LA GRAMÀTICA: MORFOLOGIANOMINAL

ELS MOTS

Definició DIEC

Paraula: Mot en tant que serveix per a expressar el pensament.

Mot: Unitat significativa que consta d’un o més morfemes, caracteritzada per una certa autonomia funcional dintre d’una oració o un sintagma

DOBLE NATURALESA DEL MOT: FORMA I SIGNIFICAT

lexema - aporta la significació

morfema - part variable que s’afegeix al lexema per donar-li significació plena

Lexicologia (estudi del lèxic) i lexicografia (diccionaris)

CLASSIFICACIÓ DELS MOTS: CATEGORIES GRAMATICALS

Tradicionalment els mots d’una llengua s’agrupen en CATEGORIES GRAMATICALS. Es poden classificar segons tres criteris:

a)MORFOLOGIC : hi ha mots VARIABLES i mots INVARIABLES

b)SINTÀCTIC: es basa en les FUNCIONS basiques que poden exercir dins l’oració: sintagma nominal, subjecte, complement directe, etc.

c) SEMÀNTIC: es basa en el significat o contingut.

LEXICALS o PLENS que expressen per ells mateixos persones, coses, conceptes, qualitats, accions, etc. com forner, casa, republica, blanc, correr, terriblement, silenci.

GRAMATICALS o BUITS que no expressen res de concret per ells mateixos, sinó que llur significat depèn del context on es troben com ell, aquest, un, aqui, de, i, alli!.

EL NOM O SUBSTANTIU

És la paraula que designa éssers, objectes, conceptes.

Classificació

A més de l’aspecte sintactic, que considera el nom com a nucli del SN, en la caracterització del nom haurem de tenir-ne en compte dos més:

Criteri semantic: defineix el nom com una categoria gramatical que serveix per designar la realitat.

Criteri formal: per establir la concordança entre el nom i els especificadors i els complements que l’acompanyen.

La classificació semàntica es fa a partir de sis categories:

• concrets / abstractes• comuns / propis• comptables / no comptables• col·lectius / individuals

En canvi, la classificació formal depèn del nombre de morfemes i lexemes:

• noms primitius / derivats• noms simples / noms compostos

El gènere i el nombre

El gènere és una marca gramatical que correspon a la distinció de sexe però també designa objectes, sentiments, actes etc que no tenen sexe(gèneres no coincidents en les diferents llengües) que trobem en la realitat. En catala, els noms poden ser:

• masculins (normalment els acabats en e/o. Nombroses excep)• femenins (Normalmentels acabats en a. Exc.)

Pel que fa al nombre del nom, la majoria admeten la doble possibilitat de representació:

• singular• plural

Interferències ling¨ístiques catala- castella

Majúscules i minúscules

L’ADJECTIU

Categoria gramatical que, dins una oració i en un sintagma nominal, té com a funció ordinaria de completar un substantiu. Adjectius qualificatius. Donen una qualitat del nom (alt, baix)Adjectius determinatius. Determinen l’abast d’aplicacio (meu, aquest).a) demostratiusb) possessiusc) numeralsd) quantitatiuse) indefinitsEls adjectius han d’acompanyar sempre un nom. Els pronoms, no Vull aquella (det.) camisa, aquella (pron) de color rosa

El gènere i el nombre de l’adjectiu (enllaç)

Adjectius de dues terminacions

Adjectius d’una terminació

ELS DETERMINANTS

ELS DETERMINANTS

ELS PRONOMSEls pronoms tenen la funció de substituir paraules, sintagmes o frases que han aparegut anteriorment al text o han d Gaparéixer. Però els pronoms també tenen la funció d Gindicar el jo o emissor del text, el tu o receptor del text i la tercera persona: ell, ella, és a dir, la persona que no és ni l Gemissor ni el receptor, en altres paraules, també tenen la funció de fer referència a elements fora del text.

Així, quan fan referència a un element aparegut dins del text tenen un significat ocasional que depén del discurs (¿Vols una taronja? No en vull (de taronja)), en aquest cas s G anomenen pronoms ANAFORICS. I quan fan referència a elements fóra del text (extratextuals) també tenen un significat ocasional però en aquest cas el significat depén del context (¿Em vols? "A mi" la persona que parla), en aquest cas s G anomenen pronoms DEÍCTICS.

Els pronoms determinatius tenen les mateixes formes que els determinants o algunes de pròpies (que només fan de pronom) i diferents. No acompanyen o determinen un nom, sinó que fan, com tots els pronoms, de nucli del SN. Els pronoms determinatius poden ser: demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits.

Classificació dels pronoms: determinatius, relatius i personals.Determinatius

Pronoms possessius

ELS PRONOMS RELATIUS

Introdueixen una oració subordinada de relatiu.

En són cinc: quatre de simples ( qui, què, qui, on ) i un de compost ( el qual, la qual, els quals, les quals ).

La noia que vas veure és ma germana.

Qui no escolta, no aprèn.

Aquella és la casa on vaig néixer.

Els pronoms personals fan referència a la 1a persona, o persona que parla; a la 2a persona, o persona que escolta; i a la 3a persona o persona o cosa de les quals es parla. Poden ser forts o febles. Els pronoms forts poden fer la funció de subjecte i aparéixer regits per una preposició i són:

ELS PRONOMS PERSONALS

ELS PRONOMS FEBLES