32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes...

16
32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES "LES CADETS DE MAJORQUE" Association Etranger* Autorisée par le Ministra l'Intérieur FRANCISCO VICH, 1953 - ABBE JOSEPH RIPOLL, 1979 DIRECTION REDACTION ADMINISTRATION: 20, Avenue Foch 66400 CERET LA MALLORCA DE AYER... RECUERDAS DE ANTAÑO Los que pertenecemos a una generación que ahora lla- man con el eufemismo de la «tercera edad», conservamos recuerdos de unas vivencias que asombrarían a las juventu- des actuales, acostumbradas, como están, al coche compra- do por papá para ir a la discoteca. El avance tecnológico que hemos presenciado a lo largo del siglo XXparece inve- rosímil para los que no han sido testigos de tan profunda metamorfosis. El progreso ha sido tan vertiginoso que a la mente humana le resulta difícil vencer la inercia para seguir el ritmo de la aceleración evolucionista. Hace solo una centuria no se utilizaba la electricidad que hoy resulta tan consustancial con la vida moderna. No había automóviles; ni mucho menos aviones. En la agricul- tura se araba con arados de madera que fueron introducidos por los romanos, hace aproximadamente dos mil años. Se extraían las aguas subálveas, para riego, mediante unas no- rias —también de madera— con cangilones de barro coci- do, que se fomentaron durante la dominación árabe. En los ocho siglos de la llamada EDAD MEDIA no se produjeron tantos cambios, en el sistema de vida, como ahora se preci- pitan en un lustro. Hasta los años 20 del siglo actual, el servicio regular de viajeros entre Andraitx y Palma, se efectuaba mediante una diligencia tirada por dos caballos. Esas caballerías se re- "-•*3 :r<v fâ,:^- Una galereta. levaban a mitad de trayecto. Las que partían de Andraitx se quedaban en Santa Ponsa. Y allí eran sustituidas por otras dos que llegaban hasta la ciudad de Palma. Al regreso se repetía la operación a la inversa. Los primeros camiones ru- dimentarios de transporte no llegaron hasta después de la primera guerra europea que terminó en Noviembre de 1.918. Los pasajeros que desde Andraitx se tenían que trasla- dar a palma, se inscribían la noche anterior en la posada de la diligencia. Y tenían que levantarse de la cama a las dos de la madrugada para estar en Palma alrededor de las nueve, dispuestos a realizar sus gestiones en la ciudad. En el exiguo precio que se les cobraba por el viaje, se les hacia un pequeño descuento a todos aquellos que se comprome- (Termina en la página siguiente) OPTIMISME TOURISTIQUE? De passage à Palma, te directeur gé- néral de Promotion Touristique a an- noncé que six milions deux cent cin- quante mille touristes anglais viendront en Espagne cette année. Une grande partie viendra à Majorque. Cette année, l'optimisme est à la mode, et tous les organismes officiels répètent inlassablement que nos hô- tels vont être complets cet été, et que l'aéroport sera insuffisant. Espérons que ces prévisions se réaliseront Pour- tant, certains se demandent si la gran- de quantité de touristes compense l'ab- sence de qualité. Les mauvaises langues affirment que les voyages se vendent chaque année à meilleur mar- ché; que les touristes viennent avec tous les frais payés avant le départ; et avec à peine un peu de menue mon- naie dans la poche. Nombreux sont ceux qui pensent que certains touris- tes coûtent plus cher à la communauté en infrastructures qu'ils n'apportent de devises. Naturellement, il n'est pas question de rêver d'un tourisme d'élite qui n'existe pas, et qui ne pourrait pas remplir les 350.000 lits de Majorque. Or nos hôtels ne sont rentables que s'ils travaillent à cent pour cent de leurs possibilités; car la saison est courte et les prix trop bas. Mais qui dit tourisme populaire, ou de masses, ne dit pas forcément qu.il faille des- cendre au dernier échelon, et accep- ter n'importe quoi, à n'importe quel prix. A la mi-avril, il y a eu le coup de tonerre du Golfe de Sidra. Un beau matin, les majorquins ont découvert que notre île se trouve située à portée de missile d'un quelconque Gadaffi; et que, pour peu que l'affaire se fut envenimée davantage, les centaines de millers de touristes promis auraient bien pu faire faux bond. Imaginez que Gadaffi aie visé le Puig Major au lieu de l'île de Lampedusa, et songez à la panique subséquente, même s'il n'y avait pas eu de dégâts réels. Ce qui prouve, et voilà des années que nous le disons, que le tourisme est un géant bâti d'argile, distributeur de richesses; mais soumis à tous les aléas politiques.

Transcript of 32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes...

Page 1: 32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes ont mangé les alevins de truites que les Autorités Fluviales avaient Tachées

32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi

-BALEARES"LES CADETS DE MAJORQUE" • Association Etranger* Autorisée par le Ministra d« l'Intérieur

FRANCISCO VICH, 1953 - ABBE JOSEPH RIPOLL, 1979

D I R E C T I O N R E D A C T I O N A D M I N I S T R A T I O N : 20, Avenue Foch 66400 CERET

LA MALLORCA DE AYER...

RECUERDASDE ANTAÑO

Los que pertenecemos a una generación que ahora lla-man con el eufemismo de la «tercera edad», conservamosrecuerdos de unas vivencias que asombrarían a las juventu-des actuales, acostumbradas, como están, al coche compra-do por papá para ir a la discoteca. El avance tecnológicoque hemos presenciado a lo largo del siglo XX parece inve-rosímil para los que no han sido testigos de tan profundametamorfosis. El progreso ha sido tan vertiginoso que a lamente humana le resulta difícil vencer la inercia para seguirel ritmo de la aceleración evolucionista.

Hace solo una centuria no se utilizaba la electricidadque hoy resulta tan consustancial con la vida moderna. Nohabía automóviles; ni mucho menos aviones. En la agricul-tura se araba con arados de madera que fueron introducidospor los romanos, hace aproximadamente dos mil años. Seextraían las aguas subálveas, para riego, mediante unas no-rias —también de madera— con cangilones de barro coci-do, que se fomentaron durante la dominación árabe. En losocho siglos de la llamada EDAD MEDIA no se produjerontantos cambios, en el sistema de vida, como ahora se preci-pitan en un lustro.

Hasta los años 20 del siglo actual, el servicio regularde viajeros entre Andraitx y Palma, se efectuaba medianteuna diligencia tirada por dos caballos. Esas caballerías se re-

"-•*3:r<vfâ,:^-

Una galereta.

levaban a mitad de trayecto. Las que partían de Andraitxse quedaban en Santa Ponsa. Y allí eran sustituidas por otrasdos que llegaban hasta la ciudad de Palma. Al regreso serepetía la operación a la inversa. Los primeros camiones ru-dimentarios de transporte no llegaron hasta después de laprimera guerra europea que terminó en Noviembre de 1.918.

Los pasajeros que desde Andraitx se tenían que trasla-dar a palma, se inscribían la noche anterior en la posadade la diligencia. Y tenían que levantarse de la cama a lasdos de la madrugada para estar en Palma alrededor de lasnueve, dispuestos a realizar sus gestiones en la ciudad. Enel exiguo precio que se les cobraba por el viaje, se les haciaun pequeño descuento a todos aquellos que se comprome-

(Termina en la página siguiente)

OPTIMISME TOURISTIQUE?De passage à Palma, te directeur gé-

néral de Promotion Touristique a an-noncé que six milions deux cent cin-quante mille touristes anglaisviendront en Espagne cette année. Unegrande partie viendra à Majorque.

Cette année, l'optimisme est à lamode, et tous les organismes officielsrépètent inlassablement que nos hô-tels vont être complets cet été, et quel'aéroport sera insuffisant. Espéronsque ces prévisions se réaliseront Pour-tant, certains se demandent si la gran-de quantité de touristes compense l'ab-sence de qualité. Les mauvaiseslangues affirment que les voyages sevendent chaque année à meilleur mar-ché; que les touristes viennent avec

tous les frais payés avant le départ; etavec à peine un peu de menue mon-naie dans la poche. Nombreux sontceux qui pensent que certains touris-tes coûtent plus cher à la communautéen infrastructures qu'ils n'apportent dedevises.

Naturellement, il n'est pas questionde rêver d'un tourisme d'élite quin'existe pas, et qui ne pourrait pasremplir les 350.000 lits de Majorque.Or nos hôtels ne sont rentables ques'ils travaillent à cent pour cent deleurs possibilités; car la saison estcourte et les prix trop bas. Mais quidit tourisme populaire, ou de masses,ne dit pas forcément qu.il faille des-cendre au dernier échelon, et accep-

ter n'importe quoi, à n'importe quelprix.

A la mi-avril, il y a eu le coup detonerre du Golfe de Sidra. Un beaumatin, les majorquins ont découvertque notre île se trouve située à portéede missile d'un quelconque Gadaffi;et que, pour peu que l'affaire se futenvenimée davantage, les centaines demillers de touristes promis auraientbien pu faire faux bond. Imaginez queGadaffi aie visé le Puig Major au lieude l'île de Lampedusa, et songez à lapanique subséquente, même s'il n'yavait pas eu de dégâts réels.

Ce qui prouve, et voilà des annéesque nous le disons, que le tourismeest un géant bâti d'argile, distributeurde richesses; mais soumis à tous lesaléas politiques.

Page 2: 32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes ont mangé les alevins de truites que les Autorités Fluviales avaient Tachées

PARIS-BALEARES

(Viene de la pagina anterior)

tían a bajarse de la diligencia y subir a pie, por un sendero,en el tramo de cuesta que había en las llamadas curvas deBibiniorella, por que así aligeraban el esfuerzo de los caballos.

Y así podríamos seguir, hasta el infinito, aportando da-tos y recuerdos de unas vivencias que no parecen del sigloXX; y sin embargo lo son. Lo que aturde las ideas es queesta misma generación que en el primer cuarto de siglo emer-gió en esos aconteceres de estructuras ancestrales, sea la mismaque en las postrimerías del mismo siglo haya asistido al tor-bellino precipitado de tanta innovación; a la era de la elec-trónica; de los inventos más sofisticados; a la alta tecnolo-gía; al fenómeno inverosímil de los semiconductores, los chips,y la inteligencia artificial.

Tantos miles de años como lleva la humanidad en sulucha en este mundo y ha sido precisamente en este siglocuando el hombre a pasado del simple caminar por el sueloa aterrizar en la luna. ¿El equilibrio psicosomàtico del hombrepodrá mantener ese ritmo incesante? ¿Llegará a liberar po-tenciales que se descontrolen y provoquen su autodestruc-ción? El siglo xxi tiene la palabra.

JUAN BAUZA

CORRECCIÓ DE BARBARISMESreferents a:

CAMP I PLATJA

vJ ^

Barbarisme

ABONARCENTENOFIERAGANADERGANADOISLAMONTANYAPAJAROPLAIAREDSOMBRAVERANEIG

¿sa-Forma correcta

adobar, femarsègolferaramaderbestiarillamuntanyaaucellplatjaxarxa, filatombraestiueig

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

POUR LA SURVIE DE «PARIS-BALEARES»

Membres MecenesMr. Jean Arbona a Marseille (Les dattes «Micasa») 600 Frs.Mr. Jean Pons a Le Havre 400 Frs.Mme. Pierre Grau a Deauville 400 Frs.Mr. Sebastien Alcover a Le Havre 350 Frs.

Mr. Bernard Esteva a Maurepas 300 Frs.Mr. Luc Vicens a Nimes 300 Frs.Mr. Michel Llinàs a Nantes 300 Frs.

Mr. Dominique Hamon, a Barcelona du Gers 200 Frs.Mr. Henri Hamon a Saint-Nazaire 200 Frs.Mr. Gaspar Alberti a Saint-Nazaire 200 Frs.Mr. Antoine Alemany a Saint Martin des Champs 200 Frs.Mr. Joseph Roche a Heyrieux 200 Frs.Madame Jeanne-Marie Alemany 200 Frs.

Mr. José Colom a Salins les Bains 150 Frs.Mr. Bernard Patrich a Colombes 150 Frs.Mr. Raymond Alemany 150 Frs.Mr. Jean Bosch Palmer 150 Frs.Mr. Jacques Ripoll a Sainte Adresse 150 Frs.Mr. Henri Retout Ripoll a Le Havre 150 Frs.Mr. Henri Bosch Palmer a Noisy le Grand .. 150 Frs.Mr. Jacques Alemany a Chaumont 150 Frs.Mad. Ana Vicens a Bordeaux 150 Frs.Mad. Raymond Leblay, a Mitry le Neuf 150 Frs.Mr. Robert Colom a Avignon 150 Frs.Mme. Antoinette Colom a Belfort 150 Frs.Mr. André Spennato a Marseille 140 Frs.Mr. Guillaume Alcover a Le Havre 120 Frs.Mad. Guillaume Payeras a Elbeuf 125 Frs.

Membres Adhérants a 100 FrancsMr. Gabriel Vaquer a Troyes; Mr. François Gamundi a Pes-sac; Mr. François Colom a Nancy; Mme. Catherine Colla Narbonne; Mr. Gaspar Pujol a Noyons; Mr. AntoineBernardo au Val d'Oise; Mr. Mateo Simó a Meysieux; Mr.Georges Genestar a Marseille; Mr. Antoine Bibiloni a Lo-rient; Mme. Germaine Guidonne, a Marseille; Mme. Thé-rèse Coli a Limoges; Mr. Pierre Alemany a Pont de Che-ruy; Mr. Antoine Morey a Castres; Mr. Roger Debroysea Thouaré Carquefou; Mr. François Trias a Montluçon;Mr. Antoine Arbona a Castres; Mr. François Castañer aNancy; Mr. Pierre Zaccharelli a Cavaillon; Mr. JoachimPastor a Bolbec; Mr. Bernard Justai a Ancisana; Mr. Jac-ques Galopin a Castres; Mme. Chellet Sachot a Le Croisic.

A LOUER A MAJORQUEprès de Capdepera au bord de mer

villa cinq personnes libre de juillet à septembre.JUS1AL = 65440 ANCIZAN (France)

Tel.: 62J9.50.23

Page 3: 32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes ont mangé les alevins de truites que les Autorités Fluviales avaient Tachées

PARIS-BALEARES —

CE MOIS AUX BALEARES* Le parlament de la Communauté Autonome, a accordé laprotection a l'Etang dit, le Grao de Minorque; ce qui com-porte la non urbanisation de tout le secteur protégé.

Maleuresement, pour une bonne part, la chose est déjàfaite. Mais le sauvetage de ce qui reste, est quand même trèsimportant.

* Une entreprise bien majorquine, les saucissons et saucis-ses Ca'n Tià, de Sebastien Simó; ont obtenu sur le plan na-tional le premier grand prix de Gastronomie.

Des huissiers ont dressé des constats, car pour une foisil s'agit de la ressurection de la vraie sobrassade majorquine,qui fit les délices de tous ceux qui aiment la bonne charcu-terie. Porc noir de la bonne race intacte, piment d'origine,séché au soleil, puis le dosage exact de graisse qu'il admet,et pas une seule pincée de plus.

Si l'entreprise suit le chemin qu'elle s'est choisi, elle auraun gros succès dans le Marché Commun.

Sans quoi elle fermera comme elle a ouvert.

* Semer toujours la même chose, patates et haricots; a into-xiqué les terrains de Sa Pobla. Bien sur qu'il y á un moyende renouveler les récoltes, mais cela baisse la production; etaussi la rentabilité. Une période de vaches maigres va s'ins-taller a Sa Pobla.

* Le «GOB» des écologiste s'est adressé a la justice pouréviter que la Cala Mondragó soit urbanisée. C'est par cettevoie, que Sa Dragonera est restée intacte.

* Un haute personalité a récemment déclaré qu'à son avis,85.000 personnes en Espagne consomment de la cocaine et150.000 de l'heroine. Il a ajouté que bientôt tous les preneurs,se piqueront a la première nommée, qui será a la mode; carcela est comme le reste. Bailleurs en Bolivie, Brasil, et le Perú,des arbres ont été arrachés pour mieux cultiver la cocaine,qui comme d'habitude passera par les U.S.A.

* A Majorque, rien qu'en 12 mois, en 1985, la police á apre-hende une quantité de drogue valoree en mille millions depesetas. Felanitx, Inca, Sóller, et les lieux touristiques sontles endroits, ou la plupart des cachettes furent trouvées.

* Les mouettes majorquines ont abandonné la mer, pours'installer en terre ferme. En effet, le matin, elles suivent lesvoitures qui transportent les ordures ménagères; et c'est commeça, qu'elles se nourrissent bien plus souvent de restes de vian-de, que de poisson.

Puis personne ne les détruit, elles pondent en toute tran-quilité, et il arrive qu'elles son trop gênantes, et cela pourraitse terminer en fléau.

Il est même arrivé déjà, que les mouettes ont mangéles alevins de truites que les Autorités Fluviales avaient Tachéesquelques instants auparavant dans les barrages de Cuber etdu Gorg Blau.

* C'et hiver il a plu souvent, mais peu a la fois. Les arbresne se sont aperçus de rien, mais les mauvaises herbes en ontrefleuri de joie. Les abeilles se sont perdues parmi les fleurs,

et pris du polén; et encore du polén. On a calculé que lesabeilles majorquines pourraient avoir produit cette année en-viron 50 mille kilos de miel. Souhaitons que le prix soitabordable.

* Le Ministère d'Industire va exproprier cette année, envi-ron un million et demi de métrés carrés pour l'exploitationd'une mine a ciel ouvert. Les lignites, un charbon de trèsmauvaise qualité, s'ert pour le chauffage de l'usine d'électri-cité «Es Murterar» d'Alcudia.

Les lignites eux, sont a Alaró.

UN BLANC MANTEAUPoussée par des vents sud violents, la neige a fait son apparition

le 30 janvier. A seize heures les premiers flocons sont tombés dans lesPyrénées Orientales et l'Aude. Une neige lourde, identique de celle de1981, une neige qui collait aux fils électriques; et à vingt heures toutle département s'est retrouvé dans la nuit, sauf quelques villages reliésà d'autres lignes.

A Perpignan, les magasins étaient éclairés par des loupiotes. Leshabitants pris de court laissaient leurs voitures et se précipitaient pouracheter bougies et bouteilles de gaz...

Dans les petites communes, les congères, formant des murs de par-fois trois mètres de haut, rendaient les routes inaccessibles. Il fallaitporter de l'aide aux personnes seules, malades, âgées, aux nourrissons,et prodiguer les soins quotidiens à domicile. Dans une station, aprèsavoir dégagé les rues, on ne savait plus où mettre la neige.

Au Perthus, la neige et la grêle avaient bloqué la ville. Dans lesrues, les congères de deux mètres empêchaient d'accéder aux limites.Des touristes belges, hollandais, argentins, ont trouvé refuge dans lasalle des fêtes.

Dans certaines secteurs, le téléphone ne fonctionnait plus. Heu-reux ceux qui avaient une cheminée et du bois; sinonpas de chauffage.A Céret, la circulation routière était bloquée. Pas d'électricité, les troisquart des habitants sans feux, le réseau téléphonique perturbé, et lespoteaux électriques en béton plies en deux.

Tout cela provoqua des drames: pertes de vies humaines, bétailagonisant dans la neige, exploitations détruites.

Et le 28 février, alors que la région vivait avec le souvenir des chu-tes de neige; c'est une pluie ininterrompue pendant dix huit heures quiest venue provoquer des inondations. Sur le littoral, le phare de Guis-san a été emporté; les routes transformées en rivières ont été coupées;les champs de salades, de pommes de terre, et les vignobles ont étésubmergés.

MADAME RETOUT RIPOLL

r.yAs///i4ssy/¿¿

PIOT-SÉVILLANOAnciennement Champagne Alexis Piot

MAISON FONDÉE EN 1955Propriétaire-Récoltant

VIIMCELLES51700 Dormans

TEL: (26)582388

R. M. 12 492

EXPEDITIONSDANS TOUTE LAFRANCE ETA L'ETRANGER

Page 4: 32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes ont mangé les alevins de truites que les Autorités Fluviales avaient Tachées

PARIS-BALE ARES

COUTUMESDE PAQUES

Le Jeudi Saint ou jeudi vert onmangeait des oeufs durs fourrés desept légumes. On laissait le feu s'étein-dre dans la cheminée le Vendredi Saintaprès-midi, afin de nettoyer l'atre etla cheminée. Peut-être la survivanced'une pratique juive selon laquelle, àla même époque, le ménage est fait«à froid» dans toute la maison, afinqu'il ne reste pas une miette de pain.Les oeufs pondus le Vendredi Saintétaient conservés pour faire l'omelet-te du jour de Pâques. Le matin du Sa-medi Saint, les enfants déposaient de-vant les églises des branches de buiset de saule bénites. Le Curé allumaitle feu et les braises servaient pour l'en-censoir et allumer les cierges de l'autel.Les jeunes enfants qui començaient àmarcher étaient amenés à l'église parleurs marraines pour y faire leurs pre-miers pas dans des souliers neufs. Lanuit du Samedi Saint, des chanteurspassaient dans les rues et recevaientdes pièces de monnaie et des oeufs.

La date de Pâques varie car elle suitla première pleine lune après l'equinoxede printemps. Les chrétiens ont con-servé la coutume juive: la Pâque fê-tée le jour de la pleine lune deprintemps.

LA SAINT VALENTINSurvivance des fêtes païennes ro-

maines, les Lupercales se déroulaientà la même date. Par tirage au sort, lesjeunes gens et les jeunes filles se vo-yaient attribuer un fiancé ou une fian-cée. Sur des petites coquilles leursnoms étaient inscrits. En Angleterre,dès le Moyen Age, les jeunes, en fév-

COTISATIONS 1986Amis «Cadets» qui, à notre demande, avez envoyé votre cotisation 1986

à notre nouvelle trésorière, nous vous remercions de tout coeur. A vousqui, pour une raison ou pour une autre, ne vous êtes pas encore mis àjour, nous vous prions à nouveau d'envoyer, aujourd'hui même, votre coti-

sation à: Madame Catherine Savi1, rue de la FaraudeISSOU78440 GARGENVILLE

qui vous en accusera réception par retour de courrier. Soyez généreux aumoment de rédiger votre chèque annuel. Nous en avons bien besoin.

Mais surtout envoyez votre cotisation aujourd'hui même si possible,sans attendre les rappels qui nous donnent beaucoup de travail, et nouscoûtent cher.

De son coté, notre chère Secrétaire Générale, Mme. Antoinette Perri-gault, continue de représenter les «Cadets de Majorque» devant l'adminis-tration française comme par le passé.

Merci à tous.

rier, se faisaient transmettre des mes-sages. Le petit-fils de Charles V, faitprisonnier à la bataille d'Azincourt en1415 et gardé prisonnier pendant 25ans en Angleterre, ramena en Francela coutume de fêter la Saint Valentin.Elle a survécu jusqu'à nos jours, et esttoujours la fête des amoureux. SaintValentin vivait au XIIIo siècle, prêtrede l'église romaine, il réconfortait lesprisonniers. Avant déplu au préfet de

Rome, il fut fouetté et décapité sur laVoie Flammienne. A cet endroit, l'égli-se Saint Hippolyte fut édifiée. Il y acent ans environ, on retrouva soncorps lors de fouilles, et le propriétairedu Château de Clary à Requemare,dans le Gard, contre une forte aumô-ne, obtint de transférer ses reliques enFrance, à Roquemaure.

