La distribució de la població mundial

Núria GómezSilvana Loor2 batx.B

• El tema que tracta el mapa és sobre la distribució de la població mundial.

Identificació:

Elements:

• Escala: És una escala gràfica. Mostra la relació entre la longitud de la representació i el de la realitat. Aquesta escala només és aplicable a la zona equatorial.

• Llegenda: mostra les regions mundials i quantitat d’habitants que hi ha al món. L’àrea del cercle és proporcional a la població i la xifra proporciona els milions d’habitants que es troben a cada regió

Tipus de mapa:

• Els símbols expressen diferències de valors numèrics i jerarquies entre els elements.

Quantitatiu

• Els símbols del mapa assenyalen un valor numèric indicat en la llegenda.

Símbols puntuals

quantitatius

• En aquest mapa trobem les regions mundials i la quantitat d’habitants. Depenent de l’àrea del cercle hi hauran més o menys quantitat d’habitats a cada regió. La població es distribueix de manera desigual.

• Per exemple: Mentre que a l’Àsia meridional hi ha 1.724 habitants, a Oceania trobem 35.

Font:

Descripció:

• Barcanova

• Entenem per població, el conjunt de persones que habiten un territori. Aquests estan repartits de manera molt desigual :

Europa: és un continent petit però molt poblat. Sobretot països com Anglaterra, França, Itàlia o Alemanya.

Amèrica: continent poc poblat, les majors concentracions de població estan a Brasil, Argentina i Estats Units.

Àfrica: té zones molt poblades (àrea de la vall del Nil) i altres molt despoblades (selves i deserts)

Explicació del fenomen geogràfic:

Àsia : és el continent més poblat. La gent es concentra en grans ciutats del Japó i la Xina.

Zones poc poblades (1-10 hab/km2): solen ser zones de climes extrems.

Zones de buit demogràfic menys d'1 hab/km2 ) : solen ser zones desèrtiques, selves o superfícies gelades (Antàrtida ) .

Factors Físics:

Clima: les temperatures i precipitacions han de ser adequades per al cultiu i el desenvolupament de la vida.

Relleu: les zones planes afavoreixen les comunicacions i activitats agrícoles.

Sòls: han de ser fèrtils i aptes per al desenvolupament de l'agricultura i ramaderia.

Aigua i recursos minerals.

Factors de distribució de la població:

Factors Humans:

Històrics: la majoria de les ciutats se situa en el lloc que van determinar els esdeveniments passats.

Polítics: guerres, aparició i desaparició de països, fronteres, etc .

Econòmics: Dóna lloc a la desigual distribució de la població. Les zones desenvolupades econòmicament i amb recursos, atreuen població d'àrees menys desenvolupades per millores seves condicions de vida.

Podem observar que les regions que tenen més habitants són:

• Àsia Meridional -> 1.724 mil. hbt. • Àsia Oriental -> 1.546 milions

d'habitants • Àsia del sud-est -> 579 mil. habt. • Amèrica del nord -> 450 mil. habt.• Europa occidental -> 396 mil. habt. • Amèrica del sud -> 388 mil. habt.• Europa oriental i Rússia -> 334 mil. habt.• Àfrica oriental -> 315 mil. hbt.

Relació amb altres espais geogràfics:

De mica en mica la quantitat d'habitants va disminuint:

• Àfrica occidental -> 293 mil. hbt.• Àsia occidental -> 224 mil. hbt.• Àfrica septentrional -> 200 mil. hbt.• Àfrica central -> 123 mil. hbt.

Finalment veiem les regions amb menys habitants que es centren:

• Amèrica central i Carib -> 84 mil. hbt. • Àfrica Austrial -> 56 mil. hbt.• Oceania -> 35 mil. hbt.

Aquests creixements de població es produeixen principalment per dos factors: - El descens de les taxes de mortalitat (mortalitat infantil). - Les taxes de natalitat elevades, en la majoria del món.

Causes dels fets representats en el mapa:

• El creixement que més es va accelerar va ser al continent africà (Àfrica Subsahariana) ja que va tenir un creixement que va duplicar la mitjana mundial.

• A la resta del món la població també va augmentar però va haver una tendència de disminució dels naixements amb unes taxes que oscil·len entre un 10% i un 20%.

• La taxa menys elevada de mortalitat es dóna a

Amèrica central i a Amèrica del sud. La població jove té unes condicions sanitàries i alimentàries acceptables que fan que l'esperança de vida augmenti.

• A l'Àfrica subsahariana i en alguns països asiàtics les taxes de mortalitat encara són altes.

Podem destacar:

- Sobrepoblació

- Augment de la contaminació.

- Escassetat d’aliments

- Augment de la delinqüència.

- Esgotament dels recursos naturals

Conseqüències:

Des del S.XX la població mundial va experimentar un creixement molt elevat que mai es va donar. El 1950 hi havia com a mínim uns 2.500 milions d'habitants però de cop i volta aquesta població va passar a uns 7.000 milions. El 1973 les taxes de natalitat i els seus percentatges d'increment de població van començar a baixar però la quantitat de població jove (0 i 14 anys) va anar augmentant fins a 80 milions de persones per cada any.

Això és causa del descens de Les taxes de mortalitat i de les altes taxes de natalitat.

Conclusió:

Encara que sigui molt difícil, cal buscar alternatives per tal de que el món estigui en equilibri i així tothom tindrà les mateixes oportunitats de viure en un món millor, amb els mateixos recursos naturals i les millores tecnològiques.

Valoració i perspectives de futur: