Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR

INTENCIÓ

2

Un model global de la realitat. GLOBÀLIUM Segona part: MODEL MAJOR Categoria: INTENCIÓ Primera edició (en format electrònic): gener 2017 © Del text: Lluís Maria Xirinacs Damians Llibres de figures Globàlium major: Lluís Maria Xirinacs Damians Informatització figures Globàlium major: Manuel García Sanz Aportacions: Definicions curtes: Joan Parés Grahit Recerca de textos afins: 01, 02 i 03 Núria Roig Esteve. 04 Sonet de Josep Colet Giralt Recerca d’obra plàstica afí: Francesc Soler Claveras Test/qüestionari informatització: Montserrat Sànchez Barra GRUP D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM

FUNDACIÓ RANDA LLUÍS M. XIRINACS Rambla de Badal, 121, 1r. 08028-Barcelona Tel. 934194747 http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com www.lluismariaxirinacs.cat info@fundacioranda.org - germanies.randa.xirinacs@gmail.com Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicènc ia CC:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

3

ÍNDEX - MODEL MAJOR, CARRETERES, CONSISTÈNCIA .................................... Pàg. 4 - Categoria: INTENCIÓ * Definicions curtes ........................................................................................... Pàg. 5 * Etimologia ....................................................................................................... Pàg. 5 * Història filosòfica ............................................................................................ Pàg. 6 * Nucli ................................................................................................................ Pàg. 7 * Antitermes ....................................................................................................... Pàg. 13 * Núvol d’afins ................................................................................................... Pàg. 13 * Sociolingüística ............................................................................................... Pàg. 14 * Figures ............................................................................................................. Pàg. 15 * Texts afins ....................................................................................................... Pàg. 16 * Obra plàstica afí ............................................................................................... Pàg. 19 * Dades tècniques ................................................................................................ Pàg. 20 * Test / Qüestionari .............................................................................................. Pàg. 20 * Diccionaris consulta ......................................................................................... Pàg. 20

4

2.- MODEL MAJOR Dintre del projecte general de GLOBÀLIUM , un model global de la realitat, el MODEL MENOR (1), era una esfera de tres dimensions cartesianes: cernent (c), parença (p) i tensió (t), amb els sis corresponents punts cardinals: “Teoria” (+c) / “Pràctica” (-c), “Fenomen” (+p) / “Noümen” (-p) i “Objecte” (+t) / “Subjecte” (-t). Per accedir ara al MODEL MAJOR cal afegir-hi una quarta dimensió cartesiana: voltant (v), amb els seus dos punts cardinals: “Món” (+v) / “Plasma” (-v). 23.- CARRETERES En la pissarra (22) del MODEL MAJOR hi ha vuit centres principals d’atracció (categories de color verd), corresponents als vuit punts cardinals esmentats, equidistants entre veïns (90º). Ara establim una xarxa bàsica de trams de carreteres (vint-i-quatre), tots iguals, de 90º cadascun, entre cada dos punts cardinals veïns. En resulten sis cercles canònics màxims perpendiculars (360º) (fig. 0-5) que anomenarem: I. Mètode (231), II. Revelació (232), III. Univers (233), IV. Cultura (234), V. Relació (235) i VI. Consistència (236). En el punt mig de cada tram fixem un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories verdes situades en els dos extrems del seu tram. 236.- CONSISTÈNCIA: t, v. El sisè (VI) cercle canònic de variables tensió i voltant és format segons aquesta seqüència: PLA – 45º - FEL – 45º - SUB – 45º - INT – 45º - MON – 45º - AFI – 45º - OBJ – 45º - BOS – 45º - PLA. Recull la diferent qualitat o consistència (“Consistència”) de la realitat: feliç, intencional, lligada i fosa. 236.30.- INTENCIÓ : -t, +v.

5

236.30.00.- Categoria: INTENCIÓ . INT (SUB-MON) 236.30.01.- Definicions curtes: Vivència mundana. Intensió involutiva. La meva voluntat. Allò que jo vull. Determinació de la voluntat en ordre a un fi. 236.30.02.- Etimologia: D’ús corrent, diferenciat, etimològicament, Intensió i Intenció, vénen del mateix verb llatí, tendo, tensum → tensio, “tendir”, “tensar”, “tensió”, amb el prefix in ací, (no amb significat privatiu de “no”: indeterminatio, infans, inanis), ans amb significat d’estat de moviment vers una fi: “cap a”: “tendir a”, “en”, “dins”, “sobre”. Se’n deriva “enteniment”, “intent” o “intenció”, “intens” o “intensió” o “intensitat”. In + tendo té doncs, les dues arrels *en- i *ten-: A.- In-: A1.- Llatí: antic en. Composts: indago, infero, indoles. Derivats: in-ter “entre” aquest amb molts composts, interus “interior” , interior “més interior”, intimus “el més interior”, intro “a l’interior” , intra “dins dels límits de”, intrare “entrar”, introitus “entrada”, intus “de o a l’interior”, intestinus “de l’interior”, “intestí”. Osc: en “en”, anter “entre”; umbre: en “en”, ander “entre” ; pelasg: e. A2.- Grec: en “en”, eg-kaléo “convocar”, ekklesía “assemblea”, éntera “budells”, entós “de l’interior”, éni “és dins”; arcàdic, xipriota i cretenc: in “dins”. A3.- Antic irlandès: in “en”, eter, etar “entre”; britònic: yn “en”; còrnic: ynter “entre”. A4.- Gòtic: in; antic alt alemany: untar “entre”; antic islandès: idrar “entranyes”. A5.- Armeni: i “en”, ender-k’ “entranyes”. A6.- Lituà: i, -e “en”; antic prussià: en “en”. A7.- Antic eslau: vu(n) “en”, o(n)tri “dintre de” ; es lau: -e “en”, je(n)tro “fetge”, o(n)trobo “entranyes”. A8.- Hitita: an-da. A9.- Indoirani: a; sànscrit: antár “entre”, ántarah “interior”, ántamah “íntim”, antrám “entranyes”; avèstic: antare “entre”, antaro “interior”, antema”íntim”; antic persa: antar: vèdic: antrám “entranyes”. B.- -tendo: Ve de l’arrel indoeuropea *ten- “estendre”, “estirar”, “desplegar”, “tensar” (especialment l’arc), “cobrir”. B1.- Llatí: a) Si afegim –e-, obtenim teneo “tenir” (procés que segueix, idea de continuïtat), “durar”, “persistir”, “mantenir-se en una posició” (militar), “singlar vers” (nàutica), “posseir”, “ocupar”, “aturar”, “mantenir”, “considerar”, “recordar”, “comprendre”, “saber”. Derivats: attinere “atenir-se”, pertinere “pertànyer”, tenax “tenaç”, pertinax “pertinaç”, tenor “sessió”, “tenor”, “sentit”, abstineo “abstinc”, retentus “retingut”, contineo “continc”, sustentatio “sosteniment”, tener “tendre”.