MADAME RETOUT RIPOLL

JAIME Vidi RIPOLLÓ P T I C O

yAGOWI

JMMHHHH

Gafas de Sol, Lupas, Prismáticos, Barómetros, Termómetrosy Lentes para toda clase de Vistas

Material Fotográfico Revelado Rápido de Carretes

C/. Aníbal, 22 (frente Mercado Santa Catalina)PALMA DE MALLORCA

EMPRESA POMPAS FÚNEBRES

SEGUROS FINISTERRE, S.A.

EUFRASIO MIRANDA TORRES

Calle Padre Pascual, 92 Tel. 6731 65ANDRAITX Tel. particular 6701 72 (24 h.)

Page 5: 32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes ont mangé les alevins de truites que les Autorités Fluviales avaient Tachées

HARIS-BALE ARES

CHRONIQUE DE FRANCE \

REIMS

BRASSERIE DE LORRAINERaphaël Ferrer et Cie.(Président des Cadets)

Service à la carte et à toute heure7, Place d'Erlon - Tél.: 47-32-73

HOTEL RESTAURANT BARDU PONT NEUF

1 ETOILE NNPropriétaire: Guillermo Vieh

Place du 14 Juillet(Face au grand parking)

AGEN Tél.: 66-15-67

* L'hiver étant terminé notre cher ami,Mr. Roger Garrigues est retourné aS'Arraco. Toutefois Madame est res-tée a Paris encore quelque temps; poursoigner leur fils, dont la santé laissequelque peu à désirer.

Souhaits de meilleure santé pourtous.

ANGOULÊME

* Nos chers amis Mr. et Mme. Ray-mond Alemany, ont passé uns quin-zaine magnifique à San Telmo, avantla cohue de la saison bien avant lesgrandes vacances; et ils y retournerontavec les petits enfants en juillet.

BARCELONE DU GERS

* Nos chers amis Mr. et Mme. Domi-nique Hamon ont passé le mois demai à San Telmo où le temps étaitmagnifique. Ils sont amoureux ducoin.

BORDEAUX

* Nos chers amis Mr. et Mme. Alain-Sebastien Dorignac ont la joie d'an-noncer la naissance de leur filsAymeric.

C'est un superbe garçon qui faithonneur a la famille.

Nous espérons qu'il serà la joie detous.

CROZON

* Notre ami Mr. Guillaume Alemany,accompagnés de ses enfants Christian

et Pascal; après avoir passé 15 joursde repos à Majorque; et aussi chez sesfrères à S'Arraco, ils sont rentrés con-tents et satisfaits.

FONTENAY SOUS BOIS

* Nos amis Mr. et Mme. José Ale-many, après avoir passé une dizainede jours à San Telmo, pris en atten-dant les grandes vacances, ont reprisle collier, jusqu'à l'été.

LE HAVRE

* Notre «Cadet» et ami Mr. RamonSaura a la grande douleur de faire partdu décès de son épouse, survenue le9 février 1986 après quelques jours demaladie. «Paris-Baléares» et l'uniondes Cadets de Majorque, présente ason époux leurs plus sincères et pieu-ses condoléances, et l'assurons de no-tre sincère amitié.

LOCHES

* Notre cher ami, Mr. Jacques Igna-cio est parti se reposer a S'Arraco, oùson frère Antoine l'attendait.

Bon voyage et bon retour.

MITRY MORY

* A rendu son âme au Créateur à l'âgede 87 ans, Madame veuve Jean Me-dióla, née Marie Mari laissant parentset amis, dans une profonde tristesse.

Notre charmante amie avait terri-blement souffert pendant de nombreu-ses années, durant, servie avec toutl'amour que les enfants et petits en-fants, portent à leurs membres aines.

La maladie traina longtemps, et lessoins dont elle fût l'objet, ne servirenttout au plus, qu'à la prolonger. D'uncaractère bon, elle était très douce, ceque lui lui ocasionna beaucoup d'amis.Elle portait un grand amour pour sesenfants et petits enfants, du fait qu'ellene les quittait jamais. Cela fit quepresque tout le pays se rendit a l'égli-se pour lui dire adieu, ou beaucoupde personnes cachaient leurs larmes...

«Paris-Baléares» élevé une prière auCréateur pour le repos éternel de sonamie, tout en priant ses familiers etnotamment Mr. et Mme. RaymondLeblay; Mr. et Mme. Antoine Mendio-la; ses enfants; Mr. et Mme. Jean-Pierre Dousset, Mr. et Mme. Jean-Claude Leblay, Mr. et Mme. Alain Le-blay; ses petits enfnats, Vanessa, Jean-François, Elodie, Amélie et Sarah, sesarriére petits enfants; les familles Mari,Mendiola, Miralles et Sastre, soeursneveux, et nièces, ainsi que toute lafamille, de bien vouloir trouver ici,l'expression de nos condoléances at-tristées.

NANTES

* Nos bons amis Mr. et Mme. AlixLacampagne, accompagnées de leursenfants Mr. et Mme. Jean-Luc Davidaccompagnés de leurs enfants Emma-nuel et Antoine, ainsi que le jeune Fa-bien Reusse, passent leurs vacances au«Muscadet» de notre regretté collègueAntoine Vich qui a tant fait, pour le«Paris-Baléares» et l'Association.

* Nos amis Mr. et Mme. Maurice Ca-mus, en bons amoureux de San Tel-mo, sont arrivés sur place le 26/03/86et y resteront jusqu'à la fin de l'été.

NOISY LE GRAND

* Nos chers amis Mr. et Mme. HenriBosch Palmer sont a San Telmo bienavant les années précédentes.

Profitez-en bien les amis.

NEVERS

* M. et Mme. Riera sont revenus en-chantés du séjour printanier passé àMajorque dans leur famille, des excur-

Page 6: 32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes ont mangé les alevins de truites que les Autorités Fluviales avaient Tachées

PARIS-RALRARtS

tions dans l'île au milieu des aman-diers, des mimosas en fleurs, et desorangers chargés de fruits.

NOISY LE SEC

* Nos chers amis M. et Mme. Antoi-ne Vich, accompagnés de leur mamanqui se porte assez bien merci, aprèsavoir passé quelques jours inoublia-bles a Majorque; où ils furent bientraités par leurs nombreux amis; sontde retour a leur poste.

ORIVAL

* Nos bons amis Mr. et Mme. Jac-ques Flexas, ont passé quelques joursa San Telmo, et assisté a la plus bellefête qui soit pour l'année, et qui esttrès suivie.

A bientôt les amis. Et bonne santé.

ROUEN

* Nos chers amis Mr. et Mme. JeanBauza, après un bon mois de repospris a Majorque, se préparent a ren-trer, pour retourner au cours de l'été.

SAINT BRIAC SUR MER

* Le 19 septembre dernier s'est éteintá Rennes á l'âge de 78 ans, notre amiMr. Arbona Mathieu, né a Saint Orner(Nord) de parents majorquins, (nés aSóller) et venus s'établir a Saint Ornerdans le commerce des fruits en 1898.Elevé d'abord en France, puis en Es-pagne; arrivé en âge de travailler il dé-cida de le faire tout en voyageant. Déslors on le retrouve á différentes épo-ques dans diverses villes soit, du midi,du sud-est, d'Alsace, de Franche-Comté, puis de Bretagne. C'est là qu'ilse maria en 1951.

Le mariage le stabilisa en le faisantgérant d'un magasin de fruits a Ren-nes, où il resta 10 ans; puis il vint sefixer définitivement á Saint Briac, oùil développa un commerce de fruits etd'alimentation fine.

Toujours présant et de bon conseil,il fit de amis du sa clientèle. Tarvai-lleur acharné, il servit jusqu'au mo-ment de son hospitalisation, et devaitdécéder cinq maines plus tard.

Il fût accompagné a sa dernière de-meure par de très nombreux amis, etclients. Il laisse un fils, le seul qu'ilai eu, qui continue l'oeuvre de sonpère.

Ce décès inespéré a plongé la fami-lle dans un grand vide.

Au nom de tous «Les Cadets deMajorque», nous prions l'Eternel, debien vouloir accorder aux familiers etamis —surtout au fills et a sa femmeéplorée— le beaume de la résignationchrétienne.

SAINT-NAZAIRE

* Nos bons amis Mr. et Mme. MarcAlemany qui adorent cette belle côtede Majorque; ils y sont arrivés le26/03/86 en voyage organisé, pour

huit jours, et le premier juin, ils arri-veront de nouveau pour la saison es-tivale.

VILLAPARISIS

* Notre charmantae amie madameveuve Alemany née Jeanne-Marie Al-berti est a S'Arracó, où elle pense pas-ser tout l'été, et peut-être même unepartie de l'hiver; car la-bas les voisi-nes, lui font passer le temps agréable;pendant qu'ici elle manque de rela-tions de son âge. Elle est donc aS'Arracó accompagnée de sa fille ca-dette Madame Françoise Pollet, quiserá relayée par Mme. veuve Gatelieraccompagnée des enfants Fabienne etValérie; puis, a la fin de saison, ce serale tour de ses enfants Mr. et Mme. Re-cherolle, accompagnés de leurs enfantsPhilippe et Charline qui la ramèneronten France, si toutefois, elle n'a pastrouvé un moyen pour rester sur pla-ce aux Baléares. Les raconters, certainsjours ne manquent pas de sel, pendantqu'elle se porte comme un charme, etses amies de la-bas, n'en reviennentpas.

VILLENEUVE LES BEZIERS

* Nos bons amis Mr. et Mme. PierrePujol sont partis a San Telmo tenircompagnie a leur frère Mathieu quiest veuf depuis un an; et aussi biensûr, pour se baigner.

IIS-BALEAPESORGANO DE

«LES CADETS DE MAJORQUE»

Spécialités :

Tous Fruits SecsEXPORTATION MONDIALE

\ \ \ > ' / / / /

•̂ â^S.A. Capital 3 500 000 F

3, Boulevard Louis VillecrozeTél. : 95.91.41 (10 lignes groupées)

7£T§

13014 MarseilleTélex : 410872

BAR - RESTAURANTE

COCINA MALLORQUÍNA Y FRANCESA

Cerrado los lunes por descanso del personal

TELEFONO 63 1406

PUERTO DE SOLLER

Page 7: 32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes ont mangé les alevins de truites que les Autorités Fluviales avaient Tachées

PARIS-BALEARES

CRONICA DE BALEARESPALMA

* Le dimanche 4 mai est entré dansle port de Palma le navire de guerrefrançais «Ile d'Oleron» pour une es-cale de quatre jours. Le lendemain, ausoir, les officiers offraient un coctailaux autorités de l'île, et à una repré-sentation de la colonie française.

Construit à Bremen en 1939, Mied'Oleron» participe à la DeuxièmeGuerre Mondiale, du coté allemand,sous le nom de «MUR», puis devientnavire hôpital sous le nom de «Mün-chen»; avant de passer au service dela marine française, en 1945. C'est, ence moment, le vétéran de la flottefrançaise.

A titre de curiosité, disons quel'équipage compte quatre femmes envertu d'une expérience pilote actuelle-ment en cours.

* El pasado sábado 19 de abril con-trajeron matrimonio, en el marco dela catedral de Palma, nuestros amigos«Cadets» Pascual Uche y María PazMora Pol, empleados ambos de laBarclays Bank.

