o altres problemes municipals Beacute idograve ens han dit i voldriacuteem anar errats que la resposta eacutes bastant magra que la gent no en fa gaire cas i eacutes una llagravestima ja que soacuten temes que ens haurien de preocupar El que siacute sembla anar ldquoa toperdquo soacuten els viatges de la gent gran Quan es va parlar de la crisi i de les retallades semblava que els viatges es reduirien molthellip perograve darrerament sentim molta gent que surt de viatge a fora Mallorca o sigui que de crisi res I segons ens han dit els que tenen un bon poder de convocatograveria soacuten els de la tercera edat al dinar de Nadal del darrer dissabte de novembre hi acudiacute una gentada que en sortiacute ben satisfeta dinar rifa i ballhellip quegrave meacutes voleuEns han explicat que el darrer divendres drsquoaquest passat mes de novembre va arribar a Algaida una padrina amb una ego i un carruatge en ldquopelegrinatgerdquo per donar suport als mestres i a favor del diagraveleg i drsquouna escola puacuteblica de qualitat Ens han dit que a la placcedila hi acudiacute molta gent a rebre-la i amb els xeremiers partiren cap al Pere Capellagrave on la ldquopadrinardquo va llegir un

6 | DESEMBRE 2013

Mh

an d

it qu

e di

uen

parlament molt emotiu Lrsquoauditori va quedar ple i els comentaris eren molt diversos perograve tots favorables a la iniciativa i drsquoadmiracioacute ja que la setmana que duia recorrent diversos pobles ha estat una de les meacutes fredes i plujoses que es recorden al mes de novembre Sembla que a mesura que anava passant pels diferents pobles la padrina srsquoanava animant gragravecies a les mostres de suport que rebia Ja hem dit que lrsquoauditori va quedar ple perograve qualcuacute va trobar a faltar alguns representants del consistori algaidiacutePer cert ens han dit que la lectura que es va fer al Pere Capellagrave en aquest mateix acte drsquounes gloses fetes per un pinero fa un centenar drsquoanys resultaren ben actuals Eacutes la conversa entre un cavall i el seu carriler en quegrave el cavall es queixa de lrsquoexceacutes de feina i cagraverrega que se li imposa I quan acudeix a lrsquoalcalde de Ciutat aquest no li fa cas si no paga abans i quan va a lrsquoAudiegravencia tres quarts del mateix tant els missers com el jutge no el volen ni escoltar si no hi ha doblers i meacutes actual no pot ser el que li diu el misser ldquoAquiacute no hi val tenir raoacute lo que val eacutes srsquoinfluencirdquo a lrsquoAudiegravencia Com ara Bon Nadal i fins lrsquoany qui ve si som vius

UN SORD

MOVIMENT DEMOGRAgraveFICCatalina Mudoy Sastre ens deixagrave dia 12 doctubre Tenia

Rafel Noguera Amer moriacute dia 4 de novembre Tenia 35 anys

Pedro Roig Fullana ens deixagrave dia 6 de novembre a ledat de 82 anys

Joan Capellagrave Roig va morir dia 10 de novembre als 91

Antoni Oliver Coll moriacute dia 14 de novembre Tenia 90 anys

Margalida Amengual Cerdagrave ens deixagrave dia 18 de novembre

Soledad Temporal Pardo va morir dia 1 de novembre als 62 anys

NAIXEMENTSEmma Salom Oliver filla de Miquel i Antogravenia va neacuteixer dia 15 de novembre

NUacuteMERO 394 | 7

Mov

imen

t dem

ogragrave

fic

A leditorial dEs Saig de desembre del 93 (nuacutem 15) es comentava ldquoel creixement de la poblacioacute dAlgaidardquo i eacutes que en un moment en quegrave baixava la poblacioacute de la majoria de pobles de linterior de Mallorca la dAlgaida creixia moderadament perograve creixia Ara beacute el gran augment de poblacioacute sha produiumlt en aquests vint anys que han passat des daleshores La poblacioacute de lany 1993 era de 3367 persones mentre que les dades provisionals de 2013 (ens basam en el programa de festes de Sant Jaume) ens parlen de 5545 i aixograve suposa que durant aquest temps hem crescut en 2178 habitants No som bons per fer tants per cent perograve si en sabeacutessim sortiria un percentatge ben elevat Massa elevat

Meacutes coses En Bernat Sureda hi parla de la formacioacute i composicioacute de lOrfeoacute Castellitx que ja dirigia -i segueix fent-ho- en Toni Mulet LOrfeoacute era molt nombroacutes amb un total de 45 components hi ha els noms de tots els integrants i aixiacute sabem que constava de 13 sopranos 13 contralts 12 tenors i 7 baixos Hi havia una foto de lOrfeoacute en plena actuacioacute Pel que fa a la part gragravefica dEs Saig volem dir que havia millorat molt amb el canvi dimpremta aixograve siacute en blanc i negre passarien un grapat danys abans de fer la portada i contraportada en color

Tambeacute trobam agravemplia informacioacute de la Banda de Muacutesica una informacioacute que com en el cas de lOrfeoacute era individualitzada ja que hi ha el nom dels 40 components amb linstrument que corresponia a cadascun Recordem que el director era Emili Robles Per cert que la Xerradeta feta per en Biel Sastre amb lajuda den Biel Torres era amb els muacutesics de la banda com era desperar sortia una entrevista amb molt poc ordre on tothom hi deia la seva perograve molt simpagravetica i divertida

En Gabriel Bibiloni transcrivia dos documents de lArxiu del Regne de Mallorca de lany 1358 i parlava de ldquoles difiacutecils relacions entre els habitants de la parrogravequia de Montuiumlri i els de la parrogravequia de Castellitx a mitjan segle XIVrdquo Explicava els motius pels quals el terme dAlgaida arriba tan a la vora del de Montuiumlri lexplicacioacute segurament estagrave en la divisioacute administrativa de legravepoca de la dominacioacute musulmana en la delimitacioacute del ldquojuzrdquo de la parrogravequia de Castellitx que es feacuteu servir pel repartiment despreacutes de la conquesta Per compensar els habitants de Montuiumlri de la insuficiegravencia del seu terme aquests tenien dret a lempriu de llenya de garrigues del terme de Castellitx i daquiacute veacutenen les desavinences que deixen entreveure aquests documents

Com eacutes logravegic hi ha a meacutes les seccions habituals lAjuntament informava entre altres coses de les Normes Subsidiagraveries que sestaven elaborant i de la solucioacute als fems de fora vila la informacioacute de Titoieta Ragravedio ocupava quatre pagravegines la plana de Pina a meacutes duna foto antiga era una glosa den Bernat Coll Sureda la informacioacute esportiva era molt meacutes completa que ara (a veure si trobam un cronista per a aquesta seccioacute amb una bona paga perquegrave cobraragrave com el que meacutes dels colmiddotlaboradors) i finalment direm que una carta al director firmada per un exalumne era molt criacutetica amb lescola dels anys de la postguerra i en pintava una situacioacute ben negra i ben negativa

Montuiumlri vist des del camiacute de Son Maiol (Foto de Miquel Serra)

8 | DESEMBRE 2013

Fa v

int a

nys

LA KOINEacute DEL CATALAgraveMirau per on lrsquoaltre dia resbostejant una

mica em vaig trobar els dos toms del llibre de text de Lengua Espantildeola que estudiagravevem els alumnes de lInstitut Ramon Llull de Palma quan fegraveiem COU lrsquoany 1974 un any abans de la mort del dictador Franco i en plena vigegravencia de las Leyes Fundamentales del Reino Es tracta drsquoun llibre escrit pel catedragravetic i acadegravemic de la Real Academia Espantildeola de la Lengua Fernando Laacutezaro Carreter editat aquell mateix any per Ediciones Anaya SA i perquegrave quedagraves ben clar a la pagravegina 4 diu ldquoEste libro ha sido presentado a la aprobacioacuten del Ministerio de Educacioacuten y Cienciardquo Repassant el llibre mrsquoha quedat clar que tant en aquells anys darrers de la dictadura com durant tota la democragravecia els diferents departaments deducacioacute han tractat el tema linguumliacutestic amb la mateixa serietat i rigor acadegravemic llevat drsquoara on el PP sesforccedila a fer el ridiacutecul

La lliccediloacute 12 daquell llibre tracta de les ldquovariedades idiomaacuteticas vulgares y dialectalesrdquo i diu ldquoQuedoacute claro en el capiacutetulo I que el espantildeol como lengua culta hablada y escrita por las personas educadas tanto en Espantildea como en Hispanoameacuterica es resultado de una Koineacute y que mantiene una notable unidad a pesar de su extensioacutenrdquo I que vol dir Koineacute Havent aprovat el COU ho hauria de saber perograve estagrave clar que no mersquon record Al diccionari de la RAE diu ldquoKoineacute (Del gr κοιν literalmente comuacuten) ή 2 f Ling Lengua comuacuten que resulta de la unificacioacuten de ciertas variedades idiomaacuteticasrdquo Ras i curt una llengua estagravendard el coneixement de la qual distingeix les persones cultes de les incultes Tant els costa entendre a aquests senyors de la Fundacioacute Jaume III que existeix una koineacute en catalagrave O eacutes que el seu objectiu eacutes evitar-la

Meacutes endavant a la pagravegina 24 la lliccediloacute tracta de ldquolos dialectos espantildeoles en la actualidadrdquo i diu ldquocomo ya sabemos las lenguas espantildeolas se configuran durante la reconquista Las extremas ndash el gallego y el catalaacuten- seguiraacuten sus respectivos procesos hasta convertirse en lengua de cultura En el centro de la peniacutensula el castellano irrumpe entre las hablas leonesas y aragonesas Hoy con todo los viejos dialectos siguen hablaacutendose en las aldeas aunque lleven un vida precaria la difusioacuten de la cultura y modernamente el cine la radio y la televisioacuten van generalizando el conocimiento y empleo del castellano y los rasgos dialectales tienden a una extincioacuten que por supuesto dista de estar consumadardquo Val a dir que

jo no hi estic drsquoacord que les formes dialectals srsquohagin de perdre per mor de la cultura sinoacute meacutes aviat srsquohan de preservar Perograve no hem de perdre de vista que la llengua uacutetil i culta eacutes la Koineacute no el dialecte aixiacute que alerta a fer el ldquopaletordquo Com a dialectes del castellagrave la lliccediloacute apunta a meacutes de laragoneacutes i leoneacutes ja mencionats el andaluz murciano extrementildeo y canario

La lliccediloacute 13 pagravegina 34 tracta de ldquoLas otras lenguas hispaacutenicasrdquo Interessantiacutessim tiacutetol quatre anys anterior al paragravegraf 2 de larticle 3 de la actual Constitucioacute Com a llenguumles espanyoles diferents al castellagrave a COU sens ensenyava que existien les seguumlents ldquoGallego Catalaacuten y Vascuencerdquo Meacutes endavant trsquohavies de aprendre ldquoDialectos del Catalaacuten Se distinguen niacutetidamente dos dialectos dentro del catalaacuten Catalaacuten occidental Andorra zona oriental de Aragoacuten Leacuterida este de Tarragona y regioacuten valencianardquo Zona oriental de Aragoacuten avui legalment LAPAO Estic segur que el pobre Laacutezaro Carreter es moriria de vergonya Seguim amb els dialectes del catalagrave ldquoCatalaacuten Oriental Departamento franceacutes de los Pirineos Orientales (roselloneacutes) Gerona Barcelona nordeste de Tarragona islas Baleares y alguereacutes (en Cerdentildea)rdquo I conclou aixiacute ldquoA pesar de los rasgos foneacuteticos morfoloacutegicos y sintaacutecticos que separan los dialectos del catalaacuten no estaacuten tan alejados entre siacute como lo estaacuten el castellano el leoneacutes y el aragoneacutesrdquo

Senyors del PP i de la Fundacioacute Jaume III estan vostegraves suspesos de COU I per descomptat de selectivitat No donen la talla suficient ni tenen el rigor acadegravemic adequat per ni tan sols per opinar en temes linguumliacutestics ho dic a la vista dels coneixements que a mi mexigien les autoritats acadegravemiques en acabar el estudis de batxillerat

I aixograve siacute ho dic jo estan vostegraves carregats de prejudicis i tenen majoria absoluta quegrave hi podem fer

JOAN MULET VALLORI

NUacuteMERO 394 | 9

Els l

ecto

rs e

scriu

en

Una cantonada (o cantoacute) eacutes lrsquoangle format per dues parets contiguumles drsquoun cos poliegravedric que pot ser un edifici un tancat de paret seca etcUn cantoacute eacutes una pedra de maregraves tallada en forma de paralmiddotlelepiacutepede que serveix per a la construccioacute drsquoedificis o parets Les seves dimensions soacuten variables segons lrsquouacutes que ha de tenir aquesta pedra Cantoacute de gruix de rei el que teacute unes dimensions de 80x40x30 cm Cantoacute teulader eacutes el meacutes prim de gruix i srsquoemprava per fer el sogravetil damunt el qual es posaven les teules drsquouna edificacioacute actualment substituiumlt per peces ceragravemiques Cantoacute terccedil el que teacute 8 cm de gruixa i srsquoemprava principalment per fer mitjanades i jaccedilos drsquoescala Casa cantonera eacutes la que fa cantonadaPedra cantonera eacutes la que forma part drsquouna cantonadaCantoner persona que treballa en una pedrera en lrsquoextraccioacute de cantonsCantonera dona puacuteblica que es posava per les cantonades a provocar els homes

LlinatgeCantoacute existent a Alacant Alcoi Artagrave Begur La Bisbal Elda Elx Mataroacute Novelda Palamoacutes Xagravetiva etc

Canccediloacute Mestre Pere paredavaun marge sense martelli va passar un aucellque li tomagrave sa filada

PistaAquesta cantonada amb escopidor es troba a un indret emblemagravetic del nostre terme municipal on antigament hi voltava cap al

darrer destiacute un cotxe sinistre que en Miquel Molla anomena en els seus records drsquoinfagravencia de la Xerradeta drsquoaquest mesSi afegim que aquesta cantonada fa part del tancament exterior drsquouna possessioacute del nostre poble que teacute un topogravenim similar a gracioacutes divertit content etc ja haurem donat massa pistes

Solucioacute del mes passatEl punt kilomegravetric que va ser protagonista a Es Saig anterior estagrave situat vora la nova barrera del creuer que formen la carretera que baixa de Randa i continuava per la primitiva de Llucmajor amb la meacutes nova que va drsquoAlgaida a Llucmajor i que molta gent estagrave entestada que srsquoha drsquoeixamplar

MIQUEL FIOLET

10 | DESEMBRE 2013

Sabe

u on

eacutes

El diccionari estableix que una nadala eacutes una laquocomposicioacute poegravetica que amb la finalitat de felicitar les festes de Nadal o beacute de manifestar lestimacioacute a les persones benvolgudes acostumen a escriure alguns poetes sobre el tema del naixement de Crist o sobre altres temes sociologravegics i poliacuteticsraquo Entre els poetes que han escrit i publicat nadales nhi ha de tan reconeguda solvegravencia com Josep Maria de Sagarra Miquel Martiacute i Pol Miquel Dolccedil Josep Vicenccedil Foix De lobra poegravetica de J V Foix (Barcelona 1893 ndash 1987) destaquen els llibres Sol i de dol On he deixat les claus Desa aquests llibres al calaix de baix i Onze nadals i un cap dany Aquest darrer recull les peces poegravetiques que Foix anagrave enviant als seus amics per Nadal durant onze anys consecutius de 1948 a 1958 i una altra enviada amb motiu del cap dany de 1960 De les nadales de Foix potser la meacutes emblemagravetica sigui la que du per tiacutetol Ho sap tothom i eacutes profecia que hem comenccedilat a reproduir a la nostra portada i que ara completam

(Ve de la portada)

Els nois que ronden per les calesHi cullen plomes per les alesI algues de sol i amb veu dalbatCriden per lull de les escalesQue a cal fuster hi ha novetatEls qui ballaven per les salesSurten i guaiten des del mollUn estel nou que passa el coll

El coraller ho sap pel pirataQue amaga els tints en buc descataQuan crema larbre dels escritsAl capitagrave duna fragataLi ho diu la rosa de les nitsLor i lescuma duna mataClamen somnagravembuls pel serratA cal fuster hi ha novetat

El plor dels rics salpa pels airesI les rialles dels captairesSolquen els glaccedilos del teulatUn pastor ho conta als vinyatairesA cal fuster hi ha novetatEl roc dels cims escampa flairesI al Port mateix amb roig roentPinten pallards lAjuntament

El jutge crema paperassaDels anys revolts a un cap de placcedilaI el mestre daixa riu tot solEl fum dels recs ja no escridassaI els pescadors faran un bolTot eacutes silenci al ras de raccedilaQuan els ho diu lautoritatA cal fuster hi ha novetat

Els de la Vall i els de ColeraSalten contents a llur maneraI els de la Selva shan mudatAmb flors de fenc calquen a leraA cal fuster hi ha novetatDe Pau i de Palau-saverderaPorten les mels de llur cingleraI omplen els dolls de vi moscat

Els de Banyuls i els de PortvendresEntren amb llanes de mars tendresI un raig de mots de bon copsarPels qui entre vents saben comprendresEls traginers de PerpinyagraveAmb sang barrada en drap de cendresClamen dels dalts del pic nevatA cal fuster hi ha novetat

Res no sacaba i tot comenccedilaVeacutenen mecagravenics de remenccedilaAmb olis nous de llibertatUna veu canta en recompensaQue a cal fuster hi ha novetatDes dAlacant a la ProvenccedilaQui mor no mor si el son eacutes clarQuan neix la Llum en el quintar

La gent sagleva en la nit duraTots anuncien la venturaLes Illes porten el saiumlmI els de lUrgell farina puraQui res no teacute clarors del cimLa fe que bull no teacute capturaI no es fa el Pa sense el LlevatA cal fuster hi ha novetat

El Port de la SelvaNadal de 1953

NUacuteMERO 394 | 11

Una

raci

oacute de

poe

sia

PELEGRINATGE DE LLIBERTAT I DAMORldquoAnar de poble en poble fent un itinerari en carro i biacutestia de VERD durant 14 dies amb lrsquoobjectiu de sensibilitzar la gent del poble des del poble Vull ser un granet drsquoarena a lrsquoaccioacute No em puc quedar quieta amb tot el que ldquoplourdquo

I deixar-nos dur per la acollida i allotjament de la bona gent per continuar compartint la conscienciacioacute en definitiva per creacuteixer com a persones

Fer una crida de CONCENTRACIOacute de carros per fer la cloenda del camiacute dia 6 de desembre a SINEU a les 12 h si hem pogut arribar-hirdquo

Aquests soacuten entre altres els objectius que la padrina Xisca Tous sha proposat amb el seu pelegrinatge en carro que va comenccedilar dia 22 de novembre a la Cologravenia de Sant Pere i que finalitzaragrave dia 6 de desembre a Sineu

I tot aixograve per quegrave Ella mateixa ho explica amb unes belles paraules adreccedilades als docents

ldquoEls mestres heu despert la consciegravencia de la gent i ens heu mobilitzat per demanar diagraveleg i que vos escoltin perquegrave sou els que sabeu meacutes drsquoeducacioacute Heu cridat perquegrave respectin la vostra llibertat La llibertat no es pot trepitjar els mestres la necessiteu per fer el que creis millor pels infants

Soc padrina i vull ser partiacutecip de la vostra crida i voldria que srsquohi afegeixin drsquoaltres padrins per aixograve el carro lent i siacutembol de la perseveranccedila de la paciegravencia i de lrsquoesforccedil de temps antics i de poble Els de la nostra generacioacute que hem aconseguit drets amb lluita no ens podem permetre perdre el que ens ha costat tant i que els nostres neacutets no ho puguin gaudirrdquo

A manera de cloenda del pelegrinatge fa aquesta crida ldquoCitar tots els padrins DIA 6 DE DESEMBRE a Sineu a les 12 h amb carro si es possible acompanyats de fills i neacutets i dinar junts No eacutes necessari venir en carro emprau el mitjagrave de quegrave disposeurdquo

Na Xisca Tous el carro el carreter i legua i unes padrines algaidines que lacompanyaren durant part del trajecte arribaren a Algaida procedents de Pina el capvespre de divendres dia 29 de novembre El fred intens i lamenaccedila de pluja no foren obstacle perquegrave un centenar de persones les rebessin a placcedila entre aplaudiments i missatges democioacute i solidaritat Despreacutes al casal Pere Capellagrave ple de gom a gom diverses entitats del poble expressaren el seu agraiumlment a les valentes padrines LAssociacioacute de Mares i Paresque organitzagrave lacte Els alumnes del Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Pou -quin gran pastiacutes que cuinaren les dues nines Els mestres la seva representant llegiacute un poema de Biel Majoral LAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa que hi va contribuir amb una glosa de Llorenccedil Moacutera La delegacioacute dAlgaida de lObra Cultural Balear Titoieta Ragravedio Tothom va tenir paraules de coratge i solidaritat

Tambeacute na Xisca Tous va voler retre homenatge al seu padriacute algaidiacute i glosador Bartomeu Tous Santmartiacute Cuitor que va estar un grapat danys a Son Moll de Pina i que va morir lany 1918 lany del grip Per aixograve un grup de persones llegiren el seu glosat ldquoUna gran quumlestioacute que tengueacute un carriler amb so seu cavallrdquo que resultagrave ben divertit i adequat per a locasioacute Un sord ja nha parlat a la seva seccioacute del contingut daquest glosat

Les fotografies que acompanyen aquest escrit soacuten de na Jerogravenia Pou

12 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 13

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

RONDALLA DE SES PADRINES MERAVELLOSESAixograve era i no era bon viatge faci la cadernera un paiacutes convuls i desorientat on el Govern imposava fort i no et moguis la seva llei sense tenir en compte el parer duna bona part del poble tot fent decrets a tort i a dret i menystenint la llengua i cultura que havia heretat dels seus avantpassats des de feia una mala fi danys Aixiacute mentre els que comandaven nomeacutes es miraven la guixa i no sestaven de res el poble anava cada vegada meacutes cop-piu i desmenjat amb ses ombres ben mortes com si li faltagraves aquella ilmiddotlusioacute i coratge que sempre lhavien caracteritzat Els meacutes fellons de tots eren els mestres als qui el Govern havia desposseiumlt de la seva autoritat i saber mitjanccedilant un decret que no tenia ni cap ni peus com havien reconegut fins i tot i amb la boca petita alguns batles i cavallers que es trobaven sota el vassallatge del rei i els seus consellers

I heu de creure i pensar i pensar i creure que unes padrines de per devers un poblet del Llevant en veure tot aquell desgavell varen tenir una pensa dallograve meacutes bona varen llogar un carro i una egua i varen partir a larrisca la ventura per recordar a tothom que les volgueacutes escoltar que les coses no podien continuar aixiacute que per damunt els decrets i les lleis hi havia el respecte i la dignitat de les persones Totes sabien molt beacute quin futur volien per als seus estimats neacutets i allograve que veien i vivien no els agradava gens ni una mica Per aixograve en comptes de quedar mans plegades i resignar-se a tot aquell desgavell decidiren recoacuterrer els pobles daquella contrada per explicar a la gent que les coses podien fer-se duna altra manera que per damunt de tot existien la llibertat i lamor i que sense aquests sentiments la vida era talment una font eixuta un conroacute fora llevat ni saoacute Volien sobretot restituir la dignitat i el prestigi dels mestres ja que consideraven que sense educacioacute i respecte no es podia anar enlloc I sobretot que era un desbarat fora mida voler fer escola des dels despatxos i les cadires sense tenir en compte lopinioacute de les persones que tenien al seu cagraverrec la formacioacute dels nins i nines daquell paiacutes daltra banda cada vegada meacutes capficats i confusos davant aquella penosa situacioacute a la qual shavia arribat i que mai de mai shaguessin pogut imaginar

Cametes per quegrave vos vull ndashvaren pensar aquelles padrines Armaren un bon carro hi fermaren legua i ja varen ser partides de dallagrave un dia de novembre fred i plujoacutes cap a les viles i llogarets daquell dissortat i trist regne I heu de creure i pensar i pensar i creure que per tot allagrave on passaven els donaven posada i recapte baldament fos un rovegoacute de pa i un grapat de figues seques per enganar sa talent perquegrave no havien de menester paons ni domassos per fer tot aquell bell pelegrinatge Per tot equipatge duien una bona ambosta de conviccioacute i un somriure antic plagravecid com el trot alegre daquella egua que regalimava energia per tot allagrave on passava Els primers a sortir a camiacute quan arribaven a un poble eren els nins que es posaven a coacuterrer com esperitats darrere daquell carro tot fent alulea i cridant pels carrers i les places ldquoja veacutenen ses padrines sortiu ja soacuten aquiacuterdquo

Un cop congregada la gent elles les padrines treien un sarronet que duien amagat davall del gipoacute just a lalccedilada del cor com si fos el meacutes gran i preuat dels tresors Tothom se mirava aquells sarronets amb uns ulls ben badats sense perdre calada de tot quan en aquell magravegic moment era a punt de succeir I quegrave men direu De sobte fora malmenar ni un bri daquell somriure solidari i antic comenccedilaven a repartir mots paraules dites contarelles que la gent pensava perdudes per sempre meacutes Homes dones infants tothom les agafava entre les seves mans i sen tornaven a ca seva meacutes contents que un pasco sentint aquella enyorada escalfor i fent coacuterrer la veu per tot arreu talment el xiuxiueig dun rierol ldquoja arriben ses padrines ja arriben ses padrines

I encara soacuten vives i ben vives I al seny mos vegem tots plegats

MIQUEL AgraveNGEL LLADOacute RIBASEscriptor Portaveu i membre fundador de lrsquoassociacioacute ldquoHomes per la Igualtatrdquo

14 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 15

LA

junt

amen

t inf

orm

a

1 LAjuntament i el colmiddotlegi Pare Pou renoven el conveni per a la reutilitzacioacute de llibres de textLobjectiu eacutes ajudar famiacutelies i incentivar luacutes responsable del materialLa comissioacute de seguiment del conveni de colmiddotlaboracioacute entre lAjuntament dAlgaida i el CEIP Pare Bartomeu Pou mitjanccedilant el qual el curs passat es va crear un fons de llibres de text i material didagravectic es va reunir per tal davaluar la tasca feta fins ara i redactar-ne la memograveria Aquesta comissioacute va mostrar la seva satisfaccioacute pel bon funcionament daquest fons i es va proposar la renovacioacute del conveniPoden accedir a aquest programa tots aquells escolars dinfantil i primagraveria que pertanyen a famiacutelies amb necessitats econogravemiques del municipi LAjuntament dAlgaida aporta 1000 euros a aquest fons Cal recordar que a banda daquesta ajuda a les famiacutelies amb necessitats lobjectiu daquesta iniciativa eacutes incentivar i promoure luacutes responsable i sostenible dels llibres de text i tambeacute del material didagravecticLa comissioacute de seguiment va estar integrada per la regidora dEducacioacute i Cultura de lAjuntament dAlgaida Maria Antogravenia Mulet Maria Miralles i Maria Francisca Osuna per part de la direccioacute del centre i la presidenta de lAMPA Joana BennagravesserMaria Antogravenia Mulet va explicar que ldquouna vegada meacutes demostram que leducacioacute dels nostres infants eacutes una prioritat de lequip de govern municipal i volem agrair la colmiddotlaboracioacute permanent de lequip directiu del CEIP Pare Bartomeu Pou i de lassociacioacute de Pares i Maresrdquo

2 LAjuntament posa en marxa formacioacute per a emprenedors en el moacuten ruralDes del 15 de novembre i fins al mes de maig de 2014 hi hauragrave conferegravencies tallers i visitesLagraverea de Promocioacute Econogravemica de lAjuntament dAlgaida amb el suport dels Fons Europeus Leader que gestiona lrsquoAssociacioacute Mallorca Rural ha llanccedilat un curs de formacioacute per a emprenedors en el moacuten rural que se celebra des del mes de novembre fins al mes de maig de 2014 Cal destacar que la inscripcioacute al curs eacutes gratuiumlta i la inscripcioacute eacutes oberta a tothomEl curs estaragrave dividit en tres tipus dactivitats conferegravencies o xerrades sortides amb visites a empreses o negocis i tallers pragravectics Es duragrave a terme una activitat setmanal que seragrave en divendres o dissabte En aquest sentit cal destacar que lassistegravencia a les conferegravencies estagrave oberta a tothom malgrat que no estigui inscrit al curs perograve a les altres dues activitats nomeacutes hi podran participar les persones inscrites El curs ldquoestagrave preparat com una experiegravencia que permeti conegraveixer les oportunitats que ofereix el medi rural i dialogar amb els seus components i protagonistes Estagrave pensat per a aquells que desitgen treballar idees i projectes empresarials innovadors i adaptats als nous temps en sintonia amb els valors del moacuten rural perograve no necessagraveriament han de ser projectes agriacutecoles o ramadersrdquoEl batle dAlgaida Francesc Miralles destaca que ldquodes de lAjuntament dAlgaida tenim la conviccioacute que una part de la recuperacioacute econogravemica i laboral de les nostres illes passa necessagraveriament per reivindicar i posar en valor el moacuten rural Hem de retrobar molts dels valors i pautes de conducta dels nostres padrins que lespeculacioacute ens han fet abandonar Creim que eacutes

16 | DESEMBRE 2013

LA

junt

amen

t inf

orm

a

molt necessari posar damunt la taula i potenciar aquesta reflexioacuterdquo Miralles va deixar clar que en aquest curs ldquointentam defugir del concepte acadegravemic i mostrar els llocs de trobada on conflueix gent que teacute les mateixes inquietuds i la ferma voluntat de potenciar el moacuten rural i contribuir a apostar pels camins dun futur que incorporin el valor afegit del nostre entorn humagrave natural i paisatgiacutesticrdquo

3 LAjuntament dAlgaida promou la participacioacute ciutadana en lrsquoelaboracioacute del Pressupost Municipal de 2014LAjuntament dAlgaida va convocar un proceacutes participatiu per tal drsquoelaborar el pressupost municipal de 2014 El batle dAlgaida Francesc Miralles explica que ja en la confeccioacute dels pressuposts de 2013 lAjuntament va iniciar ldquoun proceacutes dinformacioacute sobre el contingut del pressupost municipal i per al del proper any volem fer una passa meacutes i organitzar un proceacutes de treball per fomentar la colmiddotlaboracioacute dels ciutadans en la seva elaboracioacuterdquo Es pot consultar tota la documentacioacute generada al llarg del proceacutes a la web municipal wwwajalgaidanet

4 Viatge de lEscola Municipal de Muacutesica a ItagraveliaEntre els passats dies 24 i 27 doctubre els alumnes del conjunt instrumental de lEMMA varen realitzar un viatge dintercanvi cultural i musical a Oggiono (Itagravelia) Durant els quatre dies de viatge els alumnes varen dur a terme tota una segraverie dactivitats com fou un concert conjuntament amb la Banda de Muacutesica dOggiono i diferents visites una a la ciutat de Milagrave on varen poder visitar el Duomo i el teatre de lScala i a diferents indrets de la zona com fou la poblacioacute de BellagioDurant lestada els infants del nostre municipi varen estar allotjats amb famiacutelies dOggiono amb les quals durant aquests dies varen poder compartir una segraverie de vivegravencies que de ben segur els nostres infants no oblidaran en molt de temps Per tant des de lEMMA i des de lAjuntament dAlgaida volem aprofitar les pagravegines de la revista Es Saig per agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest viatge shagui pogut realitzar gragravecies als professors i als alumnes de lescola de muacutesica que han colmiddotlaborat amb les diferents activitats que shan realitzat per al viatge gragravecies als pares i mares dels nins i nines que en tot moment shan implicat i han facilitat la feina i gragravecies a tota la gent dOggiono per la rebuda i per la gran feina feta perquegrave aquest viatge fos tot un egravexitGragravecies a tots i a totes

NUacuteMERO 394 | 17

LA

junt

amen

t inf

orm

a

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 3: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

02 Editorial04 El temps05 Calaix de sastre06 Mhan dit que diuen07 Moviment demogragravefic08 Fa vint anys09 Els lectors escriuen10 Sabeu on eacutes11 Una racioacute de poesia12 El pelegrinatge de les padrines15 LAjuntament informa18 El Casal de Joves informa20 Viatge dintercanvi a Gregravecia

21 El racoacute de la glosa22 Noticiari23 Noticiari de lObra Cultural Balear24 El PSM informa25 Contes per fer i desfer26 Flora dAlgaida28 Salsa violeta30 Sobre astronomia32 Ens heu de fer una glosa 38 Consulta veterinagraveria39 Fa anys44 Una Xerradeta amb

NUacuteMERO 394 | 3

Es Saig Bollet iacute de lObra Cultura l Balear dAlgaida DL PM 49580 Revista mensual

DOMIC ILI Apartat de correus n5 Algaida

TELEgraveFONS 971125308 971665275 ADRECcedilA ELECTROgraveNICA essaigpremsaforanacat

ADMINISTRACIOacute Junta Directiva de lOCB dAlgaida CORRECCIOacute LINGUumlIacuteSTICA Isabel Busquets

CONSELL DE REDACCIOacute

Isabel Busquets Joan Mulet Pere Mulet Gabriel Salas Gabriel Sastre Miquel Sastre Miquel Serra

IMPRESSIOacute Tirrena S A c Pintor Joan Gris 2 07500 Manacor Tel 971555212

COLmiddotLABORADORS

Llorenccedil Gil Jaume Juan Catalina Martorell Antogravenia Maria Mulet Jerogravenia Pou Guillem Sastre Miquel Rafael Nuacuteria Sastre

Margalida Tomagraves Jerogravenia Vanrell Ajuntament dAlgaida Algaida Solidari COF PINA Parrogravequia dAlgaida Titoieta Ragravedio Joan

Barceloacute Pere Fullana Falconer Margalida Puigserver Catalina Capellagrave

Es Saig nomeacutes es responsabilitza de led itor ia l

Sum

ari

La pluja i el fred ens han acompanyat durant tota la segona quinzena de novembre Aixiacute i tot els torrents del terme pragravecticament no han corregut A la Serra han anat plens a vessar

La tardor fins a mitjans de novembre era molt seca i ja comenccedilava a ser preocupant Perograve ha girat de mala manera i ha plogut molts dies seguits a Algaida La terra tenia molta set Els torrents i siacutequies del municipi pragravecticament no han corregut tot i les abundants precipitacions Ha plogut beacute sense fer mal amb quantitats generoses i durant bastants de dies El mes passat comentagravevem que lrsquooctubre havia estat un mes extraordinagraveriament sec i fins a la darreria de mes nomeacutes hi havia 2 litres per metre quadrat Sort que dia 28 va fer una bona ploguda amb 35 litres cosa que va maquillar les dades finals de pluja El novembre ha estat tot el contrari a partir de dia 14 va ploure set dies seguits en quegrave es varen acumular uns 115 mm I no srsquoha aturat ja que la darrera setmana tambeacute ha fet petites brusques cosa que suposa un balanccedil provisional de 134 litres per metre quadrat Lrsquooctubre va fer molta calor les temperatures mitjanes enregistrades han estat meacutes altes a la majoria drsquoobservatoris i srsquoha considerat com el meacutes cagravelid des que hi ha registres de temperatura a totes les illes Perograve seguidament el novembre ha arribat el fred de manera sobtada En aquest sentit srsquoha igualat el regravecord de nombre de nevades a la serra de Tramuntana des de 1980 La mitjana del novembre eacutes nomeacutes de 2 nevades Enguany ja nrsquohi ha hagut 7 cosa que no passava des de 1987 En definitiva contrastos molt marcats que han provocat que la gent a qui li agrada anar a cercar bolets de moment srsquohagi quedat amb les ganes El meacutes positiu de tot eacutes que la sequera srsquoha acabat i enguany ja ens acostam als 500 litres per metre quadrat No pot ser tot positiu al temps i ja hi ha molta gent que estagrave un poc farta de fred i aigua I encara no ha comenccedilat lrsquohivern

JOAN BARCELOacute TROBAT

4 | DESEMBRE 2013

El te

mps

MOSTRARI DE SANDAgraveLIES

Lescena ha estat prou comentada les darreres setmanes el diputat David Fernaacutendez representant de la CUP al Parlament de Catalunya va mostrar la seva sandagravelia i va qualificar de gagravengster el senyor Rodrigo Rato en sessioacute parlamentagraveria pels motius coneguts de tothom (el cas Bankia eacutes massa recent perquegrave lhagem oblidat gragravecies a la nostra memograveria de conill) Lescagravendol ha estat majuacutescul especialment a Madrid perograve tambeacute a Barcelona El diputat Fernaacutendez ha indignat la classe poliacutetica i periodiacutestica en general tant els colmiddotlegues ideologravegics de Rato com els seus rivals Un servidor amb tota la modegravestia del moacuten exposa tambeacute la seva sandagravelia Hem de manifestar a la societat de forma clara que rebutjam amb rotunditat actuacions com les del senyor Rato Poden ser legals o no ser-ho perograve socialment egraveticament soacuten inadmissibles I seacute que no som luacutenic que pensa aixiacute Aquest eacutes el motiu de la colmiddotleccioacute de sandagravelies que veacutenen a continuacioacute I he deixat un espai en blanc per si de cas sestrevenia que hi volgueacutessiu posar la vostra

En Calaix i Desastre

NUacuteMERO 394 | 5

Cal

aix

de sa

stre

Aquest mes toca parlar de matances pluges i esclata-sangshellip i aixiacute ho farem Perquegrave fa un parell de setmanes que si anaves drsquoexcursioacute a la mar encara podies nedarhellip i ara tenim fred i neu a voler Que plogueacutes era ben necessari i per sort ha plogut i molt beacute a Algaida ha estat un novembre dels meacutes plujosos des de fa anys Ara esclata-sangs pocs no nrsquohem sentit a parlar gens dels malllorquins perograve a placcedila i a les botigues ens han dit que nrsquohi ha de ben bons devers 10euro el quilo i amb aixograve ens conformam Falta veure si els picornells salven una mica la temporada Pel que fa a les matances la gent es queixa si el dia de matar el porc plou perograve no han drsquoarruixar cap mosca i aixograve tambeacute eacutes drsquoagrairTambeacute eacutes el mes el novembre de Tots Sants i els morts (i darrerament drsquoaquesta moda americana horrorosa de disfressar-se de morts o fantasmes) Lrsquoaltre dia un recordava que fa anys bastants el batle de torn enviava tota la brigada municipal al cementiri a arreglar-lo tot quan podien i aquella setmana el recinte quedava net i polit una ldquomonadardquo Aixograve ha canviat totalment i des de fa uns anys pots anar al cementiri qualsevol dia i sempre estagrave a punt de revista ben arreglat I el que fou una millora ben necessagraveria eacutes la cagravemera frigoriacutefica i que el condol es pugui donar al cementiri i no a la casa del difunt En aquest sentit hem donat una gran passa hem millorat moltEns han dit que el nostre Ajuntament de tant en tant intenta convocar la gent per a discutir temes relatius al poble temes tan importants com els pressupostos o altres problemes municipals Beacute idograve ens han dit i voldriacuteem anar errats que la resposta eacutes bastant magra que la gent no en fa gaire cas i eacutes una llagravestima ja que soacuten temes que ens haurien de preocupar El que siacute sembla anar ldquoa toperdquo soacuten els viatges de la gent gran Quan es va parlar de la crisi i de les retallades semblava que els viatges es reduirien molthellip perograve darrerament sentim molta gent que surt de viatge a fora Mallorca o sigui que de crisi res I segons ens han dit els que tenen un bon poder de convocatograveria soacuten els de la tercera edat al dinar de Nadal del darrer dissabte de novembre hi acudiacute una gentada que en sortiacute ben satisfeta dinar rifa i ballhellip quegrave meacutes voleuEns han explicat que el darrer divendres drsquoaquest passat mes de novembre va arribar a Algaida una padrina amb una ego i un carruatge en ldquopelegrinatgerdquo per donar suport als mestres i a favor del diagraveleg i drsquouna escola puacuteblica de qualitat Ens han dit que a la placcedila hi acudiacute molta gent a rebre-la i amb els xeremiers partiren cap al Pere Capellagrave on la ldquopadrinardquo va llegir un

6 | DESEMBRE 2013

Mh

an d

it qu

e di

uen

parlament molt emotiu Lrsquoauditori va quedar ple i els comentaris eren molt diversos perograve tots favorables a la iniciativa i drsquoadmiracioacute ja que la setmana que duia recorrent diversos pobles ha estat una de les meacutes fredes i plujoses que es recorden al mes de novembre Sembla que a mesura que anava passant pels diferents pobles la padrina srsquoanava animant gragravecies a les mostres de suport que rebia Ja hem dit que lrsquoauditori va quedar ple perograve qualcuacute va trobar a faltar alguns representants del consistori algaidiacutePer cert ens han dit que la lectura que es va fer al Pere Capellagrave en aquest mateix acte drsquounes gloses fetes per un pinero fa un centenar drsquoanys resultaren ben actuals Eacutes la conversa entre un cavall i el seu carriler en quegrave el cavall es queixa de lrsquoexceacutes de feina i cagraverrega que se li imposa I quan acudeix a lrsquoalcalde de Ciutat aquest no li fa cas si no paga abans i quan va a lrsquoAudiegravencia tres quarts del mateix tant els missers com el jutge no el volen ni escoltar si no hi ha doblers i meacutes actual no pot ser el que li diu el misser ldquoAquiacute no hi val tenir raoacute lo que val eacutes srsquoinfluencirdquo a lrsquoAudiegravencia Com ara Bon Nadal i fins lrsquoany qui ve si som vius

UN SORD

MOVIMENT DEMOGRAgraveFICCatalina Mudoy Sastre ens deixagrave dia 12 doctubre Tenia

Rafel Noguera Amer moriacute dia 4 de novembre Tenia 35 anys

Pedro Roig Fullana ens deixagrave dia 6 de novembre a ledat de 82 anys

Joan Capellagrave Roig va morir dia 10 de novembre als 91

Antoni Oliver Coll moriacute dia 14 de novembre Tenia 90 anys

Margalida Amengual Cerdagrave ens deixagrave dia 18 de novembre

Soledad Temporal Pardo va morir dia 1 de novembre als 62 anys

NAIXEMENTSEmma Salom Oliver filla de Miquel i Antogravenia va neacuteixer dia 15 de novembre

NUacuteMERO 394 | 7

Mov

imen

t dem

ogragrave

fic

A leditorial dEs Saig de desembre del 93 (nuacutem 15) es comentava ldquoel creixement de la poblacioacute dAlgaidardquo i eacutes que en un moment en quegrave baixava la poblacioacute de la majoria de pobles de linterior de Mallorca la dAlgaida creixia moderadament perograve creixia Ara beacute el gran augment de poblacioacute sha produiumlt en aquests vint anys que han passat des daleshores La poblacioacute de lany 1993 era de 3367 persones mentre que les dades provisionals de 2013 (ens basam en el programa de festes de Sant Jaume) ens parlen de 5545 i aixograve suposa que durant aquest temps hem crescut en 2178 habitants No som bons per fer tants per cent perograve si en sabeacutessim sortiria un percentatge ben elevat Massa elevat

Meacutes coses En Bernat Sureda hi parla de la formacioacute i composicioacute de lOrfeoacute Castellitx que ja dirigia -i segueix fent-ho- en Toni Mulet LOrfeoacute era molt nombroacutes amb un total de 45 components hi ha els noms de tots els integrants i aixiacute sabem que constava de 13 sopranos 13 contralts 12 tenors i 7 baixos Hi havia una foto de lOrfeoacute en plena actuacioacute Pel que fa a la part gragravefica dEs Saig volem dir que havia millorat molt amb el canvi dimpremta aixograve siacute en blanc i negre passarien un grapat danys abans de fer la portada i contraportada en color

Tambeacute trobam agravemplia informacioacute de la Banda de Muacutesica una informacioacute que com en el cas de lOrfeoacute era individualitzada ja que hi ha el nom dels 40 components amb linstrument que corresponia a cadascun Recordem que el director era Emili Robles Per cert que la Xerradeta feta per en Biel Sastre amb lajuda den Biel Torres era amb els muacutesics de la banda com era desperar sortia una entrevista amb molt poc ordre on tothom hi deia la seva perograve molt simpagravetica i divertida

En Gabriel Bibiloni transcrivia dos documents de lArxiu del Regne de Mallorca de lany 1358 i parlava de ldquoles difiacutecils relacions entre els habitants de la parrogravequia de Montuiumlri i els de la parrogravequia de Castellitx a mitjan segle XIVrdquo Explicava els motius pels quals el terme dAlgaida arriba tan a la vora del de Montuiumlri lexplicacioacute segurament estagrave en la divisioacute administrativa de legravepoca de la dominacioacute musulmana en la delimitacioacute del ldquojuzrdquo de la parrogravequia de Castellitx que es feacuteu servir pel repartiment despreacutes de la conquesta Per compensar els habitants de Montuiumlri de la insuficiegravencia del seu terme aquests tenien dret a lempriu de llenya de garrigues del terme de Castellitx i daquiacute veacutenen les desavinences que deixen entreveure aquests documents

Com eacutes logravegic hi ha a meacutes les seccions habituals lAjuntament informava entre altres coses de les Normes Subsidiagraveries que sestaven elaborant i de la solucioacute als fems de fora vila la informacioacute de Titoieta Ragravedio ocupava quatre pagravegines la plana de Pina a meacutes duna foto antiga era una glosa den Bernat Coll Sureda la informacioacute esportiva era molt meacutes completa que ara (a veure si trobam un cronista per a aquesta seccioacute amb una bona paga perquegrave cobraragrave com el que meacutes dels colmiddotlaboradors) i finalment direm que una carta al director firmada per un exalumne era molt criacutetica amb lescola dels anys de la postguerra i en pintava una situacioacute ben negra i ben negativa

Montuiumlri vist des del camiacute de Son Maiol (Foto de Miquel Serra)

8 | DESEMBRE 2013

Fa v

int a

nys

LA KOINEacute DEL CATALAgraveMirau per on lrsquoaltre dia resbostejant una

mica em vaig trobar els dos toms del llibre de text de Lengua Espantildeola que estudiagravevem els alumnes de lInstitut Ramon Llull de Palma quan fegraveiem COU lrsquoany 1974 un any abans de la mort del dictador Franco i en plena vigegravencia de las Leyes Fundamentales del Reino Es tracta drsquoun llibre escrit pel catedragravetic i acadegravemic de la Real Academia Espantildeola de la Lengua Fernando Laacutezaro Carreter editat aquell mateix any per Ediciones Anaya SA i perquegrave quedagraves ben clar a la pagravegina 4 diu ldquoEste libro ha sido presentado a la aprobacioacuten del Ministerio de Educacioacuten y Cienciardquo Repassant el llibre mrsquoha quedat clar que tant en aquells anys darrers de la dictadura com durant tota la democragravecia els diferents departaments deducacioacute han tractat el tema linguumliacutestic amb la mateixa serietat i rigor acadegravemic llevat drsquoara on el PP sesforccedila a fer el ridiacutecul

La lliccediloacute 12 daquell llibre tracta de les ldquovariedades idiomaacuteticas vulgares y dialectalesrdquo i diu ldquoQuedoacute claro en el capiacutetulo I que el espantildeol como lengua culta hablada y escrita por las personas educadas tanto en Espantildea como en Hispanoameacuterica es resultado de una Koineacute y que mantiene una notable unidad a pesar de su extensioacutenrdquo I que vol dir Koineacute Havent aprovat el COU ho hauria de saber perograve estagrave clar que no mersquon record Al diccionari de la RAE diu ldquoKoineacute (Del gr κοιν literalmente comuacuten) ή 2 f Ling Lengua comuacuten que resulta de la unificacioacuten de ciertas variedades idiomaacuteticasrdquo Ras i curt una llengua estagravendard el coneixement de la qual distingeix les persones cultes de les incultes Tant els costa entendre a aquests senyors de la Fundacioacute Jaume III que existeix una koineacute en catalagrave O eacutes que el seu objectiu eacutes evitar-la

Meacutes endavant a la pagravegina 24 la lliccediloacute tracta de ldquolos dialectos espantildeoles en la actualidadrdquo i diu ldquocomo ya sabemos las lenguas espantildeolas se configuran durante la reconquista Las extremas ndash el gallego y el catalaacuten- seguiraacuten sus respectivos procesos hasta convertirse en lengua de cultura En el centro de la peniacutensula el castellano irrumpe entre las hablas leonesas y aragonesas Hoy con todo los viejos dialectos siguen hablaacutendose en las aldeas aunque lleven un vida precaria la difusioacuten de la cultura y modernamente el cine la radio y la televisioacuten van generalizando el conocimiento y empleo del castellano y los rasgos dialectales tienden a una extincioacuten que por supuesto dista de estar consumadardquo Val a dir que

jo no hi estic drsquoacord que les formes dialectals srsquohagin de perdre per mor de la cultura sinoacute meacutes aviat srsquohan de preservar Perograve no hem de perdre de vista que la llengua uacutetil i culta eacutes la Koineacute no el dialecte aixiacute que alerta a fer el ldquopaletordquo Com a dialectes del castellagrave la lliccediloacute apunta a meacutes de laragoneacutes i leoneacutes ja mencionats el andaluz murciano extrementildeo y canario

La lliccediloacute 13 pagravegina 34 tracta de ldquoLas otras lenguas hispaacutenicasrdquo Interessantiacutessim tiacutetol quatre anys anterior al paragravegraf 2 de larticle 3 de la actual Constitucioacute Com a llenguumles espanyoles diferents al castellagrave a COU sens ensenyava que existien les seguumlents ldquoGallego Catalaacuten y Vascuencerdquo Meacutes endavant trsquohavies de aprendre ldquoDialectos del Catalaacuten Se distinguen niacutetidamente dos dialectos dentro del catalaacuten Catalaacuten occidental Andorra zona oriental de Aragoacuten Leacuterida este de Tarragona y regioacuten valencianardquo Zona oriental de Aragoacuten avui legalment LAPAO Estic segur que el pobre Laacutezaro Carreter es moriria de vergonya Seguim amb els dialectes del catalagrave ldquoCatalaacuten Oriental Departamento franceacutes de los Pirineos Orientales (roselloneacutes) Gerona Barcelona nordeste de Tarragona islas Baleares y alguereacutes (en Cerdentildea)rdquo I conclou aixiacute ldquoA pesar de los rasgos foneacuteticos morfoloacutegicos y sintaacutecticos que separan los dialectos del catalaacuten no estaacuten tan alejados entre siacute como lo estaacuten el castellano el leoneacutes y el aragoneacutesrdquo

Senyors del PP i de la Fundacioacute Jaume III estan vostegraves suspesos de COU I per descomptat de selectivitat No donen la talla suficient ni tenen el rigor acadegravemic adequat per ni tan sols per opinar en temes linguumliacutestics ho dic a la vista dels coneixements que a mi mexigien les autoritats acadegravemiques en acabar el estudis de batxillerat

I aixograve siacute ho dic jo estan vostegraves carregats de prejudicis i tenen majoria absoluta quegrave hi podem fer

JOAN MULET VALLORI

NUacuteMERO 394 | 9

Els l

ecto

rs e

scriu

en

Una cantonada (o cantoacute) eacutes lrsquoangle format per dues parets contiguumles drsquoun cos poliegravedric que pot ser un edifici un tancat de paret seca etcUn cantoacute eacutes una pedra de maregraves tallada en forma de paralmiddotlelepiacutepede que serveix per a la construccioacute drsquoedificis o parets Les seves dimensions soacuten variables segons lrsquouacutes que ha de tenir aquesta pedra Cantoacute de gruix de rei el que teacute unes dimensions de 80x40x30 cm Cantoacute teulader eacutes el meacutes prim de gruix i srsquoemprava per fer el sogravetil damunt el qual es posaven les teules drsquouna edificacioacute actualment substituiumlt per peces ceragravemiques Cantoacute terccedil el que teacute 8 cm de gruixa i srsquoemprava principalment per fer mitjanades i jaccedilos drsquoescala Casa cantonera eacutes la que fa cantonadaPedra cantonera eacutes la que forma part drsquouna cantonadaCantoner persona que treballa en una pedrera en lrsquoextraccioacute de cantonsCantonera dona puacuteblica que es posava per les cantonades a provocar els homes