6

b) Si afegim –d-, obtenim tendo “tendir”, “tendir a” (aspecte determinat), “dreçar la tenda”, “fer esforç”, tetinit “ell va tendir”. Derivats: tenda “tenda”, tendo “tendó”, contentio “contenció”, tensus “tens”, tensio “tensió”, attendo “atenc”, attentio “atenció”, contentio “contenció”, ostendo “manifesto”, extensio “extensió”, praetensio “pretensió”, tenus “llaç o cordó tensat”, tenuis “tènue”, “subtil”, “delicat”, “prim”, “pobre”, “sense importància”, “d’humil condició”, attenuans “atenuant”, extenuatus “extenuat”. c) Si afegim –(m)p-, obtenim tempto (pronunciació popular: tento, intensiu de tendo) “tocar”, “palpar”, “assajar”, “temptar” (aproximatiu). Derivats: temptatio “temptació”, attemptatio “atemptat”. B11.- Umbre: tenitu “té”, “tingues”, ententu “tensa”, “tiba”, andendu “tensa tu”. B2.- Cèltic: bretó: cynnen “contendeixo”, distenn “distendeixo”; irlandès: cointinn “contesa”, tét “corda”, tana “minso”; gal: tant “corda”; còrnic: tanow “minso”. B3.- Vèdic: tanóti, tanuté “ell tendeix”, átan, átata “ell ha tendit”, tatána, tatné “ell va tendir”; sànscrit: tánayati “estendre”, tánas “descendència”, tatáh “tens”, tántuh “fil”, tanúh “minso”, “fi”, tániman “tendó”, tántra “ordit”, “fil”, “teler”, “entrellat”, “doctrina”. B4.- Grec: teíno “jo tendeixo, tenso o tibo”, “m’estenc”, “estic situat”, tatós “tens”, tanús “estret”, “minso”, “filat”, “esmolat”, ténon “tendó”, tónos “tensió”, “to”, diatonikós “diatònic”, tetanós “rígid”, teinesmós “tenesme”. Homèric: tánutai “ell tendeix”, tanaós “estirat”, “allargat”, “llarg”. B5.- Gòtic: -panjan “estendre”; antic islandès: punnr “minso”, “fi”; norueg: punur “minso”; antic alt alemany: dunni “minso”. B6.- Antic eslau: tinu-ku “minso”, “fi”. B7.- Lituà: ténvas “minso”, tinklas “xarxa”; letó: téws “minso” B8.- Avesta antic: us-tana “estès”; persa modern: tar “xarxa”. B9.- Paixtú: londa, launda “fil”, “filament”, “fibra”. En el nostre model emprem “intensió” (àmbit subjectiu, cap a dins) com a tensió interior en oposició a “extensió” (d’una tela tensada des de fora). Mentre que emprem Intenció, per designar una categoria, com a tensió de dintre cap a fora (“tendir a”). 236.30.03.- Història filosòfica: Intenció és la referència d’una activitat subjectiva al seu propi objecte, que un cop obtingut, cessa i obre pas, a sensu contrario, a la “Felicitat” subjectiva: “Felicitat” – 45º - “Subjecte” – 45º – Intenció – 45º - “Món” – 45º - “Afinitat” – 45º - “Objecte”. Entesa inicialment l’activitat subjectiva com a activitat pràctica, fou ampliada a les activitats mentals pels neoplatònics àrabs (Avicenna, 980-1037). En el pas del segle XIII al XIV, comença a veure’s la cosa (“Objecte”) mundana (“Món”) com a ser intencional (esse intentionale, esse apparens, de Pere Auriol, m. 1322) que reclama, des de fora, l’activitat subjectiva de captació intencional. Tanmateix això semblà a Guillem d’Occam (m.1349) una inútil esgrima entre l’enteniment i la cosa. Per a ell, el mateix acte cognoscitiu és una Intenció (intentio), perquè es refereix directament a la cosa entesa. En el segle XIX, Franz Brentano (1838-1907) torna a considerar la Intencionalitat com característica dels fenòmens psíquics (1874). L’“objecte immanent”, real o irreal, és la referència -indirecta respecte a l’“Objecte” real- dels actes intencionals. Respecte a ell poden ser:

a) representacions: la seva presència simple,

7

b) judicis: la seva afirmació o negació, c) sentiments: la seva estimació o odi.