Los padrinos fueron SebastiánMora y Paquita Pol.

La ceremonia religiosa fue seguidade una buena comida en el Hotel SonVida para el mayor agrado de todos.

«París-Baleares» desea la mayor fe-licidad a los nuevos esposos; felicitacordialmente su tía Mme. Vve. JeanPol y su prima Anita; y guarda unatento recuerdo del padre de la novia,D. Sebastián Mora, ex-empleado delBanco de Bilbao, fallecido el 18 deagosto de 1981, a la edad de 89 años.

* La Asociación Protectora de Ani-males presentò denuncia contra la ma-tanza discriminada de perros en Ma-llorca.

Los productores y ganaderos se que-jaban que durante las noches, los pe-rros sobre todo alemanes mataban alas ovejas y cabras y nadie les indem-nizaba de sus pérdidas.

La matanza de perros por las ca-rreteras nocturnas, salvaron muchasovejas.

Y los dueños de los perros, dormíantranquilos. Oiga.

* El alcalde de Calvià, hizo votar lasconcesiones temporales para las diver-sas playas del término, por un totalde 68 millones de pesetas. No hay queextrañarse del mayor municipio del rei-no. Mucho dinero ha recuperar antesde sacarle lo más posible a la tempo-rada. En parte, será por eso también,que se pondrán más hamacas y tum-bonas que las previstas en el contrato.

* El director de Marineland D. Ro-berto Bonnet anunció que le habíannombrado Presidente de la AsociaciónEuropea de Animales Acuáticos quereúne a más de 200 delfinariums y va-rias organizaciones científicas espar-cidas por Europa.

«El equilibrio ecológico del Medi-terráneo está en estado grave». De notomar las medidas que se imponen po-dríamos muy bien tener una inmensacloaca pestilente, en el lugar del MareNostrum.

* La Ley permite ahora, obtener unarecompensa del 10 por cien, denun-ciando las personas que mueren sindejar herederos. El Estado busca de-latores para aumentar sus recauda-ciones.

* Las agencias de viajes deben ganarmucho dinero, demasiado. De no serasí, no'podrían hacer rebajas del vo-lumen que consisten. Por memoria, in-dicamos los precios de una de ellas,y los de otra, en paréntesis; afin queel lector vea.

Excursión a Formentor 2.370(1.135).

Cuevas Porto Cristo 2.565 (1.300)Valdemosa Sóller 2.515 (1.365).De una agencia a otra, el precio es

doble.¿Qué ganará al final de mes, la que

más gana?

* Cualquier pescador puede pescar enlos embalses de Cúber.

El pescador puede escoger el día,ya que puede escoger el día, entre elsábado, domingo, el jueves y los díasfestivos. Sólo se aceptarán a 10 pes-cadores por día, y sólo podrán pes-car cada día, un máximo de seis tru-chas y 20 carpas.

Todos los interesados deberán pro-veerse de la correspondiente licenciade pesca, así como también del per-miso para pescar en el coto. Las li-cencias pueden obtenerse en la Con-selleria de Agricultura y los permisosen la misma Conselleria y en EMAYA.

Los precios de la licencia de pescaregional con recargo de trucha, sonigual que el año pasado, de 615pesetas.

* D. Juan Ferrer «Borritxó» fue ho-menajeado hace poco, como «selleter»con seis personas más; y ahora el yacitado, es el único que queda. Sólo ad-mite remendones y tiene todavía su-ficiente clientela para sus 79 años.

Recordará toda su vida, la fiesteci-lla amistosa y llena de cariño, paraesas profesiones del ayer; y que la me-cánica tiene arrinconadas. El home-naje fue ofrecido por el grupo d'es-plai S'Estornell y tuvo lugar en elColegio La Salle.

* Otra vez por Semana Santa el paísestuvo cuatro días sin bancos ni ca-jas de ahorros. El turista que necesi-taba dinero tenía que cambiar sus que-ridas divisas donde encontrabaocasión de hacerlo, Agencias de Via-jes, negocios turísticos, pero también

Page 8: 32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes ont mangé les alevins de truites que les Autorités Fluviales avaient Tachées

8. PARIS-BALEARES

gentes que se aprovechan de todo,cuando encuentran para ganarse elsustento. Los bancos y similares, ha-rían bien de abrir una taquilla —porlo menos una— y anunciándola en loslugares precisos. Se evitarían las refle-xiones fuera de lugar.

* Invitados por la Conselleria corres-pondiente, y el Fomento, quienes lespagaron los gastos de comida, cuan-do los hoteles de la cadena SOL lesofrecieron alojamiento, llegaron 300directores de agencias de viajes espar-cidos por unos 2.000 puestos de ven-ta a lo largo y ancho de España.

El turismo nacional hacia nuestraislas, está en auge.

* La escuela de Música y Danzas deMallorca actuaron con gran éxito el20 del pasado abril, en París, y nadamenos que en el Auditorio de la Unes-co. Después de haber ganado el granpremio internacional de Munich, elgrupo ha sido invitado tantas vecesque le es imposible satisfacer. Actuóademás para la televisión francesa. Re-cordemos que la escuela de Música yDanzas de Mallorca, es la gran obradel incansable Tomeu Enseñat.

* El fiscal de la colza pidió por 500delitos de homicidio, más de cien milaños de cárcel para 8 acusados, sinrisa, con la seriedad del caso. Hay le-yes que necesitan una seria regulacióny se acomoden a los casos como elde la colza con sus 584 muertos y sularga cola de inválidos.

* Dña. María Teresa Esteban, ex-directora general del Medio Ambien-te, nos dijo: «En la C.E.E. cada díaprestan más atención a la política am-biental y el año 87 se declarará AñoEuropeo del Medio Ambiente. Por elcontrario en España se presta cada vezmenos atención al tema, y la Comu-nidad nos dirá algo al respeto». Yañadió «El problema serio que veo,es el vertido de aguas residuales en lazona del litoral.

* La producción forestal Balear se en-cuentra a la mitad de sus posibilida-des. Podría por lo tanto producir más,y crear puestos de trabajo. Lo quevale, no es lo que se produce por ru-tina, pero sí, todo aquello que se pro-duce justo a la demanda. La utiliza-ción de las encinas se ha duplicado;

mas de un Siglo que'Sa Nostraes la Caja de Baleares.

Balear« Ese es nuestro apeldo y b levamos con orguloNo podíamos tener otro mejor Porque somos cíe Balearesy porque toda nuestra filosofa, esfuerzos, oojeüvos ybenéficos, se resumen en esa gran pattora. Bateares

Baleares y su CUÏUMBaleares y su benestar socialBaleares y sus mayores

Baleares y sus petjueñosBaleares y su agroBaleares y su progreso

CA/A DE BALEARESSA NOSTRA"

y está bien así. No todo ha de serturismo.

* El presidente de Perú, Alan García,dijo que una agresión a Nicaragua escomo un ataque a mi propio país,añadiendo que romperá relaciones concualquier potencia agresiva. Más cla-ro agua ¿no?

* No lo parece, pero los cálculos es-tán ahí para convencernos. El aguaconsumida en las islas es subterráneaen un 96 por cien. Actualmente, unos25 mil pozos existen, cuando a prin-cipios de los años 70, no había ni lamitad. Eso da una idea de la necesi-dad del agua. Las tres cuartas partesdel agua existente, las utiliza el campo.

Y a gritos se pide más agua.

Ultimo avance técnicode la televisión color

ffem. inr&aifää^—* <¿sff^yffQaí. Franco.63-lel 671055-ANDRAITX

SERVICIO TÉCNICO TV PHILIPS <*»

Page 9: 32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes ont mangé les alevins de truites que les Autorités Fluviales avaient Tachées

PARIS BALEARES

ANDRAITX

CRONICA PATROCINADA POR

%Ww^* De nuevo este año las fiestas de SanPedro, serán organizadas por el Ayun-tamiento y según todas las prediccio-nes al ser este el último año del man-dato, las fiestas de Andraitx van haser sonadas, ya que hemos podidoaveriguar que en la carpeta hay variosnombres de cantantes muy famosos,pero lo que sea ya sonará y en parti-cular en el bolsillo de los contribuyen-tes a pesar de que todos los actos se-rán gratuitos.

* Las calles, plazas y caminos de todanuestra comarca, están pidiendo a gri-tos la llamada operación bacheo, peroel Ayuntamiento no se entera.

* Se ha iniciado la temporada estivalcon buen pie, viéndose repletos todoslos hoteles de la comarca, deseamosque esta sea una temporada fructífe-ra para todos y que la sombra del con-flicto del Mediterráneo este buen co-mienzo de temporada.

* La Asociación de Vecinos y propie-tarios de Camp de Mar, ha solicitadoal Ayuntamiento que en los meses deverano se limpien las calles de dichaplaya.

* Se ha renovado el Padrón Munici-pal de habitantes y los comentarioshan llovido para todos los gustos, quehace el actual Ayuntamiento para so-lucionar el paro, pues ahora que po-dría haber dado a ganar unos durosa varios jóvenes, el padrón, lo vienenrealizando los empleados del Ayunta-miento en sus horas libres, cobrandohoras extras por supuesto.

* Por fin tras una larga polémica en-tre Ayuntamiento y vecinos, la callede la Cooperativa de trabajadores deAndraitx, se denominará 1.° de Mayo,tal como habían solicitado sus vecinos.

* Un grupo de excursionistas del Gru-po «AGARA» de Andraitx, realizaronuna bonita excursión a la Trapa todoel día a pié por el Coli de Sa Gramo-la y regresando por San Teimo ySArracó, a los cuales acompañaronvarias personas de Palma.

* Las gentes de nuestro puerto, a tra-vés de sus representantes en el Muni-cipio, han llevado la protesta unáni-me de sus habitantes por no haberincluido este año la Conmemoraciónde la Virgen del Carmen como día fes-tivo, ya que nuestro Ayuntamientopara este año a escogido el 31 deMayo y 28 de Agosto.

* Nuestro Ayuntamiento una vez más,demuestra el poco interés que tiene enfomentar la cultura, prueba de ello,es que tras ser aprobadas las subven-ciones para el Teatrillo de Sa Taulera,éste hace oídos sordos en iniciar susobras, ¿quizás esperan hacer todo loque no han hecho en estos años, alfinal de su mandato?

* La Compañía de Autocares An-draitx, tendrá una nueva parada en laaltura de Ca'n Truyola, pero sólo a lavenida de Palma, por lo tanto los quequieran cogerlo tendrán que despla-zarse en las paradas de Son Mas oGasolinera.

* Andraitx, cuenta ya con una nuevarevista mensual «N'ALI» revista de lacomarca de Ponent, en su nombre yen su presentación estuvo el super jetset andritxol, una revista su mayoríaescrita en catalán, que por aquello decatalán o mallorquín y el ser nuestropueblo muy concurrido de emigran-tes peninsulares, ya ha tenido su proy contra entre las gentes de Andraitx,nosotros no entramos ni salimos enesto y deseamos a esta nueva revistaque acaba de ver luz muchos años devida al mismo tiempo que agradece-mos a todo el equipo de redacción laspalabras de elogio que en su presen-tación tuvieron por nuestro queridoPARÍS-BALEARES.

* El miembro del grupo «AGARA»de Andraitx, Ángel García (Tomate),ha sido contratado para realizar va-rios papeles en cortos y varias pelícu-las de cine, entre las que destaca«Mordiendo la Vida», película roda-da en Mallorca y que por su temáti-ca se espera un gran éxito.

