PINTURA MURAL

Pintura mural•S’entén per pintura mural tota aquella pintura feta damunt d’un mur. Tot procediment o tècnica pot ser emprat sobre un mur, si aquest té la preparació adequada, tot i que, com veurem, la pintura mural té i ha tingut uns procediments tècnics propis.

•La pintura mural es comporta adaptant-se a l’arquitectura i a l’entorn on s’ubica i als agents medio-ambientals. Sempre ha complert una funció social al llarg del temps i de significació diversa segons el lloc ( tipus de edifici o mur) país o època concreta de la historia.

•La seva presència en espais públics o comunitaris ha estat rellevant al llarg de la historia. Podem recordar exemples significatius com: les pintures rupestres de les coves prehistòriques( com a mitjà d’expressió), les pintures a l’interior de les piràmides( com a mitjà de comunicació directe amb els Déus), o les pintures en l’Edat Mitja, quan l’Església fa ús de la pintura mural,( com a mitjà narratiu per difondre el text sagrat).

•La pintura mural també ha tingut finalitats decoratives, per omplir grans espais de mur buits Teatres, hotels.. o ha servit per a completar o perfilar algun projecte urbanístic. També ha estat tant una eina emprada per la propaganda política com un instrument o mitjà crític i contestatari.

• Senyalarem quatre dels procediments emprats en la pintura mural mitjançant quatre exemples concrets, procedent de quatre contextos històrics, que tenen significacions i funcions bastant diferents.

• 1. les pintures murals de les Tombes Egípcies (realitzades amb tremp de goma aràbiga).

• 2. les pintures murals de les Esglésies Romàniques( realitzades amb procediment al fresc).

• 3. Les obres dels Muralistes Mexicans dels anys 20 dels s. XX (realitzades amb tremp polímer, Pintura acrílica).

• 4. Els grafits o graffitis fets als murs de les nostres ciutats (realitzats amb esprais).

Tipus de procediments murals• A la pintura mural s’ha de tenir en compte la correcta preparació del mur. Segons aquestes

consideracions parlarem de : • (1) procediments al sec (2) procediments al fresc:

• (1) En el procediment al sec, es treball directament sobre el mur sense necessitat de preparació prèvia ( sempre que aquest es trobi en unes condicions adequades). La superfície te que estar seca . En altres èpoques els procediments al sec servien per retocar els frescos( aplicant tremp d’ou, caseïna o goma..) però engloben tot els que no són al fresc( tombes Egipte.)

• (2) En el procediment al fresc , la pintura s’haurà d’aplicar sempre que la superfície del mur es mantingui humida i quan aquesta eixugui el que pintem quedarà incorporat al propi mur com a part d’ell mateix ( les pintures romàniques i gòtiques, la capella Sixtina...)

PINTURA EGIPCIA

Procediment al tremp de gomaaràbiga

Pintura mural a l’Antic EgipteA les tombes i als palaus de l’antic Egipte podem trobar dos tipus d’obres sobre el mur: els relleus pintats i la pintura mural. Amb aquests procediments es decoraven les parets de pedra i de tova.Un escriba dissenyador elaborava els dibuixos i els traçava sobre el mur. Un altre artesà gravava la pedra per obtenir els relleus i un tercer els pintava. Els dibuixos es feien amb pintura vermella amb un jonc masegat d’una punta, com si fos un pinzell, o bé amb plomes. Per pintar utilitzaven materials fibrosos de diversos gruixos. Els pigments eren d’origen mineral. Els minerals els molien i la pols es barrejava amb un aglutinant, generalment goma vegetal. A vegades s’aplicava la pintura directament sobre la pedra o sobre una capa de fang, però generalment s'hi feia un encalat com a llit per la pintura.