En aquesta mateixa línia, Edmund Husserl (1859-1938) afirma que tota vivència (Erlebniss, “Subjecte”) és intencional i, per consegüent, és referida a un “Objecte”, que per la seva banda tampoc no existeix sense Intencionalitat vivencial. Però també es pot referir a sí mateixa, la consciència reflexiva, present en totes les vivències:

“Subjecte” ← “Intenció” → “Món” (“ Objecte”).

Cura, epiméleia (Sòcrates). Preocupació (Evangeli). Inquietud del cor (Agustí). Propòsit. Interès. Motivació. Suggestió. Esperança. “Examen de consciència” (cristian. medieval). Intencionalitat (estoïcisme, Brentano). Eclecticisme. Selecció. “Art de viure” o “estètica de l’existència” (M. Foucault). Atenció (Husserl). Observació. Vigilància, téresis (Arist.). Sol·licituds, Sorge (Heidegger). Relevanz (Schutz, Alfred). Reflexió. Teoria adverbial de la percepció (R. M. Chisholm).

236.30.04.- Nucli: En el Globàlium, ara ens podem moure dins de la sèrie següent: “Subjecte” amb Intencions – 45º - Intenció del “Subjecte” – 45º - “Món”, acte intencional ple – 45º - “Afinitat”, condicions de viabilitat – 45º - “Objecte” intencional, finalitat de la Intenció. Aquesta particular categoria, com ja sabem, està situada en l’àmbit més ampli de la Intensió (“Subjecte”), oposada a l’àmbit de l’Extensió (“Objecte”), dins de la dimensió Tensió. Però volem donar a Intenció un significat més precís. És vivencial, com tot allò que és intens. Per consegüent no pertany al món del ser (“Objecte”) ans al món del viure (“Subjecte”). Tanmateix, Intenció, flanquejada pel “Desig” pràctic i per l’“Astúcia” teòrica, pel “Geni” noümènic i per l’“Agudesa” fenomènica, dintre de l’ample món vivencial, es refereix als importants termes de: “tria”, “decisió”, “acte de voluntat”, “exercici mundà de la llibertat responsable”, “compromís”. Occident, sempre tan preocupat per l’objectivitat, tracta d’explicar la Intenció pels seus referents exteriors. Desvirtua així la vivencialitat de la Intenció. Li passa com quan es posa davant de la “Psíquica”. La redueix a Psicologia experimental objectivada i “desvivenciada”. Occident distingeix dos sentits d’aquesta Intenció rebaixada, segons el seu ”Objecte”: Intenció lògica (abstracta) i Intenció ètica (concreta). Se sol esmentar, com a filòsof especialitzat en la temàtica referent a la Intenció, a Franz Brentano (1838 – 1917). A) Nosaltres, fins i tot en la nostra ”Anàlisi d’Intencions”, només en el nostre estudi de l’aspecte objectiu de la Intenció, podem d’afinar bastant més. (Vegi’s la figura “Aurèola d’Intenció”). Ens hi entretenim com a exercici aplicat de les anàlisis aprofundides de cadascuna de les vuitanta categories, que permet el model Globàlium. Cal dir d’antuvi que, en el nostre model, entre Intenció i “Objecte” (135º), segons la sèrie esmentada, s’hi interposen “Món” (45º) i “Afinitat” (90º). Així primerament podem determinar una :

8

Aa) Intenció mundana (“Món”, a 45º), adreçada a la realitat plena del món; Ab) Intenció (mundana) afinada (“Afinitat”, a 90º), adequada a les exigències i condicionament de les estructures; Ac) Intenció (mundana afinada) objectivada (“Objecte”, a 135º), aconseguida, realitzada, finalitzada. A l’entorn d’aquest eix objectiu conductor s’obre un ventall de noves possibilitats: Aa) Primer de tot, les Intencions mundanes que, tot sobrepassant els límits vivencials interiors, s’obren al “Món” sencer en la seva plenitud, es poden subdividir en: Aaa) Intenció (mundana) cosmovisiva, (teòrica), influent sobre la “Cosmovisió”, a 60º; Aab) Intenció (mundana) exacta, (fenomènica), adaptada perfectament als fets (“Exactitud”, a 60º); Aac) Intenció (mundana) còsmica, (pràctica), influent sobre el “Cosmos”, a 60º; Aad) Intenció (mundana) comunional, (noümènica), en vista a la unió dels esperits (“Comunió”, a 60º). Aaaa) En la prolongació de Aaa) Intenció cosmovisiva, trobem la Intenció significativa o, allò que és el mateix, el “Significat” o contingut mental de la Intenció, a 120º. Aaba) En la prolongació de Aab) Intenció exacta, trobem la Intenció científica, a 120º, que tracta de trobar lleis, com la de Weber-Fechner, en el terreny de la psicologia. Aaca) En la prolongació de Aac) Intenció còsmica, trobem la Intenció sígnica o, allò que és el mateix, el “Signe” objectiu de la Intenció, allò en què se sol centrar l’estudi de la psicologia experimental occidental, a 120º. Aada) En la prolongació de Aad) Intenció comunional, trobem la Intenció metafísica o el motiu metafísic o causa final o teleologia de la Intenció, a 120º. Aad-Aaa) Entre les Intencions comunional i cosmovisiva se situa la Intenció harmònica que pretén atènyer o, si més no, deixar-se guiar per un model utòpic, a 66º. Aaa-Aab) Entre les Intencions cosmovisiva i exacta se situa la Intenció precisa segons la concepció mental més definida, a 66º. Aab-Aac) Entre les Intencions exacta i còsmica se situa la Intenció polida que aspira a la feina ben feta, a 66º. Aab-Aad) Entre les Intencions còsmica i comunional se situa la Intenció del “Regne” o la d’assolir pràcticament la utopia, a 66º. Fins a aquí, l’anàlisi de les variacions de la Intenció mundana (Aa). Ab) Avancem cap a l’anàlisi de les Intencions afinades: Aba) Entre les Intencions afinada i cosmovisiva se situa la Intenció convencional que s’adapta a les conveniències de cada cultura, a 90º. Abb) Entre les Intencions afinada i exacta se situa la Intenció funcional segons la utilitat més exigent, a 90º. Abc) Entre les Intencions afinada i còsmica se situa la Intenció obligada segons les condicions de necessitat que imposa inexorablement la realitat concreta, a 90º. Abd) Entre les Intencions afinada i comunional se situa la Intenció orgànica, organitzada naturalment per desplegament viu (ontogenètic) no per muntatge (artificial), a 90º.