* Se celebró en nuestra villa una «Fes-ta Pagesa» en la Avenida de Son Mas,patrocinada por el Consell Insular deMallorca y organizada por la Coor-dinadora de jóvenes de la Parroquia,dicha fiesta estuvo muy animada conuna típica torrada, amenizada con laorquesta Música Nostra y numerosasgentes vestidos con sus trajes payeses.

.* Se han instalado en nuestra villa va-rias cabinas telefónicas y entre ellasuna en la urbanización de Son Mas,para dar mejor servicio a las perso-nas que visitan nuestro mercado de losmiércoles.

JAUME

ESTELLENCHS

Pes pajesos era horaque a la fí, algo valgués,a tocat á nés garroveses bon preu de sa garrova;podria sortir una altra cosaquels pogués ajuda,per lo molt que han de suarbanyant-se bestant sa roba;aixecant-se l'homo trobafeina per tot el sant dia,tenguent per companyapoca famili, ó domes sa dona;desitjant que bastant plogaper lo que te sembrat,sempre esta conformatvisquent, honrat i pobre.

TOMEU SASTRE TOMÀS

LLOSETA

* Los Sres. Riera de Son Batle estu-vieron encantados de recibir la visitade su hijo Bernardo y su nuera Dany.Pasaron juntos diez días estupendos,fueron de excursión con un tiempomaravilloso, y disfrutaron, en Son Ba-ile, de los almendros en flor y de losnaranjos cargados de frutos.

Fue también maravilloso el día enel que el tío Gabriel invitó a toda lafamilia al restaurante «S'Espinagar».Visitaron Felanitx, Porto Colom, CalaMurada, y sacaron fotos de las mi-mosas en flor. Les acompañaba tam-bién el amigo de guerra del tío Ga-briel: Jaime Maimó.

En el restaurante, disfrutaron de unapaella de ciego, un buen pescado, yun delicioso postre. Al terminar la co-mida, el tío Gabriel recitó sus poemas«Mimosa», «Clavelitos» y «Violeta».

De regreso a Felanitx, el amigo del

Page 10: 32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes ont mangé les alevins de truites que les Autorités Fluviales avaient Tachées

10. I 'ARIS-BALEARES

tío Gabriel ofreció a las señoras unasperlas.

Pasaron también momentos muyagradables con Carlos y María Tere-sa en Orient, y en la Casa Gallega.

Fueron unos maravillosos días deprimavera en Mallorca que Bernardoy Dany nunca olvidarán; cuanto másque al regresar a Nevers encontraronfrío y hielo.

PUERTO DE ANDRAITX

* El matrimonio Antonio Reus y Lu-cía Pons, vieron con alegría su hogaraumentado con el nacimiento de suprimogénito nacido en Son Dureta,piensan nombrarle Matías. Enhora-buena a los padres y abuelos.

* El matrimonio Baltasar Porcel yAntonia Sánchez vieron alegrado suhogar con el nacimiento de su primerfruto; a quien impusieron el nombrede Juana-María. Felicitaciones a pa-dres y abuelos.

* Nuestros amigos, Martín Amengualy Francisca Vila vieron su hogar ale-grado con un niño nacido en Son Du-reta, llamándose Pedro-Bernardo. En-horabuena a toda la familia.

* Miguel Espuña y Maria-AntoniaGonzález, hija del farmacéutico delPuerto, vieron su hogar alegrado porel nacimiento de su 2? hijo, en la clí-nica de la Sagrada Familia de Barce-lona, llamándole Caries. Felicidades.

* José Luis de Aragón Riveiros yCristina Isabel Gürke Vera vieron ale-grado su hogar con el nacimiento desu primer hijo; que se llama José-Luis.Felicidades.

* Nuestro farmacéutico y amigo D.Bartolomé González ha sido nombra-do miembro de la Real Academia deMedicina y Cirugía de Palma de Ma-llorca.

Enhorabuena y que siga cosechan-do honores.

* Llegó de Francia después de unaslargas vacaciones con sus familiaresallí establecidos, nuestra amiga Fran-cisca Esteva viuda de Rouxel.

SAN TELMO

* El «Pan Caritat» de este año, que-dará en la Historia por varias razo-

nes; y entre ellas cabe citar el nume-roso público nunca visto, un preciosodía de sol, y la bendición y coloca-ción de la primera piedra'de la igle-sia a levantar cuyo culto será en ado-ración a Santa Catalina Thomas, lasanta mallorquina, ya que el donantedel solar lo puso en el acta notarialde donación que la santa tenía que lla-marse Catalina.

La misa concelebrada lo fue por loscuras D. Bernardo Homar de Capde-llá, D. Antonio Alzamora de Calvià,D. Jaime Capó de Orient, D. Barto-lomé Bosch del Puerto de Andraitx,D. Santiago Cortés de Andraitx yD. Juan Enseñat de SArracó; corrien-do el sermón a cargo de D. JaimeCapó, quien presentó casos históricosque parecían ocurridos ayer mismo,tan parecía fresca la historia, notán-dose la falta de un micro; lo que diocomo resultado, que no se oía nadaa partir de cierta distancia.

El «glosador» local Guillermo Bar-celó hizo un «glosât» alusivo al acto,que publicamos en este mismo núme-ro; mientras que el baile, sobre la era,seguía un ritmo endiablado. Muchoscoches se fueron a comer a otro pue-blo, al haber comercios cerrados, y de-masiado público. Por la tarde, hubojuegos en la playa para los niños ymenos niños, mientras daba gusto versalir hacia Andraitx de donde habíanvenido por la mañana a pie.

Una suscripción queda abierta paracubrir los gastos, lo más pronto posi-ble. Las obras, si todo va bien, debe-rán estar empezadas ya, cuando estarevista salga a la calle; y los proyec-tos y planos, con los permisos indis-pensables, rondan ya el medio millónde pesetas. Todos y cada uno, puedeningresar lo que quieran a la Caja deAhorros «SA NOSTRA» en el núme-ro 947228-68 agencia de SArracó.

S'ARRACO

* La fachada de la iglesia está ya re-parada, y ha quedado muy bien. Lostrabajos alrededor del órgano, son máslentos y dependen de un extranjero es-pecialista en el ramo de esta clase detrabajos. Y se cree que será utilizatalepor las fiestas de San Agustín.

Para llevar a buen final, las necesi-dades de la iglesia es imprescindibleque todos los arraconenses esparcidospor el mundo, respondan a nuestrallamada enviando lo que puedan. Pue-den mandar lo que crean convenien-

te, directamente a la Caja de Ahorros«SA NOSTRA» de SArracó cuenta n?928189-57, quien dará recibo delingreso.

También el Banco de Crédito Ba-lear de SArracó, tiene una cuentaabierta bajo el N.° 70-51997-85. Losarraconenses que no estén en regla porlo que al entretenimiento del repeti-dor de Televisión se refiere, tambiénpueden ingresar a la Caja de Ahorrosbajo el N.° 862651-76 la cuota anualde 500 pesetas, y para aquellos quedeban aún la del año pasado —si esque los haya— añadir 1.500 pías. más.Y gracias anticipadas para todos. Todoiría la mar de bien, si no hubiera mo-rosos... En el país galo por ejemplo,las tasas de Televisión son muy eleva-das y aquí que no se nos cobra nada,muchos ni siquiera quieren pagar losgastos del repetidor.

* En el X Semi-Marathon Valldemo-sa Palma, corrido bajo la lluvia, re-sultó vencedor el vasco Ruiz Sánchezvenido de su tierra para tal ocasión;siendo quinto el joven arraconenseAntonio Alemany. El primero y elquinto hicieron todo el recorrido jun-tos destacándose el vasco a lo últimocon poca diferencia.

* Pasó a mejor vida, nuestro conve-cino D. Joaquín Marqués Borras a sus76 años de edad, dejando a familia-res y amistades en el mayor des-consuelo.

Era un hombre bueno, siempre dis-puesto a servir, lo que aumentaba susamistades progresivamente. No veré-

FRUITS ETLEGUMESEXPÉDITIONEXPORTATION

GEORGESCOLL

1, Avenue Paul PonceCAVAILLON84300 (Vaucluse)Téléph. 78 01 43

Page 11: 32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes ont mangé les alevins de truites que les Autorités Fluviales avaient Tachées

PARIS BALEARE«. .11

mos más a su simpática silueta, peroconservaremos largos años su bondadinfinita, al fondo de los buenos re-cuerdos.

Desde Francia fueron numerosos lostestimonios de dolor que se recibieronde gentes que todavía recuerdan; comosi, los 22 años de retiro no hubierancambiado nada.

La iglesia registró uno de los llena-zos que pocas veces se obtienen.

Añadimos nuestra entristecida con-dolencia, a las muchas ya recibidaspor los familiares.

* En el local del Centro Cultural, quesirve de escuela, el Cantador guitarris-ta Antoine Candelas tuvo ocasión decelebrar una velada en nuestro pue-blo, bajo el patrocinio conjunto de laAlianza Francesa, y la Caja de Aho-rros de Baleares «SA NOSTRA».

De entrada el cantador caló hon-do, con sus juegos de voz, y harmo-nia con la música; lo que impidió unnumeroso público es que los jóvenesestán en los puestos turísticos, y losde tercera edad no salen de noche paranada. Pero el cantante calentó el am-biente con maestría, y los presentes leayudamos a cantar, al conocer bastan-tes canciones al haberlas vivido, alcurso de nuestras vidas en el país galo.El artista dio de si cuanto podía. Laorganización, a cargo de la esposa deBartolomé Bauza, fue cuidada hastasus mínimos detalles; representando laAlianza.

* Falleció a sus 88 años. D. MatíasFlexas Flexas de «Sa Cometa» dejan-do a familiares y amistades en el ma-yor desconsuelo. Había pasado la tar-de del domingo jugando a cartas conlos amigos y bebiendo agua; no es quetuviera costumbre de ir a los bares,sinó que era pura casualidad. Teníanecesidad de hablar con los amigos,cambiando opiniones sin más. Llega-do a casa, fue al corral para cercio-rarse de que los conejos tenían bas-

tante hierba para pasar la noche. Yallí lo esperaba el paro cardiaco. Alcorrer la noticia fatal, tal reguera depólvora, nadie se lo creía; si apenasacababa de despedirse. Y empezaronlas visitas a la casa mortuoria paraverlo y creerlo; y nos quedamos ató-nitos sin saber que decir. Había em-pezado su negocio con su esposa enNantes (Francia); pero regresaronpronto y el «BOUM» turístico lo vi-vieron juntos en el pueblo con eltrabajo.

Era un hombre bueno, leal y sim-pático; lo que hizo que todos éramossus amigos sin distinción. Por eso tan-ta gente se desplazó a la iglesia paradespedirle.

Es boleros ballava béSil convidaven amb reunióBravo Macia Bravo!I era un bon reconé.

Quand jo vos dic reconéEstà clar que es NobleUn vertedé sac de bondatUn home ple de germandatQui la conegut la estimatPer tots ha estat respectatI al recordam molt béPerquè honrava al nostro poble.

De parte de la familia del difunto,enviamos nuestras más expresivas gra-cias a todas aquellas personas que sehan molestado, expresándoles su amis-tad y condolencia por tan triste de-senlace; por lo que les queda grande-mente agradecida.

* En el momento de cerrar esta cró-nica nos acabamos de enterar que,doña Juana Ana Alemany (Garriga)esposa del patrón don Gaspar de (LaBonanova), ha sido ingresada con todaurgencia en la Residencia Nuestra Se-ñora de Lluc de la Seguridad Social(Son Dureta), diagnosticándole derra-me cerebral siendo su estado en el mo-

mento de su ingreso muy preocupan-te. Algunos de sus miembros le hansido afectados por parálisis y dificul-tad en la pronunciación.