La pintura present en les tombes tenia un significat simbòlic , el de proveir al difunt dels elements que aquest podés necessitar en el més enllà. Les pintures recreaven el que a aquest no li podia faltar en l’altra vida. En elles apareixia el difunt representat de major mesura que els altres personatges . No era una representació mimètica sinó més bé simbòlica (en cara que si se’l reconeixia ) resseguint els contorns dels personatges . Tot els elements apareixien perfectament ordenats , en fileres, ( objectes, animals, persones seguint uns patrons preestablerts i mitjançant els quals podem saber bastant sobre el seu estil de vida , també gracies al jeroglífics que acompanyen les imatges i han traduït els egiptòlegs).

PINTURA ROMÀNICA S.X, XI, XII

Procediment al fresc

PINTURA AL FRESC• La pintura al fresc es fa damunt d’una preparació de calç acabada d’aplicar (fresca) a sobre

del mur. Aquest calç quan entra en contacte amb l’aire, concretament per efectes de l'anhídrid carbònic, forma damunt la pintura que em aplicat una pel·lícula de carbonat molt resistent i insoluble als agents atmosfèrics. La pintura passa a formar part del mur.

• Per fer un fresc no serveix un mur qualsevol sinó que ha de reunir unes característiques especials: No tenir humitats, no contenir guix, i ser prou absorbent. Els materials necessaris són: el calç, la sorra i els pigments resistents al calç ( de molta qualitat).

• Disseny previ: Cal tenir sempre fet un esbós previ a escala reduïda on figurin els colors. S’ha de fer un dibuix a escala natural de la línia del contorn, sobre paper per passar-lo al mur. Algun procediment per transferir-lo al mur.

• Preparació del mur: es fa una sèrie d’arrebossats sobre el mur depenent del mur , se és molt nou generalment es fan dues capes ( remolinat i allisat).

• Totes les capes es fan amb un morter de calç i sorra. La primera amb parts iguals de calç i sorra grossa, d’1 on ½ cm de gruix. La segona s’aplica al cap d’un o dos dies amb calç i sorra fina proporció 3:1, d’uns 4 cm de guix. A vegades es fa una última capa de calç sola (lliscat).

• Calc: Després es calcarà el dibuix ajudant-nos amb el model dibuixat pressionant amb el mànec d’un

pinzell o a través de l’estergit (eina per calcar tipus punxo).

• Pintat: Si el fresc que es vol fer és molt gran caldrà treballar en diverses jornades. Caldrà dividir el dibuix segons les seves característiques per que no es notin diferències d’una jornada a l’altra.

• La capa 3ª d’allisat només s’aplicarà al que es pensi pintar aquell dia. Els pigments només es barregen amb aigua i s’apliquen amb pinzells suaus o esponges per no rascar la superfície de calç fresc. Com que es treball amb tanta aigua es poden superposar tons (recorda al procediment de l’aquarel·la ) també es pot jugar amb la creació de diverses textures.

• La jornada següent s’arrebossarà un altra zona i les Superficies de contacte s’haurà de remullar amb els colors del dia anterior per ajustar les dues pintades.

• Assecat: El fresc s’ha de deixar assecar lentament perquè la pintura quedi ben fixada. Es adequat anar-lo mullant alguns dies perquè el procés vagi lent i segur. Pot triar unes 6 setmanes en condicions normals( durant aquest temps es podria retocar )i per agafar consistència uns 6 mesos de repós.

EL FRESC:Etapes de realització

Definició de fresc

Una mica de Historia: • S’han trobat pintures al Fresc a l’Antiga Grècia (Cnossos, més tard a Pompeia). A l’Edat Mitja fou una tècnica molt emprada, sobretot durant el Romànic. A

Catalunya tenim grans exemples. En aquella època es tractava amb zones de colors plans, sense crear efectes de textura o veladures.