9

Abd-Aba) Entre les Intencions orgànica i convencional se situa la Intenció arquetípica, moguda per arquetips o idees-força, a 90º. Aba-Abb) Entre les Intencions convencional i funcional se situa la Intenció determinada, segons criteris definits, a 90º. Abb-Abc) Entre les Intencions funcional i obligada se situa la Intenció econòmica, segons màxims resultats amb mínim esforç, a 90º. Abc-Abd) Entre les Intencions obligada i orgànica se situa la Intenció ecològica, respectuosa amb les realitats objectives conjuntes, a 90º. B) Però en la nostra ”Síntesi d’Intencions”, més enllà d’on arriben els estris científics, podem afinar igualment. Cal dir d’antuvi aquí també que, en el nostre model, com que mirem cap a “Objecte” a través de “Món”, mirem en sentit contrari cap a “Plasma” a través de “Subjecte”. I entre Intenció i “Plasma” (135º), s’hi interposen “Subjecte”(45º) i “Felicitat” (90º). Així primerament podem determinar una : Ba) Intenció subjectiva (“Subjecte”, a 45º), nascuda des de la llibertat i responsabilitat del “Subjecte”; (karma-ioga, zen); Bb) Intenció (subjectiva) feliç (“Felicitat”, a 90º), amb la joia de fons de seguir la pròpia línia d’univers; Bc) Intenció (subjectiva feliç) plàsmica (“Plasma”, a 135º), nascuda en el fons més autèntic del propi ésser. A l’entorn d’aquest eix plàsmic conductor, també s’obre un ventall de possibilitats: Ba) Primer de tot, les Intencions subjectives que, tot capbussant-se en les aigües vivencials interiors inquietes, se sotmeten a les condicions del “Subjecte” serè; es poden subdividir en: Baa) Intenció (subjectiva) amb “Sentit” , (teòrica), ocult, enigmàtic, endevinable, (“Sentit” a 60º); Bab) Intenció (subjectiva) artística, (fenomènica), eixida d’un moviment interior definit i causant d’efectes psicodèlics definits (“Art”, a 60º); Bac) Intenció (subjectiva) sentimental, (pràctica), carregada d’emoció, (“Sentiment”, a 60º); Bad) Intenció (subjectiva) metapsíquica, (noümènica), obra de l’esperit (“Metapsíquica”, a 60º). Baaa) En la prolongació de Baa) Intenció amb “Sentit”, trobem la Intenció caovisiva o, allò que és el mateix, propòsit gestat prèviament en una situació de “Caos” mental o de “tempestat” d’idees inconnexes, a 120º. Baba) En la prolongació de Bab) Intenció artística, trobem la Intenció atzarosa, a 120º, que neix atzarosament, per sorpresa, de forma impensada. Baca) En la prolongació de Bac) Intenció sentimental, trobem la Intenció caòtica gestada en situacions pràctiques tèrboles, a 120º. Bada) En la prolongació de Bad) Intenció metapsíquica, trobem la Intenció confinada, no expressada, in pectore, in mente (decidit), “m’ho estic rumiant” (en gestació), a 120º. Bad-Baa) Entre les Intencions metapsíquica i amb “Sentit” se situa la Intenció mítica que pretén atènyer o, si més no, deixar-se guiar per un model personalitzat, a 66º. Baa-Bab) Entre les Intencions amb “Sentit” i artística la Intenció estètica amb pretensió de formalització creativa, a 66º.

10

Bab-Bac) Entre les Intencions artística i sentimental se situa la Intenció psíquica, o moviment psíquic afectiu propi de la “Intenció”, a 66º. Bac-ad) Entre les Intencions sentimental i metapsíquica se situa la Intenció mística” dictada directament per la realitat transcendent concreta, a 66º. Fins aquí, l’anàlisi de les variacions de la Intenció subjectiva (Ba). Bb) Avancem cap a l’anàlisi de les Intencions felices (o infelices): Bba) Entre les Intencions feliç i amb “Sentit” se situa la Intenció folla que s’expressa amb total llibertat, sense convencionalismes, a 90º. Bbb) Entre les Intencions feliç i artística se situa la Intenció en “Trànsit ” , que s’expressa al dictat del més enllà, que “canalitza”, a 90º. Bbc) Entre les Intencions feliç i sentimental se situa la Intenció embriagada, generada des del plaer i generadora de plaer, a 90º. Bbd) Entre les Intencions feliç i metapsíquica se situa la Intenció letàrgica, que no acaba de florir, de definir-se, a 90º. Bbd-Bba) Entre les Intencions letàrgica i folla se situa la Intenció tiamàtica, nascuda dins de la idea de providència universal, a 90º. Bba-Bbb) Entre les Intencions folla i en “Trànsit” se situa la Intenció gloriosa, encisadora, captivant, enlluernadora, fascinant, “carismàtica”, a 90º. Bbb-Bbc) Entre les Intencions en “Trànsit” i embriagada se situa la Intenció passional o apassionada, entusiasmada i entusiasmadora, a 90º. Bbc-Bbd) Entre les Intencions embriagada i letàrgica se situa la Intenció akàixica, abandonada, abandonable, perduda i fiada en les “aigües primordials”, “Mare, que no es faci la meva voluntat sinó la teva” a 90º. C) Finalment, en el nostre model, entre “Subjecte” i “ Món”, la categoria Intenció disposa d’unes expansions neutres molt pròpies i molt properes. Així primerament podem determinar una : Ca) Intenció astuta, (teòrica), intel·ligent, difícil d’entendre i coneixedora de la realitat concreta, a 35º; Cb) Intenció aguda, (fenomènica), destra, hàbil, adaptada perfectament a les exigències de la pròpia Intenció, a 35º; Cc) Intenció desitjosa, (pràctica), amb l’energia que li cal per a executar-se, a 35º; Cd) Intenció genial, (noümènica), posseïda de l’esperit, a 35º. Cd-Ca) Entre les Intencions genial i astuta se situa la Intenció divina, expressió de la voluntat del vivents transcendents, a 45º. Ca-Cb) Entre les Intencions astuta i aguda se situa la Intenció bella, amb els instruments i la creativitat adequats per a produir emoció estètica, a 45º. Cb-Cc) Entre les Intencions aguda i desitjosa se situa la Intenció comunitària, nascuda del debat interior, expressada com a voluntat comuna (pública) i adreçada als propis conjunts de vivents internament exigents i amistosos, a 45º. Cc-Cd) Entre les Intencions desitjosa i genial se situa la Intenció ecumènica, unitària, consensuada, concorde, a 45º.