Esperamos y deseamos tras un breveplazo de internamiento en clínica yque los resultados de la ciencia médi-ca que le asiste sean milagrosos, y surecuperación sea pronta, total y ab-soluta.

SANT TELM SERÀ CRISTIÀ

Totduna me presentaréI per voltros som conegutTots els qui aqui em vengutsEs per l'iglesia lo primer;Procurem es quedar béI recuperar es temps perdutFins ara no sa pogutLo que Sant Telm a menester.

Sant Telm are seràPoblet de categoriaLo únic que no teniaDesde avui ja ho tendraUna iglesia per adorarI també una sacristíaEra com un mes de MariaSense flors damunt l'altar.

El Sant qu'an de dur aquíNo acaba d'agradarSenyores em de pensarQue es qui regalà es solarHeu manda abans de morirPer això em de seguirI tot sa de respectarLo que em de procurarLuchar fins a la fi.

Es lo darrer de PonentDomés queda Sa DragoneraTe uns veïns de primeraI també un gran PresidentAvui en aquest momentSa posat sa primera pedraNo quedarà ningú darreraPer posar sacs de ciment.

Sant Telm ara tendrásSa cosa mes sensateQu'es s'hermosa BeataSanta Catalina Thomas.

GUILLEM BARCELÓ

Page 12: 32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes ont mangé les alevins de truites que les Autorités Fluviales avaient Tachées

12. PARIS-BALEARES

UN SERIAL EN EL OCASOLos roedores aun siguen coleando por JUAN VERDA

En los titulares del pasado número de París-Baleares in-tuía con cierta aseveración: «Las ratas, roedores que podríantraer cola». Ocasión en la cual acerté plenamente, varías hansido las personas que se han dignado escribirme patentizán-dome con sus elogios la autenticidad o veracidad del conte-nido del escrito, razonamiento efectuado incluso con apor-taciones de datos o pruebas por escrito que lo autentifican,por otra parte, varías han sido también las personas en lascuales abundaban las señoras ciertamente respetables, mos-trando su disconformidad y reparo.

Su planteamiento Sr. Juan en la forma de presentar suescrito me pareció interesante y, hasta si me apura, redacta-do con profusión de datos y de forma elegante. Yo —escribíala señora— presumo de cocinera casera, me las arreglo muybien para la preparación de una paella familiar en que to-dos los domingos nos reunimos aquí en la lar paternal deesta ciudad. Las ratas, son ratas. Aparentemente su aspectoes deprimente, horrorosos, son en definitiva repudiables. Lasratas son portadoras de serias enfermedades como la triqui-na o triquinosis, productoras de la muerte. Me reafirmo to-talmente de que persona alguna las haya ingerido. Este esmi punto de vista.

Con la finalidad de no alargar el procedimiento de esteproceso para unos interesante y para otros desencantador,me remitiré solamente en precisar dos consideraciones.

Debo de congratularme y agradecer profundamente aMr. et Mme. B. Ripoll, 90, Cour Joumu Auber, 90. Tel. (56)39 15 21, 33300-BORDEAUX, France, por la amable defe-rencia que han tenido para conmigo y de una manera muyparticular al remesarme desde la antigua capital de la < iuve-na y del Bórdeles, en el estuario del Carona, centro de unaregión de gran importancia agrícola, que produce excelentesvinos, —como decía— de una valiosísima aportación entre-sacada de «Papeles de Son Armadams», n.° L. Mayo de 1960.Aportación como digo dando fe y veracidad casi en nues-tros días de que las ratas fritas, bien entendido de campo,han sido ingeridas incluso ante notario, en la vi l la de La Pue-bla, Mallorca.

Por qué no asimilarlas de igual manera en el empleodel fondo de una paella. De este pequeño recorte valiosísi-mo en el caso que nos ocupa, he creído oportunísimo plas-mar un fotolito o fotolitografía con el fin de obtener unaimagen clara y evidente, incorporada en estas columnas. Conello se habrá logrado su autentíficación de cuanto aquí seha escrito y publicado, por supuesto, cabe respetar cuantasopiniones personales se contradigan y se opongan, no obs-tante, ante la verdad no queda otro remedio que el aceptarel desmoronamiento de cuantas cabalas y conjeturas se ha-yan «edificado».

En cuanto a la señora, cocinera casera, creo prudenteel darle una cumplida —más que una contrarréplica— satis-facción sincera, con reserva nominal absoluta, señas y do-micilio.

Dudo distinguida señora, su forma de interpretación encuanto a la creación de la paella a la valenciana, debiera deolvidarse de una vez de que tal especialidad no se debe aningún complejo hotelero, fonda, casa de comida, restauranteu hotel de cinco estrellas. En absoluto señora, los afamados

y prestigiosos cocineros de todos los tiempos la siguieron cul-tivando, hermoseando y enriqueciéndola en sabores y pre-sentación. El arroz paella o a la paella, insisto, nació en iosminifundios o campos de cultivo de arroz en la vega huerta-na o marisma valenciana. Principales ingredientes ya apun-tados; el ánade o pato común de albufera, ratas de los arro-zales, ancas de rana y anguilas de las acequias. Ud. distinguidaseñora ha suplantado dichos ingredientes por otros invirtiendouna mescolanza de roedores entremezclando los del campo,con los del alcantarillado y cloacas de la ciudad. Ademásde arremeterme diplomáticamente de que las ratas son ani-males portadores de la triquina y causantes además de talenfermedad y de la muerte. Yo me atrevería a preguntarle:

Se percató amadísima señora de que las ratas una vezdesolladas y su carne troceada se le daba un hervor. ¿A quératas se refiere?

Si ciertamente el «frit de rates», es un plato exquisitoque preparan y consumen los poblenses mallorquines, las co-mieron en cantidades en el arroz los cultivadores del agrovalenciano y no fallecieron.

Aunque sea profano en esta ciencia creo, que las ratassumidas en los vertederos de basura, alcantarillado y cloa-cas de la ciudad, son en efecto, transmisoras por vía digesti-va de unas a otras, y de éstas al cerdo, y de aquí al hombrecuando ingiere jamón, embutidos o carne de dicho animalque se halle infectada. Sus consecuencias son muchas vecesmortales. El heminto o lombriz que vive enquistada en lasfibras musculares, por lo que es muy conveniente en casode duda, someter la carne del roedor u alimentos citadosa la acción de una temperatura algo superior a 100° paraque desaparezca el peligra

El hervor a la carne se ha repetido una y dos veces,sin embargo, no ha querido entenderse. Los felinos y las avesrapaces diurnas y nocturnas, acometen con voracidad a losroedores en las praderas y campos, y no mueren.

Para la degustación de este delicioso y exquisito platopoblense «frit de rates», algo picantito, se ha recomendadoun buen vino insular, el tinto de Binissalem.

(Termina en la pagina 15)

De t PAPELES DE SON ARMADANS. , n.' L. Mayo de 1960

Tirada aparte de cincuenta

ejemplares numerado}.

En fin, hay platos en lacocina típica de Mallorcaque exigen se dé fe de quese han comido. Tales, porejemplo, el frit de ratet, esdecir, ratas fritas, tal comose hacen en La Puebla. ElDirector de PAPELES DE SONARMADANS me consta que lascomió, ante notario, en di-cho pueblo. Debo añadir,en seguida, que se trata delos roedores llamados «ratesde camp» que abundan en

9:<los terrenos pantanosos dela Albufera mallorquina. Seaconseja regar este plato,muy picante, con abundantevino tinto de Binisalem, quees el de mejor calidad deentre los nuestros. En el alu-dido opúsculo Recetas de co-cina balear se divulgó enletra impresa, -seguramentepor primera vez, la formacómo los poblenses preparanése que se dice exquisitoplato.

Page 13: 32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes ont mangé les alevins de truites que les Autorités Fluviales avaient Tachées

PARIS BALF.ARFS 13

MIRADOR LITERARIO

por LLORENÇ VIDAL

La poesía deD. H. Lawrence Ê? f

En un apéndice a las recomendaciones de la Mesa Redon-da sobre «Cooperación Internacional para asuntos de Poesía»,celebrada bajo los auspicios de la UNESCO en el Castillo deMuiden (Países Bajos) en 1984, Breyten Breytenbach y otros nosofrecen una concepción de la poesía como «la conciencia quese escapa a través de las palabras», una sugerente definición queha resurgido en mi memoria durante la lectura de los «Poemas»de D.H. Lawrence (1885-1930), traducidos recientemente al es-pañol por el argentino Mario Satz y publicados por EditorialArgonauta.

D.H.'Lawrence —que pasó algunos de los años de su vidaresidiendo en Mallorca, en la que encontró los habituales sabo-res y sinsabores que ya son típicos (¿endémicos, tal vez?) de nues-tra isla— es un poeta casi desconocido entre nosotros. Autorde novelas, narraciones breves, libros de viajes y ensayos -recordemos su obra más difundida «El Amante de Lady Chat-terley»— su producción en prosa ha eclipsado en parte su pro-ducción en verso, sobre la que Mario Satz, su traductor al cas-tellano, nos dice: «Hay cierta luz, cierta encantadora emanaciónmágica en sus poemas. Un gusto casi parecido al de Blake enlos símbolos, en el valor concedido a la energía, al amor y alas relaciones cósmicas del hombre con su mundo». Y es eneste sentido transparencial de los cósmico en lo humano y delo humano en lo cósmico donde se encuentran los momentoscimeros —algunos de ellos sublimes— de su poesía.

Leamos, por ejemplo, detenidamente su composición«PAX»:

«Todo lo que importa es ser uno con el Dios viviente,una criatura en la casa del Dios de la Vida,En paz, como un gato dormido sobre una silla,en paz,y ser uno con el dueño de la casa, con la dueñaen la casa, en la viviente morada de la casa,durmiendo junto al hogar, y grande frente al fuego.

Durmiendo en el hogar del mundo vivientegirando en el hogar del mundo vivientecomo una gran afirmaciónuna profunda calma en el corazónuna presenciacomo la del dueño de la casa sentado a la mesadesde su propio, gran ser,en la casa de la vida».

Sin entrar en la consideración de discutidos aspectos for-males en su versión original inglesa, éste y otros poemas de D.H.Lawrence —«El cuerpo de Dios», «Confiemos», «Sombras»,«Elemental», «Paz y Guerra», «Una sana revolución», «Demo-cracia», etc— constituyen un conjunto caracterizado por su men-saje independiente, por su vitalismo naturalista y por su intuiti-va nitidez espiritual, tres rasgos muy propios de nuestro poetay que le definen claramente en el marco referencial de la poesíacontemporánea.

Mayo 1986

EN M

ALLO

RCA

ANCL

O EL

AM

OR(N

ovel

a)

V

oíDU4D¿01UJstu2wool-nëo.

oEA

'iISl

<U•O

.£?a3i

T3

3JS0

1o

!§£

1o1D.