LlinatgeCantoacute existent a Alacant Alcoi Artagrave Begur La Bisbal Elda Elx Mataroacute Novelda Palamoacutes Xagravetiva etc

Canccediloacute Mestre Pere paredavaun marge sense martelli va passar un aucellque li tomagrave sa filada

PistaAquesta cantonada amb escopidor es troba a un indret emblemagravetic del nostre terme municipal on antigament hi voltava cap al

darrer destiacute un cotxe sinistre que en Miquel Molla anomena en els seus records drsquoinfagravencia de la Xerradeta drsquoaquest mesSi afegim que aquesta cantonada fa part del tancament exterior drsquouna possessioacute del nostre poble que teacute un topogravenim similar a gracioacutes divertit content etc ja haurem donat massa pistes

Solucioacute del mes passatEl punt kilomegravetric que va ser protagonista a Es Saig anterior estagrave situat vora la nova barrera del creuer que formen la carretera que baixa de Randa i continuava per la primitiva de Llucmajor amb la meacutes nova que va drsquoAlgaida a Llucmajor i que molta gent estagrave entestada que srsquoha drsquoeixamplar

MIQUEL FIOLET

10 | DESEMBRE 2013

Sabe

u on

eacutes

El diccionari estableix que una nadala eacutes una laquocomposicioacute poegravetica que amb la finalitat de felicitar les festes de Nadal o beacute de manifestar lestimacioacute a les persones benvolgudes acostumen a escriure alguns poetes sobre el tema del naixement de Crist o sobre altres temes sociologravegics i poliacuteticsraquo Entre els poetes que han escrit i publicat nadales nhi ha de tan reconeguda solvegravencia com Josep Maria de Sagarra Miquel Martiacute i Pol Miquel Dolccedil Josep Vicenccedil Foix De lobra poegravetica de J V Foix (Barcelona 1893 ndash 1987) destaquen els llibres Sol i de dol On he deixat les claus Desa aquests llibres al calaix de baix i Onze nadals i un cap dany Aquest darrer recull les peces poegravetiques que Foix anagrave enviant als seus amics per Nadal durant onze anys consecutius de 1948 a 1958 i una altra enviada amb motiu del cap dany de 1960 De les nadales de Foix potser la meacutes emblemagravetica sigui la que du per tiacutetol Ho sap tothom i eacutes profecia que hem comenccedilat a reproduir a la nostra portada i que ara completam

(Ve de la portada)

Els nois que ronden per les calesHi cullen plomes per les alesI algues de sol i amb veu dalbatCriden per lull de les escalesQue a cal fuster hi ha novetatEls qui ballaven per les salesSurten i guaiten des del mollUn estel nou que passa el coll

El coraller ho sap pel pirataQue amaga els tints en buc descataQuan crema larbre dels escritsAl capitagrave duna fragataLi ho diu la rosa de les nitsLor i lescuma duna mataClamen somnagravembuls pel serratA cal fuster hi ha novetat

El plor dels rics salpa pels airesI les rialles dels captairesSolquen els glaccedilos del teulatUn pastor ho conta als vinyatairesA cal fuster hi ha novetatEl roc dels cims escampa flairesI al Port mateix amb roig roentPinten pallards lAjuntament

El jutge crema paperassaDels anys revolts a un cap de placcedilaI el mestre daixa riu tot solEl fum dels recs ja no escridassaI els pescadors faran un bolTot eacutes silenci al ras de raccedilaQuan els ho diu lautoritatA cal fuster hi ha novetat

Els de la Vall i els de ColeraSalten contents a llur maneraI els de la Selva shan mudatAmb flors de fenc calquen a leraA cal fuster hi ha novetatDe Pau i de Palau-saverderaPorten les mels de llur cingleraI omplen els dolls de vi moscat

Els de Banyuls i els de PortvendresEntren amb llanes de mars tendresI un raig de mots de bon copsarPels qui entre vents saben comprendresEls traginers de PerpinyagraveAmb sang barrada en drap de cendresClamen dels dalts del pic nevatA cal fuster hi ha novetat

Res no sacaba i tot comenccedilaVeacutenen mecagravenics de remenccedilaAmb olis nous de llibertatUna veu canta en recompensaQue a cal fuster hi ha novetatDes dAlacant a la ProvenccedilaQui mor no mor si el son eacutes clarQuan neix la Llum en el quintar

La gent sagleva en la nit duraTots anuncien la venturaLes Illes porten el saiumlmI els de lUrgell farina puraQui res no teacute clarors del cimLa fe que bull no teacute capturaI no es fa el Pa sense el LlevatA cal fuster hi ha novetat

El Port de la SelvaNadal de 1953

NUacuteMERO 394 | 11

Una

raci

oacute de

poe

sia

PELEGRINATGE DE LLIBERTAT I DAMORldquoAnar de poble en poble fent un itinerari en carro i biacutestia de VERD durant 14 dies amb lrsquoobjectiu de sensibilitzar la gent del poble des del poble Vull ser un granet drsquoarena a lrsquoaccioacute No em puc quedar quieta amb tot el que ldquoplourdquo

I deixar-nos dur per la acollida i allotjament de la bona gent per continuar compartint la conscienciacioacute en definitiva per creacuteixer com a persones

Fer una crida de CONCENTRACIOacute de carros per fer la cloenda del camiacute dia 6 de desembre a SINEU a les 12 h si hem pogut arribar-hirdquo

Aquests soacuten entre altres els objectius que la padrina Xisca Tous sha proposat amb el seu pelegrinatge en carro que va comenccedilar dia 22 de novembre a la Cologravenia de Sant Pere i que finalitzaragrave dia 6 de desembre a Sineu

I tot aixograve per quegrave Ella mateixa ho explica amb unes belles paraules adreccedilades als docents

ldquoEls mestres heu despert la consciegravencia de la gent i ens heu mobilitzat per demanar diagraveleg i que vos escoltin perquegrave sou els que sabeu meacutes drsquoeducacioacute Heu cridat perquegrave respectin la vostra llibertat La llibertat no es pot trepitjar els mestres la necessiteu per fer el que creis millor pels infants

Soc padrina i vull ser partiacutecip de la vostra crida i voldria que srsquohi afegeixin drsquoaltres padrins per aixograve el carro lent i siacutembol de la perseveranccedila de la paciegravencia i de lrsquoesforccedil de temps antics i de poble Els de la nostra generacioacute que hem aconseguit drets amb lluita no ens podem permetre perdre el que ens ha costat tant i que els nostres neacutets no ho puguin gaudirrdquo

A manera de cloenda del pelegrinatge fa aquesta crida ldquoCitar tots els padrins DIA 6 DE DESEMBRE a Sineu a les 12 h amb carro si es possible acompanyats de fills i neacutets i dinar junts No eacutes necessari venir en carro emprau el mitjagrave de quegrave disposeurdquo

Na Xisca Tous el carro el carreter i legua i unes padrines algaidines que lacompanyaren durant part del trajecte arribaren a Algaida procedents de Pina el capvespre de divendres dia 29 de novembre El fred intens i lamenaccedila de pluja no foren obstacle perquegrave un centenar de persones les rebessin a placcedila entre aplaudiments i missatges democioacute i solidaritat Despreacutes al casal Pere Capellagrave ple de gom a gom diverses entitats del poble expressaren el seu agraiumlment a les valentes padrines LAssociacioacute de Mares i Paresque organitzagrave lacte Els alumnes del Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Pou -quin gran pastiacutes que cuinaren les dues nines Els mestres la seva representant llegiacute un poema de Biel Majoral LAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa que hi va contribuir amb una glosa de Llorenccedil Moacutera La delegacioacute dAlgaida de lObra Cultural Balear Titoieta Ragravedio Tothom va tenir paraules de coratge i solidaritat

Tambeacute na Xisca Tous va voler retre homenatge al seu padriacute algaidiacute i glosador Bartomeu Tous Santmartiacute Cuitor que va estar un grapat danys a Son Moll de Pina i que va morir lany 1918 lany del grip Per aixograve un grup de persones llegiren el seu glosat ldquoUna gran quumlestioacute que tengueacute un carriler amb so seu cavallrdquo que resultagrave ben divertit i adequat per a locasioacute Un sord ja nha parlat a la seva seccioacute del contingut daquest glosat

Les fotografies que acompanyen aquest escrit soacuten de na Jerogravenia Pou

12 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 13

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

RONDALLA DE SES PADRINES MERAVELLOSESAixograve era i no era bon viatge faci la cadernera un paiacutes convuls i desorientat on el Govern imposava fort i no et moguis la seva llei sense tenir en compte el parer duna bona part del poble tot fent decrets a tort i a dret i menystenint la llengua i cultura que havia heretat dels seus avantpassats des de feia una mala fi danys Aixiacute mentre els que comandaven nomeacutes es miraven la guixa i no sestaven de res el poble anava cada vegada meacutes cop-piu i desmenjat amb ses ombres ben mortes com si li faltagraves aquella ilmiddotlusioacute i coratge que sempre lhavien caracteritzat Els meacutes fellons de tots eren els mestres als qui el Govern havia desposseiumlt de la seva autoritat i saber mitjanccedilant un decret que no tenia ni cap ni peus com havien reconegut fins i tot i amb la boca petita alguns batles i cavallers que es trobaven sota el vassallatge del rei i els seus consellers

I heu de creure i pensar i pensar i creure que unes padrines de per devers un poblet del Llevant en veure tot aquell desgavell varen tenir una pensa dallograve meacutes bona varen llogar un carro i una egua i varen partir a larrisca la ventura per recordar a tothom que les volgueacutes escoltar que les coses no podien continuar aixiacute que per damunt els decrets i les lleis hi havia el respecte i la dignitat de les persones Totes sabien molt beacute quin futur volien per als seus estimats neacutets i allograve que veien i vivien no els agradava gens ni una mica Per aixograve en comptes de quedar mans plegades i resignar-se a tot aquell desgavell decidiren recoacuterrer els pobles daquella contrada per explicar a la gent que les coses podien fer-se duna altra manera que per damunt de tot existien la llibertat i lamor i que sense aquests sentiments la vida era talment una font eixuta un conroacute fora llevat ni saoacute Volien sobretot restituir la dignitat i el prestigi dels mestres ja que consideraven que sense educacioacute i respecte no es podia anar enlloc I sobretot que era un desbarat fora mida voler fer escola des dels despatxos i les cadires sense tenir en compte lopinioacute de les persones que tenien al seu cagraverrec la formacioacute dels nins i nines daquell paiacutes daltra banda cada vegada meacutes capficats i confusos davant aquella penosa situacioacute a la qual shavia arribat i que mai de mai shaguessin pogut imaginar

Cametes per quegrave vos vull ndashvaren pensar aquelles padrines Armaren un bon carro hi fermaren legua i ja varen ser partides de dallagrave un dia de novembre fred i plujoacutes cap a les viles i llogarets daquell dissortat i trist regne I heu de creure i pensar i pensar i creure que per tot allagrave on passaven els donaven posada i recapte baldament fos un rovegoacute de pa i un grapat de figues seques per enganar sa talent perquegrave no havien de menester paons ni domassos per fer tot aquell bell pelegrinatge Per tot equipatge duien una bona ambosta de conviccioacute i un somriure antic plagravecid com el trot alegre daquella egua que regalimava energia per tot allagrave on passava Els primers a sortir a camiacute quan arribaven a un poble eren els nins que es posaven a coacuterrer com esperitats darrere daquell carro tot fent alulea i cridant pels carrers i les places ldquoja veacutenen ses padrines sortiu ja soacuten aquiacuterdquo

Un cop congregada la gent elles les padrines treien un sarronet que duien amagat davall del gipoacute just a lalccedilada del cor com si fos el meacutes gran i preuat dels tresors Tothom se mirava aquells sarronets amb uns ulls ben badats sense perdre calada de tot quan en aquell magravegic moment era a punt de succeir I quegrave men direu De sobte fora malmenar ni un bri daquell somriure solidari i antic comenccedilaven a repartir mots paraules dites contarelles que la gent pensava perdudes per sempre meacutes Homes dones infants tothom les agafava entre les seves mans i sen tornaven a ca seva meacutes contents que un pasco sentint aquella enyorada escalfor i fent coacuterrer la veu per tot arreu talment el xiuxiueig dun rierol ldquoja arriben ses padrines ja arriben ses padrines

I encara soacuten vives i ben vives I al seny mos vegem tots plegats

MIQUEL AgraveNGEL LLADOacute RIBASEscriptor Portaveu i membre fundador de lrsquoassociacioacute ldquoHomes per la Igualtatrdquo

14 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 15

LA

junt

amen

t inf

orm

a

1 LAjuntament i el colmiddotlegi Pare Pou renoven el conveni per a la reutilitzacioacute de llibres de textLobjectiu eacutes ajudar famiacutelies i incentivar luacutes responsable del materialLa comissioacute de seguiment del conveni de colmiddotlaboracioacute entre lAjuntament dAlgaida i el CEIP Pare Bartomeu Pou mitjanccedilant el qual el curs passat es va crear un fons de llibres de text i material didagravectic es va reunir per tal davaluar la tasca feta fins ara i redactar-ne la memograveria Aquesta comissioacute va mostrar la seva satisfaccioacute pel bon funcionament daquest fons i es va proposar la renovacioacute del conveniPoden accedir a aquest programa tots aquells escolars dinfantil i primagraveria que pertanyen a famiacutelies amb necessitats econogravemiques del municipi LAjuntament dAlgaida aporta 1000 euros a aquest fons Cal recordar que a banda daquesta ajuda a les famiacutelies amb necessitats lobjectiu daquesta iniciativa eacutes incentivar i promoure luacutes responsable i sostenible dels llibres de text i tambeacute del material didagravecticLa comissioacute de seguiment va estar integrada per la regidora dEducacioacute i Cultura de lAjuntament dAlgaida Maria Antogravenia Mulet Maria Miralles i Maria Francisca Osuna per part de la direccioacute del centre i la presidenta de lAMPA Joana BennagravesserMaria Antogravenia Mulet va explicar que ldquouna vegada meacutes demostram que leducacioacute dels nostres infants eacutes una prioritat de lequip de govern municipal i volem agrair la colmiddotlaboracioacute permanent de lequip directiu del CEIP Pare Bartomeu Pou i de lassociacioacute de Pares i Maresrdquo

2 LAjuntament posa en marxa formacioacute per a emprenedors en el moacuten ruralDes del 15 de novembre i fins al mes de maig de 2014 hi hauragrave conferegravencies tallers i visitesLagraverea de Promocioacute Econogravemica de lAjuntament dAlgaida amb el suport dels Fons Europeus Leader que gestiona lrsquoAssociacioacute Mallorca Rural ha llanccedilat un curs de formacioacute per a emprenedors en el moacuten rural que se celebra des del mes de novembre fins al mes de maig de 2014 Cal destacar que la inscripcioacute al curs eacutes gratuiumlta i la inscripcioacute eacutes oberta a tothomEl curs estaragrave dividit en tres tipus dactivitats conferegravencies o xerrades sortides amb visites a empreses o negocis i tallers pragravectics Es duragrave a terme una activitat setmanal que seragrave en divendres o dissabte En aquest sentit cal destacar que lassistegravencia a les conferegravencies estagrave oberta a tothom malgrat que no estigui inscrit al curs perograve a les altres dues activitats nomeacutes hi podran participar les persones inscrites El curs ldquoestagrave preparat com una experiegravencia que permeti conegraveixer les oportunitats que ofereix el medi rural i dialogar amb els seus components i protagonistes Estagrave pensat per a aquells que desitgen treballar idees i projectes empresarials innovadors i adaptats als nous temps en sintonia amb els valors del moacuten rural perograve no necessagraveriament han de ser projectes agriacutecoles o ramadersrdquoEl batle dAlgaida Francesc Miralles destaca que ldquodes de lAjuntament dAlgaida tenim la conviccioacute que una part de la recuperacioacute econogravemica i laboral de les nostres illes passa necessagraveriament per reivindicar i posar en valor el moacuten rural Hem de retrobar molts dels valors i pautes de conducta dels nostres padrins que lespeculacioacute ens han fet abandonar Creim que eacutes

16 | DESEMBRE 2013

LA

junt

amen

t inf

orm

a

molt necessari posar damunt la taula i potenciar aquesta reflexioacuterdquo Miralles va deixar clar que en aquest curs ldquointentam defugir del concepte acadegravemic i mostrar els llocs de trobada on conflueix gent que teacute les mateixes inquietuds i la ferma voluntat de potenciar el moacuten rural i contribuir a apostar pels camins dun futur que incorporin el valor afegit del nostre entorn humagrave natural i paisatgiacutesticrdquo

3 LAjuntament dAlgaida promou la participacioacute ciutadana en lrsquoelaboracioacute del Pressupost Municipal de 2014LAjuntament dAlgaida va convocar un proceacutes participatiu per tal drsquoelaborar el pressupost municipal de 2014 El batle dAlgaida Francesc Miralles explica que ja en la confeccioacute dels pressuposts de 2013 lAjuntament va iniciar ldquoun proceacutes dinformacioacute sobre el contingut del pressupost municipal i per al del proper any volem fer una passa meacutes i organitzar un proceacutes de treball per fomentar la colmiddotlaboracioacute dels ciutadans en la seva elaboracioacuterdquo Es pot consultar tota la documentacioacute generada al llarg del proceacutes a la web municipal wwwajalgaidanet

4 Viatge de lEscola Municipal de Muacutesica a ItagraveliaEntre els passats dies 24 i 27 doctubre els alumnes del conjunt instrumental de lEMMA varen realitzar un viatge dintercanvi cultural i musical a Oggiono (Itagravelia) Durant els quatre dies de viatge els alumnes varen dur a terme tota una segraverie dactivitats com fou un concert conjuntament amb la Banda de Muacutesica dOggiono i diferents visites una a la ciutat de Milagrave on varen poder visitar el Duomo i el teatre de lScala i a diferents indrets de la zona com fou la poblacioacute de BellagioDurant lestada els infants del nostre municipi varen estar allotjats amb famiacutelies dOggiono amb les quals durant aquests dies varen poder compartir una segraverie de vivegravencies que de ben segur els nostres infants no oblidaran en molt de temps Per tant des de lEMMA i des de lAjuntament dAlgaida volem aprofitar les pagravegines de la revista Es Saig per agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest viatge shagui pogut realitzar gragravecies als professors i als alumnes de lescola de muacutesica que han colmiddotlaborat amb les diferents activitats que shan realitzat per al viatge gragravecies als pares i mares dels nins i nines que en tot moment shan implicat i han facilitat la feina i gragravecies a tota la gent dOggiono per la rebuda i per la gran feina feta perquegrave aquest viatge fos tot un egravexitGragravecies a tots i a totes

NUacuteMERO 394 | 17

LA

junt

amen

t inf

orm

a

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 4: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

La tardor fins a mitjans de novembre era molt seca i ja comenccedilava a ser preocupant Perograve ha girat de mala manera i ha plogut molts dies seguits a Algaida La terra tenia molta set Els torrents i siacutequies del municipi pragravecticament no han corregut tot i les abundants precipitacions Ha plogut beacute sense fer mal amb quantitats generoses i durant bastants de dies El mes passat comentagravevem que lrsquooctubre havia estat un mes extraordinagraveriament sec i fins a la darreria de mes nomeacutes hi havia 2 litres per metre quadrat Sort que dia 28 va fer una bona ploguda amb 35 litres cosa que va maquillar les dades finals de pluja El novembre ha estat tot el contrari a partir de dia 14 va ploure set dies seguits en quegrave es varen acumular uns 115 mm I no srsquoha aturat ja que la darrera setmana tambeacute ha fet petites brusques cosa que suposa un balanccedil provisional de 134 litres per metre quadrat Lrsquooctubre va fer molta calor les temperatures mitjanes enregistrades han estat meacutes altes a la majoria drsquoobservatoris i srsquoha considerat com el meacutes cagravelid des que hi ha registres de temperatura a totes les illes Perograve seguidament el novembre ha arribat el fred de manera sobtada En aquest sentit srsquoha igualat el regravecord de nombre de nevades a la serra de Tramuntana des de 1980 La mitjana del novembre eacutes nomeacutes de 2 nevades Enguany ja nrsquohi ha hagut 7 cosa que no passava des de 1987 En definitiva contrastos molt marcats que han provocat que la gent a qui li agrada anar a cercar bolets de moment srsquohagi quedat amb les ganes El meacutes positiu de tot eacutes que la sequera srsquoha acabat i enguany ja ens acostam als 500 litres per metre quadrat No pot ser tot positiu al temps i ja hi ha molta gent que estagrave un poc farta de fred i aigua I encara no ha comenccedilat lrsquohivern

JOAN BARCELOacute TROBAT

4 | DESEMBRE 2013

El te

mps

MOSTRARI DE SANDAgraveLIES

Lescena ha estat prou comentada les darreres setmanes el diputat David Fernaacutendez representant de la CUP al Parlament de Catalunya va mostrar la seva sandagravelia i va qualificar de gagravengster el senyor Rodrigo Rato en sessioacute parlamentagraveria pels motius coneguts de tothom (el cas Bankia eacutes massa recent perquegrave lhagem oblidat gragravecies a la nostra memograveria de conill) Lescagravendol ha estat majuacutescul especialment a Madrid perograve tambeacute a Barcelona El diputat Fernaacutendez ha indignat la classe poliacutetica i periodiacutestica en general tant els colmiddotlegues ideologravegics de Rato com els seus rivals Un servidor amb tota la modegravestia del moacuten exposa tambeacute la seva sandagravelia Hem de manifestar a la societat de forma clara que rebutjam amb rotunditat actuacions com les del senyor Rato Poden ser legals o no ser-ho perograve socialment egraveticament soacuten inadmissibles I seacute que no som luacutenic que pensa aixiacute Aquest eacutes el motiu de la colmiddotleccioacute de sandagravelies que veacutenen a continuacioacute I he deixat un espai en blanc per si de cas sestrevenia que hi volgueacutessiu posar la vostra

En Calaix i Desastre

NUacuteMERO 394 | 5

Cal

aix

de sa

stre

Aquest mes toca parlar de matances pluges i esclata-sangshellip i aixiacute ho farem Perquegrave fa un parell de setmanes que si anaves drsquoexcursioacute a la mar encara podies nedarhellip i ara tenim fred i neu a voler Que plogueacutes era ben necessari i per sort ha plogut i molt beacute a Algaida ha estat un novembre dels meacutes plujosos des de fa anys Ara esclata-sangs pocs no nrsquohem sentit a parlar gens dels malllorquins perograve a placcedila i a les botigues ens han dit que nrsquohi ha de ben bons devers 10euro el quilo i amb aixograve ens conformam Falta veure si els picornells salven una mica la temporada Pel que fa a les matances la gent es queixa si el dia de matar el porc plou perograve no han drsquoarruixar cap mosca i aixograve tambeacute eacutes drsquoagrairTambeacute eacutes el mes el novembre de Tots Sants i els morts (i darrerament drsquoaquesta moda americana horrorosa de disfressar-se de morts o fantasmes) Lrsquoaltre dia un recordava que fa anys bastants el batle de torn enviava tota la brigada municipal al cementiri a arreglar-lo tot quan podien i aquella setmana el recinte quedava net i polit una ldquomonadardquo Aixograve ha canviat totalment i des de fa uns anys pots anar al cementiri qualsevol dia i sempre estagrave a punt de revista ben arreglat I el que fou una millora ben necessagraveria eacutes la cagravemera frigoriacutefica i que el condol es pugui donar al cementiri i no a la casa del difunt En aquest sentit hem donat una gran passa hem millorat moltEns han dit que el nostre Ajuntament de tant en tant intenta convocar la gent per a discutir temes relatius al poble temes tan importants com els pressupostos o altres problemes municipals Beacute idograve ens han dit i voldriacuteem anar errats que la resposta eacutes bastant magra que la gent no en fa gaire cas i eacutes una llagravestima ja que soacuten temes que ens haurien de preocupar El que siacute sembla anar ldquoa toperdquo soacuten els viatges de la gent gran Quan es va parlar de la crisi i de les retallades semblava que els viatges es reduirien molthellip perograve darrerament sentim molta gent que surt de viatge a fora Mallorca o sigui que de crisi res I segons ens han dit els que tenen un bon poder de convocatograveria soacuten els de la tercera edat al dinar de Nadal del darrer dissabte de novembre hi acudiacute una gentada que en sortiacute ben satisfeta dinar rifa i ballhellip quegrave meacutes voleuEns han explicat que el darrer divendres drsquoaquest passat mes de novembre va arribar a Algaida una padrina amb una ego i un carruatge en ldquopelegrinatgerdquo per donar suport als mestres i a favor del diagraveleg i drsquouna escola puacuteblica de qualitat Ens han dit que a la placcedila hi acudiacute molta gent a rebre-la i amb els xeremiers partiren cap al Pere Capellagrave on la ldquopadrinardquo va llegir un

6 | DESEMBRE 2013

Mh

an d

it qu

e di

uen

parlament molt emotiu Lrsquoauditori va quedar ple i els comentaris eren molt diversos perograve tots favorables a la iniciativa i drsquoadmiracioacute ja que la setmana que duia recorrent diversos pobles ha estat una de les meacutes fredes i plujoses que es recorden al mes de novembre Sembla que a mesura que anava passant pels diferents pobles la padrina srsquoanava animant gragravecies a les mostres de suport que rebia Ja hem dit que lrsquoauditori va quedar ple perograve qualcuacute va trobar a faltar alguns representants del consistori algaidiacutePer cert ens han dit que la lectura que es va fer al Pere Capellagrave en aquest mateix acte drsquounes gloses fetes per un pinero fa un centenar drsquoanys resultaren ben actuals Eacutes la conversa entre un cavall i el seu carriler en quegrave el cavall es queixa de lrsquoexceacutes de feina i cagraverrega que se li imposa I quan acudeix a lrsquoalcalde de Ciutat aquest no li fa cas si no paga abans i quan va a lrsquoAudiegravencia tres quarts del mateix tant els missers com el jutge no el volen ni escoltar si no hi ha doblers i meacutes actual no pot ser el que li diu el misser ldquoAquiacute no hi val tenir raoacute lo que val eacutes srsquoinfluencirdquo a lrsquoAudiegravencia Com ara Bon Nadal i fins lrsquoany qui ve si som vius

UN SORD

MOVIMENT DEMOGRAgraveFICCatalina Mudoy Sastre ens deixagrave dia 12 doctubre Tenia

Rafel Noguera Amer moriacute dia 4 de novembre Tenia 35 anys

Pedro Roig Fullana ens deixagrave dia 6 de novembre a ledat de 82 anys

Joan Capellagrave Roig va morir dia 10 de novembre als 91

Antoni Oliver Coll moriacute dia 14 de novembre Tenia 90 anys

Margalida Amengual Cerdagrave ens deixagrave dia 18 de novembre

Soledad Temporal Pardo va morir dia 1 de novembre als 62 anys

NAIXEMENTSEmma Salom Oliver filla de Miquel i Antogravenia va neacuteixer dia 15 de novembre

NUacuteMERO 394 | 7

Mov

imen

t dem

ogragrave

fic

A leditorial dEs Saig de desembre del 93 (nuacutem 15) es comentava ldquoel creixement de la poblacioacute dAlgaidardquo i eacutes que en un moment en quegrave baixava la poblacioacute de la majoria de pobles de linterior de Mallorca la dAlgaida creixia moderadament perograve creixia Ara beacute el gran augment de poblacioacute sha produiumlt en aquests vint anys que han passat des daleshores La poblacioacute de lany 1993 era de 3367 persones mentre que les dades provisionals de 2013 (ens basam en el programa de festes de Sant Jaume) ens parlen de 5545 i aixograve suposa que durant aquest temps hem crescut en 2178 habitants No som bons per fer tants per cent perograve si en sabeacutessim sortiria un percentatge ben elevat Massa elevat

Meacutes coses En Bernat Sureda hi parla de la formacioacute i composicioacute de lOrfeoacute Castellitx que ja dirigia -i segueix fent-ho- en Toni Mulet LOrfeoacute era molt nombroacutes amb un total de 45 components hi ha els noms de tots els integrants i aixiacute sabem que constava de 13 sopranos 13 contralts 12 tenors i 7 baixos Hi havia una foto de lOrfeoacute en plena actuacioacute Pel que fa a la part gragravefica dEs Saig volem dir que havia millorat molt amb el canvi dimpremta aixograve siacute en blanc i negre passarien un grapat danys abans de fer la portada i contraportada en color

Tambeacute trobam agravemplia informacioacute de la Banda de Muacutesica una informacioacute que com en el cas de lOrfeoacute era individualitzada ja que hi ha el nom dels 40 components amb linstrument que corresponia a cadascun Recordem que el director era Emili Robles Per cert que la Xerradeta feta per en Biel Sastre amb lajuda den Biel Torres era amb els muacutesics de la banda com era desperar sortia una entrevista amb molt poc ordre on tothom hi deia la seva perograve molt simpagravetica i divertida

En Gabriel Bibiloni transcrivia dos documents de lArxiu del Regne de Mallorca de lany 1358 i parlava de ldquoles difiacutecils relacions entre els habitants de la parrogravequia de Montuiumlri i els de la parrogravequia de Castellitx a mitjan segle XIVrdquo Explicava els motius pels quals el terme dAlgaida arriba tan a la vora del de Montuiumlri lexplicacioacute segurament estagrave en la divisioacute administrativa de legravepoca de la dominacioacute musulmana en la delimitacioacute del ldquojuzrdquo de la parrogravequia de Castellitx que es feacuteu servir pel repartiment despreacutes de la conquesta Per compensar els habitants de Montuiumlri de la insuficiegravencia del seu terme aquests tenien dret a lempriu de llenya de garrigues del terme de Castellitx i daquiacute veacutenen les desavinences que deixen entreveure aquests documents

Com eacutes logravegic hi ha a meacutes les seccions habituals lAjuntament informava entre altres coses de les Normes Subsidiagraveries que sestaven elaborant i de la solucioacute als fems de fora vila la informacioacute de Titoieta Ragravedio ocupava quatre pagravegines la plana de Pina a meacutes duna foto antiga era una glosa den Bernat Coll Sureda la informacioacute esportiva era molt meacutes completa que ara (a veure si trobam un cronista per a aquesta seccioacute amb una bona paga perquegrave cobraragrave com el que meacutes dels colmiddotlaboradors) i finalment direm que una carta al director firmada per un exalumne era molt criacutetica amb lescola dels anys de la postguerra i en pintava una situacioacute ben negra i ben negativa

Montuiumlri vist des del camiacute de Son Maiol (Foto de Miquel Serra)

8 | DESEMBRE 2013

Fa v

int a

nys

LA KOINEacute DEL CATALAgraveMirau per on lrsquoaltre dia resbostejant una

mica em vaig trobar els dos toms del llibre de text de Lengua Espantildeola que estudiagravevem els alumnes de lInstitut Ramon Llull de Palma quan fegraveiem COU lrsquoany 1974 un any abans de la mort del dictador Franco i en plena vigegravencia de las Leyes Fundamentales del Reino Es tracta drsquoun llibre escrit pel catedragravetic i acadegravemic de la Real Academia Espantildeola de la Lengua Fernando Laacutezaro Carreter editat aquell mateix any per Ediciones Anaya SA i perquegrave quedagraves ben clar a la pagravegina 4 diu ldquoEste libro ha sido presentado a la aprobacioacuten del Ministerio de Educacioacuten y Cienciardquo Repassant el llibre mrsquoha quedat clar que tant en aquells anys darrers de la dictadura com durant tota la democragravecia els diferents departaments deducacioacute han tractat el tema linguumliacutestic amb la mateixa serietat i rigor acadegravemic llevat drsquoara on el PP sesforccedila a fer el ridiacutecul

La lliccediloacute 12 daquell llibre tracta de les ldquovariedades idiomaacuteticas vulgares y dialectalesrdquo i diu ldquoQuedoacute claro en el capiacutetulo I que el espantildeol como lengua culta hablada y escrita por las personas educadas tanto en Espantildea como en Hispanoameacuterica es resultado de una Koineacute y que mantiene una notable unidad a pesar de su extensioacutenrdquo I que vol dir Koineacute Havent aprovat el COU ho hauria de saber perograve estagrave clar que no mersquon record Al diccionari de la RAE diu ldquoKoineacute (Del gr κοιν literalmente comuacuten) ή 2 f Ling Lengua comuacuten que resulta de la unificacioacuten de ciertas variedades idiomaacuteticasrdquo Ras i curt una llengua estagravendard el coneixement de la qual distingeix les persones cultes de les incultes Tant els costa entendre a aquests senyors de la Fundacioacute Jaume III que existeix una koineacute en catalagrave O eacutes que el seu objectiu eacutes evitar-la

Meacutes endavant a la pagravegina 24 la lliccediloacute tracta de ldquolos dialectos espantildeoles en la actualidadrdquo i diu ldquocomo ya sabemos las lenguas espantildeolas se configuran durante la reconquista Las extremas ndash el gallego y el catalaacuten- seguiraacuten sus respectivos procesos hasta convertirse en lengua de cultura En el centro de la peniacutensula el castellano irrumpe entre las hablas leonesas y aragonesas Hoy con todo los viejos dialectos siguen hablaacutendose en las aldeas aunque lleven un vida precaria la difusioacuten de la cultura y modernamente el cine la radio y la televisioacuten van generalizando el conocimiento y empleo del castellano y los rasgos dialectales tienden a una extincioacuten que por supuesto dista de estar consumadardquo Val a dir que

jo no hi estic drsquoacord que les formes dialectals srsquohagin de perdre per mor de la cultura sinoacute meacutes aviat srsquohan de preservar Perograve no hem de perdre de vista que la llengua uacutetil i culta eacutes la Koineacute no el dialecte aixiacute que alerta a fer el ldquopaletordquo Com a dialectes del castellagrave la lliccediloacute apunta a meacutes de laragoneacutes i leoneacutes ja mencionats el andaluz murciano extrementildeo y canario

La lliccediloacute 13 pagravegina 34 tracta de ldquoLas otras lenguas hispaacutenicasrdquo Interessantiacutessim tiacutetol quatre anys anterior al paragravegraf 2 de larticle 3 de la actual Constitucioacute Com a llenguumles espanyoles diferents al castellagrave a COU sens ensenyava que existien les seguumlents ldquoGallego Catalaacuten y Vascuencerdquo Meacutes endavant trsquohavies de aprendre ldquoDialectos del Catalaacuten Se distinguen niacutetidamente dos dialectos dentro del catalaacuten Catalaacuten occidental Andorra zona oriental de Aragoacuten Leacuterida este de Tarragona y regioacuten valencianardquo Zona oriental de Aragoacuten avui legalment LAPAO Estic segur que el pobre Laacutezaro Carreter es moriria de vergonya Seguim amb els dialectes del catalagrave ldquoCatalaacuten Oriental Departamento franceacutes de los Pirineos Orientales (roselloneacutes) Gerona Barcelona nordeste de Tarragona islas Baleares y alguereacutes (en Cerdentildea)rdquo I conclou aixiacute ldquoA pesar de los rasgos foneacuteticos morfoloacutegicos y sintaacutecticos que separan los dialectos del catalaacuten no estaacuten tan alejados entre siacute como lo estaacuten el castellano el leoneacutes y el aragoneacutesrdquo

Senyors del PP i de la Fundacioacute Jaume III estan vostegraves suspesos de COU I per descomptat de selectivitat No donen la talla suficient ni tenen el rigor acadegravemic adequat per ni tan sols per opinar en temes linguumliacutestics ho dic a la vista dels coneixements que a mi mexigien les autoritats acadegravemiques en acabar el estudis de batxillerat

I aixograve siacute ho dic jo estan vostegraves carregats de prejudicis i tenen majoria absoluta quegrave hi podem fer

JOAN MULET VALLORI

NUacuteMERO 394 | 9

Els l

ecto

rs e

scriu

en

Una cantonada (o cantoacute) eacutes lrsquoangle format per dues parets contiguumles drsquoun cos poliegravedric que pot ser un edifici un tancat de paret seca etcUn cantoacute eacutes una pedra de maregraves tallada en forma de paralmiddotlelepiacutepede que serveix per a la construccioacute drsquoedificis o parets Les seves dimensions soacuten variables segons lrsquouacutes que ha de tenir aquesta pedra Cantoacute de gruix de rei el que teacute unes dimensions de 80x40x30 cm Cantoacute teulader eacutes el meacutes prim de gruix i srsquoemprava per fer el sogravetil damunt el qual es posaven les teules drsquouna edificacioacute actualment substituiumlt per peces ceragravemiques Cantoacute terccedil el que teacute 8 cm de gruixa i srsquoemprava principalment per fer mitjanades i jaccedilos drsquoescala Casa cantonera eacutes la que fa cantonadaPedra cantonera eacutes la que forma part drsquouna cantonadaCantoner persona que treballa en una pedrera en lrsquoextraccioacute de cantonsCantonera dona puacuteblica que es posava per les cantonades a provocar els homes

LlinatgeCantoacute existent a Alacant Alcoi Artagrave Begur La Bisbal Elda Elx Mataroacute Novelda Palamoacutes Xagravetiva etc

Canccediloacute Mestre Pere paredavaun marge sense martelli va passar un aucellque li tomagrave sa filada

PistaAquesta cantonada amb escopidor es troba a un indret emblemagravetic del nostre terme municipal on antigament hi voltava cap al

darrer destiacute un cotxe sinistre que en Miquel Molla anomena en els seus records drsquoinfagravencia de la Xerradeta drsquoaquest mesSi afegim que aquesta cantonada fa part del tancament exterior drsquouna possessioacute del nostre poble que teacute un topogravenim similar a gracioacutes divertit content etc ja haurem donat massa pistes

Solucioacute del mes passatEl punt kilomegravetric que va ser protagonista a Es Saig anterior estagrave situat vora la nova barrera del creuer que formen la carretera que baixa de Randa i continuava per la primitiva de Llucmajor amb la meacutes nova que va drsquoAlgaida a Llucmajor i que molta gent estagrave entestada que srsquoha drsquoeixamplar

MIQUEL FIOLET

10 | DESEMBRE 2013

Sabe

u on

eacutes

El diccionari estableix que una nadala eacutes una laquocomposicioacute poegravetica que amb la finalitat de felicitar les festes de Nadal o beacute de manifestar lestimacioacute a les persones benvolgudes acostumen a escriure alguns poetes sobre el tema del naixement de Crist o sobre altres temes sociologravegics i poliacuteticsraquo Entre els poetes que han escrit i publicat nadales nhi ha de tan reconeguda solvegravencia com Josep Maria de Sagarra Miquel Martiacute i Pol Miquel Dolccedil Josep Vicenccedil Foix De lobra poegravetica de J V Foix (Barcelona 1893 ndash 1987) destaquen els llibres Sol i de dol On he deixat les claus Desa aquests llibres al calaix de baix i Onze nadals i un cap dany Aquest darrer recull les peces poegravetiques que Foix anagrave enviant als seus amics per Nadal durant onze anys consecutius de 1948 a 1958 i una altra enviada amb motiu del cap dany de 1960 De les nadales de Foix potser la meacutes emblemagravetica sigui la que du per tiacutetol Ho sap tothom i eacutes profecia que hem comenccedilat a reproduir a la nostra portada i que ara completam

(Ve de la portada)

Els nois que ronden per les calesHi cullen plomes per les alesI algues de sol i amb veu dalbatCriden per lull de les escalesQue a cal fuster hi ha novetatEls qui ballaven per les salesSurten i guaiten des del mollUn estel nou que passa el coll

El coraller ho sap pel pirataQue amaga els tints en buc descataQuan crema larbre dels escritsAl capitagrave duna fragataLi ho diu la rosa de les nitsLor i lescuma duna mataClamen somnagravembuls pel serratA cal fuster hi ha novetat

El plor dels rics salpa pels airesI les rialles dels captairesSolquen els glaccedilos del teulatUn pastor ho conta als vinyatairesA cal fuster hi ha novetatEl roc dels cims escampa flairesI al Port mateix amb roig roentPinten pallards lAjuntament

El jutge crema paperassaDels anys revolts a un cap de placcedilaI el mestre daixa riu tot solEl fum dels recs ja no escridassaI els pescadors faran un bolTot eacutes silenci al ras de raccedilaQuan els ho diu lautoritatA cal fuster hi ha novetat

Els de la Vall i els de ColeraSalten contents a llur maneraI els de la Selva shan mudatAmb flors de fenc calquen a leraA cal fuster hi ha novetatDe Pau i de Palau-saverderaPorten les mels de llur cingleraI omplen els dolls de vi moscat

Els de Banyuls i els de PortvendresEntren amb llanes de mars tendresI un raig de mots de bon copsarPels qui entre vents saben comprendresEls traginers de PerpinyagraveAmb sang barrada en drap de cendresClamen dels dalts del pic nevatA cal fuster hi ha novetat

Res no sacaba i tot comenccedilaVeacutenen mecagravenics de remenccedilaAmb olis nous de llibertatUna veu canta en recompensaQue a cal fuster hi ha novetatDes dAlacant a la ProvenccedilaQui mor no mor si el son eacutes clarQuan neix la Llum en el quintar

La gent sagleva en la nit duraTots anuncien la venturaLes Illes porten el saiumlmI els de lUrgell farina puraQui res no teacute clarors del cimLa fe que bull no teacute capturaI no es fa el Pa sense el LlevatA cal fuster hi ha novetat

El Port de la SelvaNadal de 1953

NUacuteMERO 394 | 11

Una

raci

oacute de

poe

sia

PELEGRINATGE DE LLIBERTAT I DAMORldquoAnar de poble en poble fent un itinerari en carro i biacutestia de VERD durant 14 dies amb lrsquoobjectiu de sensibilitzar la gent del poble des del poble Vull ser un granet drsquoarena a lrsquoaccioacute No em puc quedar quieta amb tot el que ldquoplourdquo

I deixar-nos dur per la acollida i allotjament de la bona gent per continuar compartint la conscienciacioacute en definitiva per creacuteixer com a persones

Fer una crida de CONCENTRACIOacute de carros per fer la cloenda del camiacute dia 6 de desembre a SINEU a les 12 h si hem pogut arribar-hirdquo

Aquests soacuten entre altres els objectius que la padrina Xisca Tous sha proposat amb el seu pelegrinatge en carro que va comenccedilar dia 22 de novembre a la Cologravenia de Sant Pere i que finalitzaragrave dia 6 de desembre a Sineu

I tot aixograve per quegrave Ella mateixa ho explica amb unes belles paraules adreccedilades als docents

ldquoEls mestres heu despert la consciegravencia de la gent i ens heu mobilitzat per demanar diagraveleg i que vos escoltin perquegrave sou els que sabeu meacutes drsquoeducacioacute Heu cridat perquegrave respectin la vostra llibertat La llibertat no es pot trepitjar els mestres la necessiteu per fer el que creis millor pels infants

Soc padrina i vull ser partiacutecip de la vostra crida i voldria que srsquohi afegeixin drsquoaltres padrins per aixograve el carro lent i siacutembol de la perseveranccedila de la paciegravencia i de lrsquoesforccedil de temps antics i de poble Els de la nostra generacioacute que hem aconseguit drets amb lluita no ens podem permetre perdre el que ens ha costat tant i que els nostres neacutets no ho puguin gaudirrdquo

A manera de cloenda del pelegrinatge fa aquesta crida ldquoCitar tots els padrins DIA 6 DE DESEMBRE a Sineu a les 12 h amb carro si es possible acompanyats de fills i neacutets i dinar junts No eacutes necessari venir en carro emprau el mitjagrave de quegrave disposeurdquo

Na Xisca Tous el carro el carreter i legua i unes padrines algaidines que lacompanyaren durant part del trajecte arribaren a Algaida procedents de Pina el capvespre de divendres dia 29 de novembre El fred intens i lamenaccedila de pluja no foren obstacle perquegrave un centenar de persones les rebessin a placcedila entre aplaudiments i missatges democioacute i solidaritat Despreacutes al casal Pere Capellagrave ple de gom a gom diverses entitats del poble expressaren el seu agraiumlment a les valentes padrines LAssociacioacute de Mares i Paresque organitzagrave lacte Els alumnes del Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Pou -quin gran pastiacutes que cuinaren les dues nines Els mestres la seva representant llegiacute un poema de Biel Majoral LAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa que hi va contribuir amb una glosa de Llorenccedil Moacutera La delegacioacute dAlgaida de lObra Cultural Balear Titoieta Ragravedio Tothom va tenir paraules de coratge i solidaritat

Tambeacute na Xisca Tous va voler retre homenatge al seu padriacute algaidiacute i glosador Bartomeu Tous Santmartiacute Cuitor que va estar un grapat danys a Son Moll de Pina i que va morir lany 1918 lany del grip Per aixograve un grup de persones llegiren el seu glosat ldquoUna gran quumlestioacute que tengueacute un carriler amb so seu cavallrdquo que resultagrave ben divertit i adequat per a locasioacute Un sord ja nha parlat a la seva seccioacute del contingut daquest glosat

Les fotografies que acompanyen aquest escrit soacuten de na Jerogravenia Pou

12 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 13

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

RONDALLA DE SES PADRINES MERAVELLOSESAixograve era i no era bon viatge faci la cadernera un paiacutes convuls i desorientat on el Govern imposava fort i no et moguis la seva llei sense tenir en compte el parer duna bona part del poble tot fent decrets a tort i a dret i menystenint la llengua i cultura que havia heretat dels seus avantpassats des de feia una mala fi danys Aixiacute mentre els que comandaven nomeacutes es miraven la guixa i no sestaven de res el poble anava cada vegada meacutes cop-piu i desmenjat amb ses ombres ben mortes com si li faltagraves aquella ilmiddotlusioacute i coratge que sempre lhavien caracteritzat Els meacutes fellons de tots eren els mestres als qui el Govern havia desposseiumlt de la seva autoritat i saber mitjanccedilant un decret que no tenia ni cap ni peus com havien reconegut fins i tot i amb la boca petita alguns batles i cavallers que es trobaven sota el vassallatge del rei i els seus consellers

I heu de creure i pensar i pensar i creure que unes padrines de per devers un poblet del Llevant en veure tot aquell desgavell varen tenir una pensa dallograve meacutes bona varen llogar un carro i una egua i varen partir a larrisca la ventura per recordar a tothom que les volgueacutes escoltar que les coses no podien continuar aixiacute que per damunt els decrets i les lleis hi havia el respecte i la dignitat de les persones Totes sabien molt beacute quin futur volien per als seus estimats neacutets i allograve que veien i vivien no els agradava gens ni una mica Per aixograve en comptes de quedar mans plegades i resignar-se a tot aquell desgavell decidiren recoacuterrer els pobles daquella contrada per explicar a la gent que les coses podien fer-se duna altra manera que per damunt de tot existien la llibertat i lamor i que sense aquests sentiments la vida era talment una font eixuta un conroacute fora llevat ni saoacute Volien sobretot restituir la dignitat i el prestigi dels mestres ja que consideraven que sense educacioacute i respecte no es podia anar enlloc I sobretot que era un desbarat fora mida voler fer escola des dels despatxos i les cadires sense tenir en compte lopinioacute de les persones que tenien al seu cagraverrec la formacioacute dels nins i nines daquell paiacutes daltra banda cada vegada meacutes capficats i confusos davant aquella penosa situacioacute a la qual shavia arribat i que mai de mai shaguessin pogut imaginar

Cametes per quegrave vos vull ndashvaren pensar aquelles padrines Armaren un bon carro hi fermaren legua i ja varen ser partides de dallagrave un dia de novembre fred i plujoacutes cap a les viles i llogarets daquell dissortat i trist regne I heu de creure i pensar i pensar i creure que per tot allagrave on passaven els donaven posada i recapte baldament fos un rovegoacute de pa i un grapat de figues seques per enganar sa talent perquegrave no havien de menester paons ni domassos per fer tot aquell bell pelegrinatge Per tot equipatge duien una bona ambosta de conviccioacute i un somriure antic plagravecid com el trot alegre daquella egua que regalimava energia per tot allagrave on passava Els primers a sortir a camiacute quan arribaven a un poble eren els nins que es posaven a coacuterrer com esperitats darrere daquell carro tot fent alulea i cridant pels carrers i les places ldquoja veacutenen ses padrines sortiu ja soacuten aquiacuterdquo

Un cop congregada la gent elles les padrines treien un sarronet que duien amagat davall del gipoacute just a lalccedilada del cor com si fos el meacutes gran i preuat dels tresors Tothom se mirava aquells sarronets amb uns ulls ben badats sense perdre calada de tot quan en aquell magravegic moment era a punt de succeir I quegrave men direu De sobte fora malmenar ni un bri daquell somriure solidari i antic comenccedilaven a repartir mots paraules dites contarelles que la gent pensava perdudes per sempre meacutes Homes dones infants tothom les agafava entre les seves mans i sen tornaven a ca seva meacutes contents que un pasco sentint aquella enyorada escalfor i fent coacuterrer la veu per tot arreu talment el xiuxiueig dun rierol ldquoja arriben ses padrines ja arriben ses padrines

I encara soacuten vives i ben vives I al seny mos vegem tots plegats

MIQUEL AgraveNGEL LLADOacute RIBASEscriptor Portaveu i membre fundador de lrsquoassociacioacute ldquoHomes per la Igualtatrdquo

14 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 15

LA

junt

amen

t inf

orm

a

1 LAjuntament i el colmiddotlegi Pare Pou renoven el conveni per a la reutilitzacioacute de llibres de textLobjectiu eacutes ajudar famiacutelies i incentivar luacutes responsable del materialLa comissioacute de seguiment del conveni de colmiddotlaboracioacute entre lAjuntament dAlgaida i el CEIP Pare Bartomeu Pou mitjanccedilant el qual el curs passat es va crear un fons de llibres de text i material didagravectic es va reunir per tal davaluar la tasca feta fins ara i redactar-ne la memograveria Aquesta comissioacute va mostrar la seva satisfaccioacute pel bon funcionament daquest fons i es va proposar la renovacioacute del conveniPoden accedir a aquest programa tots aquells escolars dinfantil i primagraveria que pertanyen a famiacutelies amb necessitats econogravemiques del municipi LAjuntament dAlgaida aporta 1000 euros a aquest fons Cal recordar que a banda daquesta ajuda a les famiacutelies amb necessitats lobjectiu daquesta iniciativa eacutes incentivar i promoure luacutes responsable i sostenible dels llibres de text i tambeacute del material didagravecticLa comissioacute de seguiment va estar integrada per la regidora dEducacioacute i Cultura de lAjuntament dAlgaida Maria Antogravenia Mulet Maria Miralles i Maria Francisca Osuna per part de la direccioacute del centre i la presidenta de lAMPA Joana BennagravesserMaria Antogravenia Mulet va explicar que ldquouna vegada meacutes demostram que leducacioacute dels nostres infants eacutes una prioritat de lequip de govern municipal i volem agrair la colmiddotlaboracioacute permanent de lequip directiu del CEIP Pare Bartomeu Pou i de lassociacioacute de Pares i Maresrdquo

2 LAjuntament posa en marxa formacioacute per a emprenedors en el moacuten ruralDes del 15 de novembre i fins al mes de maig de 2014 hi hauragrave conferegravencies tallers i visitesLagraverea de Promocioacute Econogravemica de lAjuntament dAlgaida amb el suport dels Fons Europeus Leader que gestiona lrsquoAssociacioacute Mallorca Rural ha llanccedilat un curs de formacioacute per a emprenedors en el moacuten rural que se celebra des del mes de novembre fins al mes de maig de 2014 Cal destacar que la inscripcioacute al curs eacutes gratuiumlta i la inscripcioacute eacutes oberta a tothomEl curs estaragrave dividit en tres tipus dactivitats conferegravencies o xerrades sortides amb visites a empreses o negocis i tallers pragravectics Es duragrave a terme una activitat setmanal que seragrave en divendres o dissabte En aquest sentit cal destacar que lassistegravencia a les conferegravencies estagrave oberta a tothom malgrat que no estigui inscrit al curs perograve a les altres dues activitats nomeacutes hi podran participar les persones inscrites El curs ldquoestagrave preparat com una experiegravencia que permeti conegraveixer les oportunitats que ofereix el medi rural i dialogar amb els seus components i protagonistes Estagrave pensat per a aquells que desitgen treballar idees i projectes empresarials innovadors i adaptats als nous temps en sintonia amb els valors del moacuten rural perograve no necessagraveriament han de ser projectes agriacutecoles o ramadersrdquoEl batle dAlgaida Francesc Miralles destaca que ldquodes de lAjuntament dAlgaida tenim la conviccioacute que una part de la recuperacioacute econogravemica i laboral de les nostres illes passa necessagraveriament per reivindicar i posar en valor el moacuten rural Hem de retrobar molts dels valors i pautes de conducta dels nostres padrins que lespeculacioacute ens han fet abandonar Creim que eacutes