11

Intentem ara aprofundir (Ba) la Intenció subjectiva o Voluntat , motor subjectiu de tot canvi. Abans l’hem descrita com nascuda des de la llibertat i responsabilitat del “Subjecte”, si considerem la voluntat com a producte. Si la considerem com a productora (potència), direm que fa néixer la llibertat i la responsabilitat del “Subjecte”. La voluntat no és el “Desig”. Aquest, en el nostre model, no és la necessitat d’alguna cosa (instint). És l’atracció lliure, el gust real i concret però radicalment prescindible. Evidentment aquest no és el desig esclavitzador combatut pel budisme. En el “nostre” “Desig” no hi ha apropiació i, tanmateix, té una gran entitat vivencial que ve alimentada per la qualitat del contingut i per la intensitat de l’atracció que suscita. La voluntat tampoc és l’“Astúcia”, pla creatiu mental lliure, sovint dirigit a assolir el “Desig”. La voluntat és un àmbit mixt veí d’aquestes dues categories i enriquit pel to vital del “Sentiment” i el discurs intel·ligent del “Sentit”. El “Subjecte” té la voluntat quieta, aturada. La “Intenció” té la voluntat determinada, triada, decidida. La voluntat és una força autoregulada, una força lúcida. El “Desig” és cec, la voluntat no. El “Sentit” de l’“ Astúcia” l’il· lumina. On no es veu viabilitat no és possible l’acte volitiu. En canvi, el “desig” pot actuar en la foscor més negra. D’altra banda l’“Astúcia” és freda, la voluntat no. El “Sentiment” del “Desig” l’escalfa, l’empeny. On no se suscita l’interès tampoc no es possible l’acte volitiu. Els filòsofs voluntaristes: Fichte, Schopenhauer, Nietzsche, veuen la voluntat com a “substància” última de la realitat sencera. A part de llur mancança d’objectivitat, en l’estricte àmbit subjectiu, el “Subjecte” és voluntariós i intencional només quan mira cap a “Món” (molècules, cèl·lules, metazous i societats, especialment cèl·lules i metazous). Aquests filòsofs ometen la part més fonda de la realitat subjectiva, la “Felicitat” que duu a “Plasma”. La “Felicitat” té absència de voluntat i, encara més, d’intencionalitat. En aquesta convicció es funden les doctrines quietistes. Nietzsche, a més, inquiet per la incontestable existència de la realitat objectiva, ho vol fundar tot en la “voluntat de poder (Macht)”. I “poder” sembla que vol dir en Nietzsche “impuls, que no s’atura mai, d’anar sempre més enllà”. Vol devorar l’“ Objecte”. Aquesta mena de voluntat és innegable en tot l’àmbit mundà, des de l’expansió dels gasos o de l’univers, tot passant per l’expansió tenaç de les espècies i acabant per la voracitat dels imperialismes humans. Però caben dues interpretacions: la pròpiament nietzscheana del “superhome” infantil i ingenu i la posterior del “superhome” decadent i demoníac (Hitler). En el primer cas, les “altres coses o persones” són instruments de joc innocent; en el segon, instruments de domini, subjecció o anihilació. Cal enfortir la voluntat en el món dels abúlics, on tot se’ns dóna servit... si tenim un padrí. Però també cal moderar la voluntat en el món dels poderosos, on tot és objecte de rapinya... si som emancipats. La voluntat fa els individus i les societats joves i emprenedors. La dominació (paternalisme, colonialisme) i l’abúlia (infantilisme, provincianisme), que sempre l’acompanya, fa els individus i les societats vells i decadents. 236.30.04.00.- Intenció: Voluntat 236.30.04.10.- Entre Intenció i SUB i Intenció i MON. (45º). 236.30.04.11.- Intenció subjectiva: lliure i responsable. 236.30.04.12.- Intenció mundana: compromesa amb la maduració i la plenitud. 236.30.04.20.- Roges1: Entre Intenció i “Astúcia” (TEO), entre Intenció i “Agudesa” (FEN), entre Intenció i “Desig” (PRA) i entre Intenció i “Geni” (NOU). (35º).