A Itàlia abans i durant el Renaixement és un procediment que empren molts dels grans artistes de l'època, sobretot per decorar esglésies (Giotto, Piero della Francesca, Massacio, Fra Angelico,..i més tard Miguel Angelo , Rafael entre d’altres). En aquesta època es treball amb més transparències, creant textures i fent dissenys que cloïen progressivament la perspectiva, la sensació d'espai que tenia en compte la visió del espectador que mirava el fresc i captava l’espai on estava ubicat. Durant el barroc, ja en el s.XVII, la pintura al fresc perd popularitat enfront de la pintura al oli tot i que alguns artistes la mantindran. Els muralistes mexicans dels anys 20 com Rivera ,Orozco, Tamayo també la utilitzaran en els seus murals a més d’altres procediments.

Diego de Rivera

ELS MURALISTES MEXICANS DELS ANYS 20

Exemple de mosaic

Pintures i mosaics de temàtica social , política de gran monumental. Colors molt vius . Cossos estilitzats. Representa moltes vegades als camperols reclamants drets socials.

Iniciadors de la pintura acrílica cap els anys 30 encara que també van treballar al fresc en els seus murals.

Procediments més utilitzats: tremp polímer ( pintura acrílica) o bé la pintura al fresc sobre calç.

José Clemente Orozco

Línies en general en diagonal, angles oblics i paleta reduïda a colors grisos blancs, marrons i de vegades algun altre color creant monocromies, com en aquest cas amb els blaus de les escenes del cercle. Les figures amb el temps molt estilitzades com les talles medievals. Retracta les figures pels seus valors universals (apolítiques).

David Alfaro Siqueiros

Pintura dotada de gran realisme en la representació a l’hora que gran ús de les perspectives exagerades i molt dramàtiques. Gran força i vitalisme tant en el ús del color com en les imatges de caire surrealistes. Temes polítics/ revolucionaris.

G R AFF ITIART URBÀ

realitzat amb espraisI pintura acrílica

L’expressió Graffiti es refereix al moviment artístic sorgit als anys 60 a N.Y, o como “getting from underground “a Filadèlfia. Es diu que és un dels 4 elements de la cultura Hip-hop*. Es tracta de la impressió de pintures o signatures inicialment sobre els murs de la ciutat. Aquestes signatures que van començar a aparèixer per tot arreu ( als murs dels carrers o al metro en els vagons.., van ser realitzades pels escriptors que feien servir pseudònims, com: M68 (lletra i Nº del seu carrer). Els primers graffitis van rebre el nom de bombin (que volia dir bombardejar la signatura per tot arreu).

Afrika Bambaataa (DJ del Bronx a els 70 va pensar el terme Hip-hop: -MCING (rapping)-DJING (turntablism)-Breakdacing (ball urbà)-Graffiti.(alguns autors diuen que el streeball o altres també són de la cultura...)

• D’altres procediments al fresc:

• L’Estuc és semblant al fresc tot i que els pigments es barregen amb llet de calç i sabó de poca sosa. La barreja es brunyeix amb uns ferros roents escalfats. El resultat és una pintura al fresc amb bastant lluentor( apareix sovint en les cases modernistes: Casa Milà).

• L’esgrafiat és la tècnica que permet tractar la paret amb superfícies de diferents colors plans, cada una d’elles a diferents nivells.

En aquest cas es tenyeix l’arrebossat dels dos colors escollits: A sobre del últim s’hi farà el dibuix i es treuen els fragments de la capa superior perquè es

vegi el color de sota. Primer s’estén un dels arremolinats i al cap d’un dia l’altre. Es un procediment antic. S’ha fet servir per ornamentar edificis importants. Fou durant el

Renaixement però també durant el Barroc que es va fer molt. Al modernisme es va recuperar i encarà o podem reconèixer amb molts edificis esgrafiats que es conserven( com en la casa Batlló de Gaudi).

Noves formes d’Art Urbà :Murals fets en el terra amb guixos(art efímer) són els murals de Julian Beveer, artista holandès.

David Alfaro Siqueiros“Autoretrat “

(1945) Pintura acrílica

Pintura mural “flautes i ballarines” Dinastia XVIII

(1420-1375 aC)British Museum