16 | DESEMBRE 2013

LA

junt

amen

t inf

orm

a

molt necessari posar damunt la taula i potenciar aquesta reflexioacuterdquo Miralles va deixar clar que en aquest curs ldquointentam defugir del concepte acadegravemic i mostrar els llocs de trobada on conflueix gent que teacute les mateixes inquietuds i la ferma voluntat de potenciar el moacuten rural i contribuir a apostar pels camins dun futur que incorporin el valor afegit del nostre entorn humagrave natural i paisatgiacutesticrdquo

3 LAjuntament dAlgaida promou la participacioacute ciutadana en lrsquoelaboracioacute del Pressupost Municipal de 2014LAjuntament dAlgaida va convocar un proceacutes participatiu per tal drsquoelaborar el pressupost municipal de 2014 El batle dAlgaida Francesc Miralles explica que ja en la confeccioacute dels pressuposts de 2013 lAjuntament va iniciar ldquoun proceacutes dinformacioacute sobre el contingut del pressupost municipal i per al del proper any volem fer una passa meacutes i organitzar un proceacutes de treball per fomentar la colmiddotlaboracioacute dels ciutadans en la seva elaboracioacuterdquo Es pot consultar tota la documentacioacute generada al llarg del proceacutes a la web municipal wwwajalgaidanet

4 Viatge de lEscola Municipal de Muacutesica a ItagraveliaEntre els passats dies 24 i 27 doctubre els alumnes del conjunt instrumental de lEMMA varen realitzar un viatge dintercanvi cultural i musical a Oggiono (Itagravelia) Durant els quatre dies de viatge els alumnes varen dur a terme tota una segraverie dactivitats com fou un concert conjuntament amb la Banda de Muacutesica dOggiono i diferents visites una a la ciutat de Milagrave on varen poder visitar el Duomo i el teatre de lScala i a diferents indrets de la zona com fou la poblacioacute de BellagioDurant lestada els infants del nostre municipi varen estar allotjats amb famiacutelies dOggiono amb les quals durant aquests dies varen poder compartir una segraverie de vivegravencies que de ben segur els nostres infants no oblidaran en molt de temps Per tant des de lEMMA i des de lAjuntament dAlgaida volem aprofitar les pagravegines de la revista Es Saig per agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest viatge shagui pogut realitzar gragravecies als professors i als alumnes de lescola de muacutesica que han colmiddotlaborat amb les diferents activitats que shan realitzat per al viatge gragravecies als pares i mares dels nins i nines que en tot moment shan implicat i han facilitat la feina i gragravecies a tota la gent dOggiono per la rebuda i per la gran feina feta perquegrave aquest viatge fos tot un egravexitGragravecies a tots i a totes

NUacuteMERO 394 | 17

LA

junt

amen

t inf

orm

a

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 5: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

MOSTRARI DE SANDAgraveLIES

Lescena ha estat prou comentada les darreres setmanes el diputat David Fernaacutendez representant de la CUP al Parlament de Catalunya va mostrar la seva sandagravelia i va qualificar de gagravengster el senyor Rodrigo Rato en sessioacute parlamentagraveria pels motius coneguts de tothom (el cas Bankia eacutes massa recent perquegrave lhagem oblidat gragravecies a la nostra memograveria de conill) Lescagravendol ha estat majuacutescul especialment a Madrid perograve tambeacute a Barcelona El diputat Fernaacutendez ha indignat la classe poliacutetica i periodiacutestica en general tant els colmiddotlegues ideologravegics de Rato com els seus rivals Un servidor amb tota la modegravestia del moacuten exposa tambeacute la seva sandagravelia Hem de manifestar a la societat de forma clara que rebutjam amb rotunditat actuacions com les del senyor Rato Poden ser legals o no ser-ho perograve socialment egraveticament soacuten inadmissibles I seacute que no som luacutenic que pensa aixiacute Aquest eacutes el motiu de la colmiddotleccioacute de sandagravelies que veacutenen a continuacioacute I he deixat un espai en blanc per si de cas sestrevenia que hi volgueacutessiu posar la vostra

En Calaix i Desastre

NUacuteMERO 394 | 5

Cal

aix

de sa

stre

Aquest mes toca parlar de matances pluges i esclata-sangshellip i aixiacute ho farem Perquegrave fa un parell de setmanes que si anaves drsquoexcursioacute a la mar encara podies nedarhellip i ara tenim fred i neu a voler Que plogueacutes era ben necessari i per sort ha plogut i molt beacute a Algaida ha estat un novembre dels meacutes plujosos des de fa anys Ara esclata-sangs pocs no nrsquohem sentit a parlar gens dels malllorquins perograve a placcedila i a les botigues ens han dit que nrsquohi ha de ben bons devers 10euro el quilo i amb aixograve ens conformam Falta veure si els picornells salven una mica la temporada Pel que fa a les matances la gent es queixa si el dia de matar el porc plou perograve no han drsquoarruixar cap mosca i aixograve tambeacute eacutes drsquoagrairTambeacute eacutes el mes el novembre de Tots Sants i els morts (i darrerament drsquoaquesta moda americana horrorosa de disfressar-se de morts o fantasmes) Lrsquoaltre dia un recordava que fa anys bastants el batle de torn enviava tota la brigada municipal al cementiri a arreglar-lo tot quan podien i aquella setmana el recinte quedava net i polit una ldquomonadardquo Aixograve ha canviat totalment i des de fa uns anys pots anar al cementiri qualsevol dia i sempre estagrave a punt de revista ben arreglat I el que fou una millora ben necessagraveria eacutes la cagravemera frigoriacutefica i que el condol es pugui donar al cementiri i no a la casa del difunt En aquest sentit hem donat una gran passa hem millorat moltEns han dit que el nostre Ajuntament de tant en tant intenta convocar la gent per a discutir temes relatius al poble temes tan importants com els pressupostos o altres problemes municipals Beacute idograve ens han dit i voldriacuteem anar errats que la resposta eacutes bastant magra que la gent no en fa gaire cas i eacutes una llagravestima ja que soacuten temes que ens haurien de preocupar El que siacute sembla anar ldquoa toperdquo soacuten els viatges de la gent gran Quan es va parlar de la crisi i de les retallades semblava que els viatges es reduirien molthellip perograve darrerament sentim molta gent que surt de viatge a fora Mallorca o sigui que de crisi res I segons ens han dit els que tenen un bon poder de convocatograveria soacuten els de la tercera edat al dinar de Nadal del darrer dissabte de novembre hi acudiacute una gentada que en sortiacute ben satisfeta dinar rifa i ballhellip quegrave meacutes voleuEns han explicat que el darrer divendres drsquoaquest passat mes de novembre va arribar a Algaida una padrina amb una ego i un carruatge en ldquopelegrinatgerdquo per donar suport als mestres i a favor del diagraveleg i drsquouna escola puacuteblica de qualitat Ens han dit que a la placcedila hi acudiacute molta gent a rebre-la i amb els xeremiers partiren cap al Pere Capellagrave on la ldquopadrinardquo va llegir un

6 | DESEMBRE 2013

Mh

an d

it qu

e di

uen

parlament molt emotiu Lrsquoauditori va quedar ple i els comentaris eren molt diversos perograve tots favorables a la iniciativa i drsquoadmiracioacute ja que la setmana que duia recorrent diversos pobles ha estat una de les meacutes fredes i plujoses que es recorden al mes de novembre Sembla que a mesura que anava passant pels diferents pobles la padrina srsquoanava animant gragravecies a les mostres de suport que rebia Ja hem dit que lrsquoauditori va quedar ple perograve qualcuacute va trobar a faltar alguns representants del consistori algaidiacutePer cert ens han dit que la lectura que es va fer al Pere Capellagrave en aquest mateix acte drsquounes gloses fetes per un pinero fa un centenar drsquoanys resultaren ben actuals Eacutes la conversa entre un cavall i el seu carriler en quegrave el cavall es queixa de lrsquoexceacutes de feina i cagraverrega que se li imposa I quan acudeix a lrsquoalcalde de Ciutat aquest no li fa cas si no paga abans i quan va a lrsquoAudiegravencia tres quarts del mateix tant els missers com el jutge no el volen ni escoltar si no hi ha doblers i meacutes actual no pot ser el que li diu el misser ldquoAquiacute no hi val tenir raoacute lo que val eacutes srsquoinfluencirdquo a lrsquoAudiegravencia Com ara Bon Nadal i fins lrsquoany qui ve si som vius

UN SORD

MOVIMENT DEMOGRAgraveFICCatalina Mudoy Sastre ens deixagrave dia 12 doctubre Tenia

Rafel Noguera Amer moriacute dia 4 de novembre Tenia 35 anys

Pedro Roig Fullana ens deixagrave dia 6 de novembre a ledat de 82 anys

Joan Capellagrave Roig va morir dia 10 de novembre als 91

Antoni Oliver Coll moriacute dia 14 de novembre Tenia 90 anys

Margalida Amengual Cerdagrave ens deixagrave dia 18 de novembre

Soledad Temporal Pardo va morir dia 1 de novembre als 62 anys

NAIXEMENTSEmma Salom Oliver filla de Miquel i Antogravenia va neacuteixer dia 15 de novembre

NUacuteMERO 394 | 7

Mov

imen

t dem

ogragrave

fic

A leditorial dEs Saig de desembre del 93 (nuacutem 15) es comentava ldquoel creixement de la poblacioacute dAlgaidardquo i eacutes que en un moment en quegrave baixava la poblacioacute de la majoria de pobles de linterior de Mallorca la dAlgaida creixia moderadament perograve creixia Ara beacute el gran augment de poblacioacute sha produiumlt en aquests vint anys que han passat des daleshores La poblacioacute de lany 1993 era de 3367 persones mentre que les dades provisionals de 2013 (ens basam en el programa de festes de Sant Jaume) ens parlen de 5545 i aixograve suposa que durant aquest temps hem crescut en 2178 habitants No som bons per fer tants per cent perograve si en sabeacutessim sortiria un percentatge ben elevat Massa elevat

Meacutes coses En Bernat Sureda hi parla de la formacioacute i composicioacute de lOrfeoacute Castellitx que ja dirigia -i segueix fent-ho- en Toni Mulet LOrfeoacute era molt nombroacutes amb un total de 45 components hi ha els noms de tots els integrants i aixiacute sabem que constava de 13 sopranos 13 contralts 12 tenors i 7 baixos Hi havia una foto de lOrfeoacute en plena actuacioacute Pel que fa a la part gragravefica dEs Saig volem dir que havia millorat molt amb el canvi dimpremta aixograve siacute en blanc i negre passarien un grapat danys abans de fer la portada i contraportada en color

Tambeacute trobam agravemplia informacioacute de la Banda de Muacutesica una informacioacute que com en el cas de lOrfeoacute era individualitzada ja que hi ha el nom dels 40 components amb linstrument que corresponia a cadascun Recordem que el director era Emili Robles Per cert que la Xerradeta feta per en Biel Sastre amb lajuda den Biel Torres era amb els muacutesics de la banda com era desperar sortia una entrevista amb molt poc ordre on tothom hi deia la seva perograve molt simpagravetica i divertida

En Gabriel Bibiloni transcrivia dos documents de lArxiu del Regne de Mallorca de lany 1358 i parlava de ldquoles difiacutecils relacions entre els habitants de la parrogravequia de Montuiumlri i els de la parrogravequia de Castellitx a mitjan segle XIVrdquo Explicava els motius pels quals el terme dAlgaida arriba tan a la vora del de Montuiumlri lexplicacioacute segurament estagrave en la divisioacute administrativa de legravepoca de la dominacioacute musulmana en la delimitacioacute del ldquojuzrdquo de la parrogravequia de Castellitx que es feacuteu servir pel repartiment despreacutes de la conquesta Per compensar els habitants de Montuiumlri de la insuficiegravencia del seu terme aquests tenien dret a lempriu de llenya de garrigues del terme de Castellitx i daquiacute veacutenen les desavinences que deixen entreveure aquests documents

Com eacutes logravegic hi ha a meacutes les seccions habituals lAjuntament informava entre altres coses de les Normes Subsidiagraveries que sestaven elaborant i de la solucioacute als fems de fora vila la informacioacute de Titoieta Ragravedio ocupava quatre pagravegines la plana de Pina a meacutes duna foto antiga era una glosa den Bernat Coll Sureda la informacioacute esportiva era molt meacutes completa que ara (a veure si trobam un cronista per a aquesta seccioacute amb una bona paga perquegrave cobraragrave com el que meacutes dels colmiddotlaboradors) i finalment direm que una carta al director firmada per un exalumne era molt criacutetica amb lescola dels anys de la postguerra i en pintava una situacioacute ben negra i ben negativa

Montuiumlri vist des del camiacute de Son Maiol (Foto de Miquel Serra)

8 | DESEMBRE 2013

Fa v

int a

nys

LA KOINEacute DEL CATALAgraveMirau per on lrsquoaltre dia resbostejant una

mica em vaig trobar els dos toms del llibre de text de Lengua Espantildeola que estudiagravevem els alumnes de lInstitut Ramon Llull de Palma quan fegraveiem COU lrsquoany 1974 un any abans de la mort del dictador Franco i en plena vigegravencia de las Leyes Fundamentales del Reino Es tracta drsquoun llibre escrit pel catedragravetic i acadegravemic de la Real Academia Espantildeola de la Lengua Fernando Laacutezaro Carreter editat aquell mateix any per Ediciones Anaya SA i perquegrave quedagraves ben clar a la pagravegina 4 diu ldquoEste libro ha sido presentado a la aprobacioacuten del Ministerio de Educacioacuten y Cienciardquo Repassant el llibre mrsquoha quedat clar que tant en aquells anys darrers de la dictadura com durant tota la democragravecia els diferents departaments deducacioacute han tractat el tema linguumliacutestic amb la mateixa serietat i rigor acadegravemic llevat drsquoara on el PP sesforccedila a fer el ridiacutecul

La lliccediloacute 12 daquell llibre tracta de les ldquovariedades idiomaacuteticas vulgares y dialectalesrdquo i diu ldquoQuedoacute claro en el capiacutetulo I que el espantildeol como lengua culta hablada y escrita por las personas educadas tanto en Espantildea como en Hispanoameacuterica es resultado de una Koineacute y que mantiene una notable unidad a pesar de su extensioacutenrdquo I que vol dir Koineacute Havent aprovat el COU ho hauria de saber perograve estagrave clar que no mersquon record Al diccionari de la RAE diu ldquoKoineacute (Del gr κοιν literalmente comuacuten) ή 2 f Ling Lengua comuacuten que resulta de la unificacioacuten de ciertas variedades idiomaacuteticasrdquo Ras i curt una llengua estagravendard el coneixement de la qual distingeix les persones cultes de les incultes Tant els costa entendre a aquests senyors de la Fundacioacute Jaume III que existeix una koineacute en catalagrave O eacutes que el seu objectiu eacutes evitar-la

Meacutes endavant a la pagravegina 24 la lliccediloacute tracta de ldquolos dialectos espantildeoles en la actualidadrdquo i diu ldquocomo ya sabemos las lenguas espantildeolas se configuran durante la reconquista Las extremas ndash el gallego y el catalaacuten- seguiraacuten sus respectivos procesos hasta convertirse en lengua de cultura En el centro de la peniacutensula el castellano irrumpe entre las hablas leonesas y aragonesas Hoy con todo los viejos dialectos siguen hablaacutendose en las aldeas aunque lleven un vida precaria la difusioacuten de la cultura y modernamente el cine la radio y la televisioacuten van generalizando el conocimiento y empleo del castellano y los rasgos dialectales tienden a una extincioacuten que por supuesto dista de estar consumadardquo Val a dir que

jo no hi estic drsquoacord que les formes dialectals srsquohagin de perdre per mor de la cultura sinoacute meacutes aviat srsquohan de preservar Perograve no hem de perdre de vista que la llengua uacutetil i culta eacutes la Koineacute no el dialecte aixiacute que alerta a fer el ldquopaletordquo Com a dialectes del castellagrave la lliccediloacute apunta a meacutes de laragoneacutes i leoneacutes ja mencionats el andaluz murciano extrementildeo y canario

La lliccediloacute 13 pagravegina 34 tracta de ldquoLas otras lenguas hispaacutenicasrdquo Interessantiacutessim tiacutetol quatre anys anterior al paragravegraf 2 de larticle 3 de la actual Constitucioacute Com a llenguumles espanyoles diferents al castellagrave a COU sens ensenyava que existien les seguumlents ldquoGallego Catalaacuten y Vascuencerdquo Meacutes endavant trsquohavies de aprendre ldquoDialectos del Catalaacuten Se distinguen niacutetidamente dos dialectos dentro del catalaacuten Catalaacuten occidental Andorra zona oriental de Aragoacuten Leacuterida este de Tarragona y regioacuten valencianardquo Zona oriental de Aragoacuten avui legalment LAPAO Estic segur que el pobre Laacutezaro Carreter es moriria de vergonya Seguim amb els dialectes del catalagrave ldquoCatalaacuten Oriental Departamento franceacutes de los Pirineos Orientales (roselloneacutes) Gerona Barcelona nordeste de Tarragona islas Baleares y alguereacutes (en Cerdentildea)rdquo I conclou aixiacute ldquoA pesar de los rasgos foneacuteticos morfoloacutegicos y sintaacutecticos que separan los dialectos del catalaacuten no estaacuten tan alejados entre siacute como lo estaacuten el castellano el leoneacutes y el aragoneacutesrdquo

Senyors del PP i de la Fundacioacute Jaume III estan vostegraves suspesos de COU I per descomptat de selectivitat No donen la talla suficient ni tenen el rigor acadegravemic adequat per ni tan sols per opinar en temes linguumliacutestics ho dic a la vista dels coneixements que a mi mexigien les autoritats acadegravemiques en acabar el estudis de batxillerat

I aixograve siacute ho dic jo estan vostegraves carregats de prejudicis i tenen majoria absoluta quegrave hi podem fer

JOAN MULET VALLORI

NUacuteMERO 394 | 9

Els l

ecto

rs e

scriu

en

Una cantonada (o cantoacute) eacutes lrsquoangle format per dues parets contiguumles drsquoun cos poliegravedric que pot ser un edifici un tancat de paret seca etcUn cantoacute eacutes una pedra de maregraves tallada en forma de paralmiddotlelepiacutepede que serveix per a la construccioacute drsquoedificis o parets Les seves dimensions soacuten variables segons lrsquouacutes que ha de tenir aquesta pedra Cantoacute de gruix de rei el que teacute unes dimensions de 80x40x30 cm Cantoacute teulader eacutes el meacutes prim de gruix i srsquoemprava per fer el sogravetil damunt el qual es posaven les teules drsquouna edificacioacute actualment substituiumlt per peces ceragravemiques Cantoacute terccedil el que teacute 8 cm de gruixa i srsquoemprava principalment per fer mitjanades i jaccedilos drsquoescala Casa cantonera eacutes la que fa cantonadaPedra cantonera eacutes la que forma part drsquouna cantonadaCantoner persona que treballa en una pedrera en lrsquoextraccioacute de cantonsCantonera dona puacuteblica que es posava per les cantonades a provocar els homes

LlinatgeCantoacute existent a Alacant Alcoi Artagrave Begur La Bisbal Elda Elx Mataroacute Novelda Palamoacutes Xagravetiva etc

Canccediloacute Mestre Pere paredavaun marge sense martelli va passar un aucellque li tomagrave sa filada

PistaAquesta cantonada amb escopidor es troba a un indret emblemagravetic del nostre terme municipal on antigament hi voltava cap al

darrer destiacute un cotxe sinistre que en Miquel Molla anomena en els seus records drsquoinfagravencia de la Xerradeta drsquoaquest mesSi afegim que aquesta cantonada fa part del tancament exterior drsquouna possessioacute del nostre poble que teacute un topogravenim similar a gracioacutes divertit content etc ja haurem donat massa pistes

Solucioacute del mes passatEl punt kilomegravetric que va ser protagonista a Es Saig anterior estagrave situat vora la nova barrera del creuer que formen la carretera que baixa de Randa i continuava per la primitiva de Llucmajor amb la meacutes nova que va drsquoAlgaida a Llucmajor i que molta gent estagrave entestada que srsquoha drsquoeixamplar

MIQUEL FIOLET

10 | DESEMBRE 2013

Sabe

u on

eacutes

El diccionari estableix que una nadala eacutes una laquocomposicioacute poegravetica que amb la finalitat de felicitar les festes de Nadal o beacute de manifestar lestimacioacute a les persones benvolgudes acostumen a escriure alguns poetes sobre el tema del naixement de Crist o sobre altres temes sociologravegics i poliacuteticsraquo Entre els poetes que han escrit i publicat nadales nhi ha de tan reconeguda solvegravencia com Josep Maria de Sagarra Miquel Martiacute i Pol Miquel Dolccedil Josep Vicenccedil Foix De lobra poegravetica de J V Foix (Barcelona 1893 ndash 1987) destaquen els llibres Sol i de dol On he deixat les claus Desa aquests llibres al calaix de baix i Onze nadals i un cap dany Aquest darrer recull les peces poegravetiques que Foix anagrave enviant als seus amics per Nadal durant onze anys consecutius de 1948 a 1958 i una altra enviada amb motiu del cap dany de 1960 De les nadales de Foix potser la meacutes emblemagravetica sigui la que du per tiacutetol Ho sap tothom i eacutes profecia que hem comenccedilat a reproduir a la nostra portada i que ara completam

(Ve de la portada)

Els nois que ronden per les calesHi cullen plomes per les alesI algues de sol i amb veu dalbatCriden per lull de les escalesQue a cal fuster hi ha novetatEls qui ballaven per les salesSurten i guaiten des del mollUn estel nou que passa el coll

El coraller ho sap pel pirataQue amaga els tints en buc descataQuan crema larbre dels escritsAl capitagrave duna fragataLi ho diu la rosa de les nitsLor i lescuma duna mataClamen somnagravembuls pel serratA cal fuster hi ha novetat

El plor dels rics salpa pels airesI les rialles dels captairesSolquen els glaccedilos del teulatUn pastor ho conta als vinyatairesA cal fuster hi ha novetatEl roc dels cims escampa flairesI al Port mateix amb roig roentPinten pallards lAjuntament

El jutge crema paperassaDels anys revolts a un cap de placcedilaI el mestre daixa riu tot solEl fum dels recs ja no escridassaI els pescadors faran un bolTot eacutes silenci al ras de raccedilaQuan els ho diu lautoritatA cal fuster hi ha novetat

Els de la Vall i els de ColeraSalten contents a llur maneraI els de la Selva shan mudatAmb flors de fenc calquen a leraA cal fuster hi ha novetatDe Pau i de Palau-saverderaPorten les mels de llur cingleraI omplen els dolls de vi moscat

Els de Banyuls i els de PortvendresEntren amb llanes de mars tendresI un raig de mots de bon copsarPels qui entre vents saben comprendresEls traginers de PerpinyagraveAmb sang barrada en drap de cendresClamen dels dalts del pic nevatA cal fuster hi ha novetat

Res no sacaba i tot comenccedilaVeacutenen mecagravenics de remenccedilaAmb olis nous de llibertatUna veu canta en recompensaQue a cal fuster hi ha novetatDes dAlacant a la ProvenccedilaQui mor no mor si el son eacutes clarQuan neix la Llum en el quintar

La gent sagleva en la nit duraTots anuncien la venturaLes Illes porten el saiumlmI els de lUrgell farina puraQui res no teacute clarors del cimLa fe que bull no teacute capturaI no es fa el Pa sense el LlevatA cal fuster hi ha novetat

El Port de la SelvaNadal de 1953

NUacuteMERO 394 | 11

Una

raci

oacute de

poe

sia

PELEGRINATGE DE LLIBERTAT I DAMORldquoAnar de poble en poble fent un itinerari en carro i biacutestia de VERD durant 14 dies amb lrsquoobjectiu de sensibilitzar la gent del poble des del poble Vull ser un granet drsquoarena a lrsquoaccioacute No em puc quedar quieta amb tot el que ldquoplourdquo

I deixar-nos dur per la acollida i allotjament de la bona gent per continuar compartint la conscienciacioacute en definitiva per creacuteixer com a persones

Fer una crida de CONCENTRACIOacute de carros per fer la cloenda del camiacute dia 6 de desembre a SINEU a les 12 h si hem pogut arribar-hirdquo

Aquests soacuten entre altres els objectius que la padrina Xisca Tous sha proposat amb el seu pelegrinatge en carro que va comenccedilar dia 22 de novembre a la Cologravenia de Sant Pere i que finalitzaragrave dia 6 de desembre a Sineu

I tot aixograve per quegrave Ella mateixa ho explica amb unes belles paraules adreccedilades als docents

ldquoEls mestres heu despert la consciegravencia de la gent i ens heu mobilitzat per demanar diagraveleg i que vos escoltin perquegrave sou els que sabeu meacutes drsquoeducacioacute Heu cridat perquegrave respectin la vostra llibertat La llibertat no es pot trepitjar els mestres la necessiteu per fer el que creis millor pels infants

Soc padrina i vull ser partiacutecip de la vostra crida i voldria que srsquohi afegeixin drsquoaltres padrins per aixograve el carro lent i siacutembol de la perseveranccedila de la paciegravencia i de lrsquoesforccedil de temps antics i de poble Els de la nostra generacioacute que hem aconseguit drets amb lluita no ens podem permetre perdre el que ens ha costat tant i que els nostres neacutets no ho puguin gaudirrdquo

A manera de cloenda del pelegrinatge fa aquesta crida ldquoCitar tots els padrins DIA 6 DE DESEMBRE a Sineu a les 12 h amb carro si es possible acompanyats de fills i neacutets i dinar junts No eacutes necessari venir en carro emprau el mitjagrave de quegrave disposeurdquo

Na Xisca Tous el carro el carreter i legua i unes padrines algaidines que lacompanyaren durant part del trajecte arribaren a Algaida procedents de Pina el capvespre de divendres dia 29 de novembre El fred intens i lamenaccedila de pluja no foren obstacle perquegrave un centenar de persones les rebessin a placcedila entre aplaudiments i missatges democioacute i solidaritat Despreacutes al casal Pere Capellagrave ple de gom a gom diverses entitats del poble expressaren el seu agraiumlment a les valentes padrines LAssociacioacute de Mares i Paresque organitzagrave lacte Els alumnes del Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Pou -quin gran pastiacutes que cuinaren les dues nines Els mestres la seva representant llegiacute un poema de Biel Majoral LAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa que hi va contribuir amb una glosa de Llorenccedil Moacutera La delegacioacute dAlgaida de lObra Cultural Balear Titoieta Ragravedio Tothom va tenir paraules de coratge i solidaritat

Tambeacute na Xisca Tous va voler retre homenatge al seu padriacute algaidiacute i glosador Bartomeu Tous Santmartiacute Cuitor que va estar un grapat danys a Son Moll de Pina i que va morir lany 1918 lany del grip Per aixograve un grup de persones llegiren el seu glosat ldquoUna gran quumlestioacute que tengueacute un carriler amb so seu cavallrdquo que resultagrave ben divertit i adequat per a locasioacute Un sord ja nha parlat a la seva seccioacute del contingut daquest glosat

Les fotografies que acompanyen aquest escrit soacuten de na Jerogravenia Pou

12 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 13

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

RONDALLA DE SES PADRINES MERAVELLOSESAixograve era i no era bon viatge faci la cadernera un paiacutes convuls i desorientat on el Govern imposava fort i no et moguis la seva llei sense tenir en compte el parer duna bona part del poble tot fent decrets a tort i a dret i menystenint la llengua i cultura que havia heretat dels seus avantpassats des de feia una mala fi danys Aixiacute mentre els que comandaven nomeacutes es miraven la guixa i no sestaven de res el poble anava cada vegada meacutes cop-piu i desmenjat amb ses ombres ben mortes com si li faltagraves aquella ilmiddotlusioacute i coratge que sempre lhavien caracteritzat Els meacutes fellons de tots eren els mestres als qui el Govern havia desposseiumlt de la seva autoritat i saber mitjanccedilant un decret que no tenia ni cap ni peus com havien reconegut fins i tot i amb la boca petita alguns batles i cavallers que es trobaven sota el vassallatge del rei i els seus consellers

I heu de creure i pensar i pensar i creure que unes padrines de per devers un poblet del Llevant en veure tot aquell desgavell varen tenir una pensa dallograve meacutes bona varen llogar un carro i una egua i varen partir a larrisca la ventura per recordar a tothom que les volgueacutes escoltar que les coses no podien continuar aixiacute que per damunt els decrets i les lleis hi havia el respecte i la dignitat de les persones Totes sabien molt beacute quin futur volien per als seus estimats neacutets i allograve que veien i vivien no els agradava gens ni una mica Per aixograve en comptes de quedar mans plegades i resignar-se a tot aquell desgavell decidiren recoacuterrer els pobles daquella contrada per explicar a la gent que les coses podien fer-se duna altra manera que per damunt de tot existien la llibertat i lamor i que sense aquests sentiments la vida era talment una font eixuta un conroacute fora llevat ni saoacute Volien sobretot restituir la dignitat i el prestigi dels mestres ja que consideraven que sense educacioacute i respecte no es podia anar enlloc I sobretot que era un desbarat fora mida voler fer escola des dels despatxos i les cadires sense tenir en compte lopinioacute de les persones que tenien al seu cagraverrec la formacioacute dels nins i nines daquell paiacutes daltra banda cada vegada meacutes capficats i confusos davant aquella penosa situacioacute a la qual shavia arribat i que mai de mai shaguessin pogut imaginar

Cametes per quegrave vos vull ndashvaren pensar aquelles padrines Armaren un bon carro hi fermaren legua i ja varen ser partides de dallagrave un dia de novembre fred i plujoacutes cap a les viles i llogarets daquell dissortat i trist regne I heu de creure i pensar i pensar i creure que per tot allagrave on passaven els donaven posada i recapte baldament fos un rovegoacute de pa i un grapat de figues seques per enganar sa talent perquegrave no havien de menester paons ni domassos per fer tot aquell bell pelegrinatge Per tot equipatge duien una bona ambosta de conviccioacute i un somriure antic plagravecid com el trot alegre daquella egua que regalimava energia per tot allagrave on passava Els primers a sortir a camiacute quan arribaven a un poble eren els nins que es posaven a coacuterrer com esperitats darrere daquell carro tot fent alulea i cridant pels carrers i les places ldquoja veacutenen ses padrines sortiu ja soacuten aquiacuterdquo

Un cop congregada la gent elles les padrines treien un sarronet que duien amagat davall del gipoacute just a lalccedilada del cor com si fos el meacutes gran i preuat dels tresors Tothom se mirava aquells sarronets amb uns ulls ben badats sense perdre calada de tot quan en aquell magravegic moment era a punt de succeir I quegrave men direu De sobte fora malmenar ni un bri daquell somriure solidari i antic comenccedilaven a repartir mots paraules dites contarelles que la gent pensava perdudes per sempre meacutes Homes dones infants tothom les agafava entre les seves mans i sen tornaven a ca seva meacutes contents que un pasco sentint aquella enyorada escalfor i fent coacuterrer la veu per tot arreu talment el xiuxiueig dun rierol ldquoja arriben ses padrines ja arriben ses padrines

I encara soacuten vives i ben vives I al seny mos vegem tots plegats

MIQUEL AgraveNGEL LLADOacute RIBASEscriptor Portaveu i membre fundador de lrsquoassociacioacute ldquoHomes per la Igualtatrdquo

14 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 15

LA

junt

amen

t inf

orm

a

1 LAjuntament i el colmiddotlegi Pare Pou renoven el conveni per a la reutilitzacioacute de llibres de textLobjectiu eacutes ajudar famiacutelies i incentivar luacutes responsable del materialLa comissioacute de seguiment del conveni de colmiddotlaboracioacute entre lAjuntament dAlgaida i el CEIP Pare Bartomeu Pou mitjanccedilant el qual el curs passat es va crear un fons de llibres de text i material didagravectic es va reunir per tal davaluar la tasca feta fins ara i redactar-ne la memograveria Aquesta comissioacute va mostrar la seva satisfaccioacute pel bon funcionament daquest fons i es va proposar la renovacioacute del conveniPoden accedir a aquest programa tots aquells escolars dinfantil i primagraveria que pertanyen a famiacutelies amb necessitats econogravemiques del municipi LAjuntament dAlgaida aporta 1000 euros a aquest fons Cal recordar que a banda daquesta ajuda a les famiacutelies amb necessitats lobjectiu daquesta iniciativa eacutes incentivar i promoure luacutes responsable i sostenible dels llibres de text i tambeacute del material didagravecticLa comissioacute de seguiment va estar integrada per la regidora dEducacioacute i Cultura de lAjuntament dAlgaida Maria Antogravenia Mulet Maria Miralles i Maria Francisca Osuna per part de la direccioacute del centre i la presidenta de lAMPA Joana BennagravesserMaria Antogravenia Mulet va explicar que ldquouna vegada meacutes demostram que leducacioacute dels nostres infants eacutes una prioritat de lequip de govern municipal i volem agrair la colmiddotlaboracioacute permanent de lequip directiu del CEIP Pare Bartomeu Pou i de lassociacioacute de Pares i Maresrdquo

2 LAjuntament posa en marxa formacioacute per a emprenedors en el moacuten ruralDes del 15 de novembre i fins al mes de maig de 2014 hi hauragrave conferegravencies tallers i visitesLagraverea de Promocioacute Econogravemica de lAjuntament dAlgaida amb el suport dels Fons Europeus Leader que gestiona lrsquoAssociacioacute Mallorca Rural ha llanccedilat un curs de formacioacute per a emprenedors en el moacuten rural que se celebra des del mes de novembre fins al mes de maig de 2014 Cal destacar que la inscripcioacute al curs eacutes gratuiumlta i la inscripcioacute eacutes oberta a tothomEl curs estaragrave dividit en tres tipus dactivitats conferegravencies o xerrades sortides amb visites a empreses o negocis i tallers pragravectics Es duragrave a terme una activitat setmanal que seragrave en divendres o dissabte En aquest sentit cal destacar que lassistegravencia a les conferegravencies estagrave oberta a tothom malgrat que no estigui inscrit al curs perograve a les altres dues activitats nomeacutes hi podran participar les persones inscrites El curs ldquoestagrave preparat com una experiegravencia que permeti conegraveixer les oportunitats que ofereix el medi rural i dialogar amb els seus components i protagonistes Estagrave pensat per a aquells que desitgen treballar idees i projectes empresarials innovadors i adaptats als nous temps en sintonia amb els valors del moacuten rural perograve no necessagraveriament han de ser projectes agriacutecoles o ramadersrdquoEl batle dAlgaida Francesc Miralles destaca que ldquodes de lAjuntament dAlgaida tenim la conviccioacute que una part de la recuperacioacute econogravemica i laboral de les nostres illes passa necessagraveriament per reivindicar i posar en valor el moacuten rural Hem de retrobar molts dels valors i pautes de conducta dels nostres padrins que lespeculacioacute ens han fet abandonar Creim que eacutes

16 | DESEMBRE 2013

LA

junt

amen

t inf

orm

a

molt necessari posar damunt la taula i potenciar aquesta reflexioacuterdquo Miralles va deixar clar que en aquest curs ldquointentam defugir del concepte acadegravemic i mostrar els llocs de trobada on conflueix gent que teacute les mateixes inquietuds i la ferma voluntat de potenciar el moacuten rural i contribuir a apostar pels camins dun futur que incorporin el valor afegit del nostre entorn humagrave natural i paisatgiacutesticrdquo

3 LAjuntament dAlgaida promou la participacioacute ciutadana en lrsquoelaboracioacute del Pressupost Municipal de 2014LAjuntament dAlgaida va convocar un proceacutes participatiu per tal drsquoelaborar el pressupost municipal de 2014 El batle dAlgaida Francesc Miralles explica que ja en la confeccioacute dels pressuposts de 2013 lAjuntament va iniciar ldquoun proceacutes dinformacioacute sobre el contingut del pressupost municipal i per al del proper any volem fer una passa meacutes i organitzar un proceacutes de treball per fomentar la colmiddotlaboracioacute dels ciutadans en la seva elaboracioacuterdquo Es pot consultar tota la documentacioacute generada al llarg del proceacutes a la web municipal wwwajalgaidanet

4 Viatge de lEscola Municipal de Muacutesica a ItagraveliaEntre els passats dies 24 i 27 doctubre els alumnes del conjunt instrumental de lEMMA varen realitzar un viatge dintercanvi cultural i musical a Oggiono (Itagravelia) Durant els quatre dies de viatge els alumnes varen dur a terme tota una segraverie dactivitats com fou un concert conjuntament amb la Banda de Muacutesica dOggiono i diferents visites una a la ciutat de Milagrave on varen poder visitar el Duomo i el teatre de lScala i a diferents indrets de la zona com fou la poblacioacute de BellagioDurant lestada els infants del nostre municipi varen estar allotjats amb famiacutelies dOggiono amb les quals durant aquests dies varen poder compartir una segraverie de vivegravencies que de ben segur els nostres infants no oblidaran en molt de temps Per tant des de lEMMA i des de lAjuntament dAlgaida volem aprofitar les pagravegines de la revista Es Saig per agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest viatge shagui pogut realitzar gragravecies als professors i als alumnes de lescola de muacutesica que han colmiddotlaborat amb les diferents activitats que shan realitzat per al viatge gragravecies als pares i mares dels nins i nines que en tot moment shan implicat i han facilitat la feina i gragravecies a tota la gent dOggiono per la rebuda i per la gran feina feta perquegrave aquest viatge fos tot un egravexitGragravecies a tots i a totes

NUacuteMERO 394 | 17

LA

junt

amen

t inf

orm

a

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 6: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

Aquest mes toca parlar de matances pluges i esclata-sangshellip i aixiacute ho farem Perquegrave fa un parell de setmanes que si anaves drsquoexcursioacute a la mar encara podies nedarhellip i ara tenim fred i neu a voler Que plogueacutes era ben necessari i per sort ha plogut i molt beacute a Algaida ha estat un novembre dels meacutes plujosos des de fa anys Ara esclata-sangs pocs no nrsquohem sentit a parlar gens dels malllorquins perograve a placcedila i a les botigues ens han dit que nrsquohi ha de ben bons devers 10euro el quilo i amb aixograve ens conformam Falta veure si els picornells salven una mica la temporada Pel que fa a les matances la gent es queixa si el dia de matar el porc plou perograve no han drsquoarruixar cap mosca i aixograve tambeacute eacutes drsquoagrairTambeacute eacutes el mes el novembre de Tots Sants i els morts (i darrerament drsquoaquesta moda americana horrorosa de disfressar-se de morts o fantasmes) Lrsquoaltre dia un recordava que fa anys bastants el batle de torn enviava tota la brigada municipal al cementiri a arreglar-lo tot quan podien i aquella setmana el recinte quedava net i polit una ldquomonadardquo Aixograve ha canviat totalment i des de fa uns anys pots anar al cementiri qualsevol dia i sempre estagrave a punt de revista ben arreglat I el que fou una millora ben necessagraveria eacutes la cagravemera frigoriacutefica i que el condol es pugui donar al cementiri i no a la casa del difunt En aquest sentit hem donat una gran passa hem millorat moltEns han dit que el nostre Ajuntament de tant en tant intenta convocar la gent per a discutir temes relatius al poble temes tan importants com els pressupostos o altres problemes municipals Beacute idograve ens han dit i voldriacuteem anar errats que la resposta eacutes bastant magra que la gent no en fa gaire cas i eacutes una llagravestima ja que soacuten temes que ens haurien de preocupar El que siacute sembla anar ldquoa toperdquo soacuten els viatges de la gent gran Quan es va parlar de la crisi i de les retallades semblava que els viatges es reduirien molthellip perograve darrerament sentim molta gent que surt de viatge a fora Mallorca o sigui que de crisi res I segons ens han dit els que tenen un bon poder de convocatograveria soacuten els de la tercera edat al dinar de Nadal del darrer dissabte de novembre hi acudiacute una gentada que en sortiacute ben satisfeta dinar rifa i ballhellip quegrave meacutes voleuEns han explicat que el darrer divendres drsquoaquest passat mes de novembre va arribar a Algaida una padrina amb una ego i un carruatge en ldquopelegrinatgerdquo per donar suport als mestres i a favor del diagraveleg i drsquouna escola puacuteblica de qualitat Ens han dit que a la placcedila hi acudiacute molta gent a rebre-la i amb els xeremiers partiren cap al Pere Capellagrave on la ldquopadrinardquo va llegir un

6 | DESEMBRE 2013

Mh

an d

it qu

e di

uen

parlament molt emotiu Lrsquoauditori va quedar ple i els comentaris eren molt diversos perograve tots favorables a la iniciativa i drsquoadmiracioacute ja que la setmana que duia recorrent diversos pobles ha estat una de les meacutes fredes i plujoses que es recorden al mes de novembre Sembla que a mesura que anava passant pels diferents pobles la padrina srsquoanava animant gragravecies a les mostres de suport que rebia Ja hem dit que lrsquoauditori va quedar ple perograve qualcuacute va trobar a faltar alguns representants del consistori algaidiacutePer cert ens han dit que la lectura que es va fer al Pere Capellagrave en aquest mateix acte drsquounes gloses fetes per un pinero fa un centenar drsquoanys resultaren ben actuals Eacutes la conversa entre un cavall i el seu carriler en quegrave el cavall es queixa de lrsquoexceacutes de feina i cagraverrega que se li imposa I quan acudeix a lrsquoalcalde de Ciutat aquest no li fa cas si no paga abans i quan va a lrsquoAudiegravencia tres quarts del mateix tant els missers com el jutge no el volen ni escoltar si no hi ha doblers i meacutes actual no pot ser el que li diu el misser ldquoAquiacute no hi val tenir raoacute lo que val eacutes srsquoinfluencirdquo a lrsquoAudiegravencia Com ara Bon Nadal i fins lrsquoany qui ve si som vius

UN SORD

MOVIMENT DEMOGRAgraveFICCatalina Mudoy Sastre ens deixagrave dia 12 doctubre Tenia

Rafel Noguera Amer moriacute dia 4 de novembre Tenia 35 anys

Pedro Roig Fullana ens deixagrave dia 6 de novembre a ledat de 82 anys

Joan Capellagrave Roig va morir dia 10 de novembre als 91

Antoni Oliver Coll moriacute dia 14 de novembre Tenia 90 anys

Margalida Amengual Cerdagrave ens deixagrave dia 18 de novembre

Soledad Temporal Pardo va morir dia 1 de novembre als 62 anys

NAIXEMENTSEmma Salom Oliver filla de Miquel i Antogravenia va neacuteixer dia 15 de novembre

NUacuteMERO 394 | 7

Mov

imen

t dem

ogragrave

fic

A leditorial dEs Saig de desembre del 93 (nuacutem 15) es comentava ldquoel creixement de la poblacioacute dAlgaidardquo i eacutes que en un moment en quegrave baixava la poblacioacute de la majoria de pobles de linterior de Mallorca la dAlgaida creixia moderadament perograve creixia Ara beacute el gran augment de poblacioacute sha produiumlt en aquests vint anys que han passat des daleshores La poblacioacute de lany 1993 era de 3367 persones mentre que les dades provisionals de 2013 (ens basam en el programa de festes de Sant Jaume) ens parlen de 5545 i aixograve suposa que durant aquest temps hem crescut en 2178 habitants No som bons per fer tants per cent perograve si en sabeacutessim sortiria un percentatge ben elevat Massa elevat

Meacutes coses En Bernat Sureda hi parla de la formacioacute i composicioacute de lOrfeoacute Castellitx que ja dirigia -i segueix fent-ho- en Toni Mulet LOrfeoacute era molt nombroacutes amb un total de 45 components hi ha els noms de tots els integrants i aixiacute sabem que constava de 13 sopranos 13 contralts 12 tenors i 7 baixos Hi havia una foto de lOrfeoacute en plena actuacioacute Pel que fa a la part gragravefica dEs Saig volem dir que havia millorat molt amb el canvi dimpremta aixograve siacute en blanc i negre passarien un grapat danys abans de fer la portada i contraportada en color

Tambeacute trobam agravemplia informacioacute de la Banda de Muacutesica una informacioacute que com en el cas de lOrfeoacute era individualitzada ja que hi ha el nom dels 40 components amb linstrument que corresponia a cadascun Recordem que el director era Emili Robles Per cert que la Xerradeta feta per en Biel Sastre amb lajuda den Biel Torres era amb els muacutesics de la banda com era desperar sortia una entrevista amb molt poc ordre on tothom hi deia la seva perograve molt simpagravetica i divertida

En Gabriel Bibiloni transcrivia dos documents de lArxiu del Regne de Mallorca de lany 1358 i parlava de ldquoles difiacutecils relacions entre els habitants de la parrogravequia de Montuiumlri i els de la parrogravequia de Castellitx a mitjan segle XIVrdquo Explicava els motius pels quals el terme dAlgaida arriba tan a la vora del de Montuiumlri lexplicacioacute segurament estagrave en la divisioacute administrativa de legravepoca de la dominacioacute musulmana en la delimitacioacute del ldquojuzrdquo de la parrogravequia de Castellitx que es feacuteu servir pel repartiment despreacutes de la conquesta Per compensar els habitants de Montuiumlri de la insuficiegravencia del seu terme aquests tenien dret a lempriu de llenya de garrigues del terme de Castellitx i daquiacute veacutenen les desavinences que deixen entreveure aquests documents

Com eacutes logravegic hi ha a meacutes les seccions habituals lAjuntament informava entre altres coses de les Normes Subsidiagraveries que sestaven elaborant i de la solucioacute als fems de fora vila la informacioacute de Titoieta Ragravedio ocupava quatre pagravegines la plana de Pina a meacutes duna foto antiga era una glosa den Bernat Coll Sureda la informacioacute esportiva era molt meacutes completa que ara (a veure si trobam un cronista per a aquesta seccioacute amb una bona paga perquegrave cobraragrave com el que meacutes dels colmiddotlaboradors) i finalment direm que una carta al director firmada per un exalumne era molt criacutetica amb lescola dels anys de la postguerra i en pintava una situacioacute ben negra i ben negativa

Montuiumlri vist des del camiacute de Son Maiol (Foto de Miquel Serra)

8 | DESEMBRE 2013

Fa v

int a

nys

LA KOINEacute DEL CATALAgraveMirau per on lrsquoaltre dia resbostejant una

mica em vaig trobar els dos toms del llibre de text de Lengua Espantildeola que estudiagravevem els alumnes de lInstitut Ramon Llull de Palma quan fegraveiem COU lrsquoany 1974 un any abans de la mort del dictador Franco i en plena vigegravencia de las Leyes Fundamentales del Reino Es tracta drsquoun llibre escrit pel catedragravetic i acadegravemic de la Real Academia Espantildeola de la Lengua Fernando Laacutezaro Carreter editat aquell mateix any per Ediciones Anaya SA i perquegrave quedagraves ben clar a la pagravegina 4 diu ldquoEste libro ha sido presentado a la aprobacioacuten del Ministerio de Educacioacuten y Cienciardquo Repassant el llibre mrsquoha quedat clar que tant en aquells anys darrers de la dictadura com durant tota la democragravecia els diferents departaments deducacioacute han tractat el tema linguumliacutestic amb la mateixa serietat i rigor acadegravemic llevat drsquoara on el PP sesforccedila a fer el ridiacutecul

La lliccediloacute 12 daquell llibre tracta de les ldquovariedades idiomaacuteticas vulgares y dialectalesrdquo i diu ldquoQuedoacute claro en el capiacutetulo I que el espantildeol como lengua culta hablada y escrita por las personas educadas tanto en Espantildea como en Hispanoameacuterica es resultado de una Koineacute y que mantiene una notable unidad a pesar de su extensioacutenrdquo I que vol dir Koineacute Havent aprovat el COU ho hauria de saber perograve estagrave clar que no mersquon record Al diccionari de la RAE diu ldquoKoineacute (Del gr κοιν literalmente comuacuten) ή 2 f Ling Lengua comuacuten que resulta de la unificacioacuten de ciertas variedades idiomaacuteticasrdquo Ras i curt una llengua estagravendard el coneixement de la qual distingeix les persones cultes de les incultes Tant els costa entendre a aquests senyors de la Fundacioacute Jaume III que existeix una koineacute en catalagrave O eacutes que el seu objectiu eacutes evitar-la

Meacutes endavant a la pagravegina 24 la lliccediloacute tracta de ldquolos dialectos espantildeoles en la actualidadrdquo i diu ldquocomo ya sabemos las lenguas espantildeolas se configuran durante la reconquista Las extremas ndash el gallego y el catalaacuten- seguiraacuten sus respectivos procesos hasta convertirse en lengua de cultura En el centro de la peniacutensula el castellano irrumpe entre las hablas leonesas y aragonesas Hoy con todo los viejos dialectos siguen hablaacutendose en las aldeas aunque lleven un vida precaria la difusioacuten de la cultura y modernamente el cine la radio y la televisioacuten van generalizando el conocimiento y empleo del castellano y los rasgos dialectales tienden a una extincioacuten que por supuesto dista de estar consumadardquo Val a dir que

jo no hi estic drsquoacord que les formes dialectals srsquohagin de perdre per mor de la cultura sinoacute meacutes aviat srsquohan de preservar Perograve no hem de perdre de vista que la llengua uacutetil i culta eacutes la Koineacute no el dialecte aixiacute que alerta a fer el ldquopaletordquo Com a dialectes del castellagrave la lliccediloacute apunta a meacutes de laragoneacutes i leoneacutes ja mencionats el andaluz murciano extrementildeo y canario

La lliccediloacute 13 pagravegina 34 tracta de ldquoLas otras lenguas hispaacutenicasrdquo Interessantiacutessim tiacutetol quatre anys anterior al paragravegraf 2 de larticle 3 de la actual Constitucioacute Com a llenguumles espanyoles diferents al castellagrave a COU sens ensenyava que existien les seguumlents ldquoGallego Catalaacuten y Vascuencerdquo Meacutes endavant trsquohavies de aprendre ldquoDialectos del Catalaacuten Se distinguen niacutetidamente dos dialectos dentro del catalaacuten Catalaacuten occidental Andorra zona oriental de Aragoacuten Leacuterida este de Tarragona y regioacuten valencianardquo Zona oriental de Aragoacuten avui legalment LAPAO Estic segur que el pobre Laacutezaro Carreter es moriria de vergonya Seguim amb els dialectes del catalagrave ldquoCatalaacuten Oriental Departamento franceacutes de los Pirineos Orientales (roselloneacutes) Gerona Barcelona nordeste de Tarragona islas Baleares y alguereacutes (en Cerdentildea)rdquo I conclou aixiacute ldquoA pesar de los rasgos foneacuteticos morfoloacutegicos y sintaacutecticos que separan los dialectos del catalaacuten no estaacuten tan alejados entre siacute como lo estaacuten el castellano el leoneacutes y el aragoneacutesrdquo

Senyors del PP i de la Fundacioacute Jaume III estan vostegraves suspesos de COU I per descomptat de selectivitat No donen la talla suficient ni tenen el rigor acadegravemic adequat per ni tan sols per opinar en temes linguumliacutestics ho dic a la vista dels coneixements que a mi mexigien les autoritats acadegravemiques en acabar el estudis de batxillerat

I aixograve siacute ho dic jo estan vostegraves carregats de prejudicis i tenen majoria absoluta quegrave hi podem fer

JOAN MULET VALLORI

NUacuteMERO 394 | 9

Els l

ecto

rs e

scriu

en

Una cantonada (o cantoacute) eacutes lrsquoangle format per dues parets contiguumles drsquoun cos poliegravedric que pot ser un edifici un tancat de paret seca etcUn cantoacute eacutes una pedra de maregraves tallada en forma de paralmiddotlelepiacutepede que serveix per a la construccioacute drsquoedificis o parets Les seves dimensions soacuten variables segons lrsquouacutes que ha de tenir aquesta pedra Cantoacute de gruix de rei el que teacute unes dimensions de 80x40x30 cm Cantoacute teulader eacutes el meacutes prim de gruix i srsquoemprava per fer el sogravetil damunt el qual es posaven les teules drsquouna edificacioacute actualment substituiumlt per peces ceragravemiques Cantoacute terccedil el que teacute 8 cm de gruixa i srsquoemprava principalment per fer mitjanades i jaccedilos drsquoescala Casa cantonera eacutes la que fa cantonadaPedra cantonera eacutes la que forma part drsquouna cantonadaCantoner persona que treballa en una pedrera en lrsquoextraccioacute de cantonsCantonera dona puacuteblica que es posava per les cantonades a provocar els homes