12

236.30.04.21.- Intenció astuta: estratègica. 236.30.04.22.- Intenció aguda: hàbil. 236.30.04.23.- Intenció desitjosa: plena d’avidesa i desfici. 236.30.04.24.- Intenció genial: encertada, sorprenent. 236.30.04.30.- Blaves: Entre Intenció i “Divinitat” (NOU-TEO), entre Intenció i “Bellesa” (TEO-FEN), entre Intenció i “Comunitat” (FEN-PRA) i entre Intenció i “Ecumene” (PRA-NOU). (45º). 236.30.04.31.- Intenció divina: Designi. Providència. Fat. Moira. 236.30.04.32.- Intenció bella: agradable, encantadora. 236.30.04.33.- Intenció comunitària: Voluntat conjunta. Voluntat pública. 236.30.04.34.- Intenció ecumènica: Concòrdia. 236.30.04.40.- Negres: Entre Intenció i “Sentit” (TEO-SUB), entre Intenció i “Art” ( FEN-SUB), entre Intenció i “Sentiment” (PRA-SUB), entre Intenció i “Metapsíquica” (NOU-SUB), entre Intenció i “Cosmovisió” (TEO-MON), entre Intenció i “Exactitud” (FEN-MON), entre Intenció i “Cosmos” (PRA-MON) i entre Intenció i “Comunió” (NOU-MON). (60º). 236.30.04.41.- Intenció amb sentit: intel·ligent, amb motiu, tot i que no se sàpiga. 236.30.04.42.- Intenció artística: que remou el psiquisme, les vivències. 236.30.04.43.- Intenció amb sentiment: emocional. 236.30.04.44.- Intenció metapsíquica: amb ànima, amb transcendència. 236.30.04.45.- Intenció cosmovisiva: d’acord amb una visió completa del món. 236.30.04.46.- Intenció exacta: adaptada a la realitat immediata. 236.30.04.47.- Intenció còsmica: universal (kantiana).. 236.30.04.48.- Intenció comuna: unànime. 236.30.04.50.- Roges2: Entre Intenció i “Mítica” (NOU-TEO-SUB), entre Intenció i “Estètica” (TEO-FEN-SUB), entre Intenció i “ Psíquica” (FEN-PRA-SUB), entre Intenció i “Mística” (PRA-NOU-SUB), entre Intenció i “Harmonia” (NOU-TEO-MON), entre Intenció i “Precisió” (TEO-FEN-MON), entre Intenció i “Polidesa” (FEN-PRA-MON) i entre Intenció i “Regne” (PRA-NOU-MON). (66º). 236.30.04.51.- Intenció mítica: entusiasmada, èpica. Referència. Estrella guia. 236.30.04.52.- Intenció estètica: que plau a la intel·ligència. 236.30.04.53.- Intenció psíquica: afectuosa, tendra, entranyable. 236.30.04.54.- Intenció mística: inspirada per l’ànima universal. * Mística dirigida, finalista, batalladora (Abraham, Jacob). 236.30.04.55.- Intenció harmònica: no estrident, ni desaforada. 236.30.04.56.- Intenció precisa: ben definida, nítida. 236.30.04.57.- Intenció polida: treballada, completa, acabada. 236.30.04.58.- Intenció del regne: social, comunitària, triomfant.

13

236.30.05.- Antiterme: 35º: DSG, AST, AGU, GEN. 45º: SUB, MON, ECU, BEL, COM, DIV. 60º: STM, COV, STT, COS, ART, CMN, MTP, EXC. 66º: MIT, POL, PSI, HAR, MIS, PCS, EST, RGN. 90º: TEO, PRA, FEN, NOU, SIN, EXP, AMO, ANA, AFI, FEL, CNV, EBR, FUN, LET, OBL, FOL, OGN, TRS, ARQ, PAS, DET, AKA, ECL, GLO, ECN, TIA. 114º: IDE, TRB, LOG, MGM, ETI, PRB, TEC, SLM. 120º: SGT, CAS, MTF, ATZ, CIE, CFN, SGE, CAV. 135º: OBJ, PLA, ARK, IDT, APE, ACC. 145º: RAR, ORG, ONA, PRD. 180º: BOS. 236.30.06.- Núvol d’afins Cura. Preocupació. Inquietud del cor. Propòsit. Interès. Motivació. Suggestió. Esperança. “Examen de consciència”. Intencionalitat. Eclecticisme. Selecció. “Art de viure” o “estètica de l’existència”. Atenció. Observació. Vigilància. Sol·licituds. Reflexió. Força de voluntat. Constància. La meva resistència. Paciència. No resignació. Designi. Iniciativa. Esperit emprenedor. Voluntat pública. Opinió pública. Decisions públiques. 236.30.06.- Salt als veïns propers: (45º MON/1.06/SUB 45º) (35º AST/2.06/DSG 35º) (35º GEN/2.07/AGU 35º) (45º ECU/8.01/BEL 45º) (45º COM/8.03/DIV 45º) (60º STM/4.10/COV 60º) (60º COS/4.12/STT 60º) (60º CMN/4.13/ART 60º) (60º EXC/ 4.16/MTP 60º) (66º MIT/6.41/POL 66º) (66º HAR/6.42/PSI 66º) (66º MIS/ 6.43/PCS 66º) (66º RGN/6.44/EST 66º) 236.30.06.- Salt als veïns neutres i llunyans: (90º FOL/7.45/OBL 90º) (90º CNV/7.46/EBR 90º) (90º LET/7.47/FUN 90º) (90º OGN/7.48/TRS 90º)