W

ï* â*

bre,

a l

a ve

ra d

el v

alle

de

San

Mig

uel;

valle

, en

don

de h

ace

cien

tos

de a

ños

e¡itu

ado

el p

rim

itivo

pue

blo

de C

ampa

ne!;

pue

blo,

que

des

apar

eció

a c

ausa

terr

ible

inu

ndac

ión

y qu

e di

sta

así

com

o ki

lóm

etro

y m

edio

de

la a

ctua

l vi

Rod

ean

el c

itado

pre

dio

tierr

as y

mon

taña

s cu

bier

tas

de a

lgar

robo

s,

viña

s,

e - «§ g §

l e . É

pino

s y

dem

ás f

lora

med

iterr

ánea

.E

s un

a ca

sa g

rand

e y

mac

iza,

con

un

porc

he r

edon

do,

un p

atio

enl

osad

oci

ster

na e

n el

cen

tro

y un

mir

ador

en

la p

arte

del

ante

ra t

odo

guar

neci

do d

e fio

¡Cua

n im

pone

nte

resu

lta c

onte

mpl

ar d

esde

est

e m

irad

or e

l oc

aso

del

día,

mi

í í

oOí0

'5V,E0)•31Jü

C/Ì

§ot/>O

'S.c/î

_0

>></3

t

J0

¡%0*05OX)

13giU

4—1

S03

cen

ento

nar

a m

edia

voz

aqu

ella

can

ción

que

par

a el

los

com

puso

un

prec

l

tíâ

a m

allo

rquí

n:«S

om u

na h

arm

onia

de

la i

lla q

ui c

anta

;

4—>i

3

5Xâil•o03yoO8gx0

_20>•o

1CS

'co0•sg03c/><Uex(/51)

—5oc/>

Ì-* ' » I S ¿S I *Î îà

pulu

la u

n m

on d

'ete

rna

jove

ntut

».D

esde

est

e m

arav

illos

o m

irado

r pu

eden

con

tem

plar

se o

tros

muc

hos

pred

ios:

E;r,

Geb

ellí,

Son

Est

rany

, So

n A

pats

...,

todo

s el

los

aure

olad

os d

e pa

z y

de u

rio

, ca

si m

ístic

o, q

ue

enam

ora.

No

le h

abía

exa

gera

do l

o m

ás m

ínim

o al

due

ño d

e la

pen

sión

pal

mes

an¡

;ura

rle a

Jua

n qu

e lo

s am

os d

e «S

es F

onts

» er

an u

nas

pers

onas

bu

enís

imN

o ta

n só

lo e

nvia

ron

a To

fol

en e

l ca

rret

ón a

esp

erar

le a

la

llega

da d

el c

eín

ea,

sino

que

, al

arr

ibar

al

pred

io,

le c

olm

aron

de

aten

cion

es,

desv

ivié

ndos

e j

;rle

la e

stan

cia

agra

dabl

e.A

hora

, ya

en

la c

ama,

tod

a ol

ient

e a

sába

nas

limpi

as,

en a

quel

la e

spac

iosa

ción

tod

a lle

na d

e so

mbr

as s

abie

ntes

a o

lore

s de

mem

bril

lo y

man

zana

, J

revi

vien

do...

Rev

ivía

el

encu

entr

o co

n To

fol,

el p

asto

r de

«Se

s Fo

nts»

y p

erso

na d

e co

nfií

los

amos

, na

da m

ás b

ajar

del

coc

he

corr

eo.

Pero

, m

ás q

ue n

ada,

man

tení

a fr

esca

la

hist

oria

que

aqu

él l

e ha

bía

cont

ado

o de

l pr

edio

, ca

be e

l ci

elo

ento

ldad

o de

l ca

rret

ón,

en t

anto

la

lluvi

a se

guía

ca

fina

y e

lega

nte,

vis

tiend

o de

gri

s el

pai

saje

gil

com

o un

a pa

nter

a.

Mus

culo

so c

omo

un t

oro.

Fue

rte

com

o un

o de

os m

ilena

rios

que

tan

to a

bund

an e

n la

isl

a de

la

calm

a. M

ás b

ien

bajo

que

al

R 0 ou — õ «0, MI s í -si II -ë 1-8 =g

C coi ser

a T

ofol

.Su

ros

tro

y su

s m

anos

ten

ían

el c

olor

del

pan

mor

eno.

Sus

ojo

s, n

egro

s y

g,

acos

tum

brad

os a

las

vis

ione

s bu

cólic

as,

eran

dul

ces

y m

elan

cólic

os.

Car

ecía

de

vici

os.

No

bebí

a ni

jug

aba.

Eso

sí.

Le

gust

aba

fum

ar e

n pi

pa.

Ala

sol

edad

. Y

, co

mo

todo

bue

n m

allo

rquí

n, e

ra u

n gr

an

soña

dor.

V C8< TJ ¿>

Page 14: 32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes ont mangé les alevins de truites que les Autorités Fluviales avaient Tachées

14. PARIS-BALEARES

AH!! LÊS BRAVES GENS...Dans chaque bar, il y á deux sortes de monde; ceux qui

se trouvent derrière le comptoir, et qui sont souvent très affai-rés pour faire le service, toujours rapida, et bien fait car le clienta peine rentré voudrait déjà être reparti dans cette société oùla plupart des gens tournent contre la montre, qu'ils en soientconcients où pas, et ceux —les clients— qui se trouvent devantle comptoir, pour se déliasser, causer, tuer le temps, samuser,et boire un coup; croyant sincèrement que ceux qui les serventdu fait qu'ils les écoutent par politesse, qu'ils repondent a leursdésirs, qu'ils prennent part a leur conversation dans la mesureoù le travail le leur permet, s'amusent autant qu'eux mêmes, touten faisant un travail qui á leurs yeux, se fait tout seul. Ceuxqui font huit heures á l'usine cinq jours sur sept, á raison dequatre le matin et autant l'après-midi, prennent a témoin de leurfatigue, ceux qui enfont seize chaque jour, sans la moindre in-terruption, qui sont obligés de se lever de table pour aller servirparfois une boite d'allumettes où un verre d'eau á quelqu'un quiaurait mieux fait de passer tout droit; et qui la plupart du temps,n'ont même pas de repos hebdomadaire.

C'est tellement vrai, que nous avons connu un bar où ily avait constamment trois personnes a la disposition de la clien-tèle les patrons et une serveuse qui ne s'amusaient pas du tout,car le travail était là, et il fallait bien le faire; et devant eux ily avait parfois la receveuse de l'autobus, qui elle passait huitheures assise dans le bus á donner des tickets aux voyageurs,prendre leurs pièces et rendre la monnaie, qui disait: —Quandj'aurais ma retraite, pour passer le temps, je prendrais un barcomme le votre. Le comble, c'est qu'elle parlait sérieusement, sansse rendre compte du ridicule.

Mais les bons clients ne sont pas ceux là, ce genre de mon-de est la crème du négoce, car il paie ce qu'il doit, et revientdés qu'il peut. Le bon client dont on veut vous parleraujourd'hui, est celui qui met ses pieds sur la banquette, où sur

la chaise d'en face, qui laisse ces mômes courir á travers la sa-lle, au risque de causer un accident, avec les serveuses portantde pleins plateaux de tasses, verres, bouteilles, liquides chaudsoù froids, souvent les deux, toujours presses; où a défaut desgosses laisse galvauder ses chiens, ce qui n'est pas mieux.

Le client se permet de faire au café ce qu'il se garde biende faire chez lui, et pour cause! Et pour justifier le titre de cetarticle, voilà un phénomène pas tellement rare.

Nous avons connu des tas de clients qui après avoir de-mandé la permission bien poliment de téléphoner en ville, rach-rochaient disant: —La personne n'est pas là, on va me rappeler.Dés que la sonnerie retentissait, il se rapprochait, disant: —Cedoit être pour moi, et cela l'était en effet. La réalité c'est quele gars avait demandé a l'interurbain une communication a 300où même 500 kilomètres de là, et qu'il réglait en tout et pourtout, une communication pour la ville; c'est á dire même pasun dixième de ce qu'il devait, en réalité.

Et il n'avait même pas l'impression d'être malhonnête.' G. SIMÓ

LE PREMIER AVRILLa pêche au poisson d'avril n'est ouverte qu'un seul jour

dans l'année, et les farceurs imaginent des canulars, trouvanttoujours des naïfs pour «mordre» à leurs plaisanteries.

Il y a quelques années, dans une caserne anglaise, le haut-parleur transmettait un message: les talons des souliers ré-glementaires distribués récemment aux futurs officiers n'étaientpas conformes, et ces souliers devaient être déposés immé-diaatement dans la loge du portier, afin d'être renvoyés à l'usi-ne. Des centaines de souliers remplirent la pièce avant qu'unsupérieur ne découvre que la date du jour était le premieravril, et que c'était une plaisanterie. L'auteur de ce poissond'avril s'appelait Charles. MADAME RETOUT RIPOLL

Contin

uará

"li. 1§ & P O t»

o* S.» " -Sa a — 2: <•» no »g- §• o ? s 1 PB S' - » S3 5 •? o -i w A* F S ? | | ì0. ET «" 3 ' 0O 8) ai Q O3 | 8- S S<— i n «> 3'

§ !" I ëloi S1

•§ 8 S 'a ETrt * g <î^ 3- S" S <§En w ft g 0f? s; o & §5 c oÍ5 B § õ *

II8 S*re O K ßj o

Í |1 ï ï3 fT S K O"l ? Si ts Ia* *í o " ' SS* ' S H ">ft »i O Q1 •—- í 3. » o.

si 2. n

< 3 5' o 8Ía P " 2 »&> _ TJ 3 S

lê-" ââ o & 5=O r» 3 K

3 ftv; O "i w

IH i'1 § 9 ?

s r < 3 & s r < o. O Q I T Q . O ~i P S ET 3 - 0 5 « « o c r a - a i a|1S g. P s. f g 3 s? -ê B £ ° â §- S- EL g £&* %><o >* r 8 c •< E w ã. S r5-·Q ·rrS = ̂ t a " z > S - H « n ö 8 ° ^ ° s. g- P^IsJifrlfiípflIfa^-flif.^ilflfril^iSlihifi*!t«nîf*£llMltfgH!»?î»!L!lit-. g q ' f ? ; i o : " > § 3 8 & 3 3 £ E 3 < « 3 < . e S e ^ S g w ^ S ' S S l G * « S n

l^lflr ik^^lliisHI^ii M P ï»?II »11 i S S S f l l l & g i i - n . l E l & . S - S Ï ?S "°

ilî!tl| ï!sl;fï|f!iii* I*&* Is 1* 2¡¡S î - î I í? »i

IP 1 IHï II ï't lif i ° v < Q- ? o B t S S n S F ^ S — l S " S a r3 ft- , w ft O. o. T2. g °fltt-S- a l ^ Ull S'í* 1^1 Í3 í^ "e «B S g J* S i s -Mo ìli I^IS-iilf lÍIÍp H Si s i l-g !§!

! ! li f 1 tí ïi ÍP!|I i'I ^p!l !'t ¡ P Ì S J ! Ili I IH5ÎÎ f ï í " ! P lïl 1 M! Il I iIH i ¡ s i 1? il »i ; u i-t Is pi-oli 1 I í ; fi i! li ¡ I ¡i if S ? »I?l a l l í u! l? ì° 1 f §.1 i1 alt9 2 . » § ? ? S-6 i » » S ™ g & . 3 ü . 8 ? ? g

Page 15: 32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes ont mangé les alevins de truites que les Autorités Fluviales avaient Tachées

P ARIS-BALEARE* .15

L'ERMITA DE GARRAFA per JAUME BOVER

En el número de març-abril de«Paris-Baléares» apareix una notaanònima titulada «La ermita de Ga-rrafa» en la qual s'hi diu: ningún datodocumental se posee de este lugar, ia més es dubta de la existència deconstruccions.

Com sia que la realitat històrica iarqueològica contradiu aquestes pa-raules voldria exposar tot seguit unesquantes proves, sabent que resultamolt difícil fer canviar una opinió quedurant molts d'anys ha considerat l'er-mita de Garrafa com a legendaria.

1.—Toponimia

A Garrafa existeixen al menys trestopònims que fan referència a un pas-sat anacorètic; són: S'Ermità, S'Ermitàd'amunt i S'Ermità d'avall. Resultamolt improbable que un fet legendaridoni lloc a un topònim documentathistòricament.