LlinatgeCantoacute existent a Alacant Alcoi Artagrave Begur La Bisbal Elda Elx Mataroacute Novelda Palamoacutes Xagravetiva etc

Canccediloacute Mestre Pere paredavaun marge sense martelli va passar un aucellque li tomagrave sa filada

PistaAquesta cantonada amb escopidor es troba a un indret emblemagravetic del nostre terme municipal on antigament hi voltava cap al

darrer destiacute un cotxe sinistre que en Miquel Molla anomena en els seus records drsquoinfagravencia de la Xerradeta drsquoaquest mesSi afegim que aquesta cantonada fa part del tancament exterior drsquouna possessioacute del nostre poble que teacute un topogravenim similar a gracioacutes divertit content etc ja haurem donat massa pistes

Solucioacute del mes passatEl punt kilomegravetric que va ser protagonista a Es Saig anterior estagrave situat vora la nova barrera del creuer que formen la carretera que baixa de Randa i continuava per la primitiva de Llucmajor amb la meacutes nova que va drsquoAlgaida a Llucmajor i que molta gent estagrave entestada que srsquoha drsquoeixamplar

MIQUEL FIOLET

10 | DESEMBRE 2013

Sabe

u on

eacutes

El diccionari estableix que una nadala eacutes una laquocomposicioacute poegravetica que amb la finalitat de felicitar les festes de Nadal o beacute de manifestar lestimacioacute a les persones benvolgudes acostumen a escriure alguns poetes sobre el tema del naixement de Crist o sobre altres temes sociologravegics i poliacuteticsraquo Entre els poetes que han escrit i publicat nadales nhi ha de tan reconeguda solvegravencia com Josep Maria de Sagarra Miquel Martiacute i Pol Miquel Dolccedil Josep Vicenccedil Foix De lobra poegravetica de J V Foix (Barcelona 1893 ndash 1987) destaquen els llibres Sol i de dol On he deixat les claus Desa aquests llibres al calaix de baix i Onze nadals i un cap dany Aquest darrer recull les peces poegravetiques que Foix anagrave enviant als seus amics per Nadal durant onze anys consecutius de 1948 a 1958 i una altra enviada amb motiu del cap dany de 1960 De les nadales de Foix potser la meacutes emblemagravetica sigui la que du per tiacutetol Ho sap tothom i eacutes profecia que hem comenccedilat a reproduir a la nostra portada i que ara completam

(Ve de la portada)

Els nois que ronden per les calesHi cullen plomes per les alesI algues de sol i amb veu dalbatCriden per lull de les escalesQue a cal fuster hi ha novetatEls qui ballaven per les salesSurten i guaiten des del mollUn estel nou que passa el coll

El coraller ho sap pel pirataQue amaga els tints en buc descataQuan crema larbre dels escritsAl capitagrave duna fragataLi ho diu la rosa de les nitsLor i lescuma duna mataClamen somnagravembuls pel serratA cal fuster hi ha novetat

El plor dels rics salpa pels airesI les rialles dels captairesSolquen els glaccedilos del teulatUn pastor ho conta als vinyatairesA cal fuster hi ha novetatEl roc dels cims escampa flairesI al Port mateix amb roig roentPinten pallards lAjuntament

El jutge crema paperassaDels anys revolts a un cap de placcedilaI el mestre daixa riu tot solEl fum dels recs ja no escridassaI els pescadors faran un bolTot eacutes silenci al ras de raccedilaQuan els ho diu lautoritatA cal fuster hi ha novetat

Els de la Vall i els de ColeraSalten contents a llur maneraI els de la Selva shan mudatAmb flors de fenc calquen a leraA cal fuster hi ha novetatDe Pau i de Palau-saverderaPorten les mels de llur cingleraI omplen els dolls de vi moscat

Els de Banyuls i els de PortvendresEntren amb llanes de mars tendresI un raig de mots de bon copsarPels qui entre vents saben comprendresEls traginers de PerpinyagraveAmb sang barrada en drap de cendresClamen dels dalts del pic nevatA cal fuster hi ha novetat

Res no sacaba i tot comenccedilaVeacutenen mecagravenics de remenccedilaAmb olis nous de llibertatUna veu canta en recompensaQue a cal fuster hi ha novetatDes dAlacant a la ProvenccedilaQui mor no mor si el son eacutes clarQuan neix la Llum en el quintar

La gent sagleva en la nit duraTots anuncien la venturaLes Illes porten el saiumlmI els de lUrgell farina puraQui res no teacute clarors del cimLa fe que bull no teacute capturaI no es fa el Pa sense el LlevatA cal fuster hi ha novetat

El Port de la SelvaNadal de 1953

NUacuteMERO 394 | 11

Una

raci

oacute de

poe

sia

PELEGRINATGE DE LLIBERTAT I DAMORldquoAnar de poble en poble fent un itinerari en carro i biacutestia de VERD durant 14 dies amb lrsquoobjectiu de sensibilitzar la gent del poble des del poble Vull ser un granet drsquoarena a lrsquoaccioacute No em puc quedar quieta amb tot el que ldquoplourdquo

I deixar-nos dur per la acollida i allotjament de la bona gent per continuar compartint la conscienciacioacute en definitiva per creacuteixer com a persones

Fer una crida de CONCENTRACIOacute de carros per fer la cloenda del camiacute dia 6 de desembre a SINEU a les 12 h si hem pogut arribar-hirdquo

Aquests soacuten entre altres els objectius que la padrina Xisca Tous sha proposat amb el seu pelegrinatge en carro que va comenccedilar dia 22 de novembre a la Cologravenia de Sant Pere i que finalitzaragrave dia 6 de desembre a Sineu

I tot aixograve per quegrave Ella mateixa ho explica amb unes belles paraules adreccedilades als docents

ldquoEls mestres heu despert la consciegravencia de la gent i ens heu mobilitzat per demanar diagraveleg i que vos escoltin perquegrave sou els que sabeu meacutes drsquoeducacioacute Heu cridat perquegrave respectin la vostra llibertat La llibertat no es pot trepitjar els mestres la necessiteu per fer el que creis millor pels infants

Soc padrina i vull ser partiacutecip de la vostra crida i voldria que srsquohi afegeixin drsquoaltres padrins per aixograve el carro lent i siacutembol de la perseveranccedila de la paciegravencia i de lrsquoesforccedil de temps antics i de poble Els de la nostra generacioacute que hem aconseguit drets amb lluita no ens podem permetre perdre el que ens ha costat tant i que els nostres neacutets no ho puguin gaudirrdquo

A manera de cloenda del pelegrinatge fa aquesta crida ldquoCitar tots els padrins DIA 6 DE DESEMBRE a Sineu a les 12 h amb carro si es possible acompanyats de fills i neacutets i dinar junts No eacutes necessari venir en carro emprau el mitjagrave de quegrave disposeurdquo

Na Xisca Tous el carro el carreter i legua i unes padrines algaidines que lacompanyaren durant part del trajecte arribaren a Algaida procedents de Pina el capvespre de divendres dia 29 de novembre El fred intens i lamenaccedila de pluja no foren obstacle perquegrave un centenar de persones les rebessin a placcedila entre aplaudiments i missatges democioacute i solidaritat Despreacutes al casal Pere Capellagrave ple de gom a gom diverses entitats del poble expressaren el seu agraiumlment a les valentes padrines LAssociacioacute de Mares i Paresque organitzagrave lacte Els alumnes del Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Pou -quin gran pastiacutes que cuinaren les dues nines Els mestres la seva representant llegiacute un poema de Biel Majoral LAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa que hi va contribuir amb una glosa de Llorenccedil Moacutera La delegacioacute dAlgaida de lObra Cultural Balear Titoieta Ragravedio Tothom va tenir paraules de coratge i solidaritat

Tambeacute na Xisca Tous va voler retre homenatge al seu padriacute algaidiacute i glosador Bartomeu Tous Santmartiacute Cuitor que va estar un grapat danys a Son Moll de Pina i que va morir lany 1918 lany del grip Per aixograve un grup de persones llegiren el seu glosat ldquoUna gran quumlestioacute que tengueacute un carriler amb so seu cavallrdquo que resultagrave ben divertit i adequat per a locasioacute Un sord ja nha parlat a la seva seccioacute del contingut daquest glosat

Les fotografies que acompanyen aquest escrit soacuten de na Jerogravenia Pou

12 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 13

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

RONDALLA DE SES PADRINES MERAVELLOSESAixograve era i no era bon viatge faci la cadernera un paiacutes convuls i desorientat on el Govern imposava fort i no et moguis la seva llei sense tenir en compte el parer duna bona part del poble tot fent decrets a tort i a dret i menystenint la llengua i cultura que havia heretat dels seus avantpassats des de feia una mala fi danys Aixiacute mentre els que comandaven nomeacutes es miraven la guixa i no sestaven de res el poble anava cada vegada meacutes cop-piu i desmenjat amb ses ombres ben mortes com si li faltagraves aquella ilmiddotlusioacute i coratge que sempre lhavien caracteritzat Els meacutes fellons de tots eren els mestres als qui el Govern havia desposseiumlt de la seva autoritat i saber mitjanccedilant un decret que no tenia ni cap ni peus com havien reconegut fins i tot i amb la boca petita alguns batles i cavallers que es trobaven sota el vassallatge del rei i els seus consellers

I heu de creure i pensar i pensar i creure que unes padrines de per devers un poblet del Llevant en veure tot aquell desgavell varen tenir una pensa dallograve meacutes bona varen llogar un carro i una egua i varen partir a larrisca la ventura per recordar a tothom que les volgueacutes escoltar que les coses no podien continuar aixiacute que per damunt els decrets i les lleis hi havia el respecte i la dignitat de les persones Totes sabien molt beacute quin futur volien per als seus estimats neacutets i allograve que veien i vivien no els agradava gens ni una mica Per aixograve en comptes de quedar mans plegades i resignar-se a tot aquell desgavell decidiren recoacuterrer els pobles daquella contrada per explicar a la gent que les coses podien fer-se duna altra manera que per damunt de tot existien la llibertat i lamor i que sense aquests sentiments la vida era talment una font eixuta un conroacute fora llevat ni saoacute Volien sobretot restituir la dignitat i el prestigi dels mestres ja que consideraven que sense educacioacute i respecte no es podia anar enlloc I sobretot que era un desbarat fora mida voler fer escola des dels despatxos i les cadires sense tenir en compte lopinioacute de les persones que tenien al seu cagraverrec la formacioacute dels nins i nines daquell paiacutes daltra banda cada vegada meacutes capficats i confusos davant aquella penosa situacioacute a la qual shavia arribat i que mai de mai shaguessin pogut imaginar

Cametes per quegrave vos vull ndashvaren pensar aquelles padrines Armaren un bon carro hi fermaren legua i ja varen ser partides de dallagrave un dia de novembre fred i plujoacutes cap a les viles i llogarets daquell dissortat i trist regne I heu de creure i pensar i pensar i creure que per tot allagrave on passaven els donaven posada i recapte baldament fos un rovegoacute de pa i un grapat de figues seques per enganar sa talent perquegrave no havien de menester paons ni domassos per fer tot aquell bell pelegrinatge Per tot equipatge duien una bona ambosta de conviccioacute i un somriure antic plagravecid com el trot alegre daquella egua que regalimava energia per tot allagrave on passava Els primers a sortir a camiacute quan arribaven a un poble eren els nins que es posaven a coacuterrer com esperitats darrere daquell carro tot fent alulea i cridant pels carrers i les places ldquoja veacutenen ses padrines sortiu ja soacuten aquiacuterdquo

Un cop congregada la gent elles les padrines treien un sarronet que duien amagat davall del gipoacute just a lalccedilada del cor com si fos el meacutes gran i preuat dels tresors Tothom se mirava aquells sarronets amb uns ulls ben badats sense perdre calada de tot quan en aquell magravegic moment era a punt de succeir I quegrave men direu De sobte fora malmenar ni un bri daquell somriure solidari i antic comenccedilaven a repartir mots paraules dites contarelles que la gent pensava perdudes per sempre meacutes Homes dones infants tothom les agafava entre les seves mans i sen tornaven a ca seva meacutes contents que un pasco sentint aquella enyorada escalfor i fent coacuterrer la veu per tot arreu talment el xiuxiueig dun rierol ldquoja arriben ses padrines ja arriben ses padrines

I encara soacuten vives i ben vives I al seny mos vegem tots plegats

MIQUEL AgraveNGEL LLADOacute RIBASEscriptor Portaveu i membre fundador de lrsquoassociacioacute ldquoHomes per la Igualtatrdquo

14 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 15

LA

junt

amen

t inf

orm

a

1 LAjuntament i el colmiddotlegi Pare Pou renoven el conveni per a la reutilitzacioacute de llibres de textLobjectiu eacutes ajudar famiacutelies i incentivar luacutes responsable del materialLa comissioacute de seguiment del conveni de colmiddotlaboracioacute entre lAjuntament dAlgaida i el CEIP Pare Bartomeu Pou mitjanccedilant el qual el curs passat es va crear un fons de llibres de text i material didagravectic es va reunir per tal davaluar la tasca feta fins ara i redactar-ne la memograveria Aquesta comissioacute va mostrar la seva satisfaccioacute pel bon funcionament daquest fons i es va proposar la renovacioacute del conveniPoden accedir a aquest programa tots aquells escolars dinfantil i primagraveria que pertanyen a famiacutelies amb necessitats econogravemiques del municipi LAjuntament dAlgaida aporta 1000 euros a aquest fons Cal recordar que a banda daquesta ajuda a les famiacutelies amb necessitats lobjectiu daquesta iniciativa eacutes incentivar i promoure luacutes responsable i sostenible dels llibres de text i tambeacute del material didagravecticLa comissioacute de seguiment va estar integrada per la regidora dEducacioacute i Cultura de lAjuntament dAlgaida Maria Antogravenia Mulet Maria Miralles i Maria Francisca Osuna per part de la direccioacute del centre i la presidenta de lAMPA Joana BennagravesserMaria Antogravenia Mulet va explicar que ldquouna vegada meacutes demostram que leducacioacute dels nostres infants eacutes una prioritat de lequip de govern municipal i volem agrair la colmiddotlaboracioacute permanent de lequip directiu del CEIP Pare Bartomeu Pou i de lassociacioacute de Pares i Maresrdquo

2 LAjuntament posa en marxa formacioacute per a emprenedors en el moacuten ruralDes del 15 de novembre i fins al mes de maig de 2014 hi hauragrave conferegravencies tallers i visitesLagraverea de Promocioacute Econogravemica de lAjuntament dAlgaida amb el suport dels Fons Europeus Leader que gestiona lrsquoAssociacioacute Mallorca Rural ha llanccedilat un curs de formacioacute per a emprenedors en el moacuten rural que se celebra des del mes de novembre fins al mes de maig de 2014 Cal destacar que la inscripcioacute al curs eacutes gratuiumlta i la inscripcioacute eacutes oberta a tothomEl curs estaragrave dividit en tres tipus dactivitats conferegravencies o xerrades sortides amb visites a empreses o negocis i tallers pragravectics Es duragrave a terme una activitat setmanal que seragrave en divendres o dissabte En aquest sentit cal destacar que lassistegravencia a les conferegravencies estagrave oberta a tothom malgrat que no estigui inscrit al curs perograve a les altres dues activitats nomeacutes hi podran participar les persones inscrites El curs ldquoestagrave preparat com una experiegravencia que permeti conegraveixer les oportunitats que ofereix el medi rural i dialogar amb els seus components i protagonistes Estagrave pensat per a aquells que desitgen treballar idees i projectes empresarials innovadors i adaptats als nous temps en sintonia amb els valors del moacuten rural perograve no necessagraveriament han de ser projectes agriacutecoles o ramadersrdquoEl batle dAlgaida Francesc Miralles destaca que ldquodes de lAjuntament dAlgaida tenim la conviccioacute que una part de la recuperacioacute econogravemica i laboral de les nostres illes passa necessagraveriament per reivindicar i posar en valor el moacuten rural Hem de retrobar molts dels valors i pautes de conducta dels nostres padrins que lespeculacioacute ens han fet abandonar Creim que eacutes

16 | DESEMBRE 2013

LA

junt

amen

t inf

orm

a

molt necessari posar damunt la taula i potenciar aquesta reflexioacuterdquo Miralles va deixar clar que en aquest curs ldquointentam defugir del concepte acadegravemic i mostrar els llocs de trobada on conflueix gent que teacute les mateixes inquietuds i la ferma voluntat de potenciar el moacuten rural i contribuir a apostar pels camins dun futur que incorporin el valor afegit del nostre entorn humagrave natural i paisatgiacutesticrdquo

3 LAjuntament dAlgaida promou la participacioacute ciutadana en lrsquoelaboracioacute del Pressupost Municipal de 2014LAjuntament dAlgaida va convocar un proceacutes participatiu per tal drsquoelaborar el pressupost municipal de 2014 El batle dAlgaida Francesc Miralles explica que ja en la confeccioacute dels pressuposts de 2013 lAjuntament va iniciar ldquoun proceacutes dinformacioacute sobre el contingut del pressupost municipal i per al del proper any volem fer una passa meacutes i organitzar un proceacutes de treball per fomentar la colmiddotlaboracioacute dels ciutadans en la seva elaboracioacuterdquo Es pot consultar tota la documentacioacute generada al llarg del proceacutes a la web municipal wwwajalgaidanet

4 Viatge de lEscola Municipal de Muacutesica a ItagraveliaEntre els passats dies 24 i 27 doctubre els alumnes del conjunt instrumental de lEMMA varen realitzar un viatge dintercanvi cultural i musical a Oggiono (Itagravelia) Durant els quatre dies de viatge els alumnes varen dur a terme tota una segraverie dactivitats com fou un concert conjuntament amb la Banda de Muacutesica dOggiono i diferents visites una a la ciutat de Milagrave on varen poder visitar el Duomo i el teatre de lScala i a diferents indrets de la zona com fou la poblacioacute de BellagioDurant lestada els infants del nostre municipi varen estar allotjats amb famiacutelies dOggiono amb les quals durant aquests dies varen poder compartir una segraverie de vivegravencies que de ben segur els nostres infants no oblidaran en molt de temps Per tant des de lEMMA i des de lAjuntament dAlgaida volem aprofitar les pagravegines de la revista Es Saig per agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest viatge shagui pogut realitzar gragravecies als professors i als alumnes de lescola de muacutesica que han colmiddotlaborat amb les diferents activitats que shan realitzat per al viatge gragravecies als pares i mares dels nins i nines que en tot moment shan implicat i han facilitat la feina i gragravecies a tota la gent dOggiono per la rebuda i per la gran feina feta perquegrave aquest viatge fos tot un egravexitGragravecies a tots i a totes

NUacuteMERO 394 | 17

LA

junt

amen

t inf

orm

a

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 7: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

parlament molt emotiu Lrsquoauditori va quedar ple i els comentaris eren molt diversos perograve tots favorables a la iniciativa i drsquoadmiracioacute ja que la setmana que duia recorrent diversos pobles ha estat una de les meacutes fredes i plujoses que es recorden al mes de novembre Sembla que a mesura que anava passant pels diferents pobles la padrina srsquoanava animant gragravecies a les mostres de suport que rebia Ja hem dit que lrsquoauditori va quedar ple perograve qualcuacute va trobar a faltar alguns representants del consistori algaidiacutePer cert ens han dit que la lectura que es va fer al Pere Capellagrave en aquest mateix acte drsquounes gloses fetes per un pinero fa un centenar drsquoanys resultaren ben actuals Eacutes la conversa entre un cavall i el seu carriler en quegrave el cavall es queixa de lrsquoexceacutes de feina i cagraverrega que se li imposa I quan acudeix a lrsquoalcalde de Ciutat aquest no li fa cas si no paga abans i quan va a lrsquoAudiegravencia tres quarts del mateix tant els missers com el jutge no el volen ni escoltar si no hi ha doblers i meacutes actual no pot ser el que li diu el misser ldquoAquiacute no hi val tenir raoacute lo que val eacutes srsquoinfluencirdquo a lrsquoAudiegravencia Com ara Bon Nadal i fins lrsquoany qui ve si som vius

UN SORD

MOVIMENT DEMOGRAgraveFICCatalina Mudoy Sastre ens deixagrave dia 12 doctubre Tenia

Rafel Noguera Amer moriacute dia 4 de novembre Tenia 35 anys

Pedro Roig Fullana ens deixagrave dia 6 de novembre a ledat de 82 anys

Joan Capellagrave Roig va morir dia 10 de novembre als 91

Antoni Oliver Coll moriacute dia 14 de novembre Tenia 90 anys

Margalida Amengual Cerdagrave ens deixagrave dia 18 de novembre

Soledad Temporal Pardo va morir dia 1 de novembre als 62 anys

NAIXEMENTSEmma Salom Oliver filla de Miquel i Antogravenia va neacuteixer dia 15 de novembre

NUacuteMERO 394 | 7

Mov

imen

t dem

ogragrave

fic

A leditorial dEs Saig de desembre del 93 (nuacutem 15) es comentava ldquoel creixement de la poblacioacute dAlgaidardquo i eacutes que en un moment en quegrave baixava la poblacioacute de la majoria de pobles de linterior de Mallorca la dAlgaida creixia moderadament perograve creixia Ara beacute el gran augment de poblacioacute sha produiumlt en aquests vint anys que han passat des daleshores La poblacioacute de lany 1993 era de 3367 persones mentre que les dades provisionals de 2013 (ens basam en el programa de festes de Sant Jaume) ens parlen de 5545 i aixograve suposa que durant aquest temps hem crescut en 2178 habitants No som bons per fer tants per cent perograve si en sabeacutessim sortiria un percentatge ben elevat Massa elevat

Meacutes coses En Bernat Sureda hi parla de la formacioacute i composicioacute de lOrfeoacute Castellitx que ja dirigia -i segueix fent-ho- en Toni Mulet LOrfeoacute era molt nombroacutes amb un total de 45 components hi ha els noms de tots els integrants i aixiacute sabem que constava de 13 sopranos 13 contralts 12 tenors i 7 baixos Hi havia una foto de lOrfeoacute en plena actuacioacute Pel que fa a la part gragravefica dEs Saig volem dir que havia millorat molt amb el canvi dimpremta aixograve siacute en blanc i negre passarien un grapat danys abans de fer la portada i contraportada en color

Tambeacute trobam agravemplia informacioacute de la Banda de Muacutesica una informacioacute que com en el cas de lOrfeoacute era individualitzada ja que hi ha el nom dels 40 components amb linstrument que corresponia a cadascun Recordem que el director era Emili Robles Per cert que la Xerradeta feta per en Biel Sastre amb lajuda den Biel Torres era amb els muacutesics de la banda com era desperar sortia una entrevista amb molt poc ordre on tothom hi deia la seva perograve molt simpagravetica i divertida

En Gabriel Bibiloni transcrivia dos documents de lArxiu del Regne de Mallorca de lany 1358 i parlava de ldquoles difiacutecils relacions entre els habitants de la parrogravequia de Montuiumlri i els de la parrogravequia de Castellitx a mitjan segle XIVrdquo Explicava els motius pels quals el terme dAlgaida arriba tan a la vora del de Montuiumlri lexplicacioacute segurament estagrave en la divisioacute administrativa de legravepoca de la dominacioacute musulmana en la delimitacioacute del ldquojuzrdquo de la parrogravequia de Castellitx que es feacuteu servir pel repartiment despreacutes de la conquesta Per compensar els habitants de Montuiumlri de la insuficiegravencia del seu terme aquests tenien dret a lempriu de llenya de garrigues del terme de Castellitx i daquiacute veacutenen les desavinences que deixen entreveure aquests documents

Com eacutes logravegic hi ha a meacutes les seccions habituals lAjuntament informava entre altres coses de les Normes Subsidiagraveries que sestaven elaborant i de la solucioacute als fems de fora vila la informacioacute de Titoieta Ragravedio ocupava quatre pagravegines la plana de Pina a meacutes duna foto antiga era una glosa den Bernat Coll Sureda la informacioacute esportiva era molt meacutes completa que ara (a veure si trobam un cronista per a aquesta seccioacute amb una bona paga perquegrave cobraragrave com el que meacutes dels colmiddotlaboradors) i finalment direm que una carta al director firmada per un exalumne era molt criacutetica amb lescola dels anys de la postguerra i en pintava una situacioacute ben negra i ben negativa

Montuiumlri vist des del camiacute de Son Maiol (Foto de Miquel Serra)

8 | DESEMBRE 2013

Fa v

int a

nys

LA KOINEacute DEL CATALAgraveMirau per on lrsquoaltre dia resbostejant una

mica em vaig trobar els dos toms del llibre de text de Lengua Espantildeola que estudiagravevem els alumnes de lInstitut Ramon Llull de Palma quan fegraveiem COU lrsquoany 1974 un any abans de la mort del dictador Franco i en plena vigegravencia de las Leyes Fundamentales del Reino Es tracta drsquoun llibre escrit pel catedragravetic i acadegravemic de la Real Academia Espantildeola de la Lengua Fernando Laacutezaro Carreter editat aquell mateix any per Ediciones Anaya SA i perquegrave quedagraves ben clar a la pagravegina 4 diu ldquoEste libro ha sido presentado a la aprobacioacuten del Ministerio de Educacioacuten y Cienciardquo Repassant el llibre mrsquoha quedat clar que tant en aquells anys darrers de la dictadura com durant tota la democragravecia els diferents departaments deducacioacute han tractat el tema linguumliacutestic amb la mateixa serietat i rigor acadegravemic llevat drsquoara on el PP sesforccedila a fer el ridiacutecul

La lliccediloacute 12 daquell llibre tracta de les ldquovariedades idiomaacuteticas vulgares y dialectalesrdquo i diu ldquoQuedoacute claro en el capiacutetulo I que el espantildeol como lengua culta hablada y escrita por las personas educadas tanto en Espantildea como en Hispanoameacuterica es resultado de una Koineacute y que mantiene una notable unidad a pesar de su extensioacutenrdquo I que vol dir Koineacute Havent aprovat el COU ho hauria de saber perograve estagrave clar que no mersquon record Al diccionari de la RAE diu ldquoKoineacute (Del gr κοιν literalmente comuacuten) ή 2 f Ling Lengua comuacuten que resulta de la unificacioacuten de ciertas variedades idiomaacuteticasrdquo Ras i curt una llengua estagravendard el coneixement de la qual distingeix les persones cultes de les incultes Tant els costa entendre a aquests senyors de la Fundacioacute Jaume III que existeix una koineacute en catalagrave O eacutes que el seu objectiu eacutes evitar-la

Meacutes endavant a la pagravegina 24 la lliccediloacute tracta de ldquolos dialectos espantildeoles en la actualidadrdquo i diu ldquocomo ya sabemos las lenguas espantildeolas se configuran durante la reconquista Las extremas ndash el gallego y el catalaacuten- seguiraacuten sus respectivos procesos hasta convertirse en lengua de cultura En el centro de la peniacutensula el castellano irrumpe entre las hablas leonesas y aragonesas Hoy con todo los viejos dialectos siguen hablaacutendose en las aldeas aunque lleven un vida precaria la difusioacuten de la cultura y modernamente el cine la radio y la televisioacuten van generalizando el conocimiento y empleo del castellano y los rasgos dialectales tienden a una extincioacuten que por supuesto dista de estar consumadardquo Val a dir que

jo no hi estic drsquoacord que les formes dialectals srsquohagin de perdre per mor de la cultura sinoacute meacutes aviat srsquohan de preservar Perograve no hem de perdre de vista que la llengua uacutetil i culta eacutes la Koineacute no el dialecte aixiacute que alerta a fer el ldquopaletordquo Com a dialectes del castellagrave la lliccediloacute apunta a meacutes de laragoneacutes i leoneacutes ja mencionats el andaluz murciano extrementildeo y canario

La lliccediloacute 13 pagravegina 34 tracta de ldquoLas otras lenguas hispaacutenicasrdquo Interessantiacutessim tiacutetol quatre anys anterior al paragravegraf 2 de larticle 3 de la actual Constitucioacute Com a llenguumles espanyoles diferents al castellagrave a COU sens ensenyava que existien les seguumlents ldquoGallego Catalaacuten y Vascuencerdquo Meacutes endavant trsquohavies de aprendre ldquoDialectos del Catalaacuten Se distinguen niacutetidamente dos dialectos dentro del catalaacuten Catalaacuten occidental Andorra zona oriental de Aragoacuten Leacuterida este de Tarragona y regioacuten valencianardquo Zona oriental de Aragoacuten avui legalment LAPAO Estic segur que el pobre Laacutezaro Carreter es moriria de vergonya Seguim amb els dialectes del catalagrave ldquoCatalaacuten Oriental Departamento franceacutes de los Pirineos Orientales (roselloneacutes) Gerona Barcelona nordeste de Tarragona islas Baleares y alguereacutes (en Cerdentildea)rdquo I conclou aixiacute ldquoA pesar de los rasgos foneacuteticos morfoloacutegicos y sintaacutecticos que separan los dialectos del catalaacuten no estaacuten tan alejados entre siacute como lo estaacuten el castellano el leoneacutes y el aragoneacutesrdquo

Senyors del PP i de la Fundacioacute Jaume III estan vostegraves suspesos de COU I per descomptat de selectivitat No donen la talla suficient ni tenen el rigor acadegravemic adequat per ni tan sols per opinar en temes linguumliacutestics ho dic a la vista dels coneixements que a mi mexigien les autoritats acadegravemiques en acabar el estudis de batxillerat

I aixograve siacute ho dic jo estan vostegraves carregats de prejudicis i tenen majoria absoluta quegrave hi podem fer

JOAN MULET VALLORI

NUacuteMERO 394 | 9

Els l

ecto

rs e

scriu

en

Una cantonada (o cantoacute) eacutes lrsquoangle format per dues parets contiguumles drsquoun cos poliegravedric que pot ser un edifici un tancat de paret seca etcUn cantoacute eacutes una pedra de maregraves tallada en forma de paralmiddotlelepiacutepede que serveix per a la construccioacute drsquoedificis o parets Les seves dimensions soacuten variables segons lrsquouacutes que ha de tenir aquesta pedra Cantoacute de gruix de rei el que teacute unes dimensions de 80x40x30 cm Cantoacute teulader eacutes el meacutes prim de gruix i srsquoemprava per fer el sogravetil damunt el qual es posaven les teules drsquouna edificacioacute actualment substituiumlt per peces ceragravemiques Cantoacute terccedil el que teacute 8 cm de gruixa i srsquoemprava principalment per fer mitjanades i jaccedilos drsquoescala Casa cantonera eacutes la que fa cantonadaPedra cantonera eacutes la que forma part drsquouna cantonadaCantoner persona que treballa en una pedrera en lrsquoextraccioacute de cantonsCantonera dona puacuteblica que es posava per les cantonades a provocar els homes

LlinatgeCantoacute existent a Alacant Alcoi Artagrave Begur La Bisbal Elda Elx Mataroacute Novelda Palamoacutes Xagravetiva etc

Canccediloacute Mestre Pere paredavaun marge sense martelli va passar un aucellque li tomagrave sa filada

PistaAquesta cantonada amb escopidor es troba a un indret emblemagravetic del nostre terme municipal on antigament hi voltava cap al

darrer destiacute un cotxe sinistre que en Miquel Molla anomena en els seus records drsquoinfagravencia de la Xerradeta drsquoaquest mesSi afegim que aquesta cantonada fa part del tancament exterior drsquouna possessioacute del nostre poble que teacute un topogravenim similar a gracioacutes divertit content etc ja haurem donat massa pistes

Solucioacute del mes passatEl punt kilomegravetric que va ser protagonista a Es Saig anterior estagrave situat vora la nova barrera del creuer que formen la carretera que baixa de Randa i continuava per la primitiva de Llucmajor amb la meacutes nova que va drsquoAlgaida a Llucmajor i que molta gent estagrave entestada que srsquoha drsquoeixamplar

MIQUEL FIOLET

10 | DESEMBRE 2013

Sabe

u on

eacutes

El diccionari estableix que una nadala eacutes una laquocomposicioacute poegravetica que amb la finalitat de felicitar les festes de Nadal o beacute de manifestar lestimacioacute a les persones benvolgudes acostumen a escriure alguns poetes sobre el tema del naixement de Crist o sobre altres temes sociologravegics i poliacuteticsraquo Entre els poetes que han escrit i publicat nadales nhi ha de tan reconeguda solvegravencia com Josep Maria de Sagarra Miquel Martiacute i Pol Miquel Dolccedil Josep Vicenccedil Foix De lobra poegravetica de J V Foix (Barcelona 1893 ndash 1987) destaquen els llibres Sol i de dol On he deixat les claus Desa aquests llibres al calaix de baix i Onze nadals i un cap dany Aquest darrer recull les peces poegravetiques que Foix anagrave enviant als seus amics per Nadal durant onze anys consecutius de 1948 a 1958 i una altra enviada amb motiu del cap dany de 1960 De les nadales de Foix potser la meacutes emblemagravetica sigui la que du per tiacutetol Ho sap tothom i eacutes profecia que hem comenccedilat a reproduir a la nostra portada i que ara completam

(Ve de la portada)

Els nois que ronden per les calesHi cullen plomes per les alesI algues de sol i amb veu dalbatCriden per lull de les escalesQue a cal fuster hi ha novetatEls qui ballaven per les salesSurten i guaiten des del mollUn estel nou que passa el coll

El coraller ho sap pel pirataQue amaga els tints en buc descataQuan crema larbre dels escritsAl capitagrave duna fragataLi ho diu la rosa de les nitsLor i lescuma duna mataClamen somnagravembuls pel serratA cal fuster hi ha novetat

El plor dels rics salpa pels airesI les rialles dels captairesSolquen els glaccedilos del teulatUn pastor ho conta als vinyatairesA cal fuster hi ha novetatEl roc dels cims escampa flairesI al Port mateix amb roig roentPinten pallards lAjuntament

El jutge crema paperassaDels anys revolts a un cap de placcedilaI el mestre daixa riu tot solEl fum dels recs ja no escridassaI els pescadors faran un bolTot eacutes silenci al ras de raccedilaQuan els ho diu lautoritatA cal fuster hi ha novetat

Els de la Vall i els de ColeraSalten contents a llur maneraI els de la Selva shan mudatAmb flors de fenc calquen a leraA cal fuster hi ha novetatDe Pau i de Palau-saverderaPorten les mels de llur cingleraI omplen els dolls de vi moscat

Els de Banyuls i els de PortvendresEntren amb llanes de mars tendresI un raig de mots de bon copsarPels qui entre vents saben comprendresEls traginers de PerpinyagraveAmb sang barrada en drap de cendresClamen dels dalts del pic nevatA cal fuster hi ha novetat

Res no sacaba i tot comenccedilaVeacutenen mecagravenics de remenccedilaAmb olis nous de llibertatUna veu canta en recompensaQue a cal fuster hi ha novetatDes dAlacant a la ProvenccedilaQui mor no mor si el son eacutes clarQuan neix la Llum en el quintar

La gent sagleva en la nit duraTots anuncien la venturaLes Illes porten el saiumlmI els de lUrgell farina puraQui res no teacute clarors del cimLa fe que bull no teacute capturaI no es fa el Pa sense el LlevatA cal fuster hi ha novetat

El Port de la SelvaNadal de 1953

NUacuteMERO 394 | 11

Una

raci

oacute de

poe

sia

PELEGRINATGE DE LLIBERTAT I DAMORldquoAnar de poble en poble fent un itinerari en carro i biacutestia de VERD durant 14 dies amb lrsquoobjectiu de sensibilitzar la gent del poble des del poble Vull ser un granet drsquoarena a lrsquoaccioacute No em puc quedar quieta amb tot el que ldquoplourdquo

I deixar-nos dur per la acollida i allotjament de la bona gent per continuar compartint la conscienciacioacute en definitiva per creacuteixer com a persones

Fer una crida de CONCENTRACIOacute de carros per fer la cloenda del camiacute dia 6 de desembre a SINEU a les 12 h si hem pogut arribar-hirdquo

Aquests soacuten entre altres els objectius que la padrina Xisca Tous sha proposat amb el seu pelegrinatge en carro que va comenccedilar dia 22 de novembre a la Cologravenia de Sant Pere i que finalitzaragrave dia 6 de desembre a Sineu

I tot aixograve per quegrave Ella mateixa ho explica amb unes belles paraules adreccedilades als docents

ldquoEls mestres heu despert la consciegravencia de la gent i ens heu mobilitzat per demanar diagraveleg i que vos escoltin perquegrave sou els que sabeu meacutes drsquoeducacioacute Heu cridat perquegrave respectin la vostra llibertat La llibertat no es pot trepitjar els mestres la necessiteu per fer el que creis millor pels infants

Soc padrina i vull ser partiacutecip de la vostra crida i voldria que srsquohi afegeixin drsquoaltres padrins per aixograve el carro lent i siacutembol de la perseveranccedila de la paciegravencia i de lrsquoesforccedil de temps antics i de poble Els de la nostra generacioacute que hem aconseguit drets amb lluita no ens podem permetre perdre el que ens ha costat tant i que els nostres neacutets no ho puguin gaudirrdquo

A manera de cloenda del pelegrinatge fa aquesta crida ldquoCitar tots els padrins DIA 6 DE DESEMBRE a Sineu a les 12 h amb carro si es possible acompanyats de fills i neacutets i dinar junts No eacutes necessari venir en carro emprau el mitjagrave de quegrave disposeurdquo

Na Xisca Tous el carro el carreter i legua i unes padrines algaidines que lacompanyaren durant part del trajecte arribaren a Algaida procedents de Pina el capvespre de divendres dia 29 de novembre El fred intens i lamenaccedila de pluja no foren obstacle perquegrave un centenar de persones les rebessin a placcedila entre aplaudiments i missatges democioacute i solidaritat Despreacutes al casal Pere Capellagrave ple de gom a gom diverses entitats del poble expressaren el seu agraiumlment a les valentes padrines LAssociacioacute de Mares i Paresque organitzagrave lacte Els alumnes del Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Pou -quin gran pastiacutes que cuinaren les dues nines Els mestres la seva representant llegiacute un poema de Biel Majoral LAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa que hi va contribuir amb una glosa de Llorenccedil Moacutera La delegacioacute dAlgaida de lObra Cultural Balear Titoieta Ragravedio Tothom va tenir paraules de coratge i solidaritat

Tambeacute na Xisca Tous va voler retre homenatge al seu padriacute algaidiacute i glosador Bartomeu Tous Santmartiacute Cuitor que va estar un grapat danys a Son Moll de Pina i que va morir lany 1918 lany del grip Per aixograve un grup de persones llegiren el seu glosat ldquoUna gran quumlestioacute que tengueacute un carriler amb so seu cavallrdquo que resultagrave ben divertit i adequat per a locasioacute Un sord ja nha parlat a la seva seccioacute del contingut daquest glosat

Les fotografies que acompanyen aquest escrit soacuten de na Jerogravenia Pou

12 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 13

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

RONDALLA DE SES PADRINES MERAVELLOSESAixograve era i no era bon viatge faci la cadernera un paiacutes convuls i desorientat on el Govern imposava fort i no et moguis la seva llei sense tenir en compte el parer duna bona part del poble tot fent decrets a tort i a dret i menystenint la llengua i cultura que havia heretat dels seus avantpassats des de feia una mala fi danys Aixiacute mentre els que comandaven nomeacutes es miraven la guixa i no sestaven de res el poble anava cada vegada meacutes cop-piu i desmenjat amb ses ombres ben mortes com si li faltagraves aquella ilmiddotlusioacute i coratge que sempre lhavien caracteritzat Els meacutes fellons de tots eren els mestres als qui el Govern havia desposseiumlt de la seva autoritat i saber mitjanccedilant un decret que no tenia ni cap ni peus com havien reconegut fins i tot i amb la boca petita alguns batles i cavallers que es trobaven sota el vassallatge del rei i els seus consellers

I heu de creure i pensar i pensar i creure que unes padrines de per devers un poblet del Llevant en veure tot aquell desgavell varen tenir una pensa dallograve meacutes bona varen llogar un carro i una egua i varen partir a larrisca la ventura per recordar a tothom que les volgueacutes escoltar que les coses no podien continuar aixiacute que per damunt els decrets i les lleis hi havia el respecte i la dignitat de les persones Totes sabien molt beacute quin futur volien per als seus estimats neacutets i allograve que veien i vivien no els agradava gens ni una mica Per aixograve en comptes de quedar mans plegades i resignar-se a tot aquell desgavell decidiren recoacuterrer els pobles daquella contrada per explicar a la gent que les coses podien fer-se duna altra manera que per damunt de tot existien la llibertat i lamor i que sense aquests sentiments la vida era talment una font eixuta un conroacute fora llevat ni saoacute Volien sobretot restituir la dignitat i el prestigi dels mestres ja que consideraven que sense educacioacute i respecte no es podia anar enlloc I sobretot que era un desbarat fora mida voler fer escola des dels despatxos i les cadires sense tenir en compte lopinioacute de les persones que tenien al seu cagraverrec la formacioacute dels nins i nines daquell paiacutes daltra banda cada vegada meacutes capficats i confusos davant aquella penosa situacioacute a la qual shavia arribat i que mai de mai shaguessin pogut imaginar

Cametes per quegrave vos vull ndashvaren pensar aquelles padrines Armaren un bon carro hi fermaren legua i ja varen ser partides de dallagrave un dia de novembre fred i plujoacutes cap a les viles i llogarets daquell dissortat i trist regne I heu de creure i pensar i pensar i creure que per tot allagrave on passaven els donaven posada i recapte baldament fos un rovegoacute de pa i un grapat de figues seques per enganar sa talent perquegrave no havien de menester paons ni domassos per fer tot aquell bell pelegrinatge Per tot equipatge duien una bona ambosta de conviccioacute i un somriure antic plagravecid com el trot alegre daquella egua que regalimava energia per tot allagrave on passava Els primers a sortir a camiacute quan arribaven a un poble eren els nins que es posaven a coacuterrer com esperitats darrere daquell carro tot fent alulea i cridant pels carrers i les places ldquoja veacutenen ses padrines sortiu ja soacuten aquiacuterdquo

Un cop congregada la gent elles les padrines treien un sarronet que duien amagat davall del gipoacute just a lalccedilada del cor com si fos el meacutes gran i preuat dels tresors Tothom se mirava aquells sarronets amb uns ulls ben badats sense perdre calada de tot quan en aquell magravegic moment era a punt de succeir I quegrave men direu De sobte fora malmenar ni un bri daquell somriure solidari i antic comenccedilaven a repartir mots paraules dites contarelles que la gent pensava perdudes per sempre meacutes Homes dones infants tothom les agafava entre les seves mans i sen tornaven a ca seva meacutes contents que un pasco sentint aquella enyorada escalfor i fent coacuterrer la veu per tot arreu talment el xiuxiueig dun rierol ldquoja arriben ses padrines ja arriben ses padrines

I encara soacuten vives i ben vives I al seny mos vegem tots plegats

MIQUEL AgraveNGEL LLADOacute RIBASEscriptor Portaveu i membre fundador de lrsquoassociacioacute ldquoHomes per la Igualtatrdquo

14 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 15

LA

junt

amen

t inf

orm

a

1 LAjuntament i el colmiddotlegi Pare Pou renoven el conveni per a la reutilitzacioacute de llibres de textLobjectiu eacutes ajudar famiacutelies i incentivar luacutes responsable del materialLa comissioacute de seguiment del conveni de colmiddotlaboracioacute entre lAjuntament dAlgaida i el CEIP Pare Bartomeu Pou mitjanccedilant el qual el curs passat es va crear un fons de llibres de text i material didagravectic es va reunir per tal davaluar la tasca feta fins ara i redactar-ne la memograveria Aquesta comissioacute va mostrar la seva satisfaccioacute pel bon funcionament daquest fons i es va proposar la renovacioacute del conveniPoden accedir a aquest programa tots aquells escolars dinfantil i primagraveria que pertanyen a famiacutelies amb necessitats econogravemiques del municipi LAjuntament dAlgaida aporta 1000 euros a aquest fons Cal recordar que a banda daquesta ajuda a les famiacutelies amb necessitats lobjectiu daquesta iniciativa eacutes incentivar i promoure luacutes responsable i sostenible dels llibres de text i tambeacute del material didagravecticLa comissioacute de seguiment va estar integrada per la regidora dEducacioacute i Cultura de lAjuntament dAlgaida Maria Antogravenia Mulet Maria Miralles i Maria Francisca Osuna per part de la direccioacute del centre i la presidenta de lAMPA Joana BennagravesserMaria Antogravenia Mulet va explicar que ldquouna vegada meacutes demostram que leducacioacute dels nostres infants eacutes una prioritat de lequip de govern municipal i volem agrair la colmiddotlaboracioacute permanent de lequip directiu del CEIP Pare Bartomeu Pou i de lassociacioacute de Pares i Maresrdquo

2 LAjuntament posa en marxa formacioacute per a emprenedors en el moacuten ruralDes del 15 de novembre i fins al mes de maig de 2014 hi hauragrave conferegravencies tallers i visitesLagraverea de Promocioacute Econogravemica de lAjuntament dAlgaida amb el suport dels Fons Europeus Leader que gestiona lrsquoAssociacioacute Mallorca Rural ha llanccedilat un curs de formacioacute per a emprenedors en el moacuten rural que se celebra des del mes de novembre fins al mes de maig de 2014 Cal destacar que la inscripcioacute al curs eacutes gratuiumlta i la inscripcioacute eacutes oberta a tothomEl curs estaragrave dividit en tres tipus dactivitats conferegravencies o xerrades sortides amb visites a empreses o negocis i tallers pragravectics Es duragrave a terme una activitat setmanal que seragrave en divendres o dissabte En aquest sentit cal destacar que lassistegravencia a les conferegravencies estagrave oberta a tothom malgrat que no estigui inscrit al curs perograve a les altres dues activitats nomeacutes hi podran participar les persones inscrites El curs ldquoestagrave preparat com una experiegravencia que permeti conegraveixer les oportunitats que ofereix el medi rural i dialogar amb els seus components i protagonistes Estagrave pensat per a aquells que desitgen treballar idees i projectes empresarials innovadors i adaptats als nous temps en sintonia amb els valors del moacuten rural perograve no necessagraveriament han de ser projectes agriacutecoles o ramadersrdquoEl batle dAlgaida Francesc Miralles destaca que ldquodes de lAjuntament dAlgaida tenim la conviccioacute que una part de la recuperacioacute econogravemica i laboral de les nostres illes passa necessagraveriament per reivindicar i posar en valor el moacuten rural Hem de retrobar molts dels valors i pautes de conducta dels nostres padrins que lespeculacioacute ens han fet abandonar Creim que eacutes

16 | DESEMBRE 2013

LA

junt

amen

t inf

orm

a

molt necessari posar damunt la taula i potenciar aquesta reflexioacuterdquo Miralles va deixar clar que en aquest curs ldquointentam defugir del concepte acadegravemic i mostrar els llocs de trobada on conflueix gent que teacute les mateixes inquietuds i la ferma voluntat de potenciar el moacuten rural i contribuir a apostar pels camins dun futur que incorporin el valor afegit del nostre entorn humagrave natural i paisatgiacutesticrdquo

3 LAjuntament dAlgaida promou la participacioacute ciutadana en lrsquoelaboracioacute del Pressupost Municipal de 2014LAjuntament dAlgaida va convocar un proceacutes participatiu per tal drsquoelaborar el pressupost municipal de 2014 El batle dAlgaida Francesc Miralles explica que ja en la confeccioacute dels pressuposts de 2013 lAjuntament va iniciar ldquoun proceacutes dinformacioacute sobre el contingut del pressupost municipal i per al del proper any volem fer una passa meacutes i organitzar un proceacutes de treball per fomentar la colmiddotlaboracioacute dels ciutadans en la seva elaboracioacuterdquo Es pot consultar tota la documentacioacute generada al llarg del proceacutes a la web municipal wwwajalgaidanet

4 Viatge de lEscola Municipal de Muacutesica a ItagraveliaEntre els passats dies 24 i 27 doctubre els alumnes del conjunt instrumental de lEMMA varen realitzar un viatge dintercanvi cultural i musical a Oggiono (Itagravelia) Durant els quatre dies de viatge els alumnes varen dur a terme tota una segraverie dactivitats com fou un concert conjuntament amb la Banda de Muacutesica dOggiono i diferents visites una a la ciutat de Milagrave on varen poder visitar el Duomo i el teatre de lScala i a diferents indrets de la zona com fou la poblacioacute de BellagioDurant lestada els infants del nostre municipi varen estar allotjats amb famiacutelies dOggiono amb les quals durant aquests dies varen poder compartir una segraverie de vivegravencies que de ben segur els nostres infants no oblidaran en molt de temps Per tant des de lEMMA i des de lAjuntament dAlgaida volem aprofitar les pagravegines de la revista Es Saig per agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest viatge shagui pogut realitzar gragravecies als professors i als alumnes de lescola de muacutesica que han colmiddotlaborat amb les diferents activitats que shan realitzat per al viatge gragravecies als pares i mares dels nins i nines que en tot moment shan implicat i han facilitat la feina i gragravecies a tota la gent dOggiono per la rebuda i per la gran feina feta perquegrave aquest viatge fos tot un egravexitGragravecies a tots i a totes

NUacuteMERO 394 | 17

LA

junt

amen

t inf

orm

a

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 8: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

A leditorial dEs Saig de desembre del 93 (nuacutem 15) es comentava ldquoel creixement de la poblacioacute dAlgaidardquo i eacutes que en un moment en quegrave baixava la poblacioacute de la majoria de pobles de linterior de Mallorca la dAlgaida creixia moderadament perograve creixia Ara beacute el gran augment de poblacioacute sha produiumlt en aquests vint anys que han passat des daleshores La poblacioacute de lany 1993 era de 3367 persones mentre que les dades provisionals de 2013 (ens basam en el programa de festes de Sant Jaume) ens parlen de 5545 i aixograve suposa que durant aquest temps hem crescut en 2178 habitants No som bons per fer tants per cent perograve si en sabeacutessim sortiria un percentatge ben elevat Massa elevat

Meacutes coses En Bernat Sureda hi parla de la formacioacute i composicioacute de lOrfeoacute Castellitx que ja dirigia -i segueix fent-ho- en Toni Mulet LOrfeoacute era molt nombroacutes amb un total de 45 components hi ha els noms de tots els integrants i aixiacute sabem que constava de 13 sopranos 13 contralts 12 tenors i 7 baixos Hi havia una foto de lOrfeoacute en plena actuacioacute Pel que fa a la part gragravefica dEs Saig volem dir que havia millorat molt amb el canvi dimpremta aixograve siacute en blanc i negre passarien un grapat danys abans de fer la portada i contraportada en color

Tambeacute trobam agravemplia informacioacute de la Banda de Muacutesica una informacioacute que com en el cas de lOrfeoacute era individualitzada ja que hi ha el nom dels 40 components amb linstrument que corresponia a cadascun Recordem que el director era Emili Robles Per cert que la Xerradeta feta per en Biel Sastre amb lajuda den Biel Torres era amb els muacutesics de la banda com era desperar sortia una entrevista amb molt poc ordre on tothom hi deia la seva perograve molt simpagravetica i divertida

En Gabriel Bibiloni transcrivia dos documents de lArxiu del Regne de Mallorca de lany 1358 i parlava de ldquoles difiacutecils relacions entre els habitants de la parrogravequia de Montuiumlri i els de la parrogravequia de Castellitx a mitjan segle XIVrdquo Explicava els motius pels quals el terme dAlgaida arriba tan a la vora del de Montuiumlri lexplicacioacute segurament estagrave en la divisioacute administrativa de legravepoca de la dominacioacute musulmana en la delimitacioacute del ldquojuzrdquo de la parrogravequia de Castellitx que es feacuteu servir pel repartiment despreacutes de la conquesta Per compensar els habitants de Montuiumlri de la insuficiegravencia del seu terme aquests tenien dret a lempriu de llenya de garrigues del terme de Castellitx i daquiacute veacutenen les desavinences que deixen entreveure aquests documents