14

(90º ARQ/ 9.41/PAS 90º) (90º TIA/9.42/ECN 90º) (90º DET/9.43/AKA 90º) (90º GLO/ 9.44/ECL 90º) 236.30.07.- Sociolingüística: Determinació de la voluntat amb vista a un fi, a obrar en un cert sentit. La fi e la intenció per la qual fo començat l'orde de cauayleria, Llull Cavall. 9 vo. Tenir, portar, una intenció. Fer una cosa amb, sense, intenció. Bones, males, intencions. Propòsit, designi, raó d'un acte. Mala intenció: voluntat d'obrar malament, d'ofendre o d'enganyar. Coneixerà tost la mala intenció dels teus perseguidors, Metge Somni i. A intenció de bé: amb bona intenció. Primera intenció: el fi principal que es proposa el qui obra (per oposició a segona intenció, que és el fi secundari, en la terminologia filosòfica lul·liana). Intenció és obra de enteniment e de volentat qui's mou a donar compliment a la cosa desirada e entesa. Aquesta intenció... és departida en dues maneres, ço és a saber, primera intenció e segona... Si tu, fill, fas fer un libre a alcun escriuà, tu has la primera intenció a fer lo libre, e has la segona a donar diners an aquel scriuà qui't fa lo libre; e car més ames lo libre que los diners que'n dónes, per açò has al libre la primera intenció e has als diners la segona; e l'escriuà fa d'açò lo contrari, car eyl ama més les diners que li paguen per sos trebayls, que no fa lo libre; car si més amaua lo libre que'ls diners, no't donaria lo libre per los diners, Llull Int. 311-312. Segona intenció: intenció oculta i enganyadora amb què obra algú aparentant voler una altra cosa. Anar amb segona intenció: obrar amb designis ocults. Refranys: a) «La primera intenció és la millor»: vol dir que el primer determini sol esser encertat, i si es muda no sol anar bé.—b) «Mai segones intencions fan bones conversacions»: significa que el qui parla amb frases ambigües o de doble sentit sol provocar malvolences o discussions.—c) «De bones intencions l'infern n'és ple»: vol dir que no basta tenir bona voluntat, sinó que cal fer bones obres.

15

236.30.08.- Figures: 236.30.08.01.- Símbol d’INT: 236.30.08.02.- Constel·lació d’INT:

16

236.30.09.- Texts afins: 236.30.09.01.- “Per primera vegada en els darrers segles, existeix una generació de catalans que no participa de l’anomenada “cultura de la por”. En efecte, els catalans de menys de trenta anys han viscut tota la seva vida adulta en un ambient molt allunyat històricament dels períodes en els quals la força de l’imperi espanyol es va manifestar amb tota la seva impunitat. L’aferrament en el poder d’una generació de polítics ha provocat que no apareguin uns relleus marcats per les seves dubitatives maneres de fer. L’arribada als llocs de decisió d’unes generacions que no comparteixen els defectes i complexos dels seus predecessors tindrà uns efectes que poden ser molt positius per a Catalunya. Tanmateix, per la mateixa raó, també podrien ser negatius, ja que no hi ha cap moviment històric que avanci per simple espontaneïtat. L’absència de la “cultura de la por”, combinada amb la claredat d’objectius i la voluntat d’acció, pot configurar un còctel molt saludable.” Miquel Macià. L’EXPRESSIÓ DE LA VICTÒRIA. Pàg. 90. Editat a Vic. Abril de 1992 236.30.09.02.- “... La tenacitat que aplicaren els nostres predecessors per aconseguir-ho degué ser fabulosa. Les energies que van perdre en la batalla, també. És fàcil d’imaginar el que haurien pogut rendir aquells homes, si haguessin disposat de la “normalitat” que precisament pugnaven per guanyar. El seu heroisme -¿serà un excés retòric anomenar-ho així?- se’ns apareix més accentuat encara, quan recordem que no comptaren, sinó moderadament i només en breus períodes, amb ajudes públiques eficaces. Tot sortí, si bé es mira, de la “iniciativa privada”. Mancaren dels ressorts acadèmics, elementals o superiors, que constitueixen el substrat cert de qualsevol cultura. La nostra hagué de desenvolupar-se –nàixer i créixer- al marge de les aules o en aules marginals. Ni tampoc comptà amb l’assistència econòmica, de procedència corporativa o institucional, que innerva el metabolisme cultural als països normals. El mecenatge privat va suplir, en part, aquesta última falla. Però, a pesar d’alguns exemples honorabilíssims i espectaculars, el mecenatge era lluny de cobrir les necessitats més primàries. Ciència, erudició, literatura, anaren mantenint-se i prosperant gràcies a l’abrivament i al sacrifici dels seus cultivadors. De mica en mica, la societat els va donar calor i suport. No tant com calia, per desgràcia. Tal vegada no podia ser d’una altra manera: eren massa les rutines i les desídies que havien de ser remogudes, i massa pocs i esquifits els mitjans per aconseguir-ho. A pesar de tot, en revisar la trajectòria de la Renaixença, un pensa en quant “pot” la voluntat d’un poble. Hauríem de reflexionar sobre això, una i altra vegada. No basta la voluntat, i un altre dia veurem perquè. Però la voluntat –voluntat de ser, i de ser sense deficiències, en plenitud- és la primera raó. Contra el desistiment i l’abúlia, voluntat. Amb ella, -amb ella “viva”- sortirem del clot, almenys.” Fuster, Joan. EXAMEN DE CONSCIÈNCIA. BREVIARI CÍVIC. Pàg. 99 i 100. Edicions 62. MOLC núm. 119. Barcelona, abril de 1996.