2.—Arqueologia

Les restes de l'edifici existeixen i qual-sevol persona, amb permís dels pro-pietaris, ho pot visitar i comprovar.

3.—La documentació històrica

L'historiador Joan Baptista Ensen-yat a la seva Historia de Andraig, obramolt coneguda per els andritxols i quecompta amb una recent edició facsí-mil, confesa no haver trobat cap do-cument que doni fe de l'existència del'ermita. I d'aquí ve la injustificadacreença actual de que l'ermita noexistí.

Per sort no és així. Ara per arahi ha localitzats dos documents con-

firmatoris de la seva irrefutable exis-tència.

El primer document es troba al'Arxiu del Regne de Mallorca (LC 79f. 87 v.), per el qual sabem que l'hon-rat Pau de Sant Martí era el propie-tari de dues alqueries contigües: Be-niorella (avui anomenada SonFortuny) i la Cova, una dins el termed'Andratx i l'altra dins el terme de Cal-vià. (Per cert, aquesta alquería de laCova, dins el terme de Calvià i con-frontadora amb el terme d'Andratx,durant molts de segles va ser propie-tat de famílies andritxoles, i no de gentcalvianera, fet que provocà adesiaradesavinences per raó d'impostos, dretsde vigilància, etc.).

El mes d'octubre de 1401 el go-vernador de Mallorca informava alsbaties d'Andratx i Calvià «que alscunshabitador* dels vostres batlius han tre-ta una alfàbia e altres coses de unacsa heremitana que ha dins los termesde la sua alquería» de Pau de SantMartí. S'obliga als baties a fer cridesa toc de trompeta i per els llocs acos-tumats per a que qui ho hagi robatho restituesqui abans de 10 dies «enaltra manera passat lo dit temia se-ria'ls pres per ladrocini, e seria pro-cehït contra aquells segons que seràde rahó e de justícia».

El segon document es conservaa l'Arxiu Diocesà de Mallorca (Cola-cions 1403-1406 p. 132) per el qual sa-bem que Joan Roses, ermità, voliacontruir una cel·la en el terme de l'al-queria del venerable Pau de Sant Mar-tí, militar, en la parròquia d'Andratx,per servir Déu. Demanà llicència al

bisbe de Mallorca per a captar almoi-na, la qual li fou concedida. El bis-bat ho comunicà a tots els rectors ipriors el 8 de maig de 1405.

En resum, queda documentat queel 1401 existia una casa ermitana, i queel 1405 un ermità es volia construiruna cel·la.

4.—La llegendaDiversos autors han transcrit la lle-

genda de l'ermità de Garrafa, text her-mós i interessant, i que ajuda a con-firmar l'existència de la vida eremitanaa la serra de Garrafa.

Aquesta llegenda no és original.Versions semblants es troben recolli-des a zones de Grècia, Iugoslàvia, Ità-lia, etc. El curiós és que es trobi tam-bé a Mallorca.

***Ara per ara no hi ha més proves.

A les visites pastorals del segle XVIa la vila d'Andratx no es fa cap es-ment als ermitans de Garrafa (vegeuHistòria d'Andratx: segle XVI, de R.Rosselló i J. Bover, inèdit) com tam-poc hi ha més notícies al eremitologimallorquí que s'està compilant.

Aquestes notícies del segle XV nosón inèdites. Varen ser publicades aHistòria d'Andratx: segle XV, de R.Rosselló i J. Bover, l'any 1979, en unaedició patrocinada per l'Ajuntamentd'Andratx, la Fundació Joan Flexas ila Caixa d'Estalvis de Balears.s a on-les persones interessades hi trobarana més altres informacions sobre l'es-glésia, el temple, els rectors, el cultediví, la visita de Sant Vicenç Ferreri la devoció dels andritxols a la Marede Déu de Montserrat.

(Viene de la página 12)

No hay duda que para enrolarse en torno a la mesa dis-puesta con una sabrosísima paella a la valenciana con bue-na langosta incluida, hasta se apuntarían los franceses conaprovisionamiento de un buen vino «rouge» como lo sonel Côtes —du— Rhone, o un estupendo Châteauneuf —du—pape. En el caso de que la langosta preferentementehubiera sido seleccionada para servirse separada y fría, Lan-gosta en Bella Vista a la Neva, a la Parisién o a la rusa,cuando menos al natural con salsa mayonesa, o Aspic delangosta Henri Beraud, naturalmente no vamos aquí a des-merecer nuestros vinos, pero tratándose de buenos «gour-mets» franceses, sin duda, acompañarían a la langosta re-gándola con un selecto Burdeos blanca Podrían sen Château— yquem, Entre —deux— mers, Sauternes, Monbazillac, etc.Vinos que por su delicadeza deben ser servidos bien «frap-per», es decir; enfriados por medio del hielo en un cubo silo prefieren.

No hablo francés y se me ve el plumero. Una Paellaa la Valenciana con o sin langosta mallorquina, eso si quees otro cantar y con buen vino, claro.

Permítame distinguida señora, desde estas columnas aldespedirme, me veo obligado en ofrecerle mis respetos y sen-tiría de corazón haberla molestado, participándole de queen este desdichado «embrollo» ha quedado aún mucha telaque cortar. Admiro su profesión como cocinera casera y re-pito, reconozco profundamente el haberla contrariada. ParaUd. y en ecuanimidad con las demás personas que tuvierona bien exponerme sus razonamientos que yo no comparto,remesándoles todo mi agradecimiento.

El tema de los vertebrados roedores habrá sido sorpren-dente, entretenido e interesante para unos, mientras que paralos otros, les ha supuesto un desencanto horroroso, fatal desolemnidad.

Aquí no proseguiré el comentario sobre las ratas. Nose hable más aunque ellas, claro está, seguirán coleando.

Page 16: 32* Année - N.° 305 MAI - JUIN IQflfi -BALEARES · Il est même arrivé déjà, que les mouettes ont mangé les alevins de truites que les Autorités Fluviales avaient Tachées

16. PARIS-BALEARES

P APIS-B ALE ARESOrgane mensuel de l'Association Amica-le des Originaires et Descendants des Ba-léares résidant en France:"LES CADETS DE MAJORQUE"

Siège Social: 20, Avenue Foch66400 CERET

Association Etrangère Autoriséepar le Ministre de l'Intérieur

Directeur de la Publication:Miguel Ferrer Sureda

Président Honoraire:Raphaël Ferrer Alemany

7, place d'Erlon. 51100 REIMS

Président: Gabriel Simó AlemanySanjurjo, 13. S'ARRACO. Mallor-ca. Tel. 67 25 03.

Vice-Président: Juan Juan Porsell,Capitán Vila, 6-4°.A. Palma deMallorca 7. Tel. 27 22 96.

Vice-Président pour la France: MichelF. Gaudin, 3, rue de Damrémont44100 NANTES.Tel. 40 73 36 97.

Secrétaire Générale: Mme. AntoinetteR. Perrigault. "Villa du Canigou",20. avenue Foch 66400 CERET.Tel. 68 87 08 49.

Secrétaire Général Adjoint: HenriRetout 15, rue des Ormeaux,76600 LE HAVRE.Tel. 35 41 20 32.

Tresorière: Catherine Savi. 1, Rue dela Faraude.ISSOU78440 GARGENVILLETel. 30 93 54 75.

Délégué Général pour les Baléares:Antonio Simó Alemany, PI. Nave-gación, 19. Tel. 28 10 48.07013. Palma de Mallorca.

BULLETIN D'ADHESION

Je désire faire partie des "CA-DETS de MAJORQUE" au titre de:Membre adhèrent . . . 50 Frs.Membre donateur . . . 70 Frs.Membre bienfaiteur . . 100 Frs.Membre mécène (à partir de) 150 Frs.

et recevoir gratuitement"PARIS- BALEARES". '

Nom et prénoms

Lieu et date naissance

Nationalité

Profession

Adresse ..(Signature)

Biffer la mention inutile.

Nota.— Tous les règlements, adhésions,publicité sont à effectuer au nom des"Cadets de Majorque", C.C.P. Paris1801-00-S.

IMPRENTA POLITECNICATroncóse, 3

Palma de Mallorca-Baleares-España

Depósito Legal: P.M. 9S5-1965

PETITES ANONCES

A LOUER A SOLLERILES BALEARES - ESPAGNEMaison - meublée entrée - sa-lon salle a manger - cuisine -salle douches - salle de bains- 3 chambres - Petit Cour deMai - a Septembre. Prix de2.500 à 3.500 Frs.Sr. D. Guillermo VaquerCalle Moragues, 2. SOLLERTel.: ( 71 )632094

CHERCHE correspondants'intéressant à la généalogie età l'anivée des "sollerichs" enFrance. Michel Mayol. 5 ave-nue du Luxembourg. 44700ORVAULT.

CHARCUTERIEVALLET

Centre comercial detoutes aides, 5 placePoincaré 44600 Saint Na-zaire. Tel. (40) 222603.

Expédie dans toute laF rance des sobrasadas,longanisses, botifarres,merquez.

ALLIANCE FRANÇAISEDES BALEARES9, Rue San Felio07012-PALMADE MAJORQUE

ESPAGNE

arVsleno

1961 - 1986

25 AÑOSA SU SERVICIO

ANTONIO SIMÓ ALEMANYPLAZA NAVEGACIÓN, 19

(Frente Mercado Sta. Catalina)07013 PALMA DE MALLORCA

TRHSmeDITERRflnER

VERANO 1986PALMA/BARCELONA

BARCELONA/PALMA

PALMA/VALENCIA

VALENCIA/PALMA

PALMA/MANON

MANON/PALMA

PALMA/IBIZA

IBIZA/PALMA

BARCELONA/IBIZA

IBIZA/BARCELONA

VALENCIA/IBIZA

IBIZA/VALENCIA

PALMA/SETE

SETE/PALMA

IBIZA/SETE

SETE/IBIZA

VALENCIA/SETE

SETE/VALENCIA

Diario, excepto lunes

Lunes, miércoles, jueves, domingo . . .

Miércoles, jueves y viernes

Diario..I •

Diario, excepto lunes y domingo

Viernes (Vía Ibiza) y domingo

Miércoles y domingo (Vía Ibiza)

Diario, excepto domingo

Jueves y domingo (Vía Ibiza)

Sábado

Domingo

Domingo

Miércoles y domingo

Viernes

Lunes y viernes

Sábado .

12'30 h.

23'45 h.

12'30 h.

23'45 h.

Diario, excepto martes

Martes

Viernes (Vía Palma)

Diario, excepto martes

Martes

Sábado (Vía Palma)

Martes, jueves y domingo

Sábado

SábadoMartes

Miércoles y domingo

Lunes y viernes

Martes y sábado

Lunes y viernes (Vía Palma)

Martes y sábado (Vía Palma)

Jueves y domingo (Vía Ibiza y Palma)

Martes y sábado (Vía Ibiza y Palma).

12'00 h.

23'45 h.

09'00 h.

23'30 h.

23'45 h.

17'00 h.

09'00 h.

16'30 h.

09'00 h.

23'45 h.

10'00 h.

23'45 h.

23'30 h.

12'00 h.

12'30 h.

11'00 h.

23'30 h.

23'45 h.

23'45 h.

17'00 h.

09'00 h.

12'00 h.

15'00 h.

17'00 h.

16'00 h.

10'00 h.

16'00 h.

23'45 h.

.16'00 h.

AGENT GÉNÉRAL EN FRANCE:

VOYAGES MÈLIA75001 PARIS - 31. Avenue de l'Opéra - Tél.: 14.260.33.75

06000 NICE - 8, Bd. Victor Hugo - Tél.: 93.87.98.58