Com eacutes logravegic hi ha a meacutes les seccions habituals lAjuntament informava entre altres coses de les Normes Subsidiagraveries que sestaven elaborant i de la solucioacute als fems de fora vila la informacioacute de Titoieta Ragravedio ocupava quatre pagravegines la plana de Pina a meacutes duna foto antiga era una glosa den Bernat Coll Sureda la informacioacute esportiva era molt meacutes completa que ara (a veure si trobam un cronista per a aquesta seccioacute amb una bona paga perquegrave cobraragrave com el que meacutes dels colmiddotlaboradors) i finalment direm que una carta al director firmada per un exalumne era molt criacutetica amb lescola dels anys de la postguerra i en pintava una situacioacute ben negra i ben negativa

Montuiumlri vist des del camiacute de Son Maiol (Foto de Miquel Serra)

8 | DESEMBRE 2013

Fa v

int a

nys

LA KOINEacute DEL CATALAgraveMirau per on lrsquoaltre dia resbostejant una

mica em vaig trobar els dos toms del llibre de text de Lengua Espantildeola que estudiagravevem els alumnes de lInstitut Ramon Llull de Palma quan fegraveiem COU lrsquoany 1974 un any abans de la mort del dictador Franco i en plena vigegravencia de las Leyes Fundamentales del Reino Es tracta drsquoun llibre escrit pel catedragravetic i acadegravemic de la Real Academia Espantildeola de la Lengua Fernando Laacutezaro Carreter editat aquell mateix any per Ediciones Anaya SA i perquegrave quedagraves ben clar a la pagravegina 4 diu ldquoEste libro ha sido presentado a la aprobacioacuten del Ministerio de Educacioacuten y Cienciardquo Repassant el llibre mrsquoha quedat clar que tant en aquells anys darrers de la dictadura com durant tota la democragravecia els diferents departaments deducacioacute han tractat el tema linguumliacutestic amb la mateixa serietat i rigor acadegravemic llevat drsquoara on el PP sesforccedila a fer el ridiacutecul

La lliccediloacute 12 daquell llibre tracta de les ldquovariedades idiomaacuteticas vulgares y dialectalesrdquo i diu ldquoQuedoacute claro en el capiacutetulo I que el espantildeol como lengua culta hablada y escrita por las personas educadas tanto en Espantildea como en Hispanoameacuterica es resultado de una Koineacute y que mantiene una notable unidad a pesar de su extensioacutenrdquo I que vol dir Koineacute Havent aprovat el COU ho hauria de saber perograve estagrave clar que no mersquon record Al diccionari de la RAE diu ldquoKoineacute (Del gr κοιν literalmente comuacuten) ή 2 f Ling Lengua comuacuten que resulta de la unificacioacuten de ciertas variedades idiomaacuteticasrdquo Ras i curt una llengua estagravendard el coneixement de la qual distingeix les persones cultes de les incultes Tant els costa entendre a aquests senyors de la Fundacioacute Jaume III que existeix una koineacute en catalagrave O eacutes que el seu objectiu eacutes evitar-la

Meacutes endavant a la pagravegina 24 la lliccediloacute tracta de ldquolos dialectos espantildeoles en la actualidadrdquo i diu ldquocomo ya sabemos las lenguas espantildeolas se configuran durante la reconquista Las extremas ndash el gallego y el catalaacuten- seguiraacuten sus respectivos procesos hasta convertirse en lengua de cultura En el centro de la peniacutensula el castellano irrumpe entre las hablas leonesas y aragonesas Hoy con todo los viejos dialectos siguen hablaacutendose en las aldeas aunque lleven un vida precaria la difusioacuten de la cultura y modernamente el cine la radio y la televisioacuten van generalizando el conocimiento y empleo del castellano y los rasgos dialectales tienden a una extincioacuten que por supuesto dista de estar consumadardquo Val a dir que

jo no hi estic drsquoacord que les formes dialectals srsquohagin de perdre per mor de la cultura sinoacute meacutes aviat srsquohan de preservar Perograve no hem de perdre de vista que la llengua uacutetil i culta eacutes la Koineacute no el dialecte aixiacute que alerta a fer el ldquopaletordquo Com a dialectes del castellagrave la lliccediloacute apunta a meacutes de laragoneacutes i leoneacutes ja mencionats el andaluz murciano extrementildeo y canario

La lliccediloacute 13 pagravegina 34 tracta de ldquoLas otras lenguas hispaacutenicasrdquo Interessantiacutessim tiacutetol quatre anys anterior al paragravegraf 2 de larticle 3 de la actual Constitucioacute Com a llenguumles espanyoles diferents al castellagrave a COU sens ensenyava que existien les seguumlents ldquoGallego Catalaacuten y Vascuencerdquo Meacutes endavant trsquohavies de aprendre ldquoDialectos del Catalaacuten Se distinguen niacutetidamente dos dialectos dentro del catalaacuten Catalaacuten occidental Andorra zona oriental de Aragoacuten Leacuterida este de Tarragona y regioacuten valencianardquo Zona oriental de Aragoacuten avui legalment LAPAO Estic segur que el pobre Laacutezaro Carreter es moriria de vergonya Seguim amb els dialectes del catalagrave ldquoCatalaacuten Oriental Departamento franceacutes de los Pirineos Orientales (roselloneacutes) Gerona Barcelona nordeste de Tarragona islas Baleares y alguereacutes (en Cerdentildea)rdquo I conclou aixiacute ldquoA pesar de los rasgos foneacuteticos morfoloacutegicos y sintaacutecticos que separan los dialectos del catalaacuten no estaacuten tan alejados entre siacute como lo estaacuten el castellano el leoneacutes y el aragoneacutesrdquo

Senyors del PP i de la Fundacioacute Jaume III estan vostegraves suspesos de COU I per descomptat de selectivitat No donen la talla suficient ni tenen el rigor acadegravemic adequat per ni tan sols per opinar en temes linguumliacutestics ho dic a la vista dels coneixements que a mi mexigien les autoritats acadegravemiques en acabar el estudis de batxillerat

I aixograve siacute ho dic jo estan vostegraves carregats de prejudicis i tenen majoria absoluta quegrave hi podem fer

JOAN MULET VALLORI

NUacuteMERO 394 | 9

Els l

ecto

rs e

scriu

en

Una cantonada (o cantoacute) eacutes lrsquoangle format per dues parets contiguumles drsquoun cos poliegravedric que pot ser un edifici un tancat de paret seca etcUn cantoacute eacutes una pedra de maregraves tallada en forma de paralmiddotlelepiacutepede que serveix per a la construccioacute drsquoedificis o parets Les seves dimensions soacuten variables segons lrsquouacutes que ha de tenir aquesta pedra Cantoacute de gruix de rei el que teacute unes dimensions de 80x40x30 cm Cantoacute teulader eacutes el meacutes prim de gruix i srsquoemprava per fer el sogravetil damunt el qual es posaven les teules drsquouna edificacioacute actualment substituiumlt per peces ceragravemiques Cantoacute terccedil el que teacute 8 cm de gruixa i srsquoemprava principalment per fer mitjanades i jaccedilos drsquoescala Casa cantonera eacutes la que fa cantonadaPedra cantonera eacutes la que forma part drsquouna cantonadaCantoner persona que treballa en una pedrera en lrsquoextraccioacute de cantonsCantonera dona puacuteblica que es posava per les cantonades a provocar els homes

LlinatgeCantoacute existent a Alacant Alcoi Artagrave Begur La Bisbal Elda Elx Mataroacute Novelda Palamoacutes Xagravetiva etc

Canccediloacute Mestre Pere paredavaun marge sense martelli va passar un aucellque li tomagrave sa filada

PistaAquesta cantonada amb escopidor es troba a un indret emblemagravetic del nostre terme municipal on antigament hi voltava cap al

darrer destiacute un cotxe sinistre que en Miquel Molla anomena en els seus records drsquoinfagravencia de la Xerradeta drsquoaquest mesSi afegim que aquesta cantonada fa part del tancament exterior drsquouna possessioacute del nostre poble que teacute un topogravenim similar a gracioacutes divertit content etc ja haurem donat massa pistes

Solucioacute del mes passatEl punt kilomegravetric que va ser protagonista a Es Saig anterior estagrave situat vora la nova barrera del creuer que formen la carretera que baixa de Randa i continuava per la primitiva de Llucmajor amb la meacutes nova que va drsquoAlgaida a Llucmajor i que molta gent estagrave entestada que srsquoha drsquoeixamplar

MIQUEL FIOLET

10 | DESEMBRE 2013

Sabe

u on

eacutes

El diccionari estableix que una nadala eacutes una laquocomposicioacute poegravetica que amb la finalitat de felicitar les festes de Nadal o beacute de manifestar lestimacioacute a les persones benvolgudes acostumen a escriure alguns poetes sobre el tema del naixement de Crist o sobre altres temes sociologravegics i poliacuteticsraquo Entre els poetes que han escrit i publicat nadales nhi ha de tan reconeguda solvegravencia com Josep Maria de Sagarra Miquel Martiacute i Pol Miquel Dolccedil Josep Vicenccedil Foix De lobra poegravetica de J V Foix (Barcelona 1893 ndash 1987) destaquen els llibres Sol i de dol On he deixat les claus Desa aquests llibres al calaix de baix i Onze nadals i un cap dany Aquest darrer recull les peces poegravetiques que Foix anagrave enviant als seus amics per Nadal durant onze anys consecutius de 1948 a 1958 i una altra enviada amb motiu del cap dany de 1960 De les nadales de Foix potser la meacutes emblemagravetica sigui la que du per tiacutetol Ho sap tothom i eacutes profecia que hem comenccedilat a reproduir a la nostra portada i que ara completam

(Ve de la portada)

Els nois que ronden per les calesHi cullen plomes per les alesI algues de sol i amb veu dalbatCriden per lull de les escalesQue a cal fuster hi ha novetatEls qui ballaven per les salesSurten i guaiten des del mollUn estel nou que passa el coll

El coraller ho sap pel pirataQue amaga els tints en buc descataQuan crema larbre dels escritsAl capitagrave duna fragataLi ho diu la rosa de les nitsLor i lescuma duna mataClamen somnagravembuls pel serratA cal fuster hi ha novetat

El plor dels rics salpa pels airesI les rialles dels captairesSolquen els glaccedilos del teulatUn pastor ho conta als vinyatairesA cal fuster hi ha novetatEl roc dels cims escampa flairesI al Port mateix amb roig roentPinten pallards lAjuntament

El jutge crema paperassaDels anys revolts a un cap de placcedilaI el mestre daixa riu tot solEl fum dels recs ja no escridassaI els pescadors faran un bolTot eacutes silenci al ras de raccedilaQuan els ho diu lautoritatA cal fuster hi ha novetat

Els de la Vall i els de ColeraSalten contents a llur maneraI els de la Selva shan mudatAmb flors de fenc calquen a leraA cal fuster hi ha novetatDe Pau i de Palau-saverderaPorten les mels de llur cingleraI omplen els dolls de vi moscat

Els de Banyuls i els de PortvendresEntren amb llanes de mars tendresI un raig de mots de bon copsarPels qui entre vents saben comprendresEls traginers de PerpinyagraveAmb sang barrada en drap de cendresClamen dels dalts del pic nevatA cal fuster hi ha novetat

Res no sacaba i tot comenccedilaVeacutenen mecagravenics de remenccedilaAmb olis nous de llibertatUna veu canta en recompensaQue a cal fuster hi ha novetatDes dAlacant a la ProvenccedilaQui mor no mor si el son eacutes clarQuan neix la Llum en el quintar

La gent sagleva en la nit duraTots anuncien la venturaLes Illes porten el saiumlmI els de lUrgell farina puraQui res no teacute clarors del cimLa fe que bull no teacute capturaI no es fa el Pa sense el LlevatA cal fuster hi ha novetat

El Port de la SelvaNadal de 1953

NUacuteMERO 394 | 11

Una

raci

oacute de

poe

sia

PELEGRINATGE DE LLIBERTAT I DAMORldquoAnar de poble en poble fent un itinerari en carro i biacutestia de VERD durant 14 dies amb lrsquoobjectiu de sensibilitzar la gent del poble des del poble Vull ser un granet drsquoarena a lrsquoaccioacute No em puc quedar quieta amb tot el que ldquoplourdquo

I deixar-nos dur per la acollida i allotjament de la bona gent per continuar compartint la conscienciacioacute en definitiva per creacuteixer com a persones

Fer una crida de CONCENTRACIOacute de carros per fer la cloenda del camiacute dia 6 de desembre a SINEU a les 12 h si hem pogut arribar-hirdquo

Aquests soacuten entre altres els objectius que la padrina Xisca Tous sha proposat amb el seu pelegrinatge en carro que va comenccedilar dia 22 de novembre a la Cologravenia de Sant Pere i que finalitzaragrave dia 6 de desembre a Sineu

I tot aixograve per quegrave Ella mateixa ho explica amb unes belles paraules adreccedilades als docents

ldquoEls mestres heu despert la consciegravencia de la gent i ens heu mobilitzat per demanar diagraveleg i que vos escoltin perquegrave sou els que sabeu meacutes drsquoeducacioacute Heu cridat perquegrave respectin la vostra llibertat La llibertat no es pot trepitjar els mestres la necessiteu per fer el que creis millor pels infants

Soc padrina i vull ser partiacutecip de la vostra crida i voldria que srsquohi afegeixin drsquoaltres padrins per aixograve el carro lent i siacutembol de la perseveranccedila de la paciegravencia i de lrsquoesforccedil de temps antics i de poble Els de la nostra generacioacute que hem aconseguit drets amb lluita no ens podem permetre perdre el que ens ha costat tant i que els nostres neacutets no ho puguin gaudirrdquo

A manera de cloenda del pelegrinatge fa aquesta crida ldquoCitar tots els padrins DIA 6 DE DESEMBRE a Sineu a les 12 h amb carro si es possible acompanyats de fills i neacutets i dinar junts No eacutes necessari venir en carro emprau el mitjagrave de quegrave disposeurdquo

Na Xisca Tous el carro el carreter i legua i unes padrines algaidines que lacompanyaren durant part del trajecte arribaren a Algaida procedents de Pina el capvespre de divendres dia 29 de novembre El fred intens i lamenaccedila de pluja no foren obstacle perquegrave un centenar de persones les rebessin a placcedila entre aplaudiments i missatges democioacute i solidaritat Despreacutes al casal Pere Capellagrave ple de gom a gom diverses entitats del poble expressaren el seu agraiumlment a les valentes padrines LAssociacioacute de Mares i Paresque organitzagrave lacte Els alumnes del Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Pou -quin gran pastiacutes que cuinaren les dues nines Els mestres la seva representant llegiacute un poema de Biel Majoral LAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa que hi va contribuir amb una glosa de Llorenccedil Moacutera La delegacioacute dAlgaida de lObra Cultural Balear Titoieta Ragravedio Tothom va tenir paraules de coratge i solidaritat

Tambeacute na Xisca Tous va voler retre homenatge al seu padriacute algaidiacute i glosador Bartomeu Tous Santmartiacute Cuitor que va estar un grapat danys a Son Moll de Pina i que va morir lany 1918 lany del grip Per aixograve un grup de persones llegiren el seu glosat ldquoUna gran quumlestioacute que tengueacute un carriler amb so seu cavallrdquo que resultagrave ben divertit i adequat per a locasioacute Un sord ja nha parlat a la seva seccioacute del contingut daquest glosat

Les fotografies que acompanyen aquest escrit soacuten de na Jerogravenia Pou

12 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 13

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

RONDALLA DE SES PADRINES MERAVELLOSESAixograve era i no era bon viatge faci la cadernera un paiacutes convuls i desorientat on el Govern imposava fort i no et moguis la seva llei sense tenir en compte el parer duna bona part del poble tot fent decrets a tort i a dret i menystenint la llengua i cultura que havia heretat dels seus avantpassats des de feia una mala fi danys Aixiacute mentre els que comandaven nomeacutes es miraven la guixa i no sestaven de res el poble anava cada vegada meacutes cop-piu i desmenjat amb ses ombres ben mortes com si li faltagraves aquella ilmiddotlusioacute i coratge que sempre lhavien caracteritzat Els meacutes fellons de tots eren els mestres als qui el Govern havia desposseiumlt de la seva autoritat i saber mitjanccedilant un decret que no tenia ni cap ni peus com havien reconegut fins i tot i amb la boca petita alguns batles i cavallers que es trobaven sota el vassallatge del rei i els seus consellers

I heu de creure i pensar i pensar i creure que unes padrines de per devers un poblet del Llevant en veure tot aquell desgavell varen tenir una pensa dallograve meacutes bona varen llogar un carro i una egua i varen partir a larrisca la ventura per recordar a tothom que les volgueacutes escoltar que les coses no podien continuar aixiacute que per damunt els decrets i les lleis hi havia el respecte i la dignitat de les persones Totes sabien molt beacute quin futur volien per als seus estimats neacutets i allograve que veien i vivien no els agradava gens ni una mica Per aixograve en comptes de quedar mans plegades i resignar-se a tot aquell desgavell decidiren recoacuterrer els pobles daquella contrada per explicar a la gent que les coses podien fer-se duna altra manera que per damunt de tot existien la llibertat i lamor i que sense aquests sentiments la vida era talment una font eixuta un conroacute fora llevat ni saoacute Volien sobretot restituir la dignitat i el prestigi dels mestres ja que consideraven que sense educacioacute i respecte no es podia anar enlloc I sobretot que era un desbarat fora mida voler fer escola des dels despatxos i les cadires sense tenir en compte lopinioacute de les persones que tenien al seu cagraverrec la formacioacute dels nins i nines daquell paiacutes daltra banda cada vegada meacutes capficats i confusos davant aquella penosa situacioacute a la qual shavia arribat i que mai de mai shaguessin pogut imaginar

Cametes per quegrave vos vull ndashvaren pensar aquelles padrines Armaren un bon carro hi fermaren legua i ja varen ser partides de dallagrave un dia de novembre fred i plujoacutes cap a les viles i llogarets daquell dissortat i trist regne I heu de creure i pensar i pensar i creure que per tot allagrave on passaven els donaven posada i recapte baldament fos un rovegoacute de pa i un grapat de figues seques per enganar sa talent perquegrave no havien de menester paons ni domassos per fer tot aquell bell pelegrinatge Per tot equipatge duien una bona ambosta de conviccioacute i un somriure antic plagravecid com el trot alegre daquella egua que regalimava energia per tot allagrave on passava Els primers a sortir a camiacute quan arribaven a un poble eren els nins que es posaven a coacuterrer com esperitats darrere daquell carro tot fent alulea i cridant pels carrers i les places ldquoja veacutenen ses padrines sortiu ja soacuten aquiacuterdquo

Un cop congregada la gent elles les padrines treien un sarronet que duien amagat davall del gipoacute just a lalccedilada del cor com si fos el meacutes gran i preuat dels tresors Tothom se mirava aquells sarronets amb uns ulls ben badats sense perdre calada de tot quan en aquell magravegic moment era a punt de succeir I quegrave men direu De sobte fora malmenar ni un bri daquell somriure solidari i antic comenccedilaven a repartir mots paraules dites contarelles que la gent pensava perdudes per sempre meacutes Homes dones infants tothom les agafava entre les seves mans i sen tornaven a ca seva meacutes contents que un pasco sentint aquella enyorada escalfor i fent coacuterrer la veu per tot arreu talment el xiuxiueig dun rierol ldquoja arriben ses padrines ja arriben ses padrines

I encara soacuten vives i ben vives I al seny mos vegem tots plegats

MIQUEL AgraveNGEL LLADOacute RIBASEscriptor Portaveu i membre fundador de lrsquoassociacioacute ldquoHomes per la Igualtatrdquo

14 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 15

LA

junt

amen

t inf

orm

a

1 LAjuntament i el colmiddotlegi Pare Pou renoven el conveni per a la reutilitzacioacute de llibres de textLobjectiu eacutes ajudar famiacutelies i incentivar luacutes responsable del materialLa comissioacute de seguiment del conveni de colmiddotlaboracioacute entre lAjuntament dAlgaida i el CEIP Pare Bartomeu Pou mitjanccedilant el qual el curs passat es va crear un fons de llibres de text i material didagravectic es va reunir per tal davaluar la tasca feta fins ara i redactar-ne la memograveria Aquesta comissioacute va mostrar la seva satisfaccioacute pel bon funcionament daquest fons i es va proposar la renovacioacute del conveniPoden accedir a aquest programa tots aquells escolars dinfantil i primagraveria que pertanyen a famiacutelies amb necessitats econogravemiques del municipi LAjuntament dAlgaida aporta 1000 euros a aquest fons Cal recordar que a banda daquesta ajuda a les famiacutelies amb necessitats lobjectiu daquesta iniciativa eacutes incentivar i promoure luacutes responsable i sostenible dels llibres de text i tambeacute del material didagravecticLa comissioacute de seguiment va estar integrada per la regidora dEducacioacute i Cultura de lAjuntament dAlgaida Maria Antogravenia Mulet Maria Miralles i Maria Francisca Osuna per part de la direccioacute del centre i la presidenta de lAMPA Joana BennagravesserMaria Antogravenia Mulet va explicar que ldquouna vegada meacutes demostram que leducacioacute dels nostres infants eacutes una prioritat de lequip de govern municipal i volem agrair la colmiddotlaboracioacute permanent de lequip directiu del CEIP Pare Bartomeu Pou i de lassociacioacute de Pares i Maresrdquo

2 LAjuntament posa en marxa formacioacute per a emprenedors en el moacuten ruralDes del 15 de novembre i fins al mes de maig de 2014 hi hauragrave conferegravencies tallers i visitesLagraverea de Promocioacute Econogravemica de lAjuntament dAlgaida amb el suport dels Fons Europeus Leader que gestiona lrsquoAssociacioacute Mallorca Rural ha llanccedilat un curs de formacioacute per a emprenedors en el moacuten rural que se celebra des del mes de novembre fins al mes de maig de 2014 Cal destacar que la inscripcioacute al curs eacutes gratuiumlta i la inscripcioacute eacutes oberta a tothomEl curs estaragrave dividit en tres tipus dactivitats conferegravencies o xerrades sortides amb visites a empreses o negocis i tallers pragravectics Es duragrave a terme una activitat setmanal que seragrave en divendres o dissabte En aquest sentit cal destacar que lassistegravencia a les conferegravencies estagrave oberta a tothom malgrat que no estigui inscrit al curs perograve a les altres dues activitats nomeacutes hi podran participar les persones inscrites El curs ldquoestagrave preparat com una experiegravencia que permeti conegraveixer les oportunitats que ofereix el medi rural i dialogar amb els seus components i protagonistes Estagrave pensat per a aquells que desitgen treballar idees i projectes empresarials innovadors i adaptats als nous temps en sintonia amb els valors del moacuten rural perograve no necessagraveriament han de ser projectes agriacutecoles o ramadersrdquoEl batle dAlgaida Francesc Miralles destaca que ldquodes de lAjuntament dAlgaida tenim la conviccioacute que una part de la recuperacioacute econogravemica i laboral de les nostres illes passa necessagraveriament per reivindicar i posar en valor el moacuten rural Hem de retrobar molts dels valors i pautes de conducta dels nostres padrins que lespeculacioacute ens han fet abandonar Creim que eacutes

16 | DESEMBRE 2013

LA

junt

amen

t inf

orm

a

molt necessari posar damunt la taula i potenciar aquesta reflexioacuterdquo Miralles va deixar clar que en aquest curs ldquointentam defugir del concepte acadegravemic i mostrar els llocs de trobada on conflueix gent que teacute les mateixes inquietuds i la ferma voluntat de potenciar el moacuten rural i contribuir a apostar pels camins dun futur que incorporin el valor afegit del nostre entorn humagrave natural i paisatgiacutesticrdquo

3 LAjuntament dAlgaida promou la participacioacute ciutadana en lrsquoelaboracioacute del Pressupost Municipal de 2014LAjuntament dAlgaida va convocar un proceacutes participatiu per tal drsquoelaborar el pressupost municipal de 2014 El batle dAlgaida Francesc Miralles explica que ja en la confeccioacute dels pressuposts de 2013 lAjuntament va iniciar ldquoun proceacutes dinformacioacute sobre el contingut del pressupost municipal i per al del proper any volem fer una passa meacutes i organitzar un proceacutes de treball per fomentar la colmiddotlaboracioacute dels ciutadans en la seva elaboracioacuterdquo Es pot consultar tota la documentacioacute generada al llarg del proceacutes a la web municipal wwwajalgaidanet

4 Viatge de lEscola Municipal de Muacutesica a ItagraveliaEntre els passats dies 24 i 27 doctubre els alumnes del conjunt instrumental de lEMMA varen realitzar un viatge dintercanvi cultural i musical a Oggiono (Itagravelia) Durant els quatre dies de viatge els alumnes varen dur a terme tota una segraverie dactivitats com fou un concert conjuntament amb la Banda de Muacutesica dOggiono i diferents visites una a la ciutat de Milagrave on varen poder visitar el Duomo i el teatre de lScala i a diferents indrets de la zona com fou la poblacioacute de BellagioDurant lestada els infants del nostre municipi varen estar allotjats amb famiacutelies dOggiono amb les quals durant aquests dies varen poder compartir una segraverie de vivegravencies que de ben segur els nostres infants no oblidaran en molt de temps Per tant des de lEMMA i des de lAjuntament dAlgaida volem aprofitar les pagravegines de la revista Es Saig per agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest viatge shagui pogut realitzar gragravecies als professors i als alumnes de lescola de muacutesica que han colmiddotlaborat amb les diferents activitats que shan realitzat per al viatge gragravecies als pares i mares dels nins i nines que en tot moment shan implicat i han facilitat la feina i gragravecies a tota la gent dOggiono per la rebuda i per la gran feina feta perquegrave aquest viatge fos tot un egravexitGragravecies a tots i a totes

NUacuteMERO 394 | 17

LA

junt

amen

t inf

orm

a

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 9: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

LA KOINEacute DEL CATALAgraveMirau per on lrsquoaltre dia resbostejant una

mica em vaig trobar els dos toms del llibre de text de Lengua Espantildeola que estudiagravevem els alumnes de lInstitut Ramon Llull de Palma quan fegraveiem COU lrsquoany 1974 un any abans de la mort del dictador Franco i en plena vigegravencia de las Leyes Fundamentales del Reino Es tracta drsquoun llibre escrit pel catedragravetic i acadegravemic de la Real Academia Espantildeola de la Lengua Fernando Laacutezaro Carreter editat aquell mateix any per Ediciones Anaya SA i perquegrave quedagraves ben clar a la pagravegina 4 diu ldquoEste libro ha sido presentado a la aprobacioacuten del Ministerio de Educacioacuten y Cienciardquo Repassant el llibre mrsquoha quedat clar que tant en aquells anys darrers de la dictadura com durant tota la democragravecia els diferents departaments deducacioacute han tractat el tema linguumliacutestic amb la mateixa serietat i rigor acadegravemic llevat drsquoara on el PP sesforccedila a fer el ridiacutecul

La lliccediloacute 12 daquell llibre tracta de les ldquovariedades idiomaacuteticas vulgares y dialectalesrdquo i diu ldquoQuedoacute claro en el capiacutetulo I que el espantildeol como lengua culta hablada y escrita por las personas educadas tanto en Espantildea como en Hispanoameacuterica es resultado de una Koineacute y que mantiene una notable unidad a pesar de su extensioacutenrdquo I que vol dir Koineacute Havent aprovat el COU ho hauria de saber perograve estagrave clar que no mersquon record Al diccionari de la RAE diu ldquoKoineacute (Del gr κοιν literalmente comuacuten) ή 2 f Ling Lengua comuacuten que resulta de la unificacioacuten de ciertas variedades idiomaacuteticasrdquo Ras i curt una llengua estagravendard el coneixement de la qual distingeix les persones cultes de les incultes Tant els costa entendre a aquests senyors de la Fundacioacute Jaume III que existeix una koineacute en catalagrave O eacutes que el seu objectiu eacutes evitar-la

Meacutes endavant a la pagravegina 24 la lliccediloacute tracta de ldquolos dialectos espantildeoles en la actualidadrdquo i diu ldquocomo ya sabemos las lenguas espantildeolas se configuran durante la reconquista Las extremas ndash el gallego y el catalaacuten- seguiraacuten sus respectivos procesos hasta convertirse en lengua de cultura En el centro de la peniacutensula el castellano irrumpe entre las hablas leonesas y aragonesas Hoy con todo los viejos dialectos siguen hablaacutendose en las aldeas aunque lleven un vida precaria la difusioacuten de la cultura y modernamente el cine la radio y la televisioacuten van generalizando el conocimiento y empleo del castellano y los rasgos dialectales tienden a una extincioacuten que por supuesto dista de estar consumadardquo Val a dir que

jo no hi estic drsquoacord que les formes dialectals srsquohagin de perdre per mor de la cultura sinoacute meacutes aviat srsquohan de preservar Perograve no hem de perdre de vista que la llengua uacutetil i culta eacutes la Koineacute no el dialecte aixiacute que alerta a fer el ldquopaletordquo Com a dialectes del castellagrave la lliccediloacute apunta a meacutes de laragoneacutes i leoneacutes ja mencionats el andaluz murciano extrementildeo y canario

La lliccediloacute 13 pagravegina 34 tracta de ldquoLas otras lenguas hispaacutenicasrdquo Interessantiacutessim tiacutetol quatre anys anterior al paragravegraf 2 de larticle 3 de la actual Constitucioacute Com a llenguumles espanyoles diferents al castellagrave a COU sens ensenyava que existien les seguumlents ldquoGallego Catalaacuten y Vascuencerdquo Meacutes endavant trsquohavies de aprendre ldquoDialectos del Catalaacuten Se distinguen niacutetidamente dos dialectos dentro del catalaacuten Catalaacuten occidental Andorra zona oriental de Aragoacuten Leacuterida este de Tarragona y regioacuten valencianardquo Zona oriental de Aragoacuten avui legalment LAPAO Estic segur que el pobre Laacutezaro Carreter es moriria de vergonya Seguim amb els dialectes del catalagrave ldquoCatalaacuten Oriental Departamento franceacutes de los Pirineos Orientales (roselloneacutes) Gerona Barcelona nordeste de Tarragona islas Baleares y alguereacutes (en Cerdentildea)rdquo I conclou aixiacute ldquoA pesar de los rasgos foneacuteticos morfoloacutegicos y sintaacutecticos que separan los dialectos del catalaacuten no estaacuten tan alejados entre siacute como lo estaacuten el castellano el leoneacutes y el aragoneacutesrdquo

Senyors del PP i de la Fundacioacute Jaume III estan vostegraves suspesos de COU I per descomptat de selectivitat No donen la talla suficient ni tenen el rigor acadegravemic adequat per ni tan sols per opinar en temes linguumliacutestics ho dic a la vista dels coneixements que a mi mexigien les autoritats acadegravemiques en acabar el estudis de batxillerat

I aixograve siacute ho dic jo estan vostegraves carregats de prejudicis i tenen majoria absoluta quegrave hi podem fer

JOAN MULET VALLORI

NUacuteMERO 394 | 9

Els l

ecto

rs e

scriu

en

Una cantonada (o cantoacute) eacutes lrsquoangle format per dues parets contiguumles drsquoun cos poliegravedric que pot ser un edifici un tancat de paret seca etcUn cantoacute eacutes una pedra de maregraves tallada en forma de paralmiddotlelepiacutepede que serveix per a la construccioacute drsquoedificis o parets Les seves dimensions soacuten variables segons lrsquouacutes que ha de tenir aquesta pedra Cantoacute de gruix de rei el que teacute unes dimensions de 80x40x30 cm Cantoacute teulader eacutes el meacutes prim de gruix i srsquoemprava per fer el sogravetil damunt el qual es posaven les teules drsquouna edificacioacute actualment substituiumlt per peces ceragravemiques Cantoacute terccedil el que teacute 8 cm de gruixa i srsquoemprava principalment per fer mitjanades i jaccedilos drsquoescala Casa cantonera eacutes la que fa cantonadaPedra cantonera eacutes la que forma part drsquouna cantonadaCantoner persona que treballa en una pedrera en lrsquoextraccioacute de cantonsCantonera dona puacuteblica que es posava per les cantonades a provocar els homes

LlinatgeCantoacute existent a Alacant Alcoi Artagrave Begur La Bisbal Elda Elx Mataroacute Novelda Palamoacutes Xagravetiva etc

Canccediloacute Mestre Pere paredavaun marge sense martelli va passar un aucellque li tomagrave sa filada

PistaAquesta cantonada amb escopidor es troba a un indret emblemagravetic del nostre terme municipal on antigament hi voltava cap al

darrer destiacute un cotxe sinistre que en Miquel Molla anomena en els seus records drsquoinfagravencia de la Xerradeta drsquoaquest mesSi afegim que aquesta cantonada fa part del tancament exterior drsquouna possessioacute del nostre poble que teacute un topogravenim similar a gracioacutes divertit content etc ja haurem donat massa pistes

Solucioacute del mes passatEl punt kilomegravetric que va ser protagonista a Es Saig anterior estagrave situat vora la nova barrera del creuer que formen la carretera que baixa de Randa i continuava per la primitiva de Llucmajor amb la meacutes nova que va drsquoAlgaida a Llucmajor i que molta gent estagrave entestada que srsquoha drsquoeixamplar

MIQUEL FIOLET

10 | DESEMBRE 2013

Sabe

u on

eacutes

El diccionari estableix que una nadala eacutes una laquocomposicioacute poegravetica que amb la finalitat de felicitar les festes de Nadal o beacute de manifestar lestimacioacute a les persones benvolgudes acostumen a escriure alguns poetes sobre el tema del naixement de Crist o sobre altres temes sociologravegics i poliacuteticsraquo Entre els poetes que han escrit i publicat nadales nhi ha de tan reconeguda solvegravencia com Josep Maria de Sagarra Miquel Martiacute i Pol Miquel Dolccedil Josep Vicenccedil Foix De lobra poegravetica de J V Foix (Barcelona 1893 ndash 1987) destaquen els llibres Sol i de dol On he deixat les claus Desa aquests llibres al calaix de baix i Onze nadals i un cap dany Aquest darrer recull les peces poegravetiques que Foix anagrave enviant als seus amics per Nadal durant onze anys consecutius de 1948 a 1958 i una altra enviada amb motiu del cap dany de 1960 De les nadales de Foix potser la meacutes emblemagravetica sigui la que du per tiacutetol Ho sap tothom i eacutes profecia que hem comenccedilat a reproduir a la nostra portada i que ara completam

(Ve de la portada)

Els nois que ronden per les calesHi cullen plomes per les alesI algues de sol i amb veu dalbatCriden per lull de les escalesQue a cal fuster hi ha novetatEls qui ballaven per les salesSurten i guaiten des del mollUn estel nou que passa el coll

El coraller ho sap pel pirataQue amaga els tints en buc descataQuan crema larbre dels escritsAl capitagrave duna fragataLi ho diu la rosa de les nitsLor i lescuma duna mataClamen somnagravembuls pel serratA cal fuster hi ha novetat

El plor dels rics salpa pels airesI les rialles dels captairesSolquen els glaccedilos del teulatUn pastor ho conta als vinyatairesA cal fuster hi ha novetatEl roc dels cims escampa flairesI al Port mateix amb roig roentPinten pallards lAjuntament

El jutge crema paperassaDels anys revolts a un cap de placcedilaI el mestre daixa riu tot solEl fum dels recs ja no escridassaI els pescadors faran un bolTot eacutes silenci al ras de raccedilaQuan els ho diu lautoritatA cal fuster hi ha novetat

Els de la Vall i els de ColeraSalten contents a llur maneraI els de la Selva shan mudatAmb flors de fenc calquen a leraA cal fuster hi ha novetatDe Pau i de Palau-saverderaPorten les mels de llur cingleraI omplen els dolls de vi moscat

Els de Banyuls i els de PortvendresEntren amb llanes de mars tendresI un raig de mots de bon copsarPels qui entre vents saben comprendresEls traginers de PerpinyagraveAmb sang barrada en drap de cendresClamen dels dalts del pic nevatA cal fuster hi ha novetat

Res no sacaba i tot comenccedilaVeacutenen mecagravenics de remenccedilaAmb olis nous de llibertatUna veu canta en recompensaQue a cal fuster hi ha novetatDes dAlacant a la ProvenccedilaQui mor no mor si el son eacutes clarQuan neix la Llum en el quintar

La gent sagleva en la nit duraTots anuncien la venturaLes Illes porten el saiumlmI els de lUrgell farina puraQui res no teacute clarors del cimLa fe que bull no teacute capturaI no es fa el Pa sense el LlevatA cal fuster hi ha novetat

El Port de la SelvaNadal de 1953

NUacuteMERO 394 | 11

Una

raci

oacute de

poe

sia

PELEGRINATGE DE LLIBERTAT I DAMORldquoAnar de poble en poble fent un itinerari en carro i biacutestia de VERD durant 14 dies amb lrsquoobjectiu de sensibilitzar la gent del poble des del poble Vull ser un granet drsquoarena a lrsquoaccioacute No em puc quedar quieta amb tot el que ldquoplourdquo

I deixar-nos dur per la acollida i allotjament de la bona gent per continuar compartint la conscienciacioacute en definitiva per creacuteixer com a persones

Fer una crida de CONCENTRACIOacute de carros per fer la cloenda del camiacute dia 6 de desembre a SINEU a les 12 h si hem pogut arribar-hirdquo

Aquests soacuten entre altres els objectius que la padrina Xisca Tous sha proposat amb el seu pelegrinatge en carro que va comenccedilar dia 22 de novembre a la Cologravenia de Sant Pere i que finalitzaragrave dia 6 de desembre a Sineu

I tot aixograve per quegrave Ella mateixa ho explica amb unes belles paraules adreccedilades als docents

ldquoEls mestres heu despert la consciegravencia de la gent i ens heu mobilitzat per demanar diagraveleg i que vos escoltin perquegrave sou els que sabeu meacutes drsquoeducacioacute Heu cridat perquegrave respectin la vostra llibertat La llibertat no es pot trepitjar els mestres la necessiteu per fer el que creis millor pels infants

Soc padrina i vull ser partiacutecip de la vostra crida i voldria que srsquohi afegeixin drsquoaltres padrins per aixograve el carro lent i siacutembol de la perseveranccedila de la paciegravencia i de lrsquoesforccedil de temps antics i de poble Els de la nostra generacioacute que hem aconseguit drets amb lluita no ens podem permetre perdre el que ens ha costat tant i que els nostres neacutets no ho puguin gaudirrdquo

A manera de cloenda del pelegrinatge fa aquesta crida ldquoCitar tots els padrins DIA 6 DE DESEMBRE a Sineu a les 12 h amb carro si es possible acompanyats de fills i neacutets i dinar junts No eacutes necessari venir en carro emprau el mitjagrave de quegrave disposeurdquo

Na Xisca Tous el carro el carreter i legua i unes padrines algaidines que lacompanyaren durant part del trajecte arribaren a Algaida procedents de Pina el capvespre de divendres dia 29 de novembre El fred intens i lamenaccedila de pluja no foren obstacle perquegrave un centenar de persones les rebessin a placcedila entre aplaudiments i missatges democioacute i solidaritat Despreacutes al casal Pere Capellagrave ple de gom a gom diverses entitats del poble expressaren el seu agraiumlment a les valentes padrines LAssociacioacute de Mares i Paresque organitzagrave lacte Els alumnes del Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Pou -quin gran pastiacutes que cuinaren les dues nines Els mestres la seva representant llegiacute un poema de Biel Majoral LAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa que hi va contribuir amb una glosa de Llorenccedil Moacutera La delegacioacute dAlgaida de lObra Cultural Balear Titoieta Ragravedio Tothom va tenir paraules de coratge i solidaritat

Tambeacute na Xisca Tous va voler retre homenatge al seu padriacute algaidiacute i glosador Bartomeu Tous Santmartiacute Cuitor que va estar un grapat danys a Son Moll de Pina i que va morir lany 1918 lany del grip Per aixograve un grup de persones llegiren el seu glosat ldquoUna gran quumlestioacute que tengueacute un carriler amb so seu cavallrdquo que resultagrave ben divertit i adequat per a locasioacute Un sord ja nha parlat a la seva seccioacute del contingut daquest glosat

Les fotografies que acompanyen aquest escrit soacuten de na Jerogravenia Pou

12 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 13

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

RONDALLA DE SES PADRINES MERAVELLOSESAixograve era i no era bon viatge faci la cadernera un paiacutes convuls i desorientat on el Govern imposava fort i no et moguis la seva llei sense tenir en compte el parer duna bona part del poble tot fent decrets a tort i a dret i menystenint la llengua i cultura que havia heretat dels seus avantpassats des de feia una mala fi danys Aixiacute mentre els que comandaven nomeacutes es miraven la guixa i no sestaven de res el poble anava cada vegada meacutes cop-piu i desmenjat amb ses ombres ben mortes com si li faltagraves aquella ilmiddotlusioacute i coratge que sempre lhavien caracteritzat Els meacutes fellons de tots eren els mestres als qui el Govern havia desposseiumlt de la seva autoritat i saber mitjanccedilant un decret que no tenia ni cap ni peus com havien reconegut fins i tot i amb la boca petita alguns batles i cavallers que es trobaven sota el vassallatge del rei i els seus consellers

I heu de creure i pensar i pensar i creure que unes padrines de per devers un poblet del Llevant en veure tot aquell desgavell varen tenir una pensa dallograve meacutes bona varen llogar un carro i una egua i varen partir a larrisca la ventura per recordar a tothom que les volgueacutes escoltar que les coses no podien continuar aixiacute que per damunt els decrets i les lleis hi havia el respecte i la dignitat de les persones Totes sabien molt beacute quin futur volien per als seus estimats neacutets i allograve que veien i vivien no els agradava gens ni una mica Per aixograve en comptes de quedar mans plegades i resignar-se a tot aquell desgavell decidiren recoacuterrer els pobles daquella contrada per explicar a la gent que les coses podien fer-se duna altra manera que per damunt de tot existien la llibertat i lamor i que sense aquests sentiments la vida era talment una font eixuta un conroacute fora llevat ni saoacute Volien sobretot restituir la dignitat i el prestigi dels mestres ja que consideraven que sense educacioacute i respecte no es podia anar enlloc I sobretot que era un desbarat fora mida voler fer escola des dels despatxos i les cadires sense tenir en compte lopinioacute de les persones que tenien al seu cagraverrec la formacioacute dels nins i nines daquell paiacutes daltra banda cada vegada meacutes capficats i confusos davant aquella penosa situacioacute a la qual shavia arribat i que mai de mai shaguessin pogut imaginar

Cametes per quegrave vos vull ndashvaren pensar aquelles padrines Armaren un bon carro hi fermaren legua i ja varen ser partides de dallagrave un dia de novembre fred i plujoacutes cap a les viles i llogarets daquell dissortat i trist regne I heu de creure i pensar i pensar i creure que per tot allagrave on passaven els donaven posada i recapte baldament fos un rovegoacute de pa i un grapat de figues seques per enganar sa talent perquegrave no havien de menester paons ni domassos per fer tot aquell bell pelegrinatge Per tot equipatge duien una bona ambosta de conviccioacute i un somriure antic plagravecid com el trot alegre daquella egua que regalimava energia per tot allagrave on passava Els primers a sortir a camiacute quan arribaven a un poble eren els nins que es posaven a coacuterrer com esperitats darrere daquell carro tot fent alulea i cridant pels carrers i les places ldquoja veacutenen ses padrines sortiu ja soacuten aquiacuterdquo

Un cop congregada la gent elles les padrines treien un sarronet que duien amagat davall del gipoacute just a lalccedilada del cor com si fos el meacutes gran i preuat dels tresors Tothom se mirava aquells sarronets amb uns ulls ben badats sense perdre calada de tot quan en aquell magravegic moment era a punt de succeir I quegrave men direu De sobte fora malmenar ni un bri daquell somriure solidari i antic comenccedilaven a repartir mots paraules dites contarelles que la gent pensava perdudes per sempre meacutes Homes dones infants tothom les agafava entre les seves mans i sen tornaven a ca seva meacutes contents que un pasco sentint aquella enyorada escalfor i fent coacuterrer la veu per tot arreu talment el xiuxiueig dun rierol ldquoja arriben ses padrines ja arriben ses padrines

I encara soacuten vives i ben vives I al seny mos vegem tots plegats

MIQUEL AgraveNGEL LLADOacute RIBASEscriptor Portaveu i membre fundador de lrsquoassociacioacute ldquoHomes per la Igualtatrdquo

14 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 15

LA

junt

amen

t inf

orm

a

1 LAjuntament i el colmiddotlegi Pare Pou renoven el conveni per a la reutilitzacioacute de llibres de textLobjectiu eacutes ajudar famiacutelies i incentivar luacutes responsable del materialLa comissioacute de seguiment del conveni de colmiddotlaboracioacute entre lAjuntament dAlgaida i el CEIP Pare Bartomeu Pou mitjanccedilant el qual el curs passat es va crear un fons de llibres de text i material didagravectic es va reunir per tal davaluar la tasca feta fins ara i redactar-ne la memograveria Aquesta comissioacute va mostrar la seva satisfaccioacute pel bon funcionament daquest fons i es va proposar la renovacioacute del conveniPoden accedir a aquest programa tots aquells escolars dinfantil i primagraveria que pertanyen a famiacutelies amb necessitats econogravemiques del municipi LAjuntament dAlgaida aporta 1000 euros a aquest fons Cal recordar que a banda daquesta ajuda a les famiacutelies amb necessitats lobjectiu daquesta iniciativa eacutes incentivar i promoure luacutes responsable i sostenible dels llibres de text i tambeacute del material didagravecticLa comissioacute de seguiment va estar integrada per la regidora dEducacioacute i Cultura de lAjuntament dAlgaida Maria Antogravenia Mulet Maria Miralles i Maria Francisca Osuna per part de la direccioacute del centre i la presidenta de lAMPA Joana BennagravesserMaria Antogravenia Mulet va explicar que ldquouna vegada meacutes demostram que leducacioacute dels nostres infants eacutes una prioritat de lequip de govern municipal i volem agrair la colmiddotlaboracioacute permanent de lequip directiu del CEIP Pare Bartomeu Pou i de lassociacioacute de Pares i Maresrdquo

2 LAjuntament posa en marxa formacioacute per a emprenedors en el moacuten ruralDes del 15 de novembre i fins al mes de maig de 2014 hi hauragrave conferegravencies tallers i visitesLagraverea de Promocioacute Econogravemica de lAjuntament dAlgaida amb el suport dels Fons Europeus Leader que gestiona lrsquoAssociacioacute Mallorca Rural ha llanccedilat un curs de formacioacute per a emprenedors en el moacuten rural que se celebra des del mes de novembre fins al mes de maig de 2014 Cal destacar que la inscripcioacute al curs eacutes gratuiumlta i la inscripcioacute eacutes oberta a tothomEl curs estaragrave dividit en tres tipus dactivitats conferegravencies o xerrades sortides amb visites a empreses o negocis i tallers pragravectics Es duragrave a terme una activitat setmanal que seragrave en divendres o dissabte En aquest sentit cal destacar que lassistegravencia a les conferegravencies estagrave oberta a tothom malgrat que no estigui inscrit al curs perograve a les altres dues activitats nomeacutes hi podran participar les persones inscrites El curs ldquoestagrave preparat com una experiegravencia que permeti conegraveixer les oportunitats que ofereix el medi rural i dialogar amb els seus components i protagonistes Estagrave pensat per a aquells que desitgen treballar idees i projectes empresarials innovadors i adaptats als nous temps en sintonia amb els valors del moacuten rural perograve no necessagraveriament han de ser projectes agriacutecoles o ramadersrdquoEl batle dAlgaida Francesc Miralles destaca que ldquodes de lAjuntament dAlgaida tenim la conviccioacute que una part de la recuperacioacute econogravemica i laboral de les nostres illes passa necessagraveriament per reivindicar i posar en valor el moacuten rural Hem de retrobar molts dels valors i pautes de conducta dels nostres padrins que lespeculacioacute ens han fet abandonar Creim que eacutes

16 | DESEMBRE 2013

LA

junt

amen

t inf

orm

a

molt necessari posar damunt la taula i potenciar aquesta reflexioacuterdquo Miralles va deixar clar que en aquest curs ldquointentam defugir del concepte acadegravemic i mostrar els llocs de trobada on conflueix gent que teacute les mateixes inquietuds i la ferma voluntat de potenciar el moacuten rural i contribuir a apostar pels camins dun futur que incorporin el valor afegit del nostre entorn humagrave natural i paisatgiacutesticrdquo

3 LAjuntament dAlgaida promou la participacioacute ciutadana en lrsquoelaboracioacute del Pressupost Municipal de 2014LAjuntament dAlgaida va convocar un proceacutes participatiu per tal drsquoelaborar el pressupost municipal de 2014 El batle dAlgaida Francesc Miralles explica que ja en la confeccioacute dels pressuposts de 2013 lAjuntament va iniciar ldquoun proceacutes dinformacioacute sobre el contingut del pressupost municipal i per al del proper any volem fer una passa meacutes i organitzar un proceacutes de treball per fomentar la colmiddotlaboracioacute dels ciutadans en la seva elaboracioacuterdquo Es pot consultar tota la documentacioacute generada al llarg del proceacutes a la web municipal wwwajalgaidanet

4 Viatge de lEscola Municipal de Muacutesica a ItagraveliaEntre els passats dies 24 i 27 doctubre els alumnes del conjunt instrumental de lEMMA varen realitzar un viatge dintercanvi cultural i musical a Oggiono (Itagravelia) Durant els quatre dies de viatge els alumnes varen dur a terme tota una segraverie dactivitats com fou un concert conjuntament amb la Banda de Muacutesica dOggiono i diferents visites una a la ciutat de Milagrave on varen poder visitar el Duomo i el teatre de lScala i a diferents indrets de la zona com fou la poblacioacute de BellagioDurant lestada els infants del nostre municipi varen estar allotjats amb famiacutelies dOggiono amb les quals durant aquests dies varen poder compartir una segraverie de vivegravencies que de ben segur els nostres infants no oblidaran en molt de temps Per tant des de lEMMA i des de lAjuntament dAlgaida volem aprofitar les pagravegines de la revista Es Saig per agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest viatge shagui pogut realitzar gragravecies als professors i als alumnes de lescola de muacutesica que han colmiddotlaborat amb les diferents activitats que shan realitzat per al viatge gragravecies als pares i mares dels nins i nines que en tot moment shan implicat i han facilitat la feina i gragravecies a tota la gent dOggiono per la rebuda i per la gran feina feta perquegrave aquest viatge fos tot un egravexitGragravecies a tots i a totes

NUacuteMERO 394 | 17

LA

junt

amen

t inf

orm

a

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 10: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

Una cantonada (o cantoacute) eacutes lrsquoangle format per dues parets contiguumles drsquoun cos poliegravedric que pot ser un edifici un tancat de paret seca etcUn cantoacute eacutes una pedra de maregraves tallada en forma de paralmiddotlelepiacutepede que serveix per a la construccioacute drsquoedificis o parets Les seves dimensions soacuten variables segons lrsquouacutes que ha de tenir aquesta pedra Cantoacute de gruix de rei el que teacute unes dimensions de 80x40x30 cm Cantoacute teulader eacutes el meacutes prim de gruix i srsquoemprava per fer el sogravetil damunt el qual es posaven les teules drsquouna edificacioacute actualment substituiumlt per peces ceragravemiques Cantoacute terccedil el que teacute 8 cm de gruixa i srsquoemprava principalment per fer mitjanades i jaccedilos drsquoescala Casa cantonera eacutes la que fa cantonadaPedra cantonera eacutes la que forma part drsquouna cantonadaCantoner persona que treballa en una pedrera en lrsquoextraccioacute de cantonsCantonera dona puacuteblica que es posava per les cantonades a provocar els homes

LlinatgeCantoacute existent a Alacant Alcoi Artagrave Begur La Bisbal Elda Elx Mataroacute Novelda Palamoacutes Xagravetiva etc

Canccediloacute Mestre Pere paredavaun marge sense martelli va passar un aucellque li tomagrave sa filada