17

236.30.09.03.- “... El poble cessarà d’ésser poble sotmès i esdevindrà poble subjecte, protagonista de la seva pròpia vida. El subjecte: aquell que estant posat a la base, o sota de tot, ho omple tot, ho vivifica tot. Les unitats de producció ja socialitzades en l’etapa anterior, hauran adquirit un grau de concentració, unes dimensions i una coordinació tan grans que cap individu no serà necessari, més que estadísticament. L’empresa no dependrà del canvi d’aquest o d’aquell individu, En aquest nivell val l’anarquisme simple. L’educació tècnica especialitzada anirà desapareixent per la instrucció de la mecanització avançada i la ciència cibernètica farà possible que un mateix llenguatge serveixi per múltiples funcions distintes. L’especialització correrà a càrrec de les màquines. Llur llenguatge de control serà universal. Lliures de l’esclavitud de la divisió del treball els individus disposaran d’una àrea nova, en la base, de vida autènticament privada, íntima. La família sofrirà una metamorfosi radical. Les comunes de convivència seran més amples que la reduïda família tradicional i seran prou grans i variades perquè la marxa o el canvi d’alguns dels components no les facin trontollar. La llibertat i la creativitat democratitzades donaran al poble la serenitat necessària per deseixir-se de les seves pulsions obsessives individuals i col·lectives. Com la pulsió de producció, de comandament, de propietat, etc., així la pulsió sexual assolirà la seva mesura justa i el control de la natalitat esdevindrà fàcil, lliure, responsable. La pulsió de possessió dels fills i la pressió exagerada sobre ells desapareixeran. L’erotisme retornat al seu terreny, l’inconscient, farà lluir tots els aspectes de la vida descarregant l’única zona, fins ara oficialment permesa, del sexualisme orgànic. No existirà la perversió sàdica del jutge que condemna sense poder ésser condemnat pel reu, del mestre que ensenya sense poder ésser ensenyat pel deixeble, del líder polític que arrossega sense poder ésser arrossegat pel poble, del buròcrata que empresona en arxius sense poder ésser arxivat pel ciutadà, del sacerdot que perdona sense poder ésser perdonat pel pecador. Tothom serà crític i criticat, responsable i lliure. No hi haurà cap “meu” que no pugui ésser “teu”. Serà una societat de convivents que s’uneixen o es separen, que es compenetren o es respecten, sense nerviosismes, sense precipitacions, sense irresponsabilitats ni capricis. Un moviment perpetu aparentment caòtic, l’ únic capaç de generar vàlides lleis estadístiques de conjunt: la llei natural humana només visible al final del trajecte. Els conjunts –comunes, municipis, comarques, regions, nacions, àrees, continents, races- sortiran o es desfaran sols, sense repressions ni exaltacions, sense afanys de predomini, sense mandra de desgraciats. La igualtat en la varietat. S’instaurarà l’equilibri horitzontal, la treva definitiva entre els homes, l’empat dinàmic de la pau semblant al moviment brownià de les molècules d’un gas, sotmès, tanmateix, de conjunt, a les lleis de Gay Lussac i Boyle-Mariotte. No es formaran acumulacions de cultura, de poder o de riquesa. Com en el cos humà, no creixerà més un membre que un altre. Aleshores entre els homes serà veritat la fraternitat somniada dels revolucionaris francesos de 1789; una fraternitat dura, dinàmica, seriosa, tensa, viva, intel·ligent, no basada en la igualació de tots, sinó en la radical i insuperable desigualtat de tots que constitueix la llibertat o imprevisibilitat a nivell de base. No hi haurà més masses humanes perquè, a la inversa del que succeeix en la nostra societat standaritzada, la humanitat, en la seva base serà una perpètua font de valor, d’originalitat, de creativitat, d’organicitat a tots els nivells. Serà aquella esperada pau davant de la qual finalment tots diran: “Sí, això era!”. Xirinacs, Lluís M. SUBJECTE. Meditació delirant a prop d’una font dita FONT DE VERA PAU”. Pàg. 214 i 215. Col·lecció Els Daus, núm. 4. Editorial Claret. Barcelona, 1975.

18

236.30.09.04.- INTENCIÓ INTENCIÓ: tendir a fer quelcom amb ferma extensió de dins a fora, però fent-se Desig, Sentit i nom a dins la ment del jo un tot aflora. INTENCIÓ: esquer vivencial que el crida tot un Món de punts de mira, des de l’Objecte més material fins a l’Amor noümènic que l’inspira. INTENCIÓ, d’on neix la voluntat que, decidida, tria i determina, i tresca amb una certa llibertat si la ment del Subjecte és qui domina. Si el Sentiment, però, n’és l’inductor, llavors cega esdevé la INTENCIÓ! 1 de maig del 2006 Josep Colet

19

236.30.10.- Obra plàstica afí:

Ramón Casas LA MADELEINE , 1892 Oli damunt tela

20

236.30.11.- Dades tècniques: c = 0.00000000000000000000 p = 0.00000000000000000000 t = -0.11253953951963827100 v = 0.11253953951963827100 236.30.12.- Test / Qüestionari: Intenció 236.30.12.01. SUB – MON

236.30.12.02. INT

Lluís Maria Xirinacs Damians. INTENCIÓ . GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR Consulta: Diccionaris

- Diccionari de la llengua catalana. IEC - Diccionari descriptiu de la llengua catalana. IEC - Diccionari català-valencià-balear. IEC - Gran enciclopèdia catalana. GEC - Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure.

21

Breu bibliografia de consulta ètimo-semàntica: - Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana, 4 vols.

(1954 – 57). - Id., Diccionario etimológico castellano e hispànico, 1980? - Id., Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, 9 vols. (1980 –

1991), Curial, Barcelona. - A. Ernoult et A. Meillet, Dictionnaire étymologique de la Langue latine, 4ª ed.,

1985, Klincksieck, París. P. Chantraine, Dictionnaire étymologique de la Langue grecque, 2. vols. 1983 - 84, Klincksieck, París