PistaAquesta cantonada amb escopidor es troba a un indret emblemagravetic del nostre terme municipal on antigament hi voltava cap al

darrer destiacute un cotxe sinistre que en Miquel Molla anomena en els seus records drsquoinfagravencia de la Xerradeta drsquoaquest mesSi afegim que aquesta cantonada fa part del tancament exterior drsquouna possessioacute del nostre poble que teacute un topogravenim similar a gracioacutes divertit content etc ja haurem donat massa pistes

Solucioacute del mes passatEl punt kilomegravetric que va ser protagonista a Es Saig anterior estagrave situat vora la nova barrera del creuer que formen la carretera que baixa de Randa i continuava per la primitiva de Llucmajor amb la meacutes nova que va drsquoAlgaida a Llucmajor i que molta gent estagrave entestada que srsquoha drsquoeixamplar

MIQUEL FIOLET

10 | DESEMBRE 2013

Sabe

u on

eacutes

El diccionari estableix que una nadala eacutes una laquocomposicioacute poegravetica que amb la finalitat de felicitar les festes de Nadal o beacute de manifestar lestimacioacute a les persones benvolgudes acostumen a escriure alguns poetes sobre el tema del naixement de Crist o sobre altres temes sociologravegics i poliacuteticsraquo Entre els poetes que han escrit i publicat nadales nhi ha de tan reconeguda solvegravencia com Josep Maria de Sagarra Miquel Martiacute i Pol Miquel Dolccedil Josep Vicenccedil Foix De lobra poegravetica de J V Foix (Barcelona 1893 ndash 1987) destaquen els llibres Sol i de dol On he deixat les claus Desa aquests llibres al calaix de baix i Onze nadals i un cap dany Aquest darrer recull les peces poegravetiques que Foix anagrave enviant als seus amics per Nadal durant onze anys consecutius de 1948 a 1958 i una altra enviada amb motiu del cap dany de 1960 De les nadales de Foix potser la meacutes emblemagravetica sigui la que du per tiacutetol Ho sap tothom i eacutes profecia que hem comenccedilat a reproduir a la nostra portada i que ara completam

(Ve de la portada)

Els nois que ronden per les calesHi cullen plomes per les alesI algues de sol i amb veu dalbatCriden per lull de les escalesQue a cal fuster hi ha novetatEls qui ballaven per les salesSurten i guaiten des del mollUn estel nou que passa el coll

El coraller ho sap pel pirataQue amaga els tints en buc descataQuan crema larbre dels escritsAl capitagrave duna fragataLi ho diu la rosa de les nitsLor i lescuma duna mataClamen somnagravembuls pel serratA cal fuster hi ha novetat

El plor dels rics salpa pels airesI les rialles dels captairesSolquen els glaccedilos del teulatUn pastor ho conta als vinyatairesA cal fuster hi ha novetatEl roc dels cims escampa flairesI al Port mateix amb roig roentPinten pallards lAjuntament

El jutge crema paperassaDels anys revolts a un cap de placcedilaI el mestre daixa riu tot solEl fum dels recs ja no escridassaI els pescadors faran un bolTot eacutes silenci al ras de raccedilaQuan els ho diu lautoritatA cal fuster hi ha novetat

Els de la Vall i els de ColeraSalten contents a llur maneraI els de la Selva shan mudatAmb flors de fenc calquen a leraA cal fuster hi ha novetatDe Pau i de Palau-saverderaPorten les mels de llur cingleraI omplen els dolls de vi moscat

Els de Banyuls i els de PortvendresEntren amb llanes de mars tendresI un raig de mots de bon copsarPels qui entre vents saben comprendresEls traginers de PerpinyagraveAmb sang barrada en drap de cendresClamen dels dalts del pic nevatA cal fuster hi ha novetat

Res no sacaba i tot comenccedilaVeacutenen mecagravenics de remenccedilaAmb olis nous de llibertatUna veu canta en recompensaQue a cal fuster hi ha novetatDes dAlacant a la ProvenccedilaQui mor no mor si el son eacutes clarQuan neix la Llum en el quintar

La gent sagleva en la nit duraTots anuncien la venturaLes Illes porten el saiumlmI els de lUrgell farina puraQui res no teacute clarors del cimLa fe que bull no teacute capturaI no es fa el Pa sense el LlevatA cal fuster hi ha novetat

El Port de la SelvaNadal de 1953

NUacuteMERO 394 | 11

Una

raci

oacute de

poe

sia

PELEGRINATGE DE LLIBERTAT I DAMORldquoAnar de poble en poble fent un itinerari en carro i biacutestia de VERD durant 14 dies amb lrsquoobjectiu de sensibilitzar la gent del poble des del poble Vull ser un granet drsquoarena a lrsquoaccioacute No em puc quedar quieta amb tot el que ldquoplourdquo

I deixar-nos dur per la acollida i allotjament de la bona gent per continuar compartint la conscienciacioacute en definitiva per creacuteixer com a persones

Fer una crida de CONCENTRACIOacute de carros per fer la cloenda del camiacute dia 6 de desembre a SINEU a les 12 h si hem pogut arribar-hirdquo

Aquests soacuten entre altres els objectius que la padrina Xisca Tous sha proposat amb el seu pelegrinatge en carro que va comenccedilar dia 22 de novembre a la Cologravenia de Sant Pere i que finalitzaragrave dia 6 de desembre a Sineu

I tot aixograve per quegrave Ella mateixa ho explica amb unes belles paraules adreccedilades als docents

ldquoEls mestres heu despert la consciegravencia de la gent i ens heu mobilitzat per demanar diagraveleg i que vos escoltin perquegrave sou els que sabeu meacutes drsquoeducacioacute Heu cridat perquegrave respectin la vostra llibertat La llibertat no es pot trepitjar els mestres la necessiteu per fer el que creis millor pels infants

Soc padrina i vull ser partiacutecip de la vostra crida i voldria que srsquohi afegeixin drsquoaltres padrins per aixograve el carro lent i siacutembol de la perseveranccedila de la paciegravencia i de lrsquoesforccedil de temps antics i de poble Els de la nostra generacioacute que hem aconseguit drets amb lluita no ens podem permetre perdre el que ens ha costat tant i que els nostres neacutets no ho puguin gaudirrdquo

A manera de cloenda del pelegrinatge fa aquesta crida ldquoCitar tots els padrins DIA 6 DE DESEMBRE a Sineu a les 12 h amb carro si es possible acompanyats de fills i neacutets i dinar junts No eacutes necessari venir en carro emprau el mitjagrave de quegrave disposeurdquo

Na Xisca Tous el carro el carreter i legua i unes padrines algaidines que lacompanyaren durant part del trajecte arribaren a Algaida procedents de Pina el capvespre de divendres dia 29 de novembre El fred intens i lamenaccedila de pluja no foren obstacle perquegrave un centenar de persones les rebessin a placcedila entre aplaudiments i missatges democioacute i solidaritat Despreacutes al casal Pere Capellagrave ple de gom a gom diverses entitats del poble expressaren el seu agraiumlment a les valentes padrines LAssociacioacute de Mares i Paresque organitzagrave lacte Els alumnes del Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Pou -quin gran pastiacutes que cuinaren les dues nines Els mestres la seva representant llegiacute un poema de Biel Majoral LAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa que hi va contribuir amb una glosa de Llorenccedil Moacutera La delegacioacute dAlgaida de lObra Cultural Balear Titoieta Ragravedio Tothom va tenir paraules de coratge i solidaritat

Tambeacute na Xisca Tous va voler retre homenatge al seu padriacute algaidiacute i glosador Bartomeu Tous Santmartiacute Cuitor que va estar un grapat danys a Son Moll de Pina i que va morir lany 1918 lany del grip Per aixograve un grup de persones llegiren el seu glosat ldquoUna gran quumlestioacute que tengueacute un carriler amb so seu cavallrdquo que resultagrave ben divertit i adequat per a locasioacute Un sord ja nha parlat a la seva seccioacute del contingut daquest glosat

Les fotografies que acompanyen aquest escrit soacuten de na Jerogravenia Pou

12 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 13

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

RONDALLA DE SES PADRINES MERAVELLOSESAixograve era i no era bon viatge faci la cadernera un paiacutes convuls i desorientat on el Govern imposava fort i no et moguis la seva llei sense tenir en compte el parer duna bona part del poble tot fent decrets a tort i a dret i menystenint la llengua i cultura que havia heretat dels seus avantpassats des de feia una mala fi danys Aixiacute mentre els que comandaven nomeacutes es miraven la guixa i no sestaven de res el poble anava cada vegada meacutes cop-piu i desmenjat amb ses ombres ben mortes com si li faltagraves aquella ilmiddotlusioacute i coratge que sempre lhavien caracteritzat Els meacutes fellons de tots eren els mestres als qui el Govern havia desposseiumlt de la seva autoritat i saber mitjanccedilant un decret que no tenia ni cap ni peus com havien reconegut fins i tot i amb la boca petita alguns batles i cavallers que es trobaven sota el vassallatge del rei i els seus consellers

I heu de creure i pensar i pensar i creure que unes padrines de per devers un poblet del Llevant en veure tot aquell desgavell varen tenir una pensa dallograve meacutes bona varen llogar un carro i una egua i varen partir a larrisca la ventura per recordar a tothom que les volgueacutes escoltar que les coses no podien continuar aixiacute que per damunt els decrets i les lleis hi havia el respecte i la dignitat de les persones Totes sabien molt beacute quin futur volien per als seus estimats neacutets i allograve que veien i vivien no els agradava gens ni una mica Per aixograve en comptes de quedar mans plegades i resignar-se a tot aquell desgavell decidiren recoacuterrer els pobles daquella contrada per explicar a la gent que les coses podien fer-se duna altra manera que per damunt de tot existien la llibertat i lamor i que sense aquests sentiments la vida era talment una font eixuta un conroacute fora llevat ni saoacute Volien sobretot restituir la dignitat i el prestigi dels mestres ja que consideraven que sense educacioacute i respecte no es podia anar enlloc I sobretot que era un desbarat fora mida voler fer escola des dels despatxos i les cadires sense tenir en compte lopinioacute de les persones que tenien al seu cagraverrec la formacioacute dels nins i nines daquell paiacutes daltra banda cada vegada meacutes capficats i confusos davant aquella penosa situacioacute a la qual shavia arribat i que mai de mai shaguessin pogut imaginar

Cametes per quegrave vos vull ndashvaren pensar aquelles padrines Armaren un bon carro hi fermaren legua i ja varen ser partides de dallagrave un dia de novembre fred i plujoacutes cap a les viles i llogarets daquell dissortat i trist regne I heu de creure i pensar i pensar i creure que per tot allagrave on passaven els donaven posada i recapte baldament fos un rovegoacute de pa i un grapat de figues seques per enganar sa talent perquegrave no havien de menester paons ni domassos per fer tot aquell bell pelegrinatge Per tot equipatge duien una bona ambosta de conviccioacute i un somriure antic plagravecid com el trot alegre daquella egua que regalimava energia per tot allagrave on passava Els primers a sortir a camiacute quan arribaven a un poble eren els nins que es posaven a coacuterrer com esperitats darrere daquell carro tot fent alulea i cridant pels carrers i les places ldquoja veacutenen ses padrines sortiu ja soacuten aquiacuterdquo

Un cop congregada la gent elles les padrines treien un sarronet que duien amagat davall del gipoacute just a lalccedilada del cor com si fos el meacutes gran i preuat dels tresors Tothom se mirava aquells sarronets amb uns ulls ben badats sense perdre calada de tot quan en aquell magravegic moment era a punt de succeir I quegrave men direu De sobte fora malmenar ni un bri daquell somriure solidari i antic comenccedilaven a repartir mots paraules dites contarelles que la gent pensava perdudes per sempre meacutes Homes dones infants tothom les agafava entre les seves mans i sen tornaven a ca seva meacutes contents que un pasco sentint aquella enyorada escalfor i fent coacuterrer la veu per tot arreu talment el xiuxiueig dun rierol ldquoja arriben ses padrines ja arriben ses padrines

I encara soacuten vives i ben vives I al seny mos vegem tots plegats

MIQUEL AgraveNGEL LLADOacute RIBASEscriptor Portaveu i membre fundador de lrsquoassociacioacute ldquoHomes per la Igualtatrdquo

14 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 15

LA

junt

amen

t inf

orm

a

1 LAjuntament i el colmiddotlegi Pare Pou renoven el conveni per a la reutilitzacioacute de llibres de textLobjectiu eacutes ajudar famiacutelies i incentivar luacutes responsable del materialLa comissioacute de seguiment del conveni de colmiddotlaboracioacute entre lAjuntament dAlgaida i el CEIP Pare Bartomeu Pou mitjanccedilant el qual el curs passat es va crear un fons de llibres de text i material didagravectic es va reunir per tal davaluar la tasca feta fins ara i redactar-ne la memograveria Aquesta comissioacute va mostrar la seva satisfaccioacute pel bon funcionament daquest fons i es va proposar la renovacioacute del conveniPoden accedir a aquest programa tots aquells escolars dinfantil i primagraveria que pertanyen a famiacutelies amb necessitats econogravemiques del municipi LAjuntament dAlgaida aporta 1000 euros a aquest fons Cal recordar que a banda daquesta ajuda a les famiacutelies amb necessitats lobjectiu daquesta iniciativa eacutes incentivar i promoure luacutes responsable i sostenible dels llibres de text i tambeacute del material didagravecticLa comissioacute de seguiment va estar integrada per la regidora dEducacioacute i Cultura de lAjuntament dAlgaida Maria Antogravenia Mulet Maria Miralles i Maria Francisca Osuna per part de la direccioacute del centre i la presidenta de lAMPA Joana BennagravesserMaria Antogravenia Mulet va explicar que ldquouna vegada meacutes demostram que leducacioacute dels nostres infants eacutes una prioritat de lequip de govern municipal i volem agrair la colmiddotlaboracioacute permanent de lequip directiu del CEIP Pare Bartomeu Pou i de lassociacioacute de Pares i Maresrdquo

2 LAjuntament posa en marxa formacioacute per a emprenedors en el moacuten ruralDes del 15 de novembre i fins al mes de maig de 2014 hi hauragrave conferegravencies tallers i visitesLagraverea de Promocioacute Econogravemica de lAjuntament dAlgaida amb el suport dels Fons Europeus Leader que gestiona lrsquoAssociacioacute Mallorca Rural ha llanccedilat un curs de formacioacute per a emprenedors en el moacuten rural que se celebra des del mes de novembre fins al mes de maig de 2014 Cal destacar que la inscripcioacute al curs eacutes gratuiumlta i la inscripcioacute eacutes oberta a tothomEl curs estaragrave dividit en tres tipus dactivitats conferegravencies o xerrades sortides amb visites a empreses o negocis i tallers pragravectics Es duragrave a terme una activitat setmanal que seragrave en divendres o dissabte En aquest sentit cal destacar que lassistegravencia a les conferegravencies estagrave oberta a tothom malgrat que no estigui inscrit al curs perograve a les altres dues activitats nomeacutes hi podran participar les persones inscrites El curs ldquoestagrave preparat com una experiegravencia que permeti conegraveixer les oportunitats que ofereix el medi rural i dialogar amb els seus components i protagonistes Estagrave pensat per a aquells que desitgen treballar idees i projectes empresarials innovadors i adaptats als nous temps en sintonia amb els valors del moacuten rural perograve no necessagraveriament han de ser projectes agriacutecoles o ramadersrdquoEl batle dAlgaida Francesc Miralles destaca que ldquodes de lAjuntament dAlgaida tenim la conviccioacute que una part de la recuperacioacute econogravemica i laboral de les nostres illes passa necessagraveriament per reivindicar i posar en valor el moacuten rural Hem de retrobar molts dels valors i pautes de conducta dels nostres padrins que lespeculacioacute ens han fet abandonar Creim que eacutes

16 | DESEMBRE 2013

LA

junt

amen

t inf

orm

a

molt necessari posar damunt la taula i potenciar aquesta reflexioacuterdquo Miralles va deixar clar que en aquest curs ldquointentam defugir del concepte acadegravemic i mostrar els llocs de trobada on conflueix gent que teacute les mateixes inquietuds i la ferma voluntat de potenciar el moacuten rural i contribuir a apostar pels camins dun futur que incorporin el valor afegit del nostre entorn humagrave natural i paisatgiacutesticrdquo

3 LAjuntament dAlgaida promou la participacioacute ciutadana en lrsquoelaboracioacute del Pressupost Municipal de 2014LAjuntament dAlgaida va convocar un proceacutes participatiu per tal drsquoelaborar el pressupost municipal de 2014 El batle dAlgaida Francesc Miralles explica que ja en la confeccioacute dels pressuposts de 2013 lAjuntament va iniciar ldquoun proceacutes dinformacioacute sobre el contingut del pressupost municipal i per al del proper any volem fer una passa meacutes i organitzar un proceacutes de treball per fomentar la colmiddotlaboracioacute dels ciutadans en la seva elaboracioacuterdquo Es pot consultar tota la documentacioacute generada al llarg del proceacutes a la web municipal wwwajalgaidanet

4 Viatge de lEscola Municipal de Muacutesica a ItagraveliaEntre els passats dies 24 i 27 doctubre els alumnes del conjunt instrumental de lEMMA varen realitzar un viatge dintercanvi cultural i musical a Oggiono (Itagravelia) Durant els quatre dies de viatge els alumnes varen dur a terme tota una segraverie dactivitats com fou un concert conjuntament amb la Banda de Muacutesica dOggiono i diferents visites una a la ciutat de Milagrave on varen poder visitar el Duomo i el teatre de lScala i a diferents indrets de la zona com fou la poblacioacute de BellagioDurant lestada els infants del nostre municipi varen estar allotjats amb famiacutelies dOggiono amb les quals durant aquests dies varen poder compartir una segraverie de vivegravencies que de ben segur els nostres infants no oblidaran en molt de temps Per tant des de lEMMA i des de lAjuntament dAlgaida volem aprofitar les pagravegines de la revista Es Saig per agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest viatge shagui pogut realitzar gragravecies als professors i als alumnes de lescola de muacutesica que han colmiddotlaborat amb les diferents activitats que shan realitzat per al viatge gragravecies als pares i mares dels nins i nines que en tot moment shan implicat i han facilitat la feina i gragravecies a tota la gent dOggiono per la rebuda i per la gran feina feta perquegrave aquest viatge fos tot un egravexitGragravecies a tots i a totes

NUacuteMERO 394 | 17

LA

junt

amen

t inf

orm

a

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 11: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

El diccionari estableix que una nadala eacutes una laquocomposicioacute poegravetica que amb la finalitat de felicitar les festes de Nadal o beacute de manifestar lestimacioacute a les persones benvolgudes acostumen a escriure alguns poetes sobre el tema del naixement de Crist o sobre altres temes sociologravegics i poliacuteticsraquo Entre els poetes que han escrit i publicat nadales nhi ha de tan reconeguda solvegravencia com Josep Maria de Sagarra Miquel Martiacute i Pol Miquel Dolccedil Josep Vicenccedil Foix De lobra poegravetica de J V Foix (Barcelona 1893 ndash 1987) destaquen els llibres Sol i de dol On he deixat les claus Desa aquests llibres al calaix de baix i Onze nadals i un cap dany Aquest darrer recull les peces poegravetiques que Foix anagrave enviant als seus amics per Nadal durant onze anys consecutius de 1948 a 1958 i una altra enviada amb motiu del cap dany de 1960 De les nadales de Foix potser la meacutes emblemagravetica sigui la que du per tiacutetol Ho sap tothom i eacutes profecia que hem comenccedilat a reproduir a la nostra portada i que ara completam

(Ve de la portada)

Els nois que ronden per les calesHi cullen plomes per les alesI algues de sol i amb veu dalbatCriden per lull de les escalesQue a cal fuster hi ha novetatEls qui ballaven per les salesSurten i guaiten des del mollUn estel nou que passa el coll

El coraller ho sap pel pirataQue amaga els tints en buc descataQuan crema larbre dels escritsAl capitagrave duna fragataLi ho diu la rosa de les nitsLor i lescuma duna mataClamen somnagravembuls pel serratA cal fuster hi ha novetat

El plor dels rics salpa pels airesI les rialles dels captairesSolquen els glaccedilos del teulatUn pastor ho conta als vinyatairesA cal fuster hi ha novetatEl roc dels cims escampa flairesI al Port mateix amb roig roentPinten pallards lAjuntament

El jutge crema paperassaDels anys revolts a un cap de placcedilaI el mestre daixa riu tot solEl fum dels recs ja no escridassaI els pescadors faran un bolTot eacutes silenci al ras de raccedilaQuan els ho diu lautoritatA cal fuster hi ha novetat

Els de la Vall i els de ColeraSalten contents a llur maneraI els de la Selva shan mudatAmb flors de fenc calquen a leraA cal fuster hi ha novetatDe Pau i de Palau-saverderaPorten les mels de llur cingleraI omplen els dolls de vi moscat

Els de Banyuls i els de PortvendresEntren amb llanes de mars tendresI un raig de mots de bon copsarPels qui entre vents saben comprendresEls traginers de PerpinyagraveAmb sang barrada en drap de cendresClamen dels dalts del pic nevatA cal fuster hi ha novetat

Res no sacaba i tot comenccedilaVeacutenen mecagravenics de remenccedilaAmb olis nous de llibertatUna veu canta en recompensaQue a cal fuster hi ha novetatDes dAlacant a la ProvenccedilaQui mor no mor si el son eacutes clarQuan neix la Llum en el quintar

La gent sagleva en la nit duraTots anuncien la venturaLes Illes porten el saiumlmI els de lUrgell farina puraQui res no teacute clarors del cimLa fe que bull no teacute capturaI no es fa el Pa sense el LlevatA cal fuster hi ha novetat

El Port de la SelvaNadal de 1953

NUacuteMERO 394 | 11

Una

raci

oacute de

poe

sia

PELEGRINATGE DE LLIBERTAT I DAMORldquoAnar de poble en poble fent un itinerari en carro i biacutestia de VERD durant 14 dies amb lrsquoobjectiu de sensibilitzar la gent del poble des del poble Vull ser un granet drsquoarena a lrsquoaccioacute No em puc quedar quieta amb tot el que ldquoplourdquo

I deixar-nos dur per la acollida i allotjament de la bona gent per continuar compartint la conscienciacioacute en definitiva per creacuteixer com a persones

Fer una crida de CONCENTRACIOacute de carros per fer la cloenda del camiacute dia 6 de desembre a SINEU a les 12 h si hem pogut arribar-hirdquo

Aquests soacuten entre altres els objectius que la padrina Xisca Tous sha proposat amb el seu pelegrinatge en carro que va comenccedilar dia 22 de novembre a la Cologravenia de Sant Pere i que finalitzaragrave dia 6 de desembre a Sineu

I tot aixograve per quegrave Ella mateixa ho explica amb unes belles paraules adreccedilades als docents

ldquoEls mestres heu despert la consciegravencia de la gent i ens heu mobilitzat per demanar diagraveleg i que vos escoltin perquegrave sou els que sabeu meacutes drsquoeducacioacute Heu cridat perquegrave respectin la vostra llibertat La llibertat no es pot trepitjar els mestres la necessiteu per fer el que creis millor pels infants

Soc padrina i vull ser partiacutecip de la vostra crida i voldria que srsquohi afegeixin drsquoaltres padrins per aixograve el carro lent i siacutembol de la perseveranccedila de la paciegravencia i de lrsquoesforccedil de temps antics i de poble Els de la nostra generacioacute que hem aconseguit drets amb lluita no ens podem permetre perdre el que ens ha costat tant i que els nostres neacutets no ho puguin gaudirrdquo

A manera de cloenda del pelegrinatge fa aquesta crida ldquoCitar tots els padrins DIA 6 DE DESEMBRE a Sineu a les 12 h amb carro si es possible acompanyats de fills i neacutets i dinar junts No eacutes necessari venir en carro emprau el mitjagrave de quegrave disposeurdquo

Na Xisca Tous el carro el carreter i legua i unes padrines algaidines que lacompanyaren durant part del trajecte arribaren a Algaida procedents de Pina el capvespre de divendres dia 29 de novembre El fred intens i lamenaccedila de pluja no foren obstacle perquegrave un centenar de persones les rebessin a placcedila entre aplaudiments i missatges democioacute i solidaritat Despreacutes al casal Pere Capellagrave ple de gom a gom diverses entitats del poble expressaren el seu agraiumlment a les valentes padrines LAssociacioacute de Mares i Paresque organitzagrave lacte Els alumnes del Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Pou -quin gran pastiacutes que cuinaren les dues nines Els mestres la seva representant llegiacute un poema de Biel Majoral LAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa que hi va contribuir amb una glosa de Llorenccedil Moacutera La delegacioacute dAlgaida de lObra Cultural Balear Titoieta Ragravedio Tothom va tenir paraules de coratge i solidaritat

Tambeacute na Xisca Tous va voler retre homenatge al seu padriacute algaidiacute i glosador Bartomeu Tous Santmartiacute Cuitor que va estar un grapat danys a Son Moll de Pina i que va morir lany 1918 lany del grip Per aixograve un grup de persones llegiren el seu glosat ldquoUna gran quumlestioacute que tengueacute un carriler amb so seu cavallrdquo que resultagrave ben divertit i adequat per a locasioacute Un sord ja nha parlat a la seva seccioacute del contingut daquest glosat

Les fotografies que acompanyen aquest escrit soacuten de na Jerogravenia Pou

12 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 13

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

RONDALLA DE SES PADRINES MERAVELLOSESAixograve era i no era bon viatge faci la cadernera un paiacutes convuls i desorientat on el Govern imposava fort i no et moguis la seva llei sense tenir en compte el parer duna bona part del poble tot fent decrets a tort i a dret i menystenint la llengua i cultura que havia heretat dels seus avantpassats des de feia una mala fi danys Aixiacute mentre els que comandaven nomeacutes es miraven la guixa i no sestaven de res el poble anava cada vegada meacutes cop-piu i desmenjat amb ses ombres ben mortes com si li faltagraves aquella ilmiddotlusioacute i coratge que sempre lhavien caracteritzat Els meacutes fellons de tots eren els mestres als qui el Govern havia desposseiumlt de la seva autoritat i saber mitjanccedilant un decret que no tenia ni cap ni peus com havien reconegut fins i tot i amb la boca petita alguns batles i cavallers que es trobaven sota el vassallatge del rei i els seus consellers

I heu de creure i pensar i pensar i creure que unes padrines de per devers un poblet del Llevant en veure tot aquell desgavell varen tenir una pensa dallograve meacutes bona varen llogar un carro i una egua i varen partir a larrisca la ventura per recordar a tothom que les volgueacutes escoltar que les coses no podien continuar aixiacute que per damunt els decrets i les lleis hi havia el respecte i la dignitat de les persones Totes sabien molt beacute quin futur volien per als seus estimats neacutets i allograve que veien i vivien no els agradava gens ni una mica Per aixograve en comptes de quedar mans plegades i resignar-se a tot aquell desgavell decidiren recoacuterrer els pobles daquella contrada per explicar a la gent que les coses podien fer-se duna altra manera que per damunt de tot existien la llibertat i lamor i que sense aquests sentiments la vida era talment una font eixuta un conroacute fora llevat ni saoacute Volien sobretot restituir la dignitat i el prestigi dels mestres ja que consideraven que sense educacioacute i respecte no es podia anar enlloc I sobretot que era un desbarat fora mida voler fer escola des dels despatxos i les cadires sense tenir en compte lopinioacute de les persones que tenien al seu cagraverrec la formacioacute dels nins i nines daquell paiacutes daltra banda cada vegada meacutes capficats i confusos davant aquella penosa situacioacute a la qual shavia arribat i que mai de mai shaguessin pogut imaginar

Cametes per quegrave vos vull ndashvaren pensar aquelles padrines Armaren un bon carro hi fermaren legua i ja varen ser partides de dallagrave un dia de novembre fred i plujoacutes cap a les viles i llogarets daquell dissortat i trist regne I heu de creure i pensar i pensar i creure que per tot allagrave on passaven els donaven posada i recapte baldament fos un rovegoacute de pa i un grapat de figues seques per enganar sa talent perquegrave no havien de menester paons ni domassos per fer tot aquell bell pelegrinatge Per tot equipatge duien una bona ambosta de conviccioacute i un somriure antic plagravecid com el trot alegre daquella egua que regalimava energia per tot allagrave on passava Els primers a sortir a camiacute quan arribaven a un poble eren els nins que es posaven a coacuterrer com esperitats darrere daquell carro tot fent alulea i cridant pels carrers i les places ldquoja veacutenen ses padrines sortiu ja soacuten aquiacuterdquo

Un cop congregada la gent elles les padrines treien un sarronet que duien amagat davall del gipoacute just a lalccedilada del cor com si fos el meacutes gran i preuat dels tresors Tothom se mirava aquells sarronets amb uns ulls ben badats sense perdre calada de tot quan en aquell magravegic moment era a punt de succeir I quegrave men direu De sobte fora malmenar ni un bri daquell somriure solidari i antic comenccedilaven a repartir mots paraules dites contarelles que la gent pensava perdudes per sempre meacutes Homes dones infants tothom les agafava entre les seves mans i sen tornaven a ca seva meacutes contents que un pasco sentint aquella enyorada escalfor i fent coacuterrer la veu per tot arreu talment el xiuxiueig dun rierol ldquoja arriben ses padrines ja arriben ses padrines

I encara soacuten vives i ben vives I al seny mos vegem tots plegats

MIQUEL AgraveNGEL LLADOacute RIBASEscriptor Portaveu i membre fundador de lrsquoassociacioacute ldquoHomes per la Igualtatrdquo

14 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 15

LA

junt

amen

t inf

orm

a

1 LAjuntament i el colmiddotlegi Pare Pou renoven el conveni per a la reutilitzacioacute de llibres de textLobjectiu eacutes ajudar famiacutelies i incentivar luacutes responsable del materialLa comissioacute de seguiment del conveni de colmiddotlaboracioacute entre lAjuntament dAlgaida i el CEIP Pare Bartomeu Pou mitjanccedilant el qual el curs passat es va crear un fons de llibres de text i material didagravectic es va reunir per tal davaluar la tasca feta fins ara i redactar-ne la memograveria Aquesta comissioacute va mostrar la seva satisfaccioacute pel bon funcionament daquest fons i es va proposar la renovacioacute del conveniPoden accedir a aquest programa tots aquells escolars dinfantil i primagraveria que pertanyen a famiacutelies amb necessitats econogravemiques del municipi LAjuntament dAlgaida aporta 1000 euros a aquest fons Cal recordar que a banda daquesta ajuda a les famiacutelies amb necessitats lobjectiu daquesta iniciativa eacutes incentivar i promoure luacutes responsable i sostenible dels llibres de text i tambeacute del material didagravecticLa comissioacute de seguiment va estar integrada per la regidora dEducacioacute i Cultura de lAjuntament dAlgaida Maria Antogravenia Mulet Maria Miralles i Maria Francisca Osuna per part de la direccioacute del centre i la presidenta de lAMPA Joana BennagravesserMaria Antogravenia Mulet va explicar que ldquouna vegada meacutes demostram que leducacioacute dels nostres infants eacutes una prioritat de lequip de govern municipal i volem agrair la colmiddotlaboracioacute permanent de lequip directiu del CEIP Pare Bartomeu Pou i de lassociacioacute de Pares i Maresrdquo

2 LAjuntament posa en marxa formacioacute per a emprenedors en el moacuten ruralDes del 15 de novembre i fins al mes de maig de 2014 hi hauragrave conferegravencies tallers i visitesLagraverea de Promocioacute Econogravemica de lAjuntament dAlgaida amb el suport dels Fons Europeus Leader que gestiona lrsquoAssociacioacute Mallorca Rural ha llanccedilat un curs de formacioacute per a emprenedors en el moacuten rural que se celebra des del mes de novembre fins al mes de maig de 2014 Cal destacar que la inscripcioacute al curs eacutes gratuiumlta i la inscripcioacute eacutes oberta a tothomEl curs estaragrave dividit en tres tipus dactivitats conferegravencies o xerrades sortides amb visites a empreses o negocis i tallers pragravectics Es duragrave a terme una activitat setmanal que seragrave en divendres o dissabte En aquest sentit cal destacar que lassistegravencia a les conferegravencies estagrave oberta a tothom malgrat que no estigui inscrit al curs perograve a les altres dues activitats nomeacutes hi podran participar les persones inscrites El curs ldquoestagrave preparat com una experiegravencia que permeti conegraveixer les oportunitats que ofereix el medi rural i dialogar amb els seus components i protagonistes Estagrave pensat per a aquells que desitgen treballar idees i projectes empresarials innovadors i adaptats als nous temps en sintonia amb els valors del moacuten rural perograve no necessagraveriament han de ser projectes agriacutecoles o ramadersrdquoEl batle dAlgaida Francesc Miralles destaca que ldquodes de lAjuntament dAlgaida tenim la conviccioacute que una part de la recuperacioacute econogravemica i laboral de les nostres illes passa necessagraveriament per reivindicar i posar en valor el moacuten rural Hem de retrobar molts dels valors i pautes de conducta dels nostres padrins que lespeculacioacute ens han fet abandonar Creim que eacutes

16 | DESEMBRE 2013

LA

junt

amen

t inf

orm

a

molt necessari posar damunt la taula i potenciar aquesta reflexioacuterdquo Miralles va deixar clar que en aquest curs ldquointentam defugir del concepte acadegravemic i mostrar els llocs de trobada on conflueix gent que teacute les mateixes inquietuds i la ferma voluntat de potenciar el moacuten rural i contribuir a apostar pels camins dun futur que incorporin el valor afegit del nostre entorn humagrave natural i paisatgiacutesticrdquo

3 LAjuntament dAlgaida promou la participacioacute ciutadana en lrsquoelaboracioacute del Pressupost Municipal de 2014LAjuntament dAlgaida va convocar un proceacutes participatiu per tal drsquoelaborar el pressupost municipal de 2014 El batle dAlgaida Francesc Miralles explica que ja en la confeccioacute dels pressuposts de 2013 lAjuntament va iniciar ldquoun proceacutes dinformacioacute sobre el contingut del pressupost municipal i per al del proper any volem fer una passa meacutes i organitzar un proceacutes de treball per fomentar la colmiddotlaboracioacute dels ciutadans en la seva elaboracioacuterdquo Es pot consultar tota la documentacioacute generada al llarg del proceacutes a la web municipal wwwajalgaidanet

4 Viatge de lEscola Municipal de Muacutesica a ItagraveliaEntre els passats dies 24 i 27 doctubre els alumnes del conjunt instrumental de lEMMA varen realitzar un viatge dintercanvi cultural i musical a Oggiono (Itagravelia) Durant els quatre dies de viatge els alumnes varen dur a terme tota una segraverie dactivitats com fou un concert conjuntament amb la Banda de Muacutesica dOggiono i diferents visites una a la ciutat de Milagrave on varen poder visitar el Duomo i el teatre de lScala i a diferents indrets de la zona com fou la poblacioacute de BellagioDurant lestada els infants del nostre municipi varen estar allotjats amb famiacutelies dOggiono amb les quals durant aquests dies varen poder compartir una segraverie de vivegravencies que de ben segur els nostres infants no oblidaran en molt de temps Per tant des de lEMMA i des de lAjuntament dAlgaida volem aprofitar les pagravegines de la revista Es Saig per agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest viatge shagui pogut realitzar gragravecies als professors i als alumnes de lescola de muacutesica que han colmiddotlaborat amb les diferents activitats que shan realitzat per al viatge gragravecies als pares i mares dels nins i nines que en tot moment shan implicat i han facilitat la feina i gragravecies a tota la gent dOggiono per la rebuda i per la gran feina feta perquegrave aquest viatge fos tot un egravexitGragravecies a tots i a totes

NUacuteMERO 394 | 17

LA

junt

amen

t inf

orm

a

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 12: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

PELEGRINATGE DE LLIBERTAT I DAMORldquoAnar de poble en poble fent un itinerari en carro i biacutestia de VERD durant 14 dies amb lrsquoobjectiu de sensibilitzar la gent del poble des del poble Vull ser un granet drsquoarena a lrsquoaccioacute No em puc quedar quieta amb tot el que ldquoplourdquo

I deixar-nos dur per la acollida i allotjament de la bona gent per continuar compartint la conscienciacioacute en definitiva per creacuteixer com a persones

Fer una crida de CONCENTRACIOacute de carros per fer la cloenda del camiacute dia 6 de desembre a SINEU a les 12 h si hem pogut arribar-hirdquo

Aquests soacuten entre altres els objectius que la padrina Xisca Tous sha proposat amb el seu pelegrinatge en carro que va comenccedilar dia 22 de novembre a la Cologravenia de Sant Pere i que finalitzaragrave dia 6 de desembre a Sineu

I tot aixograve per quegrave Ella mateixa ho explica amb unes belles paraules adreccedilades als docents

ldquoEls mestres heu despert la consciegravencia de la gent i ens heu mobilitzat per demanar diagraveleg i que vos escoltin perquegrave sou els que sabeu meacutes drsquoeducacioacute Heu cridat perquegrave respectin la vostra llibertat La llibertat no es pot trepitjar els mestres la necessiteu per fer el que creis millor pels infants

Soc padrina i vull ser partiacutecip de la vostra crida i voldria que srsquohi afegeixin drsquoaltres padrins per aixograve el carro lent i siacutembol de la perseveranccedila de la paciegravencia i de lrsquoesforccedil de temps antics i de poble Els de la nostra generacioacute que hem aconseguit drets amb lluita no ens podem permetre perdre el que ens ha costat tant i que els nostres neacutets no ho puguin gaudirrdquo

A manera de cloenda del pelegrinatge fa aquesta crida ldquoCitar tots els padrins DIA 6 DE DESEMBRE a Sineu a les 12 h amb carro si es possible acompanyats de fills i neacutets i dinar junts No eacutes necessari venir en carro emprau el mitjagrave de quegrave disposeurdquo

Na Xisca Tous el carro el carreter i legua i unes padrines algaidines que lacompanyaren durant part del trajecte arribaren a Algaida procedents de Pina el capvespre de divendres dia 29 de novembre El fred intens i lamenaccedila de pluja no foren obstacle perquegrave un centenar de persones les rebessin a placcedila entre aplaudiments i missatges democioacute i solidaritat Despreacutes al casal Pere Capellagrave ple de gom a gom diverses entitats del poble expressaren el seu agraiumlment a les valentes padrines LAssociacioacute de Mares i Paresque organitzagrave lacte Els alumnes del Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Pou -quin gran pastiacutes que cuinaren les dues nines Els mestres la seva representant llegiacute un poema de Biel Majoral LAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa que hi va contribuir amb una glosa de Llorenccedil Moacutera La delegacioacute dAlgaida de lObra Cultural Balear Titoieta Ragravedio Tothom va tenir paraules de coratge i solidaritat

Tambeacute na Xisca Tous va voler retre homenatge al seu padriacute algaidiacute i glosador Bartomeu Tous Santmartiacute Cuitor que va estar un grapat danys a Son Moll de Pina i que va morir lany 1918 lany del grip Per aixograve un grup de persones llegiren el seu glosat ldquoUna gran quumlestioacute que tengueacute un carriler amb so seu cavallrdquo que resultagrave ben divertit i adequat per a locasioacute Un sord ja nha parlat a la seva seccioacute del contingut daquest glosat

Les fotografies que acompanyen aquest escrit soacuten de na Jerogravenia Pou

12 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 13

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

RONDALLA DE SES PADRINES MERAVELLOSESAixograve era i no era bon viatge faci la cadernera un paiacutes convuls i desorientat on el Govern imposava fort i no et moguis la seva llei sense tenir en compte el parer duna bona part del poble tot fent decrets a tort i a dret i menystenint la llengua i cultura que havia heretat dels seus avantpassats des de feia una mala fi danys Aixiacute mentre els que comandaven nomeacutes es miraven la guixa i no sestaven de res el poble anava cada vegada meacutes cop-piu i desmenjat amb ses ombres ben mortes com si li faltagraves aquella ilmiddotlusioacute i coratge que sempre lhavien caracteritzat Els meacutes fellons de tots eren els mestres als qui el Govern havia desposseiumlt de la seva autoritat i saber mitjanccedilant un decret que no tenia ni cap ni peus com havien reconegut fins i tot i amb la boca petita alguns batles i cavallers que es trobaven sota el vassallatge del rei i els seus consellers

I heu de creure i pensar i pensar i creure que unes padrines de per devers un poblet del Llevant en veure tot aquell desgavell varen tenir una pensa dallograve meacutes bona varen llogar un carro i una egua i varen partir a larrisca la ventura per recordar a tothom que les volgueacutes escoltar que les coses no podien continuar aixiacute que per damunt els decrets i les lleis hi havia el respecte i la dignitat de les persones Totes sabien molt beacute quin futur volien per als seus estimats neacutets i allograve que veien i vivien no els agradava gens ni una mica Per aixograve en comptes de quedar mans plegades i resignar-se a tot aquell desgavell decidiren recoacuterrer els pobles daquella contrada per explicar a la gent que les coses podien fer-se duna altra manera que per damunt de tot existien la llibertat i lamor i que sense aquests sentiments la vida era talment una font eixuta un conroacute fora llevat ni saoacute Volien sobretot restituir la dignitat i el prestigi dels mestres ja que consideraven que sense educacioacute i respecte no es podia anar enlloc I sobretot que era un desbarat fora mida voler fer escola des dels despatxos i les cadires sense tenir en compte lopinioacute de les persones que tenien al seu cagraverrec la formacioacute dels nins i nines daquell paiacutes daltra banda cada vegada meacutes capficats i confusos davant aquella penosa situacioacute a la qual shavia arribat i que mai de mai shaguessin pogut imaginar

Cametes per quegrave vos vull ndashvaren pensar aquelles padrines Armaren un bon carro hi fermaren legua i ja varen ser partides de dallagrave un dia de novembre fred i plujoacutes cap a les viles i llogarets daquell dissortat i trist regne I heu de creure i pensar i pensar i creure que per tot allagrave on passaven els donaven posada i recapte baldament fos un rovegoacute de pa i un grapat de figues seques per enganar sa talent perquegrave no havien de menester paons ni domassos per fer tot aquell bell pelegrinatge Per tot equipatge duien una bona ambosta de conviccioacute i un somriure antic plagravecid com el trot alegre daquella egua que regalimava energia per tot allagrave on passava Els primers a sortir a camiacute quan arribaven a un poble eren els nins que es posaven a coacuterrer com esperitats darrere daquell carro tot fent alulea i cridant pels carrers i les places ldquoja veacutenen ses padrines sortiu ja soacuten aquiacuterdquo

Un cop congregada la gent elles les padrines treien un sarronet que duien amagat davall del gipoacute just a lalccedilada del cor com si fos el meacutes gran i preuat dels tresors Tothom se mirava aquells sarronets amb uns ulls ben badats sense perdre calada de tot quan en aquell magravegic moment era a punt de succeir I quegrave men direu De sobte fora malmenar ni un bri daquell somriure solidari i antic comenccedilaven a repartir mots paraules dites contarelles que la gent pensava perdudes per sempre meacutes Homes dones infants tothom les agafava entre les seves mans i sen tornaven a ca seva meacutes contents que un pasco sentint aquella enyorada escalfor i fent coacuterrer la veu per tot arreu talment el xiuxiueig dun rierol ldquoja arriben ses padrines ja arriben ses padrines

I encara soacuten vives i ben vives I al seny mos vegem tots plegats

MIQUEL AgraveNGEL LLADOacute RIBASEscriptor Portaveu i membre fundador de lrsquoassociacioacute ldquoHomes per la Igualtatrdquo

14 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 15

LA

junt

amen

t inf

orm

a

1 LAjuntament i el colmiddotlegi Pare Pou renoven el conveni per a la reutilitzacioacute de llibres de textLobjectiu eacutes ajudar famiacutelies i incentivar luacutes responsable del materialLa comissioacute de seguiment del conveni de colmiddotlaboracioacute entre lAjuntament dAlgaida i el CEIP Pare Bartomeu Pou mitjanccedilant el qual el curs passat es va crear un fons de llibres de text i material didagravectic es va reunir per tal davaluar la tasca feta fins ara i redactar-ne la memograveria Aquesta comissioacute va mostrar la seva satisfaccioacute pel bon funcionament daquest fons i es va proposar la renovacioacute del conveniPoden accedir a aquest programa tots aquells escolars dinfantil i primagraveria que pertanyen a famiacutelies amb necessitats econogravemiques del municipi LAjuntament dAlgaida aporta 1000 euros a aquest fons Cal recordar que a banda daquesta ajuda a les famiacutelies amb necessitats lobjectiu daquesta iniciativa eacutes incentivar i promoure luacutes responsable i sostenible dels llibres de text i tambeacute del material didagravecticLa comissioacute de seguiment va estar integrada per la regidora dEducacioacute i Cultura de lAjuntament dAlgaida Maria Antogravenia Mulet Maria Miralles i Maria Francisca Osuna per part de la direccioacute del centre i la presidenta de lAMPA Joana BennagravesserMaria Antogravenia Mulet va explicar que ldquouna vegada meacutes demostram que leducacioacute dels nostres infants eacutes una prioritat de lequip de govern municipal i volem agrair la colmiddotlaboracioacute permanent de lequip directiu del CEIP Pare Bartomeu Pou i de lassociacioacute de Pares i Maresrdquo

2 LAjuntament posa en marxa formacioacute per a emprenedors en el moacuten ruralDes del 15 de novembre i fins al mes de maig de 2014 hi hauragrave conferegravencies tallers i visitesLagraverea de Promocioacute Econogravemica de lAjuntament dAlgaida amb el suport dels Fons Europeus Leader que gestiona lrsquoAssociacioacute Mallorca Rural ha llanccedilat un curs de formacioacute per a emprenedors en el moacuten rural que se celebra des del mes de novembre fins al mes de maig de 2014 Cal destacar que la inscripcioacute al curs eacutes gratuiumlta i la inscripcioacute eacutes oberta a tothomEl curs estaragrave dividit en tres tipus dactivitats conferegravencies o xerrades sortides amb visites a empreses o negocis i tallers pragravectics Es duragrave a terme una activitat setmanal que seragrave en divendres o dissabte En aquest sentit cal destacar que lassistegravencia a les conferegravencies estagrave oberta a tothom malgrat que no estigui inscrit al curs perograve a les altres dues activitats nomeacutes hi podran participar les persones inscrites El curs ldquoestagrave preparat com una experiegravencia que permeti conegraveixer les oportunitats que ofereix el medi rural i dialogar amb els seus components i protagonistes Estagrave pensat per a aquells que desitgen treballar idees i projectes empresarials innovadors i adaptats als nous temps en sintonia amb els valors del moacuten rural perograve no necessagraveriament han de ser projectes agriacutecoles o ramadersrdquoEl batle dAlgaida Francesc Miralles destaca que ldquodes de lAjuntament dAlgaida tenim la conviccioacute que una part de la recuperacioacute econogravemica i laboral de les nostres illes passa necessagraveriament per reivindicar i posar en valor el moacuten rural Hem de retrobar molts dels valors i pautes de conducta dels nostres padrins que lespeculacioacute ens han fet abandonar Creim que eacutes

16 | DESEMBRE 2013

LA

junt

amen

t inf

orm

a

molt necessari posar damunt la taula i potenciar aquesta reflexioacuterdquo Miralles va deixar clar que en aquest curs ldquointentam defugir del concepte acadegravemic i mostrar els llocs de trobada on conflueix gent que teacute les mateixes inquietuds i la ferma voluntat de potenciar el moacuten rural i contribuir a apostar pels camins dun futur que incorporin el valor afegit del nostre entorn humagrave natural i paisatgiacutesticrdquo

3 LAjuntament dAlgaida promou la participacioacute ciutadana en lrsquoelaboracioacute del Pressupost Municipal de 2014LAjuntament dAlgaida va convocar un proceacutes participatiu per tal drsquoelaborar el pressupost municipal de 2014 El batle dAlgaida Francesc Miralles explica que ja en la confeccioacute dels pressuposts de 2013 lAjuntament va iniciar ldquoun proceacutes dinformacioacute sobre el contingut del pressupost municipal i per al del proper any volem fer una passa meacutes i organitzar un proceacutes de treball per fomentar la colmiddotlaboracioacute dels ciutadans en la seva elaboracioacuterdquo Es pot consultar tota la documentacioacute generada al llarg del proceacutes a la web municipal wwwajalgaidanet

4 Viatge de lEscola Municipal de Muacutesica a ItagraveliaEntre els passats dies 24 i 27 doctubre els alumnes del conjunt instrumental de lEMMA varen realitzar un viatge dintercanvi cultural i musical a Oggiono (Itagravelia) Durant els quatre dies de viatge els alumnes varen dur a terme tota una segraverie dactivitats com fou un concert conjuntament amb la Banda de Muacutesica dOggiono i diferents visites una a la ciutat de Milagrave on varen poder visitar el Duomo i el teatre de lScala i a diferents indrets de la zona com fou la poblacioacute de BellagioDurant lestada els infants del nostre municipi varen estar allotjats amb famiacutelies dOggiono amb les quals durant aquests dies varen poder compartir una segraverie de vivegravencies que de ben segur els nostres infants no oblidaran en molt de temps Per tant des de lEMMA i des de lAjuntament dAlgaida volem aprofitar les pagravegines de la revista Es Saig per agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest viatge shagui pogut realitzar gragravecies als professors i als alumnes de lescola de muacutesica que han colmiddotlaborat amb les diferents activitats que shan realitzat per al viatge gragravecies als pares i mares dels nins i nines que en tot moment shan implicat i han facilitat la feina i gragravecies a tota la gent dOggiono per la rebuda i per la gran feina feta perquegrave aquest viatge fos tot un egravexitGragravecies a tots i a totes

NUacuteMERO 394 | 17

LA

junt

amen

t inf

orm

a

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 13: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

NUacuteMERO 394 | 13

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

RONDALLA DE SES PADRINES MERAVELLOSESAixograve era i no era bon viatge faci la cadernera un paiacutes convuls i desorientat on el Govern imposava fort i no et moguis la seva llei sense tenir en compte el parer duna bona part del poble tot fent decrets a tort i a dret i menystenint la llengua i cultura que havia heretat dels seus avantpassats des de feia una mala fi danys Aixiacute mentre els que comandaven nomeacutes es miraven la guixa i no sestaven de res el poble anava cada vegada meacutes cop-piu i desmenjat amb ses ombres ben mortes com si li faltagraves aquella ilmiddotlusioacute i coratge que sempre lhavien caracteritzat Els meacutes fellons de tots eren els mestres als qui el Govern havia desposseiumlt de la seva autoritat i saber mitjanccedilant un decret que no tenia ni cap ni peus com havien reconegut fins i tot i amb la boca petita alguns batles i cavallers que es trobaven sota el vassallatge del rei i els seus consellers

I heu de creure i pensar i pensar i creure que unes padrines de per devers un poblet del Llevant en veure tot aquell desgavell varen tenir una pensa dallograve meacutes bona varen llogar un carro i una egua i varen partir a larrisca la ventura per recordar a tothom que les volgueacutes escoltar que les coses no podien continuar aixiacute que per damunt els decrets i les lleis hi havia el respecte i la dignitat de les persones Totes sabien molt beacute quin futur volien per als seus estimats neacutets i allograve que veien i vivien no els agradava gens ni una mica Per aixograve en comptes de quedar mans plegades i resignar-se a tot aquell desgavell decidiren recoacuterrer els pobles daquella contrada per explicar a la gent que les coses podien fer-se duna altra manera que per damunt de tot existien la llibertat i lamor i que sense aquests sentiments la vida era talment una font eixuta un conroacute fora llevat ni saoacute Volien sobretot restituir la dignitat i el prestigi dels mestres ja que consideraven que sense educacioacute i respecte no es podia anar enlloc I sobretot que era un desbarat fora mida voler fer escola des dels despatxos i les cadires sense tenir en compte lopinioacute de les persones que tenien al seu cagraverrec la formacioacute dels nins i nines daquell paiacutes daltra banda cada vegada meacutes capficats i confusos davant aquella penosa situacioacute a la qual shavia arribat i que mai de mai shaguessin pogut imaginar

Cametes per quegrave vos vull ndashvaren pensar aquelles padrines Armaren un bon carro hi fermaren legua i ja varen ser partides de dallagrave un dia de novembre fred i plujoacutes cap a les viles i llogarets daquell dissortat i trist regne I heu de creure i pensar i pensar i creure que per tot allagrave on passaven els donaven posada i recapte baldament fos un rovegoacute de pa i un grapat de figues seques per enganar sa talent perquegrave no havien de menester paons ni domassos per fer tot aquell bell pelegrinatge Per tot equipatge duien una bona ambosta de conviccioacute i un somriure antic plagravecid com el trot alegre daquella egua que regalimava energia per tot allagrave on passava Els primers a sortir a camiacute quan arribaven a un poble eren els nins que es posaven a coacuterrer com esperitats darrere daquell carro tot fent alulea i cridant pels carrers i les places ldquoja veacutenen ses padrines sortiu ja soacuten aquiacuterdquo

Un cop congregada la gent elles les padrines treien un sarronet que duien amagat davall del gipoacute just a lalccedilada del cor com si fos el meacutes gran i preuat dels tresors Tothom se mirava aquells sarronets amb uns ulls ben badats sense perdre calada de tot quan en aquell magravegic moment era a punt de succeir I quegrave men direu De sobte fora malmenar ni un bri daquell somriure solidari i antic comenccedilaven a repartir mots paraules dites contarelles que la gent pensava perdudes per sempre meacutes Homes dones infants tothom les agafava entre les seves mans i sen tornaven a ca seva meacutes contents que un pasco sentint aquella enyorada escalfor i fent coacuterrer la veu per tot arreu talment el xiuxiueig dun rierol ldquoja arriben ses padrines ja arriben ses padrines

I encara soacuten vives i ben vives I al seny mos vegem tots plegats

MIQUEL AgraveNGEL LLADOacute RIBASEscriptor Portaveu i membre fundador de lrsquoassociacioacute ldquoHomes per la Igualtatrdquo

14 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 15

LA

junt

amen

t inf

orm

a

1 LAjuntament i el colmiddotlegi Pare Pou renoven el conveni per a la reutilitzacioacute de llibres de textLobjectiu eacutes ajudar famiacutelies i incentivar luacutes responsable del materialLa comissioacute de seguiment del conveni de colmiddotlaboracioacute entre lAjuntament dAlgaida i el CEIP Pare Bartomeu Pou mitjanccedilant el qual el curs passat es va crear un fons de llibres de text i material didagravectic es va reunir per tal davaluar la tasca feta fins ara i redactar-ne la memograveria Aquesta comissioacute va mostrar la seva satisfaccioacute pel bon funcionament daquest fons i es va proposar la renovacioacute del conveniPoden accedir a aquest programa tots aquells escolars dinfantil i primagraveria que pertanyen a famiacutelies amb necessitats econogravemiques del municipi LAjuntament dAlgaida aporta 1000 euros a aquest fons Cal recordar que a banda daquesta ajuda a les famiacutelies amb necessitats lobjectiu daquesta iniciativa eacutes incentivar i promoure luacutes responsable i sostenible dels llibres de text i tambeacute del material didagravecticLa comissioacute de seguiment va estar integrada per la regidora dEducacioacute i Cultura de lAjuntament dAlgaida Maria Antogravenia Mulet Maria Miralles i Maria Francisca Osuna per part de la direccioacute del centre i la presidenta de lAMPA Joana BennagravesserMaria Antogravenia Mulet va explicar que ldquouna vegada meacutes demostram que leducacioacute dels nostres infants eacutes una prioritat de lequip de govern municipal i volem agrair la colmiddotlaboracioacute permanent de lequip directiu del CEIP Pare Bartomeu Pou i de lassociacioacute de Pares i Maresrdquo

2 LAjuntament posa en marxa formacioacute per a emprenedors en el moacuten ruralDes del 15 de novembre i fins al mes de maig de 2014 hi hauragrave conferegravencies tallers i visitesLagraverea de Promocioacute Econogravemica de lAjuntament dAlgaida amb el suport dels Fons Europeus Leader que gestiona lrsquoAssociacioacute Mallorca Rural ha llanccedilat un curs de formacioacute per a emprenedors en el moacuten rural que se celebra des del mes de novembre fins al mes de maig de 2014 Cal destacar que la inscripcioacute al curs eacutes gratuiumlta i la inscripcioacute eacutes oberta a tothomEl curs estaragrave dividit en tres tipus dactivitats conferegravencies o xerrades sortides amb visites a empreses o negocis i tallers pragravectics Es duragrave a terme una activitat setmanal que seragrave en divendres o dissabte En aquest sentit cal destacar que lassistegravencia a les conferegravencies estagrave oberta a tothom malgrat que no estigui inscrit al curs perograve a les altres dues activitats nomeacutes hi podran participar les persones inscrites El curs ldquoestagrave preparat com una experiegravencia que permeti conegraveixer les oportunitats que ofereix el medi rural i dialogar amb els seus components i protagonistes Estagrave pensat per a aquells que desitgen treballar idees i projectes empresarials innovadors i adaptats als nous temps en sintonia amb els valors del moacuten rural perograve no necessagraveriament han de ser projectes agriacutecoles o ramadersrdquoEl batle dAlgaida Francesc Miralles destaca que ldquodes de lAjuntament dAlgaida tenim la conviccioacute que una part de la recuperacioacute econogravemica i laboral de les nostres illes passa necessagraveriament per reivindicar i posar en valor el moacuten rural Hem de retrobar molts dels valors i pautes de conducta dels nostres padrins que lespeculacioacute ens han fet abandonar Creim que eacutes

16 | DESEMBRE 2013

LA

junt

amen

t inf

orm

a

molt necessari posar damunt la taula i potenciar aquesta reflexioacuterdquo Miralles va deixar clar que en aquest curs ldquointentam defugir del concepte acadegravemic i mostrar els llocs de trobada on conflueix gent que teacute les mateixes inquietuds i la ferma voluntat de potenciar el moacuten rural i contribuir a apostar pels camins dun futur que incorporin el valor afegit del nostre entorn humagrave natural i paisatgiacutesticrdquo

3 LAjuntament dAlgaida promou la participacioacute ciutadana en lrsquoelaboracioacute del Pressupost Municipal de 2014LAjuntament dAlgaida va convocar un proceacutes participatiu per tal drsquoelaborar el pressupost municipal de 2014 El batle dAlgaida Francesc Miralles explica que ja en la confeccioacute dels pressuposts de 2013 lAjuntament va iniciar ldquoun proceacutes dinformacioacute sobre el contingut del pressupost municipal i per al del proper any volem fer una passa meacutes i organitzar un proceacutes de treball per fomentar la colmiddotlaboracioacute dels ciutadans en la seva elaboracioacuterdquo Es pot consultar tota la documentacioacute generada al llarg del proceacutes a la web municipal wwwajalgaidanet

4 Viatge de lEscola Municipal de Muacutesica a ItagraveliaEntre els passats dies 24 i 27 doctubre els alumnes del conjunt instrumental de lEMMA varen realitzar un viatge dintercanvi cultural i musical a Oggiono (Itagravelia) Durant els quatre dies de viatge els alumnes varen dur a terme tota una segraverie dactivitats com fou un concert conjuntament amb la Banda de Muacutesica dOggiono i diferents visites una a la ciutat de Milagrave on varen poder visitar el Duomo i el teatre de lScala i a diferents indrets de la zona com fou la poblacioacute de BellagioDurant lestada els infants del nostre municipi varen estar allotjats amb famiacutelies dOggiono amb les quals durant aquests dies varen poder compartir una segraverie de vivegravencies que de ben segur els nostres infants no oblidaran en molt de temps Per tant des de lEMMA i des de lAjuntament dAlgaida volem aprofitar les pagravegines de la revista Es Saig per agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest viatge shagui pogut realitzar gragravecies als professors i als alumnes de lescola de muacutesica que han colmiddotlaborat amb les diferents activitats que shan realitzat per al viatge gragravecies als pares i mares dels nins i nines que en tot moment shan implicat i han facilitat la feina i gragravecies a tota la gent dOggiono per la rebuda i per la gran feina feta perquegrave aquest viatge fos tot un egravexitGragravecies a tots i a totes

NUacuteMERO 394 | 17

LA

junt

amen

t inf

orm

a

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 14: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

RONDALLA DE SES PADRINES MERAVELLOSESAixograve era i no era bon viatge faci la cadernera un paiacutes convuls i desorientat on el Govern imposava fort i no et moguis la seva llei sense tenir en compte el parer duna bona part del poble tot fent decrets a tort i a dret i menystenint la llengua i cultura que havia heretat dels seus avantpassats des de feia una mala fi danys Aixiacute mentre els que comandaven nomeacutes es miraven la guixa i no sestaven de res el poble anava cada vegada meacutes cop-piu i desmenjat amb ses ombres ben mortes com si li faltagraves aquella ilmiddotlusioacute i coratge que sempre lhavien caracteritzat Els meacutes fellons de tots eren els mestres als qui el Govern havia desposseiumlt de la seva autoritat i saber mitjanccedilant un decret que no tenia ni cap ni peus com havien reconegut fins i tot i amb la boca petita alguns batles i cavallers que es trobaven sota el vassallatge del rei i els seus consellers

I heu de creure i pensar i pensar i creure que unes padrines de per devers un poblet del Llevant en veure tot aquell desgavell varen tenir una pensa dallograve meacutes bona varen llogar un carro i una egua i varen partir a larrisca la ventura per recordar a tothom que les volgueacutes escoltar que les coses no podien continuar aixiacute que per damunt els decrets i les lleis hi havia el respecte i la dignitat de les persones Totes sabien molt beacute quin futur volien per als seus estimats neacutets i allograve que veien i vivien no els agradava gens ni una mica Per aixograve en comptes de quedar mans plegades i resignar-se a tot aquell desgavell decidiren recoacuterrer els pobles daquella contrada per explicar a la gent que les coses podien fer-se duna altra manera que per damunt de tot existien la llibertat i lamor i que sense aquests sentiments la vida era talment una font eixuta un conroacute fora llevat ni saoacute Volien sobretot restituir la dignitat i el prestigi dels mestres ja que consideraven que sense educacioacute i respecte no es podia anar enlloc I sobretot que era un desbarat fora mida voler fer escola des dels despatxos i les cadires sense tenir en compte lopinioacute de les persones que tenien al seu cagraverrec la formacioacute dels nins i nines daquell paiacutes daltra banda cada vegada meacutes capficats i confusos davant aquella penosa situacioacute a la qual shavia arribat i que mai de mai shaguessin pogut imaginar

Cametes per quegrave vos vull ndashvaren pensar aquelles padrines Armaren un bon carro hi fermaren legua i ja varen ser partides de dallagrave un dia de novembre fred i plujoacutes cap a les viles i llogarets daquell dissortat i trist regne I heu de creure i pensar i pensar i creure que per tot allagrave on passaven els donaven posada i recapte baldament fos un rovegoacute de pa i un grapat de figues seques per enganar sa talent perquegrave no havien de menester paons ni domassos per fer tot aquell bell pelegrinatge Per tot equipatge duien una bona ambosta de conviccioacute i un somriure antic plagravecid com el trot alegre daquella egua que regalimava energia per tot allagrave on passava Els primers a sortir a camiacute quan arribaven a un poble eren els nins que es posaven a coacuterrer com esperitats darrere daquell carro tot fent alulea i cridant pels carrers i les places ldquoja veacutenen ses padrines sortiu ja soacuten aquiacuterdquo

Un cop congregada la gent elles les padrines treien un sarronet que duien amagat davall del gipoacute just a lalccedilada del cor com si fos el meacutes gran i preuat dels tresors Tothom se mirava aquells sarronets amb uns ulls ben badats sense perdre calada de tot quan en aquell magravegic moment era a punt de succeir I quegrave men direu De sobte fora malmenar ni un bri daquell somriure solidari i antic comenccedilaven a repartir mots paraules dites contarelles que la gent pensava perdudes per sempre meacutes Homes dones infants tothom les agafava entre les seves mans i sen tornaven a ca seva meacutes contents que un pasco sentint aquella enyorada escalfor i fent coacuterrer la veu per tot arreu talment el xiuxiueig dun rierol ldquoja arriben ses padrines ja arriben ses padrines

I encara soacuten vives i ben vives I al seny mos vegem tots plegats

MIQUEL AgraveNGEL LLADOacute RIBASEscriptor Portaveu i membre fundador de lrsquoassociacioacute ldquoHomes per la Igualtatrdquo

14 | DESEMBRE 2013

El p

eleg

rinat

ge d

e le

s pad

rines

NUacuteMERO 394 | 15

LA

junt

amen

t inf

orm

a

1 LAjuntament i el colmiddotlegi Pare Pou renoven el conveni per a la reutilitzacioacute de llibres de textLobjectiu eacutes ajudar famiacutelies i incentivar luacutes responsable del materialLa comissioacute de seguiment del conveni de colmiddotlaboracioacute entre lAjuntament dAlgaida i el CEIP Pare Bartomeu Pou mitjanccedilant el qual el curs passat es va crear un fons de llibres de text i material didagravectic es va reunir per tal davaluar la tasca feta fins ara i redactar-ne la memograveria Aquesta comissioacute va mostrar la seva satisfaccioacute pel bon funcionament daquest fons i es va proposar la renovacioacute del conveniPoden accedir a aquest programa tots aquells escolars dinfantil i primagraveria que pertanyen a famiacutelies amb necessitats econogravemiques del municipi LAjuntament dAlgaida aporta 1000 euros a aquest fons Cal recordar que a banda daquesta ajuda a les famiacutelies amb necessitats lobjectiu daquesta iniciativa eacutes incentivar i promoure luacutes responsable i sostenible dels llibres de text i tambeacute del material didagravecticLa comissioacute de seguiment va estar integrada per la regidora dEducacioacute i Cultura de lAjuntament dAlgaida Maria Antogravenia Mulet Maria Miralles i Maria Francisca Osuna per part de la direccioacute del centre i la presidenta de lAMPA Joana BennagravesserMaria Antogravenia Mulet va explicar que ldquouna vegada meacutes demostram que leducacioacute dels nostres infants eacutes una prioritat de lequip de govern municipal i volem agrair la colmiddotlaboracioacute permanent de lequip directiu del CEIP Pare Bartomeu Pou i de lassociacioacute de Pares i Maresrdquo

2 LAjuntament posa en marxa formacioacute per a emprenedors en el moacuten ruralDes del 15 de novembre i fins al mes de maig de 2014 hi hauragrave conferegravencies tallers i visitesLagraverea de Promocioacute Econogravemica de lAjuntament dAlgaida amb el suport dels Fons Europeus Leader que gestiona lrsquoAssociacioacute Mallorca Rural ha llanccedilat un curs de formacioacute per a emprenedors en el moacuten rural que se celebra des del mes de novembre fins al mes de maig de 2014 Cal destacar que la inscripcioacute al curs eacutes gratuiumlta i la inscripcioacute eacutes oberta a tothomEl curs estaragrave dividit en tres tipus dactivitats conferegravencies o xerrades sortides amb visites a empreses o negocis i tallers pragravectics Es duragrave a terme una activitat setmanal que seragrave en divendres o dissabte En aquest sentit cal destacar que lassistegravencia a les conferegravencies estagrave oberta a tothom malgrat que no estigui inscrit al curs perograve a les altres dues activitats nomeacutes hi podran participar les persones inscrites El curs ldquoestagrave preparat com una experiegravencia que permeti conegraveixer les oportunitats que ofereix el medi rural i dialogar amb els seus components i protagonistes Estagrave pensat per a aquells que desitgen treballar idees i projectes empresarials innovadors i adaptats als nous temps en sintonia amb els valors del moacuten rural perograve no necessagraveriament han de ser projectes agriacutecoles o ramadersrdquoEl batle dAlgaida Francesc Miralles destaca que ldquodes de lAjuntament dAlgaida tenim la conviccioacute que una part de la recuperacioacute econogravemica i laboral de les nostres illes passa necessagraveriament per reivindicar i posar en valor el moacuten rural Hem de retrobar molts dels valors i pautes de conducta dels nostres padrins que lespeculacioacute ens han fet abandonar Creim que eacutes

16 | DESEMBRE 2013

LA

junt

amen

t inf

orm

a

molt necessari posar damunt la taula i potenciar aquesta reflexioacuterdquo Miralles va deixar clar que en aquest curs ldquointentam defugir del concepte acadegravemic i mostrar els llocs de trobada on conflueix gent que teacute les mateixes inquietuds i la ferma voluntat de potenciar el moacuten rural i contribuir a apostar pels camins dun futur que incorporin el valor afegit del nostre entorn humagrave natural i paisatgiacutesticrdquo

3 LAjuntament dAlgaida promou la participacioacute ciutadana en lrsquoelaboracioacute del Pressupost Municipal de 2014LAjuntament dAlgaida va convocar un proceacutes participatiu per tal drsquoelaborar el pressupost municipal de 2014 El batle dAlgaida Francesc Miralles explica que ja en la confeccioacute dels pressuposts de 2013 lAjuntament va iniciar ldquoun proceacutes dinformacioacute sobre el contingut del pressupost municipal i per al del proper any volem fer una passa meacutes i organitzar un proceacutes de treball per fomentar la colmiddotlaboracioacute dels ciutadans en la seva elaboracioacuterdquo Es pot consultar tota la documentacioacute generada al llarg del proceacutes a la web municipal wwwajalgaidanet

4 Viatge de lEscola Municipal de Muacutesica a ItagraveliaEntre els passats dies 24 i 27 doctubre els alumnes del conjunt instrumental de lEMMA varen realitzar un viatge dintercanvi cultural i musical a Oggiono (Itagravelia) Durant els quatre dies de viatge els alumnes varen dur a terme tota una segraverie dactivitats com fou un concert conjuntament amb la Banda de Muacutesica dOggiono i diferents visites una a la ciutat de Milagrave on varen poder visitar el Duomo i el teatre de lScala i a diferents indrets de la zona com fou la poblacioacute de BellagioDurant lestada els infants del nostre municipi varen estar allotjats amb famiacutelies dOggiono amb les quals durant aquests dies varen poder compartir una segraverie de vivegravencies que de ben segur els nostres infants no oblidaran en molt de temps Per tant des de lEMMA i des de lAjuntament dAlgaida volem aprofitar les pagravegines de la revista Es Saig per agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest viatge shagui pogut realitzar gragravecies als professors i als alumnes de lescola de muacutesica que han colmiddotlaborat amb les diferents activitats que shan realitzat per al viatge gragravecies als pares i mares dels nins i nines que en tot moment shan implicat i han facilitat la feina i gragravecies a tota la gent dOggiono per la rebuda i per la gran feina feta perquegrave aquest viatge fos tot un egravexitGragravecies a tots i a totes

NUacuteMERO 394 | 17

LA

junt

amen

t inf

orm

a

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 15: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

NUacuteMERO 394 | 15

LA

junt

amen

t inf

orm

a

1 LAjuntament i el colmiddotlegi Pare Pou renoven el conveni per a la reutilitzacioacute de llibres de textLobjectiu eacutes ajudar famiacutelies i incentivar luacutes responsable del materialLa comissioacute de seguiment del conveni de colmiddotlaboracioacute entre lAjuntament dAlgaida i el CEIP Pare Bartomeu Pou mitjanccedilant el qual el curs passat es va crear un fons de llibres de text i material didagravectic es va reunir per tal davaluar la tasca feta fins ara i redactar-ne la memograveria Aquesta comissioacute va mostrar la seva satisfaccioacute pel bon funcionament daquest fons i es va proposar la renovacioacute del conveniPoden accedir a aquest programa tots aquells escolars dinfantil i primagraveria que pertanyen a famiacutelies amb necessitats econogravemiques del municipi LAjuntament dAlgaida aporta 1000 euros a aquest fons Cal recordar que a banda daquesta ajuda a les famiacutelies amb necessitats lobjectiu daquesta iniciativa eacutes incentivar i promoure luacutes responsable i sostenible dels llibres de text i tambeacute del material didagravecticLa comissioacute de seguiment va estar integrada per la regidora dEducacioacute i Cultura de lAjuntament dAlgaida Maria Antogravenia Mulet Maria Miralles i Maria Francisca Osuna per part de la direccioacute del centre i la presidenta de lAMPA Joana BennagravesserMaria Antogravenia Mulet va explicar que ldquouna vegada meacutes demostram que leducacioacute dels nostres infants eacutes una prioritat de lequip de govern municipal i volem agrair la colmiddotlaboracioacute permanent de lequip directiu del CEIP Pare Bartomeu Pou i de lassociacioacute de Pares i Maresrdquo

2 LAjuntament posa en marxa formacioacute per a emprenedors en el moacuten ruralDes del 15 de novembre i fins al mes de maig de 2014 hi hauragrave conferegravencies tallers i visitesLagraverea de Promocioacute Econogravemica de lAjuntament dAlgaida amb el suport dels Fons Europeus Leader que gestiona lrsquoAssociacioacute Mallorca Rural ha llanccedilat un curs de formacioacute per a emprenedors en el moacuten rural que se celebra des del mes de novembre fins al mes de maig de 2014 Cal destacar que la inscripcioacute al curs eacutes gratuiumlta i la inscripcioacute eacutes oberta a tothomEl curs estaragrave dividit en tres tipus dactivitats conferegravencies o xerrades sortides amb visites a empreses o negocis i tallers pragravectics Es duragrave a terme una activitat setmanal que seragrave en divendres o dissabte En aquest sentit cal destacar que lassistegravencia a les conferegravencies estagrave oberta a tothom malgrat que no estigui inscrit al curs perograve a les altres dues activitats nomeacutes hi podran participar les persones inscrites El curs ldquoestagrave preparat com una experiegravencia que permeti conegraveixer les oportunitats que ofereix el medi rural i dialogar amb els seus components i protagonistes Estagrave pensat per a aquells que desitgen treballar idees i projectes empresarials innovadors i adaptats als nous temps en sintonia amb els valors del moacuten rural perograve no necessagraveriament han de ser projectes agriacutecoles o ramadersrdquoEl batle dAlgaida Francesc Miralles destaca que ldquodes de lAjuntament dAlgaida tenim la conviccioacute que una part de la recuperacioacute econogravemica i laboral de les nostres illes passa necessagraveriament per reivindicar i posar en valor el moacuten rural Hem de retrobar molts dels valors i pautes de conducta dels nostres padrins que lespeculacioacute ens han fet abandonar Creim que eacutes

16 | DESEMBRE 2013

LA

junt

amen

t inf

orm

a

molt necessari posar damunt la taula i potenciar aquesta reflexioacuterdquo Miralles va deixar clar que en aquest curs ldquointentam defugir del concepte acadegravemic i mostrar els llocs de trobada on conflueix gent que teacute les mateixes inquietuds i la ferma voluntat de potenciar el moacuten rural i contribuir a apostar pels camins dun futur que incorporin el valor afegit del nostre entorn humagrave natural i paisatgiacutesticrdquo

3 LAjuntament dAlgaida promou la participacioacute ciutadana en lrsquoelaboracioacute del Pressupost Municipal de 2014LAjuntament dAlgaida va convocar un proceacutes participatiu per tal drsquoelaborar el pressupost municipal de 2014 El batle dAlgaida Francesc Miralles explica que ja en la confeccioacute dels pressuposts de 2013 lAjuntament va iniciar ldquoun proceacutes dinformacioacute sobre el contingut del pressupost municipal i per al del proper any volem fer una passa meacutes i organitzar un proceacutes de treball per fomentar la colmiddotlaboracioacute dels ciutadans en la seva elaboracioacuterdquo Es pot consultar tota la documentacioacute generada al llarg del proceacutes a la web municipal wwwajalgaidanet

4 Viatge de lEscola Municipal de Muacutesica a ItagraveliaEntre els passats dies 24 i 27 doctubre els alumnes del conjunt instrumental de lEMMA varen realitzar un viatge dintercanvi cultural i musical a Oggiono (Itagravelia) Durant els quatre dies de viatge els alumnes varen dur a terme tota una segraverie dactivitats com fou un concert conjuntament amb la Banda de Muacutesica dOggiono i diferents visites una a la ciutat de Milagrave on varen poder visitar el Duomo i el teatre de lScala i a diferents indrets de la zona com fou la poblacioacute de BellagioDurant lestada els infants del nostre municipi varen estar allotjats amb famiacutelies dOggiono amb les quals durant aquests dies varen poder compartir una segraverie de vivegravencies que de ben segur els nostres infants no oblidaran en molt de temps Per tant des de lEMMA i des de lAjuntament dAlgaida volem aprofitar les pagravegines de la revista Es Saig per agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest viatge shagui pogut realitzar gragravecies als professors i als alumnes de lescola de muacutesica que han colmiddotlaborat amb les diferents activitats que shan realitzat per al viatge gragravecies als pares i mares dels nins i nines que en tot moment shan implicat i han facilitat la feina i gragravecies a tota la gent dOggiono per la rebuda i per la gran feina feta perquegrave aquest viatge fos tot un egravexitGragravecies a tots i a totes

NUacuteMERO 394 | 17

LA

junt

amen

t inf

orm

a

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 16: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

1 LAjuntament i el colmiddotlegi Pare Pou renoven el conveni per a la reutilitzacioacute de llibres de textLobjectiu eacutes ajudar famiacutelies i incentivar luacutes responsable del materialLa comissioacute de seguiment del conveni de colmiddotlaboracioacute entre lAjuntament dAlgaida i el CEIP Pare Bartomeu Pou mitjanccedilant el qual el curs passat es va crear un fons de llibres de text i material didagravectic es va reunir per tal davaluar la tasca feta fins ara i redactar-ne la memograveria Aquesta comissioacute va mostrar la seva satisfaccioacute pel bon funcionament daquest fons i es va proposar la renovacioacute del conveniPoden accedir a aquest programa tots aquells escolars dinfantil i primagraveria que pertanyen a famiacutelies amb necessitats econogravemiques del municipi LAjuntament dAlgaida aporta 1000 euros a aquest fons Cal recordar que a banda daquesta ajuda a les famiacutelies amb necessitats lobjectiu daquesta iniciativa eacutes incentivar i promoure luacutes responsable i sostenible dels llibres de text i tambeacute del material didagravecticLa comissioacute de seguiment va estar integrada per la regidora dEducacioacute i Cultura de lAjuntament dAlgaida Maria Antogravenia Mulet Maria Miralles i Maria Francisca Osuna per part de la direccioacute del centre i la presidenta de lAMPA Joana BennagravesserMaria Antogravenia Mulet va explicar que ldquouna vegada meacutes demostram que leducacioacute dels nostres infants eacutes una prioritat de lequip de govern municipal i volem agrair la colmiddotlaboracioacute permanent de lequip directiu del CEIP Pare Bartomeu Pou i de lassociacioacute de Pares i Maresrdquo

2 LAjuntament posa en marxa formacioacute per a emprenedors en el moacuten ruralDes del 15 de novembre i fins al mes de maig de 2014 hi hauragrave conferegravencies tallers i visitesLagraverea de Promocioacute Econogravemica de lAjuntament dAlgaida amb el suport dels Fons Europeus Leader que gestiona lrsquoAssociacioacute Mallorca Rural ha llanccedilat un curs de formacioacute per a emprenedors en el moacuten rural que se celebra des del mes de novembre fins al mes de maig de 2014 Cal destacar que la inscripcioacute al curs eacutes gratuiumlta i la inscripcioacute eacutes oberta a tothomEl curs estaragrave dividit en tres tipus dactivitats conferegravencies o xerrades sortides amb visites a empreses o negocis i tallers pragravectics Es duragrave a terme una activitat setmanal que seragrave en divendres o dissabte En aquest sentit cal destacar que lassistegravencia a les conferegravencies estagrave oberta a tothom malgrat que no estigui inscrit al curs perograve a les altres dues activitats nomeacutes hi podran participar les persones inscrites El curs ldquoestagrave preparat com una experiegravencia que permeti conegraveixer les oportunitats que ofereix el medi rural i dialogar amb els seus components i protagonistes Estagrave pensat per a aquells que desitgen treballar idees i projectes empresarials innovadors i adaptats als nous temps en sintonia amb els valors del moacuten rural perograve no necessagraveriament han de ser projectes agriacutecoles o ramadersrdquoEl batle dAlgaida Francesc Miralles destaca que ldquodes de lAjuntament dAlgaida tenim la conviccioacute que una part de la recuperacioacute econogravemica i laboral de les nostres illes passa necessagraveriament per reivindicar i posar en valor el moacuten rural Hem de retrobar molts dels valors i pautes de conducta dels nostres padrins que lespeculacioacute ens han fet abandonar Creim que eacutes

16 | DESEMBRE 2013

LA

junt

amen

t inf

orm

a

molt necessari posar damunt la taula i potenciar aquesta reflexioacuterdquo Miralles va deixar clar que en aquest curs ldquointentam defugir del concepte acadegravemic i mostrar els llocs de trobada on conflueix gent que teacute les mateixes inquietuds i la ferma voluntat de potenciar el moacuten rural i contribuir a apostar pels camins dun futur que incorporin el valor afegit del nostre entorn humagrave natural i paisatgiacutesticrdquo

3 LAjuntament dAlgaida promou la participacioacute ciutadana en lrsquoelaboracioacute del Pressupost Municipal de 2014LAjuntament dAlgaida va convocar un proceacutes participatiu per tal drsquoelaborar el pressupost municipal de 2014 El batle dAlgaida Francesc Miralles explica que ja en la confeccioacute dels pressuposts de 2013 lAjuntament va iniciar ldquoun proceacutes dinformacioacute sobre el contingut del pressupost municipal i per al del proper any volem fer una passa meacutes i organitzar un proceacutes de treball per fomentar la colmiddotlaboracioacute dels ciutadans en la seva elaboracioacuterdquo Es pot consultar tota la documentacioacute generada al llarg del proceacutes a la web municipal wwwajalgaidanet

4 Viatge de lEscola Municipal de Muacutesica a ItagraveliaEntre els passats dies 24 i 27 doctubre els alumnes del conjunt instrumental de lEMMA varen realitzar un viatge dintercanvi cultural i musical a Oggiono (Itagravelia) Durant els quatre dies de viatge els alumnes varen dur a terme tota una segraverie dactivitats com fou un concert conjuntament amb la Banda de Muacutesica dOggiono i diferents visites una a la ciutat de Milagrave on varen poder visitar el Duomo i el teatre de lScala i a diferents indrets de la zona com fou la poblacioacute de BellagioDurant lestada els infants del nostre municipi varen estar allotjats amb famiacutelies dOggiono amb les quals durant aquests dies varen poder compartir una segraverie de vivegravencies que de ben segur els nostres infants no oblidaran en molt de temps Per tant des de lEMMA i des de lAjuntament dAlgaida volem aprofitar les pagravegines de la revista Es Saig per agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest viatge shagui pogut realitzar gragravecies als professors i als alumnes de lescola de muacutesica que han colmiddotlaborat amb les diferents activitats que shan realitzat per al viatge gragravecies als pares i mares dels nins i nines que en tot moment shan implicat i han facilitat la feina i gragravecies a tota la gent dOggiono per la rebuda i per la gran feina feta perquegrave aquest viatge fos tot un egravexitGragravecies a tots i a totes

NUacuteMERO 394 | 17

LA

junt

amen

t inf

orm

a

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 17: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

molt necessari posar damunt la taula i potenciar aquesta reflexioacuterdquo Miralles va deixar clar que en aquest curs ldquointentam defugir del concepte acadegravemic i mostrar els llocs de trobada on conflueix gent que teacute les mateixes inquietuds i la ferma voluntat de potenciar el moacuten rural i contribuir a apostar pels camins dun futur que incorporin el valor afegit del nostre entorn humagrave natural i paisatgiacutesticrdquo

3 LAjuntament dAlgaida promou la participacioacute ciutadana en lrsquoelaboracioacute del Pressupost Municipal de 2014LAjuntament dAlgaida va convocar un proceacutes participatiu per tal drsquoelaborar el pressupost municipal de 2014 El batle dAlgaida Francesc Miralles explica que ja en la confeccioacute dels pressuposts de 2013 lAjuntament va iniciar ldquoun proceacutes dinformacioacute sobre el contingut del pressupost municipal i per al del proper any volem fer una passa meacutes i organitzar un proceacutes de treball per fomentar la colmiddotlaboracioacute dels ciutadans en la seva elaboracioacuterdquo Es pot consultar tota la documentacioacute generada al llarg del proceacutes a la web municipal wwwajalgaidanet

4 Viatge de lEscola Municipal de Muacutesica a ItagraveliaEntre els passats dies 24 i 27 doctubre els alumnes del conjunt instrumental de lEMMA varen realitzar un viatge dintercanvi cultural i musical a Oggiono (Itagravelia) Durant els quatre dies de viatge els alumnes varen dur a terme tota una segraverie dactivitats com fou un concert conjuntament amb la Banda de Muacutesica dOggiono i diferents visites una a la ciutat de Milagrave on varen poder visitar el Duomo i el teatre de lScala i a diferents indrets de la zona com fou la poblacioacute de BellagioDurant lestada els infants del nostre municipi varen estar allotjats amb famiacutelies dOggiono amb les quals durant aquests dies varen poder compartir una segraverie de vivegravencies que de ben segur els nostres infants no oblidaran en molt de temps Per tant des de lEMMA i des de lAjuntament dAlgaida volem aprofitar les pagravegines de la revista Es Saig per agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest viatge shagui pogut realitzar gragravecies als professors i als alumnes de lescola de muacutesica que han colmiddotlaborat amb les diferents activitats que shan realitzat per al viatge gragravecies als pares i mares dels nins i nines que en tot moment shan implicat i han facilitat la feina i gragravecies a tota la gent dOggiono per la rebuda i per la gran feina feta perquegrave aquest viatge fos tot un egravexitGragravecies a tots i a totes

NUacuteMERO 394 | 17

LA

junt

amen

t inf

orm

a

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 18: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

FESTA DE HALLOWEENDivendres 1 de novembre es va dur a terme una festa de Halloween al casal de joves dAlgaida El Casal va romandre obert durant les festes de Tots Sants (del 31 doctubre al 3 de novembre) en motiu de les festes Hi assistiren meacutes de 15 ninses dAlgaida tots ells disfressats amb motius de terror

La festa va tenir una durada de 4 hores i es dugueacute a terme a la sala de jocs del mateix

casal dels joves Per unes hores aquesta sala es convertiacute en una sala de terror amb decoracioacute de Halloween on vam poder gaudir duna bona tarda Es dugueren a terme diverses activitats i el casal de joves oferiacute un pica-pica per als assistents a la festa En primer lloc es van fer unes magravescares de terror fetes amb cartolina tambeacute feacuterem jocs diversos despreacutes hi havia preparades dues cucanyes una per als meacutes petits i laltra per als meacutes grans amb molts dobsequis de Halloween caramels Meacutes tard es dugueacute a terme un sorteig de meacutes obsequis de Halloween i finalment posagraverem muacutesica i shi va poder ballar fins que va acabar la festa

Els joves varen poder gaudir un cop meacutes duna activitat divertida i integrada dins les festes de tots sants Cal recordar que fou una activitat totalment gratuiumlta i que la proposta la feren els mateixos joves del casal

Amb aixograve volem animar tots els joves dAlgaida a participar en les activitats que ofereix el casal de joves Estagrave obert a tothom fins i tot a pares mares i familiars interessats que duna manera o una altra poden participar en lactivitat

DOacuteNA VIDA AL TEU CONTEEl passat dissabte 16 de novembre es va dur a terme lrsquoactivitat Doacutena vida al teu conte organitzada pel casal de joves drsquoAlgaida i amb la colmiddotlaboracioacute de na Margalida de lrsquoentitat Telm Produccions

Lrsquoactivitat es dugueacute a terme al mateix casal i tingueacute una

18 | DESEMBRE 2013

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 19: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

durada aproximada de dues hores En aquesta activitat hi van assistir ni meacutes ni menys que 24 joves drsquoAlgaida en edats compreses entre els 6 i els 11 anys Lrsquoactivitat com la gran majoria drsquoactivitats organitzades pel casal fou gratuiumlta gragravecies a la subvencioacute de lrsquoactivitat per part de lrsquoAjuntament drsquoAlgaida

Lrsquoactivitat proposada duia per tiacutetol Doacutena vida al teu conte de la imaginacioacute al joc a la creacioacute A partir de lrsquoaportacioacute dels participants creagraverem una histograveria que dotagraverem de vida utilitzant diferents disciplines artiacutestiques Els participants prengueren consciegravencia del valor del treball en equip i colmiddotlaboratiu com tambeacute del potencial de la creativitat en equip Es treballagrave amb instruments musicals capses de cartroacute pissarres i dibuixos

Gragravecies un cop meacutes als joves participants a lrsquoactivitat i esperem que activitats com aquestes vos apropin meacutes a un espai obert a tots els joves algaidins on hi podeu fer moltes propostes drsquoactivitats i tallers que vos interessin

TALLER ldquoNO AMAGUIS LA VIOLEgraveNCIArdquoDia 19 doctubre es va dur a terme el taller No amaguis la violegravencia organitzat per AHIGE (Asociacioacute dhomes per la igualtat de gegravenere) i el Casal de Joves dAlgaida El taller va tenir una durada de dues hores i hi van participar un total de 5 joves del municipi

En una activitat gratuiumlta i oberta a tot el puacuteblic es va fer una petita reflexioacute en la temagravetica de la igualtat de gegravenere Es van dur a terme diferents activitats entre les quals cal destacar la creacioacute de tres murals un del qual era lliure en la temagravetica digualtat de gegravenere i la resta fet amb retalls de diaris i revistes i finalment lemissioacute dun breu audiovisual de dibuixos animats

Els murals estan exposats al Casal de Joves a la sala de jocs

NUacuteMERO 394 | 19

El C

asal

de

Jove

s inf

orm

a

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 20: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

A Sculpture for Nature eacutes un projecte dintercanvi entre joves dins del Youth Exchange que es desenvolupagrave el mes doctubre a Afitos (Gregravecia) entre 24 joves de Gregravecia i Espanya La meitat daquests joves eren del municipi dAlgaida (6 dAlgaida i 6 de Pina) i laltra meitat eren joves del municipi dAfitosEl Youth Exchange eacutes un projecte per a persones joves en el qual comparteixen diferents experiegravencies amb persones daltres indrets I comparteixen durant 7 dies juntament amb els seus liacutedersresponsables allograve de caire meacutes personal fins a allograve professional i intercultural Es tracta bagravesicament de moure el jovent arreu dEuropa perquegrave conegui realitats similars i diferents de la seva per tal que senriqueixi i li serveixi de cara al futurEls 12 joves dAlgaida partiren entre el 3 i el 10 doctubre a desenvolupar el A Sculpture for NatureEl projecte tenia bagravesicament aquests objectius- Promoure el voluntariat en la proteccioacute de la natura- Educar mitjanccedilant la tegravecnica de lescultura en la participacioacuteLes activitats que vagraverem realitzar en el programa foren- Realitzar unes escultures amb la famosa pedra dAfitos (Stone of Afytos) un maregraves com el que nosaltres tenim a Mallorca Les escultures foren 4 bancs i una font amb diferents referegravencies a la mitologia grega (agraveguiles serps raiumlm deacuteus etc) les quals foren exposades en finalitzar el projecte a la placcedila del poble dAfitosI fora del programa especiacutefic descultura vagraverem gaudir de diferents experiegravencies amb els joves grecs tals com visita a una destilmiddotleria on elaboraven una beguda tiacutepica lOuzo (molt fort per cert) sopars i balls tiacutepics de la zona una excursioacute - safari diferents visites a llocs del municipi (ajuntament mercat) i nits de gresca amb els nous companys grecsEsperam poder repetir lexperiegravencia dun projecte semblant perograve aquesta vegada al municipi

20 | DESEMBRE 2013

Viat

ge d

inte

rcan

vi a

Gregrave

cia

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 21: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

dAlgaida amb els joves grecs ja que nosaltres vagraverem poder conegraveixer el seu racoacute de moacuten i ara ens trobam en deute de tornar-los el favor

GRUP DE JOVES PARTICIPANTS A LINTERCANVI(1)

Tot el poder de Madridper fer por als catalansamenaccedila i fa plansper no fer el plebiscitfora urnes prohibitHi ha un clam per exigirperquegrave srsquoha de poder diral PePeacute meacutes autocragraveticno hi ha res meacutes democragraveticque eacutes el Dret a Decidir

(2)Les Balears eacutes la pitjorcomunitat financcediladai la meacutes espoliadadrsquoEspanya quin deshonoramb afany retalladorde la despesa sociali amb un degraveficit fiscalque no fa empegueiral nostre govern drsquoaquiacutetan submiacutestan immoral

(3)Tots hem vist els grans partitsrepartint-se cada qualllocs del Consell Judicialben contents els meacutes petitspels miacutenims aconseguitsperograve aviat srsquooblidarani en barallar-se diranque srsquohaurien de separarla justiacutecia i no mesclaramb poliacutetica i quegrave fan

(4)Quegrave vol dir lrsquoAjuntamentquan penja a la vistalrsquoactor i el futbolistaamb lrsquoescriptor juntamentSi eacutes per animar la gentque compri al nostre comerccedilnomeacutes ens serveix un terccedilels altres dos soacuten absentsi per fer-nos meacutes contentsmillor dones ldquosom perversrdquo

F T

NUacuteMERO 394 | 21

El ra

coacute d

e la

glo

sa

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 22: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

ANIVERSARI DE LASSOCIACIOacute DE LA GENT GRANAmb una missa en memograveria dels socis morts durant lany 2013 i posteriorment un dinar a Binicomprat lAssociacioacute de la Gent Gran dAlgaida Pina i Randa commemoragrave dissabte dia 30 de novembre el seu aniversari Del dinar en Toni Vistoacutes nha deixat la seguumlent glosaTots som des poble algaidiacutepoble que mos ha vist neacuteixeri a poc a poc tambeacute creacuteixeri tambeacute mos veuragrave moriri aixograve ho hem volgut aixiacutei no ho podem tocarsiacute que podem preparares tornar a dinar aquiacute

RECTIFICACIOacuteEn el nuacutemero passat dEs Saig el 393 i corresponent al mes de novembre de 2013 a la pagravegina 37 publicagraverem una glosa que en Toni Vistoacutes va fer amb motiu dhaver collit un gran moniato Per un error de transcripcioacute la glosa sortiacute amb errors Per aixograve la reproduiumlm de bell nou i demanam les disculpes pertinentsSa terra eacutes molt agraiumlda terra que la cuida lamomirau quin un de moniatocultivat per foravila

AIXOgrave EacuteS MEL A ALGAIDADia 13 de novembre es desplaccedilagrave a Algaida tot lequip al complet del popular programa dIB3 Aixograve eacutes mel per fer-ne protagonistes persones del nostre poble relacionades amb el moacuten de la gastronomia no donam cap nom per no fer ninguacute felloacute perograve segur que reconeixereu el lloc i les persones que surten a la fotografia acompanyant lactor manacoriacute Antoni Gomila Sembla que quan llegireu aquesta ressenya el programa dedicat a Algaida ja shauragrave emegraves per antena perquegrave IB3 lha programat si no hi ha hagut canvis de darrera hora per a dimarts dia 3 de desembre

22 | DESEMBRE 2013

Not

icia

ri

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 23: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

CONCERT DE SANTA CECIacuteLIADiumenge dia 24 de novembre lesgleacutesia dAlgaida fou lescenari del concert que cada any organitza lAssociacioacute de la Banda de Muacutesica dAlgaida per commemorar la patrona dels muacutesics Santa Ceciacutelia Perograve enguany lesdeveniment comptagrave amb la colmiddotlaboracioacute dun convidat molt especial lOrfeoacute Castellitx dirigit per Antoni Mulet A la primera part del concert la Banda dirigida per Andreu Juliagrave interpretagrave un repertori de muacutesica contemporagravenia John Williams Green Day El programa de la segona part interpretat conjuntament per la Banda i lOrfeoacute fou meacutes clagravessic amb obres de Verdi i de Haan Perograve acabaren amb una peccedila molt popular 1492 La conquesta del Paradiacutes del compositor de muacutesica pop Vangelis Amb el bis del fragment del Cor dels esclaus de Nabucco de Verdi acabagrave un concert que agradagrave molt al puacuteblic assistent

NOTICIARI DE LOBRA CULTURAL BALEAREl mes passat a causa del mal temps no vagraverem poder dur a terme lexcursioacute prevista consistent a pujar al cim de lOfre Amb el dia tan plujoacutes i fred que feia segur que allagrave dalt no no hi feia un estar gens agradable Per aixograve canviagraverem i anagraverem al Salt del Freu dOrient com era de preveure el torrent duia una aiguada i a meacutes pogueacuterem observar de ben aprop les evolucions dun torrenters (Fotografia de Miquel Serra)Eacutes per aixograve que per al mes de desembre concretament per a diumenge dia 15 hem programat la mateixa excursioacute del mes passat lascensioacute de lOfre partint de Cuacuteber i passant per la coma de Son TorrellaUna altra activitat prevista eacutes la tradicional xocolatada de la nit de Nadal despreacutes de la missa de matines

NUacuteMERO 394 | 23

Not

icia

ri

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 24: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

La delegacioacute dAlgaida Pina i Randa del PSM es va convertir durant el mes de novembre en lamfitriona en dos actes importants del PSM de MallorcaDia 16 de novembre al casal Pere Capellagrave va tenir lloc lassemblea de militants en quegrave es va aprovar entre altres la confluegravencia del partit amb ERC per tal de treballar conjuntament per un espai comuacute progressista i sobiranista del nostre paiacutes Tambeacute va ser el moment en quegrave es va acomiadar nAntoni Alorda com a diputat del partit I ens saludagrave el futur diputat Miquel Agravengel Mas

Per altra banda dia 23 es va celebrar a Binicomprat el sopar del 37egrave aniversari del PSM de Mallorca En Bartomeu Ballester regidor a lAjuntament va fer la salutacioacute de benvinguda als assistents I na Bel Busquets va presentar els reconeixements que fa el partit a entitats que han destacat per la seva feina en lagravembit de la cultura i la llengua de la justiacutecia social i de la defensa del medi ambient

Hem dinformar tambeacute que en aquests moments la nostra agrupacioacute compta amb persones molt

24 | DESEMBRE 2013

El P

SM in

form

a

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 25: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

implicades en els ogravergans de govern del partit na Margalida Puigserver estagrave a lexecutiva de la coalicioacute MEacuteS na Bel Busquets a la del PSM i nElionor Serra a les JEN-PSM (Joves dEsquerra Nacionalista)

DRAMES QUOTIDIANSLa meva mare sempre em deia que em fes lluny de les coses dolentes A tu jo trsquohi considerava i sempre que podia trsquoevitava

El fet eacutes que a les meves companyes de pis beacute en el nostre cas casa de camp els queies forccedila beacute Em van convegravencer i ja et teniacuteem aquiacute entre nosaltres creixent i vivint el dia a dia plegades Jo no eacutes que vingueacutes a fer-te gaire cas Tatalaiava drsquoun tros enfora veient com trsquoinsinuaves entre el verd de les plantes del corral Fins a aquell inevitable dia

Vaig arribar de lrsquoinstitut a casa meacutes prest del normal No hi havia ninguacute excepte tu i una nota escrita per una de les companyes de pis dient-me el que havia de fer per dinar El comenccedilagraverem a fer plegades Jo amb el ganivet a la magrave mostrava un cert rebuig cap a tu tot i aixiacute continuagraverem amb la tasca

De mica en mica i amb la muacutesica del mogravebil com a fons ambiental aprofundiacuterem meacutes en la nostra relacioacute Tant vagraverem aprofundir que a mi em va comenccedilar a caure la llagrimeta aquella que sense ganes ni necessitat et cau i drsquoaquiacute ja no pots parar Quin drama

Just en aquell instant van aparegraveixer les companyes de pis (o casa) amb lrsquoalegria marcada a la cara ja que a la fi dinariacuteem de coses sembrades i cultivades al nostre hortet En veurersquons en aquell panorama i a mi amb aquell aspecte van esclatar a riure Mai ninguacute mrsquohavia fet plorar tant com tu ceba

SOMIATRUITES

NUacuteMERO 394 | 25

Con

tes p

er fe

r i d

esfe

r

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 26: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

El Piptatherum miliaceum (L) Cosson

Fa bastant de temps que no dedicam lrsquoarticle a una gramiacutenia Aquest mes escriurem sobre una de les plantes meacutes abundants no nomeacutes del nostre terme municipal si no tambeacute de Mallorca Curiosament tot i aquesta abundagravencia no li coneixem cap nom vulgar Probablement el motiu sigui que eacutes una planta amb una expansioacute relativament moderna per mor de la seva resistegravencia a bona part dels herbicides moderns motiu pel qual ha esdevingut una ldquomala herbardquo de primer nivell

Etimologia El nom genegraveric Piptatherum deriva de la conjuncioacute de dues paraules gregues que volen significar fulles caigudes o glumes caigudes que fa referegravencia a la forma caracteriacutestica com pengen les flors de les espegravecies drsquoaquest gegravenere El nom especiacutefic miliaceum vol dir que pareix un ldquomillrdquo o un Milium en referegravencia que les llavors semblen les drsquoaquest gegravenere Perquegrave us en faceu una idea molt drsquoaquest blatet que donam de menjar als ocells domegravestics (canaris periquitos etc) soacuten drsquoaquest gegravenere De fet les llavors de Piptatherum soacuten consumides agravevidament pels ocells silvestres

Descripcioacute Planta de la famiacutelia de les Poagravecies o Gramiacutenies una de les meacutes diverses i esteses de tot el moacuten Eacutes una planta perenne amb les tiges dretes o ascendents que srsquoallarguen fins prop d1 m de llargagraveria

Les fulles soacuten planes o una mica revoltillades cap a la base Soacuten llargues i relativament gruixudes presenten una liacutegula curta i amb lrsquoagravepex truncat La nervacioacute eacutes paralmiddotlelinegravervia

26 | DESEMBRE 2013

Flor

a d

Alg

aida

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 27: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

Les flors es troben reunides en inflorescegravencies en forma de paniacutecula Aquesta paniacutecula pot assolir els 40 cm de llargada soacuten molt ramificades i les espiguetes es disposen de forma pegravendola Presenten un elevat nombre drsquoespiguetes sobre cada branca de la inflorescegravencia Aquestes branques surten de la branca principal de forma verticilmiddotlada eacutes a dir meacutes de 3 branques de cada nus

Les flors de les gramiacutenies com ja indicagraverem en altres articles soacuten bastant particulars i es reuneixen en espiguetes En aquesta espegravecie cadascuna de les estructures pedunculades que veim sobre la paniacutecula correspon a una espigueta uniflora Cada espigueta consta a la part exterior de dues bragravectees o glumes que tenen la mateixa mida soacuten de forma lanceolada i amb lrsquoagravepex acuminat de color verd Cada flor presenta altres dues bragravectees lemma i pagravelea soacuten meacutes curtes que les glumes de color blanquinoacutes La lemma presenta a lrsquoagravepex una aresta de 3-5 mm que cau amb molta facilitat quan la flor ja srsquoha oberta Meacutes cap a lrsquointerior observant amb una lupa amb bastants augments veurem dues bragravectees meacutes petites que srsquoanomenen lodiacutecules A lrsquointerior de tot aquest conjunt de sis peces trobam lrsquoandroceu format per tres estams i el gineceu caracteriacutestic de la famiacutelia amb dos llargs estils plomosos A la foto de detall podeu veure tant els tres estams con les plomes de lrsquoestigma

El fruit eacutes una cariogravepside que eacutes el tiacutepic de les gramiacutenies En aquest gegravenere estagrave format nomeacutes per la llavor sense bragravectees acompanyants Tenen forma de fus i soacuten de color negre lluent

Floreix pragravecticament durant tot lrsquoany si beacute a la primavera el nombre de branques floriacuteferes eacutes meacutes gran La polmiddotlinitzacioacute de totes les gramiacutenies eacutes anemogravefila motiu pel qual poden ser espegravecies almiddotlergogravegenes per tant el polmiddotlen drsquoaquesta espegravecie contribueix a mantenir les concentracions polmiddotliacuteniques de gramiacutenies durant tot lrsquoany

Creixen en indrets ruderals especialment horts i solars abandonats i vores de caminsLa seva distribucioacute eacutes Mediterragravenia-Turaniana eacutes a dir ocupa la regioacute mediterragravenia i

srsquoesteacuten cap a les zones estepagraveries de lrsquointerior del continent eurasiagravetic A Balears eacutes present i abundant a totes les illes A Algaida com es pot veure al mapa eacutes una espegravecie molt estesa de fet si la cercam a les quadriacutecules on no lrsquohem trobada encara gairebeacute segur que la trobaremUsos tradicionals no coneixem cap uacutes que lrsquohome en faci

directament si beacute com ja hem dit eacutes un important menjar pels ocells graniacutevors

LLORENCcedil GIL

NUacuteMERO 394 | 27

Flor

a dA

lgai

da

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 28: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

ENCARA ENS PODEM PERMETRE SER MASCLISTESTal vegada ens molesta o ens ressona incogravemode aquest concepte Seragrave per ventura que lrsquohem drsquoubicar entendre adequadament Apuntem per tant algunes referegravencies que ens ajudin a generar reflexioacuteEls experts homes i dones en mategraveria de teoria de gegravenere i els estudis de la masculinitat han arribat a la conclusioacute que les crisis de

masculinitat que srsquohan donades al llarg de la histograveria patriarcal han estat degudes a les revoltes identitagraveries de les dones i als seus esforccedilos per a deconstruir els rols i estereotips associats al seu sexegegravenere Sempre que la feminitat ha tractat dempoderar-se lrsquohome ha sofert una crisi al voltant el problema invers la pegraverdua dels seus rols i per tant la pegraverdua del seu poderAquest eacutes un paragravegraf extret del llibre Meacutes enllagrave de les etiquetes de Coral Herera editorial Txalaparta 2011 Tal vegada ens pugui ajudar a una reflexioacute envers la presegravencia invasiva del que esdeveacute el patroacute que conforma generacioacute rere generacioacute a dones i homes des del naixement Una realitat que esdeveacute tan general global i invisible que es considera com a uacutenica com a natural com inquumlestionable

De com ens envolta totalment el patriarcat i segueix configurant les desigualtatsLa seva forccedila impositiva estagrave totalment inserida en el ldquomoll dels ossosrdquo de la majoria de les societats podem identificar-la plenament dins del context de la societat occidental i es poden trobar algunes excepcions que descriuen des dels estudis drsquoantropologia a determinades comunitats on la forccedila de les dones ha constituiumlt lrsquoeix de la conformacioacute comunitagraveriaEns envolta el patroacute del Patriarcat i ens relacionam majoritagraveriament mitjanccedilant el que aprenem des dels inicis de les nostres vides Aquesta configuracioacute estagrave tan integrada que sovint i de manera general ens resulta molt complicat identificar la seva categoria invasiva i dominantUna de les meacutes sagnants consequumlegravencies del masclisme com exercici de domini eacutes la violegravencia masclista la violegravencia de gegravenere Recordem que amb egravexit molt destacat tingueacuterem a Algaida una concentracioacute de rebuig en motiu de la diada contra la violegravencia envers les donesEl masclisme com a exercici dominador que es constitueix amb el poder estagrave quumlestionat Esdeveacute difiacutecil defensar lrsquoexercici de submissioacute arrelat en el masclisme com a punt de forccedila Que trobem el masclisme mal vist a nivell general no exclou que la seva pragravectica estigui exhaurida veient com la seva cagraverrega discriminatograveria envers les dones o dels homes que des de posicionaments diferenciats per la seva orientacioacute sexual entre altres situacions segueix dominant molts drsquoespais fins i tot amb notable suport per part dels governs actuals que donen via lliure a

28 | DESEMBRE 2013

Sals

a vi

olet

a

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 29: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

postulats doctrinaris sexistes i minven drets a favor de la Igualtat de Gegravenere amb propostes normatives que ens retornen a meacutes de trenta anys enrereHem drsquoexigir avanccedilar i no anar marxa enrere en tot el que afecta lrsquoabast normatiu institucional La forccedila meacutes important del canvi a assolit estagrave en mans de cada una de les persones Identificar els trets que ens marquen la nostra forma drsquoactuar estagrave directament al nostre abast Canviar els models amb els quals ens vagraverem creacuteixer com a home i dona suposa un exercici personal Una voluntat de reflexioacute a partir de la qual podem realitzar petites accions amb les que modifiquem els nostres hagravebits El masclisme com a conducta i hagravebit apregraves culturalment no eacutes un fet natural inamovible El que defineixen els experts com a socialitzacioacute de gegravenere tot un conjunt de factors que ens ldquoconstrueixen la nostra personalitatrdquo esdeveacute modificable per tant millorable i en consequumlegravencia podem trobar el camiacute que porta a una manera de ser home que rompi amb els ldquomandats patriarcalsrdquo amb la qual cosa sembla inamovible El canvi eacutes factible suposa un cert exercici de voluntat a vegades un esforccedil considerableTrobar el goig del canvi en aquest aspecte condueix a la descoberta drsquoun univers de sensacions i emocions altament enriquidores Obre el camiacute personal a deslliurar la cagraverrega de determinades imposicions que sovint hem sentides com a massa feixugues Obre el camiacute a una trobada interna i personal amb les emocions un espai vital en el qual els homes ens hem drsquoacostumar a sentir i expressar sense pors Ens permet una reconciliacioacute amb la llibertat personal que directament ens vincula als guanys de sentir i viure millor amb la resta de personesCadascuacute de nosaltres cal que faci el seu camiacute Aquesta eacutes una eleccioacute personal un compromiacutes iacutentim de recerca de la llibertat Ninguacute ni tan sols aquestes pagravegines poden cercar res meacutes que plantejar reflexioacute tal vegada generar dubtes aportar punts de vista i srsquoexpressen GENERAR SITUACIONS DrsquoIGUALTATAixiacute que propers els dies de trobades familiars amb motiu de les festes nadalenques i de Cap drsquoAny desitjar-vos a tothom el goig que aflora amb lrsquoestimacioacute sincera en igualtatCom eacutes habitual cal recordar-vos que podeu comunicar des de illesbalearsahigeorg

PERE FULLANA FALCONERLes fotografies daquesta seccioacute soacuten de na Jerogravenia Pou i corresponen a la concentracioacute que es va fer a la placcedila dAlgaida diumenge dia 24 de novembre en motiu de la diada de rebuig de la violegravencia contra les dones

NUacuteMERO 394 | 29

Sals

a vi

olet

a

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 30: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

DE LA TERRA A LESPAI

Fa poc vaig llegir un article que em va cridar molt latencioacute i del qual en vos fareacute dues pinzellades Resulta que des que les persones podem enviar objectes cap a lespai han pogut sortir de latmosfera quantitat de persones animals i objectes i en consequumlegravencia tots ells han tengut loportunitat de veure el nostre planeta des de defora A larticle hi surt una petita recopilacioacute de les coses meacutes estranyes que han estat enviades a lespai -Animals des de la Segona Guerra Mundial aquests ldquoexperimentsrdquo varen comenccedilar a fer-se populars La NASA enviava (i ho segueix fent) ratolins peixos tortugues mentre sespera que el marccedil del 2014 senviiuml un moix persa A meacutes segur que tots coneixen el primer eacutesser viu que es va enviar la cussa Laika de la URSS que diuen que ja era morta quan va arribar allagrave dalt O el ximpanzegrave Ham enviat pels EUA-Buzz Lightyear Encara que alguns no el conegueu aquest eacutes un personatge de la pelmiddotliacutecula Toy Story que vendria a ser una jugueta molt famosa a la histograveria del film en forma drsquoastronauta i que nhan fet reproduccions a la vida real Doncs aquest astronauta de la famosa cinta de Disney-Pixar va ser enviat el 2008 amb el Discovery STS i va tornar a la Terra 450 dies despreacutes Per celebrar-ho se li va fer una desfilada triomfal al Walt Disney World amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoastronauta Buzz Aldrin Amb aquest treball de magraverqueting Buzz Lightyear ldquova tornarrdquo immediatament als estudis a preparar la tercera pelmiddotliacutecula de Toy Story al 2010-LEGOs El 5 dagost de 2011 la NASA va enviar a Juno una sonda espacial que arribaragrave a Juacutepiter el 2016 perograve dins della es troben 3 figures de LEGO aquelles peces de jugueta que serveixen per fer construccions Aixograve se suposa que tenia un sentit i era el de de motivar els infants a interessar-se per les ciegravencies i lastronomia Doncs a dins de la nau Juno hi ha 3 figures LEGO una eacutes la de Juacutepiter el deacuteu romagrave una altra eacutes la de Juno la

seva esposa i laltra eacutes la de Galileu Galilei que teacute Juacutepiter (el planeta) a la seva magrave i un telescopi-El sabre de llum de Luke Skywalker A loctubre de 2007 va ser enviat a lespai aquest sabre objecte tan famoacutes de La Guerra de les Galagravexies (el de color blau) el mateix que es va utilitzar durant el rodatge de la famosa saga Va ser enviat amb el transbordador Discovery durant la missioacute STS-120 per commemorar el 30egrave aniversari de Star Wars Aquell dia el sabre va tenir una escorta de gent fins a un aeroport de Califogravernia mentre el duia una persona disfressada de Chewbacca (el personatge que teacute tant de pegravel que acompanya en Harrison Ford) des dalliacute varen volar a Houston on es va trobar amb molts altres fanagravetics amb disfresses de Star Wars i varen recoacuterrer el Centre Espacial Johnson mentre ho duien en un altre avioacute a Cap Canyaveral i des dalliacute va partir a lespai Sense cap dubte podem dir que la ldquoForccedilardquo va acompanyar al Discovery durant tot el camiacute-Salmonelmiddotla El 2007 una mostra daquest microorganisme va ser enviat a lespai per

30 | DESEMBRE 2013

Sobr

e as

trono

mia

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 31: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

comprovar la seva supervivegravencia fora de la Terra i els resultats varen ser sorprenents ja que el bacteri va tornar molt meacutes fort i virulent-Cendres Actualment ja existeix una empresa que ofereix aquest tipus de serveis no obstant aixograve la primera vegada que es va intentar va ser amb les cendres de James Doohan actor que va donar vida a Scotty en la segraverie televisiva Star Trek-Els sons de la Terra Aquest eacutes un disc dor que varen enviar amb les sondes Voyager i que conteacute meacutes de 116 imatges de paisatges del nostre planeta sons de la naturalesa i salutacions en 55 idiomes diferents A meacutes tambeacute contenia un missatge especial enregistrat pel poliacutetic nord-americagrave Jimmy Carter i el secretari general Kurt Waldheim Segur que vos sona en el dibuix El disc va ser llanccedilat cap a lEspai exterior lany 1977 i encara no sabem si alguacute meacutes ja ho deu voler escoltar De moment sabem que les naus han anat meacutes enllagrave de la Heliopausa la capa on el nostre Sol hi teacute influegravencia i per aixograve ja es troben en Espai interestelmiddotlar (entre estrelles) Anau a saber qui hi ha per un lloc tan llunyagravehellip- Foto familiar de lastronauta Charles Duke En una de les missions de lApolmiddotlo 16 lastronauta Duke va deixar una fotografia familiar a la superfiacutecie de la Lluna i amb una frase en el revers que deia ldquoAquesta eacutes la famiacutelia de lastronauta Duke del planeta Terra La foto va allunar labril de 1972 acompanyada amb la signatura de cada integrant de la famiacutelia Duke tambeacute va deixar

una medalla commemorativa de la Forccedila Aegraveria dEstats Units que aquell mateix any celebrava el seu 25egrave aniversari-Pilotes de Golf En acabar la missioacute de lApollo 14 lastronauta Alan Sheopard va decidir jugar a golf a la Lluna i eacutes que ldquoper casualitatrdquo havia duit un pal i diverses pilotes Despreacutes de diversos intents Alan va copejar i va llanccedilar una pilota a diversos quilogravemetres de distagravencia (pensau que la gravetat lunar eacutes molt meacutes baixa que la nostra) En tornar a la Terra Alan va donar el seu pal a lrsquoAssociacioacute de Golf dEUA que ara teacute un pal realment uacutenic-Patates fregides Aquestes varen ser enviades com a part dun experiment per comprovar si el seu gust canviava en ser exposades a lespai exterior-Excrements Tambeacute com a part duna recerca varen ser enviats excrements docells per saber si es desintegren en tornar a la Terra I aquiacute acaba el replec de coses estranyes que shan enviat fora del nostre planeta No obstant aixograve segur que nhi ha moltiacutessimes meacutes que no shan fet puacutebliques perquegrave a alguacute no li interessa que se sagravepiguen perograve trob que ja nhi ha Esper que cap daquests objectes sigui el causant que el cometa P2013 P5 que sha descobert recentment vagi fent tombarelles i tentines mostrant daquesta manera sis coes i no dues com fan tots els cometes Potser va xocar contra una patata fregida i el va desorientar o una pilota de golfBon Nadal

G S

NUacuteMERO 394 | 31

Sobr

e as

trono

mia

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 32: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

LA BANDA DE MUacuteSICA DALGAIDA

En aquest mes de desembre acabant lany i fent una mica de retrospectiva podem dir que pensam que ha estat un encert el fet de fer les entrevistes a les associacions colmiddotlectius i entitats del nostre poble Soacuten moltes les persones que en formen part o hi han passat eacutes molta la histograveria que els envolta i vertaderament representen tot un patrimoni a nivell del nostre pobleAquest eacutes el cas de lentrevista daquest mes a la banda de muacutesica dAlgaida que acumula un gran bagatge dactuacions assajos vivegravencies humor i sobretot muacutesicaPer fer lentrevista ens reuniacuterem amb un grapat de muacutesics al casal de muacutesica un dilluns a vespre abans del seu assaig setmanal Volem recalcar que quedagraverem encantades de com ens varen rebre de com va anar lentrevista de tot el que ens contaren del que rigueacuterem tots recordant anegravecdotes passades i en general de la predisposicioacute i ganes que ens varen demostrar Desitjam que els lectors tambeacute pugueu percebre tot aixograve que nosaltres sentiacuterem1 Presentacioacute qui sou i de quina organitzacioacute formau partSom la junta directiva de lrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida responsable de la banda que teacute una quarantena de muacutesics Tambeacute ens acompanya en Biel Pou que eacutes el muacutesic en actiu meacutes antic de la banda que ja ha complit els 80 anys dedat que fa 58 anys que hi toca i hi comenccedilagrave quan en tenia 22 2 A quegrave es dedica lassociacioacuteA intentar millorar la qualitat musical de la banda ja sigui assegurant lrsquoexistegravencia lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i marcant-nos reptes musicals exigents dins les possibilitats de la nostra Banda de MuacutesicaA promoure activitats i actuacions que suposin motivacions per als muacutesics com per exemple organitzant intercanvis amb altres bandes musicals drsquoindrets com Valegravencia Menorca

organitzant concerts amb altres grups cantants drsquoAlgaida aixiacute com tambeacute amb altres bandes de Mallorca etcA potenciar el bon funcionament de lrsquoescola de muacutesica actualment el responsable del funcionament de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida eacutes la nostra associacioacuteI fomentar i promocionar la cultura musical Un exemple drsquoaixograve eacutes que la nostra associacioacute ja du nou anys organitzant el MES DE MUacuteSICA A ALGAIDA que consisteix a oferir quatre concerts tres interpretats per muacutesics que soacuten professionals o que estan a punt drsquoacabar la carrera musical i un per la Banda de Muacutesica drsquoAlgaida Els concerts es realitzen a diferents indrets del terme drsquoAlgaida i durant quatre caps de setmana dels mesos de maig o juny3 Quan es fundagrave lassociacioacute i quins eren els seus membres (Tant la banda a nivell oficial com si sabeu si nhi hagut daltres durant la histograveria)Estagrave documentat que al 1895 ja hi havia una banda a Algaida i que abans de la guerra Civil hi havia dues bandesDe lany 1895 es conserva una peccedila que ja es tocava per a les autoritats i per tant que demostra que ja hi havia banda abans perograve no se sap ben beacute des de quan A part daquesta peccedila tenim un arxiu molt valuoacutes amb peces molt antiguesLrsquoAssociacioacute Banda de Muacutesica drsquoAlgaida es fundagrave lrsquoany 1981 La primera junta directiva va ser la seguumlent el president Antoni Mulet vicepresidet Bernat Llompart secretari Pedro Capellagrave i vocals Xesc Garau Joan Oliver Joan Garau i Antoni Cantildeellas4 Sabeu quants socis eren quan es va fundagrave i quants sou ara Al 1981 hi havia 103 socis i actualment som 156 Qualsevol persona a qui li agradi la muacutesica i ens vulgui donar suport es pot fer

32 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 33: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

soci o sogravecia5 Quantes directives hi ha hagut des que es va fundar Hi ha hagut vuit directives A les primeres els seus membres eren un grup dels pocs perograve bons muacutesics que a finals del 70 formaren bastants joves musicalment i asseguraren la pervivegravencia de la Banda Les seguumlents juntes estigueren formades principalment pels pares drsquoaquests joves que srsquoiniciaren en la muacutesica i la banda Actualment els membres de la Junta soacuten muacutesics de la Banda Al principi hi va haver meacutes moviment perograve els que hi som ara ja fa meacutes de 10 anys que hi som6 Sabem que fa una quarantena danys hi havia muacutesics majors que de manera desinteressada ensenyaven altra gent En teniu constagravenciaA finals dels anys 70 i principis del 80 els muacutesics grans de la banda ensenyaven solfa a un grup de joves algaidins anaven a la casa de la vila i passaven la lliccediloacute sense horaris i aquells homes grans mostraven a llegir i a tocar Mestre Bernat Blanc mestre Joan Tropella mestre Mariano Batle mestre Miquel Peixet mestre Pere Joan Vanrell

Fosca mestre Joan Cotagrave tots ells mostraren el bon camiacute i els introduiumlren en el moacuten meravelloacutes de la banda Aixograve sense exigir res a canvi nomeacutes per la satisfaccioacute de continuar el seu projecte que des dels anys quaranta srsquohavia minvat paulatinament fer muacutesica en conjunt dur a terme una activitat que els omplia un vespre a la setmana que els omplia de satisfaccioacuteQuan tenien les lliccedilons necessagraveries de solfa era lrsquohora de triar instrument Avui en dia a lrsquoescola de muacutesica drsquoAlgaida es realitza un taller drsquoinstruments durant un any i tots els alumnes primerencs van coneixent tots i cada un dels instruments que lrsquoescola ofereix a fi de triar durant lrsquoestiu el que meacutes els agradi aixiacute el mes de setembre lrsquoalumne ja ha elegit lrsquoinstrument que meacutes ha cridat la seva atencioacute Abans perograve quan aquells muacutesics grans ensenyaven els meacutes joves aixograve no anava aixiacute els mestres els triaven lrsquoinstrument almiddotlegant dues raons la primera era la necessitat de la banda i la segona eren les caracteriacutestiques fiacutesiques de cada un Qui tenia els morros gruixats podia tocar la trompeta el tromboacute el bombardiacute qui tenia els morros prims era dirigit cap al clarinet la flauta el saxogravefon

NUacuteMERO 394 | 33

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 34: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

quan trsquoarribava lrsquohora de triar instrument els feien entrar en una drsquoaquelles sales on ara la notagraveria despatxa la gent i un tribunal format per dos o tres muacutesics de la banda decidia mirant-los els llavis quegrave convenia meacutes Ja amb lrsquoinstrument a la boca o amb les baquetes a la magrave ingressaven a la banda Avui encara nrsquohi ha que toquen i encara en actiu amb la banda en Xisco Ramis en Joan Bosso i en Joan Torres7- Durant els anys quins canvis shan produiumlt dins lassociacioacute Com ho heu fet perquegrave hi formi part tanta gent joveUn dels canvis importants que ha fet que tanta gent jove entri a la banda va ser la creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica Lrsquoany 1986 el Govern Balear drsquoaquell moment va crear la xarxa drsquoescoles de muacutesica de la Comunitat Autogravenoma essent batle drsquoAlgaida Gabriel Salas i en Francesc Torres President de lrsquoAssociacioacute de la Banda de Muacutesica El 1987 srsquoinicia el camiacute de creacioacute de lrsquoEscola de Muacutesica drsquoAlgaida i la seva inclusioacute dins la xarxa drsquoescoles de muacutesica La seu srsquoubicagrave al Colmiddotlegi Puacuteblic Pare Bartomeu Pou i en fou el director Emili Robles per tant oficialment lrsquoEscola de Muacutesica data a partir del curs 19871988 i quedagrave constituiumlda formalment i adherida a la xarxa drsquoescoles de muacutesica el maig de 1988 Lrsquoany 1989 es va ratificar el conveni subscrit entre lrsquoAjuntament i lrsquoAssociacioacute de la Banda per impulsar uns ensenyaments musicals bagravesics als infants i joves del municipi a finals dels anys 80 na Francisca i na Maria Antogravenia Vallespir comenccedilaren a impartir classes de piano i aixograve fou lrsquoimpuls definitiu a lrsquoescola Fins al 2006 nrsquoEmili Robles en va ser el director cagraverrec que fins a dia drsquoavui eacutes en Xisco Ramis De les Escoles passagraverem de forma provisional al Casal Pere Capellagrave mentre srsquoacabaven les obres del nou Casal de Muacutesica que fou inaugurat lrsquoany 2012 Actualment som uns 120 alumnes i dotze professors Teacute conjunts instrumentals i conjunts vocals De lrsquoegravepoca que va veure neacuteixer lrsquoescola de muacutesica de forma oficial srsquoha de destacar els pares dels qui haviacuteem iniciat els estudis amb aquells

muacutesics drsquoedat a finals dels anys 70 i dels qui vengueren despreacutes aquests pares srsquoimplicaren en les tasques de direccioacute administrativa social i de representacioacute davant les institucions per aconseguir millores en lrsquoagravembit de lrsquoescola de muacutesica i la banda Tots ells demostraren que la formacioacute en altres activitats eacutes bagravesica en el desenvolupament educatiu drsquoun nin no varen veure mai la muacutesica ni els estudis que comportava com un afegitoacute per entretenir sinoacute com un complement necessari don Emilio contribuiacute a adaptar la banda i lrsquoescola als nous temps des del punt de vista musical perograve els pares i mares ho feren igualment des del punt de vista social8Parlant dels temps meacutes antics de la banda contau-nos si ho sabeu com sorganitzaven les actuacions que solien fer on assajaven Tot el que sapigueu (Aquesta pregunta ens lha contestada el muacutesic meacutes antic de la banda en Biel Pou)El primer director que vagraverem tenir va ser nAlberto Juan A ca seva que era un cafegrave en el carrer del Bisbe era el lloc on assajagravevem i tocagravevem i fins i tot shi guardaven els instruments dels muacutesics Va ser una de les persones que varen fer possible el creixement de la banda ja que en aquell temps nomeacutes eacuterem 16 o 17 muacutesics Llavors quan es va posar malalt ja vagraverem passar a assajar a la casa de la Vila El seguumlent director fou en Pere Juan despreacutes en Bernat Llompart a continuacioacute en Toni Llompart llavors nEmilio Robles i des del 2005 el nostre actual director nAndreu JuliagraveA nivell dactuacions soliacuteem tocar per les festes una mica com ara tambeacute Tambeacute teniacuteem unes actuacions que eren molt emotives que era quan es moria un muacutesic i la banda lacompanyava tocant la marxa fuacutenebreEren temps molt diferents perograve gaudiacuteem molt de fer muacutesica Com a anegravecdota us contareacute que hi havia muacutesics que no sabien llegir i coneixien la peccedila pel color del paper

34 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 35: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

9 Com us organitzau en els assajos i les actuacions Des de sempre assajam cada setmana els dilluns a les 900 h Normalment assajam tots junts a no ser que perquegrave la peccedila requereix un treball meacutes especiacutefic quedam per cordes o algun altre dia de la setmana normalment el dijous A lrsquoestiu i amb el vistiplau del director na Bagraverbara de Marina i en Joan Bosso solem fer alguns assajos-sopars a la fresca a una possessioacute anomenada ldquoMARINA -drsquoorrdquo Soacuten dels assajos que ens surten millor He he heLes actuacions les planifica musicalment el nostre director nAndreu Juliagrave i a vegades demana als muacutesics suggeriments de peces Aquests anys amb nrsquoAndreu hem ampliat molt el repertori i augmentat les actuacions Tot aixograve suposa que donam meacutes importagravencia a la feina feta als assajos10 Quines actuacions soleu fer durant lany Sabem que tambeacute nheu fetes a fora de Mallorca Ens voleu contar lexperiegravenciaDins els nostre municipi cavalcada dels Reis

cercavila de Sant Honorat Rua dia del Ram Dijous Sant Pasqua concert Mes de Muacutesica a Algaida cercavila de Sant Jaume concert de Sant Jaume concert de les festes de Randa concert de les festes de Pina concert de Santa Ceciacutelia i concert de NadalA fora del nostre municipi feim el Divendres Sant a Sineu festa de la Beata a Santa Margalida i un concert a un festival de bandesHem realitzat tambeacute concerts a fora de Mallorca al Migjorn Gran Menorca hem participat a la desena edicioacute del Cicle de Muacutesica de Banda al Segriagrave (Lleida) a les falles de Valegravencia al festival de bandes de muacutesica dAlbal (Valegravencia) i al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo (Lleida)De tots aquests intercanvis i sortides en tenim uns records molt bons i agradables tant personals com musicals11 Ens voleu contar qualque anegravecdota que de ben segur vos ha passat amb tantes activitats i tanta gentEn tenim moltes per contar comenccedilarem per

NUacuteMERO 394 | 35

La Banda a principis dels anys vuitanta

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 36: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

una dantiga (que conta en Biel) una vegada anagraverem a tocar a Sineu i en aquell temps el bombo duia els plats a damunt incorporats idograve ens deixagraverem a Algaida el suport de la part de sota del plat i mestre Bernat el va tocar amb la part dalt picant damunt un piloacute de placcedila Una altra vegada en una sortida a Lleida vagraverem fer una excursioacute fins a Aiguumles Tortes i quan tornagravevem veacuterem que el conductor de lautocar maniobrava perograve fins que no estigueacuterem aturats no ens contagrave que era que li fallaven els frens llavors vagraverem haver desperar que ens venguessin a cercarA una actuacioacute a Puigpunyent a lhora de partir feacuterem dos grups per anar cap a allagrave perograve va resultar que no hi sabiacuteem tant com ens pensagravevem i un dels grups va fer voltes i voltes i arribagrave a mig concertCom a darrera anegravecdota de les moltes que podriacuteem contar a una acampada que feacuterem a Lluc vagraverem fer foc perquegrave feia molt de fred perograve va fer tant de fum que vagraverem haver dobrir per tot rigueacuterem molt Teniacuteem unes celmiddotles reservades per a les dues persones majors de la banda perograve sho passaven tan beacute

que sestimaren meacutes quedar amb tots els altres12 Estau amb contacte amb associacions similars a la vostra daltres poblesSiacute amb moltes La nostra banda va ser sogravecia fundadora de la Federacioacute de Bandes de Muacutesica i amb altres bandes hem fet molts intercanvis Tambeacute cada any hi ha un festival on hi toquen tres bandes Per tant estam molt en contacteQuan feim sortides sempre cercam altres bandes per tocar i fer intercanvis Tenim contactes tambeacute amb altres associacions musicals que no soacuten bandes com per exemple amb lOrfeoacute Castellitx amb els quals hem fet uns quants concerts junts13 A quina associacioacute o grup voldriacuteeu que feacutessim lentrevista el mes que ve A lescola de muacutesica dAlgaida14 Per acabar ens heu de fer una glosa Tants com sou segur que no us costaragrave gaire Actualment estam engrescats amb la

36 | DESEMBRE 2013

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

sa

Santa Ceciacutelia a finals dels anys noranta

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 37: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

preparacioacute de lrsquoenregistrament drsquoun CD de canccedilons algaidines Cal dir que en tenim moltes ganes ja que a part de lrsquoexperiegravencia per part de la banda drsquoentrar per primera vegada a un estudi per enregistrar un CD cal afegir el fet que les canccedilons que enregistrarem soacuten algaidines els arranjaments estan fets per un algaidiacute Biel Oliver Torres i els cantants tambeacute soacuten drsquoaquiacute Biel Majoral Maria Rafel Sis Miquel Juan Casta Toni Isern i Maria Rosselloacute Eacutes per aixograve que hem triat una de les canccedilons que sortiragrave el CD i que pensam que podria anar beacuteSorquestrina si pot serlhem de dur de ses primeresi fins i tot ses dones vellesballaran sense voler

Noltros som grans i petitsmadona ja ho podeu veurei lamo si voleu beureduim aigoardent i confits

Noltros som quatre animalsi de vells mos ve canterai ara tenim sa quimerade sa lluita nacional

Canccediloacute popularBiel MajoralUna vegada meacutes gragravecies als muacutesics de la Banda de Muacutesica dAlgaida per tant com ens fan gaudir amb les seves actuacions i tambeacute per lentrevista que ens han concedit La veritat eacutes que ha estat un autegraventic plaerGragravecies tambeacute a tot els lectors i lectores que ens llegeixen i que els agrada aquest espai Bones festes nadalenques i bon Sant Honorat a tothom

MARGALIDA TOMAgraveS FORNERETA

JEROgraveNIA M VANRELLDE CAN RAPINYA

NUacuteMERO 394 | 37

Ens h

eu d

e fe

r una

glo

saViatge a Lleida setembre del 2010 Participacioacute al festival de muacutesica de banda ldquoGermans Roig i Torneacuterdquo

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 38: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

DIAGNOgraveSTIC PRECOCcedil DE LA LEISHMANIOSIAra que arriba el fred com cada any comenccedilam la campanya de diagnogravestic precoccedil de Leishmaniosi Com quasi tots sabeu la leishmaniosi tambeacute coneguda com la malaltia de la picada del moscard eacutes una malaltia causada per un paragravesit que afecta els nostres cans i es doacutena molt frequumlentment ja que vivim en una zona endegravemicaEls siacutemptomes soacuten molt variats des de problemes de pell caspa uacutelceres i ferides a les potes i orelles augment de la mida dels ganglis pegraverdua de pes coixesa fins a insuficiegravencia i insuficiegravencia renal Els siacutemptomes i la gravetat depenen en gran mida del sistema immunitari de cada ca aixiacute hi ha races molt predisposades a patir la malaltia de forma greu com el bogravexer el pastor alemany i en general les races pures perograve en canvi nrsquohi ha drsquoaltres que soacuten meacutes resistents com els cans eivissencs que encara que siguin picats pel moscard no desenvolupen la malaltia i soacuten capaccedilos drsquoeliminar el paragravesitEl meacutes important en la lluita contra la leishmaniosi eacutes la prevencioacute En el mercat existeixen diversos productes que srsquoha demostrat que eviten la picada del moscard nrsquohi ha en forma de collars que tenen una durada de 4-6 mesos i en forma de pipetes que srsquoapliquen mensualment Tambeacute es recomana que els cans estiguin en llocs coberts durant la posta i la sortida del sol moment de magravexima activitat dels moscards i es poden usar altres repelmiddotlents com teles mosquiteres antimosquits elegravectrics etc Aquests megravetodes a meacutes drsquoevitar el contagi drsquoanimals sans tambeacute evita que els moscards piquin animals malalts i propagar la malaltia Es recomana a meacutes fer anagravelisis de sang per detectar la presegravencia drsquoanticossos al menys una vegada a lrsquoany a tots els cans encara que no mostrin siacutemptomes el mes de novembre o desembre que eacutes quan els moscards que transmeten el paragravesit tenen menys activitat

COM ES DIAGNOSTICA LA LEISHMANIOSILa prova meacutes usada per al diagnogravestic eacutes la serologia eacutes una prova senzilla de realitzar tan sols cal treure sang al ca La serologia detecta els anticossos que lrsquoanimal fabrica en resposta a la infeccioacute Aquesta prova es pot acompanyar drsquoun proteiumlnogramaUna altra prova senzilla de dur a terme eacutes la citologia de gangli que consisteix a agafar una mostra dels ganglis limfagravetics que en animals malalts estan normalment augmentats Aquesta prova eacutes poc sensible i un resultat negatiu no descarta la malaltiaLa PCR detecta parts del paragravesit a la sang gangli o moll drsquoos eacutes una prova molt sensible i quan eacutes positiva significa que hi ha infeccioacute perograve srsquoha de valorar junt amb els siacutemptomes i els resultats drsquoaltres anagravelisis

Una vegada que un ca doacutena positiu srsquoha de fer una analiacutetica completa de sang i orina per detectar possibles complicacions Les meacutes frequumlents soacuten anegravemia proteiumlnes augmentades albuacutemina baixa i problemes de ronyoacute Aquest panell drsquoanagravelisi ens permet estadificar la malaltia en cada cas individual Lrsquoestadi de la malaltia ens doacutena el pronogravestic i determina el tractament que es faragrave

ORIOL PUIG

38 | DESEMBRE 2013

Con

sulta

vet

erin

agraveria

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 39: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

Fa 366 anys - Aquest mes ens situarem a lany 1647 i ens trobam que a Algaida es feia un orgue nou Pel gener sacordava fer ldquomitg tall dela obre de la isgleacutesia y los diners del rafelet se apliquen p fer lo orgardquo i a lagost altra vegada es reuneix el Consell ldquoper donar-los rehoacute com el mestre del orga acaba los dos mesos de quegrave estaven consertats los olim jurats ab lo Sr Rector quels havia de fer la costa dits dos mesos y dit Sr Rector nols vol tenir meacutes demanam a v m nos donen consell com ho havem de fer y com nos podem consertar y fins a quantrdquo lacord a quegrave sarriba eacutes que ldquo los honoacutes jurats vejen si se consertaran ab quisvulla de fer la costa a dit mtre fins a dos scuts meacutes del que los tenia lo Sr Rectorrdquo Aquest orgue que sestava construint no eacutes el que tenim actualment obra de Jordi Bosch de la segona meitat del XVIII si no anam errats el document no diu el nom del mestre orguener perograve es tracta de Guillem Barrera Un altre detall de la cita eacutes que es parla descuts quan el normal en quumlestioacute de monedes era referir-se a lliures sous i diners un escut valia un poc meacutes duna lliura durant molt de temps va valer 22 sous mentre que la lliura eren 20 sous

Les topades i discrepagravencies de lajuntament (la universitat) amb el rector eren frequumlents En una altra sessioacute daquest mateix any es planteja que ldquoen dies passats lo Sr Rector Miquel Armengual pre de autoritat progravepia y sens llesegraventia dels jurats olims ni dels preveres de esta parrochial ha desfet un calis de plata y lo ha fer fer casi tot de bronso lo qui eacutes un gran perjui de la comunitat y desautoritat de v m no donar-los rehoacute de coses dela isgleacutesia puis la vila ho paga y eacutes consuetut que lo Sr Rector no pot fer cosa a la isgleacutesia sens licegraventia de los jurats que ell de sa bolsa nou pach y tambeacute matex sabran com dit Sr Rector ha llevat de una capa y casulla y les ha acursades que are no soacuten bones p aportar-les sinoacute ell lo que eacutes molt dany de la vila quiu ha pagat tambeacute matex representen a V M y tots saben que a esta parrochial sempre se ha acostumat haver-hi vicari y are lo Sr Rector no teacute vicari lo que dexa de fer sa obligatioacute y eacutes en gran dany del poble y que noia (no hi ha) qui confessa que a la octava de nra Sra no se pogueacute confessar la tercera part de la gentrdquo La conclusioacute a quegrave sarriba eacutes fagravecil de deduir ldquoque los honoacutes Jurats donin rehoacute a mon Reverendiacutessim conforme la damunt suppordm y que fassen pagar a dit Sr Rector tots los perjuys de la capa y casulla y que trona lo caliz o la plata que pesava del modo que estava antes attegraves ho ha fet sens consentiment dels honors Jurats ni Consell y axiacute matex que mon Sr Reverendiacutessim fassa tenir vicari a dit Rectorrdquo El document eacutes prou clar de les desavinences entre rector i ajuntament Pel document ens assabentam que el rector Miquel Amengual Rabassa tio del rector seguumlent Miquel Amengual Rotger devia ser baixet destatura i per aixograve ha descurccedilar la casulla

Perograve hi havia a meacutes altres preocupacions ldquoque tots tenen per vista la pnt anyada y que molts particulars tindran nessesitat de llevors per sembrarrdquo Es decideix que els jurats puguin prendre ldquofins a 300 quarteres de blat y fins a 300 qres ordi y sivade y que nol puguen (re)partir fins a st frans a tots sants primer vinentrdquo Estagrave clar que era una ajuda per poder sembrar no pel consum humagrave

Finalment direm que arriba lordre de fer les exegravequies per al priacutencep hereu que acabava de morir i sacorda ldquofer dols y ensegravequies conforme se gastagrave ab les obsegravequies dela reyna nra sentildeora (la reina Isabel de Borboacute havia mort uns anys abans) demanen que ens donen sindicat p comprar las frisetasrdquo La friseta era una roba de llana pelosa que no queda clar quina funcioacute tenia en unes exegravequies en un funeral

PERE MULETDetall de lorgue de lesgleacutesia dAlgaida Foto de Jaume Jaume Garbiacute descarregada de wwwafalgaidacat

NUacuteMERO 394 | 39

Fa a

nys

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 40: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

(VE DE LA PAgraveGINA 44)

I de meacutes grandet on estudiaresBeacute a ca les Monges hi vaig anar fins a la primera comunioacute despreacutes em posaren a les Escoles i el mestre que vaig tenir meacutes temps va ser D Alfonso Per fer el batxiller vaig passar a SrsquoAcadegravemia que ja estava a la placcedila on hi vaig estudiar lrsquoingreacutes el batxiller elemental i el superior que per lliure ens examinagravevem a lrsquoInstitut Ramon Llull Per fer el curs Preuniversitari ja ens haviacuteem de matricular a lrsquoInstitut de Ciutat Vull destacar que molts almiddotlots drsquoaquell temps li devem molt a lrsquoAcadegravemia San Marcos que era el seu nom oficial perquegrave gragravecies a un grup de pares emprenedors que la feren possible molts drsquoaquells alumnes pogueacuterem estudiar una carrera universitagraveria encara que fos amb uns megravetodes actualment inadmissiblesMalgrat aquests megravetodes a vegades massa violents sobretot amb els que eren mals estudiants en aquell temps ninguacute ho quumlestionava perquegrave ho consideragravevem ben normal Era allograve tan castellagrave de ldquola letra con sangre entrardquo Els pares hi donaven suport totalment i alguns solien afegir ldquosi no fa bonda o no estudia brancardquo A mi personalment com que ho tenia assumit no em creagrave cap trauma

Per quegrave estudiares Ciegravencies Exactes i no una carrera de lletresPassava que fins que em vaig examinar a lrsquoInstitut a cinquegrave curs no sabia distingir entre ciegravencies i lletres Es presentagrave el professor i digueacute ldquoEls de ciegravencies srsquoexaminen a tal aula i els de lletres a tal altrardquo El grupet drsquoalgaidins quedagraverem aturats i demanagraverem ldquoI els drsquoAlgaida on hem drsquoentrarrdquo Aquell professor es portagrave beacute no sersquon rigueacute de nosaltres ens tragueacute de dubtes i va ser quan vaig descobrir que tots els drsquoAlgaida eacuterem de ciegravenciesDespreacutes drsquohaver aprovat el PREU em vaig matricular a la Universitat Central de Barcelona i vaig fer el primer curs selectiu que era comuacute per a totes les carreres A segon ja prenies cap a Matemagravetiques Fiacutesiques etc Quan vaig passar a Matemagravetiques dels cinc

alumnes meacutes bons que havia vist al meu grup de selectiu quatre eren allagrave i ja vaig comenccedilar a patir i a suspendre assignatures a la qual cosa no hi estava gens acostumat i era una mica frustrant perquegrave em venien llosques de per tot

Triares una de les carreres meacutes difiacutecils No eacutes aixiacuteEacutes ben cert i fent segon curs quan em vaig assabentar que a matemagravetiques mrsquohavia tocat en Teixidoacute un catedragravetic molt exigent i que lrsquohavia de tenir tambeacute a quart curs vaig voler canviar de carrera i apuntar-me a Ciegravencies de la Informacioacute una carrera nova que es posava en marxa aleshores perograve a secretaria em varen convegravencer que havia drsquoestudiar meacutes i posar-hi meacutes colzes I efectivament vaig topar amb en Teixidoacute i quan feia quart encara em quedaven les matemagravetiques de segon I just abans drsquoacabar la carrera amb el cinquegrave curs aprovat encara em quedaven les matemagravetiques de quart Aquest Teixidoacute era un vertader os i em vaig haver drsquoesforccedilar al magravexim per acabar la punyetera assignatura que em quedava Aixograve devia ser el curs 1971-1972

De quins catedragravetics guardes meacutes bons recordsNrsquohi havia un que era mallorquiacute de llinatge Aguiloacute que era bastant bo i record que ens explicava la teoria dels transfinits Perograve el millor i el meacutes estrambogravetic era un aragonegraves en Sancho que srsquoentusiasmava tant durant les classes de matemagravetiques que perdia la nocioacute del temps i podien durar dues o tres hores Els altres professors que ens havien de fer classe despreacutes drsquoell guaitaven per la porta i cansats drsquoesperar a vegades se nanavenEstudiant allagrave tambeacute vaig conegraveixer en Nadal Batle que despreacutes seria rector de la UIB No va ser professor directe meu perograve record que ens va vigilar durant un examen i als mallorquins ens va ajudar donant pistes aquell dia per resoldre qualque problema de lrsquoassignatura drsquoestadiacutestica

40 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 41: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

A quins llocs has fet feinaVaig comenccedilar a fer feina quan encara em faltaven les matemagravetiques de quart curs eacutes a dir sense haver acabat la carrera i fent el servei militar El professor de matemagravetiques del colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca va tenir un infart i jo el vaig substituir dues hores cada horabaixa fins a final de curs que coincidiacute quan vaig aprovar lrsquoassignatura que em faltava per acabar la carrera Els anys seguumlents vaig fer feina els matins al mateix lloc perograve els horabaixes vaig treballar un any al CIDE un any a Son Ferriol i tambeacute quatre o cinc anys a La Salle drsquoInca Despreacutes ja vaig fer escola a jornada completa al colmiddotlegi Beat Ramon Llull drsquoInca casualment on havia comenccedilat fins a finals del curs passat que coincidiacute com deia amb la jubilacioacute Perograve vaig estar devers dos anys de baixa per malaltia Srsquoha de dir que per conveni aquests darrers tres anys nomeacutes feia cinc hores setmanals de feina que han estat bons de dur perquegrave mrsquohe alliberat de tutories i nomeacutes feia classes de suport

Tornem enrere On feres el servei militarVaig fer el campament de recluta a Son Suredeta i despreacutes com a soldat ras a Govern Militar que estava a les Voltes a les murades sota la Seu Aixograve va ser els anys 1972-1973 quan vaig perdre el temps durant setze mesos de la meva vidaFent la ldquomilirdquo la majoria de soldats mallorquins podien anar a dormir a ca seva perograve jo vaig tenir la mala sort de topar amb un tinent malparit que no em volgueacute donar el ldquopasepernoctardquo que deien cosa que mrsquoobligagrave a dormir tot el temps al quarter i quan aquest tinent srsquoassabentagrave que jo era professor de matemagravetiques encara volia que fes classes de repagraves a la seva filla perograve li vaig posar excuses i no ha va aconseguir Sort que durant aquell temps vaig trobar aquella feina drsquoInca que em va permetre guanyar un petit sou per anar tirant

I ara no tan enrere Quan et vares casar i quants sou de famiacuteliaAixograve et podries excusar de demanar-ho meacutes o manco comenccedilagraverem a festejar plegats aixograve siacute cadascuacute amb la seva parella Devia ser devers lrsquoany 1976 quan vaig comenccedilar a sortir amb na Catalina Oliver Torretes i ens casagraverem dia 15 de novembre del 1980 Tenim tres fills el major eacutes en Rafel que va neacuteixer lrsquoany 1982 eacutes llicenciat en Quiacutemiques i professor interiacute a un drsquoaquests instituts amb director expedientat de Maoacute La segona eacutes na Magdalena que eacutes dos anys meacutes jove que en Rafel i eacutes fisioterapeuta a lrsquoHospital drsquoInca perograve tambeacute estudia magisteri El petit eacutes en Miquel que eacutes del 1988 i ha estudiat ADE (administracioacute i direccioacute drsquoempreses) i tal com estan les coses eacutes un futur aturatA la famiacutelia tambeacute tenim dos ldquoadheritsrdquo na Mariona com a parella drsquoen Rafel (que eacutes de Binissalem i teacute placcedila de professora drsquoinstitut a Menorca) i en Joan Antoni Salem parella de na Magdalena (que fa feina a lrsquoAjuntament drsquoAlaroacute i estudia infermeria)

NUacuteMERO 394 | 41

Una

Xer

rade

ta a

mb

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 42: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

Canviem de tema Com estagraves de salut i quan comenccedilagrave la malaltiaAra estic meacutes o manco estable de salut perograve sempre vigilant La malaltia es va manifestar estant assegut a la sala de professors en temps de pati a Inca lrsquoany 1996 Vaig notar com si de part de lrsquoesquena em baixeacutes no seacute quegrave hi hagueacutes un tap i allograve srsquoaneacutes desembussant Em vaig quedar sense forces mig acoquinat i no vaig fer classe aquell matiacute perograve siacute a lrsquohorabaixa Abans de partir em va atendre un metge que vigilava la salut del pare Colom i al final em digueacute ldquovine demagrave al PAC i trsquoobservareacute millorrdquo Perograve en arribar a Ciutat estant a ca nostra em pegagrave una suor freda i malestar general Ingressat a Son Dureta i despreacutes de tres setmanes de proves em diagnosticaren que tenia una disseccioacute drsquoaorta produiumlda per un exceacutes de pressioacute a la sang que provocagrave la rompuda drsquouna de les capes de la vena per on srsquoescolava la sang a les altres capes i per mor de tot aixograve vaig estar catorze mesos de baixaTemps despreacutes es va repetir la mateixa situacioacute drsquoaquesta delicada malaltia i vaig estar casi un altre any de baixa

Parlem de coses meacutes alegres Quines curolles tensPodem parlar de llibres discs de vinil de figueres i de moixos De llibres he fet cagravelculs i potser en tenc set o vuit mil perograve no ho seacute cert He intentat catalogar-los diverses vegades perograve em falla la voluntat La primera vegada ho vaig intentar fer manualment amb fitxes perograve quan en tenia devers sis-centes ho vaig abandonar Informagraveticament ho he intentat dos pics perograve la manera drsquoordenar que mrsquohavien preparat tenia un problema que si mrsquoequivocava amb una fitxa no ho podia corregir havia drsquoarribar fins al final i tornar a comenccedilar la mateixa fitxa Aixograve em feacuteu desistir i despreacutes encara vaig fer un darrer esforccedil perograve com he dit em falla la voluntat Els llibres i discs els tenc espargits entre els pis de Ciutat a ca nostra drsquoAlgaida i a la caseta de lrsquohortet on tambeacute hi ha devers una

dotzena de castes de figueres i una moixeta que mrsquoha ldquoadoptatrdquo A la caseta hi pas moltes hores anava a dir ldquohi perd molt de tempsrdquo perograve en realitat eacutes una distraccioacute que mrsquoobliga a fer un poc drsquoexercici que mrsquoeacutes necessari per la delicada salut que mrsquoacompanya

Finalment Quegrave en penses de la situacioacute actual que ens ha tocat viureCrec que els de la nostra generacioacute som un privilegiats perquegrave hem passat de patir una economia de subsistegravencia a gaudir drsquoun estat del benestar i drsquounes llibertats que ara els nostres fills no podran tenir En dos anys drsquoaquests governs tant de Madrid com drsquoaquiacute pareix que nrsquohem tornat enrere un caramull No eacutes just la part econogravemica que reculi a Balears la llei de siacutembols eacutes un atac a les llibertats i lrsquoaplicacioacute per decret del TIL tambeacute A Madrid fan la llei de serveis miacutenims que eacutes un altre atac als drets dels treballadors Als jubilats ens volen fer creure

42 | DESEMBRE 2013

Una

Xer

rade

ta a

mb

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 43: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

que ens ldquopujaranrdquo anualment un 025 la pensioacute Una altra cosa que mrsquoemprenya eacutes que ens vulguin fer sentir culpables de la seva mala gestioacute perquegrave diuen visqueacuterem per damunt de les nostres possibilitats Basta veure com

les viacutectimes dels desnonaments pel poder ara soacuten pragravecticament els agressors No parlen de llistes obertes ni de reforma electoral ni del dret a decidir ni

Aquest eacutes el resum drsquouna llarga conversa que tingueacuterem amb en Miquel Molleta aprofitant el tema de la seva jubilacioacute que en realitat ha ocupat ben poc espai El meacutes interessant al nostre parer soacuten les seves vivegravenciesMiquel gragravecies per la Xerradeta que tenguis una llarga i profitosa jubilacioacute i molta sort i sobretot salut per al futur

MIQUEL SASTRE PUJOL FIOLET

Completam aquest nuacutemero de la revista amb dues imatges del betlem de Rafel Trobat Pau exposat per les festes de Nadal de 2009 a lesgleacutesia dAlgaida Les fotos soacuten de Jaume Jaume Garbiacute i les hem descarregades del web de lAgrupacioacute Fotogragravefica dAlgaida A tots ells moltes gragravecies per la seva disponibilitat

NUacuteMERO 394 | 43

Una

Xer

rade

ta a

mb

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
Page 44: 44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PÀGINA 40arxiu.adma.cat/BBL/ES394-12-2013.pdf · Ens trobam a les portes de Nadal, una festa carregada de bons desitjos, ... Foix, hem confeccionat

MIQUEL RAFEL AMENGUAL ldquoMOLLArdquoJa fa meacutes de tres mesos que teniacuteem pendent fer aquesta xerradeta perograve per diverses circumstagravencies lrsquoanagravevem posposant ara finalment srsquoha pogut dur a terme Srsquoha de dir que amb una mica de recel per part del nostre entrevistat que eacutes poc donat al protagonisme com molt beacute sabem tots els que fa temps que el coneixemEl motiu de la Xerradeta eacutes la jubilacioacute efectiva drsquoen Miquel que es produiacute el passat mes drsquoagost despreacutes de tota una vida laboral dedicada a la docegravencia Amb ell parlagraverem asseguts a la camilla de ca seva un diumenge horabaixa del primer cap de setmana realment fred drsquoaquesta tardor Vet aciacute el resum de prop drsquouna hora de gravacioacute

Per comenccedilar ens pots fer la teva presentacioacuteSom en Miquel Rafel Amengual i vaig neacuteixer a Algaida dia 31 de juliol de lrsquoany 1948 Som fill uacutenic del matrimoni format per mon pare en Rafel Sis que havia fet de trencador de maregraves i capatagraves drsquoasfaltar carreteres i ma mare na Magdalena Molla que havia tengut al seu cagraverrec i treballat a un taller de ldquotrenccedilatsrdquo Tothom sempre srsquoha referit a mi amb el mal nom de ma mare suposadament perquegrave a Can Sis com que eren sis germans ja eren massa i a ca ma mare eren meacutes pocs El fet que fa anys em coneguin amb el diminutiu Molleta crec que eacutes per influegravencia teva perograve no ho seacute cert

Quins records tens de la teva infagravenciaRecord que quan vaig comenccedilar a ca les Monges una drsquoelles va morir i la vaig somiar moltes vegades Un altre cas fou quan moriacute en Pere Capellagrave que de camiacute cap a

Montuiumlri el cotxe passagrave per Algaida i el rebeacute una gentada En aquell temps la mort la teniacuteem molt present record sobretot aquell cavallot negre enganxat al sinistre cotxe dels morts i les potades que feia que les sentiacuteem de molt enforaPer altra banda record les jugades que fegraveiem amb la resta drsquoalmiddotlots de la barriada de Can Carrintar sobretot de meacutes petit i durant lrsquoestiu perquegrave de meacutes grandet ja anava en bicicleta llogat a tomar ametlles a Son Reus de Randa o al sequer drsquoalbercocs de Cas Colaus

Tambeacute encara ara surt a rotlo que quan eacuterem petits el pare de nrsquoEsteban i en Bienvenido uns forasters que malvivien a una caseta de Can Bondia ens ensenyagrave el parenostre ldquoen morordquo ldquoParremeacute que me queacute que me dico Majumeacuterdquo

44 DESEMBRE 2013 SEGUEIX A LA PAgraveGINA 40

Una

Xer

rade

ta a

mb

  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013
  • 394 DESEMBRE 2013
  • 394 PORTADA DESEMBRE